Drames Rurals, Vctor Catal

En Met de les Conques: En Met era el fill d'una casa on hi vivien la seva mare i la seva via, les Conques, amb fama de bruixes al poble. La seva vida era molt miserable, no tenia amics i era un marginat. Per un dia, en Met, com que no tenia res ms de bo a fer, va decidi anar a un lloc calent i on no shavia de pagar, lesglsia. Va arribar al poble un predicador de fora el qual entusiasm en Met. Aquest, va comenar a assistir als oficis de manera regular, ja que es sentia identificat amb el que deia la religi. La seva mare va morir i ell decideix fer penitncia a una cova perqu se li apareix per primer cop Jess. Per en el cam, les forces el van abandonant, fins que arriba a la cova, all cau en un forat i es trenca una cama. Es queda inconscient i se li apareix Jess per segon cop, per al cap d'un temps es queda ests al terra i mort. Idilli xorc: Tot sinicia quan un grup de captaires comena a tirarli pedres a una parella, en Tit i la Laia. Aquests, tamb ho son. Desprs daix, lautor, ens explica com sha arribat a aquesta situaci. Els dos pidolaven pel seu compte, un dia es van trobar i es van comenar a explicar les seves penes. En Tit, va veure que li convenia una dona de carcter i li va demanar per casar-se. Decidits a unir-se en matrimoni, marxen cadasc a casa seva i la notcia del casament sescampa. Com que els nebots del 'Tit' tamb s'adonen de la notcia. La familia del Tit saprofitava dell i quan reben la notcia, els seus nebots lapallissen. El 'Tit' espantat i compungit, es socorre a casa de la Laia i els dos decideixen anar a veure al rector perqu els casi l'endem a primera hora del mat. Quan hi van, per, es troben amb un problema i s que no troben testimonis. El campaner es va designar a s mateix com un dels testimonis per solucionar el problema i el va sortir al carrer a buscar a algun altre testimoni. Finalment, aconsegueix que un captaire cec sigui l'altre membre que els fa falta per dur a terme el casament. Aix doncs, es casen i quan els dos protagonistes surten al carrer els comencen a ploure pedres des de diversos llocs. Aconsegueixen entrar tots a dins l'edifici, on s'havia fet la celebraci, per tal de salvar-se de les pedregades. Tots menys un, el Tit, que no es va poder salvar de la pluja de pedres que li va caure al cim fins a causar-li la mort.

Parricidi: El conte comena amb la Lena que est sola a casa, el seu marit, en Filet, que se n'ha anat a la taverna i el seu fill que dorm. Ella rep la visita del seu amant, que a causa dun atac de gelosia, lassassina. En Filet arriba a casa begut i no se nadona de que la Lena s morta i es fica el llit al costat del cadver de sa esposa i dorm. Lendem, el Titet es desperta i pensant que la seva mare i el seu pare dormen, surt a la porta de casa. Ser llavors quan les venes pugen a veure perqu la Lena no baixa, i es troben amb lassassinat. Acusen a en Filet ja que es el ms proper a lacte, a ms el petit Titet sense voler va esborrant pistes de l innocncia del seu pare. Aquest es atrapat i empresonat per la justcia, a ms no pot dir res en contra ja que aquella nit va arribar begut i no sen recorda de res. Daltabaix: Aquest conte ens explica la histria duna famlia formada per un home dedat avanada, molt dropo i amb dos fills, ms treballadors que ell. Un daquests tenia un carcter molt agressiu. Un dia, aquest, anomenat per la gent Ver va anar buscar

una companya sentimental al poble del costat ja que dins del poble tothom que el coneixia no el volia. Es va casar amb bona dona que, tan aviat com va formar famlia, es va convertir en una desgraciada. Els tres homes de la casa li feien la vida impossible i lamargaven, a ms la tractaven com a una criada i sempre havia de estar a la seva disposici sobretot a la del dropo de lavi. Ella es va anar consumint per les condicions de vida que pata famlia. Tot hi aix, es va aventurar a tenir un fill. Per un dia el Ver intenta provar un nova mula que no tenia domada i va intentar fer-ho a la fora i torturant-la, la mula en un moment donat va envestir al Ver matant-lo a ell, al seu pare i al seu fill. Lnic germ que queda fa fora de casa a la vidua. I es veu obligada a viure al carrer demanant caritat. El pastor: Aquesta historia sinicia amb un petita explicaci de les peculiaritats del carcter del pastors de l Empord el quals el classifica de frvols, violents amb molt males pusses. En Ton, un pags que estima la seva terra ms que cap altre cosa a la seva vida (ms que a la seva famlia) arriba al seu hort i veu que li han destrossat. De manera que decideix ficar-li figues amb homs, per venjar-se de qui li destrossa la seva estimada terra. La historia fa un flashback per explicar-nos que va passar amb lhort. En Nessi, un pastor, va tenir una disputa amb un caador i els gossos sacabaren barallant. El Moro, el gos del Nessi, acab la baralla mal ferit. Lamo, ple dira, impotent i havent sentit el seu orgull ferit al no poder venjar-se directament del caador perqu aquest

