NA ISABEL MARTÍN GÓMEZ, Portaveu del grup Polític Municipal d'ESQUERRA

UNIDA-BLOC a l'Ajuntament de PAIPORTA

EXPOSA:

Per acord plenari de l’Ajuntament de Paiporta es va aprovar la nova ordenança reguladora

de les estacions base de telefonia mòbil.
El nostre grup va votar favorablement a la redacció inicial, però varem manifestar que
presentaríem al·legacions dins del període d’exposició pública per tal de millorar el
redactat.

És per tot això que presentem les següents al·legacions:

PROPOSA:

1a AL·LEGACIÓ:

L’aplicació del principi de precaució ha conduit a institucions i organismes públics a

adoptar límits d’exposició més baixos que els establerts a la normativa nacional
(R.D. 1066/2001), com és el cas del Govern Autonòmic de Castilla La Mancha
(Llei 8/2001 de 28 de juny) que estableix un límit de 10 μW/cm² en banda ampla en
nuclis urbans i 0,1 μW/cm² en zones sensibles. En virtut d’estos fets

PROPOSTA:

Substituir la redacció de l’article 5-e) de la nova ordenança reguladora de les

estacions base de telefonia mòbil, que diu:

“Se ubicarán a una distancia mínima de 200 metros respecto de las zonas
establecidas en el punto a) de este artículo y zonas sensibles establecidas en el
apartado b) de este artículo. Esta distancia mínima deberá garantizar que los
niveles de referencia de emisiones de radiación, fijados por la Ley, se verán
reducidos en un 25% en aquellos espacios sensibles a que se refiere a título
orientativo en este artículo.”

Per la següent:

“Se ubicarán a una distancia mínima de 200 metros respecto de las zonas
establecidas en el punto a) de este artículo y zonas sensibles establecidas en el
apartado b) de este artículo. Los niveles máximos permitidos de radiación dentro
de las zonas sensibles serán de 0,1 μW/cm², medidos en banda ancha. Esta
densidad de potencia se distribuirà de forma equitativa entre los distintos
operadores que presten servicio.”

AJUNTAMENT DE PAIPORTA
2a AL·LEGACIÓ:

Nombrosos estudis acceptats en l’àmbit científic (REFLEX, Mayayo Artal, Leif G.

Salford, Lennart Hardell, Navarro-Portolés-Maestu-Gómez-Perreta, Balmori, Ronni
Wolf and Danny Wolf, Repacholi, ...) han demostrat la no inocuitat –quan no el clar
perjudici- de les radiacions electromagnètiques sobre els essers vius i també sobre la
salut de les persones.

Les estacions base de telefonia mòbil són una font d’emissió d’eixe tipus de
radiacions, raó per la qual sembla que el text de la nova ordenança ha de ser el lloc
on s’haurà d’arreplegar les distintes mesures que l’Ajuntament de Paiporta
establisca per regular-les i vetlar pel manteniment del medi ambiental, urbanístic i
també de salubritat de la població.

PROPOSTA:

Atenent l’esperit de la nova ordenança i en virtut de les competències de què

disposa l’Ajuntament, es proposa la inclusió en l’articulat d’eixa disposició del text
següent:

“L’Ajuntament, entre d’altres mesures possibles de control, i amb càrrec als

ingressos obtinguts pel lloguer dels parcs municipals d’antenes, posarà en marxa
un Sistema de Monitorització Permanent (SMP) de Camps Electromagnètics per a
la supervisió remota dels camps electromagnètics”

A) Documents que s’adjunten:

 Referència dels estudis mencionats

 Document de característiques d’un possible equip de supervisió remota
SMP

3a AL·LEGACIÓ:

Considerant que els serveis de telefonia mòbil i altres connexos que poden oferir les
companyies de telecomunicació presenten una clara tendència a créixer en quantitat
i en diversitat.
Tenint en compte que la concurrència de diferents empreses pot originar una
necessitat d’augmentar el nombre d’instal·lacions de les infraestructures que
possibiliten eixos serveis en el nostre municipi.
En previsió que les iniciatives privades puguen augmentar l’impacte ambiental que
l’ordenança es planteja reduir.
Com a resposta a la inquietud, manifestada reiteradament pels veïns del poble,
generada per les fonts de radiació electromagnètica.

AJUNTAMENT DE PAIPORTA
 Resulta convenient activar un instrument administratiu municipal, independentment
de qualsevol altre que altres instàncies puguen haver establert, de control de les
característiques i l’evolució de les fonts de radiació electromagnètica subjectes a
l’ordenança localitzades en el terme municipal.

PROPOSTA:

En virtut de les competències pròpies de l’Ajuntament es proposa la inclusió en

l’articulat de l’ordenança del següent text:

“Registre d'instal·lacions productores de radiació electromagnètica.

