56

C/NVl CLlM/IlC / C/LVl/,

UN DES/Fl/MENI GLC8/L / ESC/L/ LCC/L.
FcL|c ce |c Fenc Cifuenle:
Dc::ier
57
CALVI I EL DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE
El municipi de Calvi s des de fa temps un mu-
nicipi referent en gesti local sostenible, i en els
ltims anys aquest desenvolupament sostenible
del municipi s'ha centrat en la lluita a favor del
clima i en l'adaptaci al canvi climtic. La con-
juntura econmica i social dels anys 90, i el lla-
vors collapse del model turstic i social, varen
posar en risc el paisatge i el valor ambiental del
municipi. Aquest marc va suposar un repte en la
gesti del municipi a l'hora de cercar un model
de desenvolupament comproms amb la com-
petitivitat turstica, la creaci de llocs de treball
qualificats, la cohesi social, i la conservaci,
protecci i millora de la qualitat ambiental del
municipi. Conseqncia d'aix va ser el desen-
volupament d'una estratgia pionera en l'mbit
nacional i internacional com a eina de gesti de
poltiques locals en clau de sostenibilitat en un
municipi turstic. Era l'inici de l'Agenda Local 21
de Calvi.
Desprs de quinze anys d'aplicaci en el mu-
nicipi de la filosofia de desenvolupament soste-
nible que va inspirar els principis de la Decla-
raci de Rio de Janeiro sobre el medi ambient
i el desenvolupament l'any 1992, els reptes i
prioritats ambientals dels anys 90 han variat en
part. L'espectacular desenvolupament industrial
i econmic de la humanitat durant els passats
segles XIX i XX ha generat un augment signifi-
catiu de les emissions de gasos d'efecte hiver-
nacle (GEH) concentrades en l'atmosfera, que
ha provocat un augment mitj de la temperatura
del planeta de 0,74 C durant l'ltim segle, i que
s'espera que augmenti la temperatura global
entre 1,8 i 4 C durant el present segle XXI.
Les conseqncies ambientals i econmiques
d'aquest augment de la temperatura global
del planeta s'espera que influeixi molt negati-
vament en la disminuci de recursos hdrics i
la regressi de la costa, en les prdues de la
biodiversitat biolgica i ecosistemes naturals,
i en els augments dels processos d'erosi del
sl. La vulnerabilitat d'aquests recursos naturals
s major ens els arxiplags, i molt especialment
en l'arxiplag Balear, situat en zona d'alt risc del
territori espanyol, per la qual cosa els efectes
adversos sobre el medi ambient i els recursos
naturals disponibles, ja de per si limitats en el
cas de les illes Balears, es multipliquen. Aques-
ta situaci s encara ms preocupant en un
municipi turstic com Calvi, el qual triplica la
seva poblaci en temporada turstica i, per tant,
tamb la demanda de recursos, especialment
d'aigua, energia i territori.
En definitiva, l'extraordinria vulnerabilitat del
municipi de Calvi davant qualsevol escenari
de canvi climtic establert pel Panell Intergo-
vernamental de Canvi Climtic (IPCC), i el ferm
comproms del municipi per mitigar qualsevol
risc ambiental de carcter global o local a travs
d'un desenvolupament sostenible, sn les raons
per les quals des de l'any 2007 es treballa en el
desenvolupament d'una Estratgia a favor del
clima a Calvi.
Dc::ier
58
EL CANVI CLIMTIC GLOBAL
El fenomen conegut com a canvi climtic global,
o canvi climtic, suposa, de forma molt simplifi-
cada, l'evidncia contrastada per part de la co-
munitat cientfica de l'augment generalitzat de
la temperatura mitjana del planeta en un pero-
de de temps molt redut, com a conseqncia
de l'augment dels gasos d'efecte hivernacle
(GEH ), emesos per l'home a l'atmosfera des
de l'inici de la Revoluci Industrial. Aquests ga-
sos sn fonamentalment el CO
2
, el CH
4
, lN
2
O,
lHFCs, el PFCs i lSF
6
. Aquest augment de
la temperatura est provocant un canvi en el
ritme climtic del Planeta sense precedents,
amb conseqncies ambientals que comen-
cen a ser palpables.
El canvi climtic ha estat objecte de polmica
en els ltims anys, en gran part motivada per
interessos estratgics i econmics dels estats
i grups de pressi que manegen la informa-
ci al marge de consideracions objectives.
Aquests lobbies mantenen postures enfron-
tades (http://es.wikipedia.org/wiki/Climaga-
te) que es troben tant en els posicionaments
negacionistes com en els ms catastrofistes
sobre el canvi climtic.
En qualsevol cas, la realitat del canvi climtic
s poc discutida actualment fins i tot per les
teories ms negacionistes (LAWSON, 2009).
No s objecte d'aquest article afirmar o negar
teories, informes o estudis sobre el canvi cli-
mtic, simplement ens basem en els informes
i postures oficials, de com aquests escenaris
es plantegen en l'mbit local a Calvi, i de com
s'estan gestionant localment els escenaris con-
trastats pel Panell Intergovernamental sobre el
Canvi Climtic (IPCC) (PACHAURI I REISIN-
GER, 2007).
