Situació Contemporània: Pensament I Religió A L'àsia Oriental Actual

Situaci contempornia
Pensament i religi a lsia oriental actual

Antonio Jos Domnech del Ro
P03/17011/01836
Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836
Situaci contempornea
ndex
Introducci ................................................................................................ 5 Objectius ..................................................................................................... 6 1. Les doctrines arribades dOccident ................................................. 7 1.1. El cristianisme a lsia oriental.......................................................... 7 1.1.1. El cristianisme a la Xina......................................................... 8 1.1.2. El cristianisme al Jap ............................................................ 10 1.1.3. El cristianisme a Corea ........................................................... 12 1.2. Lislam a lsia oriental ..................................................................... 15 1.2.1. Lislam a la Xina..................................................................... 15 1.2.2. Lislam al Jap ........................................................................ 17 1.2.3. Lislam a Corea ....................................................................... 18 2. Les noves religions ............................................................................... 20 2.1. Les noves religions al Jap................................................................. 21 2.1.1. Marc histric en qu van sorgir les noves religions............... 21 2.1.2. Trets comuns de les noves religions al Jap .......................... 22 2.1.3. Principals noves religions japoneses ...................................... 23 2.2. Les noves religions a Corea ............................................................... 24 2.2.1. Marc histric en el qual van sorgir les noves religions.......... 24 2.2.2. Trets comuns de les noves religions a Corea ......................... 25 2.2.3. Principals noves religions coreanes ....................................... 26 2.3. Les noves religions a la Xina ............................................................. 28 2.3.1. El Falun Gong .......................................................................... 28 2.3.2. Principals trets del Falun Gong ............................................... 29 3. La irrupci de la filosofia occidental en els segles xix i xx............................................................................. 31 3.1. La filosofia occidental al Jap............................................................ 31 3.2. La filosofia occidental a la Xina ........................................................ 34 3.3. La filosofia occidental a Corea .......................................................... 36 4. Pensament i religi a lsia oriental avui ..................................... 40 Resum ........................................................................................................... 44 Bibliografia................................................................................................. 47
Introducci
Aquest ltim mdul pretn oferir una visi general sobre els principals corrents de pensament i religi que shan anat desenvolupant a lsia oriental en lpoca contempornia. Tractarem aquells moviments religiosos que no han estat analitzats fins ara per que tamb han tingut un paper important en la formaci del pensament actual daquesta regi. Entre aquestes tradicions religioses hi ha aquelles que no sn originries de lEst Asitic com sn el cristianisme i lislam, la irrupci significativa de les quals a lsia oriental ha estat ms recent. Aquestes dues tradicions han hagut de passar per molts alts i baixos abans dimplantar-se a la Xina, el Jap i Corea. Per aquesta ra, analitzarem algunes de les etapes histriques per les quals han passat i la seva situaci i influncia en les societats de lsia oriental en lactualitat. Tamb estudiarem un altre fenomen religis molt important del segle passat i que encara t una gran transcendncia: el fenomen de les noves religions. Sens dubte, lsia oriental s una de les regions del mn on ha aparegut un major nombre de nous moviments religiosos, especialment al Jap i Corea. Aquestes religions tenen uns trets molt caracterstics que tamb analitzarem, especialment el seu sincretisme religis. Una altra de les qestions que abordarem en aquest mdul s la introducci i influncia dels corrents filosfics occidentals a lsia oriental. Encara que els contactes amb Occident es remunten a diversos segles, larribada de la filosofia occidental com a matria destudi es va produir prcticament al final del segle XIX i el principi del XX. Per tant, ha estat lltim segle quan aquestes escoles de pensament han deixat la seva empremta en el pensament asitic. Finalment, donarem algunes dades generals sobre la situaci actual de les religions a la Xina, el Jap i Corea, i sobre les principals tendncies religioses actuals en aquestes nacions. Basant-nos en algunes dades estadstiques podrem observar quines sn les principals variables que sobserven actualment en les tradicions religioses daquests pobles.
Objectius
En aquest mdul ens proposem els objectius segents: 1. Comprendre les etapes histriques per les quals van passar el cristianisme i lislam fins a la seva implantaci a lsia oriental. 2. Conixer limpacte que les tradicions religioses provinents de fora de lsia oriental han tingut sobre el pensament i la religi daquestes nacions. 3. Analitzar els elements caracterstics de les noves religions de lsia oriental i el seu procs de formaci. 4. Conixer la influncia que han tingut les noves religions en les societats contempornies de la Xina, el Jap i Corea. 5. Entendre alguns dels elements especfics de la situaci religiosa actual a lsia oriental i la seva repercussi en la societat actual. 6. Analitzar els possibles conflictes ideolgics que es poden crear en entrar en contacte els corrents de pensament occidental i oriental.
1. Les doctrines arribades dOccident
Al llarg de la histria de lsia oriental shan produt nombrosos contactes amb les tradicions religioses i de pensament provinents dOccident. La trobada entre les tradicions orientals autctones i les originries dOccident ha servit de vegades per a lenriquiment dambdues tradicions i altres vegades ha donat lloc a enfrontaments que en alguns casos han estat fins i tot violents. El desconeixement i els recels per totes dues parts a poc a poc shan anat superant, obrint una nova poca en qu es fomenta el dileg i la cooperaci mtua entre les diverses tradicions culturals i religioses. s necessari fer una distinci entre les diferents nacions de lsia oriental. El procs dadaptaci que han seguit aquestes noves tradicions religioses, principalment el cristianisme i lislam, no ha estat igual a totes les nacions de lsia oriental. La manera en qu van ser introdudes i en qu van evolucionar posteriorment ha estat molt diferent a la Xina, el Jap o Corea; i el seu paper en la societat contempornia daquestes nacions tamb s molt desigual. Aix s el que fa que les hgim danalitzar separadament en cada una de les nacions de lsia oriental.
1.1. El cristianisme a lsia oriental Larribada del cristianisme a Orient aquesta ntimament lligada a la situaci poltica del mn al final del segle XV. Encara que s cert que ja hi havia hagut amb anterioritat a la Xina algunes incursions i assentaments cristians nestorians provinents de lsia central, les seves comunitats van desaparixer amb el temps i no va ser fins al segle
XVI
Nestorianisme Branca separada del cristianisme que seguia els ensenyaments de Nestori, patriarca de Constantinoble al segle V, que professava lexistncia de dues persones en Crist, separant la naturalesa divina de la humana. A causa daquesta doctrina va ser expulsat de lEsglsia catlica.
que es produeix una nova arribada del cris-
tianisme a aquesta regi del mn. Desprs de larribada de Cristfor Colom a Amrica i la seva tornada a Espanya, i amb la signatura del Tractat de Tordesillas (7 de juny de 1494) entre els regnes de Castella i Portugal, es produeix una divisi del mn en dos: es va acordar una lnia divisria al llarg del meridi situat a 370 lleges a loest de les illes del Cap Verd. Com a conseqncia daquest tractat, tots els territoris a loest daquest meridi quedaven sota lempara de Castella, mentre que els situats a lest eren de Portugal. Per tant, tot lOrient passava a pertnyer a Portugal, i lOccident a Espanya. Aquest tractat, signat sota els auspicis del Vatic, tamb tenia connotacions religioses. Aquestes dues nacions es comprometien a portar juntament amb els seus exrcits grups de missioners perqu instauressin lEsglsia catlica als nous territoris que anessin conquerint.
Lany 1502 els portuguesos sestableixen a Cochin, a la costa sud de lndia. I el 1510 les tropes portugueses conquereixen la ciutat de Goa, que es convertir en la capital de limperi portugus a lsia. Des dall els portuguesos faran el salt cap a Malaca el 1511, i les Moluques el 1512. I des de 1514 comencen els primers viatges des de les Moluques a la Xina per a la venda despcies. El 1557 la ciutat de Macao es converteix en enclavament portugus amb lautoritzaci xinesa i ser des daqu que es produir lentrada dels missioners catlics a la Xina i a la resta de lsia oriental.
1.1.1. El cristianisme a la Xina Des del segle

