Вы находитесь на странице: 1из 15

LA VSPERA DE VENU

TRADUCIN ISMAEL CARMONA GARCA

crssicus en srm

LA VSPERA DE VENU
TRADUCIN ISMAEL CARMONA GARCA

crssicus en srm
2013

Ttulu original: Pervigilium Veneris Ttulu en esta colecin: La vspera de Venu. Traducin, entroducin i notas: Ismael Carmona Garca. Nmiru ena colecin: 8. Santu la port: Nascita di Venere , Sandro Botticelli, c. 1482-1485.

1a edicin, agostu 2013

Esta obra est pubric en baxu una licencia Creative Commons, pola que se premiti el su usu pbricu, cona condicin de reconocencia la autora. Quean atarugaus los usus comercialis, la muacin i dimanamientu desta obra. Pa ms enteracionis, vesiti: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/

ENTRODUCIN
EL PERVIGILIUM VENERIS La literatura latina es rica en testus que cuyamenti n sobrevivu, peru que siempri gozan de ms divulgacin aquellus que pertenecin a autoris anombraus, queandu enreveraus enos perdutalis de bibliotecas i archivus los que de manera annima o de manus menus ments se conservarun. Esti es el casu del annimu Pervigilium Veneris, un testu poticu que apareci por primel ves en 1577 por m de Pierre Pithou en una editio princeps dun manuscritu dentre el sigru IX i X. Esta obrina, velaqu, es una composicin hecha por m dela fiesta dela primavera en onol a Venu, que los romanus celebravan a primerus dabril. No es un inu pa coru, enque puean sentil-si versus mu solenis i dalabancia. Ain elementus en el enxaretamientu dela piea comu es la assencia dinvocacin, el colocamientu, el caraiti cultu ms que populal o los versus acaberus que no casan con essa crassi de cantaris de celebramientu.

UN CANTAL PERSONAL PA VENU En el testu sarrendan algunus conceutus popularis o mesmu se procura un lenguagi cenzillu, craru i de sintassi mu llana alas vezis, sign lo premita la mtrica. Mesmu tien un estribillu sonoru tras de ca estrofa comparanti conos cantaris dela msica populal.
Cras amet qui nunquam amavit, quique amavit cras amet.

Peru no dexa de vel-si la infrujencia culta de autoris comu Oraciu o Vergiliu, la mentacin de passagis mitolgicus nacencia de Venu (vv. 9-11), Procni i Filomela (vv. 86-88), del anegoteu estricu criacin de Roma (vv. 69-74), el silenciu dAmicla (v. 92) o el pesu del pensaeru estoicu en muchas delas maneras de escrevil. Es precisamenti la filosofa estoica la que mejol espuesta quea. Lo vemus en conceutus comu la diosa procreatrix o copulatrix, es dizil, criaora o ajuntaora, escaps de calal enos cuerpus i enas almas (vv. 63-64), ena corrienti de simientis que cra vida (v. 66), el pensamientu natural de ciclus de tiempus (v. 1) o la equivalencia Apolu-Sol (v. 91). Ams, el testu dimana dela sessualid pondiquiera. Son continas las mentacionis ala virginid i las comparacionis entre las muchachas virgin i las rosas (vv. 13-26), frol favoreca de Venu, o las cams i zorreras del su iju Cupidu (v. 30, 35, 57), presentandulu nudus, peru in armis. Se mienta de continu el actu de criacin, entre diosis que son

partis dela naturaleza (v. 14, v. 59) o animalis (v. 2). Es en esti ambienti andi el poeta sesparigi con lindas metforas i retratus compretivus dela naturaleza, con una huera lrica que en pocus testus delantiged poemus vel. Sin embargu, el testu arremata con un autol desengaau i mangriosu, que no puei entendel cmu t al reol es vida, mentris que nel su coran desenquerau i ensotau reina el silenciu. El cantal se convierti entocis en el lloriu por no casal con essa primavera que reumi vida i cariu.

