Вы находитесь на странице: 1из 4

10

COTA ZERO n. 21, 2006. Vic, p. 10-13 ISSN 0213-4640. NOTICIARI ARQUEOLGIC

Notcia sobre un nou dipsit de la cova dels Muricecs de Cellers (Llimiana, Pallars Juss)
Josep Gallart i Fernndez

Lany 2003, a travs de la senyora M. Ester Fabra, conservadora del Museu de Valls, vrem tenir notcia de lexistncia, entre els materials del fons daquest museu, dun dipsit de bronzes procedent de la cova de Muricecs de Cellers, localitzat i recollit per membres de la Secci dEspeleologia de lAAEET a finals de la dcada dels anys seixanta del segle passat i dipositat al museu (DDAA, 2003: 146), el qual restava encara indit, i, ats el nostre inters, ens va oferir la possibilitat de documentar-lo i estudiar-lo. A continuaci, en volem presentar una petita notcia. La cova de Muricecs s una de les ms conegudes i visitades del Montsec per la seva fcil accessibilitat. Se situa al costat est del congost de Terradets, impressionant gorja que separa el Montsec de Rbies, a lest, del Montsec dAres, a loest, i que permet el pas de la Noguera Pallaresa en el seu recorregut cap al sud. La boca

de la cavitat, que es localitza a uns 30 metres per sobre del nivell de lembassament de Cellers, quasi a lextrem nord del congost, t la tpica forma arrodonida de surgncia daiges i sobre en una cinglera de calcries campanianes a uns 30 metres per sobre del riu. En total la cova t un recorregut duns 390 metres, dividits en diverses unitats. A partir de la boca i en direcci a linterior, en primer lloc hi ha una galeria de 28 metres, que est formada per un vestbul i un passads que condueix a la sala dels Muricecs, anomenada aix per la gran quantitat daquests mamfers que hi habiten, la qual s la cambra ms gran de la cavitat. Aquesta sala connecta amb un pis superior per tres llocs diferents: a travs duna rampa sobreposada a lentrada, per una altra rampa a lextrem sud-oest que comunica amb les sales superiors i per un forat ms o menys vertical. La darrera part de la cova est

Figura 1. Mostra de les decoracions dalgun dels braalets.

COTA ZERO n. 21, 2006. Vic, p. 10-13 ISSN 0213-4640. NOTICIARI ARQUEOLGIC

11

formada pel laberint, constitut per diverses galeries que es tallen de forma ortogonal (MONTORIOL I ANDRS, 1964). Pel que fa a les circumstncies de la troballa, noms sabem que sembla que es va localitzar a la zona anomenada laberint, o sigui, a lindret ms amagat de la cova, en una petita escletxa de la roca. Dacord amb aquestes dades, el lloc de la troballa seria molt proper a aquell en qu als anys cinquanta del segle XX el Dr. Eduard Ripoll trob un altre conjunt de bronzes, en una prospecci exhaustiva de la cavitat a la recerca de pintures rupestres paleoltiques, efectuada en el marc duna prospecci arqueolgica de les cavitats de la zona prepirinenca (GALLART, 1991a: 100-101). Per desconeixem altres dades sobre la disposici dels materials en el moment de la descoberta; no sabem si, com en laltre dipsit localitzat en la mateixa cova, els braalets es trobaven entrellaats entre si per un dells formant una unitat (GALLART, 1991a: 100-101). En total, aquest segon dipsit de bronzes consta de 41 elements, amb un pes total de 2.124 grams. Est constitut per una destral plana, 29 braalets, un torques, una fulla dafaitar i nou anelles. La destral plana presenta un bon estat de conservaci. s lleugera, amb el cos trapezodal allargat, la secci transversal rectangular, el tal tamb rectangular amb els costats arrodonits, el tallant convex i simtric, i a la part central dambds lloms presenta dues fines rebaves longitudinals de fosa, les quals ens indiquen que es va fondre amb un motlle bivalve de dues matrius. Mesura 124 mm de longitud, lamplada del tallant s de 37 mm i la del tal de 18 mm. Les destrals planes tenen el seu inici a la fi del neoltic i perduren durant els inicis de ledat del bronze. Aquesta destral plana de Muricecs t moltes similituds morfolgiques amb alguns exemplars del sud de Frana, com per exemple amb dos exemplars trobats a Saverdun (Arige), atribudes al bronze antic (GUILAINE, 1972: 45, fig. 5), amb un altre de Puymras (Vaucluse) i amb un de Pont-Saint-Esprit (Gard) (CHARDENOUX I CORTOIS, 1979: 29-35, pl. 2 i 3). Els 29 braalets presenten en general un bon estat de conservaci, encara que en algun exemplar hi trobem alguna petita fissura, alguns punts dxid i zones amb carbonats. Estan coberts totalment o parcial duna ptina de color verd fosc

Figura 2. Fulla dafaitar.

