Nom: Ariadna Fernández Martos

Barcelona, 24 de Desembre

Estimat diari,
Per començar m’agradaria dir que em sento una mica ridícul tenir un
diari personal per l’edat que tinc, però ho mantindré en secret.
Perdona no m’he presentat em dic, Pau.
Avui som 24 de desembre, per tant demà és Nadal. Aquestes dates la
majoria de la gent està molt contenta, però a mi no em fascinen.
M’agrada perquè estic amb la família i veus els petits de la casa amb
aquelles cares de felicitat que em posen tan alegre.
Ara mateix estic al despatx on treballo i com sempre que no hi ha
feina m’entretinc jugant a jocs de l’ordinador, faig flaccions i ara
també podré escriure al diari.
Que tard! Són les 7h i la meva dona, l’Aina, m’ha dit que anés a
buscar els nens en aquell parc que fan per Nadal, i que després
vingués cap a casa que ho hem de preparar tot.
Me’n vaig volant.
Fins aviat.
 Barcelona, 25 de Desembre

Bon dia!
Avui 25 de desembre, ja és Nadal. Com cada any haurem d’anar a
dinar amb els meus pares i amb els meus sogres. Al principi fa una
mica de mandra, però un cop ets allà, sobretot a ells, els fa molta
il·lusió.
Ahir quan vaig anar a buscar els meus fills, en Pol de cinc anys i la
Marta de set, vaig arribar puntual i quan vam arribar a casa l’Aina no
es va enfadar. Mentre que nosaltres preparàvem el sopar, ells estaven
entretinguts mirant la televisió.
Com cada 24 de desembre, la Marta i en Pol tocant el tió abans
d’anar a sopar. Com sempre, ells van a l’habitació de la Marta i
cantan nadales.
La primera cançó que van cantar aquest any va ser la de “A Betlem
me’n vull anar”, mentrestant l’Aina i jo posàvem els regals sota la
manta.
Quan van acabar de cantar van venir com unes bales, i amb el pal
van començar a cantar i a picar ben fort, “Tió, tió , caga torró...” Van
obrir els regals i els dos estaven ben feliços.
De sobte, quan ja anaven per la tercera cançó, em van trucar del
jutjat perquè estava d’advocat de guàrdia dient-me que havien
detingut un presumpte assassí de la seva dona.
Llavors vaig haber de marxar corrents cap allà i en aquell moment sí
que vaig fer enfurismar l’Aina.
Ho sento, no tinc temps, tinc feina, demà si puc seguiré escrivint.
Fins aviat!
 Barcelona, 27 de Desembre

Estimat diari.
Ara ja feia dies que no escrivia, però és que he estat molt enfeinat.
He estat llegint el que vaig escriure el dia 25 de desembre i seguiré
explicant com va acabar tot. Suposo que ja t’has imaginat que sóc
advocat, però nomès porto tres anys, perquè la carrera la vaig acabar
als vint-i-sis anys ja que com és molt difícil i val molts diners, porta el
seu temps.
En fi, quan estaven tocant el tió em van trucar de la feina i vaig haver
d’anar-me’n i això a l’Aina la posa histèrica.
Em va fer molta pena deixar la família al dia de Nadal, però això no
ho trio jo. El cas el final no era d’assassinat era de maltractament. A
la dona la van trobar a un hospital a punt de morir, però la van poder
salvar.
Estava plena de blaus, el llavi inflat, la cara vermella de bufetades i
una petita punyalada a la cama dreta, això va fer que perdés molta
sang i gairebé morís. Marxo que ja és tard i avui em toca fer el sopar.
Fins aviat.
 Barcelona, 28 de Desembre

Avui és un dia molt melancólic, aquells dies de pluja que no pots

parar de capficar-te en coses teves.
Te’n recordes que l’altre dia et vaig escriure que vaig fer enfurismar
l’Aina, doncs encara segueix la cosa.
L’endemà que ens enfadéssim, per tant, el dia vint-i-sis, no em va
obrir la boca en tot el matí i quan li vaig preguntar quin era el motiu
es va posar a cridar.
Em deia frases com, “ A sobre tens la barra de preguntar què em
passa?!”, “T’hauria de caure la cara de vergonya de deixar-me a mi i
als nens sols el dia de Nadal i que encara no els hagis demanat
perdó!”.
Tenia molta raó en la majoria de les coses, potser jo no tenia la culpa
que hagués de marxar en aquell precís moment, però tenia raó quan
deia lo dels nens. No els he dit res respecte aquell dia, ni els he
preguntat si els van agradar els regals.
He estat reflexionant en tot això i quan tingui un moment parlaré
amb ells.
Fins aviat.
 Barcelona, 30 de Desembre

