Lacom L mpta abilit tatco omun u sis stem ma d infor rmac cialesorga o nitza acion ns.

U int Una troducc cialsconcept c tes,mt todesiutilitat ts Jo osepaAleman A nyiCos sta

Ambel e suportde elaGeneralitatdeCata alunya

Josepa Alemany i Costa

La comptabilitat com un sistema dinformaci a les organitzacions.

Una introducci als conceptes, mtodes i utilitats

Amb la collaboraci de Marina Moral Marn

Edici digital: http://www.upf.edu/usquidfacecon/publicacions/introducciocomptabilitat.html

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya

Edici: Departament dEconomia i Empresa: Josepa Alemany Costa (direcci), Marina Moral Marn (redacci, disseny i maquetaci) i Carmen Jimnez Merino (composici). Agram les collaboracions de la Johanna Haefke en lelaboraci de les taules, i de lEric John Slof i en Jordi Carenys i Fuster en la elaboraci dexercicis. Edici digital: http://www.upf.edu/usquid-facecon/publicacions/introducciocomptabilitat.html ISBN-10: 84-615-7652-7 ISBN-13: 978-84-615-7652-4 Dipsit Legal: B. 10436-2012 Departament dEconomia i Empresa. Primera edici daquest exemplar: febrer del 2012 Amb el suport de la Facultat dEconmiques de la Universitat Pompeu Fabra. www.upf.edu/facecon Aquest e-book ha rebut el suport del Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d'Innovaci, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Ajut DILL amb referncia: 2011 DILL 00012

NDEX
1. COMPTABILITAT I SISTEMES DINFORMAC I 7

2. EL BALAN ........................................................................................................................... 12 2.1. 2.2. 2.3. 2.4. 2.5. 2.6. 2.7. Relaci entre lactivitat empresarial, el balan i el compte de resultats ................ 12 El patrimoni empresarial......................................................................................... 14 Lactiu ...................................................................................................................... 15 El passiu .................................................................................................................. 16 El net patrimonial.................................................................................................... 17 El balan de situaci................................................................................................ 18 Exercicis relacionats ................................................................................................ 28

3. EL MTODE COMPTABLE ..................................................................................................... 33 3.1. 3.2. 3. 3 3.4. 3.5. 3.6. 3.7. Canvis en el patrimoni empresarial: les transaccions comptables ......................... 33 El mtode comptable .............................................................................................. 34 La partida doble ...................................................................................................... 35 Classificaci de les transaccions comptables .......................................................... 36 Relaci entre el Balan i el Compte de Resultats.................................................... 38 El resultat peridic .................................................................................................. 42 Exercicis relacionats ................................................................................................ 48

4. ELS LLIBRES COMPTABLES ................................................................................................... 50 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 4.5. El compte com a instrument comptable ................................................................. 50 Classificaci dels comptes ....................................................................................... 55 El cicle comptable.................................................................................................... 56 El llibre diari i el llibre major.................................................................................... 57 Exercicis relacionats ................................................................................................ 60

5. EXISTNCIES......................................................................................................................... 71 5.1. 5.2. 5.3. 5.4. 5.5. 5.6. 5.7. 5.8. Tipus dexistncies .................................................................................................. 71 Terminologia sobre les existncies ......................................................................... 72 Comptabilitzaci de les existncies ......................................................................... 73 Sistema dinventari permanent ............................................................................... 75 Sistema dinventari peridic.................................................................................... 86 Principis comptables per les existncies. ................................................................ 97 Clcul del cost de la mercaderia.............................................................................. 97 Clusules incoterms .............................................................................................. 100

6 5.9. 5.10. Esquema resum. .................................................................................................... 101 Exercicis relacionats .............................................................................................. 103

6. EL CICLE COMPTABLE ........................................................................................................ 106 6.1. 6.2. 6.3. 6.4. 6.5. 6.6. El cicle comptable.................................................................................................. 106 Obertura del Cicle Comptable ............................................................................... 106 Desenvolupament del Cicle Comptable ................................................................ 109 Tancament del cicle comptable ............................................................................ 111 Principis comptables ............................................................................................. 117 Exercicis relacionats .............................................................................................. 122

7. EL RESULTAT PERIDIC...................................................................................................... 126 7.1. 7.2. 7.3. 7.4. Ajustaments per ingressos i despeses................................................................... 126 Ingressos i despeses. Classificaci ......................................................................... 130 Distribuci del resultat .......................................................................................... 132 Exercicis relacionats .............................................................................................. 134

8. COMPTABILITZCI DE TRANSACCIONS BSIQUES ............................................................ 144 8.1. 8.2. 8.3. 8.4. Comptabilitzaci dimmobilitzats. ...................................................................... 144 Comptes a cobrar i a pagar. ................................................................................. 153 Prstecs bancaris ................................................................................................. 163 Despeses de personal .......................................................................................... 166

9. EXERCICIS DE CONSOLIDACI SOBRE EL CICLE COMPTABLE ............................................ 177 10. SOLUCIONS ALS EXERCICIS PROPOSATS.......................................................................... 197

8.5.

Exercicis relacionats ............................................................................................ 168

11. BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................. 316

1. COMPTABILITAT I SISTEMES DINFORMACI

Lobjectiu principal daquest llibre s el de donar al lector i a lestudiant els coneixements bsics necessaris per poder entendre els estats financers, els conceptes elementals que regeixen la elaboraci de la informaci derivada de lactivitat de les empreses i organitzacions, la metodologia comptable generalment utilitzada tant en lentorn anglosax com en leuropeu, i les utilitats i eines ms usuals. Aix ha de donar el coneixement suficient per poder analitzar i comprendre les dades comptables i finalment interpretar els estats financers de les empreses. Lalumne ha de comprendre la lgica i les implicacions de cada concepte, per tal de saber identificar la rellevncia de cada transacci, com tractar la informaci comptable i quin impacte t sobre la situaci patrimonial de lempresa. Per aix s necessari conixer les eines i la metodologia que la comptabilitat utilitzar per interpretar i analitzar correctament els fets comptables. No es tracta de conixer cada procediment en particular, sin dentendre el funcionament i racionalitat de la comptabilitat financera en el seu conjunt, i com s precs processar les dades per tal de que siguin informatives i rellevants en lanlisi. Al llarg daquest llibre es posa de manifest com cada anotaci comptable reflectir la naturalesa de cada fet i el seu efecte sobre la comptabilitat i lempresa en general. Finalment, s rellevant percebre la utilitat de la informaci comptable, s a dir, com la comptabilitat ordena i tracta la informaci objectiva de manera que ajudi en la presa de decisions duna empresa. La interpretaci de la informaci comptable, que es reflecteix en els estats financers, s una de les claus del bon funcionament de les empreses. Els exercicis presentats ajuden a lestudiant a reforar i entendres cada concepte, metodologia i utilitat de la comptabilitat financera. Qu vol dir comptabilitat? La comptabilitat sha dentendre com un sistema dinformaci que mesura les activitats empresarials i processa aquesta informaci de manera que pugui comunicar-se i ser comprensible pels usuaris. Ha de permetre que aquests usuaris es pugin formar judicis de valor sobre la situaci patrimonial de les empreses i organitzacions i, tamb, de la activitat realitzada, amb la finalitat que puguin prendre decisions fonamentades sobre el seu futur. Aix doncs, la funci bsica de la comptabilitat rau en la transformaci de les dades objectives que sn rellevants en lanlisi financer de les empreses per tal de transmetre el resultat de lactivitat empresarial i la situaci patrimonial que sen deriva. s molt important doncs, posar en coneixement del pblic la informaci de forma comprensiva. Usuaris de la informaci comptable La informaci comptable s til per a molts agents que necessitin conixer la situaci patrimonial i econmica duna empresa. Aquests agents poden ser: Interns: Sn aquells que formen part de lempresa i que les seves decisions afecten la gesti de lempresa. Els agent interns doncs, sn els rgans de govern i consells dadministraci, la direcci, els comandaments i les persones que hi treballen.

8 Externs: Sn agents que sense participar de la gesti de lempresa es veuen afectat per les decisions que es prenen dins de les empreses. Els agents externs es poden diferenciar a la vegada en: o Els stakeholders duna empresa, s a dir, totes aquelles persones que estan interessades en la situaci duna empresa determinada perqu el seu funcionament els afecta en les seves decisions. Els stakeholders ms importants duna empresa sn els accionistes i els potencials inversors, els creditors, els treballadors, els clients i provedors, ladministraci pblica, la prpia competncia de lempresa, els sindicats i altres collectius. o Qualsevol persona que pugui estar interessada en lanlisi de la informaci comptable per conixer la situaci duna empresa, com poden ser els acadmics, professors, investigadors o els estudiants universitaris.

Procs dharmonitzaci comptable internacional Actualment i des de lany 2007, la normativa comptable, per la que ens regim a Espanya s el Pla General de Compatibilitat. No tots els pasos tenen un pla ni tampoc la mateixa normativa. Hi ha una cerat discrecionalitat a nivell de cada pas, es pot fer servir un pla o no, i tamb es poden aplicar unes normes legals o deixar ms llibertat als professionals en laplicaci. Aquesta situaci fa que la comptabilitat de cada pas presenti certes divergncies i que per tant no siguin totalment comparables. Per evitar aquest fet, des de fa uns anys sha intentat harmonitzar la informaci comptable de cada pas a travs del que es coneix com les IAS (International Accounting Standards). El IASB (International Accounting Standards Board) ha creat 41 normatives que permet la comparaci dels estats financers, la qual cosa facilita lanlisi als usuaris de la informaci comptable daltres pasos i, per tant, la presa de decisions. Espanya, que es regia pel Pla General Comptable de 1990, va modificar la seva legislaci, el 2007, per establir uns criteris que saproximessin ms als emprats per lIAS. Aix doncs, actualment, les empreses que cotitzen a borsa estan obligades a realitzar la seva comptabilitat amb el PGC del 2007 (per qestions de fiscalitat) i tamb segons les IAS (per qestions de comparabilitat internacional). Les empreses que no cotitzen a la Borsa no estan obligades a fer servir les IAS, per s el Pla General de Comptabilitat. Tot i aix, la tendncia s a la convergncia de criteris i que poc a poc els pasos sadaptin a las IAS o incls adoptin la seva normativa, amb lobjectiu de millorar la consistncia i la interpretaci de la informaci comptable, i facilitar el flux de capital entre pasos, aix com les fusions i adquisicions entre empreses. Comptabilitat financera i comptabilitat de gesti s precs matissar la diferncia entre la comptabilitat financera i la comptabilitat de gesti. La comptabilitat de gesti es refereix a lanlisi dels costos de lempresa i la distribuci dels costos destructura als diferents productes de lempresa, per exemple. La comptabilitat de gesti, o analtica, permet un anlisi intern exhaustiu de lempresa per lnies de negoci, per productes, per localitzaci geogrfica... Aquesta informaci no est subjecte a cap tipus de normativa, ja que no s daplicaci obligatria. Lempresa pot decidir realitzar-la voluntriament, i establir la periodicitat que trobi adient. s per aix que els usuaris de la

9 comptabilitat de gesti sn interns, ja que duna banda no s publiquen, i daltra sn dades que ajudaran als gestors i directius a prendre decisions de caire intern. La comptabilitat financera s aquella que tamb utilitzen els usuaris externs. Es regeix segons la normativa comptable i mercantil establerta i s dobligatria aplicaci per a totes les empreses, amb una periodicitat mnima anual. Aix assegura que hi hagi informaci homognia i fcil dentendre de totes les empreses, la qual cosa s necessria tan per temes de fiscalitat com per lanlisi a nivell empresarial. Classificaci de la comptabilitat La comptabilitat tamb es pot classificar segons si s a nivell macroeconmic (macrocomptabilitat) o si pel contrari s a nivell de microcomptabilitat. Quan parlem de macrocomptabilitat ens estem referint a lanlisi de la comptabilitat utilitzada en els clculs realitzats a nivell macroeconnimc, tals com: el PIB, la demanda agregada, la renda disponible, el consum... En canvi la microcomptabilitat fa referncia a la comptabilitat de ladministraci pblica (des de la Seguretat Social, els ajuntaments, les comunitats autnomes o lestat en general) o a la de les empreses, siguin pbliques o privades. Les empreses doncs, hauran delaborar peridicament la informaci referent a les transaccions entre lempresa i els altres agents (Comptabilitat Financera), i voluntriament tamb aquella relacionada amb processos interns (Comptabilitat de gesti i de costos). Fases del procs comptable La comptabilitat financera, com qualsevol sistema dinformaci segueix un procs comptable. Aquest es pot resumir en els segents passos 1: 2. Processament i elaboraci Valoraci en unitats monetries Registre comptable Classificaci i agregaci Llibre diari i llibre major

1. Captaci de dades Identificaci dels fets comptables significatius Mesura Xecs, factures, escriptures, rebuts...

3. Informaci Estats comptables Auditoria Comunicaci Anlisi Estats financers

Ao t 1. Importe neto de la cifra de negocio 2. Variacin de existencias de productos terminados y en curso de fabricacin 3. Trabajos realizados por la empresa para su activo 4. Aprovisionamientos 5. Otros ingresos de explotacin 6. Gastos de personal 7. Otros gastos de explotacin 8. Amortizacin del inmovilizado 9. Imputacin de subvenciones del inmovilizado no financiero y otras 10. Exceso de provisiones 11. Deterioro y resultado por enajenaciones del inmovilizado A. RESULTADO DE EXPLOTACIN (1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11) 12. Ingresos financieros 13. Gastos financieros 14. Variacin del valor razonable en instrumentos financieros 15. Diferencias de cambio 16. Deterioro y resultado por enajenaciones del inmovilizado B. RESULTADO FINANCIERO (12+13+14+15+16) C. RESULTADO ANTES DE IMPUESTOS (A+B) 17. Impuesto sobre beneficios D. RESULTADO DEL EJERCICIO (C+17) Ao t-1

Les imatges daquesta pgina han estat extretes de les segents pgines web: http://javierastasio.blogspot.es/1301734320/, todocolecciones.net, i elaboraci prpia.

10 Primer sha de recollir tota la informaci que sigui significativa a nivell comptable, i que justifiqui alguna transacci que shagi donat en relaci amb lempresa. s important que cada transacci quedi justificada per algun document mercantil, com un xec, factura, albar... Un cop es t aquesta informaci, sha de tractar de manera que es pugui representar la situaci patrimonial de lempresa. Per aix, la informaci sha de valorar en termes monetaris i sha de registrar i classificar segons els mecanismes que estableix la comptabilitat, s a dir, el llibre diari i el llibre major. Un cop la informaci est classificada i agregada segons la seva idiosincrsia lempresa est en capacitat delaborar els estats financers de la mateixa, que recolliran tota la informaci de manera que representin la situaci patrimonial i econmica de lempresa, duna manera sinttica, que faciliti la seva comprensi, comunicaci i anlisi. Els Estats Financers Tota empresa est obligada a presentar el que sanomenen els Estats Financers de lempresa. Aquests sn: Balan de situaci: Informa sobre la posici financera duna entitat en un moment determinat. Compte de prdues i guanys: Informa sobre els resultats duna entitat en un perode determinat, diferenciant-los entre ordinaris i financers. Estat de fluxos defectiu: Informa sobre els orgens i ls dels diners lquids de lentitat, s a dir, els canvis en la caixa de lempresa, degut a les diferents entrades i sortides de capital deguts a lactivitat ordinria de lempresa, les activitats de finanament i les activitats dinversi. Estat de canvis en el patrimoni net: Informe exhaustiu sobre els canvis en el patrimoni net de lempresa en un perode determinat. Memria: Informa sobre els criteris, principis i normes que sha utilitzat per obtenir el balan de situaci i el compte de prdues i guanys. Tamb aporta altres dades sobre lentitat que es considerin importants per a la comprensi i anlisi de la resta destats comptables.

Un dels objectius daquesta text es poder elaborar, analitzar i comprendre el balan de situaci i el compte de resultats duna empresa. Tot i que es fa menci de lestat de fluxos defectiu, forma part del pla docent daltres assignatures, juntament amb la resta destats financers. Limitacions de les dades comptables Malgrat que la informaci comptable te limitacions, es lnic sistema dinformaci que disponible que pot explicar lactivitat empresarial i de les organitzacions, per aix sovint es parla de la comptabilitat com del llenguatge dels negocis. Algunes de les limitacions que presenta sn les segents: Els factors qualitatius no queden reflectits. Per exemple, no es pot mesurar si un treballador o un directiu es bo. Podem pensar que mitjanant els resultats de lempresa es pot acabar inferint, per aix no sempre s aix. En alguns casos, s necessari fer estimacions degut a la manca dalgunes dades, per aix tamb les fa menys objectives.

11 Hi ha diferents mtodes per valorar els actius, passius, ingressos i despeses de les empreses, la qual cosa fa que sigui difcil comparar la informaci comptable totalment entre empreses al llarg del temps. Els canvis en els preus al llarg del temps, fruit de la inflaci, dificulten els resultats. La informaci comptable est enfocada en el passat. Sintenta mostrar la situaci actual de lempresa en base a dades passades. Tot all que estigui enfocat en el futur noms sn projeccions.

Requisits de la informaci comptable Finalment, la informaci comptable, degut als seus objectius i malgrat les seves limitacions, ha daconseguir acomplir sempre uns certs requisits per tal que sigui til per a la presa de decisions. La informaci comptable ha de ser: Rellevant: Les dades han de ser significatives i agregades, de manera que ajudi en el procs de decisi. Oportuna: Ha destar disponible en el moment que es necessiti per prendre les decisions, ni abans ni desprs. Fiable: Ha de garantir una certa qualitat de la informaci. Els usuaris han de poder confiar en les dades dels estats financers. Comparable: Malgrat les possibles dificultats, la informaci ha de poder ser comparable al llarg del temps i entre diferents empreses. Comprensible: ha destar presentada de manera que es els usuaris la puguin entendre. A un cost raonable: Com tota recerca i presentaci de la informaci, ha de ser acurada en tant que el cost de disposar de la mateixa no sigui superior al benefici que sobt dutilitzar-la.

Introducci a la Comptabilitat Financera a la UPF Lassignatura dIntroducci a la Comptabilitat Financera semmarca dins el programa segent, seguint el procs natural de la informaci comptable:

Introducci a la comptabilitat financera Introducci a la comptabilitat analtica Comptabilitat financera I Comptabilitat de costos Comptabilitat financera II (o Anlisi dels Estats Comptables)

Auditoria

12

2. EL BALAN
Continguts del tema: 2.1. Relaci entre lactivitat empresarial, el balan i el compte de resultats 2.2. El patrimoni empresarial 2.3. Lactiu. Definici i valoraci 2.4. El passiu. Definici i valoraci 2.5. El net patrimonial. Definici i valoraci 2.6. El balan de situaci 2.7. Exercicis relacionats

2.1. Relaci entre lactivitat empresarial, el balan i el compte de resultats Les decisions dinversi de les empreses o de les organitzacions les prenen els propietaris i depenen de la informaci rellevant i disponible de que disposen. Aquesta informaci fonamentalment est basada en els estats financers que elaboren els gestors de les empreses. Entendre aquesta informaci requereix entendre lactivitat realitzada duna empresa u organitzaci durant un perode de temps. Lactivitat que realitza una empresa es post resumir en: 1. Establir objectius i estratgies. 2. Activitat financera: obtenir finanament per poder tirar endavant els objectius planejats. 3. Activitat inversora: fer inversions amb el finanament obtingut per poder desenvolupar la seva activitat 4. Activitat operativa: dirigir i conduir les operacions prpies de lactivitat empresarial cara lobtenci dun resultat. El quadre segent explica de manera simplificada les activitats de lempresa i la seva relaci amb la comptabilitat.

Objectius i estratgies

Inversora

Financera

Operativa

Figura 2.1 . Adaptaci de Stickney and Weil, 2010: Financial Accounting (pag.4)

13

OBJECTIUS I ESTRATGIES Primerament, lempresa estableix els seus objectius i estratgies. Els objectius sn el resultat final que sespera aconseguir de les diferents activitats de lempresa. Les estratgies sn les diferents decisions i accions que la direcci determina per tal daconseguir els seus objectius. Exempl e 2.1 Una empresa pot tenir com objectiu obrir nous mercats per poder ser ms competitiva, per palliar la crisi i combatre la seva forta competncia. Les diferents estratgies que pot posar en marxa per aconseguir aquesta missi sn, per exemple, ladquisici de nou maquinari que li permeti rebaixar costos del producte que elabora, i reduir el preu de venda dels seus productes, o b reduir costos mitjanant lexcellncia dels seus processos. Una altra possibilitat seria la destablir aliances a llarg termini amb provedors, o seguir una poltica dausteritat en referncia al servei postvenda. ACTIVITAT FINANCERA Per dur a terme aquestes estratgies es necessita finanament. El finanament pot provenir de diferents fonts. Duna banda els propietaris de lempresa aporten capital en forma de diner lquid o b en forma de bens en espcie, per exemple un edifici. La compensaci per aquesta participaci sn els dividends, que sn una part dels actius que lempresa distribueix, i sol ser una proporci dels beneficis generats durant lexercici. Per lempresa tamb pot estar finanada amb capital de tercers o creditors. En aquest cas, els diners sn prestats i shan de tornar, normalment amb interessos, en un determinat perode de temps. Els bons i prstecs en sn un exemple. Veurem que el balan de situaci mostra els recursos econmics i financers que lactivitat econmica de lempresa necessita. El net patrimonial reflecteix el capital aportat pels socis, i els passius sn els conjunt de deutes que lempresa ha de tornar. Es desenvoluparan aquests conceptes posteriorment. ACTIVITAT INVERSORA Per activitat inversora ens estem referint al conjunt de decisions que lempresa pren en referncia a la seva capacitat productiva. Per desenvolupar el seu negoci, una empresa pot necessitar un local on establir-se i una srie dequipaments per funcionar, per tamb llicncies, patents, o mercaderies per tornar a vendre o primeres matries per a ser elaborades. Com veurem ms tard, el conjunt dinversions per conduir les estratgies duna empresa forma part de lactiu al balan de situaci. ACTIVITAT OPERATIVA Finalment, un cop sha aconseguit el finanament per dur a terme les inversions pertinents, s quan lempresa es posa en marxa. Lactivitat operativa fa referncia al funcionament de lempresa prpiament dit; satisfer unes necessitats determinades proveint de bns o serveis als consumidors. El resultat de lactivitat operativa, si ha estat bona, ser la consecuci de les estratgies establertes i quedar reflectit en el compte de resultats. No oblidem que lobjectiu primordial duna empresa s generar beneficis.

14

2.2. El patrimoni empresarial Per funcionar podem dir que una empresa necessita, duna banda, fer inversions, per exemple, en terrenys i construccions, maquinria, installacions, mitjans de transport, ordinadors i altres tecnologies. Tamb es requereixen bns intangibles, com patents, marques comercials, programes informtics o drets contractuals. Les empreses tamb poden fer inversions financeres en valors mobiliaris. De la mateixa manera, les existncies (siguin acabades, en procs, o en forma de materials), els comptes pendents de cobrar (crdits als clients, lletres de canvi a cobrar...) i els diners que hi ha en efectiu i en comptes bancaris formen part de lactivitat inversora de lempresa ja que, duna manera o altra, representen bns que lempresa t o inversions realitzades, i que necessita per funcionar.

Figura 2.2. Actius i Passius .

Les inversions es podem definir com bns i drets que lempresa posseiex; com un compte a cobrar dun client. En aquest exemple, un client pot deure uns diners a lempresa, per lempresa t el dret a cobrar en algun moment aquest compte, s un dret de cobrament. Aquests actius del balan de situaci formen part de lestructura econmica de lempresa. Aquestes inversions han estat finanades o dit duna altra manera quests recursos obtinguts tenen una procedncia. La procedncia dels recursos, o lexigncia sobre els recursos, sn considerats una obligaci per lempresa, ja que en la majoria dels casos shan de retornar, i configuren lestructura financera de lempresa. En comptabilitat, estan reflectits al passiu i al net patrimonial del balan de situaci. Com abans sha comentat, la procedncia del mateix pot variar (Aportacions dels propietaris o dels accionistes, subvencions, prstecs bancaris a curt i a llarg termini,...) s important destacar les diferncies en com es poden aconseguir els recursos econmics quan es vol iniciar una empresa i quan lempresa ja funciona. En el primer cas, les subvencions sn una significant font de finanament actualment. Des dajuts de lestat a la persona

15 emprenedora a aportacions econmiques damics i familiars, que acompanyats duna bona idea, han sigut decisius en la posada en marxa de molts negocis. De la mateixa manera, un cop lempresa ja est en funcionament pot rebre finanament a travs de provedors o creditors. Pagar a un termini determinat o la compra a crdit sn tamb fonts de finanament per les empreses, ja que permeten tenir uns diners avui per invertir en lactivitat productiva de lempresa i traslladar el deute en el temps.

2.3. Lactiu Els actius sn recursos econmics tils pel desenvolupament de lactivitat econmica dels que sespera que generin beneficis futurs i que lempresa en t el control o propietat. La generaci dels beneficis dun actiu pot ser perqu sutilitzi en lactivitat productiva (per exemple, la maquinria), o b perqu es venguin al mercat (com s el cas de les existncies). Cal fer esment qu tots els actius generen beneficis futurs per que no tots els futurs beneficis sn actius. Exercici 2.1 Quines daquestes partides es qualifiquen dactiu? a) Un edifici comprat al comptat. b) Diner obtingut dun prstec bancari. c) Els accessos a la fbrica construts per lAjuntament i que afavoreixen les operacions de crrega i descrrega de lempresa. d) Una mquina comprada i no pagada. e) Les taxes pagades pel propietari duna empresa de consultoria, per a lobtenci del ttol de llicenciat en Administraci dEmpreses, ttol que li va permetre constituir lempresa. f) Unes obres dart, propietat de lempresa. g) Un ordinador duna generaci antiga que va tenir un cost de 2.000 i que, en lactualitat, no es fa servir i no es troba cap possible comprador. h) L import del lloguer pagat per lempresa que permet ls dun pis durant els dos prxims anys. i) Unes obres dart propietat del gerent de lempresa i que adornen el despatx que t a lempresa. Soluci exercici 2.1 VALORACI DACTIUS Els actius es valoren al preu que ha va ser adquirit (o preu histric) o produt. Preu dadquisici o preu histric: Preu al qual la companyia va adquirir el b. Implcitament, ens diu la quantitat mnima esperada de beneficis futurs, perqu sin sestarien perdent diners. El preu dadquisici inclou totes les despeses necessries per la posada en funcionament del b, com costos de transport i installaci. Altres bases de mesura dactius sn:

16 Cost de reemplaament: Quantitat que shauria de pagar per obtenir un actiu amb el mateix s potencial que el valorat. s important quan es vol adquirir un actiu. Valor realitzable net: Quantitat que es rebria (descomptant les despeses de venda) si es vengus un actiu. s important quan es vol vendre un actiu. Preu de mercat: Preu dun actiu si fos intercanviat al mercat en una data determinada. Est associat amb el cost doportunitat, ja que seria el que una empresa rebria avui si vengus un actiu (i el que deixa de guanyar pel fet de vendrel). Valor actual o Valor dels fluxos futurs: Valor present dels diferents fluxos de diners que lactiu produir en el futur, descomptat a una taxa dinters apropiada. Segons el principi de prudncia, si el preu dadquisici s superior al preu de mercat, lactiu es valorar a preu de mercat. Segons el tipus dactiu, hi ha certes excepcions en la seva valoraci. Si es tracta dinstruments financers es distingeix si la inversi s a curt o llarg termini. Si la inversi s a llarg termini es valora a preu dadquisici. En canvi, si s curt a termini, es considera que es tracta duna inversi amb carcter especulatiu, i es valora a preu de mercat. En actius no financers, siguin intangibles o tangibles, shan de tenir en compte dos ajustaments del preu: La depreciaci. Suposem que un actiu perd valor amb el pas del temps pel simple fet ser utilitzat. Aquesta prdua sha de comptabilitzar al llarg del temps que lactiu forma part de lempresa. El preu dadquisici, un cop restada la depreciaci, s el valor residual dun actiu. El deteriorament dactius. El preu de mercat dun actiu pot ser inferior al preu dadquisici en un moment donat, amb la qual cosa, si no ajustem el valor del nostre actiu, estaria sobrevalorat.

2.4. El passiu Els passius sn deutes que lempresa t amb tercers qu esdevenen una font de finanament. En altres paraules, el passiu s la procedncia dels recursos. La caracterstica ms important dels passius s que la companyia t la obligaci present de tornar els deutes, de vegades, amb tipus dinters associat, degut a una transacci o intercanvi pactat en el passat. Primerament, diferenciarem del passiu a curt termini, que sn obligacions que lempresa ha de pagar en menys dun any (s a dir, durant lexercici econmic) i el passiu a llarg termini, que sn aquells deutes a un termini superior a un any. A ms, cal destacar el concepte de passiu en sentit ampli i sentit estricte. Al pargraf anterior sha definit el passiu en el sentit ms estricte, qu prov de tercers. Com posteriorment veurem al definir el balan de situaci, el passiu tamb pot incloure el net patrimonial, s a dir, la part del finanament que prov dels propietaris o accionistes, i que no sha de tornar.

17 Exempl e 2.2 Alguns exemples de passius, sn prstecs bancaris, per tamb els comptes a pagar a treballadors. En aquest cas, sinterpreta que hi ha una certa quantitat de diners que pertany als treballadors, per com la empresa encara no lha pagat, i per tant s prestada a lempresa, fins que aquesta pagui la totalitat que deu als treballadors. Exempl e 2.3 Un altre exemple seria quan lempresa fa una compra i acorda pagar-la en un termini de 90 dies. Fins que sigui desemborsada la quantitat, lempresa t una obligaci amb lempresa creditora o provedora, i per tant queda reflectida al passiu. VALORACI DELS PASSIUS Generalment, els passius es valoren pel seu valor de reemborsament. En aquest cas, el principi de prudncia ens diu que shan de reconixer en el passiu totes les obligacions, fins i tot aquelles en qu el seu import o exigibilitat sigui estimat. Valor de reemborsament: Preu al qual sha pactat retornar el deute amb tercers. Exercici 2.2 Quines daquestes partides es qualifiquen de passiu? a) Tot all aportat pel propietari de lempresa, pel seu funcionament. b) Els sous pendents de pagament als empleats. c) Un prstec obtingut dun banc. d) Laval prestat per lempresa a una altra empresa amb la que collabora molt estretament, responent aix per l incompliment duna obligaci, per part daquesta ltima Soluci exercici 2.2 2.5. El net patrimonial El net patrimonial fa referncia a la part que els propietaris o accionistes han aportat a lempresa i a la vegada, a la part dels actius que els hi pertany. Vist duna altra manera, seria lactiu residual que quedaria a lempresa un cop cancellats la resta de deutes. El net patrimonial es forma bsicament del capital, que correspon a laportaci dels socis, sigui en el moment de constituci de lempresa o posteriorment; i el benefici retingut, que seria la part dels beneficis generats per lactivitat empresarial i que lempresa no ha distribut. El benefici retingut pot romandre a lempresa en forma de reserves (nhi ha de diversos tipus: voluntries, estaturies, etc.) o de beneficis que es repartiran posteriorment.

Actius

Passiu + NP
Net Patrimonial

Capital + Benefici retingut

Passiu

18
Figura 2.3 El Net Patrimonial.

COM EL TIPUS DEMPRESA INFLUEIX EN LA COMPOSICI DEL BALAN. EL NET PATRIMONIAL. El tipus dempresa influeix sobre el capital i el net patrimonial. Quan es tracta duna empresa individual, o duna empresa on el propietari s un particular hi ha una intenci clara de permanncia en lempresa, ja que el propietari s un factor determinant dels objectius i de lactivitat de la companyia. En aquest cas, hi ha una diferncia clara entre el capital aportat i altres tipus de passius, com prstecs obtinguts o bons emesos. Des dun punt de vista ms conceptual i com veurem en el captol segent, estarem parlant de la teoria clssica en que el passiu es diferencia entre net patrimonial i passiu en sentit estricte. Aix el Balan estaria composat per lactiu i el passiu ms el net patrimonial. En canvi, quan parlem duna societat on laccionariat est molt dividit, com moltes de les empreses que cotitzen a borsa, la identitat dels propietaris perd fora. Els accionistes passen a ser com uns inversors ms de lactivitat de lempresa, que esperen obtenir beneficis i el repartiment dels mateixos (dividends). Aix fa que les motivacions per invertir en lempresa ja no depenguin nicament dun inters propi en el seu bon funcionament, sin que hi ha altres factors que no depenen de lactivitat estricta de lempresa, com qui inverteix a borsa en alguna companyia per rebre uns dividends peridics i espera un benefici quan en vulgui vendre les accions. En aquest cas, el concepte de net patrimonial sassembla molt a qualsevol altre passiu, ja que es tracta duna obligaci amb uns accionistes que han provet de fons a lempresa. En aquesta situaci estarem parlant de la teoria moderna en la que la Balan estaria compost per actius i passius en sentit ampli. 2.6. El balan de situaci El balan de situaci s un dels principals estats financers duna empresa. La seva funci s mostrar la situaci econmica i financera en un moment determinat de lexercici comptable i per aix, relaciona els actius amb els passius i net patrimonial, classificats i valorats degudament en unitats monetries. Es tracta dun document de dos columnes com veurem a continuaci que reflecteix lestructura patrimonial de lempresa. Se sol dir que s com una fotografia de lempresa en una data concreta. Aquesta data s normalment, el 31 de desembre de cada any, ja que les empreses estan obligades a elaborar els estats comptables al menys una vegada a lany i per la majoria de les empreses s el 31 de desembre de cada any. Algunes empreses estacionals, per exemple una estaci desqu, la data de tancament de lexercici comptable ser a lacabament de la temporada desqu. Tamb es fan balanos de situaci durant lexercici, trimestralment o semestralment, per exemple. El Balan de situaci sempre s refereix a una data determinada, el dia 31 de desembre de lany 20XX, i de fet shauria de referir a un determinat moment, hora tal minut qual, perqu cada vegada que cada transacci determina canvis en lactiu, passiu o net patrimonial i per tant genera un nou Balan. Una forma ms intutiva de definir un Balan s la segent: un Balan s una doble classificaci dels recursos duna empresa. Per una banda des del punt de vista de qui ha donat finanament

19 (net patrimonial i passius) i per laltra quines inversions shan fet (els actius) amb el finanament rebut. Exempl e 2.4 . Si el total de recursos duna empresa s de 1.000, si observem els 1.000 unitats monetries des del punt de vista del passiu ens dir qui ens ha deixat els diners i si els hem de tornar i quan. Si observem els mateixos recursos, els 1.000 des del punt de vista dels actius, veurem quines inversions shan fet.

ACTIU
Maquinria i ordinadors Programes Informtics Existncies Comptes a cobrar Caixa 300 100 200 250 150

PASSIUS
Aportaci de propietaris 400

Deutes a llarg termini

350

Comptes a pagar a curt termini

250

TOTAL ACTIUS

1.000

TOTAL PASSIUS

1.000

EQUACI COMPTABLE FONAMENTAL Lequaci fonamental de comptabilitat ens diu que lactiu duna empresa sempre ha de ser igual al seu passiu ms el net patrimonial. Dit duna altra manera, els recursos, o com shan utilitzat els fons de lempresa, han digualar a la procedncia daquests recursos, la qual cosa, sembla fora lgica. Si tornem a la definici de passiu abans comentada, veiem que en sentit ampli, aquesta igualtat s: Actiu = Passiu. En canvi, en el sentit estricte de passiu, lequaci comptable queda aix: Actiu = Passiu + Net Patrimonial, tot i que en ambds casos estem dient el mateix.

20

Figura 2.4 el Balan de Situaci .

Exercici 2.3 Indiqui quines de les segents transaccions augmentarien (+) o disminuirien (-) els actius duna empresa, aix com el seu efecte sobre el passiu exigible o el net de lempresa. Si no afecten, indiqueu-ho amb (0).
Transacci 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. La devoluci dun prstec La compra de matries primeres a crdit La compra dun ordinador al comptat El cobrament dun client (la venda es va efectuar fa 3 mesos) El pagament a un provedor (la compra es va fer fa 3 mesos) La venda (a preu de cost) de mercaderies a crdit El director general sha jubilat Una inversi en bons de lestat, pagada al comptat ACTIU NET PASSIU EXIGIBLE

Soluci exercici 2.3

CLASSIFICACI DEL BALAN. SISTEMA CONTINENTAL El balan classifica lactiu i el passiu (ents com a passiu i patrimoni net) i els agrupa en diferents categories. El sistema continental, que s el que contempla el Pla General Comptable, fa la segent classificaci:

Figura 2.5. Classificaci de les partides del Balan.

Els actius es classifiquen de menys lquid a ms lquid. La liquiditat fa referncia a la capacitat i la rapidesa en qu un actiu es pot transformar en diner efectiu. Aix, mentre els diners dun

21 compte corrent es poden aconseguir fcilment, per tenir el preu dun terreny en efectiu seria ms costs. Per tant, diem que el terreny s menys lquid. Els passius es classifiquen en funci de lexigncia de retorn del passiu. Per exemple, el pagament per unes mercaderies comprades t una exigncia elevada respecte el capital aportat pels propietaris, que la seva exigncia s molt baixa (prcticament nulla perqu seria el diner restant desprs que lempresa liquidi). A partir daquests dos criteris, el balan agrupa els diferents conceptes que el composen en masses patrimonials. Les masses patrimonials agrupen els actius i passius segons les seves caracterstiques.

Figura 2.6. Composici del Balan

Actiu Fix o Actiu Immobilitzat o Actiu No Corrent: Inversions de lempresa a llarg termini, s a dir, dactius que romandran a lempresa ms dun any, de manera que els beneficis que sobtindran de les mateixes es repartiran en diferents anys dactivitat. s la garantia ms slida de lestructura econmica de lempresa. - Immobilitzat immaterial (o intangible): Elements intangibles, s a dir, no fsics, que sn necessaris per a lactivitat econmica de lempresa. Alguns exemples sn: la propietat industrial i intellectual (patents, marques i drets dautor, entre daltres), aplicacions informtiques, concessions administratives i el fons de comer. - Immobilitzat material: Sn bns tangibles, o fsics. Terrenys, edificis, maquinria i installacions, mobiliari, equips informtics o elements de transports sn els exemples ms coneguts daquesta massa patrimonial. - Immobilitzat financer: Sn inversions realitzades per lempresa en actius financers. Els motius poden ser, per exemple, per exercir un control sobre alguna empresa, sigui associada a la companyia o no, o b amb un carcter inversor, oferint un prstec a altres empreses per tal daconseguir una rendibilitat determinada. Actiu Corrent o Actiu Circulant: Sn bns i drets que estaran a lempresa un temps inferior a un any a lempresa, s a dir, durant el cicle comptable. Per aquest motiu, podem dir que illustren millor el desenvolupament de lactivitat dexplotaci de lempresa.

22 Existncies: Es tracta de bns que lempresa emmagatzema per a la producci. Formen part de les existncies els materials i eines necessries per a produir i els productes transformats, en qualsevol de les seves fases de producci Realitzable o Comptes a cobrar: Normalment es tracta de drets que lempresa t sobre un tercer, s a dir, drets de cobrament de vendes o acords fets amb anterioritat i resultat de lactivitat empresarial. La partida de clients, la quantitat de diner que lempresa ha de cobrar per part dels seus clients, s un exemple tpic. s pot diferenciar entre el Realitzable comercial, per exemple: clients, del no comercial o financer, per exemple: inversions financeres a curt termini. Disponible: Sn els bns i drets amb ms liquiditat, i que per tant lempresa pot disposar de forma ms rpida. Un exemple sn els diners en caixa o en compte bancaris

Net Patrimonial o Patrimoni Net o Recursos Propis: Com sha explicat anteriorment est format pel capital i el benefici retingut o reserves, en la forma que sigui. El resultat dexplotaci de lempresa, s a dir, el benefici o prdua de lexercici econmic, quedaria reflectit aqu, en signe positiu si es tracta dun benefici i en signe negatiu si es tracts duna prdua. Passiu no corrent o Exigible a llarg termini: Sn els deutes que lempresa haur de retornar en un temps superior a un any. Passiu corrent o Exigible a curt termini o Comptes a pagar: Sn les obligacions que lempresa t amb tercers, resultat de diverses fonts de finanament, que lempresa haur de retornar en un termini inferior a un any. SISTEMA CONTINENTAL I ANGLOSAX Als pasos anglosaxons la classificaci del balan s totalment la contrria. Lactiu sordena de ms lquid a menys lquid, mentre que el passiu sordena des del passiu amb ms exigibilitat al que ho s ms. Exempl e 2.5 Sistema continental:
ACTIU Actiu No Corrent o Fix Terrenys Local Maquinria Actiu Corrent o Circulant Existncies Realitzable Clients Caixa i Bancs Disponible TOTAL ACTIU 10.000 2.000 6.500 1.500 6.000 500 1.500 1.500 4.000 4.000 16.000 Passiu corrent o Exigible a curt termini Provedors Comptes a pagar Hisenda Pblica, creditora 6.000 2.000 3.500 500 16.000 Passiu no corrent o Exigible a llarg termini Prstec bancari 2.000 2.000 Recursos Propis Capital PASSIU 8.000 8.000

TOTAL PASSIU + PN

23 Exempl e 2.6 Sistema anglosax:

ACTIU Actiu circulant o corrent Efectiu i equivalents Existncies Altres actius corrents Actiu fix o Actiu no corrent Aplicacions informtiques Equips informtics Mobiliari Edifici TOTAL ACTIU 1.600 600 800 200 10.000 500 1.000 2.500 7.000 11.600 Passiu no corrent o Exigible a llarg termini Prstec bancari Comptes amb provedors a llarg termini Capital Reserves 3.600 3.000 2.600 6.500 6.000 500 11.600 PASSIU Passiu corrent o Exigible a curt termini Comptes a pagar 1.500 1.500

Net patrimonial o Recursos Propis -

TOTAL PASSIU + PATRMONI NET

Pregunta: Quin sistema et sembla ms lgic? Quin aporta una informaci comptable ms fcil dentendre? Pots comparar els dos exemples anteriors. El raonament pot ser que les partides en qu ms canvis poden produir-se sn justament les partides referents al curt termini. Aix doncs, i donada la practicitat dels anglosaxons, primerament presenten les partides amb ms possibles canvis i seguidament aquelles que ms difcilment ho faran.

UN EXEMPLE SENZILL DE BALAN Exercici 2.1: Jaume C omas (1). Jaume Comas va invertir una petita herncia en una gestoria. Es registren les seves primeres transaccions, que apareixen tot seguit, en la forma indicada. 1. 2. 3. 4. 5. 6. La inversi de Jaume Comas va consistir en 10 milions de unitats monetries (u.m.) en efectiu. Va comprar al comptat un petit despatx per 8,5 milions de u.m.. Va comprar mobles a Mobles Robles per 1,5 milions de u.m. a crdit. Va rebre 1.550.000 u.m. del seu banc com a prstec. Va pagar 450.000 u.m. a Mobles Robles. Va comprar material doficina per 2,5 milions de u.m. a Tot per al Despatx; va pagar 1,5 milions al comptat i la resta a crdit.

24 ACTIU = PASSIU (En milers)

Caixa + 1. 2. 3. 4. 5. 6. T. +10.000 -8.500 +1.500 +1.550 -450 -1.500 1.100 +1.550 +2.500 2.500 -450 +1.000 2.050 +8.500 +1.500 Material oficina + Mobiliari + Despatx = Capital + +10.000 Prstec + Comptes a pagar

1.500

8.500

10.000

1.550

Suma dels actius = 1.100 + 2.500 + 1.500 + 8.500 = 13.600 Suma dels passius = 10.000 + 1.550 + 2.050 = 13.600

A continuaci selabora el Balan de situaci:

ACTIU Actiu Fix Local Mobiliari Actiu Circulant Existncies Mat. doficina Disponible Caixa TOTAL ACTIU 10.000 8.500 1.500 3.600 2.500 1.100 13.600 Exigible a curt termini Comptes a pagar TOTAL PASSIU 2.050 2.050 13.600 PASSIU Recursos Propis Capital 10.000 10.000 3.600

Exigible a llarg termini Prstec 1.550

A partir daquest exemple hem vist dos aspectes molt interessants: 1. El primer s que cada vegada que anotem una transacci generem un nou Balan. Aix desprs de la transacci u operaci n. 1, tenim un Actiu, format per Caixa de 10.000 i un Passiu composat per Capital de 10.000 u.m. Desprs de la transacci n. 2 lActiu sha transformat en dos component per una banda Caixa ara t un valor de 1.500 u.m. i Despatx un valor de 8.500 u.m., en total es mant uns recursos de 10.000 . u.m., el Passiu no sha modificat i es mant en Capital 10.000 u.m. podem dir que hem no hem modificat els recursos totals de lempresa noms hem fet una permuta en la composici de lActiu. En canvi en la transacci n. 3 hem aconseguit ms finanament per valor de 1.500 u.m. i que hem de tornar abans dun any que ens ha servit per finanar un Mobiliari pel mateix import. Ara tindrem un nou Balan composat en lActiu per: Caixa 1.500 u.m. + Mobiliari per 1.500 u.m. i Despatx 8.500 u.m. , en total 11.500 u.m que s el mateix import que el Passiu que est composat per Capital 10.000 u.m. i Comptes a pagar 1.500 u.m., en total 11.500 u.m. i aix successivament. Com es pot comprovar lActiu ens indica les inversions que anem fent i el Passiu en informa del finanament rebut.

25 2. El segon s una caracterstica bsica del mtode comptable que veurem al tema segent, cada transacci sanota, com a mnim en dos comptes, sanomena el mtode de la partida doble, ja que sha de comptabilitzar, duna banda, la procedncia o finanament dels recursos econmics, i daltra, laplicaci que se nha fet. En el cas de la primera transacci, per exemple, veiem que Jaume Comas utilitza lherncia com a capital inicial per comenar el negoci, aquesta seria la procedncia dels recursos que els hi donem el nom de capital i que estan en forma de diners en efectiu, sn recursos que ell rep en efectiu i per tant, augmenten la seva caixa. Exercici 2.2: Celeron S.A. Indicar quin efecte tindran les operacions que ha realitzat l'empresa CELERON S.A, durant el primer semestre de la seva activitat, que s la reparaci i assistncia tcnica dordinadors, sobre la identitat comptable: ACTIU = PASSIU + PATRIMONI NET Si I' efecte s positiu (augmenta un element) anteposi el signe (+) davant de la operaci i si I' efecte s negatiu (disminuci d'un element) anteposi el signe (-). Les operacions resumides del semestre considerat sn les segents: a) b) L'aportaci dels propietaris a l'empresa es de 10.000 u.m. (unitats monetries), en efectiu. L'empresa compra uns terrenys per installar les seves oficines, situats en un nou polgon d'expansi de la ciutat, pagant 2.000 u.m. en efectiu i per la resta sollicita un crdit al Banc de Sabadell per 1.000 u.m a pagar en cinc anys. Uns dies desprs, una empresa constructora lliura a l'empresa un edifici construt en els terrenys de la seva propietat, acceptant un comproms de pagament a tres anys, de 2.000 u.m., i pagant en aquell moment 3.000 u.m. Compra mobiliari i equipament per l'oficina per 500 u.m., pagant al comptat 400 u.m. i quedant a deure la resta (es compromet pagar I'import restant dins de sis mesos). En vista de que l'empresa prendr una dimensi major de l'esperada, els propietaris aporten 5.000 u.m., en efectiu. Degut a la nova dimensi, les installacions sn insuficients i es signa un contracte d'assistncia tcnica amb una empresa, que suposar uns pagaments totals de 3.000 u.m. en el proper exercici. Es realitzen diversos treballs per als clients, dels quals se'n cobren 3.000 u.m. i queden pendents de cobrament treballs per un import de 1.000 u.m es faran efectius dins de deu mesos. Es paguen despeses generals per 1.000 u.m. i es comptabilitzen altres despeses per valor de 300 u.m. que es faran efectives dins d'un mes. Un dels propietaris de I'empresa, que 'havia fet una aportaci total de 3.000 u.m., es retira del negoci, venent la seva participaci a una altra persona aliena a I'empresa fins aquell moment, que li va abonar 4.000 u.m. per aquesta participaci. S'acorda pagar als propietaris part dels beneficis obtinguts, en concret 500 u.m., que es faran efectius daqu a dos mesos.

c)

d) e) f)

g)

h) i)

j)

26

SOLUCI:

Caixa

Terreny

ACTIU

Edifici

Mobiliari

Clients

=
= = = =

Capital

NET

Resultat

Deutes llarg termini +1.000 +2.000

PASSIU

Deutes curt termini

A B C D E F G H I J

+10.000 -2.000 -3.000 -400 +5.000 +3.000 -1.000

+10.000

+3.000 +5.000 500

= = +5.000 NO ES FET COMPTABLE EN AQUEST PERIODE = +4.000 = -1.300 NO ES FET COMPTABLE EN AQUEST PERIODE = -500 +1.000

+100

+300 +500

Total

11.600

3.000

5.000

500

1.000

15.000

2.200

3.000

900

A continuaci, veiem com afecta cada operaci al balan de situaci. Cada nova lnia ens dona el valor de cada un dels elements que hi intervenen (hem fet les sumes o les restes desprs de cada transacci):

Caixa

Terreny

ACTIU

Edifici

Mobiliari

Clients

=
= = = =

Capital

NET

Resultat

Deutes llarg termini 1.000 3.000 3.000 3.000

PASSIU

Deutes curt termini

A B C D E F G H I J

10.000 8.000 5.000 4.600 9.000

3.000 3.000 3.000 3.000

5.000 5.000 5.000 500 500

10.000 10.000 10.000 10.000 15.000

= =

100 100

NO ES FET COMPTABLE EN AQUEST PERIODE 12.600 11.600 11.600 5.000 5.000 5.000 5.000 5.000 5.000 500 1.000 = 15.000 4.000 500 1.000 = 15.000 2.700 NO ES FET COMPTABLE EN AQUEST PERIODE 500 1.000 = 15.000 2.200 3.000 3.000 3.000 100 400 900

Total

11.600

3.000

5.000

500

1.000

15.000

2.200

3.000

900

27

Balan de situaci final desprs de les operacions anteriors:

ACTIU
ACTIU FIX O NO CORRENT Immobilitzat material Terreny Edifici Mobiliari ACTIU CIRCULANT O CORRENT Realitzable Comercial Clients Disponible Caixa 1.000 11.600 11.600 8.500 8.500 3.000 5.000 500 12.600 1.000

PASSIU
RECUROS PROPIS Capital Social Reserves RECURSOS ALIENS LLARG TERMINI Prstec bancari Provedor. Immob. EXIGIBLE A CURT TERMINI Provedors Creditors Dividends a pagar 17.200 15.000 2.200

3.000 1.000 2.000 900 100 300 500

TOTAL ACTIU

21.100 TOTAL PASSIU

21.100

28 2.7. Exercicis relacionats Exercici 2.4: PIRONOVA Per als creditors de Pironova, una empresa majorista de material pirotcnic, la revetlla de Sant Joan de 1990 va ser fora desagradable. Durant la nit anterior a la celebraci, la botiga i el magatzem havien quedat destruts per un incendi de causes encara desconegudes. El propietari, el senyor Emilio Spizzafuoco, va declarar que sospitava que havien esclatat uns coets que justament el dia abans li havia subministrat, com a mostra, un comerciant tailands. Va afegir que I'incendi li havia arrunat la vida i que ja no tenia mitjans per pagar els seus nombrosos provedors ni per amortitzar els diversos crdits bancaris. El que volia era tornar al seu poble natal, a Siclia, per viure en la vergonya i en la pobresa els anys de vida que li quedaven. Al banc del Sr. Spizzafuoco li semblava til aclarir I'estat financer de Pironova anterior a I'incendi abans que el desafortunat empresari no abandons el pas. Tots els documents s'havien perdut en I'incendi, per el gestor del Sr. Spizzafuoco havia fet fotocpies de prcticament tot sense que ell ho sabs. De les cpies del gestor i d'algunes explicacions del Sr. Spizzafuoco es va deduir que hi havia hagut les transaccions que figuren en els apartats segents. Tamb quedava en poder del banc una llista d'havers i d'obligacions amb data 1 de juny, el dia en qu el Sr. Spizzafuoco va adquirir Pironova.

Creditors Caixes i bancs Crdits Deutors Efectes a pagar Existncies Vehicle 1.

54.000 205.000 50.000 5.000 16.000 350.000 260.000

L'1 de juny el Sr. Spizzafuoco va comprar amb un crdit hipotecari el despatx i el magatzem de I'empresa, que anteriorment ocupava en rgim de lloguer. Com que el preu pagat (6 milions de u.m.) era relativament baix, el banc va elevar el crdit fins a 10 milions de u.m.. El 3 de juny el Sr. Spizzafuoco va encarregar a diversos provedors material pirotcnic per un valor total de 7.450.000 u.m., que li va ser lliurat durant la setmana segent. En tots els casos els terminis de pagament eren 30 dies. El 4 de juny el Sr. Spizzafuoco va comprar dues partides considerables de petards a uns majoristes, i les va traslladar aquell mateix dia al seu magatzem utilitzant el vehicle de l'empresa. Les factures de 3.700.000 i de 5.300.000 u.m., respectivament, es van cobrir amb lletres a 90 dies. Durant la setmana del 10 al 16 de juny el cunyat del Sr. Spizzafuoco va fer reformes en el despatx de Pironova, per les quals va rebre un mili de u.m. al comptat.

2.

3.

4.

29

5.

La xifra de vendes fins al dia de I'incendi era de 10.554.000 u.m.. Aix era molt ms del que el propietari anterior facturava en un any. Lxit comercial del Sr. Spizzafuoco es devia al fet que, com a campanya inicial per atraure clients, ho venia tot a preu de cost. El dia de I'incendi el Sr. Spizzafuoco va fer un viatge a Zuric per gestionar la compra d'una gran partida dels coets tailandesos als qu feiem referncia ms amunt. El comerciant tailands li havia exigit un acompte important, per el Sr. Spizzafuoco no en recordava la quantitat exacta. El rebut i l'adrea del tailands no s'havien salvat del foc i el gestor no havia tingut la possibilitat de fer-ne una cpia. La caixa s que es va trobar: contenia 9.000 u.m..

6.

7.

Es demana: Reconstrueix els balanos del 31 de maig i del moment abans de I'incendi. Soluci 2.4 PIRONOVA

Exercici 2.5: JORDI FR AGELL Quan, a comenaments d'abril, la seva via materna el va convidar a prendre el t, en Jordi Fragell no sabia que el tema de la conversa seria el negoci que un oncle seu havia comenat feia poc amb l'ajut financer de la seva via. Segons ella, I'oncle era un bon tcnic i venedor per sabia poc de qestions administratives. Ara que en Jordi estudiava Econmiques en una universitat catalana d'alt prestigi, I'via es preguntava si no podria ajudar I'oncle a posar ordre a l'administraci de la nova empresa. Havia sentit alguna cosa sobre I'existncia d'una llei d'auditoria, li semblava convenient que en Jordi comencs per la comptabilitat. Com sempre, en Jordi va prometre a la seva via que faria el que ella li demanava, i I'endem es va presentar al despatx del seu oncle. Aquest, content de poder-se alliberar d'una feina que li feia una certa por, li va lliurar la informaci que indiquem tot seguit. Immediatament en Jordi es va posar a treballar i va preparar un balan, amb data 1 d'abril. 1. L'empresa s'havia constitut oficialment l'1 de mar de 1991. La contribuci de I'via havia estat de 20 milions de u.m. en efectiu i d'un terreny valorat en 15 milions de u.m. L'oncle, per la seva banda, havia aportat un cami valorat en 3 milions, diverses eines i mquines valorades en 2 milions de u.m. i 1 mili de u.m. en efectiu. En els dies segents va comprar material a diversos provedors per valor de 10 milions de u.m.. Per beneficiar-se del descompte de pagament immediat, va pagar a tothom al comptat. Durant la segona quinzena del mes de mar, va comprar diverses mquines noves per un valor de 8 milions de u.m. (a pagar a 90 dies). Tamb va vendre part de les eines (per un valor d' 1 mili de u.m.) que van resultar ser inadequades. A canvi d'aquestes va rebre lletres amb venciment el 15 d'abril.

2.

3.

4.

30

5.

El 15 de mar, va contractar dos empleats. Es va acordar pagar els sous, 120.000 i 150.000 u.m. respectivament, el dia 15 de cada mes, i que, per tant, el primer pagament es faria el 15 d'abril. De moment van treballar en el muntatge de les mquines noves. El 23 de mar, el banc li va concedir un crdit de 10 milions de u.m. a 10 anys. Va utilitzar els 10 milions per pagar una bestreta a una constructora que aixecar una nau prpia en el terreny de l'empresa. El 31 de mar I'oncle va llogar provisionalment una nau. En signar el contracte va haver de dipositar una fiana equivalent al lloguer d'un mes (400.000 u.m.), i es va acordar que es pagaria el lloguer bimestralment i per endavant.

6.

7.

Es demana: Elaborar el balan de situaci en data 1 dabril Soluci 2.5 JORDI FRAGELL

Exercici 2.6 TRANSMISSION S DE RADIO Es demana: Elaborar de manera ordenada el Balan de Situaci de la societat TRANSMISSIONS DE RDIO, especialitzada en la installaci dequips de radiotransmissi. Facilita les segents dades a 31-12-X3 i cal especificar a quina massa patrimonial pertany cada concepte. Disposa defectiu en la caixa de lempresa per atendre les despeses ordinries per un import de 200. 2. En el magatzem central hi ha existncies de diferents tipus de recanvis i peces de recanvi que van costar, segons la factura del provedor, 100. 3. Limport pendent de pagament als provedors que ens han subministrat existncies puja a 2400. 4. El capital social de lempresa, segons consta en lescriptura de constituci, s de 600. 5. Els beneficis que lempresa va obtenir lany anterior es van reinvertir completament, pugen a la xifra de 10000. 6. Els clients als quals hem realitzat diverses installacions destacions de radio ens deuen 960, que esperem cobrar abans de 90 dies. 7. Hem obert un compte corrent a la Banca Ms Desinteressada per poder atendre als compromisos de pagament duna manera ms gil i ms segura. La liquidaci puja a 600. 8. El mobiliari que vam adquirir per condicionar els locals i despatxos de lempresa va costar en el moment de la seva compra 800. 9. Els equips tcnics i maquinria que precisem per desenvolupar la nostra activitat productiva tenen un cost de 16560. 10. Per assegurar-nos el subministrament duna partida de cable de fibra ptica hem signat un xec per pagar un acompte a un provedor per un import de 800. 11. Abans diniciar una installaci, hem demanat a un client una entrega a compte dels equips que hem dinstallar-li. Limport percebut puja a 400. 12. Tenim pendent de pagament un deute de 320, al personal de lempresa. 1.

31 13. Hem rebut un prstec bancari a retornar en 6 anys per part de la Banca Ms Desinteressada 4200. 14. Hem adquirit un software especialitzat en la gesti de magatzems i facturaci amb el que esperem millorar la nostra gesti comercial. Ens ha costat 600. 15. Les primeres matries que tenim en el nostre magatzem per desenvolupar la nostra activitat tenen un valor de 400. 16. Tenim pendent de pagament diversos serveis prestats per creditors a 6 mesos 3600. 17. Som titulars daccions daltres empreses que hem adquirit com a inversi permanent 400. 18. Tanmateix, per a rendibilitat un excs de tresoreria, hem comprat accions daltres empreses com inversi transitria, de carcter purament especulatiu 100.

