You are on page 1of 11

Tema 4 Origen i Evoluci dels essers vius

Cincies de la Naturalesa 4rt ESO IES Cap de Llevant

-Quina es la diferencia mes important entre els nostres planetes vens com Mart i Venus de la Terra?

En la existncia de vida al planeta terra.

-Quina es la diferncia principal entre la matria inorgnica (terra, aire) i la matria viva o orgnica (essers vius)?

La matria viva salimenta, es relaciona i es reprodueix.

- Com ha aparegut la vida al nostre planeta??????

Teories de lorigen de la vida

Teoria de la Generaci espontnia

El Creacionisme

Teoria de la Sntesis Prebitica

Teoria de la Pansprmia

Aristteles (400 a.c.)

Origen especies com a Creacions de Deu

Oparin i Haldane (1923)

Origen de la vida Extraterrestre (segle XX)

Generaci dels essers vius a partir de la matria orgnica en descomposici

Interpretaci Biblia

Teoria Quimica

La vida es va originar a lespai i va arribar a la terra en un meteorit.

1668. Francesco Redi. es el primer cientfic que posa en dubte la teoria de la generaci espontnia.
Demostrava aix queles larves apareixien pels ous posats per les prpies mosques. Tot i aix no va aconseguir conven-se als mes conservadors.

1860. Louis Pasteur. Posa fi a la idea de la generaci espontnia.

Va demostrar que sin entren microorganismes al caldo, aquet no es fa malb i no en surten organismes. Per tant tots els essers vius procedeixen dun altre esser viu.

Teoria de la Sntesis Prebitica: Oparin i Haldane 1923


Fa 4500 m.a. terra envoltada per una atmosfera reductora (met, amonac, hidrogen I vapor daigua) Refredament Terra Vapor daigua es condensa formant nvols que precipiten en fortes pluges donant lloc als oceans Radiacions Ultraviolades Descrregues elctriques Compostos inorgnics presents a la Atmosfera interactuen donen lloc a molcules orgniques senzilles (aminocids)que precipiten als oceans formant una Sopa primitiva

El 1953 Stanley Miller va comprovar experimentalment la hiptesi de Oparin i Haldane

Aquestes molcules suneixen formant Molcules mes complexes (protenes) Aquestes molcules sassocien entre elles formant petites esferes: els coacervats El procs continua fins que apareixen molcules capaces de fer copies delles mateixes (reproduir-se) algo semblant als cids Nucleics (ARN) Aquests coacervats finalment comencen Intercanviar matria i energia donant lloc a Les cllules primitives.

Reprodueix les suposades condicions de latmosfera primitiva i quan analitza el metrs hi troba molcules orgniques senzilles com aminocids i urea.

Hiptesis principals sobre lorigen de la vida:


Sntesis prebitica: Actualment es la teoria mes acceptada, i es basa en la hiptesis qumica del rus Oparin i de l'angls Haldane a lany 1923, segons la qual gasos de latmosfera primitiva van reaccionar entre si a conseqncia de radiacions UV. i descrregues elctriques donant lloc a molcules mes complexes que van seguir reaccionant fins l'aparici de molcules capaces de reproduir-se. Pansprmia: Assumeix la teoria qumica de la sntesi prebitica per amb la diferncia que la molcula replicant procedeix dalguna nebulosa dels sistema solar i que va arribar a la terra amb un meteorit. Es basa en el descobriment de molcules bioqumiques com aigua i aminocids en algunes nebuloses de lespai.

Evoluci dels essers vius


Un cop la vida apareix sobre la terra, sens planteja un nou interrogant, com a partir duna sola cllula apareixen totes les espcies que existeixen avui en dia?

???? Fixisme Diferents teories ha intentat donar resposta a aquesta pregunta. Evolucionisme Quan es pot considerar que dos animals son de la mateixa espcie?

???? Dos animals son de la mateixa espcie quan es poden reproduir, i la seva descendncia es frtil.

Teories Preevolutives
El Creacionisme: origen de les especies com a creacions de Deu accepta teoria Les especies son immutables, no han patit cap canvi des de la seva creaci.