Article NN. Registre d'instal·lacions susceptibles de produir radiació

electromagnètica.
L'Ajuntament disposarà d'un Registre municipal que contindrà totes aquelles
instal·lacions generadores de radiació electromagnètica objecte d’aquesta
ordenança ubicades en el terme municipal, en el qual es contindran dades relatives
a titular, emplaçament, característiques tècniques de la font contaminant, i inclourà
els resultats de mesuraments de l'exposició a confrontants continguts en les
certificacions semestrals lliurades per les operadores de telefonia mòbil en
aplicació del Programa de Vigilància Ambiental inclòs en els corresponents Plans
Tècnics d'Implantació, així com el resum semestral de les observacions obtingudes
pel Sistema municipal de Monitorització Permanent. El Registre tindrà caràcter
públic.

Article NN+1.
1. En el termini de tres mesos a partir de l'entrada en vigor de la present
Ordenança, els titulars de les instal·lacions de risc hauran de notificar a
l'Ajuntament la informació indicada en l'article anterior.
2. Els titulars d'instal·lacions radioelèctriques hauran d'incloure còpia de la
certificació al·ludida on es garantisca que es minimitzen els nivells d'exposició
conforme a allò que s'ha exigit per la present Ordenança, en zones sensibles. “

4ª AL·LEGACIÓ:

Partint de la competència d’ordenació urbanística de la qual és titular l’Ajuntament,

i de la consegüent capacitat per establir els condicionants que hauran d’acomplir les
diverses activitats en el terme municipal.
Considerant que els serveis de telefonia mòbil i altres connexos que poden oferir les
companyies de telecomunicació presenten una clara tendència a créixer en quantitat
i en diversitat.
Tenint en compte que la concurrència de diferents empreses pot originar una
necessitat d’augmentar el nombre d’instal·lacions de les infraestructures que
possibiliten eixos serveis en el nostre municipi.
Observant que el text de l’ordenança reguladora de les estacions base de telefonia
mòbil preveu la possibilitat que l’Ajuntament habilite de zona expressa zones o

AJUNTAMENT DE PAIPORTA
terrenys per a ús com a parcs municipals d’antenes, però que eixa possibilitat no
exclou que les operadores de telefonia, respectant les disposicions de l’ordenança,
busquen els emplaçaments que creguen més convenients.
En previsió que les distintes iniciatives privades puguen augmentar l’impacte
ambiental que l’ordenança es planteja reduir.
Resulta convenient, exercint la capacitat municipal d’actuació proporcionada
reconeguda per la jurisprudència - Sentència de 18 juny de 2001 de la Sala Tercera,
del Contenciós-administratiu, Secció 4ª, del Tribunal Suprem- activar un instrument
racionalitzador, utilitzat també en altres municipis, conegut com el “Pla
d’Implantació o Desplegament i Ordenació d’Emplaçament” de les antenes que
necessitarà cada operadora.

PROPOSTA:
En virtut de les competències pròpies de l’Ajuntament es proposa la inclusió en
l’articulat de l’ordenança del següent text:

“Article XX. Plans tècnics d'implantació o desplegament.

1. Els Plans tècnics d'implantació hauran de respectar les indicacions
contingudes en la present Ordenança quant a sòl, i distàncies. Per a la seua
aprovació se seguirà el procediment previst en la Llei Urbanística Valenciana i en
el Decret 67/2006, de 12 de maig per als Plans Especials d'Infraestructures.
2. Els Plans Tècnics d'Implantació inclouran Estudi d'Impacte Ambiental
amb mapa predictiu de la radiació electromagnètica provinent de les instal·lacions
a implantar, i els percentatges de població resident afectada. Es presentarà
predicció de nivells de radiació en les zones sensibles. Els Plans Tècnics
d'Implantació inclouran, així mateix, l’obligació de les operadores de posar en
funcionament un Programa de Vigilància Ambiental que inclourà la mesura
semestral dels nivells de radiació i el lliurament a l’Ajuntament de les
corresponents certificacions per a ser inscrites en el Registre Municipal
d’equipaments emissors electromagnètics.
3. El sostre per a l'aprovació dels plans tècnics d'implantació vindrà donat
per la saturació radioelèctrica respecte del nivell màxim previst en esta Ordenança
per a cada zona, que no podrà ser superat i que anirà sent modificat gradualment a
mesura que vagen aclarint-se les reserves sobre possibles riscos per a la salut amb
els avanços en les investigacions científiques, i conforme a les condicions de
funcionament que permeten garantir la seua innocuïtat.
4. Una vegada aprovat el pla tècnic d'implantació o desplegament s'haurà
de sol·licitar una llicència per cada estació base incloent un projecte tècnic
d'instal·lació realitzat per un tècnic competent en matèria de telecomunicació, visat
pel seu col·legi professional. Es denegaran peticions de llicències que no es troben
incloses en el pla tècnic d'implantació.
5. Els plans d'implantació tindran com a màxim una validesa d'un any i un
mínim de 6 mesos des de la seua entrada en vigor. Han de renovar-se transcorregut
el termini de vigència del mateix. En cas de no existir variacions quant al pla
anterior ha d'informar-se per escrit de la continuïtat del pla existent. Cada
operadora haurà de presentar per a futurs emplaçaments un pla tècnic
d'implantació amb la documentació tècnica pròpia de les estacions base noves, a

