EL PROCS D'EVOLUCI URBANA DE LA VILA DE SANTA MARGALIDA

DE L'EDAT MITJANA FINS A L'ACTUALITAT

Antoni Mas Forners

EL PROCS DEVOLUCI URBANA DE LA VILA DE SANTA MARGALIDA

De ledat mitjana fins a lactualitat

Ho edita: Ajuntament de Santa Margalida Primera edici impresa: mar 2011 Coordina la collecci: Antoni Mas ISBN: 978-84-606-5289-2 Dip. Legal: PM 352-2011 Disseny i maquetaci: www.accentgrafic.com Impressi: Grfiques SIBA, SL Tel. 971 52 32 44 07450 SANTA MARGALIDA (Mallorca)

EL PROCS DEVOLUCI URBANA DE LA VILA DE SANTA MARGALIDA

De ledat mitjana fins a lactualitat

Antoni Mas Forners

Mallorca 2011

La vila s un poble antic, que t les seves arrels, com molts daltres pobles mallorquins, en lestabliment duna nova poblaci poc temps desprs de la conquesta del rei En Jaume. Sn prop de vuit-cents anys dexistncia, en els quals el nostre poble ha anat creixent i desenvolupant-se, en qu shan canviat i ampliat dels carrers i shan modificat els habitatges que constitueixen la poblaci. Segurament hi ha pocs pobles mallorquins en qu aquests canvis hagin tengut la importncia que experimentaren a Santa Margalida, fins al punt que podem afirmar que el poble actual resultaria prcticament irreconeixible per als margalidans que hi visqueren fa poc ms de cent anys. Tot t un perqu, i aquest perqu, per qu s que la Vila s aix com s urbansticament en lactualitat, per qu s que shi produren canvis de tanta dentitat, com sha anat formant el poble i de quina manera, ho podeu llegir en aquest llibre de nAntoni Mas. Hi podreu llegir, per exemple, com va nixer la Vila en el segle XIII, com es consolid en els segles XIV i XV, com va crixer de manera espectacular entre 1500 i 1700 i, posteriorment, entre 1850 i 1920. Podreu conixer com, grcies a lexecuci de projectes municipals, es constru la plaa de la Vila, per tamb desaparegueren o es modificaren placetes i raconades, com sobriren vies urbanes a linterior del poble, com seixamplaren els carrers a fora de fer recular els enfronts de les cases i com, com a conseqncia daqueix procs deixamplada, que pretenia millorar la salut dels margalidans, han anat desapareixent la gran majoria dels enfronts de pedra i dels casals que cridaven latenci dels visitants. La Vila s el que s com a conseqncia de tots aquests canvis, que ara podem conixer com pertoca grcies a aqueix treball de nAntoni Mas. Un llibre rigors, per tamb didctic, amb nombroses fotografies i plnols que illustren i reflecteixen levoluci urbanstica de la Vila. Un treball que t com a objectiu contribuir al coneixement del nostre passat i del nostre patrimoni histric i cultural, per amb la vista posada cap al futur que continuar canviant el nostre poble. Vull remarcar, daltra banda, que aquest llibre que tenc el plaer de presentar reprn i continua la collecci municipal de publicacions Tintinnanbula, dedicada a donar a conixer la histria, la cultura i el patrimoni del nostre municipi. La consolidaci de la collecci, que ha estat possible grcies a lacollida que ha tengut entre els margalidans, mostra com linters sobre aquests temes sha incrementat, de mica en mica per de manera 5

Presentaci

significativa, en els darrers anys. Des de lAjuntament hi volem contribuir facilitant la publicaci destudis daqueixes caracterstiques i posant-los a disposici de la gent del poble. Santa Margalida, 8 de mar de 2011 La regidora de Cultura Maria Rosa Pastor Gual

La vila s el nom que es dna al nucli de poblaci per distingir-lo del camp. Els margalidans anomenen aix el seu poble i a ells mateixos vileros, o sigui vilatans. Un mot que podrem assimilar al concepte de ciutadans, ents com a residents a un indret on shan agrupat les persones per viurehi conjuntament, tot desenvolupant-hi una societat. s per mor daix que una ciutat, com la societat que lhabita, es comporta com els essers vius i evoluciona constantment. Una ciutat en aquest cas, la vila de Santa Margalida neix, creix, es consolida, decau i fins hi tot pot morir. La morfologia de la ciutat deriva del grau destructuraci de la mateixa societat que lhabita, en mostra levoluci humana i el grau de desenvolupament social dels seus habitants. Observant-ne la configuraci, la relaci entre els espais privats i pblics, la tipologia dels seus habitatges, la presencia despais destinats al comer, al passeig, espais ldics o industrials, etc. entenem com funciona la mateixa societat que lhabita i que la transforma. Les idees canvien les ciutats, lart les maquilla, la fe hi construeix esglsies, el poder hi edifica cases senyorials, lhigienisme fa desaparixer els cementiris interiors, les cases salineen, shi introdueixen els banys, desapareixen els horts interiors, els avanos tecnolgics hi incideixen directament, les rasants es canvien per a fer-les accessibles als vehicles, apareixen les voravies, la illuminaci, laiguacorrent, el clavegueram, les telecomunicacions, els serveis sanitaris, esportius, culturals etc. En els darrers temps els canvis han experimentat una acceleraci que de vegades els ha fet vertiginosos: la fi de lagricultura com a activitat majoritria, substituda per una societat de serveis; el turisme de masses; el naixement daltres nuclis dins el mateix terme municipal (Can Picafort, Son Serra); la brutal pressi demogrfica al conjunt del municipi, lespeculaci, etc. A altres ciutats sotmeses a situacions lmits lestructura antiga ha trontollat, shan format guetos, sha romput la vinculaci entre la ciutat histrica i la ciutat nova. A Santa Margalida la ciutat la Vila se nha sortit, sha sabut transformar des dels seus inicis, quan shi va concentrar la poblaci fins els nostres dies. La ciutat es mantindr viva, viable, mentre sigui capa de poder-se adaptar a tots els canvis que lhi exigeix la societat. 7

Prleg

Aqu radica la importncia de la feina feta per nAntoni Mas, basada en la consulta, estudi i anlisi duna nombrosa documentaci arxivstica i grfica (de vegades excepcional, com el plnol de Santa Margalida dels segles XVI-XVII, lesborrany del plnol den Jeroni de Berard de darreries del segle XVIII i els conjunt de plnols que defineixen les noves alineacions de finals del segle XIX) Antoni Mas ha estat capa de sintetitzar-ho tot, fent servir per aix el seu gran coneixement de la Vila i la seva evoluci social e histrica. Treballs com aquest son els que permeten conixer la ciutat. Ho fan construint un coneixement que permet valorar quins sn els elements que configuren lanima de la Vila, quins sn els valors patrimonials de Santa Margalida que shan de preservar i fer compatibles amb la modernitzaci de la ciutat i la societat. Aix darrer, tenint en compte que sempre evolucionar, que tota poca, tota moda i tcnica del moment arribar a quedar obsoleta, per que la ciutat ha de perdurar. Aquest coneixement s el que han de tenir a labast els diferents actors que intervenen, planifiquen o administren la ciutat, en aquest cas de Santa Margalida. Aquest coneixement s fonamental per tenir conscincia de quin s el patrimoni valus, digne de mantenir i per mostrar levoluci de la nostra civilitzaci, s necessari perqu les noves generacions puguin entendre el que la ciutat representava per a ells i garantir-ne la pervivncia com a organisme viu. Glria Druguet Tantiny Antoni Domingo Pons. Arquitectes.

Aqueixes planes pretenen sser all que en diuen un llibre de divulgaci histrica; s a dir, un treball que pretn donar a conixer un determinat tema o procs histric entre un pblic ms o manco ampli. Ms concretament, all que he duit endarrer s escriure un llibre amb una finalitat ben concreta: que la gent de la Vila aix lanomenam els vileros pugui conixer el procs de formaci del poble; aix com sha anat consolidant, durant ms de set-cents anys, el nucli de poblaci on viuen. I aix amb la convicci que el coneixement daqueix passat pot sser dutilitat per entendre el present i que, a ms, permet ajudar a valorar el patrimoni cultural, histric i artstic que enclouen els carrers de la Vila. Un espai, unes cases, uns carrers i unes places que han estat objecte de contnues modificacions i canvis, fruit tant de les circumstncies socioeconmiques per les quals ha passat al terme, com de la incidncia daltres fenmens, dmbit illenc o estatal, que han modelat lestructura urbana de la Vila. Per que aquest treball sigui de naturalesa divulgativa no vol dir que no hagi intentat ser rigors: totes les dades i argumentacions es basen en la consulta de nombrosa documentaci, de la bibliografia pertinent i en reconstruccions cartogrfiques basades en les dades estudiades. La naturalesa divulgativa daqueixa edici ha fet que hagi preferit no citar la majoria de les fonts i de la bibliografia, que es poden consultar en la versi electrnica daqueix llibre, penjada en el web de lAjuntament, que inclou tamb un apndix de centenars de regests documentals, que sn part daquells en qu sha basat la redaci del treball i que procedeixen tant dels arxius de la Vila com dels de Ciutat. En relaci a lanterior, vull fer menci a les atencions que he rebudes del personal de lArxiu del Regne de Mallorca, de lArxiu del Consell de Mallorca i de la Biblioteca Bartomeu March. Vull agrair tamb els comentaris que mha fet en Pere Salas, les paraules de la presentaci den Rafel Bordoy, les fotografies i els mapes que mhan proporcionat Miquel Monjo, Maria Forns i Josep Morata i lamistat que em demostraren nAntoni Domingo i na Glria Druguet quan accediren a fer el prleg del treball. Vull agrair molt especialment a en Salvador Pia que ens hagi autoritzat a emprar el seu quadre del carrer Cladera, de 1960, com a portada del llibre. La redacci daqueix treball, duita a terme de manera intermitent, sha perllongat prop de set anys, cosa que ha perms modificar determinades hipotesis grcies a la descoberta de noves dades documentals. 9

I ntroducci

Agraesc sincerament als diferents batles de lAjuntament daquests anys (Antoni del Olmo, Aina Rodrguez i Mart ngel Torres) que hagin fet costat a aqueixa recerca, per vull fer esment, de manera molt especial, a la regidora de Cultura, Maria Rosa Pastor, per la confiana que va depositar en mi quan em va encarregar aqueixa i daltres feines, i que esper haver sabut correspondre. Grcies a tots i a totes. Finalment, voldria dedicar aqueix llibre a la memria dels meus majors, com tamb a la de tots els que trescaren i habitaren aquests carrers, especialment a aquells que els hagueren dabandonar cercant una vida millor. Santa Margalida, febrer de 2011 Antoni Mas

10

Antecedents: lpoca andalusina o islmica (902/903-1229)

Tot i que a lespai que actualment ocupa el nucli urb de la Vila shan localitzat restes arqueolgiques dpoca prehistrica, les dades de qu disposam suggereixen que el primer assentament que va incidir en lactual trama urbana fou lalqueria (poblet o llogaret) andalusina de Hiachat o, per ser ms exactes, els camins que confluen a lrea de residncia daqueix assentament. El territori assignat a lalqueria ocupava les terres en qu actualment saixeca la vila de Santa Margalida i bona part de les que lenvolten. Atesa la grandria del territori assignat a lassentament (ms de 250 quarterades) cal suposar que shi localitzava un grup dedificacions relativament important, almanco en relaci amb daltres alqueries i rafals del terme. Lestudi de la documentaci dpoca posterior a la conquesta catalana de 1229 permet inferir que en el tur que ocupa el nucli urb actualment, en concret a la plaa de la Vila, es localitzava un creuer de camins on confluen lactual carrer de les Vinyes (el cam que es dirigia cap a Muro i lAlbufera) i que arribava a la plaa de la Vila pels actuals Baltasar Calafat Femenia i Constituci; el cam de la Font (lactual Joan Monjo March), que es dirigia cap Alcdia i Art; el cam dHero (actual Antoni Maura), que es creuava amb el cam que, des de Muro, es dirigia cap a Art; i lactual carrer Joan Ordines Tous, que es bifurcava en els actuals camins de Reboster i des Pontarr (que connectaven amb el cam de Muro i Art). Lanteriorment exposat, lanlisi de la informaci documental i de lestudi del procs de la formaci del nucli medieval cristi, suggereix que els habitatges, o zona de residncia, de lalqueria possiblement shaurien situat en lespai comprs en lrea triangular que conformen la plaa de la Vila, el carrer Monjo March, el de Baltasar Calafat i Femenia, el passeig des Povs (dobertura ms tardana) i a devora de lesglsia. Aix doncs, aqueixes edificacions shaurien situat al tur de lesglsia, i al coster daquest, a fi de resguardar-se de la tramuntana. Cal pensar que lrea de residncia de lalqueria va ser seleccionada a fi devitar els perills dinundacions i de malalties que patien les terres de lalqueria de Hiachat i de les proximitats, causats, duna part, per les sortides de la squia Reial i daltres squies que hi vessaven laigua (com les de sAbellar i des Clavet) i, de laltra part, per la presncia de zones embassades en els terrenys baixos, profunds i argilosos de vora el tur, originades per les dificultats per al drenatge en temps de pluja. 11

Els antecedents de la Vila: lalqueria andalusina de Hiachat (902/903 - 1229)

Camins existents en el s. XIII Zona on possiblement es trobaven els habitatges de lrea de residncia de lalqueria de Hiachat

100 m

12

El nucli medieval cristi (1230-1500)

El repartiment
Les terres que, a partir de 1248, constituren el terme o parrquia1 de Santa Margalida2 formaven part del patrimoni rebut pel comte dEmpries en el repartiment de Mallorca i passaren a integrar la seva baronia (senyoriu feudal) a lilla. De les seves terres a Santa Margalida, el comte don tres alqueries al bisbe i captol de Mallorca i dues jovades a la parrquia de Santa Margalida (part de lactual nucli urb). A ms, ced en feu diversos territoris anomenats cavalleries a diversos particulars, que passaren a ser-ne senyors. Aquests feus o senyorius feudals eren , al municipi actual, els de Santa Margalida i Hero (on saixec la majoria de la Vila), el de Castellet, el dAlcudiola i el de sa Torre. Aquests feus, com tamb la baronia del Comte dEmpries i les terres cedides al Bisbat de Mallorca i les Jovades donades a la parrquia, comportaven per als seus senyors diversos drets sobre aquestes terres, que establiren als nous pobladors que sassentaven en aquests territoris.

La creaci de la parrquia de Santa Margalida

Poc temps desprs de la conquesta, i a mesura que sanaven installant els nous pobladors cristians, a la part forana de Mallorca sanaren formant nuclis de poblaci situats a les alqueries ms importants o de terres ms frtils. A moltes daquestes alqueries es construren petites esglsies, que a 1248 es convertiren en parrquies. Com s evident, la vila i el terme de Santa Margalida prengueren el nom de ladvocaci a la qual fou dedicada lesglsia bastida en els terrenys de lalqueria de Yachat o Hiachat (la sgleya de aqu instituhida de Hiachat 1247), ja documentada a 12433 i definitvament institucionalitzada com a parrquia en una
Aquests mots eren prcticament sinnims a ledat mitjana mallorquina (Pau CATEURA, Poltica y finanzas del Reino de Mallorca bajo Pedro IV de Aragn. Palma. 1982. Pg. 189-190). 2 Primitivament, tenia una extensi dunes 12.000 hectrees, fins que a 1837 sen segreg Maria de la Salut. Actualment, el terme de Santa Margalida t una extensi calculada de 8.479 ha. 3 En aquesta data Berenguer dIvorra era rector de la parrquia de Santa Margalida (Gabriel ALOMAR - Ramon ROSSELL, Histria de Muro. 1229-1349. Vol II. Mallorca. 1989. Pg. 167).
1

13

butla del papa Innocendi IV de 1248.4 Durant el segle XIII, ladvocaci a qu va ser dedicada lesglsia creada a lalqueria de Hiachat o Yachat (Santa Margalida) va substituir el topnim andalus i va passar a designar tant aqueixa alqueria (alqueria Sancte Margarite 1340),com la cavalleria o senyoriu feudal que la comprenia (cavalleria nuncuptae Sanctae Margaritae de Muro et de Ero), com tamb el terme assignat a la parrquia5 que, a partir de la primera meitat del segle XIV, es convert en terme municipal,6 com tamb el nucli de poblaci que es va formar en les terres de lalqueria (ville et parrochie Sancte Margarite de Muro a 1321). Segons una antiga tradici, recollida per Joan Francesc March i Ramon Rossell a la seva Histria de Santa Margalida, la parrquia hauria estat dedicada a Santa Margalida com a conseqncia de la troballa duna imatge de la santa a una cova situada aqu on ara s lesglsia7. Tanmateix, les dades de qu disposam indiquen que la parrquia hauria estat dedicada a Santa Margalida per mor que el primer o els primers clergues de la parrquia creada a Hiachat procedien duna parrquia o monestir anomenat Santa Margalida dEmpries (Sanctae Margaritae de Empurias). Aquests no haurien fet altra cosa que dedicar la nova parrquia a la mateixa advocaci del monestir o parrquia del qual procedien.8 Aqueixa esglsia, que va ser dotada, com ja havem dit, amb dues jovades de terra (32 quarterades) per al sosteniment del rector i del clero, degu servir com a factor de cohesi dels pobladors assentats a la parrquia, orginaris en la gran majoria de Catalunya. La prctica absncia de documentaci referida a la colonitzaci de lindret on ara saixeca la vila un nic document9 fa que no puguem conixer si durant el segle XIII ja shi havia format un nucli de poblaci. En tot cas, les notcies documentals del segle XIV, relatives a la consolidaci del nucli, fan pensar que aquest es devia reduir a algunes cases situades en les proximitats de lesglsia, al mateix espai en qu shauria situat lrea de residncia de lalqueria andalusina de Hiachat, situada dins els terrenys de la cavalleria de Santa Margalida i de les jovades de lesglsia. La desaparici de la gran majoria o la totalitat de la poblaci andalusina o musulmana i les dificultats per a la colonitzaci segurament expliquen que els
4 Gabriel LLOMPART - Joana Maria PALOU, 1248-1998. Commemoraci del 750 aniversari de la Bulla del Papa Innocenci IV. Palma. 1998. 5 Tal com indica en Pau Cateura, resulta significativo que en la documentacin bajomedieval de Mallorca villa y parroquia se conviertan en trminos intercambiables. (...) Por consiguiente, los hombres de la baja edad media no parecen haberse mostrado excesivamente escrupulosos a la hora de deslindar conceptos para nosotros unvocos com son los de villa -unidad de poblacin-, parroquia -circumscripcin eclesistica-, y batlia -unidad administrativa- utilizando con preferencia y por las razones sealadas el de parroquia. (Pau CATEURA, Poltica y finanzas del Reino de Mallorca bajo Pedro IV de Aragn. Palma. 1982. Pg. 189-190). 6 Vegeu-ne una mostra, recollida de documents del segle XIII: termino Sancte Margarite de Moro (1270, Arxiu Torrella armari 14, pleg 32 nm. 34) parrochie Sancte Margarite de Muru (1272 ECR 348 f. 58v); termino sive parrochia Sancte Margarite de Muro (1273 ECR 348 f. 69); Matheo Aham qui alias per gentes voccaris Maymon habitatori Sancte Margarite de Muro (1273 ECR 348 f. 109). 7 Joan Francesc MARCH; Ramon ROSSELL, Histria de Santa Margalida. De la prehistria al segle XVI, Mallorca, 1981. 8 Antoni MAS: De Santa Margalida dEmpries a Santa Margalida de Mallorca. Un cas de transplantament dadvocaci i topnim, Jornades dAntroponmia i Toponmia. Palma. 2005. 9 Ramon ROSSELL, Documents per a la histria de Santa Margalida. Noticiari. Mallorca. 2005. Pg. 72-73. Sobre el procs de colonitzaci de la resta del terme podeu veure: Antoni MAS,Petits senyors i grans pagesos. Diferenciaci i conflictivitat social a la ruralia de Mallorca, El feudalisme comptat i debatut. Formaci i expansi del feudalisme catal. Valncia. 2003. Pg. 465-502.

