M 2

La poblaci de lsia oriental
Joaqun Beltrn Antoln

P03/17001/01831
..
Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831
ndex
Introducci............................................................................................... Objectius.................................................................................................... 1. Histria de la poblaci. Cicles de llarga durada .........................
5 7 9
1.1. Els cicles demogrfics de la Xina...................................................... 10 1.2. El sistema demogrfic xins ............................................................. 13 1.3. Lestancament de la poblaci japonesa............................................ 14 1.4. Corea, Taiwan i Hong Kong abans de la transici demogrfica....... 15 2. La transici demogrfica.................................................................. 19 2.1. Primera fase: el descens de la taxa de mortalitat.............................. 20 2.2. Segona fase: el descens de la natalitat desprs duna explosi demogrfica ................................................ 23 3. Estructura demogrfica de la poblaci ......................................... 28 3.1. Estructura per sexe. Societats amb preferncia de barons ................ 28 3.1.1. Tecnologia moderna.............................................................. 30 3.1.2. Avortament selectiu per sexe ................................................. 31 3.2. La posici canviant de la dona en la societat i els seus efectes demogrfics ........................................................... 31 3.2.1. Matrimoni ............................................................................. 32 3.2.2. Educaci ................................................................................ 33 3.3. Lestructura per edat ........................................................................ 34 3.3.1. La joventut ............................................................................ 35 3.3.2. Els ancians ............................................................................. 36 4. Distribuci espacial de la poblaci ................................................ 39 4.1. Densitats diferenciades .................................................................... 40 4.2. Mn urb i rural............................................................................... 42 4.3. Migracions internes ......................................................................... 46 5. Poltiques demogrfiques................................................................. 48 5.1. Les poltiques de poblament i colonitzaci ..................................... 48 5.2. Les poltiques de planificaci familiar ............................................. 49 5.3. Lenvelliment de la poblaci............................................................ 56 Resum......................................................................................................... 59 Glossari ...................................................................................................... 61 Bibliografia .............................................................................................. 62
..
Introducci
La poblaci de lsia oriental, que compta al comenament del segle
XXI
amb
mil cinc-cents milions de persones, reuneix la quarta part dels habitants de tot el mn. Un sol pas, la Xina, ha representat al llarg de la histria entre un ter i una cinquena part del total de la poblaci mundial, i actualment continua essent el pas ms poblat de la terra. El Jap amb 127 milions dhabitants ocupa el set lloc, i la poblaci de les dues Corees (que sobrepassa els 70 milions) no s gens menyspreable. La histria demogrfica de lsia oriental s important per a comprendre millor la naturalesa de la ms recent transici demogrfica de cadascun dels pasos de la zona. Les peculiaritats dels rgims demogrfics queden contrastades en els aparents estancaments del creixement de la poblaci i en les explosions demogrfiques, depenent dpoques i llocs. El Jap va ser el primer que va completar la transici demogrfica a lsia; la Xina s un cas nic per les seves dimensions i la rapidesa del canvi, i les dues Corees, juntament amb Taiwan i Hong Kong, tamb lhan dut a terme recentment de manera parallela al creixement de les seves economies. Actualment, les taxes de fecunditat de tota la zona estan per sota del nivell de reemplaament generacional, s a dir, menys de 2,1 fills per dona i, de fet, Hong Kong presenta una de les taxes ms baixes del mn, seguida de prop pel Jap, que es caracteritza per ser un dels pasos amb un ndex desperana de vida dels ms elevats del mn. De fet, Jap s un dels pasos on lenvelliment de la poblaci est ms avanat. Els desequilibris per sexe i per grups dedat mostren en general la preferncia per als fills barons, fet caracterstic de societats patriarcals i confucianes on predomina el matrimoni universal, les baixes taxes de divorci i, en definitiva, hi ha un predomini lleuger dels homes sobre les dones, sobretot en els primers anys de vida. La importncia que es concedeix a leducaci i les altes taxes dalfabetitzaci i de matriculaci en estudis superiors s una altra caracterstica important de la poblaci dalgunes regions de lsia oriental. Aquesta zona es caracteritza, a ms, perqu t algunes de les densitats de poblaci ms elevades del mn, on destaca Taiwan amb 616 hab./km2. A ms, la distribuci de la poblaci a linterior de cadascun dels pasos no s uniforme, sin que es concentra en grans aglomeracions urbanes com ara Tokyo-Yokohama, Sel o Shanghai. Daltra banda, els moviments de poblaci interns han redistribut al llarg de la histria lassentament hum. Finalment, analitzarem algunes de les caracterstiques de les poltiques demogrfiques de lsia oriental, des dels programes de planificaci familiar,
com la coneguda poltica xinesa del fill nic, fins a la manera de plantar cara a la problemtica de lenvelliment de la poblaci. En definitiva, s important conixer levoluci demogrfica i les caracterstiques de lestructura de la poblaci per a poder contextualitzar tant la histria com la societat i la cultura dels pasos de lsia oriental. Lelement hum s imprescindible com a agent de molts dels canvis, revolucions i transformacions que han conformat la regi.
Objectius
Els objectius que es pretn aconseguir en aquest mdul dedicat a la poblaci de lsia oriental sn els segents: 1. Conixer la histria de la poblaci de lsia oriental com a punt de partida per a entendre les seves caracterstiques actuals. 2. Comprendre la dinmica de la transici demogrfica analitzant les seves distintes fases i les peculiaritats prpies dels diferents pasos i regions de la zona. 3. Analitzar lestructura per sexe i edat de la poblaci de lsia oriental per a poder contextualitzar ms b fenmens com la preferncia de fills barons, levoluci de la posici de la dona dins la societat i les seves repercussions demogrfiques. 4. Observar les caracterstiques de la poblaci humana, la seva concentraci i densitat, la mobilitat de la poblaci i la divisi entre el mn urb i rural. 5. Estudiar les poltiques demogrfiques dissenyades a la zona, especialment les de planificaci familiar i les relacionades amb lenvelliment de la poblaci.
1. Histria de la poblaci. Cicles de llarga durada
La poblaci de lsia oriental sempre ha representat una alta proporci del total de la poblaci mundial, encara que cal tenir en compte que al llarg de la histria el seu pes relatiu ha variat.
La Xina, el pas ms poblat de la zona i del mn, ha oscillat al llarg dels segles entre representar un ter i un cinqu de la poblaci mundial.
Encara que la regi es caracteritza perqu es fan censos duna manera ms o menys peridica des de molt antic, la fiabilitat daquests censos fins a lpoca moderna sempre ha estat relativa i els especialistes en demografia histrica els han utilitzat amb tot tipus de prevencions, mirant de reconstruir levoluci demogrfica a partir duna gran varietat de registres de poblaci diferents. El primer cens conegut de la Xina data de lany 2 de la nostra era, amb una poblaci daproximadament seixanta milions de persones. Aquest volum de poblaci va augmentar i va disminuir seguint determinats cicles de creixement, prdua i estancament, amb dues grans explosions demogrfiques durant la histria moderna, del 1750 al 1850, i del 1950 al 1990.
Algunes xifres de poblaci Xina UE EEUU Rssia Jap 1265 milions 377 milions 275 milions 146 milions 126 milions
Levoluci histrica i demogrfica del Jap tamb presenta cicles dexpansi intercalats amb perodes daparent estancament del creixement de la poblaci (per exemple, entre 1730 i 1870). A ms, la poblaci ha estat sotmesa a grans moviments de redistribuci interna. La pennsula de Corea va ser atacada pel Jap sota les ordres del shogun Toiotomi Hideyoshi (1536-1598), que la va conquerir al final del segle al cap de tres segles. Ja durant el segle moviments de poblaci. Els casos de Taiwan i Hong Kong es caracteritzen perqu els seus orgens estan estretament vinculats a larribada i lestabliment de diverses onades migratries. Taiwan va comenar a ser colonitzat per emigrants xinesos a partir del segle
XVII XX, XVI,
Mapa de la distribuci de poblaci a la Xina segons un cens del segle I.
Shogun El shogun era el cap militar suprem que possea el poder real al Jap, relegant lemperador a una posici ritual i simblica des del segle XV fins a la restauraci Meiji (1868).
fet que va provocar una gran prdua de poblaci que no es va recuperar fins primer la colonitzaci de Corea pel Jap (1910-1945) i desprs la seva divisi en dos estats van provocar grans
i fins a finals del segle
XIX
no va aconseguir lestatus de provn-
cia, just abans de convertir-se en una colnia del Jap el 1895. Lonada mi-
10
gratria ms recent i traumtica va ser la de 1947-1950, com a conseqncia de la guerra civil xinesa, amb larribada daproximadament dos milions de persones a una illa que en aquells moments en tenia sis. Hong Kong, per la seva banda, va ser una colnia britnica des del 1842 fins al 1997, i la seva poblaci va anar augmentant especialment grcies als continus fluxos migratoris procedents de la Xina. Fins fa molt poc es pensava que en els rgims demogrfics de la pretransici demogrfica, s a dir, amb altes taxes de mortalitat i de natalitat, seguint les teories desenvolupades per Malthus (1766-1834), el creixement demogrfic estava molt condicionat i constret per causes naturals com ara sequeres i inundacions que podien provocar fams, amb laugment consegent de la mortalitat, de la mateixa manera que ho feien les malalties infeccioses, les pestes, etc., o les guerres. Tamb es creia que una altra variable important que, per contra, va afavorir laugment de la poblaci va ser el desenvolupament i ls de noves tecnologies, llavors i conreus. Per exemple, la introducci de la patata i del blat de moro a lsia desprs del descobriment dAmrica va representar un augment del menjar disponible.
Tokugawa Ieyasu (1543-1616)
Ara b, en els ltims anys les teories malthusianes han comenat a ser criticades i revisades per historiadors i demgrafs, que fan una anlisi de levoluci de la poblaci amb una perspectiva ms mplia, que introdueix noves variables i altera el pes relatiu de les tradicionals.
Era Tokugawa El 1603 Tokugawa Ieyasu va assumir el ttol de shogun i va establir el seu govern a Edo (Tokyo). El van seguir catorze generacions de shoguns Tokugawa que governaren el pas fins que lemperador torn a assumir el poder el 1868.
Un exemple daquest nou corrent s la revisi de laparent estancament del creixement de la poblaci japonesa durant lpoca Tokugawa (1603-1867) que tradicionalment satribua a la pobresa i la fam, les malalties, les sequeres, les males collites, etc., quan en realitat va ser una poca en qu es van millorar els nivells de vida i es va dur a terme un deliberat control de la natalitat per part dels camperols.
1.1. Els cicles demogrfics de la Xina En el primer segle de la nostra era, lany 2, durant la dinastia Han, el govern xins va realitzar el primer cens de la poblaci, amb el resultat daproximadament seixanta milions de persones. Aquesta xifra probablement representava el volum de poblaci ms gran que mai hi havia hagut a la Xina desprs dun llarg perode de gaireb dos segles de pau i estabilitat relatives. Ara b, seguint lanlisi de Kang Chao (1986), la poblaci es va reduir a la meitat (31 milions) lany 57, com a conseqncia dels desordres poltics per a tornar a augmentar duna manera contnua fins a lany 156, quan amb 56,4 milions va arribar a un nou cim. Limperi es va tornar a desintegrar poc desprs i va entrar en una fase de quatre segles de guerres civils. Durant el 606 un nou cens de la dinastia Sui (589618), desprs dunificar la Xina, va comptabilitzar un total de 46 milions de persones. Durant la segent dinastia Tang (618-907), lany 755, un altre cens va registrar 52,9 milions de persones abans que limperi queds fragmentat
Dinastia Han La dinastia Han (206 aC.-220 dC.) s la segona de la Xina imperial i la primera amb una llarga durada. Es divideix en dos perodes separats pel breu interregne de Wang Mang (9 - 25 dC.).
11
de nou. La grandria mitjana dels grups domstics daquesta poca era de 5,7 a 6 persones.
Durant la dinastia Song (960-1279) sestima que la poblaci va passar de 32 milions lany 961 a 121 milions lany 1109; s a dir, es va quadriplicar en 150 anys de pau, grcies a la introducci de noves tcniques de conreu i a la rompuda de noves terres, entre altres coses.
Amb els Song la poblaci xinesa havia superat per primera vegada la barrera dels seixanta milions i, fins i tot, desprs de la divisi del pas entre els Song del sud (1127-1279) i els Jin del nord (1115-1234), un segle desprs, el 1195 la poblaci va continuar essent la mateixa. Poc desprs, quan ja shavia instaurat una dinastia mongola, la Yuan (12061367), la Xina va tornar a perdre poblaci de manera progressiva durant tot el perode, que va coincidir amb la pesta negra, que va assolar el pas el 1330. La nova dinastia Ming (1368-1644) va passar duna poblaci de 60,5 milions el 1391 a un nou cim a finals de segle XVI daproximadament 150-200 milions. Una vegada ms, la poblaci va tornar a baixar fins als 70,2 milions el 1657, a conseqncia de les rebellions que van resultar en un nou canvi de dinastia, la dels Qing o manxs (tot i que en aquest punt les xifres oscillen, ja que alguns autors parlen duns cent vint milions). Desprs, el segle milions.
Evoluci de la poblaci xinesa (ss. I-XVIII, en milions)
XVIII
Extensi de la dinastia Song
va
experimentar una explosi demogrfica en qu el 1776 es va arribar als 268
La Xina no va comenar a recuperar la poblaci de la seva primera expansi demogrfica de finals del segle XII fins al segon quart del segle XVI. Des daquest moment, tret de moments puntuals, grcies a un creixement continu i estable es va produir una segona explosi demogrfica.
12
Aquest creixement va ser espectacular a partir del s. XVII, i va ser possible tant per la longevitat i la relativa estabilitat i pau que va introduir en limperi la successi de tres emperadors que en el seu conjunt van governar 134 anys com, el que s ms important, per la introducci de nous conreus, com el blat de moro, la patata i el moniato, que quan es va plantar en terres marginals que mai abans havien estat utilitzades van ajudar a augmentar la producci daliments per a mantenir la creixent poblaci.
El procs dexpansi demogrfica no va estar acompanyat dun augment de la urbanitzaci, sin tot el contrari: si el 1550 la poblaci urbana xinesa era del 14%, el 1850 shavia redut a la meitat, el 7 %.
a
Qianlong (1736-1796)
El segle segent, entre 1850 i 1949, la Xina va experimentar un creixement molt ms lent. Els 430 milions de 1850 van baixar a 400 el 1880 per a tornar als 450 al comenament del segle socialista, eren 550 milions.
Evoluci de la poblaci xinesa (1776-1950, en milions)
XX.
Dinastia Qing Els tres emperadors de la dinastia Qing durant lexplosi demogrfica: Kangxi (1662-1722), Yongzheng (1722-1736) i Qianlong (1736-1796).
A la fi de la dcada de 1930 es van arri-
bar als 500 milions i el 1950, en el moment de lestabliment del nou rgim
Segons la interpretaci de Kang Chao (1986, pg. 42):

