PUBLICACI CONJUNTA

PROU CORRUPCI a la sanitat pblica!

El 27-S als jutjats direm:

QU EST PASSANT

AMB LA SANITAT CATALANA?

El president de lICS cobra el doble que el President de la Generalitat (EL PAS, 21/01/12) La Sindicatura destapa irregularitats de Crespo
(Diari de Girona, 30/05/12)

Xavier Crespo i la seva dona van cobrar ms de 200.000 en sobresous irregulars (Lavozdebarcelona.com, 04/06/12) La Sindicatura oculta un informe que denuncia lucre privat de Xavier Crespo (Ara, 29/05/12)) Un ex-director del CatSalut va cobrar 840.000 euros per feines sense justificar (Setmanari EL Triangle, 19/06/12)

Xavier Crespo va comprar dos consultoris a la sanitat pblica a meitat de preu (El Pas , 06/06/12)) Antifrau investiga el president de lICS
(La Vanguardia, 12/01/12)

Una jutgessa investiga la cpula de Sant Pau per estafa i malversaci (El Pas, 19/05/12)

Imputats per malversaci dos crrecs de Sant Pau

(El Pas, 30/05/12)

La Sindicatura investigar els hospitals de Blanes i Calella (El Pas, 19/05/12)

Antifrau investiga el cap del Grup Serhs

(El Punt Avui, 13/01/12)

Opacitat, amiguisme i corrupci

Ja no sn casos allats. Ja no s obra dalgun espavilat que fica la m a la llauna dels diners de tots. Els escndols que la sanitat catalana ha protagonitzat els ltims mesos han encs totes les alarmes: alguna cosa est funcionant terriblement malament a la nostra sanitat. Avui, mentre milions de persones que viuen a Catalunya pateixen durssimes retallades que afecten de molt a prop la seva salut, veiem com la gesti de la sanitat pblica s un focus dopacitat, amiguisme i corrupci. Curiosament veiem que molts dels protagonistes daquests escndols sn els que avui retallen amb el pretext que no hi ha diners. La publicaci que teniu a les mans t com a objectius denunciar lenorme descontrol amb el qual es gestionen milers de milions deuros dels ciutadans, fer visible lentramat dinteressos privats que hi ha darrere la sanitat pblica i, per ltim, ensenyar com aquests interessos privats influeixen en les decisions que prenen els nostres governants. Unes decisions que es disfressen dajustos i no sn ms que el salvament dels privilegis daquells que shan fet rics a costa de la sanitat pblica... en moltes ocasions, de manera totalment irregular.

La CUP fora la dimissi de Josep Prat

(llibertat.cat, 11/01/12)

LOficina Europea de Lluita Contra el Frau ha obert investigaci en relaci a la gesti de Prat a Reus
(CUP de Reus, 10/09/12)

27-S PROU OPACITAT a la sanitat pblica!

El mapa complet amb tots els links el trobareu aqu

http://tinyurl.com/d6e2g24 http://www.catacctsiac.cat/

(Quasi) Tots els homes del President

Qui sn els assessors del nostre President? Quins sn els seus negocis? Tenen interessos en la sanitat privada?
Raquel Gallego Calderon al seu estudi del model sanitari catal va definir el model sanitari catal com a mercat relacional. Un mbit de negoci on les relacions personals, els contactes entre empreses, lestret contacte entre el mn privat i el mn pblic sn una constant. Altres actors menys acadmics, han descrit aquest sistema com amiguista i de porta giratria. Periodistes, treballadors i estudiosos dels sistemes sanitaris han vist en aquest mercat relacional un focus dopacitat, de manca de transparncia i, sobretot, de conflictes dinteressos. El Sindicat CATAC-CTS/IAC ha observat durant els ltims 20 anys els moviments de persones, empreses i institucions. Una observaci que li ha perms traar un mapa daquest mercat relacional. s un mapa enorme. s incomplet, complex i requereix encara molt desenvolupament. De moment, per, podem comenar a estirar dalguns fils. Per exemple, del CAREC i del Consell Assessor de Sanitat. Una de les primeres decisions dArtur Mas quan va arribar al Govern va ser la creaci de dos rgans consultius: el CAREC (Consell Assessor per a la Reactivaci Econmica i el Creixement) i el Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrs del Sistema Sanitari. Qui sn aquests assessors de Mas? Don surten aquests experts que parlen a cau dorella al govern del nostre pas? Quins interessos tenen? Qui sn els seus amics? Quins sn els seus negocis? Aconsellen pensant en el b dels catalans o en el compte de resultats de les seves empreses? El segent article intenta aportar dades per respondre aquestes preguntes.

Salvador Alemany

Salvador Alemany va ser designat per Artur Mas com a president del Consell Assessor per a la Reactivaci Econmica i el Creixement (CAREC). Alemany s el president dAbertis, la multinacional que sha enriquit, entre daltres negocis, grcies a les polmiques concessions dautopistes. El diputat de SI, Toni Strubell, va qualificar Abertis com un cementiri delefants dex dirigents de CiU El principal accionista dAbertis s La Caixa, copro-

pietria de la mtua privada SegurCaixa-Adeslas (Mutua Madrilenya). El segon accionista ms important dAbertis s el fons CVC, copropietari de la multinacional sanitria Capio. Alemany s membre de la Fundacin de Estudios de Economia Aplicada (FEDEA). Segons el catedrtic deconomia Vicen Navarro, FEDEA s La veu de la banca i la gran patronal. Una opini que es confirma si mirem algunes de les empreses que financen la instituci: Abengoa, Banesto, BBVA, Banco Sabadell, La Caixa, Banco Popular, Iberdrola, Grupo Santander, Repsol... Els estudis que paguen totes aquestes empreses ho deixen clar: Nada es gratis. Hay que incentivar el uso de la sanidad privada. Hay que dar so-

luciones al sistema nacional de salud aunque a veces resulten impopulares. Salvador Alemany va ser fins