14

terrenys de lalqueria de Hiachat i de les alqueries i rafals dels seus voltants, que havien tengut una poblaci important abans de la conquesta catalana, tenguessin una poblaci molt poc important durant la resta de ledat mitjana.

El segle XIV: la formaci de la vila de Santa Margalida

Una de les caracterstiques de la parrquia o terme de Santa Margalida durant el segle XIV i, en general, durant tota ledat mitjana, era la baixa densitat de poblaci. Aix ho indica levoluci de les recaptacions conservades del tribut del morabat una quantitat fixa, que estaven obligats a pagar la gran majoria dels caps de famlia i aquelles persones que tenien una llar independent. La quantificaci del nombre de morabatins recaptats, per tant, permet acostar-se a quin era el nombre de famlies o llars del terme, i per tant, a levoluci numrica daquest.10 La majoria dautors que han estudiat la demografia mallorquina han estimat la poblaci multiplicant la recaptaci del morabat per un coeficient, que constituiria la suma de la grandria mitjana de la famlia i que tamb inclouria els exempts de satisfer aqueixa tributaci. Hem estimat els efectius demogrfics de manera estrictament hipottica multiplicant les recaptacions conservades del morabat de Santa Margalida per diversos coeficients. Els resultats daquestes estimacions indiquen que la poblaci mxima del terme de Santa Margalida (que tamb incloa lactual municipi de Maria de la Salut) al segle XIV hauria oscillat entre 400 i 600 persones. Es tracta duna poblaci molt inferior a lassolida a termes venats, com Alcdia, Muro i Sineu (on shavien consolidat nuclis importants), i a Art i Petra. A totes les recaptacions del segle, la densitat no arrib mai a un morabat o llar per quilmetre quadrat.11 La densitat no augment de tot i la perduraci, important en termes relatius, del flux migratori des de Catalunya.12 Segons es desprn de la documentaci, contempornia i posterior, la majoria de la poblaci devia residir a les edificacions situades a foravila (alqueries i rafals) que devien ocupar ms del 95% de lextensi del terme. La poblaci que residia al nucli, molt probablement no arribava al 40% del total municipal.13 Si consideram, de manera hipottica, que la poblaci de la Vila constitua com a molt el 40% dels efectius
Alvaro SANTAMARA, Demografa de Mallorca. Anlisis del morabatn de 1329. Mayurqa, nm. 20. Palma. 1981-1984. Pg. 155-122. Vegeu tamb Bartolom FONT OBRADOR, Historia de Llucmajor. Volumen primero. Palma. 1973. Pg. 257; Francisco SEVILLANO, La demografa de Mallorca a travs del impuesto del morabat. Siglos XIV, XV, y XVI. Bollet de la Societat Arqueolgica Lulliana. nm. 34. Palma i Josep Francesc LPEZ BONET, La riquesa de Mallorca al segle XIV. Evoluci i tendncies econmiques. Palma. 1989. Pg. 102-121. 11 El nombre de focs devia ser superior per no gaire al del contribuents al morabat, ja que entre daltres, no hi contribuen els focs amb una riquesa inferior a 10 lliures ni aquelles persones que fes manco de 10 anys que no habitassin a Mallorca (lvaro SANTAMARA, Demografa de Mallorca... Pg. 155-222). 12 Antoni MAS, El procs repoblador a Mallorca durant la primera meitat del segle XIV. Una aportaci al seu estudi. Bollet de la Societat Arqueolgica Lulliana. Palma. Vol. 50. 1994. Pg. 167-198. 13 Aix ho fa pensar que a 1459, en una talla llista de contribuents de la parrquia on es computaren 93 focs, 53 dels quals (el 57%) residien a la vila i 40 (el 43%) a fora --s a dir, al terme, per fora del nucli-- (Antoni MAS, Despossessi pagesa, creixement i concentraci de la poblaci: Santa Margalida,1459-1595. Treball de tercer cicle. Universitat de les Illes Balears. 1997). En la primera meitat del segle XIV aqueix percentatge devia ser molt inferior, ja que durant tota la segona meitat de la centria es documenten lobertura de carrers i nombrosos esments establiments de trasts i de cases situats a la Vila, tal com es pot apreciar a la documentaci notarial. Sobre aix, vegeu la redaccio referida a la segona meitat del segle XIV.
10

15

demogrfics del terme, sobtenen unes xifres que suggereixen que, com a mxim, la poblaci de la vila degu arribar als dos-cents habitants. Lescassa documentaci de la primera meitat del segle XIV no permet conixer quina era lestructura del nucli de poblaci, tret de mostrar que hi havia cases tant dins el terme de la cavalleria de Santa Margalida com dins el de les Jovades de lEsglsia. En tot cas, el nucli devia ser de dimensions molt redudes, i segurament no gaire compacte. Un hom coneix, tanmateix, que a la poblaci hi havia una plaa, en la qual es reuniren lany 1343 els habitants de Santa Margalida per nomenar els sndics que, en nom del municipi, reteren homenatge al nou rei de Mallorca, Pere el Ceremonis. Possiblement era aquella que apareix esmentada a 1358 (la plassa del dit loch) i la mateixa que desprs fou coneguda com la plaa del Porxo, una espcie deixamplada dels carrers que shi creuaven, els actuals Baltasar Calafat i Femenia i de lEscola, que es dirigia cap a lesglsia i ja documentat en la primera meitat del segle XIV. Molt probablement les cases es devien situar als voltants de la plaa i de les niques edificacions rellevants, tot i que noms fos per la significaci jurdica, econmica i religiosa i que es localitzaven totes en aqueix indret: la rectoria, lesglsia i el casal dels senyors de la cavalleria. Aquest casal, que posteriorment es convert en el palau dels comtes de Santa Maria de Formiguera, ja apareix documentat lany 1340 com lalberg que tenien els senyors de la cavalleria a lalqueria de Santa Margalida (hospicium mei et meorum in alqueria Sancte Margarite). En tot cas, sembla que el nucli que en un document de mitjan segle XIV s anomenat la poblaci de Santa Margalida (populationem Sancte Margarite) no havia estat objecte de cap tipus de planificaci prvia, circumstncia que sembla que va ser la ms habitual en les poblacions mallorquines aparegudes en el segle XIII i tamb en aquelles que no varen ser afectades per les Ordinacions de Jaume II (1300), com era el cas de Santa Margalida.14 El ms probable, per tant, s que la poblaci es forms a partir de la construcci dhabitatges que confrontaven o se situaven en les proximitats dun cam dpoca andalusina lactual carrer Baltasar Calafat i Femenia com a conseqncia de latracci que suposaven les funcions religioses i administratives de lesglsia, la rectoria i el casal de la cavalleria, situats en aqueix indret, i, a ms, de la parcellaci de part de les terres de les proximitats. Aix sembla indicar-ho que que a 1350, entre els confrontants de lalqueria de Femenia, que limitava amb la cavalleria de Santa Margalida, sesmentassin els honors i possessions de diversos pobladors de Santa Margalida (honoribus et possessionibus diversorum populatorum de Sancta Margarita) i, en un altre document, les possessions dels pobladors de Santa Margalida (possessionibus populatorum de Sancta Margarita). Els efectes de la gran epidmia de pesta negra, que assol gaireb tota Europa, degueren causar que el petit nucli de poblaci ests a punt de desaparixer:
14 Antoni MAS: Les Ordinacions den Jaume II i la seva aplicaci a Petra. Una aproximaci des de la perspectiva de la histria agrria, a J. Andreu: Lordinaci de Petra, any 1300. Teoria i realitat. Mallorca.2000. Pg. 229-272.

16

levoluci de la recaptaci del morabat suggereix que, com a conseqncia de la pesta, el terme va perdre el 40% dels efectius. Probablement, la magnitud daquesta prdua sexplica perqu Santa Margalida fou un dels primers focus de contagi de la malaltia. No s fins prop de vint anys desprs de la pesta, a partir de lany 1367, que es comencen a localitzar indicis del creixement del nucli. Aqueix any es documenta lestabliment dun solar per fer-hi cases dins el terme de les Jovades de lEsglsia. La poblaci havia crescut molt, en termes relatius (a 1364, la recaptaci del morabat 97 shavia multiplicat per dos den de 1350 45-). La intensitat daqueixa puja, que hauria duplicat la poblaci, no es pot atribuir nicament al creixement natural, cosa que fa pensar que al terme sassentaren un bon nombre de famlies procedents daltres indrets. Lanterior degu causar un augment de la necessitat dhabitatges. La documentaci, tanmateix, fa pensar que a la dcada de 1360 encara no shavien reocupat totes les cases que havien quedat buides desprs de la pesta. Aix ho suggereix que un dels possedors de terres a les Jovades, en Bernat Venrell, que tenia una casa a la poblaci, en ceds una com a dot de la seva filla i nestabls altres dues en aquests anys; que en Mateu Font, un altre venat del terme, hi tengus fins a tres cases; i que els senyors de la cavalleria, a 1368, establissin quatre cases vora el seu casal, dues de les quals estaven descobertes (fora teulada). Entre lany 1368 i les darreries del segle es documenten transaccions de bns situats al nucli o en les proximitats, que ens proporcionen una imatge de quina seria lestructura del nucli: lnica zona relativament compacta se situava en les proximitats de lesglsia, la rectoria i del casal de la Cavalleria; concretament, en els carrers Cladera, Baltasar Calafat i Femenia i de lEscola; en la confluncia daquests dos darrers carrers se situava la plaa. A la resta del nucli les edificacions es devien disposar de manera ms o manco dispersa, confrontant amb camins i caminois, la majoria dels quals es degueren convertit ms tardanament en carrers. Aix ho fa pensar, almanco, que habitualment els lmits descrits de les cases fossen possessions i honors termes que aleshores es podien referir a un tros de terra, que, tanmateix, podien contenir edificacions. Fins i tot sassenyala la presncia dun hort dins la vila. Els camins i carrers, tret del actuals Baltasar Calafat i Femenia i Joan Monjo March, que eren part de camins ms antics, cal suposar que aparegueren com a conseqncia destabliment de trasts, o per donar pas a immobles que no en tenien. Aqueixa darrera circumstncia apareix documentada a 1373, quan en Ferrer Font i la seva esposa Magdalena, de Santa Margalida, cediren unes cases i pati a en Mateu Font, que confrontava amb les cases de lesmentat Ferrer Font. En el document sindica que lesmentat Mateu havia de tenir entrada i sortida (s a dir, pas) a les cases que adquiria per un cam que en Ferrer Font i na Magdalena li assignaven vora el colomer de la cavalleria i no per lindret on hi havia el portal de la casa den Ferrer Font, que confrontava amb un cam pblic. La primera referncia que coneixem sobre lobertura planificada dun carrer s dun document del 5 de mar de 1368. Els senyors de la cavalleria, la senyora 17

Caterina, vdua dArnau Burgues, i el seu fill Ramon, tenien la intenci destablir diversos cairons trasts de terra per fer-hi cases per no tenien lloc per on donar-los entrada. En Bernat Venrell i en Miquel Cerd, tots dos de Santa Margalida, que tenien cases vora aquests terrenys, consideraren aix es llegeix al document que si sestablien seria dutilitat per a les seves cases i bns i per aix els donaren pas per les seves terres, que passarien a sser un cam pblic (s a dir, un carrer). Lextensi de terra que donaren cada un (en Bernat Venrell vuit palms i en Miquel Cerd 4 palms i un quart de Montpeller; en total, 12 pams i un quart) ens permet conixer quina era lamplria prevista per al carrer: noms 3,22 m.15 Aquest projecte es materialitz, ja que pocs anys desprs, a 1373, en Bernat Vanrell va establir una casa que confrontava amb el cam assignat a les persones que adquirien trasts al senyor de la cavalleria. Aquesta no va ser lnica intervenci dels senyors de la cavalleria en la configuraci del nucli de Santa Margalida, ja que tamb propiciaren leixampla de la petita plaa de la poblaci. Com ja havem indicat anteriorment, aqueixa plaa, actualment desapareguda, se situava a lespai on actualment es creuen els carrers Baltasar Calafat i Femenia i de lEscola. Tal com sobserva en el mapa de Santa Margalida dels segles XVI-XVII, era de dimensions molt redudes, poc ms que un creuer ample de carrers (vegeu els mapes de les pg. 22 i 37). Pocs dies desprs de la cessi dels terrenys, el 12 de mar de 1368, exercitaren el dret de fadiga (dret que tenien els senyors feudals a adquirir un b situat als seus dominis pel mateix preu que es fixava al contracte) sobre un pati (trast) de terra, que es pretenia vendre, tengut baix alou i domini de la seva cavalleria, i situat a la plaa de Santa Margalida (quendam trocium patui quem habemus iuxta plateam de Sancta Margarita in dicta cavellaria). Els senyors es retengueren el pati, i el cediren a en Bernat Calafat, de Santa Margalida, per fer-hi uns porxos. Aquest darrer, tamb en la mateixa data, el va cedir als jurats de Santa Margalida, que lacceptaren en nom seu i de tota la Universitat (municipi), amb la mateixa obligaci de construir uns porxos dins dos anys. Per tant, amb aqueixa cessi els senyors de la cavalleria de Santa Margalida contriburen a dotar a la vila de Santa Margalida amb un dels primers espais comunitaris, ja que la plaa seixampl i, amb la construcci dels porxos, pass a ser una espcie de plaa porticada. Per no ho feren debades, sin amb la voluntat de remarcar la seva condici de senyors feudals de la contrada. Com a contrapartida de la cessi, el municipi havia de donar cada any als senyors un cens de dun tass daigua clara per la festa de Santa Margalida, i als porxos shi havia de collocar el senyal herldic de Ramon Burgues, amb la prohibici expressa de collocar-nhi cap altre. Aix darrer, amb la voluntat de remarcar que el porxo es trobava baix la jurisdicci de lesmentat Ramon (teneamini facere seu fieri facere in dicto porticho signum mei dicti Raymundi ad significationem quod per me tenetur et sub mea jurisdiccione. Et dictum signum semper tenere condirectum in
15

Segons lequivalncia donada per Miquel Ballester i Maria de Ftima Llad, Entre poc i massa, sa mesura passa. Pesos i mesures de Mallorca abans del sistema decimal, Mallorca, 2002. p. 45.