VII
el cristianisme havia comenat a mantenir contactes amb la
Xina. Dacord amb una columna commemorativa de pedra que va ser descoberta el 1623 o el 1625 a prop de Xian (Changan), antiga capital de la Xina, lanomenada Columna Nestoriana, que va ser realitzada lany 781 de la nostra era, un missioner nestori, Aluoben, va arribar des de Prsia a Changan, la capital durant la dinastia Tang, lany 635.
Aluoben, nomenat bisbe de la Xina, va traduir les escriptures cristianes al xins i va construir el gran temple de Qin. Lemperador de la dinastia Tang (618-907), Gaozong (va regnar entre 618 i 626), va proclamar un edicte imperial pel qual es reconeixia i tolerava el nestorianisme. Durant els segents dos-cents anys el nestorianisme es va continuar estenent per la Xina fins que lemperador Wuzong, de la mateixa dinastia Tang, va publicar un nou edicte imperial pel qual es prohibien tant el nestorianisme com el buddhisme. Desprs daquest edicte, els missioners nestorians van ser expulsats de la Xina. Mentre que el buddhisme es rescabalaria daquesta prohibici lany 843, el nestorianisme no tornaria a la Xina fins al final del segle XI. Durant el segle
XI
el nord de la Xina estava governat per la dinastia Liao
(947-1125), els territoris de la qual estaven situats fora de la Gran Muralla, entre Monglia i Manxria. El nestorianisme va ser novament tolerat a la Xina durant aquesta dinastia, malgrat que sota un nou nom, Yelikewen. Durant la dinastia Yuan (1271-1368), el Yelikewen es va convertir en una de les religions ms importants de la Xina. Per una vegada que la dinastia Yuan va ser desplaada per la dinastia Ming el 1368, tamb aquesta tradici Yelikewen va acabar desapareixent. No va ser fins al segle XVI que de nou hi va haver presncia cristiana a la Xina, quan un grup de missioners catlics pertanyents a la Societat de Jess, encapalats pel missioner itali Matteo Ricci, es va installar a la Xina. Des de Macao, aquests jesutes van passar Shaoqing i Guangzhou lany 1583. Matteo Ricci va arribar a Pequn el 1600 i a lany segent lemperador de la dinastia Ming, Shenzong, el va rebre i va entrevistar. Ricci va escriure nombrosos llibres en
Mateo Ricci (1552-1610)
xins que van ajudar a propagar el catolicisme, a ms densenyar les teories i descobriments cientfics dOccident als erudits xinesos.
Juntament amb Xu Guangqi, un fams estudis xins, Ricci va traduir molts dels treballs cientfics europeus. Daquesta manera, per mitj de les cincies occidentals i el seu respecte per la cultura xinesa es va guanyar la confiana dels governants xinesos, els quals li van permetre que prediqus els ensenyaments del catolicisme. Ricci va intentar convertir al catolicisme sobretot les classes ms privilegiades i cultes, abans de morir el 1610.
A ms dels missioners jesutes, altres grups de missioners, entre ells els franciscans, van penetrar a la Xina per predicar el cristianisme. Per la pressi perqu els cristians xinesos abandonessin les seves prctiques religioses tradicionals, com els sacrificis i cerimnies ofertes als seus avantpassats, era cada vegada ms gran i aix es convertiria en un punt de conflicte important. El 1705 el papa Climent XI envia un delegat papal a la Xina per estudiar la situaci. Aquest enviat papal, desconeixent en profunditat la realitat xinesa, va proclamar la famosa ordre de prohibir el culte als avantpassats el 28 de gener de 1707. Aquesta ordre va enfurismar els governants xinesos i el 1732 lemperador Yongzheng va decidir prohibir el catolicisme a la Xina. Gaireb mig segle desprs, el 1773, el papa dissoldria la Societat de Jess a la Xina; daquesta manera, desprs de dos-cents anys dexpansi a la Xina, el catolicisme va quedar novament eradicat de terres xineses. Novament al segle
XIX
Controvrsia dels ritus Aix es coneix el conflicte que es va produir entre els missioners jesutes que es trobaven a la Xina, especialment Matteo Ricci, i el Vatic. Mentre que els missioners estaven a favor de respectar el culte als avantpassats com una expressi de la cultura xinesa, el Vatic ho considerava com un idolatria contrria a la doctrina catlica.
el cristianisme far un intent dassentar bases en ter-
ritori xins. Desprs de la Guerra de lOpi, un cristi angls anomenat Robert Morrison va arribar a Guangzhou. I, seguint-lo, van arribar molts altres cristians pertanyents a les esglsies protestants i catlica des dEuropa i Amrica del Nord. Desprs que la dinastia Qing (1644-1911) va ser enderrocada el 1911, la Xina es va precipitar a un perode de contnues guerres civils. Aix va fer que alguns dels caps de les faccions en guerra busquessin el suport doccident en la seva lluita, i a travs de lajuda occidental tamb algunes esglsies cristianes van tenir loportunitat dentrar i implantar-se a la Xina. Durant la Segona Guerra Mundial la Xina no va tenir altre remei que obrir les seves portes a totes les religions. Lany 1949, els catlics xinesos superaven els tres milions i els protestants eren uns 700.000. Quan el Partit Comunista va pujar al poder a la Xina el 1949, els grups cristians van continuar essent tolerats, ja que la llibertat de religi era un dels articles de la constituci. Per aix va ser noms en aparena; gradualment es va generalitzar la persecuci dels grups cristians que no sadaptaven al model creat pel govern. El govern xins va reestructurar els grups religiosos en organitzacions religioses nacionals, com lEsglsia Catlica Patritica Xinesa. Aquests grups eren supervisats i eren administrats directament pel govern, per mitj de lanomenat Consell dAfers Religiosos. Durant la Revoluci Cultural (1966-1976) totes les religions van ser prohibides i les activitats religioses van passar a ser practicades en secret.
10
Al principi dels anys setanta, lesposa de Mao Zedong (1893-1976), Jiang Qing, va anunciar que la religi a la Xina era morta. Per desprs de la mort de Mao i la caiguda de la Banda dels Quatre, els nous lders xinesos van ajudar que es produs un renaixement de les religions a la Xina. Els anys vuitanta van portar una restauraci de moltes esglsies i fins i tot es van obrir nous seminaris per formar el clergat xins. Cinc religions van ser reconegudes oficialment: buddhisme, protestantisme, catolicisme, taoisme i islam. Aquesta nova obertura va fer que les esglsies cristianes creixessin a una gran velocitat i alguns estudiosos del cristianisme a la Xina situen la xifra actual de catlics en uns sis milions i la de protestants en uns vint milions, encara que en realitat s molt difcil conixer les xifres reals. El que s sembla cert s que es va produir un rpid creixement del cristianisme. Aix va fer que als anys noranta el govern comunista, preocupat per aquesta situaci, prengus mesures per frenar-ho, comenant una campanya en contra de les esglsies clandestines. Aquestes poltiques han passat per perodes ms estrictes i daltres de ms relaxats, ja que aquesta s la forma que t el govern xins per a mantenir sota control el fenomen religis i evitar que sescapi de les seves mans.
Encara que el control sobre les esglsies cristianes sha relaxat bastant en els ltims anys, encara hi ha un gran temor per part del govern. Es pensa que el cristianisme est estretament lligat als poders occidentals i, per tant, que es pot convertir, ms que les altres religions, en una font de desordre social i de suport a lintervencionisme estranger a la Xina.
1.1.2. El cristianisme al Jap Comparat amb les altres tradicions religioses japoneses, el cristianisme t una histria breu. Va ser introdut al Jap al segle XVI, amb larribada a les illes de la civilitzaci occidental. Aquest origen lligat a la presncia dels europeus al Jap i la seva connexi amb la cultura occidental ha marcat molt la histria del cristianisme en aquest pas. Podem afirmar que el cristianisme va ser introdut al Jap en tres fases. 1) La primera fase comena amb larribada del jesuta basc, Francesc Xavier, i els seus companys lany 1549. Ells representaven la part religiosa de lexpansi colonialista portuguesa a lsia, des de lndia, passant per la Xina i fins al Jap. Durant els primers anys van aconseguir amb xit convertir nombrosos japonesos a la fe cristiana. Per la situaci poltica i diplomtica de lpoca va fer que els governants fessin un gir en la seva posici envers el cristianisme i decidissin prohibir les seves prctiques. Aquest canvi va donar lloc a persecucions i execucions dels cristians que no renunciaven a les seves creences. Aquest perode, que es va estendre durant tota la primera meitat del segle XVII,
Francesc Xavier Va ser el primer missioner cristi al Jap. Va arribar al Jap desprs de predicar a lndia; desprs de dos anys al Jap, va marxar a Goa el 1551, convenut que per a conquerir el Jap per a la fe cristiana, primer havia daconseguir convertir la Xina. Va morir a lilla de Sancian, davant la costa de Guangdong el 1552 sense haver aconseguit entrar a la Xina.
11
ha format la imatge cruenta que es t dels inicis del cristianisme al Jap. De fet, cap a lany 1640 el cristianisme havia estat prcticament eradicat, i solament quedaven alguns grups de cristians amagats. 2) Amb larribada del comandant Perry el 1853 sacaba el perode dallament del Jap i comencen de nou els contactes amb Occident, iniciant-se la segona fase de la histria del cristianisme al Jap. Se signa un tractat de comer i amistat el 1858 pel qual es permetia als residents americans la llibertat de practicar la religi que volguessin, i pel qual altres tractats similars es van signar amb altres nacions europees. Aquests tractats van facilitar lentrada de missioners tant catlics com protestants que van comenar de nou a predicar. En principi noms venien per a servir els connacionals en les seves necessitats religioses per, en realitat, el seu principal fi era arribar fins a la poblaci japonesa. Les lleis anticristianes que encara eren vigents van dificultar la seva tasca en aquests primers anys; no va ser fins a la promulgaci de la constituci Meiji de 1889, que es va proclamar la llibertat de religi. Aix va facilitar la tasca de les esglsies cristianes per encara hi havia algunes limitacions legals que, sobretot en els moments de fort nacionalisme, van ser invocades en contra dels cristians. Els primers missioners cristians que van arribar en aquesta segona fase de reintroducci del cristianisme al Jap van descobrir que encara hi havia grups de cristians que havien continuat conservant la fe durant tots aquests anys, aproximadament dos segles. Eren els anomenats Kakure Kirishitan ( ), s a dir cristians amagats. Aquests grups es trobaven sobretot a la regi de Nagasaki. Sens dubte, durant tots aquests anys la doctrina cristiana que havien intentat mantenir havia sofert moltes alteracions i shavien incorporat molts elements provinents del shintoisme i el buddhisme. Dels aproximadament 60.000 Kakure Kirishitan que es van descobrir en aquell temps noms la meitat van decidir unir-se a la nova esglsia que havia arribat al Jap, la resta va preferir mantenir la tradici que havien conservat durant tots aquests anys. Fins i tot avui dia el 90% dels habitants de lilla dIkitsuki, a prop dHirado, es consideren Kakure Kirishitan. Les quatre principals denominacions protestants que van entrar al Jap en els primers deu anys daquesta poca van ser lEsglsia anglicana-episcopaliana, lEsglsia presbiteriana, lEsglsia holandesa reformada, i lEsglsia baptista americana. Al principi la seva expansi entre la poblaci japonesa va ser molt lenta per desprs de vint anys la situaci va canviar i es va produir una acceptaci ms gran per part del poble. Gran part daquests grups cristians van concentrar el seu esfor en el camp de leducaci, fundant escoles i posteriorment fins i tot universitats. 3) La tercera fase del cristianisme al Jap es produeix desprs de la humiliant derrota del Jap a la Segona Guerra Mundial el 1945.
Lectura recomanada Shusaku Endo (1988). Silencio. Barcelona: Edhasa. Aquest conegut autor japons tracta en aquest llibre sobre les persecucions dels primers cristians al Jap. Ens fa sentir duna manera molt propera el conflicte interior que els cristians japonesos sentien entre la seva cultura i el cristianisme.
12
Amb laparici de la nova constituci, que promovia els ideals de llibertat, igualtat i democrcia, i sota la seva protecci, el cristianisme va aconseguir progressar rpidament. Els cristians van passar a ser aproximadament l1% de la poblaci. Des de llavors la seva presncia en la vida social i poltica del pas ha estat molt important.
Encara que numricament representen una molt petita minoria, a causa del seu comproms social i educatiu, la seva presncia en la societat s ms important. Les esglsies han fet un gran esfor per intentar evitar el prejudici de ser associats nicament amb occident, i per a aix han donat grans passos en la japonitzaci del cristianisme.
Uchimura Kanzo (1861-1930)
En aix han influt grans pensadors japonesos cristians que han fet aquest esfor dunir el pensament japons amb el cristianisme, per exemple, el fundador del Moviment de la No-Esglsia, Uchimura Kanzo, el teleg protestant de la Teologia del Dolor, Kitamori Kazo, lescriptor Endo Shusaku, etc.
Ardent defensor de lanomenat Mukyokay, el cristianisme sense esglsia. Aquestes sn algunes de les seves paraules: Quan un japons es fa cristi s un cristi japons. I el seu cristianisme s un cristianisme japons. Jo estimo les meves dues J: el Jap i Jess.
1.1.3. El cristianisme a Corea El cristianisme va arribar a Corea de la m de lEsglsia catlica. Per Corea ha estat un cas molt particular pel que fa a la manera en qu el cristianisme va ser introdut al seu territori.
En la majoria de les nacions, tant de lsia com daltres continents, ha estat a travs dels missioners estrangers que la fe cristiana ha arribat a implantar-se en aquests pasos; al contrari, a Corea van ser els mateixos coreans els que van portar la doctrina catlica a la seva terra.
Els orgens del catolicisme a Corea es poden dividir en tres etapes. 1) Un perode inicial en qu els missioners residents al Jap, la Xina o les Filipines van fer plans per arribar fins a la pennsula coreana i predicar el cristianisme. Aquest perode inicial comprn des del final del segle XVI fins al principi del segle XVII. De tots aquests intents lnic que va tenir xit en arribar a terres coreanes va ser el del jesuta espanyol Gregorio de Cspedes (1551-1611). Aquest missioner espanyol va trepitjar terres coreanes juntament amb les tropes invasores japoneses de Toyotomi Hideyoshi el 1594. Per durant la seva estada a Corea no sembla que tingus cap contacte significatiu amb la poblaci local coreana, i la seva tasca va ser ms com a capell de les tropes japoneses. Al cap de poc temps de la seva arribada a Corea va haver de retornar al Jap per problemes entre els comandants militars japonesos.
13
El que s que sembla cert s que un grup duns 300 coreans que van ser fets presoners durant aquesta incursi japonesa a Corea es van convertir al catolicisme al Jap, lany 1596, a la ciutat de Nagasaki. Els intents des de la Xina tampoc no van tenir gaire xit i cap missioner no va aconseguir arribar a Corea. Per els llibres escrits pels missioners jesutes a la Xina, sobretot els de Matteo Ricci, s que van arribar a les mans dels erudits coreans al segle XVII. Els monarques coreans enviaven tots els anys delegacions a la cort imperial xinesa per demostrar el seu respecte a lemperador. En alguns daquests viatges, membres de la delegaci van aconseguir llibres i pamflets que explicaven la doctrina catlica. Aquests llibres van ser portats fins a Corea, on estudiosos confucians els van analitzar i estudiar. Daquesta manera, el catolicisme sembla que va tenir duna manera indirecta certa influncia en alguns erudits confucians del segle XVII. 2) La segona fase en la formaci de lEsglsia catlica coreana va tenir lloc en lltim quart del segle XVIII. Va ser en aquesta poca quan realment es van formar les primeres comunitats catliques a Corea i lEsglsia es va comenar a organitzar. Alguns dels erudits confucians que havien estudiat el catolicisme per mitj dels llibres van mostrar la seva intenci de convertir-se al cristianisme. Un dells, Lee Seung-Hoon, va anar fins a Pequn, on va ser batejat i va retornar a Corea a fi de propagar el catolicisme al seu pas. Lee va batejar alguns homes que havien estudiat ja la doctrina catlica i van establir la primera comunitat catlica a Myeongryebang (el lloc on avui en dia es troba la catedral catlica de Sel) lany 1784. Aquest es pot considerar el naixement de lEsglsia catlica a Corea. Aquests primers convertits van continuar propagant la fe catlica, al principi sobretot entre els erudits per desprs tamb entre les classes ms populars. Es va produir un rpid creixement dels catlics i el 1794 va arribar a la pennsula el primer sacerdot catlic, Zhou Wenmu (1752-1801), procedent de la Xina. A la seva arribada es calcula que ja hi havia uns 4.000 creients. I a linici del segle
XIX
ja hi havia 10.000 fidels, creixement que va comenar a causar pre-
ocupaci entre les classes dirigents. 3) Daquesta manera entrem en la tercera fase de penetraci del cristianisme a Corea. Quan el 1800 mor el rei Cheongjo, pren el poder el seu fill Sunjo, encara que a causa de la seva curta edat va ser la seva via qui assumiria el comandament de la naci com a reina regent. Sota influncia dels seus consellers va comenar la primera de les grans persecucions del segle XIX en contra dels catlics, lanomenada persecuci de Sinyu (1801). Aquesta persecuci de Sinyu va representar un canvi radical en la histria del catolicisme a Corea. Va passar de ser una esglsia derudits i aristcrates a una esglsia perseguida, clandestina i popular.
14
Segons la classe governant coreana, els catlics shavien convertit en un perill per a la seguretat de la naci. Per a ells, els catlics posaven en perill lestructura moral de la societat en negar-se a fer les cerimnies de culte als avantpassats, fonament de la moral confuciana. I tamb sels acusava de posar en perill la independncia del pas pels seus vincles amb les forces estrangeres. El fet que molts dels catlics aristcrates pertanyessin a un grup poltic dissident tampoc no va ajudar gaire a la situaci dels catlics. A aquesta primera persecuci la van seguir daltres: el 1815 la persecuci dUerhae, la persecuci de Cheonghae el 1827, la persecuci de Kihae el 1839, i la ms important de totes aquestes persecucions el 1871, lanomenada Gran Persecuci, que va durar cinc anys i que pretenia eradicar totalment el catolicisme. En total es calcula que van morir ms de 10.000 catlics. Desprs daquestes persecucions, va ser a partir de 1880 que lEsglsia catlica va ser reconeguda i va poder continuar amb les seves activitats religioses. Des de llavors es va produir un important creixement en el nombre tant de fidels com de sacerdots catlics coreans. Aquest canvi dactitud tamb es va deure a lobertura de Corea cap a la resta del mn i lestabliment de relacions diplomtiques amb diverses nacions occidentals. El 1899 es va proclamar la llibertat de religi. A partir daquest moment lEsglsia catlica es va comenar a desenvolupar amb gran rapidesa, establint seminaris, construint la catedral a Myongdong i creant parrquies en diferents parts de la naci. Durant el perode docupaci japonesa es van imposar moltes restriccions a lEsglsia catlica i als missioners i sacerdots locals. El govern japons va mantenir sota un fort control els lders catlics, i aix va fer que lEsglsia catlica oficialment tingus un paper molt passiu en el moviment independentista.
Desprs de lalliberament de Corea del domini japons i durant la segona meitat del segle XX, lEsglsia catlica va experimentar un gran creixement i va tenir un paper significatiu en la reconstrucci de la naci i en el moviment democrtic, liderat pel cardenal de Sel, Esteban Kim. El 1984 lEsglsia catlica coreana va celebrar el seu segon centenari amb la visita del papa Joan Pau II i la canonitzaci de cent tres mrtirs.
Catedral de Sel
Coincidint amb el final de les persecucions catliques es produeix un altre esdeveniment molt important en la histria del cristianisme a Corea, la introducci del protestantisme a la pennsula.
Els primers missioners protestants van comenar a arribar a Corea al segle XIX, essent el primer el Dr. Horace N. Allen, que va arribar el 1884 al port dIncheon, enviat per lEsglsia presbiteriana dels Estats Units. Per abans de la seva arribada a Corea alguns coreans laics ja havien estat batejats a Manxria i el Jap, i havien tornat a Corea per predicar la doctrina cristiana i propagar la Bblia. Aix, es pot dir que la missi cristiana a la pennsula coreana va ser iniciada pels mateixos coreans i ja estava en funcionament abans de larribada dels primers missioners estrangers.
Dr. Horace N. Allen
15
El 1885 van arribar uns altres dos missioners des dels Estats Units, el reverend H. G. Underwood de lEsglsia presbiteriana i el reverend H. G. Appenzeller de lEsglsia metodista episcopaliana. Aquests primers missioners tenien prohibit per llei predicar directament levangeli, aix que van comenar amb una tasca educativa: van fundar escoles i, com que alguns dells eren metges, tamb un hospital amb el suport del govern. Moltes altres esglsies van entrar a Corea en els anys posteriors. Els missioners protestants van arribar a Corea predicant lEvangeli, sobretot posant lmfasi en lestudi de la Bblia, van traduir la Bblia a lhangul, lescriptura coreana, perqu pogus ser llegida per la gent comuna, per tamb van ser precursors de nous coneixements provinents dOccident. Van fer un gran esfor en el camp de leducaci. En els inicis van enviar molts joves intellectuals a estudiar a Occident, alguns dels quals es convertirien en els futurs lders de la naci. Tamb a linici del segle passat els lders de les esglsies protestants van donar suport a la tasca de la resistncia patritica en contra de linvasor japons. Desprs de lannexi japonesa el 1910 molts missioners estrangers protestants van ajudar el moviment independentista core, els lders del qual shavien graduat especialment en escoles protestants. Aquest esfor va continuar fins a lexpulsi dels missioners per part del govern japons el 1940. Desprs de la guerra de Corea, les esglsies protestants tamb van tenir un paper molt important en la reconstrucci de la naci, sobretot en el camp educatiu amb la construcci descoles i algunes de les ms importants universitats de Corea. El nombre dadeptes va crixer amb gran rapidesa. El 1984 lEsglsia protestant coreana va celebrar el seu primer centenari i avui hi ha ms de setanta denominacions desglsies protestants a Corea i es calcula que ms del 15% de la poblaci es declara pertanyent a alguna esglsia protestant.
