You are on page 1of 46

Lespai geogrfic de lsia oriental

La Xina, el Jap i Corea


Javier Antn Burgos Anna Busquets i Alemany David Martnez Robles
P03/17001/01830

..

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

Lespai geogrfic de lsia oriental

ndex

Introducci............................................................................................... Objectius.................................................................................................... 1. Delimitaci general de lespai de lsia oriental ........................ 1.1. Lespai xins.....................................................................................

5 6 7 8

1.2. Lespai japons................................................................................. 11 1.3. Lespai core..................................................................................... 13 2. El relleu de lsia oriental ................................................................ 15 2.1. El relleu de la Xina........................................................................... 16 2.2. El relleu del Jap .............................................................................. 21 2.3. El relleu de Corea ............................................................................. 24 3. El clima de lsia oriental ................................................................ 26 3.1. El clima de la Xina ........................................................................... 30 3.2. El clima del Jap .............................................................................. 33 3.3. El clima de Corea ............................................................................. 35 4. Vegetaci i sls de lsia oriental ................................................... 38 4.1. Vegetaci ......................................................................................... 38 4.2. Sls................................................................................................... 39 4.3. Vegetaci a la Xina .......................................................................... 40 4.4. Vegetaci al Jap.............................................................................. 42 4.5. Vegetaci a Corea ............................................................................ 43 Resum......................................................................................................... 44 Bibliografia .............................................................................................. 45

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

Lespai geogrfic de lsia oriental

..

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

Lespai geogrfic de lsia oriental

Introducci

Lsia oriental sha convertit en una de les regions del planeta que reclama amb ms fora latenci de la comunitat internacional. Lesclat de les economies asitiques durant lltim ter de segle XX s noms un dels components de laparici de lsia oriental en el mn occidental. No obstant aix, paradoxalment el nostre desconeixement de lentorn geogrfic, ents en el seu sentit ms ampli (hum, poltic, econmic i cultural) ens impedeix comprendre duna manera correcta el paper que desenvolupen els pasos de lsia oriental en el mn globalitzat actual. En aquest primer mdul, farem una aproximaci a lmbit geogrfic de lsia oriental. Es tracta dun espai molt divers, dominat pels contrastos, tant des del punt de vista fsic com poltic i hum. Intentarem fixar clarament les dimensions de lsia oriental i de cadascun dels seus pasos i destacarem les caracterstiques ms excellents de cadascun dells. Lexposici, entesa com una introducci general a la geografia de lsia oriental, sestructurar en tres blocs: lespai, el clima, i la vegetaci i els sls que hi ha en aquesta zona del planeta. Cal tenir en compte que ser una aproximaci general, ja que lextraordinria diversitat de les regions de lsia oriental fa impossible que en aquesta primera aproximaci puguem analitzar de manera detallada la seva realitat interior. Lobjectiu principal daquest mdul s dotar el lector de les eines bsiques, tant pel que es refereix als determinants orogrfics i climtics que expliquen levoluci histrica i la situaci actual de les diferents regions; com pel que es refereix a la configuraci dels principals espais geogrfics i a la familiaritzaci amb els noms imprescindibles per a aprofundir, posteriorment, en les qestions de geografia fsica i humana que sanalitzen en els mduls segents.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

Lespai geogrfic de lsia oriental

Objectius

1. Analitzar la complexa diversitat geogrfica de lsia oriental i les seves caracterstiques principals. 2. Comprendre la dinmica de les diferents regions de lespai geogrfic de lsia oriental. 3. Familiaritzar-nos amb els noms bsics que conformen aquest espai.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

Lespai geogrfic de lsia oriental

1. Delimitaci general de lespai de lsia oriental

Tradicionalment en la cincia geogrfica sutilitzen criteris diferents a lhora de fixar lespai, com per exemple ls delements del relleu (muntanyes, collectors fluvials, valls, etc.), entesos com a aspectes per a poder establir les fronteres. Altres vegades, a ms, es tenen en compte altres components socioeconmics o poltics, i de la mateixa manera es formulen acotaments espacials ms abstractes (basats en models matemtics, fenmens socials, aplicacions de la fsica quntica, etc.). En el cas de lsia oriental, per a fer la delimitaci espacial shan de tenir en compte raons diverses com la seva posici geogrfica, situada a lextrem oriental del continent eurasitic que comprn, a ms, larxiplag del Jap, situat a una longitud, fins i tot, ms cap a lorient, respecte el territori continental. El segon criteri emprat s el politicoadministratiu, ja que correspon amb el territori que actualment sadjudica a la Xina, Taiwan, el Jap, Corea del Nord i Corea del Sud. La suma de tots dos criteris reporta un territori integrat per una gran massa continental la Xina i les dues Corees i per dos conjunts insulars formats pel Jap i Taiwan.

Alguns autors fixen espacialment aquests lmits utilitzant altres criteris complementaris com poden ser les rees dexpansi duna cultura, una llengua o una ordenaci poltica determinada. Lsia oriental reflecteix dalguna manera aquesta classe de criteris, dintre un espai fsic en el qual es poden localitzar cultures i societats marcades per patrons determinants amb forts contrastos: economies dirigides i economies de mercat; rgims democrtics i rgims monopartit; societats multiculturals i societats monoculturals, etc.

Lsia oriental est integrada per cinc pasos que formen un conjunt en el qual fsicament hi ha dues grans unitats territorials, la continental i la insular, fortament vinculades al llarg de la histria, fet que permet parlar, fins i tot, dun territori que mant relacions fermes de coherncia, afinitat i complementarietat espacial, esquitxades al llarg del temps per nombrosos conflictes territorials que es perllonguen fins als nostres dies.

Delimitaci de lsia oriental Amb el terme sia oriental es fa referncia als pasos segents: la Xina, el Jap, Corea del Nord , Corea del Sud i Taiwan.

En geografia els territoris es delimiten mitjanant laplicaci de criteris fsics (eixos muntanyencs, valls, collectors fluvials, depressions, etc.), criteris politicoadministratius (fronteres poltiques, delimitacions administratives,

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

Lespai geogrfic de lsia oriental

etc.) o criteris funcionals (rees urbanes, rees de polaritzaci dun pas o dun fenomen, etc.). En aquest primer mdul ens centrarem en el primer tipus de criteris, els fsics.

1.1. Lespai xins La Xina s un pas duna varietat extraordinria, tant pel que es refereix als aspectes fsics i geolgics com als humans i lingstics. El seu extens territori est dividit administrativament en provncies, moltes de les quals tenen dimensions equivalents a les dels pasos europeus. A ms, a la varietat tnica i lingstica cal afegir-hi les enormes diferncies socials i econmiques que existeixen entre les diferents regions del pas. La Xina s el tercer pas ms extens del mn (per darrere de Rssia i el Canad), amb ms de nou milions i mig de quilmetres quadrats de superfcie. Per aix, el nombre de pasos vens que comparteixen frontera amb la Xina s molt destacable: al nord limita amb Rssia i Monglia, a loest amb el Kazakhstan, el Kirguizistan, el Tadjikistan, lAfganistan i el Pakistan; al sud amb lndia, el Nepal, el Bhutan, Myanmar (Birmnia), Laos i el Vietnam; i a lest amb Corea, a ms de loce Pacfic.
Provncies La divisi en provncies del territori xins s una prctica administrativa que es consolida amb el primer imperi unificat de la Xina, la dinastia Qin (221 aC-202 dC).

El territori xins es pot dividir de maneres molt diferents, tenint en compte diversos criteris. Des del punt de vista de la geografia fsica, cal distingir cinc grans regions, cadascuna de les quals t unes caracterstiques prpies molt marcades. Al seu torn al seu interior podrem distingir noves regions amb particularitats molt diverses. Aquestes cinc grans regions sn: 1) Zones altes de laltipl del Tibet (provncies de Qinghai, parts nord-oest de Yunnan i oest de Sichuan i tota la regi autnoma del Tibet), amb una mitjana duns 4.500 metres dalada.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

Lespai geogrfic de lsia oriental

2) La provncia de Xinjiang, la de dimensions ms grans de tota la Xina (que inclou la depressi del riu Tarim, el desert de Taklamakan, la depressi de Junggar i la depressi de Turfan, i al nord est coronada per les muntanyes de Tianshan). 3) Al nord hi ha una extensa regi dominada per les estepes i els altiplans, que sestn des de Monglia Interior i arriba parcialment a les provncies que conformen lantiga Manxria al nord-est (Heilongjiang, Jilin i Liaoning). 4) La regi delimitada pels dos grans rius de la Xina, el Huanghe (riu Groc) i el Yangzi, dominada per la gran plana central, a la qual cal afegir al nord la zona de loess, que comunica per mitj del corredor de Gansu amb la regi de Xinjiang. 5) El ter sud del pas, dominat per una extraordinria xarxa fluvial i regions muntanyenques dalades mitjanes o baixes (provncies de Fujian, Guangdong, Guangxi, Guizhou, etc.). La geografia fsica de la Xina est determinada en el seu extrem occidental per les muntanyes del Pamir, de les quals neixen els grans sistemes muntanyencs de lHimlaia, el Kunlun i Tianshan, una autntica barrera entre el mn xins i els imperis doccident. Ms cap a lest, a laltipl del Tibet neixen els grans rius de la Xina (Huanghe, Yangzi) i del sud-est asitic (Mekong, Salween). Des daquesta elevada regi, el perfil geomorfolgic de la Xina descendeix de manera gradual i esglaonada cap al nord, en un primer gra format per la provncia de Xinjiang, i en un segon gra, lest, fins a penetrar a la regi baixa de la gran plana central de la Xina. Aproximadament, noms la meitat del territori xins est ocupat pels xinesos dtnia Han; la resta del territori lhabiten principalment les cinquantacinc tnies minoritries que ocupen la perifria de la Xina. El fet que moltes daquestes minories posseeixin una llengua prpia t una importncia indirecta per a lestudi de la geografia fsica, ja que s molt habitual trobar noms diferents referits a un mateix lloc com a conseqncia daquesta varietat lingstica. Lenorme varietat territorial de la Xina fa gaireb impossible dur a terme una caracteritzaci general del pas. En aquest sentit, entre els molts intents que shan fet al llarg de la histria per a definir el territori, la Xina ha estat dividida tradicionalment en dues parts fonamentals amb caracterstiques climtiques i econmiques molt definides: la Xina del nord i la Xina del sud, amb el riu Yangzi que actua de separaci. La Xina del nord est dominada per un clima ms sec i fred que determina una agricultura de sec duna sola collita anual. El territori est marcat per les grans inundacions i sequeres que afecten anualment algunes parts de la regi, dominada pels grans rius. Les regions situades al sud del Yangzi, en canvi, presenten un ndex de pluviositat molt ms elevat que configura un escenari agrcola

Xinjiang Aquesta provncia, una de les que t ms riquesa tnica de la Xina, s utilitzada com a camp de proves nuclears de lexrcit xins.