18

quator locos ipsius portichi et nullum alium signum in dicto porticho facere debeatis nec possitis). La presncia de lescut del senyor a la plaa i lobligaci que havia contret el municipi de durli cada any un tass daigua clara el dia de la festa major tenien una evident crrega simblica, ja que sencarregava de recordar als margalidans quins eren els senyors feudals dels terrenys en qu saixecava aqueixa part de la poblaci (la resta subicava a les Jovades de lEsglsia). La construcci del porxo devia haver finalitzat a 1373, ja que aquell any es consign que un dels jurats havia comprat set-centes teules que havien estat emprades per enteular el porxo (les quals teules sn stades meses e convertides en cobrir la plassa comuna del dit loch). Per, ben possiblement, aqueixa no era lnica plaa que hi havia a la poblaci, ja que lany 1367 nArnau Als va establir un trast de terra, per construir-hi cases, a en Domingo Castell, que era part de la possessi que tenia a la plaa de Santa Margalida (in platea Sancte Margarite) sota alou de lesglsia i del rector s a dir, de les Jovades de lEsglsia. Aqueix trast confrontava duna part amb el cam que va a la font, de laltra amb lesmentada plaa, amb les possessions restants al dit Als i amb lhonor den Bernat Venrell. El cam que va a la font s correspon amb lactual carrer Joan Monjo March. Per tant, si aqueixa plaa confrontava amb aquest carrer, cal pensar que no es tractava de la plaa del Porxo. Les notcies

La plaa del Porxo al mapa Santa Margalida dels segles XVI-XVII Shi pot observar el porxo (amb el nm. 5), la plaa (nm. 19), la Rectoria (amb el nm. 8), el palau dels comtes de Santa Maria de Formiguera (nm. 2) que ocupa el mateix emplaament que el casal de la cavalleria en el segle XIV.

19

documentals de qu disposam permeten suposar sense que es pugui afirmar de forma taxativa que es podria tractar de lactual avinguda del Pos, ja que aquesta confronta amb el carrer Joan Monjo March (lantic cam de la Font). En relaci a lanterior, cal tenir en compte que les caracterstiques daquesta via la fan molt consemblant a una plaa i que aix va ser considerada en diferents moments (per exemple, al segle XVII, quan era anomenada la plassa del Pous). Potser els terrenys en qu situava aqueixa plaa eren els que, a 1360, apareixen descrits com a una quintana comuna (terres ds pblic) en la la qual es trobava el cam que va a la font (cum quintana comuni que ibi est et in qua est via quo itur ad fontem). No hem pogut localitzar dades sobre el procs durbanitzaci de la contrada (o no les hem sabudes identificar), per disposam una notcia documental que suggereix que aquests carrers ja havien estat oberts a la segona meitat del segle XIV. Lany 1373 es va establir un clos de terra (s a dir, un tros tancat de paret) situat al lloc anomenat lo Pos, que confrontava amb dos camins pblics. Aqueix detall que el tros confronts amb dos camins pblics, terme amb el qual tamb es feia referncia als carrers i la disposici de la trama urbana en el segle XVI i XVII pareix indicar que aquest tros es localitzava a un cap de cant, que podria correspondre a diferents cantonades del Pos (les del carrers Joan Monjo March, la de la plaa Cardenal Cerd o la del carrer Baltasar Calafat i Femenia). El mateix document, en tot cas, mostra clarament que, almanco en aqueix tram del Pous, no shavien construt edificacions, ja que el clos de terra confrontava amb les altres dues parts amb un pati de terra (trast) den Bernat Jord i amb lhonor den Joan Pastor. Daltra banda, si feim cas a la tradici, recollida per Joan Francesc March i Ramon Rossell a la seva histria de Santa Margalida, a una part del Pos, concretament a la plaa dels Lledoners (actualment del Cardenal Cerd) hi hauria nascut a 1390 el cardenal Antoni Cerd: Fins a la mitat del segle XIX a la vila quedaven vestigis de la casa pairal del cardenal Cerd, a la plaa que li diuen dels Lledoners i avui plaa del Cerdenal Cerd. Sobre la porta principal hi resaltaven les armes de la famlia Cerd.16 La casa, on segons la tradici, nasqu el cardenal Cerd es troba a la plaa del mateix nom i en lactualitat sha dividit en dues cases. En el mateix emplaament, en el mapa de Santa Margalida dels segles XVI-XVII apareix dibuixat un casal de grans dimensions. Segurament cal identificar-los amb les cases i bns de la famlia Cerd que apareixen situats a les Jovades de lEsglsia a 1492 i a 1521. Aix darrer, en tot cas, corrobora all que es desprn de la tradici: que aquests carrers ja existien a ledat mitjana. Les caracterstiques daquests dues vies rectes, de gran amplria, molt superior a la plaa del Porxo, i que es creuen perpendicularment mostren que varen ser objecte duna acurada planificaci prvia, de manera que constitussin un
16

Joan Francesc MARCH; Ramon ROSSELL, Histria de Santa Margalida. De la prehistria al segle XVI, Mallorca, 1981, Pg. 185.

20

El Pous al mapa de Santa Margalida dels segles XVI-XVII

eixample del nucli anterior, per situat dins el terme de les Jovades de lEsglsia. Amb lobertura de lactual passeig del Pous es va unir el cam del Jonquerol actual plaa del Cardenal Cerd i carrer de les Vinyes amb el carrer Joan Monjo March (el cam de la Font). Daltra banda tamb es va comunicar amb el nucli antic mitjanant lobertura dun tram del carrer Doctor Calafat i es va preveure, leixample de la poblaci en aquest indret mitjanant lobertura duna part del carrer de les Jovades, amb una orientaci parallela a la de la plaa del Cardenal Cerd. Tanmateix, la perllongaci de lactual carrer de les Jovades (conegut ms tardanament com el carrer o el carrer que no passa) no es va produir fins la segona meitat del segle XIX. Daltra banda, la disposici en quadrcula daquests carrers va permetre la parcellaci en trasts de forma rectangular, sobretot en lrea nord del Pous, com es pot apreciar en la superfcie hipottica dels solars la gran majoria dividits actualment en diversos immobles que figura en el plnol de reconstrucci hipottica del viari de la vila a ledat mitjana (Pg. 22 i 37).

Quan la vila era la pobla de Santa Margalida

A la Mallorca medieval, els nuclis de poblaci apareixen descrits com a alqueries (sobretot en el segle XIII), viles, llocs i pobles (en femen). Aqueixes diferents denominacions podien fer referncia a caracterstiques fsiques i jurdiques del nucli, per en molts de casos acabaren per ser emprats de manera indistinta per referir-se a la mateixa realitat poblacional. Aix, en el segle XIV, amb el mot vila es feia referncia a un nucli consolidat, duna certa importncia i que era el centre 21

Del s. XIII al s. XV

Nucli original (S. XIII a S. XIV) Camins existents en el S. XIII Altres carrers S. XIV Eixample del Pous 100 m Possibles lmits originaris dels solars del Pous

administratiu dun terme municipal. Com hem exposat anteriorment, a 1321 ja es fa referncia a la vila de Santa Margalida. Aquesta, per, s un terme poc freqent; de fet, noms lhem tornada a localitzar cinc vegades ms en el segle XIV, concretament a 1359 (en quatre ocasions) i a 1382 (una). El nucli, id, rebia normalment altres denominacions. Aix, en la primera meitat de la centria es documenta el dalqueria tamb usat per referir-se a explotacions agrries, cosa que pot ser considerada un indici de lescassa importncia que tenia en aquests moments la poblaci. A 1301 es fa referncia a les alqueries de Santa Margalida i Hero (in alcareis vocatis Sancta Margarita Hero) i a 1340 a lalqueria de Santa Margalida (alqueria Sancte Margarite). En un document de mitjan segle XIV el nucli apareix anomenat com la poblaci de Santa Margalida (populationem Sancte Margarite) i, pocs anys desprs, ja es documenta la denominaci de lloc, que ser relativament habitual (per exemple, a 1358 es fa referncia a la plassa del dit loch i a 1366 al lloc de Santa Margalida locum de Sancta Margarita). Ls daqueix terme lloc suggereix que, per als contemporanis, el nucli de Santa Margalida era descassa importncia en comparaci a altres viles dels voltants. A partir de la dcada de 1360 es documenta un altre apellatiu, que probablement fou el ms freqent durant la segona meitat del segle XIV per designar el nucli (en llat o en catal): la pobla de Santa Margalida. El terme pobla (en femen) en principi solia fer referncia a nuclis en procs de formaci o de creixement, i que sanaven consolidant de manera progressiva. Daltra banda, tamb era emprat per designar poblacions de nova planta, com les creades per Jaume II a 1300. Poden servir dexemple de ls del terme pobla per referir-se al nucli de Santa Margalida aquestes citacions documentals: 1376, setembre, 14.-: dins la pobla de Santa Margalida una casa y pati. 1377, gener, 10.-: dues cases les quals la dita dona ha en la poble de Santa Margalide. 1376, mar, 15.-: una casa del alberch lo qual yo e en la poble de Santa Mergalida (...) la qual casa afronta de la una part ab lo cam pblich de la altre ab les cases romanents al dit Jacme e de els altres dues parts afronta ab los corrals den Pere Lah. 1377, gener, 20.-: una casa ab pati la qual yo avia e po[ssa]ya dins la poble de Santa Mergalida (...) e afronta de la una part ab lo cam pblich e de le altre part ab lalberch e pati den Pere Bagur e de la altre part ab lo pati den Guillem Deviu (...) una sort de terra (...) prop la font de la poble de Santa Mergalida. No ser fins a la centria segent, durant al segle XV, que es generalitzar/ el qualificatiu de vila per referir-se al nucli de poblaci. Aix era anomenat, per exemple, en les actes del Consell (municipi) de 21 dagost de 1459: la villa de Senta Mergalide. 23

La importncia del poblament dispers a ledat mitjana

En el perode comprs entre el segle XIV i els primers decennis del segle XVI, bona part de la poblaci del terme no residia a la pobla o nucli, sin que ho feia a foravila, en les grans tinences (alqueries i rafals) que posseen. Aqueixa poblaci, a ms, era generalment ms benestant que aquella que residia a la pobla o vila. Aix es pot apreciar clarament, en la reglamentaci dels oficis municipals del de Santa Margalida dictada lany 1392, dordre del rei Joan. Segons aquesta reglamentaci hi havia dhaver setze consellers, quatre de la vila o pobla i dotze de la resta del terme (XII [dotze] de les alqueries i altres habitants en la parrquia fora la pobla. E IIII de la pobla). Aix mateix, pel que respecta als jurats, hi havia la mateixa proporci: quatre de fora la pobla i un de la pobla (elegim dels dits consellers los IIII [quatre] jurats de la dita parrquia, o s, dels habitants fora la pobla en Jacme Garriga, Guillem Riera e Bernat Camps, e dels habitants dins la dita pobla en Pere Vey). Aqueixa distribuci era tant conseqncia de la major riquesa de la poblaci de foravila com de la importncia numrica que assolia. Levoluci del nombre de morabatins recaptats mostra com durant el segle XV el nombre de famlies depass, per primera vegada, el centenar (la recaptaci mxima s la de 1482, amb 125 morabatins, cosa que permet suposar que la poblaci mxima del terme en aquest segle era dentre 500 i 700 persones). El percentatge que suposava la poblaci resident a la vila es degu incrementar grcies al creixement de la poblaci de la vila on a 1425 es documenta una via anomenada el carrer Nou, potser el mateix que encara s coneguda amb aqueixa denominaci. Una talla (llista de contribuents resident al municipi) de lany 1459 permet esbrinar que al terme hi havia un total aproximat de 94 famlies i que a la Vila nhi residien 53, cosa que suggereix que hi havia almanco una cinquantena de cases. Aquest nombre, per, podria haver estat lleugerament superior, ja que hi podria haver famlies que residissin habitualment a una alqueria o un rafal, per que tenguessin casa a la poblaci. Per exemple, a 1416 la famlia den Bernat Albert residia normalment a la seva alqueria de Montblanc, per tamb tenien casa al nucli. En tot cas, aqueix nombre de contribuents suggereix que, a 1459, la poblaci de la Vila podria ser de prop de 250 persones i que, a les darreries del segle, com a conseqncia del creixement demogrfic, es podria situar entorn de les 350. Aqueix increment, per poc important que fos en termes absoluts, es degu traduir en la construcci de nous habitatges i en la densificaci del nucli urb. Aix ho suggereix que els confrontes de les cases documentades consistesquin habitualment en altres edificacions, i que no siguin, de manera majoritria exclusiva, trossos de terra, honors o possessions, com esdevenia cent anys enrera.

24

Ledat Moderna: el primer gran creixement

Entre les darreries del segle XV i comenaments del segle XVI es produren canvis molt importants a lestructura socioeconmica del terme. Gran part de les possessions foren adquirides per ciutadans i nobles, i a la gran majoria dels margalidans no els va restar altre remei que haver de fer feina de jornalers o llogar terres. Tanmateix, les inversions i les millores que els senyors introduren a les possessions, com tamb la intensificaci dels conreus a les terres que havien conservat els habitants del terme permeteren un creixement sostingut de la producci agrria fins al final del segle XVI. Al recer daqueixa expansi, es produ un increment molt important de la poblaci. Aix, i el fet de que els margalidans fessin feina de jornalers i que possessin petites parcelles de terra prop del nucli urb segurament foren la causa de la tendncia a la concentraci del poblament a la vila que sobserva durant tot el segle XVI. Aqueix fenomen es pot apreciar clarament en lestudi de levoluci del nombre i de la residncia dels contribuents que apareixen consignats a les talles i estims (cadastres) del perode comprs entre 1459 i 1595. En noms cent trenta-set anys, el nombre de contribuents del terme es va multiplicar per 4,1 i la de la vila per 5,817. Cal pensar que el percentatge de poblaci sincrement en percentatges similars, tot i que potser un poc menors. Terme de Santa Margalida (1459-1595) Nombre de contribuents a les talles i estims
(inclou lactual terme de Maria de la salut)

TOTAL ANY 1459 1553 1567 1581 1595

17

LA VILA
%

FORA VILA
%

nm. 94 204 306 335 390

nm. 53 137 233 263 307

nm. 41 67 73 72 83

100,0 217,0 325,5 356,4 414,9

100,0 258,5 439,6 496,2 579,2

100,0 163,4 178,0 175,6 202,4

Antoni MAS, Despossessi pagesa, creixement i concentraci de la poblaci: Santa Margalida, 1459-1595. Treball de tercer cicle, Universitat de les Illes Balears. 1997.

25

Durant el segle XVI doncs, no satur de crixer la poblaci de la Vila tret del daltabaix que supos la Germania, i amb ella, lextensi del nucli urb; durant tota la centria sn molt habituals els establiments i vendes de trasts per ferhi cases. Aquests, com els documentats durant ledat mitjana, eren duits a terme per persones que posseen una parcella de terra que confrontava amb el nucli urb, que en feia trasts i que els venien o establien a canvi dun pagament anual a gent del terme o que shi assentava. Es tracta, per tant, diniciatives particulars que, com a molt, devien ser supervisades pel consell (assemblea) municipal i pel mostassaf, crrec que, entre altres funcions, tenia la dintervenir en assumptes urbanstics. Aix esdevengu a 1553, quan en Pere Femenia, que volia construir una casa a la Costa (lactual carrer Joan Ordines Tous), deman perms per fer la paret dreta perqu la que hi havia fa un poch de volta. Una vegada inspeccionat lindret, el Consell i el mostassaf autoritzaren que la peret vage dret per eser poca cosa. Com es pot apreciar en la taula segent, els trasts establits i venuts en aqueixa poca tenen dimensions diferents, usualment mesurades en destres (1 destre = 4,214 m). La superfcie ms habitual era la tres destres damplria (12,6 metres) per sis (25,3 m.) de fondria, don resulta una superfcie de 319 m2. Superfcie habitual de trasts establits per particulars en el segle XVI
AMPLRIA Establidors dels trasts Guillem i Joana Rabassa Margalida i Joana Cloquelles Mart Font ANY 1521 1571, 1773 1574
DESTRES

LLARGRIA
DESTRES

M. 12,6 12,6 16,9

M. 29,5 25,3 25,3

SUPERFCIE (M2)

3 3 4

7 6 6

372,9 319,6 426,2

Es tracta, per tant, de trasts de dimensions considerables. Aix darrer fa pensar que devia ser freqent que lenfront de les cases que shi construen no ocups la totalitat de lamplria del trast. Aix ho suggereix almanco que, en poques posteriors, apareguin notcies de la segregaci de trasts que eren part daltres on ja hi havia construda una casa. La primera parcellaci en solars que hem pogut documentar s de lany 1521, quan sescriptur lestabliment dun total donze trasts, sis dels quals eren de tres destres damplria i de set de llargria, que Guillem Rabassa i sa muller Joana havien de cedir en emfiteusi a canvi dun pagament fix cada any a diferents margalidans. En Guillem Rabassa i la seva muller Joana, com tamb el seus descendents Antoni i Miquel Rabassa, establiren posteriorment un bon nombre de trasts, que configuraren un eixample situat al sud de la poblaci originria. Aquests establiments eren part de la seva possessi anomenada Son Rabassa i es localitzaven sobretot a lindret anomenat sa Tarongeta, que confrontava amb el cam de la Comuna (lactual carrer del Pou de la Garriga) i amb lactual carrer Antoni Maura. 26