Fixisme

Karl Von Linne (1707-1778) : naturalista suec defensor


del creacionisme i creador dels sistema binomial de classificaci que encara es fa servir avui en dia. hi ha tantes espcies com formes diferents va crear Du

defensors

Georges Cuvier(1769-1832): bileg francs i pare de la


paleontologia. Mitjanant lestudi del registre fssil proposa la teoria del Catastrofisme per explicar la desaparici de les espcies.

Actualment no es una teoria acceptada cientficament.

Du crear nous ssers desprs de cada Cataclisme

Sistema de clasificaci binomial: Serveix per classificar la gran diversitat despcies vives o ja extingides i divideix els organismes en diferents categories en funci del grau de semblances estructurals que presenten, a cada espcie se li dna un nom format per dos paraules (en cursiva i en llat), la primera s el nom genric (majscula) i la segona el nom especfic (minscula) i els dos formen el nom cientfic.
Regnes Tipus SubTipus Classe Ordre Famlia Gnere Espcie
Gorila Elefants Peixos Moneres Protoctistes Fongs (Bacteris) (protozous i algues) Metfits (Plantes) Anlids Metazous (Animals) Atrpodes Urocordats Aus Rptils Marsupials Lemur Ximpanz Equinoderms Cephalocordats Anfibis Cetcis Macaco Homo Cordats Vertebrats Mamfers Primats Homnids Australopitecus

Carnvors Llop Tigre

Orangutan

Sapiens

Habilis

Erectus

Regne Animalia Tipus Chordata Classe Mammalia Ordre Proboscidea Famila Elephantidae Gnere Loxodonta Espcie L. africana

Regne Animalia Tipus Chordata Classe Mammalia Ordre Proboscidea Famila Elephantidae Gnere Elephas Espcie E. maximus Regne Animalia Tipus Chordata Classe Mammalia Ordre Carnivora Famila Felidae Gnere Panthere Espcie P. tigris

Regne Animalia Tipus Chordata Classe Mammalia Ordre Carnivora Famila Felidae Gnere Panthere Espcie P. leo

Regne Animalia Regne Animalia Tipus Chordata Tipus Chordata Classe Mammalia Classe Mammalia Ordre Marsupalia Ordre Cetacea Famila Macropoddae Famila Delphinidae Gnere Macropus Gnere Delphinus Espcie M. giganteus Espcie Delphis Regne Animalia Regne Animalia Tipus Chordata Tipus Chordata Classe Mammalia Classe Mammalia Ordre Primates Ordre Primats Famila Hominidae Famila Hominidae Gnere Homo Gnere Pan Espcie H. sapiens Espcie P .Troglodytes

Teories Evolucionistes El Lamarckisme


Jean Baptiste de lamarck (1744-1829) Naturalista francs que proposa
la primera teoria que soposa al fixisme.

Les especies no son fixes sin que canvien i es transformen. Les especies actuals provenen d'espcies primitives, avui extingides, que han sofert modificacions.
Com canvien???

Els organismes tendeixen a millorar per tal dadaptar-se al medi.

L's repetit dun rgan fa que es desenvolupi: La funci crea l'rgan. Els carcters adquirits son heretables: teoria dels carcters adquirits Els carcters es transmeten a la descendncia creen noves especies

Actualment es considera incorrecte ja que els carcters adquirits no es transmeten a la descendncia

La teoria de l'evoluci de Darwin i Wallace


Darwin i Wallace naturalistes britnics van millorar les idees lamarckismes i rebutgen la herncia dels carcters adquirits en la obra Lorigen de les espcies.
Van introduir nous conceptes: Variabilitat de les poblacions: dins duna poblaci duna mateixa espcie hi ha una gran variabilitat de individus diferents, que sadapten de diferent manera a un ambient determinat. Lluita per la supervivncia: La capacitat reproductiva de les especies es elevada, per els recursos del medi son limitats. Adaptaci: Aquells qui tinguin un carcter avantatjs es podran reproduir millor i passaran aquet carcter a la descendncia, que ser cada vegada mes freqent a la poblaci. Selecci natural: procs en el que la naturalesa permet prosperar als individus millorar adaptats i elimina als inadaptats. La selecci es el mecanisme per el qual les especies canvien al llarg del temps. Pressi de selecci: factors que afecten de manera negativa la supervivncia dels individus La selecci natural actua sobre la variabilitat de la poblacions seleccionen aquells que estiguin millor adaptats que guanyen la lluita per la supervivncia.