Panell Intergovernamental sobre el Canvi
Climtic (IPCC)
La realitat s que el canvi climtic s sens
dubte el major problema ambiental i sense
precedent comparable a qu s'enfronta la
societat contempornia, tant per les greus
conseqncies que t sobre el medi ambient,
com pels efectes immediats que aquests
canvis produiran en el nostre entorn, en els
costums socials i en els models econmics
actuals de la nostra societat.
Efecte Hivernacle del Planeta. Font: http://www.ite.educacion.
es.
Dc::ier
59
El Panell Intergovernamental sobre el Canvi
Climtic (d'ara endavant IPCC) est for-
mat per un grup d'experts en canvi climtic
a l'empara de l'Organitzaci Meteorolgica
Mundial (OMM) i del Programa Ambiental de
les Nacions Unides (PNUMA). La missi de
l'IPCC s fer informes d'avaluaci sobre les l-
nies d'investigaci cientfica en canvi climtic,
aix com valorar els possibles riscos i conse-
qncies sobre el medi ambient i la societat
que aquest canvi podria causar.
El Quart Informe dAvaluaci de lIPCC
El Quart Informe d'Avaluaci de l'IPCC de
l'any 2007 (https://www.ipcc-wg1.unibe.ch/pu-
blications/wg1-ar4/wg1-ar4.html) va ser molt
contundent quant a l'existncia d'un escalfa-
ment global i a les evidncies existents sobre
l'augment de la mitjana de les temperatures
de l'aire i dels oceans, aix com pel que fa als
efectes que est provocant en el rpid desgla
del gel martim de l'rtic (que podria arribar a
desaparixer totalment en temporada d'estiu,
cosa que no succea des de fa ms d'un mili
d'anys) i de moltes glaceres del planeta, amb
el conseqent augment del nivell del mar.
La primera part del Quart Informe d'Avaluaci
de l'IPCC destaca un augment de la tempera-
tura global del Planeta de 0,74 C en els ltims
cent anys, i un increment de les temperatures a
l'rtic de fins al doble de la taxa de la tempera-
tura global en aquest mateix perode de temps.
Segons l'informe, aquest lleuger augment de
la temperatura est provocant el desgla de
Mapa daugment de temperatures globals a finals del segle XXI. Font: Panell Intergovernamental de Canvi Climtic.
Dc::ier
60
l'rtic i de gran part de les glaceres del pla-
neta, aix com l'augment del nivell del mar que
s'ha produt en els ltims cinquanta anys.
Potser el ms interessant de l'informe sn les
conclusions que l'IPCC fa en diferents escena-
ris de futur elaborats a travs d'uns models
computacionals que posen en relaci diversos
nivells de concentraci de GEH en l'atmosfera
amb variables meteorolgiques i climtiques,
aix com les conseqncies socioeconmiques
i mediambientals que es donarien en cada un
d'aquests escenaris.
Les millors estimacions destaquen un augment
de temperatura global d'1,8C i l'augment del
nivell del mar entre 18 i 38 cm durant el pre-
sent segle XXI. Les pitjors, un augment de
temperatura global de 4C i l'augment del ni-
vell del mar entre 26 i 59 cm durant el mateix
perode de temps.
Vulnerabilitat internacional al canvi climtic.
Ambdues prediccions tindran conseqncies
molt desfavorables sobre diversos ecosiste-
mes marins i terrestres de tot el mn, encara
que de manera desigual depenent de la regi
de qu es tracti.
Les regions polars estan molt exposades a
l'augment de les temperatures i, per tant, a la
reducci de gran part de la seva superfcie ha-
bitada com a conseqncia de l'escalfament
de la superfcie polar. Aix suposa conseqn-
cies greus per a aus migratries, mamfers i,
en definitiva, sobre les maneres de viure de les
comunitats indgenes de la zona.
Igualment vulnerables sn moltes de les illes
situades en regions del Carib i del Pacfic.
L'augment del nivell del mar intensificar les
inundacions provocades per tempestats i
l'erosi produda per fenmens meteorolgics
extrems posar en risc les infraestructures
existents i els recursos locals. Aix mateix, una
reducci dels recursos hdrics en illes petites i
baixes podria fer perillar l'abastiment d'aigua
en perodes d'escassa precipitaci.
Entre les regions extremadament vulnerables
cal incloure alguns pasos africans, per la seva
escassa capacitat adaptativa. L'estrs hdric,
per efecte del canvi climtic, augmentar la
dificultat d'accs a l'aigua de moltes comuni-
tats, aix com una reducci de la productivitat
agrcola, que augmentar considerablement
l'actual desnutrici.
Als pasos europeus i altres occidentals, potser
les conseqncies del canvi climtic no siguin
tan virulentes com a les regions africanes, pre-
cisament per la major capacitat d'adaptaci
d'aquestes societats ms desenvolupades a
aquests canvis accelerats.
A grans trets, podem destacar: les crescudes
sobtades de rius amb fortes precipitacions, el
risc sobre l'erosi del sl com a conseqncia
de l'augment del nombre d'incendis forestals,
Dc::ier
61
l'alt risc de sequeres perllongades i l'elevada
exposici a la desertificaci del sud d'Europa.
La costa s tamb molt vulnerable a l'erosi
com a conseqncia de l'augment del nivell
del mar i de les tempestes fortes i les inunda-
cions.
