Document Millorat

Crdit de sntesi:
LA XINA
Maite Bernaus Gimeno 3 de febre del 2012 Professor/a: M Josep Figerol Crdit de Sntesi 3A ESO Curs 2011/2012
Contingut
Contingut.......................................................................................................... 2 1. ABANS DE COMENAR..................................................................................... 4 2. PREPARANT EL VIATGE.................................................................................... 5 2.1 DON HE TRET LA INFORMACI................................................................... 5 Agencies de viatges....................................................................................5 Vikipedia................................................................................................... 5 Altres....................................................................................................... 5 2.2 SITUACI GEOGRFICA............................................................................. 6 MAPA I SITUACI GEOGRFICA DE LA XINA...................................................6 2.3 CAPITAL I CIUTATS MS IMPORTANT...........................................................6 2.4 ESTRUCTURA POLTICA.............................................................................6 2.5 BANDERA................................................................................................. 7 2.6 DIVISI TERRITORIAL............................................................................... 7 2.8 MEDI NATURAL......................................................................................... 7 PAISATGES...............................................................................................7 CLIMA...................................................................................................... 8 VEGETACI I FAUNA............................................................................... 8 ESPAIS NATURALS D`INTERS SINGULAR.....................................................8 FLORA:..................................................................................................... 9 FAUNA :.................................................................................................... 9 2.9 RECURSOS ECONMICS............................................................................. 9 ELS DIFERENTS SECTORS DE PRODUCCI...................................................10 RECURSOS NATURALS............................................................................... 10 2.10 DEMOGRFIA I POBLACI....................................................................... 10 2.11 MONEDA.............................................................................................. 11 2.12 LLENGUA.............................................................................................. 11 TIPUS DE CARCTERS XINESOS.................................................................12 DIALECTES.............................................................................................. 12 2.13 SISTEMA EDUCATIU XINS..................................................................... 13 2.14 ART I CULTURA..................................................................................... 13 2.15 OCI..................................................................................................... 14 2.16 COMPRES............................................................................................. 14 PRINCIPALS ARTICLES A ADQUIRIR............................................................14 PRINCIPALS ZONES DE COMPRA................................................................. 15 PREU FIX O "REGATEIG"............................................................................ 15 NIVELL DE PREUS..................................................................................... 15 2.17 ESPOTS................................................................................................ 15 2.18 TURISME.............................................................................................. 15 2.19 MESURES SANITRIES........................................................................... 16 VACUNES................................................................................................ 16 ESTAT SANITARI GENERAL......................................................................... 16 2.20 HORARIS.............................................................................................. 16 2.21 GASTRONOMIA..................................................................................... 17 ESTILS DE MENJAR................................................................................... 17 PLATS TPICS........................................................................................... 17 PRINCIPAL ESCOLES XINESES.................................................................... 18 2.22 HABITATGE.......................................................................................... 18 2.23 VESTITS............................................................................................... 18 2.24 FESTES I CALENDARI............................................................................. 19 Dates destacades:.................................................................................... 20 2.25 RELIGI............................................................................................... 20 2.26 TRANSPORTS........................................................................................ 20 2.27 COSTUMS I CURIOSITATS XINESES.........................................................21 2.28 ALTRES................................................................................................ 22 MITJANS DE COMUNICACI....................................................................... 23 2.29 DOCUMENTACI.................................................................................... 24
Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e
D EPT. TEC O G N LO IA
DOCUMENTACI NECESSRIA.......................................................24 COM EXPEDIR LA DOCUMENTACI.............................................................. 24 2.30 DRETS HUMANS I ONG........................................................................... 25 3. MEN VAIG DE VIATGE................................................................................... 26 Ruta Llegendes Xines i Tibetanes....................................................................26 ITINERARI............................................................................................... 26 PROGRAMA DE VIATGE.............................................................................. 28
Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ 3
Pgina web del departament http://www.xtec.cat/~fsolans
1. ABANS DE COMENAR
El pas que he escollit per realitzar el treball de recerca individual s la Xina. He triat aquest pas perqu est ubicat en el continent asitic i t una cultura molt diferent a la nostra. Crec que seria molt interessant poder descobrir altres maneres de viure, costums... A ms a ms hi ha gent de dinstitut que provenen de la Xina i em poden ajuda si necessito alguna informaci que no trobi. s un pas molt gran i llunya, diferent al nostre. Sest industrialitzant molt i hi ha molt productes made in China a tot el mn. Tamb hi ha moltes botigues que anomenem Xinos, on els productes sn molt barats i de molt baixa qualitat. Una vegada vaig estar en un restaurant xines, hi em va sorprendre la diferencia de menjar comparat amb el nostre. En comptes de coberts fan servir escuradents. Segons les pellcules que he vist ambientades a la Xina , sempre hi havia guerres i lluites amb arts marcials. Les dones portaven uns vestits llargs i de colors vius. T moltes coses diferents als pasos europeus: la seva escriptura, la cultura, la religi, les cases i altres moltes coses.
Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/
Illustraci : Temple Budista
2. PREPARANT EL VIATGE
2.1 DON HE TRET LA INFORMACI
Per realitzar el treball he consultat diverses pagines web segons el tipus de informaci que volia obtenir. Per informar-me en general sobre el pas he buscat per Internet. A la vikipedia, agencies de viatges, el ministeri dafers estrangers i cooperaci del govern de Espanya... Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ Pgina web del departament http://www.xtec.cat/~fsolans
Agencies de viatges http://www.top10viajesachina.com/info/901/informacion_china.php http://www.top10viajesachina.com/oferta/viaje/china/11131/leyendas_chinas_y_tibeta nas_vuelo_no_incluido http://www.viajerosonline.org/es/component/content/article/336-china/2014-xinainformacio-turistica-i-guia-de-viatge-de-la-xina.html http://www.viajeselcorteingles.es/viajes/VECI/catalogos_960/pdf/OfertasGrandesViajes /OfertasGrandesViajes.pdf http://issuu.com/iberojet/docs/america-asia_11_12?mode=embed&layout=http%3A %2F%2Fskin.issuu.com%2Fv%2Flighticons%2Flayout.xml&showFlipBtn=true http://www.viajarporchina.com/viajes/O13/summary.html
Vikipedia http://es.wikipedia.org/wiki/China
Altres http://www.observatori.org/mostrar.php?id=81&files_id=207&tipus=files&lng=cat http://www.maec.es/es/MenuPpal/Paises/ArbolPaises/China/Recomendacionesdeviaje/P aginas/recoChina.aspx http://www.renfe.com/viajeros/index.html http://www.alsa.es/portal/site/Alsa/
2.2 SITUACI GEOGRFICA
MAPA I SITUACI GEOGRFICA DE LA XINA

Situada en la zona oriental dsia s el segon pas ms extens dsia , desprs de Rssia, i quart ms extens del mn desprs de Rssia, Canada i Estats Units. T 9.596.961 km2. Unes 20 vegades Espanya. Suposa la cinquena part del continent, sent un dels pasos ms grans i poblats del mn. La Xina t fronteres poltiques amb catorze nacions: Vietnam, Laos, Birmnia, l'ndia, el Bhutan, el Nepal, el Pakistan (en el territori disputat per l'ndia del Caixmir), lAfganistan, el Tadjikistan, el Kirguizistan, el Kazakhstan, Rssia, Monglia i Corea del Nord.
Illustraci Mapa mundi
2.3 CAPITAL I CIUTATS MS IMPORTANT

La capital del pas s Pekn i t 11 milions dhabitants. La ciutat mes poblada es Sangahi amb 13.5 milions. Les altres ciutats principals sn: Cantn, Xian Nanking, Tianjin, Shanxi, Guangxi, Lsaha, Guizhou, Shandong, Hangzhou
2.4 ESTRUCTURA POLTICA

La Repblica Popular de la Xina s un Estat comunista. La seva estructura poltica esta constituda per: El poder legislatiu format pel Congrs Nacional Popular, integrat per ms de 3.000 membres, elegits per perodes de cinc anys, per les provncies, les regions autnomes, els municipis, i al Comit Permanent. El Congrs Nacional tamb designa el president de la Repblica. El poder executiu s exercit per un Consell d'Estat, integrat pel primer ministre i els ministres de govern. El poder poltic resideix en el Partit Comunista Xins garantit per la quarta constituci, vigent des de 1982. s l'nica organitzaci poltica permesa, tot i que en l'actualitat hi ha d'altres, molt petites, conegudes com a "partits democrtics", que participen en la Conferncia Consultiva Poltica Popular. El Comit Central, elegeix un politbur de vint-i-dos membres i designa els candidats a les eleccions locals. Totes les eleccions xineses es realitzen per sufragi directe, perms a tots els ciutadans majors de 18 anys i que no han estat privats dels seus drets poltics.
2.5 BANDERA
La bandera de la Repblica Popular de la Xina, es de color vermell, simbolitza la Revoluci, amb cinc estrelles grogues de 5 puntes que simbolitzen la unitat del poble revolucionari sota la direcci del Partit Comunista de Xina (s per aix que les estrelles petites estan totes orientades cap a l'estrella gran). Fou aprovada el 27 de setembre de 1949 Illustraci Bandera
2.6 DIVISI TERRITORIAL

Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ Pgina web del departament http://www.xtec.cat/~fsolans La Repblica Popular de la Xina se subdivideix en un primer nivell en 32 entitats administratives locals: 22 provncies (23 si s'hi inclou Taiwan encara que en la prctica l'illa s independent), cinc regions autnomes (els tibetans, els uigurs, els mongols, els hui i els zhuang), quatre municipalitats sota administraci directa del Govern central (Pequn, Tianjin, Shanghai i Chongqing ) i dues regions administratives especials( les antigues colnies europees de Hong Kong i Macau ) conservant moltes caracterstiques prpies d'estats independents. Esta integrat per un gran nombre de grups tnics i lingstics. Els hans sn el grup ms nombrs representant el 91,5% de la poblaci total. A ms dels hans, el govern reconeix 55 grups tnics, les minories ms nombroses sn els zhuang (16 milions), els manchu (10 milions), els hui(9 milions), els hmong (8 milions), els uyghur (10 milions), els yi (7 milions), els tujia (6 milions) els mngols (5 milions) els tibetans (5 milions), els buyei (3 milions) i els coreans (2 milions).
2.8 MEDI NATURAL

Tot i les poltiques i regulacions ambientals aprovades des de 1979, el medi ambient a la Xina continua deteriorant-se, ja que les comunitats cerquen el desenvolupament econmic sovint a costa del medi ambient. A ms, encara que la Xina ha ratificat el Protocol de Kyoto, com a pas en vies de desenvolupament no t cap limitaci a les seves emissions de carb. Atesa la seva rpida industrialitzaci, la Xina s'est convertint en un dels emissors ms grans de gasos de carb que contribueixen a l'escalfament global
PAISATGES
Atesa la seva extensi territorial la Xina cont una gran varietat de paisatges i zones climtiques. A l'est, la costa de la mar Groga i de la mar de la Xina Oriental, hi ha planes alluvials amb una alta densitat de poblaci. La zona costanera de la mar de la Xina Meridional s ms muntanyenca on desemboquen els rius Iang-Ts (riu ms llarg del pas) i Hoang Hoi Al sud dominen les petites serralades. Illustraci Cim de l'Everest 7
Al centre els deltes dels rius ms grans: el riu Groc i el Yangzi. Altres rius importants sn el Riu de les Perles, el Mekong, el Brahmputra, l'Amur, el Huai He i el Xi Jiang. A l'oest dominen les grans serralades, sobretot l'Himlaia, la major altitud de la qual s el mont Everest, amb 8 848 metres i pels altiplans que caracteritzen la major part del paisatge rid dels deserts del Takla-Makan i el Gobi.
CLIMA
Segons les diferncies climtiques que es donen en aquest gran pas podem distingir tres zones naturals: La zona monsnica de l'est: on hi ha un clima humit amb nombrosos rius i terres planes (per sota de 1.000 m sobre el nivell del mar), amb un clima humit o semi humit influt pel mons. s una zona bsicament agrcola. La zona seca del nord-oest: de clima sec o semisec, t grans prats. S'hi troben les grans zones ramaderes del pas. La zona freda del sud : el altipl Qinghai-Tibet amb una altitud mitjana de 4.000 m, hi neixen els dos rius ms llargs del pas, el Yangts i el Groc; s de clima fred i sec.
VEGETACI
I FAUNA
Xina s un dels pasos ms rics en vegetals. La flora ocupa al voltant de 32.000 espcies. Entre les quals, les espcies arbries ocupen uns 2 800 tipus, A causa de la gran varietat climtica i topogrfica. podem trobar-se selves tropicals al sud de la vall del Xi Jiang, vegetaci subtropical a la vall del Yangtse i prats i estepes a la zona propera a Monglia. A ms, tamb s un dels pasos amb ms varietats d'espcies d'animals salvatges, amb unes 6266 espcies, de les quals 2404 sn terrestres i 3.862 sn aqutics. De les espcies prpies del pas, destaquen el s panda , el mico de pl daurat , el tigre del sud de la Xina , el fais Morn , la grua de cresta vermella , el ibis vermell , el dof blanc de riu i el caiman xins .
Illustraci : el tigre del sud de Illustraci : Caiman Xins la Xina
Illustraci : s panda
ESPAIS NATURALS D`INTERS SINGULAR

SOLS: La Xina ofereix una gran varietat de sls que corresponen aproximadament amb les regions geogrfiques. Al nord trobem a la Conca del Tarim, el gris desrtic, els prats i frtils llos de l'altipl, el terreny forestal de la Manxria i les productives terres alluvials de la Gran Llanera del nord. La xina Central la Conca Vermella es caracteritza per un frtil sl forestal gris La xina Central meridional el sl s vermell amb abundants materials llauners.
Al Tibet destaquen els terrenys pedregosos, semblants als muntanyosos de la tundra.
FLORA:
La flora ha progressat b malgrat la pressi de ms de 1000 milions de persones, per la desforestaci, el pasturatge i els cultius intensius han fet grans estralls. L'ltima gran extensi forestal xinesa est en la regi subrtica del nord-est, a prop de la frontera russa. Per la seva diversitat de vegetaci, la zona al voltant de Xishuangbanna, al sud tropical, s la ms rica del pas.
FAUNA :
La varietat d'animals salvatges i domstics s molt mplia. A ms d'estar representades la major part de les aus canores i de caa, existeixen 800 varietats natives del pas. Al nord, en el nord-est especialment, habiten animals salvatges com el tigre, l'antlop, el crvol, el coral, etc. Al sud-oest Potser no existeix a la xina animal ms representatiu de la bellesa i lluita per la vida salvatge que l's panda avui dia en perill d'extinci. Sobreviuen grcies als tmids esforos del govern central L'extrem nord-oest de la xina est habitat per alguns interessants mamfers com rens, alcis, crvols mesquers i ssos. Tamb hi ha una considerable ornitofauna com grues, necs, avitardes, cignes i garses. L'observaci d'ocells s una cosa de la qual podr gaudir el turista, especialment a la primavera, estaci en qu cal adrear-se a la Reserva Natural de Zhalong, en la provncia d'Heilongjiang La illa Hainan tamb posseeix variada vegetaci tropical i vida animal. Els bfals aqutics sn natius de la zona sud de la Pennsula de Shandong. Hi ha a ms varietat de peixos d'aigua dola, sent el ms com la carpa.
2.9 RECURSOS ECONMICS

El producte intern brut PIB de la Xina a lany 2010 va creixent un 9,3 %, un 9,5% al 2011, augmentar al 2012 un 9%,segons a la previsi del Fons Monetari Internacional (FMI), Mentre que entre 2003 i 2007, l'economia del gegant asitic registrat un increment anual del 11%. El FMI, consideren que la desacceleraci en les taxes de creixement de l'economia de la Xina est vinculada a la disminuci en el flux d'inversions de capital bsic a causa de l'ajustament de monetria i Plissa de crdit promoguts per les autoritats locals. La inflaci a la Xina a lany 2010 era un 3,3%, a l'any 2011 un 5,5%, per es reduir a 5% en 2012. Un dels objectius prioritaris de l'economia per al proper any s contenir les processos d'inflaci, d'acord amb especialistes xinesos. Producci industrial de la Xina pot superar el 11% a 2010 El sector de lautomoci continua com a lder, va crixer la fabricaci d'autombils el 48.8% i la seva venda el 47,7%. Comunicacions El nombre d'usuaris de telfon de la Xina va superar 1.100 milions i 800 un mili sn clients de mbils. Els usuaris d'Internet son 115 milions i els de 3 G tecnologia arriben als 25,2 milions
ELS DIFERENTS SECTORS DE PRODUCCI

L'agricultura produeix arrs, moniatos, cereals, blat de moro, soja, canya de sucre, tabac, cot i jute, tanmateix la seva rendibilitat s molt baixa. La indstria ha experimentat una enorme millora en els ltims anys. Els seus principals productes d'exportaci sn: productes industrials, txtils, cautx, productes d'indstria lleugera, aliments, combustibles, i lubricants, maquinria i equips per a transport. El 70% de les joguines del mn es produeixen a la Xina
RECURSOS NATURALS
s el ms gran productor de carb, i grafit natural, uns altres recursos minerals sn el tungst, molibd, antimoni, mercuri, bauxita, fosfat, ferro i magnesi. s a ms el ms gran productor de cot cru, teixits de llana i ciment. Els seus recursos energtics provenen del carb, el petroli i l'energia hidrulica Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/
2.10 DEMOGRFIA I POBLACI