Perqu es important?

la variabilitat

Com mes variabilitat, mes possibilitats tenim davant un canvi en les condicions ambientals.

La selecci natural actua sobre la variabilitat, per com sorigina aquesta variabilitat? Per dos processos:

Reproducci sexual:
En la uni dels gmets a latzar durant la fecundaci.

La mutaci:
canvis permanents en els gens que es transmeten a la descendncia

Durant la recombinaci de la meiosi

Especiaci
Processos que condueixen a la formaci duna nova espcie a partir duna altra preexistent. Es forma per allament Reproductiu. Es pot donar per: Allament geogrfic Allament ecolgic
Endemismes: espcie exclusiva dun lloc Austrlia: 85% de les plantes amb flor 84% dels mamfers. Madagascar: 90% de rptils.. Grans llacs africans: 95% dels peixos .

Les proves de l'evoluci: demostren que tots els essers vius tenen un origen com.
Proves anatmiques: estudi comparat de les estructures corporals dels organismes per tal de buscar relacions de parentiu.

rgans homlegs: Estructures heretades dun antecessor com, que posteriorment es van diferenciar entra elles partir de l'adaptaci a medis diferents. Divergncia adaptativa

rgans anlegs: Estructures heretades dantecessors diferents per que shan adaptat a funcions semblants. Convergncia adaptativa

rgans vestigials: rgans que tenien una funci en especies predecessores per que han perdut la funci en les espcies actuals

Proves Paleontolgiques: estudi dels fssils

Proves paleontolgiques:

Es basen en lestudi dels fssils,que son restes preservades dorganismes, o restes de la seva activitat.

Fssils que presenten formes intermdies: Archaeopteryx presentava trets de rptil i dau

Fssils que presenten modificacions graduals: permeten reconstruir l'evoluci duna espcie

Proves embriolgiques:
Estudi comparat del desenvolupament embrionari De diferents animals Quan es comparen els primers estadis del desenvolupament dalgunes espcies com els vertebrats es troben semblances que mes tard potser desapareixen com els arcs branquials i la cua.

Proves bioqumiques:
Comparaci molecular dels diferents organismes Es compara lADN i els aminocids i com mes sassemblin mes properes son evolutivament

Proves biogeogrfiques
Es base en lestudi de les Distribuci geogrfica de les espcies.

Quan determinades poblacions queden Allades evolucionen de formes diferents

Deriva Continental

Les grans aus no voladores del hemisferi sud

andu Amrica del sud

Pinsans de Darwin
Estru Afric

Emu Austrlia

Kiwi Oceania

Teoria Sinttica de la Evoluci o Neodarwinisme 1930


Unifica diferents coneixements de la biologia moderna: gentica, paleontologia,bioqumica, ecologia Essencialment connecta dos grans descobriments: - la unitat d'evoluci (els gens) - el mecanisme de la Evoluci (la selecci).

- La variabilitat es deu a la mutaci i a la reproducci sexual. -La selecci natural actua sobre la variabilitat gentica de la poblaci canviant la seva freqncia -La evoluci es el resultat de canvis en la freqncia dels allels duna poblaci. -L'evoluci es produeix de manera gradual: petits canvis en la freqncia dels diferents allels duna poblaci.

Teoria dels equilibris puntuats


No tots els canvis evolutius son graduals: les espcies es mantenen estables i sense canvis durant la major part del temps (perodes destasi) per hi ha moments curts amb canvis molt rpids on apareixen moltes espcies noves (perodes d'especiaci).

Neodarwinistes

successi lineal duna espcie a una altre.

T equilibris puntuats

una espcie ancestral dona lloc a mltiples espcies descendents.