Especialment delicat s el risc que el canvi
climtic planteja a Europa sobre la salut hu-
mana. La conseqncia ms evident del canvi
climtic s l'augment d'onades de calor i els
seus efectes sobre la poblaci ms vulnera-
ble, com ara els majors, els malalts o els nins.
A ms, cal esmentar el risc de l'augment de
malalties respiratries i allrgies (especial-
ment en grans ciutats), o l'aparici de malal-
ties infeccioses, parasitries o subtropicals
prpies d'altres continents.
EL CANVI CLIMTIC A ESPANYA
I A LES BALEARS
Si en l'mbit global la temperatura mitjana del
planeta va augmentar en 0,7C, a Europa, i par-
ticularment a Espanya, la temperatura mitjana
ha augmentat en 1,4C en els ltims cent anys
(PACHAURI I REISINGER, 2007).
Aquestes dades queden contrastades amb
l'augment de temperatures mitjanes dels tres
aeroports de Balears, que van augmentar en
aproximadament 1C entre els anys 1973 i
2011, com es pot veure en el grfic nm. 1 .
A Espanya, l'Agncia Espanyola de Meteoro-
logia (d'ara endavant AEMET) s l'organisme
encarregat de definir els escenaris climtics
15
15,5
16
16,5
17
17,5
18
18,5
1973 1976 1979 1982 1985 1988 1991 1994 1997 2000 2003 2006 2009
Evoluci de les temperatures mitjanes als aeroports de les lles Balears
1973-2011
C
Grfic 1: Temperatures mitjanes anuals als aeroports de les Illes Balears 1971-2008. Font: AEMET.
Dc::ier
62
regionals sobre la base de la metodologia
aplicada pel Panell Intergovernamental de
Canvi Climtic (IPCC).
L'any 2008 l'AEMET va publicar l'informe
Generaci d'escenaris regionals de canvi
climtic per a Espanya (AA.VV., 2009), que
analitza les caracterstiques dels escenaris
climtics de les diferents regions de la geo-
grafia espanyola, i sobre els quals posterior-
ment s'alimenta el Pla Nacional d'Adaptaci al
Canvi Climtic (PNACC).
En general, a Espanya, l'escenari previst per
a l'any 2050 s l'augment de la temperatura
mitjana mxima d'entre 1 i 5C, en comparaci
amb els valors mitjans dels anys 1961-1990.
Les variacions ms elevades tenen lloc a la
zona central de la Pennsula Ibrica i nord
d'Andalusia, mentre que les ms moderades
s'esdevenen en el Llevant, costa andalusa i
costa nord de la Pennsula Ibrica
Pel que fa a les Illes Balears, i sobre la base
del pitjor escenari analitzat per a l'any 2050,
l'AEMET prediu un augment de les tempera-
tures mitjanes mximes a Eivissa d'entre 2 i
2,5C; a Mallorca, d'entre 2,5 i 3C; i a Me-
norca, d'entre 3 i 3,5C, en comparaci amb
les temperatures mitjanes mximes dels anys
1961-1990.
Quant a l'escenari de variaci de la precipita-
ci anual per a l'any 2050, respecte al perode
de temps 1961-1990, s'espera la disminuci
de la precipitaci mitjana entre un 8% i un
17% en termes percentuals, que pot arribar
en algunes ocasions a reduccions del 50%,
especialment en zones semirides del centre i
oest de la Pennsula.
A les Illes Balears, les anlisis de l'AEMET es-
timen un lleuger descens o manteniment de
la precipitaci mitjana anual per a la primera
meitat del segle XXI, per una disminuci sig-
nificativa en la segona meitat de segle d'entre
un 20% i un 27%. Es preveuen tamb pero-
des perllongats de sequera i pluges curtes
ocasionals per abundants.
Vulnerabilitat al canvi climtic a Espanya
Espanya s un pas molt vulnerable al canvi
climtic (AA.VV. 2010), tant per la seva ubica-
ci geogrfica com per les caracterstiques
socioeconmiques del pas. Aix ho destaca
el Pla Nacional d'Adaptaci al Canvi Climtic
(PNACC) del Ministeri de Medi Ambient de
l'any 2006 (http://www.magrama.gob.es).
En general, per a la major part del territori es-
panyol es preveu la disminuci de les precipi-
tacions, l'escassetat de les collites i els efectes
negatius sobre el turisme. S'espera tamb un
increment d'incendis forestals, riscos de de-
sertificaci, una major demanda d'aigua per
a l'agricultura, riscos en la salut com a conse-
qncia de l'augment de les temperatures, i
risc en la prdua de biodiversitat.
Dc::ier
63
En particular, el canvi climtic afectar en major
o menor dimensi a la flora i fauna de la geo-
grafia espanyola (AA.VV., 2011), i, a causa de
les alteracions de la temperatura sobre els eco-
sistemes naturals, algunes espcies es veuran
obligades a desplaar-se a altres latituds, o a
altituds ms elevades, el que augmentar el
risc d'extinci d'espcies vulnerables. A ms,
respecte a la supervivncia d'espcies autc-
tones, algunes es veuran en perill d'extinci per
l'increment de la presncia d' altres espcies
invasores procedents de climes ms clids.
