Bolets de zones humides i del Capcir de la Cerdanya

Per Serge Poumarat (serge.poumarat@wanadoo.fr) . Traducci del francs: Oriol Mercadal.

Les zones humides sn uns medis molt rics tant pel que fa a la fauna com a la vegetaci, per tot sovint sn indrets amenaats per les activitats humanes, ja sigui pel drenatge o per leutrofitzaci. La Cerdanya i el Capcir no posseeixen grans torberes per, desprs de dos anys de prospeccions micolgiques, alguns espais humits, com les fonts dels vessants, les molleres tremoladisses, els prats inundables, les pinedes amb clapes desfagnes que es desenvolupen al peu dels troncs, etc., shan revelat interessants. Aquesta prospecci ha perms el descobriment de bolets rars per a la part est dels Pirineus, i fins i tot de dues espcies i una varietat noves per a la cincia. Els llocs humits a prospectar, forosament en quantitat reduda per tal dassegurar un control ptim, han estat escollits amb el fi de cobrir la diversitat daquests medis particulars de la nostra regi. Mitjanant el web personal "Micologia i liquenologia a la Catalunya Nord" (http://mycologie.catalogne.free.fr/), JeanLouis Jalla, un altre micleg dels Pirineus orientals, i jo mateix, us nodrim duna srie dinformacions sobre bolets i lquens, i tamb hom pot consultar un informe (inacabat) sobre aquestes prospeccions a : http://mycologie.catalogne.free.fr/ zoneshumidesmsa.htm . Aqu us presentem, en imatges i ordenades per bitops, algunes espcies destacables per la seva raresa a la nostra regi o fins i tot, de vegades, a una major escala. Comencem pels saprfits, s a dir per les espcies que no sn ni parsites ni estan vinculades per micoriza a un soci llenys, per que salimenten tot descomponent la matria orgnica morta. A les praderies inundades durant un cert perode de temps, com les dels Saynes de Vallserra (Els Angles) o les de les ribes de l'Aude (Matamala), les dues espcies ms tpiques d'aquest medi i alhora les que menys hom troba sn Agrocybe elatella (tres estacions) i Cuphophyllus lacmus, aquesta ltima fora ms rara, noms localitzada una vegada als Saynes de Vallserra. Entre els Ascomicets que posen els peus en laigua", en basses o escolaments d'aigua, o sobre restes immerses, hem pogut admirar el molt discret Cudoniella clavus, que recorda agulles blanquinoses enfonsades en laigua, i lesplndid Mitrula paludosa, fcilment localitzable pel seu cap groc ataronjat. Aquesta ltima espcie, oligtrofa, es troba amenaada a Frana i en una bona part dEuropa b per lassecament de les zones humides o b per la seva eutrofitzaci deguda a les activitats humanes. Sortosament, no sembla massa amenaada a la nostra regi, on lhem localitzat al Capcir, en el municipi de la Llaguna, i a la vall del Pimorent. Agrocybe elatella Cuphophyllus lacmus Cudoniella clavus

5
Determinats bolets noms creixen entre les molses higrfiles, sovint desfagnes, i sense estar vinculats a un company micorizador. Curiosament, cadascuna de les espcies ms rares ha estat inventariada gaireb sempre en un sol lloc, per tant diferent de la resta. Omphalina oniscus, del qual lhbitat tpic sn els tapissos desfagnes, no ha estat trobat ms que al municipi d'Angostrina, a la serra de les Llebres, sobre les Bolloses. Omphalina gerardiana, amb un barret finament escams, noms ha estat localitzat a la torre de Creu (Matamala) sobre un

turonet desfagnes, en un prat amb pocies, a la riba de l'Auda. No he vist el rarssim (a escala europea) Geoglossum sphagnophilum ms que en un de les dues molleres situades per sobre de les Bolloses, sobre la Serra de les Llebres, entre els esfagnes (i altres molses higrfiles). Aquesta espcie, de la qual aquella s lnica estaci coneguda fins ara als Pirineus, proporcionen un fort valor patrimonial a aquesta mollera de tipus tremolads. Una altra espcie amb un fort valor patrimonial, Phaeonematoloma lapponicum, surt dentre els esfagnes en una zona humida molt petita propera a un llac, sempre sobre la serra de les Llebres. En les altres molses higrfiles s'amaguen els discrets Rickenella mellea i Rickenella fibula var. hydrina, aquesta ltima vinculada a Aulacommium palustre. Mitrula paludosa Omphalina oniscus Omphalina gerardiana Geoglossum sphagnophillum Phaeonematoloma lapponicum