La poblaci va fluctuar en una pauta cclica per sota de la xifra de seixanta milions a qu es va arribar per primera vegada lany 2 (...). El moment crucial de canvi va tenir lloc quan desprs dun creixement estable de 150 anys durant els Song del Nord, la poblaci va sobrepassar les xifres prvies per un marge considerable, de manera que les grans guerres i els desastres naturals es van fer relativament menys destructius (...). A mesura que la base de la poblaci sampliava, la fase de recuperaci desprs de cada gran guerra o desastre era ms curta (...). Els aix denominats frens repressius van passar a ser virtualment incapaos de detenir el creixement de la poblaci.
El model malthusi del creixement de poblaci proposava la hiptesi que la Xina, enfront de lEuropa occidental, es caracteritzava pel predomini de frens repressius, externs i inconscients, que consistien bsicament en laugment de la mortalitat, o b per fams provocades per la superpoblaci i la pobresa, o b per guerres i/o epidmies devastadores. A Europa, en canvi, el fre era preventiu i consistia en les restriccions sobre la nupcialitat b mitjanant lopci del celibat o de lendarreriment de ledat de contreure matrimoni. En tots dos casos es tractava de restaurar lequilibri entre la poblaci i els recursos.
Encara que Thomas Malthus en la primera edici dUn assaig sobre el principi de la poblaci de 1798 amb prou feines esmentava la Xina, durant la segona edici revisada de 1803 hi ha un captol prcticament dedicat a aquest pas com a exemple de societat dominada pel fre repressiu de la mortalitat.
13
No obstant aix, la hiptesi malthusiana mai no sha pogut constatar del tot ni a la Xina ni al Jap. A la Xina hi ha una srie de caracterstiques que paradoxalment representen ls de mesures preventives per al control del creixement de la poblaci, ja que si b el matrimoni ha estat tradicionalment universal per a les dones, i ledat matrimonial bastant primerenca, la taxa de fertilitat matrimonial per contra sempre ha estat ms baixa que leuropea.
Daquesta manera, si a Europa es tenia una mitjana de vuit fills per dona, a la Xina la mitjana oscillava entre els cinc o sis, la qual cosa indica la prctica de mesures de control de la natalitat: des davortaments i infanticidi a abstinncia o augment dels intrvals entre naixements per perllongaci del perode de lactncia materna, etc.
El Jap tamb desafia al model malthusi, ja que el seu estancament relatiu de la poblaci (1730-1850) abans de la restauraci Meiji (1868), que va afavorir el creixement econmic (en apostar per la industrialitzaci i modernitzaci del pas seguint parmetres occidentals), no va ser provocat per una successi de crisis de mortalitat exgenes, a causa de la pobresa i la fam, sin per un deliberat control de la grandria familiar dels camperols parallel a la millora del seu nivell de vida.
Lectura recomanada Vegeu L.L. Cornell, (1996). Infanticide in early modern Japan? Demography, culture and population growth a Journal of Asian Studies, vol. 55, nm. 1, p. 22-50.
1.2. El sistema demogrfic xins El sistema demogrfic xins segons Lee i Wang (1999) es caracteritza per diversos fets: 1) La mortalitat com a fre al creixement de la poblaci no es devia tant a fams i epidmies, sin a actes deliberats individuals. Lesperana de vida des del 1700 fins a mitjan segle
XX
va romandre estable a lentorn dels trenta
anys. Linfanticidi era una prctica habitual que sunia a la preferncia pels fills barons. El resultat va ser que hi havia ms homes adults que dones. 2) Nupcialitat. El mercat matrimonial estava sexualment desequilibrat: les dones es casaven de manera universal i en una edat primerenca, mentre els homes ho feien ms grans i no tots. A ms, les institucions de la polignia (concubinat) i el rebuig social al matrimoni de les dones vdues va repercutir en la disminuci de dones disponibles per al matrimoni. La proporci dhomes clibes era semblant a la Xina i Europa, per a Europa el celibat era una decisi personal estratgica mentre que a la Xina era conseqncia de lescassesa de dones casadores. 3) Fertilitat. Lalta taxa de nupcialitat no va significar una alta taxa de fertilitat matrimonial. A Europa, abans de la implantaci de ls danticonceptius la mitjana de la taxa de fertilitat oscillava entre 7,5 i 9 fills; mentre que a la Xina noms era de sis. La taxa de fertilitat va baixar de manera ms rpida a la Xina que a Europa, encara que ho va fer ms tard.
14
4) Adopci i parentiu fictici. A la Xina, a causa de la forta preocupaci per la perpetuaci del llinatge patrilineal, shavia de recrrer freqentment a ladopci i a parentius ficticis per a reemplaar labsncia de descendents biolgics barons com a conseqncia de la baixa fertilitat i de la baixa taxa de supervivncia. Aproximadament un 10% dels membres de la famlia hi entrava per llaos uxorilocals, i entre l1 i el 5% dels nens eren adoptats.
Matrimoni uxorilocal... ... era una estratgia de la famlia xinesa patriarcal davant la manca de descendents propis barons. Consistia en lacord amb un home perqu ans a viure a la casa dels pares de la seva esposa desprs del matrimoni i que permets que almenys un dels seus fills dugus el cognom de la famlia de la seva esposa, a linrevs del que estableix la tradici, perqu herets i realitzs el culte als avantpassats, ja que en cas contrari, aquesta lnia familiar acabaria desapareixent.
1.3. Lestancament de la poblaci japonesa El creixement de la poblaci japonesa ha estat sempre continu amb etapes daugment ms rpid o ms lent, amb un nic perode destancament aparent de la poblaci que analitzarem a continuaci. Al comenament de la nostra era sestima que el Jap tenia mig mili dhabitants. Lany 1000 ja eren quatre milions que es van multiplicar per dos durant el segle segent; a partir daleshores es van necessitar tres segles ms per a tornar a doblar-se, fins que es va arribar als setze milions lany 1500 i els 26 milions el 1721, que el 1846 gaireb no havien augmentat (27 milions). El 1872 es va arribar als 33 milions.
Evoluci de la poblaci japonesa (ss. I-XIX, en milions)
Malgrat que gaireb no existeixen dades fiables anteriors al segle XI, es pot comprovar el creixement sostingut de la poblaci japonesa durant tota la seva histria. Sorprn, per, lestancament relatiu que sestn entre el s. XVIII i la primera meitat del XIX, durant lera Tokugawa.
El peculiar comportament demogrfic del Jap durant el perode de relatiu estancament de la seva poblaci, entre 1730 i 1850, ha reclamat latenci dels demgrafs. Lera Tokugawa (1603-1867) va comenar amb un espectacular creixement de la poblaci durant cent vint anys. Lestancament posterior (1730-1850) va ser a causa dun control deliberat de la poblaci mitjanant el recurs a linfanticidi, lavortament i la postergaci del matrimoni.
En contradicci al fet que la poblaci amb prou feines augments entre 1720 i 1850, i malgrat les explicacions que busquen les causes en la fam, les epidmies i la misria, aquest perode va ser una poca dexpansi econmica i de millora del nivell de vida general. La fertilitat era baixa i la mortalitat infantil alta, la qual cosa va donar lloc a una poblaci aparentment estable al llarg del temps.
15
Linfanticidi era una estratgia de planificaci familiar conscient i deliberada, i no estava motivat per la fam o la pobresa. Els camperols actuaven i prenien mesures per a mantenir una mida familiar estable.
Sens dubte, el perode va estar marcat per crisis demogrfiques com fams derivades de sequeres i inundacions (1750, 1780, 1822, 1846) o per epidmies com la de 1837-38, coneguda com la crisi de mortalitat Tempo que va provocar un descens de la poblaci dun 4,2%. Una epidmia de clera va assolar Nagasaki el 1859-1862. Per la mortalitat excepcional daquestes crisis es recuperava rpidament amb augments espectaculars de la natalitat, i saconseguia lestabilitat a mig termini. Un altre fenomen que matisa lestancament aparent Tokugawa s la redistribuci regional de la poblaci. Els camperols van abandonar les terres del Jap oriental per a dirigir-se a la part occidental.
Lectura recomanada Akira Hayami (1986). Population Changes. Analitza en profunditat laparent estancament de la poblaci japonesa i la seva redistribuci espacial.
1.4. Corea, Taiwan i Hong Kong abans de la transici demogrfica Segons les estimacions de poblaci, Corea durant el segle XI tenia 2,1 milions dhabitants i va anar augmentant de manera constant i rpida fins a arribar a un mxim de catorze milions el 1591, viglia de latac i la invasi japonesa (1592-1598) que va provocar una catstrofe demogrfica sense precedents assolant el pas i delmant greument la poblaci. Gaireb un segle desprs, el 1675, els habitants continuaven essent molt pocs, 4,7 milions. El segle segent, en canvi, es va caracteritzar per un rpid augment en qu es va arribar als set milions el 1768. Durant el segle creixement de la poblaci, ja que el 1807 tan sols eren 7,5 milions.
Evoluci demogrfica de Corea fins a 1950 (en milions)
XVIII,
de
la mateixa manera que al Jap, tamb sobserva un estancament relatiu del
16
Al comenament del segle
XX
Corea tenia 11,3 milions dhabitants; com a
colnia japonesa, lany 1910, ja eren 13,7 milions. La poblaci va continuar augmentant fins als 25,1 milions de 1944, just abans del final de locupaci japonesa. El 1950, al comenament de la guerra civil que va acabar dividint el pas en dos, Corea del Nord que tenia 9,7 milions de persones i Corea del Sud 20,3 milions. Un mili i mig de coreans van retornar des del Jap a partir del 1945, ms dun mili va morir durant la guerra (1950-1953) i finalment lxode des de Corea del Nord al Sud va afectar diversos milions de persones. Corea del Nord va passar de 9,7 milions dhabitants el 1950 a 8,9 milions el 1954, i fins a lany 1958 no va tornar a recuperar la poblaci de comenaments de la dcada. En aquestes mateixes dates a Corea del Sud es va passar de 20,3 milions el 1950 a 21,3 milions el 1957. Desprs daquest parntesi de reorganitzaci i redistribuci de la poblaci amb una guerra pel mig tots dos pasos van experimentar una explosi demogrfica sense precedents, com ms endavant analitzarem.
Guerra de Corea Els anys anteriors i posteriors a la guerra de Corea (19501953) van ser testimoni de grans moviments de poblaci, i tamb de prdues considerables a causa del devastador conflicte que va ocasionar innombrables baixes.
Taiwan, Hong Kong i Macao, comparteixen una caracterstica fonamental i s que la seva poblaci s el resultat de diferents corrents migratoris al llarg de la histria moderna i contempornia.
Taiwan va comenar a rebre emigrants xinesos durant el segle
XVII,
i aquest
flux va augmentar de manera considerable durant el segle segent. Cap al 1842 hi havia tres milions dhabitants, els mateixos que en el moment en qu es va convertir en una colnia japonesa el 1895 i en el cens de 1905. El 1920 havia augmentat una mica fins als 3,6 milions. A partir daquell moment es va disparar el creixement i en el registre de 1935 ja eren 5,2 milions.
Evoluci demogrfica de Taiwan fins a 1949 (en milions)
Una vegada lliure de la colonitzaci japonesa que va acabar el 1945, el cens de 1947 va comptabilitzar aproximadament sis milions de persones. En aquells moments va comenar un nou flux migratori sense precedents format pels refugiats i perdedors de la guerra civil a la Xina.
17
Lexrcit i els membres del Partit Nacionalista (Guomindang), juntament amb una part dels seus familiars, es van replegar a lilla de Taiwan, fet que va provocar una onada daproximadament dos milions de persones que es van establir all entre finals de la dcada de 1940 i comenaments de la de 1950, augmentant considerablement la pressi demogrfica i provocant una greu crisi social a lilla.
Territoris de Hong Kong Lilla de Hong Kong va ser cedida a la Gran Bretanya el 1841; el 1860 els britnics van adquirir la pennsula de Kowloon, al nord de lilla de Hong Kong i ms tard, el 1898, es van annexionar els Nous Territoris, que van ser cedits per un termini de noranta-nou anys.
El cas de Hong Kong, colnia britnica des de 1842 en una petita illa amb prou feines habitada per uns pocs pescadors, tamb va experimentar un augment de la poblaci per contnues onades migratries. Els 33.100 habitants de 1851 van passar a 119.300 deu anys desprs i el 1901 ja eren 297.200 que incloen els habitants dels Nous Territoris arrendats a la Xina el 1898.
Durant la dcada de 1910 la poblaci va augmentar a un ritme molt alt, passant de 366.100 habitants el 1911 a 625.200 el 1921. El 1927 va arribar a un cim de 977.900, per a desprs de la crisi de 1929 reduir una mica la seva poblaci a 849.800 en el cens de 1931. El 1938 va superar per primera vegada el mili de persones, que el 1939 ja eren 1,28 milions. La poblaci va continuar augmentant fins al moment de la invasi japonesa el 1941.
La invasi japonesa de Hong Kong (1941-1945) va provocar una prdua espectacular de poblaci que segons les estimacions va ser daproximadament un mili de persones, baixant de 1,6 milions el 1941 a 600.000 habitants el 1945.
Desprs del final de locupaci japonesa la poblaci es va recuperar molt rpidament i el 1950 ja tenia gaireb dos milions dhabitants. Des daleshores
18
ha crescut a una mitjana aproximada dun mili de persones per dcada, fins a arribar als 7,2 milions del 2001.
El creixement de la poblaci de Hong Kong respon en gran part a fluxos migratoris, essent, a ms, una de les regions del mn amb una de les taxes de fertilitat ms baixes.
Macao, daltra banda, s un territori cedit per la Xina a Portugal lany 1557. La seva superfcie s molt petita, motiu pel qual la poblaci no ha pogut arribar mai a assolir les dimensions de la de Hong Kong. De qualsevol manera, a mitjan segle XIX hi havia aproximadament els mateixos habitants que a la colnia britnica de Hong Kong, s a dir el 1851 tenia 29.600 habitants. Al comenament del segle
XX
la poblaci de Macao era de 64.000 persones
que van augmentar a gaireb 75.000 el 1911, i a 84.000 una dcada desprs. En el cens de 1927 tenia 157.200 habitants. Locupaci japonesa tamb va afectar el volum de la poblaci, per de la mateixa manera que Hong Kong, es va recuperar molt rpid de la prdua sobtada. El 1950 va arribar a una xifra molt alta de 188.000 habitants per a passar a disminuir la seva poblaci fins a 169.000 el 1959, encara que ja des de lany segent va comenar la seva recuperaci fins a un altre mxim el 1964, amb 282.000 persones, que van tornar a baixar fins als 249.000 del 1971.
Els vaivens en el creixement de la poblaci de Macao han estat molt condicionats pels fluxos migratoris procedents de la Xina.
Des de la dcada de 1970 el seu comportament demogrfic ha estat una mica ms regular, amb una altra petita baixada del 1978 al 1981 i un augment espectacular durant els anys vuitanta: els 261.700 habitants de 1981 van crixer fins als 448.000 el 1989 i el 2000 es mant estable amb 440.000 habitants. Macao, a ms, de rebre emigrants del continent tamb ha estat un lloc de pas per a emigrar a altres llocs, especialment a Hong Kong, on les possibilitats dexpansi econmica i comercial eren molt ms grans. Actualment, tant Macao com Hong Kong han tornat a la sobirania xinesa el 1999 i 1997, respectivament, i shan constitut sengles regions administratives especials amb una certa autonomia durant mig segle. Enfront de la major part dels pronstics que es van fer abans de la tornada a la sobirania xinesa de tots dos territoris, que insistien en una fugida massiva de la poblaci, la realitat mostra la seva vitalitat demogrfica. Especialment Hong Kong no cessa datreure nous immigrants com ha fet al llarg de la seva histria des de mitjan segle XIX.
19
2. La transici demogrfica
Tots els pasos i regions de lsia oriental han experimentat el procs de transici demogrfica que bsicament consisteix en el pas daltes taxes de natalitat i mortalitat amb una esperana de vida baixa a baixes taxes de natalitat i mortalitat amb una esperana de vida alta.
En termes generals el canvi dun rgim demogrfic antic (o pretransici) a un de modern i avanat amb prou feines afecta les taxes de creixement de la poblaci, baixes en tots dos casos. La diferncia ms important s que ja no s necessari tenir tants fills per a assegurar la reproducci de la societat, s a dir, per garantir que almenys algun dels fills arribi a ledat adulta i es pugui al seu torn reproduir. Aix, de la mateixa manera que lalta mortalitat havia obligat a tenir molts fills, la baixada de la mortalitat va permetre una baixada de les taxes de natalitat. De fet, una de les caracterstiques dels rgims avanats s lestancament del creixement de la poblaci amb taxes de creixement per sota de zero i els consegents problemes que comporta lenvelliment de la poblaci.
a
Lectura recomanada M. Livi-Bacci (2002). Historia mnima de la poblacin mundial i P.J Thumerelle (1996). Las poblaciones del mundo. Aprofundeixen en lanlisi general de la transici demogrfica i dediquen alguns captols o apartats a lsia oriental.
Un element important de les fases de la transici demogrfica s el fenmen de les explosions demogrfiques (ara b, cal tenir en compte que al llarg de la histria aquests augments espectaculars de la poblaci no sempre han estat vinculats a fases de transici demogrfica). Tampoc cal oblidar la importncia del factor de la mobilitat de la poblaci en el seu creixement, que afecta especialment zones com Hong Kong i Taiwan.
La transici demogrfica sol anar acompanyada per fenmens de creixement econmic, industrialitzaci, urbanitzaci, augment del nivell educatiu, canvis en les pautes de consum i, evidentment, millores en el sistema sanitari i de salut. Tamb hi influeix el desenvolupament de programes de control de la natalitat amb la difusi de mtodes anticonceptius, etc.
La dinmica de la transici demogrfica a lsia oriental ha seguit diferents ritmes. El Jap s el pas que abans la va dur a terme, avanantse una o dues generacions a la resta i la Xina constitueix un cas nic i excepcional pel volum de poblaci que t i per la rapidesa de la seva transici.
20
En general, tots els pasos i regions de la zona es caracteritzen per la rapidesa de les seves transicions, i cadascun dells dalguna manera constitueix un cas nic amb les seves especificitats, que analitzarem en els propers apartats.
Per exemple, Corea del Nord va experimentar una crisi demogrfica durant la segona meitat de la dcada de 1990, en un perode en qu va baixar la seva esperana de vida desprs duna poca de fam que va assolar el pas durant la segona meitat dels anys noranta. O per exemple, la Xina ha dut a terme la seva transici sense un augment realment important de la taxa durbanitzaci.
2.1. Primera fase: el descens de la taxa de mortalitat
El Jap va ser el pas on abans va baixar duna manera considerable la taxa de mortalitat. Sens dubte, larribada i difusi de coneixements mdics procedents dOccident va ajudar que la mortalitat, especialment la infantil, comencs a baixar ja durant lltima part del segle
XIX.
A ms duna alimentaci ms bona, va ser fonamental la millora
de la higiene i de la prevenci depidmies (en particular amb les primeres vacunacions).
Els progressos socials dels anys vint fins als seixanta van permetre a les masses obreres i camperoles de gaudir daquests, que associats a tecnologies relativament poc costoses (vacunes, antibitics, insecticides), van permetre eradicar les malalties infeccioses i parasitries (...). Es va traduir en una reculada diferenciada de la mortalitat segons ledat: en primer lloc, es van veure afectades les capes ms resistents de la poblaci, s a dir, els adults joves, desprs els nounats i els nens, i finalment els ancians (Thumerelle, pg. 41).
La transici de la mortalitat es caracteritza pel pas, com a primera causa de mort, de les malalties infeccioses i epidmies severes a les malalties infeccioses endmiques i finalment a les degeneratives i crniques. La taxa de mortalitat al Jap es va mantenir entre 1620 i 1820, una poca dominada per epidmies i malalties infeccioses, amb una esperana de vida de poc ms de trenta anys. Encara que ja havia comenat una lenta baixada de la mortalitat, no va ser fins la restauraci Meiji quan lestat va apostar decididament per la modernitzaci del pas i va adoptar i adaptar tot tipus de coneixements i tecnologies procedents dOccident, entre les quals es van incloure mesures bsiques dhigiene i de salut pblica a ms de lobertura duna xarxa dhospitals moderns. Entre 1870 i 1920 la taxa de mortalitat va oscillar entre el 20 i el 22 , amb una pujada que va arribar al 27,3 lany 1918 per lepidmia de grip que va augmentar la taxa de mortalitat infantil al 190 . La taxa de mortalitat no va baixar del 20 fins al 1926, i la seva caiguda no es va accelerar significativament fins desprs del 1946: 16 el 1947, 10 el 1951, 7 el 1963, 6 el 1969.
Medicina occidental Els primers hospitals de medicina occidental van ser oberts per missioners catlics i protestants que tamb van crear les primeres escoles de medicina. Durant el segle XIX, les potncies colonials europees utilitzaven la metfora de la Xina com el malalt dsia que necessitava metges i medicines que la guarissin. Significativament els nacionalistes pioners de la zona com Sun Yat-sen a la Xina o Rizal a Filipines van estudiar medicina.
21
El 1926 una quarta part de les defuncions al Jap corresponia a persones de menys dun any dedat, i durant la dcada del 1920 les causes principals de mort eren pneumnia, bronquitis, gastroenteritis i tuberculosi, s a dir, malalties infeccioses endmiques, havent ja superat les epidmies del passat com a primera causa de mortalitat, grcies a la difusi de vacunes contra la verola i mesures de sanitat pblica contra el clera i les pestes. Els avanos no es van fer esperar i ja el 1958 les primeres causes de mort al Jap havien canviat a malalties cardiovasculars, cncer i infarts. Un procs semblant es va desenvolupar a tots els pasos i regions de lsia oriental encara que amb diverses generacions dendarreriment.
A la Xina, encara que la reculada de la mortalitat va comenar tamb durant el segle