Estimat diari.
Tinc moltes coses per explicar. Per començar, avui no estic al meu
despatx. Estic a l’habitació, però els nens estan jugant una estona a
la nintendo i l’Aina està rentant els plats. Per tant, no crec que entrin.
Amb en Pol i la Marta ja està tot arreglat. Ahir quan vaig arribar a
casa vaig anar a l’habitació d’ells i els vaig demanar disculpes per no
poder sopar amb ells l’altre nit. I llavors vaig estar jugant amb ells,
amb els jocs que els i va cagar el tió. Els dos es van posar molt
contents i em van abraçar ben fort. Per una part estic molt feliç, però
per l’altra no, perquè amb l’Aina encara estem discutits.
Fa bastant temps que ja no em demostra tot l’amor que hi havia
abans, discutim per moltes coses i, fins i tot, va haver-hi una
temporada que ens vam estar a punt de separar, però va haver-hi un
final bo, ara potser vindrà el dolent.
Tot i així dintre del que cap demà és Cap d’Any, segur que anirà molt
bé.
Crec que puja algú, ho deixo aquí per avui.
Fins aviat.
 Barcelona, 31 de Desembre

Bon dia!
Ahir vaig tenir raó, va pujar la Marta. Vaig intentar amagar el diari el
més ràpid possible però va entrar quan just l’estava deixant a
l’escriptori per no diferenciar-se, al mig de tota la multitud de papers
i llibretes.
Però va notar alguna cosa estranya, i em va preguntar:
-Què escrivies pare?
Però jo la vaig enganyar i li vaig dir que feia coses de feina.
Estic molt cansat fa uns deu minuts estava despullat de mig cos
amunt a sobre d’un matalàs de ioga fent fleccions. Com sempre que
no tinc res a fer em trec la camisa i la corbata i les deixo a sobre del
respatller de la cadira, el rellotge i les ulleres a sobre de l’escriptori i
començo a fer fleccions. M’agrada posar música clàssica mentre les
faig, així vaig seguint el ritme de la música.
Avui a la nit tenim planejat sopar amb la família i les campanades
tots junts, i després quedant-se una estona així en Pol i la Marta
s’entretenen amb els seus cosins.
Fins l’any que ve, estimat diari.
 Barcelona, 1 de Gener

Són les 23:00h de la nit i estic a l’hospital, no per mi sinó per en Pol.
Pensava que el menys ahir podria haver anat millor que la nit de
Nadal però no va ser així.
Tot anava molt bé, com cada any vaig acabar amb la boca plena de
raïm.
Quan era la 1h, els petits estaven molt inquiets, no paraven de
moure’s cap aquí, cap allà. La Marta estava amb la Sara, la cosina de
vuit anys, elles tranquil·les jugaven amb les nines. Però en Pol, l’Aleix
i l’Albert que són els més petits, no paraven ni un segon. De cop es
van posar a jugar a “fet i amagar”. En Pol es va amagar al pis de dalt
i a l’hora de baixar en anar tan ràpid va caure per les escales.
Ràpidament vam anar a l’hospital i li han fet tres punts al cap.
L’Aina i jo ens hem quedat a dormir a l’hospital, i a la Marta l’hem
deixat amb els avis.
Mentre ells dormen jo estic aquí escrivint al diari i de lluny sona una
cantata de Scarlatti interpretada per Brian Asawa, admiro aquest
clàssic.
Fins aviat.
 Barcelona, 2 de Gener

Estimat diari!
Avui en Pol ja està molt bé, el metge ha dit que avui ja podem anar
cap a casa. Primer de tot anirem a buscar la Marta a casa dels avis i
després cap a casa a descansar.
Vam dinar a l’hospital tots tres i quan vam acabar, vam anar a casa
de l’àvia. Un cop vam arribar, vam tocar el timbre i ningú ens va obrir,
ens vam imaginar que estarien al supermercat.
Quan vam arribar a casa, vam obrir la porta i es sentien uns sorolls i
els tres ens vam espantar molt perquè com a la nit no i va dormir
ningú a casa i podria haver entrat algú.
Em vaig acostar al menjador amb l’escombra i l’Aina i en Pol estaven
uns passos mes enrere. Viag obrir i es va sentir un: “Sorpresa”. Hi
havia tota la família per veure en Pol. Això el va posar molt content.
Tot això que va passar amb en Pol ens va ajuntar molt amb l’Aina,
com que ens vam preocupar molt ens vam deixar de “xorrades” i vam
estar molt units.
Per fi, ja tornavem estar bé, els quatre junts.
Quan van marxar tota la família. L’Aina i jo ens vam ajuntar i ens vam
abraçar ben fort i tot seguit va venir un d’aquells petons tan
apassionants. Ara de fons es sentia “És nadal el meu cor quan
somrius content de veure’m....
Els dos vam somriure i vam anar amb en Pol i la Marta.
Ja ho sol dir la gent. Any nou, vida nova.