Soluci 2.6 Transmissions de rdio

Exercici 2.7: TRANSPORTS DEL MARESME La societat TRANSPORTS DEL MARESME que a 31-12-X7 ens facilita les segents dades: 1. 2. 3. 4. 5. 6. Diversos elements de transports i vehicles industrials que tenim valorats en 5000. Pels serveis prestats, hem girat efectes comercials a alguns clients, que han acceptat. Limport s de 1000. Tenim pendent de pagament el combustible que ens han subministrat els nostres provedors, i ens han presentat factures per un import de 1500. En el nostre taller tenim diversos recanvis i peces de recanvi pel manteniment i reparaci de la nostra flota. El seu valor puja a 180. El capital aportat pels accionistes en el moment de la constituci de lempresa puja a 4000. Som propietaris dun local en el extraradi de la ciutat, que utilitzem com a garatge, taller i oficines administratives. El cost en el moment dadquisici va ser de 1600, si ms no el seu valor de mercat avui en dia s de 5000. Hem satisfet drets de trasps per llogar un local en la zona cntrica per tal dutilitzar-lo com a oficines comercials. Hem pagat 1200. Com a part dun programa de renovaci de la nostra flota hem obtingut un prstec bancari a retornar en 10 anys per 1000. Tenim pendent de cobrar dels nostres clients factures per valor de 400 La caixa de lempresa puja a 500. Tenim pendent de pagament la liquidaci dimpostos a Hisenda Pblica, puja a 100. Hem adquirit acciones amb cotitzaci oficial com inversi a curt termini que han costat 400. El banc ens han concedit una plissa de crdit amb un lmit de 4000, dels que noms hem disposat 2000. La plissa ens la ha concedit el banc a curt termini. Tenim en el nostre taller maquinaria per efectuar les reparacions dels vehicles valorada en 750. Un client ens ha anticipat 400 per la prestaci dun servei de carcter extraordinari. Els nostres provedors ens han girat lletres per un import de 40, que acceptem, i ens comprometem en efectuar el pagament al venciment.

7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16.

32 17. Som propietaris duns terrenys, els quals van suposar una adquisici de 4000. Esperem edificar sobre aquests terrenys els nostres locals nous. 18. Tenim pendent de pagament un deute a llarg termini amb un provedor dimmobilitzat, el qual ens va subministrar un vehicle per la nostra flota per un import de 1200. 19. Participem al 100 per cent en el capital duna empresa filial especialitzada en transport de materials perillosos. El cost de la participaci puja a 1000. 20. Som titulars duna patent que es va desenvolupar en la nostra empresa. El cost de producci de la patent va pujar a 160. 21. El cost del mobiliari recentment adquirit per decorar el despatx del director general de lempresa ha estat de 180. 22. Un banc oficial ens ha concedit un prstec a retornar en un any per un import de 160. 23. En el magatzem tenim existncies valorades en 80. 24. Per la venda dun cami antic tenim pendent de cobrament a curt termini part del preu de venda que es va acordar en loperaci. Limport pendent puja a 200. 25. Tenim en diversos comptes corrents bancaris 400. 26. Hem pagat a compte de comandes futures 160 a un provedor, per assegurar-nos que ens servir puntualment els recanvis dimportaci que distribueix. 27. Recentment hem adquirit accions sense cotitzaci oficial com a inversi a llarg termini 1000. 28. Tenim constituda una hipoteca sobre uns dels nostres locals. Limport pendent daquesta hipoteca s de 7790. Es demana: Presentar el Balan de Situaci de TRANSPORTS DEL MARESME a 31-12-19X3, ordenat per masses patrimonials, calculant limport de les reserves. Solucions 2.7 Transports del Maresme

33

3. EL MTODE COMPTABLE
Continguts del tema: 3.1. Canvis en el patrimoni empresarial: les transaccions comptables 3.2. El mtode comptable 3. 3 La partida doble 3.4. Classificaci de les transaccions comptables 3.5. Relaci entre el Balan i el Compte de Resultats 3.6. El resultat peridic 3.7. Exercicis relacionats 3.1. Canvis en el patrimoni empresarial: les transaccions comptables Una transacci comptable ser qualsevol esdeveniment que afecti a la posici financera duna empresa i que sigui possible de quantificar en termes monetaris.

Figura 3.1. Les transaccions comptables i la relaci amb el Balan.

Els fets econmics que succeeixen a una empresa degut a la seva dinmica empresarial, per ser considerats transaccions comptables, shan de caracteritzar per: - Referir-se a lempresa en qesti. Que durant una transacci econmica sefectu un fet comptable no vol dir que sigui la nostra empresa qui lha de comptabilitzar. - Afectar a la posici financera de lempresa, s a dir, als elements del patrimoni empresarial. Aix tamb inclou contemplar transaccions que poden afectar al patrimoni en el futur, com per exemple una partida de provisi per alguna insolvncia. - Tenir un import quantitativament significatiu. s prcticament impossible comptabilitzar la compra dun bolgraf en una empresa. En canvi, la compra del conjunt del material doficina necessari s una despesa significativa per lempresa. Per tant, s normal agrupar despeses petites que, per separat, no sn quantitativament significatives per lempresa. Aquesta caracterstica sha de prendre de manera diferent per a cada empresa, en funci de la seva grandria, per exemple. Per dir-ho en poques paraules podrem resumir i dir que es considera un fet comptable el que afecta (provoca canvis) en el patrimoni empresarial. Exemple, un fet econmic com la contractaci duna plissa dassegurances, si el pagament es realitza al cap de dos mesos i lefecte de la plissa comena desprs del pagament, en el moment del contracte s un fet econmic i no comptable. Ser comptable en el moment del pagament, perqu ens disminueix els nostres diners de la caixa i al mateix temps ser una despesa. Un altre exemple potser ms senzill: s un fet econmic lacceptaci duna comanda dun import molt elevat, encara que no ser un fet comptable fins que no lliurem els productes venuts, en aquest cas es reduir el

34 nombre de productes per vendre que podem tenir al magatzem, i al mateix temps es produeix un augment de la nostra caixa si cobrem al venda al comptat. Tamb pot succeir que no es cobri la venda fins ms endavant, en aquest cas, tamb afecta al nostre patrimoni perqu uns clients ens deuran els diners de la venda. Aix doncs, es tracta de comptabilitzar totes les variacions en el patrimoni de lempresa a partir de les diferents transaccions efectuades i que afectaran a la seva composici i quantia, com veiem en la figura anterior.

3.2. El mtode comptable Anomenem mtode comptable als diferents mtodes i principis utilitzats per comptabilitzar els esdeveniments anotats en els estats financers per tal dobtenir una representaci encertada.

Figura 3.2. El Balan i el compte de prdues i guanys. .

Totes aquelles transaccions que modifiquen els Actius i els Passius queden anotades el balan de situaci, com sha vist al tema anterior, tanmateix, en alguns casos les transaccions realitzades no afecten exclusivament a canvis en la composici del Balan. Es pot entendre fcilment que una empresa t com a objectiu la obtenci de benefici i s per aix que realitza unes determinades transaccions, de fet totes les que realitza tenen aquest finalitat per podem pensar que unes ho sn ms que daltres. Qu volem dir? Quan una empresa ven els seus productes segurament que ho fa per un import superior al preu que li han costat, daix en diem vendes i al preu de cost dels productes cost de les vendes. Per poder fer aquestes vendes segurament que ha hagut de pagar unes comissions als venedors, pagar la factura de la llum i impostos, per exemple, aquestes transaccions tamb formen part del balan de lempresa, per duna manera resumida. De segur, que volem tenir un llistat de les vendes menys el que ens ha costat de fer-les per saber si en aquestes operacions hi hem guanyat o perdut, aquest s el segon estat comptable que en diem Compte de Resultats o Compte de Prdues i Guanys. En resum, el balan de situaci es un estat financer que indica la posici financera duna empresa en un moment determinat, com en una fotografia, i per tant podem considerar els elements en estoc, un llistat dels actius, passius i net patrimonial en un moment del temps.

35 Pel que fa al compte de resultats o de prdues i guanys, la informaci que cont s quina ha estat lactivitat duna empresa en un perode de temps donat., pot ser un mes , un trimestre, un any... Per tant, els elements que hi intervenen shan dentendre com un flux, una pellcula de transaccions, ja que contempla el carcter dinmic del funcionament de lempresa. Es llisten, doncs, les despeses, els ingressos i els resultats. El compte de resultats en explica, en part els canvis que ha sofert una empresa en un mes, un trimestre o en un any, un determinat perode, i fa dexplicaci entre el Balan del principi del perode amb el balan del final del perode. El benefici o prdua obtingut per aquesta activitat es resumeixen en una xifra, un import que forma part del Net Patrimonial del Balan.

EL PERODE DE TEMPS COMPTABLE

Lactivitat empresarial, com ja hem vist, es mesura en perodes de temps, que no tenen perqu concordar amb lany natural. De fet quan es crea una empresa, la finalitat s obtenir benefici, i aquest benefici seria el resultat obtingut al llarg de la seva vida. Tanmateix , tant els propietaris com els mateixos gestors no poden esperar a acabar la vida de lempresa per saber si aquesta ha obtingut un benefici, sin que els interessa saber de forma peridica quin s el resultat de la seva activitat, i s per aix que es calcula resultats peridics, que podran ser mensuals, trimestrals o tamb anuals, el que sigui ms convenient. Finalment, legalment i fiscalment es considera que al menys anualment sha de conixer el resultat, i aix fa que sutilitzi lany fiscal. Lany fiscal, doncs, no sacaba el 31 de desembre, sin que es tria en el moment ms baix en lactivitat empresarial. Tot i que sabem que moltes empreses tanquen els seus comptes a 31 de desembre, hi ha altres que per la seva activitat ho fan en una altra data. Aquest fet s propi de negocis molt estacionals, com per exemple una estaci desqu, en qu el final de lany natural es troba enmig de la temporada alta del sector i per tant, prefereixes tancar els comptes a lacabament de la temporada de lactivitat, el mes de maig o juny, per exemple. (Vegis la figura 3.5)

3. 3 La partida doble La idea intutiva del sistema de partida doble lhem pogut veure al captol anterior. Com sabem, cada transacci comptable afecta, al menys, a dos comptes diferents de lequaci fonamental; seguint amb la interpretaci plantejada de que cada activitat inversora necessita duns recursos per ser finanada, per que el fons, sn els mateixos recursos, des duna perspectiva dorigen o daplicaci dels mateixos. Una definici del sistema de la partida doble podria ser: qualsevol transacci comptable afecta al menys a dos elements patrimonials, mantenint sempre la igualtat ACTIU = PASSIU. En veiem alguns exemples seguidament, diferenciant entre transaccions simples i compostes. Transaccions o Assentament simple: Noms afecta a dos comptes.

36 Exempl e 3.1 Compra de 1.000 de mercaderies al comptat. Per una banda tenim ms mercaderies, augmenta un actiu, mercaderies per simultniament hi ha una disminuci en la caixa, un altre actiu. En resum un actiu augment i un altre disminueix per la mateixa quantitat. No hi ha increment ni disminuci de recursos, sin han canviat la forma en que els tenem, menys diners lquids i ms mercaderies. Afecta noms a dos elements, en aquest cas dos elements dactiu i si la igualtat sha de complir, un augment i laltra disminueix. Ho representem com:
ACTIU Existncies + 1.000 Caixa -1.000 = = = PASSIU

Transaccions o Assentament compost: Afecta a ms de dos comptes.

Exempl e 3.2 Compra de 1.000 de mercaderies, la meitat es paga al comptat i laltra meitat a crdit. De la mateixa manera que abans, hem comprat unes mercaderies (i per tant augmenta la partida dexistncies en 1.000). Per lorigen dels recursos ha estat diferent, i per tant disminueix la nostra caixa en 500 i augmenta el nostre deute a tercers (provedors) en 500 tamb. Com el sistema de partida doble indica, hi ha dos o ms transaccions amb efectes contraposats que varien en la mateixa proporci i per tan, es compensen. En el actiu ha succet el segent: per una banda ha augmentat les existncies per 1.000 i al mateix temps ha disminut la caixa per 500, per tant en total ha augmentat lactiu per 500. Per altra banda el passiu ha augmentat en 500. El total de lactiu i el total del passiu ser el mateix perqu en ambds casos ha augmentat en 500. La igualtat ACTIU = PASSIU es compleix.

ACTIU Existncies + 1.000 Caixa -500

= = =

Provedors + 500

PASSIU

Finalment, es pot entendre el balan de situaci com el recull del conjunt de totes les transaccions comptable individuals en un moment del temps. 3.4. Classificaci de les transaccions comptables Per a una millor comprensi de lefecte que t en el balan les transaccions comptables les explicarem sota dos prismes o teories i classificant-les en categories segons la seva composici: permutatives, modificatives o mixtes.

37

Figura 3.3. Classificaci de les transaccions comptables.

TEORIA CLSSICA O TEORIA DE LA PROPIETAT La teoria clssica entn la relaci entre lestructura econmica i financera de lempresa de la segent manera: Actiu - Passiu = Net patrimonial. En aquesta igualtat es diferencia el finanament entre si es tracta de finanament propi (dels propietaris o Net Patrimonial) del ali (daltres o Passiu). Recordem que el Net Patrimonial est format per Capital + Reserves o beneficis no distributs + Resultat del perode o Prdues i Guanys Sota aquest supsit, els fets permutatius no afecten el Net Patrimonial, mentre que els fets modificatius comporten un canvi quantitatiu del Net patrimonial. Exempl e 3.3 La compra dun cami al comptat per 1.000 s un fet permutatiu. Afecta lActiu Fix (+, augmenta) i la Caixa (-, disminueix), respectivament
ACTIU Actiu fix + 1.000 Caixa -1.000 PASSIU = = = NET PATRIMONIAL

Exempl e 3.4 Tamb seria un fet permutatiu si la compra sefectua a crdit, ja que no canvia el net patrimonial. Afecta lActiu i el Passiu per no canvia el Net Patrimonial
ACTIU Actiu fix + 1.000 PASSIU Provedors + 1.000 = = = NET PATRIMONIAL

Exempl e 3.5 En canvi, una ampliaci de capital per comprar maquinria s un fet modificatiu. Afecta lActiu fix o corrent (+) i afecta el Net Patrimonial (+)
ACTIU Actiu fix + 1.000 PASSIU = = = NET PATRIMONIAL Capital + 1.000

38 Pel que fa als fets mixtos, en aquest cas, es tracta de transaccions compostes que comporten un canvi qualitatiu i quantitatiu del Net Patrimonial, s a dir, tenen una part modificativa i una altra permutativa. Exempl e 3.6 Tenim un cami que ja no el fem servir ms, valorat en 1.000 i el decidim vendre per 1.100. Es cobra la venda al comptat, per caixa. Per tant, hem tingut un benefici de 100. Els efectes serien: per una banda afecta a lActiu Fix, (-1000) i la caixa per + 1.100, en total lactiu augmenta per 100, que es el benefici obtingut per la transacci que sanota com a resultat del perode al Net Patrimonial.
ACTIU Immobilitzat material - 1.000 Caixa +1.100 = = = PASSIU Net patrimonial (Resultat) +100

En resum podem dir que un fet s modificatiu si afecta limport del net patrimonial, totes les altres transaccions seran permutatives

TEORIA MODERNA O TEORIA DE LENTITAT La teoria de lentitat tracta el passiu en sentit ampli, incloent el net patrimonial. Per tant, la igualtat es converteix en Actiu=Passiu. En aquest cas es considera tot el passiu com finanament ali i aix es propi dempreses en les que la propietat est molt allunyada de lempresa i sovint molt distribuda en molts accionistes que es comporten com creditors (finanament ali). Si considerem els mateixos exemples abans exposats, veiem que lexemple 1, continua sent un fet permutatiu, ja que la transacci no canvia l import total dactiu i ni del passiu. No passa el mateix amb el segon exemple, ja que aquesta transacci s comporta un canvi quantitatiu en lActiu i en el Passiu i per tant, segons aquesta teoria es considera com un fet modificatiu, ha modificat el total de lactiu i del passiu. Pel mateix raonament, el tercer exemple tamb s un fet modificatiu. Un fet mixt sota aquest context, s una transacci composta que canvia qualitativament i quantitativa lestructura econmica (Actiu) i la financera (Passiu). Segons la teoria de lentitat un fet es considera modificatiu si afecta lactiu i el passiu al mateix temps sigui augmentant o disminut la totalitat dels recursos de lempresa; i un fet es considera permutatiu si afecta o b, a lactiu, o b en el passiu 3.5. Relaci entre el Balan i el Compte de Resultats Si tornem al concepte de lequaci comptable fonamental (Actiu = Passiu + Net Patrimonial ) i la desenvolupem, tenim el segent:

39

Figura 3.4. Desenvolupament de lequaci comptable fonamental.

Aquest esquema ens introdueix a la relaci que hi ha entre els dos estats financers ms importants: el balan de situaci i el compte de resultats. INGRESSOS I DESPESES Un ingrs s un augment dels recursos de lempresa degut a la seva activitat i es presenta com un augment en el Net Patrimonial, degut a augments en lactiu (o reducci del passiu) a partir de la venda de bns o al provement de serveis. Hi ha molts exemples: Ingressos per vendes, Ingressos per serveis prestats, Ingressos per lloguers, Ingressos per interessos... Anlogament, una despesa s aquells recursos que shan dutilitzar o consumir (tamb sen diu sacrificar) per tal daconseguir els ingressos. Es presenta com una disminuci del Net Patrimonial a causa de disminucions de lactiu, o augments del passiu, per tal daconseguir els ingressos anteriors. Els exemples ms comuns sn: Cost de les vendes, Despeses de personal, Despeses denergia, Depreciaci, Amortitzaci... En alguns casos es pot confondre cost amb despesa, per evitar-ho, definirem el concepte de cost. Tota compra o adquisici dun b s un cost. Tots els costos es transformen en despesa al llarg del temps, per exemple ladquisici dun immobilitzat material, una mquina, s un cost quan es compra, un actiu, i es transformar en despesa cada vegada que lamortitzem fins acabar la seva vida til. Un altre exemple pot ser la compra de mercaderies, en el moment de la compra s un cost per lempresa, per en el moment de la venda es transforma en despesa, i es el cost de la venda o cost de les mercaderies venudes, que si es resta de limport de la venda podrem conixer el benefici brut de loperaci En alguns casos un cost es transforma en despesa en el mateix moment de ladquisici, per exemple, lenergia, es compra, s un cost, per al mateix temps es consumeix, i ja s despesa. En aquests casos en diem directament despesa. El mateix passar amb les despeses de personal, tots els subministres... etc. La diferncia entre les vendes i el cost de les vendes, que sn els principals comptes dingrs i despesa de lempresa, sanomena marge brut. A aquest marge brut shan de sumar altres ingressos i despeses degudament classificats, fins que obtindrem el resultat net de lexercici.

40 Exempl e 3.7 A continuaci es mostra un model simplificat del compte de resultats, amb els comptes ms importants.
COMPTE DE RESULTATS O DE PRDUES I GUANYS + Ingressos per Vendes - Cost de les vendes MARGE BRUT Any t Any t-1

+ Altres Ingressos dExplotaci - Altres Despeses dExplotaci + Ingressos financers - Impost de societats RESULTAT NET - Despeses financeres RESULTAT DEXPLOTACI (BAII)

BENEFICI ABANS DIMPOSTOS (BAI)

El resultat net de lactivitat seria fcilment observable a travs de la partida de benefici retingut del Net Patrimonial. No obstant, el compte de resultats ens proporciona informaci sobre les fonts principals dingressos i les causes de despesa de lempresa, la qual cosa ens permet analitzar lactivitat econmica. RELACI ENTRE EL BALAN I EL COMPTE DE RESULTATS Exempl e 3.8 A la figura segent es mostra un exemple de com relacionem ambds estats financers. Entre el balan del 31 de desembre de 2005 i el del 2006 en la mateixa data, es generen ingressos i despeses que es comptabilitzen al compte de resultats. Daquest compte en tindrem un resultat peridic pel 2006, que apareixer al Net Patrimonial del balan del 31 de desembre de 2006, com un benefici o com una prdua, i aix successivament al llarg del temps.

Figura 3.5 Relaci entre el Balan i el Comptes de Resultats

Una altra manera dexplicar aquesta relaci es representa amb la figura 3.6. Des del punt de vista patrimonial, la diferncia entre el Net Patrimonial dun any i lany anterior, sumant el

41 repartiment de dividends als propietaris i/o restant les aportacions dels propietaris al capital, s igual al benefici o la prdua daquell any. Aquest benefici o prdua s exactament el que figura al compte de resultats de lexercici comptable.

Figura 3.6. Relaci entre el balan de situaci i el compte de resultats. .

Exempl e 3.9 Podem veure el concepte explicat anteriorment de forma numrica.

Resultat de lexercici anterior, 31 de Desembre de 2010

Prdues i guanys, Resultat de lany 2011 Dividends repartits durant lexercici Aportacions de socis per a compensaci de prdues

1.950.234
890.045 (103.900) -

Resultat net, 31 de Desembre de 2011

2.736.379

El primer i ltim compte apareixen al balan de situaci de cada any. Veiem doncs com, la diferncia entre aquests, un cop hem repartit dividends entre els accionistes, s el benefici de lany 2011, que s el resultat del compte de prdues i guanys del 2011. s important entendre que els balanos de situaci, i el tancament de la resta de comptes i estats financers, no deixar de ser un tall fictici en la vida de lempresa. Recordem que una de les missions de la comptabilitat s informar sobre lestat de lempresa a usuaris tant interns com externs. Els accionistes, per exemple, volen veure si lempresa prospera i si obtindran beneficis. Per tant, els estats financers selaboren per qu es pugui analitzar la situaci duna empresa en aquell moment. No obstant, lempresa no deixa de funcionar i s per aix que els cobraments i els ingressos, per exemple, no coincidiran en el temps, perqu lempresa pot haver comptabilitzat un ingrs que encara no sha fet efectiu, com veurem ms endavant. Ser

42 molt important doncs determinar els criteris per establir qu sinclou a cada perode de lactivitat empresarial, ja que aix pot modificar el resultat peridic i els beneficis. Al final de la vida de lempresa, per, si lempresa tanca duna manera ordinria, la caixa i el benefici en el moment del tancament s que hauran de ser iguals. En referncia a lexercici 1 que posteriorment es presenta, veurem com sanalitza el cas Jaume Comas del tema anterior, per pel segon any de vida del negoci i com el inici daquest any ha de tenir en compte lestat de lempresa en lany anterior.

3.6. El resultat peridic RAONS PER CALCULAR EL RESULTAT PERIDIC El clcul del resultat peridic ens permet avaluar el resultat aconseguit per un determinat perode, s a dir, la variaci en la riquesa generada com a conseqncia de lactivitat de lempresa. El fet de calcular el resultat peridic tamb s til per prendre decisions en el futur, distribuir dividends als propietaris, calcular limport de limpost sobre el benefici que shaur de pagar o complir adequadament amb la normativa legal vigent.

TRANSACCIONS QUE AFECTEN EL NET PATRIMONIAL

Figura 3.7. Transaccions que afecten el Net Patrimonial.

Com la figura 3.7. resumeix, el net patrimonial est format pel capital i les reserves. El capital es veu afectat de manera positiva per laportaci de capital per part dels propietaris, i de manera negativa per la retirada del mateix per una reducci del capital aportat. Daltra banda, les reserves es constitueixen a travs del resultat del compte de prdues i guanys. El benefici, o

43 la prdua, generat durant lexercici sinclou a la partida de reserves. Les reserves sn beneficis no distributs, que disminuiran quan lempresa decideixi repartir dividends entre els accionistes. A partir daqu doncs, podem veure la diferncia entre el resultat i les reserves. El resultat dun perode determinat s el resultat de restar els ingressos i les despeses que lactivitat ha generat. Si els primers sn superiors a les segones, lempresa haur presentat beneficis. En cas de resultat negatiu, es comptabilitza una prdua. Les reserves, o benefici reinvertit en lempresa, s el net patrimonial addicional generat pel resultat, excloent els dividends distributs des que lempresa comena les operacions. Aquest compte es composa dun saldo inicial, que series les reserves de perodes anteriors, ms el resultat del perode actual (si ha estat positiu; per el restarem en cas negatiu), i restant els dividends que lempresa decideix repartir en el perode actual.

COM MESURAR EL RESULTAT

La manera ms habitual de mesurar el resultat s en base acumulada, o segons el principi de meritaci, que es basa en lanotaci dels ingressos en el moment en qu es guanyen, si per exemple sha fet una venda, o sha lliurat un servei. De la mateixa manera, es comptabilitzen les despeses en el moment en qu es produeixen. s important percebre les diferncies amb els moments en qu es cobrarien o pagarien els mateixos fets econmics, i que moltes vegades l ingrs i el cobrament, o la despesa i el pagament, no coincideixen en el temps. Exempl e 3.9 Es venen certs productes a crdit el setembre i es cobren al mes segent. Les vendes es poden comptabilitzar com a ingressos en el mateix moment que es va efectuar, s a dir, al setembre. El principi de caixa seria una altra mesura del resultat, per es cada vegada ms com o el fan servir petites entitats. Segons aquest principi noms es registrarien comptablement els ingressos i les despeses un cop es cobren o paguen, respectivament, quan suposa un canvi en la nostra caixa. En lexemple anterior, les vendes es comptabilitzarien com a tals a loctubre. Exempl e 3.10 Una empresa duu a terme les segents operacions: 1. Pagament al gener de dos mesos per avanat del lloguer del local, 2.000 2. Compra de mercaderies, per 2.800, per al gener noms paga la meitat. 3. Els ingressos per vendes sn de 10.000, lempresa ingressa al comptat a caixa 8.000, i la resta es queda pendent de cobrament al mes segent. 4. Lempresa paga salaris i altres despeses dexplotaci, per la quantitat de 700 i 300, respectivament.

A continuaci comptabilitzem les operacions corresponents al mes de gener, segons el principi de meritaci i segons el principi de caixa.

44

Principi de Meritaci
Ingressos per vendes Despeses Lloguer Salaris Altres despeses dexplotaci Existncies 10.000 (1.000) (2.800) (700) (300)

Principi de Caixa
8.000 (2.000) (1.400) (700) (300)

Ingressos nets (Resultat)

5.200

3.600

Segons el principi de meritaci es t en compte la generaci de recursos per les vendes i el consum o s de recursos necessaris per obtenir-les , en canvi, i segons els principi de caixa, es comptabilitza els cobrament i pagaments. En el primer cas el resultat obtingut seria de 5.200 unitats monetries (u.m.) i segons el principi de caixa el resultat seria de 3.600 u.m. Com es pot pensar no sempre la diferncia ser en al mateix sentit, en daltres situacions el resultat segons el principi de meritaci o de la data del fet seria podria ser inferior al resultat obtingut aplicant el principi de caixa.

RESULTATS VERSUS FLUXOS DE CAIXA OPERATIUS

Els fluxos de caixa operatius s un altre concepte que sha de sabre diferenciar del resultat. Com sha comentat abans, el resultat s el benefici o la prdua dun determinat perode, que en base acumulada s igual als ingressos menys les despeses de dit perode. En canvi, el cash flow de les operacions fa referncia a la caixa rebuda de les vendes de bns o serveis menys la caixa utilitzada per pagar els bns i serveis operatius que necessitem. Podem observar doncs, com el cashflow s conceptualitza en un sentit molt ms fsic que no pas el resultat. Per passar del resultat net al flux de caixa operatiu hi ha un mtode indirecte que tracta de fer els ajustaments necessaris del resultat net daquells elements que no passen per caixa com la suma dels ingressos o despeses que no passen per caixa. Lamortitzaci s un dels exemples ms rellevants. Tamb es realitzen ajustaments per canvis dactius i passius en el balan. Per tant, sumariem els augments que es produssin en els actius (o les disminucions en el passiu) i es restarien les disminucions dactius (o els augments de passiu). Els fluxos de caixa operatius sinclouen a lEstat de Fluxos dEfectiu, qu s un dels cinc estats financers utilitzats en comptabilitat i ens explica les variacions de caixa entre el principi i el final del perode, separant entre les variacions degudes a activitats dexplotaci, dinversi o de finanament.

45

UN EXEMPLE SENZILL: CAS ALBERT PONS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. El dia 1 d'octubre de 1998, el Sr. Albert Pons, decideix muntar una agncia de viatges. Disposa de 20 milions de u.m. que aporta al negoci. El dia 2 d'octubre lloga un local i paga per endavant els mesos d'octubre, novembre i desembre que importen 250.000 u.m./mes. Seguidament compra mobiliari per 4 milions que pagar al cap de 60 dies. Durant els tres mesos, i especialment durant el mes de desembre, lempresa ven viatges per valor de 5 milions de u.m. Al iniciar el mes de desembre, paga el deute pendent del mobiliari. Rep factures de despeses vries: llum, aigua, telfon i electricitat dels tres mesos per 800.000 u.m., decideix pagar-les el dia 2 de gener de 1998. Els sous del personal s de 1500 mil u.m. mensuals que paga el primer dia hbil del mes segent.

a) Analitzar l'evoluci dels recursos de l'empresa en aquests tres mesos (octubre a desembre).

ACTIU NO CURRENT O FIX + Mobiliari + 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. T. +4.000 + 4.000

ACTIU CURRENT Caixa + 20.000 -750 + 5.000 -4.000

NET PATRIMONIAL +

PASSIU

= = = = = = = =

Capital + + 20.000

Resultat + -750

Creditor +

Comptes a pagar

+4.000 +5.000 -4.000 -800 -1.500 + 20.000 +1.950 0 +800 +1.500 +2.300

+20.250

Cal remarcar que cada transacci, genera un nou balan, i que cada un dels apunts comptables daquest apartat suposaria una situaci patrimonial diferent. A continuaci es mostra el balan dels diferents moments i a lapartat c), el balan resultant.

Balan desprs del dia 1 doctubre:

ACTIU Immobilitzat Material Mobiliari Circulant Disponible Caixa i Bancs PASSIU Net patrimonial Capital Prdues i Guanys Exigible a curt termini Comptes a pagar 20.000 20.000

20.000 20.000 20.000

46 Balan desprs del dia 2 doctubre:

ACTIU Immobilitzat Material Mobiliari Circulant Disponible Caixa i Bancs 19.250 PASSIU Net patrimonial Capital Prdues i Guanys Exigible a curt termini Comptes a pagar 19.250 20.000 20.000 -750

19.250 19.250 19.250

Seguidament es fa un altra operaci:

ACTIU Immobilitzat Material Mobiliari Circulant Disponible Caixa i Bancs 23.250 4.000 4.000 4.000 19.250 19.250 19.250 PASSIU Net patrimonial Capital Prdues i Guanys Exigible a curt termini Comptes a pagar 23.250 19.250 20.000 -750 4.000 4.000

Balan desprs de tres mesos dactivitat, s a dir, al desembre:

ACTIU Immobilitzat Material Mobiliari Circulant Disponible Caixa i Bancs 28.250 4.000 4.000 4.000 24.250 24.250 24.250 PASSIU Net patrimonial Capital Prdues i Guanys Exigible a curt termini Comptes a pagar 28.250 24.250 20.000 4.250 4.000 4.000

Balan al iniciar el mes de desembre:

ACTIU Immobilitzat Material Mobiliari Circulant Disponible Caixa i Bancs 24.250 4.000 4.000 4.000 20.250 20.250 20.250 PASSIU Net patrimonial Capital Prdues i Guanys Exigible a curt termini Comptes a pagar 24.250 24.250 20.000 4.250

Balan del 2 de gener, desprs de pagar les despeses:

ACTIU Immobilitzat Material Mobiliari Circulant Disponible Caixa i Bancs 23.450 4.000 4.000 4.000 19.450 19.450 19.450 PASSIU Net patrimonial Capital Prdues i Guanys Exigible a curt termini Comptes a pagar 23.450 23.450 20.000 3.450

Lltima transacci sanota com un compte a pagar, per no hi ha cap sortida de caixa perqu s un exigible previst que encara no sha efectuat. El balan corresponent est a lapartat c).

47 b) Compte de Resultats.

COMPTE DE RESULTATS
+ Ingressos per Vendes - Altres Despeses dExplotaci Lloguer Subministraments Personal

1998
5.000 (3.050) (750) (800) (1.500)

BENEFICI TOTAL

1.950

Com sha explicat abans, el benefici total que es mostra al compte de resultats s exactament el mateix que el resultat que hem vist a lapartat a).

c) Balan al 31 de desembre de 1997.

ACTIU 24.250 4.000 4.000 20.250 20.250 PASSIU Capital Prdues i Guanys Comptes a pagar 24.250

No Corrent
Material Mobiliari

4.000 Net patrimonial

21.950
20.000 1.950

Corrent o Circulant
Disponible Caixa i Bancs

20.250 Exigible a curt termini

2.300
2.300

TOTAL ACTIU

24.250 TOTAL PASSIU

24.250

48 3.7. Exercicis relacionats Exercici 3.1. JAUME C OMAS (2) La gestoria de Jaume Comas va comenar a funcionar a partir de l1 de gener de 2002. Fins al final daquell any van ocrrer els esdeveniments segents. 1.) Jaume va dur a terme diversos treballs (principalment per a famlia i coneguts) per als quals va cobrar quatre milions de u.m. en efectiu. 2.) Va encarregar a la impremta del seu cunyat una tirada dun fullet de publicitat que va repartir pel barri. Va pagar 35.000 u.m. al seu cunyat per als fullets i 15.000 u.m. al seu cos per a ajudar en el repartiment. 3.) Durant lany va utilitzar material doficina per 500.000 u.m.. 4.) Va pagar 150.000 u.m. al seu banc pels interessos del prstec. 5.) Comptava amb que els mobles que havia comprat, li servirien aproximadament uns cinc anys. Li resultava ms difcil estimar quan de temps podria gaudir del seu despatx, per al final va arribar a la conclusi de qu no seria excessivament optimista comptar amb uns 25 anys. 6.) Va pagar la resta dels seus deutes amb Mobles Robles (1.050.000 u.m.) i Tot per al despatx (1.000.000 u.m.) 7.) Al novembre es va installar un telfon. La primera factura (120.000 u.m.) va arribar a finals de desembre; encara no shavia pagat. 8.) Justament uns dies abans del final dany, va acabar la tramitaci dun perms de residncia dun professor de comptabilitat. Com es suposa, el professor encara no li havia pagat els honoraris de 65.000 u.m. Es demana: a) Registrar les transaccions en la forma indicada, partint de la situaci inicial descrita en Jaume Comas. b) Satisfet amb els resultats obtinguts en aquest any, Jaume va decidir pagar-se un dividend de dos milions de u.m., va retenir la resta dels beneficis en la seva empresa. Com es pot reflectir aquesta decisi? Soluci 3.1

Exercici 3.2 ISOPIPAS S.A. Un bon amic qumic et proposa de participar en un negoci una mica particular, per com ell tassegura, molt rendible. Ha descobert un procs qumic a partir del qual es pot obtenir un material que alla del soroll a base de closques de pipes, i ja va esbrinar que cada mes sen podrien vendre un mnim de 1.000kg. a un gran magatzem a ra de 350 u.m. el quilo. El gran magatzem trigaria una mica a pagar (dos mesos desprs de la compra), per sempre amb tota garantia. Pel que fa al cost del material, el teu amic texplica el segent. Les closques les hi poden aconseguir de franc, en quantitat illimitada, la seva promesa i una seva amiga, (caldria convidar-les a sopar un cop al mes i es preveu gastar al voltant de 10.000 u.m. per sopar). Per

49 preparar 100kg. del material es necessiten dos kg. duna substncia que costa 1.250 u.m el kg. El problema, per s que a ms cal un catalitzador que costa 390.000 u.m. i que noms t una vida de sis mesos. El teu amic t uns estalvis de 100.000 u.m., amb els quals, evidentment, no nhi ha prou per dur a terme el projecte. Per tant, et demana que hi posis tots els diners que faltin. Et promet tornar-te el doble de la quantitat prestada en menys dun any. Tens plena confiana en el teu amic i en els seus plans, per abans de prendre una decisi et sembla convenient calcular exactament quin seria el benefici, quina la quantitat a invertir i quan podria tornar-te els teus diners. Per aix prepares per a cada un i per al conjunt dels dotze primers mesos del projecte una previsi del compte de resultats i un pressupost de caixa. Soluci 3.2

Exercici 3.3. RELACI DE BALAN - COMPTE DE RESULTATS La taula que segueix cont algunes dades dels balanos al principi i al final dun any determinat i del compte de resultats del mateix any. Calcula per a cada un dels tres casos les dades que falten (la taula cont tots el apartats del balan).

Concepte Total actiu (principi dany) Total actiu (final dany) Provedors (principi dany) Provedors (final dany) Capital social (principi dany) Capital social (final dany) Beneficis retinguts (principi dany) Beneficis retinguts (final dany) Ingressos Despeses Benefici Dividends Ampliaci de capital

Empresa A 80.000 90.000 ? ? 10.000

Empresa B ? 290.000 100.000 ? 20.000

Empresa C ? ? 95.000 85.000 75.000

25.000 ? 100.000 85.000 ? 0 0

70.000 ? ? 180.000 30.000 10.000 40.000

90.000 100.000 300.000 260.000 ? ? 25.000

Soluci 3.3

50

4. ELS LLIBRES COMPTABLES

Contingut del tema: 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 4.5. El compte com a instrument comptable Classificaci dels comptes El cicle comptable El llibre diari i el llibre major Exercicis relacionats

4.1.

El compte com a instrument comptable

EL COMPTE El compte s un instrument que resumeix els augments i disminucions relacionats amb un actiu, un passiu o un net patrimonial, incloent els ingressos i les despeses. El seu format s divers, per el ms til per laprenentatge s en forma de T. En general, els elements que configuren el compte sn: Ttol del compte, ja que cada element patrimonial t un compte diferent que el representa. Saldo inicial, que seria el valor de dit element al perode anterior, i a la vegada, el valor de partida del perode comptabilitzat. No hi ha saldo inicial als comptes dingressos i despeses, ni tampoc en el primer any de funcionament duna empresa. Saldo final, que seria la quantitat de lelement un cop realitzades totes les anotacions fins a una certa data. Anotacions del compte, que sn tots els augments i disminucions de valor resultants de les diferents transaccions dun determinat perode.

Exempl e 4.1 Si tornem a lexercici de Jaume Comas dels captols anteriors veurem la utilitat dels comptes. ACTIU = PASSIU (En milers)
Caixa + 1. 2. 3. 4. 5. 6. T. +10.000 -8.500 +1.500 +1.550 -450 -1.500 1.100 +1.550 +2.500 2.500 -450 +1.000 2.050 +8.500 +1.500 Material oficina + Mobiliari + Despatx= Capital + +10.000 Prstec + Comptes a pagar

1.500

8.500

10.000

1.550

Aquesta s la taula de les transaccions que Jaume Comas feia en el primer any de funcionament de lempresa. Si ens fixem en les variacions que hi ha a la partida de caixa, per exemple, ens adonem que es tracta de augments i disminucions de la mateixa. Aquesta presentaci de les dades planteja dos problemes: el primer, s que el processament i la

51 interpretaci de la informaci no resulta tan fcil quan es tracta de moltes transaccions; i el segon, s que no ens dna informaci rellevant, com seria saber si la variaci final ha estat positiva o negativa. s aleshores quan ens adonem que seria interessant poder agrupar tots els augments del compte duna banda, i totes les disminucions del mateix, en una altra, per tal de veure quin s el resultat i lefecte final. s per aquest motiu que la comptabilitat utilitza els comptes en forma de T que sexposen a continuaci.

EL COMPTE EN FORMAT T A la figura de la dreta veiem un esquema del que seria un compte en forma de T (tamb sanomena simplement, una T). Evidentment el nom prov de la seva estructura i forma. Pel que fa a les nomenclatures de Deure i Haver, corresponen als conceptes tradicionals comptables, dels Figura 4.1. Resum del compte en format de T. quals hi ha diferents teories al respecte, per han canviat amb el pas dels anys i per tant, actualment no volen dir altra cosa que Part esquerra del compte T i Part dreta del compte T, respectivament. La millor manera dinterpretar el compte T s entendre que el Deure fa referncia a lanotaci dun import en la part esquerra del compte, que tamb sen diu carregar. En canvi, abonar significa anotar un import en la part dreta del compte. Segons el tipus de compte, s a dir, si sn elements patrimonials dactiu o de passiu i net patrimonial, els fets de carregar o abonar seran diferents.

SALDO DUN COMPTE El saldo final dun compte ser la diferncia entre la suma total dels imports anotats en el Deure i la suma total dels imports anotats a lHaver. Si el Deure s ms gran que lHaver, direm que el saldo final s deutor. Si el Deure s ms petit que lHaver, el saldo final s creditor.

52 TERMINOLOGIA COMPTABLE I PROCEDIMENT

Figura 4.2. Grfic resum del procediment comptable en el format T.

La figura anterior resumeix com anotarem les variacions dels elements patrimonials. Val a dir que els saldos finals indicats sn els que normalment sespera que lempresa presenti, ja que, per exemple, la diferncia entre els augments i disminucions duna actiu, sespera que sigui positiva, qu s el mateix que dir que sesperar que tingui un saldo final deutor. A continuaci sexposa cada cas amb ms detall: Comptes dactiu: Es carreguen els augments de valor del compte i sabonen les disminucions. El saldo inicial es presenta al Deure i el saldo final, normalment, a lHaver. Aquest resultat ser el que aparegui al balan de situaci a la partida pertinent. Comptes de net patrimonial i de passiu: Contrriament, el saldo inicial i els augments de valor figuren a lHaver, i per tant, sabonen. Les disminucions del compte es carreguen i el saldo final, qu sespera que tingui saldo creditor, quedar reflectit al balan.

Aquest procediment resulta intutiu si recordem el funcionament del balan de situaci, ja que situem els fets positius de lactiu a la dreta (al Deure), i els fets positius dels passius, a la dreta. Daltra banda, cal no oblidar que totes les transaccions afecten al balan, sigui de forma directa o indirecta, mitjanant el compte de resultats; per tant, tamb necessitem comptes que anotin les variacions en els ingressos i les despeses. Com sha comentat anteriorment, aquests comptes no presenten saldo inicial.

53

Figura 4.3. Grfic resum del procediment comptable, pels comptes de despesa i dingressos.

Comptes de despesa: Com els actius, es carregaran els augments en les despeses i sabonaran les disminucions. El saldo final es presenta al compte de resultats. Comptes dingressos: Com els passius, carreguem les disminucions en els ingressos i abonem els augments de valor daquest compte. Anlogament, el saldo final figura al compte de resultats.

La diferncia entre aquests dos comptes dna lloc al benefici, que sempre sespera que sigui positiu, i que figura al balan de situaci. Compte de beneficis retinguts: Aquest compte, com qualsevol altre element del passiu, t un saldo inicial a lHaver, on tamb sinclouen els augments de valor que tingui la partida. Es carregaran per tant les disminucions de valor, que poden ser degudes al repartiment de dividends o que a un any lempresa tingui prdues. El saldo final tamb es troba al Deure.

Per entendre la ra daquest procediment cal tenir en compte que als comptes mai es presenten valors en signe positiu, ja que els augments es situen a una columna i les disminucions, a la contrria. A ms, s important recordar que, pel principi de dualitat de lequaci comptable fonamental, sempre hi haur dos anotacions oposades per una mateixa transacci, que estaran a dos comptes (o ms) diferents i que una anotaci esdevindr al deure i laltre, a lhaver. A continuaci es mostra un exemple per entendre millor la dinmica dels comptes en format de T. Exempl e 4.1 Jaume Comas Classifiquem les transaccions de lexemple Jaume Comas (tema 2) que hem vist abans a la pgina XXXX segons la terminologia i procediment que ara coneixem.

54 Recordem que a lexemple, Jaume Comas iniciava lactivitat en aquest perode i que, per tant, no hi ha saldos inicials a cap compte. A ms, suposem que es tanquen els comptes desprs de lltima transacci, i es calcula el saldo final de cada compte.

Caixa 10.000 (1) (2) 8.500 1.550 (4) (5) 450 (6) 1.500 SF:1100

Material doficina 2.500(6)

Mobiliari 1.500(3)

Despatx 8.500(2)

SF:2.500

SF:1.500

SF:8.500

Capital (1)10.000

Prstec (4)1.550

Comptes a pagar 450(5) (3)1.500 (6)1.000

SF: 10.000

SF:1.550

SF: 2050

Analitzarem les tres primeres transaccions per veure quins efectes han tingut sobre el balan de situaci. 1) Es constitueix lempresa amb els diners de lherncia. Obrim els comptes de caixa i de capital. El capital augmenta i per tant, sabonen 10.000 al compte de Capital, mentre que a Caixa quan augmenta, com s un compte dactiu, carreguem 10.000 . Com veiem, pel principi de dualitat, aquesta transacci queda compensada, com hem vist fins ara, al balan de situaci. 2) Surten 8.500 de caixa per pagar el despatx que Jaume Comas compra. Ambds comptes sn dactiu, per els moviments sn contraris, de manera que duna banda, abonem aquesta quantitat a Caixa, perqu disminueix, i la carreguem a Despatx, perqu augmenta. 3) Comprem mobiliari, s a dir, carreguem 1.500 al compte, per no ho paguem al comptat, i per tant, el passiu Comptes a pagar augmenta, i abonem 1.500. Exercici 4.1 Intenta seguir la mateixa interpretaci per la resta de transaccions, comprovant lefecte de lequaci comptable fonamental i el procediment que sha seguit en cada cas. A mode de resum i de xuleta a lhora de fer els exercicis relacionats del tema, sindica de forma esquemtica les variacions dels diferents comptes:

ACTIU A A

PASSIU P P

NET PATRIMONIAL NP NP

INGRS I

DESPESA D

55

Figura 4.4. Taula resum del funcionament dels principals comptes.

Soluci 4.1 Exercici 4.2 Per a cada un dels casos que s'enumeren tot seguit, indica si hi ha implcit un "abonament" o un "crrec".
Crrec a) Disminuci en caixa b) Augment en vendes c) Disminuci en clients d) Disminuci en provedors e) Augment en capital f) Disminuci en existncies g) Augment en despeses de personal Soluci 4.2 Abonament

4.2.

Classificaci dels comptes

Desprs de tots els conceptes explicats, podem dir que els comptes es poden classificar de la segent manera: SEGONS EL SALDO
Comptes de saldo deutor Comptes de saldo creditor Comptes dactiu Comptes de despesa Comptes de passiu Comptes de Net patrimonial Comptes dingressos

SEGONS SI APAREIXEN AL BALAN O NO

Comptes permanents (o patrimonials) Apareixen al balan Comptes dactiu Comptes de passiu Comptes de Net patrimonial Comptes dIngressos Comptes de despesa

Comptes temporals (o de gesti)

Cal especificar que els comptes temporals sanomenen aix perqu es tanquen en el compte de resultats, com hem vist anteriorment, i no es reobren en el perode segent. El benefici peridic (saldo del compte de resultats) es traspassa a reserves o a beneficis retinguts del balan de situaci. Exercici 4.3 Per a cadascun dels comptes segents, indiqui si sn d'actiu, de passiu o de net i el signe del saldo que tindran normalment (deutor o creditor): a) b) c) d) Provedors. Despeses de tributs. Edificis llogats a tercers. Prstecs concedits per l'empresa.

56 e) f) g) h) i) Reserves. Clients. ingressos per interessos d'una compte corrent bancria. Equip d'oficina. Vehicles per repartiment.

Soluci 4.3

QUADRE DE COMPTES DEL PLA GENERAL DE COMPTABILITAT

Grup 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Pla General de Comptabilitat Finanament bsic Immobilitzat Existncies Creditors i Deutors Comptes financers Compres i despeses Vendes i ingressos Despeses imputades al Net patrimonial Ingressos imputats al Net patrimonial Contingut Net patrimonial i exigible a llarg termini Actius fixos Part dels actius circulants Part dels passius i actius circulants La resta de passius i actius circulants Despeses Ingressos Despeses financeres per valoraci dactius i passius Ingressos financers per valoraci dactius i passius

4.3.

El cicle comptable

Figura 4.4. El cicle comptable. .

Fins a arribar a la presentaci dels estats financers la informaci comptable segueix un procs anomenat el cicle comptable. Primerament, lempresa efectua certes transaccions, que necessiten de documentaci formal per tal que desprs la informaci que hi hagi als estats financers es pugui corroborar i representi lactivitat de lempresa. Les operacions i moviments de lempresa, degudament justificats, sanoten al llibre diari i al llibre major, que com veurem, sn dos suports diferents per al processament dinformaci comptable duna companyia. Aquests suports permeten fer el balan de comprovaci, el qual, a partir de lequaci fonamental de comptabilitat tracta de comprovar les anotacions fetes fins a la data (i que el comprenen el balan de sumes i el balan de sumes i saldos). Del resultat obtingut sefectuaran

57 les correccions i ajustaments necessaris per tal delaborar els estats financers de lempresa, i que aquests siguin una imatge fidel de lempresa i permetin prendre decisions o informar a usuaris externs.

4.4.

El llibre diari i el llibre major

Els llibres de comptabilitat sn instruments materials per anotar els fets comptables, i aix coordinar les diferents transaccions i elaborar els estats que representin la situaci patrimonial i financera de lempresa. EL LLIBRE DIARI El llibre diari anota els assentaments comptables en ordre cronolgic, com el seu propi nom indica. Com hem vist a lapartat anterior s el primer pas en lanotaci de les transaccions del sistema comptable. Lanlisi dels fets comptables ens permet explicar all que ha anat succeint en lempresa a travs de la seva activitat. Lanotaci de les transaccions es duu a terme mitjanant assentaments comptables, que identifiquen els comptes carregats i abonats per una transacci. Novament, cal tenir sempre en ment el principi de la partida doble, a partir del qual per cada operaci l import total carregat en un o ms comptes ha de ser igual al import abonat en altres comptes. Diem doncs que el llibre diari t una doble funci: cronolgica i de coordinaci. Ela forma usual del llibre diari i dels assentaments s: Data en qu es produeix lanotaci. Comptes afectats i vinculats a una mateixa transacci a la data especificada i, si escau, explicaci de la mateixa. Anotaci del nmero assignat a cada compte afectat per la transacci. Imports carregats (al deure) i abonats (a lhaver) de cada compte, els quals han de ser iguals segons el principi de la partida doble.

Figura 4.5. Assentament en el llibre diari.

EL LLIBRE MAJOR El llibre major registra els assentaments en els comptes individuals. Podrem concloure que el llibre major s el conjunt de tots els comptes (en format T). Els assentaments del llibre diari es

58 traspassen peridicament al llibre major. El llibre diari i major, doncs, estan sincronitzats en el temps i en les quantitats especificades. Hi ha diaris auxiliars, que porten el registre daspectes concrets, com per exemple el llibre auxiliar del compte de clients, que donen informaci detallada dalguns comptes del llibre diari. Exercici 4.4 A continuaci s'exposen al llibre major uns comptes en els que s'han registrat les operacions efectuades per una empresa en el primer mes de la seva activitat; cadascuna de les operacions est representada per un nmero entre parntesis.

(1) 5.000 (5) 1.500

CAIXA (2) 100 (7) 100

CONSTRUCCIONS (1) 3.000

INSTALLACIONS (2) 100 (3) 100

TERRENYS (4) 1.000

CAPITAL (1) 8.000 (4) 1.000

PRESTECS REBUTS (5) 1.500

MAQUINARIA (3) 100

MERCADERIES (6) 500

(7) 100

PROVEIDORS (6) 500

Es demana: a) A la vista d'aquesta informaci, fer un anlisi de cadascuna de les transaccions o fets comptables (FC), indicant en el quadre que segueix les caracterstiques de cada fet comptable: Tipus de comptes: Comptes d'actiu, de passiu, de net, de despesa o d'ingrs
Nota: Expressar el fet comptable de que es tracti, de manera literal. Per exemple: aportaci dels propietaris, en la constituci de I' empresa de tal actiu, per tant import de tantes unitats monetries.

Shan realitzat els primers assentaments a mode dexemple, per a una millor comprensi.

Comptes carregats Nm FC 1 Tipus de comptes Caixa (Actiu) Edificis (Actiu) Augment o disminuci Augment

Comptes abonats Tipus de comptes Capital (NP) Augment o disminuci Augment Explicaci FC Una empresa es constitueix aportant uns edificis i diners en efectiu (inici del negoci) 8.000 um Compra dinstallacions, pagant en efectiu 100 um

Installacions (Actiu)

Augment

Caixa (Actiu)

Disminuci

59
3 Maquinria (Actiu) ... Augment Installacions (Actiu) ... Disminuci Canvi de les installacions adquirides per maquinria 100 um ...

...

...

Comptes carregats Nm FC Tipus de comptes Augment o disminuci

Comptes abonats Tipus de comptes Augment o disminuci Explicaci FC

b) Fer les operacions anteriors en format dassentaments de llibre Diari. Shan realitzat els primers assentaments a mode dexemple, per a una millor comprensi.
Nm Fet Comptable. 1 5.000 3.000 Caixa Edificis a Capital Nm FC. 2 100 Installacions a Caixa Nm FC. 3 100 Maquinaria a Installacions 100 100 8.000

En el primer cas, es tracta dun fet modificatiu, ja que la transacci est canviant lestructura del patrimoni empresarial (de fet, s el moment de constituci de lempresa). En canvi, podem observar com aquests assentaments es tracta de fets permutatius, tant per la teoria clssica, com per la moderna, ja que no canvia la quantitat o el patrimoni que t lempresa, sin que en canvia la forma en qu es materialitzen A ms, en els fets comptables 2 i 3, els actius que augmenten, es diu que sn comptes que debiten, mentre que del compte que disminueix (Caixa i installacions, respectivament) diem compte acreditat.

60 4.5. Exercicis relacionats

Exercicis sobre el com pte Exercici 4.5 Indiqui si les proposicions que es ressenyen a continuaci afecten al costat esquerra o dret d'un compte i si impliquen augment o disminuci: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Un crrec al compte de Caixa per 1.000 u.m. Un abonament de 50 u.m. al compte de Clients. Un crrec al compte de Creditors per 100 u.m. Un crrec al compte de Capital de 200 u.m. Un abonament al compte d'ingressos per 50 u.m. Un abonament al compte de Despeses per lloguers de 30 u.m. Un abonament al compte de Provedors per 40 u.m. Un abonament al compte de Treballs realitzats pendents de cobrament per 100 u.m. Un crrec al compte Despeses per interessos per 50 u.m. Un abonament al compte Despeses de personal per 80 u.m.

Soluci 4.5

Exercici 4.6 En cadascuna de les transaccions o fets comptables que es ressenyen a continuaci, indiqui si el compte que apareix indicat entre parntesi ha de ser carregat o abonat: 1. Compra amb pagament ajornat de mobiliari (Creditors). 2. Reembossament d'un prstec que va ser concedit per un banc en el passat (Prstecs obtinguts). 3. Reembossament del deute mantingut amb un provedor (Caixa). 4. Deute amb el personal per sous del mes (Despeses de Personal). 5. Devoluci a un client de part de la quantitat cobrada per treballs realitzats per l'empresa (ingressos). 6. Rebaixa, per part del llogater, del import del lloguer satisfet per l'empresa al mes anterior (Despeses de lloguer). 7. Pagament per la compra d'un cami (Vehicles). Soluci 4.6

Exercicis sobre el llibr e di ari Exercici 4.7 Fer els assentaments de Diari referents a aquests fets comptables anteriors. 1. Una Empresa es constitueix aportant als socis 5.000 u.m. en efectiu 15.000 u.m. en edificis. 2. Es satisfan despeses de notaria per la constituci de l'empresa per 100 u.m.

61 3. Es paga a la societat UNO els treballs de localitzaci de l'empresa i altres estudis de mercat previs a la constituci, pujant, en la seva totalitat, a un import de 150 u.m. 4. Compra equips d'oficina i mobiliari per 1.000 u.m., ajornant el pagament del 50%. 5. Compra accions de la societat DOS per un import de 500 u.m., pagant la compra al comptat. 6. Es lloga la meitat de I'edifici a l'empresa TRES, pel que cobra 1 50 u.m. 7. Compra un terreny, pagant a canvi la meitat de les accions de la societat DOS. 8. Obt del banc H un prstec de 600 u.m. pagant, en el moment, per comissions bancries 12 u.m. 9. Paga per interessos del prstec del banc H 60 u.m. Soluci 4.7

Exercici 4.8 Exposi una breu explicaci a cadascun del assentaments segents de Diari:
1.000 Caixa 5.000 Terrenys 2.000 Valors mobiliaris

a Capital 8.000

500 Bancs a Caixa 500

100 Efectes a cobrar a Clients 100

1.000 Mercaderies a Clients 1.000

500 Ingrs per prestaci de serveis a Caixa 500

Soluci 4.8

Exercicis sobre el llibr e major Exercici 4.9 Anota les transaccions que s'indiquen tot seguit en els comptes apropiats del Llibre Major.

