Вы находитесь на странице: 1из 81

ALLEGACIONS A LA 36A MODIFICACI PUNTUAL DEL PLA GENERAL DORDENACI DE SANT ANDREU DE LA BARCA PER LA INCORPORACI DE SOSTRE COMERCIAL

COMPATIBLE AMB LEQUIPAMENT DEL SECTOR E. En Jordi Albert i Caballero, amb DI 35.081.024-K, regidor i portaveu del grup municipal d'ERC-AM a l'ajuntament de Sant Andreu de la Barca, EXPOSA: Com vrem manifestar en el Ple de lAjuntament en sessi de data 26 de juny de 2013, estem en desacord amb la 36a modificaci puntual del Pla General dOrdenaci de Sant Andreu de la Barca per la incorporaci de sostre comercial compatible amb lequipament del sector E. En aquell moment, la nostra argumentaci a la contra es basava principalment en la informaci parcial fornida per lAjuntament abans del Ple. Ara, desprs dhaver pogut accedir a lexpedient complet, elaborem unes allegacions detallades. (Per a la plena intelligencia del text, s pertinent de llegir les notes metodolgiques inicials.) Ats a que sha obert el perode dinformaci pblica que va comenar el dia 22 de juliol de 2013, mitjanant la publicaci danunci al Butllet Oficial de la Provncia de Barcelona, Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal de Sant Andreu de la Barca, formula les allegacions adjuntes. SOLICITA Que les allegacions presentades a continuaci, i que constitueixen una esmena a la totalitat, es prenguin en consideraci i segueixin la tramitaci pertinent.

Jordi Albert i Caballero Portaveu Grup Municipal ERC-AM 1

Allegacions del Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal a la 36a modificaci puntual del Pla General dOrdenaci de Sant Andreu de la Barca per la incor poraci de sostre comercial compatible amb lequipament del sector E, sotms a informaci pblica i anunciat en el Butllet Oficial de la Provncia de Barcelona, el dilluns, 22 de juliol de 2013

El Ple de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca en sessi de data 26 de juny de 2013, va adoptar, entre d'altres, lacord daprovar inicialment la 36 modificaci puntual del Pla general d'ordenaci de Sant Andreu de la Barca per a la incorporaci de sostre comercial compatible amb l'equipament del sector E, promoguda per aquesta corporaci Obert el perode dINFORMACI PBLICA que va comenar el dia 22 de juliol de 2013, mitjanant la publicaci danunci al Butllet Oficial de la Provncia de Barcelona, Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal de Sant Andreu de la Barca, formula les allegacions segents:

SUMARI
Notes prvies metodolgiques Pg. 3 6 6 10 11 12 17 20 26 26 27 29 33 39 41 41 45 45 46 51 55 56 57 59 60 63 79 80

Comer i ciutat
Trama urbana consolidada s comercial al sl i al subsl Clculs incerts de les superfcies ds privatiu Normativa aplicable als supermercats La voluntat municipal manifestada en lavan del POUM El model regulatiu urb Estudi davaluaci de la mobilitat generada Importncia Normativa Mobilitat a peu Mobilitat amb vehicle particular Mobilitat amb transport pblic

Medi ambient
Obligatorietat de lavaluaci Valoraci social del medi ambient Avaluaci del risc geolgic Avaluaci dels riscs derivats de laigua Avaluaci de la qualitat de laire Estudi de sonometria Avaluaci de la despesa energtica Avaluaci dels riscs qumics Espais verds Estudi paisatgstic Connectivitat cvica, verda, biolgica Xarxa de ciutats saludables

Normes urbanstiques
2

Notes prvies metodolgiques

Bibliogrfica
Ultra la normativa legal, fem s de les fonts documentals segents (les negretes identifiquen la forma referencial amb qu les esmentem al llarg de les allegacions presents). Documentaci municipal de la proposta Memria. 36a modificaci puntual del pla general d ordenaci de Sant Andreu de la Barca per a la incorporaci de sostre comercial compatible amb lequipament del sector E [Ex. PU 2010 011] juny 2013. Inclou Memria de la informaci, Memria de lordenaci, Estudi de la mobilitat gene rada, Informe ambiental, Avaluaci econmica i Normes urbanstiques. Entenem que s el document municipal referencial. Annex proposta volumtrica. 36a modificaci puntual del PGO de SAB per a la incorporaci de sostre comercial compatible amb lequipament del Sector E. 2013. Versi exposici pblica. 36a modificaci puntual del pla general dordenaci de sant Andreu de la barca per a la incorporaci de sostre comercial compatible amb lequipament del sector e [Exp. PU 2010 011] Juny 2013. Aven del POUM Diagnosi de mobilitat. Pla dordenaci urbanstica municipal de Sant Andreu de la Ba rca. Revisi del Pla general dordenaci municipal de 1981. Avan del pla . Desembre 2011. Informe sostenibilitat ambiental preliminar. Pla dordenaci urbanstica municipal de Sant Andreu de la Barca. Revisi del Pla general dordenaci municipal de 1981. Avan del pla. Desembre 2011 Memria de la informaci. Pla dordenaci urbanstica municipal de Sant Andreu de la Barca. Revisi del pla general dordenaci municipal de 1981. Avan de pla . Desembre 2011. Memria de lordenaci. Plnols proposta. Pla dordenaci urbanstica municipal de Sant Andreu de la Barca. Revisi del pla general dordenaci municipal de 1981 . Avan del pla. desembre 2011. Programa de participaci ciutadana. Anlisi de resultats. Pla dordenaci urbanstica municipal de Sant Andreu de la Barca. Revisi del pla general dordenaci urbanstica municipal de 1981 : Avan de pla. Desembre 2011. Document derivada del Pacte dAlcaldes/sses contra el canvi climtic promogut per la DG dEnergia i Transport de la Comissi Europea, al qual sadher Sant Andreu de la Barca el 29 de mar de 2009. PAES, I.I. Pla dAcci per a lEnergia Sostenible del municipi de Sant Andreu de la Barca. Document I. I.I Avaluaci demissions. Inventari. Diagnosi i Estratgia Energtica. Novembre 2010. PAES, I:II. Pla dAcci per a lEnergia Sostenible del municipi de Sant Andreu de la Ba rca. Document I. I.II. Pla dAcci. Novembre 2010. PAES, I.III. Pla dAcci per a lEnergia Sostenible del municipi de Sant Andreu de la Barca. Document I. I.III. Pla de Seguiment. Novembre 2010. Altre documentaci PTSEC 2006-2009 : Pla Territorial Sectorial d'Equipaments Comercials Pla Territorial Sectorial d'Equipaments Comercials (Catalunya). Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament d'Innovaci, Universitats i Empresa, Secretaria de Comer i Turisme, 2007. Fem servir aquest document com a doctrina que explana el decret 379/2006, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials. Cal tenir en compte que aquest document est redactat per la mateixa unitat administrativa que va

elaborar aquest decret, i per tant expressa la voluntat del legislador, amb la consegent perspiccia interpretativa. Estratgia de desenvolupament sostenible 2013-2020 de Sant Andreu de la Barca. LaVola, 2013. GIFREU i FONT, Judith. Lordenaci urbanstica a Catalunya. Barcelona, etc.: Associaci Catalana de Municipis i Comarques, 2012. La resta de documents que surten esmentats en el text venen acompanyats de la pertinent referncia bibliogrfica o webgrfica.

Toponmica
La riera que t la capalera entre Can Salvi i Can Arcs i que desemboca al Llobregat rere del cementiri rep quatre noms: Madius (algun cop escrit Mdius), Arcs (o de Ca nA rcs), sovint amb grafia prefabriana, Pocanals (de vegades desglossat com Po Canals) i Fondo. Per una presentaci sistemtica, fem s exclusiu de lhidrnim Madius, i a tal efecte substitum els altres hidrnims, amb independncia de la font documental.

mfasis tipogrfics
En el text present tots els mfasis sn nostres; en les citacions, obviem si loriginal tamb en feia s o no.

Una modificaci del PGO o quatre?


No hi ha la menor continutat geogrfica entre els quatre submbits objecte de la modificaci puntual del PGO, ni menys metodolgica o temtica que justifiqui que sigui nica i no pas qudruple. La seva presentaci unitria, tampoc no rau en una possible racionalitzaci de les comeses administratives. El tractament unitari permet fer una comptabilitat nica entre els tres submbits que, amb la modificaci actual del PGOM, obtenen un reconeixement jurdic del que ja era una situaci de fet, junt amb un quart submbit on es fa una nova qualifica ci urbanstica dequipament/comercial del que abans era un equipament. Analitzem-ho: 1.Submbit del Centre Cultural Aigestoses a lAv. Constituci. La justificaci del canvi de qualificaci urbanstica daquest primer submbit ve donada per la realitat de ls com a dotaci pblica que ja t aquest emplaament des del seu origen. p. 6, Versi exposici pblica. Lobjecte daquesta modificaci puntual del Pla general s reajustar diferents qualificacions urbanstiques del sl urb del municipi. Concretament, actualitzar la qualificaci dequipament de ledifici destinat a Centre Cultural Aigestoses a la realitat del seu s real vigent [ ]., p. 4, Memria. [La modificaci actual del Pla general] actualitza la qualificaci del Centre Cultural Aiges toses, i els Jardins de Bonaventura Pedemonte, en tant que sajusten a la realitat existent. p. 21, Memria. Lobjecte de la 36a Modificaci puntual del Pla general dordenaci de Sant Andreu de la Barca s plural, i es concreta en ajustar la qualificaci urbanstica de ledifici destinat a Centre Cultural Aigestoses a la realitat ja existent, i es qualifica com a equipament [ ]. p. 49, Memria. 2.Submbit: Jardins de Pedemonte i la plaa de Salvador Allende. La qualificaci urbanstica proposada de zona verda sadequa ms amb aquest entorn [ ]. De fet, s una continutat que, quant a ls, ja existeix des de lany 2000, data en qu es van urbanitzar aquests mbits com a zona verda. p. 6, Versi exposici pblica. Aquesta qualificaci de pati interior dilla no acaba dajustar -se a la configuraci urbanstica de lentorn. Duna banda, no s formalment un veritable pati interior dilla perqu no

est envoltat dedificaci i, de laltra, ms important, la situaci dels voltants immediats de zones verdes, vialitat i ledificaci existent fa m s adient destinar-la a zona verda, per tal de garantir la continutat del sistema de zona verda. p. 11, Memria. [La modificaci actual del Pla general] actualitza la qualificaci del Centre Cultural Aigesto ses, i els Jardins de Bonaventura Pedemonte, en tant que sajusten a la realitat existent. p. 21, Memria. 4.Submbit: carrer Montsi dins el sector El Palau. Es tracta dun tram de vialitat la previsi del qual s anterior al PGO (1981) que no sha executat i, de fet, per la seva situaci al lmit amb el sl no urbanitzable, amb la finca can Presses i amb una zona residencial de baixa densitat, sembla ms racional, tenint en compte lordenaci de lentorn, no mantenir la reserva de vialitat i canviar li aquesta qualificaci per la de zona verda. p. 4, Versi exposici pblica. Fins i tot en el sector E, -objecte de la resta dallegacions presentades en el document pre sent- la 36a modificaci del PGOM qualifica dequipament o de parcs o jardins el que just s una mera ratificaci de la seva qualificaci de facto: 3.Submbit: Sector E Sistema de Parcs i jardins urbans, clau P Lobjecte de la 36a Modificaci puntual del Pla general dordenaci de Sant Andreu de la Barca s plural, i es concreta en [ ] reajustar la qualificaci dequipament de lEscola Josep Pla, a la realitat existent. p. 49, Memria. Aquest document tamb proposa qualificar com a sistema de parcs i jardins urbans, clau P, part de la zona del tram sud de lAlbareda de Castelao, ja urbanitzada amb pollancres, amb lobjectiu principal de preservar la imatge actual duna de les entrades del municipi ms i mportant, donant continutat a la qualificaci dels terrenys confrontants i urbanitzats didntica manera. Es tracta, per tant, de recollir a nivell de planejament una situaci de fet ja existent, tal i com es pot veure en la fotografia aria anteriorment recollida. p. 9, Versi exposici pblica. A partir de lexposat sevidencia el biaix argumental del quadre -resum segent:

Font: p. 37, Memria. La presentaci en bloc de les quatre modificacions potser s legal, per en qualsevol cas voreja, pel cap baix, la illegitimitat, si c aporta la pauta interpretativa per capir la documentaci municipal que intenta justificar la 36a modificaci del PGOM.

Comer i ciutat

Trama urbana consolidada


La Trama urbana consolidada de Sant Andreu de la Barca es va determinar en virtut de lart. 17 del Decret 379/2006, de 10 doctubre: 17.1.D'acord amb els articles 2.5 i 4.4 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'eq uipaments comercials, es delimita com a annex grfic amb carcter normatiu el permetre corresponent a les trames urbanes consolidades de tots els municipis de ms de 25.000 habitants i de les capitals de comarca i relaciona les concentracions comercials identificades, que s'incorporen als plnols normatius del pla.

El principal obstacle per ubicar un sostre comercial en el sector E s que no figurava en la Trama urbana consolidada [TUC]. Per intentar que hi figuri, la documentaci municipal preveu lestratgia segent: [L]a modificaci de la trama urbana consolidada de Sant Andreu de la Barca, a lmbit del sector E [ ] es fa dacord amb el procediment que sestableix en larticle 8.3. del Decret Llei 1/2009 de 22 de desembre. p. 41, Memria. I tot seguit el text municipal nesmenta les lletres b), c) i d) de larticle 7.1. Analitzem, doncs, qu preveu aquest article: Article 7

Trames urbanes consolidades (TUC) Als efectes d'aquest Decret llei, s'inclouen en la trama 1. urbana consolidada d'un municipi els mbits segents: Els assentaments de naturalesa complexa configurats pel a) nucli histric i els seus eixamples on, d'acord amb el planejament urbanstic vigent, l's residencial s dominant i compatible amb l's comercial. Les rees residencials plurifamiliars contnues als b) assentaments a qu fa referncia l'apartat a), compreses dins el sl urb o sl urbanitzable amb ordenaci urbanstica detallada aprovada i vigent on, d'acord amb el planejament urbanstic l's residencial s dominant i els usos comercials estan inserits amb els usos residencials. Les rees residencials plurifamiliars no contnues amb les c) rees a qu fan referncia els apartats a) i b), compreses dins el sl urb o sl urbanitzable amb ordenaci urbanstica detallada aprovada i vigent on, d'acord amb el planejament urbanstic l's residencial s dominant i els usos comercials estan inserits amb els usos residencials, sempre que tinguin una densitat bruta superior a quaranta habitatges per hectrea. Les rees residencials unifamiliars contiges als d) assentaments o a les rees a qu fan referncia les lletres a) ,b) i c), compreses dins el sl urb o sl urbanitzable amb ordenaci urbanstica detallada aprovada i vigent. Als efectes d'aquest article: 2. a) S'entn per rees residencials el conjunt format per les zones d'aprofitament privat incloses en polgons d'actuaci urbanstica en sol urb o en sectors en sol urb o urbanitzable amb planejament urbanstic derivat aprovat i vigent, amb s residencial dominant, i els sistemes que les vertebren, sempre que configurin una ordenaci unitria que doni continutat al conjunt del teixit urb residencial. S'interpreta que existeix continutat quan es produeix la b) contigitat entre fronts de parcellaci, vinculada a la confrontaci d'ordenacions adjacents recolzades en un mateix vial. Afectacions Apartat 2.a modificat per art. 113 de la LLEI 9/2011, de l 29 de desembre, de promoci de l'activitat econmica. Altres versions d'aquest precepte No sentn com es pot justificar la incorporaci del sector E a la TUC en base a aquest article. Per la Memria (p. 41) continua amb: El sector E reuneix les caracterstiques que fixa larticle 7.1.b de lesmentat Decret i amb la definici que cal entendre per rea residencial que figura a larticle 7.2.a) esmentat, en tant que es tracta duna rea residencial plurifamil iar contnua als assentaments a qu fa referncia lapartat a), compreses dins el sol urb o sl urbanitzable amb ordenaci urbanstica detallada aprovada i vigent on, dacord amb els planejaments urbanstics ls residencial s dominant i els usos comercials estan inserits amb els usos residencials. Com hem emfasitzat en color, lrea residencial no cal que coincideixi amb el sec tor, just cal que shi inclogui. I s que el TUC sestableix a partir drees, no pas a partir de sectors. Aix invalida tamb largumentaci segons la qual la delimitaci del permetre de la trama urbana consolidada (TUC) noms incloa la part residencial del sector E, malgrat que aquest sector constitua una ordenaci urbanstica unitria; la qual cosa era condici suficient per a incloure la totalitat del sector en la delimitaci de la trama urbana consolidada, dacord amb el criteri que sestablia a la Llei 18/2005, de 27 de desembre dequipaments comercials, i el Decret 379/2006 de 10 doctubre, pel que saprova el PTSEC. p. 16, Memria. I que en daltres mots es torna a repetir pgines avall. Cal partir de la premissa, [ ] que la delimitaci de la TUC al municipi de Sant Andreu de la Barca de lany 2006 noms inclou la part residencial del sector E, malgrat que aquest sector constitua una ordenaci urbanstica unitria. p. 32, Memria. En aquesta argumentaci es fa s del concepte dordenaci urbanstica comercial i sesmenten dues normes que pretesament lavalen:

LLEI 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, on no apareix pas aquest concepte. DECRET 379/2006, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials, on lart. 18.2 determina el segent:

18.2 S'ha d'entendre per trames comercials inserides amb els usos residencials, la distribu ci dels establiments comercials integrada amb els usos residencials dominants en la zona, amb la presncia de locals situats als baixos dels edificis residencials o en edificacions independents sempre que configurin una ordenaci urbanstica unitria. El que deixa de banda els centres comercials en edificis allats, com s el cas que ens ocupa. Per tant, tamb hi ha una interpetraci incorrecta en la afirmaci segent: [A]mb la incorporaci de sostre comercial compatible amb lequipament ser preceptiu m odificar el permetre de la trama urbana consolidada en aquest mbit, per fer-ho coincidir amb la totalitat del sector E. p. 4, Memria. La modificaci de les delimitacions de les TUC establertes al PTSEC venen pautades per la Llei 18/2005 de 27 de desembre, d'equipaments comercials, art. 4. Localitzaci dels establiments comercials 3.Per a determinar qu s'entn per trama urbana consolidada s'han de tenir en compte les rees on, d'acord amb el planejament urbanstic vigent, resideix la poblaci majoritriament, la continutat d'edificis residencials plurifamiliars i les trames comercials inserides amb els usos residencials. 4.Als efectes del que estableix aquesta llei, s'ha de delimitar grficament el permetre cor responent a les trames urbanes consolidades de tots els municipis de ms de 25.000 habitants i de les capitals de comarca. Aquestes delimitacions perimetrals s'han d'incloure com un annex del Pla territorial sectorial d'equipaments comercials, informant prviament els ajuntaments dels termes municipals afectats. 5.Per mitj d'ordre del departament competent en matria de comer, les delimitacions a qu fa referncia l'apartat anterior poden sser actualitzades de manera individualitzada durant el perode de vigncia a petici de l'ajuntament corresponent, sempre que l'actualitzaci tingui per objecte afegir a la trama ja definida sectors de planejament vigent que prevegin com a mnim dos-cents cinquanta habitatges, amb tipologia d'eixample plurifamiliar i amb una densitat superior a quaranta habitatges per hectrea. En la mateixa direcci Decret 379/2006, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials, art. 19 determina: Art. 19. Modificaci de les delimitacions de les trames urbanes consolidades establertes al PTSEC 19.1 Les delimitacions de les trames urbanes consolidades establertes al PTSEC a qu fan referncia els articles anteriors podran ser modificades per incorporar sectors de planejament urbanstic que disposin del planejament derivat aprovat definitivament i vigent. Es considerar element essencial en aquesta delimitaci que el sector de planejament prevegi com a mnim dos-cents cinquanta habitatges, amb tipologia d'eixample plurifamiliar i amb una densitat superior a quaranta habitatges per hectrea. En aquests sectors incorporats a la nova delimitaci de la TUC no es podran atorgar llicn cies comercials per a implantacions que la requereixin fins que les obres d'urbanitzaci dels sectors es trobin executades. En aquells casos en qu un sector es trobi dividit en ms d'un polgon d'actuaci urbanstica, noms es podran atorgar llicncies comercials, per a implantacions que les requereixin, a projectes localitzats en els polgons que incorporin com a mnim 250 habitatges amb tipologia plurifamiliar i amb una densitat superior a quaranta habitatges per hectrea. 19.2 Mitjanant ordre del conseller, el departament competent en matria de comer, pro mour d'ofici o a instncia de l'ajuntament interessat que ho solliciti, una modificaci de la delimitaci de la trama urbana consolidada dels municipi pels quals s'hagi efectuat la deli-

