Академический Документы
Профессиональный Документы
Культура Документы
2012
e u s k a l urtekari estatistikoa
2012
a n u a r i o estadstico v a s c o
EUSKAL ESTATISTIKA ERAKUNDEA INSTITUTO VASCO DE ESTADSTICA ww.eustat.es
Lanketa / Elaboracin: EUSTAT Euskal Estatistika Erakundea Instituto Vasco de Estadstica Donostia-San Sebastin, 1 - 01010 Vitoria-Gasteiz
PRESENTACIN
El Anuario Estadstico Vasco tiene como objetivo bsico la divulgacin de la informacin de mayor inters producida en los diferentes mbitos (econmico, social, poltico, cultural, etc.) de la C. A. de Euskadi en el perodo de referencia. Adems, ofrece elementos de comparacin con otros mbitos territoriales. A partir de esta trigsima edicin el Anuario ya no se difunde en libro, hacindolo de ahora en adelante en formato pdf a travs de un apartado especfico en esta web. Para completar los contenidos del Anuario se ha contado con aportaciones de Instituciones, Organismos pblicos y privados y tambin con el asesoramiento y buen criterio de tcnicos y profesionales de las ms variadas materias. Nuestro mayor agradecimiento a unos y otros por todas las colaboraciones, sin las cuales resultara imposible llevar a buen trmino un trabajo de estas caractersticas. Por ltimo, para mejorar la calidad de la informacin ofrecida, nos sera de gran utilidad recibir los comentarios y crticas que pueda suscitar su consulta y utilizacin. De esta manera, podramos adecuar cada vez ms este producto a las necesidades reales del usuario.
AURKEZPENA
Euskal Urtekari Estatistikoak honako oinarrizko helburu hau du: Euskal AEko arlo bakoitzean (ekonomian, gizartean, politikan, kulturan, etab.etan) erreferentziako aldian sortutako informazio interesgarriena zabaltzea. Gainera, beste lurralde batzuekiko konparazio-osagaiak eskaintzea. Hogeita hamargarren edizio honetatik aurrera jada Urtekaria ez da liburu formatuan hedatuko; hemendik aurrera web honetantxe pdf bat egongo da atal espezifiko batean. Urtekariaren edukiak osatu ahal izateko, hainbat erakunde eta organismo publiko eta pribaturen ekarpena izan dugu lagun, bai eta gairik askotarikoenetako teknikari eta profesional zenbaiten aholkularitza eta irizpide ona ere. Gure eskerrik beroenak nola batzuei hala besteei, laguntza horiek guztiengatik; izan ere, horiek ezean, ezinezko izango baitzitzaigun horrelako lan bat behar bezala burutzea. Azkenik, eskainitako informazioaren kalitatea hobetze aldera, oso baliagarria izango litzaiguke informazio hori kontsultatu eta erabiltzean sor litezkeen iruzkinak eta kritikak jasotzea. Horrela, produktu hau gero eta gehiago hurbildu ahal izango dugu erabiltzaileen benetako beharretara.
2012
III
VII 1 29 71 91 105 121 149 167 179 193 217 257 279 307 345 365 375 399 423 437
01 BIZTANLERIA
POBLACIN ECONOMA
10 LAN-MERKATUA
15 GIZARTE-BABESA
PROTECCIN SOCIAL ELECCIONES JUSTICIA TERRITORIO Y MEDIO AMBIENTE SOCIEDAD DE LA INFORMACIN INNOVACIN E I+D (I+D+i)
16 HAUTESKUNDEAK 17 JUSTIZIA
LURRALDEA ETA INGURUMENA TERRITORIO Y MEDIO AMBIENTE INFORMAZIOAREN GIZARTEA, I+G+b SOCIEDAD DE LA INFORMACIN, I+D+i
2012
1 EUSKAL AE-KO BIZTANLERIAREN PIRAMIDEA. 1986-2006. PIRMIDE DE POBLACIN DE LA C.A. DE EUSKADI. 1986-2006. 2 JAIOTZA-TASAREN BILAKAERA 1.000 BIZ.KO. EVOLUCIN DE LA TASA DE NATALIDAD POR 1.000 HAB. 3 HAZKUNDE BEGETATIBOAREN BILAKAERA. EVOLUCIN DEL CRECIMIENTO VEGETATIVO. 4 MIGRAZIO-SALDOAREN BILAKAERA EUSKAL AE-N. EVOLUCIN DEL SALDO MIGRATORIO EN LA C.A. DE EUSKADI. 5 EUSKAL AE-KO BIZTANLERIA PROIEKTATUAREN BILAKAERA, URTEEI JARRAIKI, ESZENARIOAREN ARABERA. EVOLUCIN DE LA POBLACIN PROYECTADA DE LA C.A. DE EUSKADI POR AO SEGN ESCENARIO. 6 BPG-AREN LURRALDEKAKO ETA SEKTOREKAKO BANAKETA. DISTRIBUCIN TERRITORIAL Y SECTORIAL DEL PIB.
8 12 18
19
24
38
7 BPG-AREN HAZKUNDE-TASAK, LURRALDE HISTORIKOKA. TASA DE CRECIMIENTOS DEL PIB POR TERRITORIOS HISTRICOS. 8 EUSKAL AE-KO ADMINISTRAZIO OROKORRAREN AURREKONTUA. PRESUPUESTO DE LA ADMINISTRACIN GENERAL DE LA C.A. DE EUSKADI. 9 HARAGI-PRODUKZIOA, ESPEZIEEN ARABERA. PRODUCCIN DE CARNE POR ESPECIES. 10 BATEZ BESTEKO EGONALDIAREN BILAKAERA. (Egunak). EVOLUCIN DE LA ESTANCIA MEDIA. (Das). BETETZE-MAILA, HILABETEKA. GRADO DE OCUPACIN POR MESES. 11 ZIRKULAZIO-ISTRIPUAK ETA BIKTIMA-KOPURUA EUSKAL AE-N. ACCIDENTES DE CIRCULACIN Y NMERO DE VCTIMAS EN LA C.A. DE EUSKADI. 12 ENPLEGUA, JARDUERA-SEKTOREKA. EMPLEO POR SECTORES DE ACTIVIDAD. 13 ENPLEGUAREN BANAKETA PORTZENTUALA LURRALDE BAKOITZEAN, LEGE-NORTASUNAREN ARABERA. DISTRIBUCIN PORCENTUAL DEL EMPLEO EN CADA TERRITORIO, SEGN PERSONALIDAD JURDICA. 14 PRODUKTU EZ-ENERGETIKOEN ESPORTAZIOAREN SEKTOREKAKO EGITURA, LURRALDE HISTORIKOKA. ESTRUCTURA SECTORIAL EXPORTADORA DE PRODUCTOS NO ENERGTICOS POR TERRITORIOS HISTRICOS.
41
54 87
132
140 153
161
185
2012
VII
15 EUSKAL AE-KO KANPO-MERKATARITZA, EKONOMI EREMUKA ETA HERRIALDEKA. COMERCIO EXTERIOR DE LA C.A. DE EUSKADI POR REAS ECONMICAS Y PASES. 16 EUSKAL AE-KO ESPORTAZIO-ATAL NAGUSIEN RANKINGA. RANKING DE LAS PRINCIPALES PARTIDAS EXPORTADORAS DE LA C.A. DE EUSKADI. 17 SINDIKATU-HAUTESKUNDEEN EMAITZAK. RESULTADOS DE LAS ELECCIONES SINDICALES. 18 EUSKAL AE-N ESKOLATUTAKO BIZTANLERIA. POBLACIN ESCOLARIZADA EN LA C.A. DE EUSKADI. 19 IKASLEGOAREN BILAKAERA, IRAKASTEREDU ELEBIDUNEN ARABERA. EVOLUCIN DEL ALUMNADO POR MODELO DE ENSEANZA BILINGE. 20 10 URTE ETA GEHIAGOKO BIZTANLERIA, ESKOLATZE-MAILAREN ARABERA. POBLACIN DE 10 Y MS AOS, SEGN NIVEL DE INSTRUCCIN. 21 2 URTE ETA GEHIAGOKO BIZTANLERIAREN BILAKAERA, EUSKARA-MAILA OROKORRARI JARRAIKI. EVOLUCIN DE LA POBLACIN DE 2 Y MS AOS POR EL NIVEL GLOBAL DE EUSKERA. 22 2 URTE ETA GEHIAGOKO BIZTANLERIA, ADINARI ETA EUSKARA-MAILA OROKORRARI JARRAIKI. POBLACIN DE 2 Y MS AOS POR LA EDAD Y EL NIVEL GLOBAL DE EUSKERA. 23 EUSKAL AE-KO TELEBISTEN IKUSLE-KOPURUAK. AUDIENCIA DE LAS TELEVISIONES EN LA C.A. DE EUSKADI. 24 BATEZ BESTEKO EGONALDIA ADINKA ETA SEXUKA. (Egunak). ESTANCIA MEDIA POR EDAD Y SEXO. (Das). 25 HIES KASUAK DIAGNOSTIKO-URTEKA. CASOS DE S.I.D.A. POR AO DE DIAGNSTICO. 26 OSPITALE-ALTAK, 1.000 BIZTANLEKO, SEXUAREN ETA ADINAREN ARABERA. ALTAS POR 1.000 HABITANTES, SEGN SEXO Y EDAD. 27 BATEZ BESTEKO PENTSIOAREN BILAKAERA. EVOLUCIN DE LA PENSIN MEDIA. 28 EUSKO LEGEBILTZARRAREN OSAERA. COMPOSICIN DEL PARLAMENTO VASCO. 29 EUROPAKO PARLAMENTUKO AULKIEN BANAKETA. DISTRIBUCIN DE ESCAOS EN EL PARLAMENTO EUROPEO. 30 IBAI NAGUSIAK. PRINCIPALES ROS. 31 MENDI NAGUSIAK. PRINCIPALES MONTES. 32 HILEKO PREZIPITAZIOAK ETA BATEZ BESTEKO TENPERATURA. PRECIPITACIONES Y TEMPERATURA MEDIA MENSUAL.
192
33 15 URTE ETA GEHIAGOKO BIZTANLEAK, ETXEAN INTERNETEN SARTZEKO AUKERA IZATEAREN ARABERA. POBLACIN DE 15 Y MS AOS POR POSIBILIDAD DE ACCESO A INTERNET EN EL HOGAR. 34 EUSKAL AE-KO ESTABLEZIMENDUEN HORNIKUNTZA IKT-N. EQUIPAMIENTOS DE LOS ESTABLECIMIENTOS EN TIC DE LA C.A. DE EUSKADI.
429
433
237
248
264
415
VIII
2012
1. BIZTANLERIA POBLACIN
1.1. Biztanleria, adin-taldeen eta sexuaren arabera sailkatuta. Poblacin clasificada por grupos de edad y sexo. Zuzenbidezko eta izatezko biztanleriaren bilakaera. Evolucin de la poblacin de derecho y de hecho.
1.2.
2. FAMILIAK FAMILIAS
2.1. Familiak, motari eta batez besteko tamainari jarraiki. Familias por tipo y tamao medio. Famili guneak, gune-motari jarraiki. Ncleos familiares por tipo de ncleo.
9 9
2.2.
3. JAIOTZAK NACIMIENTOS
3.1. Bizirik jaioak, jaioturteari eta amaren adinari jarraiki, sexuaren arabera. Nacidos vivos por ao de nacimiento y edad de la madre, segn el sexo. Bizirik jaioak, jaioturteari eta amaren adinari jarraiki, jaiotza-ordenaren arabera. Nacidos vivos por ao de nacimento y edad de la madre, segn el orden de nacimiento. Jaiotzen bilakaera. Evolucin de los nacimientos. Bizirik jaioak, amaren egoera zibilaren arabera. Nacidos vivos, segn el estado civil de la madre. Bizirik jaioak, amaren adin betearen arabera. Nacidos vivos, segn la edad cumplida de la madre. Bizirik jaioen eta jaiotza-tasen bilakaera. Evolucin nacidos vivos y tasas de natalidad.
10
3.2.
BIZTANLERIA
3.3.
10 11 11 11 12
POBLACIN
3.4.
3.5.
3.6.
4. EZKONTZAK MATRIMONIOS
4.1. Ezkontzak, ezkontza-motari jarraiki, ezkontza-tokiaren eta egoitza-lekuaren arab. Matrimonios por la forma de celebracin, segn el lugar de celebracin y el de residencia. Senargaiak, jaioturteari eta adinari jarraiki, egoera zibilaren arabera. Esposos por ao de nacimiento y edad, segn el estado civil. Emaztegaiak, jaioturteari eta adinari jarraiki, egoera zibilaren arabera. Esposas por ao de nacimiento y edad, segn el estado civil. Ezkontzen bilakaera, bizilekuaren eta ezkontza-motaren arabera. Evolucin de los matrimonios, segn la residencia y la forma de celebracin. Ezkongaiak, egoera zibilaren arabera. Contrayentes, segn el estado civil.
13
4.2.
13
4.3.
13
4.4.
14 14
... / ... 1
4.5.
2012
... / ..
4.6. 4.7. Ezkongaiak, sexuka, adin betearen arabera. Contrayentes por sexo, segn la edad Ezkontzen eta ezkontza-tasen bilakaera. Evolucin de los matrimonios y tasas de nupcialidad. 6.7.
15 15
6.8.
Migrazio-mugimenduen bilakaera, lurralde-eremuari jarraiki. Evolucin de los movimientos migratorios por mbito territorial. Atzerritar jatorriko biztanleak Euskal AEn jatorrizko eremu geografikoaren, sexuaren eta administrazio-egoeraren arabera. Poblacin de origen extranjero en la C.A. de Euskadi por rea geogrfica de origen, sexo y situacin administrativa. Atzerritar jatorriko biztanleak Euskal AEn erroldatze-egoeraren eta jatorrizko eremu geografikoaren arabera.. Poblacin de origen extranjero en la C.A. de Euskadi por situacin de empadronamiento y rea geogrfica de origen.
22
5. HERIOTZAK DEFUNCIONES
5.1. Heriotzak, jaioturteari eta adinari jarraiki, sexuaren arabera. Defunciones por ao de nacimiento y edad, segn el sexo. Suizidioak, adin-taldeei jarraiki, sexuaren arabera. Suicidios por grupos de edad, segn el sexo. Heriotzen bilakaera, sexuaren arabera. Evolucin de las defunciones, segn el sexo. Urtebetetik beherakoen heriotzak, sexuaren arabera. Defunciones de menores de un ao, segn el sexo. Heriotzak, adin betearen arabera. Defunciones, segn la edad cumplida. Heriotzen eta heriotza-tasen bilakaera. Evolucin de las defunciones y tasas de mortalidad. 6.9.
23
16 16 17
5.2.
23
5.3. 5.4.
24
17 17 18
7.2.
5.5. 5.6.
25
26
8.2.
19
8.3.
6.2.
26
20
8.4.
27
6.3.
20
6.4.
27
8.5.
21
6.5.
21
6.6.
27
21
2012
CONCEPTOS
Poblacin de hecho Se compone de todas las personas que en la fecha censal se encuentran en el territorio de referencia, tanto si tienen la residencia en el mismo municipio en el que se censan (residentes presentes) como si estn de paso en el mismo (transentes). Poblacin de derecho Se compone de todas las personas que tienen su residencia en el territorio de referencia, es decir, que estn empadronadas en algn municipio del rea, estn presentes o ausentes en el momento que se realiza la estadstica. Densidad de poblacin Es el nmero de habitantes del municipio dividido entre la superficie del mismo medida en Km2 (Hab/Km2). Proyeccin Es el resultado de extrapolar el crecimiento futuro de una poblacin en base a la eleccin de una determinada combinacin de hiptesis probables de evolucin de cada uno de los fenmenos demogrficos implicados en el crecimiento poblacional, esto es, mortalidad, fecundidad y migraciones. Nacimiento A diferencia del concepto legal (art. 30 del Cdigo Civil) que lo condiciona al hecho de haber sobrevivido 24 horas al momento de la completa separacin del seno materno, y del utilizado actualmente en las estadsticas de natalidad que lo identifica con nacido vivo, empleamos este trmino en su sentido puramente biolgico de expulsin o extraccin completa del cuerpo de la madre de todo producto vivo o muerto de la concepcin con ms de 180 das de gestacin o ms de 500 gr. Nacido vivo Es el producto de la concepcin que despus de su expulsin o extraccin completa del cuerpo de la madre, respira o manifiesta cualquier otro signo de vida. Orden de nacimiento Es el lugar que ocupa un nacido vivo dentro de la secuencia cronolgica del total de hijos de una mujer. Nacido muerto Entendemos por nacido muerto todo producto de la concepcin cuyo fallecimiento le sobrevino antes de la expulsin o extraccin completa del cuerpo de la madre. Crecimiento vegetativo Indica el aumento o descenso de la poblacin que se produce como resultado de la diferencia entre nacidos vivos y defunciones, exclusivamente. Defuncin Es la desaparicin definitiva de todo signo de vida en cualquier momento posterior al nacimiento de un nacido vivo. Por tanto se incluyen los nacidos vivos que fallecen antes de las 24 horas y que aparecen inscritos como un aborto y no como una defuncin. A efectos estadsticos estas personas se consideran primero como nacidos vivos y luego como defunciones.
KONTZEPTUAK
Izatezko biztanleria Zentsua egin zen egunean erreferentzi lurraldean dauden pertsona guztiek osatzen dute, hala beren egoitza zentsatzen diren udalerrian bertan dutenek (bertan dauden egoiliarrek), nola bertan iragaitzaz daudenek (iragaitzazkoek). Zuzenbidezko biztanleria Bizilekua erreferentzi lurraldean duten pertsona guztiek osatzen dute, alegia, barruti horretako udalen batean erroldatuta daudenek, estatistika egiteko unean bertan dauden ala ez kontuan hartu gabe. Biztanle-dentsitatea Udalerriaren biztanle-kopurua udalerri horrek duen eremuaren (Km2-tan neurtuta) artean zatituta (Biz./Km2). Proiekzioa Biztanleriaren hazkundean inplikatutako gertakari demografikoetariko bakoitza, hau da, hilkortasunaren, ugalkortasunaren eta migrazioen, bilakaerari buruzko hipotesi gertagarriko konbinaketa jakin bat hautatzean oinarrituz, biztanleria baten etorkizuneko hazkundea estrapolatzearen emaitza da. Jaiotza Legezko kontzeptuak ez bezala (Kode Zibileko 30. art.), zeinak amaren sabeletik erabat banatzen den unetik 24 ordutan bizirik irautera baldintzatzen baitu, eta gaur egun jaiotzen estatistiketan erabilitakoaz bestela, zeinak bizirik jaiotakoarekin identifikatzen baitu, termino hau bere zentzu soil-soilik biologikoan erabiltzen dugu, hots, 180 egun baino gehiagoko haurdunaldiko edo 500 gr.tik gorako sorkuntza-produktu bizi edo hil oro amaren gorputzetik erabat iraiztea edo erauztea. Bizirik jaioa Amaren gorputzetik erabat iraitzi edo erauzi ondoren arnasa hartzen duen edo bestelako bizi-zeinuren bat azaltzen duen sorkuntza-emaitza da. Jaiotza-ordena Emakume baten ume guztien sekuentzia kronologikoaren barnean bizirik jaiotako batek betetzen duen lekua da. Hilik jaioa Hilik jaiotzat jotzen dugu amaren gorputzetik erabat iraitzi edo erauzi aurretik heriotza etorri zaion sorkuntza-emaitza oro.
Hazkunde begetatiboa Bizirik jaiotakoen eta heriotzen arteko kenduraren ondorio hutsez gertatzen den biztanleriaren igoera edo jaitsiera adierazten du.
Heriotza Bizirik jaio baten jaiotza ondoko edozein unetan bizi-zeinu oro behin-betiko desagertzea da. Horregatik, hemen sartzen dira bizirik jaio eta 24 ordu baino lehen hiltzen direnak, eta abortu gisa eta ez hildako gisa inskribatuta ageri direnak. Ondorio estatistikoetarako, pertsona horiek, lehenik, bizirik jaiotakotzat ematen dira, eta ondoren, hildakotzat.
2012
BIZTANLERIA POBLACIN
01
Estado civil Se distingue entre estado civil legal, que responde a la situacin de convivencia administrativamente reconocida de las personas en la fecha en que se realiza la estadstica, y estado civil de hecho, que, independientemente de cul sea el estado reconocido, recoge la situacin de convivencia real y concreta de las personas en el referido momento. Residencia anterior Se refiere a la residencia que cada uno de los contrayentes tena antes de fijar la nueva residencia del matrimonio. Esperanza de vida La esperanza de vida al nacer e0 representa el nmero de aos que, en trmino medio, vivira una persona de una generacin sujeta a la mortalidad que describe la tabla. ndice sinttico de nupcialidad, ISN Suma de los primeros matrimonios producidos en las diferentes edades durante un perodo. Edad media a la nupcialidad Edad media a la que tiene lugar el matrimonio segn una tabla de nupcialidad de los clibes, es decir, en ausencia de mortalidad. ndice sinttico de fecundidad general, ISF, ISFr Expresa el nmero de hijos que tendra una mujer hipottica al final de su vida fecunda, si durante la misma su comportamiento correspondiese, en cada edad, con el que refleja la serie de tasas especficas de fecundidad por edad de la tabla.
Egoera zibila Bi egoera bereizten dira: legezko egoera zibila, zeina estatistika egin zen egunean pertsonei administratiboki aitortutako elkarbizitzako egoerari baitagokio; eta gertatzezko egoera zibila, zeinak, zein egoera aitortutan dauden kontuan hartu gabe, pertsonek aipatutako egunean duten elkarbizitzako egoera benetako eta zehatza jasotzen baitu. Aurreko bizilekua Ezkontzagileetako bakoitzak bikotearen bizileku berria kokatu aurretik zuen bizilekuari dagokio. Bizi-itxaropena Jaiotzako bizi-itxaropenak e0, taulak deskribatzen duen hilkortasunaren menpeko belaunaldi bateko pertsona bat biziko litzatekeen batez besteko urte-kopurua adierazten du. Ezkontasun-indize sintetikoa, EIS Denboraldi batean adin desberdinetan izaten diren lehen ezkontzen batura. Batez besteko adina, ezkontzerakoan Ezkongabeak, heriotzarik gabeko kasuan eta ezkontze-taula baten arabera, batez beste zenbateko adinaz ezkontzen diren.
Ugalkortasun-indize sintetikoa, UIS, UISr Emakume hipotetiko batek bere ugalkortasunaldia bukatzean izango lukeen ume-kopurua adierazten du, baldin eta aldi horretan zehar bere portaera bat baletor, adin bakoitzean, taulako adinkako ugalkortasun-tasa berariazko serieak adierazten duenarekin. Amatasuneko batez besteko adina Amek ugalkortasun-taula orokor baten arabera bizirik jaioak izateko unean, hau da, heriotzarik gabeko kasuan, duten batez besteko adina. Migrazioa Hemen erabilitako migrazio-kontzeptua bizileku-aldaketaren kide da; nahiz eta, definizioz legezko bizileku-aldaketa jasotzen den, migrazio-mugimenduen estatistikaren asmoa pertsonen ohiko bizilekuan izaten diren aldaketa guztiak atzematea da.
BIZTANLERIA POBLACIN
Edad media a la maternidad Edad media de las madres en el momento de tener los nacidos vivos segn una tabla de fecundidad general, es decir, en ausencia de mortalidad. Migracin
01
El concepto de migracin aqu utilizado equivale al de cambio de residencia; aunque por definicin se recoge el cambio de residencia legal, la pretensin de la estadstica de movimientos migratorios es captar todos los cambios en la residencia habitual de las personas. Emigracin Se trata de aquellas migraciones originadas en un municipio de la C.A. de Euskadi y con destino fuera de la misma, inclusive en el extranjero. Inmigracin Se trata de aquellas migraciones cuyo origen est en un municipo de fuera de la C.A. de Euskadi, inclusive del extranjero, y cuyo destino es la C.A. de Euskadi. Migracin interna Se trata de aquellas migraciones originadas en un municipio de la C.A. de Euskadi y cuyo destino es otro municipio distinto, tambin de la C.A. de Euskadi. Migracin intramunicipal Se trata de aquellos cambios de residencia internos a un municipio, incluidos los que se producen dentro de una misma seccin censal.
Emigrazioa Jatorria Euskal AEko udalerri batean izanik helburua erkidego horretatik kanpo, atzerria barne, duten migrazioak dira.
Inmigrazioa Jatorria Euskal AEtik kanpoko udalerri batean izanik, atzerria barne, helburua Euskal AEn duten migrazioak dira.
Barne-migrazioa Jatorria Euskal AEko udalerri batean izanik helburua ere erkidego horretako beste udalerri batean duten migrazioak dira.
Udalerri barneko migrazioa Udalerri baten barneko bizileku-aldaketak dira, zentsu-sekzio baten beraren barnean gertatzen direnak barne.
2012
Saldo migratorio Para un mbito geogrfico determinado, el saldo migratorio tambin llamado a veces migracin neta es la diferencia entre las entradas por migracin y las salidas por el mismo motivo; en consecuencia, el signo positivo o negativo del mismo indica que las entradas superan las salidas o viceversa. Saldo migratorio externo Es la diferencia entre las migraciones internas con destino a un determinado mbito espacial y las migraciones internas que tienen su origen en el mismo mbito. Tipo de migracin Por tipo de migracin se entiende la clasificacin de la migracin en dos categoras: retornos y otro tipo, entendiendo por retornos los movimientos que van al municipio de nacimiento si ste pertenece a la C.A.de Euskadi o a la provincia de nacimiento en los dems casos. Extranjeros con tarjeta o permiso de residencia en vigor Conforme a la legislacin espaola, se considera residente extranjero al que cuenta con un ttulo que le habilita para residir en Espaa, pero es necesario sealar que las cifras se refieren exclusivamente a los extranjeros con tarjeta o permiso de residencia en vigor el 31 de diciembre de 2002. Existen dos regmenes de residencia de los extranjeros en Espaa: a los extranjeros nacionales de pases de la Unin Europea y del Espacio Econmico Europeo, as como a sus familiares y a los familiares de espaoles les es de aplicacin el Rgimen Comunitario y son documentados con una tarjeta de residencia, mientras que los extranjeros incluidos en Rgimen General deben obtener el correspondiente permiso de residencia, que puede ser temporal o permanente. Tipo de familia Atendiendo a la existencia o no de ncleo familiar se consideran los siguientes tipos de familias: Unipersonal: no tiene ncleo familiar y slo consta de una persona. Compuesta: tambin carece de ncleo familiar, y est formada por dos o ms personas, que pueden o no estar emparentadas. Ncleo sin hijos: un ncleo familiar compuesto por un matrimonio sin hijos solteros. Ncleo con hijos: un ncleo familiar compuesto por un matrimonio con hijos solteros. Monopaternal: un ncleo familiar compuesto por un padre o madre solo/a con hijos solteros. Ampliada: un ncleo familiar de cualquier tipo con el que conviven una o varias personas emparentadas. Polinucleares: dos o ms ncleos familiares.
Migrazio-saldoa Eremu geografiko jakin baterako, migrazio-saldoa batzuetan migrazio garbia ere esaten zaiona migrazioagatiko sarreren eta arrazoi berarengatiko irteeren arteko diferentzia da; ondorioz, horren zeinu positiboak edo negatiboak sarrerak irteerak baino gehiago izan direla edo alderantzizkoa adierazten du. Kanpoko migrazio-saldoa Helburua lurralde jakin batean duten barne-migrazioen eta jatorria eremu horretan bertan duten barne-migrazioen arteko diferentzia da. Migrazio-mota Migrazio-motagatik, migrazioa bi kategoriatan sailkatzeko modu bat ulertzen da: itzulerak eta bestelakoak; itzuleratzat jotzen dira jaiotzako udalerrirako udalerri hori Euskal AEkoa bada edo jaiotzako probintziarako gainerako kasuetan mugimenduak.
Egoitza-txartela edo -baimena indarrean duten atzerritarrak Espainiako legeriaren arabera, egoiliar atzerritarra da Espainian bizitzeko habilitatzen duen tituluren bat duena, baina argi dago, 2002ko abenduaren 31n egoitza-txartela edo egoitza-baimena indarrean zutenei bakarrik dagozkiela zifrak.
Famili mota Famili gunerik dagoen edo ez dagoen jakiteko, honako famili mota hauek hartzen dira kontuan: Pertsona bakarrekoa: ez du famili gunerik eta pertsona bakar batez osatuta dago. Konposatua: honek ere ez du famili gunerik, eta pertsona biz edo gehiagoz dago osatuta, zeinak ahaidetasunez loturik egon baitaitezke edo ez. Gunea seme-alabarik gabe: seme-alaba ezkongaberik ez duten senar-emazteek osatutako famili gunea. Gunea seme-alabekin: seme-alaba ezkongabeak dituzten senar-emateek osatutako famili gunea. Guraso bakarrekoa: aitak edo amak eta seme-alaba ezkongabeek osatutako famili gunea. Handitua: edozein motatako famili gunea, ahaide bat edo gehiago bizi direla. Gune anitzekoak: bi famili gune edo gehiagokoak.
2012
BIZTANLERIA POBLACIN
Espainian atzerritarren egoitza-erregimen bi daude: Europar Batasuneko eta Europako Esparru Ekonomikoko herrialdeetako atzerritarrei eta euren familiakoei eta espainiarren familiakoei Erregimen Komunitarioa aplikatzen zaie eta egoitza-txartelaz dokumentatzen dira. Erregimen orokorrean sartutako atzerritarrek, aldiz, egoitza-baimena lortu behar dute eta baimen hori aldi baterakoa edo iraunkorra izan daiteke.
01
1 1.1
BIZTANLERIA POBLACIN
Biztanleria, adin-taldeen eta sexuaren arabera sailkatuta.(*) Poblacin clasificada por grupos de edad y sexo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total Gizonezk. Hombres Emak. Mujeres Guztira Total 318.730 56.680 205.675 56.375 ARABA LAVA Gizonezk. Hombres 158.844 29.138 104.694 25.012 Emak. Mujeres Guztira Total BIZKAIA Gizonezk. Hombres 557.780 99.043 363.388 95.349 Emak. Mujeres 594.626 93.429 365.074 136.123 Guztira Total 702.897 129.105 437.341 136.451 GIPUZKOA Gizonezk. Hombres 344.712 66.454 221.143 57.115
2011-I-1
GUZTIRA / TOTAL 0-19 urte / aos 20-64 urte / aos >65 urte / aos
2.174.033 1.061.336 1.112.697 378.257 1.371.478 424.298 194.635 689.225 177.476 183.622 682.253 246.822
1.2
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1975 1981 1986 1991 1996 2001 (*) 2006
602.204 672.884 783.125 884.601 948.096 1.039.465 1.358.707 1.867.287 2.072.100 2.141.809 2.136.100 2.104.041 2.098.055 2.082.587 2.129.339
(*) 2001etik aurrera, izatezko eta zuzenbidezko biztanleria kontzeptuak desagertu egin dira eta erroldatutako biztanleria bakarrik zenbatzen da. A partir de 2001 desaparecen los conceptos de poblacin de hecho y de derecho para contabilizarse nicamente el de poblacin empadronada. Iturria / Fuente: EUSTAT. Arabako, Bizkaiko eta Gipuzkoako biztanleriaren bilakaera. Biztanleri Zentsuak, Biztanle Erroldak eta Biztanleriaren Estatistika. Evolucin de la Poblacin de lava, Bizkaia y Gipuzkoa. Censos de Poblacin. Padrones de poblacin. Estadstica de Poblacin. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
BIZTANLERIA POBLACIN
01
1 GRAFIKOA / GRFICO EUSKAL AE-KO BIZTANLERIAREN PIRAMIDEA. () PIRMIDE DE POBLACIN DE LA C.A. DE EUSKADI. ()
01
BIZTANLERIA POBLACIN
2012
2 2.1
FAMILIAK FAMILIAS
Familiak, motari eta batez besteko tamainari jarraiki. Familias por tipo y tamao medio.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 111,3 BIZKAIA GIPUZKOA
2006
FAMILIEN KOPURUA (milaka) NMERO DE FAMILIAS (en miles) Pertsona bakarrekoa Unipersonal Konposatua Compuesta Gunea seme-alabarik gabe Nuclear sin hijos Gunea seme-alabekin Nuclear con hijos Guraso bakarrekoa Monopaternal Handitua Ampliada Gune anitzekoa Polinuclear BATEZ BESTEKO TAMAINA TAMAO MEDIO
Iturria / Fuente: EUSTAT. Demografiako inkesta / Encuesta Demogrfica.
787,0
423,5
252,1
169,7
24,7
89,7
55,2
21,3
3,4
11,3
6,6
164,7
23,8
87,5
53,4
299,3
43,4
161,3
94,5
65,5
8,0
37,5
20,0
38,1
4,6
21,4
12,0
28,5
3,3
14,7
10,4
2,64
2,66
2,62
2,65
2.2
2006
GUZTIRA (milaka) / TOTAL (en miles) LEHEN GUNEA / PRIMER NCLEO Senar-emazteak bakarrik Matrimonio solo Senar-emazteak seme-alabekin Matrimonio con hijos Aita seme-alabekin Padre con hijos Ama seme-alabekin Madre con hijos BIGARREN ETA HIRUG. GUNEA / SEGUNDO Y TERCER NCLEO Senar-emazteak bakarrik Matrimonio solo Senar-emazteak seme-alabekin Matrimonio con hijos Aita seme-alabekin Padre con hijos Ama seme-alabekin Madre con hijos
Iturria / Fuente: EUSTAT. Demografiako inkesta / Encuesta Demogrfica. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
1.254,2
596,0
83,2
322,5
186,4
25,9
99,3
61,2
334,6
48,2
181,0
105,4
11,7
1,8
6,8
3,1
63,4 31,1
7,3 2,8
35,4 16,2
20,7 12,1
6,6
0,4
3,4
2,8
17,5
1,2
9,3
7,0
0,9
0,2
0,6
0,1
6,0
1,0
2,9
2,2
2012
BIZTANLERIA POBLACIN
01
3 3.1
JAIOTZAK NACIMIENTOS
Bizirik jaioak, jaioturteari eta amaren adinari jarraiki, sexuaren arabera. Nacidos vivos por ao de nacimiento y edad de la madre, segn el sexo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total Gizonezkoak Hombres 10.814 Emakumezkoak Mujeres 10.345 Guztira Total 3.346 ARABA LAVA Gizonezkoak Hombres 1.740 Emakumezkoak Mujeres 1.606 Guztira Total 10.598 BIZKAIA Gizonezkoak Hombres 5.407 Emakumezkoak Mujeres 5.191 GIPUZKOA Gizonezkoak Hombres 3.667
2010
21.159
1990-1994 16-20 1985-1989 21-25 1980-1984 26-30 1975-1979 31-35 1970-1974 36-40 1965-1969 41-45 <1964 >46
BIZTANLERIA POBLACIN
01
3.2
Bizirik jaioak, jaioturteari eta amaren adinari jarraiki, jaiotza-ordenaren arabera. Nacidos vivos por ao de nacimento y edad de la madre, segn el orden de nacimiento.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Hirugarrena eta gehiago Bigarrena Tercero y Segundo ms 7.721 1.716 ARABA LAVA Hirugarrena eta gehiago Bigarrena Tercero y Segundo ms 1.219 334 BIZKAIA Hirugarrena eta gehiago Bigarrena Tercero y Segundo ms 3.739 807 GIPUZKOA
2010
Lehenengoa Primero GUZTIRA / TOTAL Urteak Aos >1995 Adina Edad <15 6 272 756 2.610 5.394 2.297 334 53 11.722
19 53 104 129 25 4
1 22 62 209 238 42 1
1990-1994 16-20 1985-1989 21-25 1980-1984 26-30 1975-1979 31-35 1970-1974 36-40 1965-1969 41-45 <1964 >46
Iturria / Fuente: EUSTAT. Jaiotzen Estatistika / Estadstica de Nacimientos. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
10
2012
3.3
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
17.718 18.210 19.346 19.681 19.792 20.143 20.681 21.401 21.023 21.246
3.4
Bizirik jaioak, amaren egoera zibilaren arabera. Nacidos vivos, segn el estado civil de la madre.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Ezkondua Casada Ezkongabea No casada 2.875 3.272 3.830 4.312 4.577 4.958 5.568 6.474 6.531 6.934 ARABA LAVA Ezkondua Casada 2.037 1.980 2.168 2.160 2.122 2.167 2.201 2.219 2.185 2.251 Ezkongabea No casada 399 511 526 649 670 751 826 990 1.039 1.095 BIZKAIA Ezkondua Casada 7.550 7.716 7.892 7.734 7.796 7.560 7.496 7.541 7.226 7.075 Ezkongabea No casada 1.490 1.656 1.914 2.262 2.326 2.527 2.920 3.320 3.314 3.523 GIPUZKOA Ezkondua Casada 5.185 5.165 5.377 5.388 5.220 5.358 5.331 5.081 4.986 4.899 Ezkongabea No casada 986 1.105 1.390 1.401 1.581 1.680 1.822 2.164 2.178 2.316
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
14.772 14.861 15.437 15.282 15.138 15.085 15.028 14.481 14.397 14.225
3.5
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Bizirik jaioak, amaren adin betearen arabera. Nacidos vivos, segn la edad cumplida de la madre.
ADINA / EDAD GUZTIRA TOTAL 17.647 18.133 19.267 19.594 19.715 20.043 20.596 21.315 20.928 21.159 <15 7 7 11 5 8 12 10 14 11 6 16-20 213 266 257 259 284 305 346 387 337 325 21-25 868 899 940 996 924 1.016 1.172 1.235 1.217 1.127 26-30 4.243 4.247 4.257 4.285 4.206 4.206 4.147 4.056 3.821 3.714 31-35 8.129 8.281 8.874 9.022 9.028 9.108 9.318 9.433 9.457 9.268 36-40 3.785 3.998 4.407 4.490 4.649 4.687 4.854 5.326 5.348 5.787 41-45 387 422 505 519 596 683 720 829 702 854 >46 15 13 16 18 20 26 29 35 35 78
2012
11
BIZTANLERIA POBLACIN
01
3.6
Bizirik jaioen eta jaiotza-tasen bilakaera. Evolucin nacidos vivos y tasas de natalidad.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Jaioak Nacidos Tasa O /OO
7,8 7,7 7,7 7,5 7,2 7,2 7,6 7,8 7,7 8,1 8,4 8,5 8,7 9,2 9,3 9,3 9,4 9,6 9,9 9,7 9,7
BIZKAIA
GIPUZKOA
Tasa O /OO
8,4 8,3 8,0 8,0 7,2 7,4 8,0 7,9 7,9 8,2 8,7 8,5 8,6 9,2 9,5 9,3 9,6 9,8 10,3 10,2 10,4
Jaioak Nacidos
8.724 8.557 8.587 8.203 7.991 7.879 8.148 8.333 8.216 8.599 8.818 9.040 9.372 9.806 9.996 10.122 10.087 10.416 10.861 10.540 10.598
Tasa O /OO
7,5 7,4 7,5 7,1 6,9 6,8 7,1 7,3 7,3 7,7 7,9 8,1 8,4 8,8 8,9 9,0 8,9 9,1 9,5 9,2 9,1
Jaioak Nacidos
5.347 5.395 5.442 5.359 5.269 5.361 5.590 5.766 5.648 5.867 6.011 6.171 6.270 6.767 6.789 6.801 7.038 7.153 7.245 7.164 7.215
Jaioak Nacidos
401.425 395.989 396.747 385.768 370.148 363.469 358.879 369.035 365.193
Tasa O /OO
10,3 10,2 10,2 9,9 9,5 9,3 9,2 9.4 9,3
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 (a)
16.361 16.228 16.250 15.801 15.248 15.322 15.987 16.325 16.113 16.787 17.316 17.647 18.133 19.267 19.594 19.715 20.043 20.596 21.315 20.928 21.159
380.130
397.632 406.380 418.846 441.881 454.591 466.371 482.957 491.183 519.779 494.997 486.575
9,6
10,0 10,0 10,1 10,5 10,7 10,8 10,9 10,9 11,4 10,7 10,5
(a) Behin-behineko tasak / Tasas provisionales. Iturria / Fuente: EUSTAT. Jaiotzen Estatistika / Estadstica de Nacimientos. INE. Movimiento Natural de la Poblacin.
BIZTANLERIA POBLACIN
2 GRAFIKOA / GRFICO
JAIOTZA-TASAREN BILAKAERA 1.000 BIZTANLEKO EVOLUCIN DE LA TASA DE NATALIDAD POR 1.000 HAB.
01
12
2012
4 4.1
EZKONTZAK MATRIMONIOS
Ezkontzak, ezkontza-motari jarraiki, ezkontza-tokiaren eta egoitza-lekuaren arabera. Matrimonios por la forma de celebracin, segn el lugar de celebracin y el de residencia.
EZKONTZA-TOKIA LUGAR DE CELEBRACIN Euskal AE C. A. de Euskadi Euskal AEtik kanpo Fuera C.A. de Euskadi 827 427 396 4 Euskal AE C. A. de Euskadi 8.377 2.957 5.404 16 EGOITZA-LEKUA LUGAR DE RESIDENCIA
2010
GUZTIRA / TOTAL Katolikoa / Catlico Zibila / Civil Beste erlijio bat / Otra religin
4.2
Senargaiak, jaioturteari eta adinari jarraiki, egoera zibilaren arabera. Esposos por ao de nacimiento y edad, segn el estado civil.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Ezkongabea Soltero DiborAlarguna tziatua Viudo Divorciado 55 841 Ezkongabea Soltero 1.120 ARABA LAVA DiborAlarguna tziatua Viudo Divorciado 8 135 Ezkongabea Soltero 3.879 BIZKAIA DiborAlarguna tziatua Viudo Divorciado 29 433 Ezkongabea Soltero 2.579 GIPUZKOA
2010
GUZTIRA / TOTAL Urteak Aos >1995 1990-1994 1985-1989 1980-1984 1975-1979 1970-1974 1965-1969 1960-1964 1955-1959 1950-1954 <1949 Adina Edad <15 16-20 21-25 26-30 31-35 36-40 41-45 46-50 51-55 56-60 >61
7.578
3 2 3 4 2 15 26
1 1 2 4
1 4 14 20 32 30 16 10 8
2 1 2 2 1 8 13
2 9 42 58 101 79 76 36 30
1 1 1 1 5 9
1 6 20 50 58 46 43 29 20
Oharra: ez dira ezkontza homosexualak kontuan hartu / Nota: No incluye los matrimonios homosexuales Iturria / Fuente: EUSTAT. Ezkontzen Estatistika / Estadstica de Matrimonios.
4.3
Emaztegaiak, jaioturteari eta adinari jarraiki, egoera zibilaren arabera. Esposas por ao de nacimiento y edad, segn el estado civil.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Ezkongabea Soltera DiborAlarguna tziatua Viuda Divorciada 34 769 Ezkongabea Soltera 1.149 ARABA LAVA DiborAlarguna tziatua Viuda Divorciada 2 115 Ezkongabea Soltera 3.928 BIZKAIA DiborAlarguna tziatua Viuda Divorciada 18 404 Ezkongabea Soltera 2.583 GIPUZKOA
2010
GUZTIRA / TOTAL Urteak Aos >1995 1990-1994 1985-1989 1980-1984 1975-1979 1970-1974 1965-1969 1960-1964 1955-1959 1950-1954 <1949 Adina Edad <15 16-20 21-25 26-30 31-35 36-40 41-45 46-50 51-55 56-60 >61
7.660
1 3 5 4 6 3 5 7
1 1 -
1 5 18 34 17 21 8 5 6
1 3 2 2 4 1 2 3
9 19 74 91 77 59 42 20 13
2 2 1 2 3 4
1 13 36 67 48 40 28 15 2
Oharra: ez dira ezkontza homosexualak kontuan hartu / Nota: No incluye los matrimonios homosexuales Iturria / Fuente: EUSTAT. Ezkontzen Estatistika / Estadstica de Matrimonios.
2012
13
BIZTANLERIA POBLACIN
01
4.4
Ezkontzen bilakaera, bizilekuaren eta ezkontza-motaren arabera. Evolucin de los matrimonios, segn la residencia y la forma de celebracin.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kanonikoak Guztira CanniTotal cos ARABA LAVA Kanonikoak Guztira CanniTotal cos 1.290 1.410 1.451 1.381 1.280 1.270 1.220 1.237 1.211 1.263 869 910 837 768 714 640 600 568 510 510 BIZKAIA Kanonikoak Guztira CanniTotal cos 5.223 5.164 5.176 5.183 5.000 4.769 4.773 4.777 4.315 4.292 3.541 3.389 3.335 3.084 2.829 2.446 2.306 2.160 1.826 1.532 GIPUZKOA Kanonikoak Guztira CanniTotal cos 3.336 3.446 3.503 3.481 3.295 3.188 3.103 3.086 2.993 2.822 2.179 2.151 2.066 1.887 1.719 1.596 1.494 1.323 1.095 931 EUSKAL AE-TIK KANPO FUERA C.A. DE EUSKADI Kanonikoak Guztira CanniTotal cos 743 845 762 740 626 551 517 610 584 556 576 629 598 542 414 382 300 331 337 250
Zibilak Civiles 3.427 3.786 3.892 4.306 4.313 4.545 4.696 5.049 5.088 5.404
Zibilak Civiles 421 500 614 613 566 630 620 669 701 753
Zibilak Civiles 1.682 1.775 1.841 2.099 2.171 2.323 2.467 2.617 2.489 2.760
Zibilak Civiles 1.157 1.295 1.437 1.594 1.576 1.592 1.609 1.763 1.898 1.891
Zibilak Civiles 167 216 164 198 212 169 217 279 247 306
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
10.592 10.865 10.130 10.045 9.575 9.227 9.096 9.100 8.519 8.377
7.165 7.079 6.238 5.739 5.262 4.682 4.400 4.051 3.431 2.973
01
BIZTANLERIA POBLACIN
4.5
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
10.011 10.258 10.347 10.238 9.752 9.371 9.203 9.233 8.638 8.474
14
2012
4.6
Ezkongaiak, sexuka, adin betearen arabera. Contrayentes por sexo, segn la edad cumplida.
ADINA / EDAD <14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 >60
SENARGAIAK / ESPOSOS 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 EMAZTEGAIAK / ESPOSAS 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2 1 1 51 43 36 51 56 34 45 32 30 21 1.057 893 812 760 661 577 508 384 353 305 5.426 4.821 4.836 4.705 4.343 3.939 3.508 3.065 2.488 2.234 2.884 2.981 3.095 3.202 3.321 3.400 3.234 3.479 3.417 3.326 886 862 903 1.013 1.070 1.020 1.184 1.272 1.213 1.393 291 300 342 350 437 419 465 507 508 559 121 118 151 169 207 223 204 276 312 308 66 71 75 68 99 102 129 133 159 184 29 27 41 36 47 38 48 56 78 77 2 29 36 41 34 32 29 39 55 56 21 7 12 15 12 7 10 3 7 4 310 298 318 273 207 216 185 155 170 137 3.426 3.300 3.208 2.900 2.597 2.333 2.061 1.850 1.447 1.320 3.900 4.037 4.061 4.146 4.046 3.800 3.738 3.845 3.580 3.364 1.390 1.494 1.609 1.652 1.561 1.607 1.726 1.817 1.770 1.880 492 549 574 602 640 687 707 744 739 804 209 273 278 299 306 320 359 347 397 428 124 147 114 179 181 187 182 212 234 263 67 74 81 96 89 110 128 145 149 138 72 79 92 76 113 104 107 115 145 136
Oharra / Nota: ez dira ezkontza homosexualak kontuan hartu / no incluye los matrimonios homosexuales Iturria / Fuente: EUSTAT. Ezkontzen Estatistika / Estadstica de Matrimonios.
