Els animalons de Can Solei

Crnica duna cacera fotogrfica

dia podem passar pel parc de Can Solei i no fixar-nos en tota la fauna i les especies de plantes diferents que hi ha. Per aix crec que lhem de conixer millor. Hi ha coses fora curioses, que potser no havem vist abans i que ara ho tenim davant dels nostres ulls i no ens hi fixem. Aix que disposat a fer una satisfactria cacera fotogrfica, pel parc de Can Solei, vaig trobar el segent: Vertebrats. Mamfers. Personalment noms en vaig veure un, el gat, que tot corrents intentava amagar-se. Tamb mha semblat veure als vespres destiu sobrevolar lescola petits rats penats. Per vaig tenir proves que al menys hi havia un mamfer ms: la rata. La prova va ser que vaig trobar ver per les esmunyedisses rates. Aqu en teniu una fotografia.

Cada

Els sons que ens va semblar identificar sn els de les segents aus: garses, cotorres, merles, puputs i coloms. Aquests sn els sons que ens va semblar sentir, perqu de puputs no en varem veure i dels coloms no hem fet cap fotografia, per en canvi de tots els altres ocells s que en tenim. Fer fotografies als ocells no ens va ser gens fcil, no sestaven quiets. Quan ens hi posvem, fugien volant, semblava que ho fessin expressament, ens posaven dels nervis. Ara us mostro la preciosa fotografia de la garsa.

Garsa dalt duna branca de pltan . Les garses aqu a Can Solei sn molt tpiques i abundants. A les garses les fascinen les coses brillants, per aix quan els nens i nenes els cauen paper dalumini (que s un paper fora brillant) quant tornen a classe les garses els venen a recollir i sels emporten al seu acollidor niu. Els coloms fan el mateix per per diferents qestions, s a dir, que els coloms no es fascinen amb la brillantor si no amb el menjar, les restes de lesmorzar. Els coloms sn unes bsties molt brutes i empipadores. No paren mai quiets b, quan es tracte de menjar fan el que faci falta.

Trampa per a rates. Aus. Al parc nhi havia per donar i per vendre, senties ms de cinc xiulets diferents alhora, era impressionant tot aquell concert desplndids ocells. Hi havia tants ocells que tots no van poder tenir la seva prpia fotografia.

Ara parlar de les cotorres. Aquestes aus sn molt xerraires, no saben callar. Viuen en petits clans i sajuden les unes a les altres, grcies aix les cotorres podrem dir, que shan apoderat del tro de les aus que abans posseen els fastigosos coloms i ara sn un animal ms en la fauna del parc. Les cotorres no noms han aconseguit el tro deixant anar la seva desmesurada veu si no que tamb ho han aconseguit espantant i fent fora els altres ocells grcies el seu gran nombre. Aqu en teniu unes fotografies.

Hem de tenir en comte que les cotorres sn de la famlia dels lloros i sn de les aus ms espavilades i intelligents Un dels ocells ms petits que vaig veure em va semblar que es tractava duna mallerenga. Una mallerenga s fcil de confondre amb un pardal que tamb est en la llista de la fauna del parc. En la segent fotografia podeu observar locell en qesti dalt de la faana de lescola de parvulari, amb la mirada fixa a la palmera del davant.

Mallerenga (?) estarrufada Cotorra al niu A continuaci tenim un dels animals ms foscos, la merla. Daquests ocells nhi ha molts al parc encara que no sempre estan a la nostre vista, perqu acostumen a estar en les zones ms frondoses i fosques. De veritat jo noms en vaig poder veure un exemplar i tenint molta sort en varem fer una fotografia. Podem veure una preciosa merla dun color negre llampant on hi ressalta el seu bec groguenc.