Segons informes de la policia, Abertis va fer donacions a la Fundaci Trias Fargas (ara Catdem) que en bona mesura van nodrir les arques de CDC

lany 2011 president del Cercle dEconomia, actualment presidit per lexministre de Jose Mara Aznar, Josep Piqu. Aquesta instituci s una mena de club on es troben poderosos empresaris com Josep Oliu, president del Banc Sabadell; Artur Carulla, president dAgrolimen; o Isak Andic, propietari de Mango, primera fortuna catalana i principal impulsor dEurovegas a Catalunya. La companyia presidida per Alemany ha estat notcia en relaci amb el Cas Palau. POdem llegir a la premsa: La policia veu acreditat el finanament irregular de CDC a travs del Palau de la Msica Ferrovial va finanar de manera illgica i amb ingents quantitats de diners el Palau de la Msica Segons informes de la Unitat Contra

la Delinqncia Econmica de la Policia Nacional Abertis va fer donacions a la Fundaci Trias Fargas que, en bona mesura, van nodrir les arques de CDC La policia sospita que aquestes donacions hagin viciat els concursos pblics on han participat Daltra banda, a ms dassessorar Artur Mas, Alemany forma part del patronat de la Fundaci Prncep de Girona. En clau borbnica, ens trobem lInstitut Noos dIaki Urdangarin. La policia assenyala que Abertis va pagar 116.000 euros a lInstitut Noos en concepte dinformes La multinacional espaola Aberits pag 2.362 euros por cada pgina escrita. La polica aade que el tipo de letra utilizado para esos informes era muy grande .

Els articles complets amb els enllaos corresponents i les referncies bibliogrfiques, els trobareu aqu:

www.cafeambllet.com

27-S PROU OPACITAT a la sanitat pblica!

27-S PROU OPACITAT a la sanitat pblica!

Eugnia Bieto

A ms de ser membre del CAREC, Eugenia Bieito s, actualment, directora general de lescola de negocis ESADE. Bieto va accedir a aquest crrec desprs que el seu predecessor, Marcel Planelles, es veis involucrat amb

lescndol de lInstitut Noos. Planelles va desenvolupar un paper central entre les persones i empreses que oferien serveis a Urdangarin segons explica el diari El Pas. La relaci dESADE amb lescndol Urdangarin no acaba aqu. El soci dIaki Urdangarin i cofundador de lInstitut Noos era Diego Torres, professor i membre de lequip dinvestigadors dESADE, on, per cert, va estudiar Iaki Urdangarin. Una de les primeres mesures dEugnia Bieto quan va assumir ESADE va ser demanar

als empleats i professors que no parlessin amb la premsa sobre el tema Urdangarin. Per cert, el director de comunicaci dESADE s Oriol Llop, que abans daix era cap de premsa dArtur Mas. Llions als ciutadans Tot i els escndols protagonitzats per molts dels seus directius i professors, ESADE es permet donar llions als ciutadans. En una entrevista concedida a la revista Aces de Sanitat Privada, Bieto va dir: No s sostenible que lestat presti serveis sanitaris a cost

Tot i els escndols protagonitzats per directius i professors dESADE, lescola es permet donar llions als ciutadans

0. Segons Ramon Serna del sindicat CATAC-CTS la senyora Bieto sembla oblidar que els ciutadans paguen impostos per tenir aquests serveis. De cost 0 res de res... A la mateixa entrevista, Bieto explica que tenir consellers al Govern provinents del sector privat: Aquesta mena de porta giratria entre persones que van del sector pblic al sector privat i viceversa ajuda a signar convenis. A Los Desayunos ESADE John de Zulueta actual president dUSP-Hospitales va assegurar que lo adecuado

sera contar con una cartera limitada de servicios, ya que no es posible financiar todo para todos. El senyor Manel Peir, professor dESADE i tamb assessor dArtur Mas, ho t clar: La crisis s una oportunitat magnfica per accelerar reformes sanitries. Sense retallades ni sacrificis no es pot mantenir lactual sanitat. Cal reforar copagaments i assegurances privades complementries. Unes assegurances privades complementries que es freguen les mans mentre assessoren el nostre president.

Jordi Gual
La Caixa t importantssims interessos al negoci sanitari privat a travs de SegurCaixa/ Adeslas. Per aix, no s estrany trobar entre els assessors dArtur Mas a Jordi Gual. Gual s sotsdirector general i economista en cap de La Caixa. De la mateixa manera que Sal-

vador Alemany, Gual s membre del Cercle dEconomia. Jordi Gual tamb s professor especialista en la relaci entre el sector pblic i el sector privat a lescola de negocis IESE, creada per lOpus Dei. Per fer-nos una idea de quina mena de poltiques propugna aquesta escola, fem una mirada a lideari que defensa el professor de Iniciativa Emprenedora de IESE, Pedro Nueno: Cal privatitzar tot el que encara s de propietat pblica... el que ms pagui, sho queda. Hem de vendre el pas, per de veritat Cal posar a treballar els joves gratutament durant dos anys obligatriament Ens enfrontarem a la protesta de

tots els que sels acabaria viure del cuento. Caldr aguantar crits uns dies i ficar a la pres alg. Cal fer aquestes coses El que Pedro Nueno no explica a cap dels seus articles s que el seu company a IESE, el professor Miguel Tejeiro, era el comptable dels xiringuitos dUrdangarin i secretari del fams Institut Noos. Actualment Tejeiro est imputat per aquests fets. El senyor Nueno tampoc explica que ell s el creador del fons de capital risc de IESE, Finaves, un fons que rep desenes de milers deuros de diner pblic a travs de lInstitut Catal de Finances i de lempresa pblica Acc10 per finanar projectes

dels alumnes de IESE. Entre daltres inversions, Finaves inverteix en companyies mdiques privades als EUA. Al consell dadministraci de Finaves, juntament amb Nueno, trobem Josep Fernndez Terricabras, actualment president de la Corporaci de Salut Maresme i La Selva, un consorci pblic que est sent investigat per la Sindicatura de Comptes i pel Tribunal de Comptes en relaci amb lescndol protagonitzat per Xavier Crespo, actualment diputat de CDC i (atenci) president de la Comissi de Sanitat del Parlament (vegeu pgina 6). Per qu fa Gual a IESE?

Aquest assessor dAtur Mas compagina la seva feina com a subdirector General de La Caixa amb el comit de direcci del Centro Sector Pblico Sector Privat de IESE (IESE SP-SP), un lobby per a la transferncia total o parcial de la gesti dels serveis pblics. Qui paga aquesta mquina de

No hem trobat un sol article del senyor Gual parlant de les preferents de La Caixa, on ell s economista en cap.

privatitzar dirigida per Gual? La Cambra de Comer, el BBVA, la Diputaci de BCN, els assessors tributaris Garrigues, VidaCaixa, Telefnica, T-Systems, Endesa, Agbar, les farmacutiques Sanofi i MSD, i la consultora PWC. Finalment, IESE i La Caixa collaboren estretament amb el programa Emprendimiento Social de lObra Social de La Caixa, una obra social de la qual la infanta Cristina s directora de lrea Internacional. Per acabar amb el senyor Gual: no hem trobat un sol article on parli de lescndol de les preferents de La Caixa, entitat on, recordem, ell s leconomista en cap.