Noms geogrfics A la Xina s possible trobar denominacions molt diferents referides a un mateix lloc, pel simple fet que shan derivat de llenges distintes: Dzungaria / Junggar, Kashgar / Kashi, Qaidan / Caidamu, Pequn / Beijing, etc.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

10

Lespai geogrfic de lsia oriental

molt diferent, marcat per les dues i, fins i tot, tres collites anuals (especialment de larrs). Hi ha, a ms, una extraordinria xarxa de canals, especialment a les zones baixes dels grans rius, que configuren en algunes daquestes regions un paisatge molt peculiar. Tot aix ha determinat levoluci del paisatge agrari xins. La del nord, s la Xina del blat i altres cereals (mill, melca, civada, etc.) que necessiten un rgim de reg ms baix; al sud domina larrs, al llarg de tot el curs del riu Yangzi (sinclou la provncia de Sichuan, que s lautntic graner de la Xina) i fins a les provncies de ms al sud. No obstant aix, lenorme contrast dalades que hi ha entre les diferents regions, lexistncia de deserts a linterior de les fronteres (Taklamakan, Gobi, Ordos) i la presncia dextensions denormes estepes, unit als grans contrastos climtics, amb grans regions sota zero durant diversos mesos a lany, fa que noms una petita part del territori de la Xina sigui cultivable, entre el 15 i el 20%. La costa de la Xina tamb est marcada per aquesta divisi nord-sud. Mentre que al sud la costa s molt ms irregular i rocosa, i est farcida de ports i ancoratges naturals, golfs i illes; al nord, en canvi, a partir del delta del Yangzi, el perfil de la costa s ms suau, pla i sorrenc, escassegen els ports naturals, fet que ha dificultat tradicionalment la navegaci, a causa en part de la gran sedimentaci de les aiges del Huanghe. La desembocadura del Huanghe ha oscillat histricament entre el nord i el sud de la pennsula de Shandong, i aix ha provocat que de manera peridica les zones intermdies hagin estat arrasades per inundacions devastadores. A la costa sud, a ms, cal tenir en compte alguns fenmens meteorolgics denormes conseqncies com sn els tifons, que afecten especialment des de la provncia de Fujian a la de Guangdong, i els monsons.
Les muntanyes Taishan Taklamakan En les crniques Han el desert de Taklamakan apareix referenciat com a sorres mbils ( lish ), fent referncia al constant moviment de les seves dunes, com a conseqncia dels forts vents que recorren aquest desert.

Al territori continental cal afegir-hi les illes de Hainan, a lextrem sud-est, i Taiwan, davant la provncia de Fujian. Taiwan (el nom oficial de la qual s el de Repblica de la Xina) s un pas democrtic independent, tot i que les pressions de la Xina han obligat la majoria de nacions a estendre un reconeixement tcit, per no oficial del seu govern. No obstant aix, en aquest mdul dedicat a la geografia fsica tractarem Taiwan dintre la geografia de la Xina, simplement perqu les seves dimensions (36.000 quilmetres quadrats) aix ho recomanen. Taiwan est constitut per un conjunt insular en el qual destaca lilla de Formosa, situada entre els 22 i els 25 graus de latitud nord i entre els 120 i 122 de longitud est, a la qual cal afegir altres illes i arxiplags de dimensions ms petites. Lilla est travessada de nord a sud per una serralada que arriba

sn lescull fsic que ha determinat que el riu Huanghe hagi desembocat al nord o al sud de la provncia de Shandong.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

11

Lespai geogrfic de lsia oriental

gaireb als quatre mil metres dalada, que crea un marcat contrast entre la faana occidental (en la qual es localitza la major part dels grans centres urbans) i loriental, a manera duna estreta cornisa costanera de carcter longitudinal. El clima subtropical explica el seu alt ndex de pluja i lexuberncia de la seva vegetaci.

1.2. Lespai japons El Jap t un territori ms modest de 377.000 quilmetres quadrats, format per un conjunt insular de prop de cinc mil illes de grandria molt contrastada. El 98% correspon a les quatre illes ms grans de Hokkaido, Honshu, Shikoku i Kyushu, mentre que el 2% restant es reparteix entre la resta dilles menors i illots. s a dir, un espai certament redut tant si t en compte la seva entitat demogrfica (127.000.000 habitants) com la seva projecci socioeconmica.

Jap i Europa Per fer-nos una idea de lextensi nord-sud del Jap, pensem que els 45 nord es corresponen a la posici de la ciutat de Vencia, i que els 24 nord encara estan ms al sud que les illes Canries.

Lespai geogrfic del Jap modern est integrat per terres situades dins un arc latitudinal que es perllonga des dels 24 als 45 nord, i per un altre arc longitudinal que va des dels 128 als 146 de longitud est.

El fet de comptar amb un conjunt insular amb grans diferncies latitudinals fa que al Jap sadverteixin nombrosos contrastos climtics i de vegetaci, aix com tamb fortes influncies que condicionen lagricultura, les pautes de localitzaci dels assentaments i els patrons de lorganitzaci regional de lespai.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

12

Lespai geogrfic de lsia oriental

Ms que de regions naturals, al Jap es pot parlar despais fsics que coincideixen amb les seves grans illes. Hokkaido, la ms septentrional, confina al nord amb leix tectnic de les illes Kurils i la pennsula de Kamtxatka. Honshu, la ms llarga de les illes i veritable eix vertebral del Jap, aporta dues terceres parts del seu territori (uns 231.000 quilmetres quadrats); i desprs, hi ha les illes meridionals de Shikoku i Kyushu, emplaades al sud de la pennsula de Corea a cavall entre el mar de la Xina oriental i el mar de Filipines, en un sector en el qual lambient monsnic s el predominant. La costa japonesa s molt variada. Duna banda, la costa oriental presenta ms al nord de Tokyo pocs ports naturals, mentre que al sud de la badia de Tokyo hi ha alguns dels millors ports del pas. En alguns llocs, com per exemple a Kujukurihama (Chiba), hi podem veure platges arenoses que es perllonguen per desenes de quilmetres de longitud sense interrupci; a daltres, en canvi, per exemple a la costa de Nagasaki, la lnia costanera est formada per pennsules, petits arxiplags, ports naturals, etc.

Divisi administrativa del Jap El Jap est dividit en 47 unitats administratives o prefectures, de les quals en destaquen per la seva importncia les de Tokyo, Hokkaido, Osaka i Kyoto. Daltra banda, el territori japons ha estat dividit tradicionalment en 8 grans regions no oficials, divisi que, per exemple, es continua utilitzant en el mn educatiu.

Prop de tres quartes parts del territori japons s marcadament muntanyenc. A la zona central de lilla de Honshu hi podem veure diverses muntanyes que superen els tres mil metres dalada, incloent-hi el Fuji-Yama (3.776 m), el sostre del Jap i una de les muntanyes sagrades del pas. La rotunditat de lorografia japonesa explica lestructura fluvial del pas, dominada per un gran nombre de rius de curt recorregut que descendeixen a gran velocitat dels massissos muntanyosos. El riu ms llarg s el Shinano, de

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

13

Lespai geogrfic de lsia oriental

367 quilmetres de longitud, que desemboca a la costa occidental de lilla de Honshu. A continuaci hi ha el riu Tone, que desemboca a la costa oposada desprs dun recorregut de 322 quilmetres. A lilla de Hokkaido hi ha el riu Ishikari, de 268 quilmetres. El paisatge japons est traat, en part, per lacci dels seus rius, que conformen petites valls, depressions i deltes fluvials en la seva confluncia amb loce. El Jap posseeix diverses regions que destaquen per la seva activitat volcnica que sestenen des de les illes de ms al nord fins a les de ms al sud. Aproximadament uns vuitanta volcans continuen actius o semiactius, i acumulen gaireb el 10% dels volcans actius del mn. A aix hi cal afegir la important activitat ssmica de la zona: cada any es produeixen al voltant de mil terratrmols de diversa intensitat.

1.3. Lespai core La pennsula de Corea aporta la base territorial a dues unitats nacionals dividides aproximadament al llarg del parallel 38. El conjunt de les dues Corees no supera els 220.000 quilmetres quadrats, 120.000 dels quals pertanyen a Corea del Nord i 98.000 a Corea del Sud. Apareix com un apndix del conjunt continental de la Xina, amb extensions territorials molt ms petites que les de la Xina o el Jap, per que no obstant aix, presenten singularitats molt explcites sobre el territori i el seu grau destructuraci socioeconmica. La pennsula de Corea est situada a lextrem oriental del continent eurasitic, amb una disposici meridiana allargada des dels 42 nord fins als 34 de la mateixa latitud. Cap a lest limita amb la regi russa de Vladivostok i el mar del Jap, mentre que pel nord i loest limita amb la Xina i el mar Groc. Ats que la frontera actual entre les dues Corees se situa al parallel 38, cal assenyalar que al nord daquesta lnia abunden els espais continentals i muntanyencs, les caracterstiques dels quals tenen a veure amb forts contrastos trmics que configuren regions de boscos densos en els quals la presncia humana es fa difcil; mentre que al sud daquesta parallela hi ha una gradaci de les influncies martimes a mesura que es va cap a linterior. La caracteritzaci ambiental del sector meridional s ms homogeni pel que fa a les temperatures i les precipitacions, i delimita un territori ms accessible que ha perms una xarxa de comunicacions ms bona, essent objecte tradicionalment duna intensa explotaci agrcola. La pennsula de Corea est dominada per una gran dorsal muntanyenca dorientaci sud-oest-nord-est, el Taebaek-sanmae, que recorre el territori en
Extensi de Corea La latitud nord mxima de Corea es correspon aproximadament amb la de la ciutat de Girona, mentre que lextrem sud se situa a una latitud noms dos graus ms al sud que Gibraltar. La seva extensi nord-sud s per tant molt similar a la de la pennsula Ibrica.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

14

Lespai geogrfic de lsia oriental

tota la seva extensi de sud a nord, i arriba cada vegada a una alada superior. A la meitat sud lalada oscilla entre els mil i els mil cinc-cents metres; mentre que al nord sarriba fcilment als dos mil metres, i se superen els dos mil cinc-cents. A la part no peninsular de Corea del Nord cal destacar el masss de Hamgyong, que sestn per tota la zona nord-est de Corea del Nord i penetra cap a loest a la Xina, zona fronterera on shi troba el pic ms alt de Corea, el Paektusan (o Changbaishan, 2.744 m). La costa occidental de Corea est dominada per profunds entrants, cales, badies, caps i estuaris, a ms de tenir un gran nombre dilles i illots, al costat de planes alluvials en les quals hi ha les concentracions de poblaci ms elevades. Aquesta estructura costanera tan complexa es mant a la costa sud de la pennsula, on destaca lilla de Cheju, molt muntanyosa (arriba gaireb als dos mil metres dalada) i, al vrtex sud-oriental, la badia de Pusan. A lest, en canvi, la lnia costanera s ms rectilnia. Com que la cadena muntanyenca del Taebaek-sanmae es desenvolupa adossada a la costa oriental, aquesta cadena est dominada pels penya-segats, i nicament destaca el golf de Wonsan, al nord. El sistema hidrogrfic core segueix una orientaci general cap al sud i sobretot cap a loest. Els rius sn curts, de pendent forta, poc cabal i molt irregulars. Els ms importants sn el riu Han (que passa per Sel i desemboca a loest), el Naktong (que desemboca a Pusan, al sud) i el Taedong (que creua Pyongyang). A ms, al nord cal destacar, nascuts al masss de Hamgyong, els rius Yalu (790 km) frontera natural entre Corea del Nord i la Xina i Tumen (521 km) frontera amb Rssia.