mitaci grfica de la trama urbana consolidada al PTSEC, per incorporar els sectors de planejament indicats a l'apartat anterior. En el trmit d'aprovaci de l'ordre esmentada caldr donar audincia a l'ajuntament corresponent i escoltar la Comissi d'Equipaments Comercials. En els casos en qu la iniciativa per a la delimitaci provingui de l'Ajuntament, caldr que aquesta es prengui per acord del ple del consistori. 19.3 En tot cas, en els procediments d'atorgament de llicncia comercial de la Generalitat, caldr que, quan es tracti d'implantacions ubicades en zones que hagin estat objecte de delimitaci de la trama urbana consolidada mitjanant el mecanisme de l'apartat anterior, l'informe preceptiu que emet l'ajuntament justifiqui que el terreny on es projecta l'establiment comercial est incls en un sector que compleix els requisits que es descriuen a l'apartat primer d'aquest article. 19.4 Per a la tramitaci d'ordre del conseller del departament competent en matria de comer per a la modificaci de la trama urbana consolidada, quan es tracti d'una sollicitud a instncia d'un ajuntament, caldr que s'aporti la documentaci segent: a) Memria justificativa de la proposta. b) Plnols a escala 1:5000 de la zona a incorporar a la TUC. c) Expedient administratiu aprovat pel ple de l'ajuntament. El conseller o consellera competent en matria de comer, ha d'aprovar i publicar l'ordre amb la delimitaci definitiva en el termini de tres mesos, a partir de la data de presentaci de la sollicitud en el registre del departament competent en matria de comer. Transcorregut aquest termini sense haver aprovat l'ordre, la delimitaci s'entendr efectuada en els termes previstos a la proposta formulada per l'ajuntament. En aquest sentit no sajusta a la normativa vigent la frase: Amb aquest sostre [comercial], i la densitat que assenyala el Pla parcial, es poden implantar un mxim de 227 habitatges. p. 14, Memria. No es tracta pas de poder implantar sin de preveure de manera explcita i formal. Per poder modificar la delimitaci de la TUC caldria preveure la construcci de 250 habitatges nous, circumstncia aliena a la 36a modificaci del PGO. [ ] es proposa mitjanant aquest document ajustar el lmit de la Trama urbana consolidada (TUC), actualment vigent al municipi, a la realitat urbanstica del Sector E ja que, en si mateix, aquest sector es constitueix com un assentament de naturalesa complexa en el qual ls residencial s dominant, i compatible amb ls comercial, p. 29, Memria. [T]enint en compte que el conjunt del sector, [ ] t la capacitat dedificar 227 habitatges, segons el planejament urbanstic daplicaci (i aquesta s la situaci actu alment ja construda) [ ] la modificaci puntual del PGO en relaci amb el sector E ha de comportar tamb la modificaci de la delimitaci de la trama urbana consolidada del municipi, mitjanant els mecanismes previstos en lart. 8.3. del Decret Llei 1/2009 de 22 de desembre. p. 33, Memria. Lart. addut estableix el segent: Les modificacions de les trames urbanes consolidades per 3. incorporar els mbits a qu fan referncia les lletres b), c) i d) de l'article 7.1 se subjecta al procediment segent: En el cas que una nova figura de planejament urbanstic a) estableixi l'ordenaci detallada dels esmentats mbits i especifiqui una nova delimitaci de la trama urbana consolidada, la direcci general competent en matria d'urbanisme, d'ofici, ha de dur a terme la modificaci de la trama urbana consolidada, sempre que durant la tramitaci del planejament la direcci general competent en matria de comer hagi ems l'informe que preveu l'article 10.5 i no s'hagin produt modificacions en la regulaci de l's comercial en relaci amb la proposta que va ser objecte de l'esmentat informe. La modificaci s'ha de publicitar d'acord amb el que estableix la lletra e) de l'apartat 3. En la resta de supsits, s'ha de seguir el procediment que b) preveu l'apartat 2. En els sectors incorporats a la nova delimitaci de la TUC no es poden obri r establiments comercials subjectes a llicncia comercial fins que les obres d'urbanitzaci dels sectors es trobin executades.

Aix obliga a relacionar-ho amb les lletres b), c) i d) de lart. 7.1. i que diu: Les rees residencials plurifamiliars cont nues als b) assentaments a qu fa referncia l'apartat a), compreses dins el sl urb o sl urbanitzable amb ordenaci urbanstica detallada aprovada i vigent on, d'acord amb el planejament urbanstic l's residencial s dominant i els usos comercials estan inserits amb els usos residencials. Les rees residencials plurifamiliars no contnues amb les c) rees a qu fan referncia els apartats a) i b), compreses dins el sl urb o sl urbanitzable amb ordenaci urbanstica detallada aprovada i vigent on, d'acord amb el planejament urbanstic l's residencial s dominant i els usos comercials estan inserits amb els usos residencials, sempre que tinguin una densitat bruta superior a quaranta habitatges per hectrea. Les rees residencials unifamiliars contiges als d) assentaments o a les rees a qu fan referncia les lletres a) ,b) i c), compreses dins el sl urb o sl urbanitzable amb ordenaci urbanstica detallada aprovada i vigent. Com que queda clar que no hi noves rees residencial de cap mena, cal entendre que seguir el procediment que preveu lapartat 2 de lart. 8.3. del Decret Llei 1/2009. Amb aix no pe quem dexcs de zel; simplement ens atenim a la legalitat, ms encara quan la documenta ci municipal expressa una certa confusi, com traspua la cita segent: [E]s va valorar la possibilitat, en un primer moment, de tramitar una modificaci de la deli mitaci del permetre de la TUC que abasti la totalitat del terme de Sap [ sic]. No obstant aix, lanlisi de cada un dels mbits [sic] i sectors susceptible de ser inclosos en el permetre de trama urbana consolidada va mostrar que la delimitaci de lany 2006 ja incloa la totalitat drees [sic] que complint amb les prescripcions legals per a poder ser incorporades, i que quedaven fora exclusivament algunes parcelles marginals que ja tenen usos totalment definits. En especial, zones verdes i equipament [com la parcella objecte de les allegacions present] i que, per tant, no serien destinades a acollir usos comercials [sic] Per tant [sic], a la llum de tot lexposat, aquest document nicament planteja la modificaci de la TUC en el sentit que incorpori la pea dequipament del sector E, de constant refern cia. p. 33, Memria.

s comercial al sl i al subsl?
La documentaci preveu, en diversos punts, ls comercial del sl i del subsl. Nesmentarem un sol exemple: La suma total del sostre comercial [ ] seria [ ] de 2.800 m2 (1.1272 m2 sobre rasant i 1.528 sota rasant. p. 23, Memria. Per tant, en total, es disposa duna superfcie de sl daprofitament privat de 1.528 m2 que porta associat 1.272 m2 de sostre privat sobre rasant, que es destinar a ls comercial, p. 23, Memria. Tanmateix la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificaci del text refs de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost, en lart. 7 estableix el segent: Modificaci de larticle 35 del text refs de la Llei durbanisme Es modifica larticle 35 del text refs de la Llei durbanisme, que resta redactat de la manera segent: "Article 35. Compatibilitat entre sistemes urbanstics pblics i qualificacions daprofitament privat 2.El planejament urbanstic pot preveure que el subsl dels sistemes urbanstics de titularitat pblica es destini a usos diferents dels atributs al sl, sempre que siguin compatibles amb la funcionalitat del sistema. Aquesta compatibilitat dusos diferents noms pot comportar una qualificaci urbanstica daprofitament privat en subsl si el planejament urbanstic ordena nous sistemes urbanstics, no previstos en el planejament urbanstic anterior, que no sn exigibles en compliment dels es-

10

tndards mnims establerts per la legislaci urbanstica o pel planejament urbanstic general. [ ] Entenem que un mateix s privatiu de part del sl i de part del subsl, -com preveu la 36a modificaci del PGO-, resulta illegal.

Clculs incerts de les superfcies ds privatiu


Lanlisi ms detallada de ls privatiu de la zona E laporta l Annex proposta volumtrica que presenta el desglossament segent: Nivell -2: La superfcie aprox. construda total, en aquest nivell, s de 2.550 m2. Tota la planta s soterrani Es tracta duna planta destinada a aparcament. Es proposen 80 places daparcament convencional i 2 places adaptades. p. 5, Annex proposta volumtrica. Nivell -1: La superfcie aprox. construda total en aquest nivell s de 2.550 m2. Tota la planta s so terrani. Es tracta duna planta destinada a aparcament. Es proposen 74 places daparcament convencional i 2 places adaptades. p. 6, Annex proposta volumtrica. Nivell 0: La superfcie aprox. construda total en aquest nivell s de 2.650 m2, dels quals 2.350 m2 serien destinats a zona comercial i 300 m2 serien destinats a equipament. Degut a la diferncia de rasant, aquest nivell es res ol part en planta baixa (els 300 m2 dequipament i 1.100 m2 de sostre comercial) i part en planta soterrani (la resta del sostre comercial). p. 6, Annex Proposta volumtrica. El plantejament permet els segents usos: educatiu, sanitari i assistencial, cultural esportiu i recreatiu (aquest ltim limitat a les activitats destinades al joc infantil). Per aquest projecte es proposa una biblioteca, aquest s, per, no s vinculant , i ledifici es podria adaptar a altres usos dequipament. P. 7 Annex proposta volumtrica. (Per consegent, en les allegacions presents no tornarem a incidir ms en el tema no vinculant de la biblioteca.) Nivell +1: La superfcie aprox. construda total en aquest nivell s de 820 m2, dels qual 35 m2 sn destinats a zona comercial (escales demergncia) [ ]. p. 8, Annex proposta volumtrica. Per aquestes dades no quadren Segons el Decret 378/2006, de 10 d'octubre, pel qual es desplega la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, article 12.3 cal un mnim de 10 places de cotxe per cada 100 m2 de superfcie de venda. Si hi ha un total de 82 places en el nivell -2 i 76 en el nivell -1, sumen un total de 158 places, el que permet un mxim de superfcie de venda de 1.580 m2, fora per sota del 2.350 m2 destinats en el nivell 0 a zona comercial. Aquest punt caldria aclarir-ho, ja que alhora la documentaci afirma com a Usos: comercial, que sajustar a la normativa sectorial per a mitjans establiments comercials (MEC) i [sic] grans establiments comercials (GEC). No sadmeten grans establiments comercials o territo rials o singulars. p. 53 Memria. Ara b, el lmit entre els MEC i el GEC passen pels 2.000 m2 de superfcies de venda (art. 3.2 de Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials. En qualsevol cas, queda clar que no hi ha possibilitat, ni legal ni lgica, que un establiment comercial sigui alhora MEC i GEC.

11

Resulta indubitable, doncs, que tots els aparcaments sencabeixen en la zona comercial. Aix el cmput total de zona comercial s: Nivell Nivell -2 Nivell -1 Nivell 0 Nivell +1 Total M2 de zona comercial 2.550 2.550 2.350 35 7.450

El sostre edificable total del sector E s de 22.782 m2, que s el valor resultant daplicar el coeficient dedificabilitat de 0,75 m2s/m2s; 2 1.892,99 m2 del quals sn de sostre residencial, i 890 m2 de sostre comercial. p. 14, Memria. Tampoc el quadre suara presentat no quadra amb el diversos quadres comparatius de superfcies i qualificacions urbanstiques.

Normativa aplicable als supermercats


La documentaci municipal fa servir diferents vocables per definir ls privatiu de la zona E. Tot seguit analitzem la que fa servir el principal document, la Memria, indicant-ne les pgines on apareixen. Activitat comercial, p. 32. Equipament/comercial, p. 4, 49, 51, 52 i 54. Equipaments comercials, p. 33. Sostre comercial, p. 3 (2 aparicions), 4, 14, 21, 23 (3 aparicions), 28, 29, 30, 31, 32, 38 (4 aparicions), 47 (4 aparicions), 48 (2 aparicions), 54 i 55 (2 aparicions). Supermercat, p, 48. Sostre ds exclusiu comercial, p. 31. s comercial, memria, p. 4, 23, 29 (2 aparicions), 41, 42 (2 aparicions), 47, 52 i 53. Usos comercials, p. 33 i 50. Usos diferents al residencial (comercial), p. 40 (2 aparicions) i 56.

El sintagma nominal sostre comercial, de lluny el ms emprat, noms apareix en la legislaci Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments, disposici transitria desena, per esmentar vuit municipis concrets. Per consegent, deixem de banda el concepte no pertinent de sostre comercial i ens centrem en el terme jurdic supermercat al qual s aplicable la normativa segent: I. Decret 379/2006, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials Article 5. Vigncia del PTSEC 5.1 La vigncia del PTSEC s indefinida. 5.2 El PTSEC s'ha de revisar cada quatre anys. No obstant aix, el Govern podr acordar ne la revisi anticipada, si esdevenen circumstncies que modifiquen substancialment els elements en base als quals fou elaborat i aprovat. A aquests efectes, s'entn que existeix una desviaci substancial d'aquests elements quan se superi en un 20% el nombre d'habitants previst que hagi servit de base per programar els dimensionaments. DECRET 379/2006, de 10 d'octubre 5.3 En el moment de la seva revisi el PTSEC ha de tenir en compte: d) L'impacte produt per la implantaci de grans establiments comercials en el comer in traurb, especialment sobre els centres histrics tradicionals, per evitar especficament el fenomen de la desertitzaci comercial. DECRET 379/2006, de 10 d'octubre

12

Article 6 Carcter vinculant del PTSEC El PTSEC t carcter vinculant per a les administracions pbliques en general i, en especial, per a l'Administraci de la Generalitat de Catalunya i les administracions locals, com tamb per a les persones promotores i les empreses comercials: a) L'Administraci de la Generalitat de Catalunya ha de tenir en compte el que disposa el PTSEC en els procediments d'elaboraci i tramitaci del planejament urbanstic d'acord amb l'article 19.1 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, aix com en el procs d'atorgament de les llicncies per a la implantaci, l'ampliaci, els canvis d'activitat i els trasllats dels establiments comercials a qu es refereixen als articles 3.1 i 3.4 de la Llei esmentada. En aquests casos, s'hauran d'aplicar les determinacions del PTSEC, sens perjudici que s'incorporin en la revisi o modificaci del planejament urbanstic corresponent. b) Les administracions locals han de seguir les determinacions del PTSEC en la tramitaci del planejament urbanstic, de les llicncies d'edificaci, comercial municipal i ambiental, i tamb en la promoci d'equipaments comercials collectius i en l'elaboraci dels programes d'orientaci per als equipaments comercials. Article 7 Subjecci al dimensionament Els grans establiments comercials a qu es refereix l'article 3 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, resten subjectes al dimensionament del PTSEC. Tamb resten subjectes a dimensionament els establiments mitjans del sector alimentari [ ]. Article 8 Criteris d'ordenaci espacial [ ] 8.1.L'objecte del PTSEC s el territori de Catalunya. Pel que fa a la possibilitat d'implantaci de grans i mitjans establiments comercials, s'analitzen noms els mbits territorials detallats a l'annex 1. L'annex 1.1 estableix, a nivell municipal, el dimensionament del creixement de mitjans e stabliments comercials en format supermercat, segons la classificaci establerta a la normativa vigent. A la resta de poblacions no incloses en l'annex 1.1, amb carcter general, no es permet la implantaci de grans ni mitjans establiments comercials, en format supermercat. [ ] 8.4.Per a l'ordenaci espacial del comer a Catalunya, s'estableixen els mbits territorials d'anlisi segents: a) Municipis que tinguin ms de 2.000 habitants o siguin capitals de comarca, per al format de supermercat, en el cas del comer quotidi. [ ] 10.1.Dimensionament en format supermercat. Es determina el municipi com a mbit d'anlisi territorial. Als municipis en situaci estimada d'excs d'oferta de consum quotidi per a l'any 2009 no es preveu cap creixement en format supermercat, llevat d'aquells que no disposin de cap establiment comercial gran o mitj d'oferta de consum quotidi. A la resta de municipis es preveu que el creixement es canalitzi en format de su permercat, sempre que aquesta tipologia no absorbeixi ms del 30% de la despesa comercialitzable estimada per a l'any 2009 en productes d's quotidi en el municipi. [ ] Disposici addicional []. Segona Els planejaments urbanstics que desenvolupin un sector de carcter residencial, aprovats amb posterioritat a l'entrada en vigor del Pla territorial sectorial d'equipaments comercials 2006-2009 (PTSEC), podran fer reserves, dintre dels usos comercials, per a un establiment comercial de, com a mxim, 1.000 m2 de superfcie de venda, de la qual la corresponent al format supermercat no podr superar, en cap cas els 800 m2. Aquesta reserva es podr fer per cada 450 habitatges que es prevegin i, si s'escau, hauran d'obtenir l'informe del director general de Comer. [ ] Annex 1 Clcul del dimensionament Annex 1.1 Supermercats P5=Poblaci 2005; P9=Poblaci 2009 (1); OS=OSM-DSM' (2); CS=Creixement supermercat (m2).

13

mbit Sant Andreu de la Barca II.

P5 24.863

P9

OS -3,8786

CS 810

Anlogament tamb sha de tenir en compte el Decret 378/2006, de 10 d'octubre, pel qual es desplega la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials,

2. Establiments de venda en rgim d'autoservei: establiments dedicats a la venda de productes de consum quotidi, bsicament alimentaci i drogueria, dels quals el client es proveeix directament; tamb poden incloure seccions ateses amb el sistema de venda personalitzada. S'inclouen en aquesta categoria, segons les seves dimensions, els establiments segents: c) Supermercats: establiments que tenen una superfcie de venda d'entre 400 m2 i 2.499 m2. Aquests tipus d'establiments tamb compten amb altres productes no alimentaris. Es classifiquen en dos grups: ... Supermercats grans: amb una superfcie de venda entre 1.300 m2 i 2.499 m2. 12.3.Segons la tipologia comercial, les dotacions mnimes d'aparcament, per cada 100 m2 de superfcie de venda, per als grans establiments comercials, sn les segents: ... b)Supermercat gran: 10 places. Article 22. 5.Modificaci del dimensionament del PTSEC. En els casos que es pretengui instar una modificaci del dimensionament del P TSEC quan es produeixin les circumstncies previstes a l'apartat 3 de l'article 16 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, caldr aportar addicionalment a la documentaci ja esmentada: a)Acreditaci de l'augment de la poblaci, mitjanant l'emissi pel secretari de l'ajuntament d'un certificat en qu consti la poblaci actual del municipi segons les dades del padr municipal, aix com la diferncia amb les previsions realitzades pel PTSEC. b)Quantificaci en termes monetaris de l'oferta, determinaci i justificaci dels dficits i supervits globals i sectorials, classificats per zones i/o barris, eixos comercials, i per formats. c)Determinaci de la despesa comercialitza ble generada al municipi. d)Proposta de nou dimensionament d'acord amb el model comercial del municipi prviament definit i les funcions comercials del dimensionament proposat. En qualsevol cas, es tractar de formats amb un impacte relacionat directament amb la realitat municipal, i per tant, circumscrits a la tipologia de mitj establiment comercial i als formats de supermercat i superfcies especialitzades de ms de 1.000 m2. En aquests casos cal definir les caracterstiques del o dels projectes (localitzaci, format, superfcie de venda en m2); i cal aportar els estudis d'impacte (anlisi quantitatiu sobre l'oferta i la demanda, i qualitatiu), i d'accessibilitat, aix com la dotaci prevista d'aparcament. e)Documentaci grfica relativa a la proposta del nou dimensionament. La relaci entre el planejament urbanstic i el comer no es dna noms a posteriori, ja que, com determina la Llei dequipaments comercials, el planejament urbanstic sha dadequar a les directrius establertes pel PTSEC. Per tant, a lhora de fer els estudis i treballs que es co ncretaran en algun instrument de planificaci urbanstica, abans cal consultar el PTSEC perqu no hi hagi situacions dincompatibilitat amb les seves prescripcions. p. 16, PTSEC 20062009. De fet, la documentaci municipal ja assumeix, dalguna manera, alguns elements de lart. 22. La premissa de partida en aquest punt [un sistema dequipament compatible amb un sostre comercial], lanlisi de loferta comercial actual de Sant Andreu de la Barca. p. 29, Memria. Tanmateix, aquesta anlisi s absent de la documentaci.

14

LAjuntament ha daportar, doncs, molta documentaci i ha delaborar molts infor mes. No nhi ha prou amb fraseologia com la segent: [C]rear un nou mbit de zona comercial que dinamitzi aquest punt de la ciutat i millori la qualitat daquesta activitat al municipi [ ]. p. 21, Memria. Quant a dinamitzar aquest punt de la ciutat, cal esmentar que a poc ms de 200 m lineals de la parcella hi ha el supermercat Condis, a la Carretera de Martorell; que a 300m hi ha el supermercat Caprabo, i que encara a menys distncia hi ha la zona comercial dtrium. Cal tenir ben present que [e]l Pla Territorial Sectorial dEquipaments Comercials de Ca talunya (PTSEC) pretn garantir als consumidors una oferta diversificada i plural dequipaments comercials, en equilibri amb els diferents formats de distribuci. Per Sant Andreu de la Barca, el PTSEC preveia per al perode 2006 -2009 la Concentraci Comercial Parc Central amb N-II, amb un dimensionament mxim que queda grafiat en la imatge de lesquerra. p. 12. Informe sostenibilitat ambiental preliminar. Ara lEquip de Govern, amb la 36a modificaci del PGO, vol rematar trium, quan sembla justament que seus problemes jurdics sn en vies de resoluci. Arribats a aquest punt s pertinent repassar el punt d arrencada dtrium, ja que en el seu moment resplend com el monument estrella del Consistori. 2002. LAjuntament aprova la construcci dun edifici destinat a s comercial, oci i res tauraci, a despit que contravenia la Llei dequipament comercials de lany 2000 i el PTSC 2001-2004; que mancava linforme dimplantaci expedit per lAjuntament, la lli cncia comercial expedida per la Generalitat; i que la DG de Comer shi mostr desfa vorable. 2004. LAjuntament permet lapertura per silenci administratiu. Bona part del Consistori assisteix a la inauguraci. Cinc mesos ms tard es clausura la discoteca per manca de llicncia i comena a enquistar-se la problemtica que arrossega, poc o molt, des daleshores. Quant a millorar la qualitat daquesta activitat al municipi, cal esmentar que al dia davui a Sant Andreu de la Barca hi ha supermercats de dimensions molt diferents: Mer cadona, Dia, Eroski, rea de Guissona, Condis (4 sucursals), Plataforma Crnica, Sper Serralva, Schlecker, a ms de petits spers com Diaz Tirado SL , Difac S.L., Petit Bep S.L., Supermercats Ric-Mar S.A. o Tena Llena Dia... No considerem correcte beneir una nova oferta de comer quan han tancat nombroses botigues i empreses santandreuenques i sembla inexorable que continun tancant-ne. Un nou supermercat entrebanca la recuperaci del comer de proximitat als barris.