AJUNTAMENT DE PAIPORTA
 aportar en paper junt amb una còpia en format electrònic, on els plans incloguen
les zones de cobertura de cada estació base, i les instal·lacions repetidores o
d'enllaços punt a punt.
6. Durant el seu període de validesa no s'admetran modificacions del Pla
tècnic d'implantació.”

5ª AL·LEGACIÓ:

Els serveis de telefonia mòbil són uns entre d’altres molts generadors de radiacions
electromagnètiques que poden penetrar la intimitat de les cases i envair l’entorn
vital dels veïns sense demanar cap permís o conformitat als qui poden ser objecte
dels seus efectes negatius.

Eixos serveis basats en emissions electromagnètiques presenten una clara tendència

a créixer en quantitat i en diversitat.

Resultaria paradoxal regular només una de les fonts de radiació, i definir l’objecte
només en termes de “telefonia mòbil” quan eixe és un dels serveis coneguts
actualment i segurament n’apareixeran de nous.

En conseqüència, plantege la següent

PROPOSTA

Substituir la redacció de l’article 1. Objecte, que diu:

“Esta Ordenança té com a objecte regular les condicions a què s'ha de sotmetre la
instal·lació i el funcionament de les instal·lacions de telefonia mòbil en el municipi
de Paiporta perquè la seua implantació produïsca la menor ocupació de l'espai i el
menor impacte visual i mediambiental.”

Per la següent:

“
1. Objecte

1.1. Esta Ordenança té per objecte regular les condicions a què s’ha de sotmetre la
instal·lació i el funcionament de les instal·lacions amb usos de radiocomunicació i
amb antenes radiants susceptibles de generar camps electromagnètics en un
interval de freqüència de 10 lHz a 300GHz que s’emplacen en el municipi de
Paiporta per a que la seua implantació produïsca la menor ocupació d’espai i el
menor impacte visual i mediambiental.

1.2. Estan exempts de l'àmbit d'aplicació d'este decret les instal·lacions catalogades
d'aficionats, sempre que siguen de Potència Isòtropa Radiada Equivalent (PIRE)
inferior a 250 w i transmeten de forma discontínua.”

AJUNTAMENT DE PAIPORTA
6ª AL·LEGACIÓ:

L’aplicació del principi de precaució aconsella la inclusió, en el text de l’ordenança,

de tota una sèrie de disposicions que, en exercici de les diferents competències
municipals i sense menyscapte de les competències d’altres instàncies, aprofiten per
controlar les fonts d’emissió electromagnètica en el municipi.

L’article 6 de l’ordenança obre la possibilitat que l’Ajuntament habilite de forma

expressa zones o terrenys per a ús com a parcs municipals d’antenes sotmeses, pel
que fa al seu règim econòmic, a la corresponent ordenança fiscal.

En virtut d’estos fets

PROPOSTA:

1.- Que, en la mesura que les distintes disposicions legals i reglamentàries vigents
ho permeten, a l’hora d’establir la contraprestació econòmica que les operadores
hauran de pagar al municipi per l’ús dels parcs municipals d’antenes, es consideren
tots els costos que eixes instal·lacions comporten al municipi, incloent-hi els
derivats de les distintes mesures de control (Registre Municipal d’equipaments
emissors electromagnètics, Sistema de Monitorització Permanent i qualssevol altres
previstes en la pròpia ordenança).

2.-Que la taxa o preu públic establert per a les operadores cobrisca el 100% dels
costos mencionats anteriorment.

7ª AL·LEGACIÓ:

L'activitat de servici de telefonia mòbil és “una activitat susceptible d'ocasionar

molèsties, alterar les condicions de salubritat, causar danys al medi ambient o
produir riscos per a les persones o béns”. Tal afirmació es basa en les dades:
Recomanació de 12-7-1999 del Consell de ministres de Sanitat de la Unió Europea
relativa a l'exposició del públic a camps electromagnètics que preveu la necessitat
fixar restriccions a l'exposició, i que ve corroborada i plasmada normativament per
la seua connexió amb la vigent normativa estatal: RD 1066/2001 que també establix
restriccions a les emissions i mesures de protecció sanitària enfront d'emissions
radioelèctriques.