4.7
Ezkontzak Matrimonios 5.229 5.340 5.634 5.173 5.040 4.966 4.920 5.048 5.364 5.223 5.589 5.223 5.164 5.176 5.183 5.000 4.769 4.773 4.777 4.315 4.292
Tasa 4,5 4,6 4,9 4,5 4,3 4,3 4,3 4,4 4,8 4,7 5,0 4,7 4,6 4,6 4,6 4,4 4,2 4,2 4,2 3,7 3,7
Ezkontzak Matrimonios 3.215 3.128 3.435 3.104 3.130 3.258 3.153 3.102 3.282 3.230 3.448 3.336 3.446 3.503 3.481 3.295 3.188 3.103 3.086 2.993 2.822
Tasa 4,7 4,6 5,1 4,6 4,6 4,8 4,7 4,6 4,9 4,8 5,2 5,0 5,1 5,2 5,1 4,8 4,6 4,5 4,4 4,3 4,0
Ezkontzak Matrimonios 220.533 218.121 217.512 201.463 199.731 200.688 194.084 196.499 207.041 208.129 216.451 206.254 211.522 212.300 216.149 208.146 203.453 200.447 194.022 174.062 167.247
Tasa 5,7 5,6 5,6 5,2 5,1 4,8 4,9 5,0 5,3 5,2 5,4 5,1 5,1 5,1 5,1 4,8 4,7 4,5 4,3 3,8 3,7
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 (a)
9.729 9.731 10.408 9.581 9.531 9.587 9.405 9.532 10.063 9.802 10.510 9.849 10.020 10.130 10.045 9.575 9.227 9.096 9.100 8.519 8.377
(a) Behin-behineko tasak / Tasas provisionales Iturriak / Fuentes: EUSTAT. Ezkontzen Estatistika / Estadstica de Matrimonios. INE. Movimiento Natural de la Poblacin.
2012
15
BIZTANLERIA POBLACIN
01
5 5.1
HERIOTZAK DEFUNCIONES
Heriotzak, jaioturteari eta adinari jarraiki, sexuaren arabera. Defunciones por ao de nacimiento y edad, segn el sexo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total Gizonezkoak Hombres 10.045 Emakumezkoak Mujeres 9.312 Guztira Total 2.430 ARABA LAVA Gizonezkoak Hombres 1.278 Emakumezkoak Mujeres 1.152 Guztira Total 10.797 BIZKAIA Gizonezkoak Hombres 5.636 Emakumezkoak Mujeres 5.161 GIPUZKOA Gizonezkoak Hombres 3.131
2010
GUZTIRA / TOTAL Urteak Aos 2010 2005-2009 2000-2004 1995-1999 1990-1994 1985-1989 1980-1984 1975-1979 1970-1974 1965-1969 1960-1964 1955-1959 1950-1954 1945-1949 1940-1944 Adina Edad 0 1-5 6-10 11-15 16-20 21-25 26-30 31-35 36-40 41-45 46-50 51-55 56-60 61-65 66-70 71-75 76-80 81-85 86-90 91-95 >101
19.357
52 23 7 6 21 40 37 79 123 230 381 560 698 982 1.068 1.559 2.755 3.642 3.792 2.264 918 120
25 10 4 3 13 33 26 54 76 152 249 368 482 730 742 1.033 1.745 1.927 1.549 621 185 18
27 13 3 3 8 7 11 25 47 78 132 192 216 252 326 526 1.010 1.715 2.243 1.643 733 102
35 9 4 2 11 25 21 48 62 119 217 319 411 540 607 853 1.597 2.083 2.081 1.239 450 64
17 5 3 1 9 20 14 33 39 75 144 212 284 404 414 564 984 1.107 861 355 83 8
18 4 1 1 2 5 7 15 23 44 73 107 127 136 193 289 613 976 1.220 884 367 56
12 8 2 1 9 12 12 17 47 86 125 176 206 305 319 498 829 1.148 1.225 731 319 43
BIZTANLERIA POBLACIN
1910-1914 96-100
01
5.2
Suizidioak, adin-taldeei jarraiki, sexuaren arabera. Suicidios por grupos de edad, segn el sexo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total Gizonezkoak Hombres 106 1 6 23 19 13 17 17 10 Emakumezkoak Mujeres 25 2 9 4 5 2 2 1 Guztira Total 28 1 4 7 7 4 3 2 ARABA LAVA Gizonezkoak Hombres 24 1 4 6 6 2 3 2 Emakumezkoak Mujeres 4 1 1 2 Guztira Total 62 3 12 15 6 10 8 7 1 BIZKAIA Gizonezkoak Hombres 47 3 11 8 5 8 7 5 Emakumezkoak Mujeres 15 1 7 1 2 1 2 1 GIPUZKOA Gizonezkoak Hombres 35 1 2 8 5 2 7 7 3 -
2010
Guztira Total 41 1 2 9 6 4 8 8 3 -
Emakumezkoak Mujeres 6 1 1 2 1 1 -
GUZTIRA / TOTAL <19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 80-89 >90
131 1 6 25 28 17 22 19 12 1
Iturria / Fuente: EUSTAT. Heriotzen Estatistika / Estadstica de Defunciones. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA ANUARIO ESTADSTICO VASCO
16
2012
5.3
Guztira Total 5.860 6.023 6.264 6.021 6.116 5.899 6.200 6.268 6.265 6.130
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
18.087 18.619 19.305 18.684 19.425 18.507 19.252 19.437 19.624 19.357
5.4
Urtebetetik beherakoen heriotzak, sexuaren arabera. Defunciones de menores de un ao, segn el sexo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total Gizonezkoak Hombres 36 33 33 38 36 29 47 32 39 28 Emakumezkoak Mujeres 24 28 29 41 21 37 41 30 25 27 Guztira Total 5 8 5 8 8 10 11 2 7 5 ARABA LAVA Gizonezkoak Hombres 5 4 4 4 4 7 6 3 4 Emakumezkoak Mujeres 4 1 4 4 3 5 2 4 1 Guztira Total 30 31 36 41 25 38 46 38 41 37 BIZKAIA Gizonezkoak Hombres 18 17 17 18 17 14 24 22 28 19 Emakumezkoak Mujeres 12 14 19 23 8 24 22 16 13 18 GIPUZKOA Gizonezkoak Hombres 13 12 12 16 15 8 17 10 8 5 Emakumezkoak Mujeres 12 10 9 14 9 10 14 12 8 8
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
60 61 62 79 57 66 88 62 64 55
25 22 21 30 24 18 31 22 16 13
5.5
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
2012
17
BIZTANLERIA POBLACIN
Guztira Total
01
5.6
BIZKAIA
GIPUZKOA
Tasa O /OO
6,9 7,0 6,6 6,8 6,9 7,2 7,4 7,2 7,4 8,0 7,7 7,8 7,6 8,1 7,7 8,4 7,5 7,8 7,7 7,9 7,6
Heriotzak Defunciones
9.387 9.320 9.274 9.393 9.301 9.829 10.012 9.764 10.071 10.110 10.214 10.008 10.430 10.684 10.388 10.811 10.361 10.638 10.755 10.865 10.797
Tasa O /OO
8,1 8,1 8,0 8,1 8,0 8,5 8,8 8,6 8,9 9,0 9,2 9,0 9,4 9,5 9,2 9,5 9,1 9,3 9,4 9,4 9,3
Heriotzak Defunciones
5.131 5.527 5.455 5.500 5.523 5.627 5.931 5.734 5.976 6.014 5.837 5.860 6.023 6.264 6.021 6.116 5.899 6.200 6.268 6.265 6.130
Heriotzak Defunciones
333.142 337.691 331.515 339.661 338.242 346.227 351.449 349.521 360.511 371.102 360.391 360.131 368.618 384.828 371.934 387.355 371.267 385.361 386.324 384.933 382.047
Tasa O /OO
8,6 8,7 8,5 8,8 8,6 8,8 8,9 8,9 9,1 9,4 9,0 8,8 8,9 9,2 8,7 8,9 8,4 8,6 8,5 8,3 8,3
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010(a)
16.404 16.766 16.557 16.799 16.757 17.504 18.031 17.535 18.151 18.396 18.242 18.087 18.619 19.305 18.684 19.425 18.507 19.252 19.437 19.624 19.357
(a) Behin-behineko tasak / Tasas provisionales Iturria / Fuente: EUSTAT. Heriotzen Estatistika / Estadstica de Defunciones. INE: Movimiento Natural de la Poblacin.
BIZTANLERIA POBLACIN
3 GRAFIKOA / GRFICO
01
18
2012
6 6.1
Migrazioak, jaioturteari eta adinari jarraiki, migrazio-motaren arabera. Migraciones por ao de nacimiento y edad, segn tipo de migracin.
KANPO-MIGRAZIOAK MIGRACIONES EXTERNAS Kanpo-migrazioaren saldoa BARNE-MIGRAZIOAK Saldo Migratorio MIGRACIONES Externo INTERNAS 13.028 47.544
2010
Inmigrazioa Inmigracin GUZTIRA / TOTAL Urteak Aos >2006 2005-2001 2000-1996 1995-1991 1990-1986 1985-1981 1980-1976 1975-1971 1970-1966 1965-1961 1960-1956 1955-1951 1950-1946 1945-1941 1940-1936 1935-1931 1930-1926 1925-1921 1920-1916 1915-1911 <1910 Adina Edad <4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 85-89 90-94 95-99 >100 1.548 1.830 1.294 1.868 3.871 5.500 5.507 3.947 2.715 1.731 1.170 814 640 486 338 344 312 210 85 22 2 34.234
849 824 581 618 1.697 3.209 3.432 2.547 1.722 1.179 869 736 792 689 415 395 301 243 84 19 5
699 1.006 713 1.250 2.174 2.291 2.075 1.400 993 552 301 78 -152 -203 -77 -51 11 -33 1 3 -3
2.948 2.301 1.281 1.741 3.339 7.082 8.544 6.401 4.109 2.584 1.879 1.357 1.090 676 406 524 514 491 212 56 9
5.517 5.902 3.276 3.263 5.933 13.791 16.510 12.166 8.137 5.750 4.144 2.705 2.029 1.456 966 994 983 790 349 104 19
4 GRAFIKOA / GRFICO MIGRAZIO-SALDOAREN BILAKAERA EUSKAL AE-N EVOLUCIN DEL SALDO MIGRATORIO EN LA C.A. DE EUSKADI
2012
19
BIZTANLERIA POBLACIN
01
6.2
Inmigrazioak, jatorrizko autonomia-erkidegoari jarraiki, helburuko lurralde historikoaren arabera. Inmigraciones por Comunidad Autnoma de procedencia, segn el Territorio Histrico de destino.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. / N.
o
2010
ARABA LAVA % 100 5,9 2,1 1,4 1,4 2,5 6,4 8,5 1,7 6,6 6,0 1,3 2,7 7,8 1,6 3,7 3,2 0,2 37,1 Kop. / N.
o
BIZKAIA
GIPUZKOA
% 100 5,9 1,9 1,1 1,5 2,1 1,9 13,6 1,9 7,4 6,6 1,3 2,0 7,3 1,9 3,5 7,6 0,3 32,3
Kop. / N.
% 100 5,7 1,8 1,5 1,4 2,5 10,3 7,9 1,7 6,0 6,0 1,0 2,7 7,9 1,6 1,8 1,9 0,2 38,2
Kop. / N.
% 100 6,2 2,9 1,5 1,5 2,6 1,9 6,0 1,7 7,3 5,4 1,8 3,2 8,0 1,4 7,7 2,3 0,2 38,5
GUZTIRA / TOTAL Andaluca Aragn Asturias Baleares Canarias Cantabria Castilla y Len Castilla-La Mancha Catalua Comunidad Valenciana Extremadura Galicia Madrid Murcia Nafarroa / Navarra Euskal AE / C.A. de Euskadi Rioja (La) Ceuta-Melilla Atzerria / Extranjero
34.234 2.012 720 489 486 839 2.200 2.923 585 2.265 2.048 440 913 2.664 549 1.252 1.084 70 12.695
6.922 410 130 75 102 146 130 939 131 514 457 91 139 505 131 239 527 18 2.238
18.409 1.047 332 283 254 461 1.897 1.451 306 1.104 1.111 192 491 1.451 293 324 349 30 7.033
8.903 555 258 131 130 232 173 533 148 647 480 157 283 708 125 689 208 22 3.424
6.3
BIZTANLERIA POBLACIN
Emigrazioak, helburuko autonomia-erkidegoari jarraiki, jatorrizko lurralde historikoaren arabera. Emigraciones por Comunidad Autnoma de destino, segn el Territorio Histrico de origen.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. / N.o % 100 5,9 1,9 1,8 1,7 2,8 11,8 13,1 1,7 7,4 5,2 2,9 4,4 11,2 1,1 6,4 4,8 0,2 15,8 ARABA LAVA Kop. / N.o 3.333 225 66 56 53 77 125 629 62 235 205 78 130 394 46 212 459 10 271 % 100 6,8 2,0 1,7 1,6 2,3 3,8 18,9 1,9 7,1 6,2 2,3 3,9 11,8 1,4 6,4 13,8 0,3 8,1 BIZKAIA GIPUZKOA
2010
Kop. / N.o 11.629 690 170 247 197 355 2.202 1.592 195 765 579 246 553 1.300 120 347 364 18 1.689
% 100 5,9 1,5 2,1 1,7 3,1 18,9 13,7 1,7 6,6 5,0 2,1 4,8 11,2 1,0 3,0 3,1 0,2 14,5
Kop. / N.o 6.244 337 169 78 107 164 167 561 93 571 314 286 255 688 57 789 202 13 1.393
% 100 5,4 2,7 1,2 1,7 2,6 2,7 9,0 1,5 9,1 5,0 4,6 4,1 11,0 0,9 12,6 3,2 0,2 22,3
GUZTIRA / TOTAL Andaluca Aragn Asturias Baleares Canarias Cantabria Castilla y Len Castilla-La Mancha Catalua Comunidad Valenciana Extremadura Galicia Madrid Murcia Nafarroa / Navarra Euskal AE / C.A. de Euskadi Rioja (La) Ceuta-Melilla Atzerria / Extranjero
21.206 1.252 405 381 357 596 2.494 2.782 350 1.571 1.098 610 938 2.382 223 1.348 1.025 41 3.353
01
6.4
Barne-migrazioak, jatorrizko lurralde historikoari jarraiki, helburuko lurralde historikoaren arabera. Migraciones internas por Territorio Histrico de origen, segn el Territorio Histrico de destino.
HELBURU DESTINO EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI JATORRI ORIGEN Kop. / N.o 47.544 3.986 29.334 14.224 % 100 8,4 61,7 29,9 ARABA LAVA Kop. / N.o 4.299 2.705 1.104 490 % 100 64,1 23,2 12,8 BIZKAIA GIPUZKOA
2010
Iturria / Fuente: EUSTAT. Migrazio Mugimenduen Estatistika / Estadstica de Movimientos Migratorios. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
20
2012
6.5
Migrazioak, jaiotako autonomia-erkidegoari jarraiki, motaren arabera. Migraciones por Comunidad Autnoma de nacimiento, segn clase.
KANPO-MIGRAZIOAREN SALDOA SALDO MIGRATORIO EXTERNO 13.028 311 76 80 29 90 98 -4 30 209 234 -120 0 226 52 132 -3.273 37 20 14.801
2010
INMIGRAZIOA INMIGRACIN GUZTIRA / TOTAL Andaluca Aragn Asturias Baleares Canarias Cantabria Castilla y Len Castilla-La Mancha Catalua Comunidad Valenciana Extremadura Galicia Madrid Murcia Nafarroa / Navarra Euskal AE / C.A. de Euskadi Rioja (La) Ceuta-Melilla Atzerria / Extranjero 34.234 848 199 261 65 168 511 1.642 192 526 426 357 649 664 110 493 5.721 312 46 21.044
EMIGRAZIOA EMIGRACIN 21.206 537 123 181 36 78 413 1.646 162 317 192 477 649 438 58 361 8.994 275 26 6.243
BARNE-MIGRAZIOAK MIGRACIONES INTERNAS 47.544 368 81 119 33 35 258 1.289 102 223 109 353 419 306 32 278 28.843 168 10 14.518
UDALERRI BARNEKO MIGRAZIOAK MIGRACIONES INTRAMUNICIPALES 94.784 911 190 242 67 105 504 3.009 239 411 279 1.049 843 608 71 637 56.213 477 35 28.894
6.6
Biztanleria eta biztanleriaren banaketa portzentuala, jaiotako lekuari jarraiki. Poblacin y distribucin porcentual de la poblacin por el lugar de nacimiento.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. / N.o % 100 8,6 38,1 24,5 20,6 8,1 ARABA LAVA Kop. / N.o 318.730 172.566 23.153 10.900 78.630 33.481 % 100 54,1 7,3 3,4 24,7 10,5 BIZKAIA
2011-I-1
GIPUZKOA
GUZTIRA / TOTAL Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa Estatuko besteak / Resto Estado Atzerria / Extranjero
2012
21
BIZTANLERIA POBLACIN
01
6.7
Migrazio-mugimenduen bilakaera, lurralde-eremuari jarraiki. Evolucin de los movimientos migratorios por mbito territorial.
HELBURUA DESTINO
JATORRIA ORIGEN 2003 Euskal AE / C.A. de Euskadi Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa Kanpotik Euskal AEra / De fuera de la C.A. de Euskadi 2004 Euskal AE / C.A. de Euskadi Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa Kanpotik Euskal AEra / De fuera de la C.A. de Euskadi 2005 Euskal AE / C.A. de Euskadi Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa Kanpotik Euskal AEra / De fuera de la C.A. de Euskadi 2006
Araba lava
Bizkaia
B
41.231 3.380 25.366 12.486 30.328
B
4.000 2.161 1.208 631 6.298
B
25.547 570 21.780 3.197 17.349
B
11.684 649 2.377 8.658 6.681 21.304 3.343 12.181 5.780
B
44.523 3.830 27.187 13.505 33.817
B
4.091 2.302 1.189 600 6.390
B
26.881 621 23.223 3.037 18.919
B
13.551 907 2.775 9.869 8.508 20.553 3.362 11.316 5.875
B BIZTANLERIA POBLACIN
Euskal AE / C.A. de Euskadi Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa Kanpotik Euskal AEra / De fuera de la C.A. de Euskadi 2007 Euskal AE / C.A. de Euskadi Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa Kanpotik Euskal AEra / De fuera de la C.A. de Euskadi 2008 Euskal AE / C.A. de Euskadi Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa Kanpotik Euskal AEra / De fuera de la C.A. de Euskadi 2009 Euskal AE / C.A. de Euskadi Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa Kanpotik Euskal AEra / De fuera de la C.A. de Euskadi 2010 Euskal AE / C.A. de Euskadi Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa Kanpotik Euskal AEra / De fuera de la C.A. de Euskadi 47.544 3.986 29.334 14.224 34.234 45.372 4.070 27.471 13.831 34.486 44.176 3.847 26.938 13.391 39.1901 44.978 3.961 27.434 13.583 41.361 46.318 3.932 28.596 13.790 37.147
B
4.385 2.525 1.248 611 7.030
B
28.091 581 24.533 2.977 20.754
B
13.842 826 2.815 10.202 9.363 22.689 3.759 12.733 6.197
B
4.133 2.733 948 452 7.857
B
27.323 907 25.461 955 22.081
B
13.522 321 1.025 12.176 11.423 23.669 3.633 12.872 7.164
01
B
3.994 2.546 1.011 437 7.761
B
26.957 940 25.013 1.004 20.810
B
13.225 361 914 11.950 10.619 22.389 3.554 12.037 6.798
B
4.217 2.701 977 539 6.760
B
27.461 972 25.487 1.002 18.936
B
13.694 397 1.007 12.290 8.790 21.232 3.237 11.532 6.463
B
4.299 2.705 1.104 490 6.922
B
29.116 877 27.159 1.080 18.409
B
14.129 404 1.071 12.654 8.903 21.206 3.333 11.629 6.244
22
2012
6.8
Atzerritar jatorriko biztanleak Euskal AEn jatorrizko eremu geografikoaren, sexuaren eta administrazio-egoeraren arabera. Poblacin de origen extranjero en la C.A. de Euskadi por rea geogrfica de origen, sexo y situacin administrativa.
Atzerritar biztanleak Poblacin extranjera Sexua (%) Sexo Administrazio-egoera (%) Situacin administrativa Bizileku-baimena (lan-baimenik ez) Permiso de residencia (no de trabajo)
2,1 1,1 5,2 7,8 6,3 8,3 6,0 5,5 2,8 5,1 4,8 6,2 7,8 5,1
2010
Kopurua Nmero GUZTIRA / TOTAL EBko mendebaldea / UE Occidental Errumania eta EBko ekialdeko gainerak. Rumana y otros UE Oriental Magreb Argentina, Txile, Uruguai Argentina, Chile, Uruguay Kolonbia, Ekuador, Peru Colombia, Ecuador, Per Bolibia / Bolivia Paraguai / Paraguay Brasil, Venezuela, Dominikar Errepublika Brasil, Venezuela, Repblica Dominicana Latinoamerikako gainerako herrialdeak Resto Amrica Latina Txina / China Senegal Afrikako gainerako herrialdeak Resto frica Munduko gainerako herrialdeak Resto del mundo
179.582 21.426 18.627 27.287 8.068 33.031 13.870 5.547 14.318 9.323 4.834 3.300 8.450 11.502
(%)
100,0 11,9 10,4 15,2 4,5 18,4 7,7 3,1 8,0 5,2 2,7 1,8 4,7 6,4
Gizonezkoa Hombre
48,4 57,2 48,6 59,2 48,6 43,5 41,7 39,1 36,3 27,1 52,7 78,2 53,2 51,6
Emakumezkoa Mujer
51,6 42,8 51,4 40,8 51,4 56,5 58,3 60,9 63,7 72,9 47,3 21,8 46,8 48,4
Irregularra Irregular
0,6 0,3 3,5 9,3 1,6 16,5 42,0 12,4 18,0 0,4 25,6 14,2 18,3 8,1
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. Euskal AEn bizi diren atzerriko etorkinen gaineko inkesta (AEI). Gobierno Vasco. Departamento de Empleo y Asuntos Sociales. Encuesta de poblacin inmigrante extranjera en la C.A. de Euskadi (EPIE).
6.9
Atzerritar jatorriko biztanleak Euskal AEn erroldatze-egoeraren eta jatorrizko eremu geografikoaren arabera. Poblacin de origen extranjero en la C.A. de Euskadi por situacin de empadronamiento y rea geogrfica de origen.
2010
Betidanik Desde siempre GUZTIRA / TOTAL EBko mendebaldea / UE Occidental Errumania eta EBko ekialdeko gainerak. Rumana y otros UE Oriental Magreb Argentina, Txile, Uruguai Argentina, Chile, Uruguay Kolonbia, Ekuador, Peru Colombia, Ecuador, Per Bolibia / Bolivia Paraguai / Paraguay Brasil, Venezuela, Dominikar Errepublika Brasil, Venezuela, Repblica Dominicana Latinoamerikako gainerako herrialdeak Resto Amrica Latina Txina / China Senegal Afrikako gainerako herrialdeak Resto frica Munduko gainerako herrialdeak Resto del mundo 8,4 17,7 5,3 17,5 2,6 3,4 1,5 0,4 4,9 2,6 12,4 7,8 17,1 6,9
>5 urte >5 aos 57,9 65,0 49,0 52,2 67,5 67,2 66,4 31,5 60,3 55,2 56,9 43,9 55,1 46,9
<5 urte <5 aos 33,3 17,1 44,9 29,8 28,7 29,3 31,8 67,7 34,3 41,5 30,7 48,3 27,8 46,2
Erroldatu gabe No empadronado 0,4 0,2 0,8 0,5 1,2 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 0,0 0,0 0,0 0,4
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. Euskal AEn bizi diren atzerriko etorkinen gaineko inkesta (AEI). Gobierno Vasco. Departamento de Empleo y Asuntos Sociales. Encuesta de poblacin inmigrante extranjera en la C.A. de Euskadi (EPIE).
2012
23
BIZTANLERIA POBLACIN
02
7 7.1
Milakotan En miles
Guztira Total 441,9 442,7 441,8 440,4 437,7 435,0 432,3 428,8 425,4 422,6 419,7 417,0 414,0 411,8 409,4
Emakumezkoak Mujeres 217,8 218,0 217,4 216,5 215,1 213,6 212,1 210,2 208,5 207,0 205,4 203,9 202,4 201,1 199,8
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
1.382,7 1.390,9 1.394,0 1.394,1 1.390,4 1.386,2 1.381,0 1.372,9 1.364,9 1.357,9 1.351,1 1.343,6 1.336,0 1.329,9 1.323,3
BIZTANLERIA POBLACIN
2020
5 GRAFIKOA / GRFICO EUSKAL AE-KO BIZTANLERIA PROIEKTATUAREN BILAKAERA, URTEEI JARRAIKI, ESZENARIOAREN ARABERA. EVOLUCIN DE LA POBLACIN PROYECTADA DE LA C.A. DE EUSKADI POR AO SEGN ESCENARIO.
01
01
Urtea / Ao 1995=100
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
24
2012
7.2
Biztanleria proiektatua urteka eta lurralde historikoka, eszenarioaren arabera. Poblacin proyectada por ao y Territorio Histrico segn el escenario.
LEHEN ESZENARIOA ESCENARIO UNO 2010 EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa 2020 EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa 2030 EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa 2040 EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa 2050
1.629.944 249.029 836.562 544.353 1.813.762 274.811 841.445 597.506 1.957.732 293.800 1.030.573 643.359 2.039.126 298.232 1.078.129 662.765
B
2.071.477 309.273 1.088.158 674.046
B
2.082.882 310.286 1.096.727 675.869
B
2.124.181 316.672 1.118.357 689.152
B
2.118.349 315.666 1.115.317 687.366
B
1.872.370 279.535 994.907 597.928 1.869.225 279.179 993.011 597.035
B
2.014.947 316.595 1.044.924 653.428
B
2.073.915 324.363 1.078.274 671.278
B
2.170.417 339.839 1.128.180 702.398
B
2.166.011 338.762 1.126.198 701.051
B
1.663.566 252.155 881.352 530.059 1.709.388 258.362 906.089 544.937
B
1.940.076 319.080 995.439 625.557
B
2.062.513 336.390 1.061.356 664.767
B
2.237.156 364.990 1.151.024 721.142
B
2.243.996 365.406 1.154.861 723.729
B
1.419.934 217.709 751.162 451.063 1.541.545 234.948 816.216 490.381
B
1.431.644 221.279 723.305 487.060
B
1.853.120 317.906 941.536 593.678
B
2.044.672 346.312 1.042.447 655.913
B
2.312.907 390.852 1.179.138 742.917
B
2.354.714 396.299 1.201.001 757.414
B
1.147.022 177.920 605.579 363.523 1.373.504 211.041 726.309 436.154
LEHEN eszenarioa: 2050. urtean, emakumeko 1,25 seme-alabako ugalkortasuna eta gizonezkoentzako 77,2 urteko eta emakumezkoentzako 86,0 urteko bizi-itxaropena iristea aurreikusten du, bai eta 2010. urtetik aurrera migrazioei itxitako biztanleria ere. Escenario UNO: supone alcanzar una fecundidad de 1,25 hijos por mujer y una esperanza de vida de 77,2 aos para los hombres y 86,0 aos para las mujeres en el ao 2050 as como poblacin cerrada a las migraciones desde el ao 2010. BIGARREN eszenarioa: 2050. urtean, emakumeko 1,07 seme-alabako ugalkortasuna eta gizonezkoentzako 77,2 urteko eta emakumezkoentzako 86,0 urteko bizi-itxaropena iristea aurreikusten du, bai eta migrazio-saldo positiboa aldi osoan ere. Escenario DOS: supone alcanzar una fecundidad de 1,07 hijos por mujer y una esperanza de vida de 77,2 aos para los hombres y 86,0 aos para las mujeres en el ao 2050 as como saldo migratorio positivo en el total del perodo. HIRUGARREN eszenarioa: 2050. urtean, emakumeko 1,07 seme-alabako ugalkortasuna eta gizonezkoentzako 89,6 urteko eta emakumezkoentzako 92,8 urteko bizi-itxaropena iristea aurreikusten du, bai eta migrazio-saldo positiboa aldi osoan ere. Escenario TRES: supone alcanzar una fecundidad de 1,07 hijos por mujer y una esperanza de vida de 89,6 aos para los hombres y 92,8 aos para las mujeres en el ao 2050 as como saldo migratorio positivo en el total del perodo. LAUGARREN eszenarioa: 2050. urtean, emakumeko 1,99 seme-alabako ugalkortasuna eta gizonezkoentzako 89,6 urteko eta emakumezkoentzako 92,8 urteko bizi-itxaropena iristea aurreikusten du, bai eta migrazio-saldo positiboa aldi osoan ere. Escenario CUATRO: supone alcanzar una fecundidad de 1,99 hijos por mujer y una esperanza de vida de 89,6 aos para los hombres y 92,8 aos para las mujeres en el ao 2050 as como saldo migratorio positivo en el total del perodo. BOSTGARREN eszenarioa: 2050. urtean, emakumeko 1,99 seme-alabako ugalkortasuna eta gizonezkoentzako 95,5 urteko eta emakumezkoentzako 99,9 urteko bizi-itxaropena iristea aurreikusten du, bai eta migrazio-saldo positiboa aldi osoan ere. Escenario CINCO: supone alcanzar una fecundidad de 1,99 hijos por mujer y una esperanza de vida de 95,5 aos para los hombres y 99,9 aos para las mujeres en el ao 2050 as como saldo migratorio positivo en el total del perodo. SEIGARREN eszenarioa: 2050. urtean, emakumeko 0,53 seme-alabako ugalkortasuna eta gizonezkoentzako 77,2 urteko eta emakumezkoentzako 86,0 urteko bizi-itxaropena iristea aurreikusten du, bai eta migrazio-saldo positiboa aldi osoan ere. Escenario SEIS: supone alcanzar una fecundidad de 0,53 hijos por mujer y una esperanza de vida de 77,2 aos para los hombres y 86,0 aos para las mujeres en el ao 2050 as como saldo migratorio positivo en el total del perodo. ZAZPIGARREN eszenarioa: 2050. urtean, emakumeko 0,53 seme-alabako ugalkortasuna eta gizonezkoentzako 95,5 urteko eta emakumezkoentzako 99,9 urteko bizi-itxaropena iristea aurreikusten du, bai eta 2010. urtetik aurrera migrazioei itxitako biztanleria ere. Escenario SIETE: supone alcanzar una fecundidad de 0,53 hijos por mujer as como una esperanza de vida de 95,5 aos para los hombres y 99,9 aos para las mujeres en el ao 2050 y poblacin cerrada a las migraciones desde el ao 2010. Iturria / Fuente: EUSTAT. Eszenario Demografikoak / Escenarios Demogrficos.
2012
25
BIZTANLERIA POBLACIN
02
8 8.1
Ugalkortasun-indize sintetikoa eta amatasuneko batez besteko adina. ndice sinttico de fecundidad y edad media a la maternidad.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI LERRUNAK / RANGOS (*) 1. lerruna O Rango 1.
1,05 25,40
2. lerruna O Rango 2.
0,84 28,60
3. lerruna O Rango 3.
0,78 33,00
ARABA LAVA
2,71 28,80
BIZKAIA
GIPUZKOA
1975-76 Indize sintetikoa / ndice sinttico Batez besteko adina / Edad media 1980-81 Indize sintetikoa / ndice sinttico Batez besteko adina / Edad media 1985-86 Indize sintetikoa / ndice sinttico Batez besteko adina / Edad media 1990-91 Indize sintetikoa / ndice sinttico Batez besteko adina / Edad media 1995-96 Indize sintetikoa / ndice sinttico Batez besteko adina / Edad media 2000-01 Indize sintetikoa / ndice sinttico Batez besteko adina / Edad media 2005-06 Indize sintetikoa / ndice sinttico Batez besteko adina / Edad media
2,67 28,60
2,70 28,50
2,60 28,70
B
1,81 28,60
B
0,82 25,90
B
0,61 29,20
B
0,39 33,30
B
1,90 28,40
B
1,87 28,50 1,76 28,70
B
1,24 29,10
B
0,60 26,90
B
0,46 30,00
B
0,19 34,10
B
1,39 28,80
B
1,24 29,10 1,20 29,30
B
0,97 30,00
B
0,51 28,40
B
0,38 31,20
B
0,08 34,20
B
1,01 29,70
B
0,93 29,90 1,03 30,20
B
0,92 31,30
B
0,52 30,10
B
0,33 32,50
B
0,06 34,60
B
0,93 31,10
B
0,86 31,30 1,01 31,40
B
1,03 32,20
B
0,60 31,00
B
0,38 33,60
B
0,06 34,80
B
1,05 32,00
B
0,98 32,20 1,12 32,20
B
1,20 32,40
B
0,70 31,10
B
0,42 34,00
B
0,08 34,90
B
1,18 31,90
B
1,14 32,50 1,30 32,40
BIZTANLERIA POBLACIN
(*) Lerruna: seme-alaben jaiotza ordena. 3. lerrunak hirugarren eta hurrengo seme-alabak hartzen ditu. o Rango: orden de nacimiento de los hijos. El rango 3. , incluye los nacidos en tercer lugar y posteriores. Iturria / Fuente: EUSTAT. Demografi Adierazleak / Indicadores Demogrficos.
8.2
01
Ezkontza-indize sintetikoa eta ezkongaien batez besteko adina, sexuaren arabera. ndice sinttico de nupcialidad y edad media a la nupcialidad, segn el sexo.
GIZONEZKOAK / HOMBRES Euskal AE C.A. de Euskadi Euskal AE C.A. de Euskadi
93,3 24,2
EMAKUMEZKOAK / MUJERES
01
Araba lava
90,7 24,0
Araba lava
94,3 26,6
Bizkaia
Gipuzkoa
Bizkaia
Gipuzkoa
1975-76 Indize sintetikoa / ndice sinttico Batez besteko adina / Edad media 1980-81 Indize sintetikoa / ndice sinttico Batez besteko adina / Edad media 1985-86 Indize sintetikoa / ndice sinttico Batez besteko adina / Edad media 1990-91 Indize sintetikoa / ndice sinttico Batez besteko adina / Edad media 1995-96 Indize sintetikoa / ndice sinttico Batez besteko adina / Edad media 2000-01 Indize sintetikoa / ndice sinttico Batez besteko adina / Edad media 2005-06 Indize sintetikoa / ndice sinttico Batez besteko adina / Edad media
99,7 26,7
102,5 26,6
97,2 26,8
94,0 24,2
93,0 24,3
B
66,9 26,6
B
74,5 26,9
B
72,9 26,4
B
54,3 26,9
B
64,1 24,3
B
71,6 24,0
B
68,3 24,3 54,0 24,6
B
52,7 28,6
B
56,3 27,9
B
54,5 28,4
B
49,6 28,7
B
51,6 25,0
B
54,5 24,4
B
53,0 25,9 48,1 25,4
B
54,4 29,4
B
55,0 29,0
B
53,5 29,3
B
55,8 27,1
B
56,1 27,0
B
52,9 26,6
B
55,5 26,9 58,5 27,1
B
52,5 30,8
B
53,6 30,4
B
50,0 31,0
B
56,2 30,8
B
60,1 28,8
B
51,7 28,5
B
60,9 28,9 62,4 28,8
B
56,1 31,8
B
55,1 31,8
B
55,5 31,8
B
57,6 31,9
B
59,5 29,6
B
59,7 29,6
B
58,6 29,6 60,9 29,7
B
53,8 33,8
B
48,0 33,8
B
53,1 33,9
B
57,6 33,8
B
58,5 30,8
B
53,9 30,7
B
57,3 30,8 63,0 30,8
Iturria / Fuente: EUSTAT. Demografi Adierazleak / Indicadores Demogrficos. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
26
2012
8.3
Bizi-itxaropena jaiotzerakoan, sexuari eta arrazoiari jarraiki. Esperanza de vida al nacimiento por sexo y causa.
ARRAZOIAK / CAUSAS EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kanpo-arrazoiZirkulaziorik gabe -istripurik gabe Sin causas exSin accidentes ternas de trfico Tumorerik gabe Sin tumores
ARABA LAVA
BIZKAIA
GIPUZKOA
1975-76 Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres 1980-81 Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres 1985-86 Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres 1990-91 Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres 1995-96 Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres 2000-01 Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres 2005-06 Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres
69,6 76,9
71,1 77,1
70,1 76,8
72,4 78,9
69,5 77,2
69,3 76,7
69,7 76,1
B
71,0 78,5
B
72,4 79,1
B
71,5 78,8
B
74,1 80,8
B
72,8 79,2
B
70,0 78,2 71,9 78,9
B
72,4 79,7
B
73,7 80,2
B
72,9 79,9
B
76,2 82,4
B
74,8 80,8
B
72,0 79,2 72,2 80,0
B
72,8 81,5
B
74,5 82,1
B
73,5 81,6
B
77,2 83,8
B
74,0 81,9
B
72,6 80,7 72,6 81,3
B
74,2 82,4
B
75,7 83,3
B
71,8 82,9
B
79,0 85,4
B
75,5 83,6
B
74,0 82,7 74,9 82,8
B
76,4 83,7
B
77,6 84,2
B
76,9 83,9
B
81,1 86,8
B
77,2 83,8
B
76,2 83,5 76,6 84,1
B
77,2 84,3
B
78,4 84,6
B
77,5 84,4
B
81,4 87,9
B
77,8 85,0
B
77,2 84,2 77,6 84,6
2006
GIZONEZKOAK / HOMBRES Ezkongabe ez direnen proportzioa Proporcin de no solteros 1965-1961 1960-1956 1955-1951 1950-1946 1945-1941 1940-1936 1935-1931 1930-1926 1925-1921 1920-1916
Iturria / Fuente: EUSTAT. Demografi Inkesta / Encuesta Demogrfica.
736,62 864,31 887,85 907,65 916,34 918,77 920,60 923,53 925,55 932,08
8.5
40 urte eta gehiagoko emakumeak, belaunaldika, azken ondorengotzaren (), seme-alabak jaiotzakoan zuten batez besteko adinaren eta jaiotza-lerrunaren arabera. Mujeres de 40 y ms aos por generacin, segn la descendencia final (), la edad media al nacimiento de los hijos y el rango de nacimiento.
GUZTIRA TOTAL
Azken ume-kopurua Descendencia final Batez b. adina Edad media
2006
LEHENENGOA PRIMERO
Azken ume-kopurua Descendencia final Batez b. adina Edad media
BIGARRENA SEGUNDO
Batez b. Azken ume-kopurua Descendencia final adina Edad media
HIRUGARRENA TERCERO
Batez b. Azken ume-kopurua Descendencia final adina Edad media
1965-1961 1960-1956 1955-1951 1950-1946 1945-1941 1940-1936 1935-1931 1930-1926 1925-1921 1920-1916
1.315,30 1.566,60 1.845,41 2.204,08 2.419,02 2.673,07 2.637,63 2.568,47 2.566,52 2.512,67
29,23 27,76 27,14 27,61 28,31 29,27 30,32 30,87 31,28 31,29
754,83 839,22 875,97 903,48 905,45 916,84 888,06 849,58 817,26 796,39
27,87 26,17 25,37 25,41 25,79 26,20 27,21 27,63 27,82 27,73
468,72 581,25 682,99 779,79 788,04 822,05 781,69 730,86 689,78 656,00
31,02 29,43 28,21 28,20 28,40 28,97 29,95 30,30 30,41 30,34
74,54 106,63 204,24 344,50 425,32 497,59 478,89 462,69 452,02 435,97
31,30 29,89 29,40 30,11 30,56 31,44 32,25 32,49 32,86 32,59
17,21 39,49 82,21 176,31 300,21 436,59 489,00 525,34 607,46 624,31
31,19 31,30 31,34 31,70 32,53 33,82 34,68 35,46 35,74 35,94
2012
27
BIZTANLERIA POBLACIN
8.4
40 urte eta gehiagoko biztanleria, belaunaldika, sexuari, ezkongabeen kopuruari () eta lehen aldiz ezkontzerakoan zuten batez besteko adinari jarraiki. Poblacin de 40 y ms aos por generacin segn el sexo, la proporcin de no solteros () y la edad media al primer matrimonio.
02
37
1.2.
38
1.3.
39
1.4.
40 41
1.5.
1.6.
42 43 43
ECONOMA
1.8.
1.9.
44
2.2.
46
48
3.2.
50
3.3.
52
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
29
EKONOMIA ECONOMA
EKONOMIA
42
1.7.
... / ...
3.4. Administrazio-organismo autonomoen aurrekontuak: gastuak. Presupuestos de los organismos autnomos administrativos: gastos. Arabako aurrekontu orokorrak: sarreren aurrekontua. Presupuestos generales de lava: presupuesto de ingresos. Arabako aurrekontu orokorrak: gastuak egituraka. Presupuestos generales de lava: gastos por estructuras. Bizkaiko aurrekontu orokorrak: sarreren aurrekontua. Presupuestos generales de Bizkaia: presupuesto de ingresos. Bizkaiko aurrekontu orokorrak: gastuen aurrekontu organiko-ekonomikoa. Presupuestos generales de Bizkaia: presupuesto de gastos orgnico-econmico. Gipuzkoako aurrekontu orokorrak: sarreren aurrekontua. Presupuestos generales de Gipuzkoa: presupuesto de ingresos.
3.5.
68 68 69
54
4.3.
3.6.
55
4.4.
3.7.
69
56
3.8.
57
3.9.
58
3.10. Gipuzkoako aurrekontu orokorrak: gastuen aurrekontu organiko-ekonomikoa. Presupuestos generales de Gipuzkoa: presupuesto de gastos orgnico-econmico.
EKONOMIA ECONOMA
58
3.11. Eusko Jaurlaritzaren eta Foru Aldundien laburpen bateratua. Resumen consolidado del Gobierno Vasco y Diputaciones Forales. 3.12. Administrazio autonomoaren laburpen bateratua. Resumen consolidado de la Administracin Autnoma. 3.13. PFEZ. Likidazio-oinarri eta zamatutako kuoten banaketa errenta-mailen arabera. Araba. I.R.P.F. Distribucin de bases liquidables y cuotas gravadas segn niveles de renta. lava. 3.14. PFEZ. Likidazio-oinarri eta zamatutako kuoten banaketa errenta-mailen arabera. Bizkaia. I.R.P.F. Distribucin de bases liquidables y cuotas gravadas segn niveles de renta. Bizkaia. 3.15. PFEZ. Likidazio-oinarri eta zamatutako kuoten banaketa errenta-mailen arabera. Gipuzkoa. I.R.P.F. Distribucin de bases liquidables y cuotas gravadas segn niveles de renta. Gipuzkoa. 3.16. PFEZ. Aitorpen bateratua. I.R.P.F. Declaracin consolidada. 3.17. Zerga itunduen diru-bilketa likidoa. Recaudacin lquida de tributos concertados. 3.18. Eusko Jaurlaritzaren aurrekontuetan sartutako langileak. Plantilla presupuestada del Gobierno Vasco. 3.19. Herri-administrazioko langileak. Personal de la Administracin Pblica
59
60
02
62
63
64 65 66 67 67
30
2012
CONCEPTOS
Saldo exterior Diferencia entre las Exportaciones y las Importaciones de bienes y servicios. Balanza de bienes y servicios Importacin de bienes Comprende todos los bienes (nuevos o usados) que, a ttulo oneroso o gratuito, entran de forma definitiva en el territorio econmico del pas procedente del resto del mundo. Importacin de servicios Comprende todos los servicios (transporte, seguro y otros) suministrados por las unidades no residentes a unidades residentes. Exportacin de bienes Comprende todos los bienes (nacionales o nacionalizados, nuevos o usados) que, a ttulo oneroso o gratuito, salen definitivamente del territorio econmico del pas con destino al resto del mundo. Exportacin de servicios Comprende todos los servicios (transporte, seguro y otros) suministrados por las unidades residentes a las no residentes.
KONTZEPTUAK
Kanpo-saldoa Ondasun eta zerbitzuen esportazioen eta inportazioen arteko aldea. Ondasunen eta zerbitzuen balantza Ondasunen inportazioak Gainerako mundutik herrialdeko (edo lurraldeko, lurraldea denean) eremu ekonomikora kostubidez edo dohainik behin-betiko sartzen diren ondasun guztiak (berriak edo erabiliak) hartzen ditu bere barnean. Zerbitzuen inportazioak Unitate ez-egoiliarrek unitate egoiliarrei hornitutako zerbitzu guztiak (garraioa, asegurua eta bestelakoak) hartzen ditu bere barnean. Ondasunen esportazioak Herrialdeko eremu ekonomikotik gainerako mundura bereizita zuzenduta kostubidez edo dohainik behin betiko irteten diren ondasun guztiak (nazionalak edo nazionalizatuak, berriak edo erabiliak) hartzen ditu bere barnean. Zerbitzuen esportazioak Unitate egoiliarrek ez-egoiliarrei hornitutako zerbitzu guztiak (garraioa, asegurua eta bestelakoak) hartzen ditu bere barnean.
Formacin bruta de capital fijo Est constituida por los bienes duraderos nuevos de cierto valor destinados a fines no militares que son adquiridos (o producidos por cuenta propia) por las unidades de produccin residentes con el fin de utilizarlos durante ms de un ao en sus procesos de produccin. Forma tambin parte de la formacin bruta de capital fijo el valor de los servicios incorporados a los bienes de capital fijo.
Produkzio-unitate egoiliarrek beren produkzio-prozesuetan erabiltzeko xedearekin erosiak (edo beren kontura produzituak) izan diren helburu ez-militarretara bideraturiko nolabaiteko balioa duten ondasun iraunkor berriez eratuta dago. Kapital finkoaren eraketa gordinaren parte egiten du baita kapital finkoko ondasunei gehitutako zerbitzuen balioak ere.
Precios corrientes La acepcin precios corrientes significa que la valoracin monetaria est representada por pesetas del ao en curso.
Uneko prezioak Uneko prezioak direla adierazten du diruaren balorazioa aurtengo pezetetan eginda dagoela.
02
Variacin de existencias Se considera como una inversin forzosa y recoge la variacin de bienes terminados en manos de las unidades de produccin y el valor de los trabajos en curso de fabricacin, as como la variacin de materias primas.
Izakinen aldakuntza Nahitaezko inbertsio gisa kontsideratzen da, eta produkzio-unitateen eskuetan bukatutako ondasunen aldakuntza eta fabrikazio bidean dauden lanen balioa eta lehengaien aldakuntza jasotzen ditu.
VAB a precios de mercado Representa el valor nuevo creado en el proceso productivo durante el perodo considerado. Corresponde a la diferencia entre la Produccin a precios de salida de fbrica y los Inputs intermedios. Equivale, por lo tanto, a la suma del Excedente Bruto de Explotacin y los Impuestos Ligados a la Produccin, y descontndose las Subvenciones de Explotacin. Si al Valor Aadido Bruto a precios de salida de fbrica para el total de la economa se le aade el IVA que grava los productos y los Impuestos ligados a la Importacin, se obtiene el Producto Interior Bruto a precios de mercado.
BEGa merkatu-preziotan Aztergai den aldian produkzio-prozesuan sortutako balio berria irudikatzen du. Produkzioaren (fabrikatiko irteerako preziotan) eta bitarteko inputen arteko aldeari dagokio. Beraz, ustiapeneko soberakin gordinaren eta produkzioari loturiko zergen baturari dagokio, betiere ustiapeneko diru-laguntzak kenduz. Ekonomiaren guztizkoaren Balio Erantsi Gordinari (fabrikatiko irteerako preziotan) produktuak zergapetzen dituen BEZa eta inportazioari lotutako zergak gehitzen bazaizkie, merkatu-preziotako Barne-Produktu Gordina lortzen da.
Esquema de una Tabla Input-Output (TIO) Una Tabla Input-Output es siempre un instrumento contable y, en la medida que su elaboracin cumple los supuestos exigidos por el modelo Input-Output, es la base estadstica de dicho modelo.
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
Input-Output Taula baten eskema (IOT) Input-Output Taula bat kontabilitateko tresna bat da beti eta, bere osaketak Input-Output ereduak galdatutako baldintzekin betetzen duen neurrian, eredu horren oinarri estatistikoa izango da.