Aix, doncs, lsia oriental s un conjunt territorial ben definit per qestions fsiques i convencionals, en el qual sadverteix un elevat gnere de disparitats dintre de cada pas, atenent les seves singularitats del medi fsic i les seves repercussions consegents sobre la massa demogrfica i lestructuraci social del territori.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

15

Lespai geogrfic de lsia oriental

2. El relleu de lsia oriental

La configuraci del relleu de lsia oriental procedeix de tota una seqncia de grans cicles geolgics de creaci i destrucci dunitats estructurals, que arrenquen des dels primers moments del precambri, i passa per les quatre grans eres geolgiques: paleozoic o primari, mezosoic o secundari, cenozoic o terciari i el quaternari. Al llarg daquestes etapes la localitzaci de les grans plaques tectniques que afecten molt singularment la regi de lsia oriental (lEurasitica, lndica, la del Pacfic o la de Filipines) ha anat evolucionant, fet que ha propiciat laparici de grans cadenes muntanyenques i profundes fosses marines en la vergncia dels seus contactes entre falles, en els quals sadverteixen intenses manifestacions tellriques i fenmens de vulcanisme actiu, tant continental com submar. La capa ms externa de la Terra o astenosfera, est formada per un immens puzzle de blocs o plaques tectniques que estan en contacte. Aquest contacte sol ser violent i produeix lelevaci de les unes sobre les altres. Aquesta dinmica genera una forta sismicitat i un vulcanisme actiu, tal com es pot comprovar en algunes regions de lsia oriental. Podem dir que el relleu de lsia oriental s variat. Aquesta varietat tipolgica es pot resumir en les categories segents: Planes. Superfcies planes dextensi variable i pendents suaus. Predominen en el sector nord-oriental i oriental de la Xina. Muntanyes i altiplans de poca alada. Petits pujols i formes de relleu suau de baixa altitud. Tpics de la zona interior mitjana de la Xina continental o la meitat sud de la pennsula de Corea. Altiplans o plateaus Superfcies planes a gran alada associades a rees plateaus. amb climes rigorosos. Les ms importants se situen al sector tibet, als lmits de lHimlaia i de Monglia. Muntanyes. Relleus preeminents daltitud variable, amb poca presncia humana. Situades especialment al nord, nord-oest, sud-oest i sud de la Xina, i tamb a leix longitudinal de les illes ms grans del Jap. Depressions o conques. Grans superfcies deprimides amb tendncia a la subsidncia o enfonsament per causes tectniques i pel pes dels sediments que suporten. Les ms caracterstiques se situen a linterior de la Xina com les de Junggar, Tarim i Qaidam al nord-oest de la Xina continental i la de Sichuan, en el curs alt del Yangzi.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

16

Lespai geogrfic de lsia oriental

Relleus costaners. Conseqncia de la dinmica de lacci marina sobre les costes. s tpic dels cinturons costaners de la Xina, totes dues Corees, Taiwan i larxiplag japons.

2.1. El relleu de la Xina

La Xina s un pas duna extraordinria diversitat geogrfica. El 33% del territori xins est integrat per muntanyes, el 10% per pujols i muntanyes de cota baixa, el 25% sn altiplans, el 20% sn conques i el 12% restant planes.

Les

alineacions

muntanyenques

ms

destacades

sn

aquelles que integren les serralades dAltai i Tianshan a lextrem nord-occidental del pas amb ms de set mil metres dalada, la de Kunlun al mitj oest xins amb sis mil metres, i la gran serralada de lHimlaia al sud i sudoest del pas superant els vuit mil. Envoltada per tots aquests immensos massissos apareix la depressi del Tarim, que comprn el desert sorrenc del Taklamakan i la depressi de Turfan (que senfonsa fins als 154 metres sota el nivell del mar). Tota aquesta regi configura el que es coneix com a Xina Exterior o occidental, que suneix amb la Xina Interior o oriental per mitj del corredor de Gansu, un estret pas que circula entre les muntanyes de Nanshan, lltima prolongaci de laltipl del Tibet, i els deserts que sestenen ms al nord i conflueixen al del Gobi. En aquesta part ms occidental del pas hi ha grans altiplans elevats; destaca per sobre de la resta laltipl del Tibet a cinc mil metres dalada i la part ms meridional de laltipl de Monglia (Monglia Interior), i tamb extenses depressions, com la conca del Tarim a la provncia de Xinjiang. A les vores meridionals de laltipl de Monglia apareixen grans muntanyes amb alades que oscillen entre els tres mil i els quatre mil metres com les serralades de Beishan, Alashan i Yinshan. Al nord-est, les muntanyes de Monglia Interior acaben a la serralada de Daxingan, lextrem nord de la lnia de divisi entre la Xina Interior i la Xina Exterior. La Xina Interior o oriental est dominada per grans planes. Al nord-est, Manxria s una gran plana envoltada de sistemes muntanyosos. Pel que fa a la meitat nord, est dominada pel curs mitj i baix del riu Huanghe; al nordest daquesta regi sestn un dels altiplans ms destacats de la Xina, on majoritriament es concentra lanomenada terra de loess constituda per loess, loess o pols argilosa de color groguenc que prov dantics dipsits glacials,
El corredor de Gansu Lactual provncia de Gansu inclou en el seu interior el corredor natural del mateix nom, nexe entre la Xina i el mn exterior centreasitic. Discorre entre grans muntanyes al sud i deserts rids al nord que impossibilitaven el desenvolupament daltres rutes alternatives.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

17

Lespai geogrfic de lsia oriental

que se situa entre les muntanyes de Yinshan i les de Qinling i sendinsa pel corredor de Gansu cap a la Xina Exterior. El seu nivell mitj dalada s de 1.000 metres i sestn per un rea superior als 400.000 quilmetres quadrats, s a dir una superfcie propera a la suma del Jap i Taiwan.

El loess Capa de fi llot de terra calcria caracterstica de la zona nord de la Xina. La seva naturalesa altament frtil i fcil de treballar va ser un factor determinant per al naixement de la civilitzaci xinesa.

La divisi entre la Xina Interior (est) i Exterior (oest), coincideix amb les rees de distribuci de la vegetaci (mapa inferior esquerra) i de la poblaci (dreta).

La regi central de la Xina est dominada per petites cadenes muntanyoses que envolten el curs mitj del riu Yangzi (o Changjiang). Aquest riu representa una artria navegable fins al cor de la Xina; actualment sest construint en el seu curs mitj la presa de les Tres Gorges, la ms gran del mn.
La presa de les Tres Gorges s un projecte faranic nascut als anys 20 durant el govern republic de Sun Yat-sen , recuperat per Mao Zedong el 1953, per que no es va iniciar fins als anys 90. Objecte de gran polmica, pretn obtenir gran quantitat denergia hidroelctrica per aconseguir una modernitzaci sostenible i disminuir aix ls del carb a la zona. Els defensors del projecte asseguren a ms que amb aquesta obra es garantir el control de les inundacions peridiques del Yangzi i es dinamitzar leconomia de la regi. Els seus detractors, en canvi, en destaquen els mltiples efectes negatius: limpacte mediambiental, la manca de seguretat, la prdua cultural que representa la inundaci de jaciments arqueolgics o restes histriques, lalt cost econmic i hum de les obres, la manca de garanties del seu funcionament, etc.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

18

Lespai geogrfic de lsia oriental

Cal destacar, a ms, els grans llacs que trobem al curs mitj i baix del Yangzi i que histricament han funcionat com a mecanismes naturals de regulaci de les inundacions (llacs Boyang i Dongting). Al nord, la conca del Yangzi est separada de la del Huanghe per les muntanyes de Qingling i Dabashan; mentre que al sud la conca del Yangzi est delimitada per laltipl del Yunnan, lltim vestigi de lHimlaia al sud-est daquest masss. El ter sud de la Xina est format per petits sistemes muntanyosos i valls, entre les quals destaca la del riu Xijiang, que des de laltipl del Yunnan dibuixa una lnia gaireb parallela amb la frontera sud amb el Vietnam fins a desembocar a lestuari del riu de les Perles (Zhujiang). Una consideraci a part es mereix la plana de Sichuan, el nom de la qual en xins, quatre rius ( ) ens aproxima a la realitat fsica duna regi que en realitat t ms de vuitanta rius. Es tracta duna depressi interior frtil que a loest t lHimlaia, al nord les muntanyes de Qinling i Dabashan i la seva nica via de comunicaci natural amb la resta de la Xina s el Yangzi.
Mapa dalades de la Xina

Es poden apreciar els tres graons altitudinals: (1) altipl del Tibet (ms de 2.500 metres), (2) altiplans de Monglia, conca del Tarim i altipl de Yunnan (500-2.500 metres), i (3) conca mitjana i baixa dels rius Huanghe, Yangzi i Xijiang, a ms de part de Manxria, al nord-est (menys de 500 metres).

Sempre tenint en compte la distribuci dalades que reflecteix el mapa, en qu saprecien clarament els tres esglaons, cal afegir que sovint es distingeixen 5 rees segons les elevacions en les terres de la Xina continental: Zones baixes amb alada inferior a cent metres. Prpies de les zones costaneres i de les depressions dels rius Yangzi i Huanghe.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

19

Lespai geogrfic de lsia oriental

Zones amb alades dentre cent i cinc-cents metres. Es localitzen al quadrant nord-est del pas i al sector costaner del sud-est als voltants de la desembocadura del riu Xijiang (a la provncia de Guangdong). Zones amb alades dentre cinc-cents i dos mil metres. Semplacen al mitj est de la Xina en una banda nord-sud que des dels lmits amb Monglia arriba fins a la frontera amb Laos i Vietnam. Zones amb alades dentre dos mil i cinc mil metres. Coincideixen amb els altiplans elevats, com el del Tibet, i muntanyes com les de Kunlun o el pre-Himlaia septentrional. Zones amb alades superiors a cinc mil metres. Se situen preferentment a leix longitudinal de la cadena de lHimlaia, de direcci oest-est. Lorganitzaci del relleu ha condicionat el traat de la xarxa fluvial: les grans conques fluvials xineses com el Huanghe o el Yangzi neixen a la serralada de lHimlaia o a les seves vores, amb lexcepci del riu Tarim, que sorigina a les muntanyes del Pamir i desemboca a la depressi interior del Tarim, a les acaballes del desert de Taklamakan. La gran majoria dels rius xinesos aboquen les seves aiges a loce Pacfic, com el Yangzi, el Huanghe, el Xijiang, el Huai o el Liao. El Yangzi, com a riu ms destacat de la Xina, t una longitud superior als 5.800 quilmetres i drena una conca daproximadament 1,8 milions de quilmetres quadrats, o sigui, el 19% de la superfcie del pas. Al sud-est del pas destaca el riu Xijiang i la seva perllongaci, el riu de les Perles o Zhujiang, amb un recorregut proper als dos mil quilmetres i una conca de 440.000 quilmetres quadrats. Hi ha moltssims deltes fluvials dimportncia com els del Yangzi, el Huai o el Huanghe, que generen replans costaners continus des de Hangzhou fins a Pequn. Daltra banda, el riu Huanghe, el segon ms llarg de la Xina i cinqu del mn, amb un recorregut de 5.464 quilmetres, travessa tot laltipl del loess. Pel seu alt contingut de sediments en el seu curs mitj i baix, els territoris que rega sn duna gran riquesa i fertilitat, encara que es tracta, en realitat, de regions extremadament seques. No obstant aix, les aiges del Huanghe han representat histricament una amenaa a causa de les fortes i devastadores inundacions que han arrunat la regi. En aquesta mateixa rea cal destacar alguns dels afluents del Huanghe, com el Wei, bressol de la civilitzaci xinesa, el Luo i el Fen. Levoluci geolgica i tectnica ha tingut una poderosa influncia sobre el relleu, amb repercussions econmiques evidents, ja que la Xina t importants recursos de metalls, metalls preciosos i roques decoratives explotades des de fa centenars danys.
Els noms dels rius xinesos A la Xina hi ha dos termes que signifiquen riu: h ( ) i ji ng ( ). La majoria dels noms de rius sn molt descriptius: Changjiang (nom xins del riu Yangzi) significa riu llargria, Huanghe s riu groc, Xijiang significa riu de loest, Beijiang , riu del nord, etc.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

20

Lespai geogrfic de lsia oriental

Els principals rius de la Xina.

