El cam de la Sentiu: la via altmedieval per travessar el Garraf (estudi del tram oriental)

Josep Campmany

Resumen
El camino de La Sentiu: la va alto medieval para atravesar el Garraf (estudio del tramo oriental) El macizo del Garraf es visto, todava actualmente, como una barrera natural que dificulta las comunicaciones entre el valle del Llobregat y el Peneds. Es por este motivo que a lo largo de la historia han tenido mucha importancia los caminos que lo atravesaban. Por suerte, disponemos de excelentes estudios que han profundizado en el trazado y en la historia del camino que actualmente vemos como principal: el de las costas de Garraf. Este camino, relativamente moderno (data de finales del siglo xiv), ha eclipsado la otra va que, desde pocas remotas, atravesaba el macizo por el interior, desde el valle de La Sentiu en Gav hasta las vertientes ponentinas del macizo. Este otro camino, que podemos documentar ya en el siglo xii, parece que era la continuacin de la va litoral que, naciendo en Sant Boi de Llobregat, se diriga hacia el sur atravesando los actuales cascos urbanos de Viladecans y Gav. En este ltimo punto, la va se bifurcaba: un ramal segua por el valle de La Sentiu y remontaba hasta los pies de la Morella a travs de la collada de Sostrell, mientras otro ramal segua hasta Castelldefels, desde donde una serie de senderos lo conectaban, atravesando el llano de las Basses, con el primer ramal. Esta unin se produca en el Campgrs, desde donde el camino segua hasta el llano de Querol, y desde all, por la actual carretera asfaltada en direccin a poniente hacia Ribes y Sitges. El objetivo de esta comunicacin es realizar una primera aproximacin al trazado y a la historia de este antiqusimo camino, una parte del cual actualmente es la va asfaltada que contina haciendo de eje vertebrador del parque natural. Este estudio se reducir de momento a la parte ms oriental del camino, la que alcanza los trminos municipales de Gav y Castelldefels, y la parte ms oriental del trmino de Sitges.

Palabras clave
Alto medieval, La Sentiu, Gav, Castelldefels, Sitges

Resum
El masss del Garraf s vist, encara actualment, com una barrera natural que dificulta les comunicacions entre la vall del Llobregat i el Peneds. s per aix que al llarg de la histria han tingut molta importncia els camins que el travessaven. Per sort, disposem dexcellents estudis que han aprofundit en el traat i en la histria del cam que actualment veiem com a principal: el de les costes de Garraf. Aquest cam, relativament modern (data de final del segle xiv), ha eclipsat laltra via que, des dpoques remotes, travessava el masss per linterior, des de la vall de la Sentiu a Gav fins als vessants ponentins del masss. Aquest altre cam, que podem documentar ja al segle xii, sembla que era la continuaci de la via litoral que, naixent a Sant Boi de Llobregat, es dirigia vers el sud tot travessant els actuals nuclis urbans de Viladecans i Gav. En aquest darrer indret, la via es bifurcava: un brancal seguia per la vall de la Sentiu i senfilava fins als peus de la Morella a travs del coll de Sostrell, mentre un altre brancal seguia fins a Castelldefels, des don una srie de viaranys el connectaven, travessant el pla de les Basses, amb el primer brancal. Aquesta uni es produa al Campgrs, des don el cam seguia fins al pla de Querol, i des dall, per lactual carretera asfaltada, en direcci a ponent cap a Ribes i Sitges. Lobjecte daquesta comunicaci s realitzar una primera aproximaci al traat i a la histria daquest antiqussim cam, part del qual actualment s la via asfaltada que continua fent deix vertebrador del parc natural. Aquest estudi es reduir de moment a la part ms oriental del cam, la que abasta els termes municipals de Gav i Castelldefels, i la part ms oriental del terme de Sitges.