La competència estatal en relació amb les telecomunicacions no exclou la del

corresponent municipi per a atendre als interessos derivats de la seua competència
en matèria urbanística, mediambiental, sanitària i de salubritat pública. En este sentit
convé citar la Sentència del TS de data 18-6-2001 que assenyala: L'existència d'un
reconeixement de la competència en una matèria com a exclusiva de l'Administració
de l'Estat no comporta, per si mateixa, la impossibilitat que en la matèria puguen

AJUNTAMENT DE PAIPORTA
existir competències la titularitat de la qual corresponga als ens locals. El sistema de
fixació de determinació de competències de l'Estat i de les comunitats autònomes
que es verifica en el Títol VIII de la Constitució té com a finalitat l'establir els
principis d'acord amb els quals han de distribuir-se les competències bàsiques,
normatives i d'execució entre l'Estat i les comunitats autònomes, com a ens
territorials investits d'autonomia legislativa. No obstant això, no impedix que la llei,
dictada d'acord amb l'esquema competencial citat, reconega competències als ens
locals ni anul·le l'exigència constitucional de reconéixer a cada ens local aquelles
competències que hagen de considerar-se necessàries per a la protecció dels seus
interessos en forma tal que permeta el caràcter recognoscible de la institució.
L'autonomia municipal és, en efecte, una garantia institucional reconeguda per la
Constitució per a la “gestió dels seus interessos” (articles 137 i 140 de la
Constitució ) i hui assumida en els seus compromisos internacionals pel Regne
d'Espanya (article 3.1 de la Carta Europea d'Autonomia Local, de 15 d'octubre de
1985 (RCL 1989/412), ratificada per Instrument de 20 de gener del 2000, recurs
114/1994 (RJ 2000/331), que els Ajuntaments poden establir les condicions
tècniques i jurídiques relatives a com ha de dur-se a terme la utilització del domini
públic que requerisca l'establiment o l'ampliació de les instal·lacions del
concessionari o operador de servicis de telecomunicacions pel seu terme municipal
utilitzant el vol o el subsòl dels seus carrers. Això no és obstacle al dret que
comporta l'explotació de servicis portadors o finals de telecomunicació (la titularitat
que correspon als operadors) d'ocupació del domini públic, en la mesura que ho
requerisca la infraestructura del servici públic de què es tracta (articles 17 de la Llei
31/1987, de 18 de desembre, de 18 de desembre, d'Ordenació de les
Telecomunicacions, i 43 i següents de la Llei 11/1998, de 24 d'abril General de
Telecomunicacions).

En els articles descrits en el punt següent es regula l'autorització urbanística per a

dur a terme l'obra i instal·lació de les antenes de telefonia mòbil, de manera que es
garantisca la seguretat i el mínim impacte visual. L'autorització per al
funcionament s'incardina com a llicència ambiental a l'empara de la Llei 2/2006, de
5 de maig, de Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental, a fi de garantir
que el funcionament de la instal·lació no produïx cap repercussió negativa per a la
població.

PROPOSTA:

En virtut de les competències pròpies de l’Ajuntament es proposa la inclusió en

l’articulat de l’ordenança del següent text:

Article. X- Llicència d'instal·lació per a estacions base de radiocomunicació.

1. Mentres l'autoritat autonòmica competent en matèria de medi ambient no

determine reglamentàriament la relació d'activitats sotmeses al règim de la
llicència ambiental establit en la Llei 2/2006, de 5 de maig, de Prevenció de la
Contaminació i Qualitat Ambiental, a fi d'incorporar les instal·lacions que són

AJUNTAMENT DE PAIPORTA
objecte d'esta norma a l'annex o annexos més adequats, s'aplicarà el Nomenclàtor
d'activitats molestes, nocives, insalubres i perilloses (Disposició Transitòria Quarta
de la Llei 2/2006) i la no exempció de qualificació per a estes activitats per no
figurar en l'Annex I de la Instrucció 1/83, considerant-se per tant sotmeses al règim
de llicència ambiental amb qualificació ambiental a realitzar per la ponència
tècnica municipal prevista en l'art. 53.2. de la Llei 2/2006 i comunicació de la dita
qualificació a la Comissió Territorial d'Anàlisi Ambiental Integrat en la fase del
Tràmit d'Audiència previst en l'art. 54 de la Llei 2/2006, tot això fins que no es
determine reglamentàriament de manera diversa.
2. En el procediment normal de concessió de la llicència ambiental
s'incorporarà una fase prèvia d'admissió a tràmit on s'avaluarà la compatibilitat
urbanística de l'emplaçament proposat, d'acord amb la Llei 2/2006, de 5 de maig,
en funció de l'adequació del Pla d'Implantació i projecte d'instal·lació als criteris
establits en la present Ordenança i en el Pla General d'Ordenació Urbana.