Lexplotaci ms intensa que es practica s la de coure, tungst, mercuri, fluorita, fosforites i barites, a ms de zinc, antimoni i molibd, tot aix com a conseqncia de la varietat dels seus jaciments en mltiples i variades situacions geolgiques. En els ltims anys sha incrementat lextracci de minerals, metalls i productes petrolfers. El carb es troba en abundncia, essent la Xina el primer productor mundial amb ms de mil milions de tones anuals. En el camp de les explotacions petrolferes, la Xina ha incrementat la seva producci des del 1950. Les principals conques petrolferes sn a la provncia de Xinjiang i al nord-est, especialment a la provncia de Heilongjiang. De fet, el 90% dels pous se situen al nord i nord-est del pas, dentre els quals sobresurt el de Daqing, a la provncia de Heilongjiang. El gas natural sextreu en bosses submarines dedat trisica, prmica i carbonfera, especialment a la conca de Sichuan, i es destina preferentment al consum domstic. La Xina tamb compta amb explotacions de minerals rars i estratgics (producci mnima, per delevat valor per al sector industrial), com el tungst (20% de la producci mundial), lantimoni o el nquel. La seva producci i reserves de ferro, alumini i crom situen la Xina al capdavant del rnquing mundial amb valors que, com en el cas del crom, arriben al 35%.

Per a ms dades de geografia econmica J.P. Larivire; J. P. Marchand (1999). Gographie de la Chine (pg. 238). Pars: Armand Colin.

La Xina s un pas que t una geologia econmica variada i potent, derivada dun medi fsic molt extens amb exemples de mineralitzaci nombrosos i variats, recursos energtics i hidrotermals, que li permeten de situar-se al capdavant de la producci minera mundial i de les reserves globals de determinats productes minerals.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

21

Lespai geogrfic de lsia oriental

Pel que fa al relleu de Taiwan, lilla de Formosa deu el seu origen, en gran mesura, al contacte entre la placa Eurasitica i la de Filipines, amb una disposici allargada nord-sud parallela a leix daquest contacte. Per aix la seva orografia est marcada per la cadena muntanyosa central que, tot i la seva proximitat amb la costa, seleva constantment fins als 3.000 metres, i arriba als 3.952 al seu cim, el Yushan. Les muntanyes cauen directament sobre la costa est, motiu pel qual els assentaments humans sn ms escassos i petits. La meitat oest de lilla, en canvi, concentra gaireb el 90% de la poblaci de Taiwan. Es tracta duna regi frtil, tenint en compte, a ms, el seu clima subtropical.

2.2. El relleu del Jap

La disposici del relleu japons est condicionada pel fet que hi ha diverses dorsals de direcci nord-est-sud-oest, que donen lloc a una destacada cadena muntanyosa que coincideix amb una lnia de debilitat geotectnica en la qual es registra una intensa activitat ssmica i tectnica, com correspon a la seva situaci espacial dins el denominat Cintur de foc del Pacfic. Daquesta cadena central parteixen diversos massissos parallels i transversals que configuren el muntanys territori japons.

Aquestes lnies tectniques coincideixen amb larc de les Kurils, arxiplag allargat situat al nord de lilla septentrional de Hokkaido en direcci a la pennsula de Kamtxatka, larc tectnic de lilla de Honshu, i larc de les Ryukyu, arxiplag que sestn en direcci a Taiwan des de lilla de Kyushu. Com a resultat daquesta peculiar organitzaci del relleu, hi ha una xarxa fluvial formada per conques de curt recorregut, amb perfil accidentat i cabal variable segons el vessant en qu tinguin el seu origen; a aix hi cal afegir la presncia de coneguts massissos volcnics que, com el Fujiyama (3.778 metres), a lilla de Honshu, la ms gran de larxiplag, sn ja elements emblemtics de la cultura japonesa. El 85% del territori japons est ocupat per rees muntanyoses; mentre que el 15% restant correspon a les anomenades terres baixes, en les quals es localitza la presncia demogrfica, econmica i urbana ms elevada. Aix significa que les terres de conreu ocupen noms un 10,5% del territori del pas. El perfil de les lnies de costa s un altre dels aspectes que ms destaquen del relleu, a causa de les seves repercussions sobre lactivitat humana. Les costes occidentals enfront del mar del Jap presenten una acusada escassetat de ports i ancoratges, ja que no hi ha enclavaments favorables; mentre que a la costa oriental, afrontada al Pacfic, s on hi ha les tres grans badies japoneses

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

22

Lespai geogrfic de lsia oriental

de Kanto, Nobi i Kansai, entorn de les quals hi ha situats els ports comercials japonesos ms grans, un ter de la poblaci total del pas i la meitat de la producci industrial. La localitzaci espacial del Jap s determinant a lhora de perfilar-ne el relleu. La seva posici en la zona de contacte entre les plaques Pacfica i de Filipines amb el marge oriental de la dEursia, fa que les dues primeres senfonsin per sota de lEurasitica i produeixi un dilatat front en leix longitudinal del qual se situa bona part del relleu muntanyenc i submergit del Jap. Aquest front est compost per dos sectors. Un est situat al nord-est del pas, en el qual se situen tres grans fosses marines com la de les Kurils (7.000 metres de profunditat), la del Jap (7.500 metres) i la de Bonin (Ogasawara, amb 8.000 metres de profunditat) vinculades al contacte de la placa Pacfica. En laltre, a lest i sud-est, shi localitza la conca de Shikoku, vinculada al contacte amb la placa de Filipines. El Jap est situat en una zona de gran activitat geolgica. Les quatre grans illes del Jap estan recorregudes per falles actives. Hokkaido i la meitat septentrional de Honshu tenen els seus cinturons volcnics, amb quatre i quinze volcans, prcticament tots en activitat o en estat latent, com els de Chokai, Bandai-san, Asama o Fujiyama. La meitat meridional de Honshu, lilla de Kyushu i els arxiplags meridionals de Ryukyu-Okinawa presenten la mateixa situaci, amb ms duna dotzena de volcans actius com els de Hakusan, Daisen, Aso-san, Sakurajima o Io-jima.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

23

Lespai geogrfic de lsia oriental

El relleu japons constitueix un dels exemples ms singulars del mn, ja que presenta una dependncia directa de la dinmica de la tectnica de plaques, tant en la part emergida com en la submergida. El seu relleu actual deriva del contacte entre les plaques Eurasitica, del Pacfic i de les Filipines, i es produeix una contnua inestabilitat ssmica i volcnica a tota la regi.

Per tot el que hem exposat, una conseqncia derivada daquestes facetes del relleu s la sismicitat (ms de quatre mil moviments a lany descala diversa) i lactivitat volcnica com a riscos naturals que shan de tenir molt en compte, ja que tant les plaques tectniques com els cinturons volcnics actualment continuen actius. El resultat daquests efectes, sumat al daltres fenmens dorigen climtic com els tifons o el mons, fan del Jap un territori molt sensible als desastres naturals. Hi ha uns vint rius principals al Jap les conques dalimentaci dels quals oscillen entre 17.000 i 3.000 quilmetres quadrats amb longituds mximes dentre 250 i 360 quilmetres, entre els quals destaquen els rius Shinano (367 km), Tone (322 km), Ishikari (268 km) i Tenryu (213 km), que partint des dalades mximes dentre 2.500 i 2.000 metres desemboquen en diversos vessants del Jap.

Tal com ocorre a la Xina amb la seva gran varietat dunitats geolgiques i de relleu, el Jap, malgrat ser un territori molt ms redut, compta amb una gran varietat de recursos minerals i energtics, encara que no suficient per satisfer la seva forta demanda industrial interior.

El Jap t recursos metllics importants, com ara dipsits cuprfers, pirites, mangans; i dipsits de minerals no metllics, com ara sulfurs, zeolites, guixos, etc., en diversos emplaaments.
Les explotacions es poden sintetitzar en tres grups per la seva edat de formaci: Carboniferojursiques. Associades a un vulcanisme submar, amb creaci de jaciments de mangans, ferro i materials. Cretacicopalegenes (Cretaci principis del terciari). Predominen els granits en un ambient dactivitat volcnica (nord i sud-oest de Honshu, cintur de San-yo, etc.), amb metalls associats del tipus coure, molibd, plom, zinc, or i plata. Terciries. Amb ms varietat temtica, fins i tot, que el grup anterior (zinc, mangans, or, plata, plom, bari, seleni, sulfurs, etc.). Es troben al nord i sud-oest del Jap, a Kuroko, Nankai, etc. Lactivitat hidrotermal remanent que actualment encara continua sassocia de la mateixa manera a aquest grup cronolgic.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

24

Lespai geogrfic de lsia oriental

2.3. El relleu de Corea La forma de la pennsula de Corea s el resultat dun conjunt de fractures antigues i relleus que han estat objecte de lacci de diversos cicles erosius. Les terres de ms altitud, per sobre dels 1.000 metres de cota, per aquesta ra estan enclavades preferentment al quadrant nord-est, sobretot a la regi muntanyenca de Hamgyong (en la qual hi ha el punt ms alt de Corea, la muntanya de Paektusan amb 2.744 metres dalada), i desprs, tot i que en menor mesura, a lextensa dorsal parallela a la costa que recorre tota la pennsula de nord a sud. La resta de les terres es troba entre els dos-cents i els mil metres dalada, mentre que les terres baixes per sota dels dos-cents se situen preferentment a la faana occidental i en una estreta franja costanera que voreja tota la costa oriental de la pennsula. Cal tenir en compte que al voltant del 80% de la superfcie de Corea s un terreny muntanys. En lnies generals, el relleu de Corea del Sud s ms arrissat que el de Corea del Nord, encara que amb alades menors que rarament sobrepassen els mil metres en la seva meitat sud i que els superen en poc a mesura que la serralada longitudinal de la pennsula sapropa cap a la frontera amb Corea del Nord; no obstant aix, el relleu no s continu i es caracteritza pels canvis freqents de pendent, fins i tot, a cotes baixes.

