EL CURIS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT Mark Haddon 1) Justificaci del ttol i de la numeraci dels captols: El ttol fa reflexi

al llibre, en Christopher es troba en Wellington, el gos falder de la seva vena, la senyora Shears mort, estava al jardi i tenia una forca clavada. L'enumeraci dels captols estan amb nmeros primers (2,3,5,7,11,13, etc..) En Christopher s un noi autista i molt llest, t moltes manies i una s aquesta, que no li agraden els nmeros cardinals sino els primers. Per poder calcular els nmeros primers, primer has d'escriure tots els nmeros positius, llavors treus tots el mltiples de 2,3,4,5,6,7, etc.. i els nmeros que et queden sn els primers. 2) Resum de l'argument per parts: Plantejament: Quan en Christopher descobreix que alg a matat el gos de la seva vena decideix investigar qui a sigut, tot i que el seu pare no el deixa jugar a detectius ell investiga la mort d'en Wellington. Pregunta a tots el vens si van veure o sentir alguna cosa extranya aquella nit, per tots el vens diuen que no. Nus: Un dia abans de saber qui era l'asses del Welligtons de la senyora Shears, va parlar amb una vena seva, la senyora Alexandre, que li va explicar que el seu pare no es portava b amb el senyor Shears, ja que eren alg ms que amics amb la seva mare. Aix va portar en Christopher a tenir curiositat pel que la senyora Shears havia volgut dir. Un dia el seu pare va trobar la llibreta d'en Christopher i li va prohibir tornar-la a escriure, i la va amar Per en Christopher no volia deixar d'escriure, i un cop el pare va ser fora de casa la va buscar, la va trobar dins l'armari del seu pare, dins d'una caixa de camises, all tamb hi havien unes cartes, cartes que anaven dirigides a ell, cartes de feia molt de temps tenien dates de desprs de la suposada mort de la seva mare, i totes anaven firmades amb: la teva mare. En Christopher li va preguntar al seu pare que era tot all. Es van enfedar i el seu pare el va picar. En Christopher es va adonar de que la seva mare seguia viva, que no s'havia mort sino que havia marxat amb el senyor Shears, per aix el seu pare li tenia tanta mania i no volia sentir parlar d'ell. Els cartes venien de Londres, i desde aquella baralla amb el seu pare en Christopher li va agafar por, va dir que s'en volia anar a Londres amb la seva mare, per mai havia pasat ms lluny de la botiga de la cantonada ell sol. Va anar a veure la Siobhan, que era la seva profesora, i li va explicar que s'havia enfedat amb el seu pare.

Llavors va tornar a casa seva a buscar la seva mascota, una rata, que es deia Toby i va anar a l'estaci disposat a arribar a Londres i estar amb la seva mare. Ell no havia anat mai enlloc i estava perdut, per dins de l'estaci un policia el va ajudar. Un cop ja era al tren el mateix policia el va anar a buscar dient-li que el seu pare l'estava buscant, per ell es va amagar i va aconseguir arribar a Londres. Un cop all li va resultar una mica difcil trobar la casa de la seva mare, per ho va aconseguir, i la va veure all amb el senyor Shears. En Christopher li va explicar tot, que el pare li havia estat amagant les cartes durant molts anys i que havia sigut ell qui havia mort en Wellington. Va pasar la nit a casa la seva mare, per a mitjanit va sentir la veu del seu pare dins el pis, i el va veure all discutin amb la seva mare. La seva mare li va explicar a en Christopher que s'en tornes al llit, que ell es quedaria tota la nit a casa seva i que no patis pel pare, que no marxaria amb ell. Desenlla: La seva mare va discutir amb el senyor Shears, llavors es va dirigir cap a en Christopher i li va dir que s'en tornaven a casa, aix ell podria fer l'examen de matematiques avanades. El pare d'en Christopher s'en va anar a un hotel mentre la seva ex-dona i el seu fill estaven visquent a casa seva. En Christopher al final va poder realitzar l'examen i va treure matricula d'honor. 3) Els personatges: Christopher: s el protagonista del llibre. s un noi de 15 anys autista. Molt intel.ligent, extremadament llest, apassionat per les matemtiques, i pels nombres primers. s un noi solitari, sense amics, que no te mare, el va avandonar a ell i el seu pare quan era petit. T moltes manies; odia el groc, el marr o que el toquin. Diu que 4 cotxes vermells seguits fan un bon dia, 3 cotxes vermells fan un dia fora bo, i 5 cotxes vermells fan un sper bon dia, per que 4 cotxes grocs seguits fan un dia negre. No suporta barejar el menenjar, si un aliment toca un altre en el plat all ja no s'ho menja. No li agrada que el toquin. Xiscla quan esta enfedat o desconcertat. No li agrada estar en llocs molt petits amb altres persones. Es nega a fer servir el respall de dents si l'ha tocat alg altre.. Aquestes sn algunes de les moltes manies que t. Mai ha anat sol ms lluny de la botiga de la cantonada. En sap molt de mates per no enten els acudit o les frases fetes. Mai diu mentides, sino veritats a mitges. Ed. Boone: s el pare d'en Christopher. Treballa reparant calderes i mantinguent sistemes de calefacci.

