UNIVERSITAT DE BARCELONA

Facultat de Medicina
Master en Medicina Subaquàtica i Hiperbàrica
Organitzat per CRIS-UTH
Catedràtic responsable: Prof R.Segura
Director: Dr J.Desola

MASTER EN MEDICINA
SUBAQUÀTICA I HIPERBÀRICA
MEMORIA
Presentada pel Dr Bernat Escoda i Alegret
JUNY 2007

“Factors i comportaments de risc

per a la malaltia descompressiva, en un col·lectiu
de cabussadors“
 INDEX

1- INTRODUCCIO

2- METODOLOGIA

3- RESULTAT DEL RECULL DE DADES

4- CONCLUSIO

5- BIBLIOGRAFIA
 1-INTRODUCCIÓ

Malgrat la seva situació geogràfica, envoltat de muntanyes i enclavat al

mig dels Pirineus, Andorra és un país amb un nombre important de persones que
practiquen activitats aquàtiques, entre elles la immersió amb escafandre, en
nombre relatiu podríem dir, fins i tot, que el busseig és paradoxalment més
popular que en d’altres indrets més propers a la costa.
Així doncs, nombroses persones amb perfils molt diferents comparteixen
aquest interès. Alguns aprofiten les vacances per viatjar a destins llunyans i
bussejar de manera intensiva en aigües tropicals, d’altres s’escapen per un o dos
dies a les costes catalanes. Alguns porten molts anys en aquest món, cada any
però, nombroses persones s’afegeixen a aquesta família i s’inicien en aquesta
activitat captivadora.
Molts d’aquest cabussadors andorrans estan agrupats en algun dels dos
clubs que actualment hi ha al principat.
L’objecte d’aquest treball és intentar conèixer alguns aspectes propis
d’aquests cabussadors i la presencia de diferents factors i actituds que poden
representar un augment del risc de patir un accident de descompressió.
 2-METODOLOGIA

Per realitzar aquest treball, s’ha enviat un formulari, per correu electrònic, a tots
els membres d’un dels clubs de busseig que hi ha a Andorra (AndorSubGlaç)

Aquest formulari (inclòs en annex) ha permès el recull d’un cert nombre de

dades que hem cregut d’interès per a l’objecte del treball (les dades s’han tractat
anònimament).

Dades recollides:

- Edat: l’edat és reconeguda un factor d’augment del risc relatiu de patir malaltia
de descompressió.

- El sexe femení s’associa igualment a un major risc.

- Gràcies al pes i a l’alçada tenim l’índex de massa corporal, que ens permet
definir els casos de sobre pes o obesitat, sabent que també en aquest casos
tindrem un risc mes elevat..

- Les preguntes sobre el nivell d’activitat física, el tabaquisme , la presa de

medicaments, l’existència d’algunes malalties cròniques tenen com a objectiu
tenir una idea general sobre l’estat de salut.

- El temps passat des de la darrera revisió medica, saber per quin tipus de metge
ha estat realitzada i si hi hagut alguna prova complementària feta, ens dirà si el
seguiment es correspon amb les especificitats d’aquesta activitat.

- Les següents preguntes tenen més a veure amb l’experiència, l’habilitat i els
comportaments durant i al voltant de la immersió.

S’han atribuït índexs a les diferents possibilitats de resposta per tal de poder-ne
extreure mitjanes (vegeu annex)
 3-RESULTAT DEL RECULL DE DADES
S’han enviat un total de 78 formularis, han respost 20 persones. És
evident que és un nombre baix de respostes i el valor estadístic del treball és
limitat, pensem però, que les dades ens poden mostrar tendències i tenir un cert
valor orientatiu, ens limitarem doncs a exposar els valors que mostrin tendències
significatives.

- Edat i sexe:

14 homes / 6 dones
Edat mitjana 35 anys, entre 27 i 52 anys

per sexe edat IMC activitat física TABAC alcohol

DONES 32 21 1,8 0,83 0
HOMES 37 27,3 2 0,3 0,21

Anys buc. títol fred estrès cansat flota Compens.