La disminuci de les precipitacions previstes,
l'empobriment de la llera hdrica dels rius, aix
com l'augment de les temperatures, s'espera
que tenguin conseqncies tamb sobre diver-
sos cultius, que s'hauran de desplaar a zones
ms ben agenades, amb el conseqent cost
econmic que aix representa. Aix, per exem-
ple, un augment de la temperatura perjudica
la producci de vi, per la qual cosa zones vi-
ncoles tradicionals poden veure's afectades i
obligades a traslladar la seva producci.
La ms que probable proliferaci de catstro-
fes naturals associades a les altes temperatures
com ara les onades de calor, l'augment dels
incendis forestals o les inundacions repre-
senta una amenaa per al medi ambient i els
ecosistemes, per tamb per a la salut de les
persones. Cal recordar alguns incendis com el
de Guadalajara de l'any 2005, el de Galcia de
l'any 2006, els de Canries de l'any 2007, i els
catastrfics incendis ms recents de Valncia,
Girona o Mlaga del 2012, tots els quals varen
comportar prdues de vides humanes.
El sector turstic tamb es pot veure afectat
negativament pel canvi climtic. Si b s cert
que a curt termini l'oferta turstica de sol i platja
es podria veure beneficiada per l'allargament
de la temporada turstica com a resultat de
l'augment de la temperatura, la veritat s que
a llarg termini el risc de fortes onades de ca-
lor en temporada estival, aix com estius ms
calorosos en pasos originalment emissors de
turistes, pot fer perillar les nostres tradicionals
destinacions turstiques estivals. D'altra banda,
a curt termini, les destinacions turstiques rela-
cionades amb la neu, amb temporades tursti-
ques cada vegada ms curtes i concentrades,
tenen un major risc de desaparixer.
EL CANVI CLIMTIC A CALVI,
UN DESAFIAMENT GLOBAL A ESCALA LOCAL
Calvi est situat en la part occidental de l'illa
de Mallorca. Compta amb 145 km
2
de territori i
54 km de litoral, i constitueix un de les destina-
cions turstiques ms visitades del Mediterrani.
El clima s mediterrani, amb una temperatura
mitjana de 27C a l'estiu i 14 C a l'hivern, i gau-
dir de ms de 300 dies de sol a l'any.
La precipitaci mitjana anual en el municipi
de Calvi se situa entorn dels 350 litres per
m
2
. No obstant aix, aquesta mitjana varia ex-
traordinriament entre els anys plujosos, en
Dc::ier
64
els quals pot arribar a ploure per sobre dels
1.000 l/m
2
, i els anys ms secs, en qu les pre-
cipitacions poden tenir registres entorn de la
meitat de la mitjana d'anys normals. A causa
d'aquesta escassetat d'aigua pluvial, l'aigua
consumida a Calvi prov fonamentalment
d'aqfers i d'embassaments de Mallorca, de
la dessaladora de la badia de Palma, i, fins a
l'any 2010, de la dessaladora del nucli urb de
Son Ferrer.
Vulnerabilitat de Calvi al canvi climtic
La vulnerabilitat del municipi de Calvi (AA.
VV., 2010) est relacionada amb la delicada
posici de qualsevol arxiplag mitj enfront del
canvi climtic, aix com amb les prediccions
d'increment mitj de les temperatures per a
Mallorca l'any 2050.
L'escenari previst per a Calvi s el de
l'augment de la temperatura mitjana mxima
entre 2,5 i 3C, i de la mitjana mnima entre 2
i 2,5C, en comparaci amb les temperatures
mitjanes mximes dels anys 1961-1990. Quant
a les precipitacions, l'escenari previst per al se-
gle XXI s d'un lleuger descens o estabilitat en
les precipitacions en la primera meitat de se-
gle, encara que es preveu una escassetat pro-
nunciada d'aquestes en la segona meitat del
segle, d'acord amb les prediccions del conjunt
del territori nacional.
Davant aquest marc, Calvi presenta una major
vulnerabilitat davant del canvi climtic que al-
tres municipis de les Illes, a causa de la pressi
humana i turstica que suporta el municipi es-
pecialment en els mesos estivals. No cal obli-
dar que Calvi alberga fins al 20 % del total de
places turstiques existents a Mallorca, la qual
cosa suposa una gran demanda de recursos
en els mesos de temporada alta.
En definitiva, com a conseqncia de l'augment
de temperatures, disminuci de les precipita-
cions i augment de la pressi humana sobre el
territori, podem preveure dificultats pel que fa
a l'accs als recursos hdrics, l'erosi del terri-
tori, el turisme i la prdua de biodiversitat. En
particular, l'Informe de la Xarxa Espanyola de
Ciutats pel Clima La vulnerabilitat al canvi cli-
mtic a escala local destaca diversos sectors
especialment vulnerables per a Calvi, que
analitzem a continuaci.
Calvi presenta una major vulnerabilitat
davant del canvi climtic que altres
municipis de les Illes, a causa
de la pressi humana i turstica
Dc::ier
65
Vulnerabilitat de les zones costaneres
El municipi de Calvi presenta una vulnerabi-
litat alta a la costa (MORENO I MAYOL, 1997)
a causa de l'augment del nivell del mar previst
entorn de 20 cm per al 2050 i de 50 cm per a
finals de segle.