Joaquim Triad

Si parlem de IESE i de PWC, s inevitable parlar dun altre assessor dArtur Mas: Joaquim Triad. Entre els molt crrecs poltics que ha ocupat Triad destaca la seva etapa de conseller de presidncia de Jordi Pujol. A lesfera dels negocis, Triad

s vicepresident del Centro Sector Pblico-Sector Privado de IESE (IESE SP-SP) que hem conegut de la m de Jordi Gual. Joaquim Triad ha estat soci del bufet dadvocats Garrigues, que ha estat notcia recentment per la seva implicaci al cas dels ERE dAndalusia: Venien a lempresari el producte, s a dir, lERE i les prejubilacions gratis o prcticament gratis perqu pagava la Junta Els advocats proposaven a les empreses el negoci rod perqu no havien dabonar res, ni tal sols la seva minuta La jutgessa ha assenyalat el bufet Garrigues com a protagonista daquesta manera dactuar que li va reportar uns ingressos per 1,2 milions deuros explicava

El Pas el passat 11 de mar. Quan Triad encara era a Garrigues, lassessor dArtur Mas va protagonitzar un dels mo-

Triad va fer una maniobra curiosa: va demanar al jutge del Cas Palau que no obrs una causa judicial nova per separar la investigaci sobre un pressumpte finanament irregular de CDC a lespoli del Palau.

ments ms escandalosos del Cas Palau: com a advocat de lOrfe Catal, Triad es va ocupar de portar a terme una maniobra curiosa: demanar al jutge del Cas Palau que no obrs una causa judicial nova per separar la investigaci sobre un presumpte finanament irregular de Convergncia de lespoli del Palau. Qui va portar el tema jurdicament (explica Jordi Font, membre de la junta de lOrfe) va ser Triad (...). s un escndol tan greu com el desfalc dalg que est pagat per lOrfe i fa funcions contra lOrfe. Un Orfe, per cert, presidit per Mariona Carulla, hereva del Grup Agrolimen i promotora

de la Fundaci Llus Carulla, on trobem com a membre el senyor Triad. Lobjectiu de la fundaci s promoure desinteressadament qualsevol activitat de la cultura catalana sempre que siguin mereixedores de tal ajut a judici del patronat. Actualment la famlia Carulla t seriosos problemes amb Hisenda. Segons lAgncia Tributria, els sis germans de la familia Carulla, propietria del grup Agrolimen van deraudar entre 400.000 i un mili deuros... cada un dells, explicava el diari El Pas el 8 de juny de 2011. Empreses daquest grup sn: Gallina Blanca,

Pans&Company, Ausonia, Evax, Caves Montferrant, El Pavo o BioCentury. Triad, actualment, s membre de la Junta Directiva del Cercle dEconomia (on trobem a Salvador Alemany, i Jordi Gual, tamb assessors de Mas), membre del Consell dAdministraci de la petroliera Meroil i del Consell Directiu del Grup DIR. Triad ocupa, tamb, un lloc clau a lempresa consultora PriceWater HouseCopper (PWC). Podem esbrinar-ne el sector? Responsable del sector pblic. Des de la seva incorporaci, la firma ha rebut 1,6 milions deuros en contractes de la Generalitat.

27-S PROU OPACITAT a la sanitat pblica!

Xavier Vives

Xavier Vives s el Director Acadmic del lobby privatitzador de IESE SP-SP que hem conegut de la m de Jordi

Gual i Joaquim Triad, tamb assessors del president. Vives s el director de la Ctedra Abertis de Regulaci, Competncia i Poltiques Pbliques, que simparteix a IESE. Com el seu nom indica, les ctedres Abertis estan finanades per lempresa de Salvador Alemany. La missi daquesta ctedra s: Difondre coneixements en lrea de la regulaci i les poltiques pbliques. estretament lligada a la gesti privada de la sanitat valenciana a travs de DKV Marina Salut... DKV Marina Salut t per objectiu aconseguir lexcellncia en la gesti, la generaci de riquesa va dir Santacreu quan va posar la primera pedra de lhospital de Beniadl, juntament amb Francsico Camps. Una excellncia de gesti que, com a mnim, cal posar en dubte tenint en compte qui eren els dos socis de Santacreu a DKV Marina Salut: Un dels socis era la CAM, els

En matria de drets laborals, Xavier Vives s fidel a la lnia de IESE: Cal rebaixar les cotitzacions socials, augmentar lIVA i reformar la negociaci collectiva A Espanya la gent pensa ms en defensar els drets adquirits que en com generar riquesa Hi ha una Espanya que confia en lamiguisme per aconseguir negocis i subvencions Veient casos com el dUrdangarin o els escndols sanitaris a Catalunya, en directius de la qual van cobrar 1,7 milions en incentius de manera indeguda; una entitat que va haver de ser rescatada amb 5.249 milions deuros pagats per tots els ciutadans. I laltre soci era Bancaja, una de las caixes que, sota el nom

aquest punt cal donar la ra al senyor Vives. Lnic que falta s que el senyor Vives especifiqui qui sn exactament els que es beneficien daquest amiguisme! Per cert, ESADE tamb t una Ctedra Abertis: es diu Ctedra LiderazgoS i Governanza Democrtica. Lequip acadmic est integrat, entre daltres, per Eugenia Bieto (tamb assessora del president), Marcel Planellas o a Carlos Losada, que va promoure el llibre sobre de Bankia, han deixat un forat de 19.000 milions deuros que sha tapat, evidentment, amb diners pblics. Santacreu admet que les retallades ajuden a la seva empresa: Existe un enorme inters por parte de familias, autnomos, empresas e incluso parejas, que antes dudaban si entrar o no en estos seguros y que ahora, frente a la incertidumbre de la sanidad pblica, dan el paso (...). Este movimiento nos aporta estabilidad, explicava a la premsa fa poques setmanes.

patrocini esportiu dIaki Urdangarin. Actualment Xavier Vives forma part del Consell Assessor de la Fundaci Prncep de Girona.