El relleu de la pennsula de Corea es correspon en lnies generals a la disposici allargada de la pennsula, apndix de la massa continental de la Xina amb la qual presenta un gran mimetisme tectnic i geomorfolgic. Les terres planes, que estan situades a cotes mitjanes del vessant occidental contrasten amb les extenses rees muntanyoses, encara que dalada modesta.

Les principals conques fluvials coreanes soriginen a les muntanyes situades al sector occidental de Hamhung, com el Chong-Chon (120 quilmetres de longitud) o el Taedong (200 quilmetres) que desguassen a la badia de Corea; o b, a les muntanyes de la serralada de Taebaek i Saebaek, a la meitat sud, com el riu Naktong (523 quilmetres de longitud) que desemboca al mar del Jap, o el riu Han (que aflueix a la badia de Sel desprs de creuar la plana de la costa occidental), al mar Groc. Es tracta de rius amb un perfil longitudinal curt, per dotats dun cabal considerable. Corea s un pas ben provet pel que fa a recursos hidrogrfics (vegeu el grfic del marge).
Provement daigua per cpita (anys 90, en metres cbics) dItlia, Espanya, lndia, Anglaterra i Corea (respectivament desquerra a dreta).

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

25

Lespai geogrfic de lsia oriental

Pel que fa a la seva geologia econmica, a Corea del Nord destaca la producci de carb, ferro, or i energia hidroelctrica; i molibd, tungst, grafit, ferro i plom a Corea del Sud. Aquesta ltima s relativament rica en recursos minerals, malgrat que insuficients per a satisfer la demanda local; cal destacar-ne la producci de fuel i carb per a la indstria sud-coreana procedent de Pyongyang i Taedong, i es continua fent prospeccions de jaciments de petroli i gas a les formacions sedimentries de les conques del terciari. Hi ha explotacions de minerals metllics com el coure, el plom o el zinc, explotats en jaciments petits encara que nombrosos. Metalls preciosos com lor i la plata sexploten en proporcions limitades en regions amb activitat hidrotermal, entre les quals destaca el jaciment de Taebo. Les explotacions de pedrera a cel obert presenten una gran activitat enfocada a la demanda de la indstria de la construcci, especialment labundant roca calcria, les sorres i graves per a rids, i tamb les roques grantiques emprades tradicionalment per a la construcci dedificis i infraestructures pbliques.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

26

Lespai geogrfic de lsia oriental

3. El clima de lsia oriental

Com que es tracta dun territori de vastes dimensions, es pot afirmar que els mecanismes climtics de lsia oriental participen de la dinmica climtica global del planeta, tot i que presenten trets especfics i propis de la zona.

Els climes presenten una clara zonificaci latitudinal, que va des dels 20 a ms de 60 nord, des dun clima de tipus rtic al nord de la Xina fins a climes subequatorials al sud del Jap i la Xina continental, en els quals el gradient trmic oscilla des de valors molt rigorosos fins a temperatures temperades. Per la seva longitud des dels 80 fins als 130 est, saprecien gradacions notables entre la continentalitat extrema de la terra de linterior de la Xina o Corea, fins a les condicions eminentment martimes de la faana oriental xinesa o de larxiplag japons.

Hi ha un grup de grans elements isobrics que afecten el clima de lsia oriental: Anticiclons trmics freds. Tenen lloc tant a linterior de la Xina com a la zona que est en contacte amb Monglia, per causa del fort refredament que sofreix la superfcie de la Terra durant un hivern molt fred i perllongat. Sn masses daire molt fred, estable i pesat; sassocien amb temperatures baixes, rigoroses i amb nevades freqents. Desapareixen amb la primavera quan es modifica el gradient trmic. Anticiclons dinmics. Es produeixen com a conseqncia de les diferncies trmiques entre la massa continental i locenica a les proximitats de la costa oriental de la Xina, al mar Groc i al mar del Jap. La seva principal caracterstica s que es desplacen a latitud de nord a sud i de sud a nord pels canvis trmics al llarg de la costa. La convergncia de masses de vent amb caracterstiques fredes i clides, que es registra al nord de la Xina i Corea, s responsable duna gran inestabilitat atmosfrica, especialment a lhivern. La convergncia de masses de vent amb caracterstiques de gran inestabilitat, associades al reescalfament de la massa continental i ocenica, tamb genera fortes pertorbacions atmosfriques, de les quals destaquen els tornados a linterior i els anomenats tifons a la costa, que posseeixen una gran capacitat destructiva.

Conjunts isobrics Per conjunt isobric sentn tota massa daire o grup de masses daire que presenten unes caracterstiques de pressi determinades. Aquesta pressi es mesura en millibars i la corba amb els mateixos valors de pressi atmosfrica sanomena isbara.

La paraula tif ...s una de les poques paraules dorigen xins (tif ng ) que shan incorporat al lxic catal.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

27

Lespai geogrfic de lsia oriental

Els fluxos dels monsons de carcter estacional, generats igualment per les grans diferncies trmiques entre les grans masses continentals i les grans superfcies oceniques del Pacfic. Bufen estacionalment de linterior a la costa i viceversa, la qual cosa fa que es produeixin descrregues de precipitaci intenses en curts espais de temps (1 o 2 mesos a lany) i amb efectes devastadors per a la zona on passen. A lestiu, el mons bufa de mar a terra i a lhivern segueix la direcci contrria. Les enormes superfcies de linterior de la Xina estan afectades pel fenomen de la continentalitat, entesa com una caracterstica climtica segons la qual, com que es tracta despais de linterior molt allunyats dels principals fluxos humits de precipitaci, es presenten com a mbits extremadament secs, en els quals les precipitacions sn molt escasses, irregulars o ocasionals. En aquests espais hi ha alguns dels llocs ms rids i secs del globus, com els deserts de Gobi o de Taklamakan (a la depressi del riu Tarim), en els quals la vegetaci s prcticament inexistent, i quan nhi ha adopta una forma esclarissada i esqueltica com la dels matolls espinosos. Una altra de les grans caracterstiques regionals del clima de lsia oriental s la diferncia climtica entre les faanes humides i les seques. Sn humides aquelles que estan situades davant els fluxos dominants de precipitaci, com per exemple les faanes orientals del Jap o del sud-est de la Xina, Corea i Taiwan; mentre que les seques sn aquelles situades a sotavent o part contrria dels fluxos de precipitaci, com les de la costa occidental del Jap.
Mons Els monsons representen un dels factors climtics ms determinants de la geografia fsica i humana dels pasos de lsia oriental. Els monsons afecten especialment tota la costa del sud-est de la Xina, Taiwan, les illes de Ryukyu, Kyushu i Shikoku al Jap i, en menor mesura, el sud de la pennsula de Corea.

Els efectes sobre la vegetaci i la presncia humana sn evidents. A les faanes humides la vegetaci adquireix la forma de bosc; mentre que a les seques la vegetaci s de tipus semidesrtic. Quant a la presncia humana, en aquestes faanes sobresurt locupaci dels vessants ms humits, ja que aix facilita laprovisionament hdric i la irrigaci en les tasques agrries, mentre que a les faanes seques aquestes funcions sn molt ms problemtiques, i es dna un tipus de poblament conegut com a cultures doasi, s a dir enclavaments associats a la presncia de fonts hdriques. Les varietats climtiques que hi ha a lsia oriental, llevat dels climes polars ms extrems i dels equatorials prpiament dits, estan ben representades al llarg del seu territori i corresponen amb els tipus segents: Clima tropical. Amb temperatures mitjanes-altes al llarg de tot lany (mitjanes superiors als 22, i mximes per sobre dels 30), precipitacions sostingudes gaireb tots els mesos i molt elevades entre mil i quatre mil millmetres anuals. Es localitza en enclavaments del sudest de la Xina.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

28

Lespai geogrfic de lsia oriental

Estaci tipus: Yulin (illa de Hainan) 18 14 N. - 109 32 E G 22,4 11 F M A 26,6 27 M 28,2 150 J 28,3 197 J 28,5 148 A S O 25,9 190 N 23,1 54 D 21,4 42 TMA 25,5 PTA 1.143

22,4 24,4 7 20

28,1 27,1 188 292

TMA = Temperatura mitjana anual en graus centgrads. PTA = Precipitaci total anual en millmetres.

Clima monsnic. Amb temperatures mitjanes-altes durant tot lany, extremadament caloroses durant els mesos dalta precipitaci. Laportaci hdrica es concentra en 1 o 2 mesos a lany, que coincideix amb el pas dels fluxos monsnics, que produeixen descrregues dextraordinria intensitat. Es localitzen al sud-est de la Xina i el Jap, i a Taiwan.
Estaci tipus: Tainan (Taiwan) 23 00 N. - 120 13 E G 17 19 F 17 35 M 20 47 A 23 67 M 26 170 J 27 369 J 28 431 A 27 448 S 27 156 O 24 33 N 21 15 D 18 15 TMA 21,1 PTA 1.330

Clima sec desrtic continental. Es caracteritza per unes precipitacions molt baixes inferiors als 350 millmetres anuals, al costat de temperatures molt contrastades i extremes, especialment les fredes. Aquesta varietat sestn per grans extensions del centre-nord de la Xina des de la seva frontera occidental fins al desert dOrdos, que coincideix amb les grans rees desrtiques daquest pas.
Estaci tipus: Urumqi (Xinjiang) 43 47 N. - 187 37 E G -15 8 F -13 15 M -4 15 A 8,5 32 M 17,7 24 J 21,5 32 J 23,9 16 A S O 6,1 47 N -6,2 22 D -13 11 TMA 5,3 PTA 276.

21,9 16,7 34 14

Clima sec estepari continental. Presenta els mateixos trets que lanterior, si b el volum de les seves precipitacions pot ser, fins i tot, menor en una gradaci pluviomtrica extrema. Es troba a lest de lanterior, al nord del riu Huanghe, fins al contacte amb els climes freds septentrionals.
Estaci tipus: Baotou (Monglia Interior) 40 34 N. - 109 50 E G -11 1 F -9,1 3 M 0 4 A 7,2 19 M 15,5 32 J 20,9 28 J 22,7 81 A S O 8,1 23 N -1,9 4 D -10 1 TMA 6,4 PTA 204.