Els efectes de l'augment del nivell del mar, aix
com la variaci dels parmetres que incideixen
en l'onatge, tenen conseqncies sobre la cota
d'inundaci i en la reculada de la lnia de costa.
Com a mitjana, es pot estimar una reculada de
la lnia de costa d'un metre per cada centmetre
d'ascens del nivell del mar.
Dels 54 km de litoral del municipi de Calvi, tan
sols el 14,6% s platja, mentre que el 85,4% s
penya-segat i roca baixa. Aix suposa que la
zona de litoral de Calvi afectada pel canvi cli-
mtic ser fonamentalment la que ocupen els
4,6 km de sistemes dunars i platges del muni-
cipi. Encara que aparentment es tracta d'una
superfcie poc representativa, la importncia
turstica que aquesta franja del litoral t per al
municipi s vital, i aquesta previsi suposaria
una reculada d'entre 10 i 15 metres a les princi-
pals platges del municipi per a l'any 2050.
Barreres artificials per a la contenci de sorra a la Platja de Santa Pona.
Es preveu una reculada dentre 10
i 15 metres a les principals platges
del municipi per a lany 2050
Dc::ier
66
Vulnerabilitat als recursos hdrics
El municipi de Calvi presenta una gran de-
pendncia en la captaci de recursos hdrics.
L'any 2010 la dependncia de l'exterior se si-
tuava per damunt del 80%, per la qual cosa
qualsevol disminuci en les precipitacions difi-
cultaria la satisfacci de la demanda, si no se'n
preveu adequadament la gesti.
L'accs als recursos hdrics s un altre dels
sectors ms vulnerables destacats per l'AEMET
per als escenaris de futur a Calvi. La dismi-
nuci de les precipitacions previstes a mitjan-
llarg termini, l'augment de les temperatures, la
dependncia del municipi de recursos hdrics
externs, aix com la pressi humana que supor-
ta, especialment en temporada turstica, sn
factors que determinen aquesta vulnerabilitat i
risc d'accs al subministrament d'aigua a mit-
jan-llarg termini.
Vulnerabilitat enfront de l'erosi del sl
Potser el principal factor de l'erosi del sl de
l'interior del municipi sigui la prdua de mas-
sa forestal i la lenta recuperaci d'aquesta. A
la vegada, la remissi de massa forestal t un
responsable directe, que sn els incendis fo-
restals.
El sistema forestal de Calvi (MORENO I MA-
YOL, 1997) est constitut en un 15% per garri-
gues i ullastres, i en un 35% per pinars. La resta
del territori rstic del municipi est constitut fo-
namentalment per terrenys de sec.
Quant als incendis forestals, el municipi de Cal-
vi s un dels termes municipals ms desafa-
vorits de Mallorca. El nombre total de sinistres
forestals registrats a Calvi en els ltims vint
anys s de ms de 160, el que suposa ms
del 15% de la seva superfcie forestal (Font:
Grfic 2: Evoluci del nombre dincendis a Calvi 1992-2011. Font: CAIB.
67
Direcci General de Medi Natural, Educaci
Ambiental i Canvi Climtic de la Conselleria de
Medi Ambient de les Illes Balears). La superf-
cie forestal afectada per aquests incendis est
constituda principalment per pinars i matollars,
vegetaci de vital importncia per a la protec-
ci del sl contra l'erosi.
Del total d'incendis forestals cal destacar els de
la dcada dels 90, que varen suposar ms del
90% del total d'incendis dels ltims vint anys,
especialment els dels anys 1993, 1995 i 1999.
En els dos ltims anys, s'ha produt una pujada
considerable en el nombre de sinistres fores-
tals i en la superfcie afectada, i el present any
2012 ha estat el pitjor en superfcie calcinada
des de la fatdica dcada esmentada.
Del total de sinistres forestals que han tingut
lloc a Calvi en els ltims vint anys, el 40,3%
varen ser provocats i el 44,1% causats acci-
dentalment o per negligncia.
Si b s cert que sn diversos els factors cau-
sants dels incendis forestals i dels seus efectes
devastadors (no solament de tipus climatol-
gic), les prediccions climtiques d'augment de
temperatura i de disminuci de precipitacions
constitueixen a mitjan i llarg termini un alt risc
de proliferaci d'incendis forestals i superfcie
afectada. En aquest sentit, gran part del territori
de Calvi est exposat a l'erosi com a conse-
qncia de la proliferaci d'aquests incendis.
Vulnerabilitat enfront del turisme
El tercer sector vulnerable destacat per
l'Informe de la Xarxa Espanyola de Ciutats
pel Clima per a Calvi s el sector turstic.
Les condicions meteorolgiques i climtiques
sn decisives i marquen la demanda tursti-
ca, normalment associada a l'oferta existent i
a les condicions de benestar dels turistes en
les destinacions escollides.
Si a curt termini sembla que un marc de canvi
climtic pot beneficiar-nos com a destinaci,
el ms realista s que a mitjan-llarg termini
varin les condicions actuals privilegiades
que gaudeix Calvi enfront d'altres destina-
cions competidores. I, per tant, un escenari
com el previst pot suposar un factor de nota-
ble incidncia en la possible modificaci de
les pautes de la demanda turstica a Calvi.
