Hipo, el cavallet de mar.

Hipo vivia sol, en un raconet del fons mar, entre unes roques plenes dalgues verdes i llargues, on noms veia passar peixos daltres espcies. Els peixos eren de diferents mides i colors, per cap ni un sassemblava a ell. Aix no lamonava gaire, entre tantes menes danimals, ell era un ms. Diferent, s, per tant diferent com els altres podien ser-ho tamb entre ells. El veritable problema que tenia lHipo era que cap dells li feia cas. Passaven indiferents, sense ni mirar-sel i ell sestava all, amb la punta de la seva cueta cargolada a una alga. Els altres peixos passaven amb unes velocitats per a ell inimaginables. Les seves aletes tant curtes no li permetien anar gaire depressa, i tampoc li permetien estabilitzar-se. Si no sagafava amb la cua a les algues, els corrents se lemportaven. A ell li hagus agradat ms agafar-se a la cua dun altre peix amic, per a passejar-se aix pels fons marins, per cap dells estava interessat en agafar-se a la seva cua., ms aviat si sapropava massa rebia algun cop de cua no massa agradable. Si anava a llocs desconeguts per a ell sadonava que canviava de color, per camuflar-se segons el lloc on es trobava. I desprs li passava una altra cosa molt estranya. Quan es trobava sol, al mat sortia del seu cau i el seu cos se li tornava llumins amb uns colors ms vius que mai i encetava una dansa que no semblava dur-lo enlloc, ni servir-li de gran cosa. Tot va seguir aix fins que un dia va arribar un altre cavallet de mar, ai no! era una cavalleta! Quan el va veure de seguida va comenar a illuminar-se i a fer-se ms i ms clar el clor del seu cos. La panxa blanca gaireb fosforescent. La seva resposta va ser immediata, es va encendre tot duna dels colors ms llampants que mai i va encetar la seva

dansa, ella el va seguir com si sempre lhaguessin estat assajant. Un cop acabada la dansa, van enllaar les seves cues i va atrevir-se per primera vegada a passejar tranquillament. Ara estava content, se sentia acompanyat. Desprs de tota una llarga cerimonia de festeig, ella va posar-li uns quants dels seus ous dins de la panxa dell, perqu fossin fecundats all. Tractant-se de peixos, uns quants ous volia dir molts ous. Van viure all en aquell rac de roques unes quantes setmanes, junts, fins que un dia, ell, el mascle que ja tenia una panxa molt i molt grossa i blanca, va parir tota una pila de cavallets de mar, menuts, menuts, que ja sespavillaven sols des del primer moment que neixien. A no ser que la seva necessitat de contacte i danar sempre amb les cues enllaades, els dificults ms la recerca daliment i alguns acabessin morint, abans dhora. Per lHipo ja no va estar ms sol. Podia sortir a dansar cada mat amb la seva enamorada, canviant sempre els colors. Els peixos que passaven indiferents, sospitaven que cada vegada els colors eren ms lluminosos.

El conte de les estrelles de mar Cert dia, caminant per la platja, vaig reparar en un home que s'acotava a cada moment, recollia alguna cosa de la sorra i la llanava al mar. Feia el mateix una i altra vegada. Aix que mhi vaig atansar, em vaig adonar que all que l'home agafava eren estrelles de mar que les ones dipositaven a la sorra, i una a una les llanava de nou al mar. Intrigat, el vaig interrogar sobre el que estava fent, i em va respondre: "Estic llanant aquestes estrelles de mar novament a l'oce. Com pots veure, la marea baixa i aquestes estrelles shan quedat a la sorra. Si no les llano al mar, moriran aqu per falta d'aigua". "Ja ho entenc", li vaig dir, " per deu haver-hi milers d'estrelles de mar damunt la platja. No pots llanar-les totes. Sn massa. I potser no te nadones, per en centenars de platges al llarg de la costa probablement succeeix el mateix". " No trobes que aix que ests fent no t sentit? ". El nadiu va somriure, es va inclinar i va prendre una estrella, i mentre la llanava de tornada al mar em va respondre: " Per a aquesta, s que en t, de sentit! "

NEDA QUE NEDA. Conte per escenificar Hi havia una vegada un grup de peixets que vivia al fons de mar. Tots eren vermells. Noms n'hi havia un de negre , negre , com la boca d'un llop. Per... nedava ms que els altres i li deien "Neda que neda". Un dia desgraciat, un taur gran i velo, va aparixer travessant les ones com un dard i... d'un glop, es va menjar tots els peixets vermells, i noms en Neda que neda es va poder escapar perqu nedava molt de pressa. I es va quedar nedant pel mn sol i trist ,i molt espantat. Per el mar era ple de criatures meravelloses, i aix nedant nedant es va trobar: UNA ESTRELLA DE MAR que li va dir: - Peixet per qu ests trist ? - Per qu m'he quedat sol, un peix molt gran s'ha menjat els meus amics. - No et preocupis, jo ser la teva amiga. - Grcies Estrella de mar. Desprs es va trobar: UN CABALLET DE MAR que li va dir: - Peixet per qu ests trist ? - Per qu m'he quedat sol, un peix molt gran s'ha menjat els meus amics. - No et preocupis, jo ser la teva amiga. - Grcies Caballet de mar. Desprs es va trobar: Un POP que li va dir: - Peixet per qu ests trist ? - Per qu m'he quedat sol, un peix molt gran s'ha menjat els meus amics. - No et preocupis, jo ser la teva amiga. - Grcies Pop. Desprs es va trobar: UN MUSCLO que li va dir: - Peixet per qu ests trist ? - Per qu m'he quedat sol, un peix molt gran s'ha menjat els meus amics. - No et preocupis, jo ser la teva amiga. - Grcies Musclo. Desprs es va trobar: UNA PETXINA que li va dir: - Peixet per qu ests trist ? - Per qu m'he quedat sol, un peix molt gran s'ha menjat els meus amics. - No et preocupis, jo ser la teva amiga. - Grcies Petxina. Desprs es va trobar: UN CRANC que li va dir: - Peixet per qu ests trist ? - Per qu m'he quedat sol, un peix molt gran s'ha menjat els meus amics. - No et preocupis, jo ser la teva amiga. - Grcies Cranc.

A les hores en Neda que neda va veure darrera una roca un grup de peixets ben iguals que els seus amics i els va dir tot content: - Va, anem a nedar i a jugar junts? - No podem perqu el peix gran se'ns menjar!!! - Per no ens podem quedar aqu per sempre? Hem de pensar alguna cosa? Va dir en Neda que Neda. I en Neda que neda, pensa que pensars de sobte va dir: - Ja s, nedarem tots junts i aix semblarem un peix gran i jo em posar al mig com si fos un ull. I aix van nedar i nedar i el peix gros vinga a fugir per qu tenia por. I conte comptat ja s'ha acabat i que tot aix es mentida es ben veritat.