La Repblica Popular de la Xina s l'Estat ms poblat del mn. La poblaci de Xina es de 1.338.300.000 a lany 2010. Per primera vegada en la seva histria millenria, la poblaci urbana de la Xina superar a la rural a finals de 2011.Basant-se en les xifres del cens nacional elaborat el 2010, que situava la poblaci urbana en un 49,68%, tenint en compte el ritme d'immigraci rural, a finals d'aquest any s segur que superar el 50% , El canvi "s un significatiu punt de ruptura per a la Xina, canviant una estructura de domini de la poblaci camperola que ha durat millennis". La densitat de poblaci s elevada a les regions costaneres orientals i del sud, mentre que les regions muntanyenques de l'oest sn poc poblades. La taxa de creixement en les ltimes dcades la pirmide de poblaci ha mostrat una disminuci en el percentatge de poblaci menor als 15 anys d'edat; Aquesta disminuci s conseqncia de les mesures de control de la poblaci que el govern ha dut a terme, principalment la poltica del fill nic. A ms l'Estat ha expandit el nombre de clniques mdiques que proveeixen informaci sobre els mtodes de contracepci a preus molts baixos o gratuts. L'avortament s legal; de fet, les dones que ja han tingut un o ms fills sovint sn pressionades per la societat i el govern a avortar,amb l'excepci de les minories tniques, algunes de les quals no han de complir amb la poltica del fill nic. Tanmateix el programa del fill nic tamb ha tingut altres efectes, principalment, amb ms homes que dones, algunes famlies opten per avortar si esperen una nena, per assegurar el naixement d'un nen dins la famlia. Distribucions per anys: (2011) - 0-14 anys: 17,6% (homes 126.634.384 /dones 108.463.142) - 15-64 anys: 73,6% (homes 505.326.577/dones 477.953.883) - 65 anys i mes: 8,9% (homes 56.823.028/dones 61.517.001) Taxa de creixement 0,493% Taxa de natalitat 12,29 naixements/1.000 habitants Taxa de mortalitat 7,03 morts/1.000 habitants Taxa de migraci neta -0,33 Migrant / 1.000 habitants Distribuci per sexe(2011) - van nixer: 1,133 homes per dona - menors de 15 anys: 1,17 homes per dona - 15-64 anys: 1,06 homes per dona - 65 anys i ms: 0,93 homes per dona
10
- poblaci total: 1,06 homes per dona Taxa de mortalitat infantil(2011) - total: 16,06 morts/1.000 naixements - homes: 15,61 morts/1.000 naixements - dones: 16,57 morts/1.000 naixements Expectativa de vida en nixer(2011) - poblaci total: 74,68 anys - homes: 72,68 anys - dones: 76,94 anys Taxa de fertilitat (2011 ) 1,54 infants nascuts per dona Taxa d'alfabetitzaci (2007) poblaci total: 91,6% majors de 15 anys que poden llegir i escriure - homes: 95,7% - dones: 87,6% Taxa de atur: (2010) 4,5%
2.11 MONEDA
La moneda de la xina es el iuan. Tot es paga en moneda local. No hi ha problema per canviar les principals monedes occidentals: dlars, euros, lliures esterlines, francs sussos, iens. Canvi aproximat: 30/12/2011 1 iuan 0,12euros 1 8.13 iuans Targetes de crdit:Les ms acceptades sn American Express, Visa, Mastercard, Diners Club, es poden utilitzar sol en algunes ciutats importants i en les botigues de l'Amistat. Per no confi a trobar massa llocs on les acceptin. Xecs de viatgers: S'accepten tots els xecs en monedes importants com dlars, euros, marcs, lliures esterlines, i iens, dels bancs ms importants europeus i americans. El seu canvi s ms favorable que els diners en metllic, es poden canviar en els bancs, hotels i Illustraci : Bitllet de 1 iuan botigues de l'Amistat. Guardeu sempre els rebuts de canvi. Control de divises: L importaci de moneda estrangera, es illimitada sempre que sigui declarada a l'arribada. Lexportaci permesa fins a la quantitat que s'ha importat i declarat. Prohibida la importaci i exportaci de moneda local. Llocs de canvi: Als Bancs de Xina, hotels turstics i algunes botigues de l'Amistat. Guardeu sempre els justificants de canvi. Taxes i impostos: Conv saber que en declarar els productes que s'introdueixen al pas, ha de sortir-ne amb ells a la tornada, o si no ha de pagar-se limpost d'importaci. Existeixen taxes d'aeroport tant per als vols nacionals com els internacionals. Pesos i mesures: Sistema mtric decimal. Les talles en la confecci es regeixen per les dels Estats units
2.12 LLENGUA
Em podria fer entendre amb langls tot i que s molt difcil desenvolupar-se en aquest pas si no es domina el idioma xins, i l'angls est molt poc ests. La llengua oficial de la Xina s el "putonghua" (idioma com), conegut en occident com xins mandar. El parlen la immensa majoria dels xinesos. A part de l idioma
11
oficial, a la xina existeixen uns 56 idiomes com el tibet i el uigur i nombrosos dialectes molt ramificats, entre els quals el ms conegut s el cantons. La llengua xinesa escrita t ms de 5000 anys d'antiguitat i s el ms antic del mn, dins els que encara estan actualment en s. Es tamb la llengua ms parlada al mn. A ms d'en la Repblica Popular Xina, es parla tamb a Taiwan, Singapur, Malisia, Indonsia i pels nombrosos xinesos repartits per tot el planeta. L' idioma xins es monosillbic, analtic i tonal. Compta amb Illustraci : Taula 406 sllabes .Les lletres xineses no es poden associar amb el amb signes xinesos nostre alfabet ja que en xins fan transcripcions fontiques. Cada sllaba s un so. Els carcters s'originen en els antics pictogrames xinesos, dibuixets amb que els xinesos antics van comenar a expressar les seves idees, que amb el temps s'han fet cada vegada ms complexos. Antigament els carcters s'escrivien en vertical i de dreta a esquerra. Actualment es solen escriure d'ambdues formes.
TIPUS DE CARCTERS XINESOS

Pictogrames: carcters "dibuix", (en el seu origen) explicava per s sol el seu significat. Ideogrames: carcters que expressen conceptes. Poden ser senzills o compostos, depenent de si s'ha utilitzat, o no, ms d'un carcter per a la seva execuci. Compostos fontic-semntics: Conserven una part que indica un concepte, una idea i una altra part que els confereix la seva pronunciaci. Derivacions successives: Sn carcters formats per derivaci, generalitzaci, metfora, analogia, apropiaci, figuraci etc. Prstecs fontics: Errors que s'han anat prenent com a norma, tamb sons que s'incorporen d'altres llenges, etc
DIALECTES
Existeixen diferents classificacions dels dialectes xinesos. Mandar ( "parla del nord"), 885 milions Wu 77 milions. Mn 70 milions; Cantons o yu 55 milions. Jn 45 milions. Xing o hunans 36 milions. Hakka o kji 34 milions. Gn 31 milions. Png 2 milions.
12
Illustraci : Mapa de dialectes
2.13 SISTEMA EDUCATIU XINS

A la Xina l'escolaritzaci s obligatria durant un perode de 9 anys (educaci Primria i Secundria). El sistema educatiu xins est dividit en: Educaci Preescolar: dels 3 als 6 anys, on els nens aprenen jocs de tots tipus, a ballar, a cantar i a actuar. Educaci Primria: dels 6 als 12 anys, on aprenen xins, matemtiques i educaci moral. Cap a final de la Primria tamb s'introdueix alguna llengua estrangera, com l'angls. Tamb s'anima a practicar esports diversos. Educaci secundria: t dues parts, la junior, on tracten matries de cincies, geografia, histria, angls i educaci fsica; la snior, que seria una mena de batxillerat, on cada alumne escull les matries que ms li atrauen i on els exmens sn molt importants per determinar els nivells de cada alumne (fins i tot, organitzant concursos i competicions entre estudiants). Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ Illustraci : Escola Xinesa La famlia xinesa dna molta importncia als estudis dels seus fills i els recolza a perseguir-los sempre que l'economia familiar els permeti. A la zona rural la gent dna ms importncia al treball que a la zona urbana la gent prefereix i vol que els seus fills realitzin estudis superiors abans que treballar de joves. Els pares s'impliquen molt en el procediment i el desenvolupament dels estudis dels seus fills. Un exemple clar s la selectivitat. El fill estudia, i noms s'aixeca per menjar i dormir. Els pares li organitzen tot perqu no es distragus dels estudis. Associaci com AMPA no existeix, per sovint es convoquen reunions amb els pares per informar-los del desenvolupament dels seus fills a l'escola y es decideixen temes relacionats amb l'activitat escolar de l'entorn del nen. La superpoblaci de Xina tamb es nota a les aules. Arriben a tenir 50 o 60 alumnes en una aula de primria, i una mica menys en secundria. D'altra banda, hi ha molta ms disciplina a les classes, la figura del professor imposa molt, i com l'estudi s molt important, llavors sn ms atents a les aules. La ideologia confuciana va ser la base doctrinal en Xina durant milers d'anys, i es caracteritza per cinc importants relacions, si les persones les respectessin, era possible arribar a una harmonia social absoluta: 1. governant - sbdits; 2.pare - fill; 3. marit esposa; 4. Germ major - germ menor; 5. amic - amiga. Pgina web del departament http://www.xtec.cat/~fsolans
2.14 ART I CULTURA