XVIII,
la baixada no va ser realment important fins que
es va instaurar el nou rgim socialista el 1949, i per tant la mortalitat va romandre bsicament estable fins al comenament del segle XX.
Durant la segona meitat del segle
XIX
i la primera del
XX
la Xina es va veure
sacsejada per greus crisis de mortalitat a causa de guerres i fams. No obstant aix, la crisi de mortalitat ms gran que hi ha hagut al llarg de la seva histria es va produir sota el nou rgim socialista, com a conseqncia del Gran Salt Endavant (seguit dels anomenats tres anys negres, 1958-1961), promogut per Mao Zedong. Sestima que van morir al voltant de 30 milions de persones.
Crisi de mortalitat a la Xina 1851-1951 Rebelli Taiping (1851-1864) Insurrecci dels Nian (1851-1868) La gran sequera de 1877-1878 Crescuda del Huanghe de 1888 Fam a les terres del loess (1892-1894) Insurrecci musulmana (1894-1895) Fam a la Xina del nord (1920-1921) Fam a Shaanxi i Hunan (1928) Guerres locals de Sichuan (1933-1935) Combats nacionalistes-comunistes fins al 1934 Inundaci del Yangzi (1935) Guerra contra el Jap 1937-1945 Inundaci del Huanghe (1938) Guerra civil xinesa (1946-1949) Guerra de Corea Presa del poder dels comunistes(1950-1952) Total
Font: adaptaci de Pierre Gentelle (1977), La China, pg. 34.
De 20 a 40 milions De 2 a 3,5 milions De 9 a 13 milions De 1 a 2 milions De 0,5 a 1 mili De 150 a 225.000 De 250 a 500.000 De 2,5 a 5 milions De 0,5 a 1 mili De 250 a 500.000 De 250 a 500.000 De 6,5 a 13 milions De 750.000 a 1,5 milions De 1,25 a 2,5 milions 500.000 3 milions De 48,45 a 88,075 milions
22
Sens dubte, en el cas xins, un factor que ha influt de manera decisiva en la baixada de la mortalitat s la seva concepci tradicional de la salut, que posa laccent en els aspectes preventius.
La mortalitat [a la Xina] va comenar a baixar des del comenament del segle XX amb ladopci de mesures de salut pblica en poblacions determinades. La cultura activa de prevenci de la mortalitat va facilitar la primerenca adopci daquestes mesures, almenys en certes ciutats. A Pequn els esforos de la salut pblica des del 1910 fins a la dcada de 1930 van tenir un important efecte en la reducci de la mortalitat, fet que va produir un augment de lesperana de vida de ms de deu anys (...). El medi urb va millorar molt enfront del rural. (Lee i Feng, pg.42).
La taxa de mortalitat xinesa va baixar per primera vegada duna manera espectacular entre 1949 amb el 20 i 1957 amb el 10 . El 1973 era del 7 i a partir daquest moment la seva caiguda ha estat molt ms lenta fins al 6 (cal tenir en compte, per, que alguns autors consideren amb precauci aquestes xifres i apunten a taxes una mica superiors).
La rpida difusi de mesures bsiques de salut amb el Programa Nacional de Salut Pblica Patritica (aiguo gonggong weisheng yundong) de la dcada de 1950 va arribar a tots els nivells del mn rural. Es caracteritzava per lmfasi en mesures bsiques i senzilles de prevenci abans que en el desenvolupament de tractaments mdics costosos que lestat no podia pagar.
Un altre aspecte important s el descens dinfanticidis que va reduir duna manera drstica la mortalitat infantil, que va passar de 200 abans del 1949, al 107 el 1955 i a menys del 50 a escala nacional durant la dcada del 1970, essent menys del 10 a les ciutats.
La transici demogrfica a Corea es va iniciar al comenament del segle

XX
amb la introducci de sistemes de salut i de medicina occiden-
La imatge de nens rentant-se les mans es va convertir en un tema habitual dels cartells educatius.
tals.
Les taxes de mortalitat van baixar i lesperana de vida va augmentar des dels trenta-set anys entre 1925 i 1930, als cinquanta-dos anys durant el perode de 1955-1960. La taxa de mortalitat a mitjan els anys seixanta era del 13 , una baixada considerable des del 24,7 del perode 1916-1920.
Pel que fa a Hong Kong, la baixada de la mortalitat va ser important des del 1951, que va arribar al 5 el 1964 i es va estancar des daleshores.
Actualment, Hong Kong encara posseeix una de les taxes de mortalitat ms baixes del mn, acompanyat per una de les esperances de vida ms altes.
23
2.2. Segona fase: el descens de la natalitat desprs duna explosi demogrfica La segona fase de la transici demogrfica, s a dir, la baixada drstica de la taxa de natalitat, no s habitual que sigui simultnia a la de la mortalitat, sin que sinicia una mica desprs i dna lloc a un perode de temps variable amb una taxa de natalitat alta i una taxa de mortalitat considerablement baixa. Com a resultat es produeix una explosi demogrfica, fins que de nou sajusten tots dos parmetres que determinen el creixement natural de la poblaci. La baixada de la taxa de natalitat en un context daugment de lesperana de vida i de les possibilitats de supervivncia representa una baixada de la taxa o ndex de fertilitat, s a dir, de la mitjana del nombre de fills per dona en edat frtil (15-49 anys).
En general es pot afirmar que la taxa de fertilitat tradicional a lsia oriental sempre ha estat ms baixa que leuropea, la qual cosa demostra lexistncia de certes mesures de control de la natalitat abans de la difusi dels mtodes anticonceptius moderns.
El Jap i la Xina sn dos bons exemples de taxes de fertilitat inferiors a la mitjana europea abans de la transici. En tots dos pasos el recurs a linfanticidi ha estat una prctica habitual per a regular el creixement de la poblaci.
Creixement zero La transici demogrfica clssica sol acabar amb un estancament del creixement de la poblaci, o creixement zero. La taxa de fertilitat arriba un moment que baixa de la mitjana dels 2,1 fills per dona, s a dir, el llindar del relleu generacional duna societat. A ms, simultniament a la baixada de la mortalitat i de la natalitat es produeix un altre fenomen parallel: laugment de lesperana de vida.
Entre 1920 i 1972 el Jap va passar duna explosi demogrfica a lestancament del creixement de la poblaci. En canvi, la Xina va comenar molt ms tard i, al contrari del Jap, es caracteritza per haver experimentat una de les baixades ms rpides de la natalitat del mn. A ms, a causa del desfasament entre la transici de la mortalitat i la de la natalitat, la poblaci xinesa tamb va experimentar una explosi demogrfica, de manera que es va doblar entre 1950 i 1989.
a
Taxa de creixement vegetatiu 18,8 14,8 7,4 28,8 12,2 3,7 Poblaci (en %) Taxa de fertilitat Esperana de vida 0-14 anys ms de 65 anys Urbana Densitat
Caracterstiques de la poblaci de lsia oriental, 1950-2000. Poblaci (en milers) Xina 1950 1975 2000 1950 1975 2000 554.760 927.808 1.265.830 1.940 4.396 7.116 43,8 21,5 14,3 37,7 17,2 9,5 25,0 6,7 7,0 8,9 5,0 5,9 6,22 3,32 1,80 4,44 2,32 1,17 40,8 65,3 71,2 61,0 73,6 79,9 34 39 25 30 30 16 4 4 7 2 5 11 12,5 17,4 36,1 82,5 89,7 100,0 7.031 136 Taxa de natalitat Taxa de mortalitat
Hong Kong
24
Poblaci (en milers) Macao 1950 1975 2000 Jap 1950 1975 2000 1950 1975 2000 1950 1975 2000 Taiwan 1950 1975 2000 7.476 16.001 22.276 83.625 111.524 127.096 10.815 16.018 22.268 20.357 35.281 46.740 190 253 444
Taxa de natalitat
Taxa de mortalitat
Taxa de creixement vegetatiu 24,2 10,5 4,1 14,3 9,3 1,0 7,9 14,2 6,8 5,0 16,5 6,9
Poblaci (en %) Taxa de fertilitat Esperana de vida 0-14 anys ms de 65 anys Urbana Densitat
37,7 17,1 8,8 23,7 15,4 9,2 22,7 20,5 16,7 37,0 23,6 12,8
13,5 6,6 4,6 9,4 6,1 8,3 14,8 6,3 9,9 32,0 7,1 5,9
5,03 2,00 1,10 2,75 1,81 1,33 3,35 2,80 2,07 5,40 2,92 1,51
54,0 69,4 79,3 63,9 75,5 81.5 49,0 66,9 65,1 47,5 64,8 75,5
29 30 22 35 24 15 41 38 27 42 38 21
3 6 7 5 8 17 3 4 6 3 4 7
97,4 97,6 98,8 50,3 75,7 78,8 31,0 56,7 60,2 21,4 48,0 81,9 473 349
Corea del Nord
Corea del Sud
13,8
5,6
8,3
75,04
21
8.
616
Font: The future of population in Asia, pg. 130-131.
A tall dexemple, s significatiu que els 5,2 fills de mitjana per dona del Jap el 1920 es redussin a 4 durant el perode de 1938-1946; que segus un augment fins als 4,5 el 1947-1949, degut al baby boom posterior a la guerra (resultat dels excessos de mortalitat derivats del conflicte), per aviat, ja el 1955, es va reduir a 2,4 fills per dona.
La taxa de natalitat superava el 30 fins al 1937 i va arribar a un pic de 34 entre 1947 i 1949, tot i que va caure rpidament al 20 el 1954, al 16 el 1976 i al 10 el 1994. Mentre no va baixar definitivament la natalitat el creixement de la poblaci es va mantenir a un nivell elevat superior a l1,2% anual fins al 1972, moment en qu la taxa de creixement es va enfonsar definitivament: 0,7% el 1980 i 0,3% el 1994.
A Hong Kong la natalitat i la fertilitat no van comenar a caure fins al 1962, mantenint-se durant molt de temps el creixement vegetatiu de la poblaci (sense incloure la immigraci) proper al 3% anual.
La taxa de natalitat va passar del 35 el 1962 al 19,7 el 1971. La taxa de creixement de la poblaci era del 14,7 el 1973, enfront del 27,5 deu anys abans.
Durada de la transici demogrfica Shan produt fenmens similars a tota la zona: la transici demogrfica del Jap va durar vint-i-quatre anys, els mateixos que a Corea del Sud i una mica menys que els vint-i-vuit anys de Taiwan.
La taxa de fertilitat va baixar primer de manera molt rpida per a desprs ferho lentament i ja el 1976 la mitjana de fills per dona era de 2,5, baixant a 1,5 el 1985 i 1,2 -la ms baixa del mn- el 1993. La taxa de natalitat va baixar al tretze el 1988.
25
ndex de fertilitat (mitjana de fills per dona)
A mitjan anys seixanta les dues Corees tenien un comportament demogrfic semblant amb una taxa de natalitat alta entorn del 40 . La fertilitat de Corea del Sud, desprs del baby boom de 1954-1961, quan va acabar la guerra que va elevar la taxa de creixement anual fins al 3%, va baixar de sis fills per dona el 1960 a 2,8 el 1980. Entre 1975 i 1980 Corea del Sud va baixar la seva taxa de creixement al 1,5% anual, taxa que a Corea del Nord es va assolir una dcada desprs. El nivell del llindar del relleu generacional de 2,1 es va aconseguir el 1983 a Corea del Sud i per a 1990 ja tenia una taxa de fertilitat d1,6 fills per dona i la taxa de creixement anual estava per sota de l1%; mentre que Corea del Nord encara tenia 2,4 fills per dona i una taxa de creixement natural que doblava a la del Sud. A Taiwan tamb va ser durant la dcada de 1960 quan la natalitat va sofrir una important reculada, passant de set fills per dona el 1951 a 1,8 el 1990. El mateix va passar a Hong Kong, de manera que la taxa de natalitat va baixar del 35 lany 1962 al 19,7 lany 1971. La taxa de creixement vegetatiu va experimentar una caiguda parallela des del 27 el 1963 al 14 el 1973 i la taxa de fertilitat se situava el 1975 en 2,5 fills per dona, baixant a 1,5 el 1985 i a 1,2 el 1993. Tornant novament a la Xina, malgrat que per una banda la dcada de 1950 va ser el moment de la baixada drstica de la mortalitat, no va succeir el mateix amb la taxa de natalitat que era del 41 el 1949 i va pujar fins al 43 el 1957. La taxa anual de creixement mitj en aquesta poca entorn del 2% anual era de les ms altes del mn.
El Gran Salt Endavant El Gran Salt Endavant (19581961) va ser una campanya poltica que va accelerar la collectivitzaci de la societat i de leconomia xinesa. Un dels seus objectius era arribar en quinze anys als mateixos nivells de producci dacer de la Gran Bretanya; aix, doncs, tot el poble es va posar a fabricar acer que va resultar de molt mala qualitat i inservible. Fou un dels fracassos ms grans de la poltica de Mao Zedong, amb unes conseqncies demogrfiques dramtiques.
Poltica demogrfica coreana A Corea del Nord la poltica oficial ha estat pronatalista fins fa molt poc temps. Lestat procurava que la seva poblaci augments ms rpid que a Corea del Sud.
La fam del Gran Salt Endavant va afectar la fecunditat:

La fecunditat es va reduir en totes les edats per efecte de la infraalimentaci (amenorrea, disminuci de les relacions sexuals), de la separaci dels cnjuges per migraci i
26
de lendarreriment de ledat dels matrimonis. Lindicador sinttic de la fecunditat va passar de 6,4 fills per dona el 1957 a 3,3 el 1961. Durant els anys 1958-1961, es considera que hi va haver un excedent de 25 a 30 milions de defuncions pel que fa a la situaci normal i un dficit de 30 a 35 milions de naixements. (Thumerelle, pg. 294).
La reacci davant aquesta prdua humana va ser que quan es va recuperar la situaci alimentria normal es va produir una hiperfecunditat de fins a 7,5 fills per dona el 1963, i de ms de 6 fins el 1969. La taxa de natalitat era molt elevada, del 36 al 42 . Daltra banda, la taxa de creixement anual va superar el 3% el 1963 (natalitat 50 , mortalitat 15 ) i va romandre per sobre del 2% entre els anys 1962 i 1969. No cal oblidar que la taxa de mortalitat, amb lexcepci dels anys negres posteriors al Gran Salt Endavant, ja havia baixat al 10 el 1957 i va continuar decreixent fins al 8 el 1969, en part grcies a noves campanyes de masses relacionades amb la higiene i la medicina preventiva en el medi rural, basades en un cos dauxiliars sanitaris coneguts com els metges descalos, amb una gran eficcia en els seus resultats.
Metges descalos El model de salut pblica xins que simbolitzaven els metges descalos es va convertir en un model a seguir per tots els pasos en vies de desenvolupament. Es basava en una formaci elemental sanitria i en la integraci de la medicina popular al costat de lmfasi en la prctica com a mtode daprenentatge.
Tot i que la Xina va experimentar la major crisi demogrfica de la histria mundial, la seva poblaci va augmentar en gaireb tres-cents milions en dues dcades: cinc-cents cinquanta milions el 1950, sis-cents seixanta el 1960, vuit-cents trenta el 1970, i va superar els mil milions el 1982 i els mil cent milions el 1989.
Evoluci de la poblaci xinesa (1950-1990, en milions)
En definitiva, la segona fase de la transici demogrfica a la Xina va ser bastant tardana al mateix temps que extremadament breu (menys de vint anys). La dcada de 1970 va ser la de la transici de la natalitat i la fecunditat, moment en qu trobem el punt dinflexi de les corbes de la taxa de creixement: la mortalitat es va estabilitzar i la natalitat va decrixer.
27
La natalitat va caure un 50% entre el 1970 i 1979, passant del 33 lany 1970 al 17 lany 1980. Des de lany 1990 la taxa de reproducci de la poblaci xinesa ha caigut per sota del llindar del relleu generacional. Lesperana de vida al nixer est entorn dels setanta-un anys i el creixement de l1,1% anual s baix. Per a arribar en tan poc temps a uns avanos tan espectaculars la intervenci de lestat va ser important, encara que aquesta no va ser lnica causa. Durant la dcada de 1980 es va produir una tercera onada de natalitat especialment a causa del gran volum de la generaci nascuda entre 1962 i 1972, que en aquesta poca va entrar en la plenitud de la seva edat frtil; aix la taxa de natalitat de 1988 va arribar a un nou cim de 21 , per a tornar a decrixer de nou des daquell moment.
a
Lectura recomanada Es poden consultar els articles dO. Larsen i altres (1998). Fertility and son preference in Korea. C.B. Park i N.H. Cho (1995). Consequences of son preference in a low fertility society: imbalance of the sex ratio at birth in Korea.
Pel que fa a la proporci entre sexes, en concret la taxa de masculinitat (nombre dhomes per cada cent dones) de lsia oriental, amb lexcepci del Jap, on no hi ha preferncia per sexe, aquesta va augmentar durant la segona meitat de la dcada del 1980, que va superar la mitjana mundial daproximadament cent sis homes per cada cent dones en el moment de nixer.
Taiwan i Hong Kong estaven el 1990 en cent nou homes per cada cent dones, la Xina en cent onze i Corea del Sud va pujar fins al cent dotze. A la Xina lavortament selectiu, el no-registre de naixements de nenes i linfanticidi femen sn les causes principals de laugment de la taxa de masculinitat en el moment de nixer. Per en el cas de Taiwan i de Corea del Sud lnica explicaci s lavortament selectiu.
Entre el 1950 i 1995 la poblaci de Corea del Sud va augmentar de vint a quaranta-cinc milions. Corea del Sud i Taiwan van crixer entorn de l1% anual, corresponent una tercera part del seu creixement a la dcada dels seixanta. El Jap noms ho va fer al 0,2% i aviat va comenar a perdre poblaci. La rpida baixada de la fertilitat tamb produeix canvis immediats i importants en lestructura dedat: baixada del nombre relatiu de nens, creixement del nombre relatiu dadults en edat activa, i ms endavant un augment relatiu del nombre dancians.
En definitiva, la transici demogrfica ja sha completat en la zona. El Jap va ser el primer pas que la va dur a terme. La resta, tot i que el descens de la mortalitat va comenar gradualment des de la fi de la Primera Guerra Mundial, no va ser fins desprs del 1950 quan va experimentar la caiguda realment important de mortalitat. Pel que fa a la natalitat, a Taiwan, Hong Kong i Corea del Sud es va produir un important descens bsicament durant els anys seixanta, i a la Xina i Corea del Nord va ser en els anys setanta. Daquesta manera, en lltima dcada del segle
XX,
tots els pasos de lsia oriental tenien
taxes de fecunditat per sota del nivell mnim del relleu generacional (2,1 fills) i el creixement general de la poblaci era molt ms lent, i sapropava en alguns casos al creixement zero.
28
3. Estructura demogrfica de la poblaci
Lestudi de lestructura demogrfica de la poblaci consisteix bsicament en lanlisi de la seva distribuci per sexe i edat i levoluci al llarg del temps. Una eina bsica per aquest estudi s la de les pirmides de poblaci, que reflecteixen grficament les caracterstiques de la poblaci en una data determinada. En el seu conjunt lsia oriental, fruit de la transici demogrfica ja completada, mostra unes pirmides on es pot observar el fenomen de linici de la reducci de la base a causa de la baixada de la natalitat.
A llarg termini aquest fenomen provoca lenvelliment de la poblaci, per actualment noms el Jap comena a manifestar aquesta pauta. Una altra caracterstica comuna, per en aquest cas amb lexcepci del Jap, s la presncia dunes taxes de masculinitat excessivament altes, fet que sha accentuat especialment durant la dcada de 1990 a mesura que augmenta el nombre de famlies amb fills nics.
Pirmides de poblaci de la Xina i Taiwan (2002).
Les pirmides de poblaci sn una eina molt important per illustrar les caracterstiques de la poblaci en un moment determinat. En aquests dos exemples podem comprovar lestretament de la base de la pirmide, conseqncia de la baixada de natalitat (desprs dhaver completat la transici demogrfica).
3.1. Estructura per sexe. Societats amb preferncia de barons La mitjana de les societats a escala mundial s que neixi un nombre de nens lleugerament superior al de les nenes. La rtio per sexe al naixement s daproximadament cent quatre a cent set barons per cada cent dones. Al mateix temps les taxes de mortalitat infantil solen ser superiors per als barons, de manera que a mesura que els nens es fan grans hi ha una tendncia a lequilibri entre els sexes.
29
Durant lltima etapa de la vida torna la desigualtat, en aquest cas a favor de la poblaci femenina, ja que lesperana de vida sempre s superior en les dones que en els homes.
Les societats que prefereixen fills barons utilitzen una srie de prctiques que provoquen una relaci per sexe anormalment alta per als barons. Les taxes de mortalitat femenina poden augmentar per negligncies, maltractaments, i fins i tot per prctiques dinfanticidi femen. Una altra possibilitat s no registrar el naixement de nenes o donar-les en adopci.
Des de mitjans de la dcada del 1980 a Corea del Sud, la Xina i Taiwan, la introducci de tecnologies per a determinar el sexe del fetus, combinada amb la facilitat daccs a lavortament, ha donat com a resultat un nombre excessivament alt de naixements de barons, fet que indica que les parelles avorten selectivament futures nenes.
Pirmide de poblaci de Corea del Nord i Corea del Sud (2002)
La pirmide de poblaci de les duees Corees mostra una disimetria entre sexes, ms accentuada en el cas sudcore, degut a la preferncia pels descendents barons que ha dominat tradicionalment la cultura coreana. Daltra banda, la forma de la pirmide de la poblaci nordcoreana, amb una base ms mplia, reflecteix un procs de transici demogrfica ms tard que el de Corea del Sud.
En la major part de lsia oriental, amb lexcepci una vegada ms del Jap, hi ha un sistema institucionalitzat de preferncia de fills barons per diverses raons, com la importncia de la transmissi del cognom familiar per via exclusivament masculina, lherncia de la propietat a la qual fins fa poc temps noms hi tenien dret els descendents barons i el paper especial ocupat pels fills en els rituals familiars sobre qui descansa el culte als avantpassats i la representaci pblica familiar.
Lexcepci japonesa Al Jap no hi ha una preferncia per al sexe dels fills, per en canvi es produeix un fenomen relacionat amb aquest tema. Segons el calendari tradicional japons els anys 1846, 1906 i 1966 van ser anys del hinoe uma (cavall de foc yang), un fet que succeeix cada seixanta anys. Hi ha la creena que les dones nascudes en aquest any porten la
30
desgrcia a la seva famlia i als seus futurs esposos, a qui poden arribar a matar, motiu pel qual en aquests anys hi ha un gran dficit en el nombre de naixements, que habitualment es compensa lany segent amb un excs de naixements.
Tamb hi ha factors econmics que afavoreixen la preferncia de fills barons. Tradicionalment sesperava que els fills casats visquessin amb els seus pares grans i els proporcionessin suport econmic. Les filles solien abandonar la seva famlia natal per a passar a pertnyer a la del seu marit i no sesperava delles cap ajuda econmica quan els pares fossin vells; a ms, les seves noces solen comportar moltes despeses invertides en el dot que aporten als seus matrimonis.
Abans de la industrialitzaci els fills barons eren econmicament molt importants, ja que contribuen a les tasques agrcoles des de molt joves i, en el futur, mentre les diferncies de salari entre sexes persisteixin els pares continuaran pensant que els fills a llarg termini els poden proporcionar ms seguretat econmica que les filles.
El fet que la taxa de mortalitat sigui ms gran en les nenes s un indicador de la preferncia de fills: la taxa de mortalitat s ms alta per a les nenes amb germanes grans.
Una enquesta del 1991 a Taiwan va mostrar que el 90% de les parelles que tenien dos fills, almenys un dels quals fos un noi, utilitzaven mtodes anticonceptius, mentre que noms ho feia el 76% de les parelles que nicament tenien filles. Al final dels anys vuitanta les dones xineses que ja tenien almenys un fill bar doblaven la possibilitat davortar enfront daquelles que noms tenien filles. A mesura que les parelles tenen menys fills lesfor per tenir almenys un bar augmenta.
A Taiwan i Corea la fertilitat ha caigut per sota del nivell del relleu generacional sense que lestat hagi promogut cap campanya per esmenar aquesta tendncia.
3.1.1. Tecnologia moderna Laplicaci de la tecnologia moderna a les prctiques de control de natalitat ha tingut conseqncies importants a lsia oriental. En destaquem lavortament i la determinaci del sexe. 1) Avortament. Les tradicionalment altes taxes davortament de lsia oriental en els darrers anys shan incrementat encara ms.
A Corea del Sud lavortament s un dels mtodes ms habituals de control de la natalitat que empara el govern en cas que els anticonceptius fallin. El 1990 la mitjana davortaments per dona casada al llarg de la seva vida era de 1,9, superior a la mitjana de fills per dona, que era d1,6. A la Xina urbana els avortaments van passar dun 3% dels embarassos el 1960 a un 30% el 1987, i en lmbit rural es va passar de gaireb cap avortament a un 15% dels embarassos en els mateixos anys Lectura recomanada S.B. Westley (1995). Evidence mounts for sexselective abortion in Asia, Asia-Pacific Population and Policity, nm. 34.
31
2) Determinaci fetal del sexe. Durant la dcada de 1980 es va introduir i va difondre la tecnologia per a determinar el sexe dels fetus de les dones embarassades: ultras, amniocentesi, etc. El mtode dels ultrasons s el ms segur, barat i utilitzat. El problema s que la prova no s prou segura fins al segon trimestre de lembars i comporta risc davortaments tardans i majors riscos per a la salut de la mare. Actualment sest difonent ls dels escnners per a determinar el sexe.
3.1.2. Avortament selectiu per sexe Levidncia daquest tipus davortament la proporciona laugment de la taxa de masculinitat entre els nadons. A Taiwan, la Xina i Corea del Sud no ha deixat daugmentar des dels anys vuitanta. Quan analitzem la taxa de masculinitat per ordre de naixena aquest fenomen queda clarament reflectit: el 1992 van nixer cent dinou barons per cada cent dones a la Xina, cent catorze a Corea del Sud i cent deu a Taiwan. A Corea del Sud i la Xina la taxa de masculinitat per als nascuts en tercer lloc i posteriors ha augmentat des de comenaments de la dcada del 1980. El 1989 els fills nascuts en quart lloc tenien una taxa de masculinitat de doscents nou a Corea del Sud, s a dir, naixien ms de dos barons per cada dona. A pesar de tot, limpacte daquestes taxes de masculinitat s mnim a escala nacional perqu molt poques famlies tenen tres o quatre fills.
El desequilibri en lestructura de sexe de la poblaci a causa daquestes prctiques, a ms de ser temporal, no s tan significatiu com sembla a primera vista i la tendncia s que es redueixi.
Per exemple, a la Xina les taxes de masculinitat sn baixes en les provncies ms rurals i menys desenvolupades, altes en les provncies ms desenvolupades i baixes de nou en les ciutats modernes com Shanghai i Pequn, i la tendncia s que aquestes grans ciutats marquin la pauta futura de la Xina.
3.2. La posici canviant de la dona en la societat i els seus efectes demogrfics En lestructura per sexe, per a poder entendre la transici demogrfica i la baixada de la fertilitat, s necessari tenir en compte almenys uns indicadors mnims de canvis socials i econmics. En concret ens referim als canvis en el matrimoni i en leducaci de les dones que sens dubte han influt en el comportament demogrfic de les poblacions de lsia oriental.
32
Actualment els joves esperen ms temps per a casar-se, les parelles tenen menys fills i cada vegada un major nombre de dones casades treballa fora de la llar.
3.2.1. Matrimoni
El matrimoni a lsia oriental sol ser universal i, a ms, les taxes de divorci sn molt baixes. Una altra caracterstica s que ledat de contreure matrimoni sol ser tradicionalment baixa i lexistncia de parelles que viuen juntes sense estar casades i de fills fora del matrimoni s molt rara. No obstant aix, durant la segona meitat del segle sobserven importants canvis de tendncia en aquests parmetres.
XX
La tradici familiar a lsia oriental s fonamentalment patriarcal. Les dones abandonen als seus pares en el moment en qu es casen i sovint viuen amb els pares del seu marit si s fill nic o el germ ms gran. La dona tradicionalment tenia poca independncia dintre de la famlia, per el desenvolupament econmic i la modernitzaci ha canviat aquestes circumstncies, especialment a la Xina amb la revoluci socialista.
a
Lectura recomanada S.B. Westley (1998). Whats happening to marriage in East Asia?. AsiaPacific Population and Policy, nm. 46.
Entre el 1960 i el 1990 la proporci de dones de 25-29 anys casades va baixar del 95% al 69% a Taiwan, del 95% al 78% a Corea del Sud i del 78% al 60% al Jap. Daltra banda, ledat de contreure matrimoni no ha parat daugmentar, per exemple al Jap entre 1975 i 1995 ledat del primer matrimoni ha passat dels 24 als 28 anys per a les dones i dels 28 als 31 per als homes, essent un dels pasos del mn on ms tard es casa la gent. A Corea del Sud ledat mitjana de casar-se per als homes s de 30 anys i per a les dones de 26. Caracterstiques de la poblaci jove (15-24 anys) de lsia oriental, 1950-1990. Solters (en %) Home Xina 1950 1970 1990 Hong Kong 1950 1970 1990 Jap 1950 1970 1990 91,7 94,4 95,5 76,9 83,7 92,0 26,0 38,4 54,0 25,2 32,4 50,4 73,9 61,6 45,1 58,0 54,5 43,8 86,0 96,2 96,3 62,4 82,1 89,8 0,0 27,6 30,0 0,0 24,4 33,0 74,8 68,5 68,2 42,5 61,3 61,8 87,8 88,6 86,6 35,9 61,7 75,2 1,6 3,8 6,2 3,2 4,4 5,7 91,6 87,4 84,3 77,0 79,9 81,0 Dona Estudiant (en %) Home Dona Treballant (en %) Home Dona
33
Solters (en %) Home Corea del Sud 1950 1970 1990 Taiwan 1950 1970 1990 80,8 94,7 95,9 58,7 75,9 86,0 70,3 96,5 98,2 46,5 79,3 90,3 Dona
Estudiant (en %) Home Dona
Treballant (en %) Home Dona
19,5 25,6 43,5
6,4 16,0 40,4
80,5 64,8 56,5
43,0 48,6 50,1
21,2 34,1 35,9
7,0 25,8 38,6
77,7 65,6 59,7
36,6 43,4 47,8
Font: The future of population in Asia, pg. 144.
Durant la dcada del 1990 la major part de les dones del Jap, Hong Kong, Corea del Sud i Taiwan es casaven amb 26 anys o ms. A la Xina encara es casen entre els 20 i 25 anys. Un factor important per a casar-se ms tard s la disminuci de matrimonis concertats que al Jap, per exemple, ha baixat del 63% el 1955 al 7% el 1998.
Matrimonis concertats Els matrimonis arreglats han estat un prctica habitual a lsia oriental. El matrimoni es considerava un assumpte familiar i no individual, i lobjectiu era aconseguir la continutat de la famlia. La idea de matrimoni per amor s relativament recent en aquella zona.
Un altre aspecte que apareix amb fora a lsia oriental, en aquest cas especialment al Jap, s el del celibat: sespera que a lany 2010 el 10% de les dones i el 20% dels homes ms grans de cinquanta anys romanguin solters.
El 1999 tan sols el 2% dels naixements es van produir fora del matrimoni al Jap, enfront del 15% a Espanya, o del 33% als Estats Units. Les taxes de divorci, malgrat que en augment, encara sn baixes i sestima que al Jap, Corea del Sud i la Xina un de cada cinc matrimonis acabar separant-se en un futur prxim. La participaci de la dona en el mercat laboral tamb ha experimentat canvis. Al Jap el 57% de les dones casades treballava el 1994 tamb fora de casa, i a Corea del Sud ho feia un 27%. El treball domstic imposa una doble crrega, ja que aquest continua essent la responsabilitat bsica de la dona. Ara b, els fills no abandonen la casa fins al moment de casar-se i mentre viuen amb els seus pares les seves responsabilitats domstiques sn mnimes: el 87% de les dones solteres del Jap entre 20 i 27 anys vivia el 1994 amb els seus pares.
3.2.2. Educaci Leducaci primria per a nens i nenes s prcticament universal a tot lsia oriental, i la taxa descolaritzaci en leducaci secundria ha augmentat espectacularment a la zona des del 1960, desapareixent a poc a poc la tradicional diferncia per sexe en laccs a leducaci.
34
El 1990 prcticament totes les dones del Jap, Taiwan i Hong Kong dentre dotze i disset anys, franja dedat que correspon a leducaci secundria, estaven escolaritzades, i Corea del Sud presentava una proporci del 87%. Aquestes xifres contrasten duna manera important amb la situaci de trenta anys abans, el 1960, especialment a Taiwan i Corea del Sud, quan tan sols el 21% i el 14% respectivament de les dones estaven escolaritzades.
Pel que fa als estudis superiors, encara no sha redut la diferncia entre homes i dones. A Corea del Sud noms el 38% de les dones en el grup dedat corresponent estaven estudiant, enfront del 66% dels homes.
Matriculaci femenina en estudis secundaris i superiors (proporci de dones en el grup dedat corresponent matriculades el 1975, 1985 i 1995). 1975 Secundari Xina Hong Kong Jap Corea Sud 38 47 92 48 Superiors 0 5 17 5 1985 Secundari 33 73 96 91 Superiors 2 s.d. 20 21 1995 Secundari 62 76 104 101 Superiors 4 20 36 38
3.3. Lestructura per edat La caiguda de la taxa de mortalitat i fertilitat afecta lestructura dedat de la poblaci. Es poden destacar quatre aspectes: 1) Inrcia de la poblaci. Una generaci desprs que la fertilitat retrocedeixi a nivells baixos, hi ha una proporci gran i anormal dhomes i dones joves en edat reproductiva (que pertanyen a la generaci anterior, nascuts abans del descens de fertilitat), la qual cosa dna lloc a un gran nombre de naixements tot i que la taxa de fertilitat sigui baixa. Al mateix temps, el volum de la poblaci dedat ms avanada encara s petit a causa de lalta mortalitat del passat, la qual cosa tendeix a reduir el nombre de defuncions. Aquest desequilibri temporal de lestructura dedat provoca un creixement continu de la poblaci.
Lectura recomanada
Tots els pasos de lsia oriental han experimentat aquest fenomen. El Jap va arribar al nivell del relleu generacional de la fertilitat el 1957 i avui t una de les taxes de fertilitat ms baixes del mn, encara que sespera que la poblaci segueixi creixent fins al 2006. La Xina i Corea del Sud deixaran de crixer abans del 2050.
S.B. Westley (2001). A Snapshot of populations in Asia. Asia-Pacific Population and Policy, nm. 59.
2) Laugment de la joventut. A causa de la fora de la inrcia de la poblaci es produeix el fenomen dun augment important del nombre absolut dadolescents i adults joves, i tamb lincrement de la proporci daquest grup dedat en el global de la poblaci. La dinmica s variable segons les circumstncies de cada pas. Laugment dels joves comporta nous desafiaments
35
que afecten aspectes com una demanda deducaci, sanitat i treball ms elevada per a aquest grup dedat, encara que sigui temporalment. 3) Taxa de dependncia. Es refereix a lequilibri mantingut entre la poblaci econmicament activa i els fills i ancians que ha de mantenir. La poblaci es pot dividir en tres grans grups dedat: nens i joves de 0 a 14 anys, poblaci activa de 15 a 64 anys, i ancians a partir dels 65 anys. Quan decreix la mortalitat i la fertilitat, la proporci entre aquests grups dedat canvia. Al comenament de la fase de la transici de la fertilitat es produeix un descens temporal de la taxa de dependncia, la qual cosa repercuteix en la possibilitat destalviar i invertir ms en el desenvolupament econmic, en lloc de destinar el capital a mantenir la poblaci dependent. A ms, les dones amb menys fills passen a ocupar un paper ms actiu en leconomia. A aquest fenomen sel coneix com bonus demogrfic.
Pirmide de poblaci del Jap (2002) Taxa de dependncia s la mitjana de persones dependents per cada persona activa.
4) Envelliment de la poblaci. Amb el pas del temps i laugment de lesperana de vida la proporci de persones ms grans de seixanta-cinc anys en el total de la poblaci s cada vegada ms elevat. El Jap s el pas on el procs denvelliment de la poblaci est ms avanat.
3.3.1. La joventut Actualment, la joventut de lsia comparteix una srie de caracterstiques com ara lendarreriment de ledat del matrimoni, lallargament del perode descolaritzaci o la propensi a diversos tipus de conducta de risc (fumar, beure, consum de drogues, etc.).