Laltre eixample de la Vila es localitzava a lest del nucli antic, i es correspon amb els actuals carrers del Vent, Major, de la Lluna, de les Alegries i el costat nord del carrer del Pou de la Garriga. Segurament el primer carrer obert fou lactual carrer Major, ja documentat en la primera meitat del segle XVI. Aquest carrer confrontava amb un altre carrer deixat per Margalida Albertina. Aquesta famlia la dels Albert, era possedora de lAbellar, terres on es form tamb el carrer For (actual de la Salle), en un petit carrer probablement separat del nucli, anomenat el carrer de lAbellar en el primer ter del segle XVI. A la segona meitat de la centria ja shi dugueren a terme establiments, tot i que sembla que el carrer no es consolid fins al segle XVII (vegeu el mapa de la pg. 36). Tamb dugueren a terme establiments semblants na Margalida Femenia i Cerd, que tenia una pea de terra de la qual fu a trasts stabliments (....) a diversos, scituada en la dita vila de Sancta Margarita; en Mart Font, que establ una pea de terra anomenada la Vinyassa; en Joan Muntaner, que va establir trasts confrontants amb els den Mart Font; na Joana i na Margalida Cloquell, que establiren terres a lindret actualment ocupat pel segon carrer dels Negrins (el carrer de la Lluna) i altres carrers confrontants. Probablement, els establits duits a terme per aqueixes dones foren dels que tengueren de ms entitat, ja que establiren un total de 35 trasts, la majoria dels quals segons es desprn de la mateixa documentaci o de la renda que pagaven- tenien lextensi ms freqent aleshores, tres destres dample i sis de llarg o fondria. Segons es desprn de la documentaci, part dels nous carrers situats en aquest eixample devien ser camins o carrerons preexistents que es dirigien a finques, com el carrer de lAbellar, o el cam que anava a les terres den Gabriel Server, per la majoria eren carrers nous, fitats pels establidors. Aix es desprn que entre els confrontants dels trasts adquirits a Joana i Margalida Cloquella apareguin referncies explcites a lobertura de nous carrers, com: lo carrer que nos donam o carrar; lo carrer que nosaltres donam; carrer que dna dita senyora; itinere sive carrer que donan ditas senyoras; itinere quod dictas dominas donen quo itur a la clossa del Morer; lo carrer que donan ditas senyoras quo itur a la closa dell Morer qui s de Mart Font; camino que nobis damus et ex alia parte cum alio carrer que nobis damus; alio carrer que ms dna dita senyora (Margalida Albertina); itinere dicto lo carrer Nou dato per dictas dominas. Referncies semblants apareixen en els establiments duit a terme per Mart Font a 1574, com el cam que jo deix o assign (itinere quem ego legavi), o el carrer que jo dit Font don (carrer que ego dictus Font dono). Altres establiments o vendes de trast se situaven a zones no edificades del nucli, com els duits a terme pel rector de la parrquia, Antoni Pelegr, que establ diversos trasts situats al Mirador (al tros del carrer Constituci situat entre els carrer Joan Ordines Tous i Baltasar Calafat i Femenia). Aix, doncs, com a conseqncia daquests establiments, el nucli antic comprs entre lesglsia i el carrer Nou o Joan Monjo March sampli amb lobertura de lactual carrer Major, de lHostal, de la Lluna (popularment de Negrins), 27

del Vent, de les Alegries, i el tram del carrer de les Casetes que confronta amb el carrer Major. La superfcie del nucli urb tamb es va estendre amb la construcci dhabitatges als costats de camins ja existents, com el cam del Jonquerol o de les Vinyes (lactual carrer de les Vinyes), el cam de Sineu o dHero (lactual carrer Antoni Maura), el cam de la Comuna (tamb anomenat del Pou de la Garriga) i el carrer de sAbellar (el carrer For, tot i que aquest no es consolidaria fins al segle XVII). Cal parar esment, daltra banda, que la prctica totalitat de lexpansi urbana es localitz damunt el tur i que defug les zones ms baixes i ms humides i fredes de les costes. Aix degu provocar que el creixement dins les Jovades de lEsglsia queds returat, i que lactual carrer de les Jovades es redus a un carrer que donava a foravila (anomenat el carrer que no passa en el segle XVII). Els estims de 1578 (cadastre que saixec a tota lilla) ens permeten apreciar com els establits i la densificaci de la construcci havien propiciat un increment molt important del nombre dhabitatges de la vila (vegeu la taula segent): el nombre dedificacions hi havia pujat a 226, que suposaven aproximadament el 70% de les cases del terme i el 81,6% de lactual municipi. Aix darrer, daltra banda, permet comprovar la importncia del procs de concentraci del poblament a la Vila. Lelevat nombre de solars que de vegades era lnic b que tenia el seu possedor al nucli, on de vegades shavia comenat a construir cases, mostra de manera clara i llampant la tendncia al creixement del nucli, que continu durant el darrer quart del segle, i, tamb, de lincrement de la poblaci daquest, que possiblement devia ser de prop de 1.000 persones. Edificacions del terme de Santa Margalida a 1578
(inclou lactual terme de Maria de la Salut)

INDRET La Vila Alcudiola Castellet Hero Maria Fora vila (Santa Margalida) Fora vila (Maria) Total

CASES 226 3 10 0 32 1 0 272

ALTRES 2 0 0 0 0
0 0 2

SOLARS 60 0 0 0 1 0 0 61

POSSESSIONS I RAFALS 0 4 1 4 0 27 14 50

CASES, POSSESSIONS I RAFALS 226 7 11 5 32 28 14 323

% 70,0 2,2 3,4 1,5 9,9 8,7 4,3 100,0

Font: recompte personal a partir dAMSM1811

28

En les darreries del segle XVI la vila ja devia tenir una fesomia molt consemblant a la que apareix al plnol dels segles XVI-XVII (tot i que no hi apareixen alguns dels carrers consolidats en aquesta darrera centria). En aquest plnol es pot observar com la Vila ja era un nucli totalment consolidat, que comptava amb edificis pblics, com la casa de la Vila18 i la Carnisseria,19 i amb quatre places: la plaa del Pous, la plaa del Cardessar (part de lactual plaa de la Vila), la plaa reial del Porxo de la Vila (la del porxo que es comen a construir lany 1368) i la plaa de tres Lledoners (actualment desapareguda i situada al cap de cant del carrer de lEscola amb lactual plaa de la Vila, a la confluncia del carrer Doctor Calafat). Ms envant, com a conseqncia de la finalitzaci de les obres de lesglsia, es configur una altra placeta, la plassa devant el portal Major de lEsglsia, davant lactual escalonada.20 Al nucli tamb hi havia espais per a lesbarjo i el joc, com el triquet de la Pilota, situat a la plaa dels Lledoners (la plaa del Cardenal Cerd) i que, per les caracterstiques daquesta via, possiblement es devia situar al colzo o angle recte que fa la plaa. El provement daigua es garantia amb laigua de la Font (sa Mina), devora la qual es trobava labeurador pblic (a lactual plaa de lAbeurador) i amb altres pous pblics, com el pou dHero i el pou de la Garriga. Dins la poblaci hi havia un altre pou pblic, que segurament donava nom a la plaa del Pos (el pou del Pos), que devia tenir poca aigua ja que el municipi va ordenar lany 1625 que fos reblit (omplit de terra o pedres) i lany segent el va cedir a un particular. Tres edificis destacaven part damunt la resta: la casa de la famlia Cerd, el casal o palau dels comtes i lesglsia. Lantic casal de la famlia Cerd situat a la plaa dels Lledoners o del Pous, s clarament apreciable en el mapa dels segles XVI-XVII. Aleshores encara hi destacava lescut de lantiga famlia margalidana. Aix sindicava lany 1758, fent referncia al lloc de naixement del cardenal Cerd, que la seva famlia tenia la casa en la plaza que oy llaman del Paxar [evident equivocaci per Pos]21 (...) a cuya entrada a mano izquierda sobre una puerta cerrada todava se mantienen de relieve en una piedra las armas de Cerd. El casal o palau dels comtes anomenat al mapa dels segles XVI-XVII casa del Conde era conegut popularment com Son Fortesa, i ocupava el mateix emplaament que el casal dels senyors de la cavalleria en el segle XIV, que havia estat ampliat amb ladquisici dimmobles confrontants. En el segle XVII era propietat dels comtes de Santa Maria de Formiguera, senyors de la cavalleria de Santa Margalida i Hero, on residien durant les seves estades a Santa MargaJa documentada a 1578 i ampliada a 1601 (Antoni Mas, Mapa de la Vila en el segle XVII. Santa Margalida, 1997, pg. 2-3). Antoni Mas, Mapa de la Vila... Pg. 10. 20 Sebastiana Moranta Forns, El conjunt retaulstic de lesglsia parroquial de Santa Margalida, Ajuntament de Santa Margalida, Santa Margalida, 1999. Pg.105-107 21 El text s una cpia de de lany 1805. Recollit per P. de Montaner, -A. Le-Senne, Aproximacin al estudio de la formacin de la clase noble en Mallorca: el patrimonio de los Formiguera en el siglo XVII. Trabajos de Geografa, nm. 34. Palma., 1977-78. Pg. 55-85.
18 19

29

Lantic casal de la famlia Cerd al plnol de Santa Margalida dels segles XVI-XVII

lida. A 1578 estava valorat en 1000 lliures, valor superior a la dalgunes de les possessions del terme. Constava de diversos edificis; en destacava, per la importncia, les cases majors de la cavalleria, tamb conegudes com a Son Fortesa i ms modernament com cas Comte, que comprenien a ms un pati, y cisterna, ort y mirador, y dins lort una porta que passa devant lIglesia. En aquestes cases hi havia una capella i uns estables molt ben guarnits [1648] ab sis mules, tres rocins, cuatro cavalls y dues mules grogues.22 Es tractava dunes cases fortificades, amb torre de defensa, tal com es pot apreciar en el plnol de Santa Margalida dels segles XVIXVII i recorda una descripci del palau de lany 1922: Dits Comtes tenien en el Poble de Santa Margalida un palau (...) en forma de fortalesa, aont hey havia una torre de defensa amb aspilleres i matacans i alguns canons dartilleria anomenats bombardes; lhem vist repetides vegades i era una presiosidat.23 A la imatge del casal que apareix en el plnol de Santa Margalida dels segles XVI-XVII es pot apreciar com al centre del casal es dibuixa una construcci que sembla clarament una torre, i com a lenfront shi representen, als pisos superiors, finestres duna estructura semblant a la de les anomenades coronelles. Confrontant amb les cases majors, davant la rectoria, se situava la botiga del delmar, on semmagatzemaven les rendes que pagaven al comte els habitants de Santa Margalida. Confrontant amb la botiga es trobava el corral de les cavalleries on hi tancaven los bestiars que fan mal en las terras y vies que estan en alou de dites cavalleries. Entre la botiga, lesglsia i el corral de les cavalleries es trobava un celler. Segons un document de lpoca,
22 23

P. de Montaner, -A. Le-Senne, Aproximacin al estudio... Pg. 62-63 i 68-69. J. Parera, Canamunt i Canavall, Sa Marjal, nm. 22. Sa Pobla. Pg. 129-137.

30

El palau dels Comtes de Formiguera (nm. 2 del plnol)

lo ms precioso que tena la casa de Santa Margarita es la bodega ja por la capacitat, forma y material de ella, como por la quantidad de tinajas grandes y de buena calidad llamadas botas. Es la bodega (que llaman celler) mui capaz (...) en forma de medio crucero; a la extremidad de medio crucero tiene una cisterna muy grande, de donde sacan agua la mayora de los habitantes, y se experimenta que no hay en la villa tantas enfermedades como antes que hiciese el Sr. Conde Don Ramon dicha cisterna. Los cubos para poner las hubas estan que son dos de piedra en un cuarto separado, pero con tal disposicin que sale el vino dentro del celler. El alambn para aguardiente est en la mesma officina que estn los cups. Tiene el celler dos puertas en la plaa y se nota que se tenga cuidado en que si establecen unas caballeras que se llaman bovals ni otras officinas que hay del patrimoni de la [Casa de Formiguera] alrededor de dicha plaa, no sea con permiso de abrir puerta en dicha plaa, que como el vino y aguardiente se venen a la menud sera de notable detrimiento. Dins el celler hi havia vint-i-dues btes. A ms, nhi havia un altre de ms petit, amb dos cups i cinc btes. Molt probablement, la cisterna a qu fa referncia el text es la cisterna de Son Fortesa, que actualment encara es conserva dins el soterrani de la Casa de Cultura, que saixeca sobre part del solar de les cases de Son Fortesa. Entre aquestes cases (tamb anomenades popularment cas Comte) i la plaa del Porxo que s aquella plaa a qu fa referncia el document anterior es trobava lescrivania (la qual casa o escrivania st entre la casa de dit seor Conde y lo porcho de dita vila) que tenia les armes dels senyors damunt les portes. All, el batle de la cavalleria, auxiliat per un escriv, sencarregava dimpartir justcia en els afers en qu tenia jurisdicci.24
24

P. de Montaner, -A. Le-Senne, Aproximacin al estudio...

31

Lesglsia al segle XVII, sense campanar i abans de la construcci de lescalonada (nm. 1 del plnol)

Lesglsia parroquial, que se situava en el mateix emplaament que en el segle XIII, fou prcticament construda de bell nou en els segles XVI i XVII.25 El gran creixement de la poblaci posterior a la Germania (1522), va causar que el temple fos insuficient per a reunir-hi els feligresos. Aix ho afirmava el 1560 el bisbe, quan orden la construcci dun nou temple. Complint les seves ordes del bisbe, siniciaren les obres, seguint la prctica habitual de la segona meitat del s. XVI a Mallorca, quan molts de pobles hagueren de comenar la construcci de nous temples o eixamplar els ja existents. Les obres es perllongaren fins al darrer quart del segle XVII i finalitzaren amb la construcci del portal major. Lany 1679 sexposava que el portal est desperadat i se fa nou, per la qual cosa es decid portar-hi llenyam i fusta per tapar-lo mentre en durs la construcci, que va acabar el mateix any, segons es pot llegir a la inscripci del portal major. Mentrestant, per, constinuaven els problemes relacionats amb lestructura de ledifici: el 1680 el municipi de Santa Margalida decid construir una campana i arreglar la terrade (...) per quant se plou per tota la isglsia. A 1686 lassemblea municipal margalidana, atenent a la devoci tenen los habitadors daquella vila al gloris Sant Vicents Ferrer va acordar la fbrica duna capella collateral al altar major dedicada al Gloris Sant. Per finalitzar la construcci de lesglsia, que ja havia adquirit una fesomia molt consemblant a lactual, mancaba la construcci del campanar, que no es dugu a terme fins al segle XIX.

25

Antoni Mas,Mapa de la Vila de Santa Margalida del segle XVII. Ajuntament de Santa Margalida. Mallorca. 1997.

32

Del s. XV al s. XVII

100 m

S. XIV al S. XV S. XVI - XVII Camins

El segle XVII, un temps de consolidaci de lestructura urbana

En les darreres dcades del segle XVI i en el segle XVII continuen essent molt freqents les vendes i establiments de trasts, on de vegades ja shavien comenat a construir cases o ja havia casetes o cases derrudes (pot ser com a conseqncia de labandonament daquestes per mor de lemigraci a Valncia). Tamb es documenta la subdivisi de cases, i del trast de les cases, cosa que evidencia lincrement de la densitat edificatria al nucli. En els inicis del segle XVII ja es documenta lexistncia del carrer de ses Casetes, format com a conseqncia dels establiments de Son Rabassa. Ms concretament, a 1613 es fa referncia a sircha de mitja corterade de terra a las Cassatas o ms var set trasts o tamb a dos casses suas a las Casatas. Es devia tractar del tram del carrer situada ms a lest, entre els carrers de la Creu i Santa Catalina Toms, que no tenia comunicaci directa amb els altres carrers de la Vila. Aix ho indica que, a 1631, la vdua Rabassa demans al municipi que obrs un carrer que sorts al carrer de les Casetes dels seus establidors, de manera que es comunics el corral de Miquel Monjo del Cant amb les terres que lesmentada vdua no havia establit. Aix li facilitaria dur a terme establiments i, daltra banda, seria tamb molt til per los stablids y moradors de ditas casetes que per aver de antrar en vila y anar a misa y altres coses an de fer molta volta y fent dit carrer seria llevar quasi la mitat del cam. El Consell o assemblea municipal accept la proposta, i determin, per ser tant til com s ques fasse dit carrer, que el municipi pags el cost de les terres que es prendrien fins arribar a les terres de lesmentada Rabassa, i que aquesta deixaria laltre tram del carrer quan establs les terres compreses entre les terres adquirides per la municipalitat i el carrer de les Casetes. Els representants municipals havien darribar a un acord amb els possedors de les terres i, si aquests no shi avenien, les terres es prendrien a la fora (forsvolment), tot entenent que el cost dels terrenys seria estimat per persones prctiques. Aqueixa decisi del Consell, daltra banda, presenta un inters afegit: s la primera referncia que coneixem de la intervenci municipal en el procs dobertura de vials i, a ms, fent referncia a lexpropiaci forosa de terrenys amb aqueixa finalitat. En el segle XVII tamb es consolid el carrer For (actual carrer de la Salle), com ho mostren les freqents notcies de cases i trasts situats en aquest indret. Per exemple, el 14 de setembre de 1654, Joan Tous va vendre un trast de terra tant ampla a un camp com altre per fer-hi cases, que era part dun altre trast de terra romanent al dit Tous. El trast objecte de la venda confrontava duna banda amb el carrer For (vico publico dicto lo carrer For), daltra part amb cases i corral de Bartomeu Cap, amb terres de Joan Cases i Font, notari, i daltra part amb les cases i trast romanents al dit Joan Tous. Aquesta denominaci carrer For suggereix que aqueix era el darrer carrer de leixample de lest de la Vila; aix sembla confirmar-ho la documentaci de lpoca, ja que el corral de lesmentat Joan Tous confrontava amb una parcella de terra, i entre els confrontants daquesta parcella sassenyalen els corrals de les cases de la Vila. 34