La filosofia del PTSEC queda conculcada amb el nou supermercat. L'objectiu general del Pla territorial sectorial d'equipaments comercials (PTSEC) s lordenaci adequada de les implantacions comercials subjectes a llicncia comercial, a fi d'assolir un nivell d'equipament comercial equilibrat entre les diferents maneres de distribuci, aix com de satisfer les necessitats de compra de la poblaci consumidora. Amb lestructura comercial que proposa, el PTSEC pretn, per una banda, satisfer les ne cessitats quotidianes de compra dels ciutadans (bsicament, alimentaci i drogueria) facilitant una compra com ms propera millor en lmbit urb i, per laltr a, vol afavorir una determinada concentraci territorial en la compra de productes no quotidians (equipament per a la llar, la persona, el lleure i la cultura, etc.) a causa del carcter datracci supramunicipal, per mantenint un equilibri en el territo ri i el carcter urb de la localitzaci. p. 135, PTSEC 2006-2009.

15

Lequipament comercial en lmbit urb presenta dos grans tipus dimplantacions diferencia des: les ubicades en el nucli urb i les situades en espais perifrics respecte del nucli. Aquest segon tipus dimplantaci de comer s el que hi ha en superfcies relativament grans, sigui perqu lassortiment amb el qual operen quant a lamplitud i la profunditat de loferta s molt gran, sigui perqu els productes que ofereixen necessiten amplis espais dexposici, com s el cas dels comeros de vehicles autombils, per exemple. Lmbit de mercat daquests esta bliments s supramunicipal. Aquest s, precisament, el principal motiu pel qual sacostumen a ubicar en indrets necessriament ben comunicats. Respecte el comer urb un dels pilars fonamentals de la nova Llei dequipaments comerc ials s, justament, el reforament i la consolidaci del comer urb, que permetr mantenir i potencial el model comercial de les ciutats, reduir la mobilitat, evitar desplaaments innecessaris, combinar residncia i activitats terciries, i potenciar la cohesi social. El comer urb prpiament dit, el que sinsereix de ple en lestructura urbana dels pobles i les ciutats, es pot classificar en dos grans tipus: De proximitat: al serveis dels habitants de lentorn, i generalment integrat pels establiments dedicats a la venda de productes alimentaris i de productes de consum quotidi no alimentari De centralitat: ofereix productes de consum no quotidi que tenen, per tant, una freqncia de compra espaiada en el temps; juntament amb altres serveis que lenvolten, exerceix un alt poder datracci. Es tracta del comer que tradicionalment sha localitzat en els centres urbans i que desprs duna gran procs de t ransformaci presenta elements molts semblants als dels centres comercials; la diferncia, per, s que sn a cel obert. p. 17 -8 PTSEC 20062009.

16

La voluntat municipal manifestada en lavan del POUM


Si la legislaci general no facilita -o directament impossibilita- la implantaci dun nou supermercat, la voluntat municipal tamb hi coincideix, tal com expressa laven del POUM: En general les propostes giren entorn la necessitat de dinamitzar el comer, ja que no existeix en aquests moments cap estratgia de localitzaci que afavoreixi els hbits de compra en el municipi i eviti que les famlies es desplacin amb vehicle a altres indrets. Es manifesta que el centre comercial [llegiu trium] est ms aviat desocupat. p. 9, Memria de lordenaci. Com es pot veure en el segent grfic, pel que fa al grau de importncia atorgat a fomentar lactivitat empresarial i la indstria per millorar la qualitat de vida al municipi, ms dun 56% el considera molt important. Noms un 13% de les respostes ens diu e l contrari, pel que podem dir que lactivitat econmica s una estratgia de futur en el municipi. p. 26, Programa de participaci ciutadana.

Font: p. 26, Programa de participaci ciutadana Un dels aspectes que destaquen del treball de camp s precis ament el fet que cal dinamitzar el comer i no noms comptant amb el sol industrial que queda sin tamb el comer dins els barris per aix fomentar la interacci ciutadana i reforar la cohesi social., p. 27 Programa de participaci ciutadana Els resultats de lenquesta web ens mostren com es creu un aspecte a millorar el tenir una oferta comercial atractiva. Programa de participaci ciutadana

17

Font: p. 27, Programa de participaci ciutadana Ara b: la soluci no passa per crear un supermercat a la perifria extrema, sin en concebre "[e]l comer: motor de dinamisme dels barris. Pel que fa al comer, sha comentat fora que aquest s poc dinmic i que sovint es concentra en zones determinades sense haver-hi, per, un eix comercial que faciliti la combinaci dhbits de compra dins el municipi. Els resultats de lenquesta web ens mostren com es creu un aspecte a millorar el tenir una oferta comercial atractiva. p. 27, Programa de participaci ciutadana. Leix comercial vagament dibuixa un rectangle, on un dels costats menors es troba a lAv. Esport i a lAv. de la Constituci, amb frontissa a la plaa Federico Garcia Lorca (vrtex co mercial santandreuenc), i la carretera de Barcelona i lAv. Guatemala, que en constitueix laltre costat menor. Entremig, hi ha diverses vies comercials (c/ Estatut, c/ Catalunya i pl. Catalunya, pl. de la Font de la Roda, c/ de la Font, c/Major), per tot sn peces destravades. Travar-les: heus ac el que hauria de ser la comesa principal de lAjuntament en lmbit dels negocis al detall. En lmbit econmic, al marge de la zona industrial, el que linteressa a Sant An dreu de la Barca s consolidar un eix comercial. Per un doble motiu: Primer, cvic, per crear caliu de ciutat una ciutat sense eix comercial s mancada, incompleta; i segon, per reforar el comer i que es dinamitzi entrant en un mecanisme de retroalimentaci. Lactivitat a les plantes baixes dels edificis determina els eixos comercials duna ciutat. El flux de vianants es concreta, en part, per la xarxa de vies comercials i equipades i el tipus durbanitzaci que sen fa per tal de facilitar els desplaaments del vianant; no recaur el mateix flux de vianants en una via [de vianants] que en una via on s perms el trnsit rodat. p. 70, Memria de la informaci. La nova plataforma urbana que ha sorgit del cobriment del ferrocarril s un potencial eix comercial que actualment no exerceix com a tal. La manca de comer a les plantes baixes del passeig, aix com la discontinutat del carrer Esport debil iten lessncia de rambla de lAvinguda Parlament de Catalunya.

18

Font: p. 70, Memria informaci El carrer de la Font creua lAvinguda Parlament de Catalunya en un punt intermedi, passant per la plaa de la Font, mitjanant rampes i escales per tal de salvar les diferncies topogrfiques. El tipus durbanitzaci, de pas preferent pel vianant, segueix a laltra banda de la pl ataforma donant continutat a leix comercial del carrer i de la plaa de la Font. Potenciar leix comercial fins a incloure-hi el carrer Estatut seria una bona operaci per reforar els eixos cvics transversals. A banda de lentramat histric, hi ha un altre eix comercial on hi conviuen tant vehicles com vianants i obt bon resultat. Es tracta del tram residencial de la Nacional II, tant en la part que va des de la plaa de les Palmeres fins al carrer Per (carretera de Barcelona), com en la part que segueix fins al carrer Mxic (carrer Rector Juanico). Les recents obres durbanitzaci deixamplament de voreres del Rector Juanico possibiliten el reforament del vial com a eixpasseig comercial. Del carrer Esport en amunt la presncia de comer es va delimitant, en tant que el tipus dordenaci tamb varia. LAvinguda Constituci t un clmax comercial important all on es troba el mercat i el nou teatre. A mida que va encaminant cap a Palau va perdent aquesta identitat deix comercial per passar a ser un eix dominat pel cotxe. p. 70, Memria de la informaci. El supermercat previst rebla el model desquitxada (Dia, Mercadona, Caprabo...) , sense crear ciutat. No shi val a dir que entre lAjuntament, Caprabo, Kibuc i el nou supermercat es crea una gora urbana. Lamplada excessiva de la calada en aquest sector, a ms dels

19

aparcaments, creen un desert que impossibilita que ning hi transiti sota el bat del sol o amb el fred hivernal. El consistori ho t clar, com ho demostra que per travessar la Carretera de Barcelona noms hi ha tres passos zebra: davant de lAjuntament, davant la porta del parc central i ms enll de la rotonda del c/ Priorat. Arribar fins al nou centre comercial obliga a fer s del cotxe, amb la manca de sostenibilitat conseqent. Fins i tot si no arriba a bon port el nou supermercat, la mera proposta municipal posicionant-shi a favor, s grvida de conseqncies negatives. Les inversions de capital es basen tant en loportunitat com en la confiana. Una Administraci que canvia errticament de posicionaments no inspira confiana. Si tira endavant la proposta del nou espai comercial de ben segur, al dictat duna empresa concretaaconseguirem la inversi daquesta empresa, per nodrir de malfiana les altres empreses i per tant, fomentar la seva voluntat activa de no invertir ms a Sant Andreu de la Barca. Qu han de pensar totes les firmes que tenen capital invertit a trium? Que ha de pensar Condis i Caprabo? I aquest capteniment no quedar redut a aquestes societats, sin que la mala praxi de lEquip de Govern de Sant Andreu sescampar, perqu el sector empresarial configura una teranyina permanent dinformaci creuada.

El model regulatiu urb


Hi ha un model de ciutat dibuixat amb prou precisi per laven del POUM val a dir que atenint-se a la matriu legal catalana-, per al no atenir-shi lEquip de Govern, se susciten disfuncions de tota ndole. Repassem tot seguit quin s el model regulatiu de ciutat, vigent a Sant Andreu de la Barca. 1. Diagnosi 1.1. compactaci

El desenvolupament del planejament municipal durant aquests trenta anys ha executat prcticament la totalitat de les determinacions del PGO alhora que ha generat una exhaustiva diversitat de claus normatives que acomplexen la realitat urbana actual. Ens trobem en un marc de revisi inusual al territori catal: la revisi dun planejament general que no di sposa de cap sector de sl urbanitzable, una condici que replanteja el sistema de gesti urbanstica i que per tant, haur daportar solucions complexes i de qualitat en la gesti de la transformaci i reordenaci urbana ms que en el creixement urb. p. 24, Memria de la informaci. En [el] context [de Sant Andreu de la Barca], el Model dOrdenaci i ocupaci del sl, no es pot pas plantejar en termes de creixement, sin de regeneraci i millora del teixit existent, i reconstrucci de les estructures i xarxes ambientals avui fraccionades. [A]doptar estructures urbanes denses, compactes i complexes. En general, la compacitat de les estructures urbanes, dins els marges de les tipologies urbanes possibles, i en coherncia de la tipologia edifica tria, ha de permetre alliberar sl, base per a garantir la continutat dels sistemes naturals. En el context daquesta formulaci, Sant Andreu de la Barca, malgrat alguns creixements concrets, com la Colnia el Palau, presenta una estructura compacta i densa, quedant per limitada quan a la seva complexitat. El creixement, no s una alternativa com a model [ ]. p. 66, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. Lactual situaci urbanstica municipal de Sant Andreu de la Barca, caracteritzada per haver esgotat les opcions de creixement, en termes de nova ocupaci de sl, i per tant havent assolit un permetre urb mxim donades les caracterstiques del terme municipal, planteja el repte dabordar actuacions de millora de la ciutat existent pel que fa a la seva estructura i composici interna, aix com de les relacions ciutat territori. p. 4, Memria de lordenaci.

20

La 36 modificaci s, pel cap baix, innecessria. Tenint en compte que amb el co njunt de dotacions existents i previstes dexecutar a curt termini en el municipi de Sant Andreu de la Barca no existeix cap dficit important en els serveis es proposa com a criteri general loptimitzaci de les dotacions existents de manera que pe rmetin millorar la qualitat del servei que ofereixen actualment i accentun leficincia de les propostes i dels recursos econmics de qu es disposen . p. 23, Memria de lordenaci. 1.2. desestructuraci

Tot i complir els estndards fixats pel marc legal vigent, el municipi pateix actualment els efectes dun planejament que ha desenvolupat els sectors de forma allada, autnoma i independent, sense estructurar un sistema de sistemes global. Es presenten, la majoria, com espais dissenyats de maner allada, que tot i oferir una alta qualitat durbanitzaci queden reduts a espais autnoms i esttics. Sant Andreu de la Barca disposa de la superfcie verda necessria, per fracassa en la connectivitat entre aquesta i en la manca duna visi del territori ents com un sistema enter i indissoluble. p. 31, Memria de la informaci. El territori ha esdevingut en un gran mosaic territorial fragmentat pels grans eixos territorials que no sempre shan implantat amb carcter integrador. p. 3, Memria de lordenaci. Lactual estructura urbana interna no facilita, segons els participants, la mobilitat entre els diferents barris del municipi, generant certa manca de connectivitat entre aquests. Ens trobem doncs davant duna percepci dallunyament entre els barris, i de certa desigualtat , cosa que shaur de tenir en compte a lhora de plantejar el futur mo del de mobilitat des del punt de vista integrador. p. 12, Programa de participaci ciutadana. [L]estratgia ha de passar per complementar les actuals dotacions existents i previstes en funci de les noves necessitats, establir equipaments de referncia i establir la ubicaci dels nous equipaments en funci dels criteris de reequilibri i correcci dels actuals desajustos. [ ] Tamb ser important dotar i donar forma a una xarxa despais lliures, amb una estructura definida des del conjunt del municipi, superant la concepci allada resultat de les dotacions necessries dels creixements fractals desenvolupats, [ ] Seran doncs objectius a desenvolupar: Preveure sostre amb aprofitament urbanstic diversos i ubicar -lo cercant la integraci i interrelaci entre ells, generen un model dotat i equilibrat. p. 69, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. 2. Normativa Les lleis durbanisme estableixen uns principis generals amb incidncia en el PTSEC. Per exemple, el concepte de desenvolupament urbanstic sostenible comporta la configuraci de models docupaci del sl que evitin al dispersi en el territori, afavorei xin la cohesi social, considerin la rehabilitaci i la renovaci en el sl urb i consolidin un model de territori globalment eficient. A ms, les directrius per al planejament urbanstic obliguen les administracions urbanstiques a vetllar perqu la distribuci territorial dels equipament sajusti a criteris que en garanteixin la funci onalitat en benefici de la collectivitat. I. El Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme desenvolupa el concepte de desenvolupament urbanstic sostenible, que informa tota la normativa urbanstica. Article 3 Concepte de desenvolupament urbanstic sostenible L'exercici de les competncies urbanstiques i, en particular, de la potestat de planejament, es regeix pel principi de desenvolupament urbanstic sostenible definit a l'article 3 de la Llei d'urbanisme, el qual t com a objectiu la utilitzaci racional del territori, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures, i comporta conjuminar les segents

21

finalitats: a) La utilitzaci del sl atenent a la seva naturalesa de recurs natural no renovable, el qu comporta la configuraci de models d'ocupaci del sl que: 1r. Afavoreixin la compactaci urbana, evitin la dispersi de la urbanitzaci i les edificacions en el territori mitjanant la previsi dels creixements en continutat amb el teixit urb existent, i considerin la conservaci, la rehabilitaci i la recuperaci de les trames urbanes i del parc immobiliari. 2n. Fomentin la implantaci de sistemes de transport collectiu i la mobilitat sostenible en general. 5. Consolidin un model de territori globalment eficient. d) La cohesi territorial, amb l'objecte d'afavorir l'accs equitatiu de la ciutadania a les rendes i serveis bsics amb independncia del lloc de residncia. Relacionat amb [el refor d]el comer urb i evitar mobilitats innecessries i sobrecrrega dinfraestructures pbliques, la llei [18/2005, de 27 de desembre,] d'equipaments comercials introdueix la definici del concepte de concentraci comercial amb la finalitat daturar la cr eaci i creixement daglomeracions comercials perifriques per mitj dun sistema dagregaci. p. 12-3, PTSEC 2006-2009. II. La Llei 18/2005, de 27 de desembre, dequipaments comercials, impulsa un model comercial dacord amb el principi de preservaci de ciutat compacta, complexa i socialment cohesionada on el comer fa una funci determinant, tal com explicita en el prembul: Una ciutat compacta que redueix la mobilitat i evita desplaaments innecessaris. Una ciutat complexa en qu ls residencial es combina duna manera harmnica amb les activitats comercials i de serveis. Una ciutat socialment cohesionada que garanteix que els ciutadans, independentment que tinguin o no la possibilitat de desplaar-se, puguin satisfer llurs necessitats de compra i abastament. [ ] Tenint en compte els efectes sobre el medi ambient i la generaci de mobilitat amb vehicle privat generada pels grans establiments comercials, s la proposta de conduir les noves grans implantacions comercials a les trames urbanes consolidades dels municipis susceptibles dacollir-ne: capitals de comarca, municipis amb una poblaci de ms de 25.000 habitants [ ]. Daquesta manera es contribueix a reforar la vitalitat, la cohesi i la funci co mercial de les nostres ciutats, alhora que loferta en gran format saproxima als ciutadans, als quals sevita desplaaments a la perifria per de satisfer les necessitats de compra i sels facilita ls dels transport pblic. III. El Decret 379/2006, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials, afirma en el seu prembul:

D'acord amb el que estableix el prembul de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipa ments comercials, en el nostre model urb, de ciutat compacta, complexa i socialment cohesionada, el comer exerceix una funci determinant. Aquesta estructura de ciutat compacta permet reduir la mobilitat i evitar desplaaments innecessaris, entre d'altres activitats, per motiu de compra. D'altra banda, Catalunya respon a una realitat territorial configurada per una xarxa de ciutats amb una dinmica i unes funcions prpies que conformen tamb una certa jerarquitzaci. [ ] s en aquest marc que s'han promulgat les successives lleis d'equipaments comercials. La Llei 18/2005, de 27 de desembre, intenta completar la lnia d'actuaci endegada amb la Llei 3/1987, de 9 de mar i continuada amb la Llei 1/1997, de 24 de mar, i amb la Llei 17/2000, de 29 de desembre, per sobretot tracta d'aprofundir en l'aspecte de la localitzaci urbana de les implantacions comercials. 3. Propostes 3.1. generalitats

El Pla sha dorientar en el marc estratgic del conjunt del municipi i ha dintegrar les reflexi ons que en els mbits de les determinacions sectorials tinguin incidncia en el model de ciutat que es proposi. En aquest sentit, caldr orientar el model en consonncia amb el moment

22

i els principis de lurbanisme sostenible, aix s, cap la consolidaci dun model de ciutat compacta, diversificada i amb un bon nivell de serveis, dotacions i espais lliures. p. 4, Memria de lordenaci. La superaci de les barreres, que han suposat hi stricament determinades infraestructures territorials en el seu pas dins de la ciutat, ha de fonamentar-se en estratgies dequilibri urb i reestructuraci, a travs dactuacions concretes que facilitin el restabliment de continutats urbanes espacials i funcionals. Ladopci de les mesures adequades per tal de garantir la qualitat ambiental i paisatgstica del municipi amb lobjectiu de fer de Sant Andreu de la Barca ciutat saludable i ciutat amable des del punt de vista cvic i amb alt valor de qualitat urbana fonamentada en el valor dels espais lliures i lespai carrer. p. 11 Memria de lordenaci En aquest sentit, s necessria una revisi del planejament i una nova proposta urbanstica que abordi lestructura urbana com un dels seus principals objectius, dacord amb els segents objectius generals - Establir la nova estructura funcional i de relacions urbanes mitjanant una bona interrela ci entre els elements substantius de lespai pblic de la ciutat, en connexi amb la xarxa despais territorials. Les opcions de desenvolupament que el nou Pla proposa en aquest avan, respecte les de terminacions vigents es fonamenten en les consideracions generals segents: - el Pla defineix un nou model destructura urbana fonamentat en la definici duna malla viria jerarquitzada que estableixi continutats fsiques i funcionals amb lobjectiu dequilibrar el model actual - el Pla defineix i identifica els factors de posici que han de permetre prioritzar les futures actuacions de renovaci. - el Pla estableix els criteris urbanstics que han de permetre definir els criteris programtics dels processos de renovaci futurs. p. 29, Memria de lordenaci. 3.2. [c]riteris programtics

Dacord amb la diagnosi elaborada sestableixen els segents criteris programtics que es consideren clau per lordenaci de les futures rees de renovaci urbana vinculades als factors de posici: - la diversitat funcional ha de ser el principi bsic de la definici programtica dels futurs mbits de renovaci urbana com a mecanisme dintegraci i qualitat urbana. [ ]. En el teixit residencial amb la incorporaci de mixtura tipolgica en lhabitatge i afavorint la implantaci dactivitats comercials i terciries que fan ciutat i que incorporen llocs de treball. integraci de les qualitats urbanes de la ciutat compacta, sens perjudici de patrons en clau de ciutat moderna. El POUM incorporar en la normativa pistes projectuals per lencontre de les formes urbanes amb el pla del terra, el pla de la ciutat: pautes sobre lespai collectiu dels teixits residencials, la distncia entre les peces edificades, el gra de la ciutat; ajustant lespai lliure a la capacitat dapropiaci, cura i gesti, i la previsi de lespai dombra i reducci de lalbedo. [ ] - rehabilitaci, es proposa una atenci particularitzada a la rehabilitaci i reutilitzaci del parc dedificis actual, implementant mesures que afavoreixin la reforma i posta en valor de les arquitectures existents, com una opci coherent dintre dun pla que es vol ajustat a les opcions de desenvolupament fonamentat en leficincia i optimitzaci de la ciutat existent. Lobjectiu ha de ser millorar les condicions dhabitabilitat de les edificacions existents, afavorint a seva eficincia energtica i alhora adequant les seves caracterstiques a lentorn urb - activitat econmica, el Pla ha de contribuir a reforar i millorar el teixit econmic del municipi, proposant actuacions encaminades a incrementar la seva eficincia i competitivitat mitjanant nous criteris de mobilitat i accessibilitat, millorant els serveis i dotacions, diversificant activitats i millorant les seves qualitats ambientals. p. 31 Memria de lordenaci Pla dAcci per a lEnergia Sostenible. Codi: 4.1. 1. Ttol: Inclusi de criteris sostenibles m nims en la planificaci urbana municipal. Descripci:

23

a)

Augment de la densitat del sl ocupat per aconseguir una ciutat compacta que permeti laccs als serveis per mitjans no motoritzats. p. 16, PAES, I.II.