Cotorres xerrant

Cotorra recollectora

Merla descansant a una branca

 Rptils. Al parc nhi ha, sobretot de sargantanes i dragonets, encara que alguna vegada mha semblat veure algun llangardaix. Escarxofada a qualsevol pedrs, prenent el sol no sens far gens difcil trobar-hi una sargantana o un dragonet intentant passar malgrat tot desapercebudes. Prenen el sol perqu sn animals de sang freda i necessiten lescalfor del sol. A les sargantanes les pots sentir com samaguen per thaurs de passar molta estona per guanyar-te la seva confiana. Per aix penso que les fotografies que els hi hem fet tenen molt de mrit, perqu com us he dit ens hi varem passar llargs minuts intentant que confiessin amb nosaltres, que sacostumessin a un objecte estrany per elles com s la cmera fotogrfica. Aqu en teniu una elegant exemplar.

veu clarament el seu cau i el seu cap amb un ull ms aviat fosc. A la primera es veu clarament que surt del cau i en la segona es veu que vigila, possiblement els ous.

Sargantana sortint del cau

Sargantana a laguait dins del cau Sargantana roquera femella Les sargantanes de les fotografies sn totes de la mateixa espcie, aquesta espcie sanomena roquera. El que estranya s que mascle i femella no tenen el mateix aspecte ni de bon tros, aquesta espcie de sargantana la femella es llisa, de color marr clar i s rasposa mentre que el mascle t ple de taques el seu lluent cos. En les segents fotografies sobserva la sargantana mascle de lespcie que hem estat parlant. En la primera es veu perfectament el seu habitatge i la forma de la seva petita columna vertebral. En la segona fotografia es Amfibis. Ara al parc s impossible de veurels perqu no tenen habitatge on establir-se, per se del cert que nhi ha. Jo personalment mhe fet un fart de veure capgrossos voltar per la bassa, s a dir que tamb hi ha granotes. Al parc hi ha dos basses, una de les quals est en obres, aix que encara ens queda una bassa on explorar i aix mateix vaig fer. Aprofitant que tinc un microscopi digital (que pot fer fotografies del que es veu, es connecta a lordinador i la imatge es veu per la pantalla) vaig agafar una mostra daigua de la bassa. Laigua era bruta i jo em pensava que hi trobaria algun animal microscpic i aix em porta a parlar dels essers invertebrats.

Invertebrats. Microorganismes. Els anomenem aix perqu sn molt petits, jo aquest tema no el domino massa per us puc ensenyar les seves fotografies encara que no spiga b el que sn, formen part de la cacera fotogrfica. Ara os ho mostro.

A laigua si us hi fixeu podreu veure una mena dous dun color verds, aquests ous deuen ser dels animals que ens pensvem que eren capgrossos. A la segent fotografia hi podem observar una resta ms ben conservada daquell misteris animal just al costat dun altre organisme microscpic. Ara us lensenyo.

Microorganismes a 200 augments

Possible microalga a 200 augments Tots aquets noms sn una proposta per aquest petits essers de laigua que he experimentat amb el microscopi: microorganismes, microalgues. Per ja us he dit que tot aix no ho s del cert.

Mostra daigua a diferents augments Aquesta mostra daigua ens va semblar que contenia capgrossos morts perqu la mostra lhavem tingut diversos dies sense que li toques llum del sol i sense oxigen. Per desprs varem comprendre que era massa petit per ser un capgrs.

 Molluscs. Ara no s temps per trobar-te els molluscs ms habituals al parc: els cargols i els llimacs. Malgrat tot varem tenir sort a trobarnos dos cadvers de cargol i els rastres de les seves babes als pedrissos. He dit que no s temps de trobar-te molluscs perqu aquests essers surten a poques humides i ara encara que sigui lAbril i que avui com cada any plogui no haur plogut el suficient per animar a sortir els cargols, els llimacs i altres besties. B ara us mostro els dos cadvers: un dofegat i el seu company assecat.

El que s que puc fer s parlar-vos de les teranyines. De teranyines en vaig trobar de dos tipus, una que podrem dir que s lhabitual, i laltra que vam trobar sassembla molt a una xarxa de circ. Les teranyines amb forma de bossa, es troben en llocs secs, nosaltres la vam trobar en un arbre mig mort, en canvi les teranyines ms comuns, les circulars o en forma despiral, estan en llocs on hi creixen plantes, llocs verds i humits.

