Ricard Recio Homs

Dictadures actuals
1.Corea del Nord (Kim Jong-II des de 1994.) 2.Cuba amb Fidel Castro des de 1976 3.Guinea Equatorial- Teodoro Obiang Nguema 4.Lbia amb Muammar el Gaddafi des de 1969. 5.Repblica Popular de la Xina amb Hu Jintao des de 2002.002.

1. Corea del Nord Repblica Popular democrtica de Corea(RDPC), coneguda com a Corea del Nord, s un estat de l'sia oriental que ocupa la meitat septentrional de la pennsula de Corea. La dominaci japonesa sobre Corea va acabar amb la fi de la Segona Guerra Mundial el 1946. Llavors Corea va quedar dividida en dues parts. La URSS va prendre el control de la part Nord, i els Estats Units de la part Sud. No obstant aix, els dos bndols van ser incapaos d'acceptat la implantaci del Joint Trusteeship a Corea. Aix va conduir a que el 1948 s'establissin dos governs independents, un al Nord i l'altre el Sud, cadascun reclamant la seva sobirania sobre la totalitat de la pennsula. Corea del Nord va ser dirigida des de 1948 per Kim II-Sung fins a la seva mort el 8 de juliol de 1994. Durant el mandat de Kim Jong-li a la fi de la dcada dels 90, l'economia del pais va descendir considerablement i l'escassetat de menjar va arribar a moltes rees. Gran nombre de persones van morir com a conseqncia de la fam, intesificada per un collapse en el sistema de distribuci de menjar. Corea del Nord s un dells llocs ms allats del mn, amb severes restriccions en l'entrada i sortida del pas. La premsa s controlada per l'Estat, i la ideologia Juche, que consisteix en no dependre dels altres, s la ms impulsada pel govern Core. El dia 10 de febrer de 2005, va declarar que possea armes nuclears. Aquest anunci va provocar arreu del mn una gran consternaci i peticions en que anullessin el seu programa nuclear. El 9 d'ocutubre de 2006, Corea del Nord va realitzar un assaig nuclear, una explosi atmica subterrnia. La cultura tradicional s especialment protegida. La lliertat religiosa s un dret constitucional a Corea del Nord. Les ms habituals sn el budisme, el confucianisme.... i a les regions interiors, cultes xamnics tradicionals. La Federaci General de Sindicats s l'nica central obrera, mentre la Uni de Treballadors Agrcoles uneix els camperols.

2.Cuba Cuba es constitueix polticament com a Estat socialista de treballados, des de la victria de la Revoluci Cubana, adoptant un sistema que, segons la constituci s una repblica democrtica, que emn la prctica funciona com a Estat Comunista. La seva capital s l'Havana, amb ms de dos milions d'habitants, i catorze ciutats passen dels cent mil habitants. Fidel Castro, revolucionari i estadista cub. La seva ideologia esquerrana el va portar a participar en activitats revolucionries des de molt jove, com la revolta contra la dictadura de Rafael Lenidas Trujillo a Santo Domingo (1947). Des de 1949 va militar en el Partit del Poble Cub. Exiliat a Mxic, a l'any 1952 va iniciar la seva activitat revolucionria contra la dictadura del general Batista, que havia lliurat el pas en mans dels interessos nord-americans. El seu primer intent va ser l'assalt a la Caserna de Moncada a Santiago de Cuba, que es va saldar amb un fracs; fracs militar, ja que la caserna no va ser pres ni provocar l'esperada insurreci popular, per no fracs poltic, ja que aquell acte va donar una gran popularitat als seus protagonistes, augmentada durant el judicsubsegent, en qu Castro es va defensar a si mateix i va aprofitar per pronunciar un extens legat poltic. Aquest indubtable contingut nacionalista que va tenir en un principi la Revoluci cubana (contra el domini semicolonial que exercia Estats Units) es va transformar dos anys desprs per la dinmica d'enfrontament amb el govern nord-americ.Mentre Castro cridava a una revoluci general contra l'imperialisme a Llatinoamrica (Primera declaraci de l'Havana), el president Eisenhower trencava les relacions diplomtiques amb Cuba i decretava un embargament comercial destinat a ofegar l'economia cubana i forar la retirada de Castro, ja que Cuba depenia gaireb totalment de les seves exportacions als Estats Units, fonamentalment de sucre (1961).En succeir-Kennedy no va afluixar la pressi, sin que es va aguditzar amb l'organitzaci d'un desembarcament d'exiliats cubans armats a la badia de Cochinos, que va ser repelido per l'exrcit revolucionari (1961). Desprs d'all, Fidel Castro va proclamar el carcter marxista-leninista de la Revoluci cubana i va alinear al seu rgim amb la poltica exterior de la Uni Sovitica (Segona declaraci de l'Havana, 1962), alhora eliminar del govern als poltics liberals amb els que s'havia aliat a l'arribar al poder, i va unificar als grups poltics que donaven suport a la Revoluci en un nic Partit Unit de la Revoluci Socialista. El 1962 va permetre que els sovitics laran en sl cub rampes de llanament de mssils amb les que podien assolir objectius als Estats Units, descobertes per l'espionatge americ, Kennedy va reaccionar amb un bloqueig naval a Cuba i l'exigncia de retirada de les instal.lacions: la consegent crisi dels mssils va estar a punt de fer esclatar una guerra nuclear entre les dues superpotncies, que es va evitar a ltima hora en retirar Khrusxov els mssils sovitics a canvi de la promesa que no hi hauria nous intents d'envair Cuba. El 1965 el partit va canviar la seva denominaci per la de Partit Comunista de Cuba, del qual va ser elegit secretari general el propi Castro; el 1976 va acumular el ttol de president del Consell d'Estat.La pressi nord-americana l'havia convertit en un dictador comunista ms, el primer en l'hemisferi americ. Sota la direcci de Fidel Castro, Cuba ha obtingut importants xits socials, especialment visibles en educaci i sanitat, matries en les quals va arribar a constituir un model per als pasos subdesenvolupats, per el cost poltic i cultural ha estat enorme, ja que ha exigit un exercici dictatorial del poder, amb menyspreu de les llibertats individuals i del pluralisme, sota la vigilncia contnua d'un Estat policial.Ha desenvolupat una poltica exterior molt activa, basada en la lluita contra l'imperialisme, destacant el protagonisme del propi Fidel Castro en el Moviment de Pasos No Alineats (la conferncia va presidir el 1980) i la intervenci militar cubana a l'frica (en suport dels rgimssocialistes d'Angola i Etipia). Va salvar aix el seu rgim de l'enfonsament de la resta dels rgims prosovitics i de la prpia URSS a la fi dels anys vuitanta i principis dels noranta, i va entrar en una fase agnica de durada imprevisible, enmig de la intensificaci de les pressions nord-americanes.