En aqueixa centria no coneixem cap altra referncia a lobertura de vials, tret de lexistncia dun carrer que confrontava amb la plaa dels Lledoners (i que cal identificar amb lactual carrer des Molins) i lobertura de lescalonada de lEsglsia, entre 1678 i 1679. Aquesta darrera iniciativa, per, no fou municipal, almanco obertament, sin de la Parrquia. El 17 doctubre de 1678 un representant del rector i del com dels preveres de Santa Margalida va exposar al comte de Santa Maria de Formiguera que pretenien ampliar la plassa del Portal [lactual portal de les dones], a causa de del concurs que se ha occasionar, ax com las festivitats solemnes, processons, com y [s] necessari y se demostra. Per fer aqueixa obra era necessari enderrocar una caseta situada al cap de cant de lactual carrer vicari Ramis, a lespai que actualment ocupa lescalonada (per la qual ampliati no es t remey, sin s pendre la caseta del cant). La finalitat de lobra era construir una escalonada a la placeta davant el portal Major o de les Dones i a lespai que ocupava la casa: Y que en la plassa devant el portal Major de dita Iglsia se necessite y se ha de mester precisament per fer escalons, y posar en bona forma, lo dit Portal Major, de porti de dita plassa y de ditas casas ruynosas. Per per tomar la casa era imprescindible el perms del comte, que era al mateix temps procurador reial (cosa que li donava la facultat dautoritzar obres a les places, que eren propietat del rei) i senyor de la cavalleria de Santa Margalida i dHero (on es trobava la caseta). El representant de la Parrquia va sollicitar al comte perms per tomar la casa del cant i tamb li va demanar que lallibers del pagament del cens que pagava la casa, cosa que seria considerada una almoina per a les obres. Finalment, el comte acced a la petici de la Parrquia i conced el perms per enderrocar la casa i construir lescalonada: para que se fassa y fabrique lo Portal Major de la dita Iglesia, y escale servint-se per dit effecte de tot o y quant s [y] ser menester, y se necessitar par a perfectionar dita obra ab la mayor decncia ques pugue valent-se y usant de dita plassa y de ditas casas destruhidas, en lo que ser menester per dita obra.26 Sha de tenir present que la titularitat de les places, com la de davant el portal Major, havia estat objecte de conflictes entre la famlia Safortesa posterioment comtes de Santa Maria de Formiguera en la primera meitat del segle. Concretament, el 27 de setembre de 1624, en una reuni del Consell del municipi, sexposava que el senyor de la cavalleria, Pere Ramon Safortesa, pretenia que els jurats capbrevassin les places s a dir, que reconeguessin que es trobaven dins el territori de les seves cavalleries i que li reconeguessin la titularitat sobre aquestes (lo Molt Illustre y Noble Senyor don Pedro Remon efortesa vol que nosaltres jurats li anam a capbrevar lo que ell entn que st a la sua Jurisdicti y de les cavalleries com sn algunes plases desta vila). El Consell (assemblea municipal) resolgu unnimement no capbrevar-les fins que tengus informaci que desmostrs que les places es trobaven sota domini de les cavalleries, ja que fins aleshores afirmaven pertanyien
26

Sebastiana MORANTA FORNS, El conjunt retaulstic de lesglsia parroquial de Santa Margalida. Ajuntament de Santa Margalida. Santa Margalida, 1999, p.105-107

35

al rei (que puis fins vuy el Senyor Rey est en possessi de dites plases y comunes que els jurats no capbrevan fins hajan vistes millors clartias que si sn de dit Senyor no ley volen llevar y si s del Senyor Rey quel conservan en possessi). La discussi sobre la titularitat de les places no acab aqu, ja que tres anys ms tard, el 18 de febrer de 1627, el Consell va acordar per unanimitat defensar hem dentendre que judicialment que les places pertanyien al rei, i no al senyor de les cavalleries. Cal recordar que la vila saixecava en part sota alou de les cavalleries de la famlia Safortesa i en part en els terrenys de les Jovades de lEsglsia. Segurament aix darrer explica que en les places on fitaven les dues jurisdiccions, saixecassin creus: la creu del Cardessar que data de la dcada 1480 i les dues creus que se situaven a cada cap del Pos. Potser, doncs, va ser com a conseqncia daquests plets que el municipi decid el 20 de mar de 1623 fer o adobar unes creus (en el document es parla tant dacabar-les de fer com de reparar-les): ms fonch praposat per lo dit jurat Tous en nom predit sils apar se acpia de fer unes creus que estan principiades, puis ne tenim falta y ax fonch concls y determinat quels jurats les fassan reparar com millor los aparegue. A darreries del segle XVII (1694) com a conseqncia de la construcci de cases en els trast establits o venuts, i de la subdivisi de cases i corrals, el nombre dedificacions de la vila shavia incrementat fins a 394 cases, prop del doble (un 74,3% ms) que les que hi havia a 1578 (226), cosa s indicativa del creixement de la poblaci, que possiblement era de prop de 1.500 persones.27

Els carrers Major, dels Negrins (de la Lluna) i del Vent al mapa dels segles XVI-XVII

27

A 1667, la poblaci del terme, que incloa la de Maria, on ja hi havia prop de cent cases, sestim en 2.199 persones (Josep JUAN, La poblacin de Mallorca en 1667. Estudis Balerics. 36. Palma. 1990).

36

Illustracions

Del s. XIII al XV

cam del Jonquerol

Lo Pous

plaa del Porxo casal dels Senyors de la cavalleria

cam de la Font

Rectoria

Nucli primitiu Eixample del Pous Altres rees del nucli existents al s. XIV 100 m Possibles lmits originaris dels solars del Pous

Illustracions

Evoluci urbanstica de la Vila (mapa resum)

Segles XIII - XV Segles XVI - XVII Segle XVIII - 1850 1850 - 1900 1900 - 1960 100 m 1960 - 2011

Illustracions

Mapa dalineacions i eixample (1936)

Carrers existents Eixample previst (1936) Modificaci (1940) Carrers projectats (1936) eliminats (1940)

Illustracions

Cases de Son Mulet, existents al s. XVII (cortesia de Maria Forns).

Carrer de les Vinyes (cortesia de Joan-Llus Monjo).

Illustracions

Projecte durbanitzaci (no materialitzat) de les terres del comte de Formiguera (1888). Arxiu Municipal.

Projecte durbanitzaci de Son Rabassa (contrada de la plaa de Can Ramon i Can Panxo). Dcada de 1870. Arxiu Municipal.

Illustracions

Projecte dalineaci del carrer de lHostal (1892). Arxiu General del Consell de Mallorca (VI-135-13).

Plnol de la urbanitzaci del Molinot (1897). Arxiu Municipal.

Illustracions

Projecte dalineaci del carrer de les Casetes (1884). Arxiu Municipal.

Alineacions dels voltants de lesglsia i jard previst vora lescalonada (1936). Arxiu Municipal.

Illustracions

Detalls dels plnols dalineacions i deixample prevists a 1936. Arxiu Municipal.

1700-1850, la returada del creixement

Entre les darreries del segle XVII i el darrer ter de la centria segent, el nombre dedificacions del nucli i per tant, cal pensar que la poblaci no augment de manera significativa; aix ho indica que, segons en Jeroni de Berard, a 1789 hi hagus 433 cases a la vila, noms 39 ms (un 9,9%) que a 1694. Segons en Berard, Su poblacin, aunque mediana, contiene 433 casas de piedra blanca, suya, como la de Muro, siendo notable tan solamente la del conde de Formiguera por su magnificiencia, superioridad y vestigios de su antigua jurisdiccin en las aberturas hechas expresamente para fuego de fusilera. Las calles, aunque no exceden la media docena, son anchas y largas por un mismo lado. Principalmente tiene la que llaman el Pos, que es como una alameda sembrada de rboles, con dos cruces, una a cada lado de su longitud, que es de 170 pasos y 44 de ancho. IGLESIA. A lo ms eminente, y al lado noroveste cerca de la casa del conde, tiene la iglesia parroquial, en una calle ancha sobre una cuesta escalera que le hace perspectiva.1 Grcies a lamabilitat del professor Josep Morata, hem pogut tenir accs a una cpia de lesborrany del mapa de Santa Margalida, aproximadament de la mateixa data (1789), que serv de base per a la realitzaci dun mapa, iniciativa del mateix Berard, que desafortunadament sha perdut. Lesborrany s incomplet, ja que no hi apareixen els carrers situats al sud de la poblaci i pareix que hi manca tamb part de lactual carrer Cresp, per permet comprovar les caracterstiques de la resta de la Vila. Aix, un hom hi pot observar com al nord del carrer For (de la Salle) shavia obert un tram del carrer Ramon Llull, com tamb la gran superfcie que ocupaven el palau dels comtes de Santa Maria de Formiguera i el clos de la Rectoria (actual plaa de la Vila). Aix mateix, shi pot apreciar que encara hi continuaven existint les mateixes creus que figuren al mapa dels segles XVI1 Gernimo DE BERARD, Viaje a las villas de Mallorca. 1789. Transcripcin del manuscrito de la Biblioteca Municipal de esta ciudad, introduccin y notas por Lorenzo Prez. Ajuntament de Palma. 1983. Pg.117.

45

XVII, la gran irregularitat del traat de lactual carrer Baltasar Calafat Femenia i que el carrer de les Jovades tenia aproximadament la mateixa llargria que en el segle XVI.

Esborrany del mapa de Santa Margalida de Jeroni de Berard (aproximadament 1789). Cortesia de Josep Morata

Un document de naturalesa fiscal de lany 1799 (Padron formado por los vocales del vezindario de la villa de Santa Margarita), en el qual es detallen les cases habitades per venats del terme, ens permet conixer que al nucli havia 395 cases 46

on hi residien de manera habitual; la resta, fins arribar a les 433 esmentades per Berard (si la xifra que proporciona aquest autor s certa), devien sser posades de possessions, habitatges de gent que residia en aquestes, i noms algunes devien estar deshabitades. El percentatge de les cases habitades i de famlies residents a la Vila, que s molt semblant (supera el 90%) permet observar com la gran majoria de la poblaci de lactual municipi residia a la vila.

INDRET La Vila Fora vila Municipi

CASES HABITADES 395 40 435

FAMLIES 444 48 492

90,8 9,2 100,0

90,2 9,8 100,0

Daltra banda lestudi de les dades procedents de la comptabilitzaci del padr municipal de 1824-1827 indica que el nombre de cases del nucli shavia incrementat molt poc respecte de 1789; noms hi havia deu cases ms (443) que les ressenyades per Berard, que suposaven el 87,7% de les 505 del municipi actual. 434 daquestes cases (el 98%) estaven habitades. La comparaci daquestes dades amb les procedents dels estims de 1578 permet observar com el nombre de cases de la Vila shavia incrementat en un 96% respecte daquella data, i que el percentatge que suposaven els habitatges del nucli sobre el total havia passat del 81,6% al 87,7%. En altres paraules, la tendncia a la concentraci del poblament al nucli shavia incrementat encara ms. Per, com ja havem exposat abans aquest increment havia conegut diferents etapes; la primera, entre 1578 i 1694, de gran intensitat, que suposa una puja percentual del 74,3%; la segona, entre 1694 i 1827, caracteritzat per la debilitat (entre 1694 i 1789 laugment fou dun 9,9%, i entre 1789 i 1827 dun 2,3). Aqueixa baixa intensitat del creixement edificatori era conseqncia, si hem fer cas a la impressi dels contemporanis, de lestancament de la poblaci. Lany 1802, en un interrogatori estadstic dmbit estatal, es demanava Si de cincuenta aos a esta parte se ha disminudo la poblacin de este pueblo y el nmero de casas, o ha aumentado? La resposta de lAjuntament de Santa Margalida va ser que Se considera no ha disminuido la poblacin, ni aumentado.

47

Evoluci del nombre de cases (1578-1827)

ANY 1578 1694 1789 1827 CASES 226 394 433 443 INCREMENT PERCENTUAL (1578 = 100) 74,3 91,6 96,0 INCREMENT PERCENTUAL RESPECTE DE LA DATA ANTERIOR 74,3 9,9 2,3

Una part significativa daquestes cases eren el resultat de la fragmentaci daltres de majors dimensions, tal com es desprn de la capbrevaci de la cavalleria de Santa Margalida (registre dels bns situats dins el terme daqueix senyoriu feudal) de la segona meitat del segle XVIII. Per exemple, a 1765 es fa referncia a unes casas y corral de pertinncias de casas majors, a un tros de casas y corral [tengudes] per concanvi [que] fu ab altre tros de casas y corral i tamb a certes casas y corral de pertinncias de casas majors situades dins la present Vila. A 1767 sescripturaren unes cases i corral de pertinences dunes cases majors, situades al Pous, i mitges cases i corral al carrer dit de Son Rabassa. A 1784 sesmenta mix trast de casas desruhidas olim de nombre de casas mayors scituadas dins la present Vila yunt a la Iglesia i lany segent mitges casas y corral al carrer Major. Daltra banda, sha de fer esment que, a les darreries del segle XVIII i a les primeries del segle XIX, es documenten referncies al mal estat del pis dels carrers, i a les obres de reparaci i de millora ordenades pel municipi, que es convertiran en una constant fins lactualitat; per exemple a 1792 sindicava que era necessari remendar la calle llamada Calameya y la calle por donde de mi casa se va a la iglezia, ja que estaven en mal estat, respectivament, per mor de las copiosas corrientes de las aguas i por razn del lodo y barro. De la mateixa manera, a 1800 sexposava que la calle llamada el Pou de la Garriga se ha hecho intransitable y precisamente necessita remendarse, y sin ella hay algunas otras calles de la villa que necessitan su correspondiente recomposicin de empedrados por lo mucho que se hallan desechos y destrossados; a 1804, que la calle llamada la de los Abrevadores era intransitable y que se hava de remendar y as mismo ya que se dar vado a dicha calle hay otras calles que son muy necessarias de remendo. Daltra banda a 1813 sacord recomponer la plaza de la constitucin llamada el Povs, obres que havien de consistir en sacar las carenas y haser el empedrado de dicha calle. A tal efecte sindicava que lo Ajuntament de esta vila ha trectat amb Mestre Sebasti Rosell y Antoni Aloy de ofici picapedrs de fer los empedrats, carenas, y picar las matexas del carrer dit la plaza de la Constituci y s a saber la part del Triquet de Dalt abaix, que ha de tenir 14 pams de amplria, y fer igualment el desaguadero que correspon per la aygua qui ve del carrer den Llegat, y el desaguadero 48

Plaa de la Vila a principis del s. XX (abans de 1922). Arxiu Municipal

per la aygua que ve junt el triquet, y ygualment la altre part de la carneseria la ha de fer dit Aloy en la matexa amplria, carenas, desaguaderos, y dems corresponent un y altre de los expresats. Com a conclusi podrem afirmar que lestudi de les dades que proporcionen les diferents fonts indica que la configuraci urbana de la vila havia canviat molt poc en el perode comprs entre el segle XVIII i la primera meitat del segle XIX. El creixement shavia limitat a lobertura de part del carrer Cresp i, en tot cas, a la prolongaci de trams curts dels carrers ja existents, com tamb a la construcci de cases als camins que partien del nucli. Aix es pot apreciar a la reconstrucci de la xarxa viria de la vila a 1850 que hem elaborat a partir de les dades dels padrons de poblaci.

49

La Vila a 1850

100 m

1850

5
1850-2011: els grans eixamples
En el segle XIX la poblaci del municipi experiment un gran creixement, duna intensitat semblant al del segles XVI i XVII. La poblaci de 1900 4.159 habitants prcticament duplicava la de 1850 (2.289 habitants). Tanmateix, dins aquesix perode un hom pot apreciar dues fases: la primera, compresa entre 1800 i 1850, definida per la debilitat de la puja demogrfica, aproximadament dun 14%; la segona, aquella que abraa entre 1850 i 1900, caracteritzada pel creixement accelerat, que assol una puja del 81,7% en noms cinquanta anys. Aqueix creixement se sustentava, duna part, en una conjuntura socioeconmica favorable, com la parcellaci de possessions al terme de Maria, que permet augmentar la terra de qu disposaven els venats de Santa Margalida; de laltra part, en una natalitat molt elevada, que superava amb escreix la mortalitat. El creixement es retur a partir de 1887, com a conseqncia dun saldo migratori negatiu, motivat per la situaci recessiva dels darrers anys de la centria i pels inicis de lemigraci cap a Amrica i Algria. A partir daquesta data, i durant tota la primera meitat del segle XX, els nivells de poblaci romandran relativament estables, i noms experimentaran una puja relativament apreciable entre 1930 i 1950. Lextraordinari creixement de la segona meitat del segle XIX degu provocar un augment molt important de la demanda dhabitatges, que es tradu en un procs durbanitzaci molt rpid, duit a terme a partir diniciatives particulars, en les quals lajuntament sembla que noms es limitava a controlar el traat dels carrers, i que aquests fossin rectes i relativament amplis. Entre el 1850 i el 1936 (vegeu els mapes) surbanitz tota la contrada de Son Rabassa, sa Creveta, i tots els carrers entre compresos entre el Povs i la carretera Inca-Art (actual Enginyer Felici Fuster), construda en els inicis del segle XIX. Daltra banda, en aqueix perode, laspecte urb de la Vila canvi radicalment. Aqueix canvi es deu fonamentalment a dues causes: duna banda, al creixement urbanstic que ara sha descrit. De laltra, a les contnues reformes urbanes, en la seva majoria propiciades per lAjuntament. 51

Els antecedents (1860-1936): urbanitzacions de particulars aprovades per lAjuntament i els projectes municipals dalineaci i de reforma urbana
Fins a comenaments de la present centria, un tret ben caracterstic dels carrers de la Vila el constitua, a ms de lestretor dels carrers del nucli anterior al segle XIX, el fet que els carrers situats a la barriada dorigen medieval als voltants de lesglsia no solien respectar cap alineaci coherent, sin que, en paraules de gent dedat de la Vila, les cases entraven i sortien dins el carrer. Aix propiciava que lamplria del mateix carrer pogus oscillar, en un tram de llargria duns cinquanta metres, dels tres als set o vuit metres. A ms, la resta de carrers, tret del Pos i el Cardenal Cerd, eren torts i sovint shi podien observar diverses alineacions. Una altra caracterstica era lexistncia de petits espais pblics o placetes i la manca de la plaa major habitual a la majoria de viles mallorquines. Daltra banda, la segona meitat del segle XIX la gran majoria de les cases eren duna sola planta i amb portals amb arcs de mig punt. Aix ho indicava larxiduc Llus Salvador: Santa Margarita est situada sobre un pequeo cerro, donde existen numerosos molinos de viento. Tiene 2.273 habitantes y 887 casas, tres sin habitar, todas de planta baja menos 14 que son de dos pisos. Entre las casas, hay algunos huertos y jardines con nopales, granados y otros rboles frutales; por lo general, los portales de las casas son de arco de medio punto, encima del cual se ve, algunas veces, un parral. Desde la plazuela irregular donde hay una cruz antigua, que existe junto a la iglesia, se disfruta de una vista amplsima sobre el llano de Mallorca y la lejana sierra.