DONES 1,8 1 1,12 1 0,83 1 1
HOMES 7,6 2.5 0,7 0,4 0,42 0,3 0,6

- IMC:

Relació entre un IMC baix / sexe femení/ tabac incidències

IMC(grups de 5) edat sexe TABAC fred estrès cansat flota Compens.

20 30 F4M1 1 1,4 0,8 0,8 0,8 1

24 34,6 F2M2 0,4 0,6 0,4 0,4 0,6 1

26,5 43,2 M5 0,2 0,6 0,4 0,6 0,2 0,4

31 34,6 M5 0,2 0,8 0,4 0,2 0,2 0,4

Mitjana 25.4, entre 19,5 i 39,2

- Activitat Física

No trobem diferències entre els cabussadors segons l’activitat física que

realitzen, s’ha de dir que l’índex mitja és de 1,95, l’índex 2 significa que
practica activitats físiques entre 3 i 10 hores per setmana.
 - Consum de tabac

Tenim 9 fumadors (tots diuen fumar fins a 10 cigarrets/dia), per 11 no fumadors,

veiem que en els fumadors tenen un IMC significativament inferior.En aquest
grup les dones hi són sobre representades. Els fumadors porten menys anys
bussejant i tenen amb més freqüència incidències com cansament, estrès, fred i
problemes de flotabilitat.

TABAC sexe IMC Anys buc títol fred estrès cansat flota
NO FUMADORS 1F,10M 28 8,2 2,5 0,5 0,36 0,45 0,36
FUMADORS 5F,4M 22 2,88 1,8 1,22 0,77 0,66 0,66

- Antecedents patològics i tractaments en curs

No es detecten patologies cròniques o agudes que puguin representar un risc

afegit per a la practica del buceig.
Hi ha un cas amb un IMC de 39.2, doncs al límit de la obesitat mòrbida, ha estat
vist pel metge de capçalera i un especialista en medicina esportiva i segons
manifesta en l’enquesta ha realitzat una prova d’esforç.

- Temps des de la darrera revisió medica, professional que l’ha

realitzada

De mitjana, la darrera revisió medica ha estat en el darrers 12 mesos, encara que

hi ha dos casos en que no han tingut un reconeixement des de fa 3 anys.
En la major part dels casos (12) és el metge de capçalera qui la realitza, en 4
casos un metge de l’esport amb competència en medicina subaquàtica, la resta
per diferents especialistes.

- Anys de practica del busseig, intensitat de la practica

En les següents taules s’han agrupat les dades en funció dels anys de pràctica de
busseig i després en funció de les immersions totals realitzades.
En els dos casos veiem que tant si ens fixem en una dada com en l’altra, la major
experiència s’associa a una més alta titulació per una banda, i en la pràctica es
reflecteix en menys estrès, menys cansament, un major control de la flotabilitat,
menys problemes per compensar ...
 Anys buc estrès cansat flota títol
Grup 1 (5
individus) 1.2 1 0.8 1 1
Grup 2 (7
individus) 3 0.4 0.7 0.6 1.7
Grup 3 (8
individus) 11 0.4 0.25 0.125 3.25

Imm. tot fred estrès cansat flota compens

grup1 15-30 IMMERSIONS (9 individus) 23 0.9 0.7 0.7 0.9 0.9
grup2 60-85 IMMERSIONS (6 individus) 68 0.8 0.5 0.7 0.3 0.7
grup3 110-800 IMMERSIONS (5 individus) 374 0.8 0.4 0.2 0 0.4

imm mitj imm darrer

títol any any anys buc
grup1 15-30 IMMERSIONS (9 individus) 2 15 13 2.7
grup2 60-85 IMMERSIONS (6 individus) 2.2 17 22 4
grup3 110-800 IMMERSIONS (5 individus) 2.4 31 35 13.4

- Utilització d’ordinador de busseig

85 % utilitzen ordinador de busseig, els que no l’utilitzen són els que porten
menys temps bussejant.
Com per la resta de material, el preu relativament elevat de l’equipament de
busseig, fa que en un principi els cabussadors utilitzin material de lloguer i
taules de descompressió (o no descompressió). Amb el pas del temps es van
equipant progressivament amb material propi.
Sembla que actualment el practicant regular d’immersió amb escafandre té
l’ordinador de buceig com a indispensable.