Una crida al personal de la sanitat

Ha quedat clar als ulls de tots i totes nosaltres que aix no s una crisi sin una estafa de banquers i grans empresaris i dels poltics venuts als seus interessos, la majoria, si ms no els que pretenen fer-nos creure que vivim en democrcia. Ha quedat clar que, ms que de retallades, el que volen s eliminar el mnim estat de benestar que tenem, acabar amb els nostres drets i privatitzar tot el que s pblic al mi-

Vives s director de la Ctedra Abertis de Regulaci, Competncia i Poltiques

Actualment, a ms dassessorar Artur Mas, Santacreu tamb s vicepresident del Patronat de la Fundaci Edad&Vida, presidida per Higinio Ravents i on participen La Caixa, PWC, IESE o Josep M. Via, tamb assessor dArtur Mas en lrea de sanitat (vegeu pgina 8). Santacreu s membre de FemCat, una organitzaci empresarial on trobem alguns noms que han fet fortuna grcies a la sanitat pblica, com per exemple, Carles Sumarroca o Jordi Bag, del Grup Serhs (ms informaci, a la pgina 6).

Josep Santacreu

Santacreu aconsella el Govern en matria de sanitat pblica a la vegada que s conseller delegat de DKV Seguros, empresa

Santacreu admet que les retallades aporten estabilitat a la seva empresa de sanitat
Juntament amb Ramentol, trobem en aquest document alguns personatges coneguts de la sanitat Catalana: Rai Belenes, director general de C Gest (creada pel CSC de Ramon Bag) i actualment director de la totpoderosa empresa CAPIO; Javier Fernndez-Lasquetty, conseller de sanitat dEsperanza Aguirre; o Eduard Rius Pey, que, per cert, s un altre exemple perfecte de la porta giratria a la sanitat catalana: antic conseller de Salut i actualment director del Sector Mdic a PWC. Actualment el trobem a Acciona Serveis Hospitalaris.

Cal denunciar aquells que fan negoci amb les nostres vides, amb les del personal i amb les dels pacients
llor postor. Ha quedat clar que tot aix ja ho anaven fent poc a poc, que la corrupci ve de lluny i que tota la nostra culpa s haver perms aquest sistema fent lll gros perqu eren temps de vaques grasses. Ha quedat clar, a les nostres assemblees, que no els podem perdonar, que hem de denunciar tot el que s denunciable i tamb, finalment, ha quedat clar que, per separat, centre per centre, instituci per instituci, localitat per localitat, no podem amb ells sin que hem daconseguir quantes ms aliances millor. I aix s el que estem fent, collaborant a denunciar tots aquells que fan negoci amb les nostres vides, amb les del personal i amb les persones ateses per les nostres estructures sanitries i particpant en lorganitzaci de mobilitzacions que facin tornar enrere les pretensions daquests autntics parsits socials.

Jordi Ramentol

Jordi Ramentol antic exalumne de IESE s un home fort de la indstria farmacutica catalana. Ramentol ha estat director general dels Laboratoris Lcer i actualment s conseller delegat de Ferrer.

Ramentol tamb s president de la patronal Farmaindustria. Com a tal Ramentol va dir el passat mes de juny: Volem que es treguin ja de finanament frmacs per smptomes menors i esperem que la mesura sadopti al proper Consell Interterritorial. Dit i fet, el Govern de Mariano Rajoy va fer cas de la demanda i va excloure 456 medicaments del finanament pblic. Ramentol ha participat en lelaboraci del document 10 temes candents sobre la sanitat espanyola elaborat sota lauspici de la companyia PWC, de la qual ja hem parlat. t, entre els seus principals clients a la Generalitat de Catalunya. Faura-Casas fa lauditoria financera de desenes dens sanitaris finanats amb diners pblics. Segons explica lempresa la nostra missi s collaborar amb els rgans de control extern i intern, en els mbits en els quals la legislaci preveu el suport de professionals externs en lexecuci de les funcions de fiscalitzaci i control financer.

Tornant a Ramentol, els seus contactes amb el govern semblen comenar a donar bons fruits per a la indstria farma-

Ramentol s conseller delegat de la farmacutica Ferrer i president de Farmaindstria.

cutica: el passat 9 de setembre el govern de Catalunya es va celebrar una reuni entre Ramentol i els consellers Andreu Mas-Colell i Francesc Xavier Mena. La reuni tenia una finalitat clara: La finalitat de la reuni ha estat promoure un conjunt de mesures que han dafavorir el desenvolupament. Unes mesures en qu els diners pblics jugaran un paper fonamental ja que es preveu: el foment de la recerca i la innovaci. Com es veu, la gent de IESE noms deplora el diner pblic si serveix per donar servei als ciutadans.

Joan B. Casas

Joan Baptista Casas s soci fundador de Faura-Casas, una empresa auditora que

El que s preocupant s que Faura-Casas vigila els comptes dorganismes pblics i de les empreses privades que li presten serveis.

El que s preocupant s que Faura-Casas vigila els comptes dorganismes pblics com el CSC (dirigit per Ramon Bag) i els hospitals que van donar contractes a Bag, i, al mateix temps, audita els comptes del Grup Serhs, propietat de Ramon Bag (vegeu pgina 6). A Badalona, per exemple, Faura-Casas auditava els comptes de Badalona Serveis Assistencials (gestionada pel CSC, tamb auditat per

Faura-Casas). Des de 1998 BSA va adjudicar contractes per 7,8 milions deuros a les empreses de Bag (tamb auditades per Faura Casas) sense cap mena de contracte. Aix ha portat al consell dadministraci de BSA a canviar dempresa auditora ja que considera que FauraCasas hauria dhaver alertat lAjuntament de les irregularitats que beneficiaven al Grup Serhs de Bag... client de Faura-Casas.

27-S PROU OPACITAT a la sanitat pblica!

