CAM DE LESCOLA

Ves amb compte amb el

Cada mat la mare em deia el mateix: Compte amb el semfor! Vigila! Mira a les dues abans de creuar! De casa a lescola hi havia uns minuts a pas de nen i un nic semfor. A vegades la mare baixava fins al i, encara que estigus envoltat pels de la colla, que tamb anaven a encara que cap a la meva, deixava anar la seva frase: amb el semfor! Jo em moria de . Els altres, ja de cam, sen fotien: Lluiset, vigila amb el semfor! Compte amb els ! Mira a les dues bandes abans de passar! Quan tornava a casa li feia veure: No em diguis tot aix quan hi ha els amics, ja sc . Em fas avergonyir. Et penses que als altres no els diuen el mateix les seves . Jo no he sentit cap mare que digui aquestes coses a un fill donze anys. Ja magradaria veure-ho. Cam de l hi havia un encreuament on shavien produt uns quants , per aix la mare durant molts anys no mhavia deixat anar sol. Macompanyaven ella o l , anar i tornar, quatre viatges al dia. Recordo una vegada, tindria uns nou anys, que caminava al costat de lavi tornant de lescola. Em vaig adonar que cada lloc per on passvem tenia una olor peculiar. Les del jard de lalcalde, el polsim del magatzem de marbres, el ferro i loli dun taller mecnic. Cada fita del cam estava marcada per la seva prpia olor. Vaig tancar els ulls mentre seguia caminant. Les essncies variades del colmado, la flaire de la barberia, la sentor a paper de diari del quiosc.

Vaig avanar aix, a cegues, uns vint metres. Sense adonar-me em devia anar desviant perqu de sobte vaig topar de cara amb el costat dun portal. La patacada em va tirar per terra, atordit. Lavi va venir corrents: Qu tha passat? No s. He sense adonar-me. Aquest noi! En arribar a casa em van posar al gran nyanyo que mhavia sortit al mig del front. Tamb tenia el nas tot masegat. El mal de cap em va durar unes quantes hores: I encara vols anar sol a lescola? Si no ets capa ni tan sols de caminar recte. Sempre ests als . Fins desprs de complir i quan ja havien posat un semfor a lencreuament conflictiu no em van deixar anar sol. Ara, cada mat la mare em deia el mateix: Ves amb compte amb el ! No et refis, mira a les dues bandes abans de creuar! Un dia que devia estar molt enfeinada o capficada per alguna cosa no em va dir res quan sortia. Pel cam em vaig adonar de lomissi i vaig comenar a patir. Em semblava que sense ladmonici de la mare estava , exposat a tota mena de perills. A lencreuament del semfor vaig estar vacillant, es va posar diverses vegades per no mhi veia amb cor de passar. Fins que no es va acumular prou gent a la no em vaig atrevir a creuar, barrejat amb tots els altres. Desprs vaig haver de crrer per arribar a temps a l . A partir daquell dia esperava amb nsia que la mare digus: Compte amb el semfor! Vigila els !