3. La sol·licitud s'acompanyarà de Projecte d'activitat redactat per tècnic

competent, que haurà d'ajustar-se a la Instrucció 2/83 per a la redacció de
projectes tècnics aprovada per l'Orde de la Conselleria de Governació de 7 de
juliol de 1983, d'acord amb la Disposició Transitòria Quarta.2. de la Llei 2/2006,
de 5 de maig. I en particular, de manera complementària haurà de contindre les
dades indicades en l'Annex I de la present Ordenança.

4. La sol·licitud amb el Projecte tècnic se sotmetrà a informe dels tècnics

municipals: arquitecte tècnic, enginyer tècnic, tècnic de sanitat i tècnic de medi
ambient. I a continuació es formularà proposta de qualificació ambiental i mesures
correctores, que serà resolta per la Junta de Govern Local junt amb la llicència
d'obra.

Article Y- Llicència d'obra per a estacions base de radiocomunicació.

1. S'haurà de presentar projecte tècnic on s'arrepleguen les característiques

de l'obra a realitzar, pressupost, i amb els càlculs justificatius de l'estabilitat de les
instal·lacions des d'un punt de vista estructural i de fixacions a l'edifici amb els
plans constructius corresponents.

2. La informació relativa als equips i justificació de la tecnologia

usada no s'haurà d'aportar quan la instal·lació es referisca únicament als elements
de suport físic de les antenes de radiocomunicació. ( torre, caseta, subministrament
elèctric, accessos).

3. A efectes fiscals es consideraran com a llicències d'obra major les

instal·lacions d'estacions base de telefonia mòbil, i altres infraestructures de
telecomunicació en què intervinguen antenes. Les instal·lacions de recepció de
programes dels servicis públics i/o comercials de radiodifusió i televisió, així com
les instal·lacions de radioaficionats, es consideraran llicències d'obra menor.

AJUNTAMENT DE PAIPORTA
Article J.- Llicència d'obertura o autorització d'inici de l'activitat.
1. Una vegada finalitzades l'obra i instal·lació, es tramitaran les oportunes
llicències de primera ocupació i de posada en funcionament, aportant-se amb
independència dels documents que l'Ordenança Reguladora assenyala, els
certificats de final d'obra, d'instal·lació i de seguretat, firmats per tècnic competent
i visats pel col·legi professional corresponent, de cada una de les obres i
instal·lacions executades en les sol·licituds efectuades. Així mateix i amb
anterioritat a l'entrada en servici d'aquelles instal·lacions alimentades per energia
elèctrica, haurà d'aportar-se l'autorització de posada en servici o si és el cas, els
butlletins d'instal·lacions elèctriques concedits i segellats, respectivament pel
servici competent de la Conselleria d'Indústria o document que el substituïsca,
emés per entitat col·laboradora, si és el cas. D'altra banda, caldrà ajustar-se al que
disposa l'art. 63 de la Llei 2/2006, de 5 de maig, sobre autorització d'inici
d'activitats sotmeses al règim de llicències ambientals.
2. En el cas d'aquelles instal·lacions considerades obres menors serà
necessari almenys un certificat de seguretat de la instal·lació.

JUSTIFICACIÓ:

Sentència del Tribunal Suprem del 3 d'Abril del 2007 recurs 8.817/2003, Sentència
del Tribunal Suprem del 3 d'Abril del 2007 recurs 10.180/2003, Sentència del
Tribunal Suprem del 3 d’Abril del 2007 recurs 5.193/2004, Sentència del Tribunal
Suprem del 23 de Novembre del 2006, Sentència del Tribunal Suprem del 21 de
Novembre del 2006, Sentència del Tribunal Suprem del 4 De Juliol del 2006,
Sentència del TSJCV del 30 de Juny del 2004 y Sentència del TSJCV del 17 de
Març de 2003.

És important recordar que el T.S.J.C.V. en sentència 441/2003 del 17.03.2003

indicava que els Ajuntaments tenen competència per a exigir a les companyies de
telefonia llicència d'activitat.

El mateix Tribunal i Secció el 30.06.2004 en la sentència 1168/04 contra l'ordenança

de Paiporta va canviar d'opinió però va deixar la porta oberta a un altre canvi:
"Finalment, la Sala deixa clara i recalca que la seua postura no és definitiva i està
disposada a revisar-la conforme avancen els estudis científics sobre la matèria i
justifica el canvi de criteri respecte a la sentència 441/2003 de 17.03.2003".