La vulnerabilitat de Calvi pel que fa a l'erosi
de la costa i les platges del municipi, l'accs
als recursos hdrics, aix com l'augment de
la temperatura prevista per al municipi, sn
circumstncies que influeixen en el benestar
del turista. A ms, l'augment de les tempera-
tures globals permetr a d'altres pasos, amb
climes fins ara ms temperats i ms propers
al turista europeu, consolidar-se com a des-
tinacions turstiques de sol i platja (com, per
exemple, la tradicional destinaci turstica de
la Riviera Anglesa).
Dc::ier
68
CALVI PEL CLIMA
De primer, conv aclarir el concepte Calvi pel
clima, ja que entenem que s un nom que pot
cridar l'atenci del lector. El concepte t la seva
ra en la postura positiva amb qu el municipi
s'enfronta al canvi climtic, mantenint certa dis-
tncia amb teories catastrofistes que exigeixen
solucions i mesures contra el canvi climtic de
reducci d'emissions de gasos d'efecte hiver-
nacle a l'atmosfera amb plantejaments si ms
no poc realistes, poc eficaces i en conseqn-
cia contraproduents.
Si b s cert que el canvi climtic s la principal
amenaa ambiental a la qual potser s'enfronta
la humanitat en els ltims temps, des de Calvi
assumim aquesta amenaa com un repte.
Les ciutats i les entitats locals tenen un paper
transcendental en la reducci de GEH, en la
mesura que el 40% d'aquestes emissions sn
produdes en aquests entorns urbans. Per aix,
el desenvolupament d'estratgies locals de re-
ducci d'emissions sn fonamentals per mitigar
el nivell de concentraci de GEH a l'atmosfera.
El comproms del municipi de Calvi pel medi
ambient, i especialment per un desenvolupa-
ment local sostenible, basat en una visi glo-
bal que vetlli per fer realitat el lema Pensa
globalment, actua localment, s la ra per la
qual des de l'any 2007 aquest municipi desen-
volupa una estratgia de reducci d'emissions
de gasos d'efecte hivernacle i d'adaptaci al
canvi climtic.
L'Estratgia Calvi pel Clima es va plantejar
com un pas endavant en el comproms inter-
nacional del municipi pel desenvolupament de
poltiques locals sostenibles adquirit l'any 1995
amb la signatura de la Carta d'Aalborg, reno-
vat l'any 2004 amb la signatura dels compro-
misos d'Aalborg+10, i ampliat recentment amb
l'adhesi de Calvi a l'anomenat Pacte dels
Batles de reducci d'emissions de CO
2
.
Com a conseqncia d'aquesta estratgia
de canvi climtic, l'any 2008 es va realitzar el
Diagnstic d'Emissions del Municipi, primer in-
ventari d'emissions de carcter local fet a les
Illes Balears.
18%
18%
13%
42%
9%
Repart demissions per sectors
(Inventari demissions BaIears 2007)
ndstria
Transport
Altres transports
Residencial, comercial, institucional
Grfic 3: Repartiment demissions per sectors a les Illes
Balears 2007. Font: CAIB.
Dc::ier
69
L'inventari d'emissions de Calvi
L'Inventari d'Emissions de Calvi (AA.VV., 2008b)
est constitut pel conjunt d'emissions de CO
2

emeses a l'atmosfera en el municipi l'any 2007.
Aquest any s l'escollit com a referncia i so-
bre el qual es plantegen els objectius de reduc-
ci d'emissions establerts, i que permet avaluar
l'abast dels objectius de reducci d'emissions
prevists en l'Estratgia Calvi pel Clima.
De l'Inventari d'Emissions de Calvi es desprn
que les emissions totals de CO
2
a l'atmosfera du-
rant l'any 2007 varen ser de 663,65 kt de CO
2
, la
qual cosa va representar el 6,28% de les emis-
sions totals de les Illes Balears. Ja es pot avanar,
encara que estam pendents de confirmar-ho, que
l'any 2010 aquestes emissions haurien descendit
a Calvi a una xifra d'emissions d'entorn del 4%.
No obstant aix, el rtio per habitant de l'any 2007
va suposar 12,53 t de CO
2
per habitant enfront de
les 10,25 t de les Illes Balears (AA.VV., 2007b) i
de les 9,59 t de CO
2
en l'mbit nacional. Aix im-
plica que cada habitant de Calvi emet un 23%
ms de CO
2
que la mitjana de les Illes Balears,
la qual cosa es deu al pes de poblaci flotant
existent a Calvi.
En la taula 1 es desglossen les emissions
de CO
2
a Calvi el 2007 en funci de la font
d'emissi.Atenent a l'Inventari d'Emissions, el
consum elctric en el municipi s la principal
font d'emissi de CO
2
a l'atmosfera (57,95%),
seguida de les emissions produdes per trans-
port per carretera (19,04%), el gasoil residen-
cial (17,05%), els gasos liquats (2,46%), la gesti
de residus (2,49%) i el gas canalitzat (1,01%).
