You are on page 1of 6

Hexaclorbenz (HCB)

Compost organoclorat (C6Cl6), slid i de color blanc cristall. s molt liposoluble per poc hidrosoluble. La IARC classifica lhexaclorbenz dins el grup 2B: possible cancerigen. El JEFCA estableix una IDA de 0.6 g/kg de pes corporal. LATSDR estableix una IDA de 0.17 g/kg per als efectes no cancergens i 0.18 g/kg per als cancerigens

ORIGEN
Fungicida mpliament utilitzat en el blat fins al 1988. Actualment est prohibit el seu s com a plaguicida a la UE.Noms sutilitza en pasos del 3er mn. L HCB s un contaminant generat de forma involuntria per les indstries qumiques i metallrgiques (combusti incomplerta de matria orgnica en presncia de clor.) Elevada persistncia en el medi ambient. Sha regulat els nivells mxims demissi a latmosfera, aigua i al sl (RD 508/2007).Vida mitja al sl de 3 a 6 anys.

Fonts exposici
Classificat com a contaminant orgnic persistent en el medi ambient , t capacitat per bioacumular-se i arribar als humans a travs de la cadena alimentria. La ingesta a travs dels aliments s la principal font dexposici. Shan detectat residus en gran nombre daliments,freqentment en aliments rics en greixos (carn, llet,ous).

TOXICITAT
LHCB sacumula al teixit adips de lorganisme. Es transmet a travs de la llet materna.

Hi ha evidncies de les seves capacitats per unir-se a lADN i en animals dexperimentaci sha evidenciat carcinoma hepatocellular, adenomes de tiroide ,conducte biliar i crtex adrenal.Els estudis en humans encara sn insuficients. Lexperimentaci animal tamb ha demostrat que aquesta substncia possiblement causi efectes a nivell reproductor.

Altres vies dexposici s a travs de laigua potable i tamb via inhalatria, sobretot en zones industrials.

Dioxines i compostos Dioxin-like (PCBs)


El grup dioxines inclou dos grups de compostos orgnics tricclics halogenats: PCDDs (policlorodibenzo-p-dioxinas) i PCDFs (policloro dibenzofuranos) El grup dioxines est format per unes 210 substncies per noms 30 s consideren mostren toxicitat i bioacumulaci. Destacar per la seva elevada toxicitat lanomenada dioxina de Seveso o TCDD. El grup PCBs o bifenils policlorats sanomenen dioxin-like perqu presenten una activitat toxicolgica molt semblant a les dioxines. La IARC classifica la dioxina TCDD dins el grup 1: substncia cancergena pels sser humans. La OMS ha establert una ingesta diria admissible (incloent dioxines and dioxins-like) de 1 - 4 pg/kg de pes.

ORIGEN
Les dioxines sn principalment productes secundaris dalguns processos qumics com la incineraci de residus degut a ls de clor actiu , blanquejament de paper amb clor o la producci de substncies clorades. Tamb sen poden produir derivades de processos naturals com erupcions volcniques o incendis forestals. Els PCBs sutilitzaven en transformadors de distribuci elctrics. Es consideren residus perillosos.

Fonts exposici
Les dioxines i DL sn compostos orgnics persistents perqu un cop alliberats al medi,degut a la seva estabilitat trmica i qumica, poden persistir a lambient durant dcades. La concentraci en plantes, aire i aigua s molt baixa. La principal font dexposici s la dieta. Les dioxines i DL sacumulen sobretot en la cadena alimentria,en aliments rics en lpids com sn la llet, lctics,ous, carn, peix i marisc. 1999,Blgica- Es detectaren elevades concentracion ens ous i aus de corral degut a ls de pinsos contaminats amb oli industrial amb PCBs.