62 1. 2. 3. 4. 5. Cobrament de 100 milions de u.m. de clients. Compra de mercaderies per 50 milions de u.m. a crdit. Compra de maquinria per 100 milions de u.m. en efectiu. Pagament de 75 milions a provedors. Pagament de salaris del perode: 20 milions de u.m.. Caixa XXX Clients XXX Maquinria XXX

Existncies XXX

Provedors XXX

Despeses de Personal

Soluci 4.9

Exercici 4.10 Suggereix una explicaci per a cadascuna de les transaccions segents registrades en el Llibre Major.
Caixa 1.000(1) (2) 300 500 (3) (5) 250 (6) 625 Clients (3) 500 Maquinria (2) 300

Existncies (4) 700

Provedors (5) 250 (4) 700

Capital (1) 1.000

Comptes a pagar (7) 48

Despeses denergia (7) 48

Despeses de Personal (6) 625

Soluci 4.10

63 Exercicis sobre el com pte i el diari Exercici 4.11 Suggereixi una explicaci per a cadascuna de les transaccions segents comptabilitzades en les comptes que sindiquen a continuaci: Caixa 1.000(1) 300 (2) 500(3) 250 (5) 625 (6) Existncies 700(4) Creditors 48(7) Soluci 4.11 Clients 500 (3) Maquinria 300 (2)

Provedors 250(5) 700(4) Mobiliari 48(7)

Capital 1.000(1) Bancs 625(6)

Exercici 4.12 Representar en els corresponents comptes els moviments comptables que sindiquen a continuaci. Calcular el saldo final del compte i tancar-lo. Clients: el saldo inicial del compte s de 15.600.a) com a conseqncia duna venda emetem una factura per import de 1.250.b) un client ens paga limport del seu deute, que puja a 2.570.c) un client ens torna part del material que lhavem venut, per import de 570.d) realitzem una venda per valor de 5.840.- que es cobrar a 30 dies. e) emetem un rappel a favor dun client, li rebaixem 240.- de limport que ens deu. Provedor : el saldo inicial s de 7.800.a) comprem materials per valor de 870.- que pagarem dins de dos mesos b) paguem a un provedor limport que li devem, que puja a 1.200.c) un provedor ens descompte 90.- de limport que li devem donat que el material que ens va entregar era defectus. d) hem adquirit a un provedor primera matria per valor de 590.- que pagarem dins de 45 dies. Bancs: el saldo inicial s de 8.450.a) b) c) d) e) un client ens paga per transferncia bancria limport que ens devia, que puja a 1.250.paguem un deute amb un provedor per valor de 1.200.Ingressem 470.- en el compte corrent de lempresa procedents de la caixa paguem mitjanant xec bancari els serveis de lassessor fiscal que pugen a 150.ingressem en el compte de lempresa un xec que ens ha rems un client per valor de 2.100.-

64 f) el banc ens carrega en el compte corrent unes despeses financeres de 70.- derivades duna hipoteca sobre un local. g) un dels socis aporta en concepte de capital un xec bancari per valor de 5.000.- que ingressem en el compte corrent de lempresa. h) paguem mitjanant xec bancari un ordinador valorat en 2.460.Soluci 4.12

Exercici 4.13 Lempres PRODUCTOS LSER present a 1 de gener de 2xx1 el segent balan de situaci:
ACTIU Elements de transport Maquinria Clients Bancs TOTAL ACTIU NET PATRIMONIAL + PASSIU Capital Provedors a llarg termini Provedors TOTAL PASSIU

5.000 2.500 3.000 7.500 18.000

10.000 4.000 4.000 18.000

Al llarg de lexercici econmic de 2xx1 shan realitzat les segents operacions: 1. un del nostres clients ens ingressa en el compte corrent 1.500.- que ens devia. 2. paguem mitjanant un xec a un dels nostres provedors l import que lendeutvem, que era de 2.300.3. hem pagat 1.000.- en concepte de drets de trasps per un local en el que obrirem prximament una botiga. 4. un banc local ens concedeix un prstec a curt termini per import de 900.-, que ens ingressa en nostre compte corrent bancari. 5. comprem mobiliari per valor de 450.- per condicionar el local comercial, aquest import el paguem al provedor dins de 18 mesos. Es demana: a. Obrir els comptes a partir dels saldos inicials del balan, reflectint a continuaci els fets comptables que sindiquen. b. Determinar el saldo final dels comptes i tancar-losc. Confeccionar el Balan de situaci Final. d. Comptabilitzar mitjanant assentaments en el llibre diari els fets comptables de lexercici anterior (nm.3). Soluci 4.13

65 Exercici 4.14 Comptabilitzar mitjanant assentaments en llibre diari els segents fets comptables i confeccionar el compte de bancs, suposant que el seu saldo inicial sigui de 12.000.-: 1. girem a un client una lletra de canvi per valor de 1.000.- que ens laccepta, es compromet a pagar-la a 90 dies. 2. passats els 90dies, el client anterior ens paga en efectiu la lletra. 3. a travs dun xec bancari satisfem l import que devem a un dels nostres creditors. La quantitat que devem puja a 450.-. 4. acabem de comprar una mquina altament especialitzada per valor de 4.580.- que pagarem dins de 24 mesos. 5. hem liquidat el deute pendent amb un provedor mitjanant una transferncia bancria de 5.600.6. un provedor ens exigeix que abans de servir-nos determinats materials li avancem part del preu, per la qual cosa li fem un xec per 5.800.-. 7. un client ens paga l import del seu deute, que puja a 3.400.-. 8. cancellem un prstec a curt termini de 1.100.- que ens havia concedit fa 6 mesos un banc local, per la qual cosa el banc ens carrega aquest import en el compte corrent. Soluci 4.14

Exercici 4.15 Comptabilitzar mitjanant assentaments els segents fets comptables: Alguns daquests casos serveixen per a un posterior reps, quan shagi ampliat matria. (Com per exemple, el nm 28) 1. Paguem a un provedor en efectiu l import que li devem, que era de 2.580.-. 2. Comprem per 5.600.- un equip per processar la informaci pagant la meitat amb xec i la resta queda pendent de pagament a 6 mesos. 3. Efectuem una venda al comptat a un client, que ens paga en efectiu 6.980.-. 4. Venem a crdit a un client, facturant a 60 dies l import corresponent a la venda, que puja a 48.650.5. Hem realitzat una compra a una provedor habitual per valor de 1.680.- que li paguem al comptat i en efectiu. 6. Realitzem una compra a crdit a un provedor, al qual li pagarem dins de 60 dies. El valor dels materials adquirits s de 78.000.7. Acceptem una lletra de canvi a 60 dies al provedor anterior. 8. Fem efectiva la nmina de lempresa, que puja a 47.000.- mitjanant transferncies bancries als comptes dels empleats. 9. El banc ens ha ingressat en el nostre compte corrent l import corresponent als interessos duna imposici a termini fix que tenim en aquesta entitat. Els interessos sn de 8.500.10. Ingressem en el compte corrent un xec que ens ha enviat un client per fer efectiu el pagament del seu deute, el xec s de 11.500.11. Girem una lletra a un client per l import del deute que t amb nosaltres, el nominal del deute s de 4.500.-. EL client ens accepta lefecte. 12. Al seu venciment, el client ens abona l import de la lletra.

66 13. Hem obtingut dun banc un prstec a llarg termini. de 4.000.- que ens ha ingressat en el compte corrent. 14. Paguem per caixa les despeses derivades duna campanya de publicitat en una emissora local de rdio, puja 8.700.15. El banc ens carrega en el compte corrent les despeses financeres corresponents als interessos dun prstec que tenim amb el banc, que pugen a 875.16. Compra al comptat per valor de 50.17. Compra a crdit per valor de 40.18. Pagament de despeses de personal mitjanant un xec, pugen 500.19. Venda a crdit per 50.20. Venda al comptat per 10.21. Un banc ens concedeix un prstec a tornar daqu a 2 anys per 2.000.-, que singressa en el compte corrent. 22. Es paga a un provedor un deute de 50.- mitjanant una lletra al nostre favor per el mateix import. 23. Es paga el lloguer mitjanant un xec, puja a 10.24. Venda per 50.- cobrant la meitat al comptat. 25. Un client ens anticipa en efectiu 200.- acompte duna comanda que li servirem prximament. 26. Comprem 50.- de diferents mercaderies, pagant al comptat 10.- i acceptant lletres per la resta. 27. Rebem notificaci duna transferncia bancria que ens ha realitzat un client, puja a 10.28. Paguem a travs del banc diferents lletres de canvi que havem acceptat i que ens han presentat al cobrament. 29. Els accionistes de lempresa han aportat 100.- en metllic en concepte de capital. 30. Es paga a un provedor un deute per 50.31. Es cobra dun client mors un deute antic per 50.000.32. Es paga mitjanant un xec de 72.- un deute amb hisenda pblica. 33. Un client compra 50 unitats de producte a 110.-/u. que paga al comptat i en efectiu, per tant li apliquem un descompte del 5% per pagament immediat. 34. Lempresa ha encarregat un mquina que li ser entregada dins de 2 mesos, i t un valor de 5.000.- El fabricant de la mquina ha exigit un acompte del 10% del preu de la mquina. 35. Es rep la mquina que shavia encarregat, pagant un 30% del preu total, la resta es pagar a 60dies, acceptant lletres de canvi per aquest import. 36. Compra 100 unitat de primera matria a un preu unitari de 180.- .El provedor concedeix un termini de pagament de 30 dies, acceptant una lletra de canvi. 37. Paga a travs del compte corrent la domiciliaci del rebut de la llum per un import de 15.38. Ven 50kg. dun producte a 250.-/kg. El client pagar als 90 dies per la qual cosa li girem un lletra per l import, ell laccepta. 39. Es descompta la lletra anterior en un banc, que aplica un inters del 6% i una comissi del 0.5%. 40. Paga al seu representat comercial mitjanant un xec de 320.- les comissions que shan meritat.

67 41. Un client torna, per defectuoses, una partida de productes comprats amb preu global de 37.-. Se li fa entrega en efectiu per aquest import. 42. Venem una mquina amb valor comptable de 250.- per 200.-, quantitat que s ingressada en el compte corrent. 43. Es paguen 100.- per la compra de diferents aplicacions informtiques. 44. Es venen per 60.- diferents accions que havien estat comprades per 50.- quantitat que singressa en el banc. Les accions eren una inversi de carcter permanent. 45. Adquirim en Borsa accions de diferents societats com inversi especulativa, que es paguen mitjanant un xec bancari. Pugen a 20.46. Samortitza en la seva totalitat un prstec a curt termini per 5.000.-. El banc ens carrega una comissi del 0.5% sobre aquesta quantitat. 47. Com garantia del compliment de diverses obligacions assumides amb ladministraci, hem dipositat una fiana de 50.-, que es recuperar abans de 2 anys. 48. Hem fet un xec a favor dun client en concepte de rappels sobre les compres que ens va realitzat. Puja a 57.49. Venem a crdit per valor de 500.50. Per la venda anterior, el client ens accepta dues lletres de canvi de igual import, amb venciment a 60 dies. 51. Les dues lletres anteriors sn descomptades en una entitat financera. El banc aplica un inters del 5% i una comissi del 0.75%. 52. Al venciment de les lletres, el client fa efectiva noms una lletra, laltra resulta impagada. El banc la torna, carregant unes despeses de devoluci de 20.53. Finalment, el client, paga 200.- i es dna per saldat el seu deute. 54. Es cobra a travs del nostre compte corrent els dividends corresponent a la nostra cartera de valores. Pugen a 55.55. Paguem mitjanant xec de 125.- les despeses de reparaci de la nostra flota de vehicles. 56. Hem fet un xec de 40.- a favor dun provedor per tal dassegurar-nos el subministrament futur duna srie de materials. 57. Cobrem larrendament dun local de la nostra propietat, 70.-, que tenim arrendat a una altra empresa. 58. El nostre assessor fiscal ens passa la factura dels seus honoraris, que puja a 20.-. Es liquida als 30 dies. 59. Paguem mitjanant una transferncia l impost sobre bns immobles i l impost sobre activitats econmiques. Pugen a 24.60. Acceptem una lletra de 67.- a un dels nostres provedors. 61. Hem adquirit un ordinador amb cost de 249, que es paguen en metllic. 62. L impost sobre beneficis daquest any puja a 34.- que es pagaran el proper any. Soluci 4.15

68 Exercicis de reps Exercici 4.16 Assenyalar si els fets comptables que sindiquen afecten al deure o a lhaver del compte i si suposen un increment o una disminuci:
D Un abonament al compte de caixa Un crrec al compte de capital Un crrec al compte de maquinria Un abonament al compte de deutors Un abonament al compte de vendes Un crrec al compte de despeses darrendament Un crrec al compte dequips informtics Un abonament al compte dinteressos de deutes Un crrec al compte de creditors Un abonament al compte de terrenys H + -

Soluci 4.16

Exercici 4.17 En cada un dels fets comptables que sindiquen assenyaleu si el compte que apareix entre parntesis es carregaria o sabonaria: Crrec Compra al comptat de maquinria (caixa) Venda de mercaderies al comptat (vendes) Venda de mercaderies a crdit (clients) Pagament dels sous del mes (despeses de personal) Devoluci dunes mercaderies al provedor (mercaderies) Cobrament dun import pendent dun client (clients) Pagament dun import pendent a un provedor Compra a crdit de mercaderies (mercaderies) Devoluci dun prstec bancari (deutes bancaris) Pagament dels interessos dun prstec (interessos de deutes) Soluci 4.17 Abonament

Exercici 4.18 Expliqui que s el que indiquen cada un dels segents assentaments (quin fet comptable reflecteixen):

1)

13M Bancs 3M Existncies a Capital social 16M 4M Edificis 2M Terrenys a Bancs 6M 3M Mercaderies

2)

3)

69 a 4) 3M Elements de transport a 5) 1M Caixa 3.5M Efectes comercials a cobrar a 6) 2M Provedors a 7) 2.2M Efectes comercials a pagar a 8) 1.8M Equips processos dinformaci a 9)350.000 Sous i salaris a 10)300.000 Primeres matries a 11) 4M Vehicles a Bancs Provedors dimmobilitzat curt termini 1M 3M Bancs Provedors 100.000 200.000 Bancs 350.000 Caixa Efectes com. a pagar 300.000 1.5M Bancs Caixa 1.6M 600.000 Bancs Efectes comercials a pagar 500.000 1.5M Ingressos per serveis 4.5M Bancs Efectes comercials a pagar 800.000 2.2M Bancs Provedors 1M 2M

12)

2M Provedors immobilitzat curt termini a Caixa Bancs Bancs 500.000 1.5M 200.000

13)200.000 Provedors a 14)200.000 Caixa 200.000 Efectes comercials a cobrar a

15)175.000 Compres a 16) 1M Prov. Immobilitzat curt termini a Bancs Efectes comercials a pagar llarg termini 200.000 800.000 Efectes comercials a pagar Bancs 150.000 25.000

Clients

400.000

17)

1.5M Equips processos dinformaci 4.5M Deutors a Terrenys 4M

70
Benefici procedent immobilitzat material 18)100.000 Arrendaments a Caixa Bancs 20.000 80.000 2M

71

5. EXISTNCIES
Contingut del tema: 5.1. 5.2. 5.3. 5.4. 5.5. 5.6. 5.7. 5.8. 5.9. 5.10. Tipus dexistncies Terminologia sobre les existncies Comptabilitzaci de les existncies Sistema dinventari permanent Sistema dinventari peridic Principis comptables per les existncies. Clcul del cost de la mercaderia Clusules incoterms Esquema resum. Exercicis relacionats

A continuaci procedim a tractar temes ms especfics de comptabilitat. Aquest tema introdueix a lestudiant lanlisi dun cas concret dactius corrents, les existncies, que sinclouen al grup 3 del Pla General Comptable. Daltra banda, i donada la seva complexitat, aquest tema anir acompanyat de molts exemples per tal de facilitar la comprensi i entendre millor lefecte de les variacions dexistncies en la comptabilitzaci del total de lactiu, i per tant, del balan de situaci. Com veurem, hi ha dues maneres de comptabilitzar les existncies: el sistema peridic i el sistema permanent. Cal fer esment que el Pla General Comptable, pel qual es regeix la comptabilitat al pas, per defecte utilitza el sistema dinventari peridic, per en cap cas s aquest obligatori. Moltes vegades la utilitzaci dun sistema o un altre dependr de les caracterstiques de lempresa. 5.1. Tipus dexistncies

Figura 5.1. Tipus d'existncies. .

72 Les existncies sn el conjunt de bns o daltres productes que sn propietat de lempresa i que estan disponibles per a la seva venda o per a ser processats. Dins daquesta definici podem distingir entre les existncies que lempresa adquireix de lexterior, dels seus provedors, i que necessita per la seva activitat (primeres matries, combustibles, embalatges, mercaderies...); i aquelles que lempresa mateixa produeix, i que separem en: productes en curs, semiacabats i acabats.

5.2.

Terminologia sobre les existncies

Mercaderies: Bns disponibles per a la venda, que han estat comprats per a tornar a ser venuts, a diferncia dels productes acabats duna empresa industrial. Primeres matries: Elements comprats per a ser utilitzats en lelaboraci dun producte, per exemple: la llana. Productes en curs: Material, feina i altres costos acumulats en productes que sestan elaborant. Productes acabats: Costos acumulats en lelaboraci de bns acabats i disponibles per a ser venuts. Cost de les Vendes: Cost de les existncies un cop es venen els bns. s important percebre que els bns per a ser venuts sn existncies, i estan a lactiu circulant. Els costos daquestes existncies un cop es venen es converteixen en una despesa, que s el Cost de les Vendes. Descomptes en compres/vendes: Reducci en el preu facturat degut a que les existncies no compleixen les condicions establertes (defectes, diferncies en la qualitat). No es tornen les mercaderies. Devoluci de compres/vendes: Productes retronats al provedor o pel client. Diferncies dinventari (Noms es poden calcular si sutilitza els sistema dinventari permanent): Diferncies degudes a robatoris, prdues dexistncies, o existncies fetes malb durant el perode comptable. Diferncia entre les existncies finals comptables i les existncies finals calculades pel recompte fsic. Vendes brutes: Total de vendes anotades en el compte de Vendes. Vendes netes: Vendes menys devolucions de vendes i menys Rappels de vendes. Compres netes: Compres menys devolucions de compres i menys Rappels de compres. Marge Brut o Benefici Brut: Vendes netes menys el cost de les vendes. Moltes vegades sexpressa en percentatge: Marge Brut (Benefici) % = Marge Brut(Benefici)/Vendes

73 5.3. Comptabilitzaci de les existncies

Figura 5.2. Comptabilitzaci de les existncies.

A la figura anterior es resumeix com shauria de comptabilitzar el compte dexistncies per cadascun dels dos tipus dinventari. Al mateix temps, podem observar quines sn les diferncies entre ambds sistemes. Duna banda, el sistema permanent est actualitzat en tot moment, de manera que cada compra o venda de mercaderies es computa directament al compte dexistncies, variant aix de valor. Per tant, se suposa que a cada perode el saldo del compte ser exacte a les existncies que hi ha al magatzem. Per calcular les existncies finals doncs, shauran dajustar les existncies que segons la comptabilitat hi ha dhaver al magatzem i les que realment hi ha, mitjanant el recompte fsic. En teoria no hi hauria dhaver cap diferncia dinventari, per sempre s possible alguna baixa degut a una prdua, malbaratament o robatori. Daltra banda, el sistema peridic, com el seu propi nom indica, sajusta peridicament, per exemple al final del cicle comptable. Aix vol dir que no mostra el valor de les existncies en el magatzem a cada moment del cicle comptable. El saldo final apareix al compte desprs de fer els ajustaments necessaris, un cop sha fet el recompte fsic per calcular les existncies finals. La figura 5.3. resumeix les diferncies ms importants:

74

Figura 5.3.: Comparaci entre el Sistema dinventari permanent i el peridic.

La diferncia ms important s per tant, la informaci que els dos sistemes ens donen sobre les existncies i el seu valor. Com sha comentat abans, algunes empreses no admeten el sistema permanent, ja que es tracta de productes molt diferenciats i amb un alt valor unitari. Un exemple sn els concessionaris de cotxes, que fcilment poden conixer el marge brut de cada producte. Un altre exemple sn els joiers, que cada joia t la seva etiqueta amb la informaci referent al preu i al cost de la venda, que en aquest cas, depn molt del cost de les matries primeres, com lor i les pedres precioses. Aix doncs, un cop sefectua una venda, s individual i independent de la resta i es comptabilitza automticament al compte dexistncies i de cost de la venda. El cas de les ferreteries, o els supermercats, s diferent, ja que ofereixen molts productes, molts variats i que solen tenir un preu de venda, i per tant un marge brut, petit. En aquest cas, cada vegada que es comptabilitza una venda no es pot tornar a calcular el preu i el cost de la venda, o resulta ms difcil. Per aix se sol utilitzar el sistema peridic, que avalua la diferncia dinventari a final dany (o en un perode determinat). Aquest sistema sembla fora til i menys costs, per en contrapartida, ens proporciona menys informaci i no tan detallada del compte a cada moment. No obstant, amb els avenos en els sistemes informtics que hi ha actualment, les empreses tenen sistemes integrats en qu fcilment poden saber el cost de les vendes al moment, ja que tota la informaci est connectada entre si i de forma automtica sactualitza quan sefectua una compra o venda. Daquest manera el sistema dinventari permanent es torna ms viable i possible, i sobretot, menys costs.

75 5.4. Sistema dinventari permanent

Ens interessa analitzar doncs, com comptabilitzar les existncies pels dos sistemes possibles. En el cas del sistema dinventari permanent, al compte dexistncies es carregaran, els augments dexistncies, com de qualsevol actiu, i sempre al preu dadquisici de les mateixes. Al deure del compte hi haur doncs, les compres de mercaderies i les devolucions de vendes, que tamb fan augmentar el nostre estoc. Parallelament, a lhaver del compte sabonaran les disminucions dexistncies, ja sigui perqu sha produt una venda o perqu hem retornat alguna compra efectuada. Tamb, sempre es comptabilitzar al preu dadquisici. Finalment, el saldo final del compte dexistncies sempre ha de ser igual al valor de les existncies disponibles al magatzem.

Figura 5.4. i 5.5. Sistema dinventari permanent.

Es creu convenient analitzar cada cas especfic de transaccions que poden afectar o veures afectades pel compte dexistncies i el sistema de valoraci emprat.

ANOTACI DE COMPRES I VENDES EN EL SISTEMA DINVENTARI PERMANENT

Figura 5.6. Comptabilitzaci de compres i vendes en el sistema dinventari permanent. .

Anotarem la compra dexistncies, com ja hem vist, com un crrec al compte dexistncies i un abonament al compte que faci referncia al mtode de pagament de dita compra (caixa, bancs, provedors, efectes a pagar...). En canvi quan es venen existncies, shan de fer dos

76 assentaments al llibre diari: sabona el import de la venda al compte de Vendes, i es carrega laugment en caixa o similar per lentrada de diners degut a la mateixa. Seguidament, sha de realitzar un assentament que pertanyi al cost que ha suposat aquesta venda, que ser especificat a preu dadquisici. Aquest mateix import ser el que quedar reflectit al compte dexistncies, ja que s la disminuci real del compte. s a dir, al compte dexistncies no ha dhaver el preu al qual sha venut la mercaderia, perqu tamb estarem incloent el marge que ens emporten de tal venda. s per aix que sefectua un doble assentament: duna banda, el flux monetari que implica vendre un producte, i daltra, lefecte resultant sobre el valor de les existncies. Dit duna altra manera, mitjanant aquest doble assentament podem entendre el resultat de les operacions com la diferncia entre les vendes i el cost de les vendes. Daqu doncs tamb podem extreure la relaci que hi ha entre el marge brut i el valor de la venda.

Exempl e 5.1 Es ven al comptat a un client 1.200 de materials, que ens havien costat 650. Al llibre diari anotarem de la segent manera:
1200 Caixa a 650 Cost de vendes a Existncies 650 Vendes 1200

Els comptes del diari major quedaran aix:

Caixa 1.200 (1) Vendes (1)1.200 Cost de les vendes 650(2) Existncies (2) 650

Els efectes daquesta transacci al balan serien els segents:

ACTIU Caixa + Existncies 1. 2. T. +1.200 -650 1.200 -650 = = = = = = NET PATRIMONIAL Ingressos - Despeses Vendes +1.200 -650 1.200 -650 - Cost vendes + PASSIUS

ANOTACI DE DEVOLUCI DE COMPRES I DE VENDES EN EL SISTEMA PERMANENT Lanotaci de devolucions de compres o de vendes resulta semblant a la compra o venda en s mateix ja que no deixa de ser una reducci sobre la primera operaci. Si retornem unes compres que havem realitzat, les nostres existncies disminueixen, per tant, abonem el

77 import i a la vegada, carreguem el mateix import al compte que augmentar quan ens retornin els diners (a caixa, per exemple). El import ser igual al preu que es va pagar a lhora de comprar les mercaderies, el preu dadquisici. En el cas que es produeixi una devoluci dalguna venda que shagi realitzat, semblant al cas dabans, shaur de fer dos assentaments: un corresponent al crrec de despesa (entesa com una disminuci dels ingressos anteriors) per la devoluci de vendes, que t un compte a part, i que a la vegada suposa una reducci de la nostra caixa o similar; i daltra banda, un segon assentament que reflectir lefecte a la partida dexistncies que dit retornament tindr, s a dir, augmentaran les existncies i disminuir el cost de les vendes, ja que el deixem de tenir. Cal recordar que aquest segon assentament ha destar necessariament indicat a preu dadquisici, ja que aix s com es valoren les existncies.

Figura 5.7. Anotaci de devoluci de compres i de vendes en el sistema dinventari permanent.

Encara que sassemblen a la comptabilitzaci anterior, sha de diferenciar entre les compres, que s una relaci amb els nostres provedors, de les devolucions de vendes, que suposa una operaci amb els nostres clients. De la mateixa manera, les vendes sn una transacci amb els clients, per la devoluci de compres es tracta duna operaci amb els provedors a qui es va comprar primerament. Exempl e 5.2 De la venda efectuada a lexemple 1, ens retornen un 10% dels materials perqu no shavien entregat en bon estat. Al llibre diari anotarem de la segent manera:
Ex. 1 1200 Caixa a 650 Cost de vendes a Ex. 2 120 Devoluci de vendes a 65 Existncies a Cost de vendes 65 Caixa 120 Existncies 650 Vendes 1200

78

Els comptes del diari major quedaran aix:

Caixa 1.200 (1) (3) 120 Devoluci de Vendes 120 (3) Cost de les vendes 650(2) (4)65 Existncies 65(4) (2) 650

Els efectes daquesta transacci al balan serien els segents:

ACTIU Caixa + Existncies

1. 2. 3. 4. +1.200 -650 -120 +65

= =
= = =

NET PATRIMONIAL (PiG) Ingressos - Despeses

Vendes +1.200 -650 +120 +65 - Cost vendes -Devoluci vendes

Tot.

1.080

-585

1.200

-585

+120

ANOTACI DE DESCOMPTES DE COMPRES I DE VENDES EN EL SISTEMA PERMANENT Si alguna compra o venda t algun tipus de descompte, no est variant lentrada o sortida fsica de les existncies, per si la valoraci de les mateixes. Analitzarem el descompte ms senzill, que seria aquell derivat dun tracte especial entre el provedor i lempresa, o entre lempresa i el client. Aquest pacte en el preu de les mercaderies s previ a loperaci, i per tant, ja quedar reflectit en la posterior factura que sefectu. A continuaci veiem un exemple per tal dentendre millor el procediment: Exempl e 5.3 Compra de mercaderies a crdit per 20.000. Com tenim un contracte a llarg termini amb el provedor, ens fa sempre un preu especial, que s un descompte del 1% sobre el import de les mercaderies.

19.800 Existncies 20.000-10%=19.800

Provedors

19.800

Exempl e 5.4 Les nostres mercaderies estan properes a la data de caducitat, i fem un descompte del 10% sobre el preu de venda inicial a un client que compra a crdit 1.500 de mercaderies. El 10% de 1.500 euros s 15. Per tant, fem una venda per 1.485, ja el descompte s a la factura.

79 Si les mercaderies havien costat 1.000, hem de fer lassentament del cost de les vendes que pertoca

1.485 Clients a 1.000 Cost de les vendes a Existncies 1.000 Vendes 1.485

Exempl e 5.5 Ara imaginem que, contrriament a lexemple anterior, nosaltres venem al preu de venda previst, per un cop les mercaderies arriben al client, aquest ens reclama que estan properes a la data de caducitat i que vol un descompte. Aleshores, el descompte no es produeix abans delaborar la factura, i hem de reflectir aquesta reducci del preu de venda a posteriori.

1.500 Clients a 1.000 Cost de les vendes a 15 Vendes a Clients 15 Existncies 1.000 Vendes 1.500

Aquest cas s el que reflecteix la figura segent. Veiem a ms la representaci pel cas del descompte de compres.

Figura 5.8. Anotaci de descomptes de compres i vendes en el sistema permanent.

80 Anotaci de descomptes per quantitat de compres i vendes al sistema permanent Els descomptes per quantitat, o rappels de compres o de vendes, tenen un compte apart al llibre major, i per tant la seva anotaci s diferent.

Figura 5.9. Anotaci de descomptes per quantitat, rppels de compres i vendes en el sistema dinventari permanent.

Exempl e 5.6 Es compra una quantitat molt elevada de mercaderies per a tots els punts de distribuci de la nostra empresa. El total ascendeix a 12.000. Per aix, els nostre provedor ens fa un rappel sobre compres per un total de 3.000. Paguem mitjanant una lletra de canvi a 30 dies.
12.000 Existncies a 3.000 Efectes comercials a pagar a Rppels de compra 3.000 Efectes comercials a pagar 12.000

El compte de rappels de compra s un compte que es restar al cost de les mercaderies, als ingressos dexplotaci del compte de resultats. Anlogament, el compte de rppels de vendes, es restar al compte de vendes, dins les despeses dexplotaci del compte de resultats. Posteriorment entrarem a aquests clculs en detall per determinar el cost de les vendes i el marge brut en el sistema dinventari permanent. Mirem com afecta al llibre major i al balan de situaci:

Exitncies 12.000 (1)

Efectes comercials a pagar 3.000 (2) (1)12.000

Rppels de compra (2) 3.000

81
ACTIU Existncies = = = 1. 2. T. +12.000 +12.000 = = = +3.000 +3.000 NET PATRIMONIAL Ingressos dexplotaci Rppels de compres + PASSIUS Efectes comercials a pagar +12.000 - 3.000 +9.000

Anotaci de descomptes de compres per pagament immediat en el sistema permanent Un altre tipus de descompte sobre les compres que una empresa realitza s per pagar abans duna data determinada pel provedor, que pot ser en el mateix moment de la compra. Tamb sen diu per pagament immediat o pagament avanat. Per tant, aquest descompte noms el rebrem si es compleix aquesta condici. Mirem la figura 5.10 per veure com seria lanotaci:

Figura 5.10. Anotaci de descomptes de compres per pagament immediat en el sistema dinventari permanent.

Exempl e 5.7 Comprem mercaderies per valor de 6.000. El provedor ens diu que si paguem abans de 5 dies, es fa un descompte de 500. Nosaltres finalment paguem als tres dies.
Dia 1 Dia 3 6.000 Existncies a 6.000 Provedors a Caixa Descomptes per pagament immediat 5.500 500 Provedors 6.000

Els descomptes de compres per pagament immediat es comptabilitzen com un ingrs financer, i estar per tant al compte de resultats.

82 Exempl e 5.8 Comprem unes mercaderies necessries pel nostre procs de fabricaci per valor de 4.000. El provedor ens diu que, si paguem en el moment immediat de fer la compra, li aplicar un descompte del 5% a la factura.
4.000 Existncies a Caixa Descomptes per pagament immediat 3.800 200

Com sha comentat a lexemple anterior, la nostra sortida de caixa al final s noms de 3.800, degut al descompte aplicat, per nosaltres hem comprat unes mercaderies que tenen valor de 4.000. La diferncia es considera que s un ingrs financer per nosaltres.

Anotaci de descomptes de vendes per pagament immediat en el sistema permanent Exempl e 5.9 Ara imaginem que nosaltres som un provedor dun determinat producte, que vol cobrar en menys de 5 dies i estableix un descompte per pagament immediat de 500 als seus clients? Suposem que aquestes mercaderies ens van costar 2.000 i que en venem per valor de 6000

Dia 1

6.000 Clients 2.000 Cost de les vendes

a Vendes a Existncies 2.000 6.000

Dia 3

5.500 Caixa 500 Descomptes de vendes per pagament immediat

a Clients 6.000

Com veiem, en aquest exemple hi ha una combinaci de dos conceptes que hem vist fins ara. Duna banda, ara som provedors dun producte que venem als nostres clients, per que a nosaltres tamb ens va suposar un cost per adquirir-lo abans de transformar-lo (suposem que comprem una matria primera, que transformem, i que venem el producte acabat). Aleshores, duna banda, comptabilitzem la venda, i el cost de la mateixa. Tres dies ms tard, comptabilitzem el cobrament de la venda. s important parar atenci a qu el descompte que apliquem als nostres clients per pagar dins de la data establerta s per nosaltres una despesa financera, que apareixer al compte de resultats.

EL COST DE LES VENDES EN EL SISTEMA DINVENTARI PERMANENT Com hem vist al llarg de tots els exemples fins ara, el cost de les vendes en el sistema dinventari permanent sha danotar desprs de cada venda i devoluci de vendes que es produeixi, al compte Cost de les vendes (o cost brut de les vendes). Sha de calcular doncs, el cost net de les vendes per a cada perode.

83

Figura 5.11. Clcul del cost net de les vendes en el sistema dinventari permanent. .

Al saldo final del compte de cost brut de les vendes sha de restar els rppels de compres que shagin produt, i afegir o restar les diferncies dinventari, si s qu nhi ha, entre les existncies finals comptables i les reals mitjanant un recompte fsic. El resultat s el cost net de les vendes. Cal dir que els descomptes de compres per pagament immediat, com veiem, no es dedueixen daquest cost, ja que no formen part dels ingressos dexplotaci, sin que sn ingressos financers. EL MARGE BRUT EN EL SISTEMA DINVENTARI PERMANENT

No hem doblidar que el clcul de les vendes i del cost de les vendes ens ha de permetre calcular el marge brut, o benefici brut, dexplotaci de la nostra activitat. Per calcular les vendes netes, restarem a les vendes produdes les devolucions i els rppels de vendes. Desprs restarem el cost net daquestes vendes i obtindrem el marge brut del perode.

Figura 5.12. Clcul del marge brut en el sistema dinventari permanent.

Exempl e 5.10 Som un concessionari de cotxes que compra al fabricant de la mateixa marca 50 cotxes, que costen 2.100 la unitat. Resulta que els cotxes de color gris no es venen fcilment i en retornem 5. Venem 3 cotxes per 39.000 en total, per un dels clients ens retorna un cotxe dins de la garantia establerta per un imperfecte en el motor. Del perode anterior, ja tenem 10 cotxes al concessionari. Hem delaborar els assentaments al llibre diari de totes les transaccions descrites anteriorment:

84
105.000 Existncies 10.500 Provedors 39.000 Clients a 6.300 Cost de la venda a 13.000 Devoluci de vendes a 2.100 Existncies a Cost de la venda 2.100 Clients 13.000 Existncies 6.300 Vendes 39.000 a Provedors a Existncies 10.500 105.000

Tamb hem danotar totes les variacions al llibre major, al compte dexistncies.
Existncies 20.000 (2) 10.500 105.000 (1) (4) 6.300 2.100 (5) Saldo final: 110.300

SISTEM A DINVENTARI PERMANENT: UN EXEMPLE SENZILL Es resol aquest exercici pel sistema dinventari permanent. El mes inicia amb existncies per valor de 1.500.1. Ven a crdit a un client per 400.- materials que havien costat 250.2. Compra al comptat materials per 550.3. Retorna a un provedor productes comprats per 60.- El provedor ho descompta de la factura pendent de pagament. 4. Compra a crdit materials per 110.5. Fa una devoluci a un provedor dexistncies amb un cost de 10.-. El provedor ens envia un xec per aquest import. 6. Ven al comptat productes per 1.200.- El seu cost fou de 1.000.- quan es van comprar. 7. Un client retorna materials defectuosos per valor de 100.- El seu cost dadquisici fou de 75.8. Les existncies al magatzem al final del perode sn 900.-

Assentaments al llibre diari:

1.) 400 Clients a 250 Cost de vendes a 2.) 550 Existncies a 3.) Caixa 550 Existncies 250 Vendes 400

85
60 Provedors a 4.) 110 Existncies a 5.) 10 Bancs a 6.) 1.200 Caixa a 1.000 Cost de vendes a 7.) 100 Devoluci de vendes a 75 Existncies a 8.) 15 Diferncies dinventari a Existncies 15 Cost de vendes 75 Clients 100 Existncies 1.000 Vendes 1.200 Existncies 10 Provedors 110 Existncies 60

Per analitzar les variacions del compte dExistncies, fem el compte en format T del llibre major : Existncies (0) 1.500 250 (1) (2) 550 60 (3) (4) 110 10 (5) (7) 75 1.000 (6) 2.235 1.320 +15 Saldo comptable 915 Saldo real 900

Calculem el marge brut obtingut de les activitats: Compte de resultats: Vendes - Devoluci de vendes Vendes netes Cost de vendes Diferncies dinventari Marge brut 1.600 (100) 1.500 (1.175) (15) 310

86 5.5. Sistema dinventari peridic

Anteriorment sha explicat per quines raons una empresa pot preferir no utilitzar el sistema dinventari permanent. La comptabilitzaci doncs, es pot fer pel sistema peridic, que t certes modificacions que a continuaci sanalitzen.

Figura 5.13. Esquema del sistema dinventari peridic. .

La caracterstica principal daquest mtode s que el saldo que apareix al compte dexistncies no est actualitzat, i per tant, no sera igual a les existncies reals que es trobin al magatzem. Per tant, ser molt important fer els ajustaments pertinents en el compte al final del cicle comptable, que anomenarem com a regularitzaci dexistncies. La metodologia es caracteritza per un compte dExistncies que es desdoblar en dos operacions diferents: compres i vendes.

Figura 5.14. Desdoblament del compte dexistncies al sistema dinventari peridic. .

87

Si durant el cicle comptable no sanoten les variacions en les existncies, necessitem dos comptes que les reflecteixin. Les compres que es produeixin sanotaran a un compte de despesa; i les vendes, a un compte dingrs, ambds integrats al compte de resultats i sempre valorats a preu dadquisici, les compres; i a preu de venda, les vendes; seguint amb la lgica explicada al sistema permanent. Aix doncs, al principi del cicle comptable, el compte dexistncies mostra all que tenim al magatzem, ja que aquest es va tancar i ajustar al final del cicle anterior. Desprs, durant el perode sanotaran tot tipus de compres, vendes i devolucions als comptes de despesa i ingrs pertinents. Per tancar el cicle comptable, shaur de fer un recompte fsic i a la regularitzaci dexistncies per valorar el cost de les vendes i el marge brut obtingut.

ANOTACI DE COMPRES I VENDES EN EL SISTEMA DINVENTARI PERIDIC

Figura 5.15. Anotaci de compres i vendes al sistema peridic. .

El cas ms senzill de compra o venda dexistncies quedaria anotat al llibre diari de la manera anteriorment explicada i com la figura 5.15 indica.

ANOTACI DE DEVOLUCI DE COMPRES I DE VENDES EN EL SISTEMA PERIDIC

88

Figura 5.16. Anotaci de devoluci de compres i de vendes en el sistema peridic. .

En el cas que es produeixi una devoluci de compres, o una devoluci de vendes, tamb hi haur dos comptes per a tal cosa. Les devolucions de compres seran un ingrs que contrarestar el compte de compra dexistncies i, de la mateixa manera, sanotar limport del preu dadquisici. Les devolucions de vendes, es restaran del compte de vendes i per tant, el compte funciona com un compte de despesa. Es comptabilitza a preu de venda.

Figura 5.17. Anotaci al llibre diari de la devoluci de compres i de vendes en el sistema peridic. .

ANOTACI DE DESCOMPTES DE COMPRES I DE VENDES EN EL SISTEMA PERIDIC Els descomptes en el sistema dinventari peridic sanotaran directament als comptes de compra i venda dexistncies. Si hi ha un descompte en les compres efectuades, suposar una disminuci del compte de despesa Compra dexistncies, al preu que es van adquirir. Al mateix temps, es carregar el compte pertinent al flux monetari que el descompte representa. Si hi ha un descompte en les vendes, aix far que carreguem el compte de vendes, perqu hi haur una disminuci en aquest compte dingrs. Parallelament, sha dabonar la quantitat al compte de caixa, o similar, al preu de venda de les existncies.

89

Figura 5.18 Descomptes en el sistema peridic. .

Com ja sabem grcies al sistema dinventari peridic, els descomptes per quantitat i per pagament immediat tenen uns comptes propis, i per tant la seva anotaci al llibre diari s una mica diferent. En cavi, no hi ha gaire diferncia entre la metodologia entre els dos sistemes, com mostren les segents illustracions.

Anotaci de descomptes per quantitat de compres i vendes al sistema peridic

Figura 5.19. Rppels de compres i vendes en el sistema peridic. .

Exemple 5.11 Comprem 1000 unitats duna mercaderia determinada al nostre provedor, a un cost de 15/unitat. A ms a ms, obtenim un rppel de compres del 5% per fer una comanda superior a 500 unitats. Paguem a crdit.

15.000 Compres a 750 Provedors a Rppels de compres 750 Provedors 15.000

90 Anotaci de descomptes de compres per pagament immediat en el sistema peridic Exemple 5.12 Mateix exemple anterior per ara el nostre provedor ens diu que, si paguem al comptat, ens fa un descompte de 100 sobre la comanda total, i acceptem.
15.000 Compres a Caixa Descomptes de compres per pagament immediat Rppels de compres 14.900 100 750

750 Caixa a

Veiem que lannotaci s molt semblant a com ja havem vist, tret el fet que no utilitzem el compte dexistncies, sin de compres. Els descomptes per pagament immediat, o pronto pago, sn com un ingrs financer que hem dabonar enlloc dincloure aquesta quantitat a caixa, ja que sn uns diners que estem deixant de pagar.

Figura 5.20. Anotaci de Descomptes de Compres per Pagament Immediat en el Sistema dInventari Peridic. .

Anotaci de descomptes de vendes per pagament immediat en el sistema peridic En el cas del descompte de vendes, enlloc del compte dexistncies, variar el compte de vendes. Exempl e 5.13 Ara imaginem que nosaltres som un provedor dun determinat producte, que vol cobrar en menys de 5 dies i estableix un descompte per pagament immediat de 500 als seus clients? Suposem que aquestes mercaderies ens van costar 2.000 i que en venem per valor de 6000
Dia 1 Dia 3 6.000 Clients a 5.500 Caixa 500 Descomptes de vendes per pagament immediat a Clients 6.000 Vendes 6.000

91 Exercici 5.2 Si et fixes, s lexemple 9, utilitzat en el sistema dinventari permanent, per pel cas del sistema peridic. Percep les diferncies en ambds casos: No hi ha un assentament pel cost de les vendes. El compte dexistncies tampoc varia degut a loperaci.

Figura 5.21 Anotaci de Descomptes de Vendes per Pagament Immediat en el Sistema dInventari Peridic. .

EL COST DE LES VENDES EN EL SISTEMA DINVENTARI PERIDIC Arribats a aquest punt, seria interessant preguntar-se, si no hem anotat al llibre diari el cost de les vendes, desprs de cada venda efectuada, com ho calcularem? El cost de les vendes es calcula sumant les compres netes efectuades al perode a les existncies inicials (Exi) que lempresa tingus del perode anterior, i restant les existncies que no shan venut en el perode, i per tant, encara estan al magatzem estocades (Exf ). La figura segent illustra el clcul. Sentn per compres netes (Cn) al import de la compra que apareix en la factura ms les despeses addicionals que shagi pogut tenir, com ara transports, duanes, etc., menys els descomptes obtinguts per la compra. Seguin amb el raonament, el cost de les vendes es pot expresar amb la segent a de frmula: Cost de les vendes = Exi + Cn Exf s a dir, el cost de les vendes s igual a les existncies inicials ms les compres netes menys les existncies finals. Tamb es pot dir que el cost de les vendes ser el resultat de les compres netes ms la variaci dexistncies del perode, que pot ser positiva o negativa. s molt important especificar que totes les
Figura 5.22. Clcul del cost de les vendes al sistema peridic.

92 variables del clcul han destar valorades de la mateixa forma, a preu dadquisici. Ms concretament, el cost de les vendes per un perode determinat consisteix es:

Compres dexistncies + = Devolucions de compres Rppels de compres Saldo inicial dexistncies Saldo final dexistncies COST DE LES VENDES Variaci dexistncies Compres netes

Les compres dexistncies es coneixen a travs del compte de despesa corresponent del compte de resultats, aix com les devolucions i els rppels, que corresponen a les compres netes. Els descomptes de compres per pagament immediat, com veiem, no es dedueixen ja que no representen ingressos dexplotaci, sin ingressos financers.

AJUSTAMENTS NECESSARIS EN EL SISTEMA DINVENTARI PERIDIC Al final del perode, com sha comentat al llarg del captol, aquest sistema requereix de certs ajustaments. Explicarem aquest procs a travs dun exemple. Exemple 5.14 Al final del perode tenim els segents comptes al llibre major, amb els segents saldos finals:
Existncies 30.000 Compra dexistncies 75.000 Venda dexistncies 90.000

Necessitem calcular doncs, la variaci dexistncies que sha produt durant el perode per actualitzar les dades del compte dexistncies, que recordem, presenta el seu saldo inicial del cicle comptable. La variaci dexistncies s la diferncia entre el valor de les existncies finals (Exf) i les inicials (Exi ) . Les existncies inicials venen donades pel compte dexistncies i les existncies finals, es calculen mitjanant un recompte fsic del magatzem. Pel nostre exemple, suposem que les existncies finals sn de 20.000. Cost de les vendes = Exi + Cn Exf = Cn + (Exi - Exf) Variaci dexistncies = Exi - Exf Si Cn sn les Compres de Mercaderies En aquest cas, la variaci dexistncies s igual a 30.000 20.000 = 10.000 Tot seguit, sha danotar lajustament tant al llibre diari, com al llibre major:

93

30.000 Variaci dexistncies a 20.000 Existncies (saldo final) a Variaci dexistncies 20.000 Existncies (saldo inicial) 30.000

El mateix clcul realitzat anteriorment es pot observar al llibre diari. Tamb ens hem dadonar qu la variaci dexistncies t el seu propi compte:
Existncies 30.000 10.000 Saldo final: 20.000 Variaci dexistncies 30.000 20.000 Saldo final: 10.000

Finalment s important tenir clar com afecta lajustament al balan de situaci: El saldo final del compte dexistncies, ara s sn les existncies reals que hi ha al magatzem, i per tant, s el import que apareix al balan de situaci. El saldo final del compte de variaci dexistncies, ser igual a laugment o disminuci de les existncies en el magatzem durant el perode, i apareixer al compte de resultats, i indirectament, al balan de situaci.

Les figures 5.23 i 5.24 resumeixen tot el procs dajustament que hem seguit:

94
Figura 5.23. Ajustaments al final del perode. .

Figura 5.24. Ajustaments al final del perode (2). ,

Esquemticament, els passos a seguir sn els segents: Saber el valor de les existncies inicials Recompte fsic per conixer les existncies finals. Calcular la variaci dexistncies. Fer els assentaments pertinents als canvis anteriors al compte dexistncies i de variaci dexistncies. Analitzar com aix afecta al cost de les vendes.

Ara b, a lexemple anterior, les existncies finals eren ms grans que les existncies inicials, i per tant el saldo final assenyalava un augment de les existncies estocades al magatzem, la qual cosa suposa una disminuci del cost de les vendes, ja que si sn vendes que no han estat venudes i es queden en estoc, no cal comptabilitzar el cost de venda, sin que ja es comptabilitzar quan siguin venudes al perode segent.

Figura 5.25. Ajustaments en el cost de les vendes en el sistema dinventari peridic.

95 Com la figura anterior mostra, si les existncies finals sn menors que les existncies inicials, el cost de les vendes es veu augmentat. Significa que, en quantitat les vendes han estat majors que les compres i que les existncies que hi havia al magatzem, desprs de totes les vendes i compres, han disminut; s a dir, hem venut totes les existncies que hem comprat i una part de les que havia estocades. Per tant, el cost de les vendes augmentar.

EL MARGE BRUT EN EL SISTEMA DINVENTARI PERIDIC Anlogament al clcul de les compres netes, les vendes netes seran les vendes un cop descomptada la devoluci de vendes i els rppels sobre vendes que shagin produt. Un cop obtingudes les vendes netes, restarem el cost de les vendes, i sabrem quin s el benefici o marge brut de lempresa.

Figura 5.26. Marge brut en el sistema peridic.

EL SISTEMA PERIDIC: UN EXEMPLE SENZILL s el mateix exemple que en el cas del sistema dinventari permanent. Ara, es resol aquest exercici pel sistema dinventari peridic. El mes inicia amb existncies per valor de 1.500.1. Ven a crdit a un client per 400.- materials que havien costat 250.2. Compra al comptat materials per 550.3. Retorna a un provedor productes comprats per 60.- El provedor ho descompta de la factura pendent de pagament. 4. Compra a crdit materials per 110.5. Fa una devoluci a un provedor dexistncies amb un cost de 10.-. El provedor ens envia un xec per aquest import.

96 6. Ven al comptat productes per 1.200.- El seu cost fou de 1.000.- quan es van comprar. 7. Un client retorna materials defectuosos per valor de 100.- El seu cost dadquisici fou de 75.8. Les existncies al magatzem al final del perode sn 900.1.) 400 Clients a 2.) 550 Compres a 3.) 60 Provedors a 4.) 110 Compres a 5.) 10 Bancs a 6.) 1.200 Caixa a 7.) 100 Devoluci de vendes a 8.) 1.500 Variaci dexistncies a 900 Existncies finals a Variaci dexistncies 900 Existncies inicials 1.500 Clients 100 Vendes 1.200 Devoluci de compres 10 Provedors 110 Devoluci de compres 60 Caixa 550 Vendes 400

Per veure els canvis en el compte dexistncies, en aquest cas, utilitzem el compte de variaci dexistncies.
Variaci dExistncies 1.500 900 sd. 600 sd.900 Existncies 1.500 1.500 900

Tot seguit, calculem les vendes netes i el marge brut:

Compte de Resultats: Vendes - Devoluci de vendes Vendes netes Variaci dexistncies Compres - Devoluci de compres Marge brut 1.600 (100) 1.500 (600) (590)

660 (70)

310

97 s molt important percebre i entendre les diferncies que hi ha entre un sistema dinventari i laltre. Com veiem, per, el marge brut resultant s sempre el mateix en ambds casos. Exercici 5.3 Digues les diferncies que hi ha en el procs de comptabilitzaci i clcul entre el sistema dinventari peridic i el permanent i com afecten al balan de situaci.

5.6.

Principis comptables per les existncies.

PREU DADQUISICI Sanoten els actius pel seu preu dadquisici o pel cost de producci. El preu dadquisici inclou totes les despeses relacionades amb les compres (exemple: despeses de transport) i totes les despeses necessries perqu lactiu estigui disponible per a ser utilitzat (per exemple, costos dinstallaci). No obstant, sempre es triar el menor preu entre el preu dadquisici i el preu de mercat, s a dir, el preu actual de mercat es compara amb el cost histric o dadquisici i el menor dels dos, s aquell que sutilitza en la valoraci. COMPTABILITAT EN BASE ACUMULADA. PRINCIPI DE DATA DEL FET Es reconeix el ingrs quan els bns shan venut o lliurat independentment del cobrament. De la mateixa manera que es reconeix la despesa quan es produeix independentment de quan es paga. 5.7. Clcul del cost de la mercaderia

Fins al moment el cost de les mercaderies ha estat un valor donat. No obstant, s un fet molt important per a les empreses. En el cas de les empreses industrials, el cost de les vendes s el cost de producci de les mateixes. A partir de la comptabilitat de costos, o analtica, es calcula el cost total del producte produt i venut, considerant totes les despeses necessries, incloent una part proporcional daquelles despeses fixes que no estan directament relacionades amb la producci dun b en concret. Daltra banda, les empreses comercials, no duen a terme un procs de transformaci del producte, per compren mercaderies que desprs distribueixen als clients. Si lempresa fa servir un sistema dinventari permanent, haur de saber el cost de cada producte venut. Si pel contrari, fa servir un sistema dinventari peridic, ha de conixer el cost de les existncies que romandran al magatzem. En qualsevol dels dos casos, s necessari quantificar aquest cost. A ms, el preu daquestes mercaderies pot variar amb el temps de manera que ens podem trobar amb existncies dun mateix producte per per les quals shan pagat preus diferents, i aix ha de quedar reflectit a la nostra comptabilitat. A continuaci sexposen els mtodes ms comuns per valorar les existncies de les empreses comercials. La tria del mtode a seguir ser important, ja que afectar a la quantificaci de la partida dExistncies del balan de situaci, i tindr diferents conseqncies. El clcul del cost de les vendes no correspondr amb el flux fsic de les mercaderies, ja que, tractant-se de productes de les mateixes caracterstiques, aquest no s rellevant per a la comptabilitat de lempresa.

98 Mtode FIFO (First In First Out) Com el propi nom indica, aquest mtode de valoraci s fora intutiu. Es tracta de valorar les existncies venudes a ra del cost de les primeres existncies que van entrar al magatzem. Com sha comentat anteriorment, aix no implica que realment les existncies segueixin el mateix ordre dentrada i de sortida del magatzem. Aquest sistema permet que la valoraci de les existncies no disti molt del preu actual del mercat, ja que sintenta que el termini entre lentrada i la sortida dun producte sigui el mnim i per tant, el preu i el cost de venda mantindran una certa relaci. A ms, implica una pauta concreta a seguir i impossibilita canvis extraordinaris per tal de maquillar el resultat. Exempl e 5.15 La segent taula mostra lordre en qu sha comprat una certa mercaderia. Posteriorment hi ha lordre en qu shan venut diferents quantitats i es determina el cost de les vendes.
DATA DE COMPRA 10/10/10 10/11/10 25/11/10 UNITATS 200 400 200 COST UNITARI 50 u.m. 54 u.m. 52 u.m.

DATA DE VENDA 25/10/10 12/11/10 30/11/10 TOTAL

UNITATS 100 200 400

COST UNITARI 50 u.m. 50 u.m. 54 u.m. 54 u.m. 52 u.m.

COST TOTAL DE LA VENDA 100 x 50 = 5000 u.m. 100 x 50 = 5000 u.m. 100 x 54 = 5400 u.m. 300 x 54 = 16.200 u.m. 100 x 52 = 5200 u.m. 36.800 u.m.

Tot i que la mercaderia s la mateixa, per alguna ra ha costat diferent. En la primera venda no hi ha cap efecte, per en la segona per exemple, quan es venen 200 unitats, 100 corresponen encara a la primera compra, amb un cost de 50u.m. la unitat, i la resta, es computaran amb el cost de la segona compra, que va pujar a 54u.m. la unitat. El cost total de la venda s la suma, s a dir 10.400 u.m. De la mateixa manera, la venda del dia 30 de novembre sefectua amb mercaderies comprades el 10 i el 25 de novembre, exactament 300 unitats i 100 unitats. Per tant, les 300 primeres unitats venudes tindran un cost de 16.200 u.m. i la resta de 5.200 u.m. En el sistema dinventari peridic, es calcular el cost total de les mercaderies que romanen al magatzem, ja que com sabem no es fa un clcul constant de cada venda. En aquest cas, la variaci dexistncies seria igual a les 100 unitats que queden al magatzem multiplicades pel seu cost unitari, en definitiva, 5.200 u.m. (ja que no hi havia existncies inicials). Mtode LIFO (Last In First Out) Aquest mtode s exactament el cas oposat al FIFO, ja que valora les existncies en funci del cost de les ltimes unitats comprades. Es considera que les despeses necessries per vendre

99 un producte seran ms acurades si la compra i la venda daquest sha efectuat en el mateix perode, o amb una diferncia de temps molt petita i que per tant, el compte de resultats s ms real, tot considerant que ms o menys sempre es compra all que es vendr posteriorment i que per tant la variaci dexistncies s petita. El pla general de comptabilitat no permet que les empreses lutilitzin, per s que estava fora ests en el passat. La ra s perqu permet en certa manera manipular el benefici, i mostrar un benefici inferior per tal de pagar menys impostos, desvirtuant aix la imatge fidel de lempresa.

Exempl e 5.16 Clcul del cost de les mateixes vendes de lexemple anterior, a partir del mtode LIFO. Es destaca en cursiva els canvis que provoca.
DATA DE COMPRA 10/10/10 10/11/10 25/11/10 UNITATS 200 400 200 COST UNITARI 50 u.m. 54 u.m. 52 u.m.

DATA DE VENDA

UNITATS

COST UNITARI

COST TOTAL DE LA VENDA

25/10/10 12/11/10 30/11/10

100 200 400

50 u.m. 54 u.m. 52 u.m. 54 u.m.

100 x 50 = 5000 u.m. 200 x 54 = 10.800 u.m. 200 x 52 = 10.400 u.m. 200 x 54 = 10.800 u.m. 37.000 u.m.

TOTAL

Ara, el cost de les existncies no venudes s de 5.000 u.m. ja que es valoren al cost unitari daquelles primeres compres que desprs no shan venut. El cost total de les vendes ara s superior, ja que els preus han anat en augment, aix com les quantitats venudes. COST PROMIG PONDERAT Aquest mtode proposa calcular el preu promig ponderat de les existncies venudes, tot sumant els diferents costos i dividint la quantitat entre el nmero dunitats. La variaci dexistncies tamb es calcula de la mateixa manera, a partir del cost promig resultant. No obstant, noms serveix en el cas del sistema dinventari peridic, ja que el clcul noms es pot realitzar un cop es coneixen els diferents costos incorreguts. Exempl e 5.17 Clcul del cost promig ponderat de les existncies venudes a lexemple anterior.
DATA DE COMPRA 10/10/10 10/11/10 UNITATS 200 400 COST UNITARI 50 u.m. 54 u.m. COST TOTAL 10.000 u.m. 21.600 u.m.

100
25/11/10 TOTAL 200 800 52 u.m. 10.400 u.m. 42.000 u.m.

El cost unitari segons el cost promig ponderat s igual a = Aleshores, el cost total de les vendes en aquest cas seria de 36.750 u.m. ja que es tracta de sumar el total de les vendes, 700 unitats, i multiplicar-les pel cost promig ponderat, independentment del dia de compra o venda de les mercaderies. La variaci dexistncies seria de 5.250 u.m.

5.8.

Clusules incoterms

Finalment, aquest apartat tracta de concretar que inclou el preu dadquisici al qual una empresa comercial compra les mercaderies. El cost dadquisici consta del preu de compra facturat pels provedors, tot considerant els diferents descomptes que ja shan comentat, per a ms hi ha altres despeses addicionals, relacionades amb el transport de les mercaderies des del magatzem del provedor fins a lempresa en qesti. Les clusules incoterm permeten establir quins daquests costos addicionals formaran part del preu dadquisici de les mercaderies, i que per tant, lempresa compradora haur de pagar. Aix doncs, com a despeses del trajecte es considera: els transports, assegurances, despeses de la duana o similar, o qualsevol tipus de revisi i custodia de les mercaderies. La figura segent mostra diferents clusules, que es diferencien per quines despeses del trajecte assumeix el provedor, o el comprador, escenificat amb dos ports martims diferents:

Figura 5.27. Illustraci dels tipus de clusules incoterms. . Adaptaci de Sistemas de Informacin contable, V.Serra, B.Giner, E.Vilar. Illustracions obtingudes de http://www.yakubiuk.com, entre altres.

101 Com es pot observar, en la modalitat Ex-works el comprador assumeix tots els costos fins que les mercaderies arriben a la seva fbrica. En canvi, a la clusula F.O.B (Free on board), el comprador noms sen fa crrec de les despeses des del port dorigen, de manera que el provedor assumeix les despeses de transportar les mercaderies des del seu magatzem al port. El C.I.F. (Cost, Insurance and Freight) implica que el provedor es fa crrec del cost, lassegurana i el transport de mercaderies fins al post de dest i finalment, el DDP (Delivered Duty Paid) seria el contrari al Ex-works, ja que el provedor assumeix tots els costos fins que les existncies sn entregades al comprador. En funci de la clusula utilitzada, tindr diferents implicacions en la comptabilitat, ja que en alguns casos shauran de registrar mercaderies que es troben en cam, per que com ja sn de lempresa compradora, han de quedar reflectides. Un altre fet a considerar s que moltes vegades les despeses de transport shan de computar a diverses mercaderies, ja que en un mateix trajecte sestan transportant diferents productes. Ser important doncs, establir un sistema de comptabilitat de costos eficient que tingui en compte aquests fets. El repartiment dels costos de transport se sol dur a terme en base al volum, pes o valor monetari dels productes. Sigui com sigui, tant el mtode de repartiment com les clusules pactades segueixen un principi duniformitat, per tal de poder comparar la informaci comptable sobre les existncies en el temps.

5.9.

Esquemes resum del tema.

Les segents figures serveixen com a resum i comparaci dels dos sistemes dinventari presentats al llarg del tema.

Figura 5.28. Sistema dinventari permanent. .

102

Figura 5.29. Sistema dinventari peridic. .

