El Dilema metodolgic en cincies de leducaci. Angelina Figuera Investigaci en e-learning.

Curs 2010-2011

L inici de la polmica. Entrar en el camp de la filosofia de les cincies socials equival a topar amb la polmica (Madrones, 2003). Per aix s un fet que s fcil de preveure si partim de la polmica que sens planteja des del moment en que no sabem ben b com definir la paraula cincia. Des del principi tenim dues concepcions, laristotlica , tenint com a representant a Aritteles, que defensa que al principi est lobservaci (que podrem apropar a la investigaci qualitativa) i la galileana, que rep el seu nom de Galileo Galilei , que busca lexplicaci cientfica a travs de lleis i frmules matemtiques. En el fons de les respostes a les preguntes que ens plantegem: tenim una veritat universal accidental (emprica, contingent) que s diferent a una lgicament necessria (Madrones,2003). Desprs de moltes estudis i polmiques sarriben a diferents conclusions entre les que cal destacar que en lmbit de les cincies humanes i socials encara no sha arribat a obtenir un consens sobre la fonamentalitzaci cientfica. Si busquem a lorigen de la disputa trobem que continuen existint les dues grans tradicions cientfiques: laristotlica i la galileana. Queda clar, per un altre costat, que no existeixen limitacions clares entre la cincia i altres activitats del pensament hum. (Madrones, 2003).

Mtodes i tcniques dinvestigaci quantitativa i qualitativa. La investigaci cientfica a ligual que el mtode cientfic es basa en una srie detapes que formen el procs dinvestigaci, la implementaci daquest procs respon a una dificultat percebuda. La investigaci genera procediments, presenta resultats i arriba a conclusions (Lpez i Sandoval, 2005). La investigaci senfronta cada dia a diversos problemes als que vol donar resposta i per a fer-ho, posa en prctica una srie de pautes per portar a terme el treball. Hi ha un mtode danlisi sistemtic i quantificable, amb el que es pugui generalitzar. Sn els mtodes quantitatius. Ara b, tenim una nova lnia de treball en el que es substitueixen els conceptes dobjectivitat pels de la subjectivitat conscient i els de la descripci pel de la profunditzaci de la problemtica. s la investigaci qualitativa. En el mtode qualitatiu linvestigador veu lescenari i a les persones en una perspectiva hollstica, on tot plegat s tractat com un tot. Els seus investigadors tracten dentendre les persones. Els mtodes qualitatius sn humanistes i inicialment pensem que sn els que ms sapropen a les cincies socials, serveixen a linvestigador, sn flexibles i linvestigador els adapta (Taylor i Bodgan 1980). Els mtodes quantitatius es basen en tcniques molt ms estructurades, buscant la medici de les variables que estudia. Els qestionaris estan estructurats i pensants per a aconseguir demostrar lobjectiu que es planteja amb la hiptesi. Les preguntes poden ser classificades de moltes maneres, per destaquem aqu les que es classifiquen segons la forma (tancades, obertes, de control, de filtre). 1

En termes generals, els mtodes qualitatius estudien significats intersubjectius, escullen lentrevista oberta i lobservaci directa, estudien la vida social en el seu marc natural, i la descripci profunda dels conceptes comprensius del llenguatge simblic. Els mtodes quantitatius pel seu costat, analitzen fets objectius existents sotmesos a lleis i patrons existents, prefereixen lexperiment i el qestionari estandarditzat, sotmeten la realitat a controls per estudiar-los sense contaminaci, prefereixen la precisi matemtica i el mtodes estadstics. Ara b, tots els mtodes tenen desavantatges que es poden minimitzar aplicant altres mtodes o combinant-los. Molts cops per, sembla que els problemes que sens plantegen en la investigaci siguin tan complexos que haguem de treballar en mtodes mixtes que combinen criteris quantitatius i qualitatius a la vegada. Es pot fer una entrevista per preguntant de manera ms esquemtica, per exemple. Es poden utilitzar eines informtiques per a arribar a aconseguir la informaci que volem de les persones com ara, qestionaris on-line que tenen lavantatge de que es poden contestar des de casa, sn relativament barats i no incomoden a la gent a lhora de contestar perqu no veuen a lentrevistador al davant esperant la resposta.

Conclusi. Sembla que no queda clar ni hi ha una teoria clara aplicable a saber si un problema es pot resoldre per una mtode qualitatiu o quantitatiu. Tot i que inicialment em decanto pels mtodes qualitatius per a resoldre problemes relacionats amb les cincies de leducaci, i en particular amb le-learning, els exemples que he vist i la teoria que he llegit em mostren que la majoria de les vegades els mtodes mixtes sn els que millor resolen el problema. Saber adequar la metodologia a les nostres necessitats i plantejar la resoluci duna manera o altra far que arribem a obtenir els resultats que volem o que no arribem a aconseguir res til. No ens hem de centrar en un mtode o altre depenent de si els problema s duna categoria o altra. Hem danalitzar el problema a resoldre en s mateix, mirant tamb en quin entorn estem (nosaltres i el problema) i escollir la millor opci. Si la opci s mixta, no dubtarem en escollir-la, sempre que ens resolgui el problema. La dicotomia quantitatiu-qualitatiu convida a la reflexi, no a lexclusi (Lpez i Sandoval, 2005).

Referncies. Lpez,N. I Sandoval, I. 2005.Mtodos y tcnicas de investigacin cuantitativa y cualitativa. Documento de trabajo, Sistema de Universidad Virtual. Universidad de Guadalajara. Madrones, J.M. (2003). Filosofia de las ciencias humanas y sociales: nota de una polmica incesante. Filosofia de las ciencias humanas y sociales. Materiales para una fundamentacin cientfica (2a. Ed.), Anthropos. Pgines 19-57 Neuman, W.L. (2006). Qualitative and quantitative research designs. Social research methods: Qualitative and quantitative approaches (6a. ed.). Pearson prentice-Hall. Pgines 147-178 Taylor y Bodgan. Introduccin de los mtodos cualitativos de investigacin. PAIDOS STUDIO. Espaa, 1980.