Figura 3. Destral plana.

brillant. Sn tots sencers a excepci de dos exemplars, als quals els manca un petit fragment de la part terminal dun dels extrems. Sn de mida gran, de forma ovalada, oberts i massissos, amb dimetres mxims que oscillen entre 68 i 120 mm i dimetres mnims entre 51 i 80 mm. En general les tiges sn ms o menys fusiformes, amb els extrems rectes i amb longituds que oscillen entre 190 i 264 mm. Tenen la part central ms ampla, que es va aprimant en direcci als extrems, els quals, en alguns casos, presenten la cara externa rematada per un bord transversal. Les seccions sn biconvexes, planoconvexes o hexagonals, tant a la part central com als extrems.

12

COTA ZERO n. 21, 2006. Vic, p. 10-13 ISSN 0213-4640. NOTICIARI ARQUEOLGIC

En els braalets, des del punt de vista decoratiu, podem establir un primer grup, que s el ms nombrs, format pels quinze exemplars llisos, sense decoraci. Un segon grup format per sis exemplars que presenten una, dues o tres lnies incises, ms o menys profundes, o amb puntejat, disposades de forma longitudinal,

Figura 4. Conjunt dels elements del dipsit.

Figura 5. Torques.

com acanalades, a la cara externa, entre linici dambdues parts terminals. Una variant en aquest grup la constitueix un braalet que presenta tamb una lnia incisa longitudinal, i entre lacabament, a linici dambdues parts terminals, i els extrems, un motiu despina de peix i tres lnies transversals als extrems. Un altre grup, format per tres exemplars, presenta una senzilla decoraci incisa situada a ambdues parts terminals, formada per dos grups de lnies incises transversals i paralleles entre si. Una variant daquest grup est representada per un braalet que presenta diverses lnies transversals i paralleles entre si als extrems, a continuaci dues lnies paralleles que nemmarquen altres de transversals i al seu costat una aspa. Els dos darrers grups estan formats pels braalets que tenen una decoraci ms complexa, integrats per un sol exemplar. El primer presenta una decoraci que comprn tota la cara externa, des dun extrem a laltre, formada per diversos grups de lnies paralleles disposades en zigazaga de forma transversal, separades per zones llises o per lnies transversals en ambds grups de les parts terminals. El segon presenta una decoraci que comprn prcticament tota la cara externa, formada per diversos grups de tres lnies obliqes i paralleles entre si que configuren un motiu de ziga-zaga seguit i un motiu en angle agut i dues lnies transversals als extrems terminals. En general els motius decoratius estan bastant esborrats, sobretot els que es troben a les parts terminals, de manera que interpretem que fou a causa del constant i perllongat fregament amb les vestimentes en el perode ds, una circumstncia que tamb vrem observar en els braalets decorats de laltre dipsit trobat en aquesta mateixa cova (GALLART, 1991a: 105) i tamb en els del dipsit de Llavors (GALLART, 1991b: 121). Els braalets daquest dipsit, tant des del punt de vista morfolgic com en general des del punt de vista decoratiu, presenten moltes similituds amb els de laltre conjunt trobat a la mateixa cova de Muricecs (GALLART, 1991: 104107; GALLART, 2002: 139-141 i 157-161), i sobretot amb braalets de dipsits, enterraments i hbitats del sud-est de Frana, atribubles a un horitz cronolgic que va des del bronze mitj fins a inicis del bronze final, com per exemple els