Ben aviat seran notcia

Ramon Bag
Ramon Bag s un dels pesos pesants de la sanitat catalana. Ex-alt crrec als governs de Jordi Pujol i ex-alcalde de Calella, Bag sempre ha estat estretament lligat a la sanitat catalana. Per una banda com a co-fundador del Consorci Sanitari i Social de Catalunya, un organisme que gestiona centenars de milions deuros pblics de la sanitat concertada. Parallelament Bag ha creat un imperi empresarial (el Grup Serhs) que ha tingut en els contractes pblics una de les seves majors vies de negocis. A principis del 2012 la revista cafambllet va publicar un reportatge titulat Ramon Bag: lhome que es contractava a si mateix amb diners pblics. Al reportatge es descrivia com Bag rebia sucosos contractes per a la seva empresa privada (el Grup Serhs) de lempresa gestora de diner sanitari pblic, CSC. Arrel daquest reportatge lOficina Antifrau va obrir una investigaci que encara dura. El diari El Pas va quantificar limport daquests contractes en 50 milions deuros, dels quals ms de 15 van ser adjudicats de manera irregular. Per hi ha ms. El passat 20 de juny membres de la CUP de Barcelona van presentar davant el jutjat de Gurdia de Barcelona una denncia en relaci a diversos contractes del Centre Sanitari Cotxeres de Borb. Uns contractes que la mateixa Sindicatura de Comptes va analitzar i va qualificar com irregulars. Segons es desprn de linforme de la Sindicatura Bag hauria estat, per una banda, responsable de diverses empreses dependents del CSC i, a la vegada, shauria beneficiat de contractes per a les seves empreses privades. A la CUP de Barcelona seguirem treballant des de tots els fronts possibles per denunciar que, amb la crisi com a excusa, sest duent a terme una operaci de desmantellament, atomitzaci i privatitzaci de la sanitat pblica catalana, amb lnic objectiu denriquir encara ms el sector sanitari privat en clara referncia a Ramon Bag i el Grup Serhs, que tamb est sent investigat per milionaris

Xavier Crespo
Lescndol de lInforme Crespo s, probablement, un dels que millor illustra el desgavell, lopacitat i el menyspreu pel respecte als diners de la sanitat pblica a casa nostra. Durant un any i mig, la revista cafambllet va advertir que alguna cosa greu estava passant als hospitals de Blanes i Calella. Els seus responsables (alcaldes de la zona, gestors i contractistes) amagaven sistemticament el dest de partides milionries de diners pblics. Finalment, el passat 24 de maig la llum va comenar a illuminar lescndol: el cafambllet va tenir accs a un document que provava que lany 2005 la Sindicatura de Comptes havia fet un informe sobre aquests dos hospitals. Per el ms escandals de tot s que aquest informe va ser tapat i amagat per les pressions exercides per CIU i PSC. El motiu de les pressions? La importncia dels personatges implicats. Un daquests personatges s Xavier Crespo, qui llavors era alcalde de Lloret de Mar i actualment s diputat i.... president de la Comissi de Salut del Parlament. Segons aquest informe (finalment destapat pel diari El Pas) la gesti dels hospitals de Blanes i Calella va ser dun descontrol absolut... o un control que va afavorir la desaparici de 2,7 milions deuros. Uns diners que van beneficiar a diverses persones, entre elles a Xavier Crespo i la seva dona, a Carme Aragons (regidora del PSC a Pineda de Mar) i a daltres regidors de la zona. Cal destacar que en aquella poca els hospitals de Blanes i Calella estaven gestionats pel SCS, lempresa dirigida i fundada per Ramon Bag. Cal tenir en compte tamb que qui presidia aquests hospitals era Carles Mant, qui va dimitir quan es van conixer les gravssimes irregularitats que va protagonitzar a lempresa Innova de Reus, de la m de Josep Prat (ms informaci en aquesta mateixa plana). Actualment el Cas Crespo ser analitzat a la Comissi dInvestigaci del Parlament. Parallelament, diverses plataformes van manifestar la seva intenci de perseguir judicialment Crespo per les escandaloses informacions que es poden llegir a lInforme Crespo.

Josep Prat
Un altre dels experts en temes sanitaris que assessora Artur Mas s Josep Prat. Josep Prat s un gran exemple del que es coneix com la porta giratria. Enginyer naval, Prat ja va ser protagonista de mala gesti als anys 80 en una empresa informtica anomenada SEIA qui va deixar ms dun comerciant de Reus amb una m davant i laltra darrere. Mentre era president de lInstitut Catal de la Salut, Prat dirigia lempresa dhospitals privats ms important dEspanya, USP... on va ser ats el rei Joan Carles I quan va tenir lencontre amb lelefant a Botswana. Per el veritable escndol de Prat es diu Ajuntament de Reus i Innova, el holding dempreses municipals que ell va impulsar a la ciutat de Reus i que sha convertit en un monument al descontrol dels diners pblics a Catalunya. Prat, mxim responsable a nivell de gerncia a la ciutat de Reus, va deixar un forat que supera i va en augment als 401 milions deuros. El tema est en mans de la Fiscalia qui fa poc va fer enviar a la Gurdia Civil a buscar inLescndol formaci al mateix protagonitzat edifici consistorial. per Josep Prat est Innova controlava entre daltres disen mans de la positius sanitaris, Fiscalia, qui fa poc lhospital de Reus. va enviar la Factures sense control, despeses Gurdia Civil a milionries sense buscar informaci. justificar, informes i assessories que ning ha vist mai i que es poden estendre des de Reus fins a Terres de lEbre. Dos petits exemples serveixen per conixer un xic millor el perfil daquest assessor dArtur Mas: 1.- Quant cobrava el senyor Prat com a gerent de lempresa pblica Innova? La CUP de Reus va necessitar mesos per saber aquesta dada, tot i que es tractava de diners pblics. A dia davui encara no han vist el contracte. Finalment, la veritat va sortir a la llum: mentre aquest assessor dArtur Mas dirigia hospitals privats, lajuntament de Reus li pagava entre 22.000 i 27.000 mensuals i disposava dun Audi pagat pels reusencs. Per arrodonir lescndol, el senyor Prat ocult el seu sou amb la complicitat de tots els membres del consell dadministraci. Actualment aquest assessor del president Mas i la seva gesti en temes sanitaris estan sent investigats per la fiscalia de Reus i Tarragona. Per altra banda el Tribunal de Cuentas tamb ha obert investigaci i en breu sespera la resposta de lOLAF( Oficina Anti Frau Europea) Sigui com sigui, el senyor Prat continua formant part del consell assessor de sanitat del senyor Mas. Un consell que defensa el copagament per evitar labs dels ciutadans.