6
Sempre es tracta dun moment particular aquell que, en el marc de la determinaci duna collita, hom se nadona d'estar estudiant una espcie encara no descrita. Aquest ha estat el cas daquesta Galerina sp. descoberta entre lherba humida i les molses a la vora d'una font sobre un pendent de la vall d'Eina, al pis subalp superior. Com passa sovint en el gnere Galerina, noms un estudi microscpic complet ens ha pogut revelar les particularitats niques d'aquesta nova espcie. Un dels objectius de la nostra prospecci en els anys venidors ser el dintentar trobar-la en altres bitops idntics de la nostra regi. Al pis subalp superior o a lalp inferior, sobre la torba nua o gaireb aflorant creixen dos Hygrocybe dun roig esclatant: Hygrocybe substrangulata i H. rhodophylla. Si el primer s relativament freqent a la nostra zona de prospecci, el segon s una veritable raresa a nivell europeu. Nosaltres lhem trobat en una sola estaci, sobre la serra de les Llebres, decididament una zona privilegiada per lexistncia de nombrose s espcies rares. Sota la presa de les Bolloses, al damunt de la torba negra nu a i gaireb al peu dels crex (Carex rostrata i C. vesicaria), cada any apareix, regularment, un tax relacionat amb una espcie no descrita, la qual ha rebut el nom provisional de Galerina caricicola ad int. en un dels meus articles recents escrit en colBlaboraci amb JeanLouis Cheype. Lhem colBlocat en el gnere Galerina pres en un sentit ample, tot tenint conscincia que el seu lloc en la sistemtica encara est per definir, ats que els treballs de biologia molBlecular ens mostren que aquest gnere resta lluny de ser homogeni. Rickenella mellea Rickenella fibula var. hydrina Galerina sp. Hygrocybe substrangulata Hygrocybe rhodophylla

7
Certes espcies dels medis humits tamb estan vinculades a un soci llenys amb el qual formen, a nivell de les arrels, un verdader rgan integrat mixt dit micoriza. Entre els esfagnes, com a companys que micorizen els pins (Pinus uncinata o P. sylvestris), he trobat entre altres Cortinarius tubarius i C. subobtusobrunneus, aquesta ltima espcie, recentment descrita, certament s ms desconeguda que no pas rara. Altra espcie que forma micorizes amb els pins als llocs inundats s Suillus flavidus. Curiosament, he trobat aquest bolet amb fora freqncia a l' Alt Conflent i al Capcir, fins al punt que el considero molt freqent en el seu bitop a la zona citada,

mentre que a la resta del Pirineu noms es coneix en una altra estaci, concretament al vessant nord (sense informacions pel vessant sud). Cal anar fins al Masss Central per trobar-lo de nou. Aquest s un fet molt sorprenent ja que el clima dels Pirineus centrals s ms proper al del Masss Central que no pas al dels nostres Pirineus catalans i per tant, no hauria estat sorprenent una freqncia de repartici contrria a lobservada. Tamb tenim els bolets micorizadors lligats als planifolis higrfils, sobretot a les diverses espcies de Salix. Els Hebeloma sn els ms caracterstics: H. stenocystis, que es pot reconixer fcilment pel seu barret gutulat i el seu peu acabat en un gruixut bulb, Hebeloma hygrophilum ad int., rara espcie que es troba en el Capcir tant entre les molses higrfiles de les fonts alcalines de la vall del Perfil com entre els esfagnes, sempre sota els salzes (Salix). En un recent article cientfic, escrit conjuntament amb Gilles Corriol, hem fet incidncia sobre la necessitat de donar un nom definitiu a aquest Hebeloma, rar i desconegut. Galerina caricicola ad int. Cortinarius subobtusobrunneus Suillus flavidus Hebeloma hygrophilum ad int. Hebeloma stenocystis

8
Com demostra aquesta rpida ullada als espais humits, per modestos que siguin els del Capcir, de l'Alt Conflent i de la Cerdanya en comparaci amb les torberes ms reeixides daltres regions, aquells shan revelat molt rics, si no en quantitat almenys s en qualitat pel que fa a les espcies trobades, algunes rares a nivell pirinenc i fins i tot noves per a la cincia en relaci a dues delles.