La sentència del Tribunal Suprem del 03.04.2007 recurs 8.817/2003 és la que

aclarix definitivament este controvertit tema de les llicències en quant diu: "El
Nomenclàtor d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses no té caràcter
limitador segons hi ha assenyalat el T.S. en sentències del 24.07.1998, 25.03.1999 i
04.10.2000, entre altres, per la qual cosa es disposa el sotmetiment d'activitat
classificada a qualsevol activitat o instal·lació "susceptible de produir riscos per a
les persones". El decret 1066/2001 de 28.09.2001 admet l'existència d'eixos
"riscos" per les emissions i s'establixen, en conseqüència, límits a l'exposició".

AJUNTAMENT DE PAIPORTA
 Pel que el Tribunal considera d'acord amb dret el que les infraestructures de
radiocomunicació es consideren activitat classificada i per tant subjectes a
l'Esmentada Llei d'Activitats Classificades.

Així mateix diu la sentència que l'exigència de les llicències d'activitat, urbanística i
obertura no invadix la competència estatal en matèria de telecomunicacions, per tant
eixes llicències previstes en l'exercici de competències pròpies ho són sense perjuí
"d'altres autoritzacions i informes sectorials que resulten procedents"

En el nostre cas es pot aplicar el Nomenclàtor d'activitats molestes i sotmeses al

règim de llicència ambiental a realitzar per la ponència tècnica municipal, mentres
l'autoritat autonòmica competent en matèria de medi ambient no determine
reglamentàriament la relació d'activitats..

8ª AL·LEGACIÓ:

El control i seguiment dels nivells de radiació electromagnètica és una de les parts

mes importants que ha d'incloure la nostra ordenança, al repercutir estos nivells en
la salut dels ciutadans i ciutadanes de Paiporta. Este control ve avalat per la
Sentència del Tribunal Suprem del 3 d'Abril del 2007, recurs de cassació número
5193/2004.

La competència estatal en relació amb les telecomunicacions no exclou la del

corresponent municipi per a atendre als interessos derivats de la seua competència
en matèria urbanística, mediambiental, sanitària i de salubritat pública. En este sentit
convé citar la Sentència del TS de data 18-6-2001 que assenyala: “L'existència d'un
reconeixement de la competència en una matèria com a exclusiva de l'Administració
de l'Estat no comporta, per si mateixa, la impossibilitat que en la matèria puguen
existir competències la titularitat de la qual corresponga als ens locals. El sistema de
fixació de determinació de competències de l'Estat i de les comunitats autònomes
que es verifica en el Títol VIII de la Constitució té com a finalitat l'establir els
principis d'acord amb els quals han de distribuir-se les competències bàsiques,
normatives i d'execució entre l'Estat i les comunitats autònomes, com a ens
territorials investits d'autonomia legislativa. No obstant això, no impedix que la llei,
dictada d'acord amb l'esquema competencial citat, reconega competències als ens
locals ni anul·le l'exigència constitucional de reconéixer a cada ens local aquelles
competències que hagen de considerar-se necessàries per a la protecció dels seus
interessos en forma tal que permeta el caràcter recognoscible li de la institució.
L'autonomia municipal és, en efecte, una garantia institucional reconeguda per la
Constitució per a la “gestió dels seus interessos” (articles 137 i 140 de la
Constitució ) i hui assumida en els seus compromisos internacionals pel Regne
d'Espanya (article 3.1 de la Carta Europea d'Autonomia Local, de 15 d'octubre de
1985 (RCL 1989/412), ratificada per Instrument de 20 de gener del 2000, recurs
114/1994 (RJ 2000/331), que els Ajuntaments poden establir les condicions
tècniques i jurídiques relatives a com ha de dur-se a terme la utilització del domini
públic que requerisca l'establiment o l'ampliació de les instal·lacions del

AJUNTAMENT DE PAIPORTA
concessionari o operador de servicis de telecomunicacions pel seu terme municipal
utilitzant el vol o el subsòl dels seus carrers. Això no és obstacle al dret que
comporta l'explotació de servicis portadors o finals de telecomunicació (la titularitat
que correspon als operadors) d'ocupació del domini públic, en la mesura que ho
requerisca la infraestructura del servici públic de què es tracta (articles 17 de la Llei
31/1987, de 18 de desembre, de 18 de desembre, d'Ordenació de les
Telecomunicacions, i 43 i següents de la Llei 11/1998, de 24 d'abril General de
Telecomunicacions).

PROPOSTA:
En virtut de les competències pròpies de l’Ajuntament es proposa la inclusió en
l’articulat de l’ordenança del següent text:

Control i seguiment dels nivells de radiació electromagnètica pel

funcionament d'estes activitats.