Carles Mant
Lauditoria realitzada a Innova recull el detall de la facturaci de CCM, empresa de Carles mant a Innova en els darrers anys: 2007: 160.000 / 2008: 160.034,52 / 2009: 160.034,52 / 2010: 160.034,52 / 2011: 80.017,26 / TOTAL: 720.120,82 Carles Mant no va aportar a lauditor el treball que avala les factures que es detallen en el quadre superior. Daltra banda, lauditoria manifesta que en data 25/02/2008 consta un informe de CCM Estratgies i Salut, on sindica que shan realitzat el segents treballs en relaci amb: acceleradors lineals de Tortosa i Reus, Pla Oncolgic de lHospital de Reus, Nou Hospital St. Joan de Reus, Pla Estratgic per a la Dependncia, nou hospital a Tortosa, Pla Ciutat de Reus, Shirota, Fundaci Nutrici i Salut, i governs territorials de salut. Cap daquests contractes es va dur a terme mitjanant el procediment de licitaci legal establert segons lauditor. Per tant, podem suposar que el benefici empresarial de Mant podria superar en escreix els 720.000 que consten en lauditoria com a facturaci fraudulenta ja que lmbit de treball de lauditoria no analitza altres contractes desenvolupats en temps anteriors. Crida latenci que una de les fundacions on Mant va facturar, va rebre lany 2008 un ajut de la Generalitat de 2.750.000, curiosament aquesta fundaci privada, Nutrici i Salut, est constituda per diferents empreses i administracions entre les quals destaca Shirota, presidida pel mateix Carles Mant i avalada presumptament de manera irregular per Innova amb 3 milions deuros. A ms, en aquesta fundaci, hi participa tamb SP Veterinaris, empresa propietat de Josep Jofr, regidor de CiU que va dimitir desprs de Prat, per facturar productes mdics a lhospital de Reus a travs duna altra empresa de la seva propietat. En la mateixa fundaci podem trobar la URV de Tarragona, lempresa Big Drum i Tecnoparc SA, aquestes presidides o relacionades amb ngel Conillera, que al mateix temps era el president del Consell Social de la URV grcies a Ernest Benach (ERC), expresident del Parlament de Catalunya. ngel Conillera actualment est en ple procs judicial per facturaci indeguda a altres empreses seves per ms de 90.000 a travs de lempresa Tecnoparc SA que ell mateix presidia, participada pel mateix Ajuntament de Reus sota lantiga i atenta mirada del seu director general, el Sr. Prat i Domenech

27-S PROU OPACITAT a la sanitat pblica!

Innova, com socialitzar els costos i privatitzar els guanys

David Vidal i Caball Regidor de la CUP de Reus
Necessitarem un llibre per explicar com el model dInnova (hlding dempreses municipals de Reus que controla ms del 70% del pressupost municipal) ha acabat sent un exemple de model empresarial que ha perms situar el bon gruix de la gesti del diner pblic de ladministraci local fora de la llei, donant joc aix a corruptes i especuladors de primer nivell. Tot plegat amb el beneplcit de tots els governs municipals i autonmics que coincidien a lloar lexcellncia dun model econmic que, basat en leficincia i en una estratgia empresarial mercantilista de diferents serveis pblics, donava a la ciutat tot all que lAjuntament no podia realitzar com a tal, perqu la rtio dendeutament ja superava el 75% legalment perms. Sota aquest model empresarial, la ciutat de Reus ha arribat a consolidar un deute de ms de 415 milions deuros, que a dia davui, va en augment. Arran de lentrada de la CUP per primer cop a lAjuntament i, en conseqncia, de lentrada tamb als consells dadministraci dInnova, i fruit de diferents preguntes no contestades en referncia amb sous i contractes mercantils, els diferents membres de la CUP van fer arribar una denncia a la Fiscalia que pretenia posar en mans de la justcia la violaci del dret a la informaci a un crrec electe, la mala gesti i el conflicte dinteressos que podria representar lacumulaci de crrecs directius i empresarials en lmbit pblic i privat que ostentava el seu mxim director, el Sr. Prat Domenech. Arriba la denncia , la pressi popular i lescndol surt a la llum. Noms quatre dies desprs de registrar la denncia de ms de 250 fulls, Josep Prat va dimitir de tots els seus crrecs a lAjuntament de Reus. Noms feia un mes que Prat havia estat ratificat en els seus crrecs per totes les formacions poltiques a excepci de la CUP. Lescndol en titulars A partir de la dimissi de Prat surten a la llum diferents irregularitats que a continuaci us citem a mode de resum de gesti privada amb capital pblic, el deute s marcadament superior comparat amb daltres municipis on interventors i secretaris s que controlen la major part de la gesti del diner pblic de manera directa. Durant molts anys, Innova ha adjudicat obres i serveis a dit que han beneficiat les famlies empresarials properes a CiU i PSC. Desprs duna auditoria realitzada per Faura i Casas, que clarament ha defensat els interessos de Prat i Mas , el govern municipal de Reus vol tancar aquest escndol obviant la clara relaci i responsabilitat que afecta directament a la presidncia del govern de la Generalitat. Volen deixar passar per alt que milions deuros han estat facturats de manera fraudulenta, volen deixar passar per alt que el mateix govern municipal sha beneficiat i ha encobert la corrupci des del primer fins a lltim dia. Al mateix temps, el mateix govern dna legitimitat a les retallades en matria sanitria negant el dret a latenci mdica a immigrants i fa de lexternalitzaci i la privatitzaci de serveis pblics de primera necessitat el seu negoci particular grcies als diners dels nostres impostos. Poltics, directors generals i gerents desafien la llei i sen situen fora per encobrir una prctica que els ha reportat i els reporta uns beneficis, ja siguin econmics o electorals molt sucosos. Cal recordar que les mximes figures en lmbit administratiu i comptable a Reus han estat silenciades i, fins i tot, calumniades per fet dintentar fer la seva feina dacord amb el que dicta la llei. A dia davui, i fins i tot desprs de que la Gurdia Civil visits lAjuntament de Reus en cerca dinformaci dInnova, el govern de CiU I PP no ens ha respost diferents instncies relacionades amb matria de contractaci laboral i mercantil. Un autntic desafiament a la llei, sobretot tenint en compte que la Fiscalia ja est actuant i que la mateixa auditoria avala les nostres denncies. Un dada significativa s el suport de la Sindicatura de Greuges de Reus i un informe favorable per part de la mxima figura en lmbit administratiu de lestat a Reus, el Secretari General, que insta al govern municipal a lliurar tota la informaci requerida per part de la CUP, basant-se en la jurisprudncia del cas Malaya de la ciutat de Marbella, i apunta que la negativa a facilitar informaci a un regidor s contrria a les disposicions legals que regulen el dret a la informaci dels membres de la corporaci vinculats amb larticle 23 del dret constitucional de participaci poltica. Davant lempara del sistema, la manca de policia fiscal, lexplotaci i lapropiaci indeguda de capital pblic, noms ens queda el treball i la fora de la unitat popular per poder fer algun canvi substancial pel que fa al control democrtic del capital pblic. Aquesta fora no laconseguirem solament jugant al seu joc dins les institucions, jutjats i administracions, sin que s al carrer on hem de potenciar el canvi social que ens permeti qestionar el seu model de baix a dalt i aix passa per potenciar el sentiment de collectivitat i de b com, entre daltres. En aquesta lnia, volem destacar la feina de totes aquelles plataformes en defensa de la sanitat pblica que a travs del treball conjunt ens han perms posar noms i cognoms als presumptes corruptes. Per proximitat geogrfica, i tamb com a part afectada pel desgavell dInnova que es manifesta a travs de SAGESSA ( tot un mn per explorar), voldrem agrair especialment a la Plataforma per la Salut de les Terres de lEbre el seu treball en contra duna poltica centralista, que situa una vegada ms les Terres de lEbre en un marc idoni per la poltica corrupta caciquista i a la cua de les prestacions del sistema sanitari catal. Enguany lhospital de referncia de les Terres de lEbre, el Verge de la Cinta de Tortosa, compleix 35 anys i ho fa en plena destralada, ja que shi han redut drsticament les intervencions quirrgiques que requereixen llit.