EMISSIONS DE CO
2
EN CALVI (t de CO
2
)
Consum elctric
(MWh) 415.940,09 MWh 384.578,21t
Gas propanat (MWh)
28.688,52 MWh 6.715,93 t
GLP (t)
6.037,69 t 16.301,75 t
Gasoil residencial (m
3
) 43.519,65 m
3
113.151,10 t
Transport per carretera
(n de vehicles)
38.048 vehicles 126.376,00 t
Gesti de Residus (t) 56.886 t 16.533,73 t
TOTAL t CO
2
663.656,72 t
Taula 1: Emissions de CO
2
a Calvi 2007. Ellaboraci prpia.
Grfic 4: Emissions de CO
2
a Calvi 2007. Ellaboraci prpia.
Grfic 5: Repart demissions de CO
2
en lAjuntament de
Calvi 2007. Ellaboraci prpia.
Dc::ier
70
El sector residencial
Per sectors, el residencial s el que ms emis-
sions de CO
2
emet a l'atmosfera, les quals supo-
sen ms del 70% respecte del total d'emissions
de Calvi, percentatge molt per sobre de la mit-
jana d'emissions d'aquest sector a Balears.
Aix es deu fonamentalment a tres raons: el
gran pes del sector turstic en el municipi i
l'absncia d'un sector industrial, els diversos
nuclis de poblaci disseminats existents a Cal-
vi i la histrica deficincia d'infraestructura
energtica a Mallorca (actualment millorada
amb la connexi elctrica i l'arribada de gas
natural de la Pennsula), la qual cosa incideix
en l'alta dependncia elctrica i en el consum
de gasoil.
No obstant aix, les emissions associades al
consum elctric (10% del total de consum elc-
tric de Mallorca) i al gasoil residencial poden
veure's fortament redudes actualment grcies
a l'arribada del gas natural a Mallorca. Aix
suposa una magnfica oportunitat per al sector
residencial i turstic del municipi d'adaptar-se
a aquesta nova font d'energia i de reduir les
emissions en aproximadament un 20% respec-
te de les emissions actuals.
El transport per carretera
El transport per carretera s el segon sector
ms contaminant a Calvi, amb el 19,04% del
total d'emissions de CO
2
. No obstant aix, en
cara que el nivell d'emissions se situa dins de
la mitjana balear, la dependncia del vehicle
privat a Calvi es troba una desena part per
sobre de la mitjana, el que suposa una rtio de
0,8 vehicles per habitant.
Quant al transport pblic, la seva deficincia histrica
en el municipi ha contribut a la creaci d'una mplia
xarxa de taxis com a oferta alternativa. Aquesta xar-
xa s la responsable del 2,64% de les emissions de
CO
2
totals per transport per carretera en el municipi.
La ra fonamental de l'alt nivell d'emissions en el
transport per carretera a Calvi es deu a la gran ne-
cessitat de l's del vehicle privat per a la realitzaci
de prcticament qualsevol viatge dins del municipi,
i especialment els desplaaments a Palma. L'elevat
s del vehicle privat es deu a la insuficincia d'un
transport pblic collectiu efica i rpid, aix com a
la dispersi de nuclis de poblaci caracterstica
del municipi.
El transport per carretera s el segon sector ms contaminant
a Calvi.
Dc::ier
71
La gesti de residus
La gesti de residus suposa el 2,49% de les
emissions de CO
2
de Calvi. L'Ajuntament de
Calvi, a travs de l'empresa Calvi 2000, reci-
cla ms del 16% dels residus urbans generats
en el municipi. Cal destacar l'ambicis progra-
ma de recollida selectiva en el sector turstic,
grcies al qual el 70% dels establiments turs-
tics realitzen un exhaustiu reciclatge de cartr,
matria orgnica, envasos i vidre.
La gesti municipal
Les emissions procedents de la gesti munici-
pal ascendeixen al 3,54% del total d'emissions
a Calvi, la qual cosa suposa l'emissi de ms
de 23.484,98 t de CO
2
a l'any.
Per activitat, el principal focus d'emissions s
el consum elctric d'installacions municipals
i d'enllumenat pblic, seguit de les emissions
produdes pel parc mbil municipal, i, finalment,
el consum de gasoil d'installacions municipals.
Cal dir que l'any 2007 el consum de gas canalit-
zat en installacions pbliques era inexistent.
Noms destacarem, atesa la seva importncia,
que el consum elctric en enllumenat pblic i
en installacions municipals ascendeix al 5,54%
del consum elctric a Calvi i representa aproxi-
madament el 90,74% de les emissions genera-
des per la gesti municipal. D'aquest consum
elctric, el 63% s en installacions municipals i
el 37% en enllumenat pblic.
El consum elctric en enllumenat pblic supo-
sa el 33,55% del total d'emissions de la ges-
ti municipal. Cal esmentar les nombroses
accions i l'esfor realitzat per l'Ajuntament en
la millora de l'eficincia energtica en aques-
tes installacions, la qual cosa ha suposat un
estalvi acumulat del 37% del consum total en
enllumenat pblic i l'estalvi de 4.173 t anuals
de CO
2
a l'atmosfera. Grcies a aquestes ac-
tuacions, i a les dues piscines municipals de
biomassa, el municipi va ser guardonat l'any
2011 amb un esment especial per la Fundaci
Frum Ambiental .