Abstract
The Sentiu road: the Late Mediaeval road across the Garraf (study of the eastern section) Still today, the Garraf massif is seen as a natural barrier that hinders communications between the Llobregat valley and the Peneds. For this reason, throughout history the roads that cross it have been very important. Fortunately we have a series of excellent studies that trace the route and the history of the road that we now see as the main one: the Garraf coastal road. This relatively modern road (it dates from the end of the 14th century) has eclipsed the other road which since remote times crossed the massif inland, from the Sentiu valley in Gav to its western flanks. This other route, documented in the 12th century, appears to have been the continuation of the coast road that started at Sant Boi de Llobregat and headed southwards, through the present-day town centres of Viladecans and Gav. On reaching the latter, the road forked; one branch followed the Sentiu valley and climbed to the base of La Morella through Coll de Sostrell. The other branch carried on to Castelldefels, from which point a series of paths led across Pla de les Basses and joined up with the first branch again. This junction was at El Campgrs; from there the road carried on to Pla de Querol, and so to Ribes and Sitges along the same route as the present-day metalled road. The purpose of this paper is to make an initial approximation to the route and the history of this ancient road, part of which is the metalled road that now acts as the backbone of the Nature Park. For the present, this study will be limited to the eastern section of the road, which lies in the municipal areas of Gav and Castelldefels and the easternmost part of the municipality of Sitges.

Paraules clau
Altmedieval, la Sentiu, Gav, Castelldefels, Sitges

Keywords
Late Mediaeval, La Sentiu, Gav, Castelldefels, Sitges

IV Trobada dEstudiosos del Garraf

Diputaci de Barcelona, 2003

p. 195-200

195

El masss del Garraf, un obstacle natural Des de la ms remota antiguitat, els massissos muntanyosos del Garraf i lOrdal han estat un obstacle per comunicar lrea de Barcelona amb el Peneds i, ms enll, el Camp de Tarragona i lEbre. Hom va aprofitar les conques dels rius Llobregat i Anoia per salvar aquest obstacle, rodejant-lo. Aix, ja des del segle i, est documentat el brancal de la via Augusta que, sortint de Barcelona, pujava per la riba esquerra del Llobregat fins a Martorell, on sunia al tronc principal procedent del Valls, passava el riu pel pont del Diable, i continuava sud enll cap al Peneds seguint aproximadament el traat actual de lautopista A-7 (Pall, 1985). Ara b, el fet que aquesta fos la via principal no impedia lexistncia daltres rutes alternatives que, enfilant-se pels contraforts rocallosos, es dirigien ms directament cap a laltra banda de les muntanyes. Precisament lexistncia daquestes muntanyes privilegiava aquells indrets situats en les immediacions dels colls ms favorables. s aix com els estudiosos de la xarxa de camins de lpoca romana no dubten a indicar, a la nostra zona, dues vies de penetraci cap al sud, a travs del Garraf. Una, que unia els actuals nuclis urbans de Sant Boi, Sant Climent de Llobregat, Begues, Olesa de Bonesvalls i les Gunyoles per enllaar amb la via principal procedent de lAnoia, i un altra que, desprs de passar pels actuals nuclis de Viladecans i Gav, senfilava per la vall de la Sentiu cap a Ribes, Sitges i Vilanova (Solias, 1992, pg. 29; Palet, 2001, mapa pg. 13). Lantic cam reial de Begues La primera daquestes vies saproxima fora al traat de les carreteres B-2004 entre Sant Boi i Sant Climent i BV2041 entre Begues i Avinyonet. Entre Sant Climent i Begues el traat seguia probablement la pista denominada actualment la Carrerada (Vendrell, 2002). Aquesta pista, que surt de Sant Climent, passa pel costat de lactual cementiri local, carena el tur situat entre les valls dels Escarabats (topnim esmentat ja al segle xiii (Hinojosa, 1905, pg. 307)) i de Salom (que en poca medieval sanomenava vall del Bre), passa al nord de les antigues masies de can Mas de les Valls, can Colomer de les Valls i can Bruguera, assoleix la Roca del Barret, i salva la collada de Begues al nord del barri de la Rectoria. Hi ha diversos testimonis que avalen lantiguitat daquesta via. A les Gunyoles hi ha una torre rodona, que a ledat mitjana serv de guaita i defensa, que es creu que en origen era un monument funerari rom, i de fet es coneix com la Torre Romana (Gir, 1952, pg. 118). A Olesa de Bonesvalls, a la porta principal de lantic hospital, hi ha una carassa romana feta dun marbre molt luxs, que fa uns anys va examinar larqueleg Pere Izquierdo. I malgrat que no es coneixen troballes romanes ni a Begues ni a Sant Climent, aquestes sn molt abundoses a Sant Boi (Barreda, 2001). Pel que fa als testimonis histrics, poca cosa afegirem al que ha publicat Miret (2000a, pg. 58-64). Aix, dos autors rabs, Ibn al-Farad i Ibn al-Abbr (que ho tregu dun text anterior dAl-Humaid corregit per Al-Dabb) (Bala, 1992), ens informen duna batalla lliurada lany 285 196