1.2. Lislam a lsia oriental Mentre que la presncia de lislam a lsia oriental es remunta prcticament a pocs anys desprs de la mort del profeta Mahoma, la seva implantaci en nacions com Corea o el Jap no es produeix fins al principi del segle XX. Per fins i tot en nacions com la Xina on lislam ha estat present durant molts segles, aquesta tradici religiosa ha hagut de passar per perodes molt difcils.
1.2.1. Lislam a la Xina Els orgens de lislam a la Xina es remunten al Califat dUthman Ibn Affan, el tercer califa de lislam. El califa va enviar una comitiva a la Xina lany 650 de la nostra era, tan sols divuit anys desprs de la mort del Profeta. La delegaci estava encapalada per Saad Ibn Waqqas, oncle matern del Profeta. Saad Ibn Waqqas va convidar lemperador xins, Yongwei, que es converts a lislam.
16
Com a senyal de respecte i admiraci per l'islam, l'emperador va ordenar la construcci de la primera mesquita, la mesquita de Guangzhou. Aquesta mesquita roman avui en dia dreta desprs de catorze segles d'histria. Encara queden escrits histrics de la dinastia Tang que recorden aquest esdeveniment. Per als musulmans xinesos, aquest s considerat el naixement histric de l'islam a la Xina.
Posteriorment, durant diversos segles, molts musulmans van anar a la Xina per comerciar, i daquesta manera els musulmans van comenar a tenir un gran impacte econmic i influncia en la societat xinesa. Els musulmans prcticament van dominar el comer dimportaci i exportaci xins durant la dinastia Song (960-1279).
Mesquita de Xian
Amb larribada al poder de la dinastia Qing (1644-1910) les coses van comenar a canviar. Les relacions entre els musulmans i la resta de la poblaci van entrar en un perode dhostilitat.
Durant la dinastia Qing, dorigen manx, es van emprendre cinc guerres contra els musulmans i molts dels seus membres van morir en aquestes. Per amb la caiguda daquesta dinastia el 1911, i amb lestabliment de la Repblica de la Xina per Sun Yat-sen, la normalitat va tornar per a la poblaci musulmana. El nou lder va proclamar la igualtat entre tots els grups que formen la naci xinesa i que el pas pertanyia per igual als Han, els hui (musulmans), els meng (mongols) i els zang (tibetans). Aix va millorar les relacions entre tots aquests grups. El 1949 es va fundar la Repblica Popular de la Xina. Els primers anys van ser de tremenda inestabilitat, i van culminar en la Revoluci Cultural. Precisament durant la Revoluci Cultural el govern va intentar diluir la poblaci musulmana de Xinjiang movent grans masses de poblaci Han a aquesta zona del pas, i reemplaant els lders musulmans. El 1978, el govern xins va relaxar la seva poltica envers lislam i els musulmans. La nova legislaci donava a totes les minories la llibertat dusar la seva prpia llengua i escriptura, desenvolupar la seva prpia cultura i educaci, i practicar la seva prpia religi.
En lactualitat, sest vivint un modest ressorgiment de lislam a la Xina, i sestan construint moltes noves mesquites. Tamb han aparegut moltes noves associacions islmiques que estan intentant coordinar les activitats entre els diferents grups de musulmans existents al pas.
En la major part del pas els musulmans gaudeixen de considerable llibertat religiosa, per en rees com la Regi Autnoma de Xinjiang, on hi ha hagut
17
alguns disturbis entre els musulmans de ltnia uigur, les activitats religioses estan restringides. El govern creu que els grups separatistes estan assistits per grups fonamentalistes de lAfganistan i de les repbliques de lsia central. Aquestes sospites shan concretat en ladopci de mesures restrictives que han afectat la llibertat religiosa, com el nomenament dels imams, o contra lassistncia dels nens a les mesquites, etc., mesures que han estat denunciades per algunes organitzacions de drets humans. Els musulmans a la Xina estan dividits entre deu grups tnics. Els musulmans de la Xina tradicional sn els anomenats hui i en lactualitat s prcticament impossible distingir-los dels seus vens Han. Els hui no sn considerats un problema per part del govern, ja que al llarg de la histria shan barrejat molt amb les altres tnies i han perdut molts dels seus costums, la qual cosa els ha portat a adoptar un tarann ms secular. Labril de 2001, el govern va formar lanomenada Associaci Islmica Xinesa, que t com a finalitat propagar lAlcor a la Xina i evitar els extremismes religiosos. Aquesta associaci est dirigida per setze lders musulmans, que han de controlar els sermons dels imams de tota la naci. s difcil dir amb exactitud el nombre de musulmans que hi ha a la Xina en lactualitat; les estimacions oscillen entre els 20 i els 100 milions, segons les diverses fonts. Segons dades oficials del govern xins, hi ha 20 milions de musulmans (1,4% de la poblaci), 35.000 llocs de culte, i ms de 45.000 imams.
1.2.2. Lislam al Jap Els primers contactes del poble japons amb lislam es van produir al final del segle XIX per mitj del coneixement dels escrits occidentals sobre pensament i religi. Durant aquesta poca es va traduir al japons una histria de la vida del Profeta i daquesta manera lislam va comenar a ser conegut en els cercles intellectuals. El 1890 es va produir un segon contacte quan una nau provinent de Turquia va arribar al Jap en missi damistat per a establir relacions i intercanvis entre ambdues nacions. Per realment la presncia en terres japoneses de fidels musulmans no es va produir fins a larribada de diversos centenars de refugiats originaris de lsia central i Rssia desprs de la revoluci bolxevic, durant la Primera Guerra Mundial. Durant la Segona Guerra Mundial, es produeix un boom islmic motivat per la presncia dimportants comunitats musulmanes a les zones envades per les tropes japoneses a la Xina i el Sud-Est Asitic. Aix va fer que es creessin organitzacions i centres dinvestigaci dedicats al mn musulm i a lislam.
18
El 1952 es va crear la primera organitzaci islmica, lAssociaci Musulmana Japonesa, i va comenar duna manera organitzada la propagaci de lislam al Jap. Per tant, es pot dir que va ser noms desprs de la Segona Guerra Mundial que es va crear una comunitat musulmana al Jap. Tamb en aquesta poca es van multiplicar les relacions entre el Jap i els pasos rabs i musulmans. Els intercanvis culturals i universitaris amb pasos com lArbia Saudita, el Pakistan, lIran, Malisia o Indonsia van quedar reforats.
En lactualitat la majoria dels musulmans practicants al Jap sn estrangers que han emigrat a aquest pas o que estan treballant per a companyies japoneses. s difcil saber el nombre exacte de musulmans i el nombre de conversions de japonesos, per es calcula que uns 200.000 musulmans originaris de diferents pasos resideixen actualment al pas, a ms duns 50.000 japonesos musulmans.
La majoria daquests japonesos convertits a lislam sn dones que shan casat amb immigrants musulmans residents al Jap. Hi ha alguns casos de japonesos convertits que han visitat els pasos musulmans i shan sentit atrets per la seva cultura i la seva fe. Aquests nous musulmans japonesos shan denfrontar de vegades amb el rebuig per part del seu entorn familiar i social, que fa molt difcil mantenir-se fidels a les seves prctiques religioses. La majoria de la comunitat musulmana es concentra a Tokyo. En lactualitat hi ha cinc mesquites al pas: tres a Tokyo, una a Kobe i una altra a Nagoya. A ms, shan fet diverses traduccions de lAlcor al japons.
La propagaci de lislam sha vist reforada en aquests ltims anys per lestabliment dorganitzacions islmiques. Les ms conegudes i actives han estat lAssociaci Musulmana Japonesa, el Centre Islmic-Jap, la Societat Cultural Islmica-Jap, el Congrs Islmic Japons i la Fundaci Fatiha.
1.2.3. Lislam a Corea Com ja hem vist, lislam va arribar a la Xina probablement al segle VII, durant la primera part de la dinastia Tang. La difusi de lislam a lsia oriental es va produir grcies als mercaders rabs i musulmans que travessaven lsia per les rutes comercials des de Prsia a travs de lsia central fins a la Xina, portant amb ells, junt amb les seves mercaderies, les seves creences i prctiques religioses. Els mercaders musulmans van mantenir contactes amb el regne core de Silla almenys des del final del segle
VII
en endavant. Algunes inscripcions histri-
ques mostren com aquests contactes continuaven quan va sorgir el nou regne Goeryo (Koryo). En els llibres histrics apareixen mencions de vaixells rabs que van arribar al port de Yeseong, que era el port martim de la capital del
19
regne de Goeryo, Kaegyeong. Sens dubte, sembla que fruit daquests intercanvis comercials alguns musulmans van decidir assentar-se en terres coreanes i establir-se all amb les seves famlies. Almenys un dels clans coreans ms importants, la famlia Chang, que t el seu centre a Teoksu, es considera descendent duna famlia musulmana. Durant lera de limperi mongol Yuan a la Xina (1234-1367), els governants mongols es van servir de funcionaris musulmans per a governar limperi. Durant aquest perode, els coreans que visitaven regularment la Xina van entrar, sens dubte, en contacte amb la religi que aquests nous governants protegien.
Per malgrat tots aquests contactes amb el mn musulm i amb la seva fe, no hi ha cap prova que mostri lexistncia de coreans indgenes convertits a lislam abans del segle XIX.
Des del final del segle XIX molts camperols coreans, empesos per la mala situaci econmica, es van veure obligats a creuar el riu Yalu que els separava de Manxria. Alguns daquests coreans es van assentar en centres urbans com Mukden (Shenyang), en els quals hi havia una important poblaci musulmana, descendents de comerciants provinents de lsia central. Va ser en aquestes ciutats de Manxria on es van produir les primeres conversions de coreans a lislam. Alguns daquests musulmans coreans van tornar a la seva terra desprs dacabada la Segona Guerra Mundial i daquesta manera van portar tamb la seva tradici islmica a Corea. Durant la Guerra de Corea, les tropes turques que es van desplaar a la pennsula per lluitar en el conflicte van tenir coneixement de lexistncia daquesta petita comunitat islmica coreana i van obtenir el perms de les autoritats militars perqu poguessin fer les seves oracions i ritus conjuntament guiats per un imam provinent de Turquia que acompanyava les tropes. Daquesta manera es va inaugurar el culte islmic duna manera formal en terres coreanes. El 1955 es va fundar la Societat Islmica Coreana i tamb es va erigir una mesquita amb un imam core. El 1967 aquesta organitzaci va ser inscrita oficialment pel govern core amb el nom de Federaci Musulmana Coreana. El 1976, amb lajuda del govern de lArbia Saudita i altres nacions musulmanes, es va construir la mesquita central de Sel. En lactualitat shan construt unes altres set mesquites, i una tamb a la segona ciutat de Corea, Pusan. Actualment, encara que s difcil dir el nombre exacte, es calcula que hi ha entre trenta mil i quaranta mil musulmans coreans. Molts dels que shan convertit recentment a lislam sn homes joves que han treballat en empreses de construcci coreanes en terres del Prxim Orient. Encara que continua creixent el nombre de musulmans, la velocitat de creixement s bastant reduda quan es compara amb la dels altres grups religiosos.
20
2. Les noves religions
Les noves religions sn un fenomen relativament recent dins del nostre mn. Moltes delles sn fruit de la modernitat, dels canvis en les formes de vida i de pensament, en multiplicar-se les relacions entre diferents cultures i tradicions religioses, del contacte amb les noves teories cientfiques, i tamb de la nova sensibilitat cap a la llibertat i la pluralitat religiosa. Tots aquests elements han donat lloc a una multitud de nous grups religiosos amb creences i prctiques molt diverses. Es pot parlar de centenars de noves religions en el context de lsia oriental, amb ritus i creences molt diferents, i tamb marcadament diferenciades pel nombre de seguidors. Algunes sn petits grups amb un mnim impacte en la societat, mentre que daltres estan implantades en lmbit mundial. Algunes es consideren hereves de les religions tradicionals, com el buddhisme, el taoisme, el confucianisme, el shintoisme o el xamanisme. Daltres, al contrari, sn moviments totalment nous, independents de les tradicions anteriors.
Un dels elements ms fonamentals en la majoria daquestes noves religions s el sincretisme, ents com una combinaci molt dinmica delements provinents de diferents credos que t com a finalitat en la major part dels casos assolir una religi perfecta que satisfaci tant les aspiracions de desenvolupament interior, com la construcci duna convivncia global no conflictiva i de models dexplicaci del mn adaptats a la realitat actual.
Aquesta tendncia a produir una sntesi dinmica entre les diverses tradicions religioses ha tingut un dels seus punts clau justament en aquesta rea del mn i, en particular, el Jap i Corea. La Xina, per les seves circumstncies socials i poltiques, on la llibertat dels grups religiosos ha estat molt limitada i controlada pels estaments poltics, no ha viscut aquest fenomen de les noves religions duna manera tan espectacular. De fet, un dels elements necessaris per al desenvolupament daquestes noves religions s la llibertat i el pluralisme religis. Tant al Jap com a Corea laparici en gran nombre de les noves religions coincideix amb la proclamaci oficial de la llibertat de culte, que encara no sha fet totalment realitat en el cas xins. Moltes daquestes noves religions prenen elements propis de la religiositat popular i comporten moltes prctiques de tipus mgic i curatiu. Estan molt centrades en les necessitats daquest mn i volen donar una resposta a les preocupacions i problemes que els seus seguidors troben en aquesta vida. Aix tamb porta en molts casos a la proclamaci duna era futura paradisaca en
21
aquest mn, en la qual tots els ssers podran viure en pau i abundncia. En algunes daquestes noves religions es predica larribada dun gran lder religis que guiar els seus seguidors cap a aquest mn nou.
2.1. Les noves religions al Jap El concepte de noves religions s una traducci de lexpressi japonesa shinko shukyo (o la seva abreviatura shin shukyo, ). Aquests moviments al Jap tenen les seves arrels tant en les religions tradicionals com en un origen laic. s molt difcil classificar-les, ja que els seus trets sn molt variats: de tipus messinic, millenaristes, utpiques, revitalistes, escatolgiques, curatives, etc. Aix fa que sota lepgraf de noves religions sagrupi una enorme diversitat de grups religiosos. Aquestes noves religions han canviat el panorama religis del Jap. Davant les dues grans religions tradicionals japoneses, shintoisme i buddhisme, i la ms recent tradici, el cristianisme, que han passat per perodes destancament, aquests grups shan convertit en una de les forces religioses ms importants de la naci, amb una extraordinria vitalitat i capacitat dacci en la societat.
2.1.1. Marc histric en qu van sorgir les noves religions En el mdul dedicat al shintoisme ja vam veure com el 1882 el nou govern Meiji va dividir el shintoisme en dos grups diferents: Jinja-shinto (shinto destat), de carcter oficial, i el Kyokai-shinto(shinto de religi) destricte carcter religis. A ms, tamb s necessari tenir en compte que durant el perode Tokugawa (1600-1868) els lders religiosos en general es preocupaven poc de seus fidels i datendre les seves necessitats espirituals, en gaudir del benefici de nombrosos privilegis atorgats pel govern. Aquests dos factors histrics tindran una gran importncia en el naixement del fenomen de les noves religions. Les masses populars van buscar el suport i lajuda en associacions lliures, anomenades ko ( ), que organitzaven freqentment pelegrinatges a temples famosos shintoistes a la recerca de lajuda dels grans dus nacionals. Tamb van comenar a buscar el consol en prctiques de tipus magicoreligis que els podien proporcionar salut i bns terrenals. Moltes daquestes prctiques eren de tipus xamanstic. En general, podem dir que les classes populars desencisades amb les religions tradicionals van tornar cap a la religiositat popular per trobar on satisfer les seves necessitats espirituals i humanes. Aquests moviments populars van alimentar les revolucions camperoles del final del perode Tokugawa i comenament de la nova era Meiji. El poble estava
Vegeu en el primer apartat del cinqu mdul de lassignatura lepgraf dedicat al shintoisme en la Restauraci Meiji.
22
molt descontent, i anhelava un canvi social. En aquestes circumstncies, i desprs de repetits intents fallits de rebellar-se per la fora, en veure la impossibilitat de la revoluci poltica, van buscar alternatives en prctiques religioses populars. Amb el canvi del rgim del shogunat al poder imperial, el poble no va experimentar cap canvi que millors el seu nivell de vida. I va ser aquest cmul de circumstncies el que va donar origen a nous moviments religiosos, que prometien un canvi social al mn sota el lideratge de personatges molt carismtics. Aquests moviments es van distingir clarament de les formes tradicionals existents del shintoisme i de les mltiples branques del buddhisme. Altres circumstncies sociolgiques que van contribuir a laparici de les noves religions en la histria ms recent del Jap van ser el rpid creixement econmic de la naci i el procs durbanitzaci de la societat a partir dels anys seixanta. Es va passar en poques dcades duna societat fonamentalment rural al fet que la poblaci visqus en la seva immensa majoria a les ciutats. Aquestes circumstncies van fer que els interessos daquesta poblaci urbana canviessin radicalment i tamb les seves expectatives espirituals. Les religions tradicionals no es van saber adaptar amb prou rapidesa a aquest canvi i, al contrari, els nous moviments religiosos havien nascut per donar una resposta a les necessitats de la gent comuna en la seva nova realitat histrica i social.
2.1.2. Trets comuns de les noves religions al Jap
La caracterstica ms fonamental daquests moviments s el seu carcter sincrtic. De fet, encara que reben el nom de noves religions, majoritriament prenen la seva inspiraci de les religions tradicionals.
Un element que freqentment prenen del buddhisme japons s el ritual en memria dels morts. Per exemple, la nova religi Reiyukai lha transformat en un ritual religis essencial per a lhome modern. Del shintoisme prenen la visi dun mn poblat de kami, als quals els ssers humans han de respondre. En molts casos els kami es converteixen en la principal font de revelaci per als fundadors de les noves religions. Del confucianisme la principal idea adoptada per bon nombre de grups s la centralitat de la famlia com a fonament de la societat i lobligaci divina de salvaguardar-la. Tamb el taoisme ha ofert elements per a aquestes religions, sobretot nocions cosmolgiques. Per exemple, el fundador de Konkokyo va prendre una de les divinitats taoistes, Konjin, prviament considerada malvola, i desprs de rebre la revelaci que Konjin era una divinitat benvola va fundar la seva nova doctrina. La religi popular tamb ha exercit una influncia. Les prctiques xama-
23
nstiques tamb han tingut un paper important en la fundaci dalguns daquests grups. Lexperincia de possessi xamanstica sha convertit en alguns casos en la revelaci i lesdeveniment fundacional dalgunes delles. Una altra caracterstica bastant generalitzada s el carcter mgic de moltes de les seves doctrines. Proclamen que poden rescatar les persones de les seves situacions de dificultat, malaltia, dolor, etc., i tornar-los la felicitat i la salut. Aquest ha estat un dels seus majors atractius per als seus nous seguidors. Tamb cal destacar la seva preocupaci per les coses daquest mn. Els principals problemes que sn discutits en les seves reunions i ritus sn la famlia i la salut, seguits del problema de com atreure nous membres. Aquestes preocupacions neixen de la situaci i les necessitats per les quals estaven passant la gent comuna i a qu ning no donava una resposta. Quant a laspecte organitzatiu, cal destacar dues caracterstiques: la importncia donada als membres laics i el gran esfor per atreure nous membres a les seves files. Mentre que les religions tradicionals se centraven en la tasca dels seus clergues, en les noves religions sn els membres laics els que porten el pes ms gran de les activitats i la propagaci de la fe. Aix ha estat un element essencial per a la seva rpida difusi. Els nous membres sn animats a portar altres adeptes i daquesta manera assegurar la supervivncia del grup.
2.1.3. Principals noves religions japoneses Resulta molt difcil fer una classificaci de les noves religions al Jap a causa de la gran varietat que nhi ha i la barreja que fan delements provinents de fonts i tradicions molt diferents. La classificaci ms comuna es fixa en la religi tradicional en qu sinspiren, per aquesta classificaci en molts casos tamb resulta molt inexacta. Intentarem usar diverses tipologies i presentarne algunes de les ms importants. Religions relacionades amb el shintoisme:
Izumo-Taishakyo, constituda el 1882; aquest grup reclama el valor histric del du Okuninushi dIzumo, i destaca per les seves cerimnies i prctiques endevinatries. Shinrikyo, fundada el 1894; considera lheroi mitolgic Nigi-hayahi-no-Mikoto com el seu fundador. Creu en el poder illimitat dels dus i demana una especial devoci a la naci del Jap. Tamb hi ha un grup de noves religions relacionades amb el shintoisme per molt especialment amb els kami que habiten a les muntanyes: Jikko-Kyokai, Fuso-Kyo, Ontake-kyo.
Religions relacionades amb el confucianisme:

Shuseiha, constituda el 1876; intenta ser una sntesi entre shintoisme i confucianisme. El seu fundador va ser Nitta Kumiteru.
24
Taiseikyo, fundada el 1882 pel samurai Hirayama Seisai. Basada en ltica confuciana i les creences shintoistes. Mant una actitud positiva cap a la cincia, les arts i els negocis; els seus adeptes practiquen cerimnies de purificaci, lhorscop, lendevinaci, i les tcniques de meditaci i respiraci.
Entre les noves religions ms populars que han aparegut a partir del segle xx podem destacar les segents:
Seicho-No-Ie, fundada el 1930; amb nombrosos adherits a lestranger i estesa per moltes nacions. La seva principal doctrina s que totes les religions sn bones, perqu en realitat sn solament una. Lsser hum s fill de Du mitjanant el seu esfor de portar la veritat a la seva vida. Sutra del Loto Reiyu-Kai, fundada el 1923; venera els avantpassats com a salvaci del Jap i lharmonia social. Tamb practica la curaci per la fe, i la formaci de petites cllules grupals per a la resoluci de problemes. Rissho-Kosei-Kai, fundada el 1938; t com a base de la seva doctrina els ensenyaments del Sutra del Lotus. Posa lmfasi en lharmonia social i la interrelaci entre totes les persones i les coses de lunivers. s un moviment essencialment laic. Dedica una gran veneraci als avantpassats. s una de les noves religions que t un major nombre dadeptes, uns set milions. Soka-Gakkai, fundada el 1930; s tamb una de les que t un major nombre de fidels al Jap i tamb amb nombrosos seguidors fora del pas. Posa lmfasi en la naturalesa bdica inherent en tot ser hum que es pot manifestar amb prctiques religioses. Promou activitats socials de tipus educatiu, de lluita per la pau, publica peridics, revistes i fins i tot ha fundat un partit poltic. Sekai-Kyusei-Kyo, fundada el 1935; segons els seus ensenyaments, el mn saproxima al judici final, i desprs vindr el Parads a la Terra. Predica la purificaci de la raa humana com a preparaci per al judici final, i el seu fundador, Okada, s el missatger de Du per a guiar els homes a construir el Parads. Rebutgen totes les coses artificials, medecines, fertilitzants, etc., i practiquen la curaci per la fe. Basat en els sermons predicats per Buddha, s un dels textos ms sagrats de la tradici buddhista mahayana. El contingut fonamental del Sutra del Lotus s que tots els ssers posseeixen la naturalesa de Buddha. Aquesta pot ser concebuda com la capacitat doferir una compassi universal. Aquesta naturalesa de Buddha cal expressar-la plenament per mitj duna vida dedicada a loraci, la meditaci i buscant lajuda dels bodhisatves.
2.2. Les noves religions a Corea Al final del segle