20,7 14,5 75 30

Climes temperats humits clids. Sn climes ms suaus amb temperatures contrastades, per amb valors trmics menys acusats; apareixen en la-

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

29

Lespai geogrfic de lsia oriental

tituds intermdies i generalment prximes a les costes orientals. Les precipitacions poden ascendir al voltant de 1.000 millmetres anuals i estan uniformement repartides al llarg de lany; les temperatures mitjanes oscillen entre 3 i 18, encara que poden superar aquests valors en els mesos estivals. Sn al quadrant oriental de les costes xineses situades entre el mar Groc i el de la Xina oriental, en el vrtex sud-occidental de la pennsula de Corea i, a ms, al sud-est de Honshu i a totes les illes nipones de Shikoku i Khyushu.
Estaci tipus: Wuhan (Hubei) 30 33 N. - 114 17E G 3,8 24 F 5,4 53 M 10,4 92 A 16,3 140 M 22,1 165 J 25,8 214 J 28,9 173 A S O 18,4 73 N 12,1 45 D 0,1 29 TMA 16,8 PTA 1.202

28,7 23,9 109 69

Climes temperats humits amb pluges destiu. Es tracta duna varietat de lanterior amb pluges no uniformement repartides durant lany, ja que el seu principal tret s que es concentren a lestiu, o b per reescalfament drees interiors (vall del Xijiang a la Xina) o per dissimetria de faanes (faana oriental de Taiwan i occidental de la pennsula de Corea).
Estaci tipus: Nanning (Guangxi) 22 48 N. - 108 18E G 13,6 31 F M A 22,5 79 M 26,7 167 J 28 214 J 28,5 216 A S O 23,5 105 N 19,7 36 D 15,6 33 TMA 22,2 PTA 1.321

14,4 17,9 55 46

28,3 27,6 225 109

Climes freds. Amb temperatures mitjanes inferiors a -3 en diversos mesos de lany. Es localitzen per sobre dels 35 de latitud nord fins als 50, on ja apareix lanomenat clima siberi. Els seus hiverns sn rigorosos i perllongats, amb estius curts i frescos prcticament inexistents. La neu cobreix el sl durant bona part de lany. Apareixen a lest del golf de Bohai, regi de Pequn, nord i centre-oriental de la pennsula de Corea i el quadrant nord-est de la Xina.
Estaci tipus: Changchun (Jilin) 43 52N. i 120 20E G -17 6 F -12 6 M -4 15 A 6,6 22 M 14,4 52 J 20 110 J 23,5 171 A S O 6,8 33 N -4 16 D -13 5 TMA 4,7 PTA 631

21,9 14,9 139 54

Clima siberi. Clima fred extrem tant a lhivern com a lestiu. Registra temperatures extremadament baixes i apareix a la lnia dels 50 de latitud nord, i participa de condicions rtiques estrictes. Es troba a la zona fronterera entre la Xina i Rssia.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

30

Lespai geogrfic de lsia oriental

Estaci tipus: Harbin (Heilongjiang) 45 45N. i 126 38E G -20 4 F -15 5 M -6 16 A 5,8 23 M 14 43 J 19,8 92 J 23,3 166 A S O 5,7 36 N -7 12 D -16 5 TMA 3,3 PTA 577

21,6 14,3 119 52

Clima fred humit. Presenta condicions trmiques molt fredes, no obstant aix, les precipitacions sn ms elevades que en lanterior tipus de clima (per sobre dels 1.000 millmetres) i es reparteixen uniformement al llarg de lany. s propi de les rees septentrionals del Jap, com el nord de lilla de Honshu i tota lilla de Hokkaido.
Estaci tipus: Aomori (nord de Honshu) 40 49N. i 140 47E G -2,7 134 F -2,2 107 M 0,4 72 A 6,7 69 M 12,3 66 J 16,2 77 J 20,4 111 A 22,3 139 S 18 148 O 11,9 110 N 6 120 D 0,2 143 TMA 9,1 PTA 1.299

Clima dalada. En aquest grup sinclouen totes aquelles varietats climtiques afectades intensament pel fenomen de laltitud, on es produeixen temperatures extremadament baixes a lhivern, estius freds, i precipitacions elevades, freqentment en forma de neu. Sestenen per lHimlaia, laltipl del Tibet, les altes serralades de loest i nord-est, etc.

3.1. El clima de la Xina

Hi ha grans varietats climtiques a la Xina com a conseqncia de la seva gran extensi i de la multiplicitat de factors condicionants que sadverteixen en el seu territori com la continentalitat, la latitud, les faanes climtiques, etc.

Tant la latitud com laltitud sn dos factors determinants que condicionen el clima tpic de la Xina, que es poden resumir amb les tipologies de carcter sinttic segents: 1) Climes costaners del sector oriental, afectats per un rgim monsnic amb fortes precipitacions de tardor. 2) Climes continentals rigorosos, amb baixes precipitacions i forts contrastos trmics. 3) Climes desrtics dinterior amb caracterstiques extremes tant trmiques com pluviomtriques.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

31

Lespai geogrfic de lsia oriental

La seva distribuci espacial es verifica mitjanant bandes zonals de nord a sud que segueixen una seqncia latitudinal, en parallel a una gradaci que saccentua des de la costa cap a linterior. Les temperatures estan fortament contrastades, amb amplituds trmiques (diferncia entre temperatures mximes i mnimes) moderades a la costa, i notables a linterior del pas. Durant lhivern la isoterma va dels 50 centgrads a 50 de latitud nord fins als 16 centgrads a 20 de latitud nord; mentre que la isoterma destiu oscilla entre el 20 centgrads a 50 de latitud nord i els 28 centgrads a 20 de la mateixa latitud. Cal que ressenyem que a les rees ms continentalitzades, com la conca del Tarim o la regi submonglica, els contrastos trmics encara sn ms acusats amb registres extrems. Les precipitacions ms elevades, per sobre dels 1.500 millmetres anuals, es registren al sector sud-est de la Xina, afectat per les pluges de carcter monsnic. De mil a mil cinc-cents millmetres anuals de precipitaci, apareix una segona banda que afecta la perifria de lHimlaia i la conca de Sichuan; entre cinc-cents i mil millmetres anuals sadverteix una gran banda que des de loest i vorejant el conjunt muntanyenc de lHimlaia, arriba a la costa del mar de la Xina fins a la regi nord-oriental de Heilongjiang; finalment, per sota del llindar dels cinc-cents millmetres anuals hi ha una altra banda perifrica que circumda les regions desrtiques de linterior, on hi ha precipitacions inferiors als 350 millmetres anuals el lmit dels climes secs que ja sn tpiques de climes extremadament secs, desrtics o esteparis.
Estacions significatives Pequn 39 57 N. - 116 19 E G -4,7 3,7 F -1,9 5 M 4,8 8 A 13,7 17 M 20,1 34 J 24,7 77 J 26,1 242 A S O 12,8 15 N 3,8 10 D -2,7 2,9 TMA 11,8 PTA 623
Mitjana anual de dies de pluja

Isoterma Corba formada per aquells punts de la superfcie terrestre que comparteixen la mateixa temperatura mitjana diria, mensual o anual.

Estacions meteorolgiques significatives Sn aquelles que reflecteixen amb gran claredat larquetip dalguna varietat climtica determinada. Perqu les dades duna estaci siguin validades, per convenci internacional, han de complir diversos requisits: indicar les coordenades de lestaci, tenir trenta anys o ms dobservacions i certs requisits tcnics, a ms de la divulgaci pblica de les seves dades.

24,9 19,9 140 58

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

32

Lespai geogrfic de lsia oriental

Comentari: Com es veu en el grfic, en la lnia de temperatures i les columnes que representen lndex de pluviositat mensual, el clima de Pequn presenta temperatures molt contrastades, rigoroses a lhivern i caloroses a lestiu, amb amplitud trmica extrema. Precipitacions de tipus mitj, amb un mxim estiuenc al juliol i agost; la resta de lany precipitacions baixes. Nanjing (Jiangsu) 32 04 N. - 118 47 E G 2,2 39 F 4 55 M 8,8 74 A 15 81 M 20,5 92 J 24,7 118 J 28 152 A 28 163 S 23,3 64 O 17,5 46 N 11,2 37 D 4,9 52 TMA 15,7 PTA 918

Comentari: Temperatures contrastades, fredes a lhivern i molt caloroses a lestiu (no en va, la ciutat de Nanjing s coneguda com un dels tres forns de la Xina). Precipitacions ms aviat altes, concentrades a lestiu, de juliol a agost, amb precipitacions ms mantingudes durant la resta de lany. Taipei (Taiwan) 25 02 N. - 121 31 E G 15,2 91 F M A 20,6 182 M 24,1 205 J 26,6 322 J 28,2 269 A S O 23 117 N 19,8 71 D 16,8 77 TMA 21,7 PTA 2.100

14,8 16,9 147 164

27,9 26,2 266 189

Comentari: Clima temperat humit amb pluges destiu i marcada influncia monsnica a causa del ms gran percentatge de pluges i per la seva posici ms meridional. Temperatures molt elevades durant tot lany, amb un hivern clid i un estiu molt calors. Precipitacions molt elevades amb un mxim de febrer a setembre.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

33

Lespai geogrfic de lsia oriental

3.2. El clima del Jap El Jap t una varietat climtica notable a causa de la seva posici allargada en direcci nord-sud. A grans trets es pot parlar de tres grans grups climtics: 1) A les rees septentrionals sn freqents els climes freds i humits dhiverns rigorosos i estius frescos. 1) Al sector mig es tendeix a una gradaci cap a climes menys rigorosos, com els temperats humits destiu calors. 2) A lrea meridional i a la costa sud-est predominen els climes molt calorosos i notablement plujosos, o b de carcter tropical amb fortes pluges repartides al llarg de lany, o b de carcter monsnic amb extraordinries pluges de tardor. La distribuci del relleu i les seves faanes determina notables diferncies duns vessants als altres. En general el vessant oriental s molt ms plujs (ms de mil millmetres anuals); mentre que loccidental ho s menys (inferior a sis-cents millmetres). De nord a sud les temperatures mitjanes anuals van augmentant de mica en mica (7,7 C al nord, 14,7 C al centre i 15,4 C al sud), de la mateixa manera que ho fan les precipitacions; aquestes ltimes oscillen entre els dos-cents i els cinc-cents millmetres anuals en el sector septentrional del pas i els ms de mil millmetres a lextrem meridional.
Estacions significatives Sapporo 43 03 N. - 141 20 E G -5,5 111 F -4,7 82 M -1 67 A 5,7 66 M 11,3 59 J 15,5 67 J 20 100 A S O 10,4 113 N 3,6 111 D -2,6 104 TMA 7,6 PTA 1.135

21,7 16,8 107 145

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

34

Lespai geogrfic de lsia oriental

Comentari: Temperatures molt rigoroses a lhivern (similars a les dambient rtic) i suaus a lestiu. Precipitacions elevades i uniformement repartides al llarg de tot lany. Clima influt per la seva latitud septentrional, amb forts contrastos estacionals. Tokyo 35 41 N. - 139 46 E G 3,7 48 F 4,3 72 M 7,6 101 A 13,1 135 M 17,6 131 J 21,1 182 J 25,1 145 A S O 16,7 220 N 11,3 101 D 6,1 60 TMA 14,7 PTA 1.563

26,4 22,8 147 216

Comentari: Clima temperat humit amb pluges concentrades a lestiu i certa influncia monsnica, especialment en les precipitacions de tardor. Temperatures fredes durant una part de lhivern, gener-febrer, i caloroses a lestiu. Precipitacions altes acumulades a lestiu i sobreincrementades al setembre i tardor com a conseqncia de la seva proximitat espacial amb els mecanismes dels monsons. Fukuoka 33 35 N. - 130 23 E G 5,1 69 F 5,7 82 M 8,7 97 A 13,5 129 M 17,8 127 J 21,7 270 J 26,3 252 A S O 16,9 101 N 12,2 79 D 7,6 77 TMA 15,4 PTA 1.703

26,8 22,8 170 244

Comentari: Clima temperat humit amb pluges concentrades a lestiu i certa influncia tropical a causa de la seva posici meridional, apreciable tant en les seves temperatures mitjanes com en les notables precipitacions. Temperatures suaus a lhivern i molt caloroses a lestiu. Precipitacions elevades properes a les dun clima subtropical, uniformement repartides al llarg de lany, amb un marcat mxim estiuenc.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

35

Lespai geogrfic de lsia oriental

3.3. El clima de Corea

El clima de la pennsula de Corea presenta forts contrastos a causa de la latitud i dels canvis altitudinals que sadverteixen, i perqu t una disposici longitudinal nord-oestsud-est.