de lHgira (28 de gener del 898 / 16 de gener del 899), al cam de Barcelona, a Bigx, Begues, segons Lvi-Provenal (1950, vol. I, pg. 391, nota 2) i Abadal (1958, pg. 198), on moriren una trentena de combatents. Lany 970, un altre document fa referncia a la via San Clemento (Rius, 1945, doc. 92), i el 980 apareix una esglsia dedicada a sant Cristfol a qui es donen unes propietats situades a Begues (Rius, 1945, doc. 136 i 137). Cal remarcar aquesta advocaci prpia dels indrets vinculats a llocs de trnsit, amb camins o vies especialment concorreguts. s precisament al costat daquest cam, a Olesa de Bonesvalls, que Guillem de Cervell decid fundar lany 1262 un hospital per a vianants. Ledificaci que actualment es conserva, del segle xiv, s una bella mostra daquest tipus darquitectura medieval (Misser, 1993). I del segle xiii tenim referncies a aquest cam reial que unia Sant Boi amb el Peneds per Sant Climent en dos fragments de la Crnica de Ramon Muntaner. El primer correspon al 1274, i explica que Jaume I i Alfons X de Castella, en anar junts al concili de Li, de Vilafranca anaren a Sent Climent; de Sent Climent a Barcelona. El segon fragment s donze anys desprs, el 1285. El rei Pere el Gran, en el seu darrer viatge, arriba a Sant Climent, on es troba malament: se refred, e ab aquell refredament venc-li cremoreta de febre. Aix que ell sofer per lo camin en tal guisa, que hac a romandre a Sent Climent aquell dia. [...] E aquell dia cavalc, e venc-sen a Vilafranca del Peneds. All va morir (Muntaner, 1979, vol. I, pg. 51 i 228-229). Encara al segle xvi, aquest cam continua documentat. Aix, lany 1581 els jurats de Valls i Vilafranca escriuen una carta als consellers de Barcelona en qu mostren la preocupaci pel seu mal estat, noms apte per a animals de bast (Carrera, 1947, vol. I, pg. 525-526). I lany 1598, en un llibre de precaris de lesglsia de Sant Climent (Precaria, 1528, lligall 35), Melcior Colomer confessa una terra propera a can Colomer de les Valls, de Sant Climent, que limita, al nord, in vieo regio quo itur de dicta parroquia ad oppidum Villefranche. Aquest antiqussim cam reial va estar a punt de convertir-se en moderna carretera lany 1872. En aquella data, la Diputaci de Barcelona encarreg a Ildefons Cerd un Pla de comunicacions, que preveia la construcci duna carretera que havia de seguir a grans trets lantic cam (Cerd, 1872). Finalment, per, la comunicaci entre Begues i la plana es realitzaria, una dcada desprs, des de Gav (Gibert, 1990, pg. 48), cosa que donaria lloc a lactual carretera BV-2041.

Lantic cam de la Sentiu Si del cam reial antic de Begues en tenim notcies i testimonis continuats des dpoca romana fins prcticament el segle xix, en canvi de laltre cam, el que sendinsa per la part ms central del masss del Garraf, ens seria prcticament desconegut si no fos pels dos excellents mapes de la quadra del Garraf fets a la segona meitat del segle xvi per Credena (1571; 1586). Aquests mapes ens mostren, al lmit superior de la quadra del Garraf, un cam denominat cam de la Sentiu. De fet, el mapa del 1586 pinta, a la banda oriental, la vall conreada daquest nom. El cam com a lmit nord de la quadra del Garraf ja apaDiputaci de Barcelona, 2003

