Situaci TM: Cunit (Baix Peneds) Coordenades: 385890, 4564030 UTM31N - ED50 UTM31N - ETRS89 385796, 4563826 Alada:

113 msnm Espeleometria: Recorregut: 82 m Desnivell: +8 m

Accs Si venim de Cubelles per la C-31, carretera de Barcelona, a lalada del Cmping La Rueda, girarem a la dreta per la carretera de Sant Antoni, passarem per la deixalleria, i per la Cucona de la Portadora per ms tard passar sota la C-32. De seguida trobem un descampat a la dreta amb senyals indicadores (tur de lAvenc) de camins senderistes. Aqu aparcarem lautombil per continuar caminant per una pista tancada amb cadenat, on seguirem els senyals de color blau. De seguida ens desviarem per un corriol, coster amunt, per anar a trobar desprs de cinc minutets de passejada, lentrada inferior de la cavitat, ubicada a la nostra esquerra. Descripci Una excavaci de sis metres de recorregut, en forma de rasa, al pendent del tur, ens acosta a una vella porta metllica de 1,70 metres dalada per 0,80 metres damplada. Traspassada la porta en trobem amb un tnel excavat artificialment (1,50x1m) de 2,50 metres de llarg que ens porta a una sala, ja en la cavitat natural, que presenta clar signes dhaver sigut excavada, i trets els seus sediments, a fi i efecte danivellar el terreny, deixant al centre uns illots dels antics sediments de 1,70 metres dalada. Si avancem per la dreta trobarem un repl a +2,40 metres dalada, on hi ha un niu abandonat, i darrera continua una estreta gatera, no accesible. Continuant inspeccionant la sala per la paret de la dreta, accedirem a una galeria de uns 10 metres, al final una gatera ens porta a un altre petita galeria de tres metres de llargria, 0,50 metres damplada i 1,80 metres dalada, que fineix amb un gir a lesquerra, i un ressalt que continua amb una microgatera dun metre. Tornant a lentrada de la gatera, a la nostra esquerra hi ha un pas tipus llaminador que permet entrar uns metres i que malgrat que ni podem progressar per la forta estretor, si que acsticament sabem que comunica amb altre lloc que comentarem ms endavant. Tornant enrere, veurem la llum de lexterior i ens aproparem a altre sala, on al sostre veiem la boca de lavenc. Aquesta deuria ser lnica entrada a lantigor. Es tracta de una boca de 0,84x0,75 metres, amb les restes duna antiga trapa que tapava laccs. Aquest pou es de 3,40 metres de fondria. La sala te un conus de derrubis provinents de lexterior, i en direcci oest una petita galeria descendent duns 7 metres de recorregut es va fent estreta fins convertir-se en una gatera impenetrable. A la dreta altre gatera es la que comunica acsticament amb la que hem descrit anteriorment. Si tornem a la entrada, i anem per lesquerra, passats els illots trobarem una pujada i de seguida arribarem a la saleta del pou, ja esmentada. Biospeleologia Aqu presentem la fauna recolectada i observada a lavenc de Sant Antoni el dia de la nostra visita: Captures: 1 Ord. Lithobiomorpha. Fam. Lithobiidae. Lithobius piceus unguitridens. 2 Ord. Diptera. Fam. Limoniidae. Limonia Nubeculosa. 2 Opilions per determinar 1 Diplpoda Iulida Polydesmida. Polydesmidae. Polydesmus coriaceus. ? Observats: Ord. Ispoda. Fam. Trichoniscus ? Oestophora lusitanica tarraconensis Quirpter, rinolphid ? Arcnids gnere Meta

Histria Cavitat coneguda de vell antuvi a la contrada, per excavacions arqueolgiques, va ser estada dels primers pobladors del terme de Cunit, ja que s un jaciment catalogat com a patrimoni histric de Catalunya. s un avenc natural amb enterrament del Neoltic i una cronologia aproximada de -5500/-2200 anys, i tanmateix restes de lEdat del Ferro (-650/50) (1). Hi ha cites biospeleolgiques (2)(3) i macolgiques (4). Malgrat tot, i degut al seu tancament durant molts anys pel propietari de finca Cal Marqus, la cavitat restava indita espeleolgicament, tenint constncia nicament de la seva existncia als catlegs (5). Fa uns anys la primitiva porta de entrada ja estava oberta, circumstancia que va provocar un accs de visitants desmesurat, que pel seu fcil accs a deteriorat rpidament la cavitat (grafits, brossa, trencadisses), aquest estat continua a lactualitat. Observacions Per vergonya de Cunit, lestat de la cavitat s deplorable, malgrat ser un patrimoni a conservar. Lexistncia duna rica fauna biospeleolgica, amb rat-penats inclosos, , el curis cargol Oestophora lusitanica tarraconensis i dels jaciments esmentats hauria de ser prou motiu per a vetllar per la seva conservaci i posada en valor. Participants Josep Pastor (SES del Ger), Josep Cuenca i Enric Porcel (GE Badalona), Jordi Trujillo, Carles Trujillo, Sergi Trujillo, Josep Antoni Prez i Concepcin Mrida (Espeleocorb).

Bibliografia (1) PATRIMONI GENCAT. Inventari arqueolgic. Fitxa de lAvenc de St Antoni (Cunit). (2) BALCELLS, E. (1959).- Quirpteros de cuevas espaolas recolectados desde 1955 a 1958. Speleon (10-1/2):75-94. (3) ESPAOL, F. (1961).-Fauna caverncola de la provincia de Barcelona. I:Invertebrados. Catlogo Espeleolgico de la Provincia de Barcelona I 29-46. (4) ALTIMIRA, C. (1970).- Moluscos y conchas recogidos en cavidades subterrneas. Speleon (17): 67-75. (5) BORRAS, J.; MIARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1978). Catleg Espeleolgic de Catalunya. Vol. 2.

Enric Porcel i Caro G.E. Badalona