2012
31
Su elaboracin consiste en agrupar unidades de produccin, de acuerdo con clasificaciones de actividades econmicas ya establecidas, en ramas de produccin que procuran determinados tipos de mercancas o servicios. Establecidas esas ramas que abarcan toda la actividad de la economa, en este caso de la Comunidad Autnoma Vasca, se definen tres bloques de informacin: a) El primero recoge el flujo que interrelaciona a las ramas entre s; se basa en que el funcionamiento tcnico-productivo de cualquiera de ellas depende de bienes o servicios de las dems. b) La distribucin del valor aadido, que se genera en cada rama, entre los factores de la produccin. c) La divisin del total de recursos de cada rama, segn se destinen a otra rama o a la demanda final. SECTOR PBLICO El trmino Sector Pblico requiere una definicin previa, dadas las peculiaridades que presenta la configuracin institucional de Euskadi. Estas peculiaridades se concretan en la confluencia de dos Sectores Pblicos diferenciados: a) El Sector Pblico Vasco. b) El Sector Pblico de la Comunidad Autnoma de Euskadi. El Sector Pblico Vasco est integrado por los correspondientes Sectores Pblicos de los distintos niveles de organizacin poltica que confluyen en Euskadi (con exclusin del correspondiente al Estado): la Comunidad Autnoma, cada uno de los Territorios Histricos y la organizacin municipal. El Sector Pblico de la Comunidad Autnoma de Euskadi est integrado por:
EKONOMIA ECONOMA
Hori osatzeko, produkzio-unitateak jadanik ezarrita dauden jarduera ekonomikoen sailkapenen arabera taldekatzen dira, merkantzia- eta zerbitzu-mota jakin batzuek ematen dituzten produkzio-adarretan. Behin ekonomiaren, kasu honetan Euskal Autonomia Erkidegoaren, jarduera guztia besarkatzen duten adar horiek finkatuz gero, hiru informazio-bloke definitzen dira: a) Lehenak, adarrak elkarren artean elkarlotzen dituen fluxua jasotzen du; horietako edozeinen funtzionamendu tekniko-produktiboa gainerakoen ondasun edo zerbitzuen pean egotean datza. b) Adar bakoitzean, produkzioaren faktoreen artean, sortzen den balio erantsiaren banaketa. c) Adar bakoitzeko baliabide guztien zatiketa, beste adarren batera edo azken eskarira bideratzen diren kontu. SEKTORE PUBLIKOA Sektore Publikoa terminoak aurretiazko definizio bat eskatzen du, Euskadiko erakundeen eraketak aurkezten dituen berezitasunak kontuan izanik. Berezitasun horiek bi Sektore Publiko diferentziaturen bateratasunean gauzatzen dira: a) Euskal Sektore Publikoan. b) Euskal Autonomia Erkidegoko Sektore Publikoan. Euskal Sektore Publikoa Euskadin ematen diren antolamendu politikoko maila desberdinei dagozkien Sektore Publikoek osatuta dago (Estatuari dagozkionak salbuetsiz alegia), hau da: autonomia-erkidegoa, lurralde historikoetako bakoitza eta udalen antolamendua. Euskal Autonomia Erkidegoko Sektore Publikoa, bere aldetik, osatzen dute: a) Euskal Autonomia Erkidegoko Administrazio Orokorrak. b) Euskal Autonomia Erkidegoko Erakunde-administrazioak, hau bere aldetik, besteok osatzen dutela: 1. Zuzenbide publikoaren arabera eraentzen diren Erkidegoko erakunde-enteek; organismo autonomoak deitzen zaie hauei. 2. Funtsean zuzenbide pribatuaren arabera eraentzen diren Erkidegoko Erakunde-enteek; bi motatakoak izan daitezke hauek: Zuzenbide pribatuko Ente Publikoak. Sozietate Publikoak. Jaurlaritzaren erantzukizuna da Euskal Autonomia Erkidegoko Sektore Publikoaren Aurrekontu Bateratua osatzea, eta hori Legebiltzarrari aurkeztea informazio-dokumentu gisa.
a) La Administracin General de la Comunidad Autnoma de Euskadi. b) La Administracin Institucional de la Comunidad Autnoma de Euskadi, integrada a su vez por: 1. Los Entes Institucionales de la Comunidad que se rijan por el derecho pblico, los cuales reciben la denominacin de organismos autnomos.
02
2. Los Entes Institucionales de la Comunidad, que se rijan fundamentalmente por el derecho privado, y que pueden ser de dos clases: Entes Pblicos de derecho privado. Sociedades Pblicas. Constituye una responsabilidad del Gobierno la elaboracin del Presupuesto Consolidado del Sector Pblico de la Comunidad Autnoma de Euskadi, y su presentacin al Parlamento como documento informativo.
PRESUPUESTOS INGRESOS Resultas Incluyen las existencias en Caja al principio del ejercicio junto con las cantidades pendientes de ingreso de ejercicios anteriores. Captulo I Impuestos directos Ingresos tributarios que atienden a la manifestacin inmediata de la capacidad econmica objeto del gravamen, bien sea sta sobre la renta o sobre el capital.
AURREKONTUAK SARRERAK Gerakinak Ekitaldiaren hasieran Kutxan zeuden gerakinak jasotzen dira, baita iragan ekitaldietatik kobratzeko direnak ere.
I. Kapitulua Zuzeneko zergak Ahalmen ekonomiko zergagarriaren lehen azalpenari erantzuten dioten zerga-bidezko sarrerak, nahiz errentaren gainekoak nahiz kapitalaren gainekoak izan horiek.
32
2012
Captulo II Impuestos indirectos Ingresos tributarios que a diferencia de los impuestos directos consideran la capacidad contributiva no por la renta o la riqueza del sujeto objeto de gravamen, sino por el uso que dicho sujeto hace de stas. Captulo III Tasas y otros ingresos Ingresos corrientes de naturaleza no impositiva, procedentes fundamentalemnte de la contraprestacin de servicios pblicos y de tasas fiscales. Captulo IV Transferencias corrientes Comprende este captulo las cantidades recibidas sin contrapartida y destinadas a financiar operaciones corrientes, es decir, aquellas comprendidas en los captulos uno a cuatro del presupuesto de gastos. Captulo V Ingresos patrimoniales Los distintos conceptos de este captulo recogen los rendimientos del Patrimonio, ya sean intereses provenientes de ttulos-valores, depsitos o prstamos concedidos y aquellos procedentes de rentas de la propiedad. OPERACIONES CORRIENTES Impuestos directos + Impuestos indirectos + Tasas y otros ingresos + Transferencias corrientes + Ingresos patrimoniales. Captulo VI Enajenacin de inversiones reales Recoge las cantidades recibidas por la venta de terrenos o cualquier otro tipo de bienes considerados de inversin. Captulo VII Transferencias de capital Incluyen las cantidades recibidas sin contrapartida directa y destinadas a financiar operaciones de capital. OPERACIONES DE CAPITAL Enajenacin de inversiones reales + Transferencias de capital. Captulo VIII Variacin de activos financieros Incluye los ingresos procedentes de la venta de ttulos-valores y reintegros provenientes de depsitos y prstamos concebidos. Captulo IX Variacin de pasivos financieros Comprende los ingresos recibidos de terceros procedentes de depsitos y prstamos recibidos y de la emisin de deuda. OPERACIONES FINANCIERAS Variacin de Activos Financieros + Variacin de Pasivos.
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
II. Kapitulua Zeharkako zergak Zuzeneko zergak ez bezala, ahalmen zergagarria, subjektu horrek haietaz egin dezakeen erabilerarengatik kontuan hartzen diren zerga-sarrerak. III. Kapitulua Tasak eta bestelako sarrerak Funtsean zerbitzu publiko eta tasa fiskalen kontraprestaziotik etorritako izaera ez-zergagarriko sarrera arruntak.
IV. Kapitulua Transferentzia arruntak Kontrapartidarik gabe hartu izan eta eragiketa arruntak, hau da, gastuen aurrekontuko lehen kapitulutik laugarrenera bitartean barne hartutakoak finantzatzera bideratutako kopuruak besarkatzen ditu. V. Kapitulua Ondarezko sarrerak Kapitulu honetako kontzeptu desberdinek Ondarearen errendimenduak jasotzen dituzte, nahiz balore-titulu, gordailu edo emandako mailegu eta jabetzaren errentatik etorritako interesak izan horiek. ERAGIKETA ARRUNTAK Zuzeneko zergak + Zeharkako zergak + Tasak eta bestelako sarrerak + Transferentzia arruntak + Ondarezko sarrerak. VI. Kapitulua Inbertsio errealen inorentzea Lurren edo inbertsiotzat ematen diren beste edozein ondasun-motaren salmentagatik hartutako kopuruak jasotzen ditu. VII. Kapitulua Kapital-transferentziak Zuzeneko kontrapartidarik gabe hartu izan eta kapital-eragiketak finantzatzera bideratutako kopuruak barne hartzen ditu. KAPITAL-ERAGIKETAK Inbertsio errealen inorentzea + Kapital-transferentziak. VIII. Kapitulua Finantza-aktiboen aldakuntza Balore-tituluen salmentatik eta gordailu eta emandako maileguetatik ondorioztutako itzulketatik etorritako sarrerak barne hartzen ditu. IX. Kapitulua Finantza-pasiboen aldakuntza Gordailu eta hartutako maileguetatik eta zor-jaulkipenetik etorritako hirugarrenen sarrerak barne hartzen ditu. FINANTZA-ERAGIKETAK Finantza-aktiboen aldakuntza + Finantza-pasiboen aldakuntza.
EKONOMIA ECONOMA
02
2012
33
GASTOS Resultas Comprende aquellas cantidades pendientes de pago y correspondiente a ejercicios pasados. Captulo I Remuneraciones de personal Comprende toda clase de remuneraciones en dinero y en especie del personal activo, sea funcionario, laboral o contratado, as como las cuotas de la Seguridad Social, las aportaciones obligatorias a las Mutualidades de Previsin de los empleados y las cantidades abonadas en concepto de Prestaciones sociales. Captulo II Compra de bienes corrientes y de servicios Comprende los crditos destinados a adquirir los bienes corrientes y los servicios necesarios para el funcionamiento de los servicios y que en ningn caso tengan naturaleza de inversiones. Captulo III Intereses Se incluyen en este captulo los crditos necesarios para satisfacer los intereses de la Deuda Pblica representada por ttulosvalores, de anticipos y prstamos y de depsitos recibidos. Captulo IV Transferencias corrientes
EKONOMIA ECONOMA
GASTUAK Gerakinak Iragan ekitaldiei dagozkien ordaindu gabeko kantitateak jasotzen dira. I. Kapitulua Pertsonalaren ordainsariak Pertsonal aktiboari, nahiz funtzionario, langile edo kontratatuari, dirutan edo aletan ordaindutako lansari oro besarkatzen du, baita Gizarte-Segurantzaren kuotak, enplegatuen Aurreikuspeneko Mutualitateetara egin beharreko obligaziozko ekarpenak eta Prestazio Sozialen kontzeptuan abonatutako kopuruak ere. II. Kapitulua Ondasun arrunten eta zerbitzuen erosketa Zerbitzuen funtzionamendurako behar diren eta inolako inbertsio-izaerarik ez duten ondasun arruntak eta zerbitzuak erostera bideratutako kredituak besarkatzen ditu. III. Kapitulua Interesak Kapitulu honetan sartuko dira balore-tituluek, aurrerakinek eta hartutako mailegu eta gordailuek irudikaturiko Zor Publikoaren interesak ordaintzeko beharrezko kredituak. IV. Kapitulua Transferentzia arruntak Kapitulu honek beste sektoreei onuradunen kontrapartidarik gabeko eragiketa arruntak finantzatzeko eman beharreko kredituak besarkatzen ditu. Transferentzia bat arrunt edo kapitalekotzat kontsideratzeko eta, beraz, bakoitzari dagokion kreditua IV. edo VII. kapituluan sartzeko oinarri gisa balio izan behar duen irizpidea, agente hartzaileak horri emango dion norakoa da. Bere xedea I. kapitulutik IV.era bitartekoetan biak barne sartutako gastuen finantzaketa baldin bada, subentzioa ematera bideratutako kreditua 4. kapituluan sartuko da. Aldiz, transferentziaren helburua VI. eta VII. kapituluetan barne hartutako gastuak finantzatzea baldin bada eta, beraz, agente onuradunaren inbertsio-mailan eragiten baldu, subentzioa ematera bideratutako kreditua VII. kapituluan sartuko da. ERAGIKETA ARRUNTAK Pertsonalaren ordainsariak + Ondasun arrunten eta zerbitzuen erosketa + Interesak + Transferentzia arruntak. VI. Kapitulua Inbertsio errealak Kapitulu honetan, inbertsiotzat kontsideratutako edozein proiektu-mota burutzeko behar diren zuzkidurak sartzen dira.
Comprende este captulo los crditos a entregar a otros sectores para financiar operaciones corrientes sin contrapartida de los beneficiarios. El criterio que ha de servir de base para considerar una transferencia como corriente o de capital y, por tanto, la inclusin del correspondiente crdito en el captulo IV o en el VII, es el destino que el agente perceptor dar a la misma. Si su finalidad es financiar gastos de los incluidos en los captulos I a IV, ambos inclusive, el crdito destinado a conceder la subvencin se incluir en el captulo IV. Por el contrario, si el destino de la transferencia es financiar gastos de los incluidos en los captulos VI y VII y, por tanto, influye en el nivel de inversiones del agente beneficiario, el crdito destinado a conceder la subvencin se incluir en el captulo VII. OPERACIONES CORRIENTES Remuneraciones de Personal + Compra de bienes corrientes y de servicios + Intereses + Transferencias corrientes. Captulo VI Inversiones reales En este captulo se incluyen las dotaciones necesarias para la realizacin de cualquier tipo de proyecto considerado como inversin. Captulo VII Transferencias de capital Incluye los crditos destinados a recoger las cantidades a entregar para financiar operaciones de capital sin contrapartida de los beneficiarios. OPERACIONES DE CAPITAL Inversiones reales + Transferencias de capital.
02
VII. Kapitulua Kapital-transferentziak Onuradunen kontrapartidarik gabe kapital-eragiketak finantzatzeko emandako kopuruak jasotzera bideratutako kredituak barne hartuko ditu. KAPITAL-ERAGIKETAK Inbertsio errealak + Kapital-transferentziak.
34
2012
Captulo VIII Variacin de activos financieros Incluye los crditos con destino a la adquisicin de valores, a los prstamos y anticipos concedidos y a los depsitos constituidos. Captulo IX Variacin de pasivos financieros Comprende los crditos destinados a contabilizar las amortizaciones de deuda, de prstamos y de anticipos, as como la devolucin de depsitos constituidos por terceros. OPERACIONES FINANCIERAS Variacin de activos financieros + Variacin de pasivos financieros.
VIII. Kapitulua Finantza-aktiboen aldakuntza Baloreak, emandako maileguak eta aurrerakinak eta eratutako gordailuak erostera bideratutako kredituak barne hartuko ditu. IX. Kapitulua Finantza-pasiboen aldakuntza Zor, mailegu eta aurrerakinen amortizazioak kontabilizatzera bideratutako kredituak, eta orobat hirugarren batzuek eratutako gordailuen itzulketa, besarkatzen ditu. FINANTZA-ERAGIKETAK Finantza-aktiboen aldakuntza + Finantza-pasiboen aldakuntza.
2012
35
EKONOMIA ECONOMA
02
1 1.1
Barne-Produktu Gordina (BPG) eta bere osagaiak, Euskal AEn. Eskaintza eta eskaria. Uneko prezioak. Producto Interior Bruto (PIB) y sus componentes en la C.A. de Euskadi. Oferta y demanda. Precios corrientes.
000
2009 Nekazaritza eta arrantza / Agropesquero Industria / Industria Eraikuntza / Construccin Zerbitzuak / Servicios Merkatuko zerbitzuak / Servicios de mercado Ez-merkatuko zerbitzuak / Serv. de no mercado BEGa, oinarrizko prezioetan VAB a precios bsicos Produktuen gaineko zerga garbiak Impuestos netos sobre los productos BPGa MERKATU PREZIOTAN PIB A PRECIOS DE MERCADO GASTUA AZKEN KONTSUMOAN GASTO EN CONSUMO FINAL Etxeguneen azken kontsumoko gastua Gasto en consumo final en los hogares H. Administrazioen azken kontsumoko gastua Gasto en consumo final en las AAPP KAPITAL ERAKETA GORDINA FORMACIN BRUTA CAPITAL Kapital finkoaren eraketa gordina Formacin bruta capital fijo Izakinen aldakuntza Variacin existencias BARNE ESKARIA DEMANDA INTERNA ONDASUNEN ETA ZERBITZUEN ESPORTAZIOAK EXPORTACIONES DE BIENES Y SERVICIOS Estatuko gainerakoak Resto del Estado Atzerria Extranjero ONDASUNEN ETA ZERBITZUEN INPORTAZIOAK IMPORTACIONES DE BIENES Y SERVICIOS Estatuko gainerakoak Resto del Estado Atzerria Extranjero KANPOKOEKIKO SALDOAK SALDO CON EL EXTERIOR Estatuko gainerakoak Resto del Estado Atzerria Extranjero BPGa MERKATU PREZIOTAN PIB A PRECIOS DE MERCADO
Oinarri-urtea 2005 / Ao base 2005. (*) Aurrerapena / Avance. Iturria / Fuente: EUSTAT. Kontu Ekonomikoak / Cuentas Econmicas. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2010 (*) 383.128 13.945.284 5.105.010 39.096.154 32.187.368 6.908.786 447.110 14.481.910 4.610.397 39.496.675 32.563.921 6.932.754
58.529.576
59.036.092
0,9
5.696.029
6.383.151
12,1
64.225.605
65.419.243
1,9
51.674.108
52.842.017
2,3
40.020.515
41.078.416
2,6
11.653.593
11.763.601
0,9
16.129.094
15.371.757
-4,7
16.016.668
15.100.810
-5,7
112.426
270.947
141,0
67.803.202
68.213.774
0,6
35.721.192
40.040.031
12,1
18.155.019
19.802.274
9,1
17.566.173
20.237.757
15,2
39.298.789
42.834.562
9,0
25.776.256
26.205.943
1,7
13.522.533
16.628.619
23,0
-3.577.597
-2.794.531
-21,9
-7.621.237
-6.403.669
-16,0
4.043.640
3.609.138
-10,7
64.225.605
65.419.243
1,9
2012
37
EKONOMIA ECONOMA
02
6 GRAFIKOA/ GRFICO BPG-AREN LURRALdEKAKO ETA SEKTOREKAKO BANAKETA (Uneko prezioak). (%) DISTRIBUCIN TERRITORIAL Y SECTORIAL DEL PIB (Precios corrientes). (%)
2010
EKONOMIA ECONOMA
1.2
BPG eta bere osagaiak. Eskaintza eta eskaria. Urte arteko aldakuntza-tasak. PIB y sus componentes. Oferta y demanda. Tasas de variacin interanuales.
2005 / 2004 . 2006 / 2005 . -1,8 5,8 8,4 8,2 8,6 6,4 7,4 11,0 7,8 7,9 9,6 8,3 10,2 10,9 7,8 2007 / 2006 . 1,9 5,5 17,7 8,0 7,9 8,5 8,1 3,2 7,6 6,9 8,1 7,3 9,1 8,5 7,6 2008 / 2007 . -11,1 1,1 -2,2 6,5 5,9 9,7 4,0 -12,1 2,3 3,9 0,3 2,9 4,4 5,3 2,3 2009 / 2008 . -12,0 -18,9 -10,2 1,8 1,1 5,5 -5,1 -8,4 -5,4 -1,4 -17,4 -5,7 -20,5 -19,6 -5,4
%
2010(a) / 2009 . 16,7 3,8 -9,7 1,0 1,2 0,3 0,9 12,1 1,9 2,3 -4,7 0,6 12,1 9,0 1,9
-5,1 7,7 9,4 6,6 6,6 6,6 7,0 11,2 7,5 7,8 9,2 8,2 7,3 8,4 7,5
02
Zerbitzuak / Servicios Merkatuko zerbitzuak / Servicios de mercado Merkatutik kanpoko zerbitzuak / Servicios de no mercado Balio erantsia oinarrizko preziotan Valor aadido a precios bsicos Produktuen gaineko zerga garbiak Impuestos netos sobre los productos BARNE PROdUKTU GORdINA merkatu-preziotan PRODUCTO INTERIOR BRUTO a precios de mercado Azken kontsumoko gastua Gasto en consumo final Kapitalaren eraketa gordina Formacin bruta de capital Barne-eskaria / Demanda interna Ondasunen eta zerbitzuen esportazioak Exportaciones de bienes y servicios Ondasunen eta zerbitzuen inportazioak Importaciones de bienes y servicios Kanpokoekiko saldoak Saldos con el exterior BARNE PROdUKTU GORdINA merkatu-preziotan PRODUCTO INTERIOR BRUTO a precios de mercado
Oinarri-urtea 2005 / Ao base 2005. Iturria / Fuente: EUSTAT. Kontu Ekonomikoak / Cuentas Econmicas.
38
2012
1.3
BEGaren sektorekako banaketa merkatu-preziotan. Uneko prezioak. (*). Distribucin sectorial del VAB a precios de mercado. Precios corrientes.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 9.641.437 125.435 287 35.625 383.617 11.711 1.317 43.383 65.300 89.133 360.690 144.079 808.809 187.234 82.825 387.347 99.180 292.527 656.848 1.021.963 352.254 508.282 553.860 1.543.641 625.218 395.150 607.571 227.620 30.531 BIZKAIA 30.221.829 85.474 121.996 45.271 284.238 54.520 2.671 108.567 308.387 196.567 273.647 380.904 194.035 1.616.663 427.834 548.136 415.775 158.633 1.066.459 2.718.836 3.547.872 1.297.893 2.535.324 2.153.010 6.051.431 1.444.973 1.409.512 1.718.887 865.684 188.630
2010(a)
GIPUZKOA
000
GUZTIRA / TOTAL 1. Nekazaritza eta abeltzaintza / Agropecuario 2. Arrantza eta akuikultura / Pesca y acuicultura 3. Petrolioa eta gasa ateratzea / Extraccin de petrleo y gas 4. Mea metalikoak eta ez-metalikoak / Minerales metlicos y no metlicos 5. Elikagai-industriak / Industria de la alimentacin 6. Ehungintza eta jantzigintza / Textil y confeccin 7. Larrugintza eta oinetakogintza / Industria del cuero y calzado 8. Zurgintza / Industria de la madera 9. Papera, argitalpena eta grafikoak / Papel, edicin y grficas 10. Petrolioa fintzea / Refino de petrleo 11. Kimika-industria / Industria qumica 12. Kautxua eta plastikoa / Caucho y plstico 13. Industria ez metalikoa / Industria no metlica 14. Metalgintza eta metalezko gaiak / Metalurgia y artculos metlicos 15. Makineria / Maquinaria 16. Material elektrikoa / Material elctrico 17. Garraio-materiala / Material de transporte 18. Bestelako manufakturak / Otras manufactureras 19. Energia elektrikoa, gasa eta ura / Energa elctrica, gas y agua 20. Eraikuntza / Construccin 21. Merkataritza eta konponketa / Comercio y reparacin 22. Ostalaritza / Hostelera 23. Garraioa eta komunikabideak / Transporte y comunicaciones 24. Bankuak eta aseguruak / Banca y seguros 25. Enpresentzako zerbitzuak / Servicios a empresas 26. Herri-administrazioa / Administracin pblica 27. Hezkuntza / Educacin 28. Osasuna eta gizarte-zerbitzuak / Sanidad y servicios sociales 29. Norbanakoentzako zerbitzuak / Servicios personales 30. Etxeko zerbitzua / Servicio domstico 31. Lurraldez kanpoko erakundeak / Organismos extraterritoriales
59.036.092 291.603 155.507 115.570 938.498 99.999 8.011 221.744 731.271 196.567 474.501 952.642 480.994 3.888.804 1.718.212 944.653 1.319.512 390.558 2.000.374 4.610.397 6.691.986 2.525.381 4.312.463 3.989.378 10.816.398 2.951.653 2.769.864 3.499.686 1.637.282 302.584
19.172.826 80.694 33.2247 34.674 270.643 33.768 4.023 69.794 357.584 111.721 211.048 142.880 1.463.332 1.103.144 313.692 516.390 132.745 641.388 1.234.713 2.122.151 875.234 1.268.857 1.282.508 3.221.326 881.462 965.202 1.173.228 543.978 83.423
(*) Oinarri-urtea 2005 / Ao base 2005. (a) Datuen aurrerapena / Avance de datos. Iturria / Fuente: EUSTAT. Kontu Ekonomikoak / Cuentas Econmicas.
2012
39
EKONOMIA ECONOMA
02
1.4
Landun-kopuruaren lurraldekako eta sektorekako banaketa. Distribucin territorial y sectorial del personal ocupado.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 156.374 5.061 6 171 4.349 374 43 1.003 1.386 1.396 5.238 2.253 15.587 3.317 1.912 6.206 1.844 391 12.295 19.651 7.670 6.263 2.374 17.956 11.693 9.618 9.074 6.172 3.071 BIZKAIA 504.103 8.314 1.917 344 5.936 1.385 91 2.768 6.132 1.130 2.740 6.367 2.588 32.939 8.172 9.216 6.997 3.880 2.665 52.672 72.072 27.199 29.063 11.214 75.495 26.336 36.931 28.650 22.421 18.469 -
2009
GIPUZKOA 321.705 6.069 1.215 229 5.555 1.045 111 1.705 5.521 1.382 3.846 2.143 29.401 18.450 7.362 6.035 3.800 864 23.820 44.106 19.108 16.391 7.480 34.627 18.458 22.594 17.763 14.036 8.589 -
GUZTIRA / TOTAL 1. Nekazaritza eta abeltzaintza / Agropecuario 2. Arrantza eta akuikultura / Pesca y acuicultura 3. Petrolioa eta gasa ateratzea / Extraccin de petrleo y gas 4. Mea metalikoak eta ez-metalikoak / Minerales metlicos y no metlicos 5. Elikagai-industriak / Industria de la alimentacin 6. Ehungintza eta jantzigintza / Textil y confeccin 7. Larrugintza eta oinetakogintza / Industria del cuero y calzado 8. Zurgintza / Industria de la madera 9. Papera, argitalpena eta grafikoak / Papel, edicin y grficas 10. Petrolioa fintzea / Refino de petrleo 11. Kimika-industria / Industria qumica 12. Kautxua eta plastikoa / Caucho y plstico 13. Industria ez-metalikoa / Industria no metlica
982.182 19.444 3.138 744 15.840 2.804 245 5.476 13.039 1.130 5.518 15.451 6.984 77.927 29.939 18.490 19.238 9.524 3.920 88.787 135.829 53.977 51.717 21.068 128.078 56.487 69.143 55.487 42.629 30.129 -
EKONOMIA ECONOMA
14. Metalgintza eta metalezko gaiak / Metalurgia y artculos metlicos 15. Makineria / Maquinaria 16. Material elektrikoa / Material elctrico 17. Garraio-materiala / Material de transporte 18. Bestelako manufakturak / Otras manufactureras
02
19. Energia elektrikoa, gasa eta ura / Energa elctrica, gas y agua 20. Eraikuntza / Construccin 21. Merkataritza eta konponketa / Comercio y reparacin 22. Ostalaritza / Hostelera 23. Garraioa eta komunikabideak / Transporte y comunicaciones 24. Bankuak eta aseguruak / Banca y seguros 25. Enpresentzako zerbitzuak / Servicios a empresas 26. Herri-administrazioa / Administracin Pblica 27. Hezkuntza / Educacin 28. Osasuna eta gizarte-zerbitzuak / Sanidad y servicios sociales 29. Norbanakoentzako zerbitzuak / Servicios personales 30. Etxeko zerbitzua / Servicio domstico 31. Lurraldez kanpoko erakundeak / Organismos extraterritoriales
Iturria / Fuente: EUSTAT. Kontu Ekonomikoak / Cuentas Econmicas. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
40
2012
1.5
000
- % (1) 6,7 7,1 9,0 8,1 7,9 5,5 5,2 6,5 8,3 7,5 7,8 7,6 2,3 -5,4 1,9
- % (1) 9,1 9,5 10,9 7,7 7,5 4,4 5,6 5,7 11,6 6,5 6,6 6,6 2,7 -5,8 1,6
Balioa Valor 15.321.332 16.350.999 17.697.148 19.197.145 20.775.891 21.875.510 23.080.009 24.759.710 26.733.383 28.950.988 31.096.596 33.538.110 34.399.894 32.747.820 33.478.454
- % (1) 5,7 6,7 8,2 8,5 8,2 5,3 5,5 7,3 8,0 8,3 7,4 7,9 2,6 -4,8 2,2
Balioa Valor 10.261.550 10.945.060 11.964.393 12.897.122 13.897.003 14.775.751 15.456.044 16.350.576 17.494.336 18.667.775 20.354.722 21.896.534 22.235.003 20.839.252 21.136.012
- % (1) 6,9 6,7 9,3 7,8 7,8 6,3 4,6 5,8 7,0 6,7 9,0 7,6 1,5 -6,3 1,4
Oinarri-urtea 2005 / Ao base 2005. (A) Aurrerapena / Avance. (1) Aurreko urtearekiko gehikuntza / Incremento sobre el ao anterior. Iturria / Fuente: EUSTAT. Kontu Ekonomikoak / Cuentas Econmicas.
7 GRAFIKOA / GRFICO
BPG-AREN HAZKUNDE-TASAK, LURRALDE HISTORIKOKA. (%) TASA DE CRECIMIENTOS DEL PIB POR TERRITORIOS HISTRICOS. (%)
2012
41
EKONOMIA ECONOMA
02
1.6
Biztanleko BPGaren bilakaera. Uneko prezioak. Evolucin del PIB per cpita. Precios corrientes.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Balioa Valor 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010(A) 14.573 15.653 17.108 18.537 20.030 21.099 22.144 23.533 25.387 27.153 29.089 31.050 31.514 29.652 29.988 ARABA LAVA Balioa Valor 17.592 19.181 21.250 22.885 24.558 25.446 26.582 27.798 30.659 32.236 33.938 35.719 36.223 33.742 33.726 BIZKAIA GIPUZKOA
- % (1) 6,9 7,4 9,3 8,4 8,1 5,3 5,0 6,3 7,9 7,0 7,1 6,7 1,5 -5,9 1,1
- % (1) 8,5 9,0 10,8 7,7 7,3 3,6 4,5 4,6 10,3 5,1 5,3 5,2 1,4 -6,8 0,0
Balioa Valor 13.456 14.422 15.672 17.061 18.504 19.508 20.603 22.111 23.847 25.738 27.456 29.389 29.971 28.442 28.859
- % (1) 6,2 7,2 8,7 8,9 8,5 5,4 5,6 7,3 7,8 7,9 6,7 7,0 2,0 -5,1 1,5
Balioa Valor 15.195 16.241 17.772 19.175 20.667 21.901 22.797 24.038 25.630 27.250 29.637 31.714 31.951 29.800 30.147
- % (1) 7,1 6,9 9,4 7,9 7,8 6,0 4,1 5,4 6,6 6,3 8,8 7,0 0,7 -6,7 1,2
Oinarri-urtea 2005 / Ao base 2005. (A) Aurrerapena / Avance. (1) Aurreko urtearekiko gehikuntza / Incremento sobre el ao anterior. Iturria / Fuente: EUSTAT. Kontu Ekonomikoak / Cuentas Econmicas.
EKONOMIA ECONOMA
1.7
2008
GIPUZKOA
000
Guztira Emakumeak Total Mujer 1.925.656 43.399 490.763 25.839 1.154.207 9.658 177.070 24.720 1.324.946 15.182 245.321 10.561 941.976 99.246 12.660
OSTATUA ESKAINTZEA PROPORCIONAR ALOJAMIENTO Kudeaketak / Gestiones Erdi-aisiak / Semi-ocios Joan-etorriak / Trayectos Garbiketa / Limpieza Mantentze-zerbitzuak / Servicios de mantenimiento Bestelako konponketak / Otros arreglos Ondasun iraunkor. erostea / Compra de bienes durad. ZAINKETAK ETA HEZKUNTZA ESKAINTZEA PROPORCIONAR CUIDADOS Y EDUCACIN Zainketak eta hezkuntza / Cuidados y educacin Joan-etorriak / Trayectos JANARIA ESKAINTZEA / PROPORCIONAR COMIDA Janaria prestatzea / Preparar comida Eguneroko erosketa / Compra diaria Joan-etorriak / Trayectos ARROPA ESKAINTZEA / PROPORCIONAR ROPA Arropa / Ropa Bestelako erosketak / Compras diversas Joan-etorriak / Trayectos BESTELAKO AZKEN ERABILERAKO PRODUKZIOA GUZTIRA TOTAL PRODUCCIN DE USO FINAL PROPIO AUZOLANA AYUDA VECINAL ETXEKO PRODUKZIOA GUZTIRA TOTAL PRODUCCIN DOMSTICA
02
3.033.404 2.461.221 572.183 8.602.259 6.361.255 1.624.736 616.268 1.733.618 1.430.567 219.712 83.339
2.076.797 1.738.689 338.108 6.202.620 4.754.086 1.050.192 398.342 1.524.774 1.281.587 176.311 66.876
395.487 322.369 73.118 1.124.136 852.169 197.177 74.790 160.110 129.813 21.965 8.332
282.766 242.123 40.643 781.420 602.328 129.842 49.250 142.623 119.976 16.419 6.228
1.697.309 1.456.248 241.061 4.983.176 3.667.562 953.825 361.789 988.456 844.324 104.496 39.636
1.096.602 953.316 143.286 3.559.774 2.728.287 602.831 228.656 882.836 754.787 92.836 35.213
940.608 682.604 258.004 2.494.947 1.841.524 473.734 179.689 585.052 456.430 93.251 35.371
697.429 543.250 154.179 1.861.426 1.423.471 317.519 120.436 499.315 406.824 67.056 25.435
19.273.648 13.872.941
2.390.508
1.728.934
10.936.877
7.760.891
5.946.263
4.383.116
39.782
6.417
26.102
4.042
13.680
2.375
19.313.430 13.879.358
2.390.508
1.728.934
10.962.979
7.764.933
5.959.943
4.385.491
Iturria / Fuente: EUSTAT. Euskal AEko etxeko produkzioari buruzko kontu satelitea / Cuenta satlite de la produccin domstica para la C.A. de Euskadi. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
42
2012
1.8
Euskal AE / Estatua % C.A. de Euskadi / Estado 4,4 1,0 1,6 11,7 1,6 9,1 7,2 1,1 4,6 1,1
(*) Behin behineko datuak / Datos provisionales. (1) milioika euro / Millones de euros. (2) Aurreko urtearekiko aldakuntza / Variacin sobre el ao anterior. Iturria / Fuente: Gobernuaren ordezkaritza Euskal AEn / Delegacin del Gobierno en la C. A. de Euskadi.
1.9
- % (2) -12 -43 -59 497 -70 103 757 -83 -53 -16
Euskal AE / Estatua % C.A. de Euskadi / Estado 9,0 5,2 3,2 12,3 5,2 5,5 28,1 11,6 11,2 6,0
(*) Behin behineko datuak / Datos provisionales. (1) milioika euro / Millones de euros. (2) Aurreko urtearekiko aldakuntza / Variacin sobre el ao anterior. Iturria / Fuente: Gobernuaren ordezkaritza Euskal AEn / Delegacin del Gobierno en la C. A. de Euskadi.
2012
43
EKONOMIA ECONOMA
02
2.1
NEKAZARITZA ETA ARRANTZA AGROPESQUERO INDUSTRIA ERAIKUNTZA CONSTRUCCION Merkataritzako, ostalaritzako, garraioko eta telekomunikazioetako ZERBITZUAK SERVICIOS de comercio, hostelera, transporte y telecomunicaciones Finantza-bitartekaritzako, higiezinetako edo enpresetako ZERBITZUAK SERVICIOS de intermediacin financiera, inmobiliarios y empresariales BESTELAKO ZERBITZUAK OTROS SERVICIOS
556.572 267.311
443 46.767.254
0 0
16.883 320.034
492
170.029
16.404.954
74.822
558.941
34.303
25.510.450
909
448.966
63.534
23.736.193
510
8.430
15.834.204
EKONOMIA ECONOMA
02
BARNE PRODUKZIOA, OINARRIZKO PREZIOTAN PRODUCTO INTERIOR A PRECIOS BSICOS CIF/FOB doikuntza Ajuste CIF/FOB Egoiliarren erosketak ekonomia-lurraldetik kanpo / Compras de residentes fuera del territorio econmico Eskualdeko produkzioa, oinarrizko preziotan Produccin regional a precios bsicos Merkatu-produkzioa Produccin de mercado Norberaren azken erabilerarako produkzioa Produccin para uso final propio Merkatukoa ez den beste produkzioa Otra produccin no de mercado
825.794 0
47.954.063 0
16.502.791 0
65.492.586 0
PRODUKZIOA GUZTIRA TOTAL PRODUCCIN 573.898 47.354.599 16.650.297 26.103.694 24.249.602 15.843.144 130.775.234 0 0 0 130.775.234 115.017.725 5.556.530 10.200.979
Iturria / Fuente: EUSTAT. Euskal AEko Input-Ouput Taulak / Tablas Input-Ouput de la C.A. de Euskadi.
44
2012
INDUSTRIA INDUSTRIA
2009
Inportazioak munduko gainerakoetatik Importaciones del resto del mundo Guztizko eskaintza, oinarrizko preziotan Total oferta a precios bsicos Inportazioak guztira Total importaciones EBtiko inportazioak Importaciones de la U.E.
000
1.429.374 13.183.433
209.417 5.700.202
99.421 6.289.849
1.738.212 25.173.484
2.312.110 72.528.083
16.650.297
5.694.060
64.023
41.849
105.872
5.799.932
31.903.626
1.780.960
34.117
36.914
71.031
1.851.991
26.101.593
660.846
563
1.622
2.185
663.031
16.506.175
22.748.673 0
6.008.322 0
6.469.655 0
12.477.977 0
35.226.650 0
166.001.884 0
3.027.583 25.776.256
878.359 6.886.681
166.197 6.635.852
1.044.556 13.522.533
4.072.139 39.298.789
4.072.139 170.074.023
2012
45
EKONOMIA ECONOMA
02
2.2
Eraikuntza Construccin
AGROPESQUERO C.A. Euskadi Resto Estado Extranjero Total INDUSTRIA C.A. Euskadi Resto Estado Extranjero Total CONSTRUCCION C.A. Euskadi Resto Estado Extranjero Total SERVICIOS de comercio, hostelera, transporte y telecomunicaciones C.A. Euskadi Resto Estado Extranjero Total SERVICIOS de intermediacin financiera, inmobiliarios y empresariales C.A. Euskadi Resto Estado Extranjero Total OTROS SERVICIOS C.A. Euskadi Resto Estado Extranjero Total TOTAL INPUTS INTERMEDIOS C.A. Euskadi Resto Estado Extranjero Total Impuestos netos sobre los productos Compras de no residentes en el territorio econ. Compras de residentes fuera del territorio econ. Total regional a precios de adquisicin
0 0 0 0
4.538 0 0 4.538
256.421 0 0 256.421
4.394.846 0 0 4.394.846
2.782.832 0 0 2.782.832
7.438.637 0 0 7.438.637
823.240 0 0 823.240
0 0 0 0
823.240 0 0 823.240
8.388.420 0 0 8.388.420
5.872.484 8.676.588 11.818.802 1.372.291 4.089.100 1.485.872 41.937 85.800 20.072 7.286.712 12.851.488 13.324.746
EKONOMIA ECONOMA
119.701 0 0 119.701
5.332 0 0 5.332
48.995 0 0 48.995
3.927.998 10.723.478 14.651.476 440.699 0 440.699 218 0 218 4.368.915 10.723.478 15.092.393
88.546 0 0 88.546
02
253.662 16.179.195 9.160.871 20.243.288 45.837.016 27.670.268 11.212.739 38.883.007 12.402.516 132.868 9.289.128 1.920.247 4.527.431 15.869.674 5.236.514 403.727 5.640.241 1.238.758 46.627 8.159.314 256.155 686.670 9.148.766 1.647.127 0 1.647.127 1.682.084 433.157 33.627.637 11.337.273 25.457.389 70.855.456 34.553.909 11.616.466 46.170.375 15.323.358
9.509 0 0
381.142 0 0
60.508 0 0
939.043 0 0
1.390.202
3.206.571
37.127
3.243.698
693.310 0 0
0 -1.812.104 0 4.072.139
0 -1.812.104 0 4.072.139
B
Remuneracin de asalariados Sueldos y salarios brutos Cotizaciones sociales Otros impuestos sobre la produccin Otras subvenciones sobre la produccin Consumo de Capital fijo Excedente neto de explotacin/Renta mixta Valor aadido bruto a precios bsicos Produccin a precios bsicos Puestos de trabajo total 126.708 98.277 28.431 10.915 48.310 79.823 213.992
B
8.960.255 7.010.121 1.950.134 162.682 304.257 2.497.738 2.628.866
B
Alokairu eta soldata gordinak Gizarte-kotizazioak
3.583.708 20.593.644 33.264.315 Alokatuen ordainsariak 2.830.632 15.977.091 25.916.121 753.076 71.749 3.796 283.146 4.616.553 159.769 190.358 3.001.647 7.348.194
405.115 Produkzioaren gaineko beste zerga batzuk 546.721 Produkzioaren gaineko beste diru-laguntza batzuk 5.862.354 Kapital finkoaren kontsumoa
1.170.203 15.531.452 19.544.513 Ustiapenaren soberakin garbia/Errenta mistoa 5.105.010 39.096.154 58.529.576 Oinarrizko prezioei erantsitako balio gordina
383.128 13.945.284
825.794 47.954.063 16.502.791 65.492.586130.775.234 Produkzioa oinarrizko preziotan 22.582 226.269 88.787 644.544 982.182 Lanpostuak guztira
Iturria / Fuente: EUSTAT. Euskal AEko Input-Ouput Taulak / Tablas Input-Ouput de la C.A. de Euskadi.
46
2012
Industria Industria
Zerbitzuak Servicios
2008
Estatuko beste erkidegoetarako esportazioak Exportaciones al resto del Estado Munduko beste herrialdeetarako esportazioak Exportaciones al resto del mundo
000
13.149 0 0 13.149
51.366 0 0 51.366
52.243 0 0 52.243
3.530 0 0 3.530
55.773 0 0 55.773
107.139 0 0 107.139
NEKAZARITZA ETA ARRANTZA Euskal AE Estatuko besteak Atzerria Guztira INDUSTRIA Euskal AE Estatuko besteak Atzerria Guztira ERAIKUNTZA Euskal AE Estatuko besteak Atzerria Guztira Merkataritzako, ostalaritzako, garraioko eta telekomunikazioetako ZERBITZUAK Euskal AE Estatuko besteak Atzerria Guztira Finantza-bitartekaritzako, higiezinetako eta enpresetako ZERBITZUAK Euskal AE Estatuko besteak Atzerria Guztira BESTELAKO ZERBITZUAK Euskal AE Estatuko besteak Atzerria Guztira BITARTEKO INPUTAK GUZTIRA Euskal AE Estatuko besteak Atzerria Guztira
9.445.633 0 0 9.445.633
9.282.445 0 0 9.282.445
5.668.807 0 0 5.668.807
14.951.252 0 0 14.951.252
24.396.885 0 0 24.396.885
8.388.420 0 0 8.388.420
0 0 0 0
0 0 0 0
0 0 0 0
0 0 0 0
0 0 0 0
9.211.660 0 0 9.211.660
16.650.297 0 0 16.650.297
3.745.575 0 0 3.745.575
724.930 0 0 724.930
349.034 0 0 349.034
1.073.964 0 0 1.073.964
4.819.539 0 0 4.819.539
88.546 0 0 88.546
32.401 0 0 32.401
37 0 0 37
68.857 0 0 68.857
68.894 0 0 68.894
101.295 0 0 101.295
5.696.029 Produktuen gaineko zerga garbiak 0 Ez-egoiliarren erosketak ekonomia-lurraldean 4.072.139 Egoiliarren erosketak ekonomia-lurraldetik kanpo 175.770.052 Eskualde-produkzioa eskurapen-preziotan
2012
47
EKONOMIA ECONOMA
3.629.587 0 0 3.629.587
234.309 0 0 234.309
251.515 0 0 251.515
485.824 0 0 485.824
4.115.411 0 0 4.115.411
02
3 3.1
SARRERAK GUZTIRA TOTAL INGRESOS GUZTIRA / TOTAL Lehendakaritza Presidencia Ekonomia eta Ogasuna Economa y Hacienda Hezkuntza, Unibertsitatea eta Ikerketa Educacin, Universidades e Investigacin Herrizaingoa Interior Industria, Berrikuntza, Merkataritza eta Turismoa Industria, Innovacin, Comercio y Turismo Etxebizitza, Herri Lan eta Garraioak Vivienda, Obras Pblicas y Transporte Justizia eta Herri Administrazioa Justicia y Administracin Pblica 10.449.167
TASAK, PREZIO PUBLIKOAK ETA BESTELAKO SARRERAK TASAS, PRECIOS PBLICOS Y OTROS INGRESOS 109.566
377
358
37.576
3.500
4.976
7.425
5.726
17.461
13.310
133.274
3.199
78.382
75.374
5.063
660
EKONOMIA ECONOMA
Osasuna eta Kontsumoa Sanidad y Consumo Kultura Cultura Ingurumena, Lurralde Plang., Nekazaritza eta Arrantza Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca Enplegu eta Gizarte Gaiak Empleo y Asuntos Sociales
620
612
513
510
748
586
3.335
3.328
02
Zor Publikoa Deuda Pblica Erakundeen baliabideak eta konpromisoak Recursos y Compromisos Institucionales Hainbat sail Diversos Departamentos
1.207.796
8.955.671
8.566.666
928
928
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Ekonomia eta Ogasun Saila. Euskal Autonomia Erkidegoko Aurrekontu Orokorrak. Gobierno Vasco. Departamento de Economa y Hacienda. Presupuestos Generales de la Comunidad Autnoma de Euskadi.
48
2012
2012
KAPITAL-ERAGIKETETARAKO TRANSFERENTZIAK ETA SUBENTZIOAK TRANSFERENCIAS Y SUBVENCIONES CON DESTINO A OPERACIONES DE CAPITAL 389.005
000
19
28.950
150
514
1.185
151
4.000
130.025
50
163
2.845
403
4.000
160
1.207.796
389.005
2012
49
EKONOMIA ECONOMA
02
3.2
GASTUAK GUZTIRA TOTAL GASTOS GUZTIRA / TOTAL Legebiltzarra Parlamento Lehendakaritza Presidencia Ekonomia eta Ogasuna Economa y Hacienda Hezkuntza, Unibertsitatea eta Ikerketa Educacin, Universidades e Investigacin Herrizaingoa Interior Industria, Berrikuntza, Merkataritza eta Turismoa Industria, Innovacin, Comercio y Turismo Etxebizitza, Herri Lan eta Garraioak Vivienda, Obras Pblicas y Transporte Justizia eta Herri Administrazioa Justicia y Administracin Pblica Osasuna eta Kontsumoa Sanidad y Consumo 10.449.167
29.612
149.466
11.619
8.775
50.804
19.629
15.475
24
2.648.261
1.204.816
151.484
57
658.656
459.450
138.130
384.686
16.147
8.318
786.782
16.810
33.144
5.992
283.188
127.034
96.642
3.406.549
46.388
2.689.503
EKONOMIA ECONOMA
Kultura Cultura Ingurumena, Lurralde Plang., Nekazaritza eta Arrantza Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca Enplegu eta Gizarte Gaiak Empleo y Asuntos Sociales Lan Harremanetarako Kontseilua Consejo de Relaciones Laborales
267.769
11.495
11.060
255.749
18.153
24.866
926.740
18.132
14.257
2.318
02
Euskadiko Ekonomia eta Gizarte Arazoetarako Batzordea Consejo Econmico y Social Vasco Kooperatiben Goren Kontseilua Consejo Superior de Cooperativas Herri Kontuen Euskal Epaitegia Tribunal Vasco de Cuentas Dautak Babesteko Euskal Bulegoa Agencia Vasca de Proteccin de Datos Zor Publikoa Deuda Pblica Erakundeen baliabideak eta konpromisoak Recursos y Compromisos Institucionales Hainbat sail Diversos Departamentos
1.637
889
7.243
1.497
419.612
108
250.020
77.561
90.147
4.765
15.995
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Ekonomia eta Ogasun Saila. Euskal Autonomia Erkidegoko Aurrekontu Orokorrak. Gobierno Vasco. Departamento de Economa y Hacienda. Presupuestos Generales de la Comunidad Autnoma de Euskadi.