- Tipus d’immersions realitzades (descompressió, continuades,

repetitives)

Títol (grups de
5) repetitives descompressió
1.6 0 0.2
1.4 0.8 0.4
2.8 1 1
2.8 1.6 1.2

Només dos cabussadors admeten fer ocasionalment immersions continuades, un

instructor i un dive master, probablement degut a les tasques de formació.
Per als demés tipus d’immersió “complexa” veiem que hi ha una adequació amb
la titulació, com més pràctica de risc relatiu, més titulació.
Els cabussadors que no disposen d’ordenador es concentren en el primer grup.
 - Hàbits (dormir, alcohol)

Hem repartit els cabussadors en tres grups:

• en el grup 1els que mai beuen i que dormen convenientment abans d’una
immersió. Veiem que és un grup on es fuma menys i es fan poques
immersions “complicades” (amb descompressió i repetitives) .
• en el grup 2 hem classificat els que ocasionalment dormen poc, però diuen
no veure mai alcohol ; veiem en canvi que l’hàbit de fumar augmenta en
freqüència i és més habitual que en el grup anterior realitzar immersions
amb mes risc relatiu.
• en el grup 3 trobem una mitjana d’edat més baixa, els cabussadors
combinen ocasionalment el consum d’alcohol i un descans insuficient.
Són fumadors en una proporció més gran, bussegen amb més freqüència i
amb pràctiques de més risc (descompressió i repetitives), en canvi estan
més formats a nivell titulació ...

HABITS DE RISC imm darrer

(ALCOOL, MANCA SON) alcohol dorm TABAC edat activitat física títol imm mitj any any

grup 1 (10 individus) 0 0 0.3 36.7 1.7 1.8 14.7 13.7

grup 2 (5 individus) 0 0.8 0.8 34 1.8 1.4 15.8 20
grup 3 (5 individus) 0.6 1.2 1 29.2 2.2 3.6 28.8 38

HABITS DE RISC
(ALCOOL, MANCA SON) descomp repeti

grup 1 (10 individus) 0.5 0.7

grup 2 (5 individus) 0.8 0.8
grup 3 (5 individus) 1 1.2

- Incidències / confort durant la immersió

En aquest cas hem agrupat els cabussadors en funció de les incidències fred /
cansament / estrès .
Totes tres incidències van estretament lligades. En els tres casos, un major
consum de tabac, i el sexe femení semblen coexistir amb elles.
Una major activitat física disminueix la incidència del cansament.
Un Índex de Massa Corporal baix s’associa a una major incidència del fred.
Amb l’experiència (anys de busseig), disminueix l’estrès.
 fred estrès sexe activitat física TABAC
Mai es cansa(9) 0.6 0.3 F1M8 2 0.3
Es cansa ocasionalment(11) 1 0.7 F5M6 1.8 0.5

estrès cansat sexe IMC TABAC

Mai te fred (5) 0.2 0.4 F1M4 27.2 0
Te fred en ocasions (13) 0.6 0.4 F3M10 23.6 0.5
Te sovint fred (2) 1 1 F2 19.5 1

estrès fred cansat sexe TABAC Anys buc

Mai pateix estrès (9) 0.55 0.33 M9 0.2 8.7
Pateix estrès en ocasions (11) 1 0.8 F6M5 0.6 3.45