103 5.10. Exercicis relacionats

Exercici 5.4 SISINVEX S.A. Fer els assentaments que corresponguin a les operacions segents: 1. Utilitzant el sistema dinventari permanent 2. Utilitzant el sistema dinventari peridic a) Les existncies inicials de mercaderies estan comptabilitzades per 1.000 i el deute comptabilitzat amb el provedor s de 1.000. b) Compra de mercaderies a crdit per 500, pagant en efectiu 50 en concepte de transport. c) Paga 100 als provedors. d) Venda a crdit per 1.200, concedint un descompte de 50. El cost de la mercaderia venuda s de 300. e) Paga deutes als provedors de 700 i aconsegueix 100 de descompte per pagament immediat. f) Compra dexistncies a crdit per 200. Al revisar la compra s'observa defectes en la qualitat de les mercaderies i sen retorna la meitat al provedor. g) Venda de mercaderies a crdit per 1.000, el cost de la qual era de 250. h) El client anterior retorna la meitat de les mercaderies rebudes per incompliment de les condicions de la comanda. El recompte fsic de les mercaderies al final de I' exercici va ser de 1.200 i no es va poder detectar les causes de la diferencia amb el recompte comptable. Soluci exercici 5.4 SISINVEX

Exercici 5.5 QUADRE AMB DADES PENDENT S Es demana calcular les dades que falten en la taula que es mostra a continuaci:
Concepte Vendes Existncies inicials Compres Devolucions de compres Existncies disponibles per la venda Existncies finals Cost de la venda Marge brut de les vendes Rappels de vendes Empresa 1 10.000 5.000 ? 1.000 7.000 ? 4.000 ? 1.000 Empresa 2 15.000 8.000 2.000 1.000 ? 2.000 ? ? 3.000 Empresa 3 ? 1.000 20.000 ? 19.000 4.000 ? 8.000 2.000

Soluci 5.5

104 Exercici 5.6 SISTEMES DINVENTARI: ROCK, S.A. Una empresa ROCK, SA, comena la seva activitat en l'any actual. Durant el primer mes efectua les transaccions segents: Compra mercaderies al comptat per 10.000 u.m. Les despeses per a l'adquisici de les mercaderies no incloses en l' import de la factura sn de 2.000 u.m. Degut al pagament immediat de la compra efectuen un descompte del 10% sobre l' import de les mercaderies. Dia 2. Compra mercaderies a crdit per 15.000 u.m. Es tracta de mercaderies amb data de caducitat propera, per la qual cosa tenen un descompte del 5% sobre l' import de les mercaderies.. Dia 10. Les vendes fins aquesta data han estat de 8.000 u.m. de les quals 3.000 u.m. s'han cobrat al comptat i la resta queden pendent de cobrament. Cost de la mercaderia venuda 3.500 u.m.. Dia 15. Compra de mercaderies per 20.000 u.m. a crdit. Dia 18. Retorna 3.000 u.m. de mercaderies de la compra anterior per defectes de qualitat. Dia 28. Les vendes de la resta del mes sn de 35.000 u.m. de les quals s'han cobrat 15.000 u.m. Cost de la mercaderia venuda 15.500 u.m. Dia 29. El total de les devolucions de venda del mes s de 9.500, amb un cost de 3.000 u.m. Dia 30. Envia documentaci als seus clients indicant la concessi d'un "rappel" del 5% de l'import total de les vendes. Dia 31. Els provedors efectuen "rappels" a l'empresa per un total de 1.500 u.m. El recompte fsic o extra comptable de les existncies s de 27.100 u.m. Es demana: Anotar en format de Llibre Diari i de Llibre Major les transaccions anteriors, utilitzant: 1. Sistema d'inventari permanent 2. Sistema d'inventari peridic. Dia 1.

Soluci 5.6

Exercici 5.7 CLNICA TCNICA I PROVEDORS MDICS Una empresa Clnica Tcnica efectua les segents transaccions amb un provedor (Provedors Mdics), durant el mes de febrer de lany X: Febrer 10: P. Mdics ven 10.000.- a crdit a la C. Tcnica, amb unes despeses de transport de 500.incloses a la factura. Les mercaderies tenen un cost de 4.500.-

105 Febrer 14: La C. Tcnica retorna 1.500.- de la mercaderia anterior. P. Mdics accepta la devoluci i descompta limport del deute pendent (cost de la mercaderia retornada 600.-) Febrer 20: La C. Tcnica paga part del deute pendent, concretament 5.000.- amb un tal a P. Mdics, que li descompta el 5% del deute. Febrer 28: P. Mdics efectua un descompte de 1.000.- a la C. Tcnica per la quantitat comprada durant el mes de febrer. Aquest import es descompta del deute pendent.

Fer els assentaments, utilitzant el sistema dinventari permanent al llibre diari de: a) Clnica Tcnica b) Provedors Mdics

Soluci 5.7

Exercici 5.8 EXISTNCIES. RESULTAT Els imports dels comptes que intervenen en el RESULTAT d'una empresa, que utilitza el sistema d'inventari peridic, sn els segents: Import (u.m.) Vendes brutes Devolucions de vendes Mercaderies inicials Compres brutes Descomptes i bonificacions de compres Despeses generals 8.000 500 1.000 3.500 400 1.200

El valor del recompte extra comptable de mercaderies al final del perode s de 600 u.m. Es demana: 1. Calcular quin seria per aquest perode el: a. cost de vendes b. marge brut de vendes 2. Fer els assentaments que corresponguin per al clcul del resultat Soluci 5.8

106

6. EL CICLE COMPTABLE
Contingut del tema: 6.1. 6.2. 6.3. 6.4. 6.5. 6.6. El cicle comptable Obertura del Cicle Comptable Desenvolupament del Cicle Comptable Tancament del cicle comptable Principis comptables Exercicis relacionats

6.1.

El cicle comptable

El cicle comptable s el conjunt doperacions a realitzar en cada exercici econmic per determinar el resultat del perode i la situaci patrimonial al final de cada any. El cicle comptable es divideix en tres fases: fase dobertura, fase de desenvolupament i fase de tancament.

Figura 6.2 El cicle comptable. .

6.2.

Obertura del Cicle Comptable

La fase dobertura fa referncia a tots els assentaments necessaris a realitzar al inici del perode comptable. A partir del balan de situaci del perode anterior, podem determinar els saldos inicials de cada compte i posteriorment, obrir tant el llibre diari com el major. Lobertura del llibre major s simplement anotar els saldos inicials corresponents a cada compte, mentre que el llibre diari requereix duns assentaments dobertura, que veurem a continuaci.

107

Figura 6.3. Obertura del cicle comptable. .

Cal recordar que el tancament dels comptes duna empresa no deixa de ser un tall fictici que es fa sobre lactivitat continuada de la mateixa. Aix doncs, encara que el dia 31 de desembre, per exemple, es tanquin els comptes i selabori el balan de situaci del perode, el dia 1 de gener de lany segent sha diniciar el nou exercici, amb el balan de situaci del perode que acaba de comenar. Al llibre diari doncs, el que es fa s obrir els comptes que apareixen al balan de situaci de lany anterior, ja que els saldos finals seran els saldos inicials del nou perode. s important notar que els actius es carreguen contra el net patrimonial o els passius, es sabonaran. Veiem un exemple. Exempl e 6.1 La situaci de lEmpresa A, a 1 de gener de 2012, expressat en unitats monetries (u.m.) s el segent: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. Diner a la caixa de lempresa, 100 u.m. Diner dipositat al banc X, 1.000 u.m. Local doficines, valorat en 10.000 u.m. Material descriptori, valorat en 10 u.m. Mobles valorats en 500 u.m. Crdits a favor de lempresa, per treballs facturats, 1.000 u.m. Lletres girades contra clients, amb un valor nominal de 500 u.m. Mercaderies per a la venda, 600 u.m. Factures de provedors, pendents de pagament, 1.200 u.m. Lletres acceptades a provedors, amb un valor nominal de 150 u.m. Prstec obtingut del banc X, que shaur de reemborsar al mar de 2013, 1.000 u.m. Quantitats dipositades davant el Jutjat, com a garantia en un litigi per 250 u.m. Accions de la societat B, amb un cost de 100 u.m.

108 Amb aquesta informaci, sha de fer lassentament dobertura del diari i establir el balan de situaci a 1 de gener del 2012 de lempresa A. Assentament dobertura:
10.000 500 100 10 600 1.000 500 250 100 1.000 Oficines Mobiliari Accions Material descriptori Existncies /mercaderies Clients Efectes a cobrar Fiances Caixa Bancs a Capital Prstec a llarg termini Provedors Efectes a pagar 11.710 1.000 1.200 150

Com sha comentat abans, veiem que tots els saldos finals del perode anterior del comptes dactiu es carreguen, contrriament als comptes de passiu, que sabonen. Al llibre major, i com mostra la figura 6.2. noms shauria danotar el import del saldo inicial al deure o lhaver, segons el tipus de compte. Si calculem el valor del capital de lempresa, es pot veure que el balan de situaci quedaria de la segent manera:
ACTIU IMMOBILITZAT Oficines Mobiliari Accions CIRCULANT Existncies Mat. escriptori Mercaderies Realitzable Clients Efectes a cobrar Fiances Disponible Caixa Bancs TOTAL PASSIU NET PATRIMONIAL Capital

10.600 10.000 500 100 3.460 610 10 600 1.750 1.000 500 250 1.100 100 1.000 14.060

11.710 11.710

EXIGIBLE LLARG TERMINI Prstec a llarg termini EXIGIBLE CURT TERMINI Provedors Efectes a pagar

1.000 1.000 1.350 1.200 150

TOTAL

14.060

109 6.3. Desenvolupament del Cicle Comptable

La fase de desenvolupament no deixa de ser tot all que sha vist fins ara, s a dir, el registre de les operacions de lempresa al llibre diari i al major. Sha de seguir el mateix procediment explicat al tema 4 sobre els llibres comptables. Aix doncs, lempresa haur danotar les variacions en els seus comptes deguts a lactivitat, sempre que es puguin documentar i tinguin un efecte quantificable. Recordem que el llibre diari, el major i els llibres auxiliars seran les eines per a realitzar aquesta tasca.

Figura 6.4. Desenvolupament del cicle comptable. .

Una part molt important daquesta fase s el trasps de la informaci dels llibres comptables per a lelaboraci dun balan de comprovaci final, a travs per veure quins ajustaments i correccions shan de realitzar abans del tancament de lexercici.

Exempl e 6.2 Durant el mes de gener, lempresa A de lexemple anterior realitza les segents activitats: 1. 2. 3. Compra de mercaderies al comptat, per 200 um Venda de mercaderies, a crdit, per 700u.m. El cost de la mercaderia era de 200 u.m. Pagament del salari mensual dels treballadors, 150 u.m.

110 4. 5. 6. 7. 8. Cobrament dalguns clients, per import de 600u.m. Crdits a favor de lempresa, per treballs facturats, 500 u.m. Compra daccions de la societat B, amb un cost de 50 u.m. Paguem 400 u.m. dels nostres deutes amb els provedors amb els diners del banc. Compra de mobiliari per loficina a crdit, per 50 u.m.

200 Existncies 700 Clients 200 Cost de les vendes

a Caixa a Vendes a Existncies Caixa Clients Ingrs per treballs facturats Caixa Bancs Provedors dimmobilitzat 700 200 150 600 500 50 400 50 200

150 Despeses de personal a 600 Caixa a 500 Efectes a cobrar a 50 Inversions financeres a 400 Provedors a 50 Mobiliari a

El registre de les variacions al llibre major permet entendre millor els diferents moviments i el nmero que es veur al balan de situaci. A continuaci es mostren els comptes que han tingut variacions en el mes de gener, amb el saldo inicial (calculat a lexemple 1) i els moviments registrats al llibre diari:
Mercaderies 600 200 200 Sd:600 Caixa 100 200 600 150 50 Sd: 300 Bancs 1.000 400 Clients 1.000 600 700 Sd: 1.100

Sd: 600

Efectes a cobrar 500 500 Sd: 1.000 Provedor immobilitzat 50

Inversions financeres 100 50 Sd: 150 Vendes 700

Provedors 400 1.200

Mobiliari 500 50 Sd:550 Despeses personal 150

Sd: 800 Cost de les vendes 200

Sd: 50

Sd: 700

Sd: 200

Sd: 150

111

Ingrs per serveis 500

RESULTAT 200 700 150 500 Sd: 850

Sd: 500

Noteu que Sd fa referncia al saldo final. A ms, s important veure com es calcula, de manera molt resumida, el resultat. Els comptes de ingrs i despesa es tanquen i suneixen al compte de resultat, per tal de calcular la diferncia entre les entrades i sortides de diner i calcular el benefici o prdua del mes, en aquest cas. Aleshores, el balan de situaci en aquest moment seria el segent:
ACTIU IMMOBILITZAT Oficines Mobiliari Accions CIRCULANT Existncies Mat. escriptori Mercaderies Realitzable Clients Efectes a cobrar Fiances Disponible Caixa Bancs TOTAL PASSIU NET PATRIMONIAL Capital Benefici

10.700 10.000 550 150 3.860 610 10 600 2.350 1.100 1.000 250 900 300 600 14.560

12.560 11.710 850

EXIGIBLE LLARG TERMINI Prstec a llarg termini EXIGIBLE CURT TERMINI Provedors Efectes a pagar Provedors dimmobilitzat

1.000 1.000 1.000 800 150 50

TOTAL

14.560

6.4.

Tancament del cicle comptable

AJUSTAMENTS Abans de la fase de tancament del cicle comptable, s probable que shagin de realitzar certes regularitzacions per ajustar la situaci econmica i patrimonial de lempresa. Els ajustaments ms importants sn: Correcci del valor, sigui per una depreciaci (prdua de valor) dels actius o perqu es preveu una prdua, i per tant, es registraria una provisi per quantificar el risc.

112 o Com ja sabem, lamortitzaci serveix per posar de manifest aquesta depreciaci que pateixen els actius per ls i el pas del temps. El valor dels actius es redueix peridicament en forma de quota, o dotaci, calculada segons un dels mtodes damortitzaci existents 2. Aquesta dotaci a lamortitzaci de limmobilitzat queda reflectida al compte de resultats, ja que suposa una prdua per lempresa, per lacumulaci daquestes dotacions s una partida dactiu, en signe negatiu que anomenem Amortitzaci acumulada de limmobilitzat, i que es resta a valor total de limmobilitzat en qesti. Cada cicle comptable, doncs, shaur dajustar aquest valor. Un altre cas, que no veurem explcitament en aquest apartat per que s bo comentar, sn les provisions. Les provisions sn un compte que sactiva quan es considera que un actiu ha perdut valor, o b que algun dels nostres clients s probable que no pagui; aleshores es realitza una correcci de valor igual a limport que sinterpreta que sha perdut.

Periodificaci dels ingressos i les despeses: o Hi ha ingressos o despeses que pertanyen a ms dun exercici comptable i que per tant, sha destablir com es registraran a cada un dels perodes que es veuran afectats. Daltra banda, i segons els principis comptables, quan es rep o es paga algun import de manera anticipada, sha dindicar de forma explcita a la comptabilitat de lempresa, ja que per exemple, uns interessos pagats a compte (s a dir, anticipadament) sn un dret que lempresa t fins el moment en qu el pagament real ha de ser executat. Seguint el mateix argument, si rebem un ingrs a compte, encara no disposem del dret real sobre aquests diners, ja que el deutor ha decidit pagar de forma anticipada. En aquest cas, quan la data del pagament real arribi, ajustarem els comptes necessaris.

Regularitzaci dexistncies. Aquest tipus dajustament sha analitzat al captol 5, en referncia al recompte fsic de les existncies. sistema dinventari peridic. Reclassificacions. Lexemple ms com s el de les partides que eren considerades a llarg termini i que passen a curt termini, per exemple, un prstec bancari que era a tres anys, al final del segon any passar a ser un prstec a curt termini, donat que en menys dun any shaur de tornar.

Veure tema 8.

113 TANCAMENT DELS COMPTES DE GESTI A partir dels saldos finals dels comptes de despeses, ingressos, beneficis i prdues, es calcula el resultat de lexercici, com hem fet a lexemple 2 de manera molt resumida. Aix doncs, tots els comptes de guanys i prdues es tanquen en un nic compte: el compte de resultats. El resultat daquest compte quedar reflectit al balan de situaci per la partida de Reserves.

Figura 6.5. Tancament dels comptes de gesti. .

Per tancar els comptes de gesti, abonarem tots els comptes de despesa i prdua contra el compte de prdues i guanys. Contrriament, carregarem els comptes dingressos i guanys contra el mateix compte de prdues i guanys. Cal notar que el que sest fent s cancellar tots els comptes de resultat individuals, per unir-los en un nic compte. Desprs, si el saldo final del compte s positiu, s a dir, sobt benefici, el compte de reserves que es troba al balan es veur afectat positivament, i per tant, abonarem la quantitat corresponent. Si lempresa ha patit prdues, aquestes quedaran reflectides com un crrec al compte de reserves.

TANCAMENT DELS COMPTES PATRIMONIALS De la mateixa manera que es tanquen els comptes de gesti, shan de tancar els comptes patrimonials, s a dir, els comptes dactiu, de passiu i de net patrimonial que hagin patit canvis en el perode. Un cop fet aix, es procedeix a realitzar el balan de situaci final.

114

Figura 6.6. Tancament dels comptes patrimonials.

Aqu tamb es tracta de cancellar els comptes, que no s altra cosa que abonar els comptes dactiu, i carregar els comptes de passiu i patrimoni net, de manera que a la fase de tancament, hi hagi un seguit de moviments que compensin les variacions que shan produt durant la fase de desenvolupament. Un exemple illustratiu ser la millor manera dentendre el tancament dels comptes de gesti i de patrimoni. Exempl e 6.3 A continuaci es presenten els saldos del Balan de saldos ajustat de la societat H, referits al 31 de desembre de 2011:

Caixa Despeses de personal Despeses de publicitat Ingressos per comissions Comissions per cobrar Terrenys Edificis Prstec hipotecari sobre edifici Capital Reserves

Imports (en u.m.) 900 1.400 200 3.500 600 1.000 5.000 1.000 ? 1.600

Primerament, fem al llibre diari els assentaments de regularitzaci:

1.) 1.600 Prdues i Guanys a Despeses de personal Despeses de publicitat 1.400 200

115

2.) 3.500 Ingressos. per comissions a Prdues i Guanys 3.500

Com es mostra a lapartat anterior, sabonen els comptes de despesa al compte de prdues i guanys, i es carreguen els ingressos al mateix compte. A continuaci, fem el llibre major, incloent la regularitzaci anterior:

Caixa 900

Despeses personal 1.400 1.400 (1)

Despeses publicitat 200 200 (1)

Ingrs per comissions (2) 3.500 3.500

Comissions cobrar 600

Terrenys 1.000

Edificis 5.000

Prstec hipotecari 1.000

Reserves 1.600

Capital 3.000

PiG (1)1.600 3.500 (2)

El capital sha de calcular com la diferncia de la resta de partides dactiu i de passiu. Un cop arribats a aquest punt, comptabilitzem lassentament de tancament en el llibre diari i en el llibre major: 3.)
1.000 1.600 3.000 1.900 Prstec hipotecari Reserves Capital PiG a Caixa Comissions per cobrar Terrenys Edificis 900 600 1.000 5.000

Veiem que s el mateix procs explicat al tancament dels comptes de patrimoni: es carreguen els comptes de passiu i net patrimonial, incls el compte de prdues i guanys, i sabonen els comptes dactiu.

116 Cal entendre que el prdues i guanys est al deure perqu ha resultat positiu. La diferncia entre els ingressos (3.500u.m.) i les despeses (1.600u.m.) s de 1.900u.m. Si malauradament per lempresa, haguessin prdues, el compte de resultats sabonaria, ja que al llibre diari no pot haver nmeros negatius. El tancament del llibre major quedaria de la segent manera:

Caixa 900 900(3) 900 900 Ingrs per comissions 3.500 3.500 3.500 3.500 Edificis 5.000 5.000 (3) 5.000 5.000

Desp. personal 1.400 1.400 1.400 1.400 Comissions cobrar 600 600 (3) 600 600 Prstec hip. (3) 1.000 1.000 1.000 1.000

Desp. publicitat 200 200 200 200 Terrenys 1.000 1.000 (3) 1.000 1.000 Reserves (3)1.600 1.600 1.600 1.600

Capital (3) 3.000 3.000 3.000 3.000

PiG 1.600 3.500 (3)1.900 3.500 3.500

Aquest procs ens serveix per veure que, amb la fase de tancament, sestan tancant els comptes, temporalment, i que siguala deure i haver fins lobertura en el nou cicle comptable dels comptes pertinents. El saldo inicial del proper cicle ser el import amb el que avui tanquem els comptes. Finalment, el balan de situaci a data del 31 de desembre del 2011 seria:

ACTIU IMMOBILITZAT Terrenys Edificis CIRCULANT Realitzable: Comissions per cobrar Disponible: Caixa TOTAL

6.000 1.000 5.000 1.500 600 900 7.500

PASSIU RECURSOS PROPIS Capital Reserves Resultat (Benefici) EXIGIBLE Prstec hipotecari

3.000 1.600 1.900

1.000

TOTAL

7.500

117 6.5. Principis comptables

A continuaci sexpliquen els principis comptables ms importants, que shan de tenir en compte a lhora de comptabilitzar qualsevol activitat de lempresa. PRINCIPI DE PRUDNCIA (Conservadurisme) No s altra cosa que tractar des dun punt de vista realista de lactivitat empresarial. Aix doncs, no es comptabilitzaran els ingressos ni els beneficis abans de que es realitzi el cobrament, en canvi, totes les despeses i prdues sanotaran tant bo punt es coneixen. PRINCIPI DEMPRESA EN FUNCIONAMENT Es considera que lempresa desenvolupar la seva activitat de forma indefinida. Encara que no sembli que aquest principi tingui gaire importncia, s el que justifica el principi de cost dadquisici, en lloc de valorar els bns pel seu preu de venda o liquidaci. PRINCIPI DE COST DADQUISICI (Cost histric) Aquest principi ja sha vist al llarg del llibre. En general ens diu que tots els actius es valoraran pel seu preu dadquisici, o cost de producci si ens estem referint a un producte manufacturat. No obstant, i com ja sabem, en determinades ocasions es valoren els actius pel preu de mercat, si aquest s inferior al preu dadquisici 3. PRINCIPI DE LA DATA DEL FET En contraposici al principi de prudncia, el principi de la data del fet ens diu que es reconeix un ingrs quan es venen o lliuren els bns o serveis, independentment del seu moment de cobrament. De la mateixa manera, les despeses shan danotar quan es produeixen, independentment del seu pagament. PRINCIPI DE CORRELACI DINGRESSOS I DESPESES De forma bastant intutiva, aquest principi diu que shan de comptabilitzar les despeses en el mateix perode en qu shan reconegut els ingressos amb els que aquestes estan relacionats. PRINCIPI DE NO-COMPENSACI s molt important entendre que no es poden compensar els elements dactiu amb elements de passiu o de net patrimonial, s a dir, els elements del balan. Encara que sembli que un actiu augmenta exactament en la mateixa quantitat que un altre actiu, o que un passiu, shan de valorar per separat, perqu qualsevol canvi tindr efectes, sigui un fet permutatiu o modifcatiu. El canvi potser noms s qualitatiu, per ser important perqu afectar al balan de lempresa i al seu posterior anlisi. Per la mateixa ra, no es poden compensar despeses ni ingressos al compte de resultats. PRINCIPI DUNIFORMITAT

Per a ms informaci, torneu al tema2.

118 Finalment, quan sadopta un criteri comptable, per exemple el mtode pel qual samortitza limmobilitzat o la valoraci de les existncies, aquest sha de mantenir al llarg del temps, per facilitar la comparaci de les dades comptables en els diferents perodes. Es podran fer canvis en cas que les circumstncies inicials, que van portar a optar per un determinat criteri, i per tant, quedi justificada la modificaci.

EL CICLE COMPTABLE. UN EXEMPLE SENZILL. Exempl e 6.4 Ciclocons a Aquest s el balan de situaci de lempresa Cicloconsa a data de l1 de juliol de lany 2XX1 (en milions du.m.):
ACTIU Mobiliari Amortitzaci acumulada 200 (40) PASSIU Capital Reserves 100 110

Mobiliari (net) Existncies Clients Caixa Total Actiu

160 40 30 20 250 Total Passiu 250 Provedors 40

Durant el tercer trimestre de 2XX1 el comptable de Cicloconsa va registrar els fets (resumits) que segueixen. 20 de juliol: 28 de juliol: 2 dagost: Compra de mercaderia per 70 milions de u.m. a crdit. Pagament dels salaris del juliol: 5 milions de u.m. Venda de mercaderia per 150 milions de u.m. a crdit; el cost de la mercaderia venuda era de 70 milions de u.m.. Cobrament de clients de 140 milions de u.m. Pagament dels salaris dagost: 5 milions de u.m. Pagament a provedors de 80 milions de u.m. Pagament dels salaris de setembre: 5 milions de u.m. Pagament del lloguer del trimestre: 5 milions de u.m.

23 dagost: 28 dagost: 7 de setembre: 28 de setembre: 29 de setembre:

119 Lamortitzaci del mobiliari corresponent al tercer trimestre va pujar a 5 milions de u.m.. Cal tenir en compte que la companyia fa servir el sistema dinventari permanent i que les existncies fsiques obtingudes per recompte fsic suposen un import total de 40 milions du.m.

Es demana: 1. A partir del balan de l1 de juliol (annex I), anota els assentaments del tercer trimestre en el llibre diari:
20/07: 1) 70 Existncies a 28/07: 2) 5 Desp. personal a 02/08: 3), 4) 150 Clients a 70 Cost merc. venuda a 23/08: 5) 140 Caixa a 28/08: 6) 5 Despesa de personal a 07/09: 7) 80 Provedors a 28/09: 8) 5 Despesa de personal a 29/09: 9) 5 Despesa de lloguer a 30/09: 10) 20 Amortitzaci de mobiliari a Amortitzaci acumulada dimmobilitzat 20 Caixa 5 Caixa 5 Caixa 80 Caixa 5 Clients 140 Existncies 70 Vendes 150 Caixa 5 Provedors 70

2. Tanca els comptes i prepara el balan del 30 de setembre i el compte de resultats del tercer trimestre.

120

Tancament dels comptes de gesti:

150 Vendes a 110 Prdues i guanys a Cost merc. venuda Desp. personal Desp. de lloguer Amortitzaci de mobiliari 70 15 5 20 Prdues i Guanys 150

Tancament dels comptes de patrimoni:

100 110 30 40 60 Capital Reserves Provedors PIG Amortitzaci acumulada mobiliari a Mobiliari Existncies Clients Caixa 200 40 40 60

Llibre major, incloent el tancament del compte de Prdues i Guanys i dels comptes patrimonials. Els nmeros entre parntesi fan referncia al nmero dassentament assignat anteriorment. En negreta es senyala el saldo final:
Mobiliari 200 200 Existncies 40 70(4) (1)70 40 Clients 30 140(5) (3)150 40

Capital 100 100

Reserves 110 110

Provedors (7) 80 40 30 70(1)

Amortitzaci Acumulada 60 40 20 (10)

Despeses personal (2) 5 15 (6) 5 (8) 5 Despeses lloguer (9) 5 5

Vendes 150 150(3)

Cost mercaderia venuda (4) 70 70

Amortitzaci mobiliari 10) 20 20

Benefici retingut 40 40

Prdues i Guanys 15 150 70

Caixa 20 5 (2) (5) 140 5 (6)

121
5 20 40 80 (7) 5 (8) 5 (9) 60

s important entendre cada crrec i abonament que es fa al llibre major, ja que sin s molt difcil elaborar correctament el balan de situaci final.

Compte de resultats:
Vendes Cost Mercaderia Venuda Marge brut Despeses personal Despeses lloguer Amortitzaci Benefici 150 (70) 80 (15) (5) (20) 40

Balan de situaci:
ACTIU Actiu Fix Mobiliari Amortitzaci acumulada Actiu Circulant Existncies Clients Caixa Total 40 40 60 280 Exigible a c/t Provedors Total 30 280 200 (60) PASSIU Patrimoni net Capital Reserves Prdues i Guanys 100 110 40

122 6.6. Exercicis relacionats

Exercici 6.1 LEmpresa B, propietat del senyor X, es va constituir al 2XXX i es dedica a lassessorament de decoraci interior i jardineria. El balan dobertura a 1 de gener de 2XXX s el segent (en u.m.):
ACTIU Edifici oficines Mobiliari Installacions Equips doficina Clients Comissions a cobrar Caixa i Bancs 5.000 1.000 500 600 400 100 1.200 8.800 PASSIU Senyor X, compte de capital Creditors varis 8.000 800

8.800

Les operacions de lexercici 2XXX, que es tanca el 31 de desembre, sn: 1. Va pagar per despeses dassegurana dels seus bns patrimonials 100 u.m. 2. Va comprar equips doficina a crdit per 100 u.m. 3. Va facturar a diverses botigues de mobles 150 u.m. per comissions dintermediari entre aquestes botiques i els seus clients. 4. Va facturar per treballs de decoraci i disseny de jardins 5.000 u.m. 5. Va pagar 1.000 u.m. per sous i altres despeses de personal, deixant a deure la Seguretat Social, a finals de lexercici, 100 u.m. 6. Va cobrar de clients 4.000 u.m. i per comissions, prviament facturades 200 u.m. 7. Va pagar 650 u.m. a subministradors de mobiliari i equip. 8. Durant lexercici va pagar per material de jardineria i decoraci consumit 1.000 u.m. Es demana: a) b) c) d) e) Registrar les operacions en el Diari. Fer els passos al Major. Preparar el Balan de sumes i saldos. Formular i passar al Major els assentaments de Diari conduents a la liquidaci de lexercici. Establir el Balan de situaci a 31 de desembre de 2XXX.

Soluci 6.1

Exercici 6.2 Faci els assentaments de Diari de les operacions de la societat E, dedicada a activitats de desinfecci dhospitals, corresponents al mes de gener de 2XXX, primer mes dactivitat, i faci el trasps al Major.

123 Dia 1. Es constitueix la societat amb un capital de 10.000 u.m. que es desemborsa en efectiu. Es va adquirir, amb pagament ajornat, lequip de desinfecci, per un import de 2.500 u.m. Es va pagar, en efectiu, el lloguer del local doficines per 250 u.m. i de llum i de telfon per 100 u.m. Es va moblar el local i es van adquirir els equips doficina, amb un cost total de 2.000 u.m., pagats en efectiu. Es va realitzar treballs de desinfecci per un import de 700 u.m., carregant-se a compte del client. Els materials de desinfecci utilitzats el dia 9 es van satisfer en metl.lic, 50 u.m. Es va pagar part del deute per la compra de lequip de desinfecci, 1.000 u.m. Es va cobrar 600 u.m. pels treballs de desinfecci del dia 9. Es va pagar els sous del mes, que pujaren 500 u.m.

Dia 2.

Dia 3.

Dia 4.

Dia 9.

Dia 15. Dia 20. Dia 25. Dia 31. Soluci 6.2

Exercici 6.3 La societat J explota un petit negoci de compra-venda de bacall. Les operacions portades a terme el primer mes doperacions es detallen seguidament, en resum i expressades en u.m. 1. Es va aportar al negoci un petit local valorat en 1.000 u.m. i 100 u.m. en efectiu. 2. Es va condicionar el local amb una instal.laci, amb un cost de 200 u.m. que va ser finanat pel banc Z. 3. Es va comprar, a crdit, diferents partides de bacall, amb un cost de 500 u.m. 4. Es va vendre al comptat bacall, amb un cost de 300 u.m., per 650 u.m.. 5. Una patida de bacall en mal estat, amb un cost que havia estat de 50 u.m., es va retornar al provedor. 6. Es van pagar factures de provedors per 100 u.m. 7. Es va pagar 100 u.m. per diferents serveis rebuts (publicitat, llum, etc.). Es demana: A la vista de lanterior informaci, comptabilitzar les anteriors operacions en Diari tenint en compte que la companyia J utilitza el sistema dinventari permanent. Soluci 6.3

124 Exercici 6.4 CICOMSA CICOMSA, s una empresa que presenta el segent Balan de Situaci el dia 31 de desembre de 1997 (expressat en milers de u.m.): ACTIU Maquinria Existncies Efectes a cobrar Clients Bancs Caixa 1.000 4.000 750 1.000 4.000 1.500 PASSIU Capital Provedors Creditors Hisenda Pblica creditora 9.500 1.500 1.000 250

TOTAL ACTIU

12.250

TOTAL PASSIU

12.250

Durant lany 1998 realitza les segents operacions: 1. Compra mercaderies per 300.000 u.m., de les quals en paga 100.000 u.m. pel Banc i la resta queda pendent de pagament. 2. Compra un terreny en 4.000.000 u.m., en paga un mili pel Banc i la resta queda pendent de pagament. 3. Al venedor del terreny se li paga dos milions del deute pendent, entregant 500.000 u.m. en efectiu i la resta per transferncia bancria. 4. Es paga el deute pendent als provedors per la compra efectuada en lapartat 1, amb un xec bancari. 5. Es venen mercaderies per 400.000 u.m. a crdit. Per la meitat de limport de la factura es gira una lletra de canvi. Laltra meitat es cobra mitjanant un xec que singressa en el compte corrent. 6. Sacorda amb el venedor del terreny pagar-li la resta del deute amb una lletra de canvi per 800.000 u.m. i la resta en efectiu. 7. El dia 1 doctubre es ven el terreny per 6.000.000 u.m. El comprador entrega com a pagament un ordinador valorat en 1.800.000 u.m., la diferncia es pagar durant els propers 10 mesos. 8. Es compren mercaderies per 1.000.000 u.m., abonant el 20% en efectiu i el 80% restant pel Banc. Dades finals: Les existncies finals de mercaderies sn de 5.100.000 u.m. La vida til estimada de lordinador s de 3 anys. La mquina es va adquirir a finals del desembre de 1997, per la qual cosa no es va practicar amortitzaci en aquell any. En canvi, a partir del 1998 es considerar una vida til de 10 anys.

125 Es demana: a. Fer les anotacions corresponents a les operacions anterior en el Llibre Diari i en el Llibre Major tenint en compte que el sistema que es fa servir s el dinventari peridic. Calcular el resultat i tancar tots els comptes. b. Elaboraci del compte de Prdues i Guanys i el Balan a 31/12/1998. Soluci 6.4

126

7. EL RESULTAT PERIDIC
Contingut del tema: 7.1 7.2 7.3 7.4 Ajustaments dingressos i despeses. Periodificacions Ingressos i despeses: Classificaci La distribuci del resultat Exercicis relacionats

Aquest captol analitza en profunditat el concepte de periodificacions vist al tema anterior, i com aquest afecta al compte de resultats i al balan de situaci. Ser important per tant, entendre el significat dajustar. Daltra banda, sintrodueix el concepte de benefici, i veurem la seva utilitat i rellevncia en lanlisi de la comptabilitat de les empreses. 7.1. Ajustaments d ingressos i despeses. Periodificacions

Segons el principi de la data del fet, els beneficis es reconeixen quan es guanyen, independentment del seu cobrament; i les despeses es reconeixen quan es produeixen, independentment del seu pagament.

Figura 7.7. Ajustaments per ingressos i despeses. .

Daltra banda, el principi de correlaci dingressos i despeses ens diu que els ingressos i despeses dun mateix perode han destar correlacionades. Aix ens porta a lajustament daquestes partides, sigui perqu hem cobrat de manera anticipada o perqu hi ha algun ingrs pendent de cobrament, o alguna despesa pendent de pagament. De manera resumida, es podria dir que hi hauria tres escenaris possibles a lhora de cobrar o pagar algun ingrs o despesa: 1. Cobrar o pagar al comptat, de manera que no seria necessari cap ajustament. 2. Cobrar o pagar abans del consum dun producte o servei, i que per tant sha dajustar per aquestes despeses o ingressos anticipats. 3. Cobrar o pagar desprs del consum dun producte o servei. Aix comporta la creaci dun assentament anomenat Comptes a cobrar o Comptes a pagar en el moment en que es produeix el dret o lobligaci, i que sajustar quan es produeixi el flux real que comporti la disminuci, o laugment, de la caixa.

127 AJUSTAMENT PER COBRAMENT O PAGAMENT PER ANTICIPAT Com mostra la figura, pot passar que es pagui o es rebi una determinada quantitat en un perode per alguna despesa que es consumir, o algun ingrs que es guanyar, en el perode segent. Aix s un cobrament o un pagament acompte dun futur servei o despesa.

Figura 7.8. Cobrament o pagament per anticipat.

Com sha comentat amb anterioritat, el fet de cobrar o pagar abans del moment requerit, fa que els fets comptables tinguin un tractament diferent a un ingrs o una despesa corrent. Les despeses anticipades, formen part de lactiu circulant. Sn pagaments per endavant per serveis futurs a rebre, s a dir, un dret a rebre un producte o servei en el futur que ja hem pagat. Per tant, acompleix la condici dactiu. Alguns exemples sn les despeses anticipades per interessos, per publicitat o per lloguers.

Exempl e 7.1 Posem per exemple el cas del pagament del subministrament de llum, del lloguer dun local o duna assegurana. Es tracta de conceptes que normalment es paguen per anticipat, la qual cosa suposa el dret posterior a consumir, per exemple, el llum daquell mes, o de poder establir-se en un determinat local durant el mes segent. Aix doncs, es pot pagar el dia 1 de cada mes una despesa en concret, per que sanir consumint al llarg de tot el perode, a lexemple, un mes. De vegades, com s el cas dels subministres, es paga acompte una part fixa i posteriorment es fa un pagament en proporci del consum final. Aix doncs, una despesa anticipada s un actiu que es passar a despesa a mesura que es fa servir. Shaur de fer ajustaments per la diferncia, s a dir, hi ha una part que passa a ser una despesa, i la resta romandr com a despesa anticipada.

Exempl e 7.2 Paguem 12.000 euros acompte, en concepte del lloguer de tot lany vinent. Cada mes per, hem de realitzar lajustament pertinent, en funci de la despesa real de lloguer. Els segent assentaments mostren el pagament dels lloguers de gener, febrer i mar.

128

12.000 Despeses anticipades per lloguers 1.000 Despesa de lloguer (gener) 1.000 Despesa de lloguer (febrer) 1.000 Despesa de lloguer (mar)

a Caixa a a Despeses anticipades de lloguers 1.000 a Despeses anticipades de lloguers 1.000 12.000

Despeses anticipades de lloguers 1.000

Seguint la mateixa lgica, els ingressos anticipats formen part del passiu exigible a curt termini, ja que serien per exemple ingressos acompte per serveis futurs a subministrar i que per tant, lempresa des daquest moment es troba en lobligaci de lliurar-los. Exercici 7.1 Fer els assentaments corresponents des de la posici del llogater del mateix local de lexemple 2. Soluci 7.1 DESPESES I INGRESSOS PENDENTS DE COBRAR I PAGAR Semblant al cas anterior s quan en un determinat perode es generen unes despeses, o es guanyen uns ingressos, que es pagaran o cobraran en el perode segent. Aleshores es dit que hi ha un ingrs o despesa pendent de pagament i sha de comptabilitzar com a tal fins el moment en qu el moviment de diner real es faci efectiu.

Figura 7.9. Ingressos i despeses pendents de cobrament o pagament.

129 Els ingressos a cobrar, com poden ser ingressos per lloguer a cobrar, sn un tipus dactiu circulant, ja que no deixa de ser un import que deu el client o el deutor per bns o serveis subministrats i per tant, s un dret de cobrament. Una despesa a cobrar s un import que lempresa deu per bns o serveis rebuts i resulta una obligaci de pagament en el futur i s per tant, un passiu exigible a curt termini. Alguns exemples sn les despeses de lloguers per pagar, despeses dinteressos a pagar o les remuneracions pendents de pagament. Exempl e 7.3 Una empresa A demana un prstec al 9% dinters anual, a 90 dies, per un import de 10.000 a lempresa B el dia 2 de novembre del 2012. El principal, s a dir, limport del prstec, i els interessos shauran de pagar el dia 31 de gener de lany segent. Ens demanen preparar els assentaments en el llibre diari en les segent dates: 2 de novembre de 2012, 31 de desembre de 2012 i 31 de gener de 2013, tant per lempresa A com per lempresa B. a) Segons lempresa A:
2 de novembre de 2012: 10.000 Bancs a 31 de desembre de 2012: 150 Despeses per interessos a Interessos a pagar 150 Prstec a curt termini 10.000

Els 150 corresponen als interessos de 60 dies al 9% inters anual dun principal de 10.000.
31 de gener de2013: 150 Interessos a pagar 75 Despeses per interessos 10.000 Prstec a curt termini a Caixa a a Bancs 10.000 Caixa 150 75

El 31 de gener sha de pagar el principal, de 10.000, i els interessos de 90 dies. En resum, les despeses per interessos ascendeixen a 225, 150 que shavien generat per no liquidat i els 75 que shan generat en els ltims 30 dies. b) Segons lempresa B:
2 de novembre de 2012: 10.000 Inversions financeres en altres empreses a 31 de desembre de 2012: 150 Interessos a cobrar a Ingressos per interessos 150 Bancs 10.000

130
31 de gener de2013: 150 Bancs 75 Bancs 10.000 Bancs a a Ingressos per interessos Inversions financeres en altres empreses 75 10.000 a Interessos a cobrar 150

7.2.

Ingressos i despeses. Classificaci

INGRESSOS I DESPESES DEXPLOTACI Els ingressos i despeses dexplotaci estan relacionades amb lactivitat principal de lempresa. Alguns exemples dingressos dexplotaci sn els ingressos per vendes, per prestaci de serveis, per comissions o lloguers, segons la funcionalitat de lempresa. Les despeses dexplotaci ms comunes sn les relacionades amb el cost de les vendes, sous i salaris, lloguers, publicitat i comunicaci, serveis bancaris o les despeses damortitzaci.

INGRESSOS I DESPESES FINANCERES Sn aquells relacionats amb les variacions i la utilitzaci de les fonts de finanament. Exemples dingressos financers sn: ingressos per interessos, descomptes de compres per pagament immediat, ingressos per inversions financeres en valors mobiliaris, guanys per la venda dinversions financeres temporals a curt termini, etc. Tamb es generen despeses financeres que poden arribar a ser molt importants en el funcionament de les empreses, com les despeses per interessos per prstecs bancaris, per exemple, descomptes de vendes per cobrament immediat, despeses dinteressos per descompte defectes o les prdues que soriginen per la venda de certes inversions financeres temporals.

Figura 7.10. Classificaci dingressos i despeses i resultat peridic. .

131 En el Pla General de Comptabilitat anterior, se separaven els ingressos i despeses ordinaris daquells que tenien un carcter extraordinari. La ra s que el resultat de transaccions inusuals o infreqents pot variar molt en els diferents anys, i s un bon indicador del funcionament operatiu de lempresa. La separaci per tant, permetia una imatge ms ajustada del compte de resultats. Actualment, aix ja no s aix i per tant, quan sanalitza un compte de resultats, shaur de conixer les causes dels ingressos i les despeses. Les despeses es resten als ingressos i sobt, per separat el resultat dexplotaci i el resultat financer. De la suma obtindrem el resultat abans dimpostos, i descomptant el impost de societats, lempresa tindr el resultat net total, que pot ser un benefici net o una prdua.

COMPTE DE RESULTATS: FORMAT OFICIAL ABREUJAT

A continuaci es presenta el format abreujat del compte de resultats segons el nou pla de comptabilitat. Es mostra com es classifiquen els diferents ingressos i despeses i com sarriba al resultat peridic. El compte de resultats ens permet saber si lactivitat de lempresa ha estat productiva. En teoria, quan una empresa comena el seu principal objectiu s la supervivncia a llarg termini. No obstant, els agents, tan interns com externs, necessiten informaci sobre el seu funcionament abans del moment final de liquidaci de lempresa quan aquesta finalment tanqui. Per tant, i per poder facilitar la gesti en el transcurs del temps, s interessant conixer el resultat peridic, s a dir, el benefici o la prdua que sha generat durant un any en lempresa. Aquest concepte s molt ms abstracte que aquell que representa els diners que es trobin a la caixa duna empresa. La caixa serien els diners lquids resultants de diverses transaccions. Lempresa, en canvi, pot haver generat uns beneficis molt superiors, per haver-los invertit durant el mateix perode, per exemple.

1. Importe neto de la cifra de negocio 2. Variacin de existencias de productos terminados y en curso de fabricacin 3. Trabajos realizados por la empresa para su activo 4. Aprovisionamientos 5. Otros ingresos de explotacin 6. Gastos de personal 7. Otros gastos de explotacin 8. Amortizacin del inmovilizado 9. Imputacin de subvenciones del inmovilizado no financiero y otras 10. Exceso de provisiones 11. Deterioro y resultado por enajenaciones del inmovilizado A. RESULTADO DE EXPLOTACIN (1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11)

Ao t

Ao t-1

132
12. Ingresos financieros 13. Gastos financieros 14. Variacin del valor razonable en instrumentos financieros 15. Diferencias de cambio 16. Deterioro y resultado por enajenaciones del inmovilizado B. RESULTADO FINANCIERO (12+13+14+15+16) C. RESULTADO ANTES DE IMPUESTOS (A+B) 17. Impuesto sobre beneficios D. RESULTADO DEL EJERCICIO (C+17)

Aix doncs, la caixa no s una garantia de bonana de lempresa. El concepte de rendibilitat de lempresa est ms relacionat amb el benefici del qual estem parlant. En ltima instncia, lnic cas en qu el resultat de lempresa i la caixa estarien proporcionant la mateixa informaci seria quan totes les transaccions es produeixen al comptat, i no hi hagus pagaments ni cobraments pendents o efectuats per anticipat, la qual cosa sha vist al llarg del captol que no s aix. La ra ltima daquest fet, com sha comentat en altres captols s que lactivitat duna empresa s continuada, i les diferncies entre els ingressos i les despeses dun any i un altre es produeixen com a conseqncia dels talls artificials que la comptabilitat estableix per tal delaborar el tancament dels comptes de lempresa al final de lexercici.

7.3.

Distribuci del resultat

Al tancament de lexercici, un cop es coneix el resultat peridic, sha de decidir com aquest es distribueix, segons la poltica dautofinanament i de dividends que la companyia segueixi. Si lempresa t beneficis, podr decidir quina part es destina als accionistes, la qual cosa far reduir el net patrimonial ja que ser una sortida de capital. Daltra banda, lempresa haur de destinar una part a reserves. Hi ha diferents tipus de reserves; algunes sn legals i per tant, obligatries, altres sn estatutries, que vol dir que sn obligatries des del moment que la companyia aix ho va estipular en el seus estatus i finalment, estan les reserves voluntries, que seria aquell percentatge del benefici destinat a reserves perqu lempresa aix ho ha decidit voluntriament. Les reserves sn considerades com la manera que t lempresa dautofinanar-se, ja que suposa una reinversi del benefici de la mateixa. Per aix, aquest fet fa augmentar el net patrimonial, ja que s un benefici que sha considerat que sha de mantenir com a patrimoni de lempresa, per a futures inversions, per exemple.

133

Figura7.11. Distribuci del resultat en el cas de benefici de lempresa.

A partir del benefici de lany anterior, es carrega aquest compte, s a dir, disminueix, i sabonen els comptes de reserves o dividends a pagar, segons el que shagi decidit. En el cas que es decideixi pagar dividends, sha de fer un segons assentament que correspon a la sortida dels diners de caixa, de manera que sabona la quantitat al compte de caixa i es carrega a dividends a pagar, ja que com sha comentat anteriorment aix suposaria una reducci del balan de situaci.

Figura 7.12. Assentaments del llibre diari en la distribuci del resultat en cas de benefici.

134 Laltre cas es produiria quan lempresa presenti prdues. Aleshores sha de comptabilitzar aquest resultat negatiu al balan de situaci, tot carregant el compte Resultat negatiu de lexercici anterior, que seria un compte de despesa i abonar el compte de resultat, tal i com mostra la figura segent:

Figura 7.13. Assentament en cas que el resultat sigui negatiu.

135 7.4. Exercicis relacionats

Exercici 7.1 CALL, S.A. "CALL, S.A." s una societat annima que es dedica a la venda per correu sobre catleg. s filial d'una companyia anglesa, que li subministra gran part dels seus productes. Els articles que "CALL, S.A." distribueix inclou parament de la llar, petits electrodomstics, eines de bricolatge i jardineria, etc. 1. Les vendes que s'han obtingut aquest any han pujat a 12,000 , encara que el 25% est pendent de cobrament. 2. S'han pagat nmines per un import de 2,000 , shan retingut en concepte de IRPF i assegurances socials 250 , que encara no shan fet efectius. L'aportaci de Iempresa a la Seguretat Social ha representat 600 , pendent de pagament. 3. En el balan de tancament de I'exercici anterior figuren existncies per 8,000. 4. Aquest any el saldo d'existncies finals puja a 2,000 . Com que es tracta d'articles de temporada, es vendran el prxim exercici a un preu de saldo. 5. Benefici obtingut pel trasps d'un local comercial: 6,000 . 6. Prdua obtinguda com a resultat de la venda d'uns equips informtics obsolets: 1,500 . 7. Les despeses financeres del perode, en concepte d'interessos d'una plissa de crdit, pugen 800 . 8. Ingressos financers reportats al nostre favor per un compte corrent que tenim obert en un banc local, 300 . Els interessos es liquiden trimestralment per la qual cosa encara no ens l'han abonat. 9. La llicncia fiscal per aquest any s de 2,000 . 10.Ja que en el nostre balan hi figuren accions de la societat matriu anglesa, cobrem uns dividends per un import de 500 . 11.Hem pagat en concepte de Serveis Exteriors (llum, aigua, assegurances, etc.) 1,000 . 12.Hem pagat el deute que tenem amb Hisenda: 2,000 . 13.Les despeses per transports, assegurances i despeses de les compres han pujat a 700 . 14.Hem ingressat en el Banc 2,000 que tenem a la caixa. 15.Ja que les vendes no segueixen I'evoluci prevista, s'ha iniciat una campanya de publicitat en emissores i diaris de la zona. Tanmateix, esponsoritzem a I'equip local de hoquei, que suposa una despesa de 400 . 16.Un client ens ha anticipat 500 . 17.Tenim concedides diverses franqucies a representants de zones on no operem directament, per la qual cosa ens han pagat 4,000 pel dret d'utilitzaci de les nostres marques i noms comercials. 18.Tenim constituda una hipoteca sobre el local on s'ubica I'empresa. Durant I'exercici hem pagat al banc 9,700 i 8,700 en concepte d'amortitzaci del prstec i 800 pels interessos corresponents. 19.L'impost sobre beneficis puja a 3,640 . Es demana: Confeccionar el compte de prdues i guanys, determinant els resultats d'explotaci, financer, ordinari, extraordinari i abans dimpostos aix com el resultat net total. Soluci 7.1

136 Exercici 7.2 FUTBOLINS I BITLLARS, S.L. 'FUTBOLINS I BITLLARS, S.L." s una empresa familiar que produeix i distribueix els articles que la seva denominaci indica, a ms de petit material accessori, com tacs, boles, recanvis, etc. Durant el darrer exercici ha realitzat les operacions segents: 1. Vendes al comptat, realitzades majoritriament a particulars i clients poc coneguts: 100,000 . 2. Vendes a termini 250,000 , realitzades a altres comerciants detallistes del mateix sector. 3. Els clients han retornat per defectuosos, rebuts fora de termini i altres incorreccions en les trameses, articles per valor de 4,000 . 4. Les compres de materials per la fabricaci de futbolins i billars es fan normalment a petits provedors locals que exigeixen el pagament al comptat. En aquest exercici les compres realitzades al comptat pugen a 80,000 . 5. Per la resta de materials que comercialitza l'empresa, les condicions de compra sn de 60 dies, s'han rebut factures per valor de 60,000 , de les quals 20,000 encara estan pendents de pagament. 6. S'han rebut dels nostres provedors xecs bancaris per un import total de 15,000 en concepte de descomptes pel volum de les compres realitzades durant I'exercici. 7. Hem cobrat uns interessos d'unes obligacions de I'Estat que havem subscrit, com a inversi a llarg termini, per un import de 5,000 . 8. Hem obtingut un prstec bancari, a un any, per 100,000 , havent-se rebut en compte 10,000 , import resultant de deduir les comissions, tributs i honoraris corresponents. 9. L'empresa ha venut un vehicle, que li va costar 30,000, per 32,500. Ha estat canviat per un altre element de transport per efectuar els repartiments, el seu cost ha estat de 45,000. 10. Ha venut accions ,que li van costar 20,000, per 30,000; aquestes accions figuraven en el balan de l'empresa com una inversi a llarg termini. 11. Ha tingut unes despeses en concepte de llum i aigua per 4,000. 12. En alguns casos els transports de compres han estat a crrec nostre per un import de 2,500. 13. Donat que I'empresa no presenta problemes de liquiditat, una part important de les compres es paguen en efectiu, per beneficiar-se dels descomptes que per aquest motiu els provedors li concedeixen. El seu import s de 6,000. 14. Hem adquirit mobiliari per valor de 10,000 per decorar el despatx del gerent. 15. Les despeses de reparaci de diversos equips i installacions han pujat a 5,000. 16. El gestor ens passa una minuta de 1,000. 17. Ens hem informat que el terreny que tenim comptabilitzat per 100,000 es podria vendre per 120,000. 18. Ens han informat que Ies existncies finals sn de 2,500. 19. L'Impost sobre Societats s de 50,900 . que es pagar en efectiu el prxim exercici econmic. Es demana: Confeccionar el compte de prdues i guanys, determinant els resultats d'explotaci, financer, ordinari, extraordinari i abans d'impostos aix com el resultat net total.

137 Soluci 7.2

Exercici 7.3 PERIODIFICACI DINGRESSOS I DESPESES Determina l/els assentaments adequats per a cada un dels apartats segents: ABsa paga, el 27 de maig, 58 a la botiga de queviures del davant, pels "bocates" consumits durant aquell mes en les reunions de la junta executiva. 2. El dia 15 d'octubre BCsa paga 33,000 pel lloguer del proper novembre, desembre i gener del seu despatx (temporalment cedit a un poltic). L'empresa tanca els llibres el 31 de desembre. 3. A principis de mar, CDsa paga 1,450 pels salaris del mes anterior. 4. El dia 3 d'abril, la xurreria DE apunta el cobrament de 640 per un estudi sobre el mercat dels olis, elaborat el mateix dia. 5. Durant el mes de gener, l'editorial EFsa cobra 6,000 per les subscripcions anuals a la seva revista Hi!. 6. Durant el mes de gener, FGbanco rep dels clients 3,500 pels interessos originats durant l'any anterior. 7. El dia 1 d'octubre, I'empresa GHsa paga 3,000 a una agncia publicitria per una campanya que durar un any. 8. Durant el mes de mar, la companyia d'assegurances Hisa rep 60,000 per les primes que corresponen al trimestre segent. 9. L'empresa KLsa rep la factura de la llum de 326 , el dia 29 de desembre, que correspon als mesos d'octubre i novembre. La factura es paga el dia 10 de gener. 10. Durant el mes de novembre, l'empresa LMsa, dedicada a I'explotaci d'un centre musical, rep 2,750 dels socis, en concepte d'abonaments a la temporada (la temporada va de setembre fins juny) Soluci 7.3 1.

Exercici 7.4 NOVALINEA,S.A. Lempresa NOVALINEA S.A., paga 15,000 en efectiu, el dia 1 de desembre, que corresponen a larrendament del local a on sinstallen les oficines de lempresa. Aquest pagament fa referncia a les despeses del lloguer dels mesos de desembre de lany 1 i de gener i febrer de lany 2. Redactar els assentaments en data: a) 1 de desembre (any 1) b) 31 de desembre (any 1) c) 31 de gener (any 2)

138 d) 28 de febrer (any 2) Soluci 7.4

Exercici 7.5 PERFORACIONS, S.A. La societat G es dedica al lloguer d'equips de perforaci de pous d'aigua per al reg. S'ha constitut l'1 de desembre de 20X2 i les operacions portades a terme durant aquest mes sn les que, en resum, es descriuen a continuaci: 1. Els propietaris han dipositat 100,000 en el compte corrent obert en el banc Y a nom de l'empresa, com aportaci inicial. 2. S'arrenda l'1 de desembre un local pagant 6,000 pel lloguer del primer trimestre que comprn desembre, gener i febrer, 3. S'adquireix l'1 de desembre equip per llogar, amb un cost total de 90,000 , satisfent per bancs el 50% i signant un comproms de pagament per la resta, que ven d'aqu un any, juntament amb uns interessos anuals del 16%. 4. Es cobra de l'empresa H, l'1 de desembre, 10,000 pel lloguer dun equip durant els propers mesos de gener i de febrer. 5. Es lloga equip al desembre que suposa uns ingressos de 5,000 , a cobrar el 50% al gener i la resta s'ha cobrat en efectiu en el compte corrent a favor de la societat. 6. S'han satisfet despeses de personal de les quatre primeres setmanes, que importen 5,000 . 7. Es paga l'1 de desembre, per avanat, la publicitat en premsa, corresponent a desembre i gener, per 500 .

Informaci complementaria per a la liquidaci de I'exercici acabat a 31 de desembre de 20X2. 1. La depreciaci de I'equip s'estima en 900 . 2. El sou reportat pels operaris en els ltims dies de desembre, i que es satisfar al gener, importa 1,000 . Es demana: 1. Assentaments en Diari i Major per enregistrar les operacions de desembre de 20X2. 2. Assentaments d'ajustament i regularitzaci de desembre de 20X2. 3. Establir el Compte de Resultats i el Balan de Situaci a 31 de desembre de 20X2. 4. Assentament de tancament en el Diari. Soluci 7.5

139 Exercici 7.6 Magatzems Rub L' empresa Magatzems Rub est preparant el tancament de la seva comptabilitat a 31 de desembre de 20X1. Hi ha identificat els segents conceptes que no sap molt b com abordar: 1. L'empresa va invertir un supervit de liquidesa en un prstec a una altra empresa amb unes condicions que es detallen a continuaci:
Prstec Data de concessi 1/7/20X1 Inters anual 9.5% Import invertit 60,000 Data de venciment 1/7/20X4

2. L'empresa tanmateix ha adquirit el dia 1/9/20X1 una lletra del Tresor per 9,500 , que t venciment el dia 31/08/20X2, el valor de reemborsament de la qual s d 10,000 . 3. Durant el darrer trimestre s' ha produt un descobert en un dels comptes bancaris de l'empresa per un import de 30,000 . El banc cobra per aquests descoberts un tipus d' inters del 25% anual. Malgrat tot, la liquidaci dels interessos corresponents no es produir fins a finals de gener de 20X2. Es demana: Comptabilitzar les operacions de periodificaci que s' escaigui. Soluci 7.6

Exercici 7.7 TELSA Revisant els saldos dels comptes d'ingressos, prviament al clcul del resultat de l'exercici 20X2, el comptable de l'empresa TELSA, dedicada a la confecci i venda de roba infantil, troba els segents casos: 1. Una comanda a nom del client Sr.Hernndez per 300 , pagada ja, no s' ha servit encara, per s'ha anotat com a ingrs del perode. Les mercaderies encara no han estat embalades i figuren en l' inventari preparat a 31-12-20X2. 2. L'arrendatari d'un dels pisos llogats per l'empresa va abonar el desembre 900 corresponents al trimestre que comena a primers d'aquest mes. L'empresa comptabilitza el total en el compte d' arrendaments. 3. El banc amb qu opera TELSA no ha abonat en compte els interessos semestrals del compte corrent, que s'estima sumaran 17 . 4. L' empresa va fer a mitjans d'any una imposici a termini per dos anys en el banc, que li abona els interessos per anticipat, per un total de 60 . Es demana: Comptabilitzaci dels ajustaments que el comptable de TELSA haur de fer en les partides referides abans de procedir al clcul del resultat de l'exercici 20X2. Soluci 7.7

140 Exercici 7.8 PERFOR S. A. La societat PERFOR, S.A. es dedica al lloguer de material audiovisual per la realitzaci de tota mena dactivitats (congressos, reunions dempreses, espectacles pblics i altres tipus de cerimnies). Lempresa sha iniciat el primer de setembre de lany 200X A continuaci es detallen les diferents transaccions que shan produt durant el seu primer mes dexistncia. 1. Per tal d'iniciar lactivitat, el senyor Pere Conesa Cara, flamant propietari ha aportat de la seva butxaca 10,000 , que ha ingressat en un compte corrent que ha obert a nom de lempresa en una reconeguda caixa destalvis. La primera feina del Pere ha estat trobar un local que fos prou ampli per servir de magatzem i de despatx en una zona cntrica de la ciutat. Com que els preus de compra estaven fora de les seves possibilitats, finalment es va decidir per llogar un local que s propietat duna tieta seva. La tieta va accedir a llogar-li per 3,000 al mes, per com que no confiava molt en les aptituds den Pere com a empresari, li va exigir el pagament d'un semestre per adelitat. El mobiliari d'oficina el va comprar de segona m, i noms li va costar 5,000 . A continuaci en Pere es va dedicar a comprar els equipaments necessaris per posar l'empresa en marxa i poder comenar a buscar clients. Va adquirir diversos ordinadors porttils de la darrera generaci que li van costar 20,000 , tamb va haver de comprar diversos equipaments i equips especialitzats que en total pujaven a 40,000 . El provedor noms va estar dacord en vendre-li si els pagava al comptat. Al Pere li va semblar que anava una mica just de diners (comproveu el saldo del compte de bancs !!!) i el que era pitjor, encara no havia tingut temps de comenar a buscar clients. Va pensar que si havia de fer publicitat li farien falta mes diners, i va aconseguir que amb l'aval d'una altra tieta, la caixa d'estalvis li fes un prstec a comenaments d'octubre de 20,000 a retornar d'aqu a sis mesos juntament amb un inters del 6 % anual . En Pere va contractar una srie d'anuncis a la premsa i la rdio local que anirien sortint de manera continua des de el mes d'octubre fins al mar. Malauradament, tant els diaris com les emissores exigeixen el pagament per anticipat, per la qual cosa en Pere va haver de fer diversos xecs contra el seu compte corrent, que en total pujaven a 12,000 . Finalment, l'empresa ha rebut un primer encrrec. Una reconeguda Universitat de la ciutat ha d'organitzar un Congrs Internacional sobre Comptabilitat. El Congrs tindr lloc al mes de gener de lany que ve, per la Universitat vol reservar una srie de projectors i ordinadors per les sessions del Congrs. A la vista de com va la cosa, en Pere evidentment accepta lencrrec, per demana el pagament per avanat. La Universitat hi est dacord i li envia al mes de novembre un xec per valor de 20,000 . Tamb al novembre arriba un altre encrrec. La multinacional japonesa Mushopishi far un convenci mundial de venedors per presentar-los els nous productes de la propera temporada. La convenci es perllongar durant els mesos de desembre de lany actual i gener de lany que ve. En Pere torna a demanar el pagament per

2.