LESTRATGIA CALVI PEL CLIMA
Com ja s'ha indicat, les ciutats sn les res-
ponsables de l'emissi de ms del 40 % de
les emissions totals de GEH, i per aix la seva
responsabilitat en la reducci d'aquests gasos
s fonamental per mitigar els efectes del canvi
climtic i els escenaris que prediu l'IPCC per
al segle XXI.
LAjuntament de Calvi pretn
reduir el 25% de les seves emissions
de CO
2
lany 2020 mitjanant una
aposta ferma per millorar leficincia
energtica
Dc::ier
72
No desenvoluparem en aquest article els pro-
jectes de reducci d'emissions de CO
2
que
cont l'Estratgia Calvi pel Clima per complir
amb els objectius a dquirits per Calvi (AA.VV.,
2012). No obstant aix, s considerem interes-
sant informar sobre els objectius que s'han es-
tablert de reducci d'emissions per al municipi
i sobre les lnies estratgiques previstes per
complir aquests objectius.
L'Estratgia Calvi pel Clima planteja com a
objectiu reduir el 20% de les emissions de
CO
2
del municipi i el 25% de les emissions
de l'Ajuntament l'any 2020, sobre la base
de l'inventari d'emissions de Calvi de l'any
2007. Aquests objectius suposen una reduc-
ci de ms de 130.000 tones de CO
2
a Cal-
vi, i la reducci d'aproximadament 5.800 t
de CO
2
a l'Ajuntament.
Per aconseguir aquests objectius, l'Estratgia
Calvi pel clima contempla una bateria de pro-
jectes a curt, mitjan i llarg termini en diferents
sectors, per millorar-ne l'eficincia ambiental i
complir amb els compromisos adquirits en el
Pacte dels Batles l'any 2020.
En aquest sentit, el sector residencial de Cal-
vi s un sector estratgic per reduir emis-
sions i complir els objectius de l'any 2020, ja
que noms aquest sector s el responsable
de ms del 70% de les emissions totals de
CO
2
del municipi.
Per aconseguir reduccions significatives en
aquest sector, caracteritzat per la seva gran
dependncia del gasoil, l'estratgia contem-
pla com a projecte prioritari el desenvolupa-
ment de la xarxa de gas natural en el municipi.
Aix permetr reduir les emissions en aproxi-
madament un 10%, una vegada el sector resi-
dencial i el turstic s'hagin adaptat a aquesta
nova font d'energia.
D'altra banda, l'avan tecnolgic en energies
renovables (solar-trmica i fotovoltaica, biomas-
sa, geotrmia especialment per a refrigeraci),
aix com en eficincia energtica en edificaci,
suposa oportunitats de reduir l'elevat consum
elctric de Calvi, les emissions del qual repre-
senten el 60% del total d'emissions de CO
2
del
municipi. La incorporaci de criteris ambientals
i d'eficincia energtica en habitatge, o l'impuls
de projectes estratgics de cogeneraci en es-
tabliments turstics, sn exemples de projectes
que l'Estratgia Calvi pel Clima t previst im-
pulsar a mitjan i llarg termini.
El transport per carretera s el segon sec-
tor ms contaminant de Calvi i representa
el 19% del total d'emissions de CO
2
del mu-
nicipi, per la qual cosa actuar sobre aquest
sector per reduir aquestes emissions s tam-
b tasca fonamental de l'Estratgia, malgrat
som conscients de la dificultat d'incidir en
l'hbit de mobilitat ciutadana que permeti re-
duir aquestes emissions.
Dc::ier
73
No obstant aix, l'augment continu del preu del
gasoil i la gasolina representa una oportunitat
per a tecnologies alternatives, que podrien te-
nir una bona acollida a mitjan termini. Ens refe-
rim al GLP o Gas Natural per a automoci, les
emissions del qual sn entre un 10% i un 15%
menys contaminants, o els vehicles elctrics,
les emissions dels quals sn zero.
En aquest sentit, tenim previst impulsar aques-
tes noves tecnologies a travs de campanyes
de sensibilitzaci, organitzaci de jornades
d'exposici i signatura de convenis amb em-
preses i institucions del sector per a la promo-
ci d'aquestes tecnologies a Calvi.
Finalment, les emissions procedents de la
gesti municipal (s a dir, de l'Ajuntament)
ascendeixen al 3,5% del total d'emissions a
Calvi. La voluntat de l'Ajuntament en la re-
ducci d'emissions es basa en el ferm com-
proms del consistori pel desenvolupament
sostenible i per millorar l'eficincia en el con-
sum de recursos (especialment d'energia),
aix com el deure davant dels ciutadans de
Calvi de contribuir a la mitigaci d'emissions
globals de gasos d'efecte hivernacle i pre-
servar el futur del municipi.
Molt en general, l'Ajuntament de Calvi pretn
reduir el 25% de les seves emissions de CO
2
l'any 2020 mitjanant una aposta ferma per
millorar l'eficincia energtica en installacions
municipals i en enllumenat pblic, aix com la
posada en marxa d'un pla municipal d'energia
solar i altres energies renovables. Com a
exemple, l'Ajuntament de Calvi t previst a
mitjan termini reduir dos milions de KW/h, la
ERROR: ioerror
OFFENDING COMMAND: image
STACK:
(

)
-filestream-
-mark-
-savelevel-