s un home que t molta paciencia, sobre tot amb en Chrstopher, tot i que a vegades s'enfada facilment. La mare: Era una dona baixeta que feia bona olor. I a vegades portava una cotilla rosa amb una cremallera al davant que tenia una etiqueta minscula al pit esquerre que deia Berghaus. En Christopher es pensa que est morta fins que un dia descobreix unes cartes seves, llavors all Londres veu que es una dona molt carinyosa, i li explica que va marxar perqu va veure que all ella feia nosa, perqu tot el dia s'enfedaven i s'entenia millo amb el pare que amb ella. Siobhan: s la tutora d'en Christopher, tamb s la seva nica amistat. T els cabells rossos i llargs i porta unes ulleres de plstic verd. T molta paciencia amb en Christopher i sempre l'ajuda. Senyor Jeavors: s el psicleg de l'escola, fa olor de sab i porta unes sabates marrons, cadascuna de les quals t, aproximadament, 60 forats circulars minsculs. Al llibre no diu gaire informaci sobre ell. Senyora Shears: Vena d'en Christopher, i amiga del seu pare. Ara viu sola, ja que el seu marit la va abandonar. Porta les ungles dels peus pintades de color rosa brillant, i en el moment que la descriuen anava amb pijama i no portava calat. Senyor Shears: El seu nom s Roger. Estava casat amb la senyora Shears per s'entenia amb la mare d'en Christopher, un dia li va proposar de marxar junts i ella va acceptar, desde llavors han viscut junts a Londres fins que un dia s van enfedar i la mare d'en Christopher va tornar amb en Christopher cap a Swindon. Pel que es veu al llibre s un home que de seguida s'enfada, i que no es poden parlar les coses amb ell. Senyora Alexander: vena d'en Christopher, s una dona gran i molt amable. Rhodri: s amic del pare d'en Christopher i treballen junts. Portava una granota blanca tota plena de taques i un anell d'or al dit del mig de la m esquerra ifeia olor d'una cosa que no s'especifica, per diu que el seu pare sovint la fa. A en Christopher no li agradava perqu sempre es reia d'ell pregunta-li operacions dificils. Senyora Forbers: s profesora de l'escola. I dona del Reverend Peters Porta pantalons de xandall perqu diu que sn ms cmodes que els pantalons normals. I t una cama lleugerament ms curta que l'altra perqu va tenir un accident de moto. Reverend Peters: s l'home de la senyora Forbers. A vegades quan pensa fa un soroll estrany amb la boca, com si fes petar la llengua. I fuma cigarrets i l'al li fa pudor de tabac, i aix a en Christopher no li agrada.

Policies: s qui va detenir a en Chirstopher la nit que va trobar en Wellington mort al jardi de la senyora Shears. Hi havien dos policies: la policia tenia un foradet a les mitges, a l'alada del turmell esquerre, i una rascada vermella al mig del forat. El policia portava una fulla taronja molt grossaenganxada a la sola de la sabata que li sobresortia per un costat. Inspector: s qui va deixar lliure a en Christopher un cop el va interogar, i el seu pare el va anar a buscar. No portava uniforme. Tenia el nas molt pelut, semblava que tingus dos ratolinets amagats a les narius. Agrupaci dels personatges segons les relacions que s'estableixen entre ells: Famila: - Ed. Boone: pare d'en Christopher i ex-marit de la mare - La mare: va estar casada amb l'Ed. per va marxar amb el senyor Shears, tot i que quan en Christopher va anar a Londres ho van deixar estar. - Christopher: fill de l'Ed. i la mare Vens: - Senyora Shears: viu al carrer de davant de casa en Christopher al nm. 41 - Senyora Alexander: viu al canto de la senyora Shears, al nm. 39 - Senyor Thompson: viu just davant de la senyora Shears, al nm 40 Escola: - Shioban: s la tutora d'en Christopher - Senyora Forbes: s una profesora - Reverend Peters - Senyora Gascoyne: profesora de l'escola, era qui tenia que vigilar a en Christopher durant l'exament de mates. Comissaria: - El policia que va arrestar a en Christopher. - La policia que tamb el va arrestar - L'Inspector que el va interrogar - El policia que va ajudar a en Christopher a l'estaci de trens. Evoluci dels personatges principals: - La mare: al principi del llibre et penses que est morta, per desprs es descobreix que est viva, i est visquent amb el senyor Shears. Jo diria que s el personatge que veus ms diferent al final del llibre.