COTA ZERO n. 21, 2006. Vic, p. 10-13 ISSN 0213-4640. NOTICIARI ARQUEOLGIC

13

de la Grotte de Bussires (Meyrannes, Gard) (ROUDIL, 1972: 107-111, fig. 37) i de lAven du Cloporte (Goudargues, Gard) (ROUDIL I SOULIER, 1969: 450-452, fig. 4-6), entre daltres. En aquesta zona els braalets, escassos durant el bronze antic, experimenten un gran desenvolupament durant el bronze mitj i durant els inicis del bronze final. La fulla dafaitar presenta un mal estat de conservaci. La fulla s discodal, d1,5 mm de gruix, amb els extrems plens dosques i dues escotadures a la zona de contacte amb el mnec, que s de secci rectangular. Es tracta dun element molt interessant per la seva singularitat. El torques presenta un bon estat de conservaci, tot i que est trencat en tres fragments. Est cobert per una densa ptina de color verd fosc. La tija est torada en forma helicodal i els extrems, llisos i de secci lenticular, girats cap als costats. Es tracta dun tipus de torques habitual en conjunts del bronze mitj i inicis del bronze final de Frana (ELURE I GOMEZ, 1990: 115-116). Les nou anelles que formen part daquest conjunt presenten en general un bon estat de conservaci i una bona factura, encara que un dels exemplars est trencat en dues parts. Estan cobertes per una densa ptina de color verd fosc brillant. Tenen forma circular, amb uns dimetres externs que oscillen entre els 24 i 30 mm i els gruixos. Les seccions sn circulars, rombodals o lenticulars. Sis exemplars no tenen decoraci i els tres restants presenten unes fines lnies incises a laresta central externa, perpendiculars i paralleles entre si. Les anelles sn elements que tenen un ventall cronolgic molt ampli, ja que en trobem des del calcoltic fins a lpoca ibrica. Tant a Catalunya com al sud-est de Frana, durant el bronze mitj i els inicis del bronze final trobem les anelles molt ben representades entre els materials procedents dhbitats a laire lliure i en cova, de dlmens i de coves i balmes sepulcrals. La deposici daquest segon dipsit de la cova de Muricecs sha de situar en una data similar a lanterior, entre la fi del bronze mitj i els inicis del bronze final. La procedncia dels materials sembla que sha de buscar al nord dels Pirineus i haurien arribat a travs dalguns dels passos accessibles dels Pirineus. Pel lloc de la cova on es van localitzar i per la forma de depo-

sici dels dos dipsits, s clar que es tracta damagatalls; aix mateix, pel tipus i per lestat de les peces, tamb sembla clar que es tracta dobjectes destinats a la fosa o a lintercanvi, per sens fa difcil dir si la deposici va ser feta pels mateixos habitants de la cova com a reserva de metalls o va ser feta per un metallrgic o un grup de metallrgics ambulants.

Referncies bibliogrfiques
CHARDENOUX, M. B.; COURTOIS, J. C. (1979). Les haches dans la France mridionaux. Prhistorische Bronzefunde, Abteilung IX, Band 11. Munchen. DD.AA. (2003). Museu de Valls. DD.AA. El bronze en museus de les comarques de Tarragona. Collecci diffundere 2. Tarragona, p. 143-160. ELURE, C.; GOMEZ, J. (1990). Typologie des objets de lAge du Bronze en France. Fascicule VII: Bracelets, colliers, boucles. Pars: Socit Prhistorique Franaise, Commission du Bronze. GALLART, J. (1991a). Estudi preliminar del dipsit de bronzes de la Cova dels Muricecs (Llimiana, El Pallars Juss). Collegats, 5. XXXVI Assemblea Intercomarcal dEstudiosos (Tremp, 1990), p. 99-112. GALLART, J. (1991b). El dipsit de bronzes de Llavors. Pallars Sobir. Excavacions Arqueolgiques a Catalunya, nm. 10. Barcelona: Servei dArqueologia de la Generalitat de Catalunya. GALLART, J. (2002). Els braalets de la Cova dels Muricecs. Dins: Sala dArqueologia, Catleg. Edici a cura de J. Ll. RIBES I FOGUET. Quaderns de la Sala dArqueologia 2. Institut dEstudis Ilerdencs, p. 139141 i 157-161. GUILAINE, J. (1972). Lge du Bronze en Languedoc occidental, Roussillon, Arige. Mmoires de la Socit Prhistorique Franaise, 9. Pars. MONTORIOL, J.; ANDRS, O. (1964). Estudio morfognico de la Cova de Muricecs (Pas dels Terradets, Llimiana, Lrida. Speleon, XV. Oviedo, p. 30-47. ROUDIL, J. (1972). Lge du Bronze en Languedoc oriental. Mmoires de la Socit Prhistorique Franaise, 10. Pars. ROUDIL, J. L.; SOULIER, M. (1969). Les bronzes de Goudarges (Gard). Bulletin de la Socit Prhistorique Franaise, 66, p. 448-456.

Josep GALLART i FERNNDEZ. rea de Coneixement i Recerca de la Direcci General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.