El regal de la comunicaci

Sebasti Serrano i Farrera

Fitxa bibliogrfica:
MUOZ REDEN, Josep; GELL BARCEL, Manel : No tinc temps per pensar . Ed. Octaedro. BARCELONA 2011

Abstracte:
1. 2. 3. 4. 5. Crisi? Quina crisi? Les creences religioses impedeixen pensar? Per qu tots volem ser Robin Hood? Som capaos de percebre la bellesa? Per qu els adolescents es posen al revs la gorra de beisbol? 6. Contra la natura? 7. Per qu no? 8. Ests segur que no faries el mateix? 9. T alguna cosa per allegrar en la seva legtima defensa? 10. Esperes que ens ho empassem? 11. Per qu lsser no i ms aviat el contrari?

Resum:
2

Crisi? Quina crisi?

Hi ha moltes menes de crisis: la planetria, la agroalimentria, la personal, la editorial, la atmica, la ecolgica, la crisi dels mssils, la bancria, la industrial, la econmica, la esportiva, la de resultats la adaptativa la de creixement,... Una varietat gaireb infinita de petits o grans daltabaixos de conseqncies imprevisibles en molts casos. Segons les poques i els estats dnim, val a dir-ho tot, donem ms importncia a unes que no pas a unes altres. Fins fa molt poc, tots els noticiaris giraven al voltant de la crisi ecolgica en fomra de canvi climtic. Actualment no parem de referir-nos a la crisi econmica com lentrebanc ms important que t la societat contempornia. Lorigen del concepte de crisi es molt remot. Es situa a la Grcia antiga: Tucdes el va fer servir referint-se a la Guerra del Pelopons, per marcar un moment decisiu en lenfrontament, i tamb en parlar de levoluci de la pesta a Atenes. Ara b, lus abusiu que sen fa, com hem vist, difuculta extremament lintent dencasellar-lo en una definici. Segons lanlisi dAdela Cortina, en la crisi actual han fallat dues coses: la prudncia i la responsabilitat. La prudncia de determinats agents financers i dels usuaris dels seus crdits que han estirat ms el bra que la mniga, i la manca de responsabilitat, una altra vegada daquests dos elements, que no han pensat com podien afectar les seves accions a si mateixos i els altres. En sentit estricte, el capitalisme no s res ms que un mecanisme que es recolza en la mecnica immaculada del mercat. Per el sistema de compra-venda no es desenvolupa en un joc de taula com el Monopoly, sin en un context legal, social i tic. 3

El capitalisme no s res sense les persones que lalimenten amb les seves ganes de comparar, gaudir i compartir. Els individus sn els que, al cap i a la fi, fan funcionar el sistema econmic. Tota crisi s un oportunitat per crixer i la present no s una excepci. Hagel deia, que la filosofia es produeix sobretot en poca de crisi. Consell de Bergson: La borsa, ja se sap, un dia baixa i laltre puja. Per aix noms hi inverteixo un dia de cada dos.

Les creences religioses impedeixen pensar?

Richard Dawkins, el clebre bileg britnic i popular assagista de divulgaci cientfica, ha escrit llibres, ha dirigit documentals i ha fet conferncies per persuadir els creients que facin el salt al bndol ateu. A comenaments del 2009 es van poder veure pels carrers de Barcelona o Madrid autobusos amb grans rtols als dos costats que deien coses com Probablement no hi ha Du. O Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida, inspirats en una iniciativa que ell va comenar a Londres. A diferncia de les versions de lateisme, el nou ateisme rebutja lexistncia de Du sobre la base de les cincies naturals, la llibertat individual i la igualtat humana. El principal argument utilitzat per quests ateus de nova fornada s que la religi fora la gent a comportar-se de manera cruel i violenta. Des duna prespectiva filosfica la religi, xoca frontalement amb totes les pautes de verificaci que utilitzem per acceptar certeses en qualsevol camp del coneixement hum, fins i tot el filosfic.