3.

4.

5.

6.

7.

141 endavant i els japonesos hi estan dacord. Li fan una transferncia al seu compte per 25,000 . 8. Com que en Pere sap com danimades poden arribar a ser les convencions de venedors, li agafa por que li facin malb els aparells i es decideix a contractar una assegurana per fer front a possibles desperfectes. La companyia Yoyds li proposa una assegurana anual a tot risc per 6,000 a pagar el primer de desembre. Desprs de llegir la lletra petita del contracte (per cert, sense entendre gaireb res) en Pere signa el contracte i paga. El sou den Pere s de 1,000 al mes que normalment cobra el primer dia hbil del mes segent.

9.

Informaci complementria per tancar lexercici: Els equipaments informtics i els equipaments especialitzats shauran de renovar daqu a quatre anys. La vida til prevista pel mobiliari s de deu anys. Es demana: Comptabilitzar les operacions descrites al Diari. Assentaments d'ajustament i regularitzaci a 31 de desembre de 200X. Tancament del Diari i del Major. Establir el compte de Prdues i Guanys del perode setembre/ desembre i formular el balan de situaci a 31 de desembre de 200X. Soluci 7.8 1. 2. 3. 4.

Exercici 7.9 Futbol Club AURORA En el F.C. Aurora, el recentment creat club de futbol de Jarrasosa que ha obtingut ja nombrosos xits, durant l'any 20X0, el primer de la seva existncia, van succeir els fets segents: 1. L'1 de maig un grup d'empresaris va fundar el club amb un capital social de 5,000,000 . 2. El dia 27 de juny es va comprar per 600,000 un camp d'entrenament fora de la ciutat. D'aquesta quantitat, 400,000 corresponien al valor del terreny i els altres 20 milions a les installacions. Les despeses de manteniment de les installacions van pujar a 20,000 per mes (a partir del juliol), que es van pagar sempre al comptat. Es va considerar que caldria amortitzar les installacions linealment durant 10 anys. 3. Es va contractar el personal tcnic, administratiu i directiu el dia 1 de juliol. Es va acordar pagar els salaris (un total de 250,000 per mes) amb periodicitat mensual, sempre el primer dia feiner del mes segent. 4. Va ser molt difcil trobar bons jugadors (ja no son com els d'abans!), per a finals de juliol s'havia reunit un equip de vint persones amb bones perspectives, totes havien estat contractades per tres temporades (de setembre a maig). Per al trasps de sis d'ells l'Aurora va pagar a altres clubs un total de 2,700,000 . s una prctica habitual amortitzar aquesta mena de pagaments durant la vigncia del contracte firmat pels

142 jugadors. 5. Es va acordar pagar la retribuci per a tota la temporada 20X0-X1, que pujava a 4,500,000 (500,000 per cadascun dels nous mesos de la temporada), en tres parts iguals. El primer pagament es va fer l'1 de desembre, el segon i el tercer estaven previstos per a maig i juny de 20X1, respectivament. 6. Tamb es va aconseguir que un fams ex-jugador, lholands Willem Van de Schuineberg, es fes crrec de I'entrenament per una temporada. Per aquest treball el Sr.Van de Schineberg exig uns honoraris de 450,000 (que es van pagar en la seva totalitat l'1 de setembre). 7. Per fomentar I'esport professional a Jarrasosa, el 31 d'agost l'Ajuntament de la localitat va decidir concedir al F.C. Aurora un prstec de 6,000,000 al 3% d'inters anual, que calia amortitzar, juntament amb el pagament dels interessos, al cap de tres anys. 8. Per als partits que l'Aurora havia de jugar a casa es va llogar l'estadi municipal, amb capacitat per a 40.000 persones, per una suma de 300,000 per partit. Durant la temporada 20X0-X1 el club havia de jugar un total de vint partits a casa (vuit dels quals l'any 20X0). L'Ajuntament va cobrar tot el lloguer per endavant el dia 2 de setembre. 9. El fabricant de tabacs Blacklung, molt sensibilitzat per les qestions d'esport i de salut, es va oferir com a patrocinador de I'equip. Blacklung es va fer crrec de moltes despeses de I'equip (per a roba, etc.), que d'aquesta manera van quedar fora de la comptabilitat del club. A ms, el patrocinador va signar un contracte pel qual es comprometia a donar 100,000 per cada partit jugat a casa a canvi del dret de collocar publicitat a l'estadi. El pagament d'aquests diners s'efectuaria cada deu partits. 10.A partir del mes d'agost es van vendre abonaments que donaven dret a accedir a l'estadi per a tots els partits jugats a casa de la temporada 20X0-X1. El darrer abonament es va vendre el 17 d'octubre. El quadre A recull el llibre auxiliar "Venda d'abonaments". 11.En els vuit partits que es van jugar a casa l'any 20X0 tamb es van vendre moltes entrades lliures. El quadre B recull el llibre auxiliar "Venda d'entrades lliures". 12.Una altra font d'ingressos per al F.C. Aurora era la venda de begudes durant els partits jugats a casa. El quadre C recull el llibre auxiliar "Consumicions". Es demana: 1. Fes els assentaments corresponents al 20X0 al Llibre Diari i passa'ls al llibre Major. (Situant-se en el dia 31 de desembre de 20X0) 2. Calcula els ajustaments, posa'ls al Llibre Diari i passa'ls al Llibre Major. 3. Prepara un balan de comprovaci. 4. Tanca els comptes transitoris i prepara el compte de resultats i el balan final.
ANNEXOS. Quadre A. Llibre auxiliar Venda dabonaments Setmana 19/08 a 25/08 26/08 a 01/09 02/09 a 08/09 09/09 a 15/09 16/09 a 22/09 Nombre dabonament 4,785 7,023 3,415 2,689 2,333 En 2,178,280 3,190,930 1,569,350 1,230,430 1,046,370

143
23/09 a 29/09 30/09 a 06/10 07/10 a 13/10 14/10 a 20/10 Total 1,988 564 103 24 22,924 869,560 253,650 50,350 11,080 10,400,000

Quadre B. Llibre auxiliar Vendes Entrades Lliures Partit del 09-set 16-set 23-set 14-oct 28-oct 11-nov 25-nov 09-des Total Nombre dentrades 12,342 14,531 17,023 16,518 17,159 15,847 16,578 16,983 126,981 En 346,240 461,770 500,850 507,590 455,220 472,890 502,970 492,470 3,740,000

Quadre C. Llibre auxiliar Consumicions VENDES Ingrs Cost mercaderies (en ) (en ) 12,440 25,410 38,250 35,420 38,460 32,010 37,890 40,120 260,000 9,080 18,450 26,870 24,490 25,110 22,400 25,110 28,490 180,000 COMPRES Data pagament 07-oct 14-oct 21-oct 12-nov 26-nov 09-des 23-des 07-gen

Data

Data lliurament 07-set 14-set 21-set 12-oct 26-oct 09-nov 23-nov 07-des Total

09-set 16-set 23-set 14-oct 28-oct 11-nov 25-nov 09-des Total

Cost mercaderies (en ) 36,300 20,210 25,550 23,870 24,050 26,110 23,910 30,000 210,000

Soluci 7.9

144

8. COMPTABILITZCI DE TRANSACCIONS BSIQUES

Continguts del tema: 8.1 8.2 8.3 8.4 8.5 Comptabilitzaci dimmobilitzats Comptes a cobrar i a pagar Prstecs bancaris Despeses de personal Exercicis relacionats

Aquest tema introdueix a lestudiant les operacions bsiques en el desenvolupament de la vida de lempresa. Les transaccions exposades en aquest captol, a ms, serveixen de marc introductori de conceptes ms generals i mostra algunes metodologies de comptabilitzaci a travs de diferents casos concrets. Finalment, la comptabilitzaci daquest tipus de transaccions suposa un resum de conceptes que sha vist al llarg del llibre. Aix doncs, aprendrem la importncia dels assentaments dordre i aplicarem els diferents principis comptables.

8.1.

Comptabilitzaci dimmobilitzats.

DENIFICIONS
Els actius immobilitzats sn bns i serveis adquirits per lempresa per a ser utilitzats, no per vendre als clients. Per la mateixa ra, es preveu que estiguin a lempresa ms un any, o un temps superior al del cicle comptable. Sn inversions que configuren lestructura patrimonial de lempresa i transcendeixen el perode anual. Des duna perspectiva jurdica els immobilitzats representen la garantia ms slida daval de lempresa. Es pot concloure que els actius immobilitzats tenen una caracterstica comuna de permanncia dins lempresa. No obstant, encara que els immobilitzats apareixen al balan de situaci, les despeses que aquests generin, o el seu consum, formen part de les despeses del perode i per tant, es registren al Compte de Prdues i Guanys. Per tant, el Balan de Situaci reflecteix el valor dels actius immobilitzats no consumits, que sespera que continun generant beneficis futurs per a lempresa. Els actius immobilitzats es poden classificar en: Actius intangibles: sn elements que no tenen caracterstiques fsiques o tangibles, com els acords, contractes, o drets que donen beneficis a lempresa. Els exemples ms tpics sn: patents, marques, noms comercials, franqucies, fons de comer, programes informtics... Actius tangibles: elements fsics que es poden veure i tocar, com els terrenys, edificis, maquinria, installacions i mobiliari. Despeses amortitzables o a amortitzar: sn despeses que no es consideren despesa del perode en el moment en qu es produeixen. Es capitalitzen com un actiu, sactiven, i passen al compte de resultats mitjanant una amortitzaci directa. Aquest tipus

145 dactius sn les despeses de recerca i desenvolupament de productes, despeses dinici de negoci, despeses de constituci del primer establiment, ... Inversions financeres a llarg termini: Sn inversions en actius financers, com accions, obligacions o bons, per un perode superior a un any.

ADQUISICI DIMMOBILITZATS
Quan sadquireix un immobilitzat, sha de comptabilitzar a cost dadquisici, que inclou totes les despeses necessries per a qu lactiu estigui disponible. No obstant, lactiu immobilitzat es pot haver comprat a lexterior de lempresa, o es pot haver construt o produt per la mateixa. Si lactiu immobilitzat es compra a lexterior: El cost dadquisici, inclou: el preu de la factura, les despeses de transport, les despeses dinstallaci i posta a punt i qualsevol altra despesa necessria per a qu limmobilitzat estigui disponible. Els interessos pagats com a motiu de la compra tamb formaran part del cost dadquisici, sempre que la posada en marxa superi ms dun any. Si lactiu immobilitzat el construeix la prpia empresa, el cost dadquisici fa referncia a les despeses de personal i material necessries per a la producci del mateix, aix com la part raonable de les despeses dadministraci i generals. Els interessos que superin a un any, si es necessari demanar un prstec per a la fabricaci, tamb seran inclosos.

Es pot concloure doncs, que el criteri general per establir el preu dadquisici dels actius immobilitzats es basa en: El import de la factura, inclosos els impostos i aranzels acordats. La factura pot efectuar-se dins la prpia empresa, i aleshores comprendr totes les despeses necessries per a la producci de lactiu, s a dir, el cost de producci. Les despeses necessries fins a la posada en marxa de lactiu, en qesti de transport, assegurana, installaci, inspecci... Si lactiu s finanat amb deute extern (passiu), es poden incloure les despeses financeres fins a la posada en funcionament de lactiu, sempre i quan es trigui ms dun any.

Com a cas especfic, s bo assenyalar que en el cas en qu sadquireix una construcci, sha de comptabilitzar de manera separa ledifici i el terreny.

DEPRECIACI I AMORTITZACIONS
Com es va comentar en captols anteriors, la compra dactius suposa el dret dobtenir els beneficis futurs dels mateixos actius al llarg de la seva vida til. La firma utilitza els actius immobilitzats a cada perode, i per tant, simputa una part del cost de lactiu a cadascun dels perodes, com un cost del servei rebut per lactiu. Lamortitzaci dels actius fa referncia a aquesta distribuci sistemtica del cost dun actiu en els diferents anys de la seva vida til. Els actius que es deprecien o samortitzen sn la majoria de bns materials i immaterials com la maquinria, les installacions, els edificis, les patents i les marques. s molt important recordar

146 per, que els terrenys i els actius en construcci no samortitzen, ja que conceptualment tenen una vida til infinita. Daltra banda, tamb hi ha un cert sanejament dels actius, que seria lamortitzaci de les despeses amortitzables, com les despeses de constituci.

Clcul de la amortitzaci
A continuaci es defineixen alguns conceptes rellevants pel clcul de lamortitzaci de bns immobilitzats: a. Base per Amortitzaci: Valor a amortitzar. Seria el preu dadquisici de lactiu menys el valor residual, que s el import estimat que tindr limmobilitzat al final de la seva til. Si, en algun cas, es produs un increment de valor de lactiu, sha dafegir al valor a amortitzar. En el cas del valor residual, la idiosincrsia dels actius condiciona el seu valor residual. Per exemple, hi ha actius molt especfics que costen molt de revendre i per tant, lempresa ha de tenir en compte aquestes caracterstiques. Altres actius, en canvi, sn drets que expiren en un moment determinat, i per tant, en finalitzar el contracte, el valor residual s zero. En contraposici, altres actius intangibles referits al fons de comer poden tenir un valor considerable i quan, per exemple, una empresa compra una altra, pot estar pagant una important quantitat en concepte de marca, nom comercial, imatge o cartera de clients. b. Vida til: Estimaci del perode de temps en el qual samortitza lactiu. Lestimaci pot resultar fora difcil, degut a la seva incertesa, ja que lobsolescncia dalguns actius ve donada per factors externs, de la mateixa manera que al llarg de la vida de lactiu, els canvis en el procs productiu poden allargar o escurar la vida til estimada. Per aquesta ra, es recomana una constant revisi daquesta variable. Les raons que determinen la vida til dun actiu sn: aquelles relacionades amb ls o inactivitat de lactiu, que fa envelleixi fsicament, i la obsolescncia, sigui tcnica (quan un actiu perd valor degut a canvis tecnolgics que fa que hi hagi substituts i alternatives millors que el b en qesti, o econmica (que seria quan lactiu tot i estar en bones condicions perd el seu poder de generar beneficis a lempresa, perqu ja no s til en el procs productiu, per exemple, quan una empresa deixa de fabricar un producte en concret per falta de demanda). c. Mtodes damortitzaci: Metodologia que sistemticament distribueix el import de lactiu menys el valor residual en els diferents anys de vida til estimada. Ms endavant es tracten els mtodes damortitzaci ms rellevants. d. Comptabilitzaci de lamortitzaci: Per tal de que lamortitzaci dels actius quedi reflectida a la comptabilitat de lempresa, hi ha dos mtodes: el mtode directe, que sutilitza noms en lamortitzaci de les despeses amortitzables; i el mtode indirecte, el qual, sutilitza per a tot els actius immobilitzats que shan damortitzar.

147 Exempl e 8.1 La segent figura serveix com a exemple per mostrar les diferncies entre un mtode i laltre. Lexemple mostra un ordinador, a un preu dadquisici de 4.250, amb un valor residual al final de la seva vida til, estimada en 4 anys, de 250. Segons el mtode damortitzaci lineal, cada any lempresa ha de pagar 1.000 en concepte de despesa damortitzaci.

Figura 8. 14 Exemple sobre la comptabilitzaci de l'amortitzaci.

Mtode directe: Si sutilitza el mtode directe, en el balan de situaci, lamortitzaci es reflexa directament en el compte de lactiu, i en el compte de resultats sanotar la despesa damortitzaci de cada any, que ser una despesa dexplotaci.
1. 2. 3. 4. Deure 1.000 1.000 1.000 1.000 Despeses damortitzaci Despeses damortitzaci Despeses damortitzaci Despeses damortitzaci Descripci a a a a Immobilitzat Immobilitzat Immobilitzat Immobilitzat Haver 1.000 1.000 1.000 1.000

Mtode indirecte: En el mtode indirecte, al balan hi haur un compte dactiu, amb el preu dadquisici del mateix, i un contra-compte dactiu, que correspondr a la Amortitzaci Acumulada de lactiu immobilitzat, s a dir, la suma de les amortitzacions dutes a terme des del moment de ladquisici. El compte de resultats, cada any presentar una despesa damortitzaci. El valor comptable de lactiu en cada moment ser igual al preu dadquisici menys la suma de les amortitzacions acumulades.

148

1. 2. 3. 4.

Deure 1.000 1.000 1.000 1.000

Despeses damortitzaci Despeses damortitzaci Despeses damortitzaci Despeses damortitzaci

Descripci a a a a

Amortitzaci Acumulada Amortitzaci Acumulada Amortitzaci Acumulada Amortitzaci Acumulada

Haver 1.000 1.000 1.000 1.000

Mtodes damortitzaci
La metodologia damortitzaci no serveix com a valoraci dels actius. La depreciaci i amortitzaci sn conceptes relacionats amb la reducci del valor dels actius, des del preu dadquisici pagat (o assignat) fins al seu valor residual. La despesa assignada a cada perode en concepte de depreciaci pot no estar relacionada amb la prdua real del valor, i noms pretn establir una assignaci raonable dels costos dels immobilitzats. Com la figura segent mostra, la principal diferncia entre els mtodes damortitzaci rau en la distribuci de les quotes, i de si es paga ms al principi de la vida til de lactiu, o de manera lineal a llarg dels anys. La tria del mtode damortitzaci dependr, a part de les caracterstiques dels actius, dels interessos de lempresa en termes dimpostos, i de la situaci financera que vulguin reportar en aquell moment. No obstant, les normes comptables exigeixen que la tria sigui constant i consistent en el temps.

Figura 8.15. Mtodes d'amortitzaci. .

a. Mtode lineal: Distribueix el valor a amortitzar de forma regular sobre la vida til del b. En el primer i el darrer any, el import de la despesa damortitzaci anual a considerar shaur dajustar al nombre de mesos reals dutilitzaci de lactiu.

149 b. Mtode segons lactivitat realitzada: Sutilitza quan un actiu no sutilitza uniformement al llarg del temps, sin qu sutilitza ms en uns perodes que en altres, de manera rellevant.

Com veiem, aquest mtode permet conixer la despesa en funci de les hores, i per tant, es podr assignar una despesa diferent segons les hores que shagi utilitzat un actiu. En aquest cas, pel primer i el darrer any, el import de la despesa sha de calcular pel nombre de mesos que lactiu ha estat realment utilitzat.

c. Amortitzaci accelerada: i. Mtode de la suma de dgits: Sutilitza quan la capacitat de generar beneficis disminueix al llarg del temps, sigui perqu lactiu perd precisi, productivitat, necessitat ms reparacions... Aleshores, lamortitzaci s ms gran en els primers anys i menor en els darrers anys. Sutilitza per tant un import constant que decreix en el temps.

El procediment consisteix a saber el nombre danys que queden a principis del primer any, dividit per la suma de tots els dgits, un per a cada any. Per exemple, si la vida estimada de lactiu s de 5 anys, la suma de tots els dgits ser igual a = 1+2+3+4+5 = 15. A partir daqu,

En aquest cas, com en lanterior, pel primer i el darrer any, el import de la despesa sha de calcular pel nombre de mesos que lactiu ha estat realment utilitzat. ii. Mtode del percentatge sobre el valor pendents o de saldo creixent: Aquest procediment saplica duplicant el percentatge resultant daplicar el mtode lineal i multiplicant el percentatge resultant pel valor comptable del principi del perode. En aquest cas, com en lanterior, pel primer i el darrer any, el import de la despesa sha de calcular pel nombre de mesos que lactiu ha estat realment utilitzat.

Exempl e 8.2 PAQUET RPID s una empresa que sacaba de constituir, i t els segents elements que integren el seu immobilitat tcnic material. Es construeixen els quadres damortitzaci dels anteriors immobilitzats, emprant el mtode damortitzaci lineal.

150 1. Un edifici, amb un cost de 200.000, amb una vida til estimada de 40 anys, assentat sobre un terreny valorat en el 20% del preu total del conjunt. (noms abasteix els primers i ltims anys)

Any 1 2 3 39 40

Valor 200.000 196.000 192.000 48.000 44.000

Quadre damortitzaci: Quota 4.000 4.000 4.000 4.000 4.000 4.000 8.000 12.000 156.000 160.000

Amortitzaci Acumulada

Valor Net Comptable 196.000 192.000 188.000 44.000 40.000

2. Una mquina de fer paquets, que va costar 40.000, amb una vida til estimada de 5.000 hores de treball repartides entre 5 anys, de forma que el primer any es consumir el 40% de la capacitat, el segon un 25% , el tercer un 15%, el quart un 12% i el cinqu la resta. El valor residual estimat de la mquina s de 2.000

Any 1 2 3 4 5

Valor 40.000 24.800 15.300 9.600 5.040

Hores 2.000 1.250 750 600 400

Quadre damortitzaci: Quota anual 9.500 5.700 4.560 3.040 15.200 15.200 24.700 30.400 34.960 38.000

Amortitzaci Acumulada

Valor Net Comptable 24.800 15.300 9.600 5.040 2.000

3. Dues camionetes, per al repartiment de paquets, amb un cost unitari de 20.000 i un rendiment calculat de 200.000km durant la seva vida til que sestima s de quatre anys, a ra de 60.000 km els dos primers i 40.000 els dos ltims. Sespera obtenir de la venda de cadascuna de les camionetes 1.000 en acabar la vida activa.

151
Quadre damortitzaci: Quota anual 5.700 5.700 3.800 3.800 5.700 11.400 14.200 19.000

Any 1 2 3 4

Valor 20.000 14.300 8.600 4.800

Km 60.000 60.000 40.000 40.000

Amortitzaci Acumulada

Valor Net Comptable 14.300 8.600 4.800 1.000

AJUSTAMENTS
Els actius immobilitzats requereixen ser ajustats en cas que es produeixi alguna reparaci, manteniment o algun tipus de millora. Sespera que els immobilitzats sempre estiguin en bones condicions de funcionament, aix doncs, les reparacions seran aquelles despeses desprs duna avaria o accident, i les despeses de manteniment tindran un caire rutinari, com engreixar, pintar o altre tipus dajustaments. Totes dues despeses sn despeses del perode en qu en produeixen i per tant, queden reflectides a les despeses dexplotaci. Es pot esperar que de manera regular, els actius necessitin dalgun tipus de reparaci o manteniment, de manera que s usual que lempresa faci alguna provisi que prevegi una despesa futura daquest caire. Les millores sn aquelles mesures que fan que un actiu funcioni millor que abans, sigui perqu es fa ms productiu o perqu augmenta la seva vida til, com per exemple, en la renovaci dun edifici, la reconstrucci duna mquina dembalar per tal daugmentar la capacitat. Aquest tipus de millores generalment es capitalitzen, s a dir, suposen un augment en el valor comptable de lactiu i per tant, suposen una revisi del quadre damortitzaci de lactiu fins al moment.

VENDA O BAIXA DUN IMMOBILITZAT

Finalment, lempresa haur de donar de baixa limmobilitzat quan sacabi la vida til del mateix, de manera que es deixi de reflectir en el balan perqu ja no sespera que generi beneficis futurs per lempresa. Un altre cas s quan es venen els actius abans dacabar la seva vida til. Aix significa que, generalment sobt un benefici o una prdua, que seria la diferncia entre el preu de venda i el valor comptable net en el moment de la venda. Aix doncs, Si hi ha benefici:
Deure Amortitzaci Acumulada Caixa, Bancs o Deutors Descripci a Actiu immobilitzat Benefici per venda dimmobilitzat Haver

Si hi ha una prdua:

152
Deure Descripci Amortitzaci Acumulada Caixa, Bancs o Deutors a Prdua per venda dimmobilitzat Actiu immobilitzat Haver

Bsicament, abans de comptabilitzar la venda al llibre diari, sha dactualitzar lamortitzaci acumulada fins al moment, sha de registrar lentrada de diners procedent de la venda i cancellar lactiu venut, que ja no forma part del patrimoni de lempresa. A ms, sha de comptabilitzar si la diferncia entre el valor de lactiu immobilitzat i el diners ingressats, s positiva o negativa. Si s positiva, haurem tingut un benefici degut a la venda i abonarem un compte dingrs per a tal cosa. En cas contrari, el compte ser una prdua i per tant, shaur de carregar a un compte de despesa.

Exempl e 8.3 TRANSPORTS DARAG s una empresa dedicada al transport de tota classe de mercaderies. Disposa duna flora de 7 vehicles, dels qual un t una antiguitat de 9 anys, motiu pel qual lempresa decideix reemplaar-lo. Sha trobat un comprador dispost a pagar 3.500 per aquest vehicle. Havia costat 75.000 dels quals quedava per amortitzar 15.000. Un cop venut el vehicle antic, lempresa va comprar un vehicle ms modern, ms rpid i amb major capacitat de crrega. El preu de compra del nou vehicle ha estat de 127.000, i sha pagat 20.000 a travs dun xec bancari i per la resta saccepten 24 lletres de venciment mensual, durant els propers 24 mesos. Vehicle: Preu dadquisici Amortitzaci Acumulada Valor net comptable 75.000 (60.000) 15.000

Deure 60.000 3.500 11.500

Descripci Amortitzaci Acumulada Deutors Prdua venda dimmobilitzat a

Haver

Elements de transport

75.000

La venda del vehicle genera una prdua per lempresa, ja que el preu de venda i lamortitzaci acumulada no iguala el preu dadquisici del mateix en el seu moment de compra, fa 9 anys.

153
Deure 127.000 Descripci Elements de transport a Bancs Efectes a pagar a c/t Efectes a pagar a ll/t 20.000 53.500 53.500 Haver

La compra del nou vehicle genera tres comptes, en funci de la forma de pagament del mateix: un part que es realitza en efectiu, i 24 lletres de canvi, de igual import, de manera que la meitat es pagaran en el curt termini i la resta, en el llarg termini.

8.2.

Comptes a cobrar i a pagar.

En la comptabilitzaci dels cobraments i els pagaments que t lempresa a partir de la seva activitat, i de les diferents vendes i compres efectuades, es poden donar diferents situacions. La realitat ens diu que no sempre les vendes es cobren en el moment en qu es produeixen, i per tant hi ha una sries de comptes que han de representar aquests drets de cobrament de lempresa fins al moment que es cobri. De la mateixa manera que lempresa pot efectuar una compra i pagar-la en un temps determinat. Tamb s cert que pot haver una part de les vendes a crdit, que per la ra que sigui no es puguin arribar a cobrar. Daquesta situaci dinsolvncia dels nostres clients i dimpagaments per la venda de productes o serveis ja realitzats, la comptabilitat ha de transmetre la imatge fidel de la situaci de lempresa en cada cas. DEFINICIONS Els comptes a cobrar sn drets de cobrament degut a lactivitat empresarial, per haver subministrat algun b o servei. Generalment es classifiquen com a part del realitzable de lactiu circulant. Alguns exemples sn les partides de clients, deutors, efectes a cobrar, administraci pblica deutors, interessos a cobrar, acomptes als provedors o acomptes al personal, s a dir, tots aquells agents que poden contraure un deute amb lempresa. Deutor: fa referncia a aquell que deu diners a lempresa. Efectes a cobrar: El deute degut a una venda, es pot materialitzar en un document mercantil subjecte a la legislaci vigent, anomenat lletra de canvi. La lletra de canvi o efecte comercial especifica la obligaci del deutor a pagar el deute pendent en un moment futur determinat, anomenat venciment. Acompte als provedors: Pagaments fets per endavant per bns i/o serveis que es rebran posteriorment. Aquesta partida per fa referncia a un actiu no monetari ja que lempresa t el dret de rebre els bns perqu ja els ha pagat. Exemples dacomptes de provedors es van veure al tema anterior. De la mateixa manera, els comptes a pagar sn obligacions de pagament que lempresa t amb els seus diferents creditors, i per tant es classifiquen normalment a com a exigible a curt termini en el balan, ja que sn deutes amb una exigibilitat considerable.

154 Efectes a pagar: Com en el cas dels efectes a cobrar, per en aquest cas, la lletra de canvi ser el document mercantil que materialitzi el deute pendent, que obliga al deutor (lempresa) a pagar-lo en el seu venciment, especificat a la lletra de canvi. Creditor: Els diferents agents a qui lempresa deu diners. Acompte de clients: Pagaments rebuts per endavant per bns i/o serveis que es lliuraran posteriorment, i que per tant, lempresa t lobligaci de lliurar-los en el futur. s un passiu no monetari, i generalment, a curt termini. Tamb es va tractar al tema anterior.

COMPTABILITZACI Encara que s una situaci que sespera que no passi, lempresa ha de ser conscient de les probabilitats dimpagament derivades de la venda a crdit. A continuaci sanalitzen els diferents escenaris de la negociaci defectes a cobrar, com lempresa actua en cada moment, i com la comptabilitat ho ha de reflectir alhora.

Figura 8.16. Efectes a cobrar.

Primerament, quan lempresa ven a crdit t un dret de cobrament sobre el client. Aquest efecte a cobrar tamb suposa un risc de crdit, ja que sempre hi ha una possibilitat de que el client no pagui. Daix sen diu la morositat del client. En aquest moment, lempresa pot decidir girar una lletra de canvi, per tal de tenir una evidncia escrita del dret de cobrament. El client normalment laccepta, per certificar que pagar el deute pendent en un moment determinat preestablert. Realment, els dos comptes, tant el de clients com lefecte comercial a cobrar, sn comptes del realitzable de lactiu circulant, per per lempresa un t avantatge important respecte laltre. Si el client accepta la lletra immediatament desprs del moment de la venda, lassentament ser simple(1), sin es traspassar el compte de clients a efectes comercials a cobrar(2):

Deure (1) Efectes a cobrar

Descripci a Vendes

Haver

155

Deure (2) Clients

Descripci a Efectes a cobrar a Clients Vendes

Haver

A partir daquest moment i de la formalitzaci del dret de cobrament, lempresa ha desperar al venciment per poder descomptar la lletra. Aquest procs sanomena gesti de cobrament.

Gesti de cobrament

No obstant, arribat el venciment de la lletra de canvi, el client pot pagar o no, encara que hagus signat lefecte comercial. a. En el cas favorable de que el client pagui al venciment, lempresa comptabilitza lentrada de caixa i es cancella la lletra:
Deure Bancs a Efectes a cobrar Descripci Haver

Es pot concloure que aquest procs, tot i els diferents passos i comptes emprats, s fora senzill, ja que sn fet permutatius, que finalment acaben en el cobrament, sense recrrec, del deute. b. En el cas desfavorable que el client no pagui, sobre un nou compte anomenat efectes impagats, per reflectir la nova situaci: Deur e Efectes impagats a Efectes a cobrar Descripci Haver

Si arribat el venciment, el deutor no paga, lefecte a cobrar passa a ser un efecte impagat. Tot i aix s fcil que lempresa dui a terme una srie de moviments per tal de saber si finalment no es cobrar lefecte o si, daltra banda, hi ha possibilitat de renegociar la lletra de canvi amb el deutor per cobrar-la ms endavant, o parcialment.

Descompte bancari Les lletres de canvi permeten a lempresa per el cobrament del deute abans de la data de venciment de les mateixes, mitjanant un descompte bancari. Daquesta manera, el banc

156 anticipa limport de la lletra fins al venciment per a canvi sol cobrar uns interessos i comissions a lempresa. No obstant, generalment el banc no assumeix el risc de crdit dels clients, sin que noms anticipa el import del deute fins al venciment de la lletra. Per aix, en cas que el client no pagui, haver descomptat la lletra tindr efectes negatius per lempresa, ja que lempresa haur incorregut en certs costos sense rebre cap compensaci, com veurem a continuaci.

Figura 8.17. Funcionament dun descompte bancari, abans del venciment duna lletra de canvi. .

Com la figura 8.4. mostra,desprs de vendre a crdit al client (1), i que aquest accepti la lletra de canvi (2), lempresa pot descomptar la lletra al banc (3), el qual anticipar els diners fins al venciment (4). La comptabilitat de lempresa, doncs, quedaria de la segent forma:

Deure (4) Efectes descomptats

Descripci a Bancs Serveis bancaris (comissions) (despesa dexplotaci) Inters per descompte defectes (despesa financera) a Deutes per efectes descomptats Efectes a cobrar

Haver

Primer, lefecte a cobrar passa a ser un efecte descomptat, perqu lhem descomptat al banc. Aqu es posa de manifest el fet que descomptar un efecte no s el mateix que cobrar definitivament lefecte, ja que el banc no assumeix el risc dimpagament, de manera que el descompte defectes s quelcom un finanament a curt termini.

157 A la vegada, el descompte bancari genera uns Deutes per efectes descomptats, que es tradueixen en les comissions (que sn despeses dexplotaci) i els interessos per realitzar el descompte (aquests ltims sn una despesa financera) i finalment, el import net que rebem per part del banc (que recordem ser un deute que lempresa haur contret amb el banc). Per tant, el descompte bancari t un efecte sobre el net patrimonial de lempresa, ja que el fet s modificatiu (segons la teoria de la propietat 4). Un cop arribada la data determinada, el banc presentar la lletra al client i exigir el import corresponent (5). Normalment el client cancellar el deute amb el banc (6). Simultniament, lempresa podr donar de baixa el compte defectes descomptats (que era un compte dactiu) i els deutes per haver descomptat lefecte. La segent figura mostra de forma esquemtica els diferents moviments a travs del llibre major:

Figura 8.18. Comptabilitzaci del descompte bancari dun efecte a cobrar. .

Figura 8.19. Resoluci del descompte bancari si el client paga al venciment.

4

Per recordar la teora clssica i la moderna sobre la classificaci de les transaccions comptables podeu tornar al tema 3, el mtode comptable.

158
.

Com sha comentat, per, es pot donar el cas que arribat el moment, el client o deutor no pagui al banc el import de la lletra de canvi. Aleshores, es donaria la mateixa situaci de la figura 8.6., s a dir, lempresa incorreria en les despeses relacionades amb el descompte bancari per, el banc, en no rebre el import per part del deutor, exigir a lempresa que retorni el prstec en qu havia incorregut per descomptar lefecte comercial de forma anticipada. Daquest fet, tamb sorgeixen despeses pels serveis bancaris prestats. Aix doncs, s la situaci menys desitjable, ja que afecta al patrimoni net de lempresa doblement de forma negatiu i no saconsegueix cobrar la venda a crdit. La figura 8.7. i lexemple segent aclariran aquest concepte:

Figura 8.20. Resoluci del descompte bancari si el client no paga al venciment.

Exempl e 8.4 VILAR Lempresa Vilar efectua una venda per import de 5.000, que el client paga al comptat en un 25% i per la resta es lliura una lletra de canvi amb venciment a 90 dies (1). Ateses les necessitats de liquiditat de lempresa, la lletra s descomptada en el Banc dels Pirineus (2). El banc descompta la lletra aplicant un tipus dinters del 11% anual i una comissi de 185 (3). En arribar al venciment, la lletra no s pagada, i el banc la retorna a Vilar, carregant unes despeses per la devoluci de 75 (4).
(1) Deure 1250 3.750 3.750 103,13 185 3.461,87 Descripci Caixa Efectes a cobrar a (2) (3) Efectes descomptats a Interessos pel descompte defectes Serveis bancaris Caixa a Deutes per efectes descomptats 3.750 Efectes a cobrar 3.750 Vendes 5.000 Haver

159 Els interessos pagats per haver descomptat la lletra al banc sn: 3.750 x 0,11 x (90/360)=103,13.

(4)

Deure 3.750 75 3.750

Descripci Deutes per efectes descomptats Serveis bancaris a Efectes impagats a Efectes descomptats Bancs

Haver

3.825 3.750

Lexemple anterior recorda una consideraci important: el descompte bancari t un cost, que sn les comissions i interessos cobrats per tal de poder disposar dels diners abans del venciment, per tamb suposa un cost haver descomptat la lletra de canvi i que el client no pagui, ja que el banc tamb sol carregar algun tipus de comissi per aquest fet. Per tant, no s igual descomptar un efecte que esperar al venciment, de la mateixa manera que suposa un cost que el client no pagui i lefecte shagus descomptat prviament.

Figura 8.21. Resum de la comptabilitzaci del descompte bancari.

160 VALORACI DELS COMPTES A COBRAR De la situaci anteriorment exposada en relaci als comptes a cobrar, les empreses acostumen a tenir mecanismes comptables per tal de preveure la prdua procedent de les vendes que no es cobren. Els comptes a cobrar, o la partida de clients, da referncia als drets de cobrament del deutor, en general deguts a la venda o serveis prestats. El cobrament es produeix, algunes vegades, desprs de la venda i per aix sutilitzen aquests comptes, que es poden utilitzar de diferents per a cada clients. La partida de Clients de Dubts Cobrament, s similar a lanterior per aqu lempresa ja est considerant els client que tenen, o poden tenir, dificultats en poder pagar els seus deutes. Daquesta manera lempresa pot establir diferncies entre els tipus de clients, i els seus comptes del realitzable, ja que es teoria sn comptes que es poden convertir en diner lquid per a lempresa duna forma relativament senzilla. La provisi per a insolvncies doncs, fa referncia al contra-compte de clients de dubts cobrament que recull el import del deute dels clients que lempresa estima que presenta dificultats en el seu cobrament. En el Balan de Situaci apareix com un compte a lactiu, per amb signe negatiu, restant el compte de Clients de dubts cobrament. Aix, lactiu emet una imatge ms real de la situaci de lempresa, segons el principi de prudncia5. A partir daquests comptes veurem que es poden generar diverses situacions: que lempresa tingui un deute de clients que definitivament sn incobrables, i lempresa no hagus realitzat cap mena de provisi al respecte; o b que la companyia hagus realitzat una provisi sobre un client que es declara definitivament incobrable. Deutes de Clients definitivament incobrables. Sense provisi Si un client no paga el deute que t pendent, i no sha dotat una provisi per insolvncies, lempresa ha de registrar una prdua en el compte de Prdues i Guanys per Deutes incobrables, que s una despesa dexplotaci:

Deure Prdua per deutes incobrables (Despesa dexplotaci)

Descripci

Haver

a Compte de resultats a

Clients Prdua per deutes incobrables

Referncia als principis comptables.

161 Si lempresa ja havia classificat el client com a un client de dubts cobrament, la situaci seria exactament la mateix, tret del fet que aleshores sha dabonar el compte corresponent:

Deure Clients de dubts cobrament

Descripci

Haver

a Prdua per deutes incobrables (Despesa dexplotaci) a Compte de resultats a

Clients

Clients de dubts cobrament Prdua per deutes incobrables

Provisions per insolvncies Les provisions per insolvncies, per tant, tracten de preveure la situaci final en cas de que el client sigui incobrable. En el moment en que es tenen dubtes raonables de que un client tindr dificultats per pagar un deute, per exemple, que entri en suspensi de pagaments; lempresa pot reclassificar el deute (1) i reduir el compte de resultats dotant una provisi per a insolvncies per limport del deute (2). Aix, si finalment no paga, la prdua per deutes incobrables ja estava prevista per lempresa, i pot anticipar aquesta despesa.

Deure (1) Clients de dubts cobrament

Descripci

Haver

a (2) Dotaci a la provisi per a insolvncies (despesa dexplotaci) a

Clients

Provisi per a insolvncies (contra-compte actiu)

Deutes de Clients de Cobrament Dubts definitivament incobrables. Amb provisi Per un criteri de prudncia, aquest cas seria ms recomanable que lanterior, ja que un cop donat el impagament del deute, aquest ja no afecta tant a lempresa, doncs ja estava previst. Comptablement s que hi ha diversos canvis. Duna banda, sha de cancellar el compte de Clients de Cobrament Dubts i registrar la prdua per deutes incobrables (3). Finalment, per tal dabonar el contra-compte dactiu, doncs ara ja no s una provisi sin una prdua real, es crea una desdotaci o ajustament a partir del compte de Ingrs per excs de provisi, i aix no es comptabilitza doblement la prdua.

162
Deure (1) (2) Descripci Clients de dubts cobrament a Clients Dotaci a la provisi per a insolvncies (despesa dexplotaci) a Provisi per a insolvncies (contra-compte actiu) Prdua per deutes incobrables a Clients de dubts cobrament Provisi per a insolvncies a Ingrs per excs de provisi (ingrs dexplotaci) Haver

(3)

(4)

Cobrament del deute pendent Com ja shavia insinuat anteriorment, la realitat tamb mostra que desprs dhaver considerat un client de dubts cobrament (1), i haver realitzat una provisi per a una possible insolvncia (2), s possible que el client acabi pagant el deute pendent, si ms no, una part del mateix. Aleshores, Tamb shaur de realitzar un ajustament del compte de provisi per a insolvncies, per amb un sentit ms positiu:

Deure (1) (2)

(3) (4)

Descripci Clients de dubts cobrament a Clients Dotaci a la provisi per a insolvncies (despesa dexplotaci) a Provisi per a insolvncies (contra-compte actiu) Caixa a Clients de dubts cobrament Provisi per a insolvncies a Ingrs per excs de provisi (ingrs dexplotaci)

Haver

Aleshores, es carregar el compte de disponible amb el import cobrat i a la vegada, anullar el compte de provisi per a insolvncies de la mateixa manera que el cas anterior, amb una partida dingrs per excs de provisi. Si noms es cobra una part del deute, aquesta mateixa previsi ens ajudar a comptabilitzar la prdua per la diferncia entre el deute i el cobrament final. Exemple 8.5 ROCASA, S.A. Lempresa Rocasa efectua una venda de 3.000 a una altra empresa (TOMASA). Aquest import inclou unes despeses de transport de 100 que sn a crrec del client. La venda sacorda liquidar en quatre mesos. Al finalitzar el segon mes lempresa Tomasa es declara en suspensi de pagaments. Finalment i desprs de diverses gestions lempresa Tomara abona a Rocasa 2.100, quedant la resta com a definitivament incobrable.

163 En funci dels conceptes abans exposats, la comptabilitzaci de les operacions seria la segent:
(1) Deure 3.000 Descripci Clients a (2) 3.000 3.000 Clients de dubts cobrament a Dotaci a la provisi per a insolvncies a (3) 2.100 900 Caixa Prdues per crdits incobrables a (4) 3.000 Provisi per a insolvncies a Ingrs per excs de provisi 3.000 Clients de dubts cobrament 3.000 Provisi per a insolvncies 3.000 Clients 3.000 Vendes Caixa 2.900 100 Haver

8.3.

Prstecs bancaris

Al llarg daquest llibre hem pogut veure la composici del balan de situaci, dalgunes partides importants de lactiu i tamb del passiu. Arribats a aquest punt, saprofundeix en lexigible de lempresa. Per finanar les seves inversions, les empreses poden utilitzar els recursos propis de la mateixa, com s el capital subscrit i els beneficis retinguts al llarg dels exercicis comptables; i tamb pot recrrer al deute. Endeutar-se per comporta un cost, que sn els interessos que shauran de pagar per disposar dels recursos. Dins dels passius exigibles es troben els prstecs que les institucions financeres normalment donen a lempresa. Els prstecs es poden concedir a curt o llarg termini, i la diferncia noms rau en el termini de devoluci; si el prstec sha de tornar en menys dun any, ser un passiu corrent i si la devoluci sefectuar en un termini superior a un any, ser un passiu no corrent. La seva comptabilitzaci doncs, s interessant per tal de veure com afecta a la situaci patrimonial de lempresa tenir un prstec, i els interessos que aquest fet comporta, a banda del fet que sol ser una operaci fora realitzada per les empreses. A continuaci, es tractar el cas especfic dels prstecs bancaris a llarg termini, ja que s una mica ms complex que aquell a curt termini, ja que cada any que passa, sha de recalcular el deute pendent. El prstec rebut per les institucions bancries sanomena principal, i la devoluci del mateix, amortitzaci del prstec (per no t res a veure amb lamortitzaci dels immobilitzats). Contraure un prstec sol tenir despeses que fa que el import net del prstec rebut sigui inferior. A partir de lexemple segent es mostra les consideracions ms importants sobre els prstecs bancaris.

164 Exempl e 8.6 BELLATERRA, S.A. Una empresa, el dia 15 de setembre de 2012 sollicita un prstec a dos anys al seu banc, que li s atorgat en data 1 doctubre de 2012. El import del prstec s de 20M a un tipus dinters del 12% anual. El pagament dels interessos s semestral, els dies 1 dabril i l1 doctubre. Seguidament, es procedeix a redactar els assentaments corresponents:

1. El dia 15 de setembre de 2012, no es fa cap anotaci, ja que comptablement hi ha cap canvi. 2. L1 doctubre, el disponible de lempresa augmenta degut a la recepci del prstec (dades en euros):
20 M Caixa a Prstecs a llarg termini 20 M

3. El 31 desembre de 2012, lempresa no ha de pagar encara els interessos dels prstec, per aquests shan generat, i per tant, lempresa els ha de contemplar i comptabilitzar. Els interessos sn un 12% anual del import del prstec, per tant per calcular el import mensual dels interessos:

Els interessos han meritat durant 3 mesos, per tant, la despesa dinteressos ascendeix a 600.000. La partida dinteressos a pagar s un compte de passiu corrent, que mostra lobligaci futura de lempresa de pagar aquests interessos que ja shan generat:
600.000 Despeses dinteressos a Interessos a pagar 600.000

4. L1 dabril de 2013, ser el primer moment en qu shan de pagar els interessos. Per tant, duna banda cancellem la partida de passiu que fa referncia als interessos generats i no pagats dels mesos de lany 2012, i duna altra, carregarem els interessos que shan generat des del tancament dels comptes el 31 de desembre:
600.000 Despeses dinteressos 600.000 Interessos a pagar a Caixa 1.200.000

5. L1 doctubre es pagarien els interessos que fan referncia al semestre comprs entre labril i loctubre (200.000/mes x 6 mesos = 1.200.000)
1.200.000 Despeses dinteressos a Caixa 1.200.000

165 6. El 31 de desembre del 2013, passa el mateix que lany anterior, que shan generat uns interessos que no shan de pagar, per com els comptes shan de tancar, shan de comptabilitzar com a interessos a pagar. Posteriorment, els mesos dabril i octubre del 2014 seran iguals als del 2013, per l1 doctubre del 2014 sha de retornar el prstec i per tant, es cancella el compte:
600.000 Despeses dinteressos a 600.000 Despeses dinteressos 600.000 Interessos a pagar a 1.200.000 Despeses dinteressos a 20 M Prstecs a llarg termini a Caixa 20 M Caixa 1.200.000 Caixa 1.200.000 Interessos a pagar 600.000

Aquest exemple s til per destaca certs punts importants dels prstecs bancaris. Com hem vist, el principal del prstec, es torna al final del termini del mateix. Lamortitzaci del prstec fa referncia als interessos que shan de pagar pel fet dhaver pogut disposar dels diners. Tamb es posa de manifest que pot ser que en un moment determinat, els interessos generats (o meritats) poden no coincidir amb els interessos pagats al banc. El tipus dinters simple En aquesta assignatura noms sestudia el tipus dinters simple, que es caracteritza per pagarse un cop ha passat el perode, s a dir, a venciment, i perqu els interessos no generen ms interessos, s a dir, no hi ha una reinversi del interessos, fet que faria que samortitzs el prstec abans. Aix doncs, el tipus dinters simple pot ser anual, semestral, bimestral, mensual, diari, etc., en funci del contracte amb el banc. Parallelament, es pactar cada quan es paguen aquests interessos. I ser aleshores quan sha de computar la part corresponent dels interessos a pagar, en funci del percentatge pactat i de la periodicitat del pagament. Com a lexemple, anterior, el tipus dinters que imposava el banc era del 12% anual, per lempresa pagava semestralment, i per tant, es calculaven els interessos de cada mes (dividint el 12% entre 12 mesos) i multiplicant pel nombre de mesos que havia transcorregut. Exercici 8.1 Lempresa SUBIRATS I BARRIL S.A. el dia 15 de setembre de 20X1, sollicita un prstec que li s atorgat en data 1 doctubre del mateix any. Caracterstiques del prstec: Import Tipus dinters Perode damortitzaci: Pagament dinteressos: Primer venciment dinteressos: 40.000 6% anual 4 anys, es retorna tot el capital al final del perode damortitzaci. Trimestral 2 de gener de 20X2

166 Es demana: Redactar els assentaments corresponents a les segents dates.: 15 de setembre, 1 doctubre de 20X1 i 2 de gener del 20X2 Soluci 8.1

8.4.

Despeses de personal

Una despesa molt tpica de les empreses sn les despeses de personal. A ms, aquest tipus de despesa ens permet veure com una despesa pot tenir procedncies diferents i s important anotar-les de manera correcta. Les despeses de personal es troben al compte de prdues i guanys, i estan constitudes bsicament pels sous i salaris, la part de la seguretat social a crrec de lempresa i altres despeses socials. Sous i Salaris: Import brut dels Sous i Salaris. Inclou la retenci a compte de limpost sobre la renda i la seguretat social a crrec del treballador, tots dos retinguts per lempresa. Salari net: s el salari percebut pel treballador, un cop descomptat el impost sobre les persones fsiques (IRPF) i la Seguretat Social a crrec del treballador. Seguretat Social a crrec de lempresa: La contribuci de lempresa a la Seguretat Social. Altres despeses socials: Altres despeses que lempresa t referides als treballadors, per exemple: vestuari, menjador, sistemes de pensions privats o assistncia sanitria. Lempresa per tant, incorre en unes despeses en referncia al personal que aquests no perceben directament, i per tant, la seva computaci s diferent.

Deure (1) Sou brut Sous i salaris (despeses de personal)

Descripci

Haver

Organismes de la Seguretat Social, creditors (passiu exigible) Hisenda Pblica, creditora (passiu exigible) (1) Caixa

Retencions

(2)
Contribuci empresarial a la S.Social

Seguretat Social a crrec de lempresa (despeses de personal) a Organismes de la Seguretat Social, creditors (passiu exigible)

167
(1)

Encara que sindiqui caixa, pot ser qualsevol partida de disponible, o tamb el compte de passiu de Remuneracions pendents de pagament, en el cas que no paguem immediatament als treballadors, convertint-se aix en una obligaci futura, i els propis treballadors, creditors de lempresa. s una partida de passiu perqu reflecteix una obligaci i perqu en el temps que transcorri fins el pagament, s similar a una font de finanament.

El llibre diari anterior mostra quins sn els destinataris del total de les despeses de personal. Duna banda, al primer assentament (1) es reparteix com sha comentat anteriorment el sou brut del treballador, que consisteix en: lIRPF que sha de pagar a Hisenda, i per tant, lempresa ns deutora; la Seguretat Social que correspon al treballador, que es deu a lorganisme de la Seguretat Social i finalment, la sortida de caixa que representa el sou net del treballador, que ser all que finalment cobrin els empleats. Si hi ha altre tipus de despeses socials, segurament hi haur una sortida de caixa, o algun compte que mostri la obligaci de pagament per serveis prestats. Daltra banda, lempresa tamb tindr un altre deute amb la Seguretat Social, per la part corresponent de la Seguretat Social del treballador que va a crrec de lempresa. De tota manera, aquest procediment es pot tamb comptabilitzar en un sol assentament, per en aquest cas, la partida de Organismes de la Seguretat Social, creditors, est fent referncia als dos tipus dobligaci que t amb lempresa (Seguretat Social a crrec de lempresa i a crrec del treballador):

Deure (1) Sous i salaris (despeses de personal) Seguretat Social a crrec de lempresa (despeses de personal)

Descripci

Haver

Organismes de la Seguretat Social, creditors (passiu exigible) Hisenda Pblica, creditora (passiu exigible) Caixa Bancs Bancs

(2)

Seguretat Social, creditora a Hisenda Pblica, creditora a

Finalment, lempresa haur de cancellar el deute amb els organismes pblics, la qual cosa suposa una reducci del patrimoni de lempresa, ja que sefectua mitjanant una sortida de caixa. Aix doncs, la despesa queda reflectida al compte de prdues i guanys, per posteriorment passa al balan, per tal de mostrar les obligacions de pagament i ms endavant, el pagament efectiu dels deutes.

168 8.5. Exercicis relacionats

8.5.1. Actius Immobilitzats Exercici 8.2 IMMOBILITZAT, TANGIBLES I INTANGIBLES: Identifiqui a quina rea comptable pertanyen els fets segents i/o casustiques que se li presenten: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. Els quadres per una galeria dart. Els quadres per a un museu. Les vaques per una central lletera. Les vaques per a un escorxador. El menjar de les vaques. Un camp de golf. Plantegi la problemtica del terreny, la gespa i el sistema de turons i de fosses. Els gossos guardians duns magatzems. Els lleons en un circ. Els arbres fruiters en una plantaci. La collita de taronges duna plantaci. Ladob dels tarongers. La realitzaci dun sistema de conduccions de regatge per a un conreu. Els camions per a una empresa de transports. Els camions per a un concessionari que els ven. Els terrenys per a una immobiliria. Per a un club de futbol: a. lestadi on es juga al futbol. b. la venda de les entrades per a un partit. c. un jugador de futbol.

Soluci 8.2

Exercici 8.3 PEGASUS PEGASUS, era un cami que es va adquirir el dia 1 d'abril de 20X0, per dedicar al transport de les mercaderies d'una empresa. Per a l'adquisici del cami calgu anar a Sucia a efectuar la compra i tramitar la importaci posterior. El valor del cami en factura era de 12,450 , incloent-hi els impostos suecs. Les despeses de viatge i dietes per a ladquisici van ser de 750 . Els aranzels duaners i despeses de tramitaci de la importaci en total van sumar 1,200 . Les despeses de transport eren a crrec de l'empresa venedora per les va fer efectives l'empresa compradora. lmport de la despesa 600 . Es va decidir que la vida til d'aquest immobilitzat seria de 5 anys i es va desestimar el valor residual. El dia 25 de novembre del 20X2, el cami es va espatllar i I'import de la factura de la reparaci va pujar a 630 , el pagament es va fer en efectiu.

169 Finalment, es va decidir vendre el cami, doncs ja amenaava una nova reparaci. La venda es va fer el dia 1 de maig de 20X3 i es va aconseguir un import lquid de 8,700 , que es van cobrar amb tres efectes amb venciment a 3 mesos, 1 any i 3 anys.
Es demana:

Redactar els assentaments comptables que corresponguin de les operacions anteriors. Soluci 8.3

Exercici 8.4 QUADRES DAMORTITZACI El dia 2 de gener de lany 20x3, una empresa ha adquirit una maquinria per 10,000 en la qual sestima un valor residual de 1,000 . La posta en funcionament sefectua el mateix dia i es considera que tindr una vida til de 3 anys. Es preveu que durant aquests tres anys, funcionar un total de 1,000 hores i produir 1,000,000 dunitats. Aquestes dades estan distribudes de la segent manera en els tres anys:
ANY 1 2 3 TOTAL HORES TRABALL / ANY 250 350 400 1,000 PRODUCCIO ANUAL 300,000 350,000 350,000 1,000,000

Es demana:

Construir els quadres damortitzaci i comptabilitzar en el llibre Diari, la despesa damortitzaci corresponent a lany 3, aplicant els segents mtodes: a) Mtode damortitzaci lineal. b) Mtode damortitzaci basat en lactivitat, en funci de les hores treballades i en funci de la producci obtinguda. c) Mtode damortitzaci decreixent per la suma de dgits. d) Mtode damortitzaci sobre el saldo decreixent (amb un coeficient igual a 2).

Soluci 8.4

170

Exercici 8.5 EMPRESA ABC El dia 1 de juliol del 20X0, lempresa ABC compra un cami per al transport de les mercaderies que fabrica per 50,000 , que acorda abonar en 3 mesos. La factura inclou despeses de transport per 3,500 i aranzels duaners per 6,500 . Decideix que la vida til daquest immobilitzat ser de 10 anys i que el mtode lineal damortitzaci s el ms adequat. El dia 31 de mar de lany 20X4 ven el cami per adquirir-ne un de ms potent. El preu de la venda sestableix en 30,000 que es cobraran amb transferncia bancria. Es demana: Redactar els assentaments corresponents a les segents dates: a) 1 de juliol de 20X0 b) 1 doctubre de 20X0 c) 31 de desembre de 20X0 d) 31 de mar de 20X4 Soluci 8.5

Exercici 8.6 ARROS & CIA, S.A. L empresa ARROS & CIA S.A. va comprar una mquina per 35,000 . La mquina es va installar a l empresa costant la seva installaci 5,000 . El transport de la mateixa fins les nostres dependncies va pujar 1,000 . Els equips tcnics de l empresa estimen una vida til de 5 anys i un valor residual de 1,000 . Es demana: Efectuar els quadres damortitzaci dels anys ds de la mquina utilitzant el mtode lineal i el mtode de la suma dels nmeros dgits. Soluci 8.6

171 Exercici 8.7 LABORATORI L1 dabril de 20X0 comprem un laboratori dltim model per 30,000 , essent les despeses accessries de 1,000 . Sabonen aquestes despeses en metllic i la resta es paga per terceres parts en cadascun dels tres mesos segents.