tenia molt bones influencies ja que la dona sentenia molt b amb el cacic, decideix pagar-ho amb innocents, aix que irromp en diverses terres destrossant tot el que troba al seu pas, inclosa la den Ton. En aquest punt lhistoria torna al present, el ton al cap de dos dies decideix tornar de nit a les seves terres per saber si la trampa de les figues havia donat resultat. All es troba en Nasi molt enfadat per la jugada i tenen una disputa en la qual en Ton acaba assassinat. En Nasi, per que no sospitessin dell, decideix tirar el cos al riu. La vella: Cinc anys abans que comenci la histria, la vella de Cal Manyo, quan anava a confessar-se, va tenir un accident pel carrer i qued paraltica. Un home en un carro se la va trobar i la va portar de nou a casa seva. Tothom pensava que es moriria en aquell moment, per no va ser aix. Tot i aix mai ms pogu tronar a moures ni dir res. Com si es tractes dun moble, la famlia la tenia tot el dia al porxo. Lalimentaven de sopes i gotets de vi. Estava totalment sola i ning li feia cas. Un dia Cal Manyo va encendres i el foc acab amb la vida de la vella i alguns animals.

Lempelt: Un bon home va tenir una relaci sexual amb la dona amb ms mala fama del poble. Aquesta es qued embarassada. La conscincia del pare, loblig a cassar-se amb ella . Van tenir dos fills. El gran treballador i bon home com el pare. El petit un pocavergonya i un lladre. Un dia un ve avisa al germ gran que alg li rondava el graner per les nits. Al adonar-se de la situaci, aquest, va decidir quedar-se una nit fent gurdia. Durant la vigilncia va descobrir que era el seu germ era qui robava. Van tenir una petita baralla en la que el Noi aconsegueix reduir i encanyonar al seu germ petit. La histria acaba quan el Noi reflexiona sobre el que passa i acaba plorant.

Agonia: Tot comena quan la Bel, una dona malalta a punt de morir, decideix confessar-li al seu marit, per tal dobrir-se les portes del cel, una infidelitat en la que esva quedar embarassada i va ser la causa del seu matrimoni. Li va explicar que el fill gran no era seu, sin del metge, en Ramn, el seu antic amo. El Minguet es va enfurismar perque perdia la dona, la qual, no era tan bona com pensava i el seu nic fill de sang havia anat a lexercit. El conte t un final obert en el que el metge entra a la cambra just desprs de la confessi i el marit esta molt enfadat.

Ombres: Dues cosines orfes que shavien criat juntes, la Maleneta i la Rita, es casen i cada una va a parar a una casa diferent. Una delles, la Maleneta, acaba en una casa dun mal home que es gasta tots els diners. Un dia la Maleneta va arribar plorant a casa de la seva cosina demanant-li que la deixes viure all, i plorava dient que si la feia tornar acabaria boja. La cosina i el marit van considerar que una dona havia destar amb el seu marit i la hi van fer tornar. Uns dies desprs la Maleneta torn per ja estava boja i es va quedar aix fins el resta de la seva vida i la Rita i el seu marit es van encarregar de cuidar-la. Tot acaba amb una reflexi de Madame Severine. Lexplosi: En Peret, un obrer, s despatxat de la fbrica on treballava. Aquest, sense feina, es dedicava a vaguejar. I va haver un moment en que es va fer partidari del moviment anarquista, i va preparar una bomba per al seu antic amo. Per el tir li va sortir per la culata, la seva dona havia anat a parlar amb el seu cap per veure si podia recuperar la feina ja que ell era massa orgulls per anar-hi. Quan la bomba explot, la seva dona es trobava dins la fbrica. Va morir.

Nochebuena: La histria comena amb un dileg entre dues amigues. La Marcona invita, a la Mxima per a jugar a cartes amb Mariagneta i ja que s la viglia de la nit de Nadal aquesta accepta. La Mxima alimenta al gat i espera que aquest sadormi per anar a casa de la Marcona, quan surt de casa es creua amb Pere Anton, un malgastador que estava arrunant la seva famlia. Quan acaben la reuni, la Mxima marxa cap a casa seva. Estava molt cansada. A larribar a casa sadona de que la porta no estava tancada, creu que ha estat culpa seva, quan arriba a la seva habitaci, havent despertat el gat sense voler, veu que el seu llit esta desfet. El gat esbufega i ella es gira espantada i veu en Pere Anton darrere la porta. El gat intenta fugir de lhabitaci per lhome tanca la porta i el el mata. Estrangula a la Mxima, li roba els diners i marxa. Lenveja: Els Forros son un matrimoni feli que sestima, lnic problema s que son un matrimoni estril. Desitgen tenir fills i per aix senten una gran enveja de la gent del poble amb fills que ams els pressiona molt pel fet deno tenir-ne. Al final, desprs dhaver-se passat deu anys intentant-ho la dona sent un desig de menjar magranes,

aquest fet es podria interpretar com un antojo, tpic de lembars. Tamb de lembars psicolgic.