[L]estratgia ha de passar per complementar les actuals dotacions existents i previstes en funci de les noves necessitats, establir equipaments de referncia i establir la ubicaci dels nous equipaments en funci dels criteris de reequilibri i correcci dels actuals desajustos. [ ] Tamb ser important dotar i donar forma a una xarxa despais lliures, amb una estructura definida des del conjunt del municipi, superant la concepci allada resultat de les dotacions necessries dels creixements fractals desenvolupats, [ ] Seran doncs objectius a desenvolupar: . Preveure sostre amb aprofitament urbanstic diversos i ubicar -lo cercant la integraci i interrelaci entre ells, generen un model dotat i equilibrat. p. 69, Informe sostenibilitat ambiental preliminar.

24

3.3.

concrecions

Lavan del POUM estructura la poblaci en una rea central i un seguit deixos cvics.

Font: p. 41, Memria de lordenaci rea central Lrea compresa entre leix de la NII, lavinguda Constituci, el carrer Priorat i el carrer E sport ha de ser un mbit clau per a lassoliment dels objectius proposats ja que la seva posici geogrfica central, situada a la porta de la ciutat i a la vegada frontissa entre la ciutat hist-

25

rica, els creixements residencials i lrea industrial del nord -est, li confereix la capacitat de poder generar articulacions mltiples. Es proposa estructurar la proposta a partir de la creaci dun nou gran parca urb mitjanant el completament del parc central actual que permeti estendre lavinguda del Parlament i connectar-la transversalment amb lavinguda Constituci, la traa del canal Sed i leix de la NII. p. 30, Memria de lordenaci. A Sant Andreu de la Barca trobem, en general, molt poca vinculaci entre els diferents equipaments i les zones destinades a espais lliures, tot obviant la capacitat de complementar-se i generar espais dactivitat social i qualitat urbana. Tanmateix, les peces no estan estructurades en funci duna vialitat de carcter cvic que permetin integrar-les dins dun sistema de recorreguts per a vianants. p. 38, Memria de la informaci. El teixit urb de Sant Andreu de la Barca t el potencial darticular els espais lliures com un sistema descales diferents. A travs de la transformaci dalgunes vies en eixos cvics i passeigs per a vianants i, a travs de la inclusi dequipaments i elements patrimonials en aquests itineraris verds, es tanca la xarxa dels espais lliures. p. 34, Memria de la informaci. Val a dir tamb que, des dun punt de vista de la mobilitat, [aix] ha de permetre descon gestionar lelevat volum de desplaaments privats que suporten els dos eixos [Av. Constituci i N-II] que avui dia articulen el municipi, lavinguda de la Constituci i la N -II. Amb ladequaci daquestes vies a una secci i estructura molt ms proporcionades al que corre spon a una via urbana, i amb la potenciaci daltres eixos que en sentit transversal trenquin les barreres existents principalment entre el teixit residencial i lindustrial, incentivar els de splaaments a peu o en bicicleta tot adequant aquests eixos esmentats a les necessitats dels vianants. [Es proposa, doncs,] una diversificaci dusos com a resultat de millorar la inte rconnexi entre les diferents peces del municipi actualment molt segregades [ ] p. 79, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. Cada vegada hi ha una relaci ms estreta entre lordenaci urbanstica i lordenaci comer cial. El reflex daquesta situaci s la referncia creixent al planejament urbanstic que es fa en la regulaci del sector comercial p. 16, PTSEC 2006-2009. Els equipaments comercials, segons el seu grau dintegraci en les estructures u rbanes, poden estimular lexpansi del model durbanitzaci de ciutat difusa. [ ] Cal considerar lafecci ambiental relacionada amb locupaci del sl [i] la frag mentaci del territori [ ] que exerceixen els equipaments comercials en funci del lloc on sn, p. 138, PTSEC 2006-2009. Aquests sn els resultats que sen derivaran si la modificaci 36a es materialitza. Just el contrari del que pretn lavan del POUM.

Estudi davaluaci de la mobilitat generada


Importncia
[ ] Sant Andreu de la Barca ha davanar inevitablement cap a una ciutat ms sostenible i prova daix resideix en un dels temes desenvolupats com a repte i estratgia de futur: la mobilitat. Aquesta haur de tenir en compte a tots els collectius presents en el territori aix com anar marcant les pautes per equilibrar la demanda de canvi de cultura pel que fa a ls del cotxe, els desplaaments a peu tot apostant pel transport collectiu. p. 28, Participaci. A Sant Andreu de la Barca] [l]a mobilitat urbana es realitza majoritriament a peu (69,1%), un 26,2% en cotxe, un 2,3% en bicicleta, un 1,4% en moto i un 1,1% altres. Cal tenir en compte que aquesta enquesta t en compte els viatges a peu de menys de 5 . Comparant la mobilitat urbana de Sant Andreu amb la resta de municipis de la comarca del Baix Llobregat, es detecta que la mobilitat a peu s lleugerament inferior a la mitjana comarcal (71,9%) pe-

26

r superior a la catalana (60,4%), la quota del transport pblic collectiu s prcticament nul.la, mentre que s 2,5% pel Baix Llobregat i 10,2% per Catalunya; tanmateix, la quota de la bicicleta est molt per sobre de la mitjana de la comarca i catalana (0,6% i 1,1%, respectivament). p. 8, Diagnosi de mobilitat. Els equipaments comercials generen doble mobilitat: per una banda, la dels ciutadans fins als establiments comercials per abastar-se de productes tant quotidians com no quotidians, i per laltra, la de les mercaderies fins aquests equipaments comerc ials, relacionada amb la logstica de les mercaderies. La necessitat que t la poblaci dabastar-se de productes tant quotidians com no quotidians comporta una mobilitat de persones que pot fer-se amb transport pblic, vehicle privat, a peu o amb bicicleta i pot comportar distncies curtes o considerables. Les situacions, doncs, sn nombroses. [ ] Els desplaaments per motius de compra representen ms del 6% de tots els desplaaments (obligats i no obligats) que tenen lloc en dia feiner a la regi metropolitana de Barcelona (RMB) i fins al 22% dels desplaament no obligats. El nombre de desplaaments per motiu de compra quotidiana s ms de quatre vegades superior al de desplaaments deguts a una compra no quotidiana. Per tant, els efectes dels desplaaments per abastar-se de productes quotidians sn molt superiors als derivats dels desplaaments per compres no quotidianes. p. 136-7, PTSEC 2006-2009 Els supermercats, en tant que centres ms o menys grans i en tant en especialitzats en la comercialitzaci de productes quotidians, susciten una mobilitat de la clientela superior a la centres comercial de petit format o especialitzats en productes no quotidians. [La] freqn cia de compra per sectors comercials a les grans superfcies [s]observa que la fre qncia de compra de productes quotidians s molt superior a la de la resta de sectors. En efecte, en el sector quotidi el 70% de la poblaci compra amb una freqncia setmanal o superior, mentre que en els sectors no quotidians la freqncia de compres s mensual o inferior p. 137, PTSEC 2006-2009. Tot apunta a que lavaluaci de la mobilitat s obligada. A la llum de larticle 3 del Decret 334/2006, de 19 de setembre, de regulaci dels estudis davaluaci de la mobilitat generada, en desenvolupament de la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, no s preceptiu en aquest cas laportaci dun estudi de mobilitat, en tant en quant aquesta modificaci puntual del Pla general dordenaci no planteja una nova classifi caci de sl urb o urbanitzable [] p. 42, Memria. Aquesta asseveraci entra en contradicci amb Tamb s objectiu daquest document definir una nova qualificaci urbanstica, dequipament/comercial, als efectes de comptabilitzar aquest s comercial amb la de lequipament del sector E. p. 4, Memria, per punt ms decisiu, no satisfan limperatiu legal, que encontinent entrem a considerar.

Normativa
I. Segons el Decret 344/2006, de 19 de setembre, de 19 de setembre, de regulaci dels estudis d'avaluaci de la mobilitat generada, art. 3:

mbit d'aplicaci 3.1 Els estudis d'avaluaci de la mobilitat generada s'han d'incloure, com a docu ment independent, en els instruments d'ordenaci territorial i urbanstica segents: a) Plans territorials sectorials relatius a equipaments o serveis. b) Planejament urbanstic general i llurs revisions o modificacions, que comportin nova classificaci de sl urb o urbanitzable. c) Planejament urbanstic derivat i llurs modificacions, que tinguin per objectiu la implantaci de nous usos o activitats. II. El Decret 379/2006, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials estableix:

Article 1 1.1 [ ] L'objectiu general del PTSEC s l'ordenaci adequada de les implantacions comercials subjectes a llicncia comercial, a fi d'assolir un nivell d'equipament comercial equilibrat entre

27

les diferents formes de distribuci i satisfer les necessitats de compra de les persones consumidores. 1.2. c) Corregir dficits de dotaci comercial per evitar mobilitats de poblaci i sobrecrrega de les infraestructures pbliques per ra de provement. Minimitzar la mobilitat. El PTSEC proposa mesures per reduir la mobilitat de les persones motivada per la compra de productes quotidians a travs de la localitzaci urbana destabliments de venda de productes quotidians, dacord amb els principis de la Llei de m obilitat i el desenvolupament sostenible Referent a la mobilitat de mercaderies, la localitzaci destabliments comercials en la trama urbana consolidada pot provocar un augment del trnsit de vehicles que reparteixen mercaderies en lloc del trnsit de vehicles de gran tonatge. La sostenibilitat global derivada de la possible mobilitat generada pel PTSEC indica una reducci considerable de la mobilitat dels clients (ciutadana) en contraposici amb un augment de la mobilitat de les mercaderies. Ats que el flux de desplaaments dels clients s molt superior al flux de la distribuci de mercaderies, el resultat s positiu des duna pers pectiva global de la mobilitat. p. 146-7 PTSEC 2006-2009 III. La Llei de mobilitat de Catalunya 9/2003, del 13 de juny , estableix, entre daltres, uns principis bsics.

Sn principis amb incidncia en el planejament territorial comercial: la visi global de la mobilitat com un sistema que prioritza els sistema de transport ms sostenibles, com ara el transport pblic o anar al peu o amb bicicleta, sense renunciar a la complementarietat del transport privat; la intermodalitat com a principi per cercar la mxima eficincia en laprofundiment dels recursos de transport; el respecte al medi i als seus valors; la minimitzaci del consum del recursos energtics i de sl. [la Llei durbanisme, estableix el conceptes de desenvolupament urbanstic sostenible que] comporta la configuraci de models docupaci del sl compacte i en continutat que evitin la dispersi en el territori, afavoreixin el dret a la mobilitat de les persones i facilitin el transport pblic IV. la Llei 18/2005 dequipaments comercials.

Lart. 10 valora, a lhora datorgar una llicncia, la mobilitat generada per cada projecte de gran establiment comercial. En efecte, es valora amb una atenci especial la incidncia sobre la xarxa viria i les infraestructures pbliques, aix com el fet que hi hagi prou mitjans de transports pblic collectiu per atendre els fluxos previsibles de pblics i desincentivar ls del vehicle. Valora ladequaci del projecte al planejament urbanstic vigent, la localitzaci del projecte en la trama urbana consolidada del municipi, aix com la inte graci de lestabliment en lentorn urb. [S]i b lequipament comercial en conjunt pot ser suficient, pot donar -se el cas que loferta comercial sigui insuficient o inexistent en algunes zones o barris dels municipis, sobretot dels que tenen ms habitants. Quan aquesta situaci es dna, comporta la necessitat de desplaar-se per anar a comprar. Per assolir lequilibri de lequipament comercial establert en el PTSEC i en el PTGC, cal prendre mesures que corregeixen els dficits dequipament comerci als i evitin desplaaments a la poblaci, especialment pel que fa a la compra quotidiana p. 17. PTSEC 2006-2009, V. Lavan del POUM

Exigeix de [g]arantir una accessibilitat i mobilitat sostenibles. El sistema de mobilitat s el factor ms determinant en el consum energtic i la generaci de contaminaci atmosfrica de la Regi, a ms de generar impactes sobre el sistema despais oberts en termes de fragmentaci ecolgica. La configuraci del sistema de mobilitat t conseqncies a nivell territorial, ambien tal i hum, ja que condiciona el consum de sl, lestructura energtica del pas, la salut de les persones, la qualitat de vida, la connectivitat ecolgica i la contribuci al canvi climtic. En lhoritz temporal del PTMB s sobre el sistema de mobilitat sobre el qual es pot aconseguir una incidncia ms directa i significativa. Els canvis en aquest sistema es poden condici-

28

onar positivament en la concreci del model territorial que el PTMB estableix. p. 21 Informe sostenibilitat ambiental preliminar Tot plegat t la seva projecci en el model urb santandreuenc Cal [p]ossibilitar una mobilitat sostenible mitjanant la planificaci integrada dels usos del sl i del transport. Shauran de definir estratgies concretes que permetin afavorir ls del tr ansport pblic: En la vialitat tova, de vianants i bicicletes, shauria dordenar en general de forma que es tingui accs, cosint sistemes de microcentralitats, als espais lliures i als equipaments. Actualment ja ha tingut especial importncia el cobriment del ferrocarril pel pas pel nucli. Aquest paper en el futur, estenen aquesta influncia a les zones industrials, el podr jugar el Canal Sed, i la regeneraci dels marges de la riera de Palau. Establir una xarxa despais lliures en base a les existents on sigui possible els itineraris a peu o en bicicleta s una prioritat. p. 69, Informe sostenibilitat ambiental preliminar.

Mobilitat a peu
[S]ha volgut regular que el projecte que sexecuti es realitzi prioritzant laccs dels vianants sobre els vehicles. Per una banda, caldr garantir laccs dels vianants fins al Riu [sic], tamb laccs dels vianants a la coberta de ledifici [sic] i es prohibeix expressament que els vehicles excedeixen a laparcament en lmbit que hi ha al final del sector E. p. 32, Memria. Dubtem que el nombre de vianants que vagin a fer compres i hagin danar o tornar des del Llobregat sigui gaire abundant, i encara menys que puguin arribar o marxar caminant des de la coberta de ledifici. Quant a laccs a laparcament, com ja hem vist, forma part de lespai comercial, per tant ds privatiu, i per tant amb unes potestats municipals ben limitades.

Font : elaboraci prpia. Les xifres indiquen el metres de distncia respecte al supermercat. En el mapa hem remarcat amb tra negre la gran divisi fsica infraestructural que representa la via del tren el soterrament del qual queda posposat sine die, que impossibilita que el Parc Central sigui de deb central, i que explica, en part, el fracs dtrium. Sevidencia que en la proximitat de la parcella analitzada hi ha ms zona industrial i equipaments i espai verd que no pas zona residencial don surten els clients-, i que laccs que aquests tenen a

29

peu (625 m lineals sobre el mapa, que en trajecte real representa un quilmetre) noms s a labast del barri de la Creu, i a part de la Solana i del nucli Vell. En queden exclosos part de la Solana i del nucli Vell i tot el Carme, el Pla de lEstaci, el Raval de Corbera, Can Prats, Can Canals, la Colnia, la Plana, Palau Vell, Can Salvi, les Malvines, Can Preses, Parc Palau, Urbis... Endems, la zona immediata (amb 400 m de radi) resulta escassament amable amb els vianant.

Font: p. 10, Diagnosi de mobilitat A ms els que vinguin de laltra banda de lantiga N-II no ho tenen fcil. En direcci nord, des de la seva confluncia amb lAv. de lEsport t una amplada excessiva i els passos de vianants sn escadussers.

30

Font: p. 24, Diagnosi de mobilitat. La principal problemtica detectada en la xarxa de vianants s la barrera que representa lN-II en el seu pas per Sant Andreu, des del Centre Comercial (o plaa de lajuntament) fins a lencreuament amb el carrer de la Qumica al nord. Era lantiga N -II de Cdiz a La Jonquera, que canalitzava tot el trnsit de llarg recorregut fins que es va construir primer lAP-7 i desprs lA-2. Amb la construcci daquestes dues vies, la carretera ha quedat amb funci de via de curt recorregut i amb molts menys vehicles, per la seva secci no ha variat substancialment. Caldria, per tant, adequar la seva secci, a la nova funci. Aquest tram s completament inaccessible pels desplaaments a peu: aquesta via t una intensitat de trnsit dentre els 13.300 i 16.500 vehicles/dia en funci del tram, no t cap pas de vianants en 2 Km i els pocs quilmetres de voreres que shi localitzen, o b es troben en mal estat de conservaci, o b no tenen continutat o b, en alguns trams, estan envats per lestacionament illegal de vehicles , p. 12, Diagnosi de mobilitat. Les fotos zenitals donen fe de les dificultats de pas de traspassar.

31

Font: p. 15, Diagnosi de mobilitat.

32

Font: p. 16, Diagnosi de mobilitat. Per facilitar de deb la mobilitat a peu caldria atenir-se a les segents [o]rientacions, que ordenem dinters puntual a inters ms general: Cal adequar la secci de lN-II a la nova funci de via urbana bsica: es proposa la seva reconversi per crear un eix pacificat, on el desplaaments a peu, en bicicleta i transport pblic es puguin fer en condicions de seguretat i, prenguin doncs, ms rellevncia. p. 19, Diagnosi de mobilitat. El nou pla ha dapostar per una mobilitat menys contaminant i potenciar la qualitat de lespai pblic eliminant la presncia del cotxe esttic, alliberar els eixos cvics de cotxes per dignificar el paisatge urb. p. 28, Memria de la informaci. Cal [p]otenciar la creaci de microcentralitats o la reuni de diferents usos en mbits fcilment accessibles a peu. p. 69, Informe sostenibilitat ambiental preliminar.

Mobilitat amb vehicle particular


Segons informaci verbal dun regidor de lEquip de govern, el principal accs amb vehicle privat a la parcella estudiada seria per la rotonda Sant Andreu de la Barca, com si venint des de la carretera de Barcelona anssim cap al carrer Guatemala, a pocs metres de la rotonda. I pels que puguin venir des de lautovia, sels obligar a donar la volta per la rot onda de la Font de Sant Andreu, en cas de col.lapse. El POUM ha mesurat amplades als carrers del municipi, de manera que se sap que al voltant del 50% dels carrers de Sant Andreu tenen una secci superior als 10 metres. Es presenta a continuaci la longitud de carrers per amplades. p. 24, Diagnosi de mobilitat.

33

Font: p. 27 Diagnosi de mobilitat En aquest apartat de mobilitat amb vehicle privat, cal tenir molt en compte que lavan del POUM treballava amb dades de 2010. Les darreres dades oficials que disposem sn les segents:

Turismes 2012 Motocicletes 2012


Font

12.300 1.885
:

http://xarxamobal.diba.cat/XGMSV/cat/municipis/municipis_estudis.a sp?codi_ine=08196)

Tenint present que el 2010 el nombre de turismes era de 10.682 (p. 6, Diagnosi de Mobilitat), significa que entremig hi ha hagut un increment dun 15,1%, el que fa que totes les dades sobre mobilitat de lavan del POUM infravalorin la problemtica actual . A primer cop dull, sembla que la parcella estudiada satisfaci les expectatives. Ar a b: [e]ls trams aforats amb una intensitat de trnsit de vehicles lleugers en dia laborable major als 10.000 veh/dia es localitzen a lAv. de Sant Andreu (35.674), la N -II (13.309), el carrer de lEsport (entre la N-II i lAv. Constituci, 11.665) i el carrer Priorat (11.488). En segon nivell (trnsit superior als 5.00 veh/dia) es situarien lAv. Constituci (entre C. Priorat i C. de lEsport, 8.052), el carrer Barcelona i el carrer de lEsport (entre lAv. Constituci i el C. Mo ntpedrs, 8.073). Finalment, els carrers Indstria (4.459), el primer tram de lAv. Guate mala (4.739), el Cam Vell de Palau (4.666) i el tram de lAv. Constituci (4.583) de la zona de Vallpalau tenen una IMD superior als 4.000 veh/dia. p. 26, Diagnosi de mobilitat. Els trams aforats amb una intensitat de trnsit de vehicles pesants en dia laborable major o similar als 1.000 veh /dia es localitzen a lAv. de Sant Andreu (3.423), la NII (1.200), el carrer Indstria (1.953) i el carrer Priorat (982). En segon nivell (trnsit superior o similar als 400 veh/dia) es situarien el carrer de la Qumica (714), el carrer Torre Bovera (451), el carrer de lEsport (452) i el carrer Comer (387). p. 26, Diagnosi de mobilitat.