Aspecte dels carrers del nucli antic de la Vila al plnol dalineacions de 1873 Font: Arxiu General del Consell de Mallorca, VI-135/9

A la segona meitat del segle XIX es produ el desplegament de la normativa dmbit estatal referit a leixample de poblacions, a lalineaci de carrers i dapli52

caci de les propostes de lhigienisme urb. Aquest corrent de pensament sanitari pretenia evitar malalties mitjanant la dotaci de serveis als habitatges, leixample dels carrers i de les obertures de les edificacions i la difusi dhbits higinics. Lxit que tengueren aqueixes propostes a la Vila sexplica pel fet que hi eren molt habituals les malalties contagioses propiciades per laigua embassada o contaminada. En lmbit municipal, aquesta normativa es concret en la creaci de les juntes municipals de sanitat, en els projectes dalineaci, de reforma i deixample urb. En la prctica administrativa de lAjuntament de Santa Margalida, aquesta normativa es concret: a) En la presentaci, per part dels propietaris que pretenien construir o reformar una edificaci, duna sollicitud de perms de reforma o construcci, acompanyada de plnols de la faana (i, ms envant, de la planta), que havia de ser aprovada per lAjuntament i per la comissi pertinent, que tenia cura de fixar-ne lalineaci i la rasant. Aix es pot apreciar en lacord plenari que es reprodueix a continuaci: 1872, Febrer, 18.- Se dio tambin de otra solicitud presentada por Arnaldo Mateu acompaatoria del correspondiente plano de fachada por duplicado en reclamacin del permiso para edificar una casa en el solar de su pertenencia sito en la calle de Buenos Ayres formando esquina con las del Alfarero y de la Unin, y encontrado arreglado y conforme al orden arquitecto [sic] el frontis de dicha casa, fue aprobado por unanimidad, mandando se le expidiera el correspondiente permiso para proceder a la edificacin mediante a estar y pasar por la lnea que al efecto le ser sealada por la comisin de Obras. LAjuntament, per aconseguir que els propietaris sollicitassin el perms, feia servir la normativa vigent, tot imposant multes (per no sempre) als infractors (vegeu lapndix nm. 4). b) Idntic procediment (presentar una sollicitud i els plnols a lAjuntament, perqu els aprovs, de vegades amb modificacions) havien de seguir els propietaris que pretenien urbanitzar els seus terrenys: 1877, abril, 15.- Dose cuenta de una solicitud presentada por Catalina Grimalt y Nadal solicitando la aprobacin del plano de una barriada que proyecta en una finca de su propiedad situada en el pago denominado Son Rabassa, cediendo todo el terreno necesario para la alineacin de calles y adems el de las nuevas que proyecta a las que dar una anchura de treinta palmos. En su vista el Ayuntamiento acord aceptar el ofrecimiento y aprobar los planos presentados con arreglo a los cuales podrn edificarse toda clase de edificios. c) En leixample dels carrers mitjanant lalineaci dels enfronts o faanes. Els projectes dalineaci, segons safirmava a 1927, consistien que 53

cada propietario al construir de nuevo su finca, cediera de su solar una porcin prudencial y equitativa para que la calle aumentara en su anchura y por ende mejorasen sus condiciones higinico-sanitarias. Tales preceptos y normas rigurosamente observados han dado por resultado en un periodo de tiempo relativamente corto que todas las calles del casco antiguo de la poblacin cuyas anchuras deficientes e incomodas que oscilaban entre cuatro y cinco metros tiendan a convertirse en calles cuya anchura no baja de seis a ocho metros y por tanto queda bien garantida (sic) su buena aireacin y soleamiento. A fi de garantir que els propietaris cedissin la fracci dels seus immobles que sindicava en el plnol de lalineaci, la normativa estatal prohib que es duguessin a terme obres de refor en lenfront o faana dels immobles afectats pels plans, de manera que el perill de runa obligs a cada propietaris a enderrocar-lo i a tornar-lo a edificar ajustant-se a lalineaci que era prevista.1 No fou fins a 1936 que saprov el pla durbanitzaci elaborat per larquitecte Carlos Garau, que fixava la normativa dalineacions de tot el nucli antic, els rasants dels carrers i les zones previstes per al desenvolupament urb.

Obres de reculada de lenfront duna casa a fi dalinear el carrer del Vent Font: Collecci Can Verga

1 Teniendo en cuenta lo que dispone la Real Orden de 12 de marzo de 1878 en su condicin 4 as como el espritu de la misma de que no se practiquen obras de refuerzo en fachadas de casas no alineadas que tiendan a aumentar las condiciones de vida o duracin de las mismas y en modo alguna las de mera conservacin (AMSM 53, 1902, mar, 15).

54

Obres de reculada del mateix enfront ja finalitzades. Font: Collecci Can Verga

Lamplria i lalineaci del carrer podien haver estat fixada per diversos procediments: 1) Mitjanant lacord de lAjuntament i la Comissi encarregada daquests quefers, que condicionava laprovaci del projecte a adoptar lalineaci que hagus estat fixada: 1872, maig, 5.- En seguida dio cuenta el Secretario de orden del seor Presidente de una solicitud presentada por Antonia Als acompaatoria de un plano de fachada por la que solicita el correspondiente permiso para reedificar el frontis de su casa calle Nueva nmero 48 con arreglo a dicho plano, y enterado el Ayuntamiento de dicha solicitud y encontrado el plano arreglado al orden arquitectnico fue aprobado: y por cuanto el frontis de la casa de que se trata forma un ngulo saliente a la calle Nueva citada y forma tambin esquina a la calle del Viento, acordse se expidiera el correspondiente permiso mediante a que deber atenerse a la lnea que la comisin de obras le sealar en cada una de dichas calles que ser internando la que deber formar el nuevo frontis o fachada y a la parte de la casa de Antonio Ordinas un metro o sea prolongando la recta que dar partiendo del angulo de la calle del Viento hasta empalmar con la casa de don Miguel Llad Aquest procediment era el seguit abans que selaborassin el projectes dalineaci als quals seguidament farem referncia i en aquells carrers que no en tenguessin cap daprovat. 2) Mitjanant lelaboraci, per iniciativa municipal i acomplint lindicat en la normativa estatal, de projectes dalineaci i de reforma urbana. El proce55

diment seguit era el segent: lAjuntament sollicitava que larquitecte provincial elabors el projecte i, una vegada finalitzat, la Diputaci Provincial el remetia a la corporaci, que el podia aprovar, demanar que shi introdussin modificacions abans daprovar-lo definitivament o introduir-hi modificacions per iniciativa prpia: 1885, octubre, 25. Acto seguido se present al Ayuntamiento un plano de alineacin de las calles denominadas las Casetas y la Cruz por el arquitecto municipal [?]; y no hallndose conforme el Ayuntamiento con el por considerarlo perjudicial a los intereses de los particulares por ser la anchura de las calles que da el arquitecto de demasiada extensin, se acord por la Corporacin se modificase dicho plano dando cinco metros de anchura a la calle de las Casetas y seis metros a la calle de la Cruz.

Les urbanitzacions (1850 - 1900)

Laplicaci de la normativa a qu hem fet esment abans permet conixer, a grans trets, com es dugu a terme lexpansi urbana (vegeu lapndix nm. 1). Entre 1850 i 1900 prcticament es duplic la superfcie del nucli. En un principi la majoria del creixement es localitz a les zones ms altes de la poblaci, com havia esdevingut als segles anteriors: aix, en la dcada de 1850 sobr el carrer Ferr; al 1862 se sollicit perms per establir per solars els terrenys del carrer de la Llibertat, com tamb els del carrer Tramuntana, i a 1872 els del carrer Autonomia. A partir daleshores, el creixement a la zona nord de la poblaci, ms baixa i humida, en lindret conegut com les Jovades, es va returar i no va ser significatiu fins a la darreria del segle i en els inicis del segle XX. La gran majoria durbanitzacions es basaven en lobertura de carrers transversals als camins preexistents: la carretera de Petra (carrers Antoni Maura i de Maria), la dAlcdia (carrers Joan Monjo March i Miquel Ordinas) i el cam de Son Flor (carrers de les Vinyes i Miquel Morey i Juan). De vegades, els carrers eren travessats per altres vies que els creuaven ms o manco perpendicularment, adoptant la forma de quadrcula (com esdevengu a Son Rabassa, sa Creveta i Son Amanada i es Molinot). A la barriada de les Jovades, a grans trets, leixample es dugu a terme mitjanant lobertura de carrers llargs i parallels, que unien lactual carrer Monjo March amb la prolongaci del carrer de les Jovades. Un procediment semblant se segu a la barriada del carrer Orient, Uni i Llibertat i el primer tram del carrer Clavell, amb una urbanitzaci tamb basada en carrers llargs i ms a manco parallels, que seguia la mateixa orientaci que el de ses Casetes. Daltra banda, es poden apreciar els resultats del control municipal sobre el procs urbanitzador: la gran majoria de carrers daquests eixamples eren rectes, i en els pocs casos que tenien trams amb diversa orientaci, aquests eren tamb rectilinis. Daltra banda, aquest traat implicava que cada carrer tengus una alineaci idntica i, per tant, la mateixa amplria, normalment superior a la dels del nucli antic, cosa que facilitava el trnsit rodat, ja que en aqueixa poca s quan a comencen a generalitzar els carros. 56

1850-1900

1850 100 m 1900

Els projectes dalineaci i reforma urbana

El primer projecte conegut dalineaci de carrers i de reforma urbana data del 1873. Incloa lalineaci dels carrers dels voltants de lesglsia i del centre de la poblaci, com tamb leixample de la plaa. Aleshores la plaa ocupava lespai comprs entre els carrers Joan Ordinas Tous i de sHostal (s a dir, des de lOlivera) fins a linici del carrer del Pou de la Garriga. Prop de dues terceres parts de lactual plaa estaven ocupats per lhort de la Rectoria. El projecte de 1873 preveia que aqueix hort fos eliminat i que shi construs una nova plaa i la Casa de la Vila, que havia de separar la plaa vella de la que es volia construir. De tot duna, aqueix projecte, elaborat per larquitecte provincial Miquel Rigo, va suscitar les discussions i loposici de diversos venats (apndix nm. 19), tant per les alineacions i les amplries de carrer que shi proposaven com per les dificultats per dur a terme la construcci de la nova plaa a lhort de la Rectoria. A 1891 es va resoldre expropiar lhort cosa que va suposar conflictes amb la Parrquia, per aix i tot, lexpropiaci no saprova definitivament fins a 1900. El 21 de novembre daqueix any en una sessi plenria sacord la construccin de la Plaza nueva arregladamente al plano presentado por el malogrado arquitecto Don Miguel Rigo Clar y aprobado por el Ayuntamiento, procediendo para ello a la expropiacin forzosa de las fincas interesadas en la realitzacin de dicho proyecto que son segun aparece del replanteo practicado una casa propia de los herederos de Don Jacinto Felipe de Aguera situada en la calle del Doctor Calafat n 12 y parte del huerto de la casa Rectoral (apndix nm. 21). La construcci de la plaa, que sembla no sacab fins a 1903, no va ser acompanyada de la construcci de la nova casa de la Vila. Daqueixa manera, els terrenys expropiats passaren a ser un eixample part de la plaa ja existent, que va triplicar les seves dimensions i va adquirir la mateixa fesomia que en lactualitat. En el darrer quart del segle XIX i en les primeres dcades del segle XX es varen promoure diversos projectes dalineaci, cada un dels quals afectava un o ms carrers del nucli antic o camins que donaven accs a la Vila. Aquests projectes eren elaborats per larquitecte provincial per iniciativa de lAjuntament. Els que hem pogut documentar (potser nhi hagu daltres) afectaren els carrers de la Creu, de les Casetes, el carrer Major, el carrer de sHostal, el del Pou de la Garriga i el carrer Joan Monjo March. Laplicaci daquests projectes torn a produir polmiques entre els venats, cosa que propici que els rasants i les alineacions que es proposaven en els projectes fossin canviats en diferents ocasions. Una altra reforma important, no prevista a cap projecte, fou la alineaci i prolongaci del carrer de la Rectoria -lactual carrer de la Constituci- fins a davant lesglsia, que es dugu a terme a 1922 i que va tenir com a conseqncia lescapada de part de la faana de la Rectoria i lenderrocament del palau dels Comtes de Santa Maria de Formiguera. Poc temps desprs de la destrucci del palau sescrivia que Dits Comtes tenien en el Poble de Santa Margalida un palau, que fa pocs mesos [1922] que han venut i destruit, en forma de fortalesa, aont hey havia una torre de defensa amb aspilleres i matacans i alguns canons dartilleria anomenats bombar58

des; lhem vist repetides vegades i era una presiosidat (...) Lo que se conserva encare, s en perill de de saparxer dem mateix, s lantiga Cria, avuy anomenada la sala Deumera, perqu ltimament hey recullien els deumes. Aquesta sala bastant espayosa t es portal que mira a sa clasta, est algun tant elevada y per ax shi puja o entra per medi de quatre escalons: t es portal gtic molt precis, amb un ngel a cada part, el de m esquerra quant entram, conforme unes inscripcions bastant borroses, pregunta:QUE CERCAU? i de man dreta respon JUSTICIA!. 2

Traat dels carrers del nucli antic de la Vila i alineacions previstes al plnol de 1873 Font: Arxiu General del Consell de Mallorca, VI-135/9

1900-1936: un creixement dbil

2

J. PARERA (1922): Canamunt i Canavall, Sa Marjal, nm. 22. p.129-137.

59

En les primeres dcades del segle XX lincrement de la poblaci fou molt dbil, com a conseqncia de lemigraci fonamentalment cap a Palma, lArgentina i Arglia i de la minva de la natalitat. Aix darrer provoc una disminuci de la intensitat del creixement urbanstic. Daltra banda, la construcci en els inicis del segle XX de les carreteres de Muro, Llub i Petra condicion lexpansi del nucli urb, sobretot per mor de lobertura dun nou tram de carretera que unia les noves carreteres amb el cam o carretera dArt; es tracta de lactual passeig Enginyer Felici Fuster. Aix propici que es prolongassin carrers en direcci a la nova via (els carrer de les Vinyes i de les Jovades) i que se nobrissin daltres que lunien amb el carrer dels Horts, que fins aleshores era carrer ms for de la Vila. Tret de lexpansi daquesta barriada, lnica eixample significatiu consist en lobertura del tram del carrer de Santa Catalina Toms comprs entre el carrer del pou de la Garriga i de la Llibertat. En tot cas, no cal oblidar que durant aquests anys es dugueren actuacions urbanstiques dimportncia, per consistents en reformes interiors i a les quals abans ja hem fet referncia: lobertura de la plaa de la Vila (1900-1903) i la prolongaci del carrer Constituci fins a lesglsia.

Alineaci del carrer Joan Monjo March. Font: Collecci Can Verga

60

1900-1936

1900 100 m 1936

Vista del carrer Constituci pocs anys desprs dhaver-se prolongat. Font: Arxiu Municipal

El projecte de 1936, un pla amb cinquanta anys de vigncia (1936-1986)

El primer projecte dalineacions i deixample que va afectar la totalitat de la Vila va ser presentat a lAjuntament el 30 de juny de 1936. Aqueix projecte de reforma i expansi urbana, elaborat per larquitecte Carles Garau, consistia, duna banda, en un projecte dexpansi urbana i, de laltra, en un pla de reforma interior, que es concretava bsicament en lalineaci dels carrers del nucli antic, que en part recollia, sovint modificant-los, projectes dalineaci anteriors. El projecte dexpansi urbana preveia un gran eixample urb, que shavia de disposar radialment al nucli urb existent fins aleshores, amb vials que havien dunir la Creveta amb lAbeurador, de carrers de gran amplria. Si shagus duit a terme, shaguessen urbanitzat gran part de Son Mas, del pou de la Garriga,de sAbellar i de tot lespai comprs entre lAbeurador i el revolt de na Moranta, que fou lnica barriada que arrib a desenvolupar-se (vegeu mapa pg. 39). Pel que fa a les reformes interiors, es preveia lobertura de vials que havien de tenir com a resultat la urbanitzaci de finques rstiques situades a linterior de la Vila, especialment a Son Amanada, com tamb lobertura de vials a espais ocupats per edificacions, que pretenien dotar de comunicaci adient diverses zones del nucli, com era el cas de les barriades de les Vinyes i ls Molins. La gran majoria daquests carrers no es varen arribar a obrir, segurament perqu shagus hagut de recrrer a lexpropiaci i a lenderrocament dimmobles. Pel que fa al projecte dalineacions, la principal caracterstica del projecte s precisament el fet que sestengu a tota la Vila, tot i que a partir de lestudi detallat dels principals trets constructius de cada carrer. 62

Lexecuci progressiva daquest projecte3 com tamb dels anteriors, ha tengut com a conseqncia la desfiguraci de laspecte del poble. Com recorda aquesta descripci contempornia, la gran majoria de les faanes antigues han desaparegut: La villa fue creciendo y prosperando de tal manera que poco a poco han ido desapareciendo las huellas antiguas. La picota moderna ha destruido lo antiguo. Hace escassimos aos todava se podan ver portalones y ventanas muy antiguas muy bin trabajadas de una belleza y antiguedad notoria. las reformas y remozamientos de dichas casas echaron a perder estos monumentos de siglos pasados. 4 La destrucci no ha respectat tampoc aquells espais o construccions que singularitzaven les diverses barriades de la Vila: han desaparegut les creus de terme del Pous, del Cardessar i de la Placeta lantic carrer de la Creu. En els inicis del segle XX fou enderrocat labeurador de la Creveta i, a comenament de la dcada de 1970, ho foren els situats a la plaa de lAbeurador. Aquests abeuradors, que rebien laigua del qanat de la font de la Mina, dataven dpoca medieval. Han desaparegut la gran majoria dels enfronts de pedra, tant els ms humils com els casals de lantiga m major (pagesia benestat). s el cas les cases de la famlia del doctor Calafat, que encara es conservaven a la dcada dels cinquanta5: subsiste an hoy su antigua casa solar, de lneas gticas, de reducida fachada y en cuyo portal (...) pueden verse actualmente seales de bombardas a l lanzadas. Otra casa existe en el referido pueblo, ms moderna que la anterior, que tal vez levantaran los hijos del mentado Baltasar, los doctores Rafael y Mateo, este tltimo prroco de Santa Margarita.