Teranyina circular Cargol ofegat illuminat pel sol

Teranyina en forma de bossa A les teranyines de xarxa de circ, els insectes sn els equilibristes, i cauen a la bossa i no en poden sortir. Sn el sopar de laranya.

Cargol sec a un fulla dheura

Arcnids. No en vaig trobar nhi un, no vaig veure cap arcnid, em vaig quedar bocabadat. Jo esperava que all on trobs una teranyina hi trobaria una aranya, ja fos peluda, grossa, petita, extica, estranya, per res, nhi una trista mini-aranya. Per mi, que aquets dies de cacera fotogrfica els ocells van fer la seva prpia cacera, per darcnids.

Petit insecte atrapat a la teranyina

 Insectes. Al parc nhi ha moltssims, des de espiadimonis fins a formiguetes que van fent el seu cam. La llstima s que no hem fotografiat el que hem volgut sin el que sha deixat. Els primers que es van atrevir a fer-se una fotografia van ser les amables papallones. La primera s una de les ms comunes dins el parc, aquesta es va deixar fotografiar perqu estava una mica fotuda, si us hi fixeu veureu que les ales no les t gaire b, sembla que a cada ala li hagin fet una bona queixalada.

Desprs de les papallones, qui es van atrevir a fer-se una fotografia van ser les mosques. De mosques en vam trobar de ben estranyes, per no totes es van deixar fotografiar, noms algunes. Daquests insectes en tenim una bona collecci, per us en mostro un parell de ben diferenciades, perqu la primera s de les menys vistes del parc, sembla una mosca vaca, jo no lhavia vist mai, ara us lensenyo.

Mosca tacada Papallona Aquesta segona papallona era impressionant, encara que la fotografia hi surti mitja ja nhi ha prou per admirar-la. En batre les ales se li veia un to verds a les vores, no s si es pot apreciar a la fotografia. La fotografia est aix de ben feta perqu vam dispara sense mirar, al igual que molts altres insectes que els vam enxampar al vol. Perqu la pugueu veure us la mostro. I tot seguit una coneguda mosca, la domstica, que a lestiu sempre ens est tocant els nassos. Aquesta mosca, com he dit, no t res despecial per ja que ens vam esforar per fer-li la fotografia, aqu la teniu.

Mosca com

Papallona fugissera

Ara us parlar dun insecte molt estrany que en desconec el nom, en dic estrany perqu no vola com els altres. s capa de fer ziga-zagues i mantenir-se susps en laire com les libllules. Semblava que volia sortir a la fotografia perqu ens anava seguint, i al final li van fer els honors i el vam caar a ple vol, i aqu teniu la prova. Abella obrera libant una flor Ms tard vam ensopegar amb una vespa, fan por oi ? Per no vam patir per fer-li la fotografia perqu la veritat s que sestan molt quietes quan no volen.

Insecte desconegut en ple vol

Vespa a les herbes Detall del mateix insecte Perseguint una papallona vam ensopegar amb una abella que estava enfilada a una flor, i per poder fer la fotografia vam patir una mica, perqu cada cop se nanava un pam ms amunt, i al final li vam fer la fotografia de puntetes i amb molta feina per aguantar lequilibri. Per aix la fotografia que li vam fer no se li veu gaire la cara, tenia molta feina en buscar pollen per les aromtiques flors. Idea i text: Joan Sindreu i Riba, amb les fotos mha ajudat mon pare. A la propera fulla trobareu una imatge treta del Google Earth, on he indicat all on vam fer totes les fotografies amb els nmeros corresponents i un plnol del parc que he trobat a la web de lrea Metropolitana de Barcelona. Fins aqu la meva petita contribuci al coneixement daquest parc que tan ens estimem tots, Can Solei, per, si puc escollir, el proper treball que mencomanin el far de les floretes que sestan ms quietes...