34

Font: mapa al final de Diagnosi de mobilitat.

Font: mapa al final de Diagnosi de mobilitat.

35

Font: mapa al final de Diagnosi de mobilitat. La informaci cartografiada, se sintetitza en el grau de saturaci de la xarxa viria. Noms en laccs al municipi des de lA2 a travs del carrer de Sant Andreu es d etecta un grau de saturaci superior al 75%. p. 27, Diagnosi de mobilitat,

Font: p. 27 Diagnosi de mobilitat.

36

La congesti urbana implica un collapse dels carrers, carreteres i accessos a la ciutat, una ocupaci dels espais de la ciutat i problemes de contaminaci acstica a causa de la crrega i descrrega associada amb la logstics de mercaderies, que sagreuja en funci dels horaris de crrega i descrrega. p. 137, PTSEC 2006-2009.

Aparcament
diagnosi Hi ha una forta presncia del cotxe estacionat en vies urbanes de manera massiva, en bateria, i sobre tot en trams horaris determinats. - Inexistncia daparcament pblic de concentraci regulat com a tal. La ciutat no compta amb cap aparcament pblic soterrat. - El cotxe envaeix reserves de sl qualificades de sistema dequipaments o espai lliure, a mode de bosses daparcament. - Absncia duna ordenaci que defineixi les prioritats i equilibris entre voreres, calades i places daparcament dins de la ciutat. Prcticament en tots els carrers de Sant Andreu de la Barca es permet aparcar i aix genera una dispersi que afecta la eficincia de la circulaci rodada, i un perpetu greuge per a la circulaci dels vianants. Memria de la informaci, pg.27 Lactual facilitat per aparcar el vehicle a qualsevol carrer de la ciutat s un dels factors que promou els desplaaments en cotxe. Una part important de la caixa viria es destina a laparcament, mentre que lalternativa de laparcament soterrat s inexistent i necessria. El nou pla ha dapostar per una mobilitat menys contaminant i potenciar la qualitat de lespai pblic eliminant la presncia del cotxe esttic, alliberar els eixos cvics de cotxes per dignificar el paisatge urb. p. 28 Memria de la informaci expectatives La necessitat de ms aparcament apareix com una demanda reiterada , sobretot per part dels habitants de barris ms allunyats dels serveis. No obstant, el conjunt de participants reconeix la necessitat de canviar el paradigma de la mobilitat fonamentat en el cotxe per un nou model de mobilitat que garanteixi laccs per a tothom i faciliti alternatives al cotxe, [a peu], amb transport pblic i amb bicicleta. p. 8 Memria de lordenaci Laparcament apareix com una demanda reiterada en els diferents espais de deliberaci. Segons lenquesta telefnica, aquest darrer apareix com el principal problema de la mobilitat. Si partim de la percepci de que s necessari millorar la connectivitat entre els barris i que el mitj de transport principal s el cotxe, aquells santandreuencs que viuen en barris ms allunyats o menys connectats sn qui es desplacen en cotxe per accedir als equipaments, comeros i activitats fent ms palesa la demanda daparcament. No obstant, la presncia del cotxe tal i com s dona actualment no pot contemplarse en el futur model de ciutat desitjat fent-se necessari un canvi de paradigma. Aquest s un dels principals reptes ja que tot i que el conjunt de participants en sn conscient, alhora mostren certa dificultat per concebre un poble on el cotxe no sigui habitual. Per exemple, la [conversi en zona de vianants] del centre urb a vegades xoca amb la demana de manca daccessibilitat pels vehicles que perjudica el dinamisme del comer. Es creu doncs que cal reforar la educaci i facilitar un altre tipus de mobilitat ja sigui a peu, o en transport pblic. Es tractaria davanar cap a una nova cultura a peu, de fet nombrosos participants reconeixen que aquestes distancies sn curtes per que manca hbit en aquest aspecte. p. 13, Programa de participaci ciutadana. Segons lenquesta web, aquest s lordre de prioritat dels aspectes que caldrien millorar pel que fa a la mobilitat, el transport i laccessibilitat:

37

Font: p. 13, Programa de participaci ciutadana.

Font: p. 16, Programa de participaci ciutadana. Els resultats presentats, mostren en quina mesura no tots els temes desenvolupats sn percebuts amb la mateixa importncia. En aquest sentit, es podria dir que el tema ms prioritari seria la gesti de la mobilitat, seguit de tot all que fa referncia a lespai pblic i natural ja que sinterpreta com a factor clau per la qualitat de vida de la ciutat. En tercer lloc, trobarem tots aquells aspectes referents al equipaments actuals i futur en quant a loferta dactivitats i per tant en re vitalitzar el municipi. Finalment, els dos darrers mbits temtics que no semblen tant prioritaris per no menys importants: lactivitat econmica i la qesti de lhabitatge sobretot pel que fa a limaginari del futur en relaci a aquests temes donat el context actual. p. 28, Programa de participaci ciutadana. Al dia davui molt vens del barr de la Creu deixen el vehicle en les bosses daparcament en la zona industrial de Can Sellers (no cartografiades en el mapa que segueix a continuaci) i en un terreny particular on eren les antigues piscines. Si mai el propietari reclama aquest terreny hi haur una mancana molt greu daparcament.

Font: p. 29, Diagnosi de mobilitat.

38

Mobilitat amb transport pblic


Les zones que queden menys cobertes per loferta de transport pblic interurb a Sant Andreu de la Barca sn els polgons industrials de Can Sunyer i del Nord-Est, juntament amb les zones de El Palau i Colnia del Palau, Can Salvi, i la part sud del Pla de lEstaci i de la Solana-Sud. p. 23, Diagnosi de mobilitat. En concret, la parcella estudiada s, entre les zones residencial andreuenques, una de les ms mal cobertes pel transport pblic. Sense risc a equivocar-nos la podem situar entre el 5% ms distant de qualsevol modalitat de transport pblic.

Font: p. 23, Diagnosi de mobilitat. Resum de la mobilitat Laspecte que els enquestats consideren que necessita una millora prioritria s laccessibilitat als llocs. p. 12, Programa de participaci ciutadana.

39

Font: p. 17, Programa de participaci ciutadana.

40

Medi ambient

Aquesta modificaci de pla general no s un document que shagi de sotmetre al procediment davaluaci ambiental, en tant en quant no altera la classificaci o qualificaci urbanstica de sl no urbanitzable, com tampoc s un instrument que estableix el marc per a autoritzar projectes sotmesos a avaluaci dimpacte ambi ental. p. 42, de la Memria.

Obligatorietat de lavaluaci
I. La Llei 2/2002, del 14 de mar, durbanisme, va comportar al seu moment un pas important en la voluntat de donar resposta a les noves necessitats econmiques i socials del pas, apostant clarament per un desenvolupament urbanstic sostenible, sobre la base de la utilitzaci racional del territori, per a compatibilitzar el creixement i el dinamisme econmics necessaris amb la cohesi social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les generacions presents i futures La Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificaci del text refs de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost el Marc legal urbanstic de referncia, determina lobligatorietat del desenvolupament urba nstic sostenible definit en larticle 3 de la Llei dUrbanisme, tal com estableix el seu Prembul

II.

III.

El Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme ho desenvolupa explcitament: Article 2. Els principis que informen i presideixen l'actuaci urbanstica sn els segents: a) El d'ordenaci i s del sl i del subsl de conformitat amb el principi de desenvolupament urbanstic sostenible. Article 3 Concepte de desenvolupament urbanstic sostenible L'exercici de les competncies urbanstiques i, en particular, de la potestat de planejament, es regeix pel principi de desenvolupament urbanstic sostenible definit a l'article 3 de la Llei d'urbanisme, el qual t com a objectiu la utilitzaci racional del territori, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures, i comporta conjuminar les segents finalitats: a) La utilitzaci del sl atenent a la seva naturalesa de recurs natural no renovable, el qu comporta la configuraci de models d'ocupaci del sl que: 5. Consolidin un model de territori globalment eficient. e) La protecci i gesti adequada del med i ambient i del patrimoni natural, mitjanant la preservaci de les funcions ecolgiques del sl, la millora de la qualitat ambiental, la gesti del paisatge per tal de preservar-ne els valors, la utilitzaci racional dels recursos naturals i el foment de l'eficincia energtica mitjanant l'elecci dels emplaaments i l'ordenaci de manera que tinguin en consideraci les condicions geogrfiques i climtiques que poden influir en l'estalvi energtic i el millor manteniment de les edificacions. f) La protecci del patrimoni cultural, mitjanant la conservaci, recuperaci i millora dels immobles que l'integren, dels espais urbans rellevants, dels elements i tipologies arquitectnics singulars, dels paisatges de valor cultural i histric i de les formes tradicionals d'ocupaci humana del sl. IV. La Llei 6/2009, del 28 d'abril, d'avaluaci ambiental de plans i programes, estableix : Article 5 1. S'han de sotmetre a avaluaci ambiental:

41

a) Els plans i els programes relacionats en l'annex 1. b) Els plans i els programes que compleixin els requisits establerts per l'article 6. c) Les modificacions de plans i programes a qu fan referncia les lletres a i b en els casos i amb les condicions que especifica l'article 7. d) Els plans i els programes a qu fa referncia l'article 8 si aix es resol en la decisi prvia d'avaluaci ambiental. Article 6 2. S'entn que tenen efectes significatius sobre el medi ambient els plans i els programes que estableixen el marc per a l'autoritzaci de projectes sotmesos a avaluaci d'impacte ambiental, en els supsits segents: b) Els instruments de planejament urbanstic. Article 7 1. S'han de sotmetre a avaluaci ambiental les segents modificacions de plans i progra mes: a) Les modificacions dels plans i els programes a qu fan referncia l'article 6 i l'annex 1 que constitueixin modificacions substancials de les estratgies, les directrius i les propostes o de la cronologia dels plans i els programes, sempre que produeixin diferncies apreciables en les caracterstiques dels efectes previstos sobre el medi ambient. d) La resta de modificacions dels plans d'ordenaci urbanstica municipal que constitueixin modificacions substancials de les estratgies, les directrius i les propostes o de la cronologia del pla que produeixin diferncies apreciables en les caracterstiques dels efectes previstos sobre el medi ambient, llevat de les que afectin nicament el sl urb. Article 8 1. S'han de sotmetre a avaluaci ambiental, si aix es resol en la decisi prvia d'avaluaci ambiental, els plans i els programes segents: d) Els plans parcials urbanstics que desenvolupin planejament urbanstic general que no ha estat objecte d'avaluaci ambiental. g) Qualsevol altre pla o programa el promotor dels quals solliciti sotmetre'ls a avaluaci ambiental atenent-ne les circumstncies especials de risc ambiental o de repercussions per al medi. Annex 1 Plans i programes sotmesos a avaluaci ambiental 2. Instruments de planejament urbanstic: a) Els plans d'ordenaci urbanstica municipal. b) Els plans parcials urbanstics de delimitaci. Annex 2 Criteris que s'han de seguir per a adoptar la decisi prvia d'avaluaci ambiental de plans i programes Per tal d'adoptar la decisi prvia d'avaluaci ambiental de plans i programes, cal tenir en consideraci: 1. Les caracterstiques dels plans i programes, tenint en compte, especialment, els aspectes segents: a) Si constitueixen un marc per a projectes i altres activitats respecte a la ubicaci, les c aracterstiques, les dimensions, les condicions de funcionament o l'assignaci de recursos. b) Si influeixen en altres plans o programes, inclosos els que estan jerarquitzats. c) L'adequaci del pla o programa per a la integraci d'aspectes ambientals, amb l'objectiu fonamental de promoure el desenvolupament sostenible. d) Els problemes ambientals significatius per a aquest pla o programa. e) L'adequaci del pla o programa per a l'aplicaci de la legislaci comunitria en matria ambiental. 2. Les caracterstiques dels efectes i de la zona d'influncia probable, considerant, en particular, els trets segents: a) La probabilitat, la durada, la intensitat o el grau, la freqncia i la reversibilitat dels efe ctes. b) El carcter acumulatiu dels efectes. d) Els diferents riscos que poden afectar les persones o el medi ambient. e) La magnitud i l'abast en l'espai dels efectes (zona geogrfica i volum de la poblaci que es poden veure afectades). f) El valor i la vulnerabilitat de la zona probablement afectada a causa dels factors se gents:

42

Primer. La poblaci humana afectada pels riscos de protecci civil. Segon. El patrimoni natural, la diversitat biolgica, les caracterstiques naturals especials o el patrimoni cultural de la zona. Tercer. La superaci de nivells o valors lmit de qualitat del medi ambient. V. El Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova el Reglament de la Llei durbanisme, estableix el procediment en la tramitaci dels documents urbanstics:

Article 70. En el cas de formulaci o revisi del pla d'ordenaci urbanstica municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluaci ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluaci ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificaci que estableixi l'rgan ambiental en el document de referncia, i, en tot cas, amb el contingut mnim segent: a) Determinaci dels requeriments ambientals significatius en l'mbit del pla, el qu inclou: 1r. La descripci dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l'mbit objecte de planejament i del seu entorn. 2n. La determinaci dels objectius, criteris i obligacions de protecci ambiental, aplicables en l'mbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitria, estatal, autonmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanstics o altres plans o programes aplicables. 3r. La definici dels objectius i criteris ambientals adop tats en la redacci del pla, d'acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d'urbanisme, els quals han de referir-se, entre d'altres aspectes, a la sostenibilitat global del model d'ordenaci; al cicle de l'aigua; a la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecolgica i el patrimoni natural; a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l'ambient atmosfric; i a la contaminaci acstica i lluminosa. Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma jerarquitzada en funci del seu grau d'importncia relativa. b) Justificaci ambiental de l'elecci de l'alternativa d'ordenaci proposada, el qu inclou: 1r. La descripci de les caracterstiques de les alternatives considerades. 2n. L'anlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves d eterminacions estructurals, d'acord amb els objectius i criteris ambientals a qu es refereix l'apartat a), tercer pargraf, d'aquest article. 3r. La justificaci ambiental de l'elecci de l'alternativa seleccionada. c) Descripci ambiental del pla d'acord amb l'alternativa d'ordenaci adoptada, incloent: 1r. Una sntesi descriptiva del contingut del pla amb expressi de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient. 2n. La identificaci i quantificaci dels sls objecte de transformaci i de les demandes addi cionals de recursos naturals i d'infraestructures de sanejament, de gesti de residus i similars derivades de l'ordenaci proposada. Article 115. Lavaluaci ambiental dels instruments de planejament urbanstic que hi estiguin sotmesos sintegra en el procediment establert en la Llei durbanisme per a llur formulaci i trami taci, dacord amb les segents regles: a) Prviament a la presentaci a trmit del pla urbanstic per a la seva aprovaci inicial, lrgan o persones que el promoguin han de sollicitar a lrgan ambiental lemissi del do cument de referncia que determini, un cop efectuades les consultes necessries, labast de linforme de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions pbliques afectades i el pblic interessat. A aquests efectes, cal presentar a lrgan ambiental un avan de linstrument de planejament amb el contingut que assenyala larticle 106 daquest Reglament. En el cas que lavan se sotmeti a informaci pblica, b perqu sigui preceptiu, b voluntriament, la sollicitud del document de referncia a lrgan ambiental es formula simultniament a la informaci pblica de lavan. En qualsevol dels casos indicats, si lrgan ambiental no resol sobre la sollicitud en el termini dun mes des de la seva presentaci, es poden continuar les actuacions. b) Linforme de sostenibilitat ambiental, amb el contingut que correspongui a cada una de les figures de planejament, dacord amb el que estableix, si sescau, la legislaci aplicable en matria davaluaci ambiental i amb el que estableix aquest Reglament respecte als informes

43

ambientals dels plans, ha de formar part de la documentaci de linstrument de planejament objecte daprovaci inicial. c) Linforme de sostenibilitat ambiental se sotmet a informaci pblica, durant un ter mini mnim de 45 dies, conjuntament amb linstrument de planejament del qual forma part, des prs de la seva aprovaci inicial i, simultniament, shan defectuar les consultes que proce deixin, dacord amb el que estableixi el document de referncia. d) El pla objecte del segent acord daprovaci ha dincorporar una memria ambiental, en la qual, tenint en compte linforme de sostenibilitat ambiental i el resultat de les consultes realitzades, sha de valorar la integraci dels aspectes ambientals en la proposta dordenaci. La memria ambiental la realitzen lrgan o persones que promoguin el pla i requereix lacord de lrgan ambiental, sense el qual no es pot entendre produt per silenci administratiu el segent acord daprovaci que correspongui. A aquests efectes, cal lliurar a lrgan ambiental la proposta de memria ambiental, juntament amb la resta de documents del pla exigits per aquest Reglament, que integren la proposta que ha de ser objecte del segent acord daprovaci, i lrgan ambiental ha de resoldre sobre la proposta de memria ambiental en el termini dun mes des que li hagi estat presentada. En el cas que lrgan ambiental no estigui conforme amb la proposta de memria, ha dassenyalar quins aspectes han de ser esmenats, completats o ampliats i ha de donar la seva conformitat a la proposta de memria ambiental esmenada. e) Correspon a lrgan competent per a laprovaci definitiva de linstrument de planejament de qu es tracti la presa en consideraci de linforme de sostenibilitat amb iental i de la memria ambiental del pla per a ladopci de la resoluci que correspongui. Aquesta presa en consideraci sha de fer constar en lacord daprovaci definitiva mitjanant una declaraci, amb el contingut que estableix la legislaci aplicable. Article 106. 106.2 Lavan de linstrument de planejament ha de contenir: d) Si linstrument de planejament est sotms a avaluaci ambiental, un informe ambiental preliminar per tal que lrgan ambiental pugui determinar lamplitud, nivell de detal l i grau despecificaci de linforme de sostenibilitat ambiental . Sens perjudici del que pugui establir la normativa sobre avaluaci ambiental de plans i programes, linforme ambiental preliminar, quan es tracti del pla dordenaci urbanstica municipal, ha de contenir els aspectes assenyalats en les lletres a i b de larticle 70 daquest Reglament i, quan es tracti de plans urba nstics derivats, ha de contenir els aspectes assenyalats en les lletres a i b de lapartat 1 de larticle 100 daquest Reglament. VI. Avan del POUM

La Memria de lordenaci estableix uns criteris programtics. Dacord amb la diagnosi elaborada sestableixen els segents criteris programtics que es consideren clau per lordenaci de les futures rees de renovaci urbana vinculades als factors de posici: - qualitat ambiental, la millora de la ciutat com espai saludable i confortable ha de ser un dels objectius fonamentals de lacci urbanstica. En aquest sentit, els nous mbits de renovaci han de ser actuacions paradigmtiques des de la perspectiva ambiental. p. 31, Memria de lordenaci. En resum: Tots els instruments de planejament urbanstic shan de sotmetre preventiva ment, mitjanant linforme mediambiental prevista a la legislaci urbanstica, a una avaluaci ambiental a fi i efecte de localitzar, valorar i, si s el cas, mitigar limpacte ambiental nociu de les seves determinacions. No obstant aix, aquells plans que poden tenir repercussions significatives sobre els diversos factors ambientals se subjecten a una tramitaci qualificada anomenada avaluaci ambiental estratgica que sintegra transversalment en el mateix procediment daprovaci dels plans. P. 363, GIFREU. Finalment, entra en consideraci tres criteris: 1. Criteri de prudncia. Si tots els arguments adduts no sn suficients per identificar la necessitat o no de subjectar-se al procediment davaluaci ambiental. Quan no es tingui la certesa sobre lobligatorietat de subjectar-shi, caldr fer la consultat a lrgan ambi ental segons els mecanismes establerts. rea Metropolitana de Barcelona. Procediment:

44

Redacci, tramitaci i aprovaci de documents urbanstics. Codi: PG 730.03, Revisi 1 (consultat 1.8.2013). 2. Criteri doptimitzaci: recollint lEstratgia de desenvolupament sostenible propos[em] que a ms a ms dels criteris ambientals actuals, sincorporin aspectes i criteris durbanisme saludable en la proposta urbana al mateix temps que shi incorporen al futur Segon Pla de Salut Municipal Prioritat: Alta. p. 56, Estratgia de desenvolupament sostenible 3. Criteri de no contradicci. LEstratgia de desenvolupament ambiental fa una [p]roposta daccions: [ ] 2. Una ciutat de qualitat, saludable i tranquilla. [ ] 2.12. Tra mitar el nou planejament urbanstics del municipi amb els criteri s de lurbanisme sostenible i saludable. p. 34, Estratgia de desenvolupament sostenible. I la fitxa que el desenvolupa afirma: En aquests moments est en procs de redacci el nou Planejament urbanstic de Sant Andreu de la Barca. Aquest est sotms al procs davaluaci ambiental estratgica [ ]. No fra correcte que la 36a modificaci contradigus el que determinar el POUM en curs.