La pirmide de la poblaci japonesa illustra clarament el problemtic fenomen de lenvelliment de la poblaci. A ms, podem destacar com queda tamb reflectit en el grfic limportant boom de natalitat que es va produir durant els primers anys que van seguir la Segona Guerra Mundial.
Molts governs han elevat ledat legal de matrimoni i fomenten el retard de ledat de contreure matrimoni, i de tenir el primer fill desprs de casar-se, aix com laugment del temps dinterval entre embarassos. Ara b, moltes vegades, la intervenci del govern no s necessria en aquests aspectes perqu la poblaci per si mateixa adquireix aquests comportaments.
Lsia oriental lidera aquesta tendncia cap a la postergaci de ledat matrimonial. La proporci de dones solteres de quinze a vint-i-quatre anys va augmentar del 70% lany 1950 al 91% el 1990. Entre els homes els solters van passar del 87 al 96% durant els mateixos anys.
36
Pel que fa a leducaci, lsia oriental tamb destaca des de 1950 pels seus alts nivells descolaritzaci per a tots dos sexes i el seu espectacular creixement. El 1990 el 74% de les joves i el 73% dels joves de quinze a dinou anys estaven escolaritzats.
A Corea del Sud el nombre total de joves de quinze a vint-i-quatre anys va passar de 3,8 milions a 8,8 milions el 1990, un augment del 132%. En aquest mateix perode de temps els joves escolaritzats van passar de 0,5 milions a 3,7 milions, un augment del 653%. Daltra banda, a mesura que augmenta lescolaritzaci disminueix la participaci en la fora laboral. Lectura recomanada P. Xenos; M. Kabamalan; S.B. Westley (1999). A look at Asias changing youth population. Asia-Pacific Population and Policy, nm. 48.
Hi ha diferents conductes de risc que sestan estenent entre els joves de lsia oriental. Les primeres experincies sexuals dels joves dentre quinze i vint-i-quatre anys tenen lloc fora del matrimoni: el 92% a Taiwan, i el 70% per al cas de les dones de la mateixa edat. La utilitzaci que fan aquests joves de mtodes anticonceptius s molt baixa: noms entre un 66% i un 50% dels joves en fa s. Sense fer-ne valoracions, aquestes dades mostren un canvi molt important respecte les actituds de fa dues dcades.
Les enquestes sobre la joventut a lsia mostren nivells importants de consum de begudes i tabac, per molt inferiors de drogues. Els homes sempre superen les dones en aquests comportaments i comencen en edats ms primerenques.
El 36 % dels joves barons de quinze a dinou anys de la Xina fuma, mentre que les dones noms representen l1%, encara que les japoneses arriben a una proporci del 12%.
Proporci de joves de quinze a dinou anys per sexe que fumen, beuen o consumeixen drogues (any 2000, lany 1994 per Taiwan) Beure Homes Xina Jap Corea del Sud Taiwan 37 39 46 s.d. Dones 9 31 51 s.d. Fumar Homes 36 26 21 33 Dones 1 12 11 2 Consum drogues Homes s.d. s.d. 3 s.d. Dones s.d. s.d. 3 s.d.
3.3.2. Els ancians Durant el proper mig segle la quantitat de persones majors de seixanta-cinc anys sespera que augmenti duna manera espectacular a tot lsia, ja que el procs denvelliment de la poblaci es produeix a lsia duna manera molt ms rpida que a Occident.
37
A lsia oriental lany 2000 la mitjana de la poblaci de 0-14 anys era del 23,9%, la ms gran de 65 anys del 7,7% i la poblaci de 15-64 anys del 68,8%. El Jap destaca per tenir la poblaci ms envellida de tot lsia amb ms del 17% del total, a ms de ser la poblaci que ms rpidament envelleix de tot el mn. La proporci del segment ms vell de la poblaci (els ms grans de setantacinc anys) no deixa daugmentar i la majoria sn dones fins al punt que per cada cent dones noms hi ha setanta homes.
Tradicionalment, ats que el matrimoni era universal i el divorci molt escs, la major part dels ancians o vivia amb els seus cnjuges o estava vidu o vdua. Ara b, amb laugment de lesperana de vida la proporci de vidus ha disminut. A Corea del Sud el 52% de les dones de 65-69 anys sn vdues, mentre noms el 8% dels homes sn vidus.
Actualment, tamb grcies a la baixada de la mortalitat infantil, els ancians tenen ms fills adults supervivents que en qualsevol altre perode de la histria.
El 1990 les dones de Corea del Sud amb seixanta anys tenien una mitjana de 4,4 fills vius. No obstant aix, amb la reducci de la fertilitat els pares ancians seran cada vegada ms dependents dun o dos fills solament. Les dones japoneses que van complir seixanta-cinc anys durant els anys 1995-2000 han estat les primeres del segle
XX
que noms tenen de mitja-
na dos fills vius. Qualsevol crisi vital (malaltia, mort, etc.) dels pocs fills vius pot amenaar el sistema tradicional de suport familiar per als ancians.
Fins fa poc temps els ancians vivien en famlies extenses de diverses generacions, i depenien dels seus fills adults i les seves esposes i altres membres de la famlia per fer front a les seves necessitats materials i de cura personal.
Lectura recomanada
Els canvis demogrfics, socials i econmics estan afectant aquest sistema de suport familiar basat fonamentalment en el respecte als grans. La proporci dancians japonesos que viu amb els seus fills ha passat del 80% lany 1950 al 50% lany 1990. A Corea del Sud les dones grans que viuen amb els seus fills ha baixat del 78% lany 1984 al 47% lany 1994. A Taiwan la proporci de pares que viuen amb un fill casat era del 82% lany 1973 i del 70% lany 1986.
S.B. Westley; S.H. Lee; A. Mason (2000). Policy options to support Asias growing elderly population. Asia-Pacific Population and Policy, nm. 54. Desenvolupa les qestions del suport familiar, lestalvi i les pensions de la poblaci dedat avanada.
38
El canvi de la forma de residncia indica en certa manera una disminuci del suport familiar. El 1996 noms el 15% dels vells del Jap esmentaven els seus fills com a font dingressos, un descens substancial respecte la xifra del 30% de lany 1981.
Per fer front a les necessitats de la jubilaci els ancians necessitarien treballar ms, estalviar ms o poder dependre ms de programes pblics molt ms desenvolupats que els actuals.
Ledat de jubilaci obligatria en general ha estat ms baixa a lsia que a Europa, per ara est canviant la situaci. Al Jap s de seixanta-cinc anys per a homes i dones, a Corea del Sud baixa als seixanta anys per a tots dos sexes i a la Xina els homes es jubilen als seixanta i les dones als cinquantacinc anys dedat. Pel que fa als sistemes de pensi pblica, la seva implantaci s molt variable segons la zona: al Jap el 100% de la fora de treball est coberta per la seguretat social, per a Corea del Sud la proporci s del 26% i a la Xina de tan sols el 21%.
39
4. Distribuci espacial de la poblaci
Una de les caracterstiques de la poblaci de lsia oriental s que els pasos tenen una densitat molt alta. En casos com el de la Xina, que ocupa el tercer lloc mundial pel que fa a superfcie, aparentment la densitat s ms baixa, per si sobserva amb ms deteniment tamb es descobreix una distribuci de la poblaci desigual sobre el territori amb grans concentracions en un espai relativament petit.
Densitat de poblaci dalguns pasos (2001, habitants per quilmetre quadrat)
Un altra caracterstica comuna, de nou amb lexcepci de la Xina, s lalta proporci de poblaci urbana. De fet, al llarg de la histria lsia oriental, en concret el Jap i la Xina, han estat llocs amb una alta taxa durbanitzaci que tenien les ciutats ms grans del mn.
El cas de la Xina, com el de Corea del Nord, s singular a causa de lestabliment dun sistema socialista que no solament va controlar duna manera estricta la mobilitat de la poblaci fins que va canviar la seva orientaci econmica de finals dels anys setanta, sin que tamb va intentar de ruralitzar la poblaci enviant a viure al camp una considerable quantitat de poblaci urbana per mitj de diverses campanyes de masses, especialment la Revoluci Cultural. En els pasos de lsia oriental destaquen, per les seves dimensions, les grans concentracions urbanes: El cas ms espectacular s el de Corea del Sud on en la zona metropolitana de la capital, Sel, hi viu aproximadament la meitat de la poblaci del pas.
40
Pel que fa al Jap, cal tenir en compte que a ms de posseir la ciutat ms gran del mn, Tokyo (26,4 milions el 2000), en el conjunt de tres metrpolis (Tokyo, Osaka i Nagoya) hi resideix prop de la meitat de la poblaci japonesa. A la Xina tamb hi ha grans ciutats com Shanghai i Pequn. Taiwan tamb concentra un part important de la seva poblaci en tres grans ciutats. I Hong Kong s bsicament una ciutat encara que tamb compta amb els denominats Nous Territoris.
La concentraci de la poblaci i les altes densitats sn el resultat tant de pautes dassentament tradicional com de diferents moviments de poblaci, el conegut fenomen de lxode rural.
Les migracions internes de cada pas de la zona han determinat en gran mesura lactual distribuci de la poblaci. En els pasos dominats per economies planificades i on lestat ha estat capa de controlar relativament la mobilitat de la poblaci com a Corea del Nord i la Xina, el creixement a les grans urbs sha detingut, o si ms no ha seguit a un ritme molt inferior i ms lent, fet que ha evitat que sestengus el fenomen del barraquisme que acostuma acompanyar les primeres fases dels xodes rurals.
4.1. Densitats diferenciades Tots els pasos de lsia oriental mostren un assentament desigual de la poblaci que, en part, ha estat marcada per les condicions naturals del sl, ja que hi ha una alta proporci de terra muntanyenca. Sens dubte, els casos ms espectaculars en aquest sentit sn els del Jap on tres quartes parts del territori s muntanys, i Taiwan, on prcticament es repeteix aquesta proporci.
a
El Tibet Un exemple de baixa densitat a la Xina s el del Tibet. La poblaci de Catalunya dobla mpliament la poblaci de la Regi Autnoma del Tibet, malgrat que la seva superfcie s ms de trenta vegades superior, amb una densitat de menys de 2 habitants per km2.
La Xina, malgrat la immensitat del seu territori, tamb t una alta concentraci de la seva poblaci a la part oriental i litoral, ats que una gran superfcie de linterior i de la seva perifria s territori desrtic o pertany a zones dalta muntanya. Corea del Sud, dentre els pasos del mn que compten amb ms de 10 milions dhabitants, ocupa el tercer lloc en el llistat de major densitat. El Jap ocupa el cinqu lloc. Si sutilitzs el criteri de densitat de poblaci per superfcie cultivable aleshores el Jap passaria a ocupar la primera posici. A Corea del Nord no s fins a la segona meitat del segle
XX
quan es
comencen a poblar les seves zones muntanyosa en moviments dirigits
41
per lestat amb lobjectiu de desenvolupar i evitar altes concentracions de poblaci. Hong Kong s un cas especial, ja que es tracta dun petit territori duna mica ms de 1.000 km2 amb ms de set milions dhabitants. En definitiva, s una ciutat formada per diverses illes i una petita part continental que sempre ha tingut una gran densitat de poblaci.
Lany 2001 la densitat de Hong Kong era de ms de 7.000 hab./km2, per si sanalitza amb una mica ms de detall sobserven grans contrastos en aquest espai; aix, doncs, lilla de Hong Kong t 16.670 hab./km2, Kowloon 43.180 hab./km2, i els Nous Territoris juntament amb la resta de les illes tan sols 3.350 hab./km2.
La densitat de Taiwan tamb s una de les ms altes del mn amb 616 hab./km2 i ocupa la segona posici mundial desprs de Bangladesh. Lany 2000, la capital, Taipei, tenia 9.736 hab./km2. Bona part de la poblaci resideix en quatre grans metrpolis: Taipei, Kaohsiung, Taichung i Tainan. La ciutat de Taipei est experimentant des de finals dels anys vuitanta un fenomen de prdua de poblaci que sassenta en les ciutats de la perifria. A continuaci analitzarem breument el cas de la Xina degut als seus extraordinaris contrastos interns de poblament.
Histricament, la poblaci xinesa sempre sha concentrat a la zona oriental i al voltant de les seves grans conques fluvials dels rius Yangzi, Huanghe i Xijiang. La diagonal que comprn la zona nord-occidental del pas sempre ha
42
estat poc poblada pels seus condicionants fsics: alta muntanya, deserts, estepes, boscos.
Lexcepci ha estat la provncia de Sichuan, tamb coneguda com la conca vermella, una provncia de linterior que fins que es va dividir en dos lany 1997 i es va crear el municipi directament subordinat al govern central de Chongqing, era la ms poblada de la Xina amb cent quinze milions dhabitants.
Al llarg de la histria, lestat xins ha promogut moviments de poblaci amb lobjectiu de colonitzar zones fronteres i descongestionar les zones amb altes densitats de poblaci.
Monglia Interior i Manxria sn dos casos clars daquestes poltiques de poblament, zones que han passat dunes densitats molt baixes a densitats considerablement altes. Tamb a Xinjiang i al Tibet, encara que amb ms retard, i amb un grau dintensitat que no deixa de ser important, shan produt aquests fenmens que alguns autors qualifiquen de colonitzaci interna, ats que els habitants originaris daquestes zones no sn pobles que pertanyin a la majoria tnica Han.
Seguint lanlisi fet per G.K. Heilig (1997) a partir de dades del 1992, i tenint en compte que la situaci actual s semblant amb lnica diferncia dun major nombre de poblaci i densitat es pot afirmar:
1. Gaireb 115 milions de persones (el 10% de la poblaci) viuen en tan sols 47.000 km2, s a dir, en el 0,5% del total de la superfcie. La mitjana de la densitat de la poblaci en aquests districtes i ciutats s de 2.428 hab./km2. 2. La meitat de la poblaci xinesa viu en una superfcie de 778.000 km2, que representa el 8,2% del total del territori. La densitat de poblaci en aquesta zona s de 740 hab./km2. 3. Aproximadament, mil milions de xinesos (o ms del 90% de la poblaci) viu en poc ms del 30% de la superfcie del pas amb una densitat de 354 hab./km2.
4.2. Mn urb i rural Ja durant el segle XVIII el Jap era el lloc ms urb del mn. Hi havia cinc ciutats amb ms de 100.000 habitants i Edo (Tokyo) comptava amb un mili dhabitants. A la fi daquest segle entre el 15 i el 20% de la poblaci era urbana, i del 6 al 12% vivia en ciutats de ms de 100.000 habitants (a Europa noms ho feia el 2% de la poblaci). El 1920 el Jap tenia a una poblaci urbana del 18% que el 1940 ja era propera al 38% i el 1955 superava el 50%. Lany de mxim creixement urb va ser el 1962 i el 1975 va comenar una reducci relativa de la poblaci de les tres ciutats ms grans, que va comenar a desplaar-se cap a la perifria. Corea del Sud va passar duna poblaci urbana del 2,8% lany 1915 a 13,2% lany 1944. Quan es va acabar la Segona Guerra Mundial molts emigrants van tornar del Jap i tamb des del nord es van dirigir al sud, de manera que al voltant de tres milions de persones van entrar a Corea del Sud durant aquesta poca, xifra que representava el 15% del total de la seva poblaci. La majoria dimmigrants es va establir a les ciutats. De tota manera, va ser du-
43
rant la dcada de 1960 quan es va produir lxode rural, i la poblaci urbana va passar del 28% lany 1960 al 41% lany 1970.
De 1960 a 1965 Sel va atreure el 70% de tots els emigrants (el 5% del total de la poblaci), i de 1965 a 1970 el 61% dels emigrants va anar a la capital (el 13,6% del total de la poblaci va canviar el seu lloc de residncia durant aquests cinc anys).
Lany 1970 Sel era ja una ciutat dimmigrants, ja que aproximadament la meitat de la seva poblaci hi havia arribat durant els ltims deu anys.
Altres ciutats com Pusan o nous centres industrials com Ulsan tamb van augmentar significativament la seva poblaci amb la migraci. Lany 2000 la poblaci urbana de Corea del Sud era del 80%. Durant la dcada de 1980 es van produir a Corea del Sud dos fenmens nous: la dispersi cap als suburbis i lestabliment de noves ciutats en zones rurals.
Sel
Encara que lespectacular concentraci de Sel es va aturar durant els anys setanta i que durant la dcada de 1990 ja gaireb ning emigrava cap a les zones metropolitanes, la xarxa de ciutats satllits ha donat lloc a la megalpolis del Gran Sel, que inclou Incheon i ciutats de la provncia vena de Kyonggi.
El 2000 el 46,3% de la poblaci vivia a la regi del Gran Sel que inclou Sel capital (9,9 milions dhabitants), la ciutat port dIncheon (2,3 milions) i la provncia Kyonggi que envolta les dues i on hi ha moltes altres grans ciutats que formen una extensa metrpolis (7,6 milions). En concret, la proporci de la poblaci de la capital Sel pel que fa al total nacional ha passat del 9,8% el 1960 al 19,9 el 1975 i al 21,4% el 2000.
Ubicaci de les gran metrpolis de la pennsula de Corea
44
A Corea del Sud, la proporci del total de la poblaci nacional que es concentra a la zona de la capital, que ocupa el 12% del territori, sha doblat prcticament des de lany 1966, quan arribava a una xifra del 23,7%. I a ms, s superior a la regi de la capital del Jap, que concentra el 32,3% de la seva poblaci.
A Corea del Nord, entre 1953 i 1987, la taxa durbanitzaci va augmentar espectacularment ja que va passar del 17,7% al gaireb 60%. La distribuci de lassentament mostra com les provncies amb menys poblaci sn les provncies muntanyenques de Chagang i Yanggang, properes a la frontera amb la Xina. Les concentracions ms grans es troben a les provncies Pyngan Nord i Pyngan Sud, al districte municipal de Pyongyang i a lrea urbana de HamhngHngnam. Lany 1990 la densitat mitjana per a tot el pas era de 174 persones per km2.
El creixement urb de Corea del Nord va ser molt rpid entre 1953 i 1960, amb una mitjana de creixement anual que estava entre el 12% i el 20%. Durant els anys seixanta el creixement es va reduir al 6% i de 1970 a 1987 ha estat dentre l1 i el 3%.
La ciutat ms gran de Corea del Nord s Pyongyang amb 2,3 milions dhabitants el 1987, seguida de Hamhng amb 700.000, Chongjin amb 520.000, Nampo amb 370.000 i Suncheon amb 356.000 habitants. El total de la poblaci que resideix a la capital representa l11,5% del global del pas.
El govern nordcore restringeix, controla i dirigeix la migraci a les ciutats, i assegura una distribuci relativament equilibrada de la poblaci en centres provincials sense privilegiar la concentraci a la capital.
Pel que fa la Xina, sovint es comenta que s un pas fonamentalment rural, ja que el mateix estat xins cataloga prop del 64% de la seva poblaci com a rural. A partir de les estadstiques oficials la imatge que es transmet tendeix a confondre els experts, que acaben identificant rural amb camperol i agricultor.
Des del 1997 la poblaci activa en el sector primari va baixar del 50%. Si es t en compte que una gran part daquesta poblaci noms s agricultora a temps parcial o ha emigrat a centres urbans, la proporci de qui treballa la
45
terra encara s menor. Sestima, doncs, que en lactualitat la xifra est entorn del 36% del total de la poblaci, molt inferior de la proporcionada per lestat xins. Per qu aquesta confusi? Quin s el motiu per a no reconixer com a urbana una poblaci que reuneix totes les caracterstiques per a ser catalogada daquesta manera? Per qu lestat ha estat tan reticent davant laugment de la proporci de la poblaci urbana? La resposta s que lestratgia de desenvolupament durant lpoca maoista (1949-1976) es va centrar a privilegiar i limitar la grandria de les ciutats.
Entre 1950 i 1957 es va produir un xode rural sense precedents a la Xina, i va augmentar considerablement la poblaci urbana. Des daleshores es va instaurar una estricta poltica de control de la mobilitat de la poblaci lobjectiu fonamental de la qual era frenar el creixement urb que va aconseguir estabilitzar-se entorn del 17% fins al final dels anys setanta.
El sistema de registre dels grups domstics de 1958, conegut com a hukou, dividia la societat radicalment en dos segments, segons si el seu estatus era rural o no rural (s a dir, urb).
Lmbit urb gaudia de tot tipus de privilegis associats al sistema de benestar socialista: llocs de treball per a tota la vida, habitatge i menjar prcticament gratut, educaci i sanitat universalitzada i altament subvencionada, pensions, etc. Els habitants de les ciutats es van convertir prcticament en funcionaris pblics amb tots els avantatges que aix comportava. En el mn rural, organitzat en comunes, lestat no garantia cap dels beneficis urbans. Lalt cost del sistema de benestar urb era subvencionat pels excedents agraris i lestat va procurar per tots els mitjans que la poblaci urbana no augments; de fet va ruralitzar la poblaci urbana en diverses campanyes de masses, que enviaven els joves urbcoles al camp. Alguns autors qualifiquen la situaci dun sistema de cuasi-castes. La urbanitzaci a la Xina s ms gran que la reconeguda per lestat. El 1998 hi havia 668 ciutats, la major part de les quals ms grans de 100.000 habitants i almenys trenta-quatre ciutats amb ms dun mili i quaranta-set amb ms de mig mili, que reuneixen un ter de tota la poblaci urbana.
Petites ciutats Lectura recomanada Pujar a les muntanyes, baixar als camps (shan shang xiang xia), va ser el lema duna campanya que va enviar els joves urbans al camp. La novella de Dai Sijie, Balzac i la jove modista xinesa, relata una experincia personal daquesta campanya.
El fenomen de la urbanitzaci rural entorn del desenvolupament de les petites ciutats presenta un gran dinamisme a la Xina. Es tracta de centres dactivitat no agrria que absorbeixen la major part dels excedents de m dobra agrria i eviten que lxode rural cap a les grans ciutats sigui ms gran.
Actualment, hi ha al voltant de divuit mil petites ciutats abans conegudes com a ciutats-mercat rurals amb una mitjana de sis mil habitants i sestima que cinquanta mil ms poden accedir a aquest estatus (Larivire, pg. 71).
46
La Xina posseeix en nombres absoluts la major poblaci urbana del mn (456 milions el 2000), encara que en termes relatius i segons les estadstiques oficials noms representa el 36% del total de la poblaci xinesa.
En realitat, la taxa durbanitzaci seria ms elevada si sinclogus: 1) tots els emigrants que estan sense perms a les ciutats; i 2) les zones conegudes com a desakota, perifries urbanes que barregen agricultura intensiva amb activitats no agrries en forta expansi, s a dir les zones metropolitanes cada vegada ms industrialitzades que, no obstant aix, continuen essent qualificades de rurals.
4.3. Migracions internes Les migracions internes sn moviments de la poblaci per a equilibrar la seva distribuci en rees en qu les diferncies regionals del nivell de vida sn sovint un factor determinant. La dcada de 1930 va ser testimoni al Jap de la creaci de ciutats provincials relativament grans com ara Fukuoka, Hiroshima i Sapporo. Del 1930 al 1935 el centre de Tokyo va perdre poblaci, que sen va anar a viure als suburbis, per aquest procs es va aturar amb linici de la guerra. El 1968 totes les grans ciutats japoneses (Tokyo, Osaka, Yokohama, Nagoya, Kyoto, Kobe i Kitakyushu) van comenar a dispersar, de nou, la seva poblaci, que desplaava la seva residncia als suburbis.
Al Jap la poblaci ha viscut una redistribuci com a conseqncia del seu creixement econmic. Shan produt fenmens dxode rural i emigraci des de prefectures bsicament agrries a dindustrials.