4) L'espai i el temps: Espai: Les accions principals es desenvolupen a Swindon, un petit poble del Regne Unit. Per cap al final del llibre l'escenari es Londres, i all i pasen algunes accions abans no tornen a Swindon un altre cop. Els personatges jo diria que sn reals, no se si es un fet real, per podria pasar que mai una familia es trobes en aquesta situaci. Temps: s a l'epoca actual, concretament al 1997 (en una carta de les que troba en Christopher de la seva mare diu: 16-10-97) 5) El llenguatge de l'obra: s un llenguatge fcil, es comprensible, inclou smbols i dibuixos que t'ajuden a centrarte amb l'histria. Hi han paraules del camp semntic del llenguatge matematic. Hi ha alguna frase feta al principi del llibre, per sn de mostra, per ensenyarte que al protegonista no li agraden aquestes coses, no les enten, ell se les pren al peu de la lletra. De dileg n'hi ha fora, sempre que es troba amb algun personatge comenen un dileg. La narraci que s'utilitza explica el que pensa el protegonista en aquell moment. 6) Una visi personal: Personalment la novella de Mark Haddon m'ha agradat. Tot i que tampoc no ho considero molt especial. A mi m'ha fet canviar el punt de vista cap als nens que tenen autisme, abans de llegir aquest llibre practicament casi no en savia res. Per em sembla que el cas d'en Christopher no s pas un dels ms dolents, quan vaig acabar el llibre el vaig comentar amb la meva mare i em va dir que hi han nens amb autisme que estan molt ms malament que en Christopher, que ell en certa manera es afortunat. Argument Christopher Boone, narrador i protagonista, era un noi que patia una forma lleu d'autisme. Odiava el groc i el marr, i no era capa d'anar sol ms enll de la botiga de la cantonada de casa seva. Li agradava estar sol i no soportava estar en els llocs plens de gent. En Christopher vivia amb el seu pare, i la seva mare estava morta. La histria comen quan en Christopher descobr la mort del gos de la seva vena, la senyora Shears, i decid investigar. Preguntant pel venat en Christopher descobr que la seva mare era infidel al seu pare. Tot el que en Christopher anava descobrint i fent, ho apuntava en el llibre que estava escrivint, aquest. La Siobhan era la professora d'en Christopher, qui l'ajudava a escriure ell llibre.

Un dia el pare d'en Christopher lleg el llibre d'en Christopher. El pare d'ell s'enfad, li prengu el llibre i l'amag. Li prohib tamb continuar amb la seva investigaci. En Christopher busc el llibre per tot arreu fins que el trob en l'armari del seu pare, junt amb unes cartes de la seva mare. Les cartes anaven dirigides a ell, i eren posteriors a la mort d'ella. En Christopher estava molt confs, i cada dia llegia alguna carta. Per arrib un dia en que el seu pare el descobr llegint les cartes i li confes tota la veritat. El pare d'en Christopher li explic a ell que la seva mare, en realitat, no estava morta, si no que estava vivint a Londres amb en Roger, el senyor Shears. Tamb li explic que ell havia sigut qui havia mort el Wellington, el gos de la senyora Shears. En Christopher estava asustadssim i temia que el seu pare el pogus matar com el Wellington, aix que decid anar-se'n a casa la seva mare, a Londres. Agaf un tren tot sol, i arrib a casa la seva mare. El viatge en tren havia estat la seva pitjor experncia viscuda. En Christopher visqu uns dies amb la seva mare fins que decid parlar amb el seu pare. Ell li regal un gos, com a mostra d'efecte. En Christopher no tenia ja tanta por al seu pare, i, poc a poc, li anava agafant ms confiana. Vocabulari Amonestat (pg. 30) -Si et fiques en ms problemes, veurem aquest informe i sabrem que t'havien amonestat i ens agafarem les coses ms seriosament. Definici: Advertit severament (alg) per tal que s'esmeni i es corregeixi. Digressi (pg. 41) Per aix s el que s'anomena una digressi, i ara tornar al fet que era un Bon Dia. Definici: Part d'un discurs que es desvia o s'allunya de l'assumpte principal. Linleum (pg. 42) La vaig fer a l'escola amb la senyora Peters, que ens ensenya manualitats, i s un estampat amb linleum, que s quan fas un dibuix damunt linleum i la senyora Peters talla el dibuix amb un tallant i llavors poses tinta damunt el linleum i el prems contra el paper... Definici: Estampa obtinguda per la impressi d'un gravat tallat en la superfcie d'una planxa d'un material de recobriment constitut per un teixit cobert per una pasta feta d'oli de llinosa, colofnia, goma kauri, serradures, crregues minerals i matries colorants. Esptics ( pg. 63)

