Академический Документы
Профессиональный Документы
Культура Документы
Motius:
Menjarem sa Cuidarem lentorn Deixarem una terra ms rica del que era abans de comenar Fomentarem la biodiversitat Farem exercici I farem terpia. Oblidarem la immediatesa a la que estem acostumats
SISTEMA NATURAL
FULLA ECOSISTEMA = Sistema dinmic i autnom
SL
ARREL
Regulaci dels ssers vius de manera espontnia (plantes, fongs, bactries, insectes...)
Recirculaci dels nutrients de manera espontnia
TIJA
FULLA
AGRICULTURA
RESILINCIA
Capacitat que t un sser viu per suportar una agressi externa i tornar a lestat anterior Hem de regular nosaltres les entrades i fer els retorns al medi Hem de controlar lequilibri entre la planta i lentorn Dotar al sistema de la mxima rusticitat possible
LA PLANTA
Part aria: llum i CO2 per realitzar la fotosntesi. Oxgen per respirar Arrels: O2, aigua per dissoldre les sals minerals
CO2
O2
Aigua
Micronutrients Fe, Mn, Cu, Mo,B, Zn Macronutrients: N, P, K, Ca, Mg, S
TROFOBIOSIS
TROFO =ALIMENTACI BIOSI=VIDA
Disposici que t un sser viu a posar-se malalt en funci de la seva alimentaci
Si hi ha un excs de nutrients a la planta, aquesta ser ms vulnerable a plagues i malalties Si hi ha una mancana presentaran deficincies nutritives.
ESQUEMA
Neus Vinyals
EXEMPLE: EL NITROGEN
BIODIVERSITAT
Qu en penseu daquestes dos imatges? Quin penseu que s el model ms sa? En quin dels dos creieu que hi ha ms aportaci dagroqumics?
BIODIVERSITAT
Al sl (el 70% de la biodiversitat es troba en aquest medi) Als cultius Entre cultius A lentorn
BUSCAREM LEQUILIBRI
La biodiversidad es uno de los factores que contribuyen a aumentar el control natural de los insectos plaga en los sistemas agrcolas, mediante la conservacin en el medio de los enemigos naturales, ya que brindan alimentos alternativos y refugios en las pocas adversas. Por todo ello es muy importante la presencia de hbitats no cultivados para el xito de los artrpodos beneficiosos, en cuanto a la oportunidad y seguridad en la disponibilidad de dichos recursos.
I LES PLAGUES?
RESULTAT: biodiversitat
RESULTAT: biodiversitat
EL CLIMA
Haurem dinformar-nos de: Perodes de glaades Pluviometria Contrast entre dia i nit Temperatures mximes i mnimes Vents dominants
El microclima del nostre hort estar regit: exposici a la llum del Sol lorientaci els vents lorografia...
EL CLIMA
Marcar les pautes en quant a dates de sembra i/o transplantament Determinar el lmit de desenvolupament de certs cultius i dalgunes collites.
LA LLUM I LA CALOR
La duraci de lexposici al Sol, condiciona lactivitat vegetal, determinant el comenament i la duraci de les fases vegetatives: germinaci, desenvolupament, floraci, fructificaci i maduraci.
LA LLUM I LA CALOR
Els horts necessiten un mnim de sis hores dexposici solar al dia. Haurem de tenir en compte la necessitat de llum de les plantes alhora de distribuir els conreus s important conixer com va lombra i la distncia que pot assolir al llarg del dia per tal de distribuir els cultius
LAIRE
Han destar en un lloc prou ventilat perqu no es formi humitat que ens podria portar malalties criptogmiques (produdes per fongs), En desmesura provoca que la terra seixugui rpidament i en cas de vent fort, prdues de flors i fruit, aix com trencament de tiges.
LAIRE
Podem evitar-ho fent barreres vegetals on podem intercalar arbustos de baies per consum i alhora crear un refugi per ocells que ens poden ajudar menjant aquells cucs que provoquen desgavells en el nostre espai.
LAIGUA
Laigua pot ser tant vital com nociva per les plantes. Shan de fer els regs necessaris i en la justa mesura per tal de no perjudicar les plantes i no fer un malbaratament daigua
Cal estar alerta a les previsions meteorolgiques per no fer regs innecessaris, i tenir la terra ben cavada perqu laigua entri en contacte amb les arrels.
Ens anir molt b disposar dun senzill pluvimetre Tamb podem recrrer a tapar la terra amb palla o restes vegetals (encoixinat o mulxing) per conservar la humitat de cara a la calor i evitar lencrostament de la superfcie.