Mentre que la poblaci no deixava daugmentar, la dcada de 1960 va ser la del gran xode rural de la poblaci: entre 1960 i 1965, vint-i-cinc prefactures i el 76% de les municipalitats van perdre poblaci i durant el quinquenni segent (1965-1970) encara vint prefactures i el 72% dels municipis van continuar perdent poblaci. La major part dels emigrants es va dirigir a Tokyo i al sud de la regi de Kanto, i tamb a Osaka. Des del 1955 Nagoya tamb es va convertir en un centre datracci. A la Xina el control exercit pel sistema de registre dels grups domstics (hukou), instaurat el 1958 per a impedir la mobilitat de la poblaci, es va anar
47
soscavant progressivament a partir de les reformes econmiques empreses el 1979 que van representar la fi de la collectivitzaci agrria, laparici dun gran excedent de m dobra rural, el desenvolupament del mercat, etc. Des de la segona meitat de la dcada de 1980 la Xina ha experimentat un gran xode rural. En un primer moment, lestat va tractar de reorientar la mobilitat de la poblaci amb una nova poltica: litu bu lixiang (abandonar la terra per no el camp), s a dir, va comenar a promoure la industrialitzaci rural perqu la poblaci canvis de feina sense que tingus la necessitat dabandonar casa seva, la qual cosa significava una reducci important de la mobilitat.
Lectura recomanada Kate Xiao Zhou (1998). El poder del pueblo. Analitza amb detall les caracterstiques del nou xode rural i argumenta que va ser el poble el veritable artfex de les reformes econmiques i de totes les transformacions socials.
La industrialitzaci rural ha estat un fenomen nic i sense precedents que actualment dna treball a cent trenta milions de persones. Moltes daquestes persones estan encara classificades com a poblaci rural, tot i que els seus modes i condicions de vida sn prcticament urbanes.
Es poden destacar dos tipus de fenmens relacionats amb la migraci interna: 1) Emigraci a grans ciutats. La major part dels emigrants sn irregulars en el sentit que lestat no els reconeix ni els ha concedit permisos perqu shi estiguin. El fenomen s preocupant perqu sestan creant estats dintre de lestat. Els migrants a les ciutats sorganitzen al marge de lestat i creen les seves prpies infraestructures. 2) Emigraci a ciutats petites. La major part dels emigrants sha dirigit a les petites ciutats, capitals de prefectura, districte o comarca, on shan establert les indstries rurals. Alguns fins i tot desprs de la seva jornada laboral tornen diriament a dormir a casa seva, o sn obrers a temps parcial, s a dir, encara continuen conreant la terra com una activitat ms o menys secundria.
Les migracions internes xineses al comenament del segle
XXI
comptabi-
litzen entre cent i cent trenta milions de persones desplaades, que treballen i/o resideixen fora del lloc on tenen registrada la seva residncia.
La gesti daquesta mobilitat de la poblaci sescapa del control de lestat, encara que hi ha indicis que es comencen a aportar solucions. En la mesura que el govern es nega a reconixer que hi ha emigrants sense perms a les grans ciutats, la situaci dels emigrants pot arribar a ser molt precria. Malgrat aix, cal destacar que els emigrants shan organitzat de manera autnoma.
Fills demigrants no registrats Al febrer del 2003 el govern va anunciar que per fi es faria crrec de leducaci dels 150.000 nens residents a Pequn fills demigrants que no estaven registrats.
48
5. Poltiques demogrfiques
El paper dels estats a lsia oriental per a influir en la dinmica demogrfica dels seus pobles o com a reacci davant aquesta dinmica s bastant desigual. Pel que fa al creixement de la poblaci, depenent dpoques i circumstncies, els governs del moment han estat en major o menor grau pronatalistes. Les poltiques a favor de la planificaci familiar, lelaboraci de lleis eugensiques, la preocupaci per un creixement excessiu de la poblaci (o, per contra, pel previsible envelliment de la poblaci), poden influir en el comportament demogrfic i collaborar a accelerar determinades tendncies i a deturar-ne altres. De tota manera, sense infravalorar el paper de la intervenci pblica i els seus efectes en la demografia, les poblacions gaudeixen de mecanismes dautorregulaci que obeeixen tant a sistemes culturals concrets amb els seus valors, creences i normes, com a transformacions socioeconmiques que alteren els equilibris i les expectatives prvies. En aquest apartat ens centrarem en lanlisi de les poltiques de poblament, els programes de planificaci familiar i el repte del futur envelliment de la poblaci a lsia oriental.
5.1. Les poltiques de poblament i colonitzaci Al llarg de la histria els estats de lsia oriental han desenvolupat en determinats moments poltiques de poblament que han obligat a part de la poblaci a establir-se en zones frontereres o en zones sense explotar amb lobjectiu dalleugerir lalta pressi demogrfica en determinats territoris i assegurar el control sobre altres de nous.
Tamb les invasions de pobles estrangers, les guerres, les sequeres i inundacions o les fams, han provocat moviments de poblaci per trobar noves terres de conreu per a explotar.
Lestat, per exemple, va facilitar larribada i lassentament de colons xinesos a lilla de Taiwan que van transformar la seva economia i van desplaar als seus habitants nadius a zones muntanyoses del centre de lilla.
49
Aquestes mesures afecten la distribuci de la poblaci sobre el territori i constitueixen una forma de control del seu creixement.
Els plans per a reclamar terres ermes o posar en regadiu noves terres solien tenir el suport, en part, del govern, encara que no sempre va ser aix. Aquest de vegades procurava la difusi de nous coneixements, tecnologies i conreus amb lobjectiu daugmentar la productivitat agrria i daquesta manera mantenir un nombre de poblaci ms elevat grcies a la disponibilitat daliments.
A la Xina, el sistema de graners pblics utilitzat en poques de carestia era una manera de salvaguarda davant possibles fams i les consegents crisis de mortalitat.
Al llarg de la histria, normalment sha considerat una poblaci nombrosa com un senyal de la riquesa de lestat, que podia augmentar els ingressos de les arques pbliques a travs dels impostos, disposar de ms m dobra per a dur a terme obres pbliques, de ms possibles reclutes en cas de guerra, etc.
5.2. Les poltiques de planificaci familiar Abans dentrar en detall en lanlisi de les mesures de planificaci familiar recents, s necessari no oblidar que a lsia oriental, abans de la difusi de mesures anticonceptives modernes, sempre hi havia hagut mitjans tradicionals per a controlar la natalitat.
Les famlies de lsia oriental sempre han tingut els fills que han desitjat, o que han pogut alimentar, essent conscients de les limitacions del seu medi.
Al Jap, entre les mesures tradicionals de control del creixement de la poblaci eren freqents la postergaci de ledat matrimonial i la prctica de linfanticidi, i a la Xina, a ms de linfanticidi practicat per totes les classes socials en tot tipus de circumstncies, i no simplement a conseqncia de la pobresa, la misria extrema i les fams, cal destacar tamb laugment del perode de la lactncia, el retard del primer embars i lavanament de lltim, la separaci de les parelles per motius de feina, les prctiques sexuals que no privilegiaven el coit ni lemissi de semen, etc.
Retenci desperma Des de lantiguitat a la Xina es van desenvolupar diverses tcniques sexuals de longevitat destinades a assolir la immortalitat, la ms destacada de les quals era la retenci del semen, considerat lessncia de lenergia masculina. La idea de la necessitat de retenir lemissi de lesperma durant el coit es va heretar de generaci en generaci a travs de manuals de sexe vinculats a lescola taoista fins a les ltimes dinasties de la Xina imperial.
Sempre ha sorprs la baixa taxa de fertilitat matrimonial xinesa en comparaci amb leuropea, per molt poques vegades sha mirat dexplicar els motius.
50
La introducci de lsia oriental en el sistema capitalista internacional per part de les potncies colonials i imperialistes, que no van parar de pressionar des de mitjan del segle
XIX,
va provocar molts canvis; es van desencadenar
moviments dirigits a la modernitzaci seguint uns parmetres ms o menys occidentals encara que sempre matisats i adaptats a les seves circumstncies amb ms o menys xit.
Entre les noves idees i tecnologies introdudes, sens dubte, la difusi de la medicina moderna, les vacunes, els hospitals, la higiene i la salut pblica van contribuir al descens inicial de la mortalitat i a laparici dexplosions demogrfiques.
El primer pas que va adoptar amb xit les noves tecnologies va ser el Jap, que a ms va experimentar un augment de la seva productivitat agrria que li va permetre dalimentar un nombre creixent de poblaci. A la fi del perode Tokugawa (1603-1867) el govern central i local estava preocupat per lestancament de la fora de treball agrari i va prendre mesures (subsidis per naixement) per, tot i que amb poc xit, fomentar la natalitat i impedir la migraci rural-urbana. Per a partir de la restauraci Meiji (1868) va augmentar la taxa de natalitat i el govern va prohibir lavortament. Durant la dcada de 1920, en el perode conegut com la democrcia Taisho (1912-1926), va tenir lloc un debat sobre poltica de creixement de la poblaci. Una comissi estatal va dur a terme vuit informes entre 1927 i 1930 sobre diferents aspectes de la poblaci, i es van obrir de forma privada els primers centres de planificaci familiar on es podia practicar lavortament.
Democrcia Taisho Terme que va comenar a ser utilitzat pels historiadors japonesos desprs de la Segona Guerra Mundial per referir-se a diversos moviments en favor de la democrcia de principis del segle XX, especialment entre 1905 i 1932, que coincideixen fonamentalment amb el perode de lemperador Taisho (1912-1926). Aquest mot normalment sutilitza tant per designar institucions governamentals i partits poltics com diversos moviments originats entre els cercles intellectuals i educatius i els mitjans de comunicaci.
La dcada de 1930 va representar un gir respecte aquest tipus de poltiques, ja que els militars que fomentaven lexpansionisme i la guerra van assumir el poder, de manera que van desenvolupar una poltica pronatalista. El Jap va arribar als setanta milions dhabitants el 1935.
Lemigraci internacional shavia convertit en una sortida als excedents de poblaci empobrida, com tamb la colonitzaci de Taiwan i Corea, i posteriorment part de la Xina, on es van establir molts japonesos. Quan va acabar la Segona Guerra Mundial van retornar al Jap sis milions de persones que formaven part tant de lexrcit com de la massa de colons que shavien establert en els territoris conquerits.
El 1940 es va elaborar al Jap la primera Llei dEugensia per a prevenir laugment de descendncia inferior i protegir a les dones embarassades.
51
Malgrat aix, en plena expansi militarista, el 1941 la poltica nacional consistia a fomentar les famlies nombroses i els matrimonis primerencs. Per en acabar la guerra, el 1945 va tornar de nou a lagenda governamental la promoci de la planificaci familiar i el control dels naixements.
Entre 1948 i 1949 es van produir una srie desmenes a la Llei dEugensia que van acabar alliberant lavortament, i recomanant lesterilitzaci dels pares amb molts fills per motius de salut, juntament amb lampliaci de les facilitats per a accedir a mtodes anticonceptius.
Al Jap el paper de lavortament en la caiguda de la taxa de natalitat va ser molt important durant la dcada de 1950. Lalta taxa davortaments va arribar a xifres dun mili anual al comenament dels anys cinquanta, motiu pel qual el govern va desenvolupar lany 1952 un programa de planificaci familiar que promovia ls danticonceptius.
Les parelles casades en edat reproductiva van passar dun 20% al 62% en ls de mtodes anticonceptius entre 1954 i 1979. El preservatiu ha estat el mtode anticonceptiu ms popular al Jap amb la taxa ds ms alta del mn: el 1979 lutilitzava el 81% de totes les parelles, enfront dun 23% que recorria a mtodes de cicles i ritmes i un 8% a diafragmes.
Lectura recomanada Moni Nag (1992). Comparative demography: The cases of China, Japan and India analitza levoluci de la poltica de planificaci familiar al Jap.
A Hong Kong la primera associaci de planificaci familiar data del 1950 i el seu objectiu era oferir informaci sobre anticonceptius i serveis clnics per a dones. Per la seva banda, el govern no va prendre mesures ni va oferir serveis danticoncepci fins a la dcada de 1970. El 1967 el 45% de les dones utilitzava mtodes anticonceptius. El moviment per a la planificaci familiar havia nascut com una iniciativa privada i lanticoncepci va ser acceptada sense cap tipus de coacci.
A Corea del Sud el primer programa de planificaci familiar data del 1962 i aproximadament en les mateixes dates va comenar a Taiwan. Els programes daquests pasos han estat presos com a models per a la resta dels pasos en desenvolupament. Tots dos van dur a terme campanyes pbliques per a persuadir les parelles dels beneficis de famlies petites i programes educatius per a informar sobre els diferents mtodes anticonceptius. Les clniques de planificaci familiar estaven subvencionades per lestat i facilitaven tot tipus de serveis i anticonceptius molt barats.
A Taiwan des del 1992 lestat es va comenar a preocupar pel futur envelliment de la poblaci i el nou eslgan de la seva poltica de planificaci familiar era liangge qiaqia hao (dos s el millor) amb lobjectiu daugmentar una mica la grandria familiar. El 1962 el 72% dels pares desitjava tenir almenys dos fills, per el 1991 la proporci va baixar al 24%. Tamb Corea del Sud va elaborar lany 1985 una Llei de Salut Eugensica que a la prctica va liberalitzar lavortament.
52
Un dels factors que ms ha afectat al descens de la natalitat a lsia oriental ha estat lacceptaci generalitzada de ls de mtodes anticonceptius moderns entre les dones casades.
Ls de mtodes anticonceptius per les dones casades en edat reproductiva (15-49 anys), s del 84% a la Xina, amb una taxa desterilitzaci (masculina o femenina) del 41% i ds de mtodes moderns del 42%. De les dones xineses que utilitzen mtodes moderns el DIU representa el 87%, mentre que al Jap les tres quartes parts utilitzen preservatius. A mitjan anys noranta a Taiwan el 74% de les dones utilitzava mtodes anticonceptius moderns, el 60% a Corea del Sud i el 50% al Jap. Tant els programes de planificaci familiar governamentals com els efectes del desenvolupament econmic i social han influt en aquest comportament: el govern japons va reduir les barreres per a accedir als anticonceptius i a lavortament, a ms de donar suport a les ONG que promovien la planificaci familiar. Evidentment, la reducci de la mortalitat infantil, laugment de lesperana de vida, la millora de locupaci femenina, els salaris ms alts, i la millora de les oportunitats educatives per a les dones tamb han estat determinants en aquest comportament. Ara b, encara que les poltiques i programes contribueixin significativament al descens de la fertilitat, no ha estat possible estabilitzar la poblaci duna manera rpida. Entre el 1950 i el 1995 la poblaci del Jap sha doblat, la de Corea del Sud sha ms que doblat i la de Taiwan gaireb sha triplicat.
Un cas especial dintre de les poltiques de planificaci familiar s el de la Xina. Habitualment, es coneix nicament la seva ltima campanya popularment denominada la poltica del fill nic per parella, i shi han creat molts mites relacionats amb aquesta poltica.
Linters pel control del creixement de la poblaci va ser un dels objectius del rgim socialista. El rector de la Universitat de Pequn, leconomista Ma Yinchu, va protagonitzar un debat amb Mao Zedong el 1957. Les projeccions del creixement de la poblaci xinesa fetes per Ma van suggerir la necessitat i urgncia del control de la natalitat, ja que si la poblaci seguia creixent amb el ritme de les taxes del 2 o 3% anual acabaria essent una crrega intolerable que impediria convertir la Xina en una naci prspera i industrialitzada. La seva proposta era arribar a lobjectiu de dos fills per famlia. El Primer Ministre xins Zhou Enlai va protegir aquesta visi i del 1955 al 1957 es va dur a terme la primera campanya de planificaci familiar que
53
va comenar a difondre informaci sobre temes demogrfics a la poblaci i tamb es van aconseguir avanos molt importants en la protecci maternoinfantil.
Mao, daltra banda, pensava que la Xina necessitava mantenir una gran poblaci per a poder sobreviure a un possible atac nuclear, ja que en aquells moments encara no disposava darmes nuclears per a defensar-se. Fins i tot va declarar que si les bombes nuclears mataven la meitat de la poblaci a la Xina encara li quedaria prou poblaci per a continuar lluitant. Mao va criticar Ma Yinchu i el va denominar el nou Malthus, i aix va perdre la seva posici i influncia. La segona campanya de planificaci familiar es va engegar el 1962, desprs de la crisi de mortalitat del Gran Salt Endavant i la prdua de poder relatiu de Mao. En aquesta campanya es van elaborar les primeres directrius de la planificaci familiar: recomanar limitar els naixements a tres fills per dona. recomanar el retard de ledat del matrimoni a trenta anys per als homes i vint-i-set per a les dones (ledat legal va augmentar a divuit anys per a les dones i vint per als homes). distribuir mpliament mitjans anticonceptius: DIU i pastilles. facilitar el recurs a lavortament. En definitiva, es tractava de reduir el perode de fecunditat i evitar larribada de fills no desitjats. Entre el 1968 i 1971 es va reactivar de nou la poltica de control de la natalitat i entre 1972 i 1973 es va llanar la tercera campanya sota un nou lema: wan, xi, shao (tard, espaiat, menys). Wan es refereix a la postergaci de ledat de contreure matrimoni. Es va recomanar que en el medi rural les dones no es casessin fins que complissin els vint-i-tres anys i els homes els vint-i-cinc, i en el medi urb als vint-i-cinc i vint-i-vuit, respectivament segons el sexe. Xi es refereix a la necessitat daugmentar linterval entre els naixements, s a dir, es permetia que els joves concebessin de seguida, per desprs es recomanava que esperessin almenys tres anys abans de tornar a tenir un altre fill en el medi rural i quatre anys en lurb. Shao es refereix a tenir menys fills, recomanant les famlies dacontentarse amb dos fills en zona urbana i amb tres en la rural. Shavia dissenyat per primera vegada una planificaci sobre el nombre de naixements a escala nacional i a les parelles noms sels autoritzava a con-
54
cebre dins el marc de la planificaci collectiva. Hi va haver una gran pressi social i una mplia propaganda amb resultats espectaculars i rpids grcies a la mobilitzaci massiva dels mitjans de comunicaci. Entre el 1971 i el 1978 es van implantar noranta-quatre milions de DIU, es van fer vint milions de lligaments de trompa i es van repartir cinquanta mil milions de preservatius. El resultat va ser una caiguda de la natalitat entre el 1970 i el 1979 del 50%, passant del 33 al 17 i duna mitjana de 5,7 fills per dona a 2,8. De fet ja hi havia una gran diferncia entre el medi urb i rural, ja que el descens a les ciutats va anar de 3,2 fills per dona a 1,4; mentre que entre la poblaci rural va baixar de 6 a 3.
La quarta campanya, la del fill nic, va ser llanada el 1979 i posada en prctica el 1982.
Pster de la campanya del fill nic
El canvi de poltica de desenvolupament econmic iniciat a la fi de 1978 veia amb preocupaci i considerava un obstacle el rpid creixement de la poblaci, motiu pel qual es va llanar una campanya molt ms radical en els seus objectius que va experimentar una acceptaci bastant favorable a les ciutats per va ser difcil dimplantar al camp. Aquesta campanya va recrrer a un sistema de motivacions i penalitzacions econmiques. A aquelles parelles que respectaven lobjectiu dun fill nic sels donava un perms de maternitat ms llarg, es concedia la gratutat del part, prioritat en lassistncia mdica i en leducaci dels seus fills nics; a ms, rebien un complement salarial, tenien prioritat en laccs a lhabitatge i tamb complements per a la seva paga de jubilaci.
Precisament, aquests aspectes afectaven gaireb exclusivament la poblaci urbana privilegiada que, de fet, ja havia vist com es reduen drsticament les dimensions de les seves famlies abans de lengegada de la nova campanya. Laccs a leducaci i les possibilitats de treball de les dones va provocar un canvi dactitud pel que fa a la necessitat de tenir molts fills. El sistema de pensions al qual tenia accs exclusivament la poblaci urbana i els funcionaris de lestat feia que ja no estiguessin tan preocupats per tenir fills barons perqu els cuidessin i mantinguessin en la vellesa com ocorria i encara ocorre al camp. A ms, la pujada del cost de vida en relaci amb la criana dels fills feia que fos molt car mantenir-los.
Per a les zones rurals es volia i encara avui en dia es vol tenir fills barons per a mantenir el cognom familiar, ja que els camperols no gaudeixen del sistema de pensions i depenen dels seus fills barons durant la vellesa; a ms, les despeses del seu manteniment no sn tan altes com a la ciutat i constitueixen una m dobra important per a laugment dels ingressos familiars.
55
A causa de les dificultats a les quals es va enfrontar lestat per a aplicar la poltica del fill nic en el camp, aviat va comenar a flexibilitzar les regulacions: per exemple, si el primer fill era una dona, o tenia alguna malaltia o malformaci, o si el pare era fill nic de la seva famlia, es permetia de tenir un altre fill.
Durant els anys 1983 i 1984 es van imposar multes als pares de fills nascuts fora del pla i als responsables de posar-lo en prctica. Van comenar a fer-se coneguts alguns casos dabusos com avortaments, esterilitzacions i implantacions de DIU forats, dones assassinades pels seus marits per haver donat a llum filles o infanticidis de nenes. Tanmateix, aquestes mesures radicals van ser ms lexcepci que la norma i de fet la llei es va flexibilitzar molt, fins al punt que hi ha tantes excepcions que ja hi ha qui demana que es revisi de nou per a adaptar-la a la realitat.
Un fenomen parallel a la poltica del fill nic s el dels nens negres, s a dir tots aquells nascuts que no sn registrats i, per tant, no sn reconeguts per lestat.
Les altes taxes de masculinitat registrades en algunes comarques de la Xina es devien en gran part al fenomen de linfraregistre de les nenes nounades, a ms de la prctica de linfanticidi i lavortament selectiu per sexe desprs a partir de ls de les ecografies:
Al districte de Qingtian, provncia de Zhejiang, es va produir un rpid augment de nenes sense hukou. Alguns agricultors lliuraven les seves filles en adopci; uns altres contractaven alg perqu en tingus cura. Moltes parelles rurals es negaven a registrar el naixement de les seves filles fins que tenien un fill bar. El resultat va ser que la relaci de masculinitat segons el registre de naixements de 1986 mostrava una realitat esbiaixada dalta natalitat masculina (133/100). Per, en canvi, un estudi va demostrar que la relaci de masculinitat real del districte era de 105/100. K.X. Zhou (pg. 295)
