You are on page 1of 1

1. Torna a escriure el text segent canviant els verbs que estan en passat perifrstic a passat simple.

Hracles s un dels herois ms grans de la mitologia grega. Fill de Zeus i Alcmena, des dinfant ja va mostrar una gran fora i un gran coratge i va escanyar dues serps que li va enviar Hera, la qual lodiava. Ms tard, a Becia, va matar el ferotge lle del Citer, va vncer el rei dOrcomen i, com a premi, va rebre Mgara en qualitat desposa, la qual era filla del rei de Tebes. Enfollit per Hera, va matar els seus fills i loracle el va enviar a expiar els crims amb els dotze treballs. I encara va acomplir ms gestes.

2. Torna a escriure el text segent canviant els verbs que estan en imperfet dindicatiu a present dindicatiu, i veurs tamb que si hi ha algun verb en plusquamperfet dindicatiu, lhaurs de canviar a perfet dindicatiu. Havien passat unes quantes setmanes, i comenava a acostar-se la primavera, laire era ms suau i humit, i arribaven flaires i sons imprecisos que semblaven sorgir de la terra. La terra era tova, i shi caminava com si fossin catifes espesses i flexibles. Un safigurava haver de sentir el cant dels ocells. Sacosta la primavera, es deien pel carrer les persones sensibles. Fins i tot les cases ms pobres adquirien una certa fragncia, un color ms intens. Era una cosa molt estranya, i encara que fos un fenomen tan vell i conegut, semblava completament nou; despertava idees rares i tempestuoses; els membres, els sentits, el cap, les idees, tot sagitava com si volgus brotar de nou. Laigua del llac resplendia clidament i els ponts que abraaven el riu semblaven corbar-se amb ms gosadia. Les banderes onejaven al vent, i la gent es divertia veient-les onejar. El sol comenava a agrupar la gent en rengles i grups pel carrer blanc i polit, on quedaven aturats i gaudien vidament del bes de lescalfor. 3. Torna a escriure el text segent, canviant-hi tot el que calgui per passar-ho a tercera persona (del singular o del plural, segons convingui), com si tu et convertissis en el narrador omniscient daquesta histria. Va arribar la nit de Nadal i, tot i que ja estava fora de comptes, em trobava estupendament i sense cap senyal que el nen estigus a punt de nixer. Aquell Nadal el recordar mentre visqui. El dia transcorria aparentment com sempre, per notvem que el personal estava ms neguits i alhora eufric. La complicitat de les infermeres, de la mateixa Elisabeth i de les cuineres ens feia presagiar que ens preparaven una sorpresa. El dia sens va fer llargussim [] rem una vintena de mares dentre vint i trenta anys. Feia tant de temps que no ens cuidava ning i no ens feien cap sorpresa, que no podem aguantar els nervis. [] Jo no podia menjar, tenia un nus a la gola perqu no podia deixar de pensar en els meus, confinats al camp, menjant el sopar escs de llenties i dormint a la sorra. No podia, no podia, malgrat que el pollastre era exquisit i hi havia cassoletes de tota mena, pastissos i vi. [] Aquella nit, un cop al llit, no podia dormir de tantes emocions viscudes. Pensava en els meus i en els dies de nadal meravellosos viscuts a Barcelona amb la meva famlia, quan rem petits. Tots tenien alguna cosa especial, fins i tot els de la guerra, per el que vaig passar a la Maternitat no loblidar mai.