IV Trobada dEstudiosos del Garraf

reix a la donaci daquest alou al prevere Pere Guadall i a lesglsia de Sant Vicen feta pel senyor dErampruny, Guillem de Sant Mart, el 17 de setembre de 1159. Lescriptura de donaci (Alturo, 1985, doc. 329) detalla, a lafrontaci nord del terreny cedit: a circio (...) in via que vadit ad ipsa Sentith. El mateix lmit es reprodueix el 22 de setembre de 1163, quan el rei Alfons I confirma la donaci feta pel seu vassall i lamplia als drets alodials (Campmany, 2000, pg. 201). A partir dels mapes de Credena es pot inferir que aquest cam seguia, entre el puig Cosc i el pla de Querol, el mateix traat que actualment segueix la pista asfaltada que comunica les urbanitzacions de la Plana Novella i el Rat-Penat. Daltra banda, entre el pla de Querol i Campgrs, el cam s molt probable que segus la pista, en part asfaltada i en part encimentada, que actualment porta fins a la capalera de labocador de la vall de Joan. Per queda oberta la qesti del traat daquest cam entre Campgrs i la plana de la Sentiu, ja que als mapes de Credena desapareix precisament en aquesta zona, tapat per laltipl que forma el pla de les Basses. Precisament, a causa de la projecci artstica del mapa de Credena, tota la vall de Joan i el fondo de les Terradelles queden ocultats pel pla de les Basses, que es dibuixa a tocar de la Sentiu, i per tant el mapa no explicita si el descens des del Garraf es feia per la vall de Joan o per la de la Sentiu. Una altra qesti oberta prov de la continutat daquest cam a llevant de la plana de la Sentiu. Ignorem si comunicava amb el delta a travs de Castelldefels, de Gav, o b a travs de tots dos. Precisament en aquests indrets, a la documentaci altmedieval apareix una altra denominaci referida a una via important: lestrada, que passa pel samont, aproximadament seguint lactual traat de la c-245. s curis que, mentre el cam reial de Sant Climent s denominat invariablement via, en canvi a aquest cam, ms costaner, se lanomena estrada. Aparentment sn dos sinnims, per potser en aquella poca tenien matisos diferents, com passa amb els actuals autovia i autopista.

Lestrada o cam de la costa La denominaci strata o strata publica es documenta abundosament: en una zona que proposem prop de Viladecans, lany 983 (Rius, 1945, doc. 157); a prop de Sales, lany 986 (Rius, 1945, doc. 190); als Bezzarones, lloc que pot ser proper a la Roca de Gav, lany 986 (Rius, 1945, doc. 177); al terme de Sant Boi (Lupricato), lany 1002 (Rius, 1945, doc. 365); el mateix any, a Almafar, potser lactual Torre Roja de Viladecans (Rius, 1945, doc. 372 i 373); a la torre Alamandis (probable nom de la torre dAlmafar, potser lactual Torre Roja), lany 1108 (Bach, doc. 32); a Sant Boi, a tocar del riu Llobregat, lany 1109 (Rius, 1945, doc. 803); lany 1119, a la parrquia de Sant Boi (Rius, 1945, doc. 846); el 1120, de nou a Almafar (Rius, 1945, doc. 900); i lany 1135, altra vegada a Sant Boi (Rius, 1945, doc. 930). Tamb trobem aquest topnim a Castelldefels, ja des de lany 1167 (Alturo, 1985, doc. 393), en un lloc prop de la cova Fumada. Precisament a Castelldefels lestrada designava part de lactual barri de Montemar, i es troba documentada moltes i diverses vegaIV Trobada dEstudiosos del Garraf