El laboratori entra en funcionament aquest mateix dia. Lempresa decideix amortitzar-lo per mtode lineal en 5 anys. El 16 de novembre de 20X3 es desprn dell per 12,000 que cobra amb tal. Es demana: Efectuar les anotacions pertinents en el Diari els dies: a) b) c) d) e) 1 dabril de 20X0 1 de juliol de 20X0 31 de desembre de 20X0 16 de novembre de 20X3

Soluci 8.7

8.5.2. Comptes a cobrar i efectes a cobrar

Exercici 8.8 EMPRESA RECANVI Calcular quin seria el saldo del compte de clients d'una empresa al acabar el dia, si el seu saldo inicial ha estat de 13,500 , i durant el dia ha efectuat els segents moviments: a) Vendes a crdit per un total de 32,000 , a les quals se li va practicar uns descomptes, en la factura, valorats per 4,000 . b) Transferncies fetes pels clients al compte bancari per 2,800 . c) Un client va pagar el deute pendent de 6,000 per se li va fer un descompte per pagament immediat (por pronto pago) del 5%. d) Un altre client que devia 2,000 fa suspensi de pagaments i el deute es considera incobrable. e) Per I'import del deute de 3,000 , el client accepta liquidar-lo amb un efecte bancari. Lliurem I'efecte al banc perqu en gestioni el cobrament. f) L'import pagat pel transport de les vendes de l'apartat a) s de 1,200 per s a crrec del client.
Es demana:

172 1. Assentaments en el llibre diari de les operacions anteriors. 2. Anotar totes les transaccions en el compte de Clients. 3. Calcular el saldo final del compte de Clients al final del dia. Soluci 8.8

Exercici 8.9 COMPONENTS ELECTRNICS, S.A. Durant la jornada del 31/01/20X0, en lempresa COMPONENTS ELECTRICS, S.A. s'han produt les segents operacions, que tenen relaci amb els comptes de clients: 1) Vendes a crdit per un total de 3,200 brutes a les quals es van practicar descomptes per valor de 30 . 2) Es va entregar a un client un aparell d'encrrec per import de 250 import que havia anticipat en un 80%, anotant-li la resta en compte. 3) Transferncies fetes pels clients al compte del banc, per import de 2,800 4) Es va aconseguir que un client pagus mitjanant tal que es va ingressar en el banc, el seu saldo de 50 descomptant-li per pagament apressat (por pronto pago) un 2%. 5) Tres clients van acceptar efectes, els imports que devien sumaven 180 . 6) Un client, que shavia retrassat quatre mesos en el pagament del seu deute de 200 va pagar en efectiu i, a ms, va pagar interessos de demora a ra del 15% anual. 7) Un altre client, que devia 20 esdev illocalitzable i el deute es considera incobrable. 8) Un provedor, al qual se li deuen 50 que va comprar fa uns dies articles per 30 sollicita que es compensi el deute amb el dret de cobrament. Lempresa est dacord i ho fa.
Es demana:

a) Assentaments de diari de les anteriors operacions. b) Quin s el saldo del compte de Clients en acabar el dia, si al comenar era de 16,800? Soluci 8.9

Exercici 8.10 EUROPA, S.A. a) Venda d'un producte A, 3.000 unitats a 2 unitat. En la factura s'efectua un descompte de 1,000 per ser un gnere fora de temporada, i un descompte per detectes en la qualitat del producte de 500 . El transport s a crrec de I'empresa que compra el producte i t un import de 300 que es paga al comptat. Per al cobrament d'aquest deute el client accepta un efecte a 90 dies. b) Es porta la lletra al descompte bancari i el banc abona I'import lquid en el compte corrent, per prviament ha aplicat un 10 % dinters anual sobre I'Import de la lletra i una comissi del 0,5 per cent. c) Al arribar al venciment la lletra s retornada i aquesta operaci comporta unes despeses de

173 200 . d) D'acord amb el client es gira novament la lletra incloent-hi les despeses generades per I'impagat.
Es demana:

Fer els assentaments comptables al Llibre Diari que correspongui. Soluci 8.10

Exercici 8.11 Empresa M i Empres a L Una empresa M ven mercaderies a un empresa L per import de 12.000 a crdit. Al cap dun temps lempresa M sassabenta que lempresa L ha fet suspensi de pagaments. Finalment, al cap de 5 mesos lempresa M aconsegueix cobrar un ter del deute pendent. La resta pendent queda com a definitivament incobrable.
Es demana:

Fer els assentaments en el llibre Diari de lempresa M dels fetes segents, tenint en compte que anota les possibles prdues tan aviat com les coneix, (principi de prudncia). a) b) c) d) Venda de les mercaderies. Suspensi de pagaments de lempresa L. Cobrament parcial del deute pendent. Classificaci del deute com a definitivament incobrable.

Exercici 8.12 ARB S.A.

Lempresa Arb S.A. que es dedica a la venda al major de maletes de pell, ven l1 de mar de 20X3 per valor de 60,000 a Comercial Esteve S.A., a abonar en 3 mesos. L 1 d abril Comercial Esteve sollicita un descompte de 2,000 allegant que la qualitat de la pell no s lhabitual. Accedim a la seva petici. L 1 de juny Comercial Esteve no fa efectiu el deute, ens hi posem en contacte, ens fan referncia a motius no clars, assenyalant que en poc temps ens abonaran limport. Decidim considerar el deute com a dubts cobrament. Durant els 4 mesos segents continuem les gestions per cobrar sense xit. L1 doctubre Comercial Esteve entra en un procs de fallida en el Jutjat 23 de BCN. La fallida es resol el 20 de desembre de 20X3 cobrant nicament 1,500 . Lempresa ARBI porta les mercaderies pel sistema dinventari Peridic.

174
Es demana:

Fer les anotacions comptables que correspongui en els dies: a) 1 de mar de 20X3 b) 1 d abril de 20X3 c) 1 de juny de 20X3 d) 20 de desembre de 20X3 Soluci 8.12

Exercici 8.13 HERMANOS SIGENZA, S.A. Facturem l1 de mar a H. Sigenza per la compra de diversos productes de la nostra mercaderia estrella en el mercat per valor de 12,500 a pagar en 2 mesos. L11 dabril ens arriben les dificultats econmiques per les quals est passant el client, per la qual cosa dubtem del cobrament. L1 de maig es confirmen els nostres dubtes i el deute no es fa efectiu. El 15 de maig desprs de moltes gestions aconseguim que el client aboni amb tal el 20%. L1 de juliol cobrem un altre 30% amb tal. L1 doctubre desprs de valorar la situaci arriben a lacord de donar per definitivament saldat el deute acceptant altre 20% en metllic i considerem la resta per perdut.
Es demana:

Fer els assentaments que corresponguin en cadascuna de les dates. Soluci 8.13

8.5.3. Inversions financeres permanents

Exercici 8.14 INVERSIONS FINANCERES A LLARG TERMINI L1 d octubre de 20X2 es sollicita un prstec de 8.000 al nostre banc amb les segents condicions: El prstec s a 2 anys tornant-se cada any la meitat. Els interessos es pagaran per venut al 14%, en un nic pagament anual que sefectuar cada 30 de setembre.

175 El cicle comptable correspon al lany natural.

Es demana:

Efectuar els assentaments comptable en el diari els dies: a) 1 doctubre de 20X2. b) 31 de desembre de 20X2. c) 30 de setembre de 20X3. d) 31 de desembre de 20X4. Soluci 8.14

Exercici 8.15 INVERSIONS FINANCERES AMORTITZACI ANUAL DEL PRSTEC

LLARG

TERMINI

AMB

L'empresa D. ha obtingut un prstec de 100.000 (tipus dinters del 10% postpagable) a retornar en cinc anys mitjanant cinc pagaments anuals d'igual import, d'acord amb el quadre d'amortitzacions adjunt. L' import del prstec ha estat ingressat al compte de l' empresa el dia 1 d' octubre de 20X2, i el pagament de les quotes anuals s'efectuar el primer d' octubre dels propers cinc anys. Es demana: Comptabilitzar tots els assentaments que caldria realitzar des de la concessi del prstec fins a la seva devoluci total (suposi que els interessos es devenguen de forma lineal).

Data 1-10-20X1 1-10-20X2 1-10-20X3 1-10-20X4 1-10-20X5

Import Prstec Pendent 100.000 83.620 65.603 45.783 23.982

Interessos 10.000 8.362 6.560 4.578 2.398 31.899

Amortitzaci 16.380 18.018 19.819 21.801 23.982 100.000

Pagament anual 26.380 26.380 26.380 26.380 26.380 131.899

Es demana: Preparar els assentaments del Llibre Diari des de l1 doctubre del 20X2 fins l1 doctubre del 20X5, incloent-thi els ajustaments al final de cada any. (El tipus dinters es calcula pel mtode lineal i es distribueix en parts iguals al llarg de lany) Soluci 8.15

176 Exercici 8.16 DESPESES DE PER SONAL: C OBERTES I DRAGONS, S.A. Les despeses de personal (expressades en milers) de I'empresa COBERTES i DRAGONS S.A., durant el mes de setembre de 20X3 han estat les segents: lmport net de la nmina Seguretat social a crrec de I'empresa Seguretat social a crrec del treballador Retencions a compte de I'IRPF 17.000 5.500 1.500 4.500

Es demana:

Redactar els assentaments corresponents a les segents situacions: a) b) Pagament amb xec bancari de la nmina. Liquidaci del deute amb la Seguretat Social i amb Hisenda Pblica (amb xecs bancaris).

Soluci 8.16

177

9. EXERCICIS DE CONSOLIDACI SOBRE EL CICLE COMPTABLE

Els exercicis segents serveixen com a reps I consolidaci dels conceptes presentats al llarg del llibre. En aquest captol es posa de manifest la importncia de cada transacci de forma individual, per molt especialment, en el seu conjunt i en els efectes sobre el balan de situaci. Aix doncs, s necessari entendre com cada assentament i la seva comptabilitzaci afecta a lestructura patrimonial de lempresa. Exercici 9.1 MAITANQUIS, S.A. Maitanquis, s una empresa que es dedica a la distribuci del detall de begudes, els saldos dels comptes de lexercici comptable de lany 20X5, expressats en milers i presentats sense cap ordre, sn els segents:

Balan de comprovaci Mercaderies, existncies Inicials Caixa Bancs Inversions financeres Despeses de personal - sous i salaris Vendes Mobiliari Efectes a pagar a curt termini Devolucions de compres Devolucions de vendes Capital Reserves Prstecs rebuts a llarg termini Ingressos per arrendaments Primes dassegurances Amortitzaci Acumulada Del mobiliari Provedors Despesa damortitzaci Compres de mercaderies Ingressos dinversions Financeres Creditors Beneficis venda Immobilitzat Clients Descompte sobre vendes per pagament immediat Rappels sobre compres Despesa anticipada Despesa financera (inters deutes) Prstecs concedits a curt termini Terrenys

Import 360 340 200 750 75 2.310 500 400 30 50 1.000 calcular-la 150 30 20 70 375 70 1.400 20 15 10 150 10 15 20 60 40 900

Classificaci

Balan Deure Haver

178 El recompte fsic de les mercaderies efectuat el 31 de desembre de 20X5 s de 200,000 . Es demana: 1. Fer els assentaments de regularitzaci de les mercaderies i calcular el resultat daquest exercici. 2. Tancar els comptes I fer els assentaments de tancament de tots els comptes. 3. Elaborar el Compte de Prdues i Guanys del perode comptable de lany 20X5 ordenat i classificat segons les diferents activitats de lempresa. 4. Elaborar el Balan de situaci en data 31 de desembre de 20X5 ordenat de menys a ms liquides i exigibilitat, i classificat per masses patrimonials. Soluci 9.1

179 Exercici 9.2 SOLER, S. A Del balan de sumes i saldos de lempresa Soler, S.A., en data 31 de desembre de 20X5, noms shan considerat els saldos (abans de la regularitzaci), que es detallen a continuaci. Aquest balan de saldos no est ordenat i els saldos es presenten en columna nica. Balan de comprovaci
Compres de mercaderies Interessos de deutes Descompte sobre compres per pagament immediat Aplicacions informtiques Serveis bancaris Capital social Vendes de mercaderies Rappels per compres Efectes a pagar a ll/t Prdues procedents immobilitzat material B en la venda de valors negociables Drets de trasps Mercaderies (*) Efectes comercials a cobrar Deutors Ingressos anticipats Hisenda Pblica, creditora Caixa Reserves Organismes de Seguretat Social, creditors Deutes amb entitats crdit a c/t Deutes per efectes descomptats Primes dassegurances Devoluci de vendes Ingressos per comissions Sous i salaris Interessos pendents de cobrament Provedors dimmobilitzat a llarg termini Dotaci amortitzaci Immobilitzat Immaterial Interessos a pagar Despeses anticipades Reparacions i conservaci Seguretat Social a crrec de lempresa Clients Ingressos prestaci de serveis Amortitzaci Acumulada de lImmobilitzat Immaterial Despeses de constituci

Quantitat (1.000)
145 20 20 300 10 360 310 20 10 40 20 10 110 60 95 15 70 160 (calcular-la) 50 50 60 15 40 40 30 30 30 20 10 20 15 10 100 80 140 100

Classificaci

Balan Deure Haver

180
(*) Lexistncia de mercaderies a 31 de desembre de 20X5, que resulta defectuar linventari extra comptable es de 170 . Es demana: 1. 2. 3. 4. 5. Assentaments de regularitzaci de lexercici 20X5. Assentaments de tancament dels comptes de lany 20X5. Resultat de lexercici, ordenat i classificat per categories en forma de compte de prdues i guanys. Balan de situaci a 31 de desembre de 20X5, ordenat i classificat per masses patrimonials. Import del Net patrimonial, expressant en detall les partides que lintegren.

No oblideu demplenar aquest apartat: RESULTAT DE LEXERCICI: Benefici: ................................................ Prdua:.................................................. NET PATRIMONIAL: ......................................

Soluci 9.2

181 Exercici 9.3 FIL PER RANDA La societat "Fil per Randa", ens facilita les segents dades a partir del seu balan de sumes i saldos a 31 de desembre de l'exercici de 20X5 abans de la regularitzaci de les existncies. Els comptes es donen sense cap ordenaci i els saldos es presenten en columna nica.
Balan de comprovaci Reserves Serveis exteriors Ingressos anticipats Sous i salaris Terrenys Valors de renda fixa a llarg Despeses de constituci Amortitzaci immobilitzat immaterial Vendes Ingressos de valors de renda fixa Seguretat social creditora Efectes comercials a cobrar Inversions financeres a curt Efectes a pagar a llarg Elements de transport Rappels sobre compres Maquinaria Obligacions i bons Provedors Resultats negatius d' exercicis anteriors Mobiliari Deutes a llarg amb entitats de crdit Descompte sobre vendes per pagament al comptat Deutors Amortitzaci immobilitzat material Hisenda Pblica deutora Existncies Clients de dubts cobrament Fiances constitudes a curt Ingressos extraordinaris Bestreta (a compte) a provedors Provedors d'immobilitzat a curt Amortitzaci acumulada immobilitzat material Caixa Arrendaments Capital social Clients Amortitzaci acumulada immobilitzat immaterial Tributs Compres Construccions Primes d' assegurances Prdues procedents de l'immobilitzat material Quantitat (1.000) (calcular-la) 50 21 520 1,289 584 45 6 2,320 22 1,920 1,160 24 87 238 12 250 125 1,180 24 119 104 58 174 24 12 820 9 50 80 20 110 190 96 50 1,800 312 12 19 1,740 530 41 87 Classificaci Balan Deure Haver

182
Creditors Despeses anticipades Beneficis procedents de l'immobilitzat material Devolucions de vendes Aplicacions informtiques Interessos de deutes 76 14 57 10 52 12

Segons l' inventari fsic o extra comptable realitzat, les existncies a 31-12-20X5 sn de 790. Es demana: 1. Assentament de regularitzaci de l' exercici 20X5. 2. Assentament de tancament dels comptes de l exercici 20X5. 3. Assentament de reobertura dels comptes de l'exercici 20X6 (es pot fer esquemticament) 4. Balan de situaci a 31 de desembre de 20X5, ordenat i classificat per masses patrimonials. 5. Resultat de l' exercici 20X5 ordenat i classificat per categories, en forma d'Estat de prdues i guanys. 6. Import del Net patrimonial, expressant el detall de les partides que l' integren. No oblideu d' emplenar aquest apartat:
RESULTAT DE LEXERCICI: Benefici: ............................................... Prdua: ................................................. NET PATRIMONIAL:......................................

Soluci 9.3

183 Exercici 9.4 TASTAOLLETES La societat "Tastaolletes S.L.", ens facilita les segents dades a partir del seu balan de sumes i saldos a 31 de desembre de l' exercici de 20X5 abans de la regularitzaci de les existncies. Els comptes es donen sense cap ordenaci i els saldos es presenten en columna nica.
Balan de comprovaci Vendes de mercaderies Reserves Reparacions i conservaci Rappels sobre compres Publicitat i propaganda Ingressos per prestaci de serveis Ingressos anticipats Imposicions bancries a ll/t Hisenda Pblica creditora Elements de transport Efectes comercials impagats Despeses d' ampliaci de capital Amortitzaci immobilitzat immaterial Construccions Crdits a curt termini al personal Devolucions de vendes Efectes comercials a cobrar Ingressos per comissions Resultats negatius d' exercicis anteriors Provedors immobilitzat a llarg termini Provedors Interessos per descompte d' efectes Equips pel procs de la informaci Deutes per efectes descomptats Creditors per prestaci de serveis Caixa, moneda estrangera Aplicacions informtiques Interessos pendents de cobrar a curt termini Interessos pagats per anticipat Installacions tcniques Existncies Clients de dubts cobrament Benefici procedents de l' immobilitzat material Dot. amortitzaci immobilitzat material Amortitzaci Acumulada immobilitzat material Bestreta (acompte)a provedors Caixa, Capital social Clients Efectes comercials a pagar Remuneracions pendents de Quantitat (1.000) 180 (calcular-la) 75 33 780 3,300 31 876 2,880 1,933 45 67 9 357 36 10 1,695 18 36 130 1,770 87 375 187 156 261 178 18 75 54 1,230 13 120 36 285 30 144 2,700 468 165 54 Classificaci Balan Deure Haver

184
pagament Sous i salaris Tributs Propietat industrial (patents i marques) Prdues extraordinries Interessos de deutes a llarg termini Ingressos de crdits a curt termini Compres Amortitzaci Acumulada immobilitzat immaterial Beneficis procedents de l' immobilitzat immaterial Dte. s/vendes per pagament immediat (ppi) Despeses anticipades Deutors Fiances rebudes a c/t Prdues per crdits comercials incobrables

75 28 795 130 61 10 2,610 18 85 15 21 78 114 18

Segons l' inventari extra comptable realitzat, les existncies a 31/12/20X5 sn de 1.185. Es demana: 1. Assentament de regularitzaci de l'exercici 20X5. 2. Assentament de tancament dels comptes de l' exercici 20X5. 3. Assentament de reobertura dels comptes de l' exercici 20X6 (es pot fer esquemticament) 4. Balan de situaci a 31 de desembre de 20X5, ordenat i classificat per masses patrimonials. 5. Resultat de l' exercici 20X5, ordenat i classificat per categories, en forma d' Estat de prdues i guanys. 6. Import del Net patrimonial, expressant el detall de les partides que l' integren.

Soluci 9.4

185

Exercici 9.5 LAVEN LAVEN s una empresa comercial, els saldos dels seus comptes de I'exercici de l'any 20X5, expressats en milers i presentats sense cap ordre, sn els segents:
Balan de comprovaci Quantitat (1,000 ) Classificaci Deure Balan Haver Ajustaments Deure Haver Saldo final Deure Haver

Mercaderies, existncies inicials Caixa Inversions financeres temporals Vendes Mobiliari Efectes a pagar a curt termini Devolucions de compres Devolucions de vendes Capital Reserves (al principi del perode) Prstecs rebuts a llarg termini Ingressos per arrendaments Primes d'assegurances Amortitzaci Acumulada del Mobiliari Amortitzaci Acumulada de la Propietat Industrial Provedors Compres de mercaderies Ingressos d'inversions financeres temporals Creditors (curt termini)

40 84 120 275 60 30

13 15 100 (calcular-les) 80 30 20 30 12 25 110 15 45

186

Beneficis procedents de la venda d'immobilitzat Clients Descompte sobre vendes per pagament accelerat (immediat) "Rappels" sobre compres Despesa anticipada Prstecs concedits a curt termini Terrenys Propietat Industrial

10 65 10

15 40 30 130 30

187 Queda pendent de comptabilitzar les segents operacions: 1. Les despeses de personal del mes de desembre sn de 80.000 . Les retencions efectuades sobre l'impost sobre la renda importen 19.000 i la part de seguretat social a crrec del treballador s de 10.000 . Es liquida limport net en efectiu. La part que finana l'empresa de Seguretat Social s de 30.000 , a ms l'empresa s fa crrec de les despeses de guarderia del personal per un total de 12.000 , que es paguen en efectiu. 2. A finals de desembre ven una quarta part del mobiliari del despatx que ja s'havia envellit molt. Aquesta venda s'efectua al comptat, i s'aconsegueix un total de 10.000 en efectiu. El mobiliari venut s'havia comprat a principis de gener de l'any 1998 i s'amortitzava pel mtode lineal en 10 anys. Lamortitzaci corresponent a lany 20X5 encara no shavia anotat. 3. El prstec rebut t un tipus d'inters del 10% anual i els interessos es paguen trimestralment el primer dia hbil del trimestre natural segent. (2 de gener, 1 dabril, 1 de juliol, 1 d'octubre). El prstec es concedeix el dia doctubre del 20X5 i samortitzar en 5 anys. 4. Tamb queden pendent de comptabilitzar les segents operacions: a. El banc no ens ha abonat els interessos del compte corrent que importen 1.000 b. La despesa anticipada que apareix en el balan de saldos fa referncia a l'import pagat per endavant del lloguer dels mesos de desembre 20X5 i gener 20X6. c. El compte de primes d'assegurana correspon a una assegurana contra incendis que es va contractar i pagar a mitjans de setembre, amb efectes a partir del 1 d'octubre fins al 31 de gener. S'amortitza l'immobilitzat material i l'immaterial en un 10%. S'utilitza el mtode d'amortitzaci lineal per a tots els immobilitzats. El recompte fsic de les mercaderies efectuat el 31 de desembre de 20X5 s de 20.000 . Es demana: 1. Fer els assentaments de les operacions pendents i les de regularitzaci de les mercaderies. 2. Calcular el resultat del perode i fer els assentaments de tancament de tots els comptes. 3. Elaborar el Compte de Prdues i Guanys del perode comptable de l'any 20X5: 4. Elaborar el Balan de Situaci en data 31 de desembre de 20X5 ordenat de menys a ms liquiditat i exigibilitat, i classificat per masses patrimonials.

Soluci 9.5

188

Exercici 9.6 EL TERRAT, S.A. Lempresa "EL TERRAT S.A." ens facilita les segents dades a partir del seu balan de sumes i saldos a 31 de desembre del 20X5 abans de la regularitzaci dexistncies. Els comptes es donen sense cap ordenaci i els saldos es presenten en columna nica.
Balan de comprovaci Quantitat (1,000 ) 1.200 360 780 235 70 35 27 345 (calcular) 670 58 35 125 86 870 75 1370 340 24 35 136 100 6 7 21 34 235 198 3 45 42 36 122 34 9 23 34 Classificaci Balan Deure Haver

Capital Deutes a llarg termini Mercaderies Efectes comercials impagats Deutes per efectes descomptats Impost sobre beneficis Interessos per descompte defectes Ingressos per prestacions de serveis Reserves Patents i marques Prdues procedents de limmobilitzat immaterial Resultats negatius d'exercicis anteriors Inversions financeres temporals en capital Amortitzaci acumulada de limmobilitzat immaterial Compres Reparacions Vendes de mercaderies Provedors dimmobilitzat a llarg termini Despeses de Constituci Publicitat i propaganda Clients Fiances constitudes a curt termini Interessos pagats per anticipat Descompte sobre vendes per pagament immediat Ingressos per cessi de patents Efectes a pagar a llarg termini Elements de transport Amortitzaci acumulada de limmobilitzat material Rappels sobre compres Devolucions de vendes Bestreta (anticipo) de clients Hisenda pblica, creditor Organismes de la Seg. Social, creditors Amortitzaci de limmobilitzat immaterial Ingressos anticipats Tributs Interessos de deutes a llarg termini

189
Sous i salaris Provedors Seguretat social a crrec de lempresa Amortitzaci de limmobilitzat material Edificis Aplicacions informtiques Bancs c/c 302 230 104 35 990 250 560

Segons linventari extra comptable realitzat, les existncies a 31 de desembre del 20X3 sn de 790. Es demana: 1. Assentaments de regularitzaci de lexercici 20X5. 2. Assentaments de tancament de comptes de lexercici 20X5 3. Assentaments de reobertura de comptes de lexercici 20X6 (es pot fer esquemticament) 4. Balan de situaci a 31 de desembre del 20X5, ordenat i classificat per masses patrimonials 5. Resultat de lexercici 20X5, ordenat i classificat per categories, presentant-lo en dues versions, en forma de compte de prdues i guanys 6. Import del Net patrimonial, expressant el detall de les partides que lintegren 7. Anotar en els quadres que sadjunten la segent informaci daquest exercici comptable: Import del Net Patrimonial Import del Cost de les Vendes Import del Resultat dExplotaci Import del Resultat de lexercici

Soluci9.6

190

Exercici 9.7 ROBAFAVES, S.A. Del balan de Sumes i saldos efectuar el 15 de desembre del 20X5 de lempresa ROBAFAVES S.A. hem pres nicament els saldos de les comptes que es detallen a continuaci: (les xifres sexpressen en milers deuros). Lempresa t el cicle ajustat a lany natural.
Balan de comprovaci Quantitat (1,000 ) 22 40 11 200 5 242 105 60 80 100 30 10 6 60 19 50 20 30 70 Classificaci Balan Ajustaments Deure Haver Saldo final Deure Haver

Deure

Haver

Deutors Sous i salaries Descompte sobre vendes per pagament immediat Aplicacions informtiques Reparacions i conservacions Capital social Vendes de mercaderies Deures a llarg termini Efectes a pagar a llarg termini Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Immaterial Mobiliari Prdues en valors mobiliaris (accions temporals) Primes dassegurances Compres de mercaderies Devoluci de vendes Despeses primer establiment Propietat industrial Deutes per efectes descomptats Caixa

191

Dot. Amortit. Immobilitzat Immaterial Interessos de deutes Ingressos per comissions Benefici procedent de la venda dimmobilitzat Material Inversions financeres Temporals Rappels per compres Provedors dimmobilitzat a curt termini Efectes comercials descomptats de clients Clients Existncies mercaderies Ingressos per prestacions de serveis Despesa anticipada

10 10 20 37

30 12 34 30 45 57 7 2

192 Falten per comptabilitzar fins a finals de mes les segents operacions: 1. 1 de Desembre. Es paguen els interessos, per anticipat, del prstec rebut a ll/t, amb un tal. Els interessos sabonen cada sis mesos (el dia 1 de desembre i el dia 1 de juny). El tipus dinters s el 5% cada sis mesos. 2. 22 de Desembre. Rebem comunicaci de la despesa de la llum de lltim trimestre que ascendeix a 60,000 , es pagar al cap de 30 dies. 3. 23 de Desembre. Venciment del lloguer del local on tenim ubicades les notes oficines. El pagament es va efectuar per endavant i cobria tot lany. No renovem el contracte. Correspon amb la Despesa anticipada del balan. 4. 27 de Desembre. El Banc ens comunica que les lletres enviades al descompte, han estat totes abonades sense cap problema. 5. 29 de Desembre. Es venen mercaderies per valor de 30,000 , la meitat es cobra amb un tal i per laltra meitat saccepten lletres de canvi. A 31 de Desembre falta per enregistrar les segents operacions: a) Falta per rebre la factura del telfon que segons nostres clculs ascendir a 12,000 . b) Faltaria periodificar els interessos del prstec mencionat en lassentament 1. c) Es va signar, l1 de desembre del present any, un contracte amb una empresa vena per llogar-li un cami. El contracte es per tres mesos a cobrar al final del perode, per un import total de 30,000 . d) Tot limmobilitzat samortitza per el mtode lineal en 10 anys (el 10%). e) Les despeses de primer establiment samortitzen en 20%. f) Les existncies finals de mercaderies son de 87,000 Es demana: 1. Comptabilitzar les operacions pendents (les amortitzacions i periodificacions pertinents i les regularitzacions de despeses i dingressos). 2. Tancar els comptes de gesti i els patrimonials. 3. Elaborar en data 31 de desembre de 20X5 els segents Estats Financers: a. El Compte de Prdues i Guanys, ordenat i classificat per categories. b. LEstat de Prdues i Guanys de lactivitat dExplotaci. c. El Balan de Situaci, classificat per masses patrimonials. 4. Anotar els quadres que sadjunten la segent informaci daquest exercici comptable:

Import del Net Patrimonial Import del Cost de les Vendes Import del Resultat dExplotaci Import del Resultat de lexercici

Soluci9.7

193

Exercici 9.8 FAVES POMPEANES, SA FAVES POMPEANES, SA, s una empresa que es dedica a la comercialitzaci de conserves vegetals. El 31 de desembre de 20X5, presenta el segent balan de saldos, expressats en milers i sense cap tipus dordre:
Balan de comprovaci Quantitat (1,000 ) 20,000 32,000 70,000 40.000 45,000 25,000 6,000 48,000 1,000 1,000 9,000 1,000 24,000 10,000 12,000 1,500 150,000 (calcular) 5,000 26,000 Classificaci Deure Balan Haver Ajustaments Deure Haver Saldo final Deure Haver

Mercaderies Compres de mercaderies Vendes de mercaderies Mobiliari Equips per a processos dinformaci Aplicacions informtiques Acompte de remuneracions Amortitzaci Acumulada del Immobilitzat Material Despeses de Constituci Interessos de prstecs (deutes) a llarg termini Ingrs anticipat Ingrs financer de prstecs concedits Provedors Crdits concedits a curt termini Efectes comercials descomptats Descompte sobre compres per pagament avanat Capital Reserves Ingressos per comissions Clients

194

Reparacions i conservaci Deutes per efectes descomptats Serveis bancaris Inversions financeres permanents Prstecs rebuts amb entitats de crdit a llarg termini Interessos per descompte defectes Caixa-Bancs Efectes comercials a cobrar Rappels de compres Amortitzaci Acumulada de lImmobilitzat Immaterial Terrenys Devoluci de vendes Ingrs extraordinari Benefici per venda de Valors Mobiliaris

6,000 12,000 1,500 17,500 40,000 2,000 57,000 12,500 2,000 15,000

80,000 7,500 3,500 10,000

195 En data 31 de desembre de 20X3, queden pendent de comptabilitzar les segents operacions (presentades en ordre cronolgic) : 1. a. A finals de desembre lempresa decideix comprar un nou ordinador, limport de la compra i installaci s de 40.000 que es paga al comptat. b. En la mateixa data ven un ordinador que tenia un preu dadquisici de 25,000 i fins el moment de la venda shavia comptabilitzat una amortitzaci acumulada de 17,000 (est pendent de comptabilitzar lamortitzaci del any en curs). Limport daquesta operaci, que es de 5,000 , es cobra amb un xec bancari. 2. a. Limport de lingrs anticipat correspon al cobrament de limport de la cessi duns drets dutilitzaci dun programa informtic, corresponent als mesos de novembre, desembre 20X5 i gener del 20X6. b. Lempresa que subministra lenergia elctrica no ha trams la factura dels consums. Sestima que tindr un import de 4,500 . c. El Banc encara no ha abonat els interessos del compte corrent que tenen un import de 1,500 . 3. No es paga les despeses de personal segents: Import brut de la nmina : Retenci a compte del IRPF: Seguretat Social a crrec del treballador: Seguretat Social (quota empresarial) Es descompte limport del salari pagat per endavant (acompte). 19,000 3,000 1,500 7,500

4. Els interessos del crdit a llarg termini vencen semestralment segons lany natural (semestres venuts) i es paguen els dies: 5 de gener i 5 de juliol. El tipus dinters anual s del 5%, lamortitzaci del crdit es al final del perode (queden 7 anys). 5. Els immobilitzats material i els immaterials tenen una amortitzaci pel sistema lineal del 10% del preu dadquisici. Les despeses amortitzables en un 25%. 6. El recompte extra comptable (fsic) de les mercaderies efectuat en el mateix dia t un import de 27,000 . Es demana: 1. Fer els assentaments de les operacions pendents i regularitzar les mercaderies. 2. Tancar els comptes de gesti i els patrimonials. 3. Elaborar en data 31 de desembre de 20X5 els segents Estats Financers: A. El Compte de Prdues i Guanys, ordenat i classificat per categories. B. LEstat de Prdues i Guanys de lactivitat dExplotaci. C. El Balan de Situaci, classificat per masses patrimonials.

196 4. Anotar en els quadres que sadjunten la segent informaci daquest exercici comptable: Import del Net Patrimonial Import del Cost de les Vendes Import del Resultat dExplotaci Import del Resultat de lexercici

Soluci 9.8

197

10. SOLUCIONS ALS EXERCICIS PROPOSATS Tema 2. El balan

Exercici 2.1 Quines daquestes partides es qualifiquen dactiu? j) Un edifici comprat al comptat. k) Diner obtingut dun prstec bancari. l) Els accessos a la fbrica construts per lAjuntament i que afavoreixen les operacions de crrega i descrrega de lempresa. No es qualifiquen a lactiu de lempresa perqu no ha estat una inversi realitzada per lempresa, han estat construts per lAjuntament. m) Una mquina comprada i no pagada. n) Les taxes pagades pel propietari duna empresa de consultoria, per a lobtenci del ttol de llicenciat en Administraci dEmpreses, ttol que li va permetre constituir lempresa. El fet de llicenciar-se s previ a la constituci de lempresa, i per tant, s independent de la mateixa. Es podria dir que s un cost perdut que el propietari de lempresa va tenir. o) Unes obres dart, propietat de lempresa. p) Un ordinador duna generaci antiga que va tenir un cost de 2.000.000 de u.m. i que, en lactualitat, no es fa servir i no es troba cap possible comprador. Aquest ordinador va tenir un cost en el seu moment, per ara mateix no genera beneficis perqu lempresa ja no lutilitza per tampoc t un valor de mercat i no es pot vendre. Si el preu de mercat s inferior al preu dadquisici, els productes shan de valorar en funci del primer i en aquest cas, s zero. q) L import del lloguer pagat per lempresa que permet ls dun pis durant els dos prxims anys. r) Unes obres dart propietat del gerent de lempresa i que adornen el despatx que t a lempresa. Sn elements que no estan dedicats a lactivitat de lempresa. No es tracta duna inversi per a la generaci futura de beneficis. Per tant, no acompleix la definici dactiu. Exercici 2.2 Quines daquestes partides es qualifiquen de passiu? e) Tot all aportat pel propietari de lempresa, pel seu funcionament. No tot all aportat s un net patrimonial. Seran actius en tant que suposin un recurs econmic per finanar posteriors inversions. f) Els sous pendents de pagament als empleats. g) Un prstec obtingut dun banc.

198 h) Laval prestat per lempresa a una altra empresa amb la que collabora molt estretament, responent aix per l incompliment duna obligaci, per part daquesta ltima. Aquest tracte no forma part del patrimoni duna empresa.

Exercici 2.3 Indiqui quines de les segents transaccions augmentarien (+) o disminuirien (-) els actius duna empresa, aix com el seu efecte sobre el passiu exigible o el net de lempresa. Si no afecten, indiqueu-ho amb (0).
Transacci 9. La devoluci dun prstec 10. La compra de matries primeres a crdit 11. La compra dun ordinador al comptat 12. El cobrament dun client (la venda es va efectuar fa 3 mesos) 13. El pagament a un provedor (la compra es va fer fa 3 mesos) 14. La venda (a preu de cost) de mercaderies a crdit 15. El director general sha jubilat 16. Una inversi en bons de lestat, pagada al comptat ACTIU + +/+/0 +/NET 0 0 0 0 0 0 0 0 PASSIU EXIGIBLE + 0 0 + 0 0

Exercici 2.4. PIRONOVA (Dades en milers)

ACTIU Edificis Vehicle Existn cies 350 Deutors Caixa Paga senyal = = Capital NET Crdits + Creditors PASSIU Efectes a pagar 16 Prove dors

260 1 2 3 4 5 6 1000 6000

205 4000 = = = -1000 = = 13750 =

700

50 10000

54

7450 90006

7450 9000

-10554

10554 -13750

6 9000 = 3700 + 5300

199
7000 260 6246 5 9 13750 = 700 10050 54 9016 7450

Podem saber la quantitat de lacompte a provedors calculant la diferencia de caixa desprs i abans del incendi:
+205.000 (1) (4) (5) Total Hi troben Acompte a provedors +4.000.000 -1.000.000 +10.554.000 13.759.000 +9.000 13.750.000 BALAN A 31 DE MAIG ACTIU Edificis Vehicle Existncies Deutors Caixa i Bancs Acompte de provedors TOTAL ACTIU 7.000.000 260.000 6.246.000 5.000 9.000 13.750.000 27.270.000 TOTAL PASSIU 27.270.000 PASSIU Capital Crdits Creditors Efectes a pagar Provedors 700.000 10.050.000 54.000 9.016.000 7.450.000

Exercici 2.5. JORDI FR AGELL ACTIU Terreny Maquinria Vehicle Acompte nau Existncia 10.000 (1) 15.000 2.000 3.000 10.000 8.000 -1.000 135 (2) (3) (4) (5) (6) (7) FINAL 15.000 9.135 3.000 10.000 10.000

200 Fiana Lloguer Efectes a cobrar Caixa i bancs TOTAL PASSIU Capital Crdit Provedors d immobilitzat Salaris a pagar TOTAL 41.000 0 8.000 0 8.000 41.000 10.000 41.000 10.000 8.000 21.000 41.000 -10.000 0 8.000 0 135 10.000 1.000 -1.200 0 400 800 400 800 1.000 9.800 59.135

135 135 10.000

135 59.135

Notar que: (5) El sou dels treballadors noms es pot tenir en compte 15 dies. 1200 + 1500 = 2700 mensuals Per tant, per 15 dies: 270 / 2 = 1.350 1.350 Muntatge nova maquinaria i Salaris a pagar.

Exercici 2.6. TRANSMISSION S DE RADIO

ACTIU ACTIU FIX Immobilitzat immaterial Aplicacions informtiques 600 600 PASSIU RECURSOS PROPIS Capital social Reserves 10.000 600

201
Immobilitzat material Mobiliari Equips tcnics Immobilitzat financer Accions inversi permanents 400 800 16.560 400 RECURSOS ALIENS A LL/T Prstec bancari 4.200 17.360

ACTIU CIRCULANT Existncies Primeres matries Recanvis i peces 400 100 1.300

RECURSOS ALIENS A C/T Provedors Acompte de clients Remuneracions pendents a pagar Creditors 960 960 100 100 800 600 200 21.520 TOTAL PASSIU 21.520 400 320 2.400

Acomptes provedors Realitzable Comercial Clients Realitzable Financer Accions inversions temporals Disponible Bancs Caixa TOTAL ACTIU

800

3.600

Exercici 2.7. TRANSPORTS DEL MARESME Per calcular les reserves, es realitza el balan de situaci i la diferencia entre lactiu i el passiu ser la partida de reserves. Aix, actiu i passiu sigualen per complir lequaci comptable fonamental.
ACTIU ACTIU FIX Immobilitzat 148.900 148.900 PASSIU NET PATRIMONIAL Capital 40.200 40.000

202
Immaterial 13.600 12.000 1.600 Material 115.300 40.000 16.000 7.500 1.800 50.000 20.000 10.000 10.000 33.200 2.600 800 1.800 21.600 4.000 10.000 1.600 2.000 4.000 9.000 5.000 4.000 182.100 TOTAL PASSIU 182.100 EXIGIBLE A CURT TERMINI Deutes crdit disposat Prstecs a curt termini Provedors Acompte clients Efectes a pagar Hisenda Pblica a pagar 42.000 20.000 1.600 15.000 4.000 400 1.000 EXIGIBLE A LLARG TERMINI Prstecs bancaris Provedors immobilitzat a ll/t Hipoteca 99.900 10.000 12.000 77.900 Reserves 200

Drets trasps Patents Terrenys Local Maquinria Mobiliari Elements de transport Financer

Inversions financeres Accions sense cotitzaci social ACTIU CIRCULANT Existncies

Existncies magatzem Existncies recanvis Clients Efectes a cobrar Acomptes provedors Deutors Inversions financeres a curt termini Caixa Bancs TOTAL ACTIU Disponible Realitzable

Tema 3. El Mtode comptable

Exercici 3.1. JAUME C OMAS (2) c) Registrar les transaccions en la forma indicada, partint de la situaci inicial descrita en Jaume Comas. ACTIU = PASSIU (En milers)
Caixa + Clients+ 0. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. T. 9. T. 2850 -2000 850 65 2.000 1.200 8.160 +65 65 2.000 1.200 8.160 -2.050 -150 -300 -340 = = = = = = 10.000 1.550 120 10.000 1.550 120 AMB EL REPARTIMENT DE DIVIDENDS -2000 605 -2.050 +120 -120 +65 2.605 1.100 +4.000 -50 -500 0 Material oficina + 2.500 Mobiliari + 1.500 Oficina 8.500 = Capital + Prstec + Comptes pagar + Resultat = = = = = = 10.000 1.550 2.050 0 +4.000 -50 -500 -150 -300 -340

Notar que sobre la Despesa damortitzaci: Amortitzaci mobiliari = 1.500 / 5 anys = 300.-/any Amortitzaci edifici (despatx) = 8.500 / 25 anys = 340.-/any
ESTAT DE PERDUES I GUANYS INGRESSOS: Vendes DESPESES: Impresos y repartiment Consum de material doficina Interessos prstec Amortitzacions: Mobiliari Oficina Telfon 300 340 120 4.065 (1.460) 50 500 150 640

BENEFICI Retirat pel propietari (dividends) B retingut a lempresa

2.605 (2.000) 605

ACTIU Actiu Fix Local Mobiliari Actiu Circulant Existncies Mat. doficina Realitzable Clients Disponible Caixa TOTAL ACTIU 2.850 14.275 TOTAL PASSIU 65 2.850 2.000 65 8.160 1.200 4.915 2.000 9.360 Net patrimonial Capital Prdues i Guanys

PASSIU 12.605 10.000 2.605 1.670 1.550

Exigible a llarg termini Prstec

Exigible a curt termini Comptes a pagar 120

120

14.275

d) Satisfet amb els resultats obtinguts en aquest any, Jaume va decidir pagar-se un dividend de dos milions de u.m., va retenir la resta dels beneficis en la seva empresa. Com es pot reflectir aquesta decisi? Si considerem el dividend:
BALAN ACTIU Actiu Fix Local Mobiliari Actiu Circulant 8.160 1.200 4.915 9.360 Net patrimonial Capital Reserves Exigible a llarg termini 10.000 605 1.670 PASSIU 12.605

Existncies Mat. doficina Realitzable Clients Disponible Caixa TOTAL ACTIU 850 12.275 65 2.000

Prstec

1.550

Exigible a curt termini Comptes a pagar 120

120

TOTAL PASSIU

12.275

Exercici 3.2. ISOPIPAS S.A. Previsi de compte de prdues i guanys i pressupost de caixa. COMPTE DE RESULTATS: Vendes 1.000kg x 3,50.Costos Cost material 1sopar/mes 100.100.(1.000.-) (350.-) 3.500.-

2kg substncia x 12,50.Per cada 100 kg, es necessiten 25.-, (1.000kg x 25) / 100kg = 250.-

250.-

Catalitzador 3.900 / 6 m = 650 Benefici mensual

(650.-) 2.500.-

Vendes

42.000.-

1.000kg x 3,50.- x 12mesos Costos Cost material 1sopar/mes 100.- x 12m 12.000.(22.800.-) (15.000.-)

2kg substncia x 12,50.Per cada 100 kg, es necessiten 25.-, Per 1.000kg x 12m = 12.000kg/any; (12.000kg x 25) / 100kg = 3.000.-

25.-

Catalitzador 3.900 / 6 m = 650 x 12 Benefici anual

(7.800.-) 19.200.-

Compte de resultats:
COMPTE DE RESULTATS Ingressos: Vendes Despeses: Substncies utilitzades Sopar Amortitzaci Catalitzador Benefici 250 100 650 2.500 3.000 12.000 7.800 19.200 3.500 42.000 PER MES PER ANY

Previsi de caixa:
PREVISIO CAIXA MES 1 MES 2 MESOS 3 a 6 I 8 a 12 Cobraments: 0 0 +3500 +3500 MES 7

Pagaments: Substncies Sopar Catalitzador Saldo caixa -250 -100 -3900 -4250 -250 -100 0 -350 -250 -100 0 3150 -250 -100 3900 -7050

Beneficis i saldos de caixa acumulats, mes a mes:

Final mes 1 2 3 4 5 6 Beneficis 2.500 5.000 7.500 10.000 12.500 15.000 Saldo Caixa -4.250 -4.600 -1.450 1.700 4.850 8.000 Final mes 7 8 9 10 11 12 Beneficis 17.500 20.000 22.500 25.000 27.500 30.000 Saldo Caixa 950 4.100 7.250 10.400 13.550 16.700

FLUX DE FONS DE CAIXA

Flux Operatiu Cobraments: clients Pagaments: materials substncia Flux inversi Pagaments: catalitzador Flux financer aportaci socis Variaci caixa 1 -100 -250 -350 2 -100 -250 -350 3 3500 -100 -250 +3150 4 3500 -100 -250 +3150 5 3500 -100 -250 -3150 6 3500 -100 -250 +3150 7 3500 -100 -250 +3150 8 3500 -100 -250 -3150 9 3500 -100 -250 -3150 10 3500 -100 -250 +3150 11 3500 -100 -250 +3150 12 3500 -100 -250 -3150 Total 35.000 -1200 -3000 30.800

-3900 -3900 +4600 +4600 +350

-350

+3150

+3150

+3150

+3150

-3900 -3900 -750

+3150

+3150

+3150

+3150

+3150

-7800 -7800 4600 4600 27.600

Exercici 3.3. RELACI DE BALAN - COMPTE DE RESULTATS Empresa A:

ACTIU Principi dany Finals dany Principis dany Provedors capital Benefici retingut total 80.000 total 90.000 total 25.000 80.000 ?1 10.000 PASSIU Final dany Provedors capital Benefici retingut total 90.000 ?2 ?3 ?4

Resolem les incgnites: ?1 total passiu = prov. + capital + b 80.000 = prov. + 10.000 + 25.000 Provedors = 45.000 ?3 capital final dany = capital principi + ampliaci capital = 10.000 + 0 = 10.000 ?4 Benefici retingut a finals any = benefici retingut principi any + benefici net - dividends Benefici net = I - D = 100.000 -85.000 =15.000 Benefici a final dany = 25.000 + 15.000 - 0 = 40.000 ?2 total passiu = prov. + capital + benefici 90.000 = prov. + 10.000 + 40.000 prov. = 40.000 Empresa B:
ACTIU Principi dany Finals dany Principis dany Provedors capital Benefici retingut total 70.000 100.000 20.000 PASSIU Final dany Provedors capital Benefici retingut total 290.000 ?2 ?3 ?4

?1

total

290.000

total

?1

Resolem les incgnites: ?1 total actiu principi any = total passiu principi any = prov. + capital + b ret. total passiu = 100.000 + 20.000 + 70.000 = 190.000 ?3 capital final dany = capital principi + ampliaci capital = 20.000 + 40.000 = 60.000

?4 Benefici retingut a finals any = benefici retingut principi any + benefici net - dividends bnet = I-D= 210.000 - 180.000 = 30.000 bfinals any = 70.000 + 30.000 - 10.000 = 90.000 ?2 total passiu = prov. + capital + b 290.000 = prov. + 60.000 + 90.000 prov. = 140.000 Empresa C:
ACTIU Principi dany Finals dany Principis dany Provedors Capital Benefici retingut total 90.000 95.000 ?3 PASSIU Final dany Provedors Capital Benefici retingut total 100.000 260.000 85.000 75.000

?1

total

?2

total

?1

Benefici ?4 Dividends?5 Resolem les incgnites: ?2 total actiu principi any = total passiu principi any = 260.000 ?3 capital principi dany = capital final - ampliaci capital = 75.000 - 25.000 = 50.000 ?1 total actiu = total passiu = prov. + capital + b total actiu = 95.000 +50.000 + 90.000 = 235.000 ?4 Benefici = I - D = 300.000 - 260.000 = 40.000

?5 Benefici retingut a finals any = benefici retingut principi any + benefici net - dividends 100.000 = 90.000 + 40.000 - dividends dividends = 30.000

Resum resultats obtinguts:

Concepte Total actiu (principi dany) Total actiu (final dany) Provedors (principi dany) Provedors (final dany) Capital social (principi dany) Capital social (final dany) Beneficis retinguts (principi dany) Beneficis retinguts (final dany) Ingressos Despeses Benefici Dividends Ampliaci de capital Empresa A 80.000 90.000 45.000 40.000 10.000 10.000 25.000 40.000 100.000 85.000 15.000 0 0 Empresa B 190.000 290.000 100.000 140.000 20.000 60.000 70.000 90.000 210.000 180.000 30.000 10.000 40.000 Empresa C 235.000 260.000 95.000 85.000 50.000 75.000 90.000 100.000 300.000 260.000 40.000 30.000 25.000

Tema 4. Solucions.
Exercici 4.1
Caixa (2) 8.500 (5) 450 (6) 1.500 Material doficina 2.500(6) Mobiliari 1.500(3) Despatx 8.500(2)

10.000 (1) 1.550 (4)

SF:1100

SF:2.500

SF:1.500

SF:8.500

Capital (1)10.000

Prstec (4)1.550

Comptes a pagar 450(5) (3)1.500 (6)1.000 SF: 2.050

SF: 10.000

SF:1.550

4) Jaume Comas rep un prstec, de manera que sabona el compte de passiu pertinent i a la vegada es carrega el mateix import a caixa, que augmenta en rebre dit prstec. 5) Es paguen 450 euros a Mobles Robles, sabona l import de Caixa i es cancella el compte a pagar, s a dir, es carrega, ja que s un compte de passiu. 6) La compra de material doficina, que ascendeix a 2.500 euros, es carrega a dit compte, i es paga amb 1.500 al comptat, i sabona al compte de caixa; mentre que la resta, que sn 1.000 sabonen a comptes a pagar, ja que augmenta el seu deute a tercers, en aquest cas, un provedor dimmobilitzat.

Exercici 4.2
Crrec a) Disminuci en caixa b) Augment en vendes c) Disminuci en clients d) Disminuci en provedors e) Augment en capital f) Disminuci en existncies g) Augment en despeses de personal Abonament X X X X X X

Exercici 4.3 Per a cadascun dels comptes segents, indiqui si sn d'actiu, de passiu o de net i el signe del saldo que tindran normalment (deutor o creditor): a) Provedors. Passiu Net (Despeses) Actiu Creditor Deutor Deutor

b) Despeses de tributs. c) Edificis llogats a tercers.

d) Prstecs concedits per l'empresa. e) f) g) Reserves. Clients. ingressos per interessos d'una compte corrent bancria.

Actiu Net Actiu Net Actiu Actiu

Deutor Creditor Deutor Creditor Deutor Deutor

h) Equip d'oficina. i) Vehicles per repartiment.

Exercici 4.4 c) A la vista d'aquesta informaci, fer un anlisi de cadascuna de les transaccions o fets comptables (FC), indicant en el quadre que segueix les caracterstiques de cada fet comptable:

n. 1

Comptes carregats Tipus de Augment o comptes* disminuci CAIXA augment Actiu EDIFICIS Actiu INSTAL. Actiu MAQUIN. Actiu TERRENY Actiu CAIXA Actiu

Comptes abonats Tipus de Augment o comptes* disminuci CAPITAL augment Net Patrimonial

Explicaci del FET COMPTABLE Una empresa es constitueix aportant uns edificis i diners en efectiu. (Inici del negoci) 8.000 u.m. Compra dinstallacions pagant en efectiu 100 u.m. Canvi de les installacions adquirides per maquinria 100 u.m. Un soci aporta un terreny. (Ampliaci de capital) 1.000 u.m. Obtenci dun prstec. 1.500 u.m.

2 3

augment augment

CAIXA Actiu INSTAL. Actiu CAPITAL Net PREST. REBUTS Passiu PROVE. Passiu CAIXA Actiu

disminuci disminuci

augment

augment

augment

augment

6 7

MERCAD. Actiu PROVED. Passiu

augment disminuci

augment disminuci

Compra de mercaderies a crdit 500 u.m.. Pagament a un provedor 100 u.m.

d) Fer les operacions anteriors en format dassentaments de llibre Diari. (1)

5.000 Caixa 3.000 Edificis a Capital 8.000

(2)
100 Installacions a Caixa 100

(3)
100 Maquinaria a Installacions 100

(4)
1.000 Terrenys a Capital 1.000

(5)
1.500 Caixa a Prstecs rebuts 1.500

(6)
500 Mercaderies a Provedors 500

(7)
100 Provedors a Caixa 100

Exercicis sobre el com pte Exercici 4.5 Indiqui si les proposicions que es ressenyen a continuaci afecten al costat esquerra o dret d'un compte i si impliquen augment o disminuci: 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. Un crrec al compte de Caixa per 1.000 u.m. Un abonament de 50 u.m. al compte de Clients. Un crrec al compte de Creditors per 100 u.m. Un crrec al compte de Capital de 200 u.m. Un abonament al compte d'ingressos per 50 u.m. Un abonament al compte de Despeses per lloguers de 30 u.m. Un abonament al compte de Provedors per 40 u.m. Esquerra, augment Dreta, disminuci Esquerra, disminuci Esquerra, disminuci Dreta, augment Dreta, disminuci Dreta, augment Dreta, disminuci

18. Un abonament al compte de Treballs realitzats pendents de cobrament per 100 u.m. 19. 20. Un crrec al compte Despeses per interessos per 50 u.m. Un abonament al compte Despeses de personal per 80 u.m.

Esquerra, augment Dreta, disminuci

Exercici 4.6 En cadascuna de les transaccions o fets comptables que es ressenyen a continuaci, indiqui si el compte que apareix indicat entre parntesi ha de ser carregat o abonat: 8. Compra amb pagament ajornat de mobiliari (Creditors). ABONAMENT 9. Reembossament d'un prstec que va ser concedit per un banc en el passat (Prstecs obtinguts). CRREC 10. Reembossament del deute mantingut amb un provedor (Caixa). ABONAMENT 11. Deute amb el personal per sous del mes (Despeses de Personal). CRREC 12. Devoluci a un client de part de la quantitat cobrada per treballs realitzats per l'empresa (ingressos). CRREC 13. Rebaixa, per part del llogater, del import del lloguer satisfet per l'empresa al mes anterior (Despeses de lloguer). ABONAMENT 14. Pagament per la compra d'un cami (Vehicles). CRREC

Exercicis sobre el llibr e di ari Exercici 4.7 Fer els assentaments de Diari referents a aquests fets comptables anteriors.
1. 5.000 Caixa 15.000 Edificis a 2. 100 Desp. de constituci a 3. 150 Despeses primer establiment a 4. 1.000 Mobiliari a 5. 500 Inversions financeres temporals a 6. 150 Caixa a 7. 250 Terrenys a 8. 588 Caixa 12 Despeses bancries a 9. 60 Despesa dinteressos a Caixa 60 Prstecs rebuts dentitats bancries 600 Inversions financeres temporals 250 Ingressos per arrendaments 150 Caixa 500 Caixa Provedors dimmobilitzat 500 500 Caixa 150 Caixa 100 Capital 20.000

Exercici 4.8 Exposi una breu explicaci a cadascun del assentaments segents de Diari:
1.000 Caixa 5.000 Terrenys 2.000 Valors mobiliaris a Capital 8.000

Una empresa es constitueix aportant, entre tots els socis, diners en efectiu, terrenys i valors mobiliaris.
500 Bancs a Caixa 500

Es porta al banc la meitat de lefectiu aportat pels socis.

100 Efectes a cobrar a Clients 100

Es giren lletres als nostres clients, per limport del deute que tenen amb nosaltres
1.000 Devolucions de mercaderies a Clients 1.000

Els clients tornen unes mercaderies que els havem venut.

500 Caixa a Ingrs per prestaci de serveis 500

Es realitzen uns serveis pels quals es cobren 500 u.m. en efectiu.

Exercicis sobre el llibr e major Exercici 4.9 Anota les transaccions que s'indiquen tot seguit en els comptes apropiats del Llibre Major.
Caixa X X X 10000(c) 10.000 (a) 7.500(d) 2.000(e) Existncies XXX (b)5.000 Clients X X X 10.000 (a) Maquinria XXX (c)10000

Provedors d)7.500 X X X 5.000(b)

Despeses de Personal (e)2.000

Exercici 4.10 Suggereix una explicaci per a cadascuna de les transaccions segents registrades en el Llibre Major.

Caixa 1.000(1) (2) 300 500 (3) (5) 250 (6) 625 Existncies (4) 700

Clients (3) 500

Maquinria (2) 300

Provedors (5) 250 (4) 700

Capital (1) 1.000

Comptes a pagar (7) 48

Despeses denergia (7) 48

Despeses de Personal (6) 625

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

Una empresa es constitueix amb 1.000 euros en efectiu. Compra maquinria per 300 euros, pagament en efectiu. Es cobra dels clients 500 euros. Compra dexistncies 700 euros, a crdit. Pagament als provedors 250 euros del deute pendent. Pagament de les nmines del mes que pugen 625 euros. Les despeses de la llum i laigua tenen un import de 48 euros, queden pendents de pagament.

Exercicis sobre el com pte i el diari Exercici 4.11 Suggereixi una explicaci per a cadascuna de les transaccions segents comptabilitzades en les comptes que sindiquen a continuaci:
Caixa 1.000(1) 300 (2) 500(3) 250 (5) 625 (6) Existncies 700(4) Creditors 48(7) Clients 500 (3) Maquinria 300 (2)

Provedors 250(5) 700(4) Mobiliari 48(7)

Capital 1.000(1) Bancs 625(6)

1. 2. 3. 4.

Els accionistes aporten en efectiu 1.000.Es paga en efectiu una mquina per valor de 300.Rebem dels nostres clients 500.- per una venda ja realitzada. Comprem matries primeres als nostres provedors per valor de 700.- que deixem pendents de pagar. 5. Paguem 250.- en efectiu als nostres provedors. 6. Obrim un compte corrent en el banc amb un saldo de 625.-

7. Compres mobiliari per la oficina que deixem pendent de pagar.

Exercici 4.12 Representar en els corresponents comptes els moviments comptables que sindiquen a continuaci. Calcular el saldo final del compte i tancar-lo. Nota: En aquesta soluci sutilitza la nomenclatura SD per referir-nos al SALDO
Clients 15.600 2.570(b) (a)1.250 570(c) (d)5.840 240(e) sd.deutor 19.310 22.690 22.690 Provedors 7.800 (b)1.200 870(a) (c)90 590(d) sd.creditor 7.970 9.260 9.260 Bancs 8.450 1.200(b) (a)1.250 150(d) (c)470 70(f) (e)2.100 2.460(h) (g)5.000 sd.deutor 13.390 17.270 17.270

Exercici 4.13 e. Obrir els comptes a partir dels saldos inicials del balan, reflectint a continuaci els fets comptables que sindiquen. f. Determinar el saldo final dels comptes i tancar-los.
Capital 10.000 sd.creditor 10.000 10.000 10.000 Provedors a llarg termini 4.000 sd.creditor 4.000 4.000 4.000 Provedors (b)2.300 4.000 sd.creditor 1.700 4.000 4.000

Elements de transport 5.000 sd.deutor 5.000 5.000 5.000

Maquinria 2.500 sd.deutor 2.500 2.500 2.500

Clients 3.000 1.500(a sd. Deutor 1.500 3.000 3.000 Provedors dimmobilitzat a llarg termini 450(e) sd creditor 450 450 450

Bancs 7.500 2.300(b) (a)1.500 1.000(c) (d)900 sd.deutor 6.600 9.900

Mobiliari (e)450 sd.deutor 450 450 450

Prstecs curt termini 900(d) sd.creditor 900

Drets de trasps (c)1.000 sd.deutor 1.000

900 900

1.000 1.000

g. Confeccionar el Balan de situaci Final.