Finestra desapareguda. Font: Collecci Can Verga

3 4

Vista dels molins, encara en funcionament, i de la fbrica de Can Feliciano (inicis segle XX). Font: Arxiu Municipal

Plano general de Santa Margarita. Escala 1:1000. Palma. Marzo de 1936. Arxiu municipal de Santa Margalida. Antonio ESTELRICH, a Joan MASCAR PASSARIUS, Santa Margalida, Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma.1965, Pg. 1449. 5 J. RAMIS DAYREFLOR, La nobleza mallorquina y el Conde Malo. Palma. 1950. Pg.134-135.

63

Cases de Son Mulet, ja existents en el segle XVII

s el cas, tamb, del casal de la famlia Mulet de Castellet les cases de Son Mulet, situades a la plaa. Aqueixes cases, magnficament conservades, tenien un gran portal de mig punt construit el 1651, segons recorda un pergam que hi trobaren quan la casa va ser enderrocada: A 12 de janer ay 1651 feu lo present portal mestre Pere Bau picapedrer natural de Sant Joan per orda de Mossn Matheu Mulet prevere seor de las presents cases fill natural de Anthoni Mulet quondam y de Hiernima sastre sa mara, vivent y de edat de 80 Anys, y lo dit reverend de edat de 47 Anys, etc.

La represa de lexpansi urbana (1960-2011)

Lestancament de la poblaci, fins a la dcada dels seixanta, va motivar que el creixement urbanstic fos de molt poca consideraci durant aquesta poca. De fet s noms a partir de lexpansi turstica quan torna a reprendre de forma important: en els darrers cinquanta anys sha urbanitzat tot lespai comprs entre lAbeurador i el revolt de na Moranta, on sha consolidat una zona que, funcionalment, es podria definir com a polgon industrial i de serveis; shan obert els carrers Fred i de lAbellar, i shan perllongat els carrers de Ramon Llull, de Son Amanada, el carrer Progrs, el carrer Justcia, i alguns carrers de sa Creveta. Finalment, cal destacar la creaci, a la dcada de 1970, del Collegi Pblic Elionor Bosch. El creixement del nucli es continu regint pel Pla del 1936, tret, bsicament, dels carrers del revolt de na Moranta i dels carrers Fred i Abellar. A ms, sha de parar esment que aqueix creixement es produ quan augmentava tamb la proporci dhabitatges deshabitats al nucli, que als inicis del segle XXI suposaven aproximadament un percentatge del 30% del total. 64

Durant tota aqueixa poca el creixement urbanstic es va supeditant, de cada vegada ms, a normativa de carcter general que es recull en el planejament dmbit municipal. Lactualment vigent sn les Normes subsidiries de planejament (1986), en qu es va reduir significativament el sl urb i urbanitzable, com pertocava a la realitat sociodemogrfica del nucli. Limpacte de les Normes de 1986 sha redut a la Vila a la regularitzaci dels volums i les altries i a la direcci del creixement dels escassos carrers que sobriren a partir de laprovaci de les Normes (carrer Jovent, prolongaci del carrer Progrs...) que, malgrat tot, solen mantenir el traat indicat el 1936. Aixmateix, cal tenir present que la construcci just vora el collegi Elionor Bosch del Poliesportiu Municipal i de lInstitut dEnsenyana Secundria ha suposat la consolidaci duna rea docent-esportiva duna superfcie considerable. En els darrers anys, la trama urbana de la Vila sembla haver-se estabilitzat, per sha de tenir en compte que, tot i que no shan obert nous vials, sha produt un augment significatiu de la densitat edificadora com a conseqncia de la construcci dhabitatges plurifamiliars en determinades barriades de la Vila i fins i tot en el nucli antic. En tot cas, els canvis urbanstics que es puguin produir en els propers anys seran conseqncia de laplicaci de la normativa urbanstica municipal, supeditada sempre a les directrius i normes de carcter insular, balear i estatal.
ANY HABITATGES HABITATGES PRINCIPALS O NOMBRE DE FAMLIES

1459 1578 1694 1789 1827 1860 1900 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001

226 394 433 443 566 927 1059 1075 1199 1242 1231
HABITATGES FAMILIARS

434 549 845 947 1125 1093 1114 1056 1145

1246 1368 1444 1658

65

1960-2011

1960 2011 100 m Zona docent

66

Apndix
1. Urbanitzacions localitzades a la Vila (1862-1926)
ANY SOLLICITANT INDRET CONFRONTES ALTRA INFORMACI

1862, abril, 14 1862, octubre, 21 1872, juliol, 7 1872, novembre, 8 1873, gener, 4 1873, gener, 24 1876, mar, 26 1877, abril, 15 1879, setembre, 9 1879, setembre, 27 1880, gener, 5 1883, juny, 23 1884, juny, 29 1884, novembre, 4

Miquel Roca Sastre, Joana- sa Creveta (act. Aina Fluix Als Llibertat) Les Jovades (act. Gabriel Als Perell Tramuntana) Gabriel Als Perell Les Jovades Concha Molinas Antnia Cap Monjo Germans Morey Monjo Hereus de Joana Nadal Catalina Grimalt Nadal Bartomeu Grimalt Nadal Joan Garau i Tous Maria Alzamora Pastor Bartomeu Pastor Grimalt Joan Ordines i Pastor sa Creveta Carrer Uni (prolongaci) Carrer Orient Son Rabassa Son Rabassa Son Rabassa es Molinot Son Rabassa c/ de Bons Aires Ctra. de Petra a Pollena Ctra. de Petra a Pollena c/ Uni i un carrer que sha dobrir c/ des Gerrer

AMSM 47

AMSM 47 AMSM 47

Miquel Fuster Bonnn; Josep Valls Fuster 1884, novembre, 14 Joan Genovart 1884, desembre, 28 Josep Carreras 1885, agost, 1885 1885, octubre, 10 Bartomeu Mora F. Ferrer de Sant Jordi

Es Molinot c/ del Molinot, de la Mina Son Gabell (sa AMSM 48 Creveta) Son Rabassa Sa Creveta Sa Creveta Es Molinot Sa Costeta Son Mas Ses Jovades SAbellar cam dels Oms, cas Comte, No executat cementeri No executat ? c/ Taronja Ctra. de Petra Ctra. de Petra a Pollena Ctra. de Petra

Bartomeu Borrs Joan March Rossell 1886, desembre, 26 Pere Antoni Garau Pau Domnech, Pere Estel1887, agost, 28 rich, Miquel Moragues 1895, juny, 27 1897, juny, 20 1904, gener,23 1920, maig, 15 1924, abril, 17 1926 1926, abril, 2 Francesc Garau March Pere Garau Tauler Margalida Font Grimalt Gabriel Roig Bibiloni Pere Molines Amengual Joan Llambies Vicens

(carrer Cresp) c/ Baus c/ Clavell, J. Femenia. Sa Creveta Coixet, fondos del c/ Llibertat, Ctra. de Petra Son Amanada. c/ Molinot i c/ Xal Carrer Xal Ctra. de Petra, c/ Maria. No executat. AMSM 54 Son Rabassa Can Barraixet Uneix les Jovades amb la Les Jovades Ctra. dArt a Alcdia carretera AMSM 64 Urbanitzaci c/ dels Horts AMSM 68. de les Jovades Son Rabassa c/ Grimalt es Clavet Ctra. dArt a Inca

67

2. 1343, maig, 17.-Maria, vdua de Bernat Porcell de la parrquia de Santa Margalida colloca en matrimoni la seva filla Maria amb Bartomeu ses Corts, orind de Moi, a la dicesi de Vic, i li assigna com a dot dues cases i un pati o corral contigu, que t per compra, situades a la parrquia de Santa Margalida a la cavalleria den Francesc Arnau dIlla (la cavalleria de Santa Margalida), que confronten duna part amb les cases de Bartomeu de Vilanova, de laltra amb lhonor de Berenguer T orroja i de les altres dues parts amb un cam pblic i amb lhonor de na Lleona (ARM PN. Not. T-385. f 107-108). 3. 1359, febrer, 4.- Antoni Bofill, Nicolau Bofill i Clia, muller de Pere Bertran de la parrquia de Santa Margalida, tots germans i fills i hereus de Guillem Bofill de lesmentada parrquia, venen a en Bernat Venrell de lesmentada parrquia tota aquella possessi que tenen per ra de dret dherncia, situada vora la vila de Santa Margalida (iuxta villam Sancte Margarite) i tinguda sota domini i jurisdicci de lesglsia de Santa Margalida i el seu rector a delme i tasca i a cens de 25 sous, pagadors cada anys per la festa de Sant Pere i Sant Feliu dagost. Aix mateix s tenguda a cens de set quarteres de forment, pagador a nArnau Mont-roig de la vila dInca per Sant Pere i Sant Feliu dagost. Aix mateix, s tenguda pels hereus den Pere Nebot, rector de lesglsia de Santa Margalida a cens de dues quarteres i quatre barcelles i mitja de forment. Confronta, duna part, amb la possessi den Domingo Castell i de laltra amb la possessi de Francesc Matamala; de laltra part amb les possessions de Jaume Vey, Domingo Castell, amb el cam (via) anomenada del Jonquerol i amb la possessi Bernat Codines i daltra part amb el cam (via) que va a la font (Arxiu Privat, Protocol de Guillem Mulner, Actes del any 1359 fins en 1360, f. 19v-20v). 4. 1359, febrer, 25.- Antoni Bofill, fill i hereu universal de Guillem Bofill difunt, de la parrquia de Santa Margalida, reconeix tenir en nom de Bernat Jord i per ra dherncia una casa amb un petit pati contigu i amb una petita entrada que s davant el portal de les dites cases, a cens de 34 sous, tenguda sota domini i jurisdicci dels successors de Francesc Arnau dIlla, donzell difunt, a la seva cavalleria de Santa Margalida. Confronta duna part amb la carrera pblica, de dues parts amb lalberg de lesmentat Bernat Jord i daltre part amb cases dels hereus dArnau Pucullull difunt. Les esmentades cases havien estat adquirides per establiment fet el 6 de desembre de 1357, i ara Antoni Bofill les retorna a lestablidor (Arxiu Privat, Protocol de Guillem Mulner, Actes del any 1359 fins en 1360, f. 31-31v).

68

5. 1360, mar, 14.- Bernat Codines i Magdalena sa muller, abans habitadors del lloc de Santa Margalida i ara habitadors de la vila de Felanitx venen a Avinent, vdua de Pere Vey difunt de la parrquia de Santa Margalida dos patis de terra contigus, en els quals hi ha una casa edificada (in quibus sunt domus edificata), que sn al lloc de Santa Margalida, situats a la cavalleria dels successors de Francesc Arnau dIlla, donzell. Confronten, duna banda, amb el cam que va al Jonquerol, de laltra amb aquella mitja quarterada que tenen sota jurisdicci de lesglsia de Santa Margalida que venen avui i de laltra part amb la quintana comuna que hi ha all. (Arxiu Privat, Protocol de Guillem Mulner, Actes del any 1359 fins en 1360, f. 133-133v) 6. 1367, desembre, 7.- Arnau dAls de la parrquia de Santa Margalida estableix un pati o cair de terra, per construir-hi cases (ad domos hedificandum) a Domingo Castell, que s part de la possessi que t a la plaa de Santa Margalida (in platea Sancte Margarite) sota alou de lesglsia de Santa Margalida o del seu rector. Lesmentat pati o cair confronta duna part amb el cam que va a la font, de laltra parts amb lesmentada plaa (Et affrontatur dictum patuum sive cayronum terre ex una parte in camino que tenditur a la Font et ex alia parte in dicta platea), amb les possessions restants al dit Als i amb lhonor den Bernat Venrell (ARM PN T-606 f. 9-9v). 7. 1368, mar, 5.- Caterina, vdua dArnau Burgues difunt i Ramon Burgues, fill dels dits esposos, senyors de la cavalleria que abans fou de Francesc Arnau dIlla, situada a la parrquia de Santa Margalida, al terme de la Baronia que abans fou del Comte dEmpries i que ara s del venerable Guillem de Sant Joan donzell, estableixen en emfiteusi i donen en feu a Domingo Castell de Santa Margalida dues cases, una descoberta, que li assignen de cases seves que tenen vora lalberg de lesmentada cavalleria. Confronten de dues parts amb cases i pati del dits senyors, per on les cases establides tendran entrada i sortida, daltra part amb lalberg o casa de Ferrer Font i de laltra amb un cam pblic. Les dues cases sn establides a cens de 8 sous i dun parell de gallines. Domingo Castell haur de cobrir la casa descoberta de teules i de canyes (de tegulis et de canyes) i pagar deu lliures dentrada. (ARM PN T-606 f. 28v-29) 8. 1368,mar,5.- Caterina, vdua dArnau Burgues difunt i Ramon Burgues, fill dels dits esposos, senyors de la cavalleria que abans fou de de Francesc Arnau dIlla, situada a la parrquia de Santa Margalida, al terme de la Baronia que abans fou del Comte dEmpries i ara s del venerable Guillem de Sant Joan donzell, estableixen en emfiteusi i donen en feu a Francesc Campfulls fill de Jaume Campfulls de Santa Margalida 69

dues cases, una descoberta, sota alou de la seva cavalleria i vora lalberg daquesta a cens de 8 sous i dun parell de gallines. Haur de pagar dotze lliures dentrada. Confronta duna part amb el pati romanent a dits senyors establidors i amb lalberg de la Rectoria; de laltra amb lesmentat alberg de la Rectoria, de laltra part amb lalberg den Ferrer Font i de laltra part amb les cases que els predits senyors establiren a Domingo Castell el mateix dia. En Francesc Campfulls far cens de 8 sous i un parell de gallines (ARM PN T-606 f. 31v-32). 9. 1368, mar,5.-Bernat Venrell i Miquel Cerd de Santa Margalida, atenent que la senyora Caterina, vdua dArnau Burgues difunt i Ramon Burgues son fill han destablir per fer cases certs cairons de terra i no tenen lloc per donar entrada a dits cairons, donen pas a dits cairons per dins les seves terres si dits establits es fan per tal de construir cases. Dit Bernat dona 8 palms i dit Miquel 4 palms i un quart de Montpeller per fer-hi un cam public (ad opus camini publici): scientes et attendentes vos dominam Caterinam uxor venerabilis Arnaldi Burguesii quondam et Raimundum Burguesii filium vestrum stabilire debere ad domos construendos quosdam cayronos terre qui sunt infra hospitia nostra et cum non habeatis loca per quam detis et asignetis introitum et exitum illis quibus stabiliveritis dictos cayronos. Scientes etiam quod si dicti cayroni fuerint stabilita ad domos construendas quod hoc erit utile nobis et hospiciis nostris, propter quod gratis et ex certa scientia consentimus et damus vobis et illis quibus volueritis introitum et exitum ad dictos cayronos si cum illos stabileveritis ad domos construendas per honorem nostrum, hoc est quod de presenti assignamus duodecim palmos et unum quart de montpaler ad opus camini publici per quod populatores dictorum cayronorum habeant introitum et exitum ad domos hedificandas in dictis locis et de quibus ego dictus Bernardus dono de meo ad partem superiorem qua est et exiit in camino publico octo palmos et ego dictus Michael dono de meo propio quator palmos et unum quartum. Et ad partem inferiorem qua est et exit in dictis cayronis damus dictum caminum et asignamus medium per medio (ARM PN T-606 f. 32 v). 10. 1376, mar, 15.- Cessi com a dot dimmobles situats dins la pobla de Santa Margalida: En nom de Nostro Senyor Jhesu Xrist. Sapian tots com jo com yo en Jacme Morel hebitador de la parrquia de Senta Margalida conloch en matrimoni ab vs en Bernat Jofra na Savo fiyla mia e costituesch-li en dot per tota heretat e ligtima (...) una casa del alberch lo qual yo e en la poble de Santa Mergalida, so s la casa major que s la entrada del dit alberch la qual casa s la maytat de dit alberch lo qual alberch s sots alou e dreta senyoria de la cavalleria la qual los honrats mossns Ramon Burgas cavaller e Pere Safortesa mercader an en la perrquia de Senta Mergalida (...) la qual casa afronta de la una part ab lo cam pblich de la altre ab les cases romanents al dit Jacme e de les altres dues parts afronta ab los corrals den Pere Lah.

