CONNECTORS TEXTUALS

METADISCURSIUS O DORDENACI Expressen una relaci temporal interna del discurs.

Primer Segon En primer lloc A continuaci Finalment Dentrada Dantuvi Per comenar En darrer lloc En ltim terme Per acabar En resum Per concloure En poques paraules

TEMPORALS Caracterstics dels textos narratius i dels textos expositius que segueixen lesquema de seqncia temporal.
A linici de Ms tard Desprs A continuaci Al cap de Immediatament Mentre Alhora Simultniament Parallelament Mentrestant Durant A partir de (data) En (data)

ADDITIUS Suma
I A ms Tamb Tampoc

Intensificaci
Encara ms Fins i tot

Distribuci
Duna banda, de laltra Per part, per l altra

Digressi
Per cert A propsit

Generalitzaci
Generalment En general

Especificaci
En concret Especialment En particular Fet i fet De fet

Ampliaci
En efecte Efectivament Certament Per descomptat

Canvi de tema
Quant a Pel que fa a Abordarem ara

Conclusius
En resum En sntesi En conclusi En definitiva En suma

CONTRASTIUS Adversatius: expressen oposici, caracterstics de lesquema oposici/contrast.

Per En canvi Al contrari Tanmateix Mentre Mentre que

Concessius: contrasten idees en qu el segon element es realitza superant lobstacle que representa el primer.
Encara que No obstant aix Ara b Tot i que A pesar que

REFORMULACI Introdueixen un enunciat que reformula la idea anterior o que la reconsidera o modifica.
s a dir o s Vull dir En altres paraules Dit daltra manera Encara millor Millor dit Si ho preferiu Al capdavall Al cap i a la fi

EXEMPLIFICACI Introdueixen una idea particular que illustra una idea general.
Per exemple Com ara En concret En efecte Posem per cas Sense anar ms lluny Verbigrcia Com a illustraci Com a prova Aix

CAUSATIUS La relaci de causalitat s pot expressar mitjanant una connexi causal, consecutiva, condicional o final. Causals
La causa s Perqu Ja que Com que La causa da s

Consecutius
Com a conseqncia da Per tant Aix doncs Llavors Com a resultat Per aix

Condicionals
Si Llevat que Posat que

Finals
Perqu A fi que

REMARQUES SOBRE ELS CONNECTORS

Copulatius La conjunci i no canvia a e encara que la paraula segent comence per i.

Disjuntius La conjunci o no canvia a u encara que la paraula segent comence per o.

Adversatius La locuci no obstant va sempre acompanyada del demostratiu aix o de la circumstncia a qu faa referncia (No obstant el mal oratge, eixirem a sopar). *Pel contrari s un calc, cal usar per contra o al contrari.

Causals Les conjuncions puix, puix que, car, sn formes arcaiques prpies de registres molt formals. En la locuci com que s incorrecte ometre la conjunci que. Ex. Com que no estudia prou, no aprova. La traducci del mot castell pues amb valor causal s perqu en estndard. *Degut a s un calc del castell; cal substituir-la per a causa de, per ra de, grcies a, per culpa de, etc. Ex. Lexcursi es va anullar a causa de la pluja.

Consecutius La conjunci doncs, t sempre un valor consecutiu, mai causal.

Condicionals Posat que s una conjunci condicional, no causal: Posat que decidrem anar de viatge, tho comunicarem. En cas que no porta preposici de (a diferncia del castell). Ex.: En cas que pregunte, no li contestes. Sn calcs del castell els connectors *cas que, *amb tal que, *sempre i quan, *a no ser que. Equivalncies possibles: en cas que, sempre que, amb la condici que, llevat que, fora que, excepte si. Sn calcs del castell les construccions *com + subjuntiu i *de + infinitiu amb valor condicional. Ex. De haberlo sabido, no habra ido / Si ho haguera sabut, no hauria anat. Como vuelvas a hablarme as... / Si tornes a parlar-me aix...

Concessius Sn calcs del castell les construccions *per molt que, *aix + subjuntiu. Ex. Por mucho que lo intentes... / Per ms que ho intentes.... As reviente, no reconocer que est equivocada/ Encara que rebente, no reconeixer que est equivocada.