BALAN DE SITUACI PASSIU Recursos propis 1.000 Capital 5.000 2.500 Exigible 450 Provedors llarg termini Prstecs a curt termini Creditors/Provedors dImmobilitzat 1.500 Provedors a curt termini 6.600 17.050 Total 17.050

ACTIU Immobilitzat Drets de trasps Elements de transport Maquinria Mobiliari Circulant Clients Bancs Total

10.000

4.000 900 450 1.700

h. Comptabilitzar mitjanant assentaments en el llibre diari els fets comptables de lexercici anterior (nm.3).
a) 1.500 Bancs a b) 2.300 Provedors a c) 1.000 Drets de trasps a d) e) 900 Bancs a 450 Mobiliari a Provedors dimmobilitzat material a llarg termini 450 Prstecs a curt termini 900 Bancs 1.000 Bancs 2.300 Clients 1.500

Exercici 4.14 Comptabilitzar mitjanant assentaments en llibre diari els segents fets comptables i confeccionar el compte de bancs, suposant que el seu saldo inicial sigui de 12.000.-:
a) 1.000 Clients ef.com. a cobrar a b) 1.000 Bancs a c) 450 Creditors a Bancs 450 Clients, efectes comercials a cobrar 1.000 Clients 1.000

d) 4.580 Maquinria a e) 5.600 Provedors a f) 5.800 Acomptes a provedors a Bancs 5.800 Bancs 5.600 Creditor, immobilitzat material a llarg termini 4.580

g) 3.400 Bancs a h) 1.100 Bancs a Prstecs entitats de crdit a curt termini 1.100 Clients 3.400

Bancs 12.000 450 1.000 5.600 3.400 5.800 1.100 sd.deutor 5.650 17.500 17.500

Exercici 4.15 Comptabilitzar mitjanant assentaments els segents fets comptables: Alguns daquests casos serveixen per a un posterior reps, quan shagi ampliat matria. (Com per exemple, el nm 28)
1. 2. 2.580 Provedors a 5.600 Equips processos dinformaci a 3. 6.980 Caixa a 4. 5. 48.650 Clients a 1.680 Existncies a a Caixa Provedors 7. 8. 9. 10. 78.000 Provedors a 47.000 Sous i salaris a 8.500 Bancs a 11.500 Bancs a Clients 11.500 Ingressos financers 8.500 Bancs 47.000 Efectes comercials a pagar 78.000 1.680 78.000 Vendes 48.650 Vendes 6.980 Bancs Creditors curt termini 2.800 2.800 Caixa 2.580

6.

78.000 Existncies

11. 12.

4.500 Bancs a 4.000 Bancs a Prstec, entitat de crdit llarg termini Caixa Bancs Caixa Provedors Bancs Vendes Vendes Prstecs, entitat de crdit a llarg termini Efectes a cobrar Bancs 4.000 8.700 875 50 40 500 50 10 Efectes comercials a cobrar 4.500

13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20.

8.700 Publicitat a 875 Interessos per deutes a 50 Existncies a 40 Existncies a 500 Despeses de personal a 50 Clients a 10 Caixa a 2.000 Bancs a 2.000 50 10

21. 22. 23.

50 Provedors a 10 Arrendaments a 25 Bancs 25 Clients a Vendes Acompte de clients Caixa Provedors, efectes comercials a pagar Clients 50 200 10 40 10 200 Caixa a 50 Compres a

24. 25.

26. 27.

10 Bancs a 50 Provedors, efectes comercials a pagar 100 Caixa 50 Provedor a Caixa Clients dubts cobrament Bancs Vendes Clients Bancs 50 50 72 5.500 5.500 500 50 Bancs a 72 Hisenda Pblica creditora a 5.500 Clients a 5.225 Caixa 275 Descompte sobre vendes 500 Acompte de provedors 5.000 Maquinria a a Bancs Capital social 50 100

28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35.

a a

Acomptes de provedors Bancs Efectes comercials a pagar Efectes comercials a pagar Bancs Vendes

500 1.000 3.500 18.000 15 12.500

36. 37. 38. 39.

18.000 Existncies a 15 Subministraments a 12.500 Efectes comercials a cobrar a 62 Serveis bancaris 188 Interessos 12.250 Bancs a Efectes comercials a cobrar Bancs Caixa 12.500 320 37 320 Comissions a 37 Devolucions de vendes a 200 Bancs 50 Prdues procedents immobilitzat material a Maquinria Caixa Accions Ingressos immobilitzat financer Bancs 250 100 50 10 20 100 Aplicacions informtiques a 60 Bancs a

40. 41. 42.

43. 44.

45. 46.

20 Inversions financeres en accions a 5.000 Prstecs a curt termini 250 Serveis bancaris a Bancs Caixa Bancs Vendes Clients 5.250 50 57 500 500 50 Fiances a 57 Rappels sobre compres a 500 Clients 500 Clients, efectes comercials a cobrar a a

47. 48. 49. 50.

51.

458 Bancs 4 Interessos 38 Serveis bancaris a Clients efectes comercials a cobrar 500

52.

250 Clients, ef.com. a cobrar 20 Serveis bancaris a Bancs 270 200 Bancs 50 Prdues crdits comercials incobrables a Clients efectes comercials a cobrar 250

53.

54.

55 Bancs

a 55. 56. 57. 58. 59. 60. 125 Reparaci i conservaci a 40 Acompte de provedors a 70 Bancs a 20 Serveis exteriors a 24 Impostos a 67 Provedors a 61. 249 Equips processos inform. a

Ingressos financers Bancs Bancs Ingressos per arrendaments Creditors prestadors de serveis Bancs Provedors efectes comercials a pagar Caixa

55 125 40 70 20 24 67

249

Exercicis de reps Exercici 4.16 Assenyalar si els fets comptables que sindiquen afecten al deure o a lhaver del compte i si suposen un increment o una disminuci:
D Un abonament al compte de caixa Un crrec al compte de capital Un crrec al compte de maquinria Un abonament al compte de deutors Un abonament al compte de vendes Un crrec al compte de despeses darrendament Un crrec al compte dequips informtics Un abonament al compte dinteressos de deutes Un crrec al compte de creditors Un abonament al compte de terrenys X x X x X X x x x H x + X X x X X x X X x

Exercici 4.17 En cada un dels fets comptables que sindiquen assenyaleu si el compte que apareix entre parntesis es carregaria o sabonaria: Crrec Compra al comptat de maquinria (caixa) Venda de mercaderies al comptat (vendes) Venda de mercaderies a crdit (clients) Pagament dels sous del mes (despeses de personal) Devoluci dunes mercaderies al provedor (mercaderies) Cobrament dun import pendent dun client (clients) Pagament dun import pendent a un provedor Compra a crdit de mercaderies (mercaderies) Devoluci dun prstec bancari (deutes bancaris) Pagament dels interessos dun prstec (interessos de deutes) Abonament X x

X X X X X X X X

Exercici 4.18 Expliqui que s el que indiquen cada un dels segents assentaments (quin fet comptable reflecteixen): 1. Es constitueix una empresa amb 130.000 euros al banc i unes existncies valorades en 30.000. 2. Es compra un edifici per 600.000 euros (200.000 euros pertanyen al terreny). Paguem per mitj del banc. 3. Compra de mercaderies per 30.000 euros; paguem 10.000 euros pel banc i la resta es deixa a deure. 4. Compra dun cami per fer el transport de mercaderies per 30.000 euros; paguem 8.000 euros pel banc i acceptem lletres per la resta del deute. 5. Realitzem un servei a una empresa pel qual cobrem 10.000 euros en efectiu i girem lletres per 35.000 euros. 6. Paguem 5.000 euros als provedors de loperaci nm.2, acceptem lletres per la resta del deute que tenim amb ells. 7. Arribat el venciment paguem les lletres presentades pels nostres provedors dimmobilitzat: de lapartat 4, dels quals paguem 16.000 euros i la resta en efectiu. 8. Comprem uns ordinadors que valen 18.000 euros. Paguem 3.000.euros en efectiu i acceptem lletres per la resta. 9. Paguem les nmines del mes: 3.500 euros pel banc. 10. Compra de primeres matries per 3.000 euros : paguem 1.000 euros mitjanant el banc i quedant pendent la resta . 11. Comprem 2 vehicles pels nostres comercials que, conjuntament, pugen 40.000 euros. Paguem noms 1.000 euros i deixem a deure la resta. 12. Paguem part del deute (20.000 euros) amb els nostres provedors dimmobilitzat (nm.11): 1.500 euros amb tal bancari i 5.000 euros en efectiu. 13. Paguem 2.000 euros als provedors de primeres matries14. Uns clients que ens devem 4.000 euros, ens paguen la meitat del seu deute en efectiu i acceptem lletres per laltra meitat. 15. Comprem mercaderies per 1.750 euros . Paguem 250 euros pel banc i acceptem lletres per la resta del import (sistema dinventari peridic). 16. Paguem 2.000.- als provedors dimmobilitzat (vehicles , deute per 10.000 euros) i acceptem lletres pel deute que ens queda pendent. 17. PERMUTA DIMMOBILITZAT: Venem per 60.000 euros uns terrenys que tenim valorats en 40.000 euros. Com a pagament rebem uns ordinadors valorats en 15.000 euros quedant la resta pendent de cobrar. 18. Paguem el lloguer dunes oficines: 200 euros en efectiu i 800 euros pel banc.

Tema 5. Existncies.
Exercici 5.3 SISINVEX S.A. Fer els assentaments que corresponguin a les operacions segents: 3. Utilitzant el sistema dinventari permanent
a) 1.000 Existncies a b) 550 Existncies a c) 100 Provedors a d) 1.150 Clients a 300 Cost de vendes a e) 700 Provedors a Caixa 600 Descompte sobre compres per 100 pagament immediat Existncies 300 Vendes 1.150 Caixa 100 Provedors Caixa 500 50 Provedors 1.000

f) 200 Existncies a 100 Provedors a g) 1.000 Clients a 250 Cost de vendes a h) 500 Devoluci de vendes a 125 Existncies a i) 525 Diferncies dinventari a Existncies 525 Cost de vendes 125 Clients 500 Existncies 250 Vendes 1.000 Existncies 100 Provedors 200

2. Utilitzant el sistema dinventari peridic

b) 550 Compres a c) 100 Provedors a d) 1.150 Clients a e) 700 Provedors a f) 200 Compres a 100 Provedors a g) 1.000 Clients a h) 500 Devoluci de vendes a i) 1.000 Variaci dexistncies a 700 Existncies a Variaci dexistncies 700 Existncies 1.000 Clients 500 Vendes 1.000 Devoluci compres 100 Provedors 200 Caixa Descompte sobre compres 600 100 Vendes 1.150 Caixa 100 Provedors Caixa 500 50

Exercici 5.4 QUADRE AMB DADES PENDENT S

Concepte Vendes - Rppels sobre vendes Vendes netes (Cost de les vendes) Existncies inicials + Compres - Devolucions de compres Existncies disponibles per la venda Empresa 1 10.000 (1.000) 9.000 (4.000) 5.000 3.000 1.000 7.000 Empresa 2 15.000 (3.000) 12.000 (7.000) 8.000 2.000 1.000 9.000 Empresa 3 25.000 (2.000) 23.000 (15.000) 1.000 20.000 (2.000) 19.000

Existncies finals Marge brut de les vendes

(3.000) 5.000

2.000 5.000

4.000 8.000

Exercici 5.5 SISTEMES DINVENTARI: ROCK, S.A. Anotar en format de Llibre Diari i de Llibre Major les transaccions anteriors, utilitzant: 3. Sistema d'inventari permanent
DIA 1: 12.000 Existncies a Caixa / Bancs Descompte sobre compres per pagament immediat 11.000 1.000

10.000+2.000=12.000 -(10%s/10.000)=11.000 DIA 2: 14.250 Existncies 15.000-5%=14.250 DIA 10: 5.000 Clients 3.000 Caixa a 3.500 Cost de vendes a DIA 15: 20.000 Existncies a DIA 18: 3.000 Provedors a DIA 28: 15.000 Caixa / Bancs 20.000 Clients a 15.500 Cost de vendes a DIA 29: 9.500 Devolucions de vendes a 3.000 Existncies Clients 9.500 Existncies 15.500 Vendes 35.000 Existncies 3.000 Provedors 20.000 Existncies 3.500 Vendes 8.000

Provedors

14.250

Cost de vendes

3.000

DIA 30: 1.675 Rappels sobre vendes 5%s/(43.000- 9.500) DIA 31: 1.500 Provedors

Clients

1.675

a DIA 31: 150 Diferncies dinventari a

Rappels sobre compres

1.500

Existncies

150

Notar que sutilitza labreviatura SD per referir-nos al SALDO

Descomptes sobre compres per pagament immediat 1.000(1)

Existncies (1) 12.000 3.500(10) (2)14.250 3.000(18) (15)20.000 15.500(28) (29)3.000 150(31) 49.250 22.150 SD. 27.100 Provedors (18)3.000 14.250(2) (31)1.500 20.000(15) 4.500 34.250 SD.29.750 Cost de vendes (10)3.500 3.000(29) (28)15.500 19.000 3.000 SD. 16.000 Rappels sobre compres 1.500 (31)

Caixa/Bancs XXX 11.000(1) (10)3.000 (28)15.000 18.000 11.000 SD. 7.000

SD.1.000

Clients 10) 5.000 9.500(29) (28)20.000 1.675(30) 25.000 11.175 SD. 13.825 Devoluci de vendes (29)9.500

Vendes 8.000(10) 35.000(28) 43.000 SD.43.000 Rappels sobre vendes (30)1.675

SD.9.500

SD.1.675

SD.1.500

Diferncia dinventari (31)150

SD.0

El compte dexistncies disminueix per 150, per tal que les existncies reals siguin igual a les comptables. La prdua en el valor de les existncies que es reflex a Diferncies dinventari va a parar al compte de Prdues i Guanys o Compte de Resultats. COMPTE DE RESULTATS (sistema dinventari permanent):
Vendes Devoluci de vendes Rppels sobre vendes VENDES NETES Cost de vendes* Diferncies dinventari 43.000 (9.500) (1.675) 31.825 (14.500) (150) 17.175 1.000 18.175

Marge brut Descompte sobre compres per pagament immediat Benefici

*Cost de vendes netes = Cost de vendes - Rappels sobre compres = 16.000 - 1.500 = 14.500

4. Sistema d'inventari peridic.

DIA 1: 12.000 Compres a Caixa / Bancs Dte. s/compres pronto pago 11.000 1.000

(10.000+2.000=12.000 ; 12.000 -(10%s/10.000)=11.000 DIA 2: 14.250 Compres 15.000-5%=14.250 DIA 10: 5.000 Clients 3.000 Caixa a DIA 15: Vendes 8.000 a Provedors 14.250

20.000 Compres a DIA 18: 3.000 Provedors a DIA 28: 15.000 Caixa / Bancs 20.000 Clients a DIA 29: 9.500 Devoluci de vendes a DIA 30: 1.675 Rappels sobre vendes 5% s/33.500 DIA31: 1.500 Provedors a DIA 31: 27.100 Existncies finals a Variaci dexistncies 27.100 Rappels sobre compres 1.500 a Clients 1.675 Clients 9.500 Vendes 35.000 Devoluci de compres 3.000 Provedors 20.000

Notar que sutilitza labreviatura SD per referir-nos al SALDO

Compres (1) 12.000 (2)14.250 (15)20.000 SD. 46.250 Provedors (18)3.000 14.250(2) (31)1.500 20.000(15) 4.500 34.250 SD.29.750 Devoluci de compres 3.000(18) Caixa /bancs XXX 11.000 (1) (10)3.000 (28)15.000 Sd. 7.000 Clients (10) 5.000 9.500(29) (28)20.000 1.675(30) 25.000 11.175 SD.13.825 Devoluci de vendes (29)9.500 Descompte sobre compres per pagament immediat 1.000(1)

SD.1.000 Vendes 8.000(10) 35.000(28) SD. 43.000

Rappels sobre vendes (30)1.675

SD.3.000

SD.9.500

SD.1.675

Rappels sobre compres 1.500(31) SD.1.500

Existncies (a)27.100 SD 27.100

Variaci dexistncies 27.100(a) SD. 27.100

COMPTE DE RESULTATS (sistema dinventari peridic):

Vendes Devoluci de vendes Rppels sobre vendes VENDES NETES Cost de vendes* Compres Devoluci de compres Rppels sobre compres Variaci dexistncies 43.000 (9.500) (1.675) 31.825 (14.650) 46.250 (3.000) (1.500) (27.100) 17.175 1.000 18.175

Marge brut Descompte sobre compres per pagament immediat Benefici

Exercici 5.6 CLNICA TCNICA I PROVEDORS MDICS Fer els assentaments, utilitzant el sistema dinventari permanent al llibre diari de: a) Clnica Tcnica
dia 10) 10.500 Existncies Provedors dia 14) 1.500 Provedors Existncies dia 20) 5.000 Provedors Bancs Descompte sobre compres pagament anticipat dia 28) 1.000 Provedors Rappels sobre compres 1.000 4.750 250 1.500 10.500

b) Provedors Mdics
dia 10) 10.500 Clients a 4.500 Cost de vendes a dia 14) 1.500 Devoluci de vendes a 600 Existncies a dia 20) 4.750 Bancs 250 Descompte sobre vendes per pagament immediat a dia 28) 1.000 Rappels sobre vendes a Clients 1.000 Clients 5.000 Cost de vendes 600 Clients 1.500 Existncies 4.500 Vendes de mercaderies 10.500

Exercici 5.7 EXISTNCIES. RESULTAT 3. Calcular quin seria per aquest perode el: a. cost de vendes b. marge brut de vendes

Cost de la Venda = Existncia inicial + Compres netes - Existncia final Cost de la Venda = 1.000 + 3.100 - 600 = 3.500 Compres Netes = Compres brutes - Descomptes i bonificacions de compres Compres Netes = 3.500 - 400 = 3.100 COMPTE RESULTATS Vendes brutes - Devoluci de vendes Vendes netes Cost de la venda Marge brut Despeses generals Benefici COST DE LES VENDES Existncies inicials Compres brutes - Descomptes sobre compres Compres netes Existncies finals Cost de les vendes

8.000 (500) 7.500 (3.500) 4.000 (1.200) 2.800

1.000 3.500 (400) 3.100 4.100 (600) 3.500

4. Fer els assentaments que corresponguin per al clcul del resultat Components del resultat:
Vendes netes = Vendes brutes - Devoluci de vendes = 8.000 - 500 = 7.500 Cost de la Venda = 3.500 Despeses generals = 1.200 Resultat: 2.800 Assentaments: a) 1.000 Variaci existncies Existncies inicials 600 Existncies finals Variaci existncies b) 5.600 P i G Devoluci de vendes Variaci existncies Compres Despeses generals c) 8.000 Vendes 400 Descompte sobre compres Prdues i Guanys Benefici:2.800 8.400 500 400 3.500 1.200 600 1.000

Tema 6. El cicle comptable

Exercici 6.1 f) Registrar les operacions en el Diari.

50.000 10.000 5.000 6.000 4.000 1.000 12.000

Edifici doficines Mobiliari Installacions Equips doficina Clients Comissions a cobrar Caixa i Bancs a Capital Creditors varis 80.000 8.000

1) 1.000 Despeses assegurana a 2) 1.000 Equips doficina a 3) 1.500 Comissions a cobrar a 4) 50.000 Clients a 5) 11.000 Sous i salaris a 6) 42.000 Caixa a 7) 6.500 Creditors Immobilitzat Material a 8) 10.000 Compres a Caixa 10.000 Caixa 6.500 Clients Comissions a cobrar 40.000 2.000 Caixa Hisenda Pblica creditora 10.000 1.000 Vendes 50.000 Ingressos prestaci serveis 1.500 Creditors Immobilitzat Material 1.000 Caixa 1.000

Assentaments de Prdues i Guanys 50.000 Vendes 1.500 Ingressos serveis a Sous i Salaris Despeses assegurana Compres Prdues i Guanys 11.000 1.000 10.000 29.500

Assentament de tancament: 80.000 2.550 1.000 29.500 Capital Creditors HP. creditora Prdues i Guanys a Edifici doficines Mobiliari Installacions Equips doficina Comissions a cobrar Clients Caixa 50.000 10.000 5.000 7.000 500 14.000 26.500

g) Fer els passos al Major. Edifici doficines 50.000 Mobiliari 10.000 Installacions 5.000

Equips doficina 6.000 1.000 (2)

Clients 4.000 40.000 (6) 50.000 (4)

Comissions a cobrar 1.000 2.000 (6) 1.500 (3)

Caixa 12.000 1.000 (1) 42.000 (6) 10.000 (5) 6.500 (7) 10.000 (8) Hisenda Pblica creditora 1.000 (6)

Capital 80.000

Creditors varis 6.500 (7) 8.000 1.000 (2)

Compres 10.000 (8)

Vendes 50.000 (4)

Ingressos serveis 1.500 (3)

Despeses assegurana 1.000 (1)

Sous i Salaris 11.000( 5)

h) Preparar el Balan de sumes i saldos.

SUMES CONCEPTE Edificis oficina Mobiliari Equips doficina Installacions Clients Comissions a cobrar Caixa Capital Creditors Hisenda Pblica Creditora Compres Vendes Ingressos serveis Despeses assegurana Sous i Salaris TOTALS DEURE 50.000 10.000 7.000 5.000 54.000 2.500 54.000 6.500 10.000 1.000 11.000 211.000 HAVER 40.000 2.000 27.500 80.000 9.000 1.000 50.000 1.500 211.000 DEUTOR 50.000 10.000 7.000 5.000 14.000 500 26.500 10.000 1.000 11.000 135.000 SALDOS CREDITOR 80.000 2.500 1.000 50.000 1.500 135.000

i) Formular i passar al Major els assentaments de Diari conduents a la liquidaci de lexercici. Inclosos als comptes del llibre major anteriors.

j) Establir el Balan de situaci a 31 de desembre de 2XXX. ACTIU Actiu no corrent Edificis oficina Mobiliari Equips doficina Installacions Actiu Corrent Clients Comissions a cobrar Caixa TOTAL ACTIU PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 50.000 Patrimoni net 10.000 Prdues i Guanys 7.000 5.000 Passiu Corrent 14.000 Creditors 500 Hisenda Pblica creditora 26.500 113.000 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET

80.000 29.500

2.500 1.000 113.000

Exercici 6.2 Llibre Diari:

Dia 1) 100.000 Caixa a Dia 2) 25.000 Maquinria a Dia 3) 2.500 Despeses lloguer 1.000 Despeses subministrament Dia 4) 20.000 Equips doficina a Dia 9) 7.000 Clients a Dia 15) 500 Compres Caixa Dia 20) 10.000 Creditors Imm. Mat. a Dia 15) 6.000 Caixa a Dia 31) 5.000 Sous i salaris a Caixa 5.000 Clients 6.000 Caixa 10.000 500 Vendes 7.000 Caixa 20.000 a Caixa 3.500 Creditors Immobilitzat Mataterial 25.000 Capital 100.000

Llibre Major:

Caixa (1)100.000 3500 (3) (25)6000 20.000 (4) 10.000 (20) 500 (15) 5000 (31) Creditors (20)10.000 25.000 (2)

Capital 100.000

Equips desinfecci (2) 25.000

Despeses lloguer (3) 2500

Despeses llum/telfon (3) 1000 Ingressos per desinfecci 7000 (9)

Mobiliari i equip doficina (4) 20.000

Clients (9)7000 6000 (25)

Despeses material desinfecci (15) 500

Despeses Personal (31) 5000

Exercici 6.3
1) 1.000 Caixa 10.000 Edificis 2) 2.000 Installacions a 3) 5.000 Existncies a 4) 6.500 Caixa a 3.000 Cost vendes Existncies 5) 500 Provedors a 6) 1.000 Provedors Caixa 7) 1.000 Despeses vries a Caixa 1.000 1.000 Existncies 500 3.000 Vendes 6.500 Provedors 5.000 Creditors Imm. Mat. 2.000 a Capital 11.000

Exercici 6.4 CICOMSA c. Fer les anotacions corresponents a les operacions anterior en el Llibre Diari i en el Llibre Major tenint en compte que el sistema que es fa servir s el dinventari peridic. Calcular el resultat i tancar tots els comptes. Obertura del cicle comptable:
10.000 40.000 7.500 10.000 40.000 15.000 Maquinria Existncies Efectes a cobrar Clients Bancs Caixa a Capital Provedors Creditors Hisenda Pblica creditora 95.000 15.000 10.000 2.500

Desenvolupament del cicle comptable:

1) 3.000 Compres a 2) 40.000 Terrenys a 3) 20.000 Creditors a 4) 2.000 Provedors a 5) 2.000 Efectes comercials a cobrar 2.000 Bancs a 6) 10.000 Creditors a 7) 18.000 Equips informtics 42.000 Deutors a Terrenys Benefici procedent de la venda d immobilitzat 40.000 20.000 Efectes comercials a pagar Caixa 8.000 2.000 Vendes 4.000 Bancs 2.000 Caixa Bancs 5.000 15.000 Bancs Creditors 10.000 30.000 Bancs Provedors 1.000 2.000

8) 10.000 Compres a 9) 2.500 Despesa damortitzaci a Amortitzaci Acumulada dordinadors Amortitzaci Acumulada de Maquinria 1.500 1.000 Caixa Bancs 2.000 8.000

10) Regularitzaci dexistncies:

40.000 Variaci dexistncies a 51.0000 Existncies finals a Variaci dexistncies 51.000 Existncies inicials 40.000

Assentament de Prdues i Guanys:

15.500 Prdues i Guanys a 11.000 Variaci dexistncies 4.000 Vendes 20.000 Benefici procedent de la venda dimmobilitzat a 19.500 Prdues i Guanys a Benefici retingut 19.500 Prdues i Guanys 35.000 Compres Dotaci a lamortitzaci 13.000 2.500

Assentament de tancament:
95.000 15.000 10.000 2.500 8.000 1.500 Capital Provedors Creditors Hisenda Pblica creditora Efectes comercials a pagar Amortitzaci Acumulada Equips procs dinformaci 1.000 Amortitzaci Acumulada Maquinria 19.500 Prdues i Guanys a Maquinria Existncies Efectes comercials a cobrar Bancs Caixa Clients Equips procs dinformaci Deutors 10.000 51.000 9.500 6.000 6.000 10.000 18.000 42.000

Llibre major:
Maquinria 10.000 Existncies 40.000 40.000(10) (10)51.000 Efectes comercials a cobrar 7500 (5)2000

Bancs 40.000 1000(1) (5)2000 10.000(2) 15.000(3) 2000(4) 800(8)

Caixa 15000 5000(3) 2000(6) 200(8)

Clients 10.000

Capital 95000

Provedors (4)2000 15000 2000(1)

Creditors (3)20.000 10.000 (6)10.000 30.000(2)

Hisenda Pblica creditora 2500

Compres (1)3000 4000 (8)1000 Efectes comercials a pagar 8000(6)

Terrenys (2)40.000 40.000(7)

Vendes 4000 4000(5)

Equips procs informaci (7)18000

Deutors (7)42000

Benefici procedent de limmobilitzat 20.000 20.000(7)

Amortitzaci Acumulada Equips procs informaci 1500(9)

Dotaci a lamortitzaci (9)1000 2500 (9)1500

Amortitzaci Acumulada maquinria 1000(9)

Variaci dexistncies (10)40.000 51000(10) 11000

Balan de comprovaci, desprs dels ajustaments: SUMES CONCEPTE Maquinria Existncies Efectes comercials a cobrar Bancs Caixa Clients Capital Provedors Creditors Hisenda Pblica creditora Compres Terrenys Vendes Efectes comercials a pagar Equips procs dinformaci Deutors Benefici procedent de limmobilitzat A.Ac.Equips procs dinformaci A.Ac.Maquinria Variaci existncies TOTALS DEURE 10.000 91.000 9.500 42.000 15.000 10.000 2.000 30.000 13.000 40.000 18.000 42.000 40.000 271.500 HAVER 40.000 36.000 9.000 95.000 17.000 40.000 2.500 40.000 4.000 8.000 20.000 1.500 1.000 51.000 271.500 DEUTOR 10.000 51.000 9.500 6.000 6.000 10.000 13.000 18.000 42.000 187.500 SALDOS CREDITOR 95.000 15.000 10.000 2.500 4.000 8.000 20.000 1.500 1.000 11.000 187.500

d. Elaboraci del compte de Prdues i Guanys i el Balan a 31/12/1998 Compte de resultats 31/12/2XX3: 1.Import net de la xifra de negocis Vendes 2.Variaci existncies productes acabats i en curs de fabricaci 4.Aprovisionaments Compres 8.Amortitzaci de limmobilitzat 11.Deteriorament, baixes i alienacions dimmobilitzat (+/-) Benefici procedent de la venda dimmobilitzat material A) Resultat dexplotaci D)Resultat de lexercici 4.000 4.000 11.000 (13.000) (13.000) (2.500) 20.000 20.000 19.500 19.500

Balan de situaci 31/12/2XX3: ACTIU Actiu no corrent Maquinria Equips informtics Amortitzaci acumulada Actiu Corrent Existncies Realitzable Clients Efectes a cobrar Disponible TOTAL ACTIU PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 10.000 Capital 18.000 Prdues i Guanys (2.500) Passiu Corrent 51.000 Provedors 52.000 Creditors 10.000 Efectes a pagar 42.000 Hisenda Pblica Creditora 12.000 150.000 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET

95.000 19.500

15.000 10.000 8.000 2.500 150.000

Tema 7. El resultat peridic: Ingressos i despeses

Exercici 7.1 CALL,S.A Compte de resultats: 1.Import net de la xifra de negocis Vendes Ingressos per franqucies 2.Variaci existncies productes acabats i en curs de fabricaci (+/-) 6.Despeses de personal 7.Altres despeses dexplotaci Despeses de transport Despeses de publicitat Despeses de subministrament Despeses de llicncies 11.Deteriorament, baixes i alienacions dimmobilitzat (+/-) Benefici procedent de la venda dimmobilitzat material Prdua procedent de la venda dimmobilitzat material A) Resultat dexplotaci 13.Ingressos financers (+) 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans dimpostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de lexercici 16.000 12.000 4.000 (6.000) (2.600) (4.100) (700) (400) (1.000) (2.000) (900) 600 (1.500) 7.800 800 (1.600) 800 7.000 3.640 3.360

Exercici 7.2 FUTBOLINS I BITLLARS, S.L. A continuaci sindica la classificaci de cada operaci i posteriorment es presenta el compte de Prdues i Guanys, es format abreujat (Dades en ): 1. Vendes = 100.000 2. Vendes = 250.000 3. Devoluci de vendes = 4.000 4. Compres = 80.000 5. Compres = 60.000 6. Rappel sobre compres = 15.000 7. Ingressos financers = 5.000 8. Despeses financeres = 10.000 9. Benefici per la venda de limmobilitzat material = 2.500 10.Benefici per la venda de limmobilitzat financer= 10.000 11.Despeses subministrament = 4.000 12.Despeses transport = 2.500 13.Descompte sobre compres = 6.000

14.Operaci dactiu, no sinclou al Prdues i G = 10.000 15.Despeses installacions = 5.000 16.Despeses gestor = 1.000 17.Augment valor actiu, no sinclou al Prdues i Guanys 18.Variaci dexistncies = 2.500 19.Impost societats = 50.900 COMPTE DE RESULTATS: 1.Import net de la xifra de negocis Vendes Devoluci de vendes 2.Variaci existncies productes acabats i en curs de fabricaci 4.Aprovisionaments Compres Rppels sobre compres Descomptes sobre compres 7.Altres despeses dexplotaci Despeses de transport Despeses de subministrament Despeses del gestor Despeses per installacions 11.Deteriorament, baixes i alienacions dimmobilitzat (+/-) Benefici procedent de la venda dimmobilitzat material Prdua procedent de la venda dimmobilitzat material A) Resultat dexplotaci 13.Ingressos financers (+) 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans dimpostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de lexercici 346.000 350.000 (4.000) (2.500) (119.000) (140.000) 15.000 6.000 (16.500) (2.500) (4.000) (5.000) (5.000) 12.500 2.500 10.000 229.500 5.000 (10.000) 5.000 224.500 50.900 173.600

Exercici 7.3 PERIODIFICACI DINGRESSOS I DESPESES

1. 27 Maig 58 Despeses vries a 2. 15 dOctubre: 33.000 Despesa anticipada a Caixa 33.000 Caixa 58

3. 31 Desembre 22.000 Despesa lloguer a Despesa anticipada 22.000

31 Gener 11.000 Despesa lloguer a 28 Febrer 1.450 Sous i Salaris a Principis Mar 1.450 Salaris pendents pagament a 4. 3 Abril 640 Despeses serveis a 5. Mes de gener 6.000 Caixa a A partir dara, cada mes 500 Acompte Clients a 6. Mes de gener 3.500 Caixa a 7. 1 dOctubre 3.000 Despeses anticipades a 31 dOctubre, 30 de Novembre i 31 de Desembre 250 Despeses publicitat a Cada mes fins a 30 de Setembre 250 Despeses publicitat a Despeses anticipades 250 Despeses anticipades 250 Caixa 3.500 Interessos a cobrar 3.500 Vendes 500 Acompte Clients 6.000 Caixa 640 Caixa 1.450 Salaris pendents pagament 1.450 Despesa anticipada 11.000

8. Mes de mar 60.000 Caixa a 30 Abril, 31 Maig i 30 Juny 20..000 Acompte Clients a 9. Desembre 326 Despesa subministra. a 10. Gener 326 Comptes a pagar a 30 Novembre 2.750 Caixa a 31 Desembre 275 Acompte clients a 30 Juny 1.650 Acompte clients (=275*6) a Vendes 1.650 Vendes 275 Caixa Vendes (=275*3) Acompte clients (=275*7) 326 825 1.925 Comptes a pagar 326 Vendes 20.000 Acompte Clients 60.000

Exercici 7.4 NOVALINEA, S.A. a) 1 de desembre any1:

15.000 Despesa anticipada a Caixa 15.000

b) 31 de desembre any1:
5.000 Despesa darrendaments a Despesa anticipada 5.000

c) 31 de gener any 2:
5.000 Despesa darrendaments a Despesa anticipada 5.000

d) 28 de febrer any 2:
5.000 Despesa darrendaments a Despesa anticipada 5.000

Exercici 7.5 PERFORACIONS, S.A. 1. Assentaments en Diari i Major per enregistrar les operacions de desembre de 20X2
1) 100.000 Bancs a 2.) 6.000 Despeses anticipades a 3.) 90.000 Equips per llogar a 4.) 10.000 Bancs a 5.) 2.500 Bancs 2.500 Clients a 6.) 5.000 Despeses personal a 7.) 500 Despeses anticipades a Bancs 500 Bancs 5.000 Ingressos per serveis 5.000 Ingressos anticipats 10.000 Bancs Creditors 45.000 45.000 Bancs 6.000 Capital 100.000

2. Assentaments d'ajustament i regularitzaci de desembre de 20X2.

8.) 2.000 Arrendaments a 9.) 600 Despeses per interessos a Interessos pendents de pagament 600 Despeses anticipades 2.000

10.) 250 Despeses per publicitat a Despeses anticipades 250

11.) 900 Despeses amortitzaci a Amortitzaci acumulada 900

12.) 1.000 Despeses personal a Salaris pendents de pagament 1.000

3. Assentaments de tancament:
13.) 5.000 Ingressos per serveis a 14.) 9.750 Prdues i Guanys a Despeses personal Arrendaments Despeses per interessos Despeses damortitzaci Despeses per publicitat 6.000 2.000 600 900 250 Prdues i Guanys 5.000

15.) 100.000 45.000 10.000 600 900 1.000 Capital Creditors Ingressos anticipats Interessos pendents pagament Amortitzaci acumulada Salaris pendents pagar a Prdues i Guanys Equips per llogar Clients Despeses anticipades Bancs 4.750 90.000 2.500 4.250 56.000

4. Establir el Compte de Resultats i el Balan de Situaci a 31 de desembre de 20X2. ACTIU Actiu no corrent Equips per llogar Amortitzaci Acumulada Actiu Corrent Clients Bancs Despesa anticipada TOTAL ACTIU PASSIU + PATRIMONI NET 89.100 Patrimoni net 90.000 Capital (900) Prdues i Guanys 62.750 Passiu Corrent 2.500 Creditors 56.000 Interessos pendents de pagament 4.250 Salaris pendents pagament Ingressos anticipats 151.800 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET 95.250 100.000 (4.750) 56.600 45.000 600 1.000 10.000 151.800

1.Import net de la xifra de negocis 6.Despeses de personal 7.Altres despeses dexplotaci Despeses de lloguer Despeses de publicitat 8.Amortitzaci de limmobilitzat A) Resultat dexplotaci 13.Ingressos financers (+) 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans dimpostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de lexercici

5.000 (6.000) (2.250) (2.000) (250) (900) (4.150) (600) (600) (4.750) (4.750)

Tancament al llibre major:

Bancs 100.000(1) 6.000 (2) 10.000(4) 45.000 (3) 2.500(5) 5.000 (6) 500 (7) 56.000(15) Capital 100.000(1) Desp. anticipades 6.000(2) 2.000(8) 500(7) 250(10)

100.000(15)

4.250(15)

Equips per llogar 90.000(3)

Creditors 45.000(3)

Ingressos anticipats 10.000(4)

90.000(15)

45.000(15)

10.000(15)

Clients 2.500(5)

Ingressos per prestacions de serveis 5.000(5)

Despeses de personal 5.000(6) 1.000(12) 6.000(14)

2.500(15)

5.000(13)

Arrendaments 2.000(8)

Despeses per interessos 600(9)

Interessos pendents pagar 600(9

2.000(14)

600(14)

600(15)

Publicitat 250(10)

Despeses per amortitzacions 900(11)

Amortitzaci acumulada 900(11)

250(14) Salaris pendents pagar 1.000(12)

900(14) Prdues i Guanys 9.750(14) 5.000(13)

900(15)

1.000(15)

4.750(15)

Exercici 7.6 Magatzems Rub 1. Prstec concedit a una altra empresa: Inters: 60,000 x 9.5 % = 5.700 dinteressos Comptabilitzaci al llibre diari:
60.000 Crdits a llarg termini (Prstecs concedits) a Bancs 60.000

Al tancament de lexercici (31-12-X1) pels interessos meritats:

2.850 Interessos a cobrar a 2.850 Ingressos per interessos a 2.850 Resultat exercici (balan de situaci) a Ingressos a cobrar 2.850 Prdues i Guanys 2.850 Ingressos per interessos de crdits 2.850

A (01-01-X2) lempresa torna a obrir els seus comptes, es realitza lassentament dobertura:
2.850 Ingressos a cobrar a Resultat exercici (balan de situaci) 2.850

A lany segent (01-07-X2), quan es cobrin els interessos:

5.700 Bancs a 60.000 Bancs a Crdits a llarg termini Prstecs concedits 60.000 Ingressos per interessos Interessos a cobrar 2.850 2.850

A continuaci es mostra el procediment que sha dut a terme mitjanant el llibre major. s important notar la implicaci que les operacions de periodificaci tenen sobre el balan de situaci i el compte de prdues i guanys de lempresa: Primer any (20X1):
Interessos a cobrar 166,67 Saldo: Ingressos per interessos Dec. 31 166,67 Saldo: 166,67 Prdues i Guanys 20X1 Ingressos interesso 166,67 Ingressos de l'any actual

Dec. 31

166,67

Balan de situaci 31/12/20X1 Interessos a cobrar 166,67 Dret a cobrar diners al 20X2

Segon any (20X2):

Interessos a cobrar 2.850 July 1 Ingressos per interessos July 1 2.850

Jan. 1

2.850

July 1

Ingrs del perode anterior Bancs 5.700

Ingressos de Gener-Juny 20X2

3. Compra de lletres del tresor:

Interessos:

10,000 9,500 = 500, per un any 500 / 12 x 4 = 166,6 per 4 mesos del primer perode 500 / 12 x 8 = 333,3 per 8 mesos del perode segent

Al comprar els ttols (01-09-X1):

9.500 Valors de renda fixa a Bancs 9.500

Al tancament de lexercici (31-12-X1), pels interessos meritats:

166,6 Interessos pendents de cobrament a 166,6 Ingressos per interessos a 166,6 Resultat de lexercici (Balan) a Interessos pendents de cobrament 166,6 Prdues i Guanys 166,6 Ingressos per interessos 166,6

De nou, veiem que el dret de cobrament, s un actiu i per tant, ha de quedar reflectit a lexercici. Quan aquest es cancella, sabona el compte, carregant el resultat de lexercici. De la mateixa manera, el resultat mostra els interessos en tant que aquests han estat cobrats, i formen part dels ingressos de lexercici de lany 20X1 de lempresa. A (01-01-X2) lempresa torna a obrir els seus comptes, es realitza lassentament dobertura:
166,6 Ingressos a cobrar a Resultat exercici (balan de situaci) 166,6

A lany segent, al venciment de la Lletra del Tresor:

10.000 Bancs a Valors renda fixa Interessos pendents de cobrament Ingressos per interessos 9.500 166 334

Finalment, a lagost de lany segent es cobren els interessos que shavia generat a lany 20X1 i que es comptabilitzaven com a Interessos pendents de cobrament, i tamb es cobren els interessos que shan generat al llarg daquest any. Com tamb es cancella la inversi, cancellem els nostres actius financers o Valors de Renda Fixa.

3. Descobert bancari del compte corrent:

) 1.875 Interessos de descobert bancari (despesa financera) a Interessos pendents de pagament (Obligaci) 1.875

Al tancament de lexercici (31-12-X1), pels interessos meritats:

1.875 Prdues i Guanys a 1.875 Interessos pendents de pagament a Actius (Balan de situaci) 1.875 Interessos de descobert bancari 1.875

A (01-01-X2) lempresa torna a obrir els seus comptes, es realitza lassentament dobertura:
1.875 Actius (Balan de situaci) a Interessos pendents de pagament 1.875

Finalment, la liquidaci dels interessos es produeix a finals de gener de 20X2:

1.875 Interessos pendents de pagament a Bancs 1.875

Exercici 7.7 TELSA

Deute (1) Dec. 31 Original: 300 300 Bancs a Ingressos per vendes Ingressos per vendes 300 Descripci Haver

(per encara no shan guanyat)

(2) Dec. 31 Original: 900 600 Bancs

Acompte de clients

300

a Ingrs per lloguers a

Ingrs per lloguers Lloguers a cobrar

900 600

(ingressos que pertanyen al perode segent)

(3) (4) Dec. 31 Original: 17 Interessos a cobrar a 60 45 Bancs a Ingressos per interessos a Ingressos a cobrar (correspon als ingressos de gener a desembre del 20X3 i de gener a juny del 20X4) 45 Ingrs per interessos 60 Ingrs per interessos 17

Exercici 7.8 PERFOR 1. Comptabilitzar les operacions descrites al Diari:

1 2 10.000 1.800 500 3 2.000 4.000 2.000 1.200 2.000 2.500 600 400 Bancs a Despeses anticipades a Mobiliari a Equipaments informtics Altres equipaments a 4 5 6 7 8 9 Bancs a Despeses anticipades a Bancs a Bancs a Despeses anticipades a Sous i salaris a Bancs Remuneracions pendents de pagament 300 100 Bancs 600 Ingressos anticipats 2.500 Ingressos anticipats 2.000 Bancs 1.200 Deutes bancaris 2.000 Bancs 4.000 Bancs 500 Bancs 1.800 Capital 10.000

2. Assentaments d'ajustament i regularitzaci a 31 de desembre de 200X.

500 17 1.200 30 600 1.250 50 Amortitzaci equipaments Amortitzaci mobiliari a Arrendaments a Interessos de deutes a Publicitat i propaganda a Ingressos anticipats a Assegurances a Despeses anticipades 50 Ingressos per serveis 1.250 Despeses anticipades 600 Interessos a pagar 30 Despeses anticipades 1.200 Amortitzaci acumulada 517

3. Tancament del llibre diari:

2.797 Prdues i Guanys a Amortitzaci equipaments Amortitzaci mobiliari Sous i salaris Arrendaments Assegurances Interessos de deutes Publicitat i propaganda 500 17 400 1.200 50 30 600

1.250 10.000 2.000 3250 100 30 517

Ingressos per serveis a Capital Deutes bancaris Ingressos anticipats Remuneracions pendents de pagament Interessos a pagar Amortitzaci acumulada Prdues i Guanys 1.250

Equipaments informtics Altres equipaments Mobiliari Despeses anticipades Bancs Prdues i guanys

2.000 4.000 500 1.750 6.100 1.547

4. Establir el compte de Prdues i Guanys del perode setembre/ desembre i formular el balan de situaci a 31 de desembre de 200X. 1.Import net de la xifra de negocis Ingressos per prestacions de serveis 6.Despeses de personal 7.Altres despeses dexplotaci Prima dassegurana Publicitat i propaganda Arrendaments 8.Amortitzaci de limmobilitzat Amortitzaci dequipaments Amortitzaci mobiliari A) Resultat dexplotaci 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans dimpostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de lexercici 1.250 1.250 (400) (1.850) (50) (600) (1.200) (517) (500) (17) 1.517 (30) (30) 1.547 1.547

ACTIU Actiu no corrent Equips informtics Altres equipaments Mobiliari Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Actiu Corrent Bancs Despeses anticipades

PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 2.000 Capital 4.000 Prdues i Guanys 500 (517) Passiu Corrent 6.100 Deutes bancaris 1.750 Remuneracions Pendents Interessos a pagar Ingressos anticipats 13.833 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET

10.000 (1.547)

2.000 100 30 13.833

TOTAL ACTIU

Exercici 7.8 FC AURORA 5. Fes els assentaments corresponents al 20X0 al Llibre Diari i passa'ls al llibre Major. (Situant-se en el dia 31 de desembre de 20X0)
a) 500 Caixa a b1) 40 Terrenys 20 Installacions a b2) 12 Despeses de manteniment a c) 125 Despeses de personal a d) 270 Drets de trasps a e) 150 Despeses personal a f) 45 Despeses anticipades a Caixa 45 Caixa 150 Caixa 270 Caixa 125 Caixa 12 Caixa 60 Capital social 500

g) 600 Caixa a h) 600 Despeses anticipada a i) 1.040 Caixa a j) 374 Caixa a 1) 21 Existncies a 2) 18 Provedors a 3) 26 Caixa a 4) 18 Cost de la mercaderia venuda a Existncies 18 Vendes 26 Caixa 18 Provedors 21 Ingressos venda entrades 374 Ingressos anticipats 1.040 Caixa 600 Prstecs 600

6. Calcula els ajustaments, posa'ls al Llibre Diari i passa'ls al Llibre Major.

b) 1 Dotaci a lamortitzaci dinstallacions a Amortitzaci Acumulada de limmobilitzat (installacions) 1

c) 25 Despeses personal a d) 40 Dotaci amortitzaci drets de trasps a Amortitzaci acumulada de drets de trasps 40 Comptes a pagar 25

e)

50 Despeses personal a f) 20 Despeses personal a g) 6 Despeses financeres a h) 240 Despeses lloguer a i) 80 Deutors a j) 416 Ingressos anticipats a Ingressos venda abonaments 416 Ingressos publicitat 80 Despeses anticipades 240 Comptes a pagar 6 Despeses anticipades 20 Comptes a pagar 50

Clculs necessaris:
d) f) g) h) j) 270 / 3 = 90; 1990: 90 x 4 / 9 = 40 45 / 9 = 5/mes; 5 x 4 = 20 600 x 0.03 x 4 /12 = 6; 8 x 30 = 240 1040 x 8 / 20 = 416

Tancament dels comptes transitoris:

687 P i G a Despeses manteniment Despeses personal Cost mercaderia venuda Dotaci amortitzaci installacions Dotaci amortitzaci drets Despeses lloguer Despeses financeres 12 370 18 1 40 240 6

80 374 26 416

Ingressos publicitat Ingressos venda entrades Vendes consumicions Ingressos venda abonaments a PiG 896

Tancaments dels comptes patrimonials:

500 209 624 600 3 81 1 Capital Resultat exercici Ingressos anticipats Prstecs Provedors Comptes a pagar Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Material 40 Amortitzaci Acumulada Immobilitzat drets trasps a Terrenys Installacions Drets de trasps Existncies Deutors (comptes a cobrar) Desp. anticipades Tresoreria 40 20 270 3 80 385 1.260

7.

Prepara un balan de comprovaci

SUMES SALDOS saldo deutor 1.260 40 20 80 3 12 370 270 385 18 1 40 6 240 1.040 500 600 21 1 40 81 80 374 26 624 500 600 3 1 40 81 80 374 26 saldo creditor

CONCEPTE Caixa Terrenys Installacions Deutors Existncies Despeses. de manteniment Despeses personal Drets de trasps Despeses anticipades Cost mercaderies venudes Dotaci amortitzaci installacions Dotaci amortitzaci trasps Despeses Financeres Despeses lloguer Ingressos anticipats Capital social Prstecs Provedors Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Material Amortitzaci Acumulada Immobilitzat drets trasps Comptes a pagar Ingressos publicitat Ingressos venda entrades Vendes

suma deure 2.540 40 20 80 21 12 370 270 645 18 1 40 6 240 416

suma haver 1.280

18

260

18

Ingrs venda abonaments TOTAL 8. 4.737

416 4.737 2.745

416 2.745

Tanca els comptes transitoris i prepara el compte de resultats i el balan final PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 59 Capital 40 Prdues i Guanys 20 (-1) 230 270 (-40) Passiu Corrent Ingressos anticipats Prstecs Provedors Comptes a pagar TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET

ACTIU Actiu no corrent Immobilitzat material Terrenys Installacions Amortitzaci Acumulada Immobilitzat material Immobilitzat immaterial Drets de trasps Amortitzaci Acumulada Actiu Corrent Existncies Deutors Despesa anticipada Tresoreria TOTAL ACTIU

500 209

3 80 385 1.260 2.017

81 600 3 81 2.017

Compte de resultats (Dades en milers deuros): 1.Import net de la xifra de negocis Vendes 4.Aprovisionaments Cost de la mercaderia venuda 5.Altres ingressos dexplotaci (+) Ingressos per publicitat Ingressos per venda dentrades Ingressos per venda dabonaments 6.Despeses de personal 7.Altres despeses dexplotaci Despeses manteniment Despeses de lloguer 8.Amortitzaci de limmobilitzat Dotaci amortitzaci installacions Dotaci amortitzaci drets de trasps A) Resultat dexplotaci 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans dimpostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de lexercici 26 26 (18) (18) 870 80 374 416 (370) (252) (12) (240) (41) (1) (40) 215 (6) (6) 209 209

Tema 8. Comptabilitat de transaccions bsiques

8.1. Actius Immobilitzats Exercici 8.1 SUBIRATS I BARRILS
Deure 15 set 1 oct 31 des 2 gen 1 abril 1 oct 40.000 600 600 600 600 40.000 Caixa a Despeses dinteressos a Interessos a pagar a Despeses dinteressos a Despeses dinteressos Deutes a llarg termini a Caixa 40.600 Caixa 600 Caixa 600 Interessos a pagar 600 Deutes a llarg termini 40.000 Descripci Sollicitud prstec; no hi ha fet comptable Haver

Exercici 8.2 IMMOBILITZAT, TANGIBLES I INTANGIBLES: 1 2 3 4 5 6 Els quadres per una galeria dart Els quadres per a un museu. Les vaques per una central lletera. Les vaques per a un escorxador. El menjar de les vaques. Un camp de golf. Plantegi la problemtica del terreny, la gespa i el sistema de turons i de fosses Els gossos guardians duns magatzems. Existncies Immobilitzat Material Immobilitzat Material Existncies Despeses i Existncies Immobilitzat Material (Terrenys i Installacions tcniques)

7 8 9 10 11 12

Immobilitzat Material (Altres immobilitzats) Els lleons en un circ. Immobilitzat Material Els arbres fruiters en una plantaci. Immobilitzat Material La collita de taronges duna plantaci. Existncies Ladob dels tarongers. Despeses i Existncies La realitzaci dun sistema de conduccions Immobilitzat Material (installacions tcniques) de regatge per a un conreu.

13

Els camions per a una empresa de Immobilitzat Material (elements de transport) transports. Els camions per a un concessionari que els ven. Els terrenys per a una immobiliria. Per a un club de futbol: - lestadi on es juga al futbol. Existncies Existncies Immobilitzat Material

14 15 16

la venda de les entrades per a un Ingrs per prestaci de serveis partit. un jugador de futbol. Immobilitzat Intangible (drets de trasps); els salaris sn despeses.

Exercici 8.3 PEGASUS Adquisici : 1/04/20X0 Valor Despeses de viatge Aranzels Preu adquisici 12.450 750 1.200 14.400

14.400 Elements de transport a 600 Deutors a Bancs 600 Bancs o Provedors dimmobilitzat 14.400

Amortitzaci: Preu dadquisici Vida til Quota 14.400 5 anys 2.880/any

31/12/20X0: 2.160 Despesa damortitzaci a Amortitzaci Acumulada de lImmobilitzat Material 2.160

2160 = 2880*9/12

31/12/20X1: 2.880 Despesa damortitzaci a Amortitzaci Acumulada de lImmobilitzat Material 2.880

25/11/20X2

630 Despesa de reparaci i conservaci a 31/12/20X2 2.880 Dotaci Amortitzaci dimmobilitzat material a Amortitzaci Acumulada lImmobilitzat Material de 2.880 Caixa 630

Venda 1/05/20X3: Amortitzaci acumulada Amortitzaci any 20X3 7.920 2.880 * 4/12 = 960

960 Dotaci amortitzaci immobilitzat material a Amortitzaci acumulada 960 dimmobilitzat material

La diferncia entre el valor comptable de lactiu donat de baixa i limport rebut per aquest actiu s el Resultat per la Venda dImmobilitzat: - Obtenim 8.700 a repartir en tres efectes comercials, dos a curt termini i una a llarg termini. - El valor comptable de lactiu s el valor dadquisici menys les amortitzacions, per tant 14.400 7.920 960 = 5.520 Per tant, el benefici obtingut de la venda de limmobilitzat s 3.180 (=8.700-5.520)
8.880 Amortitzaci acumulada de limmobilitzat material 5.800 Efectes a cobrar a curt termini 2.900 Efectes a cobrar a llarg termini a Elements de transport Benefici per la venda de limmobilitzat material 14.400 3.180

Exercici 8.4 QUADRES DAMORTITZACI a) Amortitzaci lineal:

Any

Valor

Quadre damortitzaci: Quota

Amortitzaci Acumulada

Valor Net Comptable

Any 1 2 3 1 2 3

Valor 10.000 7.300 4.150 10.000 7.000 4.000

Quadre damortitzaci: Quota 2.700 3.150 3.150 3.000 3.000 3.000 2.700 5.850 9.000 3.000 6.000 9.000

Amortitzaci Acumulada

Valor Net Comptable 7.300 4.150 1.000 7.000 4.000 1.000

valor residual b) Amortitzaci segons lactivitat: b.1.) En funci de les hores treballades:

Any 1 Any 2 Any 3

9 x 250 = 9 x 350 = 9 x 400 =

Quadre damortitzaci: Quota 2.250 3.150 3.600 2.250 5.400 9.000

2.250 3.150 3.600

Any 1 2 3

Valor 10.000 7.750 4.600

Amortitzaci Acumulada

Valor Net Comptable 7.750 4.600 1.000

valor residual b.2.) En funci de la producci:

Any 1 Any 2 Any 3

0,009 x 300.000 = 0,009 x 350.000 = 0,009 x 350.000 =

2.700 3.150 3.150 valor residual

c) Amortitzaci per suma de dgits: 1+2+3 = 6 dgits

Any 1 Any 2 Any 3

1.500 *(2+1) = 1.500 *(1+1) = 1.500 *1 =

Quadre damortitzaci: Quota

4.500 3.000 1.500

Any

Valor

Amortitzaci Acumulada

Valor Net Comptable

1 2 3

10.000 5.500 2.500

4.500 3.000 1.500

4.500 7.500 9.000

5.500 2.500 1.000

valor residual d) Amortitzaci sobre el saldo decreixent: (en aquest cas, no es considera el valor residual) Percentatge sobre mtode lineal = 33% Percentatge sobre saldo decreixent = 2 x 33% = 66% Any 1 10.000 * 0,66 = 6.600 10.000-6.600=3.400 Any 2 3.400 * 0.66 = 2.244 (10.000 - (6.600 + 2.244) = 1.156 ) Any 3 1.500 *1 = 1.156
Quadre damortitzaci: Quota 6.600 2.244 156 6.600 8.844 9.000

Any 1 2 3

Valor 10.000 3.400 1.156

Amortitzaci Acumulada

Valor Net Comptable 3.400 1.156 1.000

Exercici 8.5 EMPRRESA ABC a)

60.000 Elements transport a Provedors dImmobilitzat Material 60.000

b)
60.000 Provedors dImmobilitzat Material a Caixa 60.000

c) Quota mensual = 60.000 / 10 anys * 12 mesos = 500 A 31 de desembre, lamortitzaci acumulada ser de 500 * 6 = 3.000
3.000 Amortitzaci Immobilitzat Material Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Material 3.000

d) Amortitzaci acumulada a 31 de mar de 20X4 = 500 * 45 mesos = 22.500 Despeses amortitzaci any 20X4 = 500 * 3 = 1.500 Valor Comptable = 60.000 22.500 = 37.500

1.500 Amortitzaci Immobilitzat Material Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Material 1.500

22.500 Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Material 30.000 Caixa 7.500 Prdua Immobilitzat Material

Elements transport

60.000

Exercici 8.6 ARROS & CIA, S.A. a. Mtode lineal

Any 1 2 3 4 5

Valor 41.000 33.000 25.000 17.000 9.000

Quadre damortitzaci: Quota 8.000 8.000 8.000 8.000 8.000 8.000 16.000 24.000 32.000 40.000

Amortitzaci Acumulada

Valor Net Comptable 33.000 25.000 17.000 9.000 1.000

b. Mtode de la suma dels nmeros dgits N = 1+2+3+4+5 = 15 dgits Per tant les quotes anuals es repartiran de la segent manera: Q1 = (41.000 1.000) * 5 / 15 = 13.333,33 . Q2 = (41.000 1.000) * 4 / 15 = 10.666,67 . .... Q5 = (41.000 1.000) * 1/ 15 = 2.666,67

An y 1 2 3 4 5

Valor 41.000 27.666,67 17.000 9.000 3.666,67

Quadre damortitzaci: Quota 13.333,33 10.666,67 8.000 5.333,33 2.666,67

Amortitzaci Acumulada 13.333,33 24.000 32.000 37.333,33 40.000

Valor Net Comptable 27.666,67 17.000 9.000 3.666,67 1.000

Exercici 8.7 LABORATORI a)

31.000 Laboratori a Provedors dImmobilitzat Material Caixa 30.000 1.000

b)
10.000 Provedors dImmobilitzat Material a Caixa 10.000

c)
10.000 Provedors dImmobilitzat Material a Caixa 10.000

Quota anual = 31.000 / 5 = 6.200 Amortitzaci acumulada any 20X0 = 6.200 * 9 / 12 = 4.650 .
4.650 Amortitzaci Immobilitzat Material a Amortitzaci Acumulada 4.650

d) Quota mensual = 6.200 / 12 = 516,67 Amortitzaci acumulada a 16/ 11/ X3 = 516,67 * 43.5 mesos = 22.475 Despeses damortitzaci any 20X3 = 516,67 * 10,5 = 5.425
5.425 Amortitzaci Immobilitzat Material a 22.475 Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Material 12.000 Caixa a Amortitzaci Acumulada Laboratori 5.425 31.000

Benefici Immobilitzat Material

3.475

8.2. Comptes a cobrar i efectes a cobrar Exercici 8.8 EMPRESA RECANVI 1. Assentaments en el llibre diari de les operacions anteriors
a) 28.000 Clients a b) 28.000 Bancs a c) 5.700 Bancs 300 Descompte pagament immediat a d) 2.000 Clients, dubts cobrament a 2.000 Dotaci Provisi per insolvncies a e) 3.000 Clients, efectes a cobrar a 3.000 Efectes descomptats a f) 1.200 Clients a Caixa 1.200 Clients, efectes a cobrar 3.000 Clients 3.000 Provisi per insolvncies 2.000 Clients 2.000 Clients 6.000 Clients 28.000 Vendes 28.000

2.