titulars apareguts a la premsa : Prat dimiteix dels seus crrecs a Reus sense declarar els seus bns Antifrau investiga el cap del Grup Serhs, Ramon Bag, i el president de lICS, Josep Prat Dimiteix un regidor de CiU de Reus que venia els seus productes a lhospital municipal Josep Prat cobrava 280.000 euros anuals del grup dempreses Innova de Reus Dimiteix Carles Mant exdirector del CatSalut vinculat empresarialment amb Prat Destitut un crrec del PP a Reus per lucrarse des de lempresa municipal Lexalcalde del PSC va pagar sobresous a dos regidors del PP vinculats amb Innova Un exregidor dERC a Reus tamb va facturar irregularment a lempresa municipal El nou gerent dInnova va reformar un pis a la platja amb crrec a un provedor Investiguen una trama illegal de sobresous de poltics a Reus Porten a la Fiscalia i lOficina Antifrau les factures de Tecnoparc, el director (ERC) facturava a les seves empreses La CUP demana a Europa que investigui la destinaci dels fons Feder a Reus La Fiscalia de Catalunya obrir una investigaci a Josep Prat, exdirector general dInnova Un jutjat de Reus investiga dos exalts crrecs dInnova per corrupci El Tribunal de Comptes obre diligncies per laval municipal de Shirota, empresa presidida per Carles Mant, exdirector

Ex-regidors dERC i PP complementaven irregularment el seu sou grcies a INNOVA Els artfexs de lescndol estan sota el paraigua duna xarxa sociovergent Investiguen una trama illegal de sobresous a Reus Lex-alcalde del PSC va pagar sobresous a dos regidors del PP
del CatSalut Josep Prat va usar Innova per pagar 13.000 euros al mes a un exdirector de CatSalut Reus denuncia el pagament irregular de 1,1 milions en factures no acreditades Nous desviaments de fons i noves adjudicacions fraudulentes a Innova de Reus per ms de 3 milions deuros El president de lICS es lucra amb un centre de menors de la Generalitat a Tarragona Prat dimiteix com a president de lICS desprs de ser investigat per malversaci Lauditoria dInnova revela

noves irregularitats del successor de Prat i Carles Mant entre daltres La CUP troba que lauditoria dInnova realitzada per Faura Casas s superficial i evita aquells punts calents La Gurdia Civil visita lAjuntament a la cerca de documentaci dInnova I aix no s tot I aix no s tot, fruit del treball dinvestigaci que estem duent a terme diferents persones i organitzacions (i lluny de donar per tancat aquest escndol, com volen fer CiU, PSC i PP) noves irregularitats sortiran a la llum intentant demostrar que els artfexs daquest escndol estan sota el paraigua duna xarxa socioconvergent que ha tingut com a mxim responsables en aquets ltims temps Boi Ruiz i el mateix president de la Generalitat, Artur Mas, entre altres. Ms enll daquest breu recull de titulars de premsa, el model dInnova, en sntesi, s un experiment neoliberal que ha possibilitat que una srie de crrecs directius facin de la gesti del diner pblic una menjadora que dna lloc a un sistema clientelar que est saquejant les arques pbliques tant de lmbit sanitari com daltres. Una prova constatable i expressada per diverses fonts properes al Collegi dInterventors i Secretaris de Catalunya s que, dades en m, en aquells municipis on la gesti del diner pblic est en mans dempreses de

Tots els detalls a http://reus.cup.cat/

27-S PROU OPACITAT a la sanitat pblica!

cafambllet a la banqueta dels acusats

Albano Dante Fachin Marta Sibina Camps / Editors de la revista cafambllet
El proper 27 de setembre al mat la revista cafambllet i els seus editors ens asseurem a la banqueta dels acusats del jutjat de primera instncia nmero 37 de Barcelona. Sabem que destapar els negocis bruts a la sanitat catalana no seria fcil. Des del cafambllet hem fet la nostra feina i no ens en penedim. Hem destapat la profunda opacitat en la gesti dels hospitals pblics de Blanes i Calella. Hem destapat com, segons la Sindicatura de Comptes, lex-alcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo, i la seva dona van ingressar 209.000 euros de manera irregular. Hem destapat com el mateix Crespo es va quedar amb un consultori pblic per noms 77.586 euros tot i que el seu valor era de 154.117 euros. Hem destapat com la regidora de Pineda de Mar, Carme Aragons es va quedar amb un consultori pblic per noms 43.103 euros tot i que el seu valor era de 243.867 euros, segons explica la Sindicatura de Comptes. Hem destapat com Ramon Bag es contractava a si mateix amb diners pblics. Hem descobert que prop de 15 milions daquests contractes van ser atorgats de manera totalment irregular, com explica el diari El Pas. Hem descobert com lex-president dels hospitals de Blanes i Calella va cobrar 720.000 euros per uns informes que no existeixen... Ara, un senyor que es diu Josep Maria Via ens demana 20.000 euros. Hem posat una dada errnia? Hem dit alguna cosa que era mentida? No. Segons aquest senyor hem atemptat contra el seu honor perqu hem fet servir la paraula robatori per referir-nos als escndols que hem trobat. Nosaltres no creiem que el senyor Via estigui defensant el

