Eullia, la faana de la qual es va acabar el 1998. Lactual plaa s el resultat duna profunda remodelaci a partir de 1998.

La xarxa viria la rodeja per sense ofegar-la ni convertir-la en un nus de trnsit i soroll. Lobertura de la ronda del Mig (carrer dArnau dOms) ha estat decisiva per a ordenar el trnsit. circumdaven, es va construir una gran rotonda central. A partir daquell moment, lindret va adquirir una funci de nus de comunicacions per la seva capacitat de distribuir i articular el trnsit de vehicles provinents de les vies de circulaci que hi confluen (passeig Fabra i Puig, carrer del Doctor Pi i Molist, avinguda de Borb i carrer Felip II), i per la concentraci de lnies dautobs i tramvia. El metro fou inaugurat el 1958 amb lactual lnia 5. Larribada de nova poblaci va provocar que es comencessin a erigir nous habitatges pels voltants de la plaa, els quals, dels anys cinquanta fins a lactualitat, han anat substituint progressivament les antigues edificacions existents, llevat de lesglsia de Santa Les lnies dautobs confluents sn diverses i, juntament amb el metro, permeten desplaar-se a qualsevol barri del districte i a bona part de la resta de Barcelona. El resultat de la remodelaci ha estat doblar la superfcie i introduir nova decoraci i nou mobiliari que, pel seu peculiar disseny, ha donat a la plaa una identitat especial que la diferencia daltres. Sha configurat un gran espai central per al passeig i el lleure ciutad, sumant a la seva funci de nus viari la de centre del sud del districte, una plaa de Catalunya de Nou Barris.

Grup dHistria de Nou Barris

LHogar Infantil San Jos Obrero. LEscola Benjam i la Montserrat Castao

Als inicis dels anys 60 es posa en marxa lHogar Infantil San Jos Obrero amb la idea i la necessitat de tapar un dels molts forats que patia el barri de la Trinitat Nova pel que fa als equipaments. Saprofitaren uns barracons existents, que restaven desprs de la construcci de lavinguda Meridiana. Moltes mares del barri sortien a treballar a fora i no es disposava de cap guarderia; naturalment no existia el terme escola bressol. LARXIU / 21

Sinaugur lany 1961 amb tres mestres i setanta-cinc alumnes. Els nens anaven creixent i aix oblig a pensar en la seva continutat escolar. Al barri no hi havia centres pblics, i calia que podessin continuar amb la lnia pedaggica encetada. Al costat dels barracons inicials de lHogar, entre els carrers Palams i La Fosca, hi existia un solar abandonat on a la vegada shi aixecava un altre barrac: el llegendari La Ponderosa, lantic local del barri. Aqu comencen les obres de la construcci de tres noves aules amb la collaboraci de pares, vens i gent de fora del barri. Aquests es responsabilitzen de tirar endavant el projecte i finanar-lo, sn els anomenats collaboradors. Lespai rectangular, encerclat per una tanca dobra, disposa dun ampli pati amb arbres, i dun altre espai enjardinat. Totes les aules sn de planta baixa i tenen laccs directament des del pati. Aquest ser lespai que donar inici a lEscola Benjam, un important projecte pedaggic que, des dels anys 60 als 80, tindr lloc en un dels barris ms oblidats per lAdministraci, per amb una gran capacitat

De la histria de lescola, de la seva participaci activa en tot el que succea al barri, del seu esfor pedaggic, etc., hi ha moltes coses per explicar. Algun dia aniria b posar en solfa tot el que shi va viure. Sn molts els vens, pares, mestres i collaboradors que podrien aportar dades, impressions, vivncies, somnis, emocions... Deixeu-me, per, que ara parli duna de les persones que foren cabdals en tot aquest projecte: MONTSERRAT CASTAO. MONTSERRAT CASTAO va comenar a treballar i a lluitar per lHogar Infantil i per linici i la consolidaci del projecte que permetria el naixement de lEscola Benjam. La seva dedicaci fou clau en tot aquest procs. Era una persona discreta i humil, a qui li agradava treballar sense deixar-se veure massa (no s fcil trobar fotos on ella aparegui). Era, per, contundent, i la primera a donar la cara quan calia. No era de les persones que defalleixen fcilment. Quan li va semblar que lescola era ja una realitat tangible i que ella ja no hi feia falta, va marxar de puntetes, sense fer gens de soroll.

de lluita per a millorar-ne les condicions. El nom de Benjam ve perqu aix que sanomenava un dels paletes participaven en la construcci de les noves aules i per a qui els nens i nenes tenien una preferncia especial, fins al punt danomenar les obres lescola del senyor Benjam.

s veritat que a lEscola Benjam hi va participar molta gent amb diferents nivells de comproms, per a lhora de donar un nom, no hi ha cap dubte: MONTSERRAT CASTAO.

Joan Catafal Ensenyant i pare de Benjam

22 / LARXIU