50
2012
2012
KAPITAL-ERAGIKETETARAKO TRANSFERENTZIAK ETA SUBENTZIOAK TRANSFERENCIAS Y SUBVENCIONES CON DESTINO A OPERACIONES DE CAPITAL 797.386
000
GASTU ARRUNTETARAKO TRANSFERENTZIAK ETA SUBENTZIOAK TRANSFERENCIAS Y SUBVENCIONES PARA GASTOS CORRIENTES 3.287.360
28.264
1.348
26.851
468
101.674
79
11.497
2.217
1.890
72
1.128.460
77.027
84.417
2.000
20.631
35.877
4.569
65.070
4.302
220.630
70.223
80.854
443.553
128.559
77.872
40.174
18.779
341
212
588.160
6.337
75.918
243
212.022
4.616
25.859
2.718
111.121
4.557
90.424
6.629
882.197
1.014
11.065
75
2.226
92
1.607
30
881
7.054
189
1.458
39
169.483
77.561
1.274
13.209
54.904
2012
51
EKONOMIA ECONOMA
02
3.3
Administrazio-organismo autonomoen aurrekontuak: sarrerak. Presupuestos de los organismos autnomos administrativos: ingresos.
TASAK, PREZIO PUBLIKOAK ETA BESTELAKO SARRERAK TASAS, PRECIOS PBLICOS Y OTROS INGRESOS 12.964 10.244 2.254 84 177 36 170 GASTU ARRUNTETARAKO TRANSFERENTZIAK ETA SUBENTZIOAK TRANSFERENCIAS Y SUBVENCIONES PARA GASTOS CORRIENTES 869.315 30.578 19.393 11.570 5.234 11.250 13.450 6.350 771.491
SARRERAK GUZTIRA TOTAL INGRESOS GUZTIRA / TOTAL HABE HAEE / I.V.A.P. EUSTAT EMAKUNDE EHPI / A.P.P.V. OSALAN Kontsumobide-Instituto Vasco de Consumo Lanbide-Servicio Vasco de Empleo 902.389 41.000 23.000 13.448 5.719 14.058 17.127 7.068 780.969
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Ekonomia eta Ogasun Saila. Euskal Autonomia Erkidegoko Aurrekontu Orokorrak. Gobierno Vasco. Departamento de Economa y Hacienda. Presupuestos Generales de la Comunidad Autnoma de Euskadi.
02
EKONOMIA ECONOMA
3.4
Administrazio-organismo autonomoen aurrekontuak: gastuak. Presupuestos de los organismos autnomos administrativos: gastos.
GASTUAK GUZTIRA TOTAL GASTOS GUZTIRA / TOTAL HABE HAEE / I.V.A.P. EUSTAT EMAKUNDE EHPI / A.P.P.V. OSALAN Kontsumobide-Instituto Vasco de Consumo Lanbide-Servicio Vasco de Empleo 902.389 41.000 23.000 13.448 5.719 14.058 17.127 7.068 780.969
PERTSONAL-GASTUAK GASTOS DE PERSONAL 77.983 3.554 5.247 8.036 2.009 6.541 9.868 3.348 39.381
FUNTZIONAMENDU-GASTUAK GASTOS DE FUNCIONAMIENTO 116.970 5.344 15.273 4.554 2.253 6.420 3.849 1.717 77.560
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Ekonomia eta Ogasun Saila. Euskal Autonomia Erkidegoko Aurrekontu Orokorrak. Gobierno Vasco. Departamento de Economa y Hacienda. Presupuestos Generales de la Comunidad Autnoma de Euskadi. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
52
2012
2012
KAPITAL-ERAGIKETETARAKO TRANSFERENTZIAK ETA SUBENTZIOAK TRANSFERENCIAS Y SUBVENCIONES A OPERACIONES DE CAPITAL 10.201 175 548 9.478
000
FINANTZA-AKTIBOEN GUTXITZEA DISMINUCIN DE ACTIVOS FINANCIEROS 9.888 1 1.349 1.794 483 2.622 3.640
2012
KAPITAL-ERAGIKETETARAKO TRANSFERENTZIAK ETA SUBENTZIOAK TRANSFERENCIAS Y SUBVENCIONES CON DESTINO A OPERACIONES DE CAPITAL 451 435 16
000
GASTU ARRUNTETARAKO TRANSFERENTZIAK ETA SUBENTZIOAK TRANSFERENCIAS Y SUBVENCIONES PARA GASTOS CORRIENTES 694.303 31.924 2.434 43 1.241 210 2.445 1.455 654.550
INBERTSIO ERREALAK INVERSIONES REALES 12.412 175 10 795 193 840 500 501 9.398
2012
53
EKONOMIA ECONOMA
02
8 GRAFIKOA / GRFICO EUSKAL AE-KO ADMINISTRAZIO OROKORRAREN AURREKONTUA. ( ) PRESUPUESTO DE LA ADMINISTRACIN GENERAL DE LA C.A. DE EUSKADI. (000)
000
2012
EKONOMIA ECONOMA
02
3.5
Arabako aurrekontu orokorrak: sarreren aurrekontua. Presupuestos generales de lava: presupuesto de ingresos.
BALIOA VALOR
2012
% -%
000
AURREKONTU ARRUNTA GUZTIRA TOTAL PRESUPUESTO ORDINARIO ERAGIKETA ARRUNTAK / OPERACIONES CORRIENTES I Zuzeneko zergak Impuestos directos II Zeharkako zergak Impuestos indirectos III Tasak eta Prezio Publikoak Tasas y Precios Pblicos IV Transferentzia arruntak Transferencias corrientes V Ondarezko sarrerak Ingresos patrimoniales KAPITAL-ERAGIKETAK / OPERACIONES DE CAPITAL VI Inbertsio errealen besterentzea Enajenacin de inversiones reales VII Kapital-transferentziak eta diru-laguntzak Transferencias y subvenciones de capital FINANTZA-ERAGIKETAK / OPERACIONES FINANCIERAS VIII Finantza-aktiboen aldakuntzak Variaciones de activos financieros IX Finantza-pasiboen aldakuntzak Variaciones de pasivos financieros
Iturria / Fuente: Arabako Foru Aldundia. Arabako Lurralde Historikoaren Aurrekontu Orokorrak. Diputacin Foral de lava. Presupuestos Generales del Territorio Histrico de lava. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2.159.759,0
100,0
-4,9 -5,5 -2,2 -9,6 16,8 25,0 -79,1 -42,7 -1,9 -48,1 -0,9 -54,5 82,2
54
2012
3.6
Arabako aurrekontu orokorrak: gastuak egituraka. Presupuestos generales de lava: gastos por estructuras.
KAPITULUAK / CAPTULOS 1 2 Ondasun arrunten eta zerbitzuen erosketa Compra de bienes corrientes y servicios 3 4 6 7 8
2012
000
AURREKONTU ARRUNTA GUZTIRA TOTAL PRESUPUESTO ORDINARIO GUZTIRA / TOTAL Batzar Nagusiak Juntas Generales Ahaldun nagusia Diputado General Berrikuntzaren eta Ekonomia sustapena Innovacin y Promocin Econmica Toki-administrazioa Administracin Local l Ogasuna, Finantzak eta Aurrekontuak Hacienda, Finanzas y Presupuestos Ekonomia sustapena eta Foru administrazioa Promocin Econmica y Administracin Foral Nekazaritza Agricultura Herri Lanak eta Garraioa Obras Pblicas y Transporte Ingurumena eta Hirigintza Medio Ambiente y Urbanismo Euskara, Kultura eta Kirola Euskera,Cultura y Deporte Gizarte zerbitzuak Servicios Sociales Beste batzuk Otros
5.431,6
5.431,6
8.177,2
2.909,8
4.867,4
400,0
224.941,6
1.652,4
809,1
243,5
181.926,3
759,4
39.419,9
131,1
1.606.227,0
15.750,4
4.828,3
13.997,5 1.491.741,5
507,7
54.560,5
24.841,3
53.956,5
16.287,7
15.678,2
2.755,5
7.512,9
3.921,6
7.800,6
19.724,1
5.839,2
1.665,5
4.692,5
2.893,9
4.628,2
4,8
39.829,1
5.406,6
7.557,0
4.060,8
18.802,5
585,8
3.416,4
26.582,1
5.859,6
7.044,1
456,1
11.146,1
1.883,2
193,0
22.057,0
6.153,6
2.463,9
10.096,2
1.068,3
2.275,0
152.268,0
969,1
216,5
147.823,1
920,7
2.038,6
299,9
565,0
565,0
Iturria / Fuente: Arabako Foru Aldundia. Arabako Lurralde Historikoaren Aurrekontu Orokorrak. Diputacin Foral de lava. Presupuestos Generales del Territorio Histrico de lava.
2012
55
EKONOMIA ECONOMA
02
3.7
Bizkaiko aurrekontu orokorrak: sarreren aurrekontua. Presupuestos generales de Bizkaia: presupuesto de ingresos.
2012
000
BALIOA VALOR OHIKO AURREKONTUA GUZTIRA TOTAL PRESUPUESTO ORDINARIO ERAGIKETA ARRUNTAK OPERACIONES CORRIENTES I Zuzeneko zergak Impuestos directos II Zeharkako zergak Impuestos indirectos III Tasak, prezio publikoak eta bestelako sarrerak Tasas, precios pblicos y otros ingresos IV Transferentzia arruntak Transferencias corrientes V Ondarezko sarrerak Ingresos patrimoniales KAPITAL-ERAGIKETAK OPERACIONES DE CAPITAL VI Inbertsio errealen besterentzea Enajenacin de inversiones reales VII Kapital-transferentziak Transferencias de capital FINANTZA-ERAGIKETAK OPERACIONES FINANCIERAS VIII Finantza-aktiboen aldakuntzak Variaciones de activos financieros IX Finantza-pasiboen aldakuntzak Variaciones de pasivos financieros 7.134.563,8
-%
100,0
-1,7
6.992.581,4
98,0
0,2
9.107,0
0,1
-83,1
500,0 8.607,0
0,0 0,1
-80,0 -83,2
132.875,4
1,9
-39,3
880,0 131.995,4
0,0 1,9
0,0 -39,5
EKONOMIA ECONOMA
Iturria / Fuente: Bizkaiko Foru Aldundia. Bizkaiko Lurralde Historikoaren Aurrekontu Orokorrak. Diputacin Foral de Bizkaia. Presupuestos Generales del Territorio Histrico de Bizkaia.
02
56
2012
3.8
Bizkaiko aurrekontu orokorrak: gastuen aurrekontu organiko-ekonomikoa. Presupuestos generales de Bizkaia: presupuesto de gastos orgnico-econmico.
KAPITULUAK / CAPTULOS 1 2 Ondasun arrunten eta zerbitzuen gastuak Gastos de bienes corrientes y servicios 3 4 6 7 8
2012
000
OHIKO AURREKONTUA GUZTIRA TOTAL PRESUPUESTO ORDINARIO GUZTIRA / TOTAL Lehendakaritza Presidencia Batzar Nagusiak Juntas Generales Nekazaritza Agricultura Gizarte Ekintza Accin Social Kultura Cultura Ogasuna eta Finantzak Hacienda y Finanzas Herri-Lanak eta Garraioak Obras Pblicas y Transportes Ekonomi Sustapena Promocin Econmica Ingurumena Medio Ambiente Herri-zorra Deuda Pblica Erakundeen konpromisoak Compromisos Institucionales Udalen finantzaketa Financiacin municipal
58.845,8 111.995,4
81.803,4
47.858,4
17.122,7
4.511,5
7.695,8
3.735,0
880,0
3.000,0
3.000,0
52.512,2
15.812,2
7.975,7
14.295,3
4.414,5
10.014,6
748.015,9
22.377,6
229.434,5
488.248,9
4.405,0
3.550,0
74.569,8
12.569,8
10.295,5
33.747,1
3.263,8
3.298,8
11.394,8
141.954,4
62.354,4
38.603,1
1,0
1.526,0
18.689,9
13.779,9
7.000,0
330.574,6
14.974,6
49.284,3
91.975,0
124.640,5
39.300,2
10.400,0
85.340,6
6.204,6
5.300,3
37.645,7
1.990,0
17.329,0
16.871,0
94.411,4
5.111,4
8.842,7
4.561,7
10.318,5
53.277,1
12.300,0
182.876,4
70.881,0
111.995,4
4.546.801,5
- 4.546.801,5
792.703,7
789.703,7
3.000,0
Iturria / Fuente: Bizkaiko Foru Aldundia. Bizkaiko Lurralde Historikoaren Aurrekontu Orokorrak. Diputacin Foral de Bizkaia. Presupuestos Generales del Territorio Histrico de Bizkaia.
2012
57
EKONOMIA ECONOMA
02
3.9
Gipuzkoako aurrekontu orokorrak: sarreren aurrekontua. Presupuestos generales de Gipuzkoa: presupuesto de ingresos.
BALIOA VALOR
2012
% -%
000
OHIKO AURREKONTUA GUZTIRA TOTAL PRESUPUESTO ORDINARIO ERAGIKETA ARRUNTAK OPERACIONES CORRIENTES Zuzeneko zergak Impuestos directos Zeharkako zergak Impuestos indirectos Tasak, prezio publikoak eta bestelako sarrerak Tasas, precios pblicos y otros ingresos Transferentzia arruntak Transferencias corrientes Ondarezko sarrerak Ingresos patrimoniales
4.054.886,2
100,0
-5,4
I II III IV V
KAPITAL-ERAGIKETAK OPERACIONES DE CAPITAL VI Inbertsio errealen besterentzea Enajenacin de inversiones reales VII Kapital-transferentziak Transferencias de capital FINANTZA-ERAGIKETAK OPERACIONES FINANCIERAS VIII Finantza-aktiboen aldakuntzak Variaciones de activos financieros IX Finantza-pasiboen aldakuntzak Variaciones de pasivos financieros
Iturria / Fuente: Gipuzkoako Foru Aldundia. Gipuzkoako Lurralde Historikoaren Aurrekontu Orokorrak. Diputacin Foral de Gipuzkoa. Presupuestos Generales del Territorio Histrico de Gipuzkoa.
EKONOMIA ECONOMA
3.10
Gipuzkoako aurrekontu orokorrak: gastuen aurrekontu organiko-ekonomikoa. Presupuestos generales de Gipuzkoa: presupuesto de gastos orgnico-econmico.
KAPITULUAK / CAPTULOS 1 2 Ondasun arrunten eta zerbitzuen erosketa Compra de bienes corrientes y servicios 3 4 6 7 8
2012
000
02
OHIKO AURREKONTUA GUZTIRA TOTAL PRESUPUESTO ORDINARIO GUZTIRA / TOTAL Ahaldun Nagusia Diputado General Kultura, Gazteria eta Kirola Cultura, Juventud y Deporte Gizarte politika Poltica social Foru administrazioa eta Funtzio publikoa Administracin foral y Funcin pblica Ogasuna eta Finantzak Hacienda y Finanzas Berrikuntza, Landa garapena eta Turismoa Innovacin, Desarrollo rural y Turismo Ingurumena eta Lurralde antolaketa Medio ambiente y Ordenacin del territorio Mugikortasuna eta Bide azpiegiturak Movilidad e Infraestructuras viarias Batzar Nagusiak Juntas Generales Zenbait departamentutako gastuak Gastos Diversos Departamentos
Inbertsio Kapitalerrealak -transferentziak Inversiones Transferencias reales de capital 78.125,6 371,2 3.292,4 4.072,0 3.730,7 6.304,7 3.181,1 6.308,8 50.864,6 70.571,8 1.876,2 7.572,0 4.396,9 1.974,6 26.571,1 19.988,1 8.065,0 128,0 -
4.054.886,2 107.595,0 101.862,6 16.545,9 46.784,6 323.216,0 38.487,4 3.243.617,6 62.767,4 39.107,2 96.479,1 6.984,4 896,7 2.386,5 8.038,3 13.671,0 23.888,9 30.376,9 12.219,5 7.100,0 9.017,2 896,7 6.498,7 11.314,4 51.284,8 7.644,1 7.681,3 6.115,7 4.426,5 6.897,2 -
1.500,0 446,9 -
48.625,0 -
Iturria / Fuente: Gipuzkoako Foru-Aldundia. Gastu eta sarreren aurrekontuak. Diputacin Foral de Gipuzkoa. Presupuestos de gastos e ingresos. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
58
2012
3.11
Eusko Jaurlaritza eta Foru Aldundien laburpen bateratua. Resumen consolidado Gobierno Vasco y Diputaciones Forales.
2011
000
Eusko Jaurlaritza eta Foru Aldundien sendotua Consolidado Gobierno Vasco y Diputaciones Forales SARRERAK (Aitortutako eskubideak) / INGRESOS (Derechos reconocidos)
GUZTIRA / TOTAL
15.093.435
-2,5
Zuzeneko zergak / Impuestos directos Zeharkako zergak / Impuestos indirectos Tasak eta bestelako sarrerak / Tasas y otros ingresos Transferentzia arruntak / Transferencias corrientes Ondarezko sarrerak /Ingresos patrimoniales Inbertsio errealen besterentzea / Enajenacin de inversiones reales Kapital-transferentziak / Transferencias de capital Finantza-aktiboak / Activos financieros Finantza-pasiboak / Pasivos financieros
GUZTIRA / TOTAL
15.071.530
-1,1
Ondasun arrunt eta zerbitzuetako gastuak / Gastos en bienes corrientes y servicios Finantza-gastuak / Gastos financieros Transferentzia arruntak / Transferencias de corrientes Inbertsio errealak / Inversiones reales Kapital-transferentziak / Transferencias de capital Finantza-aktiboak / Activos financieros Finantza-pasiboak / Pasivos financieros
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Ogasun eta Herri Administrazio Saila. Ekonomia eta Plangintza Zuzendaritza. Aurrekontu-gauzatzearen estatistika. Gobierno Vasco. Departamento de Hacienda y Adm. Pblica. Direccin de Economa y Planificacin. Estadstica de ejecucin presupuestaria.
2012
59
EKONOMIA ECONOMA
2.257.491
-0,5
02
3.12
Bateratua Consolidado
Aldundia Diputacin
GUZTIRA / TOTAL
16.026.624
8.945.525
2.783.884
2.463.479
591.916
Zuzeneko zergak Impuestos directos Zeharkako zergak Impuestos indirectos Tasak eta bestelako sarrerak Tasas y otros ingresos Transferentzia arruntak Transferencias corrientes Ondarezko sarrerak Ingresos patrimoniales Inbertsio errealen besterentzea Enajenacin inversiones Kapital-transferentziak Transferencias de capital Finantza-aktiboak Activos financieros Finantza-pasiboak Pasivos financieros
5.970.008
973.382
876.018
97.364
5.743.348
4.641
1.226.280
1.212.440
13.840
951.476
184.601
128.074
49.929
78.145
507.443
7.181.967
210.820
224.704
232.318
187.761
48.990
22.122
1.793
20.329
130.953
387
4.928
64
4.864
428.410
93.420
80.911
14.224
91.996
EKONOMIA ECONOMA
114.961
20.518
967
307
660
1.992.262
1.411.000
136.399
84.000
52.399
B
GASTUAK (Obligazio likidatuak) GASTOS (Obligaciones liquidadas)
GUZTIRA / TOTAL
17.635.817
10.315.117
2.514.060
2.170.275
615.296
02
Pertsonal-gastuak Gastos de personal Ondasun arrunt eta zerbitzuetako gastuak Gastos en bienes corrientes y servicios Finantza-gastuak Gastos financieros Transferentzia arruntak Transferencias de corrientes Inbertsio errealak Inversiones reales Kapital-transferentziak Transferencias de capital Finantza-aktiboak Activos financieros Finantza-pasiboak Pasivos financieros 3.464.284 1.964.093 314.912 134.690 180.222
5.233.088
3.418.506
320.476
131.871
188.605
87.273
24.390
11.475
7.488
3.987
4.822.929
3.203.803
1.549.824
1.735.367
60.659
2.203.496
352.678
255.671
95.457
160.214
1.129.022
1.058.171
31.161
44.402
12.068
454.664
232.327
15.831
15.444
387
241.061
61.150
14.708
5.556
9.152
Iturria / Fuente: EUSTAT. Sektore Publikoaren Aurrekontuen Estatistikak / Estadsticas Presupuestarias del Sector Pblico.
60
2012
2009
000
BIZKAIA
GIPUZKOA
Bateratua Consolidado
Aldundia Diputacin
Bateratua Consolidado
Aldundia Diputacin
7.322.993
6.533.502
1.939.781
4.789.381
3.871.870
1.342.936
3.162.610
2.890.688
271.922
1.834.017
1.641.348
192.669
2.734.905
2.682.475
52.430
1.777.522
1.753.711
23.811
373.198
128.802
244.396
265.603
55.271
210.332
398.410
577.592
879.001
328.985
261.260
455.792
96.694
10.918
85.776
19.956
1.447
18.509
59.483
2.169
57.314
66.155
262
65.893
266.143
51.912
306.338
190.355
46.196
181.517
2.231
946
1.285
91.246
30.375
60.871
229.320
188.000
41.320
215.543
82.000
133.543
7.535.044
6.698.515
1.986.819
5.086.755
4.167.820
1.344.360
759.582
248.440
511.142
425.698
113.616
312.082
959.245
334.792
624.453
534.860
117.092
417.768
39.497
35.310
4.187
11.911
4.536
7.375
4.564.706
5.459.750
163.139
3.117.335
3.401.622
103.780
882.211
265.401
616.810
712.936
294.500
418.436
127.807
191.846
28.068
114.302
122.849
28.811
91.257
82.473
8.784
115.249
104.517
10.732
110.739
80.503
30.236
54.463
9.088
45.375
2012
61
EKONOMIA ECONOMA
02
3.13
PFEZ. Likidazio-oinarri eta zamatutako kuoten banaketa errenta mailen arabera. Araba. I.R.P.F. Distribucin de bases liquidables y cuotas gravadas segn niveles de renta. lava.
LIKIDAZIO-OINARRI OROKORRA BASE LIQUIDABLE GENERAL 3.461.633,5 AURREZTEKO LIKIDAZIO-OINARRIA BASE LIQUIDABLE DEL AHORRO 391.255,6 OINARRI OROKORRAREN KUOTA OSOA CUOTA NTEGRA BASE GENERAL 920.096,8 AURREZTEKO OINARRIAREN KUOTA OSOA CUOTA NTEGRA BASE AHORRO 71.286,3
2009
000
AITORPEN-KOPURUA N DE DECLARACIONES GUZTIRA / TOTAL Errenta-mailak () / Niveles de renta () Negatiboak / Negativas 0 - 2.400 2.400 - 3.600 3.600 - 4.800 4.800 - 6.000 6.000 - 8.400 8.400 - 10.800 10.800 - 13.200 13.200 - 15.600 15.600 -18.000 18.000 - 20.400 20.400 - 22.800 22.800 - 25.200 25.200 - 27.600 10.168 3.688 4.056 4.460 10.365 11.719 13.214 14.650 14.803 13.102 11.751 10.572 8.700 7.940 6.812 5.643 4.367 3.296 2.628 1.971 1.642 1.292 1.056 834 704 714 668 561 519 1.000 705 504 410 1.746 176.260
-1.074,8 7.886,6 12.842,1 19.227,5 63.150,1 99.263,4 144.713,3 196.555,4 232.106,7 235.257,8 238.366,3 238.719,6 215.664,7 215.042,7 199.615,6 177.935,1 146.975,8 117.230,9 99.109,7 78.488,7 68.362,5 56.634,5 48.077,4 40.139,8 34.923,5 36.952,2 36.659,8 31.514,7 30.017,7 61.101,1 46.447,9 35.653,9 29.802,7 168.268,7
3.512,3 3.168,7 3.927,2 4.806,7 11.635,4 13.125,7 14.238,7 14.476,9 15.940,9 15.607,8 14.918,1 14.568,5 13.490,5 13.046,9 12.672,8 11.356,7 9.948,7 9.176,8 6.883,1 6.577,1 6.427,9 5.289,9 4.695,0 3.951,0 3.897,9 3.881,9 3.422,4 3.490,0 3.581,9 7.492,7 6.322,3 5.039,5 5.740,7 114.943,0
1.084,1 1.842,0 3.009,2 4.434,5 14.547,7 22.857,5 33.279,7 45.321,9 54.635,3 56.564,7 58.311,7 59.223,4 54.160,5 54.545,7 51.602,2 47.032,1 39.606,4 32.101,7 27.543,7 22.114,6 19.559,2 16.480,6 14.183,3 12.043,3 10.604,0 11.449,0 11.442,0 9.901,7 9.566,7 19.844,1 15.521,3 12.168,7 10.341,5 63.173,0
644,4 572,2 711,1 866,8 2.109,3 2.386,1 2.609,3 2.626,3 2.929,8 2.859,9 2.762,9 2.646,4 2.482,9 2.411,0 2.290,0 2.050,5 1.791,6 1.649,3 1.431,6 1.189,0 1.157,1 951,6 924,3 705,8 709,7 703,4 615,8 628,0 645,2 1.383,7 1.137,2 912,2 1.044,7 20.747,1
300,1 12,5 1,7 1,6 108,1 1.404,0 4.978,6 10.671,7 18.037,2 23.147,5 27.815,0 31.757,1 31.423,6 33.988,6 33.889,6 32.456,8 28.325,2 23.710,9 21.119,8 17.295,9 15.762,2 13.494,0 11.863,2 10.128,6 9.150,4 10.003,1 9.980,1 8.798,4 8.578,7 18.159,5 14.421,1 11.476,7 10.085,8 82.441,9
EKONOMIA ECONOMA
27.600 - 30.000 30.000 - 32.400 32.400 - 34.800 34.800 - 37.200 37.200 - 39.600 39.600 - 42.000 42.000 - 44.400 44.400 - 46.800 46.800 - 49.200 49.200 -51.600 51.600 - 54.000 54.000 - 56.400 56.400 - 58.800 58.800 - 61.200 61.200 - 63.600 63.600 - 66.000 66.000 - 72.000 72.000 -78.000 78.000 - 84.000 84.000 - 90.000 > 90.000
02
Iturria / Fuente: Euskadiko Zergakideketarako Saila. Euskal Herriogasuntzako Urteko Txosten Integratua. rgano de Coordinacin Tributaria de Euskadi. Informe Anual Integrado de la Hacienda Vasca. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
62
2012
3.14
PFEZ. Likidazio-oinarri eta zamatutako kuoten banaketa errenta mailen arabera. Bizkaia. I.R.P.F. Distribucin de bases liquidables y cuotas gravadas segn niveles de renta. Bizkaia.
LIKIDAZIO-OINARRI OROKORRA BASE LIQUIDABLE GENERAL 12.114.056,2 AURREZTEKO LIKIDAZIO-OINARRIA BASE LIQUIDABLE DEL AHORRO 1.616.772,6 OINARRI OROKORRAREN KUOTA OSOA CUOTA NTEGRA BASE GENERAL 3.287.619,7 AURREZTEKO OINARRIAREN KUOTA OSOA CUOTA NTEGRA BASE AHORRO 291.019,1
2009
000
AITORPEN-KOPURUA N DE DECLARACIONES GUZTIRA / TOTAL Errenta-mailak () / Niveles de renta () Negatiboak / Negativas 0 - 2.400 2.400 - 3.600 3.600 - 4.800 4.800 - 6.000 6.000 - 8.400 8.400 - 10.800 10.800 - 13.200 13.200 - 15.600 15.600 -18.000 18.000 - 20.400 20.400 - 22.800 22.800 - 25.200 25.200 - 27.600 27.600 - 30.000 30.000 - 32.400 32.400 - 34.800 34.800 - 37.200 37.200 - 39.600 39.600 - 42.000 42.000 - 44.400 44.400 - 46.800 46.800 - 49.200 49.200 -51.600 51.600 - 54.000 54.000 - 56.400 56.400 - 58.800 58.800 - 61.200 61.200 - 63.600 63.600 - 66.000 66.000 - 72.000 72.000 -78.000 78.000 - 84.000 84.000 - 90.000 > 90.000 41.369 13.922 15.568 16.063 36.552 40.500 47.347 49.357 46.181 41.841 36.031 31.446 27.857 24.734 21.974 18.668 15.236 11.836 9.338 7.471 6.004 4.871 4.205 3.565 3.010 2.729 2.298 2.081 1.916 3.919 3.057 2.222 1.682 8.623 603.473
16.071,6 31.313,6 51.078,2 70.511,0 225.585,6 346.008,3 525.972,9 660.609,9 724.543,2 750.264,8 726.327,0 704.996,0 689.188,0 668.487,9 644.074,7 587.878,0 511.528,9 419.777,4 350.699,4 293.896,6 247.062,6 210.432,5 189.037,1 168.499,1 146.852,4 138.425,3 121.351,3 114.652,1 107.287,5 236.212,1 195.599,2 152.892,1 120.464,4 966.475,8
14.928,1 10.993,3 14.309,3 16.334,9 39.025,5 42.961,9 44.602,5 49.274,4 50.470,5 51.960,9 50.903,5 48.725,6 46.084,2 42.943,4 41.062,2 38.613,5 36.232,6 34.094,8 29.712,6 28.569,2 26.462,0 23.131,1 22.802,1 19.589,8 19.203,0 18.784,4 16.554,5 15.173,6 16.831,0 33.628,3 33.321,5 26.716,4 25.603,5 587.168,1
3.696,5 7.202,1 11.748,0 16.217,5 51.885,0 79.581,9 120.973,8 152.271,0 170.484,0 180.366,7 177.636,7 174.874,8 172.959,3 169.495,9 166.610,4 155.447,3 137.869,0 114.987,3 97.485,7 82.778,7 70.670,9 61.241,9 55.821,8 50.544,9 44.569,7 42.576,5 37.745,4 36.022,0 34.101,9 76.755,7 65.152,5 52.102,0 41.740,9 374.001,9
2.687,1 1.978,8 2.575,7 2.940,3 7.024,6 7.733,1 8.028,5 8.869,4 9.084,7 9.353,0 9.162,6 8.770,6 8.295,2 7.729,8 7.391,2 6.950,4 6.521,9 6.137,1 5.348,3 5.142,4 4.763,2 4.163,6 4.104,4 3.526,2 3.456,5 3.381,2 2.979,8 2.731,2 3.029,6 6.053,1 5.997,9 4.809,0 4.608,6 105.690,3
10,0 11,4 2,0 3,9 405,4 5.352,8 19.594,7 38.195,8 59.962,6 78.081,9 88.261,7 96.179,7 102.465,8 106.443,3 110.604,2 107.970,8 99.537,5 86.067,5 75.142,3 65.697,3 57.418,1 50.492,8 47.146,2 43.151,0 38.951,4 37.557,2 33.644,8 32.465,7 31.307,2 70.637,8 61.674,4 49.809,6 41.017,8 451.207,4
Iturria / Fuente: Euskadiko Zergakideketarako Saila. Euskal Herriogasuntzako Urteko Txosten Integratua. rgano de Coordinacin Tributaria de Euskadi. Informe Anual Integrado de la Hacienda Vasca. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
63
EKONOMIA ECONOMA
02
3.15
PFEZ. Likidazio-oinarri eta zamatutako kuoten banaketa errenta mailen arabera. Gipuzkoa. I.R.P.F. Distribucin de bases liquidables y cuotas gravadas segn niveles de renta. Gipuzkoa.
LIKIDAZIO-OINARRI OROKORRA BASE LIQUIDABLE GENERAL 7.723.608,7 AURREZTEKO LIKIDAZIO-OINARRIA BASE LIQUIDABLE DEL AHORRO 1.055.895,2 OINARRI OROKORRAREN KUOTA OSOA CUOTA NTEGRA BASE GENERAL 2.051.137,6 AURREZTEKO OINARRIAREN KUOTA OSOA CUOTA NTEGRA BASE AHORRO 190.048,0
2009
000
AITORPEN-KOPURUA N DE DECLARACIONES GUZTIRA / TOTAL Errenta-mailak () / Niveles de renta () Negatiboak / Negativas 0 - 2.400 2.400 - 3.600 3.600 - 4.800 4.800 - 6.000 6.000 - 8.400 8.400 - 10.800 10.800 - 13.200 13.200 - 15.600 15.600 -18.000 18.000 - 20.400 20.400 - 22.800 22.800 - 25.200 25.200 - 27.600 21.270 8.152 9.086 9.758 22.896 24.843 27.739 32.930 33.411 30.591 26.613 23.226 19.912 17.804 15.185 12.428 9.679 7.558 5.988 4.652 3.580 2.786 2.282 1.922 1.768 1.561 1.438 1.250 1.096 2.070 1.596 1.149 849 4.631 391.699
888,8 17.100,1 28.398,5 40.567,9 136.530,5 206.673,1 300.807,3 438.001,8 523.360,3 546.899,5 535.396,7 518.715,4 490.624,6 478.926,0 441.259,2 387.816,8 320.172,3 265.616,0 221.808,6 180.805,9 146.247,1 118.942,5 100.799,3 88.761,8 84.641,8 79.478,0 74.985,2 67.722,0 61.483,6 122.043,6 100.659,2 76.755,7 58.516,0 462.203,3
8.280,4 7.321,4 9.380,9 12.013,7 28.526,5 31.881,5 33.382,4 36.733,3 37.572,8 39.508,1 38.603,0 38.056,0 34.450,1 33.323,4 31.943,6 29.260,2 27.796,0 24.261,5 22.233,9 19.839,5 16.864,8 14.663,7 14.094,4 12.627,1 12.793,1 10.404,3 11.262,1 10.219,7 9.502,1 20.313,4 18.739,7 16.020,7 15.141,1 328.880,8
2.184,6 3.986,4 6.637,1 9.382,8 31.556,1 47.565,8 68.345,7 98.738,9 120.844,3 130.406,2 130.885,3 128.578,3 123.046,1 121.341,7 113.958,0 102.306,6 86.001,1 72.524,2 61.508,5 50.764,3 41.698,0 34.469,2 29.633,9 26.485,5 25.647,5 24.395,2 23.221,0 21.235,8 19.504,3 39.423,3 33.380,2 26.016,7 20.153,4 175.311,5
1.490,4 1.317,8 1.688,2 2.162,4 5.134,7 5.738,4 6.008,6 6.610,9 6.763,0 7.111,6 6.947,4 6.850,0 6.201,0 5.998,1 5.750,2 5.266,8 5.003,2 4.366,6 4.002,1 3.571,1 3.034,8 2.639,5 2.537,0 2.272,9 2.302,7 1.872,8 2.027,2 1.839,5 1.710,4 3.656,4 3.373,2 2.883,7 2.724,8 59.190,5
25,8 5,2 5,7 1,4 300,0 3.296,7 11.057,0 25.941,0 43.525,0 57.440,7 65.955,2 71.892,6 73.921,5 77.142,8 76.839,0 72.235,5 63.348,4 55.090,2 48.465,4 40.750,5 34.322,1 29.036,9 25.455,9 22.988,9 22.812,7 21.645,2 21.062,2 19.378,5 17.903,3 36.902,2 31.926,5 25.414,5 20.230,7 219.703,8
EKONOMIA ECONOMA
27.600 - 30.000 30.000 - 32.400 32.400 - 34.800 34.800 - 37.200 37.200 - 39.600 39.600 - 42.000 42.000 - 44.400 44.400 - 46.800 46.800 - 49.200 49.200 -51.600 51.600 - 54.000 54.000 - 56.400 56.400 - 58.800 58.800 - 61.200 61.200 - 63.600 63.600 - 66.000 66.000 - 72.000 72.000 -78.000 78.000 - 84.000 84.000 - 90.000 > 90.000
02
Iturria / Fuente: Euskadiko Zergakideketarako Saila. Euskal Herriogasuntzako Urteko Txosten Integratua. rgano de Coordinacin Tributaria de Euskadi. Informe Anual Integrado de la Hacienda Vasca. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
64
2012
3.16
2009
000
GIPUZKOA
1.171.432
603.473
391.699
Lanaren etekin garbia / Rendimiento neto del trabajo Kapital higigarriaren etekin garbia / Rdto. neto capital mobiliario Kapital higiezinaren etekin garbia / Rdto. neto capital inmobiliario Jarduera ekonomikoen etekin garbia / Rdto. neto activid. econmicas Ondore-irabaziak / Ganancias Patrimoniales Bestelako etekinak / Otros rendimientos ZERGA-OINARRI OROKORRA / BASE IMPONIBLE GENERAL BGAE-etarako ekarpenak / Aportaciones a EPSVs Baterako zerga-ordainketagatiko murrizketa / Por tributacin conjunta Konpentsazio-pentsioak / Por pensiones compensatorias Aurreko urteetako likidazio-oinarri negatiboak Bases liq. negativas aos anteriores MURRIZKETAK / REDUCCIONES LIKIDAZIO-OINARRI OROKORRA / BASE LIQUIDABLE GENERAL OINARRI OROK. KUOTA OSOA / CUOTA NTEGRA BASE GENERAL Kapital higigarriaren etekin garbia / Rdto. neto capital mobiliario Kapital higiezinaren etekin garbia / Rdto. neto capital inmobiliario Ondore-irabaziak / Ganancias Patrimoniales AURREZTEKO ZERGA-OINARRIA / BASE IMPONIBLE DEL AHORRO MURRIZKETAK / REDUCCIONES AURREZTEKO LIKIDAZIO-OINARRIA / BASE LIQ. DEL AHORRO AURREZTEKO OINARRIAREN KUOTA OSOA CUOTA NTEGRA DE LA BASE DEL AHORRO OSOKO KUOTA GUZTIRA / CUOTA NTEGRA TOTAL General / Orokorra Jarduera ekonomikoaren sustapena / Incentivar actividad econmica Ondorengoak / Descendientes Seme-alaben urteko mantenuak / Anualidades alimentos e hijos Aurreko ahaideak / Ascendientes Ezgaitasuna / Discapacidad Adina (65 urte baino gehiago) / Edad (ms de 65 aos) Ezgaituaren ondare babestuari ekarpenak / Aportaciones patrimonio discapacitados Ohiko bizilekuaren alokairua / Alquiler de vivienda habitual Etxebizitza-aurrezkia / Ahorro vivienda Ohiko bizilekua / Adquisicin vivienda habitual Inbertsioa jarduera ekonomikoetan / Inversin actividades econmicas Langileen partaidetza enpresan / Particip. trabajadores empresa Jardueraren hasiera / Inicio actividad Mezenasgo-jarduerak / Actividades de mecenazgo Zergapetze bikoitza / Doble imposicin Sindikatuen kuotak / Cuotas sindicales Bestelako kenkariak / Otras deducciones KENKARIAK GUZTIRA / TOTAL DEDUCCIONES KUOTA LIKIDOA / CUOTA LQUIDA Lanarenak / Del trabajo Kapital higigarriarenak / Del capital mobiliario Kapital higiezinarenak / Del capital inmobiliario Jarduera ekonomikoenak / De actividades econmicas Inbertsio kolektiboko erakund. / De instituciones inversin colectiva Bestelakoak / Otras KONTURAKO ORDAINKETAK GUZTIRA / TOTAL PAGOS A CUENTA KUOTA DIFERENTZIALA / CUOTA DIFERENCIAL
23.354.587 19.942 442.215 1.638.561 7.901 -423 25.462.784 1.200.570 956.127 15.106 24.431 2.163.485 23.299.298 6.258.854 2.364.254 180.624 541.058 3.085.936 22.012 3.063.924 552.353 6.811.207 1.520.793 467.513 275.898 2.912 3.169 112.711 132.661 129 52.208 38.301 422.974 1.983 125 29 15.433 2.366 10.725 7.827 3.067.759 4.097.285 3.993.727 459.843 93.012 295.674 12.124 1.272 4.855.653 -758.099
3.464.062 1.609 63.324 227.111 3.447 83 3.759.636 156.184 136.292 2.112 3.474 298.002 3.461.633 920.097 302.840 28.799 59.630 391.269 13 391.256 71.286 991.383 229.164 70.413 40.977 495 527 13.545 18.293 105 10.421 7.161 85.110 481 65 15 1.637 440 1.669 998 481.515 574.789 575.396 59.207 14.080 43.402 1.931 131 694.147 -119.088
12.123.398 13.754 220.985 816.545 2.712 -391 13.177.004 550.398 517.840 9.845 17.554 1.062.948 12.114.056 3.287.620 1.255.193 82.006 279.764 1.616.963 190 1.616.773 291.019 3.578.639 785.078 241.358 137.649 1.363 1.905 49.202 72.219 24 20.800 22.191 214.799 744 28 14 8.805 1.260 5.960 3.662 1.567.062 2.186.472 2.113.622 246.372 46.738 148.469 6.391 916 2.562.508 -376.036
7.767.126 4.579 157.906 594.905 1.742 -115 8.526.144 493.987 301.996 3.149 3.403 802.535 7.723.609 2.051.138 806.222 69.819 201.664 1.077.704 21.809 1.055.895 190.048 2.241.186 506.551 155.742 97.272 1.055 737 49.964 42.149 0 20.987 8.948 123.065 759 32 0 4.992 666 3.096 3.167 1.019.181 1.336.023 1.304.709 154.264 32.194 103.803 3.802 226 1.598.998 -262.975
Iturria / Fuente: Euskadiko Zergakideketarako Saila. Euskal Herriogasuntzako Urteko Txosten Integratua. rgano de Coordinacin tributaria de Euskadi. Informe Anual Integrado de la Hacienda Vasca.
2012
65
EKONOMIA ECONOMA
02
3.17
2010
000
GIPUZKOA
ITUNDUTAKO ZERGAK GUZTIRA TOTAL TRIBUTOS CONCERTADOS ZUZENEKO ZERGAK IMPUESTOS DIRECTOS PFEZ guztira Total IRPF Lanaren eta lanbide-jardueren etekinen atxikipenak Retenciones rendimiento trabajo y actividades profesionales Kapital higigarrien etekinen atxikipenak Retenciones rendimiento capital mobiliario Kapital higiezinaren etekinen atxikipenak Retenciones rendimiento capital inmobiliario Ondare-irabazien atxikipenak Retenciones ganancias patrimoniales Profesional eta enpresarien ordainketa zatikatuak Pagos fraccionados Profes. y Empresariales Kuota diferentzial garbia Cuota diferencial neta Sozietateen gaineko zergak guztira Total impuestos sobre sociedades Kapital higigarrien etekinen atxikipenak Retenciones rendimiento capital mobiliario Kapital higiezinaren etekinen atxikipenak Retenciones rendimiento capital inmobiliario Ondare-irabazien atxikipenak Retenciones ganancias patrimoniales Kuota diferentzial garbia Cuota diferencial neta Bestelako zuzeneko zergak Otros impuestos directos Ez-egoiliarren errentaren gaineko zergak Impuestos sobre renta no residentes Ondorengotzen eta dohaintzen gaineko zerga Impuestos sobre sucesiones y donaciones Zerga iraungiak Impuestos extinguidos ZEHARKAKO ZERGAK IMPUESTOS INDIRECTOS
11.700.007
6.103.479
3.681.275
B
5.258.435
B
855.962
B
2.823.317 1.579.155
EKONOMIA ECONOMA
B
5.419.826
B
894.419
B
2.756.365 1.769.042
02
Balio Erantsiaren gaineko Zerga (kudeaketa berezia) Impuestos sobre valor aadido (gestin propia) Ondare-eskualdeketen gaineko zerga Impuesto sobre transmisiones patrimoniales Egintza juridiko dokumentatuen gaineko zerga Impuesto sobre actos jurdicos documentados Garraiobide jakin batzuen gaineko zerga berezia Impuesto especial sobre determinados medios de transporte Fabrikazioko zerga bereziak (kudeaketa berezia) Impuestos especiales de fabricacin (gestin propia) Hidrokarburoen txikizkako salmenten gaineko zerga Impuesto sobre ventas minoristas de hidrocarburos Aseguru-sarien gaineko zergak Impuesto sobre las primas de seguros Zerga iraungiak Impuestos extinguidos TASAK ETA BESTELAKO SARRERAK TASAS Y OTROS INGRESOS Jokoaren tasa guztira Total tasa de juego Bestelako sarrerak guztira Total otros ingresos BEZ-AREN DOIKETA AJUSTE IVA ZERGA BEREZIEN DOIKETA / AJUSTE IMPUESTOS ESPECIALES
B
110.058
B
10.705
B
66.677 32.676
58.794 51.264
7.662 3.043
34.336 32.341
16.797 15.880
B
1.036.993
B
175.356
B
519.948 341.689 -41.288
B
-125.305
B
-21.189
B
-62.828
Iturria / Fuente: Euskadiko Zergakideketarako Saila. Euskal Herriogasuntzako Urteko Txosten Integratua. rgano de Coordinacin tributaria de Euskadi. Informe Anual Integrado de la Hacienda Vasca. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
66
2012
3.18
Eusko Jaurlaritzaren aurrekontuetan sartutako langileak. Plantilla presupuestada del Gobierno Vasco.
LAN-LEGEPEKO LANGILEAK PERSONAL LABORAL
2012
ALDI BATERAKO LANGILEAK (*) PERSONAL EVENTUAL
GUZTIRA TOTAL GUZTIRA / TOTAL ADMINISTRAZIO OROKORRA GUZTIRA TOTAL ADMINISTRACIN GENERAL Lehendakaritza Presidencia Ekonomia eta Ogasuna Economa y Hacienda Hezkuntza, Unibertsitatea eta Ikerketa Educacin, Universidades e Investigacin Herrizaingoa Interior Industria, Berrikuntza, Merkataritza eta Turismoa Industria, Innovacin, Comercio y Turismo Etxebizitza, Herri Lan eta Garraioak Vivienda, Obras Pblicas y Transporte Justizia eta Herri Administrazioa Justicia y Administracin Pblica Osasuna eta Kontsumoa Sanidad y Consumo Kultura Cultura Ingurumena, Lurralde Plang., Nekazaritza eta Arrantza Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca Enplegu eta Gizarte Gaiak Empleo y Asuntos Sociales Zenbait sail Diversos Departamentos ORGANISMO AUTONOMOAK GUZTIRA TOTAL ORGANISMOS AUTNOMOS EHPI / A.P.P.V. EMAKUNDE EUSTAT HABE HAEE / I.V.A.P. OSALAN Kontsumobide-Instituo Vasco de Consumo Lanbide-Servicio Vasco de Empleo 38.327
FUNTZIONARIOAK FUNCIONARIOS
197
34.756
3.278
96
37.088
183
33.954
2.856
95
175
26
113
10
26
275
16
252
22.549
16
20.490
2.035
8.723
17
8.241
456
300
15
264
17
326
10
264
44
2.946
29
2.668
242
896
13
867
10
207
12
172
16
329
16
292
13
362
13
331
11
14 2 3 1 1 1 1 1 4
1 1 -
(*) Aholkularien taldea barne / Incluye el grupo de Asesores. Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Ekonomia eta Ogasun Saila. Euskal Autonomia Erkidegoko Aurrekontu Orokorrak. Gobierno Vasco. Departamento de Economa y Hacienda. Presupuestos Generales de la Comunidad Autnoma de Euskadi.
3.19
GUZTIRA/TOTAL
2011-VII
ESTATUA ESTADO 2.690.099
Estatuaren herri-administrazioa Administracin Pblica Estatal Autonomia-erkidegoren administrazioa Administracin de Comunidad Autnoma Tokiko administrazioa (Udalak eta Aldundiak) Administracin Local (Ayuntamientos y Diputaciones) Unibertsitateak Universidades
Iturria / Fuente: Ministerio de Administraciones Pblicas. Boletn estadstico del personal al servicio de las Administraciones Pblicas.
2012
67
EKONOMIA ECONOMA
02
4 4.1
Gastu osoa, gastu multzoaren arabera (*). Gasto total por grupo de gasto.
2006 2007 28.169.524 3.858.366 420.039 1.869.498 8.162.850 2008 28.811.082 3.943.468 448.370 1.707.055 9.054.013 2009 28.349.810 3.905.720 458.021 1.580.716 9.448.242 2010
000
GUZTIZKO GASTUA / GASTO TOTAL Janari eta edari alkoholgabeak / Alimento y bebidas no alcohlicas Edari alkoholdunak, tabako eta narkotikoak Bebidas alcohlicas, tabaco y narcticos Jantzi eta oinetakoak / Artculos de vestir y calzado Etxebizitza, ura, elektriz., gasa eta beste erregaiak Vivienda, agua, electricidad, gas y otros combustibles Altzariak, etxeko ekipamendua eta etxebizitzaren ekipamenduko gastu arruntak Mobiliario, equipamiento del hogar y gastos corrientes de equipamiento de la vivienda Osasuna / Salud Garraioak / Transportes Komunikazioak / Comunicaciones Aisia, ikuskizunak eta kultura / Ocio, espectculos y cultura Irakastuntza / Enseanza Hotelak, kafetegiak eta jatetxeak / Hoteles, cafs y restaurantes Bestelako ondasun eta zerbitzuak / Otros bienes y servicios
(*) Behin-behineko datuak / Datos provisionales. Iturria / Fuente: Familia gastuaren estatistika / Estadstica de gasto familiar.