Valoraci social del medi ambient


Amb independncia de la normativa, cal tenir en compte la valoraci social del venat santandreuenc. Doncs b, la poblaci atorga una gran rellevncia al medi ambient.

Font: p.19, Programa de participaci ciutadana. El programa esmentat remarca, a ms, que la importncia del medi ambient serigeix en un tema estratgic per a la poblaci santandreuenca. Per ltim, quan hem preguntat sobre quin era laspecte ms important a tenir en compte per Sant Andreu daqu 20 anys, la resposta ms votada ha estat aquella que feia referncia a magradaria una ciutat ms sostenible , amb harmonia amb el seu entorn natural amb un 35,1%. [mfasi en loriginal], p. 2, Programa de participaci ciutadana.

Avaluaci del risc geolgic


Litologia. / Els elements litolgics de Sant Andreu de la Barca, sn:

45

Qt0-1. Graves, sorres i lutites. Representa els sediments ms moderns: llera actual, plana d'inundaci ordinria i terrassa ms baixa, entre 0 i 2 metres per damunt del nivell del riu. En general aquests dipsits s'organitzen en seqncies granodecreixents, amb graves a la base i sediments cada cop ms fins cap al sostre. Equival lateralment a Qpa (plana alluvial i deltaica actual) i a part de Qr (dipsits de les lleres de les rieres actuals). Edat: Holoc recent. A la llera del Llobregat, i part del nucli urb i polgons, del C/ de la Indstria cap al riu. Ll-Qt2. Terrassa situada uns 3 metres per damunt del nivell del riu Llobregat i afluents. Constituda per graves a la base les quals evolucionen verticalment a llims sorrencs beix sense calcificar amb desenvolupament de paleosls. La potncia s de 2 a 6 m. A la plana deltaica actual els seus equivalents laterals es trobarien per sota els de Ll_Qt1. Edat: s'atribueix al Plistoc terminal- base de l'Holoc. A la llera del Llobregat i sota bona part del nucli urb. p. 24, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. [ ] En general, tota la zona del Baix Llobregat presenta susceptibilitats mitjanes o altes desfondraments i subsidncies, ja sigui en el sector del Delta del Llobregat, ja sigui al corre dor de la depressi prelitoral que enllaa amb les comarques venes del Peneds i del Valls. Aquestes subsidncies, al llarg de la histria, han afectat zones urbanes i/o industrials. Limpacte ms evident s laparici de patologies a les estructures dels edificis i infraestruc tures que, fins ara, no acostumen a ser molt greus. Repercuteix bsicament en el deteriorament de les estructures dels edificis, i acostuma a tenir un impacte social i cultural baix. p. 60, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. Entenem que aquestes subsidncies es donaran fcilment en la zona objecte dallegacions per la seva composici litolgica, i la seva ubicaci sobre la cubeta de Sant Andreu de la Barca, arran de la riera de Madius. Cal, doncs, un estudi geotcnic.

Avaluaci dels riscs derivats de laigua


Condicionants dubicaci La zona analitzada es troba condicionada per : Torrent de Madius que [q]ue baixa de la serra sobre la colnia del Palau, i a la part alta de lavinguda dels Pirineus sentuba per lavinguda de Sant Andreu, i al cost at del cementiri torna a eixir fins al Llobregat. desemboca al Llobregat un cop deixa enrere el CEIP Josep Pla i el cementiri municipal. p. 64 i 70, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. Cubeta de Sant Andreu de la Barca. La meitat del municipi, de la lnia dels Ferrocarrils de la Generalitat fins al Llobregat, es troba dins la zona afectada per laqfer protegit de lAqfer de la Cubeta de Sant Andreu de la Barca, protegit pel Decret 328/1998, d'11 d'octubre, pel qual sestableixen normes de protecci i addicionals en matria de procediment en relaci amb diversos aqfers de Catalunya, dins lannex I. Les unitats hidrogeolgiques on es troba el municipi de Sant Andreu de la Barca sn: la 308 (Garraf-Bonastre), a la meitat muntanyosa, i la 405 (Cubeta de Sant Andreu), coincidint amb laqfer protegit del mateix nom. [ ] Laqfer de la Cubeta de Sant Andreu de la Barca, amb una extensi d'uns 8 quilmetres quadrats, s un dels ms importants de Catalunya i forma part de la unitat hidrolgica del Baix Llobregat. Des de fa anys ha estat la font de provement daigua tant de Sant Andreu de la Barca, com de Castellbisbal, Corbera de Llobregat, i zona agrcola envoltant. Aquestes aiges subterrnies tamb alimenten les nombroses indstries que s han anat implantant en aquest territori. La qualitat de laigua del riu Llobregat ha estat molt variable al llarg dels ltims temps. Amb la regulaci del riu mitjanant la presa de la Baells, lany 1976, es va co ndicionar la cubeta en gran manera, ja que les avingudes peridiques permetien una recrrega natural, i laigua no necessitava gaire tractament per al consum. Mentre que en lactualitat, malgrat la implantaci destacions depuradores de les aiges residuals al llarg de tot el riu, hi ha una recrrega molt menor i es necessita un tractament ms acurat. p. 27, Informe sostenibilitat ambiental preliminar.

46

Dit altrament, laqfer [e]s caracteritza per presentar nivells de pressi antrpica sobre els estats qumics i quantitatiu alts. p. 68, Informe sostenibilitat ambiental preliminar.

Contaminaci de la cubeta Segons la disposici transitria del Decret 328/1998, d'11 d'octubre, pel qual sestableixen normes de protecci i addicionals en matria de procediment en relaci amb diversos aqfers de Catalunya: Dins l'mbit territorial de les unitats hidrogeolgiques que sota la denominaci d'aqfers del Curs Baix i del Delta del Llobregat, aqfer de la Cubeta de Sant Andreu de la Barca i aqfers de la Cubeta d'Abrera es delimiten en els annexos I i II del present Decret i amb la finalitat de protegir-ne els recursos, les extraccions d'rids i les operacions de restituci dels espais afectats per aquestes, aix com qualsevol altra activitat que pugui ser causa de degradaci o deteriorament del domini pblic hidrulic, resten sotmeses a les determinacions que per a la zona de policia estableix la legislaci general d'aiges.

47

Inundabilitat El subsl daquest solar s de repl i ocupa la part adjacent a la riera Po Canals. Aquesta, en lactualitat ja es troba canalitzada per sota del cam que va fins al riu, a tocar amb el lmit de lescola Josep Pla. p. 2, Annex proposta volumtrica. Aquest fet, sumat a que el projecte preveu dues plantes subterrnies i parcialment, una tercera, davalla la cota dinundabilitat que tindria la parcella si just en consi derem el rasant. La zona de sistema hdric s la part de la zona inundable que l'instrument de planificaci hidrolgica corresponent delimita d'acord amb l'avinguda per al perode de retorn de 100 anys, tenint en compte els requeriments hidrulics i ambientals i respectant la seva continutat. En la zona de sistema hdric el planejament urbanstic no pot admetre cap nova edificaci o construcci ni cap s o activitat que suposi una modificaci sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux de l'aigua o l'alteraci del rgim de corrents en cas d'avinguda. p. 55, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. Lnic que fa lInforme sostenibilitat ambient al preliminar es reproduir el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, art. 6.3. 6.3 La zona de sistema hdric s la part de la zona inundable que l'instrument de planificaci hidrolgica corresponent delimita d'acord amb l'avinguda per al perode de retorn de 100 anys, tenint en compte els requeriments hidrulics i ambientals i respectant la seva continutat. En la zona de sistema hdric el planejament urbanstic no pot admetre cap nova edificaci o construcci ni cap s o activitat que suposi una modificaci sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux de l'aigua o l'alteraci del rgim de corrents en cas d'avinguda. En la imatge [inferior] queda recollit el risc dinundabilitat a Sant Andreu de la Barca provocat pel pas del riu Llobregat per la zona oriental del seu terme municipal, segons el Pla Inuncat.

48

Daltra banda, lAgncia Catalana de lAigua estableix una srie de Plans dEspais Fluvials (PEF) per als cursos daigua ms importants de Catalunya. Actualment, els PEF de molts rius estan en procs delaboraci; no s el cas, per, del PEF del riu Llobregat, que estableix la zona inundable a Sant Andreu de la Barca tal i com queda grafiat en la segent imatge . p. 56, Informe sostenibilitat ambiental preliminar.

Cal protegir la xarxa hdrica i els espais fluvials i [p]rotegir els cursos daigua que travessin o delimitin el sector i les seves ribes. p. 70 -1, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. Ms important encara s que cal atendre al risc d'inundaci, en relaci a la orde naci. Els estudis dinundabilitat realitzats per lAgncia, mostren que gran part de la zona industrial s zona inundable, degut principalment al riu Llobregat i a la riera del Palau. Aquest risc te un reflex immediat amb el curs original del riu Llobregat, i avui ms encaixat. Daltra banda, sha realitzat tamb per part de lAgncia [Catalana de lAigua] el PEF cor responent al riu Llobregat, i que coincideix amb lestudi dinundabilitat abans esmentat, ja que estableix com a zona inundable tot el sector industrial comprs entre la riera del Palau, els carrers de Sevilla i de la Indstria, i lavinguda de Sant Andreu. Aquesta situaci i el seu carcter urb haur de concloure en unes directrius especfiques en el planejament. [ ] La resta de rieres, i torrents tributaris del riu Llobregat, estan actualment en la seva totalitat soterrats, havent provocat tradicionalment inundacions en el nucli. p. 68, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. I punt de mxima importncia, cal prevenir el risc d'inundaci, evitant l'afectaci a bns i persones. Hi ha altres cursos, tributaris on aquest risc no s menor, sn les rieres que baixen de lOrdal i que van a parar al riu Llobregat, destacant aquells que actualment mantenen una llera en superfcie: tram final de [la riera de Madius], a laltura del CEIP Josep Pla i del cementiri municipal. [Aquests] petits torrents estan entubats, amb capacitats inferiors a les sol licitades i per tant han generat tradicionalment inundacions en el seu recorregut.

49

La intensa transformaci del nucli de la petita entitat de les conques han provocat a ms de la reducci de la capacitat hidrulica, un canvi substancial de les condicions hidrolgiques de la conca. Aix els aspectes associats al risc dinundabilitat, tant des del punt de vista hidrulic com hidrolgic, sn aspectes claus a resoldre en el planejament. Curt i ras, cal: . Limitar el risc dinundaci . Evitar els canvis de les condicions hidrolgiques de la conca, ja sigui mitjanant la limitaci dusos o lestabliment de mesures de contorn. p. 70, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. Finalment, com darrer argument aportem el Pla dAcci per a lEnergia Sostenible, aprovat per lAjuntament. Codi: 4.1. 1. Ttol: Inclusi de criteris sostenibles mnims en la planificaci urbana munici pal. Descripci: b) Limitaci de locupaci del sl per evitar riscos com la inundaci. p. 16, PAES, I.II.

En resum: la 36a modificaci est prevista en un punt on podrien haver-hi inundacions fluvials, segons les previsions dINUNCAT. Segons la documentaci municipal no cal cap estudi sobre la inundabilitat, per la cartografia fornida per lAgncia Catalana de lAigua aporta un a visi tcnica qualificada que ho contradiu. Ms encara quan recordem que el subsl de la parcella s de repl i hi ha ms de dues plantes de ledifici sota el nivell del sl.

50

Avaluaci de la qualitat de l'aire


En [les] estacions [de Martorell i Escola Josep Pla] noms es poden remarcar les segents incidncies: PM10, les partcules en suspensi de dimetre <10 m, shan sobrepassat en moltes ocasions, sobretot els anys 2005 al 2007. Lany 2008 es va detectar una disminuci dels n ivells dimmissi en general. La caracteritzaci de les partcules denota que els factors que generen aquests valors sn el transport (emissions de contaminants pels tubs descapament i resuspensi) i localment, determinades indstries i activitats extractives. Per tal de restablir els nivells de qualitat de laire respecte a les partcules en suspensi de dimetre inferior a 10 micres en aquesta zona, el Govern de la Generalitat, mitjanant el Decret 152/2007, de 10 de juliol, ha aprovat el Pla dactuaci per restablir la qualitat de laire per als contaminants dixid de nitrogen (NO2) i partcules en suspensi de dimetre inferior a 10 micres (PM10) de 40 municipis de la Regi Metropolitana de Barcelona declarats zona de protecci especial pel Decret 226/2006, de 23 de maig. El Govern de la Generalitat va aprovar el 22 de desembre de 2009 una prrroga del Decret 152/2007. p. 31 Informe sostenibilitat ambiental preliminar

51

Per aportar informaci actual tot seguit reprodum les dades sobre la qualitat de l'aire per contaminants i que figura en l'annex del fullet La qualitat de laire a Catalunya : 2012. Ge neralitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat, Direcci General de Qualitat Ambiental, 2013.

11 municipi catal ms contaminat.

13 municipi ms contaminat, ex aequo amb altres dos.

9 municipi ms contaminat, ex aequo amb un altre

1r municipi ms contaminat, ex aequo amb un altre Finalment esmentem els contaminants, la responsabilitat dels quals recau en bona part en el trnsit rodat:

52

5 municipi ms contaminat, ex aequo amb altres 13.

6 municipi ms contaminat Hi ha un Pla per a la millora de la qualitat de laire municipal, per els resultats, com es desprn de les dades, no acaben de reeixir. L'objecte del Pla s establir les mesures necessries per prevenir i reduir l'emissi dels contaminants dixid de nitrogen (NO2) i partcules en suspensi de dimetre inferior a 10 micres (PM10), i ajustar les emissions als lmits que estableix la legislaci de la Uni Europea per a l'any 2010, definits per preservar i reduir els efectes nocius sobre la salut humana i el medi ambient. El NO2 s un gas irritant, txic a altes concentracions, que interv en la formaci de la boira fotoqumica. Les principals fonts emissores d'aquest contaminant que depenen del factor hum sn el transport i determinats processos industrials. Les PM10 sn partcules respirables procedents del transport, principalment dels vehicles disel, i de determinats processos industrials. Tot el municipi est incls, segons el Decret 226/2006, de 23 de maig, pel qual es declaren zones de protecci especial de l'ambient atmosfric diversos municipis de les comarques del Barcelons, el Valls Oriental, el Valls Occidental i el Baix Llobregat per al contaminant dixid de nitrogen i per a les partcules, en la zona de protecci especial de lambient at mosfric pel que fa al contaminant dixid de nitrogen, i al contaminant partcules en suspensi de menys de 10 micres (PM10). Si b al voltant del municipi hi ha nombrosos emissors daquests contaminants, els polgons industrials prxims de Castellbisbal, sn un dels centres demissi, especialment recollits en el reglament que desenvolupa el Decret esmentat. Tamb shan de tenir en compte les mesures daplicaci contemplades en el Decret 152/2007 de 10 de juliol, daprovaci del Pla dactuaci per a la millora de la qualitat de laire als municipis declarats zones de protecci especial de lambient atmosfric mitjanant el Decret 226/2006, de 23 de maig. I prorrogat pel Decret 203/2009, de 22 de desembre, pel qual es prorroga el Pla dactuaci per a la millora de la qualitat de laire als municipis declarats zones de protecci especial de lambient atmosfric, aprovat pel Decret 152/2007, de 10 de juliol. En larticle 7 de Rgim urbanstic, del Decret 152/2207, sespecifica en el punt 7.1: Els nous plans dordenaci urbanstica municipal o les seves revisions i les modificacions del planejament urbanstic que alterin la classificaci urbanstica de sl no urbanitzable dels municipis compresos en els annexos I i II daquest Decret que, dacord amb la legislaci urbanst ica, shan de sotmetre al procediment davaluaci ambiental establert a larticle 115 del D ecret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual sap rova el Reglament de la Llei durbanisme, han dincorporar en la corresponent documentaci ambiental: a) Un balan demissions dxids de nitrogen, si la figura de planificaci urbanstica est ubicada en algun dels municipis inclosos a lannex I. b) Un balan demissions de partcules en suspensi de dimetre inferior a 10 micres si la figura de planificaci urbanstica est ubicada en algun dels municipis inclosos a lannex I o lannex II. "En el cas de Sant Andreu de la Barca, en trobar-se a lannex II, caldria un balan demissions de PM10. p. 32-3, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. Cal un "Pla de protecci de lambient atmosfric. El Govern de la Generalitat va declarar els municipis segents zones de protecci especial de l'ambient atmosfric, mitjanant el Decret 226/2006, de 23 de maig: Per a les partcules en suspensi de dimetre inferior a 10 micres, els termes municipals de [diversos municipis, encloent-hi] Sant Andreu de la Barca [ ]

53

s a dir, de tots els mbits s daplicaci aquest Decret. En aquest context el seu article 7 estableix: "En el procs d'avaluaci ambiental dels instruments de planejament restants que afectin els municipis inclosos a l'annex I i II, l'rgan ambiental determinar en el Document de referncia previ a l'aprovaci inicial del planejament si s preceptiva o no l'elaboraci dels balanos descrits a l'apartat anterior. "La valoraci dels balanos previstos en els apartats anteriors, la realitza l'Oficina Tcnica de Plans de Millora de la Qualitat de l'Aire en el marc de l'avaluaci ambiental del Pla. "El mateix Decret estableix tota una srie de mesures en relaci a reduir les emissions. Totes aquelles a que fa referncia a obres pbliques i enderrocs shauran de considerar en la normativa especfica ambiental, com a mnim en el planejament derivat. p. 16 -7, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. En aquest context s'ha de tenir ben clar quin sn els emissors de contaminaci. Transport i indstria generen el 84% de la contaminaci per partcules en suspensi a la zona 2, on es troba Sant Andreu de la Barca.

Font: p. 32, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. LInforme sostenibilitat ambiental preliminar fou difs el 2011; un any abans, Pla dAcci per a lEnergia Sostenible del municipi de Sant Andreu de la Barca, asseverava que [l]es emissions de GEH [Gasos Efecte Hivernacle] degut al consum energtic s el sector industrial i energtic (44%), seguit dels sectors transport (19%), domstic (19%) i serveis (19%). p. 35, PAES, I.I. Els principals contaminants atmosfrics emesos pels vehicles sn, atesa la naturalesa dels combustibles fssils que consumeixen, els segents: fums negres (PTS), monxid de carboni (CO), hidrocarburs, xids de sobre (SO2), plom (Pb) i xids de nitrogen (NO 2). p. 138, PTSEC 2006-2009. Queda clar, doncs, que el transport terrestre s una de les principals fonts de contaminaci si no s que se situa com la primera. I el supermercat, si mai arriba a fer-se, nincrementar el seu s, i per consegent, la contaminaci que provoca. Pla dAcci per a lEnergia Sostenible. Codi:4.2. 1 Ttol: Desenvolupar el Pla de Mobilitat. Descripci: LAjuntament de Sant Andreu de la Barca desenvolupar properament el Pla de Mobilitat. p. 16, PAES, I.II. De fet hi est obligat perqu forma part del Pla Director de Mobilitat de la Regi Metropolitana de Barcelona, Decret 152/2007, de 10 de juliol, d'aprovaci del Pla d'actuaci per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zones de protecci especial de l'ambient atmosfric mitjanant el Decret 226/2006, de 23 de maig. La darrera notcia s que lestudi Pla de mobilitat urbana sostenible de Sant Andreu de la Barca sest redactant, encarregat per lAjuntament amb la collaboraci de la Diputaci de

54

Barcelona

http://xarxamobal.diba.cat/XGMSV/cat/municipis/municipis_estudis.a sp?codi_ine=08196)

rea

Metropolitana

de

Barcelona.

(Vegeu

per

ex.

Cal "[r]eduir les emissions atmosfriques. "Lobjectiu de reduir les emissions atmosfriques que contribueixen al canvi climtic es pretn aconseguir rebaixant la mobilitat de persones deguda a la compra de productes quotidians. Aquesta reducci de la mobilitat implica una minva del consum de combustibles fssils i, en conseqncia, de les emissions atmosfriques dels vehicles (CO, NOx, HC, SO2, partcules) i dels gasos defecte hivernacle, en especial el CO2. p. 147, PTSEC 2006-2009.

Estudi de sonometria
El municipi de Sant Andreu de Barca disposa dun Mapa de capacitat acstica, que shaur dincloure en el planejament com a marc de la qualitat acstica." p. 73, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. "El mapa [de capacitat acstica] es concep com a instrument important per establir els nivells de protecci al ciutad en lOrdenana del soroll de lAjuntament de Sant Andreu de la Barca i facilitar laplicaci dels valors lmit dimmissi sonora als emissors acstics en cada rea acstica, dacord amb els objectius de qualitat fixats en el mapa. p. 33 Informe sostenibilitat ambiental preliminar "Cal fer esment que aquest mapa sha dactualitzar i ha dincorporar les prescripcions del decret 176/2009, ja que est aprovat prviament a laprovaci del decret". p. 73 Informe sostenibilitat ambiental preliminar

Font : p. 33 Informe sostenibilitat ambiental preliminar Segons les darreres dades disponibles, la parcella estudiada confronta per un costat amb la zona amb ms contaminaci acstica i per una altra amb la segona zona de contaminaci immediatament inferior. En qualsevol cas caldria determinar les prescripcions acstiques per tal de "mantenir la poblaci exposada [per sota dels] nivells acstics permesos per la legislaci." p. 73, Informe sostenibilitat ambiental preliminar.