Article X

1. L'Ajuntament realitzarà un mapa radioelèctric del municipi, que

actualitzarà amb les dades aportades pels titulars en les certificacions semestrals
sobre mesuraments duts a terme d'acord amb el programa de vigilància ambiental
incorporat al Pla Tècnic d'Implantació.

2. A més, l'Ajuntament podrà dur a terme, amb periodicitat anual, controls

aleatoris de nivells d'exposició radioelèctrica, a fi de contrastar els resultats
aportats pels titulars de les instal·lacions. Este control es realitzarà pels servicis
tècnics municipals o per encàrrec a entitats autoritzades en la matèria.

3. A este efecte, l'Ajuntament establirà els instruments fiscals oportuns per a

finançar el dit control tècnic de l'exposició radioelèctrica durant el funcionament
de les activitats, els quals podran incorporar-se a la taxa de la llicència d'activitat.

Article Y Programa de vigilància ambiental.

1. Sense perjuí del que disposa l'art. 9 del Reglament sobre restriccions a les
emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària enfront d'emissions
radioelèctriques (R.D. 1.066/2001, de 28 de setembre), quant a la certificació anual
indicativa de què s'han respectat els límits d'exposició del Reglament, l'Estudi
d'Impacte Ambiental a presentar junt amb el Pla Tècnic d'Implantació o Pla de
Desplegament haurà d'incloure previsions sobre control extern d'emissions a través
d'una empresa acreditada o entitats autoritzades en la matèria.

2. El condicionat ambiental de l'autorització municipal podrà exigir

l'oportuna fiança, a l'empara del que establix l'art. 33 del Reglament per a
execució de la Llei 2/89 d'Impacte Ambiental (Decret 162/90 del Consell de la
Generalitat Valenciana), per a garantir l'aplicació de les mesures preventives de

AJUNTAMENT DE PAIPORTA
control extern de nivells d'exposició previstes en el Programa de Vigilància
Ambiental.

3. Perquè els servicis municipals puguen disposar d'informació adequada

sobre els controls d'emissions i nivells d'exposició en les dites zones, i així poder
respondre a les demandes d'informació dels ciutadans, l'Ajuntament requerirà a les
operadores de telefonia mòbil queencarguen, a costa seu, a una entitat acreditada
independent la realització, durant el tercer trimestre de l'any natural, d'un informe
resum de situació sobre la base dels controls o mesuraments previstos en el Reial
Decret 1.066/2001 i Orde C/23/2002, o normativa del mateix rang o d'un rang
superior que els substituïsca. El dit informe serà presentat, dins dels trenta dies
següents a la seua realització en el Servici Municipal de Medi Ambient, del que
s'adonarà al Ple de l'Ajuntament, així com als Consell Local de Medi Ambient.I
això, sense perjuí de l'informe anual que sobre l'exposició a emissions
radioelèctriques elabora i fa públic el Ministeri d'Indústria sobre la base dels
resultats obtinguts en les inspeccions dels seus servicis tècnics i de les
certificacions presentades per les operadores en el primer trimestre de cada any
natural de què s'han respectat els límits d'exposició establits en l'annex II del Reial
Decret 1.066/2001.

Article J. Autocontrol.

1. Els titulars d'instal·lacions susceptibles de produir radiació

electromagnètica podran posar en pràctica un sistema d'autocontrol de les seues
emissions electromagnètiques. El titular que desitge adoptar este programa
sotmetrà a l'Ajuntament la seua proposta d'Autocontrol. El programa d'Autocontrol
aprovat formarà part dels condicionants per a la llicència d'activitat, i així haurà
de figurar en la mateixa.

2. Les dades obtingudes en la pràctica del programa d'Autocontrol es

registraran en un Llibre Registre que disposarà a este efecte el titular, junt amb tot
tipus d'incidències i actuacions, relacionades amb la producció de camps
electromagnètics durant el funcionament de l'activitat. Estes dades, amb
independència de les inspeccions que es pogueren produir, seran facilitats a
l'Ajuntament amb la periodicitat que s'establisca en cada cas i estaran subjectes a
les verificacions que s'estimen oportunes.

Article K. Discrepància de resultats dels mesuraments.

1. Si el titular desitjara fer uns mesuraments de contrast, a l'efecte de

l'aplicació d'esta Ordenança, ho comunicarà a l'Ajuntament per a fer-ho
conjuntament. Si així s'acordara, l'Ajuntament i el titular podran encomanar la
realització dels mesuraments pertinents a una empresa o entitat especialitzada i
autoritzada en la matèria.
2. En el cas de discrepància del titular amb els resultats obtinguts per
l'Ajuntament, es procedirà de la manera següent:

AJUNTAMENT DE PAIPORTA
 - L'Ajuntament definirà la forma i tipus de mesurament a realitzar i els
paràmetres a determinar, i els mesuraments es faran per empresa
autoritzada en la matèria.
- Totes les actuacions necessàries per als mostratges de comprovació
podran ser presenciades pels representants del titular i s'alçarà la
corresponent Acta, on es faran constar les manifestacions que ambdós parts
creguen oportunes.