02
EKONOMIA ECONOMA
4.2
Guztizko gastuaren egitura, gastu multzoaren arabera (*). Estructura del gasto total por grupo de gasto.
2006 2007 100,0 14,2 1,5 6,4 27,8 100,0 13,7 1,5 6,6 29,0 2008 100,0 13,7 1,6 5,9 31,4 2009 100,0 13,8 1,6 5,6 33,3 2010
GUZTIZKO GASTUA / GASTO TOTAL Janari eta edari alkoholgabeak / Alimento y bebidas no alcohlicas Edari alkoholdunak, tabako eta narkotikoak Bebidas alcohlicas, tabaco y narcticos Jantzi eta oinetakoak / Artculos de vestir y calzado Etxebizitza, ura, elektriz., gasa eta beste erregaiak Vivienda, agua, electricidad, gas y otros combustibles Altzariak, etxeko ekipamendua eta etxebizitzaren ekipamenduko gastu arruntak Mobiliario, equipamiento del hogar y gastos corrientes de equipamiento de la vivienda Osasuna / Salud Garraioak / Transportes Komunikazioak / Comunicaciones Aisia, ikuskizunak eta kultura / Ocio, espectculos y cultura Irakastuntza / Enseanza Hotelak, kafetegiak eta jatetxeak / Hoteles, cafs y restaurantes Bestelako ondasun eta zerbitzuak / Otros bienes y servicios
(*) Behin-behineko datuak / Datos provisionales. Iturria / Fuente: Familia gastuaren estatistika / Estadstica de gasto familiar.
68
2012
4.3
Pertsonako batez besteko gastua, gastu multzoaren arabera (*). Gasto medio por persona por grupo de gasto.
2006 2007 2008 2009 2010
PERTSONAKO BATEZ BESTEKO GASTUA GASTO MEDIO POR PERSONA Janari eta edari alkoholgabeak / Alimento y bebidas no alcohlicas Edari alkoholdunak, tabako eta narkotikoak Bebidas alcohlicas, tabaco y narcticos Jantzi eta oinetakoak / Artculos de vestir y calzado Etxebizitza, ura, elektriz., gasa eta beste erregaiak Vivienda, agua, electricidad, gas y otros combustibles Altzariak, etxeko ekipamendua eta etxebizitzaren ekipamenduko gastu arruntak Mobiliario, equipamiento del hogar y gastos corrientes de equipamiento de la vivienda Osasuna / Salud Garraioak / Transportes Komunikazioak / Comunicaciones Aisia, ikuskizunak eta kultura / Ocio, espectculos y cultura Irakastuntza / Enseanza Hotelak, kafetegiak eta jatetxeak / Hoteles, cafs y restaurantes Bestelako ondasun eta zerbitzuak / Otros bienes y servicios
(*) Behin-behineko datuak / Datos provisionales. Iturria / Fuente: Familia gastuaren estatistika / Estadstica de gasto familiar.
4.4
Gastu osoa, gastu multzoaren eta Lurralde Historikoaren arabera (*). Gasto total por grupo de gasto y Territorio Histrico.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 3.952.297 558.586 69.391 251.902 1.271.465 154.563 165.617 417.482 109.012 275.417 30.781 409.824 238.257 BIZKAIA 15.861.285 2.077.748 268.145 936.112 5.241.345 857.661 443.416 1.720.406 431.995 944.370 187.086 1.563.355 1.189.646
000
2010
GIPUZKOA 9.113.839 1.334.419 146.030 523.967 2.990.253 387.081 313.864 918.531 266.776 571.270 116.975 952.532 592.140
GUZTIZKO GASTUA / GASTO TOTAL Janari eta edari alkoholgabeak / Alimento y bebidas no alcohlicas Edari alkoholdunak, tabako eta narkotikoak Bebidas alcohlicas, tabaco y narcticos Jantzi eta oinetakoak / Artculos de vestir y calzado Etxebizitza, ura, elektriz., gasa eta beste erregaiak Vivienda, agua, electricidad, gas y otros combustibles Altzariak, etxeko ekipamendua eta etxebizitzaren ekipamenduko gastu arruntak Mobiliario, equipamiento del hogar y gastos corrientes de equipamiento de la vivienda Osasuna / Salud Garraioak / Transportes Komunikazioak / Comunicaciones Aisia, ikuskizunak eta kultura / Ocio, espectculos y cultura
(*) Behin-behineko datuak / Datos provisionales. Iturria / Fuente: Familia gastuaren estatistika / Estadstica de gasto familiar.
28.927.420 3.970.753 483.566 1.711.981 9.503.062 1.399.306 922.897 3.056.419 807.783 1.791.057 334.843 2.925.710 2.020.044
2012
69
EKONOMIA ECONOMA
02
1. NEKAZARITZA AGRICULTURA
1.1. 1.2. Ustiategi zentsatuak eta guztizko azalera. Explotaciones censadas y superficie total. Nekazaritzako ustiategiak eta azalera, aprobetxamendu-moten arabera sailkatuak. Explotaciones agrarias y superficie clasificadas por tipo de aprovechamiento. Nekazaritzako ustiategiak eta azalera, edukitza-erregimenaren eta titularren lege-nortasunaren arabera sailkatuak. Explotaciones agrarias y superficie clasificadas por rgimen de tenencia y personalidad jurdica del titular.
75
75
1.3.
76
1.4. Nekazaritza-produkzio nagusiak, labore-motaren arabera sailkatua. Principales producciones agrcolas clasificadas por tipo de cultivo.
77
2. ABELTZAINTZA GANADERA
2.1. Ustiategi- eta abelburu-kopurua, espezieen arabera sailkatuak. Nmero de explotaciones y de cabezas de ganado clasificadas por especies. Behi-azienden kopurua, klaseen arabera sailkatuak. Nmero de cabezas de ganado bovino clasificadas por clases. Abereen hilketa, espezieei jarraiki. Sacrificio de ganado por especies. Behi-aziendaren hilketa, helburuari eta motari jarraiki. Sacrificio de bovino clasificado por destino y clase. Txerri-aziendaren hilketa, helburuari eta motari jarraiki. Sacrificio de porcino clasificado por destino y clase. Behi-esnearen produkzioa, helburuaren arabera sailkatuta. Produccin de leche de vaca clasificada por destino. Ardi-esnearen produkzioa, helburuaren arabera sailkatuta. Produccin de leche de oveja clasificada por destino.
78
2.2.
LEHEN SEKTOREA
2.3.
78 79
SECTOR PRIMARIO
2.4.
80
2.5.
80
2.6.
81
2.7.
81
... / ...
2012
71
... / ...
3. ARRANTZA PESCA
3.1. Baxurako arrantzan lehorreratutako kopurua eta balioa, lurralde-eremuei jarraiki, eta espezieen arabera. Cantidad y valor de la pesca de bajura desembarcada, clasificada por mbitos territoriales y segn especies. Itsasontzi-kopurua, tonaje gordina, guztizko potentzia eta ontzietako langileak, arrantza-motaren arabera sailkatuta. Nmero de buques, arqueo bruto, potencia total y personal embarcado clasificados por tipos de pesca.
82
3.2.
84
4. BASOGINTZA SILVICULTURA
4.1. Zuhaiztien azalera, espezie-taldeen arabera. Superficie forestal arbolada por grupos de especies. Lurzoruaren azaleraren banaketa. Distribucin superficial del suelo. Lurzoruaren erabilerak. Distribucin de usos del suelo. Zur-mozketa baimenduen bolumena, espezieei jarraiki sailkatuta. Volumen de cortas autorizadas de madera clasificadas por especies.
85 86 86
4.2. 4.3.
LEHEN SEKTOREA SECTOR PRIMARIO
4.4.
86
03
5.2. 5.3.
87 88 88
5.4.
89
5.5.
90
72
2012
CONCEPTOS
Superficie agrcola utilizada (S.A.U.) Es el conjunto de la superficie de tierras labradas y tierras para pastos permanentes. Las tierras labradas comprenden los cultivos herbceos, los barbechos, los huertos familiares y las tierras consagradas a cultivos leosos. Maquinaria Por maquinaria agraria se entiende el conjunto de mquinas empleadas en las explotaciones agrarias como elementos de traccin, para trabajar la tierra, recolectar las cosechas, en las faenas de preparacin de piensos para el ganado, instalaciones de ordeo, tanques refrigeradores de leche, etc. Nmero de explotaciones censadas Es la unidad tcnico-econmica de la que se obtienen productos agrarios bajo la responsabilidad de un titular. Explotacin agraria sin tierras Se entiende por explotacin agraria sin tierras la que con menos de 0,1 Ha. posea en total una o ms cabezas de ganado vacuno; dos o ms cabezas entre ganado caballar, mular o asnal; seis o ms cabezas entre ganado ovino o caprino; dos o ms cabezas de ganado porcino; cincuenta o ms aves entre gallinas, pavos, patos, ocas, pintadas, palomas, codornices, faisanes y perdices criadas en cautividad; treinta o ms conejas madres; diez o ms colmenas. Este ganado puede estar en zonas rurales o urbanas.
KONTZEPTUAK
Nekazaritzako Azalera Erabilgarria (NAE) Lur landuen azaleraren eta larre iraunkorretarako lurren multzoa da. Lur landuen barnean sartzen dira belarrezko laboreak, lugorriak, famili baratzeak eta zurezko laboreetarako lurrak.
Makineria Zera ulertzen da nekazaritzako makineriaz: nekazaritzako ustiategietan tiraketako elementu gisa, lurra lantzeko, uztak biltzeko, aziendarentzat pentsuak prestatzeko etab.etarako makinen multzoa, eta berdin jezteko instalazioak eta esnea hozteko tangak ere. Zentsuan jasotako ustiategien kopurua Titular baten ardurapean nekazaritza-produktuak ateratzen diren unitate tekniko eta ekonomikoa da. Lurrik gabeko nekazaritza-ustiategia Lurrik gabeko nekazaritza-ustiategitzat jotzen da, 0,1 hektarea baino gutxiagoko eremua izanik, guztira abelburu kopuru hau duen nekazaritza-ustiategia: abelgorri bat edo gehiago; zaldi-, mando- edo asto-aziendetan, bi buru edo gehiago; ardi- edo ahuntz-aziendetan, sei buru edo gehiago; bi abere beltz edo gehiago; ustiategian hazitako oilo, indioilar, ahate, antzara, pintada, uso, galeper, faisai eta eperretan, berrogeita hamar hegazti edo gehiago; hogeita hamar untxi ama edo gehiago; hamar erlauntz edo gehiago. Abere horiek landa- nahiz hiri-inguruneetan izan daitezke. Nekararitza-ustiategi lurduna Guztira, lur-sail batean edo gehiagotan (berdin dio elkarren ondoan ez badaude ere), 0,1 hektareako eremua edo handiagoa duen nekazaritza-ustiategia. Lurraren edukitza-erregimena Nekazaritza-ustiategi lurdunaren titularrak zein forma juridikoren babesean diharduen zehazten du. Jabetzako lurrak Halakotzat hartzen dira, zentsuetarako, titularrak jabetza eskubidearekin dituen lurrak (eskubide hori idatzizko tituluan jasoa edo jaso gabea izan daiteke), eta titularrak, errentarik ordaindu gabe, era baketsu eta etengabean, gutxienez hogeita hamar urtez ustiatu dituenak. Orobat epigrafe honetan sartzen dira lurraren usufruktuak. Kanpoan uzten dira hirugarrenei lagatako lurrak, eta halaber halakotzat jotzen dira zotz eginez edo errentan ematen diren herri-lurrak. Errentako lurrak Lur bat errentan izaten da, baldin, ustiaketako emaitzak gorabehera, kanon edo errenta bat ordaintzeari esker gozatzen badu titularrak lur horretako ustiaketez. Ordainketa nahiz diruz, nahiz gauzez, nahiz bietara egin daiteke. Erdirakoan diren lurrak Lortutako produktuaren proportzio jakin bat edo proportzio horrek dirutan duen balioa ordaintzearen truke, erdirakodunari behin-behinekoz lagatzen zaizkion eta hirugarren pertsona baten
Explotacin agraria con tierras Aquella cuya superficie total, en una o varias parcelas aunque no sean contiguas, sea igual o superior a 0,1 Ha.
Rgimen de tenencia de la tierra Es la forma jurdica bajo la cual acta el titular en la explotacin agraria con tierras. Tierras en Propiedad Se consideran como tales, a efectos censales, aquellas sobre las que el titular tiene derecho de propiedad, con ttulo escrito o sin l y las que han sido explotadas pacfica e ininterrumpidamente por el titular durante treinta aos como mnimo y sin pago de renta. Tambin se incluyen en este epgrafe los usufructos de la tierra. Se excluyen las tierras cedidas a terceros, considerndose tambin como tales las comunales dadas en suertes o arrendamiento. Tierras en Arrendamiento Una tierra se lleva en arrendamiento si el titular disfruta de los aprovechamientos de la misma mediante el pago de un canon o renta, independiente de los resultados de la explotacin, ya sea en metlico, ya en especie o en ambas cosas a la vez. Tierras en Aparcera Son aquellas tierras propiedad de tercera persona cedidas temporalmente al aparcero (se considera ste como titular a efectos censales) mediante el pago de un tanto por ciento del producto
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
73
03
obtenido o su equivalente en efectivo. La cuanta de dicha parte depende de las condiciones locales, el tipo de titular y la aportacin del propietario.
jabetzako diren lurrak dira (zentsuari dagokionez, erdirakoduna hartzen da titulartzat). Produktuaren zati horren zenbatekoa tokiko ezaugarrien, titular-motaren eta jabearen ekarpenaren araberakoa izaten da. Beste edukitza-erregimen batean diren lurrak Atal horretan sartzen dira aurreko erregimenetan sartzen ez diren lurrak: dohainik lagatako ustiategiak, fideikomisoan direnak, auzitan direnak, prekarioan lagatakoak, zentsu-kontratuari atxikitakoak, foro-kontratuaz lagatakoak, zotz eginda edo errentan emandako herri-lurrak, eta abar. Barne-produktu gordina merkatuko prezioetan Unitate egoiliarren produkzio-jardueraren azken emaitza irudikatzen du eta produkzioari lotutako zergekiko produkzio guztiari bitarteko kontsumoak kentzetik geratzen denari dagokio.
Tierras en otros regmenes de tenencia Se incluyen en este apartado las tierras no comprendidas en alguno de los regmenes anteriores: las explotaciones cedidas gratuitamente, en fideicomiso, en litigio, en precario, censos, foros, en rgimen comunal dadas en suertes o arrendamiento, etctera. Producto interior bruto a precios de mercado Representa el resultado final de la actividad de produccin de las unidades residentes, corresponde a la produccin total con impuestos ligados a la produccin menos los consumos intermedios. Dotaciones para amortizacin (Macromagnitudes) Corresponde al consumo de capital fijo, es decir, el valor de la depreciacin sufrida por el capital fijo en el perodo de referencia como consecuencia de la actividad productiva desarrollada. Su estimacin se obtiene a travs de las amortizaciones contables efectuadas por los establecimientos para mantener constante su capital fijo.
LEHEN SEKTOREA SECTOR PRIMARIO
Amortizazioetarako zuzkidurak (Makromagnitudeak) Kapital finkoaren kontsumoa da, hau da, garatutako produkzio-jardueraren ondorioz erreferentziako epean kapital finkoak jasandako deprezioazioaren balioa. Aldagai hori kontabilitate-amortizazioen bidez kalkulatzen da, zeinak establezimenduek kapital finkoa iraunkor mantentzeko egiten baitituzte.
Valor aadido bruto a coste de factores (Macromagnitudes) Se obtiene deduciendo del Valor Aadido Bruto a salida de fbrica los impuestos ligados a la actividad y agregando las subvenciones de explotacin. Representada la aportacin de los factores capital y trabajo al proceso productivo. Subvenciones de explotacin (Macromagnitudes) Recoge las transferencias corrientes que las Administraciones Pblicas entregan a las empresas con el fin de influir en los precios y/o permitir una remuneracin suficiente a los factores de produccin. No se incluyen las transferencias de las Administraciones Pblicas destinadas a cubrir los gastos de capital (ampliaciones, inversiones, etc.). Produccin bruta a salida de fbrica (Macromagnitudes) Comprende el total de los bienes y servicios producidos, as como la venta de productos fabricados, si existe actividad industrial, y cualquier otro ingreso de explotacin; engloba, adems, los trabajos realizados por el establecimiento para su inmovilizado y el valor de la variacin de existencias de obra en curso. La valoracin es a salida de fbrica, es decir, incluyendo los impuestos ligados a la actividad y excluyendo las subvenciones. Se excluye el IVA repercutido o devengado.
Balio erantsi gordina faktore-kostuetan (Makromagnitudeak) Honela lortzen da: fabrikatiko irteerako balio erantsi gordina ken jarduerari lotutako zergak gehi ustiapeneko diru-laguntzak. Kapital- eta lan-faktoreek produkzio-prozesuari egiten dioten ekarpena da. Ustiapeneko diru-laguntzak (Makromagnitudeak) Administrazio publikoek enpreseei prezioetan eragiteko eta/edo produkzio-faktoreak behar hainbatean ordaintzeko xedearekin egiten dizkieten transferentzia arruntak dira. Ez dira barnehartzen kapital-gastuak estaltzera zuzendutako Administrazio Publikoen transferentziak (zabaltzeak, inbertsioak, etab.).
03
Produkzio gordina fabrikatiko irteeran (Makromagnitudeak) Produzitutako ondasun eta zerbitzu guztiak hartzen ditu aldagai horrek, bai eta zerbitzuen eskaintza eta produktu fabrikatuen salmenta ere, industri jarduerarik badago, eta bestelako ustiapensarrera guztiak; gainera, establezimenduak bere ibilgeturako egindako lanak eta laneko izakinen jarduneko aldakuntzaren balioa ere hartzen ditu. Neurketa fabrikatiko irteeran egiten da, hau da, jarduerari lotutako zergak sartuz eta diru-laguntzak kanpoan utziz. Erasandako edo sortutako BEZa kanpo uzten da.
74
2012
1 1.1
NEKAZARITZA AGRICULTURA
2009
Ha. 277.234
Ha. 105.433
Ha. 67.524
Ha. 104.277
GUZTIRA / TOTAL Ustiategi lurdunak Explotaciones con tierras Aziendadunak Con ganadera Azienda gabeak Sin ganadera Ustiategi lur gabeak Explotaciones sin tierras
16.445
16.410
277.234
3.534
105.433
7.075
67.524
5.801
104.277
11.223 5.187
197.435 79.799
1.379 2.155
48.945 56.488
5.117 1.958
52.674 14.850
4.727 1.074
95.816 8.461
35
12
14
Iturriak / Fuentes: EUSTAT. Euskal AEko 2009ko Nekazaritza Zentsua. / Censo Agrario de la C.A. de Euskadi 2009.
1.2
Nekazaritzako ustiategiak eta azalera, aprobetxamendu-moten arabera sailkatuak. Explotaciones agrarias y superficie clasificadas por tipo de aprovechamiento.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. N.o ARABA LAVA Kop. N.o 3.534 BIZKAIA GIPUZKOA
2009
Ha. 277.234
Ha. 105.433
Ha. 67.524
Ha. 104.277
GUZTIZKO AZALERA / SUPERFICIE TOTAL Lur landuak Tierras labradas Belarrezko laboreak Cultivos herbceos Fruta-arbolak Frutales Olibondoak Olivar Mahastiak Viedo Bestelakoak Otros Larre iraunkorrak Pastos permanentes Bestelako lurrak Otras tierras Basoko zuhaitz-espezieak Especies arbreas forestales Bestelakoak Otras Nekazaritzako azalera erabilgarria (NAE) Superficie agrcola utilizada (SAU)
16.410
14.478
78.472
3.205
69.047
6.110
5.458
5.163
3.967
13.730
122.976
1.561
30.712
6.671
40.997
5.498
51.267
12.018
75.777
2.237
5.672
5.018
21.065
4.763
49.040
8.186 7.092
72.134 976
632 1.900
4.797 274
3.650 2.414
19.827 384
3.904 2.778
47.511 318
16.352
201.457
3.522
99.761
7.046
46.459
5.784
55.237
Iturriak / Fuentes: EUSTAT. Euskal AEko 2009ko Nekazaritza Zentsua. / Censo Agrario de la C.A. de Euskadi 2009.
2012
75
03
1.3
Nekazaritzako ustiategiak eta azalera, edukitza-erregimenaren eta titularren lege-nortasunaren arabera sailkatuak. Explotaciones agrarias y superficie clasificadas por rgimen de tenencia y personalidad jurdica del titular.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. N.o ARABA LAVA Kop. N.o 3.522 BIZKAIA GIPUZKOA
2009
Ha. 201.457
Ha. 99.761
Ha. 46.459
Ha. 55.237
Edukitza-erregimena (NAE) Rgimen de tenencia (SAU) Jabetzan Propiedad Errentan Arrendamiento Bestela Otros Lege-nortasuna (ustiategiak guztira) Personalidad jurdica (total explotaciones) Pertsona fisikoa Persona fsica Sozietatea (S.A. eta S.M.) Sociedad (S.A. y S.L.) Ondasun-erkidegoa Comunidad de bienes Sozietate zibila Sociedad civil Eraldaketarako Nekazaritza-Sozietatea (ENS) Sociedad Agraria de Transformacin de Produccin (SAT) Kooperatiba-elkartea Sociedad cooperativa Erakunde publikoa Entidad pblica Irabazi asmorik gabeko sozietatea Sociedad sin nimo de lucro
16.352
16.445
3.546
7.089
5.810
2.953 85 17 468 8 10 3 2
6.970 31 49 22 3 5 4 5
5.638 38 7 110 2 4 1 10
Iturriak / Fuentes: EUSTAT. Euskal AEko 2009ko Nekazaritza Zentsua. / Censo Agrario de la C.A. de Euskadi 2009.
03
76
2012
1.4
Nekazaritza-produkzio nagusiak, labore-motaren arabera sailkatuta. Principales producciones agrcolas clasificadas por tipo de cultivo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Azalera Ha. Superficie Milakotan Tm. Miles 155,0 78,5 37,8 1,5 60,0 190,0 10,9 6,9 4,1 2,8 83,7 650.960,0 31.739,0 10,9 1,6 ARABA LAVA Azalera Ha. Superficie 26.040 14.276 6.466 14 1.402 2.201 107 55 45 51 13.017 82 20 Milakotan Tm. Miles 155,0 78,5 37,8 0,0 50,5 190,0 2,5 1,3 0,7 0,5 79,5 650.960,0 2.888,0 1,0 0,2 BIZKAIA GIPUZKOA
2010
ESTATUA (*) ESTADO Azalera Mil. Ha. Superficie 1.772 3.024 561 348 85 50 33 64 19 12 : : : Milakotan Tm. Miles 4.772,7 7.291,8 922,8 3.498,2 2.195,3 4.225,5 856,8 4.766,9 933,6 191,5 5.409,0 39.473,2 617,5 461,6
Azalera Ha. Superficie 140 215 185 160 215 140 276 260 113
Milakotan Tm. Miles 0,4 4,7 4,9 3,8 2,8 1,5 1,7 11.445,0 3.334,0 1,1
Milakotan Tm. Miles 1,0 4,8 3,6 1,9 0,5 0,8 2,5 17.406,0 6.549,0 0,3
Garia / Trigo Garagarra / Cebada Oloa / Avena Artoa / Maz Patata / Patata Azukre-erremolatxa / Remolacha azucarera Barazkiak / Hortalizas Uraza / Lechuga Tomatea / Tomate Piperra / Pimiento Lekak / Judas verdes Mahats eraldatua / Uva transformada (1) Ardoa (hl) / Vino (hl) (2) Txakolina (hl) / Chacol (hl) (2) Sagarra / Manzana Madaria / Pera
26.040 14.276 6.466 454 1.812 2.201 417 290 296 258 13.695 1.732 162
(*) 2009ko datuak / Datos de 2009. (1) Mahasti-eremu landatu guztia barne. Incluido la superficie total plantada de viedo. (2) Produkzioa hektolitrotan adierazita agertzen da. La produccin aparece expresada en Hectolitros. Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Ingurumen, Lurralde Plangintza, Nekazaritza eta Arrantza Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Anuario de Estadstica Agroalimentaria.
2012
77
03
2 2.1
ABELTZAINTZA GANADERA Ustiategi- eta abelburu-kopurua, espezieen arabera sailkatuak. Nmero de explotaciones y de cabezas de ganado clasificadas por especies.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI AbelburuKop. -kop. o N. N cabezas ARABA LAVA AbelburuKop. -kop. o N. N cabezas 674 36.565 BIZKAIA AbelburuKop. -kop. o N. N cabezas 2.685 49.469 GIPUZKOA AbelburuKop. -kop. o N. N cabezas 2.587 49.414
2009
Behi-azienda Bovinos Ardi-azienda Ovinos Ahuntz-azienda Caprinos Txerri-azienda Porcinos Zaldi-azienda Equinos Hegaztiak Aves Untxi amak Conejas madres Erlauntzak Colmenas
5.946
135.448
4.546
271.433
521
63.994
1.859
65.331
2.166
142.108
1.616
21.549
151
3.603
896
12.250
569
5.696
902
16.102
86
8.900
463
2.496
353
4.706
3.504
19.249
412
4.501
1.671
7.450
1.421
7.298
6.304
1.596.636
640
158.680
2.625
782.026
3.039
655.930
1.858
29.957
147
2.069
926
14.579
785
13.309
205
2.650
72
874
62
1.302
71
474
Iturriak / Fuentes: EUSTAT. Euskal AEko 2009ko Nekazaritza Zentsua. / Censo Agrario de la C.A. de Euskadi 2009.
2.2
Behi-azienden kopurua, klaseen arabera sailkatuak. Nmero de cabezas de ganado bovino clasificadas por clases.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. o N. ARABA LAVA Kop. o N. 40.066 BIZKAIA GIPUZKOA ESTATUA ESTADO Kop. o N.
2010
% 100,0
% 100,0
Kop. o N. 53.107
% 100,0
Kop. o N. 57.180
% 100,0
150.353
100,0 6.075.082
72.297
48,1
20.445
51,0
25.779
48,5
26.073
45,6
2.765.071
45,5
03
Esnetarakoak Lecheras Bestelako behiak Otras vacas 24 hilabete eta gehiagoko behi-azienda Otros bovinos de 24 meses y ms Arrak Machos Emeak Hembras 12 hilabetetik 24 baino gutxiagorako behi-azienda Bovinos de 12 a menos de 24 meses Arrak Machos Emeak Hembras 12 hilabete baino gutxiagoko behi-azienda Bovinos de menos de 12 meses Arrak Machos Emeak Hembras
23.907 48.390
15,9 32,2
5.157 15.288
12,9 38,2
8.216 17.563
15,5 33,1
10.534 15.539
18,4 27,2
845.289 1.919.782
13,9 31,6
13.931
9,3
3.460
8,6
5.417
10,2
5.054
8,8
493.160
8,1
4.536 9.395
3,0 6,2
665 2.795
1,7 7,0
2.028 3.389
3,8 6,4
1.843 3.211
3,2 5,6
129.648 363.512
2,1 6,0
18.195
12,1
5.212
13,0
5.666
10,7
7.317
12,8
695.932
11,5
2.797 15.398
1,9 10,2
442 4.770
1,1 11,9
932 4.734
1,8 8,9
1.423 5.894
2,5 10,3
151.148 544.784
2,5 9,0
45.930
30,5
10.949
27,3
16.245
30,6
18.736
32,8
2.120.920
34,9
2.950 42.980
2,0 28,6
518 10.431
1,3 26,0
968 15.277
1,8 6752,0
1.464 17.272
2,6 30,2
: :
: :
Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Ingurumen, Lurralde Plangintza, Nekazaritza eta Arrantza Saila. Hausnarkarien inkesta. / Gobierno Vasco. Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca. Encuesta de rumiantes. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Encuestas ganaderas.
78
2012
2.3
2010
Kanalean Canal (Tm) GUZTIRA / TOTAL Behi-azienda Bovino Ardi-azienda Ovino Ahuntz-azienda Caprino Txerri-azienda Porcino Zaldi-azienda Equino Hegaztiak Aves Untxiak Conejos 38.163,6
% 100,0
% :
% :
% 100,0
: 5.537.416
17.903,8
46,9
606.596
11,0
628,4
1,6
131.236
2,4
3,2
0,0
10.618
0,2
1.954,5
5,1
3.368.920
60,8
87,4
0,2
7.111
0,1
15.999,1
41,9
: 1.349.429,6
24,4
1.587,2
4,2
63.505,8
1,1
2012
79
(*) Sekretu estatistikoa dela eta, datu hauek ezin dira publikoak egin / Estos datos no pueden hacerse pblicos para salvaguardar el secreto estadstico. Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Ingurumen, Lurralde Plangintza, Nekazaritza eta Arrantza Saila. Hausnarkarien inkesta. / Gobierno Vasco. Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca. Encuesta de rumiantes. Ministerio de Agricultura, Alimentacin y Medio Ambiente. Encuesta de sacrificio de ganado.
03
2.4
Behi-aziendaren hilketa, helburuari eta motari jarraiki. Sacrificio de bovino clasificado por destino y clase.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA(*) LAVA BIZKAIA(*) GIPUZKOA(*) ESTATUA ESTADO
2010
Kanalean Canal (Tm) GUZTIRA / TOTAL Zuzeneko kontsumoa Consumo directo Bigak Terneras Bigantxak Novillas Behiak Vacas Zezenak Toros Industriako kontsumoa Consumo industrial 17.903,2
% 100,0
% :
% :
% 100,0
: 606.595,5
17.903,2
100,0
554.879,7
91,5
3.600,8
20,1
187.742,4
31,0
6.185,0
34,5
103.923,9
17,1
3.887,1
21,7
67.187,4
11,1
4.230,3
23,6
196.026,0
32,3
51.715,8
8,5
(*) Sekretu estatistikoa dela eta, datu hauek ezin dira publikoak egin / Estos datos no pueden hacerse pblicos para salvaguardar el secreto estadstico. Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Ingurumen, Lurralde Plangintza, Nekazaritza eta Arrantza Saila. Hausnarkarien inkesta. / Gobierno Vasco. Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca. Encuesta de rumiantes. Ministerio de Agricultura, Alimentacin y Medio Ambiente. Encuesta de sacrificio de ganado.
03
2.5
Txerri-aziendaren hilketa, helburuari eta motari jarraiki. Sacrificio de porcino clasificado por destino y clase.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA(*) LAVA BIZKAIA(*) GIPUZKOA(*) ESTATUA ESTADO
2010
Kanalean Canal (Tm) GUZTIRA / TOTAL Zuzeneko kontsumoa Consumo directo Esne-txerriak Lechones Beste zerri-aziendak Otros porcinos Industriako kontsumoa Consumo industrial 1.954,5
% 100,0
% :
% :
% 100,0
:3.368.920,3
1.954,5
100,0
: 1.922.991,0
57,1
3,7
0,2
13.387,4
0,4
1.950,8
99,8
: 1.909.603,7
56,7
- 1.445.929,3
42,9
(*) Sekretu estatistikoa dela eta, datu hauek ezin dira publikoak egin / Estos datos no pueden hacerse pblicos para salvaguardar el secreto estadstico. Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Ingurumen, Lurralde Plangintza, Nekazaritza eta Arrantza Saila. / Gobierno Vasco. Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca. Ministerio de Agricultura, Alimentacin y Medio Ambiente. Encuesta de sacrificio de ganado.
80
2012
2.6
Behi-esnearen produkzioa, helburuaren arabera sailkatuta. Produccin de leche de vaca clasificada por destino.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA
2010
GIPUZKOA
000
litro
% 100,0
000
litro
% 100,0
000
litro
% 100,0
000
litro
% 100,0
GUZTIRA / TOTAL Ustiategian kontsumitua edo eraldatua Consumida o transformada en la explotacin Hazkuntza eta aurrekoen hazkuntza Cra y recra Zuzeneko giza kontsumoa Consumo directo humano Merkaturatua Comercializada Kontsumitzaileei zuzenean saldua Venta directa consumidores Esne-zentralei eta esneki-lantegiei emana Entregada a centrales lecheras e industrias lcteas
192.552
52.764
61.924
77.864
B B
13.225
B
6,9
B
2.607
B
4,9
B
5.010
B
8,1
B
5.608 7,2
8.392
4,3
1.836
3,5
3.060
4,9
3.496
4,5
4.833
2,5
771
1,5
1.950
3,1
2.111
2,7
B B
B
93,1
B
50.157
B
95,1
B
56.914
B
91,9
B
72.257 92,8
179.327
4.124
2,1
163
0,3
1.125
1,8
2.836
3,6
175.204
91,0
49.994
94,8
55.789
90,1
69.421
89,1
Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Ingurumen, Lurralde Plangintza, Nekazaritza eta Arrantza Saila. Hausnarkarien inkesta. / Gobierno Vasco. Departamento de Medioa Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca. Encuesta de rumiantes. Ministerio de Agricultura, Alimentacin y Medio Ambiente. Encuesta de industrias lcteas.
2.7
Ardi-esnearen produkzioa, helburuaren arabera sailkatuta. Produccin de leche de oveja clasificada por destino.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA
2010
GIPUZKOA
000
litro
% 100,0
000
litro
% 100,0
000
litro
% 100,0
000
litro
% 100,0
GUZTIRA / TOTAL Zuzeneko giza kontsumoa Consumo directo humano Gaztak eta mamiak Quesos y cuajadas Kontsumitzaileei zuzenean saldua Venta directa consumidores Esne-zentralei eta esneki-lantegiei emana Entregada a centrales lecheras e industrias lcteas Eme jetziak (ardi-kop.) Hembras ordeadas (N.o efectivos)
8.575
2.554
1.565
4.456
35
0,4
0,2
12
0,8
17
0,4
4.593
53,6
1.093
42,8
925
59,1
2.575
58,1
388
4,5
0,0
38
2,4
350
8,1
3.559
41,5
1.455
57,0
590
37,7
1.514
33,4
118.755
25.945
26.295
66.515
Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Ingurmen, Lurralde Plangintza, Nekazaritza eta Arrantza Saila. Hausnarkarien inkesta. / Gobierno Vasco. Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca. Encuesta de rumiantes. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
81
03
3 3.1
ARRANTZA PESCA
Baxurako arrantzan lehorreratutako kopurua eta balioa, lurralde-eremuei jarraiki eta espezieen arabera. Cantidad y valor de la pesca de bajura desembarcada, clasificada por mbitos territoriales y segn especies.
GUZTIRA TOTAL ANTXOA ANCHOA ATUNA ATN HEGALUZEA BONITO
Kopurua (Tm) Cantidad EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI Lurralde historikoak / Territorios Histricos: Bizkaia Gipuzkoa Udalerriak / Municipios B. G. 23,2 2.601,7 715,6 11.334,5 6.043,3 468,9 6,2 14,0 14.097,3 6.390,3 11,0 17.208,3 24.497,7 41.706,0
23.114,1 46.789,1
3.839,4 4.911,2
7.631,8 10.386,9
50,3 420,5
256,4 2.813,7
1.009,6 3.523,5
3.882,7 12.864,8
59,1 5.227,5 1.217,2 20.810,7 9.912,7 404,9 36,8 63,6 17.323,5 14.785,1 62,3
0,0 274,4 109,9 2.816,5 1.463,2 0,0 0,0 0,0 3.565,0 521,7 0,0
0,0 393,1 248,4 5.961,5 3.092,8 0,0 0,0 0,0 7.238,7 1.084,1 0,0
0,0 11,1 0,0 234,5 186,1 0,0 0,0 0,0 39,2 0,0 0,0
0,0 50,8 0,0 1.539,6 1.274,1 0,0 0,0 0,0 205,6 0,0 0,0
3,3 636,4 90,4 2.433,3 971,9 18,4 0,0 0,0 350,8 28,0 0,7
19,7 2.597,6 321,0 9.322,4 3.084,6 52,1 0,0 0,0 1.210,9 136,7 2,5
03
(1) Legatzak, tarteko legatzak eta legazkumeak barne. / Incluye la pesca desembarcada de merluza, mediana y pescadilla. Iturriak : Bizkaiko eta Gipuzkoako Arrantzaleen Kofradien Elkartea. Eusko Jaurlaritza. Ingurumen, Lurralde Plangintza, Nekazaritza eta Arrantza Saila Fuentes: Federacin de Cofradas de Pescadores de Bizkaia y Gipuzkoa. Gobierno Vasco. Departamento de Medioa Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca.
82
2012
2011
TXITXARROA CHICHARRO LEGATZA (1) MERLUZA SARDINA SARDINA BERDELA VERDEL BESTELAKO ESPEZIEAK OTRAS ESPECIES
2.832,0 3.414,2
1.973,1 1.737,5
84,1 3.301,6
207,3 6.491,0
3.638,8 3.481,8
1.811,7 1.632,6
: :
: :
5.754,2 5.444,9
7.351,1 10.862,7
0,0 116,0 129,0 1.749,5 1.148,0 206,0 0,8 0,6 2.506,7 387,2 2,5
0,0 56,0 58,2 824,7 508,6 101,3 3,6 1,1 1.804,0 344,9 8,2
1,5 61,5 3,2 0,0 22,4 0,8 0,5 3,4 18,4 3.272,6 1,4
3,9 119,6 7,7 0,0 80,4 1,6 2,1 7,6 73,5 6.395,3 6,6
0,0 92,8 108,8 2.102,8 1.003,7 11,5 0,0 0,0 3.534,5 266,5 0,0
0,0 44,1 52,5 961,6 492,4 4,9 0,0 0,0 1.762,7 126,1 0,0
: : : : : : : : : : :
: : : : : : : : : : :
18,5 1.409,5 274,4 1.998,0 1.248,2 232,2 4,9 10,1 4.082,6 1.914,3 6,4
35,5 1.966,2 529,3 2.200,9 1.379,7 245,1 31,1 54,9 5.028,1 6.697,9 45,1
2012
83
03
3.2
Itsasontzi-kopurua, tonaje gordina, guztizko potentzia eta ontzietako langileak, arrantza-motaren arabera sailkatuta. Nmero de buques, arqueo bruto, potencia total y personal embarcado clasificados por tipos de pesca.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. N.o BIZKAIA GIPUZKOA
2011
Kop. N.o
Kop. N.o
GUZTIRA / TOTAL Ontziteria (ontzi-kop.) Flota (N. de buques) Ontzietako langileak Personal embarcado Guztizko tonaje gordina (GTG) Arqueo bruto total (T.R.B.) Guztizko potentzia (BHP) Potencia total (B.H.P.) BAXURA BAJURA Baxurako eta artisantzako ontziteria Flota artesanal y bajura Ontzietako langileak Personal embarcado Guztizko tonaje gordina (GTG) Arqueo bruto total (T.R.B.) Guztizko potentzia (BHP) Potencia total (B.H.P.) FRESKOTARAKO ALTURA ALTURA AL FRESCO Freskotarako arrasteko ontziteria Flota de arrastre al fresco Ontzietako langileak Personal embarcado Guztizko tonaje gordina (GTG) Arqueo bruto total (T.R.B.) Guztizko potentzia (BHP) Potencia total (B.H.P.) ATUNONTZI IZOZTAILEAK ATUNEROS CONGELADORES Atunontzi izoztaileak Flota de atuneros congeladores Ontzietako langileak Personal embarcado Guztizko tonaje gordina (GTG) Arqueo bruto total (T.R.B.) Guztizko potentzia (BHP) Potencia total (B.H.P.) BAKAILAONTZIAK BACALADEROS Bakailaontziak Flota de bacaladeros Ontzietako langileak Personal embarcado Guztizko tonaje gordina (GTG) Arqueo bruto total (T.R.B.) Guztizko potentzia (BHP) Potencia total (B.H.P.)
B B
BB
B B
03
B B
(*) Estatistikako sekretua gordetzearren, Gipuzkoari dagozkion datuak Bizkaiko datuekin batera agertzen dira. / Los datos correspondientes a Gipuzkoa se han agregado a la columna de Bizkaia para salvaguardar el secreto estadstico Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Ingurumen, Lurralde Plangintza, Nekazaritza eta Arrantza Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca.
84
2012
4 4.1
BASOGINTZA SILVICULTURA
Zuhaiztien azalera, espezie-taldeen arabera. Superficie forestal arbolada por grupos de especies.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Herri-basoak (%) Pblico 41,0 ARABA LAVA Herri-basoak (%) Pblico 76,3 BIZKAIA
2005
GIPUZKOA
Ha. 141.515
Ha. 130.646
Ha. 124.540
B
Koniferoak guztira / Total conferas 195.537
B
27,3
B
39.485
B
61,8
B
85.820
B
21,2
B
70.232 15,2
Pinu gorria / Pino silvestre / Pinus sylvestris Aleppo pinua / Pino carrasco / Pinus halepensis Larizio pinua / Pino laricio / Pinus nigra Itsas pinua / Pino martimo / Pinus pinaster Intsinis pinua / Pino radiata / Pinus radiata Izeia / Pcea / Picea sp. Douglas izeia / Abeto Douglas / Pseudotsuga menziesii Alertzea / Alerce / Larix sp. Lawson altzifrea / Ciprs de Lawson / Chamaecyparis lawsoniana Bestelako koniferoak / Otras conferas
17.234 611 13.560 7.262 137.466 482 5.717 8.137 3.325 1.742
79,0 49,9 62,7 43,4 14,6 81,8 40,7 25,4 57,2 53,5
16.404 606 3.523 848 14.819 212 679 618 697 880
79,4 49,4 83,2 91,7 34,8 85,1 70,6 47,3 75,8 65,6
64,0 100,0 85,3 33,6 15,4 71,3 78,0 24,4 54,8 46,1
83,2 0,0 42,2 53,0 7,5 84,1 25,8 23,5 45,8 39,5
B
Hostozabalak guztira / Total frondosas 201.164
B
54,4
B
102.030
B
81,8
B
44.826
B
26,5
B
54.308 26,0
Haritz kanduduna / Roble pedunculado / Quercus robur Haritz kandugabea / Roble albar / Quercus petraea Ametza / Rebollo / Quercus pyrenaica Ezkametza / Quejigo / Quercus faginea Artea / Encina / Quercus ilex Ibarrertzeko basoa / Bosque de ribera Haltza / Aliso / Alnus sp. Sahatsa / Sauce / Salix sp. Hostozabal-sailak / Plantaciones de frondosas Globulus eukaliptua / Eucalipto globulus / Eucalyptus globulus Nitens eukaliptua / Eucalipto nitens / Eucalyptus nitens. Bestelako eukaliptuak / Otros eucaliptos Sasiakazia / Falsa acacia / Robinia pseudoacacia Haritz amerikarra / Roble americano / Quercus rubra Platanoa / Pltano / Platanus sp. Zurzuria / lamo / Populus alba Makala / Chopo / Populus sp. Pagoa / Haya / Fagus sylvatica Gaztainondoa / Castao / Castanea sp. Urkia / Abedul / Betula sp. Lizarra / Fresno / Fraxinus sp. Itsaslabarreko basoa / Bosque de cantil Baso atlantikoa / Bosque atlntico Bestelako hostozabalak / Otras frondosas
14.413 658 12.281 27.103 27.289 4.284 809 190 2.557 9.587 2.300 1.136 495 3.087 277 425 247 54.555 996 525 404 267 35.660 1.618
42,4 44,3 90,6 70,8 72,3 9,5 64,7 16,5 48,6 10,5 16,2 97,4 27,9 57,2 3,0 5,8 0,0 73,3 70,6 80,0 51,6 22,6 11,2 65,7
4.299 208 11.791 26.491 20.203 2.037 178 153 770 21 186 0 81 148 9 369 247 32.342 77 107 190 50 1.717 356
69,0 97,6 92,8 71,2 89,7 17,5 35,7 9,5 70,7 6,0 6,0 0,0 76,0 83,3 43,2 6,7 0,0 93,4 75,9 90,0 20,9 98,2 33,6 45,5
2.062 142 316 480 4.774 1.422 278 33 508 9.338 2.114 1.136 171 1.029 63 32 0 4.824 391 108 70 26 14.857 653
36,6 60,9 23,6 66,9 28,4 1,4 57,0 42,3 42,7 10,3 17,1 97,4 5,7 76,2 0,0 0,0 0,0 60,9 62,4 76,1 84,5 2,9 13,3 55,4
8.051 308 174 132 2.312 825 353 4 1.279 228 0 0 244 1.911 205 25 0 17.390 528 310 144 191 19.086 609
29,6 0,9 57,2 0,0 10,4 3,8 85,3 66,9 37,6 15,9 0,0 0,0 27,6 44,9 2,1 0,0 0,0 39,5 75,8 78,0 76,2 5,4 7,6 88,4
Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Ingurmen, Lurralde Plangiztza, Nekazaritza eta Arrantza Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
85
03
4.2
2005
GIPUZKOA
Ha. 221.232
(%) 100,0
Ha. 197.748
(%) 100,0
722.439
B
Basoa / Forestal Nekazaritza / Agraria Hiria / Urbana Ura / Agua 494.470 180.730 41.684 5.555
B
68,4 25,0 5,8 0,8
B
189.018 99.759 11.581 3.101
B
62,3 32,9 3,8 1,0
B
158.988 42.936 18.022 1.286
B
71,9 19,4 8,1 0,6
B
146.464 38.035 12.081 1.168 74,1 19,2 6,1 0,6
Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Ingurmen, Lurralde Plangiztza, Nekazaritza eta Arrantza Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pes-
4.3
2005
GIPUZKOA
(%) 17,1 21,7 19,0 20,5 0,0 26,8 14,3 71,6 54,4 0,0 0,2 7,8 1,7 0,3 7,9 7,9 0,0 34,7 0,8 65,1 45,1
AZALERA GUZTIRA / SUPERFICIE TOTAL Basoa / Bosque Landatzeko basoak / Bosque de plantacin Basoaldeko ur-bazterrak / Riberas en zona forestal Menditik kanpoko zuhaitzak / rboles fuera del monte Basoko osagarriak / Complementos bosque Sasiak / Matorral Belardiak / Herbazal Goialdeko landarerik ez duen mendia / Monte sin veget. superior Nekazaritza / Agrcola Artifiziala / Artificial Hezegunea / Humedal Ura / Agua Autobideak eta autobiak / Autopistas y Autovas Gidatzeko azpiegiturak / Infraestructuras de conduccin Meatzeak-zaborteg.-hondakindeg. / Minera-escombreras-verted. Hesiak dituen zelaiak / Prado con setos / con sebes Hiri-inguruko parkeak / Atsedengunea / Parque periurbano / rea recreativa Zelaia / Prado Larrea-sasia / Pastizal-matorral Artzaintzarako haitzak / Roquedos con pastoreo
722,4
B
182,4 209,5 1,9 2,9 0,3 34,1 12,1 4,5 87,8 34,3 0,9 4,7 3,8 1,0 2,2 5,9 0,4 87,0 29,6 17,1
B
59,3 25,8 28,3 2,8 49,6 37,3 59,2 58,6 7,0 1,0 3,7 5,8 3,5 18,9 22,5 16,1 37,0 5,4 49,3 65,4
B
109,2 29,8 0,7 1,7 0,0 12,7 5,2 1,4 84,2 8,8 0,3 2,8 1,7 0,2 0,7 1,4 0,1 14,1 17,6 10,5
B
83,5 54,5 54,2 4,7 82,7 70,6 62,9 75,4 7,2 2,5 8,9 8,7 5,2 54,1 45,6 4,5 42,9 14,7 47,0 75,7
B
27,2 102,0 0,6 0,8 0,1 11,2 2,8 1,9 2,1 15,5 0,5 0,8 1,2 0,4 0,8 3,0 0,2 37,9 9,2 3,1
B
25,7 22,6 5,8 0,0 54,0 20,4 34,6 48,8 1,2 0,6 0,4 1,2 3,5 16,4 14,6 29,5 32,7 6,1 49,1 54,0
B
45,9 77,6 0,6 0,4 0,1 10,2 4,1 1,2 1,5 9,9 0,0 1,1 0,9 0,5 0,7 1,4 0,0 35,1 2,8 3,6
03
Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Ingurmen, Lurralde Plangiztza, Nekazaritza eta Arrantza Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pes-
4.4
Zur-mozketa baimenduen bolumena, espezieei jarraiki sailkatuta. Volumen de cortas autorizadas de madera clasificadas por especies.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
2010
ESTATUA(*) ESTADO
000
000
% 100,0 89,6 1,6 0,2 83,5 4,3 10,4 1,1 3,3 5,8 0,3
000
% 100,0 81,3 0,0 0,3 78,5 2,5 18,6 0,0 17,7 0,3 0,6
000
000
% 100,0 51,4 5,8 1,6 9,8 34,2 48,6 5,4 1,5 38,9 2,8
GUZTIRA / TOTAL Koniferoak / Conferas Pinu gorria / Pino albar (P. silvestre) Larizio pinua / Pino laricio (P. halepensis) Intsinis pinua / Pino Monterrey (P. radiata) Bestelakoak / Otros Hostozabalak / Frondosas Makala / Chopo Kerzineak / Quercneas Eukaliptua / Eucalipto Bestelakoak / Otras
280,8 251,5 4,4 0,5 234,4 12,1 29,3 3,0 9,2 16,3 0,8
557,4 453,4 0,0 1,9 437,3 14,1 103,9 0,2 98,8 1,6 3,3
354,8 348,7 0,0 17,4 315,0 16,3 6,1 0,0 0,7 0,8 4,6
100,0 10.356,6
98,3 0,0 4,9 88,8 4,6 1,7 0,0 0,2 0,2 1,3
5.318,2 597,8 166,9 1.012,3 3.541,2 5.038,4 556,3 159,0 4.033,5 289,6
(*) 2009ko datuak / Datos de 2009. Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Ingurmen, Lurralde Plangiztza, Nekazaritza eta Arrantza Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
86
2012
5 5.1
Nekazaritzako azken produkzioa, sektoreei jarraiki sailkatuta. Produccin final agraria clasificada por sectores.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
2009
000.000
ESTATUA ESTADO
Balioa Valor Nekazaritzako azken produktua Producto final agrario Nekazaritza Agrcola Abeltzaintza Ganadero Basogintza Forestal Bestelako produkzioak Otras producciones 395,2
% 100,0
% 100,0
% 100,0
% 100,0
% 100,0
224,2
56,7
114,3
74,1
64,0
50,8
46,6
40,2
22.510,0
59,3
148,8
37,7
37,2
24,1
52,0
41,3
59,6
51,5
13.911,4
36,7
8,1
2,0
1,3
0,8
4,8
3,8
2,0
1,7
0,0
14,1
3,6
1,5
1,0
5,0
4,0
7,6
6,6
1.524,4
4,0
Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Ingurumen, Lurralde Plangintza, Nekazaritza eta Arrantza Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca. Ministerio de Agricultura, Alimentacin y Medio Ambiente.