La Siobhan, per, diu que hem de fer servir aquestes paraules en comptes de les que abans s'utilitzaven per anomenar aquests nens, com araesptics, esguerrats o monglics, que eren paraules abominables. Definici: Relatiu o pertanyent a la contracci tnica involuntria i persistent d'un mscul o un grup muscular. Basset (pg. 78) Fora al botiga vaig veure el basset alemany de la senyora Alexander assegut a la vorera. Definici: Raa de gos de cos llarg i potes curtes. Dril (pg. 105) I la mare portava uns pantalons curts de dril i la part de dalt d'un biquini de color blau clar i fumava uns cigarrets que es deien Consulate que tenien gust a menta. Definici: Teixit de lli, de cot o d'ambds elements. Epilptic (pg. 107) I si a l'escola hi ha alg estirat al terra faig un Cerca entre els meus records fins que trobo la imatge d'alg amb un atac epilptic i llavors comparo la imatge amb el que passa al meu davant per poder decidir si la persona est estirada a terra perqu juga, o b perqu dorm o b perque t un atac epilptic. Definici: que sofreix trastorn repetitiu i paroxismal de la funci cerebral caracteritzat per atacs o crisis, sobtats i breus, d'alteraci de la conscincia, de l'activitat motriu o de fenmens sensitius anormals. Implosionin (pg. 110) I de vegades m'agrada imaginar-me que sc all, en un submar de metall esfric amb finestres de 30 cm. de gruix per evitar que implosioninper culpa de la pressi de l'aigua. Definici: esbotzar, trencar sobtadament de fora a dins, en cedir les parets d'un recipient sotms a una pressi exterior superior a la interior. Sacdics (pg. 151) I aquests salts s'anomenen moviments sacdics. Definici: Xirivies (pg 175) Llavors em vaig quedar plantat sota el tendal verd i blanc d'una fruiteria on hi havia pastanagues, cebes, xirivies i brquil en caixes arrenglerades d'amunt d'una catifa peluda de plstic verd, i vaig traar un pla.

Definici: herbcia biennal, de la famlia de les umbellferes (Pastinaca sativa), pubescent, de fulles pinnaticompostes i flors grogues disposades en umbelles, d'arrel comestible, emprada com a verdura i com a farratge. Personatges Christopher John Francis Boone: en Christopher s el protagonista i el narrador de la histria. T 15 anys, pateix una forma lleu d'autisme i no pot anar sol ms enll d'una botiga que hi ha en una cantonada prop de casa seva. Odia el groc, el marr i que el toquin. Li encanta el vermell i les noveles de Sherlock Holmes. Li agraden molt les matemtiques i, sobretot, els nmeros primers. No sap mentir, ni entn els acudits ni les expressions facials. Li agraden els gossos perqu sn fidels. Ed. Boone: s el pare d'en Christopher, i s qui el ment explicant-li que la seva mare havia mort, quan en realitat s'havia anat amb un altre home. Ell fou qui mat el Wellington, el gos de la senyora Shears. Treballava amb un company reparant calderes i fent el manteniment de sistemes de calefacci. La mare d'en Christopher: en un principi est morta, per a mesura que en Christopher investiga descobreix que en realitat no ho est, si no que tot era una mentida del seu pare. Desprs de separar-se del pare d'en Christopher ella visqu a Londres amb un altre home. Wellington: era el gos falder (petit) de la senyora Shears, la vena. s el gos que al principi de la histria en Christopher troba mort amb una forca clavada. El gos el mat Ed. Boone, el pare d'en Christopher. Siobhan: s la professora d'en Christopher, qui l'incita a escriure el llibre. s una noia amb els cabells rossos i llargs, que porta ulleres. s important perqu ajuda a en Christopher en l'ortografia del llibre, aquest. Preguntes generals Quin passatge del llibre t'ha agradat ms? Per qu? El senyor Thompson va obrir la porta. Portava una samarreta que deia: Cervesa. 2.000 anys ajudant els lletjos a cardar. Aquest passatge, simplement, m'ha encantat. Aquest fragment, a part d'encatar-me, m'ha sorprs, ja que est en un llibre que s bastant seris. Tot i aix m'ha deixat bocabadat amb la soltesa amb que s'expressa l'autor en aquest llibre. Personalment m'agradaria saber si aquest eslogan existeix realment o es una invenci de l'autor.