TRADUCIN La traducin desti cantal se sostriba ena edicin de SCHILLING (Pars: 1944), compar con otras edicionis. Tamin ei siguu traducionis en varias idiomas comu las de MONTERO CARTELLE (Madrid: 1990) o DE CLERCQ (Bruxelas: 2004), prencipalmenti. Es un testu cenzillu i agraecu de traduzil, con pocus versus enreosus i una sintassi que, sin dexal de sel potica, est bastanti cercana al latn palrau en tiempus del Imperiu: gastu del de causal, partcula en, sncopas como perviglanda, repeticionis o nombris al usu. Amus vistu anguna compricacin en dal traducin alos latinus lucus, nemus, saltus o silua que assealan destintas maneras de almenistracin dela arvolea i el monti, con ms o menus sentu religiosu o natural, de m que amus acotau dehesa pa lucus i nemus, arvolea pa silua i monti pa saltus. La traducin sigui el ordin en versu del latinu i se respetan, siempri quel estremeu lo premita pala su correta compresin, las aliteracionis i otras figuras poticas.

LA VSPERA DE VENU

Que ami maana quien nunca am i quien am, que maana ami.

La primavera nueva, velaqu la primavera delos cantus. En [primavera naci el mundu, en primavera concuerdan los amoris, en primavera se pisan los pxarus i la dehesa se desmelena en baxu delagua fecunda. 5 Maana lajuntaora damoris, ala sombra delos rvulis, ensarta chous verdis con ramas de murta1: Maana Dini2 dita leis sostrib en un tronu empingorotau.

Que ami maana quien nunca am i quien am, que maana ami.

Un da assn, con sangri espumosa del cielu cimeru 10 el oceanu, entre catervas azulis i cavallus de dos patas, cri a Dini, endulanti en baxu delas aguas marinas3.

Que ami maana quien nunca am i quien am, que maana ami.

1 2

Pranta favoreca dela diosa. Otru nombri de Venu, lat. Dione, gr. . 3 Mentacin dela nacencia de Venu dela sangri que cay en el oceanu dispus que Cronu capara con una hoci el Cielu.

Ella pinta el tiempu de prpula con yemas en frol; Ella ahinchona los botonis que pulan con el airi lloveol 15 en tiernus brotis; Ella esparrama elagua del rocu rebrillosu que que el ressenciu dela nochi meda. Tamin luzean las lrimas rehilandu del pesu que las cai. Una gota, a piqui de cael, en un cerquinu detin la su cada. Vela, las prpulas froras4 adeclararun la su corte: 20 La marea, que los luzerus serenus pingan de nochi, ena amaneca los capullinus virgin pierdin el vestu medu. Ella mand que ala amaneca medas se casin las rosas virgin: hechas dela sangri dela chipriota5 i delos besus dAmol6, hechas de pelras, del ressenciu, de solis prpulas, 25 maana, al abexinu, que incultava tapau por un vestu de huegu, non le dar vergena desprendel-si, mujel dun solu u.

Que ami maana quien nunca am i quien am, que maana ami.

La propia diosa mand alas ninfas a que hueran al murtal: Vai el muchachu acompaandu las muchachas i, sin embargu, no se puei creel 30 que Amol est de vagal si anda llevandu las sus frechas. Ahilai, ninfas, solt las armas! Amol est de vagal! Es un mandau que vaiga desarmau, que vaiga empeloti,
4 5

Prencipia aqu la mentacin alas rosas, frol atribua ala diosa. Moti de Venu, por llegal alas prayas de Chipri quandu naci ena mari. 6 Amol, Cupidu, iju de Venu.

que no alastimi con arcu, frecha o huegu nengunu. Sin embargu, ninfas, apreven-vus, porque Cupidu es guapu: 35 Mesmu est en armas quandu est empeloti el Amol!

Que ami maana quien nunca am i quien am, que maana ami.

Comparantis en vergena, Venu te manda vrgin. Una cosa te rogamus nams: emboca-ti, virgin delia7, que la dehesa non est ensangret con el chacineu danimalis 40 [i llevi alas froris rezientis las verdegueantis sombras.]8 Ella en pessona te lo rogara, si tacogotara la corte. Ella en pessona quedra que vinieras, si conviniera a una virgin. Ya vedras enas tres nochis de fiesta los corus, arrebujaus ena caterva, bandeal el tu monti, 45 entre coronas de froris i chous de murta. Ni Ceri, ni Bacu, ni el dios delos poetas faltan9. Ai que passal tola nochi en vela conos cantaris! Que reini ena arvolea Dini! Tu alarga-ti, delia!

Que ami maana quien nunca am i quien am, que maana ami.
7

Se refieri a Dina: esta diosa era la opuesta a Venu, pos era virgin, viva desapart en el monti i le gustava de caal. Por essu quiel que no senlleni de sangri un sitiu andi vain las virgin de Venu. El gentiliciu de delia le vien por bel nacu ena isla de Delu. 8 Por causa dela sintassi i el sentu, enxertamus esti versu sueltu en el testu de SCHILLING (v. 59) en esta parti, siguiendu la letura de DE CLERCQ (2004). Muamus, velaqu, la cuenta delos versus. 9 Ceri, diosa del campu, Bacu, dios del vinu i dela naturaleza impulsiva del ombri i Apolu dios delas letras i la parti racional.