Es pot parlar de tres grans mbits climtics: 1) Al nord apareixen climes molt freds del tipus siberi, amb mitjanes mensuals de -21 a lhivern, juntament amb estius frescos. 2) En el sector central sestenen els climes temperats en els quals es fan sentir ja els efectes del rgim monsnic. 3) En el sector meridional la varietat climtica ms estesa s la subtropical de marcat carcter monsnic. La massa continental de la pennsula roman refredada des doctubre fins al mar, mentre que lrea monsnica amb condicions molt clides i humides ocupa els mesos de lestiu i part de la tardor. A lhivern, les isotermes oscillen entorn dels 10 C o 14 C al nord de la prpia pennsula, enfront dels 0 C de mitjana que es registren a lextrem sud daquest territori. A lestiu, les mitjanes oscillen entre els 22 C al nord i els 26 C al sector meridional. Les precipitacions reflecteixen notables canvis segons la latitud i lexposici; els registres ms elevats superen els mil quatre-cents millmetres anuals, que sobserven a la costa sud entre Pusan i Mokpo i tamb a lilla de Cheju, a causa de les pluges del mons; mentre que pluges importants entre mil i mil dos-cents millmetres es registren en mplies zones de Corea, com per exemple al corredor que va des de Kwangju fins una mica ms al nord de Sel, o al tram final del riu Chong-Chon. Les regions rides, per sota dels 350 millmetres anuals de precipitaci, es localitzen a lextrem nord-oriental de Corea, amb condicions semirides molt acusades a la regi fronterera del riu Tumen, al costat de Rssia.
Estacions significatives Pyongyang (Corea del Nord) 39 01 N. - 125 49 E G -8,1 14 F -4,8 11 M 1,7 25 A 9,5 46 M 15,5 66 J 20,6 75 J 24,2 237 A S O 11,9 45 N 3,4 40 D -4,8 20 TMA 9,4 PTA 924

24,4 18,9 228 112

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

36

Lespai geogrfic de lsia oriental

Comentari: Temperatures molt baixes durant un hivern rigors i perllongat, en contrast amb un estiu relativament calors. Precipitacions ms aviat altes concentrades durant el centre de lestiu, i es percep en aix un cert influx monsnic matisat per la seva posici ms septentrional. Sel (Corea del Sud) 37 34 N. - 126 58 E G -4,9 17 F -1,9 21 M 3,6 55 A 10,5 68 M 16,3 86 J 20,8 169 J 24,5 358 A S O 13,4 49 N 6,3 36 D -1,2 32 TMA 11,1 PTA 1.259

25,4 20,3 224 142

Comentari: Clima temperat humit amb pluges concentrades a lestiu i certa influncia monsnica per la seva posici meridional, apreciable sobretot a les seves notables precipitacions de juliol a setembre. Temperatures de fredes a rigoroses durant lhivern i caloroses a lestiu. Precipitacions elevades amb un marcat mxim estival, fet que contrasta amb la resta de lany en el qual sadverteixen pluges molt redudes. Pusan (Corea del Sud) 35 06 N. - 129 02 E G 1.8 25 F 3.5 44 M 7.3 88 A 12.5 113 M 16.7 139 J 19.8 197 Jl 23.7 247 A S O 16.6 73 N 11.1 43 D 5 38 TMA 13.8 PTA 1381.

25.4 21.6 165 205

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

37

Lespai geogrfic de lsia oriental

Comentari: Clima temperat amb pluges concentrades especialment a lestiu, encara que dabril a setembre denoten la influncia dels fluxos dels monsons. Temperatures dhivern baixes en contrast amb un estiu calors. Precipitacions elevades amb hivern sec i concentrades de juliol a setembre.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

38

Lespai geogrfic de lsia oriental

4. Vegetaci i sls de lsia oriental

4.1. Vegetaci

A causa de la gran superfcie i els diferents factors orogrfics, geomorfolgics i climtics que afecten lsia oriental, podem dir que hi estan representades gaireb totes les grans sries de vegetaci i sls que sobserven arreu del globus.

Les biocores o grans subdivisions estructurals de la vegetaci, conformen una eina per a estructurar les diferents tipologies de sries vegetals. En geografia fsica es parla de quatre grans biocores: de bosc, de sabana, de prada i de desert. La biocora de bosc s la ms nodrida a lsia oriental, ja que en aquesta mplia regi es poden localitzar sis varietats: pluvisilva equatorial, bosc monsnic, pluvisilva temperada, bosc estivifoli, bosc aciculifoli i bosc perennifoli. Daquestes, les ms destacades sn les que descrivim tot seguit: La pluvisilva equatorial es presenta com un bosc en ambient molt clid i extremadament plujs, amb una coberta arbria molt densa, amb gran diversitat despcies, arbres molt alts i junts que pugnen per a arribar a la llum, per aquest motiu apareixen estratificats en altura fins a ms de quaranta metres. Apareixen igualment associats a aquest bosc diferents tipus de simbiosi parasitries com les lianes i epifites, com les falgueres, orqudies o molses.
Aquest tipus de bosc lobservem a tota la franja sud-oriental de la Xina continental i en la integritat de lilla de Formosa (Taiwan). Epifites Vegetals que viuen sobre una altra planta amb un sistema propi dalimentaci, com els lquens o les molses. Pluvisilva Bosc tropical perennifoli propi de regions plujoses en les quals lpoca seca est poc marcada.

La pluvisilva temperada, que tamb sanomena bosc temperat de perenniflies o laurisilva, compta amb un ambient igualment temperat i plujs, si b es diferencia de lanterior perqu la varietat despcies s molt ms limitada, ra per la qual apareixen grans poblacions vegetals amb una mateixa espcie. Els arbres adquireixen un desenvolupament ms limitat i la cobertura s menys densa.
Aquesta pluvisilva es localitza a la Xina des de la conca de Sichuan al centre-oest i des del sud del riu Huanghe fins al contacte amb les pluvisilves meridionals de carcter equatorial, i tamb s present a tot el sud del Jap (sector meridional de lilla de Honshu i illes de Shikoku i Kyushu), i tamb a lextrem meridional de Corea.

El bosc estivifoli, que tamb es coneix com a bosc temperat despcies caduciflies, el podem veure en zones continentals de latitud mitjana, en les quals

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

39

Lespai geogrfic de lsia oriental

anualment muden les fulles dels arbres. Aquest bosc s la representaci viva de com la vegetaci sadapta a un clima continental, amb precipitacions suficients per al creixement duna coberta vegetal formada per diverses espcies dominants com els roures, els fajos, els castanyers, els oms, etc.
Aquest tipus de bosc apareix preferentment en el quadrant nord-est de la Xina (Manxria) i tamb a la meitat nord de lilla de Honshu i al sector meridional de lilla de Hokkaido, totes dues del Jap, i tamb en bona part de la pennsula de Corea.

El bosc aciculifoli, format per arbres que no tenen fulles sin accules o agulles estretes i allargades. Les espcies ms representatives daquest bosc sn les conferes, formades per arbres de forma cnica i tronc estret i elevat, dels quals els ms coneguts sn els avets, els pins i els lrixs. Es localitzen generalment en rees afectades per lacci dels antics gels quaternaris.
Apareixen en mplies extensions al nord extrem de la Xina, en el seu contacte amb Sibria i tamb a lrea septentrional del Jap (principalment a lilla de Hokkaido).

La biocora de prada tamb s representada a lsia oriental amb prades prpiament dites i una altra varietat denominada estepa. La prada es caracteritza perqu t una coberta dherbes altes associades a climes propis despais continentals en latituds mitjanes amb carcter subhmit, que voregen nuclis amb climes desrtics estrictes dotats duna intensa aridesa. A la prada la presncia darbres i arbustos s testimonial o inexistent, on predominen espcies com les gramnies de tija estreta i alta, i arrels profundes. Lestepa s la mateixa prada, per amb herbes ms baixes i no tan grans, que apareixen no com una coberta contnua sin disposades de manera irregular, amb grans taques de sl nu. La biocora de desert tamb est present a lsia oriental en molts espais sobretot del territori interior ms continentalitzat. Aquesta biocora es compon de plantes xerfiles (adaptades a fortes condicions daridesa, manca daigua i sls esqueltics o salins), que noms prosperen quan es produeix alguna aportaci hdrica i romanen en estat latent durant lestaci ms seca. Cactus, figueres de moro, matolls i bardisses espinoses en totes les diverses espcies constitueixen la seva varietat floral, sempre adaptada a condicions climtiques extremes que propicien laparici de les espcies anomenades suculentes, aquelles que emmagatzemen aigua a les arrels o parts ms carnoses.

Per a lexplicaci dels diferents tipus de biocores vegetals, tant de lsia oriental com dels pasos que la integren sha tingut en compte la classificaci axiomtica dE. Rbel, tal com sexposa a la Classificaci de regions naturals del mn, divulgada al mapa dH. Brockmann, el 1951.

4.2. Sls De la mateixa manera que ocorre amb la vegetaci, a lsia oriental es poden trobar gaireb tots els grans tipus de sl del mn que depenen del tipus de roca mare que hi ha al subsl, del tipus de clima de cada rea i els fenmens erosius i de lacci humana.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

40

Lespai geogrfic de lsia oriental

En aquest moment saprecien signes preocupants de degradaci dels sls a tot lsia oriental, com a efecte derivat de dos tipus dacci, la natural i la humana.

La degradaci de sls per causes naturals t a veure en molts casos amb les fortes precipitacions de carcter subequatorial, monsnic o torrencial que produeixen un intens rentat del sl (prdua de minerals), a aquest fet caldria afegir-hi altres factors naturals com els forts vents o successos catastrfics dordre natural (tifons, riuades, incendis, etc.), que tenen una notable incidncia en la destrucci dels seus horitzons i la prdua de fertilitat. Lacci humana es mostra com un factor amb ms incidncia, fins i tot, que la degradaci natural, ja que la sobreexplotaci forestal, lobtenci de terres destinades a lagricultura, ls de plaguicides, fungicides, i abonaments artificials representa a mitj termini un procs irreversible en la qualitat estructural i agronmica dels sls, especialment quan sn explotats en rgim intensiu, com a conseqncia de la forta demanda de productes alimentaris o forestals, implicant processos de degradaci amb repercussions incalculables, que redunden, a ms, en una intensificaci dels processos naturals derosi, accentuats per la prdua material de les superfcies originals.

4.3. Vegetaci a la Xina Habitualment es divideix la Xina en sis regions tenint en compte el seu paisatge vegetal i als seus sls. Regi tropical. Caracteritzada per una vegetaci associada a fortes precipitacions i temperatures elevades, que afavoreixen un violent rentat dels sls, en els quals la matria orgnica s destruda o illuviada en profunditat. El seu color vermells prov de la proporci de ferro i alumini que es desagrega en aquest procs. La vegetaci s de tipus exuberant en un ambient calors i humit, que afavoreix el creixement de tota classa de vegetaci tropical. Per sota del nivell culminant del bosc tropical apareix un altre nivell forestal ocupat per lianes i epifites parasitries que ho completa.
Aquesta regi correspon al sud-est del pas, des de Sichuan fins a la costa est del mar de la Xina. Illuviaci La illuviaci s un procs natural de rentatge del sl a causa de pluges fortes que produeix prdua de minerals i nutrients.