des: l1 doctubre de 1387, per exemple, es feia un inventari dels bns dArnau Costa de lEstrada, a Castelldefels (Inventari, doc. 38, signatura P2); Jaume Marc dErampruny establia l11 de mar de 1391 a Arnau Pujols una terra a Castelldefels que limitava a migdia amb el camino vocato de la strada (Fuster, 1391, f. 29r); lany 1427, Bartomeu Vilar confessava una terra a Sa Estrada (Relat, 1427); i al capbreu de 1587 diversos masos (cal Patxoca, cal Maties i cal Garrofer) tenen terres que limiten amb lEstrada (Campmany, 2002, pg. 86, 96, 168). Creiem que aquest nom designa un cam pblic important, de tradici probablement romana, que unia les importants villes de Castelldefels, la Roca, Gav, Sales, Fonollar i el nucli antic de Sant Boi. Ara b, aquesta via seguia cap al sud travessant el Garraf, o b acabava en un cul de sac prop de lactual port Ginesta? Miret (1995, pg. 125) creu que les referncies a lestrada, alguna de les quals (la de 1167) la situa prop de la cova Fumada, conviden a pensar que prosseguia per un primitiu i difcil cam ran de la costa. Altres (Campmany, 2001a, pg. 98), en canvi, creiem que, sense descartar lexistncia dalgun corriol poc important, la via principal de Sant Boi finia en un cul de sac i senfilava pel Garraf fins a retrobar el cam de la Sentiu. Diversos indicis ens parlarien a favor daquesta segona opci, tot i que en cap cas sn concloents. En aquesta zona, on hem situat el nebuls Vilar Desperan (Campmany, 1998, pg. 31), hi ha un document del 22 dabril de 1184 (Alturo, 1985, doc. 513) que esmenta ipsa karrera que pergit ad Curtiles. El mas Cortils apareix documentat a Castelldefels en poca ms tardana (1587), i correspon a la masia actualment denominada ca nOrbat, situada a Montemar. Si lestrada ans cap a Sitges, s ben estrany que el document no ho consigni, i en canvi indiqui la direcci cap a un mas situat ms cap a linterior. Daltra banda, prop de la cova Fumada, i per tant vora daquesta estrada, el 7 de febrer de 1256, els castlans dErampruny hi fundaren un hospital i una esglsia sota ladvocaci de sant Salvador. Per la fundaci no prosper: el 6 doctubre del 1264 van haver destablir-hi un pags i convertir lhospital en masia (Bofarull, 1911, pg. 51), origen de lactual mas de can Vinyes de Castelldefels. Si el cam de les costes hagus estat important, lhospital no hauria desaparegut, tal com pass, en canvi, amb lhospital dOlesa de Bonesvalls, que visqu anys de prosperitat, ben situat com estava al costat del cam reial. Ara b, la situaci de cul de sac desaparegu a la segona meitat del segle xiv. Ja el 1326 Bernat de Fonollar deixava una considerable quantitat per adaptar aquest cam (adaptar-lo a qu? A un nou traat?). I cap als anys 1391 i 1392, per iniciativa reial, siniciaren els treballs. Encara avui es poden veure algunes restes daquesta infraestructura a un nivell superior a lactual carretera c-32, plegada sobre el rocam (Miret, 1995). Des daleshores, aquest eix viari, apte noms per a persones i bsties, no per a carretes, reb el nom de cam reial. Coincideix temporalment amb les obres el primer esment documental daquesta nova denominaci: l1 dabril de 1391 Jaume Marc establia a Pere Parellada una pea a Castelldefels que termena amb el camino regali (Fuster, 1391, f. 30r). Al segle xvi era fora utilitzat, tot i la inseguretat provocada per bandolers i pirates (Miret, 2000b). En relaci amb aquest cam reial, es conserva la data en qu prengu la forma definitiva que avui resta fossilitzada 197

Diputaci de Barcelona, 2003

sobre el plnol del nucli antic de Gav: 11 Janer 1486. Cam de Valncia a Gav. Llicncia del Batlle General de Catalunya a Jaume Marc, militar, per mudar el curs del cam real que va de Barcelona a Valncia en tal forma es asaber, o es que axi com el cami vuy passa per lo costat del carrer de la dita vila en Gava, quel puixa mudar e fer passar per mig en la vila (Campmany, 2001b, pg. 80). Amb aquesta desviaci, entenem que el cam reial passava antigament ms en direcci a mar, per on actualment discorren la via del tren i la carretera a Santa Creu de Calafell, i que el 1486 es va fer passar per linterior de la vila, s a dir, pel costat de la Casa o Castell de Gav. Es configurava aix la via pblica que actualment formen els carrers dels Mrtirs del 1714, Major, Castelldefels i Joaquim Folguera. Leix viari, la carretera a Santa Creu de Calafell, tamb es comen a refer el 1872 sobre la base de lantic cam medieval. El 1873 es constru el pont sobre el Llobregat a Sant Boi, i aquell mateix any la carretera arribava a Gav (Colom, 1972, pg. 14). El 1878 quedaria enllestida fins al peu del Garraf per les dues bandes, tot i que no seria fins al 1881 que sacabia de construir el trajecte per les costes de Garraf (Malagelada, 1985, pg. 90). s remarcable la importncia que aquest cam tingu per al pas dels ramats. La denominaci carrera que trobvem el 1184 ens ho referma. Sabem que els ramats barcelonins venien a pasturar a les Marines (Soler, 1987). Daltra banda, fins a linici del segle xx el masss del Garraf era un sector apreciat pels ramaders pirinecs com a zona de pasturatge dhivern, amb vies ramaderes freqentades en poques de transhumncia (Miret, 2000a, pg. 63). Per tant, no s estrany trobar carrerades a la zona. Aquest trnsit de ramats generava importants ingressos a les autoritats del sector a travs dels peatges. Possiblement a aquest tipus de peatge ramader es refereix un topnim documentat a Castelldefels lany 1127: la Rafeguera. El 10 de novembre de 1127 es publicava el testament sagramental de Berenguer Bonfill, propietari de terres a Gav, pel qual concedia al seu fill Oller el mas de Rafeguera, amb pertinences (Rius, 1945, doc. 890). El 17 de mar de 1143, el castl dErampruny Guillem Ramon de Santa Oliva ced al monestir de Sant Cugat unes terres a Castelldefels i el mol de Rafeguera (Rius, 1945, doc. 946). El topnim Rafeguera s dorigen rab, i sembla estar relacionat amb un indret on es pagaven els peatges dels ramats que creuaven determinades zones (Balari, 1964, vol. I, pg. 515). Una altra pregunta oberta s: com connectava (si s que connectava) aquesta estrada amb el cam de la Sentiu? Potser la resposta s doble. La nostra hiptesi s que aquesta estrada costanera connectava amb el cam de la Sentiu a travs de dos brancals que passaven, lun per Castelldefels i el pla de les Basses, i laltre per Gav i la Sentiu.

