12

21.09.2012

TEATRE JORDI LLAVINA

Joan Cavall
ens ofereix lobra teatral Oller davant un boc de cervesa ARXIU

La revolta dels personatges

a nova obra de teatre de Joan Cavall t ttol de quadre, i es desplega, tota ella, en uns quadres escnics bulliciosos com les converses i el trfec dun caf. s, precisament, en un caf que Oller, mig endormiscat, amb el cap que deixa reposar damunt el marbre duna taula, comena a veure ombres; somia, de fet, que diversos personatges dobres seves se li planten al davant per cantar-li les quaranta. En aquest enginys plantejament, hi ha un lleu eco daquell conte de Puixkin, El fabricant de tats, en qu un bon home que es dedicava a aquesta feina tan digna i de tanta requesta shavia denfrontar als seus clients (i encara bo que ho havia de fer desprs dun xeflis regat amb alcohol dalta graduaci i desprs de la consegent senyora mona: Noms shan quedat a casa els que no tenien prou forces, els que ja shan desfet del tot i els que no tenen ni pell, sin noms ossos). Tamb els Quasi s a dir, els personatges dOller que li provoquen el malson es desfan amb una certa facilitat, un cop han reivindicat la seva condici i exigit una mica ms de clemncia narrativa. Aqu dins hi surten, entre altres, la Toneta de La papallona, en Daniel, el protagonista de La bogeria, en Manel i els borsistes de La febre dor... El caf esdev el mercat de Calaf, i tothom es plany dalguna cosa. Un individu retreu a lescriptor vallenc que li hagi copiat laparena fsica per al protagonista duna novella (i proposa als altres descarmentar-lo com es mereix!) Laltre sesgarrifa de dur-se les mans a la cara i trobar-se que no en t, de cara. El de ms enll denuncia: Vost no t dret a jugar amb nosaltres daquesta manera. El de ms en es mostra molt crtic perqu el novellista li ha donat poca corda o poca idiosincrsia. s una revolta de personatges en tota regla! Un geperudet, en canvi, es conforma amb la seva natura contrafeta: Aix s perqu ell ho treu del natural. I s aqu que Cavall resol molt b el seu particular tour de force teric amb el cap de brot del Naturalisme nostrat. Lobreta passa revista dalguns dels propsits del moviment: principalment la pruja de convertir la novella en un laboratori per a lanlisi de tipus humans, de conscincies i dactituds. Un personatge crida: Mori la realitat! Visca la fantasia!, i podem imaginar que, per dins, lamic catal de Zola li maleeix els ossos. Ms endavant, Oller, que en lobra tamb es mostra molt preocupat pel seu nom i per la prpia posteritat, reconeix: Quan crees un personatge, quan escrius una novella, et penses que ho controles tot. Que els personatges faran exactament all que tu els diguis. Per no, el personatge set rebella, et xucla, se taferra a la m i tobliga a escriure no all que tu has pensat, sin el que a ell ms li conv. Levoil, encara que lobra sigui escrita per autor interposat (un aplaudiment, en aquest sentit, per a Joan Cavall, que se nha sortit la mar de b).

OLLER DAVANT UN BOC DE CERVESA Joan Cavall

Editorial: Cossetnia (Valls) Pgines: 72 Preu: 10,80 euros

De tot...
Joan Cavall i Busquets (Alcover, 1958) ha publicat novella, narrativa, teatre, assaig i traduccions; menys poesia, de tot

POESIA ROGER COSTA-PAU

Ms enll dels secrets

n algun daquests espais oberts de comentaris i apreciacions sobre poesia que no paren de nixer, de crixer i de reproduir-se en lentranya de la xarxa de navegants, alg deixava dit fa uns dies que una de les virtuts ms altes de la poesia s la seva immensa potencialitat en el fet de ser capa de revelar secrets. I em sembla que es volia donar a entendre el text era brevssim que els secrets als quals salludia eren els secrets de la persona, els secrets dun mateix, els secrets del cor, els de lexperincia vital(?)... Aix quedava aqu, sense cap ms grandria. Per si estirssim el fil dun comen de reflexi com aquesta en tot cas no gens menyspreable, per s que a la deriva la cosa podria arribar a estendres. No cal dir

que la poesia cont un component fort de revelaci (aquesta s que s una de les virtuts ms altes de la poesia), ara b; em nego decididament a deixar escrit que el gnere de la lrica vagi de secrets... Aix ve a tomb a propsit del llibre que fa uns mesos ha publicat Xelo Llopis (Xtiva, 1962), titulat precisament Guardam el secret. Tot i que, en efecte, la poeta ha fet servir la idea de guardar secrets a lhora de titular el seu llibre, queda clar que les intencions i els resultats van per un altre cam. Posem-hi una mostra breu: Desullat! / Per

GUARDAM EL SECRET Xelo Llopis

Editorial: Germania (Alzira) Pgines: 84 Preu: 10 euros

no et lleves la roba, / despulla lnima i dis-me / tot el que guardes / i tant desitge escoltar. Estem parlant dun extens poema damor (extens en el sentit de lestructura de poema nic i fragmentat que t) formalment molt ben travat i que busca en el seu interior, a travs dels canvis de ritme i de forma en els fragments, el contrast daquesta dosi frondosa democions amb qu ens assetja lamor i, s clar, tamb el desamor. La poeta furga en lenigma, i hi arriba, molt sovint, bandejant fins i tot amb fria levidncia.