LAIGUA
El
millor indicador per saber si s necessari un reg s tocar la terra. Est b tenir una rutina, per no est de ms valorar-ho al moment.
Laigua de pluja ser el nostre millor aliat, ja que s la de millor qualitat, aix que sempre estar molt b disposar de dipsits on recollirla, ja sigui per regar, o per preparar preparats vegetals.
LA TERRA
La terra s lespai vital on es desenvolupen les plantes. Hem dentendre que la terra est viva i considerar-la com un ecosistema on es desenvolupen una srie dssers vius en simbiosi i estretes interdependncies.
TIPUS DE TERRA
Depenent del tipus de terra que tingui el nostre hort, haurem dactuar duna manera determinada. En el fons no ens haurem de preocupar gaire perqu poc a poc amb les nostres prctiques li anirem donant vida i corregint-la
TEXTURA APROXIMADA
Agafem una mostra de sl humida i la pressionem amb els dits, si la sensaci s com de sucre ser un sl arens, si s sabonosa ser llims i si resulta enganxosa es tracta dun sl argils
% DARGILES
Per determinar el % dargila, agafarem una mostra de sl i la humitejarem. Intentarem fer un cilindre, si no s possible tindr menys dun 10% dargiles. Si hem pogut, llavors intentarem la forma de mitja lluna i si no ens sortim ser perqu t menys dun 15% dargila. En cas que haguem pogut provarem de formar una rosquilla i si es trenca ser perqu estem entre un 15 i un 20%. En el cas de poder-la fer parlarem de ms dun 20% dargila
% DARGILES
TERRA FRANCA
s la que t de forma equilibrada argiles, sorra, llim i humus. s la terra idnia ja que resulta fcil de treballar i ret la humitat sense aterronar-se.
TERRA FOSCA
El color ens marca el seu bon estat Recorden les terres del bosc Les terres de color clar ens indiquen la seva mancana en matria orgnica
TEXTURES
LES PLANTES
Buscar varietats ben adaptades a la zona en que es fa
lhort i informeu-vos b dels moments per plantar cada espcie. Tingueu en compte quines sn les vostres preferncies i el vostre consum per tal de poder abastir la unitat familiar. Respecteu les associacions de cultius. Obtindreu millors resultats. Plantar plantes que tinguin finalitats diferents al consum. Per fer preparats vegetals molt tils per repellir insectes que no desitgem, enriquir el sl, dinamitzar les plantes... Deixar espigar algunes plantes per obtenir les llavors. Si s possible, produir el planter nosaltres mateixos amb la finalitat dobtenir plantes millor adaptades
TIPUS DE LLAVORS Llavors locals Llavors comercials millorades Llavors hbrides Llavors transgniques
OBJECTIUS PERSONALS
MIDA DE LHORT
Hort petit: t entre 30 i 40 m2. No ens preocupem, podem fer horticultura vertical, s a dir, aprofitar tanques, parets... o aplicar el mtode del bancal profundo Hort mitj: t entre 50 i 200 m2. Es calcula que si es fa una bona planificaci, es pot treure menjar per una famlia de 4 persones. Podem posar un petit hivernacle, un corralet, algun fruiter... Hort gran: quan ja superem els 200m2. Sha de fer una bona estructuraci de les parcelles i podrem fer bones rotacions, deixar espais de guaret o plantar adob verd. Tamb podem tenir bestiar que pasturi i ens adobi la terra, posar fruiters..., a la fi tot el que vulguem i puguem portar a terme sempre que tinguem temps i les eines adequades.
PRIMERES DECISIONS
Ubicar lhort tenint en compte els factor de llum, aire, aigua i terra. Allunyat darbres grans Terra plana Tipus de reg Tipus dhort
DISSENY DE LHORT
Dintre de les nostres possibilitats, cal que jugui al nostre favor: Triarem el disseny ms adient al terreny i a les nostres possibilitats Distribuirem lespai per treballar cmodament sense trepitjar les zones plantades Bons passadissos per posar-nos de genolls, passar el carret, la maquinria... Hem de repartir lespai en un mnim de 4 parcelles per fer bones rotacions Val la pena assentar-se una estona per ser conscients de les nostres possibilitats (hores de dedicaci i esfor que podem realitzar)
BANCALS ELEVATS
BANCALS ELEVATS
REC A MANTA
ALTRES EXEMPLES
ALTRES EXEMPLES