55

Avaluaci de la despesa energtica


I. Caldria disposar dun "programa energtic" municipal. el qual, segons la informaci al nostre abast, encara resta pendent delaborar, si b lavan del POUM nesbossa les lnies mestres.

El POUM incorporar un Programa energtic, que fa referncia tant a lespai urb i a la seva ordenaci, com a directrius normatives en ledificaci, i centrat en dos grans objectius: . Optimitzar leficincia energtica de lordenaci urbanstica i r eduir la seva contribuci al canvi climtic. Aquesta es desplegar amb objectius especfics, alguns dels quals sn directrius ja assumi des del model dordenaci com: - Evitar les expansions innecessries de les ciutats i els models urbans dispersos i/o difusos, i fomentar les estructures urbanes compactes i plurifuncionals. - Fomentar loptimitzaci funcional i el reciclatge dels teixits preexistents, mitjanant la seva rehabilitaci, reestructuraci i/o renovaci, i la recuperaci despais intersticia ls. I daltres que shan de concretar, per tamb resultat del model definit, que sn: - Planificaci integrada els usos del sl i el transport amb lobjecte dafavorir laccessibilitat, i reduir la mobilitat obligada i, en general, la demanda de trans port. p. 72, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. II. Bona part dels punt desplegats pel POUM (2011) ja quedaven recollits un any abans al Pla dAcci per a lEnergia Sostenible.

Pla dAcci per a lEnergia Sostenible. Codi: 4.1. 1. Ttol: Inclusi de criteris sostenibles mnims en la planificaci urbana municipal. Descripci: 1) Inclusi de criteris sostenibles en el moment de les revisions de la planificaci urbans tica municipal. p. 16, PAES, I.II.

Codi: 4.2.3. Ttol: Establiment despais lliures de vehicles motoritzat. Descripci: Es contemplar al Pla de Mobilitat. Sant Andreu de la Barca t previst lestabliment despais lliures de vehicles motoritzats i laplicaci de mesures restrictives de trnsit en rees especfiques del casc urb. [ ] Prolongaci de la peatonalitzaci com a classificaci despais comercials i/o cntrics [ ] Aquestes actuacions facilitaran: Modificar les proporcions dels sistemes de transport a favor del transport pblic i dels mitjans no motoritzats. Garantir la igualtat daccs als centres datracci als ciutadans que no poden utilitzar el vehicle privat. Disminuir la congesti de les vies urbanes i les emissions de GEH. p. 42, PAES, I.II.

III.

LEstratgia de desenvolupament sostenible 2013-2020 de Sant Andreu de la Barca (2013) rebla la bateria darguments.

Proposta dacci: [ ] Energia. [ ] 4.7. Promoure un nou model urb que fomenti leficincia energtica. p. 35, Estratgia de desenvolupament sostenible. I la fitxa que ho desenvolupa afirma: Actualment que sest duent a terme el nou planejament urbanstic, es proposa fomentar un model urb plurifuncional, compacte i que redueixi la mobilitat obligada. Es tindran com a mnim els segents criteris en compte:

56

Augment de la densitat del sl ocupat per aconseguir una ciutat compacta que permeti laccs als serveis per mitjans no motoritzats. Augment de les zones arbrades del municipi per a millorar la capacitat de re tenci de CO2. [ ] Generar models urbans amb misticitat dusos, terciaris, residencial s, artesanals, petites activitats econmiques no contaminants. Prioritat: mitja. p. 72, Estratgia de desenvolupament sostenible.

Avaluaci dels riscs qumics


Pel que fa al TRANSCAT, existeix parallel al lmit oriental del terme municipal una carrete ra amb un flux molt important de transport de mercaderies perilloses (AP -2), el buffer de seguretat de la qual se situa parcialment sobre lmbit destudi. El risc qumic, per tant, condicionar el planejament present. Amb la inclusi en el present document, a ms, es pretn donar compliment al Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de mar, d'urbanisme. p. 59, Informe sostenibilitat ambiental preliminar.

57

Considerem que caldria comprovar que la parcella estudiada no figura dins les "Franges de seguretat definides per la Subdirecci General de Seguretat Industrial (actualment enqua drada dins la Direcci General dEnergia, Mines i Seguretat Industrial, Departament dEmpresa i Ocupaci). Cal tenir en compte lexistncia de franges de seguretat relatives a elements vulnerables i elements molt vulnerables definides per la Subdirecci General de Seguretat Industrial [ ]. Aquestes franges sn definides en relaci a aspectes dordenaci territor ial i cal que es tinguessin en compte tamb. p. 58, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. La "diagnosi" final de l'Informe de sostenibilitat ambiental preliminar s que [e]ls efectes ambientals previsibles i que comporten una major sensibilitat responen [entre d'altres factors] al risc qumic lligat a un flux de transport de mercaderies perilloses alt o molt alt per lautopista AP-7 i per la lnia de rodalies que uneix Martorell amb el Valls. Es preveu que aquest risc augmenti amb lentrada en funcionament del ramal de connexi entre lAP-7 i lA2 a laltura de Sant Andreu de la Barca. p. 64-5, Informe sostenibilitat ambiental preliminar.

58

Espais verds
[ A]mb lobjectiu dinters pblic dincrementar substancials els sistemes urbanstics pb lics de zones verdes [ ] a la vegada que sactualitza la qualificaci del Centre Cultural Aigesto ses i els Jardins de Bonaventura Pedemonte, en tant que sajusten a la realitat existent [ ] p. 21, Memria. Enfocament quantitatiu: Els espais verds de Sant Andreu de la Barca incompleixen la llei. [E]l marc legal actual [ ] estableix un mnim despais lliures de 20m de sl de z ona verda per cada 100m de sostre residencial edificable previst pel planejament. El sostre residencial segons el planejament vigent s de 1.263.079m. Amb aquest sostre i segons larticle 65.3 i 65.4 del TRLU [Text Refs de de la Llei dUrbanisme] Sant Andreu de la Barca hauria de comptar amb 252.616m una xifra inferior a la superfcie total de sl despais lliures del municipi p. 31 Memria de la informaci Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refs de la Llei d'urbanisme Article 65 3. En els sectors d's residencial, els plans parcials urbanstics han de reservar per a zones verdes i espais lliures pblics un mnim de 20 m de sl per cada 100 m de sostre edificable, amb un mnim del 10% de la superfcie de l'mbit d'actuaci urbanstica, i han de reservar tamb per a equipaments de titularitat pblica un mnim de 20 m de sl per cada 100 m de sostre, amb un mnim del 5% de la superfcie de l'mbit d'actuaci urbanstica, a ms del sl destinat a serveis tcnics, si s'escau. El planejament urbanstic general, en el cas que prevegi el sistema urbanstic d'habitatges dotacionals pblics, pot determinar que aquesta reserva de 20 m per cada 100 m de sostre edificable per a equipaments de titularitat pblica es destini, en determinats sectors, totalment o parcialment al sistema urbanstic d'habitatges dotacionals pblics, d'acord amb el que estableix l'article 58.1.g. 4. En els sectors d's no residencial, els plans parcials urbanstics han de reservar per a z ona verda un mnim del 10% de la superfcie de l'mbit d'actuaci urbanstica i han de reservar per a equipaments un mnim del 5% de la dita superfcie, a ms del sl destinat a serveis tcnics, si s'escau. Els espais verds del Nucli Antic i la Solana incompleixen la llei . La diagnosi de lInforme de sostenibilitat ambiental preliminar s difana: A partir de la [m]etodologia dobtenci de rtio de verd per barri o zonificaci de teixit urb [p. 49] [s]ha obtingut com a referncia comparativa, la rtio exposada en lArticle 65 del Text Refs i Reglament de la Llei dUrbanisme; el qual especifica que en els sectors ds residencial, els plans parcials urbanstics han de reservar per a zones verdes i espais lliures pblics un mnim de 20 m2 de sl per cada 100 m2 de sostre edificable. En la taula adjunta es poden observar les rtios obtingudes per tipologia de teixit:

Font : p. 52, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. Enfocament qualitatiu: Els efectes ambientals previsibles i que comporten una major se nsibilitat responen a: Mancana de zones verdes de qualitat en alguns punts del nucli urb; daltres zones estan gaireb totalment desprovedes, com s el cas del polgon industrial, del qual la Solana Nord s el barri residencial santandreuenc amb ms interfcie de contacte. p. 64, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. A aix shi afegeix que el tram final de la riera de Madius s un dels indrets ms bruts del municipi, com ho palesa que ledici del 2011 de lacci cvica de neteja Fem dissabte!, o rganitzada per lassociaci Hbitats, el Centre Excursionista Pi Tallat i el Collectiu per a la Defensa del Medi Ambient de Sant Andreu (DEMASAB) val a dir totes les entitats amb ms

59

sensibilitats mediambientals del municipi- va tenir lloc en aquest indret. Val a dir que aquesta acci cvica de neteja va comptar amb el suport actiu del Regidoria de Medi Ambient. Funci filtre. Constatat el grau alt de contaminaci, resulta pals que cal prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants, encara que, tenint en compte els condicionants, aquestes shauran de centrar majoritriament en estratgies princi palment de contenci. Aquestes es centren en: Planificar les zones verdes i els espais lliures urbans. Tenen especialment importncia les del front amb la A-2, incrementant notablement la seva funcionalitat, amb increments de la densitat darbrat, que s i ms no han de permetre un cert filtre de PM. Un dels principals objectius de la proposta ha de ser la reconstrucci i dotaci daquestes xarxes ambientals, sobre els elements naturals, on sigui possible, o nous espais, capaos dactuar de contenci de les externalitats del metabolisme urb, o actuar de filtre especialment de les externalitats de les infraestructures front a la ciutat (soroll, contaminaci atmosfrica, riscos, ...). p. 75-6, Informe sostenibilitat ambiental preliminar.1 Finalment, cal tenir present el que postula el Pla dAcci per a lEnergia Sostenible. Codi: 4.1. 1. Ttol: Inclusi de criteris sostenibles mnims en la planificaci urbana municipal. Descripci: c) Augment de les zones arbrades del municipi per a millora la capacit at de retenci del CO2. p. 16, PAES, I.II.

Estudi paisatgstic
La documentaci municipal que desenvolupa el projecte promet la preservaci de lAlbereda de Castelao. [L]a implantaci de ledificaci [ha de] permetre mantenir una imatge de lentrada a l municipi en harmonia amb lactualment vigent, amb lAlbereda de Castelao. p. 42, Memria. La collocaci de ledifici pretn condicionar lespai lliure de ledificaci de la segent manera: Respectant lactual Albereda de Castelao. p. 2, Annex Proposta volumtrica. La zona de lAlbereda Castelao on limita, s la faana verda que conforma lentrada al municipi. p. 2, Annex proposta volumtrica. Aquest document tamb proposa qualificar com a sistema de parcs i jardins urbans, clau P, part de la zona del tram sud de lAlbareda de Castelao, ja urbanitzada amb po llancres, amb lobjectiu principal de preservar la imatge actual duna de les entrades del municipi ms important, donant continutat a la qualificaci dels terrenys confrontants i urbanitzats didntica manera. Es tracta, per tant, de recollir a nivell de planejament una situaci de fet ja existent, tal i com es pot veure en la fotografia aria anteriorment recollida. pg. 9, Versi exposici pblica.

Pgines abans, el mateix document ja havia expressat la mateixa idea gaireb amb idntiques paraules: Per tant un dels principals objectius de la proposta ha de ser la recon strucci dels elements naturals, on sigui possible, o nous espais, capaos dactuar de conte nci de les externalitats del metabolisme urb, o actuar de filtre especialment de les externalitats de les infraestructures front a la ciutat (soroll, contaminaci atmosfrica, riscos, ...) p. 67, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. Indubtablement, la redundncia expressa un mfasi.

60

Per segons informen diversos plnols de la proposta, els pollancres estan lluny de quedar inclumes. Analitzem-ne, per exemple, el mpa que segueix, extret de lAnnex proposta volumtrica.

61

Dels vora 160 pollancres, 27 sn abatuts i 29 queden greument afectats perqu sn molt a la vora dels fonaments de ledifici. Els 160 peus poden quedar reduts a 116, una reducci de ms duna tercera part. No shi val a dir que quedaran compensats amb alguns arbrets que el plantejament dibuixa sobre ledifici. Aquesta plaa [que] es situa a la coberta de ledifici comercial i es conforma com a lespai exterior necessari que complementa lequipament proposat []s de paviment dur i la vegetaci definida al projecte s sobre jardineres. p. 4, Annex proposat volumtrica. Endems, el nou projecte, enlloc deixamplar lhoritz que sentreveu entre els pollancs, el tanca amb la paret dun edifici. Per consegent, la intervenci proposada en la parcella analitzada afectar negativament la qualitat visual de lAlbereda de Castelao, un dels indrets de ms qualitat paisatgstica del municipi, com ho palesen les consideracions segents: Ultra ms de 160 pollancs, de bon port i de salut excellent, inclou onze monlits de cermica de Sargadelos dedicats a Castelao, donats per la Consellera de Cultura da Xunta. Deu tenen mig metre daltura amb reproduccions de dibuixos del rianxeiro i un s ms alt, de metre i mig, amb una autocaricatura de lescriptor. Fou inaugurat el juliol de 2006, amb un programa dens i amb la presncia de la conselleira de Cultura, el president de la Fundacin Castelao... (llegiu, per ex., la crnica de laleshores arxiver municipal, X.L. Garcia:

http://www.galiciahoxe.com/opinion/gh/alberedacastelao/idNoticia-63681/ A la wikipedia, San Andrs de la Barca ( en lapartat de Monumentos / lugares


(http://es.wikipedia.org/wiki/San_Andr%C3%A9s_de_la_Barca )

de inters esmenta deu punts, i un daquests s la Albereda de Castelao (consu ltat 20/6/2013) Al web oficial de lAjuntament, en lapartat Com

et podem ajudar - Vull anar a caminar - Parcs i llocs on passejar, crrer o jugar en novena posici
esmenta Albareda Castelao, entrant al Municipi des de l'autovia. (http://www.sabarca.cat/LlistaComAjudar/_COvviDk86ON9WVCwV

uFwvXYD84Aaqrt7lu0Hib8i3hc), En una web collectiva dajuntaments, Ayuntamiento.es,

en la pgina dedicada a Sant Andreu de la Barca esmenta deu punts dinters , entre els quals, la albereda de

Castelao. (http://www.ayuntamiento.es/sant-andreu-de-la-barca) La Memria de la informaci, p. 32, afirma: El Parc de Castelao est directament vinculat a laccs rodat principal de Sant Andreu de la Barca i no ofereix una relaci directa amb el vianant, no obstant, es valora molt positivament pel valor ambiental i la funci paisatgstica. s un espai que actua de connector i dna continutat a lecosistema local. Funciona com un filtre verd entre la ciutat residencial i el teixit industrial tot acompanyant el traat daccs per lAvinguda de Sant Andreu. Lentrada de Sant Andreu de la Barca, amb lalbereda i les dues rotondes s conside rat per tot el venat com un dels indrets de ms qualitat paisatgstica de la localitat. s habitual entre els habitants la plasenteria de comparar-ho amb Hollywood, per la conjuminaci de la bellesa sbria de lalbereda amb la composici curvilnia del top nim municipal en la primera rotonda.

La Llei 8/2005, del 8 de juny, t com a objectiu la protecci, ordenaci i gesti del paisatge en el marc del desenvolupament sostenible. Amb aquesta finalitat impulsa la integraci del paisatge en el planejament, en les poltiques dordenaci territorial i urbanstica i en les pol tiques sectorials, com ara el PTSEC. A la seva vegada, pel mateix PTSEC cal [r ]acionalitzar el consum de sl i la integraci paisatgstica. El PTSEC [, entre daltres orientacions], considera la integraci del paisatge i est dacord amb les directrius de la Llei durbanisme i del paisatge. p. 147, PTSEC 2006-2009. El tractament del paisatge, en especial els paisatges periurbans i urbans, sha dincorporar en el planejament comercial. La Llei 8/2005 de protecci, gesti i ordenaci del paisatge dis-

62

tingeix la gran diversitat i riquesa de paisatges de Catalunya i reconeix els processos de degradaci i banalitzaci que molts han experimentat en les darreres dcades. Aquesta degradaci s deguda, entre altres motius, a lextensi desmesurada i poc ordenada de la ur banitzaci, [ ] i lefecte de determinades infraestructures. [ ]. Amb relaci al PTSEC, cal do nar una atenci especial a la protecci, la gesti i lordenaci dels paisatges urbans i periur bans, ats que sn les rees on sinstallen els equipaments comercials. p. 138, PTSEC 2006-2009 LInforme de sostenibilitat ambiental preliminar, en la p. 21 rebla aquests arguments: Cal considerar tots aquells mbits o vectors ambientals sobre els quals el planejament pot incidir, i tamb la incidncia ambiental global del model territorial resultant. Entre altres: Qualitat del paisatge [ ]

Connectivitat cvica, verda, biolgica


Diagnosi Al dia davui, hi ha un mnim de connectivitat biolgica, entre les zones naturals de Sant A ndreu de la Barca. Com a petita mostra de la realitat actual per tamb de les seves potencialitat enormes-, aportem el mapa de les collisions amb els ungulats.

Font: p. 41, Informe sostenibilitat ambiental preliminar.

63

Els grans espais protegits de la Regi es troben a les serralades, on la pressi del desen volupament urbanstic s menor, mentre que la resta despais dinters, on la preservaci de la biodiversitat es veu ms compromesa, estan situats a la plana, i la seva conservaci depn duna bona planificaci dels desenvolupaments urbans i de la permeabilitat i integraci paisatgstica de les infraestructures de transport. p. 22, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. Com a resultat dels ajustaments de traats de diferents geometries apareixen els espais intersticials, dintre del sistema despais verds per sense vinculaci fsica a altres espais lli ures. Neixen de la proliferaci de la ordenaci oberta i prenen mides descassa dimensi. Es generen petits espais per a activitats que no comporten grans aglomeracions, aix com petites places vinculades a edificis residencials immediats o rees de jocs infantils. El barri de la Creu presenta un gran exemple daquest tipus despais esmicolats per a la prpia conforma ci del barri. p. 34, Memria de la informaci. [A Sant Andreu de la Barca e]xisteix una bona base quantitativa despais lliures que cal r eestructurar per tal que funcioni com a sistema global. Qualitativament, els espais lliures del municipi tenen un bon nivell durbanitzaci i conserva ci, per dficits de connectivitat i tendncia a la segregaci. Les places urbanes es classifiquen en una excessiva varietat tipolgica i alguns dels espais no funcionen com a parc o plaa urbana, sin que estan directament vinculats al sistema viari. Caldria retrobar la continutat entre els espais lliures, tant pel qu fa a factors ambientals com pel gaudi cvic dels eixos verds. Manquen estratgies de connexi que potencin els grans espais naturals dels que disposa Sant Andreu. p. 33, Memria de la informaci. Des dun punt de vista general, el territori municipal [ santandreuenc] est emmarcat entre dues grans estructures que actuen com a connectors naturals, i que corresponen a la serra de lOrdal i el riu Llobregat. La connexi daquests dos e spais a travs de Sant Andreu de la Barca s gaireb inexistent. p. 65, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. Ms encara: caldria dotar de carcter estructurador dels sistemes locals d'espais lliures i la continutat dels sistemes generals, assignant els usos detalladament en base als mbits de major valor ambiental. La urbanitzaci de tot lmbit amb menor pen dent, antigament agrcola, ha generat importants pressions sobre lestructura territorial ms bsica, reduint a mnims la xarxa hidrogrfica, com element vertebrador dels espais lliures i eix potencial de les xarxes ambientals.2 [ ] Els elements territorials ms destacats dins del lmit del terme municipal corresponen bsicament als segents elements: El riu Llobregat La xarxa hidrogrfica perpendicular i especialment la riera de Palau, en el lmit de terme cap al nord, tamb amb Castellbisbal, i la riera de Corbera a laltre extrem. En la part central [la riera de Madius] s especialment important. [] Es tracta despais clarament fragmentats i inconnexos. El planejament haur de teixir una trama verda despais relacionats i interconnectats de tal forma que tot actu com un sistema de relacions jerarquitzades per restablir la continutat entre les rees urbanitzades i els espais lliures territorials. p. 67, Informe sostenibilitat ambiental preliminar.
2

Vuit pgines ms abaix, en la pgina 75, el mateix informe torna a insistir en la idea esbossada, fent-ne una mera parfrasi: [l]a urbanitzaci dels espais agrcoles, en el munic ipi de Sant Andreu de la Barca, ha generat importants pressions sobre lestructura territorial ms bsica reduint a mnims la xarxa hidrogrfica, com element vertebrador dels espais lliures i eix potencial de les xarxes ambientals. Ha desaparegut lespai agrcola, reduint els espais lliures a zones forestals que pe rden les sinrgies i vitalitat duna matriu agroforestal que li seria ms prpia. Sens dubte, la redundncia expressa un mfasi.

