Cam Text del dictat per a la correcci El cam era estret i curt; arrancava de la carretera que condua al pavell

de caa. Estava solcat de reguerons, cobert de pedres descalades. A la banda esquerra hi havia el jard d'una torre que a penes es veia de tan tapada per cedres i xops. La tanca estava feta de llistons de fusta acabats en punxa lligats els uns amb els altres amb fil d'aram rovellat, mig dissimulats per una gran espessor de mare-selves amb un rengle de lils darrere carregats de poms de llavors seques. A la dreta, desprs de passar una font sense aigua, hi havia el pati d'una masia molt gran voltat de geranis rojos i rosa morts de set i mig desflorits. El sol queia de ple a la fatxada adornada amb un rellotge de sol de rajoles grogues i blaves amb dibuixos de branques i fulles. Era just migdia.

Decadncia Text del dictat per a la correcci Si b s cert que durant el perode anomenat Decadncia es produx un debilitament de la conscincia lingstica collectiva i que la producci d'obres literries cultes escasseja d'una manera alarmant, la literatura popular mant una vitalitat excellent, com tamb l's quotidi de la llengua entre la poblaci. No obstant aix, cal reconixer que assistim a una srie de fenmens que permeten parlar d'una verdadera decadncia cultural. Aix, s ben simptomtica l'actitud dels nostres humanistes ms illustres que comencen a elaborar les seues obres filosfiques i religioses en llat; tamb sn constatables l'oblit progressiu dels nostres clssics i el prestigi creixent de la literatura castellana, que ara es troba en plena puixana.

Dnia Text del dictat per a la correcci Lobertura porturia de Dnia ha sigut un dels motius principals pels quals esta poblaci sha convertit en una ciutat de turisme selectiu, lluny de la massificaci asfixiant daltres punts de la costa valenciana. Si som capaos de traurens de damunt la visi esmussada pel costum de viure ac tota la vida, comprendrem lalegria infantil dels forasters que es desdejunen o prenen el vermut en una terrassa qualsevol deste poble quan encara no han ni brotat els seus esplndids pltans. s una terra cobejada i admirada. I hi ha bones raons. Venint del fons de la nit i del fred, el viatger senlluerna davant del dol tast de la primavera a la vora duna mar somrient i tranquilla, hellnica. La freqncia de punts poblacionals que cobrixen els mapes de la Marina Alta no s debades. No sn els deserts ni els paisatges habitats per les plaques glacials els que propicien lassentament hum. Tampoc no ho posen fcil els territoris mitjans.