XIX
i el comenament del segle
XX,
van sorgir a Corea una
srie de moviments poltics, filosfics i religiosos amb un fort carcter nacionalista i de renovaci social. Daquests moviments va nixer un gran nombre de noves religions, entre les quals les ms destacades sn el chondogyo i el buddhisme Won, que van tenir un paper molt important dins del moviment independentista contra el poder colonial japons.
2.2.1. Marc histric en el qual van sorgir les noves religions Podem esmentar diversos motius pels quals es va produir aquesta aparici sense precedents de nous moviments religiosos a Corea. Va ser el resultat dun perode catic tant en lmbit poltic com en lmbit econmic que sestn per tota la segona meitat del segle
XIX.
El pas estava en la pitjor situaci poltica
exterior de la seva histria. Duna banda, les potncies occidentals eren en plena campanya imperialista a lsia i, de laltra, el Jap tamb comenava la seva expansi colonial cap als seus vens asitics. Davant daquests perills, la reacci del govern core no va resultar la ms apropiada.
25
Les religions tradicionals coreanes, buddhisme, confucianisme i xamanisme, havien perdut la seva vitalitat i no eren capaces doferir una resposta en aquell moment de crisi i perplexitat. El sorgiment daquestes noves religions va ser un intent de trobar una soluci religiosa a una situaci dinestabilitat i transici, amb la pretensi destablir una nova societat i una nova moral en un perode de decadncia.
El desenvolupament histric de les noves religions es pot dividir en tres etapes. 1) La primera etapa sinicia a mitjan segle
XIX
amb el Moviment Tonghak
(Ensenyament de lEst) i altres grups associats a aquest moviment que intentaven donar una resposta a la situaci dinestabilitat i caos per la qual passava el pas. 2) La segona etapa est dominada pel naixement de noves religions durant el perode de la invasi japonesa. Molts dels grups que van nixer en aquesta poca es van establir entorn de la muntanya de Kyeryongsan, especialment al poble de Sindo-an o Sindo-nae, a prop de la ciutat de Taejon. Aquest lloc estava associat a la profecia que indicava que la capital duna nova dinastia seria construda en aquest lloc desprs de la caiguda de la dinastia Joseon (o Choson). Laparici daquests moviments religiosos est relacionada amb la situaci dopressi colonial i les esperances dalliberament nacional. 3) La tercera etapa correspon al perode que va seguir lalliberament de Corea del poder colonial japons i a la guerra de Corea. Durant aquesta dcada de sofriment per a Corea, molts grups religiosos van crixer oferint esperances a un poble submergit en el sofriment i la pobresa. Moltes de les noves religions sorgides en aquest perode prenen la seva inspiraci del cristianisme, que es va expandir veloment durant aquesta poca.
2.2.2. Trets comuns de les noves religions a Corea
s difcil determinar el nombre exacte daquestes noves religions per sestima que nhi ha entorn de 250 o 300, i seus fidels representen aproximadament el 10% de la poblaci.
Encara que aquests grups sn molt diferents, hi ha alguns trets comuns a la majoria dells. La primera caracterstica s el seu sincretisme de tota classe de doctrines preses de les religions tradicionals ja existents a la pennsula, daltres sectes religioses o de les creences populars. Moltes daquestes religions van buscar la seva base metafsica en el buddhisme, mentre que el confucianisme
26
va aportar els elements relatius a lensenyament moral i lorganitzaci de la societat; ls de prctiques de meditaci i cultivaci s una herncia del taoisme. Una segona caracterstica s el seu carcter escatolgic. s a dir, la majoria daquestes religions profetitzen larribada duna poca paradisaca a la terra. La majoria dels lders larribada del final duna era que portar guerres, malalties i altres calamitats; desprs de la qual sorgir una nova era en qu el parads ser una realitat a la terra; una era en qu totes les injustcies i calamitats que hi ha a la terra desapareixeran i no hi haur ms discriminaci entre rics i pobres, races, sexes, etc. En tercer lloc, la majoria daquestes religions predica larribada dun salvador, junt amb larribada del nou mn. Aquesta figura coincideix en molts casos amb els fundadors de les respectives religions, els quals sidentifiquen amb els lders de les religions tradicionals, Maitreya Buddha, Jess, etc. Una altra caracterstica daquests moviments s el seu fort carcter nacionalista. La majoria considera que Corea ser el centre del nou parads terrenal i que el nou redemptor sortir daquesta terra. Corea oferir al mn una nova tica global que far possible larribada de la gran pau a tota la terra. Aquest carcter nacionalista va fer que els seus membres es comprometessin molt intensament en el moviment dalliberament de la naci contra el poder colonial.
2.2.3. Principals noves religions coreanes Hi ha dues noves religions coreanes que destaquen per sobre de la resta, el chondogyo i el buddhisme Won. 1) Chondogyo El chondogyo sorgeix al final del segle
XIX.
Va nixer a partir dun corrent fi-
losfic anomenat Tonghak. El fundador i primer lder del chondogyo va ser Choe Cheu (1824-1864). Va ser un moviment que va nixer en un intent de millorar la vida de la gent comuna i reformar el poder poltic. Per va ser el 1905 quan va prendre plenament la forma de religi com a reacci a la traci dalguns dels seus adeptes, que havien comenat a donar suport als intents imperialistes japonesos. El primer de desembre daquell any, Son Byong-hi va canviar oficialment el nom de Tonghak pel de Chondogyo, donant-li ms carcter religis. Aquesta religi va prendre un paper central en el moviment independentista. Algunes de les doctrines bsiques daquesta religi sn la creena en un du, anomenat Hanulnim, el Senyor del Cel. Es tracta dun du que habita en tots els ssers. Lhome no ha estat creat per du sin que du habita en lhome. Du s la totalitat i lhome una part d'aquesta totalitat. Es tracta, per tant, dun deisme. D'aquesta manera es pot dir que lhome s idntic que Hanulnim. Cada persona porta du i, per tant, la dignitat de lsser hum s la mateixa
27
que la de du. Daquest principi es construeix el principi fonamental de ltica del chondogyo: actua com a home aix com si fossis Hanulnim. La persona t la capacitat de manifestar lesperit de du en la seva vida i darribar a ser el subjecte creador de la histria. A ms, aquest principi implica que tots els ssers humans han de ser tractats com a iguals, no hi pot haver discriminaci. Servir du significa servir els altres humans, en els quals resideix la divinitat. La millor manera de servir els altres s conreant la sinceritat i la reverncia pels altres. Es pot dir que aquesta religi va ser un intent de revitalitzar i secularitzar la tradici confuciana, responent a les necessitats de la gent en un perode de crisi nacional. Per el cam prctic proposat per assolir lobjectiu de convertir-se en lhome ideal del confucianisme el van prendre del taoisme i les seves prctiques de recitaci i cultivaci.
Temple del chondogyo a Sel
2) Buddhisme Won El buddhisme Won va ser fundat el 1916 al sud del pas, Yonggwang, per Park Chung-bin (1891-1943) o Sotaesan, el seu nom religis. Encara que t les seves arrels en el buddhisme tradicional, aquesta nova religi va prendre un nou rumb separant-se del buddhisme tradicional de la m del seu fundador. Aquest va aconseguir la seva gran illuminaci el 1916 i va proclamar que el buddhisme havia de ser practicat per tot el mn, amb independncia de la seva ocupaci; i que el Buddha-dharma havia de ser realitzat en la vida diria. Va ensenyar la doctrina filosfica dIl Won (Sang) (Figura del Cercle de la Unitat), en la qual es basaria tota la resta de la doctrina del buddhisme Won. El buddhisme Won proclama que la fora i el principi que governa tota lexistncia neix i es mant a partir duna grcia divina anomenada eun. Lobjectiu de lexistncia humana consisteix a realitzar en la vida personal i en la societat aquesta bondat divina. Per a aix s necessari un constant cultiu personal i una recerca contnua de la veritat. Leslgan del buddhisme Won s una veritat, un mn, una famlia, un lloc de treball. El smbol daquesta unitat s el Won, que significa Cercle. Il Won Sang s lorigen de tots els ssers i, per tant, la illuminaci sobre lorigen del propi sser implica la illuminaci sobre lorigen de tots els ssers de lunivers. s lestat on no hi ha diferncia entre lsser i el No-sser, lestat on no hi ha diferncia entre naixement i mort, bo i dolent. Per tant, la doctrina de lIl Won Sang proclama que Buddha es manifesta en tots els llocs; i totes les coses han de ser fetes com un oferiment a Buddha. Segons el buddhisme Won, sha de practicar la meditaci contnuament i a tot arreu. Per mitj daquesta prctica podrem recuperar lautntica naturalesa del nostre sser, alliberar-lo denganys, lligams i distraccions. Actualment el buddhisme Won s promotor de molts moviments i grups dacci social, i tamb de diferents activitats i iniciatives per a promoure el dileg i la unitat entre les diferents religions.
El Cercle de la Unitat del buddhisme Won
28
Hi ha moltes altres noves religions, algunes de les quals estan caracteritzades pel seu fort nacionalisme com s el cas del Taejong-gyo, i potser la ms coneguda internacionalment s lEsglsia de la Unificaci, Tongil-gyo. LEsglsia de la Unificaci va ser fundada a Sel per Mun Seonmyong el 1954. Aquest moviment, que sha ests per tot el mn, predica que en els seus seguidors sha realitzat el pla definitiu de Du per a lunivers, i el seu fundador ha estat identificat com el Senyor de la Segona Vinguda (i la seva dona com la Mare de lUnivers).
2.3. Les noves religions a la Xina Tractar el tema de les noves religions a la Xina resulta molt ms complicat que en el cas del Jap i Corea, on el fenomen t ja una histria de ms dun segle. En primer lloc, hem de considerar la falta de llibertat religiosa i dassociaci que hi ha a la Xina, que limita molt les possibilitats daquests grups. Com hem dit a linici daquest apartat, una de les condicions primordials per a laparici dels nous moviments religiosos s la llibertat religiosa. En el cas de la Xina, el control governamental sobre les tradicions religioses impedeix la creaci de grups religiosos que no comptin amb el beneplcit de la instituci poltica.
2.3.1. El Falun Gong
Potser el cas ms popular i conegut ha estat el del grup Falun Gong. Aquest grup, que per les seves caracterstiques el podem incloure dins de la categoria de les noves religions, va sortir a la llum en la premsa internacional a partir del seu enfrontament amb el Partit Comunista Xins labril de 1999.
El 25 dabril de 1999, ms de 10.000 seguidors del Falun Gong (aquesta s labreviaci de Falun Xiulian Dafa, el Gran Mtode per a la Prctica de la Roda de la Llei) es van reunir a Xinhuamen, a les portes de la seu central del Partit Comunista Xins, per protestar contra les declaracions del govern que acusaven aquest moviment de ser un culte supersticis que rentava el cervell dels seus seguidors. El 22 de juliol de 1999, noms tres mesos desprs daquesta protesta, el govern xins va prohibir i va illegalitzar el Falun Gong, i va declarar que la seva eradicaci era un imperatiu poltic. El fet que aquest grup aconsegus reunir aquest nombre de seguidors en una protesta contra el govern i que en pocs anys des de la seva fundaci, el 1992, hagus aconseguit establir ms de 23.000 centres per tot el pas, amb un nombre de membres, segons xifres del govern, de ms de dos milions (sens dubte una xifra molt ms baixa de la real, ja que algunes fonts parlen de ms de cin-
29
quanta milions), explica el fet que els poders poltics se sentissin amenaats i prenguessin mesures tan radicals. Totes aquestes dades ens permeten comprendre la gran difusi que aquest moviment, i tamb altres moviments de caracterstiques similars que sens dubte podem incloure en aquesta categoria de noves religions, tenen en la societat xinesa. Aquesta popularitat es deu tamb a les condicions socials que shan donat a la Xina en les ltimes dcades: gran moviment de poblaci del camp a la ciutat, i les reformes econmiques ms recents, que han deixat un gran nombre de persones en una situaci de buit de valors i ideals per a les seves vides. Molts dells han buscat refugi en aquests nous moviments.
2.3.2. Principals trets del Falun Gong El fundador del Falun Gong, Li Hongzhi, va nixer el 1952 a Gongzhuling, al nord-est de la provncia de Jilin. Va establir lInstitut dInvestigaci Falun Gong a Pequn el 1992 i en pocs anys va aconseguir reunir entorn daquest centre un gran nombre de persones provinents de tots els estrats socials i fins i tot membres del Partit Comunista Xins. Es va convertir en un fenomen sense precedents en els cinquanta anys dhistria de la Repblica Popular de la Xina. Li Hongzhi, com altres lders de noves religions, proclamava profecies apocalptiques i satribua poders sobrenaturals, com la levitaci, el poder de volar o de fer miracles. Afirma ser lltima encarnaci de Buddha i va canviar la seva data de naixement per fer-la coincidir amb la del Buddha Sakyamuni.
Una de les claus del seu xit va ser la incorporaci del qigong entre les seves prctiques, molt popular a la Xina en els anys vuitanta i noranta. Segons Li, els practicants de qigong sn invulnerables a les armes, el foc, i les malalties. Li tamb ha associat les seves habilitats sobrenaturals amb famosos herois de les arts marcials i la literatura fantstica de la cultura popular xinesa.
A linici, el Falun Gong va ser ben acollit pel govern xins, perqu aquest moviment volia inculcar en els seus seguidors les tres virtuts de la veritat, la bondat i la perseverana, que estaven en la lnia del que el Partit Comunista Xins sostenia com a base per a mantenir lharmonia en la societat; sobretot la idea de la perseverana i la pacincia per a ser capaos de resistir a les dificultats de la vida. Per el que va desencadenar el conflicte amb el govern xins va ser la seva doctrina sobre la supremacia del poder div sobre lhum. Li va fer una declaraci pblica en la qual proclamava que cap govern, incls el del Partit Comunista
30
Xins, no podria solucionar els problemes de la societat xinesa, excepte el poder sobrenatural del Falun Gong. Ells eren lnica resposta possible. El Falun Gong, a ms, t una estructura organitzativa perfectament delimitada, la qual cosa tamb ha afavorit el seu xit. Al costat daquesta estructura organitzativa, posseeix un sistema deducaci dels seus seguidors molt especfic. La principal eina s lanomenat Falun Gong Xiulian Dafa, escrit pel mateix Li Hongzhi. La lectura diria daquest text durant diverses hores, la meditaci i el dejuni sn els tres principals elements de la seva prctica, amb els quals saconsegueix el control mental. Un altre component essencial en aquest moviment i que ja hem constatat en les altres noves religions consisteix a manllevar alguns elements de les religions tradicionals i combinar-los de la manera ms satisfactria per a les seves necessitats. Segons el taoisme, hi ha mitjans amb els quals les persones es poden deslliurar dels desastres i malalties, i tenir vides molt longeves. Les persones extraordinries, a ms, poden rebre revelacions dels dus sobre els secrets de les forces del cosmos que poden beneficiar la humanitat. Li afirma que ell ha rebut dels Buddhes anteriors revelacions sobre la veritat de lunivers, i que pot ensenyar a les persones com obtenir habilitats sobrenaturals, perqu ell pot obrir el tercer ull que tota persona posseeix. Li Hongzhi tamb ha introdut en els seus ensenyaments el concepte confuci de Xinxing (la disposici interior de lsser hum) per disciplinar les accions dels seus seguidors. Del buddhisme, Li ha pres la idea digualtat. Tots els membres del Falun Gong tenen la capacitat de desenvolupar les virtuts i rectificar els seus defectes. Per a aix, s necessari conrear el xinxing per mitj de les prctiques de qigong. Li ensenya un igualitarisme popular, malgrat que alhora lorganitzaci s estrictament jerrquica. Encara que pren elements pertanyents a altres tradicions, un dels preceptes ms estrictes daquest moviment s lexclusivitat del seu mtode. Els seus membres no poden practicar cap altra escola dascetisme. Noms practicant el Falun Gong els seus membres es veuran alliberats de les malalties i calamitats. s necessari centrar-se en un sol cam. Ha estat aquesta exclusivitat del seu mtode i de la seva afirmaci de ser lnic portador de la revelaci divina rebuda del Buddha original, la qual cosa li ha portat molts problemes amb les autoritats poltiques i religioses.
Qigong Consisteix en exercicis respiratoris que fan que es desenvolupi el qi, lenergia vital que tots tenim en el nostre interior.
Emblema del Falun Gong
31
3. La irrupci de la filosofia occidental en els segles XIX i XX
A partir del segle XIX podem dir que comena a introduir-se a lsia oriental la disciplina acadmica de la filosofia tal com sentn a Occident i amb aquesta els corrents filosfics occidentals sorgits durant aquesta poca. Des de mitjan segle
XIX
comencen a produir-se contactes ms fluids entre
aquestes nacions dOrient i les dOccident, i nombrosos intellectuals de lsia oriental van anar a Europa a estudiar els nous corrents filosfics que estaven sorgint.
En aquest tipus de contactes probablement el Jap va ser el ms matiner i moltes de les idees filosfiques occidentals van ser introdudes a Corea i la Xina a travs del Jap, tenint en compte, a ms, que el Jap va comenar les seves campanyes expansionistes en aquestes dues nacions i juntament amb les seves tropes tamb van arribar els seus intellectuals.
3.1. La filosofia occidental al Jap La filosofia occidental va fer la seva aparici al Jap desprs de la Restauraci Meiji el 1868. Per fins i tot abans daquesta data, el 1862, dos pensadors japonesos, Nishi Amane i Tsuda Mamichi, van ser enviats a Holanda a estudiar filosofia occidental i cincies socials. A la seva tornada al Jap van intentar portar i instaurar aquests corrents de pensament al seu pas. Aquesta es pot considerar la primera importaci de filosofia occidental al Jap, i tamb el comenament del pensament filosfic japons modern. Les principals idees filosfiques que aquests dos investigadors van portar de tornada a casa van ser lutilitarisme de John Stuart Mill i el positivisme dAuguste Comte. Desprs de la Restauraci Meiji, altres pensadors japonesos que es van unir a aquests dos pioners en la introducci del pensament occidental van ser Fukuzawa Yukichi, Kato Hiroyuki, Nishimura Shigeki i Nakamura Masanao, que van formar el fams grup anomenat, Meirokusha. Aquesta organitzaci va tenir un paper decisiu en lanomenat moviment de civilitzaci i illustraci dels primers anys de lpoca Meiji. En la tercera dcada del perode Meiji (1868-1912) el govern comena a donar un fort gir cap a un sistema basat en la ideologia que situa lemperador com a centre de lestat. Com a resposta a aquesta poltica del govern nombrosos moviments de pensadors van intentar crear un sistema de pensament japons