9 GRAFIKOA / GRFICO
2009
NEKAZARITZAKO AZKEN PRODUKZIOA, SEKTOREKA SAILKATUA. (%) PRODUCCIN FINAL AGRARIA CLASIFICADA POR SECTORES. (%)
2012
87
03
5.2
2009
ESTATUA ESTADO
000
Guztizko produkzioa Produccin total Birrenplegua Reempleo Azken produkzioa Produccin final Gastuak (sektoretik kanpokoak) Gastos (fuera del sector) BEG (merkatu-prezioetan) V.A.B. (a precios de mercado) Ustiapeneko diru-laguntzak Subvenciones de explotacin BEG (faktore-kostuetan) V.A.B. (a coste de los factores) Amortizazioak Amortizaciones Nekazarien errenta Renta agraria
460.635
145.740
140.701
65.437
19.913
19.867
24.864
395.108
154.280
125.873
115.838
37.945.800
179.158
76.927
49.648
52.650
16.992.300
216.040
77.354
76.225
63.187
20.953.500
70.122
35.698
15.486
18.937
4.941.600
286.162
113.052
91.711
82.124
25.895.100
50.703
27.836
11.569
11.298
4.794.100
235.459
85.216
80.142
70.827
21.101.000
(:) Ez dago daturik / No se dispone de datos. Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Ingurumen, Lurralde Plangintza, Nekazaritza eta Arrantza Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca. Ministerio de Agricultura, Alimentacin y Medio Ambiente.
5.3
Euskal AEn nekazariek jasotako prezioak. Precios percibidos por los agricultores en la C.A. de Euskadi.
2001 Babarruna (lehorrak) (Euro/kg) / Alubia (Judas secas) (Euros/kg) Gari bigun edo erdi-gogorra (Euro/kg) / Trigo blando o semiduro (Euros/kg) Garagarra (Euro/kg) / Cebada (Euros/kg) Kontsumo patata (Euro/kg) / Patata de consumo (Euros/kg) Uraza (Euro/kg) / Lechuga (Euros/kg) Ziazerba (Euro/kg) / Espinacas (Euros/kg) Zerba (Euro/kg) / Acelga (Euros/kg) Tomatea (Euro/kg) / Tomate (Euros/kg) Piper berdea (Euro/kg) / Pimiento verde (Euros/kg) Porrua (Euro/kg) / Puerro (Euros/kg) Lekak (babarrun berdeak) (Euro/kg) / Vainas (Judas verdes) (Euros/kg) Sagarra (Euro/kg) / Manzana (Euros/Kg) Udarea (Euro/kg) / Pera (Euros/kg) Kiwia (Euro/kg) / Kiwi (Euros/kg) Krabelina (Euro/dozena) / Claveles (Euros/docena) Larrosa (Euro/dozena) / Rosas (Euros/docena) Piriniotarra 1. erditzea (Euro/unitatea) / Pirenaicas 1er parto (Euros/unidad) Frisiarra 1. erditzea (Euro/unitatea) / Frisonas 1er parto (Euros/unidad) Txahal idiskoa 3-5 hilabete (Euro/unitatea) / Terneros 3-5 meses (Euros/unidad) Txahal urrixa (Euro/kg. bizirik) / Terneras (Euros/kg. vivo) Urtekoa (Euro/kg. bizirik) / Aojos (Euros/kg. vivo) Esneko arkumea (Euro/kg. bizirik) / Cordero lechal (Euros/kg. vivo) Esne-txerrikumea (Euro/unitatea) / Lechn (Euros/unidad) Txerri gizendua (Euro/kg. bizirik) / Cerdo cebado (Euros/kg. vivo) Broiler oilaskoa (Euro/kg. bizirik) / Pollo broiler (Euros/kg. vivo) Untxia (Euro/kg. bizirik) / Conejo (Euros/kg. vivo) Esnea (Euro/litro) / Leche (Euros/litro) Arrautza: L kategoria (Euro/dozena) / Huevos: Categora L (Euros/docena) Radiata pinua (zerrategia eta enborkiak) (Euro/m3 erreala) Pino radiata (Aserro y apeas) (Euros/m3 real) Eukaliptoa (birrinketa) (Euro/m3 erreala) / Eucalipto (Trituracin) (Euros/m3 real) 4,12 0,13 0,12 0,12 0,61 0,99 0,65 1,35 2,73 1,51 2,25 0,69 0,68 1,03 2,27 4,05 901,52 970,63 259,04 1,92 1,66 3,56 43,49 1,35 0,87 1,69 0,31 0,61 79,51 22,76
2003 4,99 0,12 0,12 0,15 0,54 0,87 0,68 1,78 3,60 1,84 2,71 0,80 0,77 2,11 1,85 4,89 1.202,03 1.156,35 348,61 2,07 1,71 3,48 26,75 1,01 0,86 1,82 0,29 0,70 77,13 21,16
2005 8,24 0,13 0,13 0,11 0,73 1,14 0,79 1,36 4,58 1,89 2,08 1,08 0,72 1,13 2,84 7,83 1.284,80 1.230,06 313,49 2,19 1,86 3,65 34,59 1,08 0,92 1,74 0,31 0,60 63,39 19,47
2007 8,52 0,19 0,18 0,18 0,69 0,80 0,81 1,87 5,29 2,19 2,68 1,32 0,90 1,06 4,12 11,73 1.310,00 1.492,00 292,25 2,46 2,06 3,55 22,53 1,06 1,18 1,46 0,37 0,87 56,63 19,42
2009 8,81 0,14 0,12 0,09 0,68 2,56 0,88 1,64 5,24 2,13 3,24 1,30 1,12 1,02 5,86 14,25 1.612,80 1.562,80 181,28 2,30 1,91 3,73 30,78 1,06 1,05 1,78 0,32 0,85 22,00 16,91
03
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Ingurumen, Lurralde Plangintza, Nekazaritza eta Arrantza Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA ANUARIO ESTADISTICO VASCO
88
2012
5.4
2009
000
BIZKAIA
GIPUZKOA
3.108
1.914
1.194
99.548
63.976
35.573
87.174
66.447
20.728
68.349
51.722
16.628
17.306
13.432
3.874
12.375
-2.470
14.844
Amortizazioak Amortizaciones
29.120
27.376
1.744
-16.746
-29.845
13.100
10.286
7.960
2.326
Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Ingurumen, Lurralde Plangintza, Nekazaritza eta Arrantza Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca.
2012
89
03
5.5
Euskal AEko arrantza-sektoreko makromagnitude nagusiak, itsasontzi-moten arabera. Principales macromagnitudes del sector pesquero de la C.A. de Euskadi, segn tipo de flota.
2009
000
BAXURA BAJURA
ALTURA ALTURA
3.108
1.646
1.462
99.548
41.625
57.923
87.174
25.636
61.538
68.349
19.572
48.777
17.306
5.261
12.045
12.375
15.989
-3.614
Amortizazioak Amortizaciones
29.120
921
28.199
-16.746
15.067
-31.813
10.286
2.904
7.382
Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Ingurumen, Lurralde Plangintza, Nekazaritza eta Arrantza Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca.
03
90
2012
1. INDUSTRIA INDUSTRIA
1.1. Industria eta energia sektorearen makromagnitudeak. Macromagnitudes del sector Industria y Energa. Industria eta energia sektorearen makromagnitudeak, jarduera-sektoreei jarraiki. Macromagnitudes del sector Industria y Energa, segn sectores de actividad. Industria eta energia sektorearen galera-irabazien kontuak, jarduera-sektoreei jarraiki. Cuentas de prdidas y ganancias del sector Industria y Energa, segn sectores de actividad. Industria eta energia sektorearen galera-irabazien kontua, lurralde historikoka. Cuenta de prdidas y ganancias del sector Industria y Energa, por Territorios Histricos Industri produkzioaren indizea. ndice general de Produccin Industrial. Euskal AEko industri produkzioaren indizea, sektoreka. ndice de Produccin Industrial de la C.A. de Euskadi, segn sectores. Industriaren teknologia-edukika (EJSN09 sektoreak eta kontzeptua). Euskal AE Contenido tecnolgico de la industria (sectores y concepto CNAE09). C.A. de Euskadi.
95
1.2.
96
1.3.
98
1.4.
100 101
1.5.
1.6.
101
1.7.
102
2. ENERGIA ENERGA
2.1. Euskal AEko energiaren azken kontsumoa, energia motaren arabera. Consumo final de energa de la C.A. de Euskadi por tipos de energa. Euskal AEko energiaren azken kontsumoa, sektorearen arabera. Consumo final de energa de la C.A. de Euskadi por sectores. Energiaren azken kontsumoa, lurralde historikoetan. Consumo final de energa por Territorios Histricos. Euskal AEko barne kontsumo gordina, energia motaren arabera. Consumo interior bruto de la C.A. de Euskadi por tipos de energa. Barne kontsumo gordina, lurralde historikoetan. Consumo interior bruto por Territorios Histricos.
103
2.2.
103
2.3.
103
2.4.
104
2.5.
104
2012
91
CONCEPTOS
Establecimiento industrial Toda unidad productiva (fbrica, taller, mina, cantera, factora, etc.) situada en un mismo emplazamiento geogrfico, cuya actividad principal pertenece a las divisiones 1 a 4 de la CNAE. ndice de Produccin Industrial (I.P.I.) Es un indicador de carcter coyuntural, que trata de medir la evolucin experimentada por el volumen del Producto Interior Bruto (P.I.B.) en su parte industrial (sin incluir construccin), es decir, el Valor Aadido Bruto a coste de factores. Valor aadido bruto a coste de factores (Macromagnitudes) Se obtiene deduciendo del Valor Aadido Bruto a salida de fbrica los impuestos ligados a la actividad y agregando las subvenciones de explotacin. Representada la aportacin de los factores capital y trabajo al proceso productivo. Excedente bruto de explotacin (Macromagnitudes) Corresponde a la diferencia entre el Valor Aadido Bruto a coste de factores y los Costes de personal.
KONTZEPTUAK
Establezimendu industriala Enplazamendu geografiko berean kokaturiko produkzio-unitate oro (fabrika, tailer, meategi, harrobi, faktoria, etab.), bere jarduera nagusia JESNko 1etik 4rako dibisioetakoa delarik. Industri Produkzioaren Indizea (IPI) Izaera koiunturaleko adierazlea da, Barne-Produktu Gordinaren (BPGren) bolumenak izandako bilakaera bere alderdi industrialean (eraikuntza barnehartu gabe), hau da, Balio Erantsi Gordina faktore-kostutan, neurtzen duena. Balio erantsi gordina faktore-kostuetan (Makromagnitudeak) Honela lortzen da: fabrikatiko irteerako balio erantsi gordina ken jarduerari lotutako zergak gehi ustiapeneko subentzioak. Kapitaleta lan-faktoreek produkzio-prozesuari egiten dioten ekarpena da Ustiapeneko soberakin gordina (Makromagnitudeak) Balio erantsi gordina (faktore-kostuetan) aldagaiaren eta pertsonal-kostuen arteko aldea.
INDUSTRIA ETA ENERGIA INDUSTRIA Y ENERGA
04
2012
93
INDUSTRIA INDUSTRIA
1.1
Industria eta energia sektorearen makromagnitudeak. Macromagnitudes del sector Industria y energa.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 44.332 BIZKAIA
2010
GIPUZKOA
000
1. Landun-kopurua (Kp.) Personal ocupado (N) 2. Lan egindako orduak (Milakoak) Horas trabajadas (Miles) 3. Balio Erantsi Gordina faktore-kostuetan Valor Aadido Bruto a coste de factores 4. Pertsonal-kostuak Costes de personal 4.1 Soldata eta alokairu gordinak Sueldos y salarios brutos 4.2 Gizarte-kotizazioak Cotizaciones sociales 5. Ustiapeneko soberakin gordina Excedente Bruto de Explotacin 6. Amortizazioetarako zuzkidurak Dotaciones para amortizaciones 7. Ustiapeneko soberakin garbia Excedente Neto de Explotacin 8. Egindako inbertsioa Inversin realizada
Iturria / Fuente: EUSTAT. Industria-estatistika / Estadstica industrial.
218.819
90.192
84.295
356.740
72.024
147.588
137.128
14.563.855
2.968.532
6.064.414
5.530.909
8.851.683
1.814.644
3.616.439
3.420.600
6.949.817 1.901.866
1.428.774 385.870
2.848.329 768.110
2.672.714 747.886
5.712.172
1.153.888
2.447.975
2.110.309
2.572.858
549.882
1.019.407
1.003.569
3.139.314
604.006
1.428.568
1.106.740
2.058.524
349.049
1.108.335
601.140
2012
95
04
1.2
Industria eta energia sektorearen makromagnitudeak, jarduera-sektoreei jarraiki. Macromagnitudes del sector Industria y Energa, segn sectores de actividad.
EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI Erauzteko industriak Industrias extractivas 1. Landun-kopurua (Kp.) Personal ocupado (N) 2. Lan egindako orduak (Milakoak) Horas trabajadas (Miles) 3. Balio Erantsi Gordina faktore-kostuetan Valor Aadido Bruto a coste de factores 4. Pertsonal-kostuak Costes de personal 4.1 Soldata eta alokairu gordinak Sueldos y salarios brutos 4.2 Gizarte-kotizazioak Cotizaciones sociales 5. Ustiapeneko soberakin gordina Excedente Bruto de Explotacin 6. Amortizazioetarako zuzkidurak Dotaciones para amortizaciones 7. Ustiapeneko soberakin garbia Excedente Neto de Explotacin 8. Egindako inbertsioa Inversin realizada
Iturria / Fuente: EUSTAT. Industria-estatistika / Estadstica industrial.
ARABA / LAVA Ur hornidura eta saneamendu Suministro de agua y saneamiento 5.753 Erauzteko industriak Industrias extractivas 166 Manufaktura- industria Industria manufacturera 42.774
Energia elektrikoa, gasa eta lurruna Energa elctrica, gas y vapor 2.450
1.203
342.494
3.652
9.391
282
69.462
99.829
12.365.703
1.683.954
414.369
27.614
2.629.470
35.443
8.416.082
171.032
229.126
9.044
1.748.546
28.348 7.095
6.616.606 1.799.476
126.028 45.004
178.835 50.291
7.307 1.737
1.377.905 370.641
64.386
3.949.621
1.512.922
185.243
18.570
880.924
22.543
1.797.384
648.875
104.056
7.104
412.600
41.843
2.152.237
864.047
81.187
11.466
468.324
14.185
1.562.738
389.191
92.410
2.083
273.538
04
96
2012
2010
000
ARABA / LAVA Energia elektrikoa, gasa eta lurruna Energa elctrica, gas y vapor 231 Ur hornidura eta saneamendu Suministro de agua y saneamiento 1.161 Erauzteko industriak Industrias extractivas 337 Manufaktura- industria Industria manufacturera
BIZKAIA Energia elektrikoa, gasa eta lurruna Energa elctrica, gas y vapor 1.768 Ur hornidura eta saneamendu Suministro de agua y saneamiento 2.557 Erauzteko industriak Industrias extractivas 197
GIPUZKOA Manufaktura- industria Industria manufacturera 81.612 Energia elektrikoa, gasa eta lurruna Energa elctrica, gas y vapor 451 Ur hornidura eta saneamendu Suministro de agua y saneamiento 2.035
85.530
360
1.920
585
140.061
2.609
4.333
336
132.971
683
3.138
232.200
79.248
43.534
4.974.123
838.989
207.768
28.681
4.762.110
612.765
127.353
15.334
41.720
16.541
3.361.666
125.152
113.080
9.858
3.305.870
30.546
74.326
11.504 3.830
32.058 9.662
13.241 3.300
2.653.534 708.132
91.782 33.370
89.772 23.308
7.800 2.058
2.585.167 720.703
22.742 7.804
57.005 17.321
216.866
37.528
26.993
1.612.457
713.837
94.688
18.823
1.456.240
582.219
53.027
104.108
20.108
17.265
937.883
435.242
38.178
13.112
746.030
324.697
22.901
57.607
15.821
6.253
786.778
260.289
55.015
5.849
502.422
71.295
21.574
2012
97
112.758
17.420
9.728
674.574
278.595
56.510
5.711
710.210
257.522
30.126
04
1.3
Industria eta energia sektorearen galera-irabazien kontuak, jarduera-sektoreei jarraiki. Cuentas de prdidas y ganancias del sector Industria y Energa, segn sectores de actividad.
EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI Erauzteko industriak Industrias extractivas A) ERAGIKETA JARRAITUAK OPERACIONES CONTINUADAS 1. 2. 3. 4. 5. Negozio zifraren zenbatekoa guztira Importe neto de la cifra de negocios Produktu izakinen aldakuntza Variacin de existencias de producto Enpresa haren aktiborako egindako lanak Trab. realizados por la empresa para su activo Hornidurak Aprovisionamientos Ustiapen beste diru-sarrerak Otros ingresos de explotacin 5.1 5.2 6. Sarrera osagarriak Ingresos accesorios Ustiapeneko diru-laguntzak Subvenciones de explotacin 235.695 1.746 294 76.855 3.294 3.111 183 35.443 64.407 63.125 1.212 70 22.543 -3.407 38.374 5.390 2.881 2.509 46.404.211 598.542 146.529 27.611.465 732.742 437.174 295.568 8.416.082 8.054.498 6.930.532 956.442 167.524 1.797.384 71.285 2.073.880 632.592 804.394 -171.802 5.870.375 0 88.024 3.599.970 142.352 131.092 11.260 171.032 821.513 710.964 105.864 4.685 648.875 76.004 935.365 76.859 515.860 -439.001 959.502 16.660 1.254 424.611 81.369 53.260 28.109 229.126 225.081 217.349 2.598 5.134 104.056 10.986 86.897 6.331 10.239 -3.908 Manufaktura- industria Industria manufacturera Energia elektrikoa, gasa eta lurruna Energa elctrica, gas y vapor Ur hornidura eta saneamendu Suministro de agua y saneamiento
ARABA / LAVA Erauzteko industriak Industrias extractivas Manufaktura- industria Industria manufacturera
77.691 650 22 29.943 784 763 21 9.044 21.635 21.124 465 46 7.104 -1.696 9.725 1.777 914 863
9.989.970 86.563 18.683 6.007.673 114.877 76.323 38.554 1.748.546 1.587.520 1.545.276 17.960 24.284 412.600 -5.080 448.674 79.174 145.135 -65.961
Pertsonal gastuak Gastos de personal Ustiapen beste gastuak Otros gastos de explotacin 7.1 7.2 7.3 Kanpo-zerbitzuak Servicios exteriores Zergak Tributos Kudeaketa gastu korronteak Otros gastos de gestin corrientes
7.
8. 9.
Amortizazioa Amortizacin Ustiapen beste diru-sarrerak eta gastuak Otros ingresos y gastos de explotacin
A.1) USTIAPEN EMAITZA (1+2+3-4+5-6-7-8+9) RESULTADO DE EXPLOTACIN 10. Finantza-sarrerak Ingresos financieros 11. Finantza gastuak Gastos financieros A.2) FINANTZA EMAITZA (10-11) RESULTADO FINANCIERO A.3) EMAITZA ZERGAK ORDAINDU AURRETIK
(A.1+A.2)
04
RESULTADO ANTES DE IMPUESTOS 12. Etekinen gaineko zerga Impuesto sobre beneficios A.4) ERAGIKETA JARRAITUETATIK ETORRITAKO EKITALDI EMAITZA (A.3+12) RESULTADO DEL EJERCICIO PRECEDENTE DE OPERACIONES CONTINUADAS
Iturria / Fuente: EUSTAT. Industria-estatistika / Estadstica industrial.
40.883 5.711
1.902.078 148.372
496.364 173.219
82.989 8.512
10.588 1.615
382.713 40.669
35.172
1.753.706
323.145
74.477
8.973
342.044
98
2012
2010
000
ARABA / LAVA Energia elektrikoa, gasa eta lurruna Energa elctrica, gas y vapor Ur hornidura eta saneamendu Suministro de agua y saneamiento Erauzteko industriak Industrias extractivas Manufaktura- industria Industria manufacturera
BIZKAIA Energia elektrikoa, gasa eta lurruna Energa elctrica, gas y vapor Ur hornidura eta saneamendu Suministro de agua y saneamiento Erauzteko industriak Industrias extractivas
GIPUZKOA Manufaktura- industria Industria manufacturera Energia elektrikoa, gasa eta lurruna Energa elctrica, gas y vapor Ur hornidura eta saneamendu Suministro de agua y saneamiento
882.808 0 14.845 551.830 22.256 22.015 241 15.334 136.428 124.464 11.415 549 112.758 28.054 131.613 13.667 62.026 -48.359
149.290 2.669 130 57.370 9.195 2.388 6.807 41.720 25.100 24.347 418 335 17.420 -270 19.404 1.456 1.401 55
91.355 423 206 24.069 832 693 139 16.541 25.214 24.712 500 2 9.728 -1.240 16.024 3.269 1.621 1.648
21.179.634 317.225 60.273 13.164.958 312.940 179.347 133.593 3.361.666 3.813.680 2.819.726 912.455 81.499 674.574 137.069 992.263 375.498 403.133 -27.635
2.926.917 0 40.457 1.859.766 71.691 60.937 10.754 125.152 342.582 288.016 52.294 2.272 278.595 14.581 447.551 30.139 217.169 -187.030
583.930 12.072 795 287.559 30.146 20.059 10.087 113.080 135.911 129.949 1.700 4.262 56.510 7.374 41.257 4.036 7.066 -3.030
66.649 673 66 22.843 1.678 1.655 23 9.858 17.558 17.289 247 22 5.711 -471 12.625 344 346 -2
15.234.607 194.754 67.573 8.438.834 304.925 181.504 123.421 3.305.870 2.653.298 2.565.530 26.027 61.741 710.210 -60.704 632.943 177.920 256.126 -78.206
2.060.650 0 32.722 1.188.374 48.405 48.140 265 30.546 342.503 298.484 42.155 1.864 257.522 33.369 356.201 33.053 236.665 -203.612
226.282 1.919 329 79.682 42.028 30.813 11.215 74.326 64.070 63.053 480 537 30.126 3.882 26.236 839 1.772 -933
83.254 21.268
19.459 315
17.672 1.410
964.628 76.808
260.521 86.389
38.227 6.709
12.623 2.686
554.737 30.895
152.589 65.562
25.303 1.488
61.986
19.144
16.262
887.820
174.132
31.518
9.937
523.842
87.027
23.815
2012
99
04
1.4
Industria eta energia sektorearen galera-irabazien kontua, lurralde historikoka. Cuenta de prdidas y ganancias del sector Industria y Energa, por Territorios Histricos.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA
2010
GIPUZKOA
000
A) ERAGIKETA JARRAITUAK OPERACIONES CONTINUADAS 1. Negozio zifraren zenbatekoa guztira Importe neto de la cifra de negocios Produktu izakinen aldakuntza Variacin de existencias de producto Enpresa haren aktiborako egindako lanak Trab. realizados por la empresa para su activo Hornidurak Aprovisionamientos Ustiapen beste diru-sarrerak Otros ingresos de explotacin 5.1 5.2 Sarrera osagarriak Ingresos accesorios Ustiapeneko diru-laguntzak Subvenciones de explotacin
53.469.783
11.099.759
24.781.836
17.588.188
2.
616.948
89.882
329.720
197.346
3.
236.101
33.680
101.731
100.690
4.
31.712.901
6.646.816
15.336.352
9.729.733
5.
959.757
147.112
415.609
397.036
624.637 335.120
101.489 45.623
261.036 154.573
262.112 134.924
6.
Pertsonal gastuak Gastos de personal Ustiapen beste gastuak Otros gastos de explotacin 7.1 7.2 7.3 Kanpo-zerbitzuak Servicios exteriores Zergak Tributos Kudeaketa gastu korronteak Otros gastos de gestin corrientes
8.851.683
1.814.644
3.616.439
3.420.600
7.
9.165.499
1.770.683
4.317.387
3.077.429
8.
Amortizazioa Amortizacin Ustiapen beste diru-sarrerak eta gastuak Otros ingresos y gastos de explotacin
2.572.858
549.882
1.019.407
1.003.569
9.
154.868
21.008
157.784
-23.924
04
A.1) USTIAPEN EMAITZA (1+2+3-4+5-6-7-8+9) RESULTADO DE EXPLOTACIN 10. Finantza-sarrerak Ingresos financieros 11. Finantza gastuak Gastos financieros A.2) FINANTZA EMAITZA (10-11) RESULTADO FINANCIERO A.3) EMAITZA ZERGAK ORDAINDU AURRETIK
(A.1+A.2)
3.134.516
609.416
1.497.095
1.028.005
721.172
96.074
412.942
212.156
1.333.374
209.476
628.989
494.909
-612.202
-113.402
-216.047
-282.753
RESULTADO ANTES DE IMPUESTOS 12. Etekinen gaineko zerga Impuesto sobre beneficios A.4) ERAGIKETA JARRAITUETATIK ETORRITAKO EKITALDI EMAITZA (A.3+12) RESULTADO DEL EJERCICIO PRECEDENTE DE OPERACIONES CONTINUADAS
Iturria / Fuente: EUSTAT. Industria-estatistika / Estadstica industrial.
2.522.314
496.014
1.281.048
745.252
335.814
63.867
171.316
100.631
2.186.500
432.147
1.109.732
644.621
100
2012
1.5
(1) Gehikuntza-tasa aurreko urteko aldi beraren aldean / Tasa de incremento sobre el mismo perodo del ao anterior. Iturria / Fuente: EUSTAT. Industri Produkzioaren Indizea (IPI) / ndice de Produccin Industrial (IPI).
1.6
Euskal AEko industri produkzioaren indizea, sektoreka. ndice de Produccin Industrial de la C.A. de Euskadi, segn sectores.
ELEKTRIZITATEA, GASA ETA URA ENERGA ELCTRICA, GAS Y AGUA Indizea ndice 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 100,0 107,3 110,7 94,8 69,6 55,7 44,8
ATERATZE-INDUSTRIAK INDUSTRIAS EXTRACTIVAS Indizea ndice 100,0 105,8 111,4 107,7 82,6 85,1 87,2
MANUFAKTURA-INDUSTRIAK INDUSTRIAS MANUFACTURERAS Indizea ndice 100,0 102,8 102,9 105,5 98,7 95,0 88,2
(1) Urteko batez-besteko hazkundea / Incremento medio anual. Iturria / Fuente: EUSTAT. Industri Produkzioaren Indizea (IPI) / ndice de Produccin Industrial (IPI).
2012
101
04
1.7
Industriaren teknologia-edukika (EJSN09 sektoreak eta kontzeptua). Euskal AE Contenido tecnolgico de la industria (sectores y concepto CNAE09). C.A. de Euskadi.
2009 GUZTIRA / TOTAL TEKNOLOGI EDUKI HANDIA NIVEL TECNOLGICO ALTO Botiken fabrikazioa Fabricacin de productos farmacuticos Informatikako, elektronikako eta optikako produktuen fabrikazioa Fabricacin de productos informticos, electrnicos y pticos Aireontziak eta espaziontziak egitea Construccin aeronutica y espacial TEKNOLOGI EDUKI ERTAIN-HANDIA NIVEL TECNOLGICO MEDIO ALTO Industria kimikoa Industria qumica Armak eta munizioak egitea Fabricacin de armas y municiones Material eta ekipo elektrikoen fab., Makineria eta ekipoen fab., Ibilgailuak fab. Fab. de material y equipo elctrico, fab. de maquinaria y equipo, fab. de vehculos Bestelako garraio-materialaren fabrikazioa , ontzigintza eta aeronautikoa izan ezik Fabricacin de otro material de transporte, excepto construccin naval y const. aeronutica Tresna eta hornikuntza mediko eta odontologikoen fabrikazioa Fabricacin de instrumentos y suministros mdicos y odontolgicos TEKNOLOGI EDUKI ERTAIN-TXIKIA NIVEL TECNOLGICO MEDIO BAJO Euskarri grabatuen aldakiak Reproduccin de soportes grabados Kokea eta petrolioa fintzearen produktuak Coqueras y refino de petrleo Kautxu produktuen eta plastikoen fab. Metalikoak ez diren beste produktu mineral batzuen fab. Metalgintza Fab. de productos de caucho y plsticos. Fab. de otros productos minerales no metlicos. Metalurgia Produktu metalikoen fabrikazioa, makineria eta armak eta munizioak izan ezik Fab. de productos metlicos excepto maquinaria y armas y municiones Ontzigintza Construccin naval Makineria eta ekipoen konponk. eta instalaz. Rep. e instalacin de maquinaria y equipo TEKNOLOGI EDUKI TXIKIA NIVEL TECNOLGICO BAJO Elikaduraren industria, edariak, tabakoa, ehungintza eta jantzigintza. Larrugintza eta zapatagintza. Zuraren , artelazkiaren eta paperaren industria Industria de la alimentacin, bebidas, tabaco, textil y confeccin. Ind. del cuero y calzado. Ind. de la madera, del corcho y del papel Arte grafikoak Artes grficas Altzarien fabrikazioa Fabricacin de muebles Bestelako manufaktur industriak Otras industrias manufactureras SAILKATU GABE / SIN CLASIFICAR 225.337
2010 218.819
2009 14.074.809
2010 14.563.855
2009 49.226.282
2010 53.469.783
8.592 606
8.545 636
462.130 44.480
506.551 49.626
1.439.103 136.946
1.505.320 133.214
46074
45115
2.644.297
2.770.492
8.974.615
9.659.373
3.848
3.988
377.861
366.056
1.134.165
1.324.204
04
43461
42483
2.520.769
2.750.631
10.085.880
11.562.234
Iturria / Fuente: EUSTAT. Industria-estatistika / EUSTAT. Estadstica Industrial. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
102
2012
ENERGIA ENERGA
2.1
Euskal AEko energiaren azken kontsumoa, energia motaren arabera . Consumo final de energa de la C.A. de Euskadi por tipos de energa.
IKATZA ETA ERATORRIAK CARBN Y DERIVADOS 188 177 157 165 165 153 160 122 76 57 65 PETROLIOAREN ERATORRIAK DERIVADOS DEL PETRLEO 2.060 1.993 2.015 2.035 2.094 2.170 2.190 2.272 2.254 2.089 2.012 ENERGIA ERATORRIAK ENERGAS DERIVADAS 138 131 153 155 155 152 134 137 162 150 133 ENERGIA BERRIGARRIAK ENERGAS RENOVABLES 208 197 215 214 258 228 243 286 277 293 340
Kptb Ktep
GUZTIRA TOTAL 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 5.001 5.042 5.120 5.330 5.574 5.512 5.596 5.746 5.756 5.259 5.360
GAS NATURALA GAS NATURAL 1.050 1.139 1.141 1.299 1.335 1.262 1.251 1.279 1.377 1.274 1.345
ENERGIA ELEKTRIKOA ENERGA ELCTRICA 1.357 1.406 1.439 1.462 1.566 1.548 1.619 1.650 1.609 1.396 1.464
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Industria, Berrikuntza, Merkataritza eta Turismo Saila. Energiaren Euskal Erakundea EEE Gobierno Vasco. Departamento de Industria, Innovacin, Comercio y Turismo. Ente Vasco de la Energa. EVE.
2.2
Euskal AEko energiaren azken kontsumoa, sektorearen arabera . Consumo final de energa de la C.A. de Euskadi por sectores.
Guztira Total 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 5.001 5.042 5.120 5.330 5.574 5.512 5.596 5.746 5.756 5.259 5.360 Industria Industria 2.399 2.450 2.459 2.555 2.659 2.483 2.568 2.654 2.684 2.312 2.428 Garraio Transporte 1.533 1.547 1.590 1.657 1.711 1.800 1.867 2.008 1.906 1.783 1.763 Lehen sektorea Primario 153 153 173 175 177 177 168 97 90 90 82 Zerbitzuak Servicios 348 356 363 377 411 423 420 420 453 445 460
Kptb Ktep
Bizitegia Residencial 568 537 535 567 615 628 572 568 624 629 625
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Industria, Berrikuntza, Merkataritza eta Turismo Saila. Energiaren Euskal Erakundea EEE Gobierno Vasco. Departamento de Industria, Innovacin, Comercio y Turismo. Ente Vasco de la Energa. EVE.
2.3
Energiaren azken kontsumoa, lurralde historikoetan . Consumo final de energa por Territorios Histricos.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 5.001 5.042 5.120 5.330 5.574 5.512 5.596 5.746 5.756 5.259 5.360 ARABA LAVA 865 869 885 946 985 1.011 1.056 1.004 1.016 924 967 BIZKAIA 2.271 2.315 2.347 2.370 2.481 2.407 2.453 2.602 2.544 2.286 2.256 GIPUZKOA
Kptb Ktep
1.865 1.858 1.887 2.014 2.108 2.094 2.086 2.141 2.197 2.049 2.137
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Industria, Berrikuntza, Merkataritza eta Turismo Saila. Energiaren Euskal Erakundea EEE Gobierno Vasco. Departamento de Industria, Innovacin, Comercio y Turismo. Ente Vasco de la Energa. EVE.
2012
103
04
2.4
Euskal AEko barne (*) kontsumo gordina, energia motaren arabera . Consumo interior bruto (*) de la C.A. de Euskadi por tipos de energa.
IKATZA ETA ERATORRIAK CARBN Y DERIVADOS 545 435 536 460 488 512 460 472 251 188 190 PETROLIOAREN ERATORRIAK DERIVADOS DEL PETRLEO 3.389 3.317 3.482 3.264 3.026 3.074 3.162 3.159 3.092 2.930 2.765 ENERGIA ERATORRIAK ENERGAS DERIVADAS 57 56 54 45 40 40 29 22 20 17 21 ENERGIA BERRIGARRIAK ENERGAS RENOVABLES 264 264 279 290 353 343 337 400 426 435 488
Kptb Ktep
GUZTIRA TOTAL 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 6.717 6.639 6.941 7.128 7.287 7.697 7.716 7.789 7.871 7.313 7.107
GAS NATURALA GAS NATURAL 1.407 1.444 1.618 2.059 2.476 3.335 3.189 3.047 3.476 3.445 2.959
ENERGIA ELEKTRIKOA (Inportazioak) ENERGA ELC. (Importaciones) 1.054 1.122 971 1.011 904 394 539 689 606 298 685
(*) Lehen mailako energiaren araberako eskari osoa da / Es la demanda total de energa primaria Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Industria, Berrikuntza, Merkataritza eta Turismo Saila. Energiaren Euskal Erakundea EEE Gobierno Vasco. Departamento de Industria, Innovacin, Comercio y Turismo. Ente Vasco de la Energa. EVE.
04
2.5
Barne (*) kontsumo gordina, lurralde historikoetan . Consumo interior bruto (*) por Territorios Histricos.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 6.717 6.639 6.941 7.128 7.287 7.697 7.716 7.789 7.871 7.313 7.107 ARABA LAVA 905 906 928 993 1.051 1.075 1.117 1.068 1.100 984 1.055 BIZKAIA 3.654 3.655 3.812 3.845 3.791 4.205 4.191 4.241 4.344 4.068 3.695 GIPUZKOA
Kptb Ktep
2.158 2.078 2.201 2.290 2.445 2.446 2.408 2.481 2.428 2.262 2.358
(*) Lehen mailako energiaren araberako eskari osoa da / Es la demanda total de energa primaria Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Industria, Berrikuntza, Merkataritza eta Turismo Saila. Energiaren Euskal Erakundea EEE Gobierno Vasco. Departamento de Industria, Innovacin, Comercio y Turismo. Ente Vasco de la Energa. EVE.
104
2012
1. ERAIKUNTZA CONSTRUCCIN
1.1. 1.2. Eraikuntza sektorearen makromagnitudeak. Macromagnitudes del sector Construccin. Eraikuntza sektorearen galera-irabazien kontua. Cuenta de prdidas y ganancias del sector Construccin. Eraikuntzaren kointurako indizea. Datu gordinak. ndice coyuntural de la construccin. Datos brutos. Eraikuntza publikoa: lizitazio ofizialaren zenbatekoa, obra-motari jarraiki. Construccin pblica: Importe de la licitacin oficial por tipo de obra. Eraikuntza publikoa: lizitazio ofiziala. Construccin pblica: licitacin oficial.
109
110
1.3.
111
1.4.
111 112
1.5.
2. ETXEBIZITZAK VIVIENDA
2.1. Etxebizitzak motaren arabera. Viviendas segn tipo. Etxebizitza familiar nagusiak, ekipamenduen eta konfort-adierazleen arabera. Viviendas familiares principales por equipamientos e ndice de confort. Etxebizitzen eraikuntza, ekimen-motaren arabera. Construccin de viviendas por tipo de iniciativa. Etxebizitza eskaintza Euskal AEn. Viviendas en oferta en la C.A. de Euskadi.
Etxebizitza okupatuak eta hutsik, Lurralde Historiko eta Eskualdeen arabera. Viviendas ocupadas y vacas por Territorios Histricos y Comarcas.
113
2.2.
2.3.
2.4. 2.5.
115
2.6.
Etxebizitza salgaien m ko prezioa Euskal AEn. Precio de las viviendas en venta por m2 en la C.A. de Euskadi. Obra larrirako lizentziak obra motaren arabera. Licencias de obra mayor por tipo de obra. Libre errentako etxebizitza eskainiak eta batez besteko errentak. Viviendas en alquiler libre ofertadas y rentas medias.
115 116
2.7.
2.8.
116
3. ERAIKINAK-LOKALAK EDIFICIOS-LOCALES
3.1. 3.2. Eraikinak, eraikinaren egoeraren arabera. Edificios segn el estado del edificio. Eraikin normalak, eraikinaren helburuaren arabera. Edificios normales segn el destino del edificio.
117 117
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
105
... / ...
3.3. Eraikin normalak, inguruko hornikuntzen arabera. Edificios normales segn los equipamientos del entorno. Eraikin normalak, solairu-kopuruaren eta tarte-kopuruaren arabera. Edificios normales segn el nmero de plantas y el nmero de huecos. Eraikin normaletako tarteak, eraikinaren helburuaren, tartearen erabileraren eta lokalaren egoeraren arabera. Huecos en edificios normales segn el destino del edificio, el uso del hueco y la situacin del local. Eraikin normaletako establezimenduak, eraikinaren helburuaren eta tartearen erabileraren arabera. Establecimientos en edificios normales segn el destino del edificio y el uso del hueco. Egoitzarako lurzorua, jarduera ekonomikoetarako lurzorua, sistema orokorretakoa eta urbanizaezina, motaren arabera . Suelo residencial, de actividades econmicas, de sistemas generales y suelo no urbanizable por tipo.
117
3.4.
118
3.5.
118
3.6.
118
3.7.
119
05
106
2012
CONCEPTOS
Licitacin oficial Demanda de obras de construccin por parte de las Administraciones Pblicas (Central, Comunidades Autnomas y Locales). Se recoge la que ha aparecido en el BOE y cuya apertura de pliegos se ha efectuado en el ao que se examina. Vivienda Se entiende por vivienda todo recinto estructuralmente separado e independiente que, por la forma en que fue construido, reconstruido, transformado o adaptado, est concebido para ser habitado por personas, o si no fuese as, est efectiva y realmente habitado en la fecha del censo. Viviendas familiares Se considera vivienda familiar a toda habitacin o conjunto de habitaciones y sus dependencias que ocupan un edificio o una parte estructuralmente separada del mismo y que, por la forma en que ha sido construida, reconstruida o transformada, est destinada a ser habitada por una o por varias familias, y en la fecha censal no se utiliza totalmente para otros fines. El recinto puede estar parcialmente destinado a otros fines (consulta mdica, peluquera, sastrera, etc.); sin embargo, aquellos recintos construidos inicialmente como viviendas, pero que en la poca de la estadstica se utilizan exclusivamente para otros fines no se censan (viviendas que se han transformado totalmente en oficinas, talleres, almacenes, etc.). Las viviendas familiares estn incluidas en la estadstica con independencia de que estn ocupadas o no en la fecha de referencia. Las viviendas familiares se clasifican en principales, secundarias y desocupadas. Principales: Cuando se utilizan toda o la mayor parte del ao como residencia habitual de una o ms personas. Secundarias: En la fecha en que se realiz la estadstica estaban ocupadas exclusivamente por transentes, a diferencia del Censo de 1991, que adems recoga las viviendas vacas destinadas a ser ocupadas solamente parte del ao de forma peridica o espordica (casas de campo, playa o ciudad que se emplean en vacaciones, fines de semana, etc.). Desocupadas: Cuando, sin encontrarse en estado ruinoso, ni en ninguna de las situaciones anteriormente consideradas, habitualmente se encuentran deshabitadas. Viviendas protegidas Viviendas iniciadas: para las protegidas son las que habiendo sido aprobada la proteccin, se ha recibido por la Administracin el certificado de comienzo de obras expedido por el Tcnico Director de las obras. Para las libres, la cifra que facilita la Administracin es la de viviendas de las que se presenta a las Delegaciones el proyecto para obtener el Informe de habitabilidad, que se necesita para que se conceda la licencia de edificacin. Viviendas terminadas: las que han presentado el certificado de fin de obra expedido por el Tcnico Director de las mismas. Establecimientos colectivos Se considera establecimiento colectivo el destinado a ser habitado por un grupo de personas que no constituyen una familia, sometidas a una autoridad o rgimen comn, o unidas por objetivos o intereses personales comunes.
KONTZEPTUAK
Lizitazio ofiziala Administrazio Publikoen (zentrala, autonomia-erkidegoak eta udalak) aldetiko eraikuntza-obren eskaria. BOEn agertu eta bere plegu-irekitzea aztertzen den urte berean egin denekoa jasotzen da. Etxebizitza Etxebizitzaz ulertzen da egituraz banandua eta bereizia den barrunbe oro eta eraikia, berreraikia, eraldatua edo egokitua izan den erarengatik bertan pertsonak bizitzeko bururatuta dagoena, edo horrela ez balitz ere, zentsua egiteko datan benetan bertan norbait bizi dena. Etxebizitza familiarrak Etxebizitza familiarra da gela edo gela-multzo oro eta bere barrundegiak, eraikin bat edo horrengandik egituraz bereizitako parte bat okupatzen duena eta eraikia, berreraikia edo eraldatua izan den erarengatik, familia bat edo gehiago bertan bizitzera bideratua dagoena eta zentsuko datan osoro beste helburuetarako erabiltzen ez dena. Barrutiaren zati bat beste erabilera batzuetara bidera daiteke (mediku-kontsulta, ile-apaindegia, jostundegia, eta abar); dena dela, hasiera batean etxebizitza izateko eraiki, baina estatistikaren garaian beste erabilera batzuetan bakarrik erabiltzen diren barrutiak, ez dira estatistikan sartzen (bulegoak, tailerrak, biltegiak, eta abar). Etxebizitza familiarrak estatistikaren barnean sartzen dira, erreferentziako datan hutsik edo beterik dauden alde batera utzita. Etxebizitza familiarrak nagusien, bigarren mailakoen eta hutsen artean sailkatzen dira. Nagusiak: urte osoan edo ia osoan pertsona batek edo gehiagok bizileku gisa erabili ohi dutena. Bigarrenak: estatistika egin zenean iragaitzazkoek baino betetzen ez zituzten etxebizitzak; 1991ko zentsuan, aldiz, etxebizitza horietaz gain, urteko zati batean aldian behin edo noizean behin bakarrik betetzeko etxebizitza hutsak ere jasotzen ziren (oporraldian, udaldian, asteburuetan, etab.etan erabiltzen diren landako, hondartzako edo hiriko etxeak). Hutsak: erortzeko zorian edo aurrean aipatu ditugun egoeretatik ezeinetan egon ez arren, normalean hutsik egoten diren etxebizitzak dira. Babespeko etxebizitzak Hasitako etxebizitzak: babestuen kasuan, babesa onartua izanik, obren teknikari zuzendariak luzatutako obren hasierako ziurtagiria Administrazioaren aldetik hartu izan denekoak dira. Libreen kasuan, berriz, Administrazioak ematen duen zifra, eraikitzeko baimena emateko behar den bizigarritasun-txostena lortzeko proiektua Ordezkaritzetara aurkezten diren etxebizitzena da. Bukatutako etxebizitzak: obren teknikari zuzendariak luzatutako obren amaierako ziurtagiria aurkezten dutenak. Establezimendu kolektiboak Establezimendu kolektibotzat ematen da familia bat osatzen ez duen pertsona-talde bat agintaritza edo erregimen komun baten pean eta helburu edo interes pertsonal komun batzuen loturarekin bertan bizitzera bideratutakoa.
ERAIKUNTZA ETA ETXEBIZITZAK CONSTRUCCIN Y VIVIENDA
05
2012
107
Edificio Toda construccin permanente, separada e independiente, concebida para ser utilizada como vivienda o para servir a fines agrarios, industriales, prestacin de servicios o, en general, para desarrollar cualquier actividad econmica o social. A efectos censales se debe considerar que existen tantos edificios como entradas o portales principales e independientes existan, aunque constituyan una unidad arquitectnica. Local Se considera local a todo hueco que por la forma en que fue construido, reformado o adaptado se llevan o pueden llevar a cabo actividades econmicas o sociales dependientes de una empresa o institucin. Familia Se define como el grupo de personas que, residiendo en la misma vivienda familiar, comparten algunos gastos y estn vinculadas por lazos de parentesco, independientemente de su grado. ndice de confort
ERAIKUNTZA ETA ETXEBIZITZAK CONSTRUCCIN Y VIVIENDA
Eraikina Eraikuntza iraunkor, bereizi eta independentea, etxebizitza moduan erabil daitekeena, edo nekazaritzarako, industriarako edo zerbitzuak eskaintzeko, edo, oro har, edozein ekonomia- edo gizarte-jarduera bertan gauzatzeko balio duena. Zentsu-ondorioetarako, sarrera edo atari nagusi eta independente bezainbat eraikin egongo dira, arkitektura-unitate berekoak izan arren. Lokala Honela definitzen da lokala: tartea da, han enpresa edo erakunderen batek ekonomia- nahiz gizarte-jarduerak egiteko edo egin ahal izateko moduan eraiki, konpondu edo egokitutako esparrua.