3.Guinea Equatorial Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, s un militar i poltic equatroia-guine, va aconseguir la presidncia de la Repblica de Guinea Equatorial el 1979 mitjanant un cop d'Estat. Va derrocar el seu oncle Francisco Macas Nguema, a qui desprs va executar. Comen una forta repressi contra tot tipus d'oposici, moltes persones d'oposici al seu regim van ser apressades o exacutades. El 1990, va acusar a Obiang de practicar la tortura. Avui en dia Guinea Ecuatorial viu una dictadura molt sangrentaria i molt pitjo que la del coronel Gaddafi. 4.Lbia Muammar el-Gaddafi, era un militar i poltic libi. Es va erigir en cap de l'Estat Major i president del Consell de la Revoluico que controlava el poder; l'any segent va acumular els crrecs de primer ministre i ministre de Defensa, que va deixar desprs en mans de persones de confiana. En les seves mesures poltiques ms destacadaes cal esmentar la reforma agrria i la nacionalitzaci del petroli. L'1 de setembre de 1969 va participar en el cop d'estat que derroc el rei Idris I de Lbia i amb menys de 30 anys es va posar al capdavant de la junta militar i del Consell de la revoluci, proclamant els seus principis programtics: 1.Neutralitat exterior 2.Unitat nacional (primera passa per a la uni rab) 3.Prohibici dels partits poltics 4.Evacuaci de les bases militars britniques i nord-americanes 5.Explotaci de la riquesa petroliera en benefici del poble El 1973 va sintetizar les seves aspiracions poltiques en l'anomenat Llibre verd: en ell es barregen el socialisme, l'islamisme i el nacionalisme rab, vinculant-los a un projecte visionari d'expansi per frica i sia. Gaddafi impulsar projectes d'uni poltica de Lbia amb Egite, Sria, Tunsia, Txad i el Marroc, tots ells fracassats, va pactar amb els dirigents del Marroc, Mauritnia, Algria, i Tunsia la Uni del Magrib rab; va recolzar la causa palestina contra Israel, i va augmentar el seu carisme de lluitador antimperialista intervenint en les guerres del Txad contra la presncia francesa; el seu prestigi entre els lders radicals del Tercer Mn el van portar a presidir l'Organitzaci per la Unitat Africana. En la seva lluita contra l'imperialisme, va alinear la seva poltica exterior amb la Uni Sovitica, en canvi les seves relacions amb els pasos occidentals van ser durant molt de temps especialment dolentes, arribant els nord-americans a bombardejar Lbia, acusant Gaddafi i al seu rgim de fomentar el terrorisme internacional. Va aconseguir, per, matenir-se el poder, mitjanant una combinaci de mesures repressives i concessions als seus rivals. 5.Repblica Popular de la Xina Xina en la actualitat esta constituit per un rgim comunista amb certs matisos de capitalisme extrem en el seu sistema econnomic. Es una dictadura en la que la majoria de Xinesos accepten. s basa en un sistema de creencias com el treball per ser el millor treballant i aquestes coses com l'esperit competitiu per guanyar diners, i fer creure el pas per fer feli la patria.