L'art i la cultura xinesa estan determinats principalment per la seva geografia, la seva gran extensi, la varietat de nacionalitats que l'habiten i les barreres naturals. Fins al segle II a.C. La xina va estar allada de la resta del mn i amb la Ruta de la Seda queda oberta a la resta dsia.
13
Els xinesos sempre han considerat l'art xins com una cosa aristocrtica, un privilegi destinat a les classes cultes superiors. Mentre els artesans es dedicaven a produir jades, porcellana i teles per al tall imperial, els erudits componien poesia, pintaven quadres o traaven belles escriptures a pinzell. La influncia de l'art xins sobre la resta d'Orient va ser molt important.
2.15 OCI
La xina s un poble de jugadors. Des de fa milers d'anys els xinesos han dedicat part del seu temps d'oci al joc. Des del senzill joc de cartes amb qu els pagesos s'entretenen en acabar les seves tasques als complexos jocs d'escacs que han fascinat filsofs i matemtics. Els agrada passejar pels jardins i construccions antigues, com el Palau Imperial i el d'Estiu de Pequn, que amb els seus llacs artificials construeixen mostres de la bellesa creada per l'home. Per als amants de la natura i de l'espiritualisme, la Xina ofereix els seus bells paisatges naturals: muntanyes majestuoses i rius espectaculars ,com sn, les Cinc Muntanyes Sagrades, les Tres Goles de Changjiang o les muntanyes de pelegrinatge com la muntanya Wutai. A la Xina es pot gaudir dels seus espectacles tradicionals com l'pera de Pequn, els acrbates, el circ. La vida nocturna no sol ser molt animada fora dels hotels. Comena a les 20,00h i acaba a les 24,00h. Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ Pgina web del departament http://www.xtec.cat/~fsolans
2.16 COMPRES
PRINCIPALS ARTICLES A ADQUIRIR
Teixits de seda, peces de cachemir, peces de lli, peces de cot, peces de cuir i pell, porcellanes, antiguitats, catifes, jade, joieria, articles lacats, miniatures, aquarelles o reproduccions en paper d'arrs, objectes de bamb, segells tipus tamp (pot encarregar que li escriguin el seu nom en carcters xinesos).... Porcellana: Com primeres matries per a la fabricaci s'utilitza una barreja de caol, feldspat i quijo. La Cermica: es detingu entre dos tipus, amb dibuixos esmaltats i sense esmalt. Seda: La ms coneguda del mn procedeix d'Hangzhou i s famosa per la seva suavitat, qualitat i delicadesa. Brodats: cada zona destaca per alguna caracterstica. Els millors teixits i brodats es troben en les provncies de Jiangusu, Hunan, Guangdong i Sichuan. La Laca: s una de les ms antigues artesanies de la Xina, a causa de la seva transparncia, gruix, duresa i raresa. El Jade: s la pedra ms preuada de la Xina a causa de la seva transparncia, gruix, duresa i raresa.
14
PRINCIPALS ZONES DE COMPRA

Els principals llocs de compra sn: Pequn el qual s caracteritzat per l'artesania tradicional, objectes descriptori, pipes de fumar, bolgrafs, polseres, arracades , collarets, caixes, gerros, antiguitats, pintures xineses, etc. Shanghai s el parads de les compres ja que es troben les millors sedes i de ms qualitat en els centres ms moderns comercials. Hong Kong, es poden trobar des de moda, joieria, pelleteria fins als aparells ms sofisticats electrnics. A Macau podem trobar les compres ms populars com les joies, especialment l'or, antiguitats xineses, artesania, rellotges ... Una dels avantatges de comprar a Macau s que s un port franc i est lliure de taxes sobre a la venda, sense impostos.
PREU FIX O "REGATEIG"

Preu fix en botigues de l'Estat i en els centres comercials de luxe. El regateig es especialment en els mercats a l'aire lliure, les botigues de segona m, les botigues d'antiguitats, etc.
NIVELL DE PREUS
Molt inferior a l'espanyol si es regateja.
2.17 ESPOTS
Xina ha estat una cultura que ha promogut els esports des de l'antiguitat. De fet, hi ha evidncia de la prctica d'un esport similar al futbol en temps antics. Alguns esports tradicionals sn les competicions del vaixell-drag durant el Festival del Vaixell-Drag. A la Monglia Interior es practica la lluita mongol. Al Tibet, el tir amb arc i l'hpica sn part dels festivals tradicionals. Les arts marcials tamb sn populars, aix com el taijiquan,el qigong, el xiangqi, el tai chi chuan i el weiqi. En l'actualitat, el futbol s un esport popular, aix com el tennis de taula, el bdminton i el bsquet. Pequn va ser seu dels Jocs Olmpics d'estiu del 2008.
2.18 TURISME
La 55 ara Illustraci : Cerimnia d'inauguraci dels Jocs Olmpics d'estiu del 2008 Xina va rebre al 2010 una mica ms de milions de turistes arribats d'altres pasos, ha superat a Espanya i ocupa el tercer lloc, desprs de Frana i els Estats Units La OMT preveu que en
15
2014 Xina sigui la primera destinaci turstica mundial. Segons les estadstiques oficials, un 49.5% dels visitants estrangers que van arribar a Xina en 2007 ho va fer per turisme i oci, un 23.3% ho va fer per negocis, i la resta per motius diversos com a estudis, cursos, o visites a familiars. Per la seva banda, la Conselleria de Turisme d'Espanya a Xina estima que en 2007 van ser 135.000 els turistes espanyols que van viatjar a Xina. En el rnquing dels 10 pasos que ms gasten en turisme internacional al 2010 Xina ha escalat a la tercera posici, els ingressos per turisme a Xina representen el 8% del PIB en 2010. En 2007 aquest sector va donar ocupaci a ms de 72 milions de persones a Xina.
2.19 MESURES SANITRIES

La seguritat social espanyola:No t cobertura. Es recomana la contractaci d'una assegurana de viatge que cobreix les despeses sanitries a l'estranger.
VACUNES
Obligatries: Cap. La vacuna contra la febre groga s obligatria en cas d'haver estat anteriorment en una zona endmica. Aconsellables: (depenent de la zona a visitar): Vacuna contra el ttanus i la poliomielitis. Diftria, febre tifodal, hepatitis A i B. Paludisme: Yunnan i la illa d'Hainan estan classificats dins la zona 3. Medicaments aconsellats: Es recomana endur-se medicaments per a possibles refredats i irritacions de gola (molt freqents), malalties de tipus gastrointestinal, productes contra picades de mosquits i els medicaments necessaris si segueix algun tractament especfic.
ESTAT SANITARI GENERAL

Existeixen 4.070.000 de personal sanitari tcnic especialitzat, i 2.744.000 llits hospitalaris. En les grans ciutats hi ha hospitals de medicina occidental i de medicina tradicional, manquen d'un bon servei d'ambulncies. Precaucions en l'alimentaci i el beure: No beure aigua de l'aixeta. En els hotels solen proporcionar aigua bullida per a l'habitaci, utilitzi-la fins i tot per rentar-se les dents. Els hotels i restaurants de categoria estan en bones condicions. Proteccions i prevenci davant malalties infeccioses: Es recomana mantenir-se allunyats dels mercats d'aus, reserves naturals amb aus i granges. La mateixa cura ha de tenir-se amb els porcs, aix com tenir especial cuidat amb la ingesta d'ous, carn d'aus i de porcs, crus.
2.20 HORARIS
16
Horaris del comer: Obert de 9,00 h. 19,00 h. Dissabte i diumenge obert. Horaris dels bancs: Obert de 9,00 h. a 17,00 h. Dissabte i diumenge obert. En les zones turstiques cada barri tanca un dia a la setmana. Horaris dels restaurants: Obert de 10,00 a 14,00 h. i de 17,00 a 20,00 h. Dissabte i diumenge obert. Horaris dels museus nacionals: Obert de 10,00 a 17,00 h. Dissabte i diumenge oberts. Generalment tanquen dilluns.
2.21 GASTRONOMIA
Tots els hotels disposen de menjar occidental. Existeixen a ms a Pequn diversos restaurants dedicats al menjar internacional. Solen resultar ms cars que els del pas. En tots els restaurants li donaran escuradents per menjar, intenteu-ho, sin, no dubteu a demanar coberts.
ESTILS DE MENJAR
Cantons: S'utilitza molt l'aigua i el vapor per a la seva cocci, amb abundants verdures fresques, alguna cosa dola i poc especiat. Pequins: Ms olis, ms salat i especiat. Shanghai: s ms fort que el cantons, molts fregits en oli de ssam. Sichuan: Es caracteritza per la utilitzaci de moltes espcies i abundant picant. Fujian: Semblant al cantons, per en comptes de bullit es fregeix en poc oli, poca especiada i una mica dol ja que s'utilitza coco i pinya. Chaozhou: Amb salses diferents i el menjar no s'acompanya amb arrs bullit sin amb sopa.
PLATS TPICS
Yu-Tchi: Sopa d'aleta de taur. Cuita en tres brous de sopa de pollastre. Pequn kan-ja: nec lacat de Pequn. Es serveix en tires fines que es mengen amb prims rotllets de llavor de ssam. Cuit picant mongol: Sn tires de be que es couen en aigua bullint, es serveixen amb diferents salses. Ous de cent anys: Es cuinen molt lentament i durant molta estona. Sun Din-Sun: Tpic del menjar cantonesa, s similar a un entrems amb nombrosos plats de carn i peix. Tsuliu y-pian: Peix agredol estofat. Lung-Hsia: Llagosta. Dcha Hsia-Bing: Crancs fregits. Niujou si Sifen-si: Fideus. Tchau Yu-djuan: Peix fregit en rotllets. Fruites: Mandarines, maduixes, rams, castanyes, pinya, coco,( lichees, i longans fruits darbres tropicals del sud). Begudes: El te verd s la beguda ms estesa. s Illustraci : Alguns plats tpics difcil trobar caf. La cervesa xinesa s de bona qualitat i no s cara, les marques ms conegudes sn Pequn i Tsing Tao. Poden trobar-se refrescos de cola , aix com sucs de fruites, gaireb sempre de taronja, llimona, ram o tomquet. Tenen vi blanc, negre i cava del pas. El millor s potser el
17
negre Shaoxing. En els hotels es poden trobar qualsevol tipus de begudes alcohliques ,en general sn molt cares.
PRINCIPAL ESCOLES XINESES