 Amb quin personatge del llibre t'has identificat ms o quin t'hagus agradat ser? Per qu? En ningn moment del llibre m'he sentit identificat amb cap personatge, ara, si hagus d'elegir un dels personatges per fora, elegiria en Roger o senyor Shears, ja que ell s qui t en el llibre una situaci ms o menys corrent. El que si que no m'agradaria ser mai s en Christopher. A mi ni a ning li agradaria saber que la teva mare porta 2 anys morta, i desprs descobrir que realment no est morta, si no que tot s una mentida del teu pare i que la teva mare viu, en realitat a Londres, i t'envia cartes setmanalment que el teu pare t'amaga. Quin s l'aspecte ms destacable, bo i dolent, del llibre? El llibre s interesantssim, i molt curis. s un llibre molt distingit i poc com. La historia es surt de lo corrent, tot i que es molt versemblant. El vocabulari no es massa complicat. Aix s, la histria m'ha semblant molt enrevessada, sobretot pels personatges. Tamb m'ha agradat molt i m'ha semblat interessant aprendre coses que no sabia sobre els problemes de la gent autista. El que no m'ha agradat gens d'aquest llibre ha sigut el temps que li dedicaba a descriure i a informar sobre coses amb poca importncia en la histria. No m'ha agradat tampoc que en molts captols, l'autor, els dedica a problemes matemtics que jo no entenc. Aquests problemes els trobo complicadssims, i per aix en alguns fragments del llibre m'he aburrit, ja que llegia coses de les que no m'enterava, Preguntes especfiques Analitza l'actitud del pare del Christopher en conjunt, no noms per fets concrets, sin per tota la situaci que potser el lector entn ms que no pas el mateix Christopher, sabent-ne tot el que en sabem al final del llibre. Posa alguns exemples per illustrar la teva opini. La actitud del pare d'en Christopher es la pitjor que podria haber adoptat. Com ja se sap les mentides mai duen enlloc, i, tard o d'hora, sn descobertes. Per aix crec que ell no hauria d'haber mentit a en Christopher en ningn moment sobre la seva mare per molt difcil que fos dir-li la veritat. Tot i que el que fa el pare d'en Christopher no em sembla gens correcte, d'una manera o altra, el comprenc. Entenc que deu ser molt dur viure amb un noi autista i tant manitic i, que a sobre, la persona que estimes i que hauria d'afrontar amb tu aquest obstacle (la seva dona) se'n vagi amb un altre. Tot i que va mentir, el pare d'en Christopher no ho feia pas amb mala intenci. I quan em van tornar a connectar, estava assegut a la moqueta amb l'esquena repenjada a la paret i tenia sang a la m dreta i em feia mal un costat de la cara . I el pare estava dret al meu davant, a un metre d'on era jo i em mirava, i encara aguantava el llibre a la m dreta per estava

doblegat per la meitat i tenia totes les cantonades fetes un desastre, i tenia una rascada al coll i un estrip molt gros a la mniga de la seva camisa de quadres verda i blava i respirava molt fondo. En aquest fragment del llibre hi explica com el pare d'en Christopher perd els estreps i pega en Christopher perqu ell l'havia desobeit. -Ho vaig fer pel teu b, Christopher. De deb que s. No et volia mentir. s que em va semblar... Em va semblar que era millor que no sabessis que... que... Jo no volia... Te les pensava ensenyar quan fossis ms gran. I aqu com finalment en Christopher descobreix les mentides del seu pare i com el seu pare ho feia sense mala intenci. Qu et semblen les manies del Christopher? Tens alguna mania similar? Les seves manies no em semblen gens normals. Crec que sn paranoies sense cap ni peus. Encara que per mi siguin tonteries suposo que per un noi autista com ell sn bastant importants. L'nica mania que em sembla una mica coerent es la d'odiar un color, tot i que no tant exagerada. Ara, les que si que no em semblen gens normals sn la de no deixar-se tocar, ni deixar que els aliments de diferents tipus es toquin en el plat, ni no poder anar sol ms enll de la botiga de la cantonada. Jo no tinc ninguna mania semblant a les seves per la simple ra de que jo no sc autista. El que s tinc sn favoritismes i preferencies alhora de fer les coses i d'escollir-les.