32
que combins elements de la filosofia occidental amb elements provinents del buddhisme i el confucianisme. Els primers intents van ser els de Nishimura Shigeki, que pretenia remodelar el pensament confuci, i dInoue Enryo, que va proposar una revisi del pensament buddhista. Alguns intellectuals van intentar donar suport a les pretensions nacionalistes del govern desbancant la filosofia de la illustraci anglesa i francesa pel pensament filosfic de lidealisme alemany. Lestudi de la filosofia alemanya va prendre una gran fora i durant els anys de la quarta dcada del perode Meiji hi va haver un moviment per introduir les tiques idealistes i personalistes de Kant, Fichte, Friedrich Paulsen, i Thomas Hill Gree. Es va produir un augment de la conscincia japonesa de la modernitat i la recerca de noves maneres dentendre lexistncia humana. En lltima part del perode Meiji i linici del perode Taisho (1912-26), els acadmics que donaven suport al govern es van concentrar en la introducci del neo-kantisme. Els filsofs ms influents daquesta poca van ser Kuwaki Genyoku, Nishida Kitaro i Hatano Seiichi. Nishida Kitaro, amb la seva obra zen no kenkyu (Un Estudi del que s Bo), publicada el 1911, va intentar donar una fonamentaci filosfica a la conscincia japonesa del propi sser. Per a aix, Nishida va crear el seu propi sistema de pensament basat en el concepte de lexperincia i en el pensament tradicional dOrient. El seu llibre es pot considerar el primer tractat de filosofia modern al Jap. Va ser el primer intent dapropar-se a la filosofia occidental des dun punt de vista personal i produir un sistema filosfic universal per mitj duna construcci lgica i ontolgica basada en el pensament tradicional japons. Un dels pensadors que va rebre la influncia de Nishida i que posteriorment va construir la seva prpia teoria filosfica va ser Tanabe Hajime. Tanabe va rebre principalment lempremta de lescola neokantiana i va fer alguns treballs pioners sobre filosofia de la cincia i de les matemtiques. Nishida i Tanabe van ser els principals precursors de lanomenada Escola de Kyoto. Daltra banda, el pensador Kuwaki Genyoku va ser lnima de la coneguda com a Escola de Tokyo. Kuwaki va comenar la seva etapa filosfica com a seguidor de lescola neokantiana i de lintellectualisme racionalista. I posteriorment junt amb Soda Kiichiro va ser un dels majors exponents de lanomenat culturalisme. Durant els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial va mantenir una actitud decidida contra el feixisme i a favor del liberalisme cultural. El culturalisme proposat per Kuwaki i Soda va ser un dels corrents principals durant el perode Taisho, sense oblidar-ne daltres com el personalisme o lhu-
33
manisme. Tots aquests corrents estan relacionats amb el moviment democrtic del perode Taisho. A linici del perode Showa, Watsuji Tetsuro va reexaminar la cultura i la filosofia tradicional de lsia oriental i del Jap des duna posici basada en el culturalisme i el personalisme. Va fer una crtica de lobra de Heidegger i daltres filsofs occidentals, i va determinar la seva prpia posici antropolgica, consistent en una reorganitzaci del pensament tic tradicional. Desprs de la Primera Guerra Mundial, el marxisme filosfic va comenar a prendre importncia en els ambients acadmics. Encara que les idees marxistes havien estat introdudes amb anterioritat al Jap, va ser en aquesta poca quan van comenar a ser interpretades des dun punt de vista filosfic. Kawakami Hajime va ser el pioner dels estudis marxistes al Jap. Va comenar a estudiar-lo com un idealisme humanista per a posteriorment endinsar-se ms de ple en els seus fonaments filosfics. Un altre destacat pensador del marxisme japons va ser Miki Kiyoshi. Va intentar construir una nova filosofia basant-se en el marxisme. A partir dels seus estudis de lhermenutica de Heidegger, va interpretar la filosofia marxista com una forma moderna dantropologia i va intentar situar el marxisme dins la tradici filosfica com una conscincia moderna. Miki va ser empresonat diverses vegades a causa de les seves idees i, finalment, va morir a la pres. Conjuntament amb la filosofia marxista van anar creixent tamb linters entre els intellectuals pels problemes histrics i socials, i en especial la dialctica i la filosofia hegelianes. Per en oposici a aquests corrents, hi havia aquells que donaven suport al govern en les seves pretensions militaristes i feixistes. Desprs de la Segona Guerra Mundial i desprs de la derrota del Jap, va comenar un fort moviment democrtic tant poltic com social. En el camp filosfic, els corrents militaristes i nacionalistes van quedar desacreditats, i moltes escoles filosfiques (marxista, existencialista, pragmatisme, les filosofies de Nishida i Tanabe) que havien estat suprimides durant la guerra van tornar a aparixer i prendre fora. El marxisme i lexistencialisme van ser les ms destacades. Amb el ressorgiment econmic del Jap no solament van reaparixer molts moviments filosfics, sin que sen van introduir daltres de nous com la filosofia analtica o el pragmatisme. Es va produir una profunda revisi de les virtuts i els problemes de la civilitzaci occidental en el model de la qual el Jap havia estat reconstrut, i tamb de la mateixa cultura tradicional. Daquesta manera, la filosofia japonesa ha entrat en una nova etapa en qu est procurant combinar els millors elements de totes dues tradicions, loccidental i la japonesa.
34
3.2. La filosofia occidental a la Xina La introducci de la filosofia occidental a la Xina coincideix prcticament amb linici del segle XX. Ja durant el segle XIX hi havia hagut alguns contactes amb el pensament occidental, per aquests havien estat molt difusos. La irrupci duna forma que es pot considerar fins i tot violenta del pensament occidental a la Xina durant linici del segle passat est estretament relacionada amb alguns esdeveniments histrics que havien ocorregut durant la segona meitat del segle
XIX.
El mn xins havia sofert una gran alienaci
com a conseqncia dels atacs de les potncies occidentals i el Jap a partir de la dcada de 1840, que van llanar a la Xina a una situaci de desconcert i humiliaci. La classe intellectual fins llavors shavia centrat a desenvolupar formes de pensament basades en el pensament clssic xins adaptat a les diferents circumstncies histriques; malgrat incloure elements propis del buddhisme i el taoisme, el confucianisme constitua la seva base ideolgica. Per al final del segle XIX sorgeix una nova classe dintellectuals xinesos formats a Europa i al Jap que en retornar a la seva terra introdueixen a la Xina les idees de la filosofia occidental. A ms, sn portadors de la falsa illusi que tots els problemes que travessa la naci poden ser solucionats imitant Occident i rebutjant les tradicions. Fins al 1898 el coneixement que tenien els intellectuals xinesos de la filosofia occidental era molt limitat. Tan Sitong (1865-1898) va escriure un llibre titulat La cincia del ren, en qu introdua en el neoconfucianisme algunes nocions provinents de la fsica i qumica modernes. En aquest perode les poques idees provinents de la filosofia occidental que eren conegudes arribaven per mitj del cristianisme o la cincia occidental.
La combinaci del pensament occidental i la reacci contra la tradici va fer que la majoria dels intellectuals busquessin alternatives en direccions molt diverses. La introducci de la filosofia moderna occidental va comenar amb Yan Fu (1853-1921) i la seva traducci de lobra de Huxley, Evoluci i tica, el 1898.
A aquesta traducci la van seguir daltres com les obres de Stuart Mill, Spencer i Montesquieu. I a linici del segle ja havien arribat a la Xina les idees de Schopenhauer, Kant, Nietzsche, Rousseau, Tolstoi i Kropotkin. Desprs del renaixement intellectual de 1917, aquest aven en el coneixement de la filosofia occidental va continuar a gran velocitat: es van importar els treballs de Descartes, Espinosa, Hume, James, Bergson o Marx, que van ser traduts al xins. I fins i tot filsofs del renom de Dewey, Russell o Dreisch van
35
visitar la Xina per fer-hi conferncies. Es van formar grups i escoles de pensament per a promocionar diferents escoles filosfiques. Prcticament tots els filsofs occidentals van tenir els seus seguidors. Semblava que el pensament xins quedaria completament occidentalitzat. Per no va ser aix; tamb hi havia pensadors que van fer un esfor per revifar i reconstruir la tradici filosfica xinesa. Entre els ms destacats hi va haver Liang Souming (Liang Shuming, 1893-1962), que va rescatar en els seus escrits els valors morals confucians, i Ouyang Jingwu (1871-1943) i Taixu (1889-1947) van promoure la filosofia buddhista de la conscincia pura. Els dos filsofs ms destacats que van aconseguir reconstruir la filosofia tradicional i al seu torn crear un sistema filosfic propi van ser Feng Youlan (Fung Yu-lan) i Xiong Shili (1883-1968). Tots dos van derivar les seves filosofies de les dues tendncies neoconfucianes principals, el racionalisme i lidealisme respectivament, introduint tamb alguns elements de la filosofia occidental. Feng Youlan (1895-1990) s sens dubte un dels ms grans filsofs xinesos del segle XX. Feng anomena el seu sistema filosfic una nova tradici, que per a ell representa no solament el ressorgiment de la filosofia xinesa sin tamb el de tota la naci xinesa. El seu no s noms un nou sistema sin un que continua i reconstrueix la tradici ortodoxa provinent del confucianisme per mitj del neoconfucianisme. El seu sistema s nou sobretot perqu incorpora al neoconfucianisme racionalista elements originaris del pensament occidental del realisme i la lgica, a ms d'elements taoistes com el negativisme i transcendentalisme. La innovaci ms important de Feng s la transformaci de les idees del neoconfucianisme en conceptes lgics. Amb aquesta transformaci aconsegueix que el neoconfucianisme, que s essencialment una filosofia de la immanncia, es transformi en una filosofia de la transcendncia. Entre els corrents provinents dOccident els ms forts van ser el pragmatisme, introdut per Hu Shi (1891-1962), el vitalisme, el materialisme i el nou realisme. Per el filsof xins que va assimilar millor els corrents occidentals i va tenir ms influncia sobre els altres filsofs dorientaci occidental va ser Zhang Dongsun (1886-1962). La filosofia de Zhang Dongsun sinspira en Kant per, en contraposici al pensament daquest, per a Zhang el coneixement s el producte sinttic de les dades obtingudes pels sentits i dels supsits metodolgics. Percepci, concepci, ment i coneixement sn tots fets construts, i aquests al seu torn sn producte de la societat i la cultura. En les seves teories es pot observar la influncia no nicament de Kant i Hume, sin tamb de Dewey, Russell i Lewis. Durant la Segona Guerra Mundial les seves teories van evolucionar cap a la sociologia del coneixement i es va anar apropant a poc a poc al marxisme.
Hu Shi (1891-1962)
36
La Revoluci dOctubre (1917) a Rssia va significar tamb larribada del marxisme a la Xina. A partir de llavors, els joves intellectuals xinesos van comenar a estudiar i aprofundir en la ideologia marxista com a resposta a la situaci de decadncia per la qual passava la Xina. El 1921 un grup dintellectuals funda el Partit Comunista i el 1927 Mao Zedong (1893-1976) crea el primer grup revolucionari camperol amb la idea dorganitzar la poblaci camperola. Amb el pas dels anys, els intellectuals xinesos es converteixen cada vegada en major nombre al marxisme. Les publicacions marxistes es multipliquen entre 1935 i 1947 i els autors ms sollicitats sn Marx, Engels, Lenin i Bukharin. s en aquest ambient en el qual finalment les forces comunistes aconsegueixen proclamar la Repblica Popular de la Xina, l1 doctubre de 1949.
Lestabliment de la Repblica Popular de la Xina va representar ladopci dun sistema occidental com a base filosfica de lEstat i el rebuig de la tradici. Aix es va portar a lextrem ms destructiu durant la dcada de la Revoluci Cultural, de 1966 a 1976, deixant profundes empremtes en la societat xinesa.
Sens dubte la filosofia comunista xinesa t una denominaci molt especfica, el maoisme. Encara que Mao Zedong no es va definir com a filsof, les seves idees han determinat la direcci que ha pres la filosofia a la Xina des de lany 1949. Les seves teories de la unitat del coneixement i lacci han tingut una gran influncia sobre els filsofs daquesta poca. Seguint les seves idees, la filosofia de la Nova Xina havia de ser prctica, cientfica, democrtica, i popular. Lesfor dels filsofs xinesos durant la segona meitat del segle nons marxistes de la filosofia existent.
XX
no ha estat
la creaci de noves teories o sistemes filosfics sin la transformaci als c-
3.3. La filosofia occidental a Corea En els ltims anys de la dinastia Joseon, quan la cultura occidental va ser importada i el perill dinvasi estrangera es feia cada vegada ms apressant, el pensament de la illustraci es va expandir rpidament entre una part dels intellectuals coreans. Aquestes idees illustrades van representar un intent, per mitj de la tecnologia cientfica i introduint institucions occidentals, de reformar i modernitzar la naci. Aquestes idees es van formar al comenament de 1870 i entre els estudiosos ms representatius es trobaven Pak Kyu-su, O Kyeong-seok i Yu Hong-ki. Aquests homes van viatjar a la Xina i van presenciar els avenos de la civilitzaci occidental, i tamb la situaci internacional, i consegent-
37
ment van advocar per lobertura de Corea, la introducci i la utilitzaci de la tecnologia dOccident. Aquests intellectuals estaven convenuts que la ra del retard de la Corea Joseon en el desenvolupament de la tecnologia cientfica i industrial estava en les seves institucions poltiques i socials i, per tant, van defensar la reforma daquestes estructures. Van proposar el canvi del llavors vigent sistema poltic de monarquia per una monarquia constitucional, la lliure assignaci i elecci de persones per als crrecs sense atendre la seva classe social i, en lmbit econmic, la promoci de la indstria moderna per mitj del desenvolupament del ferrocarril, els vaixells de vapor i les comunicacions telegrfiques. Per la realitzaci daquests objectius va desembocar en una srie de conflictes socials que van arribar al seu cim amb lanomenada Reforma Kabo ( ) el 1894.
La reforma del sistema dexmens i funcionaris, lanomenat sistema kabo (pilar de lestructura feudal de la naci), va representar un moment decisiu en el procs de reforma de la societat coreana. Lany 1894 es pot considerar com el moment simblic del comenament duna nova etapa en el pensament modern de Corea. Aquesta reforma va produir un fort moviment social que pressionava per la modernitzaci de les estructures de govern i de la societat en general.
Davant daquesta situaci, el pensament confuci es va dividir en dues escoles. Lescola positiva, admiradora de la cultura xinesa i oposada a tota influncia externa, especialment la influncia japonesa; i lescola negativa, que es va desmarcar tant del que era antic com del que era nou. Desprs daquest perode i coincidint amb el canvi de segle es produeix la introducci a Corea de la filosofia occidental moderna, malgrat que la primera importaci del pensament occidental a Corea es localitza al segle
XVII,
quan
les idees occidentals portades des de la Xina es van estendre entre alguns pensadors coreans. Aquestes idees van venir junt amb les doctrines cristianes, i al conjunt de totes aquestes sels va donar el nom de Seohak (la Doctrina dOccident). Per la filosofia com a cincia va ser introduda per primera vegada a Corea al voltant de lany 1910, quan Yi Cheong-Jik (1841-1910) va escriure Estudi Comprensiu de la Filosofia de Kant i Yi In-Jae (1870-1929) va publicar Guia a la Filosofia Grega Antiga. Yi Cheong-Jik en la seva obra considera lobra de Kant de gran rellevncia a causa de les seves teories sobre moralitat i prctica. Per a Yi la filosofia moral de Kant pot ser comparada amb el concepte confuci dhumanitat ( ). Considera el pensament de Kant com a sagrat i sarriba fins i tot a fer la pregunta, no devia ser Kant un filsof oriental renascut a Occident? Per mitj de la seva investigaci sobre Kant, Yi reafirma la seva visi sobre la universalitat de les idees de Confuci, i rebutja la recerca daltres de noves.
38
Els primers filsofs que van investigar la filosofia occidental eren erudits confucians que noms coneixien els llibres procedents de la Xina. Per tant, la seva investigaci depenia dobres escrites o tradudes del japons per autors xinesos. s per aix que es pot dir que durant aquest primer perode la filosofia coreana va dependre directament de la interpretaci que els japonesos feien de les idees filosfiques occidentals.