Per qu tots volem ser Robin Hood?

Donar i prendre. s un dels jocs ms antics del mn, molt semblant a vendre i comprar. La Universitat de San Deiego ha fet un experiment en que tractava: Els investigadors van reclutar 120 estudiants de diferents facultats que no es coneixien entre si i els van assignar, per atzar, una quantitat variable de diners falsos. Desprs comenava el joc, un procs sense normes en el qual cadasc podia decidir qu feia amb els seus diners i amb el dels altres, per sense veures mai la cara i canviant de grup cada vegada, perqu no hi influssin manies o simpaties. El resultat va ser: els que tenien ms, van rebre una mitjana de 8,9 atacs dels altres participants, mentre que els que tenien menys possessions tan sols van ser molestats 1,6 vegades. Per contra, quests segons rebien 11,1 regals de mitjana per partida, mentre que els ms rics noms beneficiaven de quatre ofertes. Per garantir les conclusions, els cientfics van fer diverses rondes del joc. Al final, la tendncia era sempre la mateixa: robar als rics i donar als pobres. Lestudi sarrodoneix amb algunes conclusions complementries: a menys diners, ms agressiu ser el comportament del participant per robar diners als rics, i viceversa: si un sap que forma part del grup amb ms diners, es torna ms geners amb els menys afavorits. Tots volem ser Robin Hood, ni que noms sigui una estona o en una data assenyelada o per una bona causa, perqu tenim ganes de compartir, gaudir conjuntament de la vida, de regalar, de veure la resta de mortals superar la misria que els ofega. Negar aquesta evidncia s tan absurd com voler amagar-se darrere la tarjeta de crdit. 5

Som capaos de percebre la bellesa?

Un artista s aquell que t la rara habilitat de percebre habitualment la bellesa que passa desapercebuda a la resta dels mortals. Entn lart com una forma privilegiada de comunicaci que no noms ens pot portar a conixer daltres cultures, sin tamb a saber ms coses de nosaltres mateixos. Stendhal pensava que totes les obres dart estaven generades per la passi, un sentiment trasbalsador que tamb remouria lesperit de lespectador. No sabrem mai si aquesta va ser la ra que el va portar a estimar tant un pas enxopat de tradici artstica com Itlia. Lart trasbalsa lobservador fins al collapse. La sndrome de Stendhal, que s com es coneix aquell malestar en record del novellista, ha estat tipificada i rastrejada per lequip de psiquiatria de lHospital de Santa Maria Nuova de Florncia, que atn una mitjana de dotze turistes lany amb els mateixos smptomes que lautor francs. No s el matiex lambient apresst del transport metropolit duna gran ciutat que el silenci duna esglsia. s ms, no s el mateix buscar on no ss si ha res, que escorcollar all on tothom ha dit que nhi ha, i molt. Veiem all que ens han dit que hem de veure. Ens afecta all que ens han dit que ens han dimpressionar. Som animals de costums i aquestes regles es basteixen en leducaci i lhbit. I no tothom t la mateixa instrucci, ni ha exercitat el gust, els sentits, la sensibilitat per aprendre a distingir all que t la qualitat de beutat dall que no en t, de la mateixa manera. Malgrat tot, no podem oblidar que estem igualment capacitats per aconseguir-ho, com a mnim en un primer moment.

Per qu els adolescents es posen al revs la gorra de beisbol?

Tots els hem vist, amb texans, una samarreta esparracada

masstegant xiclets, monopat sota el bra i les orelles taponades amb liPod: sn joves i pregonen aquesta immediatesa del seu arrelament a la vida en tots i cadascun dels seus actes. La majoria de complicitats que els acosten a la resta de membres de la seva generaci ens passen desapercebudes o no som capaos dintegrarles en un tot coherent. Entre daltres, per qu tene la mania de girar la gorra sense cap ra aparent ho pugui justificar?