5-CONCLUSIÓ

Aquest treball presenta certes limitacions evidents, hagués estat més satisfactori
poder enquestar la totalitat dels cabussadors del nostre àmbit i també haver
tingut un percentatge de respostes més important.
També seria interessant poder comparar amb cabussadors d’un altre àmbit
geogràfic, i veure si el nostre comportament és similar o no.
Hi ha, però dades interessants:
- Tot i que parlem d’un col·lectiu relativament jove i amb un bon estat de
salut, el fet que pocs cabussadors hagin consultat un metge amb
competència en medicina subaquàtica no deixa de ser preocupant, ateses
les particularitats d’aquesta activitat i el desconeixement de les seves
especificitats per part de la majoria de metges.
- A mesura que guanyen en experiència (anys de pràctica, nombre
d’immersions, titulació) els cabussadors gestionen millor la immersió i
disminueixen les incidències analitzades.
- En canvi, però augmenten el risc relatiu pel tipus d’immersions que
realitzen i per comportaments de risc (dormir poc, presa ocasional
d’alcohol)

Segurament podríem treure’ n d’altres constatacions, en tot cas aquest treball

hauria de servir de punt de partida per d’altres més aprofondits i sobretot per
encetar una certa pedagogia dirigida al col·lectiu de cabussadors i reconduir
la practica del buceig potenciant practiques segures.
 6-BIBLIOGRAFIA

-BONNIN J.-P. et al. Plongée sous-marine et milieu subaquatique , Accidents- Aspects

médicaux, 2003.
-DESOLA J. Enfermedad descompresiva, Revista JANO1979.
-DESOLA J. Enfermedad descompresiva, Revista Medicina Clinica 1990
-DESOLA J. et al. A score index for assessment of decompression sickness risk after omitted
decompression
-RICHARDSON D. The Encycopedia of Recreational Diving, PADI 1996.
-WENDLING J. et al. Aptitude à la plongée Manuel, Société Suisse de Médecine
Subaquatique et Hyperbare , 1996.
Annex:
Edat :

Sexe :
Masculí Femení

Pes : (a partir del pes i alçada indicats em calculat l’IMC)

Alçada :

Activitat física :
mai Menys de 3 De 3 a 10 hores / Mes de 10 hores /
hores/setmana setmana setmana
(index 0) (index 1) (index 2) (index 3)

Consum de tabac :
No fumador Fins 10 cig/ dia 10 a 20 cig / dia Mes de 20 cig / dia
(index 0) (index 1) (index 2) (index 3)

Prens algun tractament mèdic :

Sí
No
Quin ?

Tens algun dels següents trastorns?

No

Hipertensió arterial diabetis Malalies vasculars

Altres

Temps des de la darrera revisió mèdica (nombre de mesos o anys ):

Realitzada per :
Medicina Metge de Metge de Altres
subaquàtica l’esport capçalera (preciseu)

Heu fet algun tipus de prova complementària ( electrocardiograma , prova d’esforç ,

radiografia …)? Quina
Quans anys fa que busseges ?

Titulació ( nivell , organització)

(OWD:index 1; advanced : 2 ; rescue 3 ; dive master :4 ; instructor :5)

Nombre d’immersions (aproximadament)

Total En el darrer any

Utilitzes ordenador de busseig?:

Sí
No

Fas immersions amb descompressió?

Mai ocasionalment sovint
(index 0) (index 1) (index 2)

Tens fred durant les immersions?

Mai Ocasionalment sovint
(index 0) (index 1) (index 2)

Pateixes estrès durant les immersions ?

Mai Ocasionalment sovint
(index 0) (index 1) (index 2)

Et canses físicament durant les immersions ?

Mai Ocasionalment sovint
(index 0) (index 1) (index 2)

Tens dificultats per controlar la flotabilitat ?

Mai Ocasionalment sovint
(index 0) (index 1) (index 2)

Tens dificultats per compensar (oida i/o sinus) ?

Mai Ocasionalment sovint
(index 0) (index 1) (index 2)

Beus alcohol en les hores prèvies (nit anterior...) a una immersió ?

Mai Ocasionalment sovint
(index 0) (index 1) (index 2)

Fas immersions continuades ?

Mai Ocasionalment sovint
(index 0) (index 1) (index 2)
Fas immersions repetitives ?
Mai Ocasionalment sovint
(index 0) (index 1) (index 2))
Fas immersions havent dormit poques hores ?
Mai Ocasionalment sovint
(index 0) (index 1) (index 2)