La cuina del Nord: caracteritzada per l'exquisida selecci dels seus ingredients. La cuina del Sud: entre altres caracteritzades per la carn de serp, gat munts estofat, carn de tigre i fnix. La cuina de l'Est: t un gust dol. S'utilitza sobretot peix i marisc, sopa de porro, ous de peix de spia i holotries (cogombres de mar). S'utilitzen carns, peixos i verdures i sobretot arrs. La cuina de l'Oest: est representada pels gustos picants. Escullen acuradament els ingredients i s'amaneixen els plats per descobrir diferents gustos, com el picant, aroma de peix, gust de cinc aromes, l'agre, etc. El seu plat ms fams s el formatge de soja amb pebrots i pebre.
2.22 HABITATGE
La casa xinesa, combina rectangles de diferents mides i posicions d'acord amb la importncia de l'organitzaci del conjunt. Es distingeixen clarament els diferents nivells i elements. El resultat s un aspecte exterior impressionant, per al mateix temps dinmic i misteris. L'arquitectura xinesa es caracteritza tamb per l's d'una estructura de bigues i pilars de fusta i un mur de tova que envolta tres dels costats de l'edifici. La porta i les finestres principals se situen en el front. Per rematar la construcci amb un ampla teulada volads. L'eix constitueix l'estructura principal. Les estructures secundries es situen a banda i banda de l'eix formant el pati central i les habitacions principals. En els habitatges tradicionals, el cap de famlia ocupa la cambra principal, els membres de major edat viuen a la part de darrere i els ms joves, en les ales esquerra i dreta. Els lacats de colors vius i brillants formen part de l'arquitectura tradicional. L'estructura seleva sobre una plataforma per tal d'evitar danys provocats per la humitat. Als temples xinesos trobem una mplia gamma d'estils arquitectnics. Segons la religi, fonamentalment, budisme, taoisme i religions ancestrals i tradicionals.
Illustraci : Pati d'un habitatge xines tradicional
2.23 VESTITS
18
A travs dels segles la roba dels xinesos han estat variades depenent de l'rea del pas, la poca i els diferents perodes d'una dinastia. Les robes es caracteritzen per un conjunt de colors brillants, acurada confecci i atenci als adorns i decoraci. Alguns vestits mes representatius son: Pien-fu: s un vestit de cerimnia compost de dues peces: la part superior s una tnica que arriba als genolls, i la part inferior s una faldilla fins als turmells. El vestit llarg: s un vestit de una pea, utilitzada pels homes i dones. Shen-i: te semblana al pien-fu, consta de dues parts, tnica i faldilla cosides formen una sola pea que li dna un aspecte similar a un vestit llarg. Era el vestit del diumenge. Tamb va ser utilitzat per funcionaris del govern i estudiosos. Era una pea adequada pels homes de lletres i els guerrers. Illustraci : Shen-i El Qipao: com es pot veure a la foto s un vestit que deixa la llibertat de moviment per a portar-se al mateix temps com elegant. Es pot utilitzar en qualsevol moment de l'any. Fabricat amb seda. Les dones utilitzen en ocasions molt especials. La vestimenta tibetana: s de grans bates amb mnigues llargues i davantal amb vistoses bandes nupcials. Illustraci : Qipao
2.24 FESTES I CALENDARI

El calendari xins: s un lunisolar, a diferncia del calendari gregori, que s solar. Avui dia a la Xina s'utilitza el calendari gregori, per encara s'utilitza el xins per a marcar vacances tradicionals (com l'Any Nou xins o el festival Duan Wu), en l'astrologia o per a triar la data per a un casament. Com que cada mes segueix un cicle de la Lluna, tamb s'utilitza per determinar les fases d'aquesta. El calendari tradicional es coneix com el "calendari agrcola" mentre que el calendari gregori es coneix com a calendari estndard o calendari occidental. Estructura: Es divideix en sis mesos de 29 dies i sis mesos de 30 dies, el que origina anys de 354 dies, no coincideix amb el gregori que t 365 dies. Cada mes s'inicia amb lluna nova. L'Any Nou xins est determinat per la segona Lluna Nova desprs del solstici d'hivern. Per a ajustar el cicle lunar de 354 dies amb el cicle solar de 365 s'inclou un mes cada 2 o 3 anys. Historia: El seu origen fou prop de l'any 2637 aC, i s'atribueix a l'emperador Huang Ti, que va introduir cinc cicles de dotze anys amb noms d'animals: Rata, Bou, Tigre, Conill, Drac, Serp, Cavall, Cabra, Mico, Gall, Gos i Porc, combinats amb els cinc elements (fusta, foc, terra, metall, i aigua). Dies festius: 1 de gener Any nou. 8 de mar Festa de la dona. 1 de maig Dia del treball. 4 de maig Dia de la joventut. 1 de juny Dia dels nens. 1 de juliol Aniversari de la Fundaci del Partit Comunista. 1 d'agost Aniversari de la fundaci de l'Exrcit Popular d'Alliberament. 10 de setembre Dia del mestre. 1 i 2 d'octubre Festa Nacional. Fundaci de la Repblica Popular.
19
Dates destacades:
Chun Jie: Festa de la primavera. Any nou del calendari agrcola. Es celebra l'arribada de la primavera i de l'any nou. Yuan Xiao Jie: El 15 del primer mes del calendari lunar. Es diu la "festa dels fanals" les ciutats i aldees s'adornen amb llums i fanals de colors. Es celebra menjant boles d'arrs ensucrades. Qing Ming Jie: Festa de la llum pura. Aproximadament el 5 d'abril, s per als xinesos el dia dels difunts. Duan Wu Jie: Festa del vaixell del drac o festa de les regates. Cinqu dia del cinqu mes del calendari lunar. Es ret homenatge al poeta Qu Yuan (339-278 a. de C.). El poeta va morir ofegat en el riu i la gent del poble el va sortir a cercar en barques, com no ho van trobar cada any tornaven i li llanaven canyes de bamb plenes de menjar. Zhong Qiu Jie: Quinz dia del vuit mes del calendari lunar. Festa de la mitj tardor. Aquest dia s lluna plena i tota la famlia es reuneix per admirar-la i menjar dolos.
2.25 RELIGI
Tot i que l'Estat s oficialment ateu, segons les doctrines bsiques del marxisme, l'Estat permet als ciutadans un grau limitat de llibertat religiosa, tolerant noms aquelles organitzacions religioses amb aprovaci oficial i no pas a les altres religions que han de practicar-les d'amagat. No hi ha xifres exactes sobre l'afiliaci religiosa, ja que no n'hi ha cap d'oficial. Tot i aix, el consens general s que la prctica religiosa ha tingut un augment els ltims vint anys. Son acceptades, el confusionisme 19%, el budisme 14%, el taoisme 3%, el islamisme i el cristianisme 2%. Encara que la religi no forma part de la vida quotidiana en la societat xinesa, les religions o filosofies antigues com el confucianisme, el budisme, el taoisme i el culte als avantpassats, han anat marcant durant segles la manera de ser i de comportar-se de la societat xinesa. Illustraci : Monestir Tibet
2.26 TRANSPORTS
Transport aeri:La companyia Xina Eastern t vols directes a Pequn des de Madrid una vegada a la setmana i les principals companyies aries internacionals tenen vols cap a la Repblica Popular. En 1992 Xina comptava amb 526 lnies aries, 58 internacionals, que cobrien 1.100.000 km. Els vols nacionals enllacen les ciutats ms importants, estan controlats per la CAAC (Administraci d'Aviaci Civil de La xina). Transport martim: Existeixen transbordadors entre els ports ms importants. Es poden fer excursions pel riu Yang Tse, des de Changquing fins a Shanghai i pel canal Imperial s Suzhou, Wuxi i Hangzhou. Viatges d'Hong Kong a Cantn en hovercraft, dues vegades al dia, d'Hong Kong a Shanghai en vaixell una vegada a la setmana. Transport ferroviari: Existeix una bona xarxa de ferrocarrils que enllaa les principals ciutats. Existeixen dues artries principals, una amb Pequn com centre que comunica el nord i el sud. L'altra amb Zhengzhou com centre que comunica l'est amb l'oest. Est el seient dur i la llitera dura, s el bitllet econmic, per no se li garanteix el seient i les lliteres, sn compartiments de sis persones. s la manera en que normalment viatgen els xinesos.
20
El seient tou i la llitera tova s la primera classe, solen ser cmodes i nets, i les lliteres en compartiments de quatre, ben condicionats. Existeixen bitllets d'una validesa d'un a set dies segons les distncies, que li permet interrompre el viatge i reprendre-ho al dia segent, 1 dia = 250 km., 2 dies = 500 km., 3 = 1000 km., 6 dies = 2000 km., i 7 dies = 2.200 km. Un dels famosos trens que travessa la Xina s el Transsiberi, que va des de Pequn a Moscou, el trajecte dur sis dies. Hi ha dos serveis ms, el Transmongoliano que passa per Monglia i el Transmanxuriano que passa per Manxria. Transport en autocar: Estar format per una flota de vells i lents cotxes que paren en totes les poblacions, els preus sn econmics, per els viatges es fan pesats a causa de les grans distncies i a vegades a les condicions de les carreteres. La xarxa viria assolia el 1992, 1.054.000 km., dels quals 590 km. sn autopista, i 5.490 km sn de primera i segona categoria. La infraestructura de carreteres s'est desenvolupant a gran velocitat, no obstant aix, circular a la Xina s desaconsellable, sobretot de nit, ja que el nombre d'accidents de trnsit no deixa d'augmentar. Cotxes de lloguer: Recomanem es reservin amb antelaci. Es poden llogar cotxes amb xofer, sol resultar una mica car ja que es cobra per quilmetre i les distncies solen ser molt grans. Taxis: Es poden agafar en els hotels, botigues, i en menor mesurada pel carrer. Porten taxmetre i si no es calcula el preu per quilmetre, la diferncia entre ells depn de la marca del cotxe. Els taxistes no solen parlar cap idioma estranger, per la qual cosa s convenient portar escrit el dest, no solen portar canvi.
2.27 COSTUMS I CURIOSITATS XINESES