A ms, durant aquesta poca, Corea estava ocupada pels japonesos, que mantenien una especial relaci amb Alemanya. Aix va provocar que en les primeres etapes del desenvolupament modern de la filosofia a Corea, el concepte de filosofia occidental era prcticament sinnim del de filosofia alemanya. Cheon Pyeong-Hun (1860-?), un altre dels principals filsofs daquesta poca, en el seu llibre Una Introducci a la Filosofia de la Ment, defineix la filosofia com la cincia que busca els principis bsics. Cheon considerava Plat i Kant com els ms grans filsofs de la histria, i afirmava que la teoria de lidealisme va ser proposada a Occident per Kant i a Orient per Confuci. Aquests dos exemples de Yi i Cheon mostren com en aquest primer perode dintroducci de la filosofia occidental, els pensadors coreans, usant fonts secundries de la Xina i el Jap, intenten introduir les noves idees occidentals mantenint, alhora, el pensament tradicional confuci. Durant lpoca colonial japonesa, ser un pensador modern significava sobretot fomentar les idees nacionalistes i contra linvasor entre el poble core. Aquesta va ser la tasca fonamental dhomes com Chang Chi-yon (1861-1921) i Shin Chae-ho (1880-1936), que van sacrificar la seva vida per la causa de la independncia coreana. Un altre nom important va ser el de Chu Shi-gyong. Va ser el precursor de lestudi cientfic de la llengua coreana i el responsable de la sistematitzaci de la gramtica coreana. Chu va tenir un paper fonamental en el despertar de la conscincia nacional del poble. La llengua coreana es va convertir en un smbol de la lluita contra el poder japons. Molts seguidors de Chu van patir la pres i fins i tot la mort per defensar les idees proposades per ell. Entre els filsofs daquesta poca cal destacar tamb la figura de Shin Nam-Cheol (1906-1957). Aquest pensador va intentar respondre a la situaci trgica per la qual passava el seu pas a causa de la invasi japonesa i posteriorment a la divisi del pas. El 1948 va escriure una obra titulada Histria de la Filosofia, en la qual es mostra seguidor de les teories esquerranes hegelianes i critica laparici del nazisme, a ms datacar el feixisme japons. El 15 dagost de 1945 es produeix lalliberament del poder colonial japons. Per no va ser un alliberament real i complet, ja que la pennsula va ser dividida en dues meitats, sota el control dels Estats Units i la Uni Sovitica. Aquesta situaci poltica de divisi va tenir una influncia decisiva en els cercles filosfics:
39
els filsofs coreans es van dividir en dues tendncies, els marxistes i els no marxistes. Els no marxistes sinclinaven cap a lidealisme alemany, el neokantisme, i lexistencialisme. Aquests dos corrents proposaven diferents principis filosfics per a la reconstrucci de la naci, i lorganitzaci de la societat. Desprs de la guerra de Corea de 1950-1953 molts daquests filsofs tamb van haver de triar la meitat del pas en qu volien viure. Els filsofs marxistes, que durant el mandat japons havien lluitat contra limperialisme i el feixisme i havien promogut el moviment dindependncia nacional, van passar a representar desprs de lalliberament un paper molt actiu en el camp social, poltic i acadmic. Per desprs de la proclamaci de la primera repblica coreana, de marcat carcter antimarxista, la promoci activa de la investigaci sobre el marxisme sobtadament va desaparixer, i es va promoure una poltica nacional anticomunista. Un dels filsofs ms grans coreans daquesta nova poca de la histria va ser Pak Chong-Hong (1903-1976). Va escriure un llibre, La Lgica Cognitiva, i un article, Estudi sobre la Negaci, que van ser molt importants en el procs dassimilaci de les idees filosfiques occidentals. Per aquest autor tamb va intentar durant tota la seva vida acadmica reconciliar el pensament occidental, sobretot lidealisme hegeli, amb el pensament tradicional core, i crear aix un sistema de pensament propi.
Si hagussim de fer una llista dels pensadors occidentals que ms han influt en els filsofs coreans podrem incloure els segents: Kant, Hegel, Heidegger, Plat, Marx, Husserl, Nietzsche, Aristtil, Wittgenstein i Jaspers.
Per a partir dels anys setanta es produeix una entrada molt forta de pensadors angloamericans que van aconseguir arrabassar el predomini gaireb exclusiu dels pensadors alemanys. I a partir dels vuitanta, amb el moviment de lluita per la democrcia en contra de la dictadura militar, es produeix un nou ressorgiment de les idees marxistes, per a un altre cop, als noranta, desprs de la caiguda de la dictadura i del Tel de Ferro a Occident, tornar predominantment a la filosofia americana. Els autors ms llegits i investigats entre els filsofs angloamericans han estat Wittgenstein, Popper, Dewey, Whitehead i Hume. Per en aquests ltims anys sest produint, entre els filsofs coreans, un fort retorn a les idees filosfiques tradicionals, sobretot pertanyents al confucianisme, a la recerca duna resposta a la crisi social i de valors per la qual travessa la naci.
40
4. Pensament i religi a lsia oriental avui
En aquesta assignatura hem analitzat els principals corrents de pensament i les tradicions religioses que configuren lsia oriental, tradicions que durant molts segles han anat evolucionant i transformant-se per intentar donar resposta a les diferents situacions histriques per les quals passaven els habitants daquesta regi del mn. Com hem pogut veure al llarg dels mduls, cada una de les tradicions religioses orientals, les religions autctones, les religions arribades dOccident i els nous moviments religiosos, han anat prenent caracterstiques particulars depenent de la naci en qu sencarnaven i shan anat adaptant i han anat incorporant elements especfics de cada pas. Un element fonamental s el sincretisme i lestreta relaci que a lsia oriental han tingut les tres principals tradicions religioses daquesta regi, el taoisme, el confucianisme i el buddhisme. De vegades s fins i tot difcil separar-les i distingir clarament si determinats elements pertanyen a una tradici o a una altra. Tots aquests elements fan de per si difcil fer una valoraci global i conjunta de la situaci daquestes religions en lactualitat; i encara ms tenint en compte les grans transformacions socials que ha sofert lsia oriental en els ltims anys i continua patint en lactualitat, sobretot per les influncies provinents dOccident, els canvis poltics i la vertiginosa carrera cap al desenvolupament econmic empresa per aquests pasos. Una primera possibilitat dafrontar aquesta anlisi s lestudi estadstic, malgrat que cal tenir en compte que comporta moltes limitacions en el cas de les religions. Normalment les dades que es tenen sobre les religions estan mancades de la transparncia daltres indicadors estadstics. La religi s un factor difcilment reductible a nmeros o mesurable i, a ms, els criteris per a determinar si un creient pertany a una religi o una altra difereixen molt segons els pasos i les circumstncies. En el cas de les religions de lsia oriental s especialment difcil la determinaci de si una persona pertany a una religi concreta. Al Jap el fenomen de la doble prctica religiosa s molt com. Una mateixa persona assisteix a ritus de cultes diferents, buddhistes i shintoistes, i se sent vinculada a tots dos. Depenent de la cerimnia que sha de fer se segueix un ritu o un altre: els funerals es regeixen pel ritual buddhista i les festes estacionals es compleixen segons el ritu shintoista. La situaci s similar a la Xina, Taiwan o Corea, amb el taoisme popular, el confucianisme, el buddhisme o el xamanisme.
41
Les estadstiques oficials del govern japons sobre les creences religioses al final de 1997 donaven les xifres segents:
Shintoistes 104.553.179 (49,2%)
Buddhistes 95.117.730 (44,7%)
Cristians 1.761.835 (0,8%)
Altres religions 11.214.331 (5,3%)
Total 212.647.075
Font: Angency for Cultural Affairs (1998).
Tenint en compte que la poblaci del Jap aquell mateix any era de menys de 125 milions dhabitants, veiem que hi ha una diferncia daproximadament 100 milions respecte al total indicat per aquesta estadstica, que sexplica pel fet que molts japonesos consideren que la seva religi s tant el shintoisme com el buddhisme. A aquestes dades encara caldria sumar un altre element molt important en la societat japonesa i que no apareix reflectit en les estadstiques: la influncia del confucianisme. El seu pes encara s molt gran en la societat japonesa actual, sobretot en el seu sistema tic i en la seva manera de pensar. Encara que les generacions ms joves desconeixen els principis del confucianisme, la realitat s que encara la majoria dels japonesos es comporta seguint principis culturals prpiament confucians. Una cosa semblant sesdev en el cas de Corea. Encara que no hi ha una doble pertinena tan marcada com en el cas japons, la situaci respecte al confucianisme, i fins i tot amb el xamanisme, s similar. Malgrat que aquestes dues tradicions, confucianisme i muisme, apareixen en les estadstiques en els llocs ms baixos (o fins i tot no shi inclouen), la influncia que exerceixen sobre la manera de comportar-se dels coreans s enorme. Es poden considerar la principal base cultural del poble core, els pilars a partir dels quals shan desenvolupat la resta de les tradicions religioses que han arribat a la pennsula coreana. La lnia de separaci entre els creients buddhistes, confucians i muistes s molt difcil de determinar. La gran majoria dels coreans practiquen els ritus de culte als avantpassats, chesa, principal ritu del confucianisme, i alhora pertanyen a una esglsia cristiana o van al temple buddhista. Tamb la gran majoria de les dones coreanes acudir a la xaman per consultar-la abans del casament dun dels fills o filles, o quan sorgeixi algun problema en la famlia. Per aix no ho sentiran com a oposat a les seves altres creences cristianes o buddhistes. A ms, hi ha la tendncia a no considerar el xamanisme entre les religions objecte destadstiques.
A lsia oriental, a diferncia del mn occidental, no hi ha la idea dexclusivitat en la pertinena a una religi tal com sentn a Occident.
Si ens remetem fonamentalment a les xifres aportades pel Cens Nacional de 1995, una de les dades que ens salten primer a la vista s el fet que noms el
42
51,1% de la poblaci coreana es declara practicant dalguna religi. Per tant, caldria concloure que gaireb el 50% de la poblaci no t cap religi i no creu en res. Per en realitat, fins i tot els que no es declaren pertanyents a una religi concreta fan algun tipus de prctiques o rituals religiosos, com el ritu del culte als avantpassats. De fet, el 91% de la poblaci declara que practica aquesta cerimnia; a ms s interessant assenyalar que a Corea hi ha en lactualitat ms de 30.000 xamans, la qual cosa implica que hi ha un gran nombre de persones que requereixen els seus serveis. Daltra banda, el percentatge dels que es declaren ateus s prcticament insignificant.
Dades ofertes per les organitzacions religioses (31.12.1999) 33.850.509 18.699.805 3.946.844 6.004.470 989.689 1.317.848 476.848 11.256.826 76.542.839* Dades ofertes per lOficina del Cens (1.11.1995) 10.388.000 (23,3%) 8.819.000 (19,8%) 2.988.000 (6,7%) 193.000 (0,43%) 30.000 (0,06%) 85.000 (0,19%) 11.000 (0,02%) 266.000 (0,60%) 22.780.000 (51,1%)*
Corea del Sud
Buddhisme Protestantisme Catolicisme Confucianisme Chondogyo Won-buddhisme Taejong-gyo Altres religions Total
(* segons el cens nacional de l1.11.1995, el total de la poblaci de Corea del Sud era de 44.553.710)
Una dada que contrasta amb la resta de les nacions de lsia oriental s el creixement gran i rpid que han tingut les esglsies cristianes a Corea, davant lestancament o fins i tot retrocs dels ltims anys de les religions autctones.
El cas de les religions a la Xina resulta encara ms complicat a causa que en lactualitat lelement poltic tamb t un paper molt important. Encara que la constituci xinesa afirma la llibertat religiosa, de fet el govern exerceix restriccions en les prctiques religioses i en la seva propagaci. Noms queden reconegudes les organitzacions oficialment aprovades per lEstat.
Segons les xifres aportades pel govern, aproximadament el 10% de la poblaci practica alguna religi mentre que el 90% restant es considera no religis o ateu. Del total de practicants, que representen aproximadament uns 140 milions, el Comit dAfers Religiosos del govern aporta les xifres segents:
Buddhisme 101,3 milions (72,4%)
Taoisme 2,1 milions (1,5%)
Protestants 7,7 milions (5,5%)
Catlics 5 milions (3,6%)
Musulmans 23,8 milions (17%)
43
s necessari prendre aquestes xifres amb cautela ja que les xifres donades pel govern i per les diferents organitzacions religioses difereixen molt. De tota manera, daquestes xifres podem extreuren algunes conclusions. Tornem a veure que al taoisme se li atorga un tant per cent molt baix de poblaci i que el confucianisme ni tan sols apareix, malgrat ser les tradicions que ms han incidit en lestructura i els valors de la societat xinesa. A la Xina ms que a cap altre pas les tres tradicions del buddhisme, el confucianisme i el taoisme han estat ntimament lligades i els xinesos han practicat de cada una daquestes els elements que ms els han ajudat en la seva vida quotidiana. De fet, un dels elements que caracteritza millor les religions de la Xina s el seu carcter marcat prctic, secular i mund. Tenen un profund comproms amb laqu i lara. Les respostes a les preguntes del ms enll no poden ser respostes i s millor no perdre-hi temps. Noms es pot trobar la resposta realitzant laqu i ara, seguint les disposicions del que s sagrat. Aquestes tradicions fan de lordre hum el que s sagrat. El mn social s lnic que possem i s necessari que hi hagi harmonia i ordre. Lharmonia es converteix en el valor suprem. Aquesta harmonia sha daconseguir sobretot en les relacions socials i humanes. s aquest sentit prctic el que fa que una mateixa persona pugui prendre elements pertanyents a les diferents tradicions i es consideri membre de ms duna daquestes. Finalment, per concloure el mdul, incloem un llistat comparatiu del nombre de seguidors de les diferents tradicions religioses a lsia i al mn que permet comprendre la importncia del continent asitic en lmbit de la religi a nivell mundial.
sia Budisme Confucianisme Taoisme Shintoisme Protestantisme Catolicisme Islam Noves religions No religiosos Ateus 351.043.000 6.219.000 380.250.000 2.715.000 49.140.000 108.437.000 807.034.000 99.734.000 602.992.000 121.467.000 Mn 356.632.000 6.253.000 381.632.000 2.778.000 337.346.000 1.044.236.000 1.155.109.000 101.406.000 762.640.000 149.723.000
(Aquestes dades pertanyen a mitjan 1999 i sn ofertes pel World Almanac and Book of Facts 2001.)
44
Resum
Vegem esquemticament algunes de les principals idees que hem tractat en aquest ltim mdul. Per a comprendre el cristianisme a lsia oriental cal tenir en compte la relaci entre larribada de les potncies europees a lsia i lentrada del cristianisme a la regi. En aquest context, s especialment important larribada de colons portuguesos i els primers missioners a la Xina i el Jap (Matteo Ricci, Francesc Xavier). Hi ha altres elements a destacar: la controvrsia dels ritus, larribada del partit comunista al govern xins, les persecucions dels cristians al Jap i Corea, la presncia cristiana molt limitada en nombre al Jap, lacceptaci ms gran del cristianisme a Corea, el procs dintroducci del cristianisme a Corea per mitj dels erudits confucians. Pel que fa a lislam a lsia oriental, cal recordar la manera en qu es va produir larribada de lislam a la Xina, la importncia de les minories tniques musulmanes a la Xina, els hui. Al Jap i Corea larribada de lislam s molt ms recent, t una presncia molt limitada i sempre vinculada a les seves relacions amb les nacions musulmanes. Un altre fenomen destacat s el de les noves religions. Entre les seves caracterstiques generals destaquen el sincretisme, la influncia de les religions tradicionals i de la religiositat popular, uns lders molt carismtics o el seu carcter apocalptic. El Jap va ser una de les primeres nacions on aquestes noves religions van comenar a aparixer en gran nombre. El final del segle XIX i linici del XX, quan van aparixer aquestes religions al Jap i Corea, era un perode de crisi, conflictes, de contacte amb Occident, un perode de transici i canvi. Es produeix una crisi de les religions tradicionals. Les principals noves religions del Jap estan normalment relacionades amb el shintoisme i el confucianisme. A Corea trobem dues religions principals, el chondogyo i el buddhisme Won. A la Xina el seu estudi s ms difcil, en relaci amb la situaci poltica actual, i destaca per sobre de tots els moviments el Falun Gong. La filosofia occidental a lsia oriental ha tingut una difusi desigual. Primer va arribar al Jap i des dall es va transmetre a la Xina i a Corea. Es van produir intents de conciliar la filosofia occidental moderna amb el pensament tradicional de lsia oriental, encara que amb propostes diferents per part dels autors dels diferents pasos de lsia oriental.
45
En lactualitat, el pensament i la religi a lsia oriental estan marcats freqentment per la doble prctica religiosa, com demostren les estadstiques oficials, que destaquen per la falta de referncies al confucianisme, taoisme i muisme. Molts coreans i xinesos es declaren sense religi per practiquen alguns ritus religiosos. Daltra banda, la relaci entre buddhisme, confucianisme i taoisme s molt estreta, i moltes vegades s difcil distingir entre les prctiques duna tradici o una altra; el mateix es pot dir de les religions autctones, el shintoisme i el muisme.
47
Bibliografia
Coogan, D. (ed.) (1999). Religiones del Mundo. Barcelona: Blume. Chan, Wing-Tsit (1973). A Source Book in Chinese Philosophy (ed. original 1963). Princeton, Nova Jersey: Princeton University Press. Cheng, A. (2002). Historia del Pensamiento Chino. Barcelona: Ediciones Bellaterra. Fung, Yu-Lan (1966). A Short History of Chinese Philosophy (ed. original 1948). Nova York: The Free Press. Gamer, R.E. (1999). Understanding Contemporary China. Londres: Lynne Rienner Publishers. Gladney, D.C. (1996). Muslim Chinese. Ethnic Nationalism in the Peoples Republic (ed. original 1991). Londres: Harvard University Press. Gonzlez Valles, J. (2000). Historia de la Filosofa Japonesa. Madrid: Editorial Tecnos. Grayson, J. (1989). Korea: A Religious History. Oxford: Clarendon Press. Ichiro, H.; Fujio, I.; Tsuneya, W.; Keiichi, Y. (ed.) (1974). Japanese Religion. A Survey by the Agency for Cultural Affairs (ed. original 1972). Tokyo: Kodansha International Ltd. Langguth, Gerd (2003). Asian Values Revisited. Asia Europe Journal (vol. 1, nm. 1, pg. 25-42). Lanzaco Salafranca (2000). Introduccin a la Cultura Japonesa: Pensamiento y Religin. Valladolid: Universidad de Valladolid, Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial. Lee H. (1994). Islam in Korea. Its History and Present Situation pg. 59-82). Sel. Stockwell, F. (1993). Religion in China Today. Pequn: New World Press. Xiao, H. (2001). Falung Gong and the Ideological Crisis of the Chinese Communist Party: Marxist. East Asia: An International Quarterly (vol. 19, nm. 1-2, pg. 123, 21 pg.). ( 4 ,