Familia Familia bat osatzen du gastu batzuk elkarren artean izanik eta ahaidetasun-loturak izanik (lotura-maila alde batera utzita) etxebizitza familiar berean bizi den pertsona-taldeak. Erosotasun-indizea Etxebizitzetako instalazioak edo zerbitzuak dauden ala ez jakiteko behar dugun indizea finkatu ahal izateko, honako prozedura hau erabili dugu: instalazio edo zerbitzu bakoitzari zein oinarrizkotzat jo ditugun ezaugarriei halako puntuaketa batzuk erantsi dizkiegu. Delako eransketatik abiatuz, etxebizitza familiar batek izan dezakeen erosotasun- edo ongizate-mailara hurbil gaitzakeen indizearen balioa lor dezakegu.
Para sintetizar en un ndice la existencia o ausencia de instalaciones y servicios de las viviendas, hemos procedido a agregar unas puntuaciones asignadas a cada instalacin o servicio y a las caractersticas que hemos considerado fundamentales. De esta agregacin extraemos un ndice cuyo valor nos aproxima al grado de comodidad o bienestar que puede tener o producir una vivienda familiar.
05
108
2012
1 1.1
ERAIKUNTZA CONSTRUCCIN
2010
000
GIPUZKOA
1. Landun-kopurua (Kp.) Personal ocupado (N) 2. Lan egindako orduak (Milakoak) Horas trabajadas (Miles) 3. Balio Erantsi Gordina faktore-kostutan Valor Aadido Bruto a coste de factores 4. Pertsonal-kostuak Costes de personal 4.1 Soldata eta alokairu gordinak Sueldos y salarios brutos 4.2 Gizarte-kotizazioak Cotizaciones sociales 5. Ustiapeneko soberakin gordina Excedente Bruto de Explotacin 6. Amortizazioetarako zuzkidurak Dotaciones para amortizaciones 7. Ustiapeneko soberakin garbia Excedente Neto de Explotacin 8. Egindako inbertsioa Inversin realizada
Iturria / Fuente: EUSTAT Eraikuntzaren estatistika / Estadstica de la Construccin.
85.827
46.020
26.941
149.533
22.436
80.378
46.719
5.279.630
793.907
2.784.649
1.701.074
3.473.848
516.025
1.849.664
1.108.159
2.746.689 727.159
408.547 107.478
1.463.647 386.017
874.495
1.805.782
277.882
934.985
592.915
418.234
61.730
218.006
138.498
1.387.548
216.152
716.979
454.417
345.899
46.995
192.431
106.473
2012
109
233.664
05
1.2
Eraikuntza sektorearen galera-irabazien kontua. Cuenta de prdidas y ganancias del sector Construccin.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA
2010
GIPUZKOA
000
A) ERAGIKETA JARRAITUAK OPERACIONES CONTINUADAS 1. Negozio zifraren zenbatekoa guztira Importe neto de la cifra de negocios Produktu izakinen aldakuntza Variacin de existencias de producto Enpresa haren aktiborako egindako lanak Trab. realizados por la empresa para su activo Hornidurak Aprovisionamientos Ustiapen beste diru-sarrerak Otros ingresos de explotacin 5.1 5.2 Sarrera osagarriak Ingresos accesorios Ustiapeneko diru-laguntzak Subvenciones de explotacin
17.099.703
2.658.582
8.754.157
5.686.964
2.
169.008
-31.931
134.587
66.352
3.
77.942
8.429
47.204
22.309
4.
10.254.339
1.598.058
5.177.728
3.478.553
5.
329.668
71.861
148.714
109.093
261.145
39.347
125.073
96.725
68.523
32.514
23.641
12.368
6.
Pertsonal gastuak Gastos de personal Ustiapen beste gastuak Otros gastos de explotacin 7.1 7.2 7.3 Kanpo-zerbitzuak Servicios exteriores Zergak Tributos Kudeaketa gastu korronteak Otros gastos de gestin corrientes
3.473.848
516.025
1.849.664
1.108.159
7.
2.205.930
319.405
1.164.140
722.385
8.
Amortizazioa Amortizacin Ustiapen beste diru-sarrerak eta gastuak Otros ingresos y gastos de explotacin
418.234
61.730
218.006
138.498
9.
-657.618
-103.830
-313.568
-240.220
05
A.1) USTIAPEN EMAITZA (1+2+3-4+5-6-7-8+9) RESULTADO DE EXPLOTACIN 10. Finantza-sarrerak Ingresos financieros 11. Finantza gastuak Gastos financieros A.2) FINANTZA EMAITZA (10-11) RESULTADO FINANCIERO A.3) EMAITZA ZERGAK ORDAINDU AURRETIK
(A.1+A.2)
666.352
107.893
361.556
196.903
231.821
30.970
132.333
68.518
420.359
61.323
209.787
149.249
-188.538
-30.353
-77.454
-80.731
RESULTADO ANTES DE IMPUESTOS 12. Etekinen gaineko zerga Impuesto sobre beneficios A.4) ERAGIKETA JARRAITUETATIK ETORRITAKO EKITALDI EMAITZA (A.3+12) RESULTADO DEL EJERCICIO PRECEDENTE DE OPERACIONES CONTINUADAS
Iturria / Fuente: EUSTAT Eraikuntzaren estatistika / Estadstica de la Construccin.
477.814
77.540
284.102
116.172
87.828
16.042
48.273
23.513
389.986
61.498
235.829
92.659
110
2012
1.3
Eraikuntzaren koiunturako indizea. Datu gordinak. ndice coyuntural de la construccin. Datos brutos.
GUZTIRA / TOTAL Indizea ndice 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 100,0 110,2 118,2 120,7 105,7 87,9 79,0 ERAIKINAK / EDIFICACIN Indizea ndice 100,0 111,4 117,9 116,4 98,1 84,8 75,6 OBRA ZIBILA / OBRA CIVIL Indizea ndice 100,0 107,8 118,8 130,0 121,7 94,4 86,2
(1) Azken hiruhilekoko urte arteko aldakuntza-tasa, aurreko urteko hiruhileko beraren aldean / Tasa de variacin interanual del ltimo trimestre sobre el mismo trimestre del ao anterior. Iturria / Fuente: EUSTAT. Eraikuntzaren koiunturako indizea / ndice coyuntural de la construccin.
1.4
Eraikuntza publikoa: lizitazio ofizialaren zenbatekoa, obra-motari jarraiki. Construccin pblica: Importe de la licitacin oficial por tipo de obra.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Balioa Valor ARABA LAVA Balioa Valor 120,9 BIZKAIA GIPUZKOA
2011
000
% 100,0
% 100,0
% 100,0
% 100,0
GUZTIRA / TOTAL Eraikinak guztira Total edificacin Etxebizitzak Vivienda Gizarte-ekipamend. Equipamiento social Beste eraikinak Resto edificios Obra zibila guztira(*) Total Obra Civil Garraioa Transporte Urbanizazioak Urbanizacin Hidraulikoak Hidrulicas Ingurumena Medio Ambiente
1.451,1
100,0
569,8
39,3
56,1
46,4
290,6
45,3
223,1
33,4
4.249,9
31,2
80,6
5,6
22,9
18,9
43,2
6,7
14,4
2,2
435,7
3,2
331,4
22,8
21,3
17,6
216,8
33,8
93,3
14,0
2.647,9
19,4
157,7
10,9
11,8
9,8
30,6
4,8
115,3
17,3
1.166,3
8,65
881,4
60,7
64,9
53,7
350,3
54,6
445,0
66,6
9.390,8
68,8
595,3
41,0
12,6
10,4
199,7
31,2
365,0
54,6
5.980,4
43,8
199,6
13,8
37,0
30,6
105,4
16,4
54,0
8,1
1.786,2
13,1
74,5
5,1
13,9
11,5
42,0
6,6
18,6
2,8
1.430,4
10,5
12,0
0,8
1,4
1,2
3,2
0,5
7,4
1,1
193,9
1,4
(*) Batuketa batzuk ez datoz bat Lurralde Historiko bakarrari egotz ez dakizkiokeen lanak daudelako. / Algunas sumas no coinciden porque existen obras que no se pueden imputar a un solo Territorio Histrico. Iturria / Fuente: SEOPAN.
2012
111
05
1.5
000
Guztira Total 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Iturria / Fuente: SEOPAN.
Eraik. Edific. 528,9 351,5 324,6 403,2 632,6 805,0 911,3 1.072,7 802,4 569,8
Guztira Total 114,1 213,2 292,6 267,3 392,2 323,3 448,6 422,8 390,2 120,9
Eraik. Edific. 28,2 65,9 59,7 35,2 149,5 154,0 185,7 232,9 211,7 56,1
Guztira Total 749,7 479,0 787,0 854,4 1.682,8 1.536,8 1.246,2 1.401,9 798,0 641,0
Eraik. Edific. 395,9 219,0 128,7 229,7 278,9 469,3 455,0 578,4 353,8 290,6
Guztira Total 349,4 296,3 502,4 633,6 775,4 901,0 655,9 913,6 1.392,9 668,1
Eraik. Edific. 104,7 66,7 136,2 138,3 204,2 181,7 270,6 253,2 234,6 223,1
Obra zibila Obra civil 244,7 229,7 366,2 495,4 571,2 719,3 385,2 660,4 1.158,4 445,0
1.213,2 988,5 1.582,1 1.755,3 2.850,4 2.761,0 2.362,4 2.747,5 2.586,9 1.451,1
05
112
2012
ETXEBIZITZAK VIVIENDA
2.1
2010-I-1
GIPUZKOA 328.911
GUZTIRA / TOTAL Etxebizitza familiarrak Vivindas familiares Nagusiak Principales Gainerakoak Resto Establezimendu kolektiboak Establecimientos colectivos Okupatuak Ocupados Hutsak Desocupados
1.005.740
1.004.740
151.342
524.842
328.556
843.321
124.848
447.117
271.356
161.419
26.494
77.725
57.200
1.000
158
487
355
774
121
386
267
226
37
101
88
Iturria / Fuente: EUSTAT. Biztanleriaren eta Etxebizitzen estatistika / Estadstica de Poblacin y Viviendas.
2.2
Etxebizitza familiar nagusiak, ekipamenduen eta konfort-adierazleen arabera. (%) Viviendas familiares principales por equipamientos e ndice de confort.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA
2010-I-1
GIPUZKOA
Ur korrontea / Agua corriente Publikoa / Pblico Pribatua / Privado Ur bero zentrala / Agua caliente central Berokuntza / Calefaccin Zentrala / Central Banakakoa / Individual Zehatza / Puntual Telefonoa / Telfono Tutu bidezko gasa / Gas por tubera Igogailua / Ascensor 19,4 49,9 28,0 98,5 69,7 67,1 32,2 59,4 7,0 97,5 73,7 75,2 19,7 45,0 32,1 98,5 65,3 64,0 13,0 53,7 30,9 98,9 75,2 68,4 98,5 1,4 37,0 99,7 0,2 53,2 98,8 1,1 34,0 97,4 2,4 34,5
Iturria / Fuente: EUSTAT. Biztanleriaren eta Etxebizitzen estatistika / Estadstica de Poblacin y Viviendas. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
113
05
2.3
2010
2011
2009
2010
2011
ETXEBIZITZA LIBREAK VIVIENDAS LIBRES Hasitako etxebizitzak Viviendas iniciadas Bukatutako etxebizitzak Viviendas terminadas BABESPEKO ETXEBIZITZAK VIVIENDAS PROTEGIDAS Hasitako etxebizitzak Viviendas iniciadas Bukatutako etxebizitzak Viviendas terminadas
3.855
2.572
4.804
618
628
473
1.206
930
2.025
2.031
1.014
2.306
8.782
6.409
5.851
2.189
770
1.000
3.533
3.172
1.498
3.060
2.467
3.353
3.067
4.616
4.190
1.503
1.707
1.079
623
1.368
1.928
941
1.541
1.183
4.672
4.991
5.473
2.488
3.392
2.432
1.060
1.303
1.125
1.124
296
1.966
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Etxebizitza, Herri Lan eta Garraio Saila. Gobierno Vasco. Departamento de Vivienda, Obras Pblicas y Transportes.
05
2.4
GUZTIRA (1) TOTAL 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 14.379 14.032 14.953 16.138 18.046 22.048 26.766 27.560 28.921 44.643
GUZTIRA SALGAI TOTAL VENTA 13.399 13.030 13.941 14.602 15.913 20.051 23.767 24.180 26.353 42.276
GUZTIRA TOTAL 5.519 6.729 7.831 8.078 8.977 9.421 10.373 10.127 8.169 12.394
B. O. / ETXEBIZITZA SOZIALAK P. O./ SOCIALES 2.847 3.541 3.932 3.919 5.065 5.093 5.424 5.010 3.573 6.845
LIBREAK LIBRES 2.672 3.188 3.900 4.159 3.912 4.329 4.949 5.117 4.596 5.549
ETXEBIZITZA ERABILIAK VIVIENDA USADA 7.880 6.301 6.110 6.524 6.936 10.630 13.395 14.053 18.184 29.882
ERRENTAN GIZARTE-ETXEBIZITZA / LIBREAK ALQUILERES SOCIALES / LIBRES 980 1.002 1.012 1.536 2.133 1.997 2.999 3.380 2.568 2.367
(1) Urteko serieek urteko hiruhileko bakoitzeko eskaintzen batez bestekoa irudikatzen dute / Las series anuales representan la media de las ofertas de cada trimestre del ao. Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritzako Etxebizitza, Herri Lan eta Garraio Saila. Eskaintza inmobiliarioari buruzko inkesta. Gobierno Vasco. Departamento de Vivienda, Obras Pblicas y Trasnsportes. Encuesta sobre oferta inmobiliaria.
114
2012
2.5
Etxebizitza okupatuak eta hutsik, Lurralde Historiko eta Eskualdeen arabera. Viviendas ocupadas y vacas por Territorios Histricos y Comarcas.
HUTSIK VACAS GUZTIRA ETXEBIZITZAK TOTAL VIVIENDAS OKUPATUTA OCUPADAS 895.187 128.362 476.544 290.281 110.533 12.689 27.579 376.097 166.440 30.481 30.077 30.740 5.343 4.380 16.660 24.865 11.049 18.651 29.603 GUZTIRA TOTAL 74.289 14.209 31.594 28.486 8.707 2.105 4.007 17.892 11.090 2.339 3.495 5.863 827 3.830 2.214 2.435 1.391 2.032 6.062 DENBORALDIKOAK TEMPORADA 29.511 7.457 10.230 11.823 3.403 959 2.019 3.489 4.149 497 1.080 3.920 277 3.119 1.218 693 752 622 3.316
2009
JENDERIK GABE DESHABITADA 44.778 6.752 21.363 16.663 5.304 1.146 1.988 14.403 6.941 1.842 2.416 1.944 550 712 997 1.742 639 1.410 2.746
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Etxebizitza, Herri Lan eta Garraio Saila. Etxebizitza hutsari buruzko inkesta 2009 Gobierno Vasco. Departamento de Vivienda, Obras Pblicas y Transportes. Estadstica de vivienda vaca 2009.
2.6
Etxebizitza salgaien m ko prezioa Euskal AEn. Precio de las viviendas en venta por m2 en la C.A. de Euskadi.
ETXEBIZITZA BERRIAK VIVIENDA NUEVA ETXEBIZITZA LIBREAK VIVIENDAS LIBRES GUZTIRA LIBREAK (1) TOTAL LIBRE 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2.530,6 3.060,1 3.327,1 3.715,0 4.046,9 4.283,9 4.160,4 3.846,6 3.888,3 3.830,3 B. O. / ETXEBIZITZA SOZIALAK P. O./ SOCIALES 897,8 965,9 1.084,9 1.237,2 1.285,1 1.322,9 1.372,0 1.468,9 1.474,3 1.532,2 GUZTIRA TOTAL 2.345,6 2.510,0 2.905,2 3.369,0 3.646,3 4.113,2 4.053,8 4.032,5 3.877,4 3.769,5 ETXEBIZITZA-MOTA (2) VIVIENDA-TIPO 2.242,8 2.419,7 2.785,7 2.960,2 3.153,6 3.221,4 3.428,4 3.338,1 3.496,2 3.447,7
ETXEBIZITZA ERABILIAK VIVIENDA USADA 2.594,5 3.338,4 3.596,4 3.935,5 4.272,8 4.356,4 4.199,0 3.778,9 3.891,0 3.841,6
(1) Etxebizitza berri, libreen eta erabilien batez besteko prezioa / Precio medio de las viviendas libres nuevas y usadas. 2 (2) Etxebizitza berriak, kolektiboak, sustapen librekoak, sustatzaileak zuzenean eskainiak, akabera-maila normalekoak eta 60 eta 90 m bitarteko azalera dutenak. 2 Vivienda nueva, colectiva, de promocin libre, ofertada directamente por el promotor, con un nivel de acabado normal y de superficie comprendida entre 60 y 90 m . Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Etxebizitza, Herri Lan eta Garraio Saila. Eskaintza inmobiliarioari buruzko inkesta Gobierno Vasco. Departamento de Vivienda, Obras Pblicas y Transportes. Encuesta sobre oferta inmobiliaria. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
115
Euskal AE / C. A. de Euskadi Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa Araba erdialdea / Alava Central Balmaseda-Zalla Beasain-Zumarraga Bilboko metropolia / Bilbao Metropolitano Donostia-San Sebastin Durango Eibar Gernika-Markina Igorre Laguardia Laudio / Llodio Arrasate / Mondragn-Bergara Mungia Tolosa Zarautz - Azpeitia
969.476 142.571 508.138 318.767 119.240 14.794 31.586 393.989 177.530 32.820 33.572 36.603 6.170 8.210 18.874 27.300 12.440 20.683 35.665
05
2.7
Obra larrirako lizentziak obra motaren arabera. Licencias de obra mayor por tipo de obra.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. N ARABA LAVA Kop. N 1.063 BIZKAIA GIPUZKOA
2011
% 100,0
% 100,0
Kop. N 1.330
% 100,0
Kop. N 490
% 100,0
Lizentziak guztira / Total licencias Planta berria Nueva planta Zaharberritzea Rehabilitacin Eraispena Demolicin
2.883
660
22,9
214
20,1
256
19,2
190
38,8
2.174
75,4
829
78,0
1.063
79,9
282
57,6
49
1,7
20
1,9
11
0,8
18
3,7
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Etxebizitza, Herri Lan eta Garraio Saila.. Eraikuntza eta etxebizitzaren estatistika. Gobierno Vasco. Departamento de Vivienda, Obras Pblicas y Transportes. Estadstica de edificacin y vivienda.
05
2.8
Libre errentako etxebizitza eskainiak eta batez besteko errentak. Viviendas en alquiler libre ofertadas y rentas medias.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Etxebizitzak Hileko errenta Viviendas Renta mensual 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 1.290 1.368 985 663 409 429 534 512 521 578 485 603 1.000 1.215 1.602 530,5 529,0 562,0 593,5 634,0 689,8 693,1 724,4 807,4 819,6 890,2 968,9 875,3 921,5 896,3 ARABA LAVA Etxebizitzak Hileko errenta Viviendas Renta mensual 298 315 209 103 32 86 101 108 136 184 181 226 395 226 413 565,0 611,5 643,1 700,2 750,2 761,0 815,7 828,2 869,8 866,8 908,5 895,0 836,7 827,6 830,7 BIZKAIA GIPUZKOA
Etxebizitzak Hileko errenta Viviendas Renta mensual 728 785 531 448 307 262 347 308 242 241 212 246 387 767 797 560,4 542,4 513,9 560,4 612,0 655,0 666,6 687,4 779,0 795,7 875,4 968,8 881,0 923,8 882,3
Etxebizitzak Hileko errenta Viviendas Renta mensual 264 268 245 112 70 81 86 96 143 153 91 130 218 222 392 512,4 491,3 605,5 656,6 691,2 715,0 691,9 747,0 798,0 802,8 901,5 1.086,5 941,1 1004,9 993,8
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Etxebizitza, Herri Lan eta Garraio Saila. Eskaintza inmobiliarioari buruzko inkesta. Gobierno Vasco. Departamento de Vivienda, Obras Pblicas y Transportes. Encuesta sobre oferta inmobiliaria.
116
2012
ERAIKINAK-LOKALAK EDIFICIOS-LOCALES
3.1
2000
3.2
Eraikin normalak, eraikinaren helburuaren arabera. Edificios normales segn el destino del edificio.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 33.183 22.538 5.906 4.739 BIZKAIA 76.072 46.749 22.840 6.483 GIPUZKOA
2000
GUZTIRA / TOTAL Soilik etxebizitzak / Slo a viviendas Biak / Ambos Soilik lokalak / Slo a locales
Iturria / Fuente: EUSTAT. Eraikinen eta Lokalen Zentsua 2000. / Censo de Edificios y Locales 2000.
3.3
Eraikin normalak, inguruko hornikuntzen arabera. Edificios normales segn los equipamientos del entorno.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA 33.183 76.072 GIPUZKOA
2000
GUZTIRA / TOTAL Berdeguneak / Zonas verdes Publikoa / Pblico Pribatua edo biak / Privado o ambos Igerilekuak / Piscinas Publikoa / Pblico Pribatua edo biak / Privado o ambos Kirol-aldeak / Zonas deportivas Publikoa / Pblico Pribatua edo biak / Privado o ambos Aparkalekuak / Aparcamientos Publikoa / Pblico Pribatua edo biak / Privado o ambos
166.871
57.616 40.712 19.805 20.907 1.148 705 443 8.708 7.932 776 44.736 30.466 14.270
110.887 45.428 65.459 3.849 2.638 1.211 15.232 13.393 1.839 121.301 82.423 38.878
21.693 9.214 12.479 2.116 1.747 369 3.673 3.391 282 26.606 18.049 8.557
48.482 16.409 32.073 585 186 399 2.851 2.070 781 49.959 33.908 16.051
Iturria / Fuente: EUSTAT. Eraikinen eta Lokalen Zentsua 2000. / Censo de Edificios y Locales 2000.
2012
117
05
3.4
Eraikin normalak, solairu-kopuruaren eta tarte-kopuruaren arabera. Edificios normales segn el nmero de plantas y el nmero de huecos.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA 33.183 76.072 GIPUZKOA
2000
GUZTIRA / TOTAL Solairu-kopurua / Nmero de plantas 1-3 4-9 >10 Tarte-kopurua / Nmero de huecos 1-3 4-9 >10
166.871
57.616
Iturria / Fuente: EUSTAT. Eraikinen eta Lokalen Zentsua 2000. / Censo de Edificios y Locales 2000.
3.5
Eraikin normaletako tarteak, eraikinaren helburuaren, tartearen erabileraren eta lokalaren egoeraren arabera. Huecos en edificios normales segn el destino del edificio, el uso del hueco y la situacin del local.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA 141.815 543.267 GIPUZKOA
2000
GUZTIRA / TOTAL Eraikinaren helburua / Destino del edificio Soilik etxebizitzak / Slo a viviendas Biak / Ambos Soilik lokalak / Slo a locales Tartearen erabilera / Uso del hueco Etxebizitza / Vivienda Bitarikoa / Mixto Lokala / Local Lokalaren egoera / Situacin del local Okupatua / Ocupado Hutsik / Vaco
1.018.153
333.071
05
102.979 51.566
14.137 6.466
52.723 31.975
36.119 13.125
Iturria / Fuente: EUSTAT. Eraikinen eta Lokalen Zentsua 2000. / Censo de Edificios y Locales 2000.
3.6
Eraikin normaletako establezimenduak, eraikinaren helburuaren eta tartearen erabileraren arabera. Establecimientos en edificios normales segn el destino del edificio y el uso del hueco.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA 20.915 76.546 GIPUZKOA
2000
GUZTIRA / TOTAL Eraikinaren helburua / Destino del edificio Soilik etxebizitzak / Slo a viviendas Biak / Ambos Soilik lokalak / Slo a locales Tartearen erabilera / Uso del hueco Bitarikoa / Mixto Lokala / Local
149.960
52.499
109.664 40.296
14.921 5.994
56.566 19.980
38.177 14.322
Iturria / Fuente: EUSTAT. Eraikinen eta Lokalen Zentsua 2000. / Censo de Edificios y Locales 2000.
118
2012
3.7
Egoitzarako lurzorua, jarduera ekonomikoetarako lurzorua, sistema orokorretakoa eta urbanizaezina, motaren arabera. 2011 Suelo residencial, de actividades econmicas, de sistemas generales y suelo no urbanizable por tipo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 301.106 BIZKAIA GIPUZKOA
Kalifikatutako lurzorua (azalera gordina) Total suelo calificado (superficie bruta) Egoitzarako lurzorua (azalera gordina) Suelo residencial (superficie bruta) Jarduera ekonomikoetarako lurzorua Suelo actividades econmicas Azalera gordina Superficie bruta Hartutako azalera Superficie ocupada Azalera bakantea Superficie vacante Sistema orokorretako lurzorua Suelo de sistemas generales Lurzoru urbanizaezina Suelo no urbanizable
718.410
220.589
196.714
20.200
6.022
8.848
5.328
23.836
6.145
8.760
8.931
660.313
284.061
197.675
178.578
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Ingurumen, Lurralde plangintza, Nekazaritza eta Arrantza Saila. Udalplan /Gobierno Vasco. Dpto. de Medio Ambiente, Planificacin territorial, Agricultura y Pesca. Udalplan.
2012
119
05
1. ZERBITZUAK SERVICIOS
1.1. Euskal AEko zerbitzuen koiunturako indizea. Datu zuzenduak. Uneko prezioak. ndice coyuntural de servicios de la C. A. de Euskadi. Datos corregidos. Precios corrientes. Euskal AEko zerbitzuen koiunturako indizea A sektorizazioaren arabera. Datu zuzenduak. Uneko prezioak. ndice coyuntural de servicios de la C. A. de Euskadi por sectorizacin A. Datos corregidos. Precios corrientes. Euskal AEko zerbitzuen koiunturako indizea. Datu zuzenduak. Prezio finkoak. ndice coyuntural de servicios de la C. A. de Euskadi. Datos corregidos. Precios constantes. Euskal AEko zerbitzuen koiunturako indizea A sektorizazioaren arabera. Datu zuzenduak. Prezio finkoak. ndice coyuntural de servicios de la C. A. de Euskadi por sectorizacin A. Datos corregidos. Precios constantes. Euskal AEko zerbitzuen koiunturako indizea. Datu desestazionalizatuak. Enplegatutako langileak. ndice coyuntural de servicios de la C. A. de Euskadi. Datos desestacionalizados. Personal empleado. Euskal AEko azalera handietako merkataritzaren indizearen bilakaera. Uneko prezioak. Evolucin del ndice de comercio en grandes superficies de la C.A. de Euskadi. Precios corrientes. Euskal AEko azalera handietako merkataritzaren indizearen bilakaera. Prezio finkoak. Evolucin del ndice de comercio en grandes superficies de la C.A. de Euskadi. Precios constantes. Etxe eta pertsonako batez besteko gastu, gastu-taldeka. Gasto medio por hogar y persona, por grupos de gasto.
125
1.2.
125
1.3.
126
1.4.
126
1.5.
127
1.6.
127
1.7.
128
1.8.
129
2. TURISMOA TURISMO
2.1. Bidaiarien sarreren kopurua, jatorrika. Ostalaritza-establezimenduak. Nmero de entradas de viajeros por procedencia. Establecimientos hoteleros. Gaualdiak, jatorrika. Ostalaritza-establezimenduak. Pernoctaciones por procedencia. Establecimientos hoteleros. Eskainitako establezimendu-, plaza- eta gela-kopurua. Ostalaritza-establezimenduak. Nmero de establecimientos, plazas y habitaciones ofertadas. Establecimientos hoteleros.
130
2.2.
131
2.3.
132
2012
121
.. / ...
2.4. Batez besteko egonaldiaren eta plazakako betetze-mailaren bilakaera. Ostalaritza-establezimenduak. Evolucin de la estancia media y del grado de ocupacin. Establecimientos hoteleros. Euskal herritarrek egindako bidaien helburua eta Estatuko helburuekiko alderaketa. Destino de los viajes realizados por los vascos y comparacin con los destinos del conjunto del Estado. Egindako bidaien banaketa bidaiatzeko arrazoiaren arabera. Distribucin de los viajes realizados segn motivo de desplazamiento. Euskal AEra etorritako atzerriko turistak, bidaiaren arrazoiaren eta jatorriaren arabera. Turistas extranjeros en la C.A. de Euskadi por motivos del viaje, segn pases de residencia. Bidaiarien sarreren kopurua, jatorrika. Nekazalturismoa. Nmero de entradas de viajeros por procedencia. Agroturismo. Gaualdiak, jatorrika. Nekazalturismoa. Pernoctaciones por procedencia. Agroturismo. 3.8. Errepide-garraioa. Salgaien helburua eta jatorria. Transporte por carretera. Destino y procedencia de mercancas. Euskotren. Bidaiariak. Euskotrn. Viajeros.
133
3.9.
2.5.
3.10. Metro Bilbao. Bidaiariak geltokika. Metro Bilbao. Viajeros por estacin.
133
3.11. Aireko garraioa. Transporte areo. 3.12. Itsasoko garraioa. Transporte martimo.
2.6.
134
2.7.
134
2.8.
135
4.2.
2.9.
136
4.3. 4.4.
2.10. Eskainitako establezimendu-, plaza- eta gela-kopurua. Nekazalturismoa. Nmero de establecimientos, plazas y habitaciones ofertadas. Agroturismo. 2.11. Turismoko kanpinak eta plazak, kategorien arabera sailkatuta. Campings de turismo y plazas clasificadas por categora. 2.12. Turismoak ekonomiari egindako ekarpena. Aportacin del turismo a la economa.
136
137 137
4.5. 4.6.
138
3.3.
3.4. 3.5.
139
3.6.
140
3.7.
141
122
2012
CONCEPTOS
COMERCIO FORMAS GENERALES DE LA ACTIVIDAD COMERCIAL Minorista Se entiende que ejercita la actividad comercial al por menor, toda empresa de comercio que adquiere mercancas en nombre propio y por cuenta propia, y las revende directamente al consumidor final. Mayorista Se entiende que ejercita la actividad comercial al por mayor, toda empresa de comercio que adquiere mercancas en nombre propio y por cuenta propia con habitualidad para revenderlas a empresas industriales, a otras empresas de comercio o a profesionales. TURISMO AGROTURISMO El agroturismo es una modalidad de prestacin de servicios tursticos de alojamiento y restauracin por parte de agricultores y ganaderos en sus propias granjas y caseros, dentro de la C.A. de Euskadi, teniendo una capacidad mxima de 12 personas. TRANSPORTES Y COMUNICACIONES Camiones Este grupo est compuesto por los camiones propiamente dichos, furgonetas y todos los vehculos especiales, cuyos dueos no optaron por matricularlos con matrcula especial, como pueden ser vehculos articulados, gras,... Autobuses Son los vehculos dedicados al transporte de viajeros con una capacidad mnima de 10 plazas, incluido el conductor. Turismos Vehculos de 4 ruedas, destinados al transporte de viajeros con capacidad inferior a 9 plazas, incluido el conductor. Motocicletas Las componen motos, motocarros y coches de invlidos, quedando excluidos los ciclomotores. Tractores industriales Son todos los vehculos automviles capaces de arrastrar a otros vehculos o los destinados especialmente a este fin, no incluyndose a los tractores agrcolas. Parque de vehculos Est constituido por todos los vehculos con motor, excepto ciclomotores y vehculos especiales, que tericamente circulan. De este modo, incluye todas las matriculaciones que haya habido durante todos los aos menos las bajas producidas y las modificaciones debidas por las reformas, tales como cambios de potencia, de utilizacin...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
KONTZEPTUAK
MERKATARITZA MERKATARITZAKO JARDUERAREN ERA OROKORRAK Txikizkakoa Merkataritzako enpresa batek merkataritzako jarduera txikizka betetzen du, merkantziak eskuarki bere izen propioan eta bere kontura erosi ondoren zuzenean azken kontsumitzaileari birsaltzen dizkionean. Handizkakoa Merkataritzako enpresa batek merkataritzako jarduera handizka betetzen du, eskuarki merkantziak bere izen propioan eta bere kontura erosi ondoren, industri enpresei, beste merkataritza-enpresa batzuei edota profesionalei birsaltzen dizkienean.
TURISMOA
ZERBITZUAK ETA TURISMOA SERVICIOS Y TURISMO
NEKAZALTURISMOA Nekazalturismoa turismo-mota berezi bat da; izan ere, nekazariek eta abeltzainek euren baserri edo etxaldeetan eskaintzen dituzte turismo-zerbitzuak: ostatua eta otorduak. Euskal AEren barruan, nekazalturismoen gehienezko edukiera 12 lagunekoa da. GARRAIOAK ETA KOMUNIKAZIOAK Kamioiak Talde hau, berez kamioi deituez, furgonetez eta beren jabeek matrikula bereziarekin matrikulatzea erabaki ez zuten ibilgailu berezi guztiez, hala nola ibilgailu artikulatu, garabi, etab.ez osatuta dago. Autobusak Gidaria barne, gutxienez 10 plazako edukiera izaki bidaiariak garraiatzera bideratutako ibilgailuak dira. Turismoak Gidaria barne, 9 plaza baino gutxiagoko edukiera izaki bidaiariak garraiatzera bideratutako 4 gurpileko ibilgailuak. Motozikletak Moto, motokarro eta elbarri-kotxeak sartzen dira, ziklomotorrak kanpoan geratuz. Traktore industrialak Beste ibilgailuak arrastatzeko gauza diren ibilgailu automobilak edo bereziki eginkizun horretarako bideratuak dira, nekazaritzako traktoreak salbu. Ibilgailu-parkea Teorian, zirkulatzen duten ibilgailu motordun guztiez osatuta dago, ziklomotorrak eta ibilgailu bereziak salbu. Horrela, urte guztietan zehar izandako matrikulazio guztiak besarkatzen ditu, baja emandakoak eta potentzi aldaketa edo erabilera-aldaketa bezalako erreformengatiko aldaketak izan ezik.
06
2012
123
Vuelos regulares Son aquellos ofrecidos al pblico de acuerdo con un horario publicado o de un modo tan frecuente y sistemtico que pueden ser identificados. Tambin se consideran regulares los vuelos extraordinarios ocasionados por el exceso de trfico de los anteriores y los de pago preparatorios de servicios areos proyectados. Toneladas de registro bruto (T.R.B.) Es la capacidad total de un buque medida en Toneladas Moorson, equivalentes a 2,83 metros cbicos del sistema decimal, considerndose la carga, el avituallamiento y la tripulacin. Telegramas de servicio Los enviados por las oficinas de Correos y Telecomunicaciones para su propio funcionamiento. Telegramas de franquicia oficial Son los que cursan los organismos oficiales. Radiotelegramas Los telegramas transmitidos por barcos en alta mar. Nacionales son los que envan o reciben los barcos de bandera espaola e internacionales los de bandera extranjera. SERVICIOS FINANCIEROS Depsitos a la vista Constituidos por los saldos de las cuentas corrientes de los clientes de las instituciones financieras. Depsitos de ahorro Son los contenidos en las libretas de ahorro ordinarias. Depsitos a plazo Corresponden a imposiciones por un perodo de tiempo superior a un mes.
Hegaldi erregularrak Argitara emandako ordutegi baten arabera edo jendeari ezagutuak izateko moduko era usu eta sistematiko batean eskaintzen zaizkion haiek dira. Erregulartzat ematen dira baita aurreko horien gehiegizko trafikoak eragindako hegaldiak eta proiektatutako aire-zerbitzuak prestatu aurretik ordaindutakoak ere. Erregistro gordineko tonak (EGT) Itsasontzi baten guztizko edukiera da, Moorson tonatan neurtuta; hau da, sistema hamartarreko 2,83 metro kubikoren balioberdina, karga, hornizioa eta tripulazioa hartuz kontuan. Zerbitzu-telegramak Posta eta Telekomunikazioetako bulegoek beren funtzionamendu propiorako bidaliak. Frankizia ofizialeko telegramak Organismo ofizialek bidaltzen dituztenak dira. Irratitelegramak Itsasontziek itsas zabalean transmititutako telegramak dira. Nazionalak dira bandera espainoleko ontziek bidali edo hartzen dituztenak, eta nazioartekoak, atzerriko bandera dutenenak. FINANTZA-ZERBITZUAK Ageriko gordailuak Finantza-erakundeetako bezeroen kontu korronteen saldoez eratutakoak. Aurrezki-gordailuak Aurrezki-libreta arruntetan jasotzen direnak dira. Eperako gordailuak Hilabetetik gorako epealdi baterako ezarpenei dagozkienak.
06
124
2012
ZERBITZUAK SERVICIOS
1.1
Euskal AEko zerbitzuen koiunturako indizea. Datu zuzenduak. Uneko prezioak. (*) ndice coyuntural de servicios de la C. A. de Euskadi. Datos corregidos. Precios corrientes.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Indizea ndice ARABA LAVA Indizea ndice 97,5 105,5 96,7 103,5 BIZKAIA GIPUZKOA
2011 I. hiruhilekoa / I trimestre II. hiruhilekoa / II trimestre III. hiruhilekoa / III trimestre IV. hiruhilekoa / IV trimestre 2012 I. hiruhilekoa / I trimestre 2010 2011
-3,0 -0,5
-2,4 0,8
-3,3 -1,1
-2,5 0,0
1.2
Euskal AEko zerbitzuen koiunturako indizea A sektorizazioaren arabera. Datu zuzenduak. Uneko prezioak. (*) ndice coyuntural de servicios de la C. A. de Euskadi por sectorizacin A. Datos corregidos. Precios corrientes.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Merkataritza Comercio Bestelako zerbitzuak Otros serv. 92,9 103,2 96,8 103,1 ARABA LAVA Merkataritza Comercio 101,5 108,5 98,0 105,9 Bestelako zerbitzuak Otros serv. 90,1 100,4 94,0 100,0 BIZKAIA Bestelako zerbitzuak Otros serv. 93,4 102,7 95,3 104,2 GIPUZKOA Bestelako zerbitzuak Otros serv. 93,2 105,4 101,1 102,2
2011 I. hiruhilekoa / I trimestre II. hiruhilekoa / II trimestre III. hiruhilekoa / III trimestre IV. hiruhilekoa / IV trimestre 2012 I. hiruhilekoa / I trimestre 2010 2011
Oinarria 2010=100 / Base 2010=100 (*) Behin-behineko datuak / Datos provisionales Iturria / Fuente: EUSTAT. Zerbitzuen gaineko kountura-indizea (ZKI) / ndice Coyuntural de Servicios (ICS).
2012
125
Oinarria 2010=100 / Base 2010=100 (*) Behin-behineko datuak / Datos provisionales (t/t-4) Behatutako azken hiruhilekoko (t) urte arteko aldakuntza-tasa, aurreko urteko hil beraren (t-4) aldean / Tasa de variacin interanual en el ltimo trimestre observado (t) respecto al mismo trimestre del ao anterior (t-4). Iturria / Fuente: EUSTAT. Zerbitzuen gaineko kountura-indizea (ZKI) / ndice Coyuntural de Servicios (ICS).
06
1.3
Euskal AEko zerbitzuen koiunturako indizea. Datu zuzenduak. Prezio finkoak. (*) ndice coyuntural de servicios de la C. A. de Euskadi. Datos corregidos. Precios constantes.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Indizea ndice ARABA LAVA Indizea ndice 95,5 101,5 92,9 99,1 BIZKAIA GIPUZKOA
2011 I. hiruhilekoa / I trimestre II. hiruhilekoa / II trimestre III. hiruhilekoa / III trimestre IV. hiruhilekoa / IV trimestre 2012 I. hiruhilekoa / I trimestre 2010 2011
-4,8 -3,8
-4,4 -2,7
-5,0 -4,3
-4,7 -3,5
Oinarria 2010=100 / Base 2010=100 (*) Behin-behineko datuak / Datos provisionales (t/t-4) Behatutako azken hiruhilekoko (t) urte arteko aldakuntza-tasa, aurreko urteko hil beraren (t-4) aldean / Tasa de variacin interanual en el ltimo trimestre observado (t) respecto al mismo trimestre del ao anterior (t-4). Iturria / Fuente: EUSTAT. Zerbitzuen gaineko kountura-indizea (ZKI) / ndice Coyuntural de Servicios (ICS).
06
1.4
Euskal AEko zerbitzuen koiunturako indizea A sektorizazioaren arabera. Datu zuzenduak. Prezio finkoak. (*) ndice coyuntural de servicios de la C. A. de Euskadi por sectorizacin A. Datos corregidos. Precios constantes.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Merkataritza Comercio Bestelako zerbitzuak Otros serv. 92,7 101,2 93,4 101,4 ARABA LAVA Merkataritza Comercio 98,3 103,4 94,3 99,4 Bestelako zerbitzuak Otros serv. 89,7 98,6 90,4 98,3 BIZKAIA Bestelako zerbitzuak Otros serv. 93,2 100,7 92,1 102,5 GIPUZKOA Bestelako zerbitzuak Otros serv. 92,8 103,4 97,4 100,3
2011 I. hiruhilekoa / I trimestre II. hiruhilekoa / II trimestre III. hiruhilekoa / III trimestre IV. hiruhilekoa / IV trimestre 2012 I. hiruhilekoa / I trimestre 2010 2011
Oinarria 2010=100 / Base 2010=100 (*) Behin-behineko datuak / Datos provisionales Iturria / Fuente: EUSTAT. Zerbitzuen gaineko kountura-indizea (ZKI) / ndice Coyuntural de Servicios (ICS).
126
2012
1.5
Euskal AEko zerbitzuen koiunturako indizea. Datu desestazionalizatuak. Enplegatutako langileak. (*) ndice coyuntural de servicios de la C. A. de Euskadi. Datos desestacionalizados. Personal empleado.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Indizea ndice ARABA LAVA Indizea ndice 99,8 99,1 98,3 97,1 BIZKAIA GIPUZKOA
2011 I. hiruhilekoa / I trimestre II. hiruhilekoa / II trimestre III. hiruhilekoa / III trimestre IV. hiruhilekoa / IV trimestre 2012 I. hiruhilekoa / I trimestre 2010 2011
-0,7 -0,9
-2,1 -1,4
-0,8 -0,3
-0,1 -1,8
Oinarria 2010=100 / Base 2010=100 (*) Behin-behineko datuak / Datos provisionales (t/t-1) Behatutako azken hiruhilekoko (t) aldakuntza-tasa aurreko hiruhilekoaren (t-1) aldean / Tasa de variacin del ltimo trimestre observado (t) respecto al trimestre inmediatamente anterior (t-1). Iturria / Fuente: EUSTAT. Zerbitzuen gaineko kountura-indizea (ZKI) / ndice Coyuntural de Servicios (ICS).
1.6
Euskal AEko azalera handietako merkataritzaren indizearen bilakaera. Datu gordinak. Uneko prezioak. Evolucin del ndice de comercio en grandes superficies de la C.A. de Euskadi. Datos brutos. Precios corrientes.
OROKORRA GENERAL Indizea ndice 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 100,0 104,3 106,8 105,5 104,8 105,9 102,8 4,3 2,4 -1,2 -0,7 1,1 -3,0 JANARIAK ALIMENTACIN Indizea ndice 100,0 104,1 107,3 111,5 107,9 105,7 105,5 4,1 3,1 3,9 -3,2 -2,1 -0,1 GAINERAKO PRODUKTUAK RESTO DE PRODUCTOS Indizea ndice 100,0 104,4 106,5 102,4 103,2 106,1 101,3 4,4 2,0 -3,9 0,8 2,8 -4,5
- (1)
- (1)
- (1)
Oinarria 2005 =100 / Base 2005=100 (1) t urteko urtarriletik azken hilera arteko aldi metatuaren urte arteko aldakuntza-tasa, t-1 urtearen aldi beraren aldean / Tasa de variacin interanual del perodo acumulado desde enero hasta el ltimo mes del ao t sobre el mismo perodo del ao t-1. Iturria / Fuente: EUSTAT. Azalera Handietako Merkataritzaren Indizea (AHMI) / ndice de comercio en grandes superficies (ICGS).
2012
127
06
1.7
Euskal AEko azalera handietako merkataritzaren indizearen bilakaera. Datu gordinak. Prezio finkoak. Evolucin del ndice de comercio en grandes superficies de la C.A. de Euskadi. Datos brutos. Precios constantes.
OROKORRA GENERAL Indizea ndice 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 100,0 101,3 101,0 96,0 95,8 95,3 89,4 1,3 -0,2 -5,0 -0,2 -0,5 -6,1 JANARIAK ALIMENTACIN Indizea ndice 100,0 100,3 99,2 97,4 93,5 90,9 87,9 0,3 -1,1 -1,9 -3,9 -2,8 -3,3 GAINERAKO PRODUKTUAK RESTO DE PRODUCTOS Indizea ndice 100,0 101,8 102,0 95,3 97,0 97,6 90,3 1,8 0,2 -6,6 1,8 0,6 -7,5
- (1)
- (1)
- (1)
Oinarria 2005 =100 / Base 2005=100 (1) (1) t urteko urtarriletik azken hilera arteko aldi metatuaren urte arteko aldakuntza-tasa, t-1 urtearen aldi beraren aldean / Tasa de variacin interanual del perodo acumulado desde enero hasta el ltimo mes del ao t sobre el mismo perodo del ao t-1. Iturria / Fuente: EUSTAT. Azalera Handietako Merkataritzaren Indizea (AHMI) / ndice de comercio en grandes superficies (ICGS).
06
128
2012
1.8
Etxe eta pertsonako batez besteko gastua, gastu-taldeka. Gasto medio por hogar y persona, por grupos de gasto.
ETXEKO BATEZ BESTEKO GASTUA GASTO MEDIO POR HOGAR 2009 2010 33.264 33.868 PERTSONAKO BATEZ BESTEKO GASTUA GASTO MEDIO POR PERSONA 2009 13.380 2010
GUZTIRA / TOTAL Elikagaiak eta alkoholik gabeko edariak Alimentos y bebidas no alcohlicas Edari alkoholdunak, tabako eta narkotikoak Bebidas alcohlicas, tabaco y narcticos Jantzi eta oinetakoak Artculos de vestir y calzado Etxebizitza, ura, elektriz., gasa eta beste erregaiak Vivienda, agua, electricidad, gas y otros combustibles Altzariak, etxeko ekipamendua eta etxebizitza kontserbatzeko gastu arruntak Mobiliario, equipamiento del hogar y gastos corrientes de conservacin de la vivienda Osasuna Salud Garraioak Transportes Komunikazioak Comunicaciones Aisia, ikuskizunak eta kultura Ocio, espectculos y cultura Irakaskuntza Enseanza Hotel, kafetegi eta jatetxeak Hoteles, cafs y restaurantes Beste ondasun eta zerbitzuak Otros bienes y servicios
13.634
4.583
4.649
1.843
1.872
537
566
216
228
1.855
2.004
746
807
11.086
11.126
4.459
4.479
1.641
1.638
660
660
1.051
1.081
423
435
3.285
3.578
1.322
1.441
898
946
361
381
2.103
2.097
846
844
377
392
152
158
3.409
3.425
1.371
1.379
2.439
2.365
981
952
Iturria / Fuente: EUSTAT. Familia gastuen estatistika: familien Aurrekontuak / Estadstica de Gasto Familiar: presupuestos familiares (EGF).