Moltes costums no ls cal prendre "al peu de la lletra" les coses estan en contnua evoluci i s'estan "occidentalitzat" rpidament. Hi ha costums molt diverses entre les diferents zones. Rebre o donar regals: Tant en lliurar com en rebre aquests, s'ha de fer amb les dues mans, s a dir, encara que el regal per la seva grandria no ho requereixi el heu d'agafar amb les dues mans. s qesti de cortesia. A ms, els regals no es solen obrir en presncia de qui els ofereix Targetes de visita: Tant en lliurar com en rebre aquestes, s'ha de fer amb les dues mans, Vermell: Al xins li agrada molt el vermell. s el color d'alegria, s'usa o usava molt en els casaments. s un color que obre la gana, diuen. Tamb s un color que dna bona sort. Groc: El color dels bordells, per anunciar discretament les cases de cites, es penjava d'elles fanalets grocs. Tamb s un color molt respectable, ja que s'usa molt en el taoisme, s el color que representa el centre o equilibri. Una altra cosa curiosa s l'ampli concepte del color groc que tenen, en qu entra tamb el color de la fusta, el color taronja o fins i tot el marr. Blanc: Al contrari que a occident on usem el negre en enterraments, dols, etc., (i encara que les nvies el portin) el color blanc est associat a cerimnies fnebres. Verd: El color de la prosperitat. Daurat: El color de la riquesa. Aniversari: Tradicionalment se celebrava l'aniversari dels fills al cap de la primera lluna des del seu naixement i desprs al cap del primer any. Es regalaven ous de color vermell als parents i amics i es feia una festa. Desprs de complir el primer any, el segent aniversari important s el dels 30 anys, i a continuaci les desenes. S'acostuma celebrar menjant tallarines mentre ms llargs millor, ja que simbolitzen la llarga vida, tamb es mengen panets al vapor amb forma de prssec, ja que el prssec tamb simbolitza llarga vida. Edat: Si dna la casualitat que neix al desembre, el gener compta com si tingus dos anys, ja que en nixer ja porta un i amb el canvi d'any un altre ms.
21
Casaments: Avui en dia els vestits que fan servir ells i elles sn com els que fem servir nosaltres. Les nvies vesteixen vestits de blanc (o rosa pllid, crema ...) com els d'aqu i els nuvis vestits de jaqueta, si b no es decanten tant pel negre com aqu. La cerimnia se celebra al restaurant, on van parents i amics, desprs de passar els cnjuges per l'establiment del govern i recollir el certificat de matrimoni. Hi ha alg que dirigeix la cerimnia i els declara casats i tamb hi ha un presentador que explica la histria dels nuvis. Els convidats venen regals, molts dels quals consisteixen en diners guardats en sobres vermells. Roba: Actualment no hi ha grans diferncies en la forma de vestir entre xinesos i occidentals, tot i que se segueix conservant un estil xins modernitzat. De tota manera si que tenen un gust diferent del nostre. A la Xina agraden del colorit. Dinar: Un costum molt mal vista s clavar els escuradents amb el que es menja, ja que s com un insult al cuiner. Posen uns "reposa escuradents",tamb els podem deixar sobre la taula o recolzats sobre el bol o damunt d'ell, per horitzontals. Entre tots es tria el menjar,es fa un consens i tots els plats que es demanen sn perqu tots mengin de ells. Se serveix al mateix temps tots els plats. Als xinesos els agrada menjar i prendre te molt calent. "Alleujament" fsics": Els xinesos sobretot els homes, escupen a terra en qualsevol lloc. Cal fer-se a la idea. Per contra, a ells els repugna veure'ns sonar el nas, que haurem de fer-ho en la intimitat. Els lavabos son per homes o dones, una vegada creuada la porta no hi ha ms portes que divideixin els lavabos entre si, de manera que qualsevol altre que passi per davant pot veure't. En els llocs ms moderns, ciutats, hi ha paper higinic, per millor emportar-se el propi per si de cas. Relacionar i conversar: Lnic tema inoport en la conversa amb els xinesos, s qestions poltiques. En canvi, li podeu preguntar tranquillament l'edat a qualsevol dama sense que s'enfadi. Tamb podeu preguntar quant guanyen al mes, si ve al cas, i us ho poden preguntar a vosaltres. Una altra cosa s que us contestin amb la veritat ... No sn molt directes, sin ms aviat diplomtics, i contestaran amb evasives o de forma vaga si no els interessa tractar del tema En la cultura xinesa, la famlia t un lloc clau, per la qual cosa sens dubte sortir en la conversa, s apropiat que te interessis pels pares i la resta de la famlia, a la mnima que intimis una mica. Si us presenten a una noia o senyora, no se us acudeixi donar-li un pet o dos a la galta Si que se li pot estrnyer la m. Una cosa que tampoc els agrada als xinesos s que els demanin diners prestats, encara que els agrada bastant el joc. Si us visita un xins, en acomiadar d'ell el costum s com a mnim baixar fins al portal de l'edifici, o tamb acompanyar fins a la boca de metro o la parada d'autobs, etc. Nombres xinesos: yi (UN) er (DOS) sant (TRES) wan (DEU MIL) ling (ZERO) Nombres i sort: El nmero quatre no els cau en grcia, ja que la seva pronunciaci (s) s'assembla una mica a (si), morir. Encara que el 8 que s un quatre duplicat, si porta sort. El que per excellncia s el nmero de la bona sort s el 9 (jiu) Altres nmeros de bona sort sn el 5 i el 6, i els nombres parells (llevat del 4) Famlia xina: s una "instituci" molt fort i amb molta tradici al darrere. Es impensable que els fills contestin als pares, o els cridin, o es rebellin. Est molt mal vist, s vergonys, baix, produeix repulsa. Els fills solen viure amb els pares fins fer-se grans. Dites i creences: Set coses t la vida que ning ha d'oblidar: llenya, arrs, oli, sal, salsa de soja, vinagre i te. "Portar barret verd" Es diu d'aquells a qui les seves dones els sn infidels, s a dir, s l'expressi equivalent a "posar les banyes" en espanyol.
2.28 ALTRES
22
D EPT. TEC O G N LO IA MITJANS DE COMUNICACI

s molt difcil aconseguir premsa estrangera, en els hotels solen arribar alguns diaris europeus i americans per amb retard. El Newsweek, The New York Times son alguns que s pot trobar. Existeixen publicacions xineses en angls, el Xina Daily s una d'elles. La Rdio Emissora Popular, s la rdio Nacional. En cada provncia tenen la seva prpia emissora. A Pequn existeix una "Rdio Internacional de la Xina" que emet cada dia en 43 idiomes. La CCTV s la Televisi Nacional, t quatre canals, el segon i el quart emeten cada dia un programa d'una hora en angls i francs. En els hotels hi ha TV via satllit en tots els idiomes.
TELFONS
Els hotels de tipus internacional disposen de lnia directa. Si no fos aix caldr demanarla a travs d'operadora. Es millor comprar les targetes telefniques de 50 o 100 yuans, sn vlides per a tot el pas, funcionen molt millor i sn ms econmiques Els telfons mbils espanyols poden utilitzar-se a la Xina, sempre que abans de sortir d'Espanya s'hagi sollicitat a la companyia telefnica autoritzaci. Telfons d'inters: Prefix Xina excepte Hong Kong i Macau: 86 Prefix de Hong Kong: 852 Prefix de Macau: 853 1. Prefix trucant des d'Espanya a la Xina: 0086 + prefix de la provncia. 2. Prefix trucant des d'Espanya a Hong Kong: 00.852 + nmero de telfon. 3. Prefix trucant des de la Xina a Espanya: 00 34 + nmero de telfon fix o mbil. 4. Prefix trucant d'una provncia xinesa a una altra: Tant per telfon fix com per mbil, marcar un "0" davant de cada prefix de provncia. SEGURETAT CIUTADANA DE LA XINA Es coneixen pocs robatoris o atacs als visitants estrangers, per no per aix sha de confiar, preneu les precaucions necessries, amb les bosses, carteres, cmeres etc., en les aglomeracions. VIDA QUOTIDIANA EN ELS BARS Existeixen pocs bars, i no solen ser freqentats pels estrangers. PROPINES Oficialment est prohibit donar propines, per s'accepten en molts llocs amb normalitat, especialment en els sectors relacionats amb el turisme (hotels i guies). Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ Pgina web del departament http://www.xtec.cat/~fsolans
TABAC
Es poden trobar la majoria de marques conegudes en els hotels i botigues importants. El Golden Deer s una marca de cigarrets xinesos amb un gust molt similar a l'americ.
MATERIAL FOTOGRFIC I DE VDEO