64

Propostes 1. Segons lEstratgia de desenvolupament preliminar Proposta dacci: [ ] 3. Espais verds, espais de color, espais de qualitat. [ ] 3.2. Creaci dun corredor verd urb que connecti la Serra de lOrdal amb el riu Llobregat . p. 34, Estratgia de desenvolupament sostenible. I la fitxa que ho desenvolupa afirma: Es fomentar lexecuci daquells projectes que afavoreixen la permeabilitat per a vianants i bicicletes entre la Serra de lOrdal i el Llobregat. Tamb ser especialment important impulsar aquells projectes que fomentin la connectivitat natural, eliminant o reduint els efectes barrera de les infraestructures. [ ] Aquest gran corredor assimilar els espais verds, places, carrers de vianants i equipaments municipals. Degut a lenvergadura del projecte es fomentar que aque st es desenvolupi per fases i es vincular amb la revisi del planejament urbanstic municipal. Proritat: Alta. p. 58, Estratgia de desenvolupament sostenible. Proposta dacci: [ ] 3. Espais verds, espais de color, espais de qualitat [ ] 3.4. Desenv olupar els projectes de recuperaci del riu Llobregat. p. 34. Estratgia de desenvolupament sostenible. I la fitxa que ho desenvolupa afirma: A ms a ms del riu Llobregat, tamb es far atenci a la restauraci i recuperaci fluvial dels altres cursos del municipi, com per exemple el torrent de Madius i la seva roureda. Aquests projectes incorporaran lestratgia despais verds de Sant Andreu de la Barca, els itineraris de natura i els projectes de millora de la qualitat de lespai p blic. Prioritat: mitja. p. 60, Estratgia de desenvolupament sostenible. Proposta dacci: [ ] 3. Espais verds, espais de color, espais de qualitat [ ] 3.5. Elaborar una Xarxa despais verds urbans complexa i connectada per tal de potenciar els b eneficis dels gran nombre despais verds de la ciutat. p. 35, Estratgia de desenvolupament sostenible. I la fitxa que ho desenvolupa afirma: [ ] Per tal de crear aquesta xarxa caldr desenvolupar una primera diagnosi per tal de: Disposar duna diagnosi de la situaci actual del verd urb. Identificaci de les principals rees datenci pel que fa a dficits en la ciu tat, si existeixen. Localitzaci de zones de possible introducci de nou verd a la ciutat existent.

A continuaci caldr definir i projectar una xarxa despais i corredors verds urbans que generi una vertadera matriu que relligui els barris i connecti la ciutat amb les grans zones verdes de la ciutat (lOrdal i el Llobregat). Lobjectiu daquesta xarxa ha de ser posar en valor els espais existents tot millorant les seves caracterstiques, connexions i sinergies amb altres espais verds o equipaments. Aquesta Xarxa tindr com a espina vertebradora, un eix central amb el Parc Central de Sant Andreu de la Barca i els equipaments que shi associen [ ] A ms a ms sestabliran una guia de criteris de disseny, de vegetaci, de funcionalitat i de manteniment pel que fa als futurs espais lliures amb la finalitat que aquests siguin eficients. Prioritat: alta. p. 61, Estratgia de desenvolupament sostenible. 2. Segons lInforme de sostenibilitat ambiental preliminar El planejament haur de resoldre [alguns] aspectes dordenaci, i shaur de pre veure la seva relaci a travs despais lliures, potenciant els elements estructura dors actualment existents, com sn les rieres o el Llobregat.p. 69 Informe sostenibilitat ambiental preliminar

65

El torrent de Madius en part s irrecuperable, per la resta de torrents poden prendre un paper molt rellevant en la regeneraci del nucli, i completar lestructura despais lliu res, potenciant tot el conjunt. Per tant, els objectius associats a aquest captol sn certament importants: Protegir els cursos daigua que travessin o delimitin el sector i les seves ribes. Considerar els pef en els cursos superficials on shagin definit, o els seus criteris, centrats especficament en el riu Llobregat. p. 70-1. Un dels principals objectius de la proposta ha de ser [ ], recuperar i donar entitat a cursos superficials com la riera de Palau [o el tram final de la riera de Madius], i especialment lmbit del Llobregat a banda i banda de la autopista A-2, sn aspectes claus, i que es fonamenta en: Establir com element bsic i vertebrador un sistema d'espais lliures que respongui a criteris de biodiversitat urbana, fsicament continu i connectat a les xarxes urbanes i territorials Cal Fomentar la naturalitzaci de l'espai urb. Cal [i]ntroduir criteris de biodiversitat, i una concepci reticular com element de coherncia en el disseny dels espais lliures urbans. Preveure la connectivitat dels espais lliures exteriors amb els espais lliures interiors. La continutat i interrelaci dels espais naturals s un dels aspectes importants en el present planejament, motiu pel qual en la concepci del POUM es tenen en compte els grans eixos de connectivitat biolgica de lmbit. En especial, tindran especial importncia al respecte les diferents rieres que travessen el terme municipal, el riu Llobregat, i la zona forestal de cornisa. Aix doncs, el Pla ha de preveure la formaci dun sistema que garanteixi la interconnexi entre les diferents peces verdes que el delimiten. Aquest sistema ents com una xarxa reticular, ha de servir no noms per vertebrar els espais verds interiors, sin per garantir la seva interconnexi amb els exteriors, donant valor a tot el conjunt. Qualificar com a zones verdes o espais lliures els indrets de major valor, envol tants de connectors ecolgics. Els indrets de major valor des dun punt de vista mediambiental corresponen es sencialment a [ ] la riera de Madius, el riu Llobregat, [ ]. El present planejament perseguir la protecci i valoritzaci de totes aquestes zones que, a ms, atorguen una certa permeabilitat al nucli urb i industrial de Sant Andreu entre la zona forestal corresponent a la serralada Litoral i el corredor que ressegueix la vall del riu Llobregat. [ ] Qualificar com espais lliures els hbitats d'inters i altres espais de valor introduint mesures per a la seva preservaci, i en especial dels espais fluvials i de la vegetaci de ribera. Cal destacar el valor dels espais fluvials del municipi [ ]. El planejament pren mesures de cara a la seva potenciaci i la seva preservaci (potenciar la vegetaci de ribera i naturalitzaci de lleres). p. 76. 3. Segons la Memria de lordenaci [E]s considera necessari millorar la qualitat del carrer i espais pblics aix com la seva accessibilitat. En general, es considera que els espais lliures existents no sn suficients i destaca lopini de que la ciutat shauria de dotar dun nou gran parc urb. p. 8. Sant Andreu de la Barca, situat entre la Serra de lOrdal i el riu Llobregat, ha de ser un municipi capa darticular el territori, mitjanant la connexi entre els espais oberts territorials i els espais lliures urbans, vertebrant i estructurant els sistemes territorials en base a una millora de les relacions ciutat-territori. Identificaci i protecci dels ecosistemes i corredors biolgics ecolgics formant part de lestructura dordenaci territorial a partir dmbits de referncia qu e el planejament urbanstic reflecteix, en el ben ents que lrea real ultrapassa les dimensions fsiques establertes per aquest, i conscients que labast de la gesti dels mateixos comporta plantejaments i in struments disciplinar rigorosos que comporten una gesti integral. [ ]

66

Identificar el conjunt eixos transversals que permetin projectar connexions tranversals entre la serra i el riu i alhora articulin relacions amb el conjunt deixos lon gitudinals i per extensi, permetin configurar una nova malla urbana articulada que sistematitzi i connecti els espais lliures urbans i afavoreixi un a millor gesti de la mobilitat urbana. p. 13. Las principals lnies projectuals del POUM que constitueixen la base de la proposta del Pla sn: 1. Respecte la xarxa dels espais oberts territorials que inclouen la Serra de lOrdal i el riu Llobregat: habilitar les rees daccessibilitat a tots dos espais en connexi amb els eixos verds urbans proposats de manera que permetin articular i connectar el conjunt despais lliures urbans amb el mosaic de les rees que conformen el sl no urbanitzable. 2. El completament i sistematitzaci del espais lliures urbans a partir de la creaci de nous espais lliures, vinculats a actuacions de renovaci urbana, que permetin orientar una xarxa despais connectats i jerarquitzats on puguin aparixer nous mbits de significaci, convivncia i relaci ciutadana. 3. La definici duna xarxa ditineraris verds que permeti la interconnexi de les peces verdes. p. 15. la interconnexi de les peces verdes. Lestratgia sobre la definici dun sistema despais lliures que abastin al conjunt de la ciutat i donin cobertura a les rees actualment ms deficitries ha danar acompanyada duna interconnexi que garanteixi els itineraris i relacions entre les peces noves i existents que es proposen en el Pla. La construcci duna xarxa verda interior t una importncia cabdal, al permetre els fluxos i recorreguts diversos a linterior de la ciutat, i establir un espai simblic i funcional de primer ordre de la ciutat, que per la seva extensi i comunicaci han de constituir una nova orientaci en el paisatge urb actual de la ciutat. El nou pla procurar per l'extensi d'aquesta xarxa de carrers verds i la seva consolidaci, que vinguin a complementar i a ampliar els carrers arbrats ja existents en l'actualitat. El Pla haur de preveure la formaci d'un sistema que garanteixi la interconnexi entre les peces verdes (parcs i places) que es delimiten. La proposta de generar una xarxa verda de mobilitat interior, es realitza complementant el model estructurant proposat, a partir del potencial que tenen alguns eixos viaris estratgics existents aplicant sobre els mateixos un criteri doptimitzaci de la caixa viria de tal ma nera, que puguin esdevenir en eixos complexes on puguin conviure diferents tipus ds i m odes de mobilitat i per tant que puguin actuar com eixos cvics. p. 17. 4. Segons la Memria de la informaci La Serra de lOrdal i el riu Llobregat ofereixen la possibilitat de gener ar connectors ecolgics locals, actualment absents a escala municipal. Altrament, la connectivitat entre els espais lliures del teixit residencial s prcticament inexistent, conseqncia del creixement acumulatiu de la ciutat en els ltims anys. [ ] Existeix una bona base quantitativa despais lliures que cal reestructurar per tal que funcioni com a sistema global. p. 33. Caldria retrobar la continutat entre els espais lliures, tant pel qu fa a factors ambientals com pel gaudi cvic dels eixos verds. Manquen estratgies de connexi que potencin els grans espais naturals dels que disposa Sant Andreu . p. 34. Tot seguit aportem una crestomatia cartogrfica que plasma aquesta xarxa verda, i de la qual conv retenir-ne le paper que hi t la parcella de la zona E.

67

Font: p. 51, Informe sostenibilitat ambiental preliminar.

Font: p. 54, Informe sostenibilitat ambiental preliminar.

68

Distribuci despais lliures segons qualificaci. Font: p. 29, Memria de la informaci

Font: p. 12, Memria de lordenaci.

69

Font: p. 15, Memria de lordenaci.

Font: p. 16, Memria de lordenaci.

70

Font: p. 20, Memria de lordenaci.

71

Sense ttol, acompanya lapartat Alternativa 2, que s la que assumeix lavan del POUM. Font: p. 78, Informe sostenibilitat ambiental preliminar.

72

Font: p. 17, Memria ordenaci.

Sistemes urbans. Refs 2009. Llegenda. Verd: espais verds Groc: equipaments. Font: p. 15, Memria de la informaci.

73

Font: mapa al final del text Memria de lordenaci

74

Font: ampliaci del mapa anterior

75

Font: mapa al final del text Memria de lordenaci.

76

Font: ampliaci del mapa anterior Els 14 mapes anteriors permeten observar que entre Can Salvi i la rotonda del dautovia amb lAv. de Sant Andreu hi ha un seguit despais (lliures, verds, o equipament amb escassa construcci) que dibuixen un corredor. Daltra banda [e]ls articles 59 del TRLU/2010 i 69 a 76 del RLU determinen quina docu mentaci ha de contenir el POUM. Si es verifica alguna discrepncia entre els documents del POUM, el desacorda es resol de conformitat amb els criteris de menor edificabilitat, de major dotaci per a espais pblica i de major protecci ambiental, aplicant el principi general dinterpretaci integrada de les normes. p. 358, GIFREU. Proposta final del POUM La documentaci municipal que defensa la 36a modificaci del PGO titlla dirrellevant les fu ncions biolgiques, cviques i recreatives de la riera de Madius i de la parcella objecte danlisi Actualment aquesta reserva dequipament es troba sense s i es utilitzat puntualment per vianants que passegen els gossos, o aquells que fan ruta per sota de lautovia cap al nou parc lineal recuperat als marges del riu Llobregat. p. 2, Annex proposta volumtrica. La proposta pretn mantenir aquest cam, que sutilitza actualment fins a la llera recuperada del riu Llobregat. Es planteja una urbanitzaci tova amb saul, i dotaci denllumenat pblic. Lamplada actual del cam, que es mant, permet laccs restringit de vehicles per a tasques de manteniment. p. 3, Annex proposta volumtrica. Normes urbanstiques, art. 12b) Caldr garantir laccs de vianants / vehicles de ma nteniment al pas actual a la llera/passeig al riu Llobregat.

El POUM no comparteix pas el mateix parer: La proposta [del POUM] estableix una srie deixos transversals que permetin la interrelaci, ara gaireb inexistent, entre les matrius forestal, residencial i industrial, teixint una xarxa de verds. Daquesta manera, sestableixen una srie de corredors que coincideixen amb els segents elements: [ ] Eix del carrer Garraf amb el carrer Camp Llarg, enllaant amb el Parc Central i la seva ampliaci, aix com amb les zones verdes dentrada al municipi per lA -2 i a la riera de Madius Amb aquest conjunt de carrers verds i connectors a travs de zones verdes es pretn trencar la dinmica actual que tendeix a afavorir les connexions longitudinals en detriment de les transversals. Lobjectiu final ser disposar duna trama verda composta per rees i itineraris relaciona ts i interconnectats de tal forma que tot actu com un sistema de relacions jerarquitzades, on coexisteixen ordres i papers diversos a cada espai i connector, i on sigui possible restablir la continutat entre las rees urbanitzades i les espais lliures territorials de valor agrcola i forestal.

77

Es proposa, tamb, millorar el nivell daccessibilitat al riu, des de la ciutat, vincu lant les portes daccs actuals, (passos inferiors: riera de Palau, riera de [Madius]; pas elevat: parc de la Solana) als itineraris verds que han de permetre establir relacions de continutat entre el conjunt despais lliures urbans i lmbit fluvial. Es proposa actuar en els eixos de les rieres que encara resten oberts per tal de poder recuperar el seus valors natural i ambientals originals, integrant-les en el projecte de ciutat com nous espais de qualitat que esdevinguin en noves portes daccs al Riu connectant aquests amb els espais lliures urbans i la Serra, i alhora permetin facilitar la gesti dels riscos dinundabilitat. p. 78, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. En els mapes anteriors sobserva com lnic indret on hi ha una connexi potent entre la ca rretera de Barcelona i el Llobregat s en el triangle dibuixat per la rotonda de la font de Sant Andreu, la rotonda de lautovia i la desembocadura de la riera de Madius. Ms encara: en el mapa segent podem observar el contnuum que hi ha entre el Parc Central, duna banda i el Parc Castelao de laltra, mercs al Parc Castelao i al passatge de Josep Pla, ds exclusiu per a vianants que va de la N-II al c/ Guatemala. Tamb sobserva perfectament el contnuum que hi ha entre el terreny deli mitat per lAv. de Sant Andreu, c/ Guatemala, CEIP Josep Pla i Cementiri i el parc longitudinal del Llobregat.

La justificaci [daquesta proposta rau en qu] s capa de vertebrar una xarxa despais verds que actun de corredor entre la matriu forestal i el riu Llobregat. Daquesta manera, es potencien els itineraris transversals, donant valor a la llera del riu Llobregat, amb un gran potencial, per poc aprofitada actualment per lefecte frontera que exerceixen lA-2 i el polgon industrial per al seu accs. [ ]

78

Aquesta xarxa proposada [ ] doncs, permet posar de relleu els valors naturals de les diferents rieres del municipi, [ ] aix com del riu Llobregat, tot incentivant la recuperaci dels seus valors naturals malmesos en les darreres dcades pel creixement descontrolat de la superfcie urbana. Tamb proposa la generaci de nous espais que formin part de la xa rxa esmentada. En aquest sentit, cal destacar la creaci del parc del Nord-est, ubicat sobre els terrenys marginals actualment situats entre lA-2, la riera de Palau i el polgon industrial. Tamb es proposa lampliaci del parc Central cap a laltre costat de la lnia dels FGC, i incorporant-lo en un dels eixos estructurants transversals del municipi. p. 79, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. El riu Llobregat fou lartria principal que articulava la vida econmica de Sant Andreu de la Barca localitzada sobre la plana geogrfica, coneguda com la cubeta. En aquesta cubeta es va anar articulant el poble convivint intrnsicament amb el cabal del riu, mentre que avui el municipi ha quedat segregat del curs fluvial, degut al pas dinfraestructures que actuen de barrera fsica, com s el cas de lautovia A2. Aquesta desvinculaci fsica del municipi respecte la llera del riu, fa que laccessibilitat a la llera del Llobregat sigui efectiva nicament a travs duna pas sarella que neix al Parc de la Solana i travessa tant lautovia com el riu, tot arribant al marge esquerre daquest per trobar-se amb els camins que recorren el seu curs. Hi ha altres permeabilitats al riu per menys resolutives; el pas inferior situat entre el cementiri i lAvinguda Sant Andreu t una secci desafortunada i fora degradada. La dificultat daccs no permet la fludesa del recorregut per aquest espai, que ofereix grans possibilitats, no noms pel gaudi de lespai lliure, princi palment al marge esquerre, sin tamb com a corredor capa de promoure una mobilitat tova a partir dunes rutes cviques que connectin municipis en el sentit del cabal del riu. p. 31, Memria de la informaci. En resum: la 36a modificaci del PGOM no representa una modificaci del POUM, sin que shi oposa frontalment, al desvirtuar-lo totalment a lafectar negativament lindret que actua de rtula dni obligada de tota la connectivitat cvica, verda i biolgica municipal.

Xarxa de ciutats saludables


Al marge dels arguments dobligaci legal o de comproms (avan del POUM) que hem anat desgranant fins ara, cal afegir-hi els arguments derivats de la voluntria adscripci del municipi de Sant Andreu de la Barca a la Xarxa de Ciutats Saludables. La Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables (XECS), s una Secci de la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies (FEMP) constituda lany 1988. Lactivitat daquesta Secci est dirigida a la promoci i protecci de la salut i al benestar dels ciutadans, en concordana amb els principis dactuaci corresponents al projecte Healthy cities, de lOrganitzaci Mundial de la Salut. p. 17, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. El 1r Pla de Salut Municipal identifica una srie daspectes que, des del punt de vista medi ambiental, han de ser millorats o sobre els que shi ha dincidir en els propers anys. Aquests sn: Adaptaci del pla urbanstic al territori fsic i a lentorn natural del municipi (urbanisme sostenible). En aquest sentit: [ ] - Reforma i creaci despais pblics, jardins i zones doci per a nens. p. 18, Informe sostenibilitat ambiental preliminar. A lacatament obligat a legalitat i a la legitimitat, caldria, doncs, afegir -hi aquest darrer considerant.

79

Normes urbanstiques
Per cloure, aportem uns comentaris succints a les normes urbanstiques previstes. Art. 11.b) [ ] Usos: comercial, que sajustar a la normativa sectorial per a mitjan establi ments comercials (MEC) i [sic] grans establiments comercials (GEC). [] No entenem com es pot ajustar alhora a les dues normatives.

Art. 11.c) Edificabilitat mxima. La superfcie destinada a aparcament no computa. Art. 12.a) Sadmeten marquesines a laccs de ledifici com aixopluc que no computen als efectes de ledificabilitat. b) Sadmeten prgoles de jardineria que no computen si estan resoltes en sl ds pblic. d) En planta baixa i planta soterrani sadmeten patis dilluminaci i ventilaci fins a u n 15% de la superfcie total del sostre comercial, que noms computen si es destinen a superfcie de lactivitat comercial (incloses installacions, magatzem, etc.) No queda justificada que no computi quan ls s privatiu o semipblic.

Captol 6. Titularitat pblica del sl. Lentitat definida en el rgim de propietat horitzontal que es constitueixi en relaci amb ledificaci que simplanti en la pea que t la qualificaci de la clau E/com, amb les limitaci ons i servituds que siguin procedents per a la protecci del domini pblic, el dest de la qual ser per a laprofitament privat (s comercial) de naturalesa patrimonial, ser susceptible de transmissi a operadors privats, en els termes i les condicions que sestableixin en els plecs administratius i tcnics elaborats a lefecte, i seguint el procediment legalment establert. Entenem que es tracta duna emfiteusi, o rgim de propietat semblant, amb la qual cosa, els drets pblics queden reduts al mnim de manera temporalment indefinida.

Finalment, les normes urbanstiques no tenen present el Pla dAcci per a lEnergia Sostenible. Codi: 1.1. 9. Ttol: Edificis de nova construcci i rehabilitaci dedificis existents amb alta qualificaci energtica. Descripci: Promoure en la construcci dels nous edificis de competncia municipal i la rehabilitaci dexistents lobtenci del certificat de qualificaci energtica, Ai/o B. p. 15, PAES, I.II.

80

81

Вам также может понравиться