TOXICITAT
Degut a la seva liposolubilitat sacumulen preferentment al teixit adips i tenen una semivida dins de lorganisme de entre 7 i 11 anys. Lexposici breu per a elevades concentracions provoca cloracn i lesions heptiques. Lexposici crnica provoca efectes sobre el sistema inmunitari, disminueix la fertilitat, i sassociat a cncer de fetge, estmac i pulm. El fetus s molt ms sensible que la mare. Les dioxines poden atravessar la placenta i causen efectes sobre el desenvolupament neurolgic. Lexposici dels lactants a dioxines a travs de la llet materna sassociat amb alteracions cognitives, emocionals, i retard en el desenvolupament psicomotor.

Encara que la producci i alliberament pot ser local la distribuci s mundial.Les majors concentracions es troben en alguns sls,sediments i aliments.

Arsnic (As)
Escala toxicitat: Arsina (H3As) >As+3 inorgnic (arsenito) > As+ 3 orgnic> As+5 inorgnic (arsenato) > As+5 orgnic> Arsnic elemental.
Metall pesant que combinat amb oxigen, clor o sofre forma compostos inorgnics com larsina, arsenits o arsenats. Les formes inorgniques tenen una elevada toxicitat i sn carcinogniques. Ens arriben per via inhalatria o a travs de laigua de consum. Larsnic combinat amb carboni dna lloc a compostos orgnics que resulten menys txics que els inorgnics per sn acumulables als ssers vius. El JEFCA estableix una ingesta setmanal tolerable PTWI) de 0.015 mg/kg pes corporal en aigua de consum. El IARC classifica els compostos inorgnics darsnic dins els carcinognics- grup 1. La carcinogenicitat del compostos orgnics encara no ha estat classificada.

ORIGEN
Larsnic est mpliament distribut en lescora terrestre i sobt com a subproducte de la producci daltres metalls (coure, plom). La conentraci dAs en aiges s molt variable i pot ser dorigen terrestre o derivar de lactivitat humana (residus de pesticides, conservants de la fusta, etc. que contenen As i contaminen les aiges subterrnies).

Fonts exposici Peix i marisc acumulen grans quantitats dAs


orgnic (arsenobetaina) i suposen la principal font dingesta a travs de la dieta. Les formes orgniques sabsorbeixen ms fcilment per el 70-80% s eliminat per orina en passada una setmana.La resta sacumula en lorganisme (cabell, ungles, fetge, ronyons,..) La ingesta dAs inorgnic a travs de laigua de consum normalment s baixa. Hi ha per indrets on de manera natural laigua arriba a nivells molt elevats i suposa un risc pel consumidor. (Mexico, Bangladesh). As inorgnic via inhalatria: Indstria (controlen nivells arsenina en lambient).

TOXICITAT
Intoxicacin crnica s multisistmica: anorxia, alteracions GI, neuritis perifrica, hiperqueratosis i melanosis,irritaci vies respiratries altes. Formes inorgniques causen cncer de pell, pulm, bufeta. Intoxicaci aguda: quadreGI coleriforme, colapse circulatori.

Mercuri (Metilmercuri)
El metilmercuri (MeHg) s un cati format per un tom de mercuri enllaat a un grup metil. Aquest compost organometllic resulta molt ms txic el mercuri elemental perqu es lliga fcilment a protenes. El metilmercuri s un potent neurotxic i teratognic.

[CH3Hg]+

El JEFCA estableix una ingesta setmanal tolerable de (PTWI) de1.6 g/kg de pes corporal(2006). La US EPA conclou que ni el mercuri elemental ni els compostos de metilmercuri sn cancergens als nivells dexposici ambiental. La US EPA ha establert una Dosi de Referncia Oral de 0.1 g/kg pes corporal/dia

ORIGEN
El mercuri alliberat al medi deriva de la combusti de residus i de combustibles fssils (carb) i del processat del acetaldehid (inds- tria, plstic, suro, paper). La metilaci s dna en medi aqutic o terrestre per lacci de microorganismes.

Fonts exposici i biotransformaci


El MeHg s liposoluble i al tenir afinitat pels anions sulfihidrils (-SH),es lliga covalentment als aminocids (cistena) i sincorpora a la cadena trfica. s bioacumulable. La principal font dexposici a travs dieta s pel consum de marisc i peix ( sobretot espcies de gran mida perqu nacumulen ms:peix espasa, tonyina).