No existeixen problemes per aconseguir pellcula en les grans ciutats, ja que es poden trobar marques internacionals, a un preu similar a l'espanyol, encara que mai no ve mal portar alguns rodets de reserva. Conv portar o utilitzar rodets d'alta sensibilitat per prendre fotos en els museus on est prohibit fotografiar amb flaix. Hi ha llocs on la fotografia est prohibida, com en les installacions militars o certs museus.
23
Tamb cal tenir en compte que a la gran majoria dels xinesos no els agrada res sortir en les fotos, per la qual cosa conv preguntar primer.
2.29 DOCUMENTACI
DOCUMENTACI NECESSRIA
Passaport en vigor i visat de turista. vlid , al menys, sis mesos. Durada mxima autoritzada: 60 dies d'estada (90 dies de validesa). s molt difcil obtenir un visat de turisme a la Xina. s recomanable verificar, abans del viatge, la validesa del visat ja que, en cas de romandre en territori xins amb el visat ja expirat, podria decretar-ne la seva expulsi i una multa per cada dia d'expiraci de visat de 500 RMB (uns 50 euros), fins a un lmit de 5000 RMB (600 Euros). El visat de turisme no permet accs a la Regi Autnoma del Tibet. Caldr sollicitar un perms especial. Els viatgers que accedeixin sense perms, podrien ser fortament sancionats amb penes fins i tot de pres. En cas de viatjar a les Regions autnomes, els turistes estan obligats a allotjar-se en els hotels autoritzats pel Govern Xins. Algunes zones de la Xina tenen accs prohibit als ciutadans estrangers, com ara zones de la provncia de Xinjiang, Qinghai, d'Heilongjiang i de Monglia Interior. En cas de viatjar a Hong Kong i Macau i desprs tornar novament a la xina, caldr estar provet d'un visat de dues entrades. Des de l'1 de gener de 2000, els ciutadans espanyols no necessiten visat per a trnsit de 24 hores aeroporturies amb destinaci a un tercer pas, sempre que vagin provets del corresponent passaport i visat per entrar en aquest tercer pas. En el mateix aeroport, es pot obtenir un perms especial per a aquells viatgers que vulguin abandonar l'aeroport temporalment (unes hores). Documentaci necessria a la sortida: La mateixa que a l'entrada, no deixi cap objecte declarat a l'entrada a la Xina, ja que s molt possible que li facin pagar aranzels. Formulari declaraci entrada. Limitacions a la importaci i exportaci: Importaci: 400 cigarrets, 2 litres de begudes alcohliques, 1 ampolleta de perfum, una cmera de fotos o filmadora, rdio, rellotge i medicaments d's personal. Est prohibit: qualsevol mena d'arma, rdio receptora o transmissors, lletres de canvi, accions i bons, material imprs que atempti contra l'ordre publico, la moral o en contra del sistema poltic, drogues. Exportaci: Prohibida l'exportaci d'antiguitats, llevat de les autoritzades normalment amb un segell vermell lacrat i un certificat.
COM EXPEDIR LA DOCUMENTACI

1 .- Abans de linici del viatge: en els Consolats de la Xina del seu lloc de residncia. El lloc web de l'Ambaixada de la Repblica Popular de la Xina a Espanya s el segent: www.embajadachina.es / cat A Madrid: Secci Consular de l'Ambaixada de la Repblica Popular de la Xina a Madrid: Direcci: C / Josefa Valcrcel, 40, 1a planta, 28027 Madrid.
24
Tel: 91 741 4728 Fax: 91 741 4793 Correu electrnic: consuladochino@hotmail.com A Barcelona: Consolat General de la Repblica Popular de la Xina a Barcelona: Av. Tibidabo, 34, 08022 Barcelona. Tel: 93 254 1199 Fax: 93 212 7718 Lloc web: http://barcelona.chineseconsulate.org/ cat 2 .- En les prpies regions de Hong Kong o Macau: Oficina del Comissionat Xins a la RAE de Hong Kong: www.fmcoprc.gov.hk / eng Horari d'Oficina: Dilluns a divendres (excepte dies festius). De 9:00-00:00 i de 2:00 pm a 5:00 pm Direcci: Xina Resources building, 26 Harbor Road, Wanchai, Hong Kong. Tel: +852 3413 2300 (Gravaci sobre visats 24 hores). Tel: +852 3413 2424 (Servei d'atenci telefnica disponible en horari d'oficina). Fax: +852 3413 2312 E-mail: fmcovisa_hk@mfa.gov.cn Oficina del Comissionat Xins a la RAE de Macau: www.fmcoprc.gov.mo / eng Horari d'Oficina: L a V (excepte dies festius) de 9:00-00:00 i L a J de 2:30 pm a 5:00 pm Direcci: 992, avendi do Dr Rodrigo Rodrigues, Macau. Tel: +853 879 15.123 (Gravaci sobre visats 24 hores). Tel: +853 879 15.106 126 (Servei d'atenci telefnica disponible en horari d'oficina). Fax: +853 879 15.102 E-mail: fmco_mo@mfa.gov.cn 3.-Visat a Frontera. Cas especial presenta el viatge a la provncia confrontant de Guangdong (Canton). En el mateix lloc fronterer de Lowu, entre Gong Kong i Shenzhen, es pot aconseguir un visat d'entrada i sortida per a aquesta provncia vlid per un dia amb un cost de 160RMB. El telfon d'aquesta oficina s el +86 755 8232 7700 i es troba en la casa una vegada passat el primer control fronterer.
2.30 DRETS HUMANS I ONG

Tot i que els controls econmics i socials s'han flexibilitat des de la dcada de 1960, les llibertats poltiques encara sn molt restringides i controlades pels governs central i local. La constituci de la Repblica Popular de la Xina declara que els "drets fonamentals" dels ciutadans inclouen la llibertat d'expressi, la llibertat de premsa, el dret a un judici just, la llibertat religiosa, el sufragi universal i el dret a la propietat. Tanmateix, aquestes provisions no sn respectades per l'Estat. La censura de la llibertat d'expressi poltica i d'informaci s rutinriament utilitzada per silenciar el criticisme cap al govern i al Partit Comunista Xins. Sense oblidar la censura d'Internet. Diversos governs estrangers i organitzacions no governamentals critiquen el govern xins per les violacions als drets humans, incloent-hi la detenci sense judici, les confessions forades, la tortura, el maltractament dels presoners, les restriccions a la llibertat d'expressi, la llibertat d'associaci, la llibertat religiosa, la llibertat de premsa, i les violacions als drets laborals. La Repblica Popular de Xina s capdavantera en l'aplicaci de la pena capital, amb el 90% de totes les execucions realitzades el 2004. Al voltan de 210 ONG internacionals tenen oficines dintre Xina. La majoria es dediquen als treballadors rurals i la seva integraci a la ciutat,(situacions de pobresa, programes de educaci,desenvolupament de zones rurals,ajuda als infants etc..). Tenen prohibides entre altres, actuacions politiques i relacionades amb els drets dels treballadors, que van contra la filosofia del govern.Les denuncies son continues,per les restriccions del govern los hi fa molt difcil. Per exemple lorganitzaci SACOM. Durant lestiu del 2011, ha investigat tres fabriques de joguines provedores de firmes com Disney, Mattel, Lego, MacDonalds, Marks and Spencer i Walmart. les condicions laborals continuen deixant molt que desitjar. El sou ronda al voltan de 140 per 48 hores setmanals, estan obligats a fe fins 98 hores
25
extres al mes, tenen 1 dia de festa cada 13. Els que fan malament la feina son humiliats davant els altres. Tot aix provoca una gran quantitat de sucides. Oxfam hong kong es un exemple de ONG que te perms del govern per treballa amb la pobresa, desenvolupament i programes de educaci pblica. La ONG espanyola Morning Tears, amb seu a Palma de Mallorca i Caldes dEstrac, dedicada des de fa anys a protegir i ajudar els infants els pares dels quals han estat executats o es troben a la pres. El Govern xins ha atorgat el prestigis premi China Charity Award 2010 LAssociaci de Famlies Adoptants en Xina, AFAC, sn ms de 2000 famlies de tota Espanya compromeses amb els drets dels nens i les famlies adoptants. El seu principal objectiu s defensar i ajudar als pares que desitgin adoptar o que ja ho hagin fet a Xina.
3. MEN VAIG DE VIATGE