Distncia Text del dictat per a la correcci La distncia que separava l'oasi de Fes era de centenes de quilmetres. Calia remuntar, de nou, la serralada de l'Atles. Els motoritzats tardarien uns dies a recrrer el llarg i arens cam. Amb les rodes canviades, la furgoneta podria circular molt millor. S'adheria ms a l'asfalt, a la sorra i a la grava pedregosa. Fes, la capital de l'artesania, del coure i del cuir, a la medina, es mant com a l'Edat Mitjana; intramurs la vida s complexa, dominada per l'imperi dels gremis artesans. Absolutament tot ac es decora. Pels sorollosos, acolorits i calorosos carrers, carregats d'histria, l'ase s l'nic mitj de transport. Bella ciutat que conserva l'encant de la muralla i a dins, les mesquites, els mercats dels socs, l'alcsser i els ravals. A les principals entrades de la medina hi havia un home de confiana com a vigilant, disfressat del que calguera: cameller, comerciant, venedor de suc de taronja, quincaller, aiguader, etc. Encara Text del dictat per a la correcci Encara no em notava tranquil del tot. No volia mirar Albertina de cap manera i vaig baixar la vista cap als taulells de terra, uns taulells lluents de cermica color os, amb sanefes de colors cridaners. De rell, en un excs de curiositat, vaig observar les dos germanes i, al creuar-me amb la seua mirada burleta, em vaig tornar a posar com un perdigot. Estava segur que alguna cosa del meu cos descobria el meu secret, alguna cosa indefinida i abstracta que em denunciava com si el duguera escrit al front. Ho sabien, no s com advertien que Albertina m'agradava moltssim, per n'estava convenut: A pesar dels meus intents per dissimular-la, sentia molta vergonya. Per a trencar el silenci, de nou la senyora Rosario i Matilde elogiaren la meua camisa, i esta lloana em va alleujar un espai de temps que se'm feia etern. Aquella camisa, certament, cridava l'atenci de tan bonica com era.
Ferran Text del dictat per a la correcci Ferran va eixir del poble per darrere de l'esglsia. El cam de Simat flanquejava la squia mare que, amb les vores entapissades de crixens, serpentejava pel mig dels horts de tarongers. De tant en tant, els mrgens de la squia estaven tallats per alguns estalladors, a travs dels quals l'aigua regava abundosa els camps assedegats. Damunt de la superfcie tranquilla d'estes aiges adormides suraven els caps espantadissos d'algunes granotes que, amb un rauc agut, se submergien al seu pas. La fresca del mat era agradable; no obstant, pertot arreu, s'endevinava el mandrs despertar de la naturalesa als primers raigs de sol. Ja alguns passerells matiners refilaven tmidament i, per damunt de les ltimes flors, grogues i blaves, comenava a sentir-se el fosc brunzir de les abelles. Ferran n'estava encisat. Com en un xtasi, li paregu que la seua imaginaci el transportava a una altra poca.

Histria Text del dictat per a la correcci La histria s una cincia que s'ha de basar en l'objectivitat i la fidelitat a la realitat, passada o present. Solem donar ms importncia als fets passats perqu sn ja inesborrables, incommovibles i immutables. Almenys, en teoria. Moltes vegades ens hem de creure all que hem trobat en els manuals d'histria sense posar en dubte els fets que s'hi descriuen o s'hi narren. A la histria present no li prestem tanta atenci perqu formem part de la realitat canviant i no arribem a vore-la com una cosa feta, sin sempre susceptible de moviment, de dubte, de crtica, d'escepticisme, de convenciment, de passi... Cal aix s, recordar que la histria la fem els collectius de persones i els nostres actes.

Huma Text del dictat per a la correcci El ser hum i la societat en qu viu no s una cosa esttica, que sempre ha sigut com s ara, ni ha sorgit de la nit al mat. Ha hagut de fer-se al llarg de molts anys. La humanitat, igual que el ser hum, ha de construir-se i desenrotllar-se. La nostra vida es va fent; com una narraci que escrivim cada dia com una obra que elaborem a poc a poc; com un cam que incessantment hem de recrrer, obrint-nos pas en una direcci o una altra. Per aix, com en un llibre els captols finals no s'entenen b si no es coneixen els anteriors, com un cam, s indecs, serpenteja, retrocedix o avana buscant una meta, un final que mai arriba, per que es desitja millor i ms cmode que el que deixem arrere. Joan Text del dictat per a la correcci Amb les monedes sostretes i la missiva escrita, no veia lhora danar-sen de lescena destes faltes, i recordant que el seu pare havia tornat una vegada de lesglsia a causa dalguna malaltia de poca importncia, enmig del salm segon, ni tan sols va gosar ferse una bossa amb roba per a canviar-se. Vestit tal com anava, va fugir de les portes paternes, i es va trobar amb laire fresc i el tnue sol de primavera i el gran silenci sabtic de la ciutat, que era noms interromput pels grallats dels crvids. No hi havia una nima a la ciutat. Amb esta intimitat a laire lliure i amb la sensaci de fugida, Joan es va animar de nou i amb una pattica sensaci de comiat, incls es va aventurar cam amunt i va romandre dret una estona, com una rara au a les portes dun parads estrany, per loest de lesglsia de Sant Jaume.