Ara, un senyor que es diu Josep Maria Via ens demana 20.000 euros. El senyor Via defensa el seu honor o defensa els interessos milionaris dels seus socis i companys? Ens asseurem a la banqueta amb la satisfacci dhaver fet b la nostra feina, dhaver posat llum all on molts volen ombres i opacitat.

seu honor. Si mirem qui sn els seus amics, veurem que el senyor Via t altres interessos. El senyor Via s company de Ramon Bag a lempresa CSC, investigada pels 15 milions deuros pblics en contractes irregulars que va rebre el fundador del Grup Serhs. El senyor Via s membre del consell dadministraci, juntament amb Bag, de lempresa que gestionava els hospitals de Blanes i Calella quan van tenir lloc els escandalosos fets protagonitzats per Crespo, Aragons i lactual gerent daquests dos hospitals. Uns fets que van deixar un forat de 2,7 milions deuros als hospitals de Blanes i Calella. El senyor Via ha estat soci de Josep Prat, qui va donar 720.000 euros a lexpresident dels hospitals de Blanes i Calella per uns informes que no existeixen. Aix, no ens queda ms que preguntar-nos: el senyor Via

defensa el seu honor o defensa els interessos milionaris dels seus socis i companys? Si finalment el cafambllet resulta condemnat a pagar els 20.000 euros que demana el senyor Via, la revista haur de tancar. Independentment del perjudici que aix suposaria per als que ens guanyem la vida fent aquesta publicaci, el ms greu seria que aquesta condemna significaria una victria daquells que porten anys enriquint-se grcies a la sanitat pblica del nostre pas. Un enriquiment que en molts casos sha fet duna manera escandalosament irregular. El proper dia 27 de setembre

seurem a la banqueta dels acusats. El judici s pblic i qualsevol pot assistir-hi. Ens asseurem a la banqueta dels acusats amb la satisfacci dhaver fet b la nostra feina, dhaver publicat informaci totalment contrastada, dhaver posat llum all on molts volen ombres i opacitat. Ho hem fet perqu vam creure que no podem quedar-nos de braos creuats veient com uns quants destrossen la nostra sanitat pblica amb una m, mentre amb laltra somplen les butxaques amb diners pblics. I ho tornarem a fer. Ho tornarem a fer. No ens faran callar.

Tots els detalls a www.lademandadevia.org

Els problemes tics, cientfics i poltics de les declaracions del Dr. Via
Carles Muntaner ha fet un escrit per respondre a unes declaracions de Josep Maria Via perqu, en un lenguaje ms prximo a una pelcula de Coppola o Scorsese que a un congreso cientfico, Via ha declarat que la poblaci ja no sustenta els valors de solidaritat que van impulsar lEstat del Benestar. Via va afegir que les regles del joc han canviat. Muntaner ens cita un estudi cientfic en qu Espanya i Noruega surten com els pasos amb el menor canvi al seu recolzament a lEstat del Benestar entre 1996 y 2006 per concloure que: Des del punt de vista tic, no s correcte fer servir el prestigi de la cincia sense tenir les credencials adequades, per poders que un sigui. Sembla que qualsevol pot ser cientfic si t suficient poder. Des del punt de vista cientfic, un ha de donar sustent a les afirmacions amb dades objectives. No es pot afirmar sense ms que els valors de lEstat del Benestar han desaparegut a Espanya sense aportar evidncia. Des del punt de vista poltic, s incorrecte utilitzar assercions sense la documentaci o el prestigi de la cincia per promoure poltiques injustes com s la privatitzaci dels serveis de salut. Existeix una mplia evidncia -sobretot als EEUU i Canad- sobre lefecte negatiu dels sistemes privats de salut en lequitat en salut i incls en la salut de la poblaci general. Nosaltres ja sabem que Josep Maria Via, lder ideolgic del sistema, parla habitualment amb tanta prepotncia i agressivitat com falta de base: Em costa imaginar que puguem seguir plantejant lEstat del Benestar, com si visqussim en ple maig del 68, o el mur de Berln segus en peu. Via reclama el mateix dret de conquesta amb qu Torrent Ballester incitava els salmantins a defensar els papers catalans espoliats pel franquisme: acabada la guerra freda, havent triomfat el neoliberalisme capitalista, quin sentit t ja un Estat del Benestar que noms era una pantalla? A CATAC-CTS coneixem que el poder de Via no es fonamenta ni en la seva sapincia ni en la seva bondat sin ms aviat en el parentiu que luneix a Xavier Trias i Vidal de Llobatera, de les mans del qual ha anat canviant crrecs en ladministraci. Carles Muntaner s Doctor en salut pblica per la Johns Hopkins, professor a la Universitat de Toronto, especialista en Desigualtats Socials en Salut (DSS), que collabora amb lOMS, amb la UPF i amb nombroses organitzacions i s coautor del llibre La salud est en venta, entre altres (**) http://www.catacctsiac. cat/docs_observatori/corrupcio/via_vist_per_muntaner. pdf

La millor manera de defensar lhonor de les persones que gestionen la sanitat pblica catalana s que aquestes: A.- Donin explicacions clares sobre la gesti dels recursos pblics B.- Responguin amb claredat i rapidesa a les preguntes que fan els ciutadans com Marta, com Albano o qualsevol altre que vulgui conixer ls que es fa dels seus diners. C.- Lluitin per posar fre a les mltiples irregularitats que han fet del nostre sistema sanitari un forat negre de diners pblics. DEMANEM 1.- Que el senyor Josep Maria Via retiri immediatament la demanda presentada contra Albano Dante Fachin, Marta Sibina Camps i Noupaper Editors S.L. 2.- Que el senyor Josep Maria Via defensi les seves idees sobre gesti sanitria amb arguments transparents i no amb demandes judicials. 3.- Que un mitj de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals organitzi un debat entre el senyor Via i els demandats per tal de posar sobre la taula aquest urgent debat. Aix donaria al senyor Via i als demandats la possibilitat de debatre amb arguments transparents i no amb demandes judicials, com pretn el senyor Via. 4.- Que el President de la Generalitat respongui a totes i cada una de les preguntes que formulen la Marta i lAlbano al vdeo objecte de la demanda i al vdeo titulat Carta Oberta al President Artur Mas (PODEU TROBAR EL MANIFEST COMPLET A WWW.LADEMANDADEVIA.ORG)

No s correcte fer servir el prestigi de la cincia sense tenir les credencials adequades

27-S: CONCENTRACI
A LES 9:30HS A LA CIUTAT DE LA JUSTCIA DIGUEM PROU A LOPACITAT A LA SANITAT PBLICA!