Situació Contemporània: Pensament I Religió A L'àsia Oriental Actual

Загружено:

Сведения о документе

Оригинальное название

Авторское право

Доступные форматы

Поделиться этим документом

Поделиться или встроить документ

Параметры публикации

Этот документ был вам полезен?

Это неприемлемый материал?

Авторское право:

Доступные форматы

Situació Contemporània: Pensament I Religió A L'àsia Oriental Actual

Загружено:

Авторское право:

Доступные форматы

Situaci contempornia

Pensament i religi a lsia oriental actual

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

1. Les doctrines arribades dOccident

que es produeix una nova arribada del cris-

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

1.1.1. El cristianisme a la Xina Des del segle

el cristianisme havia comenat a mantenir contactes amb la

el nord de la Xina estava governat per la dinastia Liao

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

el cristianisme far un intent dassentar bases en ter-

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

ja hi havia 10.000 fidels, creixement que va comenar a causar pre-

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

en endavant. Algunes inscripcions histri-

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

2. Les noves religions

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

2.1.2. Trets comuns de les noves religions al Jap

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Religions relacionades amb el confucianisme:

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

2.2. Les noves religions a Corea Al final del segle

i el comenament del segle

van sorgir a Corea una

El pas estava en la pitjor situaci poltica

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

amb el Moviment Tonghak

2.2.2. Trets comuns de les noves religions a Corea

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Va nixer a partir dun corrent fi-

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

2.3.1. El Falun Gong

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

3. La irrupci de la filosofia occidental en els segles XIX i XX

comencen a produir-se contactes ms fluids entre

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

El mn xins havia sofert una gran alienaci

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

la creaci de noves teories o sistemes filosfics sin la transformaci als c-

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836

Universitat Oberta de Catalunya P03/17011/01836