carener que puja des daquesta masia fins al pla de les Basses (Castell, 1587; Seriol, 1598). Un altre esment molt significatiu daquest cam el trobem al cadastre de Castelldefels de lany 1760. Un extracte fet quatre anys desprs (Apeo, 1764, pea nm. 165) ens indica que una pea de Maringela Rossell situada al torrent den Vinader limita al sud amb el cam vell. Probablement, doncs, un dels brancals del cam de la costa seguia des de Sant Boi fins a Castelldefels on, tot passant pel costat del castell senfilava amunt pel coll de Santa Maria (la coma Bertiga esmentada el 999, prop de lactual escola de natura de cal Ganxo) fins al pla de les Basses i el Campgrs. Aquest cam encara existeix i est fora fressat pels excursionistes que travessen el pla de les Basses des de cal Ganxo fins a la Morella.

El brancal de Gav i la vall de la Sentiu Pel que fa a laltre brancal, un mapa de la caalera de la riera de la Sentiu, del segle xviii que es conserva a lArxiu de la Corona dArag (Puig, 1788), i que vaig conixer grcies a les indicacions de Pere Izquierdo, designa com a cam reial un viarany que voreja la riera de la Sentiu i gira desprs vers ponent pel vessant nord de la serra de Can Perers. Precisament en el punt dencaix entre aquesta serra i laltipl format pel conjunt de les Agulles i la Morella queden les restes en ziga-zaga dun cam medieval de data indeterminada. No resulta doncs gaire difcil de determinar que aquest brancal, desprs de sortir de Gav per lactual carrer de Sant Pere, arribar a la Sentiu i passar pel davant de can Dardena, pujava per la serra de Can Perers fins a les antigues masies de can Tard, can Puig de Tibart i can Perers de Tibart (actual camp de tir militar). Des dall baixava un xic fins a la font denominada la Beurada de Tibart (on ara hi ha una bassa dextinci dincendis), i pujava pel torrent de lOreneta, on hi ha unes vistoses baumes, fins a enllaar amb el cam del coll de Sostrell. Del coll de Sostrell fins a Campgrs, la via devia vorejar la Morella. Possiblement travessava la pea documentada el 13 de mar de 1172 (Alturo, 1987, doc. 432), situada a Campgrs i que limitava al nord amb in cacumine de ipsa Molela. En el mapa de la figura hem assajat daproximar aquest itinerari.

Conclusi Ben possiblement, abans de les obres del final del segle xiv, el cam de les costes de Garraf o b no existia, o b era un petit corriol sense gaire trnsit. Noms aix sexplica el fracs de lhospital de Sant Salvador fundat prop de la cova Fumada cap al 1256. La travessia del masss, doncs, shavia defectuar per una altra via. Tot sembla indicar que aquesta era el denominat cam de la Sentiu, que des de Campgrs anava a Vallgrassa resseguint aproximadament part del traat de lactual carretera que comunica les urbanitzacions de la Plana Novella i el Rat-Penat. El cam de la Sentiu connectava amb la important via que comunicava Sant Boi i Castelldefels, denominada estrada, que ja es documenta al segle x. La comunicaci es Diputaci de Barcelona, 2003

El brancal de Castelldefels i el pla de les Basses La pista del cam que connectava lestrada amb el cam de la Sentiu a Campgrs ens la dna un document del capbreu dErampruny de 1587. En la confessi dAntoni Savall de Castelldefels, sesmenta una terra situada a loest de lactual masia de can Vinader, que limita amb la carraria que vadit a la montanya de les bassas, en referncia al cam 198