Article L. Mesures cautelars o provisionals.

1. Comprovat pels tècnics municipals que el funcionament de l'activitat o

instal·lació incomplix esta Ordenança i emés el corresponent informe tècnic,
l'Ajuntament assenyalarà si és el cas, amb audiència prèvia a l'interessat (per terme
de 10 dies), el termini perquè el titular adopte les mesures correctores necessàries.

2. En atenció a la gravetat del perjuí causat segons el nivell d'exposició

electromagnètica, i concorrent una repercussió veïnal manifesta, els agents
actuants podran ordenar, previ requeriment, la suspensió immediata del
funcionament de la font pertorbadora fins que siguen corregides les deficiències
existents i aportada la documentació acreditativa pertinent.

3. La dita mesura cautelar no tindrà el caràcter de sanció. L'incompliment

del requeriment de suspensió donarà lloc a l'alçament de la corresponent acta, amb
notificació a l'interessat a l'efecte d'audiència prèvia. L'òrgan municipal competent
resoldrà sobre la suspensió cautelar i, si és el cas, la clausura o precintaje, sense
perjuí de les altres mesures que en dret procedisquen.

4. Si es trencaren els precintes es podrà recórrer a la revocació de la

llicència de l'activitat, procedint-se a la clausura de les dites activitats. Les dites
actuacions (revocació de la llicència i clausura de l'activitat) tindran caràcter
temporal, per un màxim de tres mesos, sense perjuí que si tornara a incórrer en la
mateixa infracció es procedisca, fins a tres vegades més, en la forma establida en
este article. La quarta vegada la revocació podrà tindre caràcter definitiu.

JUSTIFICACIÓ:

En la Sentència del 3 d'Abril del 2007 recurs 5.193/2004 el Tribunal Suprem en un

dels paràgrafs finals el diu molt clar: "El control i inspecció de les instal·lacions
emparades en les dites llicències (llicència d'activitat conforme al RAMINP) tindrà
com a objecte, lògicament, verificar si es continuen mantenint les condicions baix
les quals aquelles (llicències) van ser atorgades ".

9ª AL·LEGACIÓ:

AJUNTAMENT DE PAIPORTA
 La limitació temporal de les llicències és la manera mes senzilla perquè l'ajuntament
controle les instal·lacions de les operadores, de manera que en eixe moment podran
efectuar les modificacions tècniques que corresponguen i aportar la documentació i
certificats que es requerisquen per part d'Ajuntament o Organismes Competents.

La limitació temporal està raonada en la Sentència del Tribunal Suprem del 15 de

Desembre del 2003, recurs 3127/2001:

"És cert que l'article 15.1 del Reglament de Servicis de les Corporacions Locals
establix que les llicències relatives a instal·lació tenen vigència mentres subsistisca
esta; però també ho és que la normativa sectorial pot limitar el termini de certes
llicències. I, en el present cas, la temporalitat que contempla el precepte de
l'ordenança no és incompatible amb el règim de la classe de llicència de què es
tracta, que permet determinacions accessòries, com és la que constituïx
l'assenyalament d'un determinat termini de vigència, sempre que estiguen previstes
en la corresponent disposició general, i resulten adequades al compliment de la
finalitat a què respon l'acte d'intervenció administrativa. En la previsió normativa
examinada tal adequació resulta evident per la necessitat que les instal·lacions
d'antenes existents siguen compatibles amb la normativa urbanística i conservació
del patrimoni artístic. En el bé entés que la renovació de tals llicències, que es
referix el propi precepte de l'Ordenança, està subjecte als mateix condicionaments
reglats que els que presidix el seu inicial atorgament".

PROPOSTA:
En virtut de les competències pròpies de l’Ajuntament es proposa la inclusió en
l’articulat de l’ordenança del següent text:

Article X. Limitació temporal.

Les llicències per a la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil tindran

caràcter temporal, amb una duració limitada de dos anys. Per a possibilitar la
permanència de la instal·lació, hauran de ser renovades les llicències a l'acabar el
termini de la seua vigència, moment en el qual hauran de modificar-se les
instal·lacions, si procedix. Serà requisit per a la renovació de llicència presentar els
certificats de compliment de nivells d'emissió requerits en la present Ordenança o
pels organismes competents.

Paiporta, 16 de novembre de 2007.

AJUNTAMENT DE PAIPORTA
Isabel Martín Gómez
Grup Municipal d'EU-Bloc

AJUNTAMENT DE PAIPORTA