En definitiva, la poltica del fill nic ha tingut un xit relatiu, ja que la poblaci rural ha utilitzat tot tipus destratgies per a eludir-la i la poblaci urbana ja havia comenat a tenir pocs fills abans de la seva implantaci. De fet, aix demostra que el creixement econmic i les transformacions socials de lestructura socioeconmica sn tal vegada factors ms decisius a lhora de la reducci de la natalitat.
Aix ho mostren altres pasos i regions de lsia oriental que sense aquest tipus de poltiques de planificaci radicals i intervensionistes han disminut drsticament la seva fecunditat, com ara Hong Kong, Taiwan, Corea del Sud i el Jap.
La poltica del fill nic va ser elaborada amb lobjectiu que durs al voltant duna generaci, aproximadament trenta anys, motiu pel qual el 2009 shauria de revisar. De fet, el govern xins comena a estar preocupat pel futur envelliment de la poblaci i est reevaluant la seva poltica
56
de planificaci. Les noves parelles han redut la grandria desitjable de la seva famlia a nivells molt propers als objectius del govern. Per aquest comena a veure els inconvenients per la societat duna generaci de fills nics, ja que aquests fills nics, molt aviat, hauran de tenir cura dels seus pares ancians.
5.3. Lenvelliment de la poblaci Actualment, especialment al Jap, per tamb a la resta de lsia oriental, sembla que la por a lenvelliment ha substitut al de la superpoblaci i agita els mitjans de comunicaci i els de la poltica (Thumerelle, pg. 281).
El Jap est al nivell dalguns pasos europeus pel que fa a lenvelliment de la seva poblaci; la diferncia s que al Jap ha estat un procs molt rpid i encara no ha estat assimilat per la societat.
El 1997 el grup dedat dels ms grans de seixanta-cinc anys (15,7%) va sobrepassar per primera vegada el dels menors de catorze anys (15,4%), quan de fet lany 1970 els menors representaven la quarta part de la poblaci i els majors de 65 noms el 7%. Al Jap la poblaci ms gran de seixanta-cinc anys va passar del 5% el 1920 al 15% el 1995 i 17% el 2000. A lsia oriental els ancians tradicionalment depenien dels seus fills perqu en tinguessin cura i els mantinguessin econmicament. La corresidncia amb els fills era habitual. Ara b, mentre al Jap lany 1972 el 67% dels grups domstics tenien persones amb ms de seixanta-cinc anys, el 1995 la proporci shavia redut al 46%. Els grups domstics formats per una persona gran que viu sola han passat del 7% el 1970 al 17% el 1989. No obstant aix, el fet de no viure junts no significa que els pares deixin de percebre diners dels fills. Des del final de la Segona Guerra Mundial el ritme i la magnitud del descens de la mortalitat japonesa no t precedents en la histria de la humanitat. El 1947 lesperana de vida era de cinquanta-dos anys al Jap (en comparaci als seixanta-vuit als Estats Units), i del 1951 al 1980 lesperana de vida va crixer a una mitjana de cinc anys per dcada.
El 1996 lesperana de vida japonesa era la ms alta del mn: els homes, amb 77 anys, eren seguits per Sucia i Islndia (amb 76); les dones, amb 83,6, eren seguides per Frana i Sussa (amb 82).
57
La caracterstica singular del Jap s que es produeixen simultniament les dues fases de laugment de lesperana de vida que habitualment sn successives, no pas simultnies: 1) La reducci molt rpida de malalties infeccioses dels nens i joves. 2) El descens accelerat de la taxa de mortalitat de la gent gran. El problema ms gran associat a lenvelliment de la poblaci ha estat lextremada rapidesa del procs: encara que la poblaci ms gran de seixanta-cinc anys va arribar al 14% a Sucia el 1975, ja era del 7% el 1890, s a dir, va necessitar vuitanta-cinc anys per a doblar-se. Als Estats Units van necessitar setanta anys per al mateix, quaranta-cinc anys a la Gran Bretanya, cent trenta anys a Frana. En canvi, el Jap va arribar al 7% el 1970 i al 14% el 1995, s a dir, en tan sols vint-i-cinc anys.
Lectura recomanada J.R. Wilmoth (1998). Is the pace of Japanese mortality decline converging toward international trends?. Population and Development Review (vol. 24, nm. 3, pg. 593-600).
Les conseqncies daquest creixement tan rpid sn, per una banda, el fet que es posen de manifest les mancances dels serveis de benestar social i, per laltra, que recau un pes considerable sobre la poblaci treballadora.
Les raons de la preocupaci per lenvelliment sn segons Thumerelle (pg. 281-282): 1) La disminuci del pes demogrfic nacional i lamenaa de la no-reproducci i de larribada dimmigrants estrangers per a treballar que trenca amb la suposada homogenetat tnica anterior. 2) Tot i que la proporci de persones actives (15-64 anys) amb prou feines canvia, la mitjana de la seva edat s cada vegada ms gran amb la consegent prdua de flexibilitat i lencariment dels costos salarials, ja que es practica la remuneraci dacord amb lantiguitat. La pressi sobre el sistema sanitari dels ancians s cada vegada superior, i tamb sobre les pensions, ats que cada vegada sn ms nombrosos. 3) Es refora la dicotomia entre regions econmicament actives i regions rurals endarrerides. Lxode rural ha deixat el camp amb una poblaci envellida incapa de renovar-se i fortament subvencionada. A ms, lenvelliment refora indirectament la concentraci de la poblaci.
A Corea del Sud tamb ha crescut rpidament la poblaci ms gran de seixanta-cinc anys, que representava el 2,9% lany 1960 i va augmentar fins al 5,1% el 1990 i al 7,2% el 2000. A la Xina s del 7% i a Taiwan del 8,6% lany 2000, amb una esperana de vida mitjana de setanta-cinc anys. Hi ha quatre maneres dencarar el problema creixent duna poblaci envellida a lsia (The future of population in Asia, pg. 86-95). Desenvolupar un sistema de suport familiar. Tradicionalment, els fills tenien cura i mantenien als seus pares durant la vellesa. Aquesta caracterstica apareix, fins i tot, en les constitucions dels pasos de la regi (la Xina, Singapur). Aquests sistemes poden entrar en crisi quan es tenen menys fills i la gent augmenta la seva esperana de vida. Per tant, els estats necessiten elaborar programes de suport complementaris per a solucionar les mancances.
58
Oportunitats ms elevades docupaci. Les poltiques que afavoreixen la jubilaci anticipada comencen a entrar en crisi; s necessria una major flexibilitat en la contractaci que no perjudiqui la gent gran. Estalvi i reformes financeres. Les altes taxes destalvi sn una manera de complementar els ingressos de la jubilaci, sovint escassos, per s necessari fer reformes financeres per a assegurar que els ser retornat tot all que han estalviat. Programes de pensions. Amb lexcepci del Jap, els programes de pensions a la zona no arriben a tota la poblaci i sn molt deficients en les seves prestacions. A ms, el programa del Jap necessita canvis.
En definitiva, lenvelliment de la poblaci s el resultat inevitable de les transicions demogrfiques i de laugment de lesperana de vida. En la dcada de 1990 sha aconseguit tenir menys fills duna manera generalitzada.
En part, ha estat responsabilitat dels governs que consideraven que una fertilitat alta i unes taxes de creixement de la poblaci altes amenaaven el benestar econmic. En la seva obstinaci van promoure programes de planificaci familiar i van facilitar laccs a tot tipus de mtodes anticonceptius. El resultat final s el nou temor davant lenvelliment de la poblaci, degut als canvis dequilibri en la distribuci dels grups dedat. Una conseqncia ha estat laugment significatiu de la m dobra estrangera des de mitjans de la dcada de 1990. Aix doncs, sembla que liangge qiaqia hao (dos s el millor) sha convertit en la millor recepta per al nou millenni. Paradoxes de la transici demogrfica.
59
Resum
Lsia oriental representa la quarta part de la poblaci de tot el mn. En aquesta zona hi ha el pas ms poblat de la Terra, la Xina, i el pas dsia ms desenvolupat, el Jap, que s la segona potncia econmica mundial i la setena amb ms volum de poblaci. Els cicles demogrfics que han experimentat al llarg de la histria els pasos i regions de lsia oriental contrasten per les seves diferents dinmiques. La Xina va passar per una explosi demogrfica durant el segle XVIII i una altra a la primera part del
XIX,
mentre que el Jap va sofrir un estancament del crei-
xement de la poblaci, encara que no aix de la seva mobilitat, ja que va ser una poca de redistribuci molt important. Una de les peculiaritats demogrfiques de la zona ha estat la baixa taxa de fertilitat enfront dEuropa, en unes condicions de matrimoni universal i primerenc. s a dir, es tenien menys fills duna manera deliberada i conscient, cosa que repercutia en el control del creixement de la poblaci. Tots els pasos i regions de lsia oriental han completat ja el procs de la transici demogrfica, s a dir, han passat daltes taxes de natalitat i de mortalitat a unes taxes baixes. El Jap va ser el primer en fer-ho, i es va avanar una o dues generacions als altres pasos, que es caracteritzen per lextrema rapidesa de la seva transici. En aquest aspecte el procs a la Xina ha estat especialment espectacular pel volum de poblaci que posseeix i per laccelerada baixada de la mortalitat, abans, fins i tot, de la poltica del fill nic. La situaci actual s la duna taxa de fertilitat per sota del llindar del reemplaament generacional (2,1 fills per dona), esperances de vida dentre les ms altes del mn i un envelliment progressiu de la poblaci, especialment en el cas del Jap. Una altra caracterstica de molts pasos de la zona s la preferncia pels fills barons. Antigament lnic mitj per a controlar el sexe dels fills era linfanticidi, per actualment amb els avanos tecnolgics de la determinaci fetal del sexe tamb es poden realitzar avortaments selectius. De fet, lavortament ha estat una prctica anticonceptiva molt utilitzada en la zona. Les estructures per edat i sexe de la poblaci reflecteixen els canvis de la posici social de la dona, el seu nivell educatiu ms elevat, la participaci en el treball productiu, i el retard generalitzat de ledat de contreure matrimoni arreu de lsia oriental. Els joves allarguen la seva etapa de dependncia de la famlia i la gent gran cada vegada s ms nombrosa. Lenvelliment de la poblaci s un dels aspectes que ms preocupa als governs de lsia oriental.
60
La poblaci est molt desigualment distribuda en lespai. Les taxes durbanitzaci sn molt altes i hi ha grans metrpolis que concentren gran part de la poblaci de cada pas. La Xina i Corea del Nord, pasos socialistes, sn els que tenen ms poblaci rural, entre altres coses perqu hi ha un gran control de la mobilitat de la poblaci que ha exercit lestat, encara que ja no sigui tan estricte com fa uns anys. Lxode rural cap a les ciutats ha estat una constant, especialment durant la segona meitat del segle
XX.
Ara sest expe-
rimentant un procs de desconcentraci urbana, s a dir, la poblaci comena a abandonar les grans ciutats i sestableix a la perifria ms barata i amb millor qualitat de vida. Els estats han estat relativament intervencionistes en els aspectes demogrfics. Sens dubte, en determinats moments han promogut la planificaci familiar amb lobjectiu de controlar un creixement excessiu de les seves poblacions. Per tamb la poblaci sautorregula per mecanismes propis ms enll del control de lestat.
61
Glossari
celibat m Lestat de solteria. colonitzaci interna f Procs de colonitzaci que es produeix dins els lmits dun mateix pas per la mateixa poblaci de lestat. envelliment de la poblaci m Augment de la proporci del grup dedat major de seixanta-cinc anys. Es considera que quan la poblaci daquest grup dedat arriba al 8% en comena a estar envellida. esperana de vida f Mitjana de ledat de la mort. estructura demogrfica f Distribuci de la poblaci per edat i sexe. famlia extensa f Tipus de famlia amb ms dun grup domstic o ms de dues generacions que conviuen juntes. fre preventiu m Control voluntari, per mitj del celibat i del retard de ledat de contreure matrimoni, de lajustament de la poblaci als recursos. fre repressiu m Control involuntari, per mitj de la mortalitat causada per fams, epidmies i guerres, de lajustament de la poblaci als recursos. hiperfecunditat f Taxa de fertilitat extremadament alta. industrialitzaci rural f Procs dindustrialitzaci en el medi rural. infanticidi m Mort premeditada dels nounats duna manera directa o indirecta. lleis eugensiques f Lleis que promouen naixements de nens sense problemes fsics ni mentals. matrimoni universal m Indica que prcticament totes les persones es casen. nupcialitat f Lestat de casat. parentiu fictici m Creaci de vincles de parentiu per mitjans artificials. Per exemple, ladopci converteix en fills i pares persones no relacionades biolgicament. patriarcal f Quan lhome determina i controla el poder sobre la famlia i totes les seves circumstncies. patrilineal m Vincle que transmeten els barons. pirmide de poblaci f Representaci grfica de lestructura demogrfica, en un diagrama de barres entorn dun eix central on queda a cada costat la poblaci de cada sexe. planificaci familiar f Mesures per a controlar el creixement de la poblaci i tenir el nombre de fills desitjats. polignia f Matrimoni dun home amb diverses dones. pronatalista m Que dna suport el creixement de la poblaci sense lmits. relleu generacional m Taxa de fertilitat de 2,1 fills per dona, el mnim imprescindible per a la reproducci duna poblaci. taxa de creixement de la poblaci f Mesura en percentatge de la mitjana de creixement anual de la poblaci. taxa de fertilitat matrimonial f Mitjana del nombre de fills que tenen les dones casades. taxa de masculinitat f Nombre dhomes per cada cent dones. taxa o ndex de fertilitat f Mitjana de fills per dona en edat frtil (15-49 anys). transici de la mortalitat f Fase de la transici demogrfica que consisteix en la baixada de la taxa de mortalitat. transici demogrfica f Pas de les taxes de natalitat i de mortalitat daltes a baixes.
62
urbanitzaci rural f Procs durbanitzaci en el medi rural. uxorilocal f Residncia postmatrimonial a la casa dels pares de la nvia.
Bibliografia
Barclay, G.W. i altres (1976). A reassessment of the demography of traditional rural China. Population Index (vol. 42, pg. 606-635). Buck, J.L. (1937). Land utilization in China. Nanjing: University of Nanjing. Cornell, L.L. (1996). Infanticide in Early Modern Japan? Demography, culture, and population growth. Journal of Asian Studies (vol. 55, nm. 1, pg. 22-50). Article que contextualitza i analitza el recurs a linfanticidi al Jap des dun punt de vista demogrfic. Descripci dels mtodes tradicionals de control de la natalitat i crtic amb lortodxia malthusiana. Eberstadt, N.; Banister, J. (1992) The population of North Korea. Berkeley: University of California Press. Eberstadt, N.; Banister, J. (1992). Divided Korea: Demographic and socioeconomic issues for reunification. Population and Development Review (vol. 18, nm. 3, pg. 505-531). Aquests autors ens ofereixen una de les millors aproximacions a la poblaci de Corea del Nord, i en el segon cas la comparaci amb Corea del Sud i amb lAlemanya reunificada introdueix noves perspectives molt interessants. The future of population in Asia (2002). Honolulu: East-West Center Aquest llibre, al qual es pot accedir per Internet (http://www.ewc.hawaii.edu), s una font molt valuosa de referncia per a analitzar la poblaci de lsia. Recopilat per S.B. Westley reuneix un conjunt dinvestigacions dutes a terme durant els ltims anys per membres de lEast-West Center, a les quals tamb es pot accedir per separat al lloc web del centre que, a ms, ofereix moltes referncies sobre la poblaci de lsia. Gentelle, P. (1977). La China. Barcelona: Ariel. Gegraf francs clssic que no ha cessat de revisar i actualitzar la seva obra especilitzada en la Xina. El llibre al qual hem fet referncia aqu, tot i la seva antiguitat, encara constitueix una bona obra de referncia. Hayami, A. (1986). Population changes. A: M.B. Jansen; G. Rozman (ed.). Japan in transition (pg. 280-317). Princeton: Princeton University Press. Captol clau per a entendre levoluci demogrfica del Jap des de lpoca Tokugawa fins al comenament del segle XX. Lanlisi de lestancament aparent de la poblaci critica les assumpcions clssiques. Heilig, G.H. (1997). Anthropogenic factors an land-use change in China. Population and Developement Review (vol. 21, nm. 1, pg. 139-168). Anlisi molt completa de la poblaci de la Xina i de la seva relaci amb lespai. Kang Chao (1986). Man and land in Chinese history. Stanford: Stanford University Press. Ttol clssic que no ha perdut vigncia en la seva anlisi. Vegeu especialment el captol Population growth (pg. 26-42) dedicat als cicles demogrfics de llarga durada. Kokichi, S. (1992). La sociedad japonesa. Tokyo: International Society for Educational Information. Anlisi breu i completa de les caracterstiques bsiques de la poblaci japonesa. Els apndixs estadstics sn molt tils i ofereixen una gran quantitat dinformaci. Kuroda, T. (1973). Japans changing population structure. Tokyo: Ministry of Foreign Affairs. Anlisi molt interessant de levoluci de lestructura de la poblaci japonesa. Lnica limitaci s el seu any de publicaci, 1973. Larivire. J.P.; Marchand, J.P. (1999). Gographie de la Chine. Pars: Armand Colin. Una de les millors geografies sobre la Xina. Les anlisis de la poblaci sn molt aclaridores. Lnic inconvenient s que les dades ms recents sn del 1977. Larsen, U.; Chung W.J.; Das Gupta, M. (1998). Fertility and son preference in Korea. Population Studies (vol. 51, pg. 317-325). Article que analitza la preferncia actual dels fills barons a Corea i les seves conseqncies demogrfiques.
63
Lavely, W.; Wong, R.B. (1998). Revising the Malthusian narrative: The comparative study of population dynamics in late imperial China. Journal of Asian Studies (Vol. 57, nm. 3, pg. 714-748). Important treball que compara levoluci demogrfica dEuropa amb la Xina, i presenta aquesta ltima com una societat on els frens preventius malthusians sempre shan utilitzat. Anlisi de linfanticidi en un apartat. Lee, J.Z.; Wang F. (1999). One quarter of humanity. Malthusian mythology and Chinese realities. Cambridge: Harvard University Press. Obra fonamental de referncia per a aquest mdul. Els autors recopilen una gran quantitat dinvestigacions i publicacions fetes per ells mateixos o per uns altres investigadors. Perspectiva crtica amb lortodxia malthusiana. Lee, J.Z.; Campbell, C.; Wang, F. (2002). Positive chek or Chinese checks?. Journal of Asian Studies (vol. 61, nm. 2, pg. 591-607). Article de resposta a les crtiques fetes a la seva obra anterior, i aporta noves evidncies de suport a les seves tesis de la incomprensi bsica de Malthus de la realitat xinesa. Liu, P.K. (2000). Hong Kong Special Administrative Region: Waves of Chinese immigrants and their children. A: X.Z. Peng; Z.G. Guo (ed.). The changing population of China (pg. 257-285). Oxford: Blackwell Publishers. Anlisi imprescindible de la histria demogrfica de Hong Kong. Livi Bacci, M. (2002). Historia mnima de la poblacin mundial. Barcelona: Ariel. Reedici actualitzada i revisada de la seva obra. Un treball clau dun dels demgrafs ms importants dEuropa amb alguns apartats i captols dedicats a la Xina o a lsia. En general, la seva perspectiva demogrfica s bastant ortodoxa i malthusiana i es troba a faltar bibliografia ms actualitzada sobre lsia oriental. Ma, R. (1999). Population growth and urbanization. A: R.E. Gamer (ed.). Understanding contemporary China (pg. 207-236). Boulder: Lynne Rienner Publishers. Una bona introducci a la dinmica de la poblaci xinesa feta per un dels demgrafs xinesos ms importants que hi ha actualment. Nag, M. (1992). Comparative Demography: The cases of China, Japan and India. A: M.L. Cohen (ed.). Asia. Case studies in Social Sciences (pg. 472-492). Armonk: M.E. Sharpe. Anlisi profunda en molt poc espai dels comportaments demogrfics xins i japons. Article imprescindible per a posar-se en situaci. Park, C.B.; Cho, N.H. (1995). Consequences of son preference in a low-fertility society: Imbalance of the sex ratio at birth in Korea. Population and Development Review (vol. 21, nm. 1, pg. 59-84). Anlisi comparativa de Corea del Sud, la Xina, Taiwan i Hong Kong sobre la seva preferncia per als fills barons a partir de les dades estadstiques de les taxes de masculinitat quan neixen. Peng X.Z.; Guo Z.G. (ed.) (2000). The changing population of China. Oxford: Blackwell Publishers. En aquest llibre es recullen molts aspectes de la poblaci redactats per especialistes xinesos i amb dades relativament actualitzades amb data de 1990, 1992 o 1995. Obra de referncia de les millors que hi ha disponibles actualment. Poston, D.L.; Yankey, D. (ed.) (1992). The population of modern China. Nova York: Plenum Press. De la mateixa manera que lanterior, obra que tracta molts aspectes diferents de la poblaci xinesa i amb molts autors xinesos. Lnic inconvenient s que les dades ms actuals que presenta sn els censos del 1982 o lactualitzaci del 1983. Thumerelle, P.J. (1997). Las poblaciones del mundo. Madrid: Ctedra Obra de referncia fonamental per aquest mdul. El seu captol titulat Convergencias orientales desenvolupa magistralment el tema de la transici demogrfica a lsia oriental, i tamb molts altres aspectes de la poblaci de la zona. Traphagen, J.W.; Knight, J. (ed.) (2003). Demographic change and the family in Japan aging society. Nova York: State University of New York Press. Estudi sobre lenvelliment de la poblaci japonesa des duna perspectiva demogrfica i les seves repercussions a la famlia. Westley, S.B. (1995). Evidence mounts for sex-selective abortion in Asia. Asia-Pacific Population and Policy (nm. 34).
64
Westley, S.B. (1998). Whats happening to marriage in East Asia?. Asia-Pacific Population and Policy (nm. 46). Westley, S.B. (2001). A Snapshot of populations in Asia. Asia-Pacific Population and Policy (nm. 59). Westley, S.B.; Lee, S.H.; Mason, A. (2000). Policy options to support Asias growing elderly population. Asia-Pacific Population and Policy (nm. 54). Wilmoth, J.R. (1998). Is the pace of Japanese mortality decline converging toward international trends?. Population and Development Review (vol. 24, nm. 3, pg. 593-600). Anlisi del descens de la taxa de mortalitat japonesa i de la seva projecci en el futur. Xenos, P.; Kabamalan, M.; Westley, S.B. (1999). A look at Asias changing youth population. Asia-Pacific Population and Policy (nm. 48). Zhou, K.X. (1998). El poder del pueblo. Barcelona: Edicions Bellaterra. Tot i que no estrictament demogrfic, aquest llibre aporta testimonis i analitza el perode de les reformes econmiques a la Xina i dedica diversos captols a temes com els moviments migratoris o les poltiques de planificaci familiar. Sens dubte, laproximaci a aquests temes aporta una visi poc freqent a lacadmia.