IV Trobada dEstudiosos del Garraf

Figura 1. Cartografia dels dos brancals dascens al Garraf que proposem. Lun (lnia contnua) passa per la vall de la Sentiu, i laltre (lnia discontnua) passa per Castelldefels i el pla de les Basses.

produa a travs de dos brancals. Un passava pel costat del castell de Castelldefels, seguia pel coll de Santa Maria i travessava el pla de les Basses fins a Campgrs; laltre passava per Gav, seguia fins a la Sentiu, senfilava pel vessant nord de la serra de can Perers, pujava el coll Sostrell per un cam en ziga-zaga, i vorejava la Morella fins al Campgrs.

Bibliografia Abadal, Ramon d (1958). Els primers comtes catalans. Barcelona: Ed. Teide. 368 pgines. Alturo, Jess (1985). LArxiu Histric de Santa Anna de Barcelona, del 942 al 1200 (aproximaci histrico-lingstica). Barcelona: Fundaci Noguera. 3 volums. 318, 463 i 422 pgines. Apeo (1764). Heretats y pessas de terra en que preten lo Rvnt. Rector de Castelldefels tenir los alous y per o portarsen lo Delme y la Primicia per enter. Arxiu Municipal de Castelldefels. Bach, Antoni (1987). Collecci diplomtica del monestir de Santa Maria de Solsona: el Peneds i altres llocs del comtat de Barcelona (segles X-XV). Barcelona: Generalitat de Catalunya. 215 pgines. Bala, Pere (1992). Sobre Bigues i la investigaci toponmica: mtodes i maneres. Societat dOnomstica. Butllet interior, nm. 50-51; pg. 39-44. IV Trobada dEstudiosos del Garraf

Balari, Josep (1964). Orgenes Histricos de Catalua. Sant Cugat del Valls: Instituto Internacional de Cultura Romnica. 3 volums (2a edici); 362, 733 i 67 pgines. Barreda, Maria Lled (2001). La romanitzaci de la faana martima del Llobregat. Resultats de les darreres intervencions. Actes de les Jornades Roma a Gav. Gav: Associaci dAmics del Museu de Gav; pg. 17-23. Bofarull, Francesc de (1911). El castillo y la barona de Arampruny. Barcelona: Imp. Enrich y Cia. 192 pgines. Campmany, Josep (1998). Castelldefels i la mar. Castelldefels: Patronat de Cultura. 122 pgines. Campmany, Josep (2000). Campdsens, Garraf i Jafre. Els confins occidentals del terme dErampruny de lalta edat mitjana al segle xv. III Trobada dEstudiosos del Garraf. Comunicacions presentades els dies 19 i 20 de novembre de 1998 al Museu de Gav. Barcelona: Diputaci de Barcelona, Servei de Parcs Naturals; pg. 193-206. Campmany, Josep, coord. (2001a). Gav. Valls: Ed. Cossetnia. 147 pgines. Campmany, Josep (2001b). Gav al segle xvi: mutaci senyorial i afermament comunal. Materials del Baix Llobregat, nm. 7; pg. 69-92. Campmany, Josep; Lpez-Mullor, Albert; Sanz, Montserrat; Puigdemont, Josep (2002). Les masies de Castelldefels. Castelldefels: Ajuntament de Castelldefels. 268 pgines. Carrera Pujal, Jaume (1947). Historia poltica y econmica de Catalunya. Siglos XVI al XVIII. Barcelona: Ed. Bosch. 4 volums. 607, 634, 502 i 492 pgines. 199