TOXICITAT s capa datravessar la barrera


hematoenceflica i la placenta. Efectes neurotxics especialment durant desenvolupament sistema nervis del fetus i el cervell dels nens (problemes aprenentatge). Malaltia de Minamata: Sndrome neurolgic permanent causat per la intoxicaci amb mercuri.

Melamina

(2,4,6,-triamino-1,3,5-triazina)

Compost qumic industrial.Frmula qumica C3H6N6. El seu aspecte s uma pols blanca poc soluble en aigua. Substncia reconeguda com a nefrotxica. La EFSA ha establert una ingesta diaria tolerable (ADI) de 0,5 miligrams melamina/ kg de pes. La melamina no est autoritzada ni com ingredient, additiu o coadjuvant tecnlogic. Noms s apte el seu s com a monmer o additiu en la fabricaci d envasos plstics aptes per s alimentari. La Directiva 72/2002/CE estableix un lmit de migraci especfica de 30 mg/kg daliment.

ORIGEN
Molcula sinttica que sutilitza com a base en els processos de sntesi per a la fabricaci de resines, plstics o cola.

Adulteraci productes alimentaris


Degut a la seva elevada composici en nitrogen, ha estat utilizada per adulterar productes amb elevat nivell proteic: Pinsos per animals Llet en pols per a nadons Aliments amb que contenen derivats lctics com a ingredients Ovoderivats Agost,2008. Crisis alimentria degut a la adulteraci de llet en pols procedent de Xina amb melamina. Llet destinada a frmules infantils i a daltres aliments amb components lctics.

TOXICITAT
Lorganisme, sobretot en el cas dels nens petits, no es capa de filtrar la melamina ingerida. Aix fa que aquesta substncia sacumuli als ronyons provocant la formaci de clculs renals. En adults els problemes renals poden ser reversibles, per en els individus ms susceptibles (gent amb prvia patologia renal,nens i nadons) la presncia de clculs pot agreujar-se per obstrucci renal, anuria i fallada renal aguda. s dificil predir quin efecte que pot causar la melamina a llarg termini perqu no hi ha suficients estudis realitzats. Estudis en animals apunten que la substncia pot arribar a provocar cncer de bufeta.

Bisfenol A

(2,2Bis(hidroxifenil)propano)

El Bisfenol o BPA s un compost orgnic format per quatre equivalents de fenol i un dacetona. s slid, de color blanc i daspecte escams. Reconegut disruptor endocr estrognic (mimetitza als estrgens). s autoritzat a nivell europeu per a la fabricaci de materials i envasos plstics ds alimentari. La Directiva 72/2002/CE estableix un lmit de migraci especfica de 0,6 mg/kg daliment. La EFSA, desprs de lltima revisi feta al 2006, ha establert una ingesta diria tolerable 0,05 mg/kg pes corporal.

ORIGEN
Emprat durant molt anys per a la fabricaci de policarbonat, plstic utilitzat per envasos plstics ds alimentari i tamb en la fabricaci de resines epoxi-fenliques, per a recobriments de llaunes per a conserves. Altre usos: compost utilitzat en fungicides,retadants de flama (equips informtics) i estabilitzants de PVC (polivinil).

Fonts exposici
El BPA s un material extensament utilitzat i sn escasses les dades sobre la freqncia dexposici de cada via i la contribuci de cadascuna daquestes a la quantitat total dexposici. Les vies ms comuns sn per ingesta a travs daliments o per contacte amb envasos plstics o daltres materials que en contenen.

TOXICITAT
Efectes sobre la reproducci, fertilitat i sistema endocr degut a la seva capacitat per mimetitzar als estrgens. Exrimentalment,capacitat per atravessar la placenta. Lexposici prenatal va lligada a avortaments, alteracions de leix hipotalmic-gonadal i efectes en el desenvolupament del sistema nervis. Tamb provoca dermatitis allrgica de contacte, descrit sobretot en treballadors que tenen un contacte permanent amb aquesta substncia.