50

Mand la diosa acolocal un estaribel con froris de Ibla10. Lo presidi i ella mesma dita leis, assestiendu-la las Gracias11. Ibla, esparrama t de froris, tolas que truxu el tiempu! Ibla, visti-ti de froris, tolo grandi que es la campia del Etna! Aqu estarn las muchachas del campu o mesmu delas hontanas,

55

tolas que vivin ena arvolea, ena dehesa, en el monti. Mand assestil toas la mairi del muchachu alau12, mand alas muchachas a que hueran increblis con el Amol, mesmu empeloti.

Que ami maana quien nunca am i quien am, que maana ami.

Maana sedr quandu por primel ves el cielu13 mont en casamientu 60 i, de pairi, criar el tiempu dela primavera con tolas nuvis contral pechu dela su abastaora mujel espurri la su agua fecunda, dondi mesturau con el cuerpu grandi pular toa crassi de vida. La propia diosa con un alientu que cala las venas i la menti, criaora, govierna endentru con hueras incultas. 65 Pol cielu i pola tierra, pola mari, rendus, produxu una corrienti abierta de simientis i mand quel mundu conociera los caminus dela nacencia.

10 11

Puebru sicilianu (Hybla), quici andi se hazan las fiestas pola que est escrita la poesa. Las tres Gracias, atills a Venu pola su lindura, que son Aglaya la Relumbrosa, Tala la Afroreca i Ufrosini la Alegra. 12 i. e., Cupidu. 13 Aqu mentau comu Aether, es dizil, la esfera que arrebuja el mundu.

10

Que ami maana quien nunca am i quien am, que maana ami.

Ella convirti los nietus troyanus en latinus14. 70 Ella dio una moa laurentina de mujel a su iju, alogu entreg a Marti una virgin vergona dun tempru. Hue ella la que hizu el casoriu de rmulus i sabinus, da salierun ramnis i quritis i ala postri de descendencia, criara la mairi a Cesa, nietu de Rmulu.

75

Que ami maana quien nunca am i quien am, que maana ami.

El deseu fecunda los campus, los campus sientin a Venu. El propiu Amol, cru de Dini, din que naci nel campu. Comu la senara abarbava, ella lo arrecuc ena su halda. Ella lo aliment con delicaus besus de froris.

80

Que ami maana quien nunca am i quien am, que maana ami.

Velaqu, ya en baxu delas retamas sacostan los torus i ca unu pastueu sassujeta con un lazu conyugal,
14

Prencipia un recorru pola estoria fundacional de Roma i dassentamientu del imperiu.

11

en baxu las sombras, velaqu, las piras berreandu conos machus: Tamin mand la diosa que los pxarus no acallaran el su cantu. 85 Ya rebullin en cantus las charcas de cisnis palrantis cona su vos ronca. La muchacha de Tereu15 canta ala sombra dun chopu, comu si dieras en dizil con vos musical los movimientus del cariu i dixieras que no salamenta la ermana por causa dun maridu rusu.

Ella canta, yo me callu. Qundu me v a llegal la primavera a m? 90 Qundu me passar comu landorina, paque dexi de estal callau? Perd la Musa callandu i ni Febu16 me mira ya. Assina Amicla17, comu se callavan, la perdi el silenciu.

Que ami maana quien nunca am i quien am, que maana ami.

15

Aqu se refieri al episodiu de quandu las ermanas Filomela i P rocni senvirtierun en ruinseol i andorina al respetivi, ahuyendu de Tereu, tras dela facata que le hizun. 16 Moti de Apolu, aqu representandu el sol. 17 Mentacin al silenciu amicliu. Frasi que vien del puebru delas Amunclae, en el Laciu, que sign Serviu a cuentu dela Eneida (En. X 564), espen por no atrevel-si a dizil que divan a sel atacaus. Tenan comu norma, pa aprevenil-si de carocas, no apregonal si divan a sel atacaus, de m quel su silenciu le cost la vida a trocu de cumpril cona lei.

12

INDIS
Entroducin ...................................................................................................... pg. 5 La vspera de Venu ........................................................................................... pag. 7

13

Вам также может понравиться