2012
129
06
2 2.1
TURISMOA TURISMO
Bidaiarien sarreren kopurua, jatorrika. Ostalaritza-establezimenduak. Nmero de entradas de viajeros por procedencia. Establecimientos hoteleros.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. N.o % 100,0 ARABA LAVA Kop. N.o 367.483 % 100,0 BIZKAIA Kop. N.o 1.131.322 GIPUZKOA Kop. N.o 842.915
2011
% 100,0
% 100,0 63,3 2,6 2,6 2,0 0,7 0,6 1,4 1,4 3,9 11,9 3,1 0,7 2,4 1,0 12,3 0,5 2,7 13,3 0,1 36,7 2,6 0,3 0,8 0,2 0,2 10,9 0,1 1,2 0,6 2,1 0,1 1,5 2,7 0,4 2,8 3,2 3,6 0,5 2,9
GUZTIRA / TOTAL ESTATUA GUZTIRA / TOTAL ESTADO Andaluca Aragn Asturias Baleares Canarias Cantabria Castilla-La Mancha Castilla y Len Catalua C. Valenciana Extremadura Galicia Rioja (La) Madrid Murcia Nafarroa / Navarra Euskal AE / C.A. de Euskadi Ceuta y Melilla ATZERRIA GUZTIRA / TOTAL EXTRANJERO Alemania Austria Belgika / Blgica Danimarka / Dinamarca Finlandia Frantzia / Francia Grezia / Grecia Holanda Irlanda Italia Luxenburgo / Luxemburgo Portugal Erresuma Batua / Reino Unido Suedia / Suecia Europako besteak / Resto Europa Iberoamerika / Iberoamrica AEB-Kanada / EEUU-Canad Japonia / Japn Beste herrialde batzuk / Otros pases
2.341.720
1.578.668 76.833 54.690 52.081 18.120 19.744 33.547 33.814 93.853 256.111 74.660 13.835 61.832 23.107 311.161 12.736 54.059 386.393 2.092 763.052 67.228 6.505 20.779 4.879 4.918 190.507 3.165 27.689 11.279 53.341 1.271 37.441 70.574 8.865 53.561 63.400 61.250 8.718 67.682
67,4 3,3 2,3 2,2 0,8 0,8 1,4 1,4 4,0 10,9 3,2 0,6 2,6 1,0 13,3 0,5 2,3 16,5 0,1 32,6 2,9 0,3 0,9 0,2 0,2 8,1 0,1 1,2 0,5 2,3 0,1 1,6 3,0 0,4 2,3 2,7 2,6 0,4 2,9
277.685 16.830 10.817 7.037 1.907 2.638 6.388 7.338 20.530 41.369 16.913 2.647 12.444 3.726 52.491 2.271 7.729 64.343 267 89.798 8.010 538 3.539 465 312 23.891 138 4.000 825 4.385 186 8.255 10.037 579 5.130 6.964 6.797 372 5.375
75,6 4,6 2,9 1,9 0,5 0,7 1,7 2,0 5,6 11,3 4,6 0,7 3,4 1,0 14,3 0,6 2,1 17,5 0,1 24,4 2,2 0,1 1,0 0,1 0,1 6,5 0,0 1,1 0,2 1,2 0,1 2,2 2,7 0,2 1,4 1,9 1,8 0,1 1,5
767.436 37.867 21.585 28.254 10.341 11.777 15.307 14.750 40.563 114.200 31.889 5.307 29.034 10.537 155.227 6.140 23.239 210.229 1.190 363.886 37.460 3.812 10.240 2.742 2.810 75.028 1.958 13.245 5.299 31.159 627 16.721 37.494 4.601 24.942 29.430 24.214 4.217 37.887
67,8 3,3 1,9 2,5 0,9 1,0 1,4 1,3 3,6 10,1 2,8 0,5 2,6 0,9 13,7 0,5 2,1 18,6 0,1 32,2 3,3 0,3 0,9 0,2 0,2 6,6 0,2 1,2 0,5 2,8 0,1 1,5 3,3 0,4 2,2 2,6 2,1 0,4 3,3
533.547 22.136 22.288 16.790 5.872 5.329 11.852 11.726 32.760 100.542 25.858 5.881 20.354 8.844 103.443 4.325 23.091 111.821 635 309.368 21.758 2.155 7.000 1.672 1.796 91.588 1.069 10.444 5.155 17.797 458 12.465 23.043 3.685 23.489 27.006 30.239 4.129 24.420
06
Iturria / Fuente: EUSTAT. Establezimendu Turistiko Hartzaileen Inkesta / Encuesta de Establecimientos Tursticos Receptores.
130
2012
2.2
2011
% 100,0 66,1 3,9 1,8 2,3 1,0 1,4 1,2 1,4 3,4 11,0 3,2 0,5 2,8 0,8 13,4 0,7 1,8 15,6 0,1
% 100,0 64,5 2,9 2,8 1,9 0,8 0,8 1,3 1,6 3,7 13,1 3,3 0,7 2,3 0,9 13,4 0,6 2,4 12,0 0,1 35,5 2,9 0,3 0,8 0,2 0,3 7,9 0,1 1,1 0,7 2,1 0,0 1,3 2,9 0,5 2,9 3,4 4,2 0,5 3,3
GUZTIRA / TOTAL ESTATUA GUZTIRA / TOTAL ESTADO Andaluca Aragn Asturias Baleares Canarias Cantabria Castilla-La Mancha Castilla y Len Catalua C. Valenciana Extremadura Galicia Rioja (La) Madrid Murcia Nafarroa / Navarra Euskal AE / C.A. de Euskadi Ceuta y Melilla ATZERRIA GUZTIRA / TOTAL EXTRANJERO Alemania Austria Belgika / Blgica Danimarka / Dinamarca Finlandia Frantzia / Francia Grezia / Grecia Holanda Irlanda Italia Luxenburgo / Luxemburgo Portugal Erresuma Batua / Reino Unido Suedia / Suecia Europako besteak / Resto Europa Iberoamerika / Iberoamrica AEB-Kanada / EEUU-Canad Japonia / Japn Beste herrialde batzuk / Otros pases
4.435.404 2.974.629 164.839 103.009 92.109 37.682 46.873 56.710 68.828 172.067 529.040 155.064 27.439 123.672 36.859 597.965 28.858 87.746 641.771 4.098 1.460.775 138.064 14.068 36.468 10.690 11.420 286.958 7.444 50.177 24.247 112.067 2.373 73.300 129.621 19.386 116.145 136.282 131.531 17.087 143.447
32,9 3,1 0,3 0,8 0,2 0,3 6,5 0,2 1,1 0,5 2,5 0,1 1,7 2,9 0,4 2,6 3,1 3,0 0,4 3,2
156.461 15.412 1.307 4.596 960 568 32.344 508 4.909 1.374 8.807 231 14.175 14.403 854 12.344 15.356 14.313 806 13.194
23,5 2,3 0,2 0,7 0,1 0,1 4,9 0,1 0,7 0,2 1,3 0,0 2,1 2,2 0,1 1,9 2,3 2,1 0,1 2,0
713.382 74.581 8.385 19.363 6.163 6.604 122.557 4.604 27.426 10.986 67.585 1.335 36.889 67.487 10.002 55.874 63.865 47.568 7.324 74.784
33,9 3,5 0,4 0,9 0,3 0,3 5,8 0,2 1,3 0,5 3,2 0,1 1,8 3,2 0,5 2,7 3,0 2,3 0,3 3,6
590.932 48.071 4.376 12.509 3.567 4.248 132.057 2.332 17.842 11.887 35.675 807 22.236 47.731 8.530 47.927 57.061 69.650 8.957 55.469
Iturria / Fuente: EUSTAT. Establezimendu Turistiko Hartzaileen Inkesta / Encuesta de Establecimientos Tursticos Receptores.
2012
131
06
2.3
Eskainitako establezimendu-, plaza- eta gela-kopurua. Ostalaritza-establezimenduak. Nmero de establecimientos, plazas y habitaciones ofertadas. Establecimientos hoteleros.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. N.o % 100,0 37,0 30,9 69,1 19,1 43,9 ARABA LAVA Kop. N.o 71 37 11 26 0 34 % 15,9 52,1 29,7 70,3 0,0 47,9 BIZKAIA Kop. N.o 184 57 22 35 46 81 GIPUZKOA Kop. N.o 191 71 18 53 39 81
2011
ESTABLEZIMENDUAK / ESTABLECIMIENTOS Hiriburuak / Capital 1. taldea (1) Grupo 1 2. taldea (2) Grupo 2 Kostaldea / Litoral Barnealdea / Interior
B
PLAZAK / PLAZAS Hiriburuak / Capital 1. taldea Grupo 1 2. taldea Grupo 2 Kostaldea / Litoral 9.559.303 5.305.204 3.989.287 1.315.917 1.020.441 3.233.658
B
188,8 55,5 75,2 24,8 10,7 33,8
B
1.620.322 1.109.519 783.142 326.377 0 510.803
B
17,0 68,5 70,6 29,4 0,0 31,5
B
4.600.291 2.598.328 2.087.323 511.005 417.008 1.584.955
B
48,1 56,5 80,3 19,7 9,1 34,5
B
3.338.690 1.597.357 1.118.822 478.535 603.433 1.137.900 34,9 47,8 70,0 30,0 18,1 34,1
Barnealdea / Interior
B
GELAK / HABITACIONES Hiriburuak / Capital 1. taldea Grupo 1 2. taldea Grupo 2 Kostaldea / Litoral Barnealdea / Interior 5.062.860 2.800.549 2.083.771 716.778 529.831 1.732.480
B
100,0 55,3 74,4 25,6 10,5 34,2
B
856.663 588.991 397.330 191.661 0 267.672
B
16,9 68,8 67,5 32,5 0,0 31,2
B
2.441.542 1.390.091 1.111.732 278.359 216.215 835.236
B
48,2 56,9 80,0 20,0 8,9 34,2
B
1.764.655 821.467 574.709 246.758 313.616 629.572 34,9 46,6 70,0 30,0 17,8 35,7
(1) 1. taldea: >3 izar / Grupo 1: >3 estrellas. (2) 2. taldea: <2 izar / Grupo 2: <2 estrellas. Iturria / Fuente: EUSTAT. Establezimendu Turistiko Hartzaileen Inkesta / Encuesta de Establecimientos Tursticos Receptores.
06
10 GRAFIKOA / GRFICO
BETETZE-MAILA, HILABETEKA 2011N. (%) GRADO DE OCUPACIN POR MESES EN 2011. (%)
132
2012
2.4
Batez besteko egonaldiaren eta plazakako betetze-mailaren bilakaera. Ostalaritza-establezimenduak. Evolucin de la estancia media y del grado de ocupacin por plaza. Establecimientos hoteleros.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Batez besteko egonaldia Estancia media 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 1,88 1,90 1,92 1,89 1,88 1,88 1,88 1,89 ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
Batez Betetze-maila besteko Grado de egonaldia ocupacin Estancia media 46,86 47,63 48,34 46,94 44,57 41,66 43,97 46,40 1,71 1,80 1,74 1,73 1,74 1,75 1,79 1,81
Batez Betetze-maila besteko Grado de egonaldia ocupacin Estancia media 42,88 44,48 44,15 43,03 40,35 35,54 38,42 41,15 1,88 1,86 1,88 1,84 1,83 1,81 1,85 1,86
Batez Betetze-maila besteko Grado de egonaldia ocupacin Estancia media 45,51 45,74 45,82 45,57 43,73 40,48 42,93 45,73 1,95 1,98 2,06 2,02 1,99 2,01 1,96 1,97
Betetze-maila Grado de ocupacin 49,97 51,16 53,39 50,18 47,27 45,73 47,99 49,86
Iturria / Fuente: EUSTAT. Establezimendu Turistiko Hartzaileen Inkesta / Encuesta de Establecimientos Tursticos Receptores.
2.5
Euskal herritarrek egindako bidaien helburua eta Estatuko helburuekiko alderaketa. Destino de los viajes realizados por los vascos y comparacin con los destinos del conjunto del Estado.
EUSKAL HERRITARREK EGINDAKO BIDAIAK VIAJES REALIZADOS POR LOS CIUDADANOS VASCOS 2009 2010 8.465.478 ESTATUAN EGINDAKO BIDAIAK VIAJES REALIZADOS EN EL CONJUNTO DEL ESTADO 2009 171.689.994 2010 162.213.918
GUZTIRA / TOTAL KANPOKO TURISMOA (atzerrira) (%) TURISMO EMISOR (al extranjero) BARRUKO TURISMOA (Estatuaren barruan) (%) TURISMO INTERNO (dentro de Estado)
8.275.627
7,9
7,5
7,5
8,4
92,1
92,5
92,5
91,6
AUKERATUTAKO AUTONOMIA ERKIDEGOAK (%) COMUNIDADES AUTNOMAS DE DESTINO Andaluzia / Andaluca Aragoi / Aragn Asturias Balearrak / Baleares Kanariak / Canarias Kantabria / Cantabria Gaztela-Mantxa/Castilla-La Mancha Gaztela eta Leon / Castilla y Len Katalunia / Catalua Valentziako Erkid. / C. Valenciana Extremadura Galizia / Galicia Madril / Madrid Murtzia / Murcia Nafarroa / Navarra Euskal AE / C.A. de Euskadi Errioxa / La Rioja 2,8 2,4 2,8 0,0 1,6 13,6 0,0 19,4 4,8 4,0 1,5 2,6 4,3 0,0 5,8 18,8 6,0 2,7 2,1 2,5 0,0 1,5 17,6 0,0 15,0 4,5 4,3 0,0 2,6 4,3 0,0 8,1 16,8 8,0 17,0 4,2 2,6 1,6 3,0 2,0 6,9 9,8 13,4 10,6 2,9 5,1 6,4 2,1 1,8 2,1 0,9 16,4 3,7 2,8 1,7 3,1 2,3 7,0 10,7 13,0 9,7 2,9 5,0 6,2 2,2 1,5 2,2 1,0
Iturria / Fuente: Instituto de Estudios Tursticos. Movimientos tursticos de los Espaoles (Familitur).
2012
133
06
2.6
Egindako bidaien banaketa bidaiatzeko arrazoiaren arabera. Distribucin de los viajes realizados segn motivo de desplazamiento.
EUSKAL HERRITARREK EGINDAKO BIDAIAK VIAJES REALIZADOS POR LOS CIUDADANOS VASCOS 2009 2010 8.465.478 ESTATUAN EGINDAKO BIDAIAK VIAJES REALIZADOS EN EL CONJUNTO DEL ESTADO 2009 171.689.994 2010 162.213.918
GUZTIRA / TOTAL Banaketa arrazoiaren arabera (%) Distribucin segn motivo Lanak, negozioak / Trabajo, negocios Ikasketak / Estudios Familia/lagunak bisitatzea / Visita familiar/amigos. Aisialdia/Oporrak / Ocio/Recreo/Vacaciones Beste hainbat / Otros
8.275.627
Iturria / Fuente: Instituto de Estudios Tursticos. Movimientos tursticos de los Espaoles (Familitur).
06
2.7
Euskal AEra etorritako atzerriko turistak, bidaiaren arrazoiaren eta jatorriaren arabera (*). Turistas extranjeros en la C.A. de Euskadi por motivos del viaje, segn pases de residencia.
Guztira Total Alemania 68.391 Frantzia Francia 448.894 Italia 31.753
2010
Portugal Erresuma B. Euro besteak Beste herr. Reino Unido Resto Europa Otros Pases 70.768
GUZTIRA / TOTAL Lana, negozioak, ikasketak Trabajo, negocios, estudios Senide edo lagunak bisitat., tratamendua, osasuna Visita familiar o amigos, tratamiento, salud Aisia, oporrak Ocio, vacaciones Bestelakoak Otros motivos Ez daki / Ez du erantzuten No sabe / No contesta
Iturria / Fuente: Instituto de Estudios Tursticos (Frontur). (*) Behin behineko datuak / Datos provisionales.
905.510
68.067
133.409
84.227
134
2012
2.8
Bidaiarien sarreren kopurua, jatorrika. Nekazalturismoa. Nmero de entradas de viajeros por procedencia. Agroturismo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. N.o % 100,0 89,3 1,6 3,4 1,1 0,4 0,5 1,0 1,0 4,0 16,6 3,2 0,3 1,3 1,9 12,0 0,7 4,1 36,1 0,1 10,7 1,0 0,1 0,5 0,1 0,1 4,0 0,0 0,3 0,1 0,7 0,0 0,5 1,0 0,1 0,7 0,5 0,4 0,1 0,5 ARABA LAVA Kop. N.o 24.015 22.327 511 565 227 44 129 352 245 892 1.760 714 32 233 227 2.431 198 1.031 12.736 0 1.688 53 0 90 0 0 665 9 50 9 101 0 87 209 9 71 106 141 18 70 % 100,0 93,0 2,1 2,4 0,9 0,2 0,5 1,5 1,0 3,7 7,3 3,0 0,1 1,0 0,9 10,1 0,8 4,3 53,0 0,0 7,0 0,2 0,0 0,4 0,0 0,0 2,8 0,0 0,2 0,0 0,4 0,0 0,4 0,9 0,0 0,3 0,4 0,6 0,1 0,3 BIZKAIA Kop. N.o 35.328 30.805 647 658 449 188 373 219 389 1.139 4.175 1.013 146 631 844 4.325 239 1.142 14.153 75 4.523 580 57 175 63 22 1.475 4 149 63 323 32 44 546 35 290 126 209 35 295 GIPUZKOA Kop. N.o 64.104 57.094 781 2.928 722 276 175 637 611 2.927 14.598 2.227 163 765 1.223 8.080 452 2.832 17.619 78 7.010 559 71 325 40 48 2.832 9 190 45 484 0 481 438 53 521 389 203 22 300
2011
% 100,0 87,2 1,8 1,9 1,3 0,5 1,1 0,6 1,1 3,2 11,8 2,9 0,4 1,8 2,4 12,2 0,7 3,2 40,1 0,2 12,8 1,6 0,2 0,5 0,2 0,1 4,2 0,0 0,4 0,2 0,9 0,1 0,1 1,5 0,1 0,8 0,4 0,6 0,1 0,8
% 100,0 89,1 1,2 4,6 1,1 0,4 0,3 1,0 1,0 4,6 22,8 3,5 0,3 1,2 1,9 12,6 0,7 4,4 27,5 0,1 10,9 0,9 0,1 0,5 0,1 0,1 4,4 0,0 0,3 0,1 0,8 0,0 0,8 0,7 0,1 0,8 0,6 0,3 0,0 0,5
GUZTIRA / TOTAL ESTATUA GUZTIRA / TOTAL ESTADO Andaluzia / Andaluca Aragoi / Aragn Asturias Balearrak / Baleares Kanariak / Canarias Kantabria / Cantabria Gaztela-Mantxa / Castilla-La Mancha Gaztela eta Leon / Castilla y Len Katalunia / Catalua Valentziako Erkidegoa / C. Valenciana Extremadura Galizia / Galicia Errioxa / La Rioja Madril / Madrid Murtzia / Murcia Nafarroa / Navarra Euskal AE / C.A. de Euskadi Ceuta eta Melilla / Ceuta y Melilla ATZERRIA GUZTIRA / TOTAL EXTRANJERO Alemania Austria Belgika / Blgica Danimarka / Dinamarca Finlandia Frantzia / Francia Grezia / Grecia Holanda Irlanda Italia Luxenburgo / Luxemburgo Portugal Erresuma Batua / Reino Unido Suedia / Suecia Europako besteak / Resto Europa Iberoamerika / Iberoamrica AEB-Kanada / EEUU-Canad Japonia / Japn Beste herrialde batzuk / Otros pases
123.447 110.226 1.939 4.151 1.398 508 677 1.208 1.245 4.958 20.533 3.954 341 1.629 2.294 14.836 889 5.005 44.508 153 13.221 1.192 128 590 103 70 4.972 22 389 117 908 32 612 1.193 97 882 621 553 75 665
Iturria / Fuente: EUSTAT. Establezimendu Turistiko Hartzaileen Inkesta / Encuesta de Establecimientos Tursticos Receptores.
2012
135
06
2.9
2011
% 100,0
% 100,0 87,4 2,4 4,0 1,1 0,5 0,4 0,9 1,3 4,1 27,8 4,3 0,4 1,6 1,6 14,2 0,7 3,4 18,8 0,1 12,6 0,9 0,1 0,5 0,0 0,0 3,3 0,0 0,4 0,2 0,9 0,0 2,3 1,0 0,1 1,0 0,8 0,4 0,0 0,8
GUZTIRA / TOTAL ESTATUA GUZTIRA / TOTAL ESTADO Andaluzia / Andaluca Aragoi / Aragn Asturias Balearrak / Baleares Kanariak / Canarias Kantabria / Cantabria Gaztela-Mantxa / Castilla-La Mancha Gaztela eta Leon / Castilla y Len Katalunia / Catalua Valentziako Erkidegoa / C. Valenciana Extremadura Galizia / Galicia Errioxa / La Rioja Madril / Madrid Murtzia / Murcia Nafarroa / Navarra Euskal AE / C.A. de Euskadi Ceuta eta Melilla / Ceuta y Melilla ATZERRIA GUZTIRA / TOTAL EXTRANJERO Alemania Austria Belgika / Blgica Danimarka / Dinamarca Finlandia Frantzia / Francia Grezia / Grecia Holanda Irlanda Italia Luxenburgo / Luxemburgo Portugal Erresuma Batua / Reino Unido Suedia / Suecia Europako besteak / Resto Europa Iberoamerika / Iberoamrica AEB-Kanada / EEUU-Canad Japonia / Japn Beste herrialde batzuk / Otros pases
337.017
292.480 8.863 10.918 3.917 1.287 2.638 2.938 4.292 12.733 71.810 14.720 1.216 7.126 5.392 43.582 2.657 11.093 86.973 325
86,8 2,6 3,2 1,2 0,4 0,8 0,9 1,3 3,8 21,3 4,4 0,4 2,1 1,6 12,9 0,8 3,3 25,8 0,1
53.518 2.189 1.331 780 62 454 694 549 2.272 6.659 3.394 129 761 674 5.505 446 2.331 25.288 0 6.095 111 0 383 0 0 1.812 17 252 9 265 0 943 657 62 113 760 270 53 388
89,8 3,7 2,2 1,3 0,1 0,8 1,2 0,9 3,8 11,2 5,7 0,2 1,3 1,1 9,2 0,7 3,9 42,4 0,0 10,2 0,2 0,0 0,6 0,0 0,0 3,0 0,0 0,4 0,0 0,4 0,0 1,6 1,1 0,1 0,2 1,3 0,5 0,1 0,7
80.550 2.401 2.420 1.166 387 1.540 600 1.457 2.995 14.752 3.591 424 3.424 1.798 12.280 956 2.576 27.642 141 15.662 2.218 178 757 143 85 4.715 31 432 120 1.028 32 137 1.614 35 1.782 543 438 112 1.262
83,7 2,5 2,5 1,2 0,4 1,6 0,6 1,5 3,1 15,3 3,7 0,4 3,6 1,9 12,8 1,0 2,7 28,7 0,1 16,3 2,3 0,2 0,8 0,1 0,1 4,9 0,0 0,4 0,1 1,1 0,0 0,1 1,7 0,0 1,9 0,6 0,5 0,1 1,3
158.412 4.273 7.167 1.971 838 644 1.644 2.286 7.466 50.399 7.735 663 2.941 2.920 25.797 1.255 6.186 34.043 184 22.780 1.548 189 908 74 75 5.905 9 675 316 1.541 0 4.171 1.761 209 1.738 1.514 723 52 1.372
44.537 3.877 367 2.048 217 160 12.432 57 1.359 445 2.834 32 5.251 4.032 306 3.633 2.817 1.431 217 3.022
13,2 1,2 0,1 0,6 0,1 0,0 3,7 0,0 0,4 0,1 0,8 0,0 1,6 1,2 0,1 1,1 0,8 0,4 0,1 0,9
06
Iturria / Fuente: EUSTAT. Establezimendu Turistiko Hartzaileen Inkesta / Encuesta de Establecimientos Tursticos Receptores.
establezimendu-, plaza- eta gela-kopurua. Nekazalturismoa. Nmero de establecimientos, plazas y habitaciones ofertadas. Agroturismo. 2.10 Eskainitako
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. o N. Establezimenduak Establecimientos Plazak Plazas Gelak Habitaciones 394 % 100,0 ARABA LAVA Kop. o N. 94 % 23,9 BIZKAIA Kop. o N. 126 GIPUZKOA Kop. o N. 174
2011
% 32,0
% 44,2
1.442.110
100,0
320.784
22,2
459.928
31,9
661.398
45,9
718.315
100,0
160.727
22,4
232.793
32,4
324.795
45,2
Iturria / Fuente: EUSTAT. Establezimendu Turistiko Hartzaileen Inkesta / Encuesta de Establecimientos Tursticos Receptores.
136
2012
2.11
Turismoko kanpinak eta plazak, kategorien arabera sailkatuta. Campings de turismo y plazas clasificadas por categora.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. N.o % ARABA LAVA Kop. N.o % BIZKAIA Kop. N.o GIPUZKOA Kop. N.o
2011
GUZTIRA / TOTAL Establezimenduak Establecimientos Plazak Plazas LEHEN MAILAKOAK / PRIMERA Establezimenduak Establecimientos Plazak Plazas BIGARREN MAILAKOAK / SEGUNDA Establezimenduak Establecimientos Plazak Plazas HIRUGARREN MAILAKOAK / TERCERA Establezimenduak Establecimientos Plazak Plazas
23 8.704
100,0 100,0
3 928
100,0 100,0
6 2.417
100,0 100,0
14 5.359
100,0 100,0
5 2.584
21,7 29,7
2 678
66,7 73,1
1 438
16,7 18,1
2 1.468
14,3 27,4
8 3.896
34,8 44,8
3 1.141
50,0 47,2
5 2.755
35,7 51,4
10 2.224
43,5 25,6
1 250
33,3 26,9
2 838
33,3 34,7
7 1.136
50,0 21,2
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Industria, Berrikuntza, Merkataritza eta Turismo Saila.Turismo Gida Profesionala / Gobierno Vasco. Dpto. de Industria, Innovacin, Comercio y Turismo. Gua Profesional de Turismo.
2.12
000.000
Euskal AE / C.A. de Euskadi Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa Turismoko gastua (%) Gasto turstico Euskal AE / C.A. de Euskadi Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa BPGaren (m.p.) gaineko ehunekoa Porcentaje sobre el PIB p.m. Euskal AE / C.A. de Euskadi Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa
(a) Aurrerapena / Avance. 2005eko Oinarria / Base 2005. Iturria / Fuente: Eustat. Turismoaren kontu sateliteak / Cuentas Satlites de Turismo.
2012
137
06
3 3.1
2010
% 100,0 1,8
LUZERA GUZTIRA TOTAL LONGITUD Ordainpeko autobideak Autopistas de peaje Doako autobideak eta autobiak Autopistas libres y autovas Galtzada bikoitzeko errepideak Carreteras de doble calzada Galtzada bakarreko errepideak Carreteras de calzada nica
4.198 254
100,0 6,1
281
6,7
93
6,3
95
7,1
93
6,6
11.271
6,8
63
1,5
12
0,8
34
2,6
17
1,2
1.703
1,0
3.600
85,8
1.286
87,7
1.116
84,0
1.198
85,4
149.822
90,4
3.2
Errepideetako inbertsioak, inbertsio-motari jarraiki sailkatuta. Inversiones en carreteras clasificadas por tipo de inversin.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Balioa Valor ARABA LAVA Balioa Valor 50.536 13.593 36.943 BIZKAIA GIPUZKOA
2010
ESTATUA ESTADO Balioa Valor 6.318.395 2.445.622 3.872.773
000
06
3.3
2010
GUZTIRA / TOTAL Kamioiak eta furgon. Camiones y furgonetas Autobusak Autobuses Turismoak Turismos Motozikletak Motocicletas Traktore industrialak Tractores industriales Beste ibilgailu batzuk Otros vehculos
138
2012
3.4
3.5
Ibilgailu-parkea, karrozeria-motari jarraiki sailkatuta. Parque de vehculos clasificados por tipo de carrocera.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. N ARABA LAVA Kop. N 202.542 BIZKAIA GIPUZKOA
2010-XII-31
% 100,0
% 100,0
Kop. N 657.295
% 100,0
Kop. N 439.970
% 100,0
GUZTIRA / TOTAL Turismoak Turismos Motozikletak Motocicletas Kamioiak Camiones Autobusak Autobuses Traktore industrialak Tractores industriales Beste ibilgailu batzuk Otros vehculos
1.299.807
100,0 31.086.035
949.655
73,1
148.208
73,2
498.186
75,8
303.261
68,9
22.147.455
71,2
101.448
7,8
12.043
5,9
42.972
6,5
46.433
10,6
2.707.482
8,7
195.851
15,1
32.929
16,3
91.549
13,9
71.373
16,2
5.103.980
16,4
3.055
0,2
522
0,3
1.680
0,3
853
0,2
62.445
0,2
8.443
0,6
1.351
0,7
3.897
0,6
3.195
0,7
199.486
0,6
41.355
3,2
7.489
3,7
19.011
2,9
14.855
3,4
865.187
2,8
2012
139
06
3.6
Trafiko-istripuak. Eragindako pertsonak eta kaltegarritasuna (*). Accidentes de trfico. Personas implicadas y lesividad.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 3.083 2.009 1.061 13 BIZKAIA GIPUZKOA
2010
GUZTIRA / TOTAL Guztira / Total Gidaria / Conductor Bidaidea / Ocupante Oinezkoa / Peatn HILDAKOAK / MUERTOS (1) Guztira / Total Gidaria / Conductor Bidaidea / Ocupante Oinezkoa / Peatn ZAURITU LARRIAK / HERIDOS GRAVES Guztira / Total Gidaria / Conductor Bidaidea / Ocupante Oinezkoa / Peatn ZAURITU ARINAK / HERIDOS LEVES Guztira / Total Gidaria / Conductor Bidaidea / Ocupante Oinezkoa / Peatn ZURIRIK GABEAK / ILESOS Guztira / Total Gidaria / Conductor Bidaidea / Ocupante Oinezkoa / Peatn
8.198 6.004 2.105 89 20 11 6 3 154 108 26 20 1.177 812 316 49 6.847 5.073 1.757 17
52 34 10 8
10 7 2 1
22 16 2 4 118 69 27 22
328 218 68 42
56 41 15 0
(*) Ertzaintzak izapidetutako eginbideak / Diligencias instruidas por la Ertzaintza. (1) Hildakoak. Istripuaren ondorioz, unean edo hurrengo 24 orduren barne / Fallecidos a consecuencia del accidente, en el acto o dentro de las 24 horas siguientes al mismo. Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Trafiko eta Ibilgailu Zuzendaritza. Trafiko-istripuen urtekari estatistikoa / Gobierno Vasco. Direccin de Trfico. Anuario estadstico de accidentes de trfico.
11 GRAFIKOA / GRFICO BIKTIMAK ZIRKULAZIO-ISTRIPUETAN EUSKAL AE-N VCTIMAS EN ACCIDENTES DE CIRCULACIN EN LA C.A. DE EUSKADI
06
140
2012
3.7
Trafiko-istripuak. Tartean dauden gidariak, sexuaren eta kaltegarritasunaren arabera(*). Accidentes de trfico. Personas conductoras implicadas por sexo y lesividad.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 2.009 1.619 390 7 6 1 BIZKAIA 4.725 3.663 1.062 16 13 3 GIPUZKOA
2010
GUZTIRA / TOTAL Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres HILDAKOAK / MUERTOS (1) Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres ZAURITU LARRIAK / HERIDOS GRAVES Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres ZAURITU ARINAK / HERIDOS LEVES Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres ZURIRIK GABEAK / ILESOS Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres
6.004 4.621 1.383 11 11 0 108 96 12 812 545 267 5.073 3.969 1.104
218 184 34
41 35 6 237 170 67
(*) Ertzaintzak izapidetutako eginbideak / Diligencias instruidas por la Ertzaintza. (1) Hildakoak. Istripuaren ondorioz, unean edo hurrengo 24 orduren barne / Fallecidos a consecuencia del accidente, en el acto o dentro de las 24 horas siguientes al mismo. Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Trafiko eta Ibilgailu Zuzendaritza. Trafiko-istripuen urtekari estatistikoa / Gobierno Vasco. Direccin de Trfico. Anuario estadstico de accidentes de trfico.
3.8
Errepide-garraioa. Salgaien helburua eta jatorria. Transporte por carretera. Destino y procedencia de mercancas.
EUSKAL AEra DESTINO A LA C.A. DE EUSKADI
2011
000
Tn.
EUSKAL AEtik PROCEDENCIA DE LA C.A. DE EUSKADI 74.992 594 1.674 720 : : 2.307 5.844 539 1.639 761 91 808 1.948 386 3.784 1.956 : 51.928
GUZTIRA / TOTAL Andaluzia / Andaluca Aragoi / Aragn Asturias Balearrak / Baleares Kanariak / Canarias Kantabria / Cantabria Gaztela eta Leon / Castilla y Len Gaztela-Mantxa / Castilla-La Mancha Katalunia / Catalua Valentziako Erkidegoa / Comunidad Valenciana Extremadura Galizia / Galicia Madril / Madrid Murtzia / Murcia Nafarroa / Navarra Errioxa / La Rioja Ceuta eta Melilla / Ceuta-Melilla Euskal AE / C.A. de Euskadi
73.966 512 1.809 1.071 : : 3.214 4.534 602 2.016 851 180 980 1.750 255 3.062 1.188 : 51.928
Iturria / Fuente: Sustapen Ministerioa. Salgaien Errepidezko Garraioaren Etengabeko Inkesta / Ministerio de Fomento. Encuesta permanente de transporte de mercancas por carretera.
2012
141
06
3.9
GUZTIRA / TOTAL ARABA/LAVA Vitoria-Gasteizko tranbiak Tranva de Vitoria-Gasteiz BIZKAIA Deusto-Lezama Bilbao-Bermeo Bilbao-Ermua Larraetako funikularra Funicular de La Reineta Bilboko tranbiak Tranvas de Bilbao GIPUZKOA Ermua-Amara Lasarte-Oria/Hendaia
161.260
175.244
-8,0
Azpeitia-Lasao (lurrin-trena)
Iturria / Fuente: Euskotrn.
3.10
Moyua Abando Casco Viejo Indautxu San Mams Deusto Santutxu Gurutzeta Barakaldo Areeta Sarriko Algorta Sestao Santurtzi Etxebarri San Inazio Basarrate Portugalete Bagatza Erandio Bolueta Bidezabal Astrabudua Peota Ansio Leioa Gobela Abatxolo Neguri Plentzia Sopelana Larrabasterra Berango Aiboa Lamiako Urduliz Lutxana Urbinaga
GUZTIRA / TOTAL
06
142
2012
3.11
2010
Kop. N.
Kop. N.
AIREONTZIAK / AERONAVES Erregularra / Regular Ez-erregularra / No regular BIDAIARIAK (milak.) / PASAJEROS (miles) Estatukoa Nacional Erregularra / Regular Ez-erregularra / No regular Nazioartekoa Internacional Erregularra / Regular Ez-erregularra / No regular MERKANTZIAK (Tm) / MERCANCAS (Tm) Estatukoa Nacional Erregularra / Regular Ez-erregularra / No regular Nazioartekoa Internacional Erregularra / Regular Ez-erregularra / No regular
(*) Behin-behineko datuak / Datos provisionales. Iturria / Fuente: Ministerio de Fomento. Anuario estadstico.
4.194 100,0
40 100,0
3.876 100,0
278 100,0
191.553 100,0
37 10 27
277 274 3
1.023 959 64
3 0 3
1.019 958 61
1 1 0
15.479 100,0
12.912 100,0
2.548 100,0
19 100,0
635.765 100,0
1.761 33 1.728
2.110 2.110 0
18 18 0
437 428 10
1 1 0
2012
143
06
3.12
2011
PORTUKO TRAFIKOA (Tn) TRFICO PORTUARIO (Tn) SALGAI TRAFIKOA TRFICO DE MERCANCAS Ontziratu gabeak, soltekoak Graneles Likidoak Lquidos Solidoak Slidos Salgaiak, oro har Mercanca general Edukiontziak Contenedores Konbentzionala Convencional PORTUKO BESTELAKO TRAFIKOA OTRO TRFICO PORTUARIO
35.250.695
31.998.521
3.252.174
455.882.418
34.919.746
31.723.942
3.195.804
442.111.241
23.108.361
21.861.237
1.247.124
229.337.361
17.854.894 5.253.467
17.854.894 4.006.343
0 1.247.124
150.041.925 79.295.436
11.811.385
9.862.705
1.948.680
212.773.880
6.080.488 5.730.897
6.080.474 3.782.231
14 1.948.666
156.746.142 56.027.738
330.949
274.579
56.370
13.771.177
Trafiko lokala eta hornidura Trfico local y avituallamiento Arrantza Pesca EDUKIONTZIAK CONTENEDORES ITSASONTZIAK BUQUES BIDAIARIAK PASAJEROS
Iturria / Fuente: Ministerio de Fomento. Boletn Estadstico.
307.588 23.361
274.579 0
33.009 23.361
13.541.688 229.489
B B B
B B B
B B B
572.786
572.786
13.849.935
3.955
2.992
963
133.071
151.421
151.421
26.400.986
06
144
2012
3.13
2009
Mila Miles
SORTUTAKO GUTUNAK / CORRESPONDENCIA NACIDA Oinarrizko linea Lnea bsica Linea merkeagoa Lnea econmica Presako linea Lnea urgente BANATUTAKO GUTUNAK / CORRESPONDENCIA DISTRIBUIDA Helbidea / Bidea Domicilio / Ruta Ohizkoa Ordinaria Erregistratua Registrada Bulegoa Oficina Ohizkoa Ordinaria Erregistratua Registrada
Iturria / Fuente: Correos.
4.630.633
275.062
245.819 5.746
4.549.933 151.589
19.151 4.346
275.793 84.280
2012
145
06
4 4.1
Banku-bulegoen kopurua, bulego motaren arabera. Nmero de oficinas bancarias, segn tipo de oficinas.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 322 BIZKAIA 986
2011-XII-31
GIPUZKOA 580
GUZTIRA / TOTAL Banku pribatuak Banca privada Aurrezki-kutxak Cajas de Ahorro Kooperatibak eta landa-kutxak Cooperativas y cajas rurales Kredituko finantza establezimenduak Establecimientos financieros de crdito
Iturria / Fuente: Banco de Espaa. Boletn estadstico.
1.888
758
111
394
253
744
141
400
203
373
69
183
121
13
06
4.2
2011-XII-31
000.000
% 100,0
% 100,0
% 100,0
% 100,0
KREDITU GUZTIAK / TOTAL CRDITO Herri Administrazioak Administraciones Pblicas Beste sektore egoiliar batzuk Otros sectores residentes GORDAILU GUZTIAK / TOTAL DEPSITOS Herri Administrazioak Administraciones Pblicas Beste sektore egoiliar batzuk Otros sectores residentes Ageriko gordailuak Depsitos a vista Aurrezki-gordailuak Depsitos de ahorro Epekako gordailuak Depsitos a plazo
Iturria / Fuente: Banco de Espaa. Boletn estadstico.
85.956
100,0 1.798.156
3.859
4,5
1.389
10,4
1.515
3,3
955
3,6
82.996
4,6
82.097 74.850
95,5 100,0
11.919 10.661
89,6 100,0
44.318 39.912
96,7 100,0
25.860 24.277
96,4
1.715.160
95,4 100,0
100,0 1.175.472
2.758
3,7
602
5,6
1.493
3,7
663
2,7
66.470
5,7
72.093
96,3
10.060
94,4
38.419
96,3
23.614
97,3 1.109.002
94,3
146
2012
4.3
2010
ESTATUA ESTADO
000
HIPOTEKAK GUZTIRA / TOTAL HIPOTECAS Hipoteka-kopurua Nmero hipotecas Zenbatekoa Importe LANDA-FINKAK GUZTIRA TOTAL FINCAS RSTICAS Hipoteka-kopurua Nmero hipotecas Zenbatekoa Importe
43.384 7.366.056
10.339 1.542.572
20.862 3.223.288
12.183 2.420.196
960.948 122.490.463
872 156.399
320 26.722
277 54.286
275 75.391
44.887 8.426.730
B
HIRI-FINKAK GUZTIRA TOTAL FINCAS URBANAS Hipoteka-kopurua Nmero hipotecas Zenbatekoa Importe
Iturria / Fuente: I.N.E. Estadstica de Hipotecas.
42.512 7.209.657
10.019 1.515.850
20.585 3.169.002
11.908 2.344.805
916.061 114.063.733
4.4
Bilboko Burtsa. Kontratazio-bolumenen bilakaera. Bolsa de Bilbao. Evolucin en los volmenes de contratacin.
000.000
2006 GUZTIRA / TOTAL Errenta aldakorra Renta variable Errenta finkoa Renta fija
Iturria / Fuente: Bilboko Burtsa / Bolsa de Bilbao.
2007 120.286
2008 113.432
2009 85.635
2010 127.845
2011 96.577
89.133
84.835
116.508
111.962
79.469
123.763
94.432
4.298
3.779
1.470
6.166
4.082
2.145
2012
147
06
4.5
2010
ESTATUA ESTADO
000
GUZTIRA / TOTAL Sozietate-kopurua Nmero de sociedades Kapital harpidetua Capital suscrito Kapital ordaindua Capital desembolsado ANONIMOAK / ANNIMAS Sozietate-kopurua Nmero de sociedades Kapital harpidetua Capital suscrito Kapital ordaindua Capital desembolsado MUGATUAK / LIMITADAS Sozietate-kopurua Nmero de sociedades Kapital harpidetua Capital suscrito Kapital ordaindua Capital desembolsado KOLEKTIBOAK ETA KOMANDITAZKOAK COLECTIVAS Y COMANDITARIAS Sozietate-kopurua Nmero de sociedades Kapital harpidetua Capital suscrito Kapital ordaindua Capital desembolsado
45 328.415 318.046
9 6.738 2.968
30 316.297 313.687
6 5.380 1.392
1 -
1 -
20 360 360
06
4.6
2010
000.000
GUZTIRA / TOTAL Kopurua / Nmero Zenbatekoa / Importe BANKUAK / BANCOS Kopurua / Nmero Zenbatekoa / Importe AURREZKI-KUTXAK / CAJAS DE AHORRO Kopurua / Nmero Zenbatekoa / Importe KOOPERATIBAK / COOPERATIVAS Kopurua / Nmero Zenbatekoa / Importe
4.860.928 13.471,4
1.849.940 5.681,4
2.385.976 5.971,4
2.683.380 8.064,0
345.938 1.037,6
1.094.143 3.595,8
1.243.299 3.430,6
49.863.106 102.932,2
1.213.377 3.155,6
203.357 521,8
361.916 1.228,1
648.104 1.405,8
21.059.182 50.730,9
964.171 2.251,8
75.717 259,3
393.881 857,6
494.573 1.135,0
4.609.157 12.379,1
Iturria / Fuente: INE. Merkataritzako efektu ordaindu gabe bueltatuen estatistika / Estadstica de efectos de comercio devueltos impagados.
148
2012
1.
Establezimenduak eta enplegua, jarduera-adarren arabera. Establecimientos y empleo por ramas de actividad. Establezimendu-kopurua eta enplegua, jarduera-motaren arabera. Nmero de establecimientos y empleo por tipo de actividad. Establezimendu-kopurua eta enplegua, enplegu-adarrei eta titularren lege-nortasunari jarraiki. Nmero de establecimientos y empleo por estratos de empleo y personalidad jurdica del titular. Merkataritza-establezimenduak eta enplegua, jarduera-motari jarraiki. Establecimientos comerciales y empleo por tipo de actividad. Enpresak eta beren enplegua, jardueraatalaren eta egoitza sozialaren arabera. Empresas y su empleo por seccin de actividad y sede social. Euskal AEn establezimenduen demografia eta enplegua jarduera adarraren arabera. Demografa de establecimientos y empleo por rama de actividad (A17) en la C.A. de Euskadi.
153
2.
154
3.
160
4.
162
5.
164
6.
165
2012
149
CONCEPTOS
Establecimiento Es una unidad productora de bienes o servicios, la cual desarrolla una o ms actividades de carcter econmico o social, bajo la responsabilidad de un titular o empresa, en un lugar, local o conjunto de locales conexos situados en un emplazamiento topogrfico determinado. Si por sus propias caractersticas, las actividades no se ejercen en un emplazamiento fijo transporte, construccin, alquileres, limpieza, actividades artsticas, etc., el establecimiento es el lugar desde donde se organizan o coordinan tales actividades, pudiendo, en ltimo caso, referirse a la sede social o domicilio legal de la empresa o titular. Personalidad jurdica Se refiere al tipo de personalidad jurdica del titular o empresa responsable de la actividad y se obtiene a partir del primer carcter de su identificacin fiscal, CIF o nmero de DNI, agrupndose en las siguientes categoras: Persona fsica; Sociedad annima; Sociedad de responsabilidad limitada; Otra sociedad (Regular colectiva, Comanditaria, Asociacin, Sociedad civil y otros tipos no definidos); Comunidad de bienes; Sociedad cooperativa; Corporacin local; Organismo autnomo o asimilado. Congregacin o institucin religiosa; rgano de la Administracin del Estado o de las Comunidades Autnomas. Saldo establecimientos que permanecen Resultado aritmtico de los cambios producidos, para cada variable de clasificacin, en los establecimientos que permanecen despus de la ltima actualizacin del directorio. Un establecimiento permanece de un ao a otro cuando mantiene en lo sustancial su estructura tcnico-econmica, aunque haya podido sufrir algn cambio de ubicacin (dentro del mismo municipio), de actividad, de personalidad jurdica o de empleo. El Saldo Total de establecimientos que permanecen puede resultar diferente de cero si, como resultado de la actualizacin, algunos establecimientos han cambiado a una actividad no contemplada en las tabulaciones (sector primario, servicio domstico u organismos extraterritoriales).
KONTZEPTUAK
Establezimendua Ondasunak eta zerbitzuak ekoizten dituen unitatea da, zeinak ekonomi edo gizarte arloko jarduera bat edo gehiago gauzatzen duen, titular edo enpresa baten ardurapean; jarduera hori finkamendu topografiko jakin batean kokatutako toki, lokal edo lokal-multzo batean gauzatzen da. Jardueren ezaugarriak direla-eta, jarduera horiek ez badira kokagune finko batean gauzatzen garraioa, eraikuntza, alokairuak, garbiketa, arte-jarduerak, etab. jarduera horiek antolatzen edo koordinatzen direneko tokia izango da establezimendua; kasu horretan, enpresaren edo titularraren legezko egoitza edo helbidea aipa daiteke. Lege-nortasuna Jardueraren arduradun den titularraren edo enpresa arduradunaren lege-nortasunari dagokio, eta zerga-identifikazioko (IFZ edo NANaren zenbakia) lehen karakterearen bidez lortzen da. Honako maila hauetan sailkatzen da: pertsona fisikoa, akzio-elkartea, erantzukizun mugatuko elkartea, bestelako elkartea (ohiko talde-elkartea, komandita-elkartea, elkarte zibila, eta zehaztu gabeko beste batzuk), ondasun-erkidegoa, kooperatiba-elkartea, udal-batzarra, erakunde autonomiaduna edo antzekoa, kongregazioa edo erlijio-erakundea, estatuko edo autonomia-erkidegoetako administrazioko erakundea. Irauten duten establezimenduen saldoa Eragindako aldaketen emaitza aritmetikoa, sailkapen-aldagai bakoitzari buruz, gidazerrendaren azken eguneratzearen ondoren irauten duten establezimenduetan. Establezimendu batek urte batetik bestera irauten du, baldin eta funtsean beraren egitura tekniko-ekonomikoari eusten badio, nahiz eta kokapena (udalerri beraren barruan), jarduera, lege-nortasuna edo enplegua aldatu duen. Establezimenduaren guztizko saldoa zeroz desberdina izan daiteke, baldin eta, eguneratzearen ondorioz, establezimenduren batzuek tabulazioetan agertzen ez diren jardueraren batera (lehen sektorea, etxeko zerbitzua edo lurraldez kanpoko organismoak) aldatu badira.
2012
151
07
Establezimenduak eta enplegua, jarduera-adarren arabera. Establecimientos y empleo por ramas de actividad.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 24.884 144.926 BIZKAIA GIPUZKOA
2011
GUZTIRA / TOTAL o Establezimendu-kop. / N. de establecimientos Enplegua / Empleos INDUSTRIA ETA ENERGIA / INDUSTRIA Y ENERGA Establezimendu-kop. / N.o de establecimientos Enplegua / Empleos ERAIKUNTZA / CONSTRUCCIN Establezimendu-kop. / N.o de establecimientos Enplegua / Empleos MERKATARITZA, GARRAIOA ETA OSTALARITZA COMERCIO, TRANSPORTE Y HOSTELERA Establezimendu-kop. / N.o de establecimientos Enplegua / Empleos INFORMAZIOA ETA KOMUNIKAZIOAK INFORMACIN Y COMUNICACIONES Establezimendu-kop. / N.o de establecimientos Enplegua / Empleos FINANTZA