Llum Text del dictat per a la correcci La dbil llum que desprenia el cresol illumin l'interior de l'armari on Mart guardava les escasses pertinences. La vida nmada a qu s'havia habituat des de l'arribada a Veneuela li havia ensenyat que l'afici cap a qualsevol cosa o qualsevol persona es tradua en prdua quan els capritxos de l'atzar l'obligaren a un nou canvi de dest. Per aix, de la mateixa manera com va renunciar a fer amics, s'habitu tamb a utilitzar un equipatge minscul. Tampoc s'havia emportat molt ms del que cabia en una maleta, encara que aquell mat d'agost creguera que eren moltes ms les coses que havia dut, tenint en compte el temps que, segons un escorcoll minucis, li costava localitzar all que buscava. Ho va trobar finalment en un rac, entre el ttol de propietat d'una mina d'or i un amulet. La mina en qesti devia haver sigut el cam ms curt per a enriquir-se, per no va donar mai un gram de mineral. Rebedor Text del dictat per a la correcci Es va haver de parar al rebedor i mentre penjava l'abric una necessitat imperiosa el va obligar a girar-se. Davant tenia l'espill. Bisellat. Tacat. Amb un marc de caoba rematat per una garlanda de flors i de fulles. Confessava que no havia sentit mai la necessitat d'encantar-se davant d'un espill. Fora del temps d'afaitar-se o b quan anava a casa del sastre. Per aquella nit es va mirar i es va quedar encantat un moment; no amb la seua imatge sin amb alguna cosa que hi havia dins. La seua cara, deia, no era harmoniosa; el front massa alt, les galtes massa begudes, els ulls massa xicotets. En l'espill, una miqueta cap a la dreta, van aparixer uns ulls d'una fixesa inquietant com aquells del gat de la placeta. Ms grans que els d'ell, menys separats, amb el blanc ms geners. Sentia, i s el que ms va anguniejar-lo, que eren els seus ulls sense que ho foren. Resultats Text del dictat per a la correcci Els resultats que s'obtenen sn molt sorprenents, !per, majoritriament, es deuen a mera diligncia i activitat. Quan estes qualitats no sn eficaces, se n'afonen els esquemes. Vctor, per exemple, tenia intuci i era un home perseverant. Per, com que no tenia una ment cultivada, errava contnuament per la mateixa intensitat de les investigacions. Quan mirava l'objecte de massa prop, debilitava la visi. Podia vore, potser, un o dos punts amb una claredat extraordinria, per quan feia aix, per necessitat, perdia la visi global de les coses. Per tant, no pot donar-se el cas de ser massa profund. La veritat no sempre es troba dins d'un pou. De fet, pel que fa al coneixement de ms importncia, estic convenut que la veritat s sempre superficial. La profunditat est a les valls on la busquem, no als cims de les muntanyes on se la troba. Les maneres i l'origen d'esta classe d'error estan ben tipificats en la contemplaci dels cossos celestes.

Sers Text del dictat per a la correcci Els sers que habitaren els boscos originriament constituren la raa ms bella i svia que ha existit mai. Eren immortals i no coneixien les malalties, !si b els seus cossos podien ser destruts per l'acci del foc o de l'acer i, fins i tot, podien morir de pena. Es diu que anaven sempre de pressa envoltats d'una llum estellar semblant a la resplandor de la lluna. Tenien el cos cobert d'un pl atapet del color de l'or filat i el so de les seues veus era variat, bell i subtil com el de l'aigua. De totes les arts que practicaven, dominaven sobretot l'oratria, el cant i la poesia. En canvi, els gnoms eren forts i intrpids, insensibles al fred i la calor. Posseen tamb un esperit indmit, tenacitat per al treball i molta fora de voluntat. Es dedicaven a la metallrgia. La seua alria oscillava entre el metre vint i el metre cinquanta / i, tot i ser mortals, tenien una mitjana de vida de dos segles i mig.