Diputaci de Barcelona, 2003

Castell, Nadal (1587). Capbreu de la baronia dErampruny, confessi dAntoni Savall. Arxiu de Protocols Notarials, 488/28. Cerd, Ildefons (1872). Plnol de la proposta de divisi judicial de la Provncia, del 39 de desembre del 1872, i Pla de comunicacions i de Divisi de la Provncia de Barcelona en 10 confederacions, de loctubre del 1873. Arxiu General de la Diputaci de Barcelona, plnols C6 nm. 2 i 3. Colom, Marian (1972). Dades histriques i geogrfiques dels segles xviii, xix i xx. Brugus, nm. 156; pg. 14. Credena, Nicolau de (1571). Retrato del monastir de Garraf y part de las costas de Garraf. Arxiu de la Catedral de Barcelona, sala de lectura. Credena, Nicolau de (1586). Descripcio de la costa de Garraf. Arxiu de la Catedral de Barcelona, 4-78-17. Hi ha una reproducci publicada a Almera, Jaume; Bofill, Antoni (1891). Ojeada sobre el pasado y el presente de las costas de Garraf (Barcelona). Crnica cientfica, nm. 324; pg. 161-166. Rius, Josep (1945-1947). Cartulario de Sant Cugat del Valls. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Cientficas, 3 volums. 301, 457 i 507 pgines. Fuster, Francesc (1391). Manual dEstabliments de Jaume Marc dErampruny. Arxiu de Protocols Notarials, 59/15. Gibert, Alfons (1990). Un segle de vida gavanenca (1840-1940). Gav: Ajuntament de Gav. 221 pgines. Gir, Pere (1952). Identificacin de algunas vas romanas en el Peneds. Actas y comunicaciones de la I Asamblea Intercomarcal del Peneds i Conca ddena, Martorell 1950. Igualada: Bas; pg. 110-127. Hinojosa, Eduardo de (1905). El rgimen seorial y la cuestin agraria en Catalua durante la Edad Media. Madrid: Libr. General de Victoriano Surez. 374 pgines. Inventari de documents de la baronia dErampruny i Castelldefels. Arxiu de la Corona dArag, Diversos, Sentmenat (olim Monacals 3510). Lvi-Provenal, variste (1950). Histoire de lEspagne musulmane. Pars: G.-P. Maisonneuve et Larose; Leiden: J. Brill. 2 volums. 403 i 435 pgines. Malagelada, Frederic (1985). El cam de les costes del Garraf. Sitges: Centre dEstudis Sitgetans. 112 pgines. Miret, Xavier; Muntaner, Ignasi Maria (1995). Hist-

ria i recorregut del cam de les costes de Garraf. Miscellnia Penedesenca. Vilafranca: Institut dEstudis Penedesencs, nm. 3; pg. 125-154. Miret, Mag (2000a): Camins de vianants, pastors i reis: la xarxa viria al masss de Garraf. La Sentiu, nm. 2526; pg. 58-64. Miret, Xavier (2000b). Les costes de Garraf: corsaris algerins i bandolers. La Sentiu, nm. 25-26; pg. 82-90. Misser, Salvador; Figuerola, Pere Joan; Mart, Josep Maria (1993). Catleg Monumental de lArquebisbat de Barcelona. Peneds-Garraf Vol. V/1, Olesa de Bonesvalls. Parrquia de Sant Joan i Hospital de Cervell. Barcelona: Arxiu Dioces de Barcelona. Muntaner, Ramon (1979). Crnica. Barcelona: Edicions 62. 2 volums, 233 i 242 pgines. Palet, Josep Maria (2001). Gav i el Pla de Barcelona entre lpoca ibrica i lantiguitat tardana. Actes de les Jornades Roma a Gav. Gav: Associaci dAmics del Museu de Gav; pg. 9-16. Pall, Federico (1985). La va Augusta en Catalua. Bellaterra: UAB. 217 pgines. (1528). Precaria concessa emmphiteoris parrochiarum Sancti Clementis et Sancti Petri de Gavano, Barcinonensis Diocesis. Arxiu Histric de Protocols Notarials de Barcelona, 26 de mar de 1528 a 20 dagost de 1528. Puig, Matheo, gemetra real (1788). Plano que manifiesta la questin vertiente entre los herederos del manso Petit de las Planas, residentes en el trmino de Begas, y los del manso Fontnoves, oy Clemente Montaner y Basolas del trmino de Gab, ambos de la barona de Arempru, 16 doctubre de 1788, ACA, Reial Audincia, Plets Civils, nm. 7.285, f. 159. Relat, Gispert de (1427). Capbreu de Castell de Fels. Biblioteca de Catalunya, manuscrit 1137. Seriol, Antoni (1598). Capbreu de la baronia dErampruny, confessi dAntoni Savall. Arxiu de la Baronia dErampruny, llibre 1/A-116. Soler i Vidal, Josep (1987). Plet de termes i pastures entre Gav i Viladecans. Gav: Museu de Gav. 95 pgines. Solias, Josep Maria (1992). La romanitzaci del curs inferior del Llobregat. La Sentiu, nm. 18, 50 pgines. Vendrell, Jaume (2002). In locum vocitatum Almafar..., web: http://www.terra.es/ personal8/arpiots/historia.htm.

200

IV Trobada dEstudiosos del Garraf

Diputaci de Barcelona, 2003