Ruta Llegendes Xines i Tibetanes
ITINERARI
10 dies - 10 nits per Pekn, Xian, Shanghai y Lhasa. 23-1-2012: ARRIBADA/ BEIJING 24-1-2012: BEIJING (Ciutat Prohibida + Palau de lestiu 25-1-2012: BEIJINGGran Muralla + Parc Olmpic + Mercat de la Seda 26-1-2012: BEIJING / XIAN 27-1-2012: XIAN (Museu de Guerrers) 28-1-2012: XIAN / LHASA 29-1-2012: LHASA 30-1-2012: LHASA 31-1-2012: SHANGHAI (Visita Ciutat) 01-2-2012: SHANGHAI 02-2-2012: SHANGHAI / TORNADA
26
D EPT. TEC O G N LO IA DESPLAAMENTS

ANADA Sortida de lestaci dautobusos de Lleida a les 7 h amb el Rpid Aeroport i
Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ Illustraci : Mapa del meu itinerari arribada a laeroport del Prat a les 10:15 h DETALLS DE VOL ANADA - diumenge 22 gener 2012 Barcelona> Londres sortida 13:15 / Barcelona, Terminal 1 arribada 14:35 / Londres, Heathrow, Terminal 5 Londres> Pekin sortida 16:40 / Londres, Heathrow, Terminal 5 arribada 10:25 Dia 23 / Pekin,Capital Terminal 3 durada 14h: 10m classe Tarifa ms econmica TORNADA - dijous 2 febrer 2012 Shangai> Londres sortida 10:55 / Shangai, Pudong Terminal 2 arribada 15:40 / Londres, Heathrow, Terminal 5 27
Londres> Barcelona sortida 18:15 / Londres, Heathrow, Terminal 5 arribada 21:20 / Barcelona, Terminal 1 durada 17h: 25m classe Tarifa ms econmica TORNADA No hi ha trens ni autocars en aquella hora i em vindr a buscar el pare amb cotxe.
HOTELS
Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ Pgina web del departament http://www.xtec.cat/~fsolans
Pekn (Beijing): Renaissance Beijing Chaoyang 5* Xian: Grand Mercure 5* Lhasa: Brahmaputra Grand, 4* superior. Shanghai: New World Mayfair 5*
PROGRAMA DE VIATGE
DIA 1: ARRIBADA A BEIJING Arribada a la capital de la Repblica Popular de la Xina. Trasllat a l'hotel. Dinar. Resta del dia lliure. Allotjament.
DIA 2: BEIJING (Ciutat Prohibida + Palau d'Estiu) Esmorzar Bufet. Durant aquest dia visitarem: El Palau Imperial, conegut com "la Ciutat Prohibida"s el palau de les dinasties Ming i Qing. Va ser declarat com a Patrimoni de la Humanitat el 1987. Ara s conegut com a Museu del Palau, un museu d'art amb grans colleccions d'art xins. La Plaa Tian An Men, una de les ms grans del mn. El Palau d'Estiu que era un jard estiuenc per a la casa imperial de la Dinastia Qing. I a la nit, Espectacle de Acrobcia. Allotjament. DIA 3: BEIJING (Gran Muralla + Parc Olmpic + Mercat de la Seda) Esmorzar Bufet. Excursi a La Gran Muralla, espectacular i grandiosa obra arquitectnica. Dinar . A la tarda tornada a la ciutat i fem una parada a prop del "Niu de l'Ocell" (Estadi Nacional) i el "Cub de l'Aigua" (Centre Nacional de Nataci) per fer fotos (sense entrar en els estadis). Acabarem amb la visita al Mercat de la Seda, fams per les imitacions i aprofitarem per fer compres. A la nit, sopar de benvinguda degustant el delicis nec Laqueado de Beijing. Allotjament . Illustraci : Muralla Xinesa DIA 4: BEIJING / XIAN Esmorzar Bufet. Visita del Temple del Cel, construt el 1420 amb una superfcie de 267 ha, on els emperadors resaven per les bones collites. Dinar. A la tarda, sortida amb avi cap a Xi'an, antiga capital de la Xina amb 3.000
28 Illustraci : Guerrers i cavalls de Terracota
anys d'existncia, nica capital emmurallada i punt de partida de la famosa "Ruta de la Seda". Trasllat a l'hotel. Allotjament. DIA 5: XIAN (Museu dels Guerrers i cavalls) Esmorzar Bufet. Avui visitarem el fams Museu dels Guerrers i cavalls de Terracota, en el qual es guarden ms de 6.000 figures de mida natural, que representen un gran exrcit de guerrers, cavalls i carros de guerra que custodien la tomba de l'emperador Qin. Dinar .Per la tarda visitarem la Gran Pagoda de l'Oca Silvestre, va ser construda sota la dinastia Tang, en 652 amb la fi de acollir els sagrats textos budistes portats de la ndia, i la Gran Mesquita amb Bari Musulm. Allotjament. DIA 6: XIAN / LHASA Esmorzar Bufet. Vol a Lhasa i trasllat a l'hotel. Dinar. A la tarda lliure per adaptar-se a l'altura. Allotjament. Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ DIA 7: LHASA ( Palau de Potala + Monestir de Jokhang + Carrer Barknor) Esmorzar Bufet. Visita al Palau de Potala, fou la residncia dels dalai-lama fins que el darrer es va exiliar a l'ndia, al 1959. Ara s'ha convertit en museu. Al Monestir de Jokhang que es tracta del primer i ms important temple budista del Tibet, s el centre d'atracci dels pelegrins i devots. Ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, juntament amb el palau de Potala. I el carrer Barknor que es considerada el centre religis de la ciutat. Dinar en restaurant local. DIA 8: LHASA ( Monestirs de Drepuns i Sera + Palau Norbulinka) Esmorzar Bufet. Visita al Monestir de Drepung i al Monestir de Sera, dos dels tres grans monestir tibetans, i al Palau Norbulinka, palau destiu del Dalai-Lama. Dinar en restaurant local. DIA 9: LHASA / SHANGHAI Esmorzar Bufet. Vol a Shanghai i trasllat a l'hotel. Dinar. Allotjament. DIA 10: SHANGHAI (Visita Ciutat) Esmorzar Bufet. Un tur duran el dia complet del Jard Yuyuan es un dels jardins mes famosos de la Xina, el Barri Antic, el Temple del Buda de Jade ( conte una imatge de un buda de 3 tones) i el Malecn ( mirador) de la Ciutat. . Allotjament. DIA 11: SHANGHAI / RETORN Esmorzar Bufet. A l'hora indicada trasllat a l'aeroport per prendre el vol de tornada a Espan
29

Document Millorat

Загружено:

Сведения о документе

Оригинальное название

Авторское право

Доступные форматы

Поделиться этим документом

Поделиться или встроить документ

Параметры публикации

Этот документ был вам полезен?

Это неприемлемый материал?

Авторское право:

Доступные форматы

Document Millorat

Загружено:

Авторское право:

Доступные форматы

Crdit de sntesi:

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/ 3

Pgina web del departament http://www.xtec.cat/~fsolans

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Pgina web del departament http://www.xtec.cat/~fsolans

Illustraci : Temple Budista

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

Altres http://www.observatori.org/mostrar.php?id=81&files_id=207&tipus=files&lng=cat http://www.maec.es/es/MenuPpal/Paises/ArbolPaises/China/Recomendacionesdeviaje/P aginas/recoChina.aspx http://www.renfe.com/viajeros/index.html http://www.alsa.es/portal/site/Alsa/

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

2.2 SITUACI GEOGRFICA

MAPA I SITUACI GEOGRFICA DE LA XINA

Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Pgina web del departament http://www.xtec.cat/~fsolans

Illustraci Mapa mundi

2.3 CAPITAL I CIUTATS MS IMPORTANT

2.4 ESTRUCTURA POLTICA

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

2.6 DIVISI TERRITORIAL

2.8 MEDI NATURAL

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Pgina web del departament http://www.xtec.cat/~fsolans

Illustraci : el tigre del sud de Illustraci : Caiman Xins la Xina

ESPAIS NATURALS D`INTERS SINGULAR

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

Al Tibet destaquen els terrenys pedregosos, semblants als muntanyosos de la tundra.

Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Pgina web del departament http://www.xtec.cat/~fsolans

2.9 RECURSOS ECONMICS

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

ELS DIFERENTS SECTORS DE PRODUCCI

Pgina web del departament http://www.xtec.cat/~fsolans

2.10 DEMOGRFIA I POBLACI

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Pgina web del departament http://www.xtec.cat/~fsolans

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Pgina web del departament http://www.xtec.cat/~fsolans

TIPUS DE CARCTERS XINESOS

Illustraci : Mapa de dialectes

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

2.13 SISTEMA EDUCATIU XINS

2.14 ART I CULTURA

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

PRINCIPALS ZONES DE COMPRA

Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Pgina web del departament http://www.xtec.cat/~fsolans

PREU FIX O "REGATEIG"

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Pgina web del departament http://www.xtec.cat/~fsolans

2.19 MESURES SANITRIES

ESTAT SANITARI GENERAL

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/

Pgina web del departament http://www.xtec.cat/~fsolans

Departam ent dEnsenyam ent IN J s p V llv rd S oe a e L s B rg s B n u s e o e la q e

PRINCIPAL ESCOLES XINESES

Espai MOODLE Pgina Web http://ins-josepvallverdu.cat/moodle https://sites.google.com/site/tecnologiaiesjv/