Anotar les transaccions al compte de Clients i calcular el saldo final del compte de Clients al final del dia: Clients 13.500 28.000 (a) 1.200 (f) 2.800(b) 6.000 (c) 2.000 (d) 3.000 (e) 42.700 13.800 Saldo = 28.900

Exercici 8.9 COMPONENTS ELECTRNICS, S.A. 1. Fer els assentaments en el llibre diari de les operacions anteriors
1) 3.170 Clients a 2) 200 Acompte clients 50 Clients 3) 2.800 Bancs a 4) 49 Bancs 1 Descompte pagament immediat 5) 180 Clients, efectes a cobrar a 6) 210 Bancs a Interessos Clients 10 200 Clients 180 a Clients 50 Clients 2.800 a Vendes 250 Vendes 3.170

7) 20 Clients, dubts cobrament a 20 Prdues per crdits comercials incobrables a 8) 30 Provedors a Clients 30 Clients, dubts cobrament 20 Clients 20

2.

Quin s el saldo del compte de Clients en acabar el dia, si al comenar era de 16.800? Clients 16.800 2.800 (3) 3.170 (1) 50 (4) 50 (2) 180 (5) 200 (6) 20 (7) 30 (8) 20.020 3.280 Saldo = 16.740 (= 20.020 3.280)

Exercici 8.10 EUROPA, S.A.

a) 4.500 Clients, efectes comercials a cobrar a 300 Clients 300 Bancs b) 4.500 Efectes descomptats a Clients, efectes comercials a cobrar 4.500 Vendes Vendes Clients 4.500 300 300

4.365 Bancs 135 Despeses financeres a c) 4.000 Efectes impagats a 4.500 Deutes per efectes descomptats 200 Despeses financeres Efectes descomptats 4.000 Deutes per efectes descomptats 4.500

a Bancs 4.700

d) 4.700 Clients, efectes comercials a cobrar a Despeses financeres Efectes impagats 200 4.500

Exercici 8.11 Empresa M i Empres a L a) Venda de mercaderies:

12.000 Clients a Vendes 12.000

b) Suspensi de pagaments de lempresa L

12.000 Clients dubts cobrament a 12.000 Dotaci Previsi per insolvncies a Provisi per a insolvncies 12.000 Clients 12.000

c) Cobrament parcial del deute pendent

4.000 Bancs a 4.000 Provisi per a insolvncies a Ingrs per excs de provisi 4.000 Clients, dubts cobrament 4.000

d) 8.000 Prdues per crdits comercials incobrables a 8.000 Provisi per insolvncies a Ingrs per excs de provisi 8.000 Clients, dubts cobrament 8.000

Exercici 8.12 ARB S.A.

a) 1 de mar de 20X3
60.000 Clients a Vendes 60.000

b) 1 dabril de 20X3
2.000 Descompte comercial a Clients 2.000

c) 1 de juny de 20X3
58.000 Clients dubts cobrament a 58.000 Dotaci provisi per insolvncies a Provisi per insolvncies 58.000 Clients 58.000

d) 20 de desembre de 20X3
1.500 Bancs 56.500 Prdues per crdits comercials incobrables a 58.000 Provisi per insolvncies a Ingrs excs de provisi 58.000 Clients, dubts cobrament 58.000

Exercici 8.13 HERMANOS SIGENZA, S.A.

1 Mar) 12.500 Clients a 11 dAbril) 12.500 Clients, dubts cobrament a 11 Maig) 12.500 Dotaci provisi per insolvncia a Provisi per insolvncia 12.500 Clients 12.500 Vendes 12.500

15 de maig) 2.500 Bancs a 2.500 Provisi per insolvncia a 1 de Juliol) 3.750 Bancs a 3.750 Provisi per insolvncia a 1 dOctubre) 2.500 Caixa 2.500 Provisi per insolvncia a 3.750 Prdues per crdits comercials incobrables a 3.750 Provisi per insolvncia a Ingrs excs provisi 3.750 Clients, dubts cobrament 3.750 Clients, dubts cobrament Ingrs excs provisi 2.500 2.500 Ingrs excs provisi 3.750 Clients, dubts cobrament 3.750 Ingrs excs provisi 2.500 Clients, dubts cobrament 2.500

a. Inversions financeres permanents

Exercici 8.14 INVERSIONS FINANCERES A LLARG TERMINI

a) 1 doctubre de 20X2
8.000 Bancs a Prstecs llarg termini 8.000

b) 31 de desembre de 20X2
4.000 Prstecs llarg termini a 280 Despeses financeres a 14% x 8.000 x (3/12) = 280 Interessos a pagar 280 Prstecs curt termini 4.000

c) 30 de setembre de 20X3
840 Despeses financeres 280 Interessos a pagar a 4.000 Prstecs curt termini a Bancs 4.000 Bancs 1.120

d) 31 de desembre de 20X4
4.000 Prstecs llarg termini

140 Despesa financera a Prstecs a curt termini Interessos a pagar 4.000 140

14% x 4.000x(3/12)=140

Exercici 8.15 INVERSIONS FINANCERES AMORTITZACI ANUAL DEL PRSTEC

LLARG

TERMINI

AMB

1-10-X0 100.000 Bancs a 31-12-X0 2.500 Despesa financera a 1-10-X1 2.500 Interessos a pagar 16.380 Prstecs llarg termini 7.500 Despesa financera a 31-12-X1 2.091 Despesa financera a 18.018 Prstecs llarg termini a 1-10-X2 6.271 Despeses financera 2.091 Interessos a pagar 18.018 Prstecs curt termini 31-12-X2 1.640 Despesa financera a 19.819 Prstecs llarg termini a 1-10-X3 4.921 Despeses financera 1.640 Interessos a pagar 19.819 Prstecs curt termini 31-12-X3 1.145 Despesa financera a 21.801 Prstecs llarg termini Interessos a pagar 1.145 Prstecs curt termini 19.819 Interessos a pagar 1.640 Prstecs curt termini 18.018 Interessos a pagar 2.091 Bancs 26.380 Interessos a pagar 2.500 Prstecs llarg termini 100.000

Bancs

26.380

Bancs

26.380

a 1-10-X4 3.434 Despeses financera 1.145 Interessos a pagar 21.801 Prstecs curt termini 31-12-X4 600 Despesa financera a 23.982 Prstecs llarg termini a 1-10-X5 1.798 Despeses financera 600 Interessos a pagar 23.982 Prstecs curt termini

Prstecs curt termini

21.801

Bancs

26.380

Interessos a pagar Prstecs curt termini

600 23.982

Bancs

26.380

Exercici 8.16 DESPESES DE PERSONAL: C OBERTES I DRAGONS, S.A.

Pagament amb xec bancari de la nmina. 23.000 Sous i salaris 5.500 Despeses de Seguretat Social a Hisenda Pblica, creditor Seguretat Social, creditor Bancs 4.500 7.000 17.000

a)

Liquidaci del deute amb la Seguretat Social i amb Hisenda Pblica (amb xecs bancaris). 4.500 Hisenda Pblica, creditor 7.000 Seguretat Social, creditor a Bancs 11.500

Tema 9. Cicle comptable complet

Exercici 9.1 MAITANQUIS, S.A.

Conceptes

Imports (1.000) Classificaci

360 340 200 750 75 2.310 500 400 30 50 1.000 520 150 30 20 70 375 70 1.400 20 15 10 150 10 15 20 60 40 900 Actiu Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Actiu No Corrent Despesa Ingrs Actiu No Corrent Passiu Corrent Ingrs Despesa Patrimoni Net Patrimoni Net Passiu No Corrent Ingrs Despesa Actiu No Corrent Passiu Corrent Despesa Despesa Ingrs Passiu Corrent Ingrs Actiu Corrent Despesa Ingrs Actiu Corrent Despesa Actiu Corrent Actiu No Corrent

Balan Saldo Saldo Deutor Creditor

X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X

Mercaderies, existncies Inicials Caixa Bancs Inversions financeres Despeses de personal (sous i salaris) Vendes Mobiliari Efectes a pagar a curt termini Devolucions de compres Devolucions de vendes Capital Reserves Prstecs rebuts a llarg termini Ingressos per arrendaments Primes dassegurances Amortitzaci acumulada del mobiliari Provedors Despesa damortitzaci Compres de mercaderies Ingressos dinversions financeres Creditors Beneficis venda Immobilitzat Clients Descompte sobre vendes per pagament immediat Rappels sobre compres Despesa anticipada Despesa financera (inters deutes) Prstecs concedits a curt termini Terrenys

5. Regularitzaci dexistncies 1)
360 Variaci dexistncies a Existncies Inicials 360

2)
200 Existncies finals a Variaci dexistncies 200

Variaci dexistncies = 160 ( = 360 - 200 ) 6. Tancament dels comptes a. Regularitzaci dels comptes del Prdues i Guanys (comptes de gesti)
2.310 30 30 20 10 15 Vendes Devolucions Compres Ingressos arrendaments Ingressos inversions financeres Beneficis Immobilitzat Material Rappels sobre compres a Prdues i Guanys Variaci Existncies Sous i salaris Devolucions de Vendes Prima dassegurana Despesa Amortitzaci Compres Descompte sobre vendes Despesa financera 570 160 75 50 20 70 1.400 10 60

Resultat = 570 b. Tancament Comptes del balan de situaci (patrimonials)

1.000 520 570 400 375 15 150 70 Capital Reserves Prdues i Guanys Efectes a pagar curt termini Provedors Creditors Prstecs llarg termini Amortitzaci Acumulada a Mercaderies Caixa Bancs Inversions Financeres Prstecs curt termini Mobiliari Clients Terrenys Despesa Anticipada 200 340 200 750 40 500 150 900 20

7. Compte Prdues i Guanys de lany 20X5 1.Import net de la xifra de negocis Vendes Devolucions sobre vendes Descompte sobre vendes 2.Variaci existncies productes acabats i en curs de fabricaci (+/-) 4.Aprovisionaments Compres Devolucions de compres Rappels sobre compres 5.Altres ingressos dexplotaci (+) Ingressos per arrendaments 6.Despeses de personal 7.Altres despeses dexplotaci Prima dassegurana 8.Amortitzaci de limmobilitzat 11.Deteriorament, baixes i alienacions dimmobilitzat (+/-) Benefici procedent de la venda dimmobilitzat material A) Resultat dexplotaci 13.Ingressos financers (+) 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans dimpostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de lexercici 8. Balan de situaci en data 31 de desembre de 20X5 ACTIU Actiu no corrent Terrenys Mobiliari Amortitzaci Acumulada Inversions Financeres Actiu Corrent Mercaderies Clients Prstecs curt termini Despesa anticipada Caixa Bancs TOTAL ACTIU PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 900 Capital 500 Reserves (70) Prdues i Guanys 750 Passiu No Corrent 200 Creditors 150 Prstecs llarg termini 40 20 Passiu Corrent 340 Efectes a pagar 200 Provedors 3.030 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET RESULTAT DE LEXERCICI: Benefici: ...................................... 570 Prdua:............................................ 0 NET PATRIMONIAL: ................... 2.090 2.250 2.310 (50) (10) (160) (1.355) (1.400) 30 15 30 30 (75) (20) (20) (70) 10 10 610 20 (60) (40) 570 570

1.000 520 570

15 150 400 375 3.030

Exercici 9.2 SOLER, S. A.

Conceptes

Imports (1.000) Classificaci

145 20 20 300 10 360 310 20 10 40 20 10 110 60 95 15 70 160 95 50 50 60 15 40 40 80 30 30 20 10 20 15 10 100 80 140 100 Despesa Despesa Ingrs Actiu No Corrent Despesa Patrimoni Net Ingrs Ingrs Passiu No Corrent Despesa Ingrs Actiu No Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Passiu Corrent Passiu Corrent Actiu Corrent Patrimoni Net Passiu corrent Passiu Corrent Passiu Corrent Despesa Despesa Ingrs Despesa Actiu Corrent Passiu No Corrent Despesa Passiu Corrent Actiu Corrent Despesa Despesa Actiu Corrent Ingrs Actiu No Corrent Despesa

Balan Saldo Saldo Deutor Creditor

X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X

Compres de mercaderies Interessos de deutes Descompte sobre compres per pagament immediat Aplicacions informtiques Serveis bancaris Capital social Vendes de mercaderies Rappels per compres Efectes a pagar a llarg termini Prdues procedents immobilitzat material Beneficis en la venda de valors negociables Drets de trasps Mercaderies (*) Efectes comercials a cobrar Deutors Ingressos anticipats Hisenda Pblica creditor Caixa Reserves Organismes Seguretat Social creditors Deutes amb entitats de crdit a curt termini Deutes per efectes descomptats Primes dassegurances Devoluci de vendes Ingressos per comissions Sous i salaris Interessos pendents de cobrament Provedors dimmobilitzat a llarg termini Dotaci amortitzaci dImmobilitzat Immaterial Interessos a pagar Despeses anticipades Reparacions i conservaci Seguretat Social a crrec de lempresa Clients Ingressos per prestaci de serveis Amortitzaci Acumulada Immobilitzat immaterial Despeses de constituci

1. 1)

Assentaments de regularitzaci de lexercici 20X5 110 Variaci dexistncies Existncies Inicials 110

2) 170 Existncies finals Variaci dexistncies 2. a. Variaci dexistncies = 60 Assentaments de tancament dels comptes de lany 20X5. Regularitzaci comptes Prdues i Guanys 310 20 20 40 20 80 60 Vendes Descompte sobre compres Rappels sobre compres Ingressos per comissions Beneficis Valors Negociables Ingressos prestaci de Serveis Variaci Existncies a Prdues i Guanys Compra Mercaderies Interessos Deutes Serveis Bancaris Prdues Immobilitzat Material Primes dAssegurana Devoluci Vendes Sous i Salaris Dotaci Amortitzaci Reparacions i Conservaci Seguretat Social a crrec empresa Despeses constituci 155 145 20 10 40 15 40 80 20 15 10 100 170

b.

Resultat = 55 Tancament Comptes 360 95 55 10 30 15 70 50 50 60 10 140 Capital Reserves Prdues i Guanys Efectes a pagar llarg termini Provedors Immobilitzat llarg termini Ingressos Anticipats Hisenda Pblica creditor Organismes Seguretat Social creditor Deutes Entitats Crdit curt termini Efectes descomptats Interessos a pagar Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Material a Aplicacions informtiques 300

Drets trasps Mercaderies Efectes a cobrar Deutors Caixa Interessos Pendents Cobrament Clients Despesa Anticipada

10 170 60 95 160 30 100 20

3.

Resultat de lexercici, ordenat i classificat per categories en forma de compte de prdues i guanys

1.Import net de la xifra de negocis Vendes Devolucions sobre vendes 2.Variaci existncies productes acabats i en curs de fabricaci (+/-) 4.Aprovisionaments Compres Descompte sobre compres Rappels sobre compres 5.Altres ingressos dexplotaci (+) 6.Despeses de personal 7.Altres despeses dexplotaci Prima dassegurana Reparacions Despeses constituci 8.Amortitzaci de limmobilitzat 11.Deteriorament, baixes i alienacions dimmobilitzat (+/-) Prdua procedent de la venda dimmobilitzat material A) Resultat dexplotaci 13.Ingressos financers (+) 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans dimpostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de lexercici

270 310 (40) (60) (1.355) (145) 20 20 120 (90) (130) (15) (15) (100) (20) (40) (40) 55 20 (20) 55 55

4.

Balan de situaci a 31 de desembre de 20X5, ordenat i classificat per masses patrimonials

ACTIU Actiu no corrent Drets trasps Aplicacions informtiques Amortitzaci Acumulada Actiu Corrent Mercaderies Clients Efectes a cobrar Deutors Interessos a cobrar Despeses anticipades Caixa

PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 10 Capital 300 Reserves (140) Prdues i Guanys Passiu No Corrent 170 Provedors dimmobilitzat material 100 Efectes a pagar llarg termini 60 95 Passiu Corrent 30 Deutes a curt termini 20 Interessos a pagar 160 Efectes a descomptar Hisenda Pblica creditor Seguretat Social creditor Ingressos anticipats 805 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET

360 95 55 30 10

TOTAL ACTIU

50 10 60 70 50 15 805

RESULTAT DE LEXERCICI: Benefici: .......................... 55 Prdua: .............................. 0 NET PATRIMONIAL: ........ 510

Exercici 9.3 FIL PER RANDA

Balan de comprovaci
Reserves Serveis exteriors Ingressos anticipats Sous i salaris Terrenys Valors de renda fixa a llarg Despeses de constituci Amortitzaci immobilitzat immaterial Vendes Ingressos de valors de renda fixa Seguretat social creditor Efectes comercials a cobrar Inversions financeres a curt Efectes a pagar a llarg Elements de transport Rappels sobre compres Maquinaria Obligacions i bons Provedors Resultats negatius d' exercicis anteriors Mobiliari Deutes a llarg amb entitats de crdit Descompte sobre vendes per pagament al comptat Deutors Amortitzaci immobilitzat material Hisenda Pblica deutora Existncies Clients de dubts cobrament Fiances constitudes a curt Ingressos extraordinaris Bestreta (a compte) a provedors Provedors d'immobilitzat a curt Amortitzaci acumulada immobilitzat material Caixa Arrendaments Capital social Clients Amortitzaci acumulada immobilitzat immaterial Tributs

Import (1.000)
323 50 21 520 1,289 584 45 6 2,320 22 1,920 1,160 24 87 238 12 250 125 1,180 24 119 104 58 174 24 12 820 9 50 80 20 110 190 96 50 1,800 312 12 19

Classificaci
Patrimoni net Despesa Passiu Corrent Despesa Actiu No Corrent Actiu No Corrent Despesa Despesa Ingrs Ingrs Passiu Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Passiu No Corrent Actiu No Corrent Ingrs Actiu No Corrent Passiu No Corrent Passiu Corrent Patrimoni net Actiu No Corrent Passiu No Corrent Despesa Actiu Corrent Despesa Actiu Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Ingrs Actiu Corrent Passiu Corrent Actiu No Corrent Actiu Corrent Despesa Patrimoni Net Actiu Corrent Actiu No Corrent Despesa

Balan Deure Haver

X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X

Compres Construccions Primes d' assegurances Prdues procedents de l'immobilitzat material Creditors Despeses anticipades Beneficis procedents de l'immobilitzat material Devolucions de vendes Aplicacions informtiques Interessos de deutes

1,740 530 41 87 76 14 57 10 52 12

Despesa Actiu No Corrent Despesa Despesa Passiu No Corrent Actiu Corrent Ingrs Despesa Actiu No Corrent Despesa

X X X X X X X X X X

7. Assentament de regularitzaci de l' exercici 20X5. Regularitzaci dexistncies: 1)

820 Variaci dexistncies Existncies Inicials 820

2)
790 Existncies finals Variaci dexistncies 790

Variaci dexistncies = 30 Regularitzaci comptes Prdues i Guanys:

2320 22 12 80 57 201 Vendes Ingressos renda fixa Rappels sobre compres Ingressos extraordinaris Beneficis Immobilitzat Material Prdues i Guanys a Variaci dexistncies Serveis exteriors Sous i salaris Amortitzaci Immobilitzat Immaterial Descompte vendes Amortitzaci Immobilitzat Material Arrendaments Tributs Compres Prima dassegurana Prdues Immobilitzat Material Devoluci Vendes Interessos deutes Despeses constituci 30 50 520 6 58 24 50 19 1740 41 87 10 12 45

Resultat = (201)
201 Resultat negatiu dexercicis anteriors

Prdues i Guanys

201

8. Assentament de tancament dels comptes de l exercici 20X5.

1800 323 (201) (24) 87 125 104 76 21 1920 1180 110 12 190 Capital Reserves Prdues i Guanys Resultats Negatius Exercicis Anteriors Efectes a pagar llarg termini Obligacions i bons Deutes Entitats Crdit llarg termini Creditors Ingressos anticipats Seguretat Social creditor Provedors Provedors Immobilitzat curt termini Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Immaterial Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Material a Terrenys Valors Renda Fixa llarg termini Elements transport Maquinaria Mobiliari Construccions Aplicacions informtiques Efectes a cobrar Inversions Financeres a curt termini Deutors Hisenda Pblica deutora Existncies Clients, dubts cobrament Fiances a curt termini Acompte provedors Caixa Clients Despesa Anticipada 1289 584 238 250 119 530 52 1160 24 174 12 790 9 50 20 96 312 14

9.

Assentament de reobertura dels comptes de l'exercici 20X6

Capital Reserves Resultats Negatius Exercicis Anteriors Efectes a pagar llarg termini Obligacions i bons Deutes entitats crdit llarg termini Creditors 1800 323 225 87 125 104 76

Ingressos anticipats Seguretat Social creditor Provedors Provedors Immobilitzat a curt termini Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Immaterial Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Material 1289 584 238 250 119 530 52 1160 24 174 12 820 9 50 20 96 312 14 Terrenys Valors Renda Fixa llarg termini Elements transport Maquinaria Mobiliari Construccions Aplicacions informtiques Efectes a cobrar Inversions Financeres a curt termini Deutors Hisenda Pblica deutora Existncies Clients, dubts cobrament Fiances a curt termini Acompte provedors Caixa Clients Despesa Anticipada a

21 1920 1180 110 12 190

10. Balan de situaci a 31 de desembre de 20X5, ordenat i classificat per masses patrimonials. ACTIU Actiu no corrent Aplicacions informtiques Amortitzaci Acumulada Immobilitzat intangible Terrenys Construccions Maquinaria Mobiliari Elements Transport Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Material Valors Renda Fixa Actiu Corrent Clients Clients, dubts cobrament Deutors PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 52 Capital (12) Reserves 1.289 Prdues i Guanys 530 Resultat negatiu dexercicis anteriors 250 119 Passiu No Corrent 238 Obligacions i bons (190) Deutes a llarg termini 584 Creditors Efectes a pagar llarg termini 312 9 Passiu Corrent 174 Provedors Immobilitzat curt

1800 323 (201) (24)

125 104 76 87 110

Hisenda Pblica deutora Fiances Acompte provedors Inversions Financeres Despeses anticipades Caixa TOTAL ACTIU

12 50 20 24 14 96 5.521

termini Provedors Seguretat Social creditor Ingressos anticipats

1.180 1.920 21

TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET

5.521

11. Resultat de l' exercici 20X5 ordenat i classificat per categories, en forma d'Estat de prdues i guanys. 1.Import net de la xifra de negocis Vendes Devolucions sobre vendes Descomptes sobre vendes 2.Variaci existncies productes acabats i en curs de fabricaci (+/-) 4.Aprovisionaments Compres Rappels sobre compres 5.Altres ingressos dexplotaci (+) 6.Despeses de personal 7.Altres despeses dexplotaci Despeses constituci Altres despeses 8.Amortitzaci de limmobilitzat 11.Deteriorament, baixes i alienacions dimmobilitzat (+/-) Benefici procedent de la venda dimmobilitzat material Benefici procedent de la venda dimmobilitzat material A) Resultat dexplotaci 13.Ingressos financers (+) 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans dimpostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de lexercici 270 2320 (58) (10) (30) (1728) (1740) 12 80 (520) (130) (45) (160) (30) (144) 57 87 (211) 22 (12) 10 (201) (201)

12.Import del Net patrimonial, expressant el detall de les partides que l' integren
Patrimoni net Capital Reserves Prdues i Guanys Resultats negatius exercicis Anteriors 1.898 1.800 323 (201) (24)

Exercici 9.4 TASTAOLLETES

Balan de comprovaci Vendes de mercaderies Reserves Reparacions i conservaci Rappels sobre compres Publicitat i propaganda Ingressos per prestaci de serveis Ingressos anticipats Imposicions bancries a llarg termini Hisenda Pblica creditor Elements de transport Efectes comercials impagats Despeses d' ampliaci de capital Amortitzaci immobilitzat immaterial Construccions Crdits a curt termini al personal Devolucions de vendes Efectes comercials a cobrar Ingressos per comissions Resultats negatius d' exercicis anteriors Provedors immobilitzat a llarg termini Provedors Interessos per descompte d' efectes Equips pel procs de la informaci Deutes per efectes descomptats Creditors per prestaci de serveis Caixa, moneda estrangera Aplicacions informtiques Interessos pendents de cobrar a curt termini Interessos pagats per anticipat Installacions tcniques Existncies Clients de dubts cobrament Beneficis procedents de l' immobilitzat material Dot. amortitzaci immobilitzat material Amortitzaci Acumulada immobilitzat material Bestreta (anticipo) a provedors Caixa, Capital social Clients468 Efectes comercials a pagar Remuneracions pendents de pagament Quantitat (1.000) 180 483 75 33 780 3,300 31 876 2,880 1,933 45 67 9 357 36 10 1,695 18 36 130 1,770 87 375 187 156 261 178 18 75 54 1,230 13 120 36 285 30 144 2,700 468 165 54 Classificaci Ingrs Patrimoni Net Despesa Ingrs Despesa Ingrs Passiu Corrent Actiu No Corrent Passiu Corrent Actiu No Corrent Actiu Corrent Despesa Despesa Actiu No Corrent Actiu Corrent Despesa Actiu Corrent Ingrs Patrimoni Net Passiu No Corrent Passiu Corrent Despesa Actiu No Corrent Passiu Corrent Passiu Corrent Actiu Corrent Actiu No Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Actiu No Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Ingrs Despesa Actiu No Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Patrimoni Net Actiu Corrent Passiu Corrent Passiu Corrent X X X X X X Balan Deure Haver X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X

Sous i salaris Tributs Propietat industrial (patents i marques) Prdues extraordinries Interessos de deutes a llarg termini Ingressos de crdits a curt termini Compres Amortitzaci Acumulada immobilitzat immaterial Beneficis procedents de l' immobilitzat immaterial Descompte sobre vendes per pagament immediat Despeses anticipades Deutors Fiances rebudes a curt termini Prdues per crdits comercials incobrables

75 28 795 130 61 10 2,610 18 85 15 21 78 114 18

Despesa Despesa Actiu No Corrent Despesa Despesa Ingrs Despesa Actiu No Corrent Ingrs Despesa Actiu Corrent Actiu Corrent Passiu Corrent Despesa

X X X X X X X X X X X X X X

Assentament de regularitzaci de l'exercici 20X5. Regularitzaci dExistncies: 1) 1.230 Variaci dexistncies Existncies Inicials 2) 1.185 Existncies finals Variaci dexistncies
Variaci dexistncies = 30 Regularitzaci comptes Prdues i Guanys 180 3.300 33 18 120 85 10 300 Vendes Ingressos serveis Rappels sobre compres Ingressos comissions Beneficis Immobilitzat Material Beneficis Immobilitzat Immaterial Ingressos crdits curt termini Prdues i Guanys a Variaci dexistncies Reparacions Sous i salaris Publicitat Despeses ampl. capital Amortitzaci Immobilitzat Immaterial Amortitzaci Immobilitzat Material 45 75 75 780 67 9 36

1.230

1.185

Interessos efectes Tributs Compres Prdues extraordinries Interessos deutes llarg termini Devoluci Vendes Descompte sobre vendes Prdues crdits comercials incobrables Resultat = (300)

87 28 2.610 130 61 10 15 18

300 Resultat negatiu dexercicis anteriors Prdues i Guanys 300

7. Assentament de tancament dels comptes de l' exercici 20X5.

2.700 483 (300) (36) Capital Reserves Prdues i Guanys Resultats negatius Exercicis anteriors

130 Provedors Immobilitzat llarg termini 31 Ingressos anticipats 2.880 Hisenda Pblica creditor 54 Remuneracions pendents pagament 1.770 Provedors 187 Deutes Efectes descomptats 156 Creditors prestaci serveis 165 Efectes com. a pagar 114 Fiances rebudes a curt termini 18 Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Immaterial 285 Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Material a Elements transport Construccions Equips informaci Aplicacions informtiques Installacions tcniques Propietat industrial Imposicions bancries llarg termini Efectes a cobrar Efectes impagats Caixa, moneda exterior Interessos pendents a cobrar Interessos pagats per anticipat 1.933 357 375 178 54 795 876 1.695 45 261 18 75

Existncies Crdits curt termini personal Caixa Acompte provedors Deutors Clients Clients, dubts cobrament Despesa Anticipada

1.185 36 144 30 78 468 13 21

8. Assentament de reobertura dels comptes de l'exercici 20X6 (es pot fer esquemticament)
Capital Reserves Resultats negatius Exercicis anteriors Provedors Immobilitzat llarg termini Ingressos anticipats Hisenda Pblica creditor Remuneracions pendents pagament Provedors Deutes efectes descomptats Creditors prestaci serveis Efectes comercials a pagar Fiances rebudes a curt termini Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Immaterial Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Material 1.933 Elements transport 357 375 178 54 795 876 45 1.695 36 261 18 75 1.185 13 144 30 78 468 21 Construccions Equips informaci Aplicacions informtiques Installacions tcniques Propietat industrial Imposicions bancries llarg termini Efectes impagats Efectes a cobrar Crdits curt termini al personal Caixa, moneda ext. Interessos pendents a cobrar Interessos pagats per anticipat Existncies Clients, dubts cobrament Caixa Acompte provedors Deutors Clients Despesa Anticipada a 2.700 483 (336)

130 31 2.880 54 1.770 187 156 165 114 18 285

9. Balan de situaci a 31 de desembre de 20X5, ordenat i classificat per masses patrimonials. ACTIU Actiu no corrent Propietat Industrial Aplicacions Informtiques Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Immaterial Construccions Installacions Equips informtics Elements Transport Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Material Imposicions banc Actiu Corrent Existncies Efectes a cobrar Efectes impagats Clients Clients, dubts cobrament Crdits curt termini personal Deutors Despeses anticipades Acompte provedors Interessos pendents Interessos pagats anticipats Caixa, moneda exterior Caixa TOTAL ACTIU PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 795 Capital 178 Reserves (18) Prdues i Guanys 357 Resultat negatiu dexercicis anteriors 54 375 Passiu No Corrent 1.933 Provedors Immobilitzat llarg termini (285) 876 1.185 1.695 45 468 13 36 78 21 30 18 75 261 144 8.334

2.700 483 (300) (36)

130

Passiu Corrent Deutes per efectes descomptats Efectes comercials a pagar Provedors Remuneracions Pendents Hisenda Pblica, creditor Creditors serveis Fiances curt termini Ingressos anticipats

187 165 1.770 54 2.880 156 114 31

TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET

8.334

Resultat de l' exercici 20X5, ordenat i classificat per categories, en forma d' Estat de prdues i guanys. 1.Import net de la xifra de negocis Vendes Devolucions sobre vendes Descomptes sobre vendes 2.Variaci existncies productes acabats i en curs de fabricaci (+/-) 4.Aprovisionaments Compres Rappels sobre compres 5.Altres ingressos dexplotaci (+) 6.Despeses de personal 7.Altres despeses dexplotaci 8.Amortitzaci de limmobilitzat 11.Deteriorament, baixes i alienacions dimmobilitzat (+/-) Despeses dampliaci de capital Benefici procedent de la venda dimmobilitzat immaterial i material A) Resultat dexplotaci 13.Ingressos financers (+) 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans dimpostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de lexercici 155 180 (15) (10) (45) (1728) (2610) 33 3318 (75) (901) (45) 138 (67) 205 (162) 10 (148) (138) (300) (300)

10. Import del Net patrimonial, expressant el detall de les partides que l' integren. Patrimoni net Capital Reserves Prdues i Guanys Resultats negatius exercicis Anteriors 2.847 2.700 483 (300) (36)

Exercici 9.5 LAVEN

Balan de comprovaci
Mercaderies, existncies inicials Caixa Inversions financeres temporals Vendes Mobiliari Efectes a pagar a curt termini Devolucions de compres Devolucions de vendes Capital Reserves (al principi del perode) Prstecs rebuts a llarg termini Ingressos per arrendaments Primes d'assegurances Amortitzaci Acumulada del Mobiliari Amortitzaci Acumulada de la Propietat Industrial Provedors Compres de mercaderies Ingressos d'inversions financeres temporals

Import (1,000 )
40 84 120 275 60 30 13 15 100 94 80 30 20 30 12 25 110 15

Classificaci
Actiu Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Ingrs Actiu No Corrent Passiu Corrent Ingrs Despesa Patrimoni Net

Balan Deure Haver

X X X X X X X X X X X X X X X X X X

Ajustaments Deure Haver

20 10 40 63

Saldo final Deure Haver

20 31 120 275 45 30 13 15 100 119 80 30

15

25

Passiu No Corrent Ingrs Despesa Actiu No Corrent Actiu No Corrent Passiu Corrent Despesa Ingrs

10 6 3

30 27 15 25 110 15

Creditors (curt termini) Beneficis procedents de la venda d'immobilitzat Clients Descompte sobre vendes per pagament accelerat "Rappels" sobre compres Despesa anticipada Prstecs concedits a curt termini Terrenys Propietat Industrial

45 10 65 10 15 40 30 130 30

Passiu Corrent Ingrs Actiu Corrent Despesa Ingrs Actiu Corrent Actiu Corrent Actiu No Corrent Actiu No Corrent

X X X X X X X X X 10

4 65 10

45 14

15 20 30 30 130 30

1. Fer els assentaments de les operacions pendents i les de regularitzaci de les mercaderies (dades en milers deuros):
1) 80 Sous i salaris a Hisenda Pblica, creditor Seguretat Social, creditor Bancs 19 10 51

30 SS, a crrec de lempresa 12 Despeses guarderia a 2) 1,5 Dotaci a lAmortitzaci a 9 Amortitzaci Acumulada 10 Caixa a Mobiliari Benefici venda Immobilitzat Material 15 4 Amortitzaci Acumulada 1,5 Seguretat Social, creditor Bancs 30 12

3) 2 Despeses financeres a 4) 1 Interessos a cobrar a 20 Despeses Lloguer a 10 Despesa Anticipada a 5) 40 Variaci dexistncies a 20 Existncies finals a Variaci dexistncies 20 Existncies inicials 40 Prima dassegurances 10 Despesa Anticipada 20 Ingrs financer 1 Quota mensual = 750.000 * (0,08 / 12) = 5.000 Interessos a pagar 2

2. Calcular el resultat peridic i fer els assentaments de tancament de tots els comptes: a. Amortitzacions:
4.5 Amortitzaci Immobilitzat material a Amortitzaci Acumulada del Immobilitzat Material 4.5

3 Amortitzaci Immobilitzat Immaterial a Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Immaterial 3

b. Regularitzaci del Prdues i Guanys:

275 13 30 15 14

Vendes Devolucions Compres Ingressos arrendaments Ingressos inversions Financeres Beneficis Venda Immobilitzat Material 15 Rappels sobre compres 1 Ingrs financer a Resultat de lexercici Variaci dexistncies Devoluci de Vendes Despeses personal Prima dassegurances Compres Descompte sobre vendes Amortitzaci Immobilitzat Material Amortitzaci Immobilitzat Immaterials Despeses lloguer Despeses financeres 25 20 15 122 30 110 10 6 3 20 2

Resultat = 25 c. Tancament Comptes:

100 25 94 80 45 30 25 2 19 40 27 Capital Prdues i Guanys Reserves Prstecs rebuts llarg termini Creditors Efectes a pagar curt termini Provedors Interessos a pagar Hisenda Pblica, creditor Seguretat Social, creditor Amortitzaci Acumulada Mobiliari 15 Amortitzaci Acumulada Propietat Industrial a Mobiliari Mercaderies Propietat Industrial Caixa Terrenys Inversions Financeres temporals Clients Prstecs concedits curt termini Interessos a cobrar Despeses anticipada 45 20 30 31 130 120 65 30 1 30

3. Elaborar el Compte Prdues i Guanys del perode comptable de lany 20X5: 1.Import net de la xifra de negocis Vendes Devolucions sobre vendes Descompte sobre vendes 2.Variaci existncies productes acabats i en curs de fabricaci (+/-) 4.Aprovisionaments Compres Devolucions de compres Rappels sobre compres 5.Altres ingressos dexplotaci (+) Ingressos per arrendaments 6.Despeses de personal 7.Altres despeses dexplotaci 8.Amortitzaci de limmobilitzat 11.Deteriorament, baixes i alienacions dimmobilitzat (+/-) Benefici procedent de la venda dimmobilitzat immaterial A) Resultat dexplotaci 13.Ingressos financers (+) 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans dimpostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de lexercici 250 275 (15) (10) (20) (82) (110) 13 15 30 30 (122) (50) (9) 14 14 11 16 (2) 14 25 25

4. Elaborar el balan de situaci en data 31 de desembre de 20X5 ordenat de menys a ms

liquides i exigibilitat, i classificat per masses patrimonials: ACTIU Actiu no corrent Propietat Industrial Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Immaterial Terrenys Mobiliari Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Material Actiu Corrent Mercaderies Clients Interessos a cobrar Inversions financeres temporals Prstecs curt termini Despesa anticipada Caixa TOTAL ACTIU PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 30 Capital (15) Reserves 130 Prdues i Guanys 45 (27) Passiu No Corrent Prstecs rebuts Passiu Corrent Efectes a pagar Provedors Interessos a pagar Hisenda Pblica, creditor Seguretat Social, creditor TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET

100 94 25

20 65 1 120 30 30 31 460

80 30 25 2 19 40 460

Exercici 9.6 EL TERRAT, S.A.

Balan de comprovaci
Capital Deutes a llarg termini Mercaderies Efectes comercials impagats Deutes per efectes descomptats Impost sobre beneficis Interessos per descompte defectes Ingressos per prestacions de serveis Reserves Patents i marques Prdues procedents de limmobilitzat immaterial Resultats negatius d'exercicis anteriors Inversions financeres temporals en capital Amortitzaci acumulada de limmobilitzat immaterial Compres Reparacions Vendes de mercaderies Provedors dimmobilitzat a llarg termini Despeses de Constituci Publicitat i propaganda Clients Fiances constitudes a curt termini Interessos pagats per anticipat Descompte sobre vendes per pagament immediat Ingressos per cessi de patents Efectes a pagar a llarg termini Elements de transport Amortitzaci acumulada de limmobilitzat material Rappels sobre compres Devolucions de vendes Bestreta (anticipo) de clients Hisenda pblica, creditor Organismes de la Seg. Social, creditors Amortitzaci de limmobilitzat immaterial Ingressos anticipats

Quantitat (1,000 )
1.200 360 780 235 70 35 27 345 1.364 670 58 35 125 86 870 75 1370 340 24 35 136 100 6 7 21 34 235 198 3 45 42 36 122 34 9

Classificaci
Patrimoni Net Passiu No Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Passiu Corrent Despesa Despesa Ingrs Patrimoni Net Actiu No Corrent Despesa Patrimoni Net Actiu Corrent Actiu No Corrent Despesa Despesa Ingrs Passiu Corrent Despesa Despesa Actiu Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Despesa Ingrs Passiu No Corrent Actiu No Corrent Actiu No Corrent Ingrs Despesa Passiu Corrent Passiu Corrent Passiu Corrent Despesa Passiu Corrent Despesa

Balan Deure Haver

X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X

Tributs Interessos de deutes a llarg termini Sous i salaris Provedors Seguretat social a crrec de lempresa Amortitzaci de limmobilitzat material Edificis Aplicacions informtiques Bancs c/c

23 34 302 230 104 35 990 250 560

Despesa Despesa Passiu Corrent Despesa Despesa Actiu No Corrent Actiu No Corrent Actiu Corrent

X X X X X X X X

1. Assentaments de regularitzaci de lexercici 20X5 (dades en milers d):

780 Variaci dexistncies a 790 Existncies finals a Variaci dexistncies 790 Existncies Inicials 780

Variaci dexistncies = 10 Regularitzaci del Prdues i Guanys:

1.370 3 21 345 10 Vendes Rappels sobre compres Ingressos cessi patents Ingressos prestaci serveis Variaci dexistncies a Resultat de lexercici Impost s/benefici Interessos per descompte defectes Prdues venda immobilitzat immaterial Despeses constituci Compres Reparacions Publicitat i propaganda Descompte sobre vendes Devolucions de Vendes Amortitzaci immobilitzat immaterial Tributs Interessos deutes llarg termini Sous i salaris SS, a crrec de lempresa Amortitzaci immobilitzat material 41 35 27 58 24 870 75 35 7 45 34 23 34 302 104 35

Resultat = 41

2. Assentaments de tancament de comptes de lexercici 20X5 (dades en milers d):

.200 1.364 (35) 41 360 34 70 340 122 36 42 9 230 198 86 Capital Reserves Resultat dexercicis Anteriors Prdues i Guanys Deutes llarg termini Efectes a pagar llarg termini Deutes efectes descomptats Provedors dImmobilitzat a llarg termini Seguretat Social, creditor Hisenda Pblica, creditor Acompte clients Ingressos anticipats Provedors Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Material Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Immaterial a Construccions Patents i Marques Elements transport Aplicacions Informtiques Mercaderies Efectes comercials impagats Inversions Financeres temporals Clients Fiances c/t Despesa anticipada Bancs 990 670 235 250 790 235 125 136 100 6 560

3. Assentaments de reobertura de comptes de lexercici 20X6 :

35 Prdues i Guanys Resultat negatiu exercici anterior 35

6 Prdues i Guanys Reserves 6

Capital Reserves Resultat exercicis anteriors Prdues i Guanys Deutes llarg termini Efectes a pagar llarg termini Deutes efectes descomptats Provedors dImmobilitzat llarg termini Seguretat Social, creditor Hisenda Pblica, creditor Acompte clients

1.200 1.370 0 0 360 34 70 340 122 36 42

Ingressos anticipats Provedors Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Material Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Immaterial 990 670 250 235 790 235 125 136 100 6 560 Construccions Patents i Marques Aplicacions informtiques Elements transport Mercaderies Efectes comercials impagats Inversions Financeres temporals Clients Fiances curt termini Despesa anticipada Bancs a

9 230 198 86

4. Balan de situaci a 31 de desembre del 20X5 : ACTIU Actiu no corrent Patents i Marques Amortitzaci Acumulada Immobilitzat immaterial Construccions Elements transport Aplicacions Informtiques Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Material PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 670 Capital (86) Reserves 990 Prdues i Guanys 235 Resultat negatiu dexercicis anteriors 250 (198) Passiu No Corrent Deutes a llarg termini Efectes a pagar a llarg termini Provedors immobilitzat Passiu Corrent Deutes per efectes descomptats Provedors Hisenda Pblica, creditor Seguretat Social, creditor

1.200 1.364 41 (35)

Actiu Corrent Existncies Efectes impagats Clients Fiances Inversions financeres temporals Despeses anticipades Bancs TOTAL ACTIU

790 235 136 100 125

360 340 34 70 230 36 122 42 9 3.813

6 Acompte clients 560 Ingressos anticipats 3.813 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET

5. Resultat de lexercici, en forma dEstat de prdues i guanys. 1.Import net de la xifra de negocis Vendes Devolucions sobre vendes 1.318 1.370 (45)

Descomptes sobre vendes 2.Variaci existncies productes acabats i en curs de fabricaci (+/-) 4.Aprovisionaments Compres Rappels sobre compres 5.Altres ingressos dexplotaci (+) 6.Despeses de personal 7.Altres despeses dexplotaci Despeses de constituci Altres despeses 8.Amortitzaci de limmobilitzat 11.Deteriorament, baixes i alienacions dimmobilitzat (+/-) Prdua procedent de la venda dimmobilitzat immaterial i material A) Resultat dexplotaci 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans dimpostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de lexercici

(7) (10) (867) (870) 3 366 406 (157) (24) (133) (69) 58 58 137 (61) (61) 76 35 41

6. Import del Patrimoni net, expressat en detall: Patrimoni net Capital Reserves Prdues i Guanys Resultats negatius exercicis Anteriors 2.570 1.200 1.364 41 (35)

7. Anotar en els quadres que sadjunten la segent informaci daquest exercici comptable: Import del Net Patrimonial Import del Cost de les Vendes Import del Resultat dExplotaci Import del Resultat de lexercici
2.750.000 857.000 137.000 41.000

Exercici 9.7 ROBAFAVES, S.A. Balan de comprovaci

Deutors Sous i salaries Descompte sobre vendes per pagament immediat Aplicacions informtiques Reparacions i conservacions Capital social Vendes de mercaderies Deures a llarg termini Efectes a pagar a llarg termini Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Immaterial Mobiliari Prdues en valors mobiliaris (accions temporals) Primes dassegurances Compres de mercaderies Devoluci de vendes Despeses primer establiment Propietat industrial Deutes per efectes descomptats Caixa Dotaci Amortitzaci

Import (1,000 )
22 40 11 200 5 242 105 60 80 100 30 10 6 60 19 50 20 30 70 10

Classificaci Deure
Actiu corrent Despesa dexplotaci Despesa financera Actiu intangible Despesa dexplotaci Patrimoni Net Ingrs dexplotaci Exigible a llar termini Exigible a llarg termini Contra compte dactiu intangible Actiu tangible/material Despesa financera Despesa dexplotaci Despesa dexplotaci Contra compte de vendes Despeses de constituci Actiu intangible Exigible a curt termini Actiu corrent Despesa dexplotaci 22 40 11 200 5

Balan Haver

Ajustaments Deure Haver

Saldo final Deure Haver

22 40 11 200 5

242 105 60 70 100 30 10 6 60 19 50 20 30 70 10 30 15

30

242 135 60 70 100 30 10 6 60 19 40 20 0

10

82 10

Immobilitzat Immaterial Interessos de deutes Ingressos per comissions Benefici procedent de la venda dimmobilitzat Material Inversions financeres Temporals Rappels per compres Provedors dimmobilitzat a curt termini Efectes comercials descomptats de clients Clients Existncies mercaderies Ingressos per prestacions de serveis Despesa anticipada Interessos anticipats Despesa llum Despeses de llum a pagar Despeses de lloguer Comptes a cobrar Despeses de telfon Despeses de telfon a pagar Despeses dinteressos Despesa per depreciaci Dotaci a lamortitzaci Amortitzaci acumulada

10 20 37 30 12 34 30 45 57 7 2

Despesa financera Ingrs dexplotaci Ingrs dexplotaci Actiu corrent Contra compte de compres Exigible a curt termini Actiu corrent Actiu corrent Actiu corrent Ingrs dexplotaci Actiu corrent Actiu corrent Despesa dexplotaci Exigible a curt termini Despeses dexplotaci Actiu corrent Despeses dexplotaci Passiu a curt termini Despesa financera Despesa dexplotaci Despesa dexplotaci Contra compte dactiu

10 20 37 30 12 34 30 45 57 17 2 3 60 2 15 12 12 0,5 3 10 3 2 0,5 60

10 20 37 30 12 34 30 45 87 17 0 2,5 60 60 2 15 12 12 0,5 3 10 3

87

57

dimmobilitzat material Variaci dexistncies Prdua Benefici retingut negatiu

Despesa dexplotaci Compte de resultats Net patrimonial

57 47,5

87 47,5 47,5

30 47,5

Totals

727

727

342

342

879,5

879,5

5. Comptabilitzar les operacions pendents (les amortitzacions i periodificacions pertinents i les regularitzacions de despeses i dingressos). (dades en milers deuros)
1) 3 Interessos anticipats
7

a 2) 60 Despesa de llum a 3) 2 Despeses de lloguers a 4) 30 Deutes per descomptes bancaris a 5) 15 Banc Efectes a cobrar a 6) 12 Despesa de telfon a 7) 0,5 Despesa dinteressos a 8) 3 Dotaci a lamortitzaci a

Bancs

Despesa de llum a pagar

60

Lloguers pagats per anticipat

Efectes descomptats

30

Vendes

15

Despesa de telfon a pagar

12

Interessos anticipats

0,5

Amortitzaci Acumulada Immobilitzat material

6. Tancar els comptes de gesti i els patrimonials (dades en milers deuros).

248,5 Compte de resultats a Devoluci de vendes Compres Reparacions Assegurana Lloguers Llum Telfon Sous i salaris Amortitzaci Interessos del prstec Descomptes per pagament immediat Interessos de deutes 19 60 5 6 2 60 12 40 13 0,5 11 10

123 Vendes
7

Prstec a pagar= 60.000; 5% dinters per 6 mesos = 60.000 x 5% = 3.000

12 30 20 17 37

Rappels sobre compres Variaci dexistncies Comissions Ingressos per serveis prestats Benefici per la venda dactius materials a Compte de resultats Compte de resultats (negatiu) 251 47,5

47,5 Benefici retingut negatiu a

Comptes patrimonials:
242 60 70 34 12 60 100 3 Capital Prstec Efectes a pagar Comptes a pagar amb provedors dimmobilitzat Despeses de telfon a pagar Despeses de llum a pagar Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Mat. Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Immaterial a Patents Aplicacions informtiques Mobiliari Mercaderies Clients Efectes a cobrar Deutors Inversions financeres temporals Interessos anticipats Bancs Benefici retingut negatiu 20 200 30 87 45 15 22 30 2,5 82 47,5

7. Elaborar en data 31 de desembre de 20X5 els segents Estats Financers: a. LEstat de Prdues i Guanys de lactivitat dExplotaci. 1.Import net de la xifra de negocis Vendes Devolucions sobre vendes Descomptes sobre vendes 2.Variaci existncies productes acabats i en curs de fabricaci (+/-) 4.Aprovisionaments Compres Rappels sobre compres 5.Altres ingressos dexplotaci (+) Ingressos per comissions Ingressos per serveis prestats 6.Despeses de personal 7.Altres despeses dexplotaci 105 135 (19) (11) 30 (48) (60) 12 37 20 17 (40) (157)

Despeses de constituci Reparacions Assegurana Lloguers Energia, llum Telfon 8.Amortitzaci de limmobilitzat 11.Deteriorament, baixes i alienacions dimmobilitzat (+/-) Benefici procedent de la venda dimmobilitzat material A) Resultat dexplotaci 14.Despeses financeres Interessos del prstec Prdua de les inversions financeres temporals Interessos sobre deutes B) Resultat financer C) Resultat abans dimpostos

(50) (5) (6) (2) (60) (12) (13) 37 37 (27) (20,5) (0,5) (10) (10) (20,5) (47,5)

b. El Balan de Situaci, classificat per masses patrimonials. ACTIU Actiu no corrent Patents Aplicacions informtiques Amortitzaci acumulada Mobiliari Amortitzaci acumulada Actiu Corrent Mercaderies Clients Efectes a cobrar Deutors Inversions financeres temporals Despeses anticipades Bancs TOTAL ACTIU PASSIU + PATRIMONI NET Patrimoni net 20 Capital 200 Benefici retingut negatiu (100) 30 Passiu No Corrent (3) Prstecs a llarg termini Efectes a pagar a llarg termini Passiu Corrent 87 Comptes a cobrar de provedors dimmobilitzat 45 Despeses de telfon a pagar 15 Despeses de llum a pagar 22 30 2,5 82 430,5 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET

194,5 (47,5)

60 70 34 12 60

430,5

8. Anotar els quadres que sadjunten la segent informaci daquest exercici comptable: Net patrimonial a 31/12/20X3 194.500 Cost de les vendes 20X3 .. 18.000 Ingressos dexplotaci 20X3 . (27.000) Resultat dexercici 20X3 .. (47.500)

Exercici 9.8 FAVESPOMPEANES, SA

Balan de comprovaci Mercaderies Compres de mercaderies Vendes de mercaderies Mobiliari Equips per a processos dinformaci Aplicacions informtiques Acompte de remuneracions Amortitzaci Acumulada del Immobilitzat Material Despeses de Constituci Interessos de prstecs (deutes) a llarg termini Ingrs anticipat Ingrs financer de prstecs concedits Provedors Crdits concedits a curt termini Efectes comercials descomptats Descompte sobre compres per pagament avanat Capital Reserves Ingressos per comissions Clients Import (1,000 ) 20,000 32,000 70,000 40.000 45,000 25,000 6,000 48,000 1,000 1,000 9,000 1,000 24,000 10,000 12,000 1,500 150,000 (calcular) 5,000 26,000 Classificaci Deure Actiu Corrent Despesa Ingrs Actiu No Corrent Actiu No Corrent Actiu No Corrent Actiu Corrent Actiu No Corrent Despesa Passiu Corrent Ingrs Passiu Corrent Actiu Corrent Actiu Corrent Ingrs Patrimoni Net Patrimoni Net Ingrs Actiu Corrent Despesa Balan Haver Ajustaments Deure Haver Saldo final Deure Haver

X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X

27.000

20.000

27.000 32.000 70.000

40.000

25.000 6.000 8.500

60.000 25.000

19.500 1.000 6.000

37.000 2.000 3.000 1.000 24.000 10.000 12.000 1.500 150.000

14.000 26.000 6.000

24.000 5.000

Reparacions i conservaci Deutes per efectes descomptats Serveis bancaris Inversions financeres permanents Prstecs rebuts amb entitats de crdit a llarg termini Interessos per descompte defectes Caixa-Bancs Efectes comercials a cobrar Rappels de compres Amortitzaci Acumulada de lImmobilitzat Immaterial Terrenys Devoluci de vendes Ingrs extraordinari Benefici per venda de Valors Mobiliaris

6,000 12,000 1,500 17,500 40,000 2,000 57,000 12,500 2,000 15,000 80,000 7,500 3,500 10,000

Passiu Corrent Despesa Actiu No Corrent Passiu No Corrent Despesa Actiu Corrent Actiu Corrent Ingrs Actiu No Corrent Actiu No Corrent Despesa Ingrs Ingrs

X X X X X X X X X X X X X 2.500 80.000 7.500 5.000 40.000 2.000 22.000 12.500 1.500 17.500

12.000

40.000

2.000 17.500

3.500 10.000

1. Fer els assentaments de les operacions pendents i regularitzar les mercaderies: 1.A) 40.000 Equips informtics a 1.B) 2.500 Dotaci amortitzaci a 19.500 Amortitzaci Acumulada immobilitzat material 5.000 Bancs 500 Prdua venda immobilitzat material a 2.A) 6.000 Ingrs Anticipat a 2.B) 4.500 Despeses electricitat a 2.C) 1.500 Interessos a cobrar a 3) 19.000 Sous i Salaris a Hisenda Pblica, creditor Seguretat Social, creditor Acompte remuneracions Remuneracions pendents de pagament Seguretat Social, creditor 3.000 1.500 6.000 8.500 Ingrs Financer 1.500 Creditors 4.500 Ingrs cessi de drets 6.000 Equips informtics 25.000 Amortitzaci Acumulada Immobilitzat material 2.500 Caixa 40.000

7.500 SS, a crrec de lempresa a 4) 1.000 Interessos prstec llarg termini a 5) 6.000 Amortitzaci Immobilitzat material a Amortitzaci Acumulada Immobilitzat material 6.000 Interessos a pagar 1.000 7.500

2.500 Amortitzaci Immobilitzat Immaterial a Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Immaterial 2.500

6) 20.000 Variaci Existncies a 27.000 Existncies Finals a Variaci Existncies = 7.000 Variaci Existncies 27.000 Existncies Inicials 20.000

2. Tancar els compres de gesti i els patrimonials: 70.000 2.000 1.500 5.000 3.500 10.000 1.000 6.000 1.500 7.000 Vendes Rappels sobre compres Descompte sobre compres Ingrs comissions Ingrs extraordinari Benefici valors mobiliaris Ingrs crdits concedits Ingrs cessi drets Ingrs financer Variaci Existncies a Prdues i Guanys Compres Interessos prstecs Reparacions Serveis bancaris Interessos descompte efectes Devoluci vendes Sous i salaris SS, a crrec empresa Prdua Immobilitzat Mat. Despeses electricitat Amortitzaci Immobilitzat Material Amortitzaci Immobilitzat Immaterial 14.000 32.000 2.000 6.000 1.500 2.000 7.500 19.000 7.500 500 4.500 8.500 2.500

Resultat = 14.000

150.000 10.000 14.000 40.000 12.000 24.000 3.000 9.000 3.000 1.000 8.500 37.000

Capital Reserves Prdues i Guanys Prstec llarg termini Deutes efectes descomptats Provedors Ingrs anticipat Seguretat Social, creditor Hisenda Pblica, creditor Interessos a pagar Remuneracions pendents Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Mat. 17.500 Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Immaterial a Terrenys Mobiliari 80.000 40.000

Equips informaci Aplicacions informtiques Inversions Financeres Permanents Mercaderies Crdits concedits curt termini Efectes comercials descomptats Clients Efectes comercials a cobrar Interessos a cobrar Bancs

60.000 25.000 17.500 27.000 10.000 12.000 26.000 12.500 1.500 22.000

3. Elaborar en data 31 de desembre de 20X5 lEstat de Prdues i Guanys i el Balan de situaci. 1.Import net de la xifra de negocis Vendes Devolucions sobre vendes 2.Variaci existncies productes acabats i en curs de fabricaci 4.Provisionaments Compres Descompte sobre compres Rappels sobre compres 5.Altres ingressos dexplotaci (+) Ingressos per comissions Ingressos per cessi de patents Benefici inversions financeres a llarg termini 6.Despeses de personal 7.Altres despeses dexplotaci 8.Amortitzaci de limmobilitzat 11.Deteriorament, baixes i alienacions dimmobilitzat (+/Prdua procedent de la venda dimmobilitzat material i immaterial A) Resultat dexplotaci 13.Ingressos financers (+) 14.Despeses financeres B) Resultat financer C) Resultat abans dimpostos 18.Impostos sobre beneficis (+/-) D)Resultat de lexercici 62.500 70.000 (7.500) 7.000 (28.500) (32.00) 1.500 2.000 11.500 5.000 6.000 10.000 (26.500) (12.000) (11.000) (500) (500) 5.500 2.500 (4.000) (1.500) 14.000 14.000

ACTIU
Actiu no corrent Aplicacions informtiques Amortitzaci Acumulada Terrenys Mobiliari Equips informtics Amortitzaci Acumulada Immobilitzat Material Inversions financeres permanents Actiu Corrent Mercaderies Efectes descomptats Efectes comercials a cobrar Interessos a cobrar Clients Crdits concedits curt termini Bancs 27.000 12.000 12.500 1.500 26.000 10.000

PASSIU + PATRIMONI NET

Patrimoni net 25.000 Capital (17.500) Reserves 80.000 Prdues i Guanys 40.000 60.000 Passiu No Corrent (37.000) Deutes a llarg termini 17.500

150.000 10.000 14.000

40.000

Passiu Corrent Deutes per efectes descomptats Interessos anticipats Creditors Hisenda Pblica creditor Seguretat Social creditor Provedors 12.000 3.000 4.500 3.000 9.000 24.000 8.500 1.000

22.000 Remuneracions pendents de pagament Interessos a pagar

TOTAL ACTIU

279.000 TOTAL PASSIU+PATRIMONI NET

279.000

4. Anotar en els quadres que sadjunten la segent informaci daquest exercici comptable: Import del Net Patrimonial Import del Cost de les Vendes Import del Resultat dExplotaci Import del Resultat de lexercici 174.000 21.500 15.500 14.000

11. BIBLIOGRAFIA
Horngren, Charles T. et al. Introduction to Financial Accounting. 9th ed. Upper Saddle River, NJ: Prentice Hall, 2006. Rosanas Mart, Josep M., and Eduard Ballarn Fredes. Contabilidad Financiera I: Introduccin a La Contabilidad. Ed rev y corr de acuedo con el Plan General de Contabilidad del 20 diciembre 1990 ed. Bilbao: Descle de Brouwer, 1991. Serra, Vicente, Begoa Giner Inchausti, and Eduardo Vilar Sanchis. Sistemas De Informacin Contable :Una Introduccin a La Contabilidad. 2 ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 1996. Stickney, Clyde P. et al. Financial Accounting :An Introduction to Concepts, Methods, and Uses. 13th ed. Mason, OH, USA: South-Western Cengage Learning, 2010.