70

11. 1377, gener, 20.- Cessi com a dot dimmobles situats dins la pobla de Santa Margalida: En nom de Nostro Senyor Jhesu Xrist. Sapian tots com jo com yo na Siblia muller quondam den Guillem Bertran de la perrquia de Senta Mergalida de Muro conloch en matrimoni en leyal muller ab vs en Pere Salera nAntnia fiyla mia e del dit merit quondam meu e costituesch-li per dot e per axovcar seu a vs ara liura en tems de las vostras nuccias una casa ab pati la qual yo avia e pa[ssa]ya dins la poble de Santa Mergalida (...) e afronta de la una part ab lo cam pblich e de le altre part ab lalberch e pati den Pere Bagur e de la altre part ab lo pati den Guillem Deviu (ARM T-612 f. 24, 24v, 38, 39v). 12. 1425, juliol, 23.- Magdalena, filla dAntoni Cerd, difunt, de la parrquia de Santa Margalida es colloca en matrimoni amb en Pere dAls de lalqueria dAlcudiola, de la parrquia de Santa Margalida. Com a dot aporta una casa i pati que t a la pobla de Santa Margalida, sota alou de la cavalleria de Ramon Safortesa, militar, que confronta amb el carrer Nou: Et affrontatur dicta domus et patuum ex una parte cum quodam camino dicto lo carrer Nou et ex alia parte cum quodam clauso terre Arnaldi Rissech et ex alia parte cum quodam domo et patuo Petri Janovard et ex alia parte cum quodam camino qui transit inter dictam domum et domum martini Dalmau (ARM PN T-410 f. 60v) 13. 1521, agost, 2.- [cpia]. Guillem Rabassa i Joana, cnjuges, com a venedors, i en Sebasti Nadal com a comprador, demanen a Ramon Safortesa, senyor de la cavalleria de Santa Margalida, que els concedesqui autoritzaci (fadiga) per dur a terme la compravenda dun cair o trast situat al cam de la Tarongeta a Sineu [lactual carrer Antoni Maura, als terrenys de Son Rabassa]: A II de Agost MDXXI. Presenta fadiga lo seer en Sebasti Nadal com a compredor y lo seer en Guillem Rebassa, dona Joana se muller com a venador de un cayr de terra de la bassa den Maym, o s tres destres de ample y set destres llarch an el Magnfich Mossn Ramon Fortasa alouer per fer cases y lo cair dels splets delma y tasca a presentati de fadiga deu dies y mer de lluisma. Affronta de una part ab lo cam de la Tarongeta qui va a Sineu, y daltre part ab la sort ramanent a dit Rebassa y daltre part ab lo trast den Pau Camps de altre ab lo cam de la Comuna del qual stabliment dit Rebassa li promet fer y tenir y en sana pau possehir ves y quans totas gens ab crrech cascun any de tretza sous dich XIII s. pagadors a la festa de Sant Pere y Sent Feliu del mes de agost comensant a pagar lo pus prop vinent festa lo dit censal portat a le sua habitati largo modo etc. obligan-se largo modo dit Sabasti Nadal tots sos bns presents y esdavanidors etc. Testes Francesch Bonet e Pera Lluch Rossell (ARM PN M-519, quadern de data posterior).

71

14. 1600, abril, 18.- Pere Femenia fill de Guillem de la vila de Santa Margalida i de la dona Margalida Femenia i Cerdana, com hereu de sa mare, com a fill nic y sol, sabent y attenent que la dita sa mare vivint ha circa deu o dotze anys que stabl a la dona Francina vdua de Joan Bertran de dita vila quondam un trast de terra de tenor de tres destres dample y sis de llarch de pertinnties de la pessa de terra de la qual fu a trasts stabliments dita sa mara a diversos scituada en la dita vila de Sancta Margaritta sots alou de les cavallerias del Magnfich Seor Pere Ramon afortesa donzell (...) sabent ms avant dita Francina haver fetas cases al dit trast (....) y attenent que dit trast de terra may se ha fet acte de stabliment per descuyt y negligntia (...) dit Pere Famania dna y stableix en per tots temps als dits Joan Bertran y Francina Xamena germans fills y universals successors de la dita Francina Bertrana alias Satenassa lo dit trast de terra al qual ja sn construydes cases y corral (...) y affronta dit trast que are sn cases y corral de una part amb la via pblica y de altra part ab restant terra del dit stablidor y de altra part ab trast de terra de Gregori Als per dita sa mare an aquell stablert y de altra part ab trast de Pere Font per dita sa mare an aquell dexat de pertinnties de la dita pessa de terra (...) ms es pacte que dits germans a ses despeses se hajan de tancar a la part confrontant ab dit Femenia de paret de pedre y morter de altria de dotze palms ab squena de ase com han fet los altres (ARM PN C-642 f.117-120 ). 15. 1631, mar, 5.- Resoluci del Consell (assemblea) municipal sobre lobertura dun carrer que uns la Vila amb el carrer de les Casetes: ms avant se preposa a vosses mercs com la viuda Rebasse nos ha suplicat que fssem servits fer un carrer per axir an el carrer de les Casetes dels seus establidors que ser obrir an el corral de les cases de Miquel Monjo del cant fins a les terres qui resten a establir a dita Rabasse y que da ms que a dita dona li seria til per fer stabliments ser tamb molt til per los stablids y moradors de ditas casetes que per aver de antrar en vila y anar a misa y altres coses an de fer molta volta y fen dit carrer seria llevar quasi la mitat del cam sobre del qual fonch concls y determinat que per ser tant til com s ques fasse dit carrer y la vila que pach lo cost del que pendran fins arribar a ditas terres de dita Rebasse y aprs que dita Rebasse com establir ja dexar carrer y que la vila se conserta ab los amos y seors de dits trasts y si nou volen que la vila ho prenga com per (?) forsvolment stimat per persones prctiques ettc (AMSM 10). 16. 1660, octubre, 1.- Ildefons Morro, fill de Joan, ven a lhonor Mateu Calafat, fill de Mateu difunt, unes cases i clos de terra o corral contigu que t a Santa Margalida, al lloc dit la Plaa (in loco dicto la Plasa), que confronta amb la Carnisseria Vella, amb corral del Comte, daltra part amb cases i corral de Joan Mulet de Femenia, daltra part amb la plaa dita dels Lledoners (cum platea dicta dels Lledoners), amb el carrer que va a lesglsia i daltra part amb casa de Meca (ARM PN M-972 f. 124-126v). 72

17. 1742, maig, 9.- Inventari dels bns i heretat del difunt Joan Antoni Femenia, prevere, natural de Santa Margalida i beneficiat a lesglsia de la poblaci. Entre els bns es compten dues cases a la plaa del Pous dels Lledoners: Primo se ha trobat en dita heretat unas casas y corral scituades dins le vila de Stta. Margtta en le plase anomenade del Pous dels Lledoners; affrontant de una part ab le sus dita plase dita del Pous dels Lledoners, de altre ab corral de casas dels hereus de Gabriel Reus y de les altres com en actes s vurer. tem altres casas ab son corral scituades dins la metexa vila en dita plase lo Pous dels Lledoners qui confronten de una part ab dos carrers pblichs, de altre part ab casas y corral de Joan Pastor lias Burbay que antes foren de pertinnsias de les primeres casas y corral continuades y expressades y de les altres com en actes s de vurer (ARM PN Lloren Font i Roig). 18. 1742, agost, 17. Inventari dels bns del difunt Miquel Sunyer, prevere i doctor en T eologia, rector de la parrquia de Santa Margalida. s descriuen les cambres de la Rectoria, que sn lentrada, lo primer estudi de la Rectoria a m drete com entren, la clastre, lo estudi qui mire el clos y hort, lo estudiet qui se troba dins lentrade de la metexa rectoria com entram a m esquerre, lo estable y pellissa, le sale de m esquerre com se puje per le escale, le segone sale, le sale de damunt le cuyne de front a le escale, le cambre o estudi fosch de volte junt le cuyne, le cuyne, lo rebost que entigament se anomenave le cambre de laygo o de le neu, le cambre dels criats, el menjedor, lo setorrani i lo estudi ahont habitave dit difunt y tenia le sua habitaci de die y nit (ARM PN Lloren Font i Roig, publicat per Bartomeu Font i Obrador, Preg de les festes. Festes de la Beata. 1990. Ajuntament de Santa Margalida. 1990). 19. 1873, desembre, 8.- Diversos venats alleguen contra el projecte dalineacions dels carrers Doctor Calafat, plaa Vella (plaza vieja), de lEscola i altres. Magnfico seor. Los que suscriben vecinos y propietarios de esta villa a ese Ayuntamiento exponen: que se han enterado por el pregn que al efecto se hizo, la exposicin al pblico del plano para alineacin de las calles del Doctor Calafat, plaza vieja, de la Escuela, Rectora y plaza del Prncipe y examinado con detencin dicho plano han credo hallarse en el deber de aducir a su Ayuntamiento las razones para que no se apruebe de manera definitiva que se ha trazado. Muchos son los perjuicios que se arrogan a los exponentes con las nuevas alineaciones, pues en lugar de regularizar la plaza del Prncipe se reduce a una calle insignificante ocasionando a sus vecinos considerables perjuicios compensados por escasos beneficios y ms habida consideracin que para llevarse a efecto dicho proyecto sera necesario que el Ayuntamiento poseiese el ttulo de propiedad del huerto de la Rectoria que, quedando en pie no dara ni espacio suficiente para transitar los vecinos. Adems, Magnfico Seor, resultan otros perjuicios con la alineacin de la calle de la Plaza. Est prevenido por repetidas disposiciones que los Ayuntamientos procuren por cuantos medios estn en sus 73

facultades que se conceda la mayor latitud posible a las calles porque redunda en beneficio de la salud pblica. Con la alineacin de dicha calle no tan slo se desobedece este precepto sino que se quita la nica plaza donde en muchas ocasiones se venden los productos agrcolas de esta poblacin y desde tiempo inmemorial se efectuan los contratos de jornaleros. Los perjuicios que se ocasionan con la expropiacin de terrenos de particulares y de servidumbres de los mismos son mucho mayores que no los beneficios que se obtendrn con la venta de los sobrantes de la va pblica. Con la alineacin de la calle de la Escuela no comprenden los exponentes porque al ensancharse dicha calle no se ha expropiado por igual a ambos lados, lo cual puede dar lugar a justas reclamaciones. En mrito de lo expuesto y comprendiendo los que suscribren que ese Ayuntamiento en su presentacin [?] comprender los incovenientes que para la realizacin de dicho plano deben tocarse, han omitido aducir nuevas razones porque estn persuadidos de que no merecer la aprobacin de ese Ayuntamiento el referido Plano. Y as lo esperan de la acredita rectitud que distingue a los individuos de este Ayuntamiento. Santa Margarita ocho de diciembre de mil ochocientos setenta y tres. (AMSM 47) 20. 1884, desembre, 10.- Sollicitud dAntoni Font March, en qu demana al batle sser alliberat de pagar una multa per haver fet obra al portal sense perms. Antonio Font y March casado, de oficio molinero, y de esta vecindad a V. atentamente expone: Que habiendo recibido una comunicacin de esa Alcalda, fecha 5 del corriente, por la que se le impone una multa de quince pesetas por haber modificado el portal de casa sita en la calle Mayor y sealada con el nmero 13, sin previo permiso, el cual ignoraba el recurrente estuviese obligado a solicitarlo puesto que es pblico y notorio que en Santa Margarita diariamente se modifican aberturas de casas sin que los propietarios soliciten permiso a la autoridad, y no por esto han sido multados; pues en la calle de Ferr se modific la fachada de la casa nmero 20, en la Mayor las sealadas con el nmero 19 y 22, en la del Viento la sealada con el nmero 5, en la del Sol nmero 40 tambin modificada y otra en la misma calle sin nmero y propiedad de Juan Oliver. En la misma calle hay otra sealada con el nmero 24 propiedad de Juan Estelrich tambin con fachada modificada, otra en la calle de la Luna nmero 42 y otra con el nmero 2 en la misma calle; en la calle de la Plaza nmero 7, y en la de la Naranja nmero 7 aparece tambin modificada como igualmente muchas otras que podra citar que sus propietarios modificaron la fachada en poca ms o menos remota y no solicitaron nunca permiso. Todo lo cual me indujo a creer se haba establecido la costumbre de ser innecesario permiso nicamente se trataba de ensanchar una obertura ya existente como acontece en todas las casas que ms arriba he citado. El exponente apela a la reconocida rectitud de V. Y espera le dispensar deje de hacer efectiva la multa impuesta pues que no cree el que expone sea de peor condicin que los dems que modificaron igualmente la fachada de su casa sin haber solicitado el permiso y sin embargo no se les mult ni se les hizo efectiva ninguna responsabilidad. Santa Margarita, 10 de diciembre de 1884. (AMSM 48) 74

21. 1900, novembre, 21. Acord definitiu dexpropiaci de lhort de la rectoria per construir-hi la plaa de la Vila. El objeto de la presente sesin es segn costa en las papeletas de la convocatoria, discutir y en su caso acordar la construccin de la Plaza nueva arregladamente al plano presentado por el malogrado arquitecto Don Miguel Rigo Clar y aprobado por el Ayuntamiento, procediendo para ello a la expropiacin forzosa de las fincas interesadas en la realitzacin de dicho proyecto que son segun aparece del replanteo practicado una casa propia de los herederos de Don Jacinto Felipe de Aguera situada en la calle del Doctor Calafat n 12 y parte del huerto de la casa Rectoral de esta villa. (...) pero que habiendo convenido ms tarde a los intereses de la municipalidad gestionar este asunto en el sentido de que la expropiacin de las referidas fincas fuera voluntaria en vez de forzosa se practicaron por el Ayuntamiento las gestiones convenientes a tal objeto, pasando una comisin del mismo a celebrar varias entrevista con el Excelentsimo e Ilustrsimo Seor Obispo de esta Dicesis, manifestando siempre esta autoridad su conformidad en proceder a la expropiacin voluntaria de la finca huerto Rectoral pero que para ello se necesitaba cumplir antes ciertos requisitos relacionados con la Santa Sede. Esperando la tramitacin y resultado definitivo de las gestiones practicadas por el seor Obispo con la Santa Sede, han transcurrido muchos meses sin haber conseguido ningn resultado prctico en positivo en las constestaciones de aquella autoridad y toda vez que de continuar as este asunto nada se consigue ms que entorpecer la accin del Ayuntamiento propone al mismo se sirva acordar proceder desde luego a la expropiacin forzosa de las aludidas fincas tramitando el expediente incoado con arreglo a la ley de 10 de enero de 1879 y Reglamento para la aplicacin de la misma de 13 de junio del mismo ao. Enterada la Corporacin de lo manifestado por el Seor Presidente y del procedimiento que propone y considerando que la realizacin de la obra de qu se trata es de suma y urgente necesidad atendida la importancia de la poblacin y las malas condiciones de la mal llamada plaza que hoy existe, despus de una razonada discusin por unanimidad se acuerda en un todo conforme con lo propuesto por el seor Presidente y que a este fin se prosiga desde luego a la tramitacin reglamentaria del expediente a este objeto incoado. (AMSM 53)

75

NDEX
Presentaci ....................................................................................................... 5 Prleg ............................................................................................................... 7 Introducci ........................................................................................................ 9 1 Antecedents: lpoca andalusina o islmica (902/903-1229) ......................... 11 2 El nucli medieval cristi (1230-1500) ............................................................. 13 El repartiment .......................................................................................... 13 La creaci de la parrquia de Santa Margalida....................................... 13 El segle XIV: la formaci de la vila de Santa Margalida ........................ 15 Quan la vila era la pobla de Santa Margalida ......................................... 21 La importncia del poblament dispers a ledat mitjana .......................... 24 3 Ledat moderna: el primer gran creixement ................................................... 25 El segle XVII, un temps de consolidaci de lestructura urbana ........... 33 4 1700-1850: la returada del creixement ........................................................... 45 5 1850-2011: els grans eixamples....................................................................... 51 Els antecedents (1860-1936): urbanitzacions de particulars aprovades per lAjuntament i els projectes municipals dalineaci i de reforma urbana .... 52 Les urbanitzacions (1850-1900) .............................................................. 56 Els projectes dalineaci i reforma urbana .............................................. 58 El projecte de 1936, un pla amb cinquanta anys de vigncia (1936-1986)...62 La represa de lexpansi urbana (1960-2011)......................................... 64 6 Apndix ............................................................................................................ 67

ot t un perqu, i aquest perqu, per qu s que la Vila s aix com s urbansticament en lactualitat, com sha anat formant el poble i de quina manera, ho podeu llegir en aquest llibre. Hi podreu llegir, per exemple, com va nixer la Vila en el segle XIII, com es consolid en els segles XIV i XV, com va crixer espectacularment entre 1500 i 1700 i, posteriorment, entre 1850 i 1920. Podreu conixer com, grcies a lexecuci de projectes municipals es constru la plaa de la Vila, per tamb desaparegueren o es modificaren placetes i raconades. Sabreu tamb que sobriren vies urbanes a linterior del poble, com seixamplaren els carrers i com han anat desapareixent la gran majoria dels enfronts de pedra i dels casals que cridaven latenci dels visitants.