Regi de la pluvisilva. Apareix com un conjunt amb vegetaci caduciflia, amb caiguda de la fulla a lhivern i alternana estacional pel que fa a la seva

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

41

Lespai geogrfic de lsia oriental

frondositat. En els pujols i parts ms baixes la vegetaci tipus apareix substituda per herbes altes, bamb i te, que alterna amb restes de boscos de conferes, cedres sobretot, que sobreviuen malgrat el fort impacte hum.
La regi ocupa una banda zonal de direcci oest-est que des del lmit fronterer de lHimlaia corre fins al mar de la Xina i en latitud fins a la vertical de Shanghai, aproximadament al voltant dels 33 de latitud nord.

Regi temperada. Com que els hiverns sn freds i perllongats, al costat dunes precipitacions menors que en les regions meridionals, el creixement de la vegetaci s lent. La seva vegetaci original s la del bosc temperat amb caduciflies i perenniflies, per com que tota la zona ha estat conreada des de temps immemorials, aquesta vegetaci original avui s testimonial i ha estat substituda per conreus agrcoles intensius, fruit de lintensiu i progressiu procs de deforestaci que ha afectat la Xina, especialment durant la segona meitat de segle XX. Les espcies ms habituals sn lom, el freixe, laccia, i tamb moltes espcies darbres fruiters ben adaptats a aquest medi per a la seva explotaci econmica. Els sls que les suporten estan menys rentats que els anteriors, per aix predominen els sls marrons.
Sestn des de la vora sud de Manxria fins als altiplans de les terres altes del Huanghe, i ocupa tot el gran repl fluvial pel qual discorre aquest riu.
Pluvisilva, bosc de bamb de la regi muntanyosa de Taiwan.

Regi temperada freda. La vegetaci herbcia i els matolls caracteritzen la seva coberta vegetal, a ms de conferes com el pi vermell i altres espcies com els bedolls o els lbers. Els seus sls associats sn sls negres, rics en humus, i frtils.
Situada als territoris ms septentrionals de la Xina, especialment a la part de Manxria i al peu de les lnies muntanyenques situades a loest, que tenen un llarg hivern de ms de sis mesos i una temperatura mitjana anual baixa.

Regi occidental de degradaci. En ella saprecia una progressiva degradaci de les formacions vegetals a mesura que es va cap a linterior, per causa de la progressiva ariditzaci. Els herbassars i matolls subsisteixen fins a poques setmanes desprs de les pluges, essent lnica espcie arbria dinters el rhus, que arriba a una alada de tres o quatre metres. Els sls sn grisos o groguencs, pobres en humus, i es tendeixen a configurar com a meres acumulacions de mineral.
s una prolongaci cap a loest de la regi temperada, a partir de les regions ms occidentals de Manxria.
Exemplar de rhus vernicifera. (jap.: urushi), del qual sextreu la coneguda laca japonesa.

Regi occidental freda. Es caracteritza per una vegetaci molt degradada, accentuada a causa de les baixes temperatures. Quan lalada s notable predomina la prada alpina, mentre que a les parts baixes abunden els matolls; els sls que suporten aquesta vegetaci solen ser marrons forestals poc desenvolupats.
Es localitza principalment a laltipl del Tibet i altres regions occidentals dalta muntanya.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

42

Lespai geogrfic de lsia oriental

Daltra banda, cal destacar el fenomen de la creixent desertificaci, fet que provoca la prdua de productivitat del sl i de la seva capa vegetal. A la Xina, des dels anys 50, les tempestes de sorra i els creixements dels deserts han arrasat prop de 700.000 hectrees de terres conreables i 6,4 milions de terres boscoses. La prdua econmica que ha representat sestima en ms de 6.000 milions deuros, que representen un 16% de les prdues econmiques ocasionades en tot el mn. Les tempestes de sorra dels deserts del nord de Xina i Monglia sestenen, a travs de loce Pacfic, fins al Jap, i arriben a provocar el tancament daeroports i escoles.

Desertificaci No es tracta dun augment de superfcie dels deserts, sin dun procs de degradaci dels sls i la vegetaci en terres rides, semirides i subhumides secques.

4.4. Vegetaci al Jap

Al Jap la formaci vegetal ms estesa s el bosc. Boscos de distints formats pel que fa a espcies i frondositat recobreixen dues terceres parts de lespai japons, encara que aquesta proporci, segurament, va ser bastant ms elevada abans de la colonitzaci humana.

Com que el pas es desenvolupa longitudinalment de nord a sud apareixen grans contrastos latitudinals accentuats per les diferncies daltitud. El bosc de carcter subtropical format per conferes i espcies de fulla sempre verda, com ara roures, alzines, camlies o magnoliers, es localitza a la faana occidental, en rees en qu la temperatura mitjana no sobrepassa els tretze graus. La selva temperada existeix a les muntanyes de les illes de Honshu, al sud de Hokkaido i a les muntanyes daquesta mateixa illa, en particular al sector de Tohoku, en els cims del qual, a ms del centre i el sud de lilla, apareixen boscos densos de conferes. El sotabosc s notable per la seva extensi i densitat, i es perllonga al voltant duna lnia amb temperatures mitjanes anuals inferiors a sis graus. Tots aquests boscos tenen en com el gran nombre despcies que els integren. Actualment, una vigorosa poltica de repoblaci forestal reporta un creixement anual dentre 400.000 i 600.000 hectrees reforestades. El 40% de la superfcie vegetal est ocupat per espcies caduciflies, el 30% per conferes, i la resta per conferes de repoblaci vinculades a la indstria forestal nipona. El 90% de la superfcie forestal s objecte dexplotaci econmica directa, i noms el 10% restant roman en condicions originals, sobretot en zones de muntanya amb forts pendents on laccessibilitat s problemtica i molt limitada.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

43

Lespai geogrfic de lsia oriental

Cal que destaquem un tipus de vegetaci local anomenada hara, que se situa entre els 400 i 1.500 metres dalada, i est formada per una original mixtura de bambs, espcies nanes, bardisses i herbes dures, que reemplacen antics boscos que van ser esbrossats per la silvicultura.

4.5. Vegetaci a Corea

Corea s un espai caracteritzat pels seus boscos. Un 70% del seu territori est ocupat per diverses varietats de bosc. Les espcies dominants solen variar de nord a sud, tenint en compte tamb les influncies de les faanes orientals o continentals.

La coberta vegetal coreana est integrada per dues grans formacions vegetals: la pluvisilva de zona temperada o laurisilva, que sestn per lextrem meridional de la pennsula coreana, i desprs, el bosc estivifoli, que de sud a nord ocupa la resta de la pennsula. La laurisilva coreana sassocia a un clima amb gran uniformitat en les temperatures i a precipitacions prou ben repartides al llarg de lany, i presenta poques espcies darbres, motiu pel qual abunden grans poblacions dunes mateixes caracterstiques. Aquestes espcies sn de menors dimensions i les seves fulles sn ms petites i coricies (dures i amb un verns natural que les preserva duna prdua excessiva daigua per evapotranspiraci). La integren varietats diferents de quercus (roures), llorers, faigs i magnoliers. En el seu estrat inferior es reuneixen falgueres arborescents, palmeres i epifites com a espcies dominants. El bosc estivifoli o caducifoli temperat a Corea est format per arbres alts de fulla gran, que produeixen una frondositat densa i contnua, i a lhivern perden totes les fulles; mentre que t un estrat inferior format per espcies menys grans i arbustos de desenvolupament escs. Les espcies ms representatives sn els roures, els bedolls, les nogueres, els tillers, els freixes i els carpes; no obstant aix, a les rees amb drenatge deficient aquest bosc caducifoli queda format per verns, salzes freixes i oms que sn espcies ms higrfiles, s a dir, que necessiten ms aigua per a poder crixer, o b que suporten ms b la presncia dun excs daigua al terra. Actualment, nombroses rees amb vegetaci original han estat transformades de manera abrupta per lexplotaci forestal, els efectes dels fenmens bllics i els incendis, i sintensifiquen els processos derosi generalitzada.
Evapotranspiraci Conjunt de prdues daigua que registra una planta o arbre per causa de levaporaci ambiental i la seva transpiraci natural.

Bosc a Kyongju

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

44

Lespai geogrfic de lsia oriental

Resum

Lespai geogrfic de lsia oriental s molt divers. Hi distingim dues grans regions: la continental, formada pel subcontinent xins i la pennsula de Corea; i la insular, formada per dos conjunts insulars, el Jap i Taiwan. La Xina posseeix un espai geogrfic duna extraordinria complexitat, en el qual podem distingir regions dalta muntanya, planes molt elevades, grans valls i conques, zones destepes, regions de mitjana muntanya i rees de costa. Taiwan, daltra banda, representa una regi dominada per una gran dorsal muntanyosa que creua lilla de Formosa de nord a sud. Corea s un pas molt muntanys, encara que la majoria de les seves muntanyes no passen dels mil cinc-cents metres. Aquest fet dibuixa un territori molt irregular que ha obligat a una gran concentraci de poblaci a les zones costaneres, especialment a la part oest i algunes regions del nord. Finalment, el Jap s un altre pas muntanys que, a ms, destaca per la varietat de les seves costes i la intensa activitat ssmica i volcnica. Els climes de lsia oriental estan marcats pels contrastos. Des dels climes glacials de les altes muntanyes de lHimlaia fins al tropical de la zona del sud-est de la Xina, hi poden haver representats tots els climes del mn, incloent el desrtic. La vegetaci, daltra banda, presenta les caracterstiques prpies daquestes regions climtiques, des de les estepes als boscos frondosos i les pluvisilves tropicals. Per la seva posici latitudinal, els pasos de lsia oriental es veuen afectats per fenmens climtics duna importncia extraordinria, com sn els tifons i els monsons, que anualment influeixen en les maneres de vida duna part important dels habitants daquests pasos.

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01830

45

Lespai geogrfic de lsia oriental

Bibliografia
Brunet, R. (1995). Gegraphie Universelle. Asie du Sud-Est-Ocanie. Pars: Belin-Reclus. Cressey, G. B. (1934). China's geographic Foundations. A Survey of the Land and its People. (Cap. 1: The Geographical Landscape, pp. 1-34). Nova York: McGraw-Hill. Collcutt, M. i altres (1988). Cultural Atlas of Japan. Nova York: Facts of File. De Blij, H.; Muller, P. (2002). Geography. Region, realms and concepts. New York: Wiley & Sons. Larivire, J. Y Marchand, J. (1999): Gographie de la Chine. Pars: Armand Colin. Mackerras, C. (1995) Eastern Asia an introductory history. Melbourne: Longman. Pelletier, PH. (1997): Le Japon. Pars: Armand Colin. Weigtman, B. (2002). Dragons and Tigers: geography of South, East and Southeast Asia. Nova York: Wiley & Sons. Gentelle, P.; Pelletier P. (1994). Chine, Japon, Core. Pars: Belin/Reclus.

..