Disseny dels Processos Educatius Grau en Mestre dEducaci Primaria Universitat dAlacant Curs 2011 - 2012

COMENTARI ARTICLES

PRCTICA ARTICLES REVISTA PROFESSIONAL

ngela Jorro Hernndez Grupo 9 26/03/2012

Freire, Heike (2012, enero). NIAS Y NIOS HIPERACTIVOS?. Cuadernos de Pedagogia, 419 (5055) Diagnosticar-li a un xiquet TDAH est de moda. En Espanya entre un 5 i un 10 % dels xiquets pateixen aquest trastorn, encara que per a alguns psiclegs prop del 75% dels casos no estan identificats i per a altres, al voltant del 30% dels diagnstics son erronis. Son els xiquets els que pateixen una malaltia? O som nosaltres els que exigim massa dells i els que fallem al fer les coses de forma que no els interessa? s que no nhi ha una altra soluci que medicar-los amb un psicoestimulant que no cura i que produeix nombrosos efectes secundaris? Hi trobarem a larticle ms informaci sobre aquesta malaltia i alternatives ms acords amb els ritmes del xiquet. Hem de tindre en compte que hi ha dos subtipus de smptomes: hiperactivitat i dficit datenci. Podem emmarcar a un xiquet en un subtipus o als dos, per sempre ha danar associat a un desajust psicolgic, social o educatiu i prolongar-se almenys sis mesos per etiquetar-lo com a hiperactiu; a ms, el diagnstic ha de completar-se amb tests i qestionaris. Per a molts autors citats per larticle, el problema el t la societat i no els xiquets. Estem oblidant el que s ser xiquet i les necessitats que aquestos tenen: s mes rpid i cmode fer dels problemes una realitat provada en lloc de resoldrels. I es que hi ha gent que pensa que el TDAH es degut a les majors exigncies escolars, cada vegada a edats ms primerenques, a les poques oportunitats de joc i moviment, a lexcs destimulaci sensorial i a la falta de recolzament a les famlies. Els xiquets necessiten al menys 3 o 4 hores de joc actiu, cosa que no tenen, perqu la televisi i els videojocs no son joc actiu; a ms, un estudia de la revista Pediatrics confirma que durant els primers set anys de vida, cada hora de pantalla incrementa en un 10% les possibilitats de patir TDAH. Seguint aquesta corrent, la hiperactivitat respon a problemes psquics, sofriment o sobrecrrega emocional, i la falta datenci es relaciona amb dols per separacions, poca presencia emocional dels pares, inseguretat afectiva i necessitats daprovaci. I que fem davant aquest problema? Triem la soluci ms fcil: medicar-los. Aix, lo nic que aconseguim es desposseir-los de la seua voluntat per aprendre a gestionar les seus emocions, i a no s una soluci. Sortir daquest problema significa que hem dacceptar la nostra responsabilitat en els problemes dels xiquets, que hem de conixer-los, respectar-los i satisfer les seues necessitats; adaptar lentorn a ells en lloc de fer el contrari. s necessari oferir-los les explicacions ms lentament, estar prop dells, canviar dactivitat constantment, permetrels el moviment dins dun ordre i confiar-los responsabilitats. El que siga, per tal devitar cassos com els que encapalen larticle. El que ms mha cridat latenci es el ttol de larticle i no tan sols el fet de que siga una oraci interrogativa, em pareix ms interessant que lautora utilitze en primer lloc el femen i desprs el mascul; de fet, alhora de transcriure el ttol ho he fet al contrari. Al meu parer, es tracta dun article interessant, que haurien de llegir tots els mestres i progenitors, tinguen o no un alumne o fill amb aquestes caracterstiques. No en sabia molt sobre aquest trastorn, per la qual cossa llegir larticle mha perms aprendre coses sobre ell, i desprs de llegir-lo, estic en contra de medicar-los amb aquest frmac altament addictiu i amb efectes secundaris, que no posa fi al problema. Per a mi, hauria de ser la ltima soluci.

Benhammou, F. y Argem, R. (2012, febrero). ALUMNADO DE ORIGEN INMIGRADO Y XITO ESCOLAR. Cuadernos de Pedagoga, 420 (46-50)

Hui dia, trobar-nos a laula un percentatge important dalumnat emigrant s una realitat. Per, fins quan es considera a una persona immigrant? Incideix realment aquest factor al rendiment escolar? En cas de que siga aix, perqu ocurreix a? Passa daquesta manera en tot el mn? Aquest article respon a aquestes i altres preguntes. En la majoria dels pasos de la OCDE, la migraci s un factor predictiu de baixos resultats acadmics i dabandonament escolar. Aix ho demostra linforme PISA, la diferencia de resultats entre alumnat estranger i autcton s significativa, tant que no sexplica tan sols per la condici socioeconmica de la famlia. A ms, el fracs escolar de lalumnat estranger es del 38.6% i per als natius un 17.1%. s curis que aquesta situaci no es done en tots pasos, el que vol dir que aquesta situaci no s inevitable. En Espanya, la atenci a aquest alumnat gira al voltant de la seua incorporaci als estudis primaris i secundaris; per ara el repte s estudiar e identificar els elements que afavoreixen lxit escolar i elaborar propostes que contraresten les carncies. Daltra banda, ens ha de preocupar el fet de que, degut al fracs escolar, els joves no continuen amb els seus estudis post-obligatoris, fet que minva les possibilitats de que sincorporen en condicions de igualtat en la vida adulta. I s que, hem de ser conscients que la escola es un escenari clau de socialitzaci ja que el seu objectiu principal es ladquisici de coneixements, habilitats i capacitats que asseguren la incorporaci dels alumnes com a ciutadans amb plens drets en la societat. El factor que influeixen en la trajectria educativa i social dalumnes immigrants sn diversos i hem de tindre en compte que cap dells s determinant, el que influeix s la combinaci de tots. Alguns dells son: els antecedents socioculturals i les caracterstiques individuals dels estudiants, les variables vinculades a les condicions dassentament i a les poltiques dacollida, les caracterstiques del context educatiu i les caracterstiques de cada centre educatiu en particular. Sobre les tres primeres, els docents tenim poc marge dintervenci, per sobre lltima hi podem influir tant al nostre centre com a la nostra aula. En aquest sentit, hem de tindre molt en compte la vinculaci entre famlia i escola considerant tres aspectes: en primer lloc el paper de la famlia com transmissor de pautes i valors socials, en segon lloc les expectatives que tenen sobre els xiquets escola i famlia, i per ltim, la importncia que t lescola en la integraci de les famlies que procedeixen de diferents contextos educatius. s important no oblidar tot a perqu la implicaci de les famlies en leducaci redueix els desavantatges socioeconmics que fan efecte en lxit escolar. Al meu parer, hui dia tenim una visi de la immigraci inadequada. Pensem que el fet de que hi hagen alumnes immigrants a laula augmenta les diferencies de nivell entre lalumnat, i per tant, redueix el ritme de treball. Pense que hem de fer alguna cosa per veure la diversitat com un element enriquidor. Aix mateix, reconec important la comunicaci entre docents i famlies per tal que puguen compartir prctiques exitoses.