M 2

Загружено:

Сведения о документе

Оригинальное название

Авторское право

Доступные форматы

Поделиться этим документом

Поделиться или встроить документ

Параметры публикации

Этот документ был вам полезен?

Это неприемлемый материал?

Авторское право:

Доступные форматы

M 2

Загружено:

Авторское право:

Доступные форматы

La poblaci de lsia oriental

Joaqun Beltrn Antoln

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831

La poblaci de lsia oriental

Introducci............................................................................................... Objectius.................................................................................................... 1. Histria de la poblaci. Cicles de llarga durada .........................

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831

La poblaci de lsia oriental

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831

La poblaci de lsia oriental

La poblaci de lsia oriental, que compta al comenament del segle

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831

La poblaci de lsia oriental

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831

La poblaci de lsia oriental

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831

La poblaci de lsia oriental

1. Histria de la poblaci. Cicles de llarga durada

i fins a finals del segle

no va aconseguir lestatus de provn-

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831

La poblaci de lsia oriental

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831

La poblaci de lsia oriental

experimentar una explosi demogrfica en qu el 1776 es va arribar als 268

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831

La poblaci de lsia oriental

A la fi de la dcada de 1930 es van arri-

Segons la interpretaci de Kang Chao (1986, pg. 42):

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831

La poblaci de lsia oriental

va romandre estable a lentorn dels trenta

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831

La poblaci de lsia oriental

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831

La poblaci de lsia oriental

la mateixa manera que al Jap, tamb sobserva un estancament relatiu del

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831

La poblaci de lsia oriental

Al comenament del segle

Corea tenia 11,3 milions dhabitants; com a

Taiwan va comenar a rebre emigrants xinesos durant el segle

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831

La poblaci de lsia oriental

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831

La poblaci de lsia oriental

la poblaci de Macao era de 64.000 persones

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831

La poblaci de lsia oriental

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831

La poblaci de lsia oriental

2.1. Primera fase: el descens de la taxa de mortalitat

A ms duna alimentaci ms bona, va ser fonamental la millora

de la higiene i de la prevenci depidmies (en particular amb les primeres vacunacions).

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831

La poblaci de lsia oriental

A la Xina, encara que la reculada de la mortalitat va comenar tamb durant el segle

la baixada no va ser realment important fins que

Durant la segona meitat del segle

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831

La poblaci de lsia oriental

La transici demogrfica a Corea es va iniciar al comenament del segle

amb la introducci de sistemes de salut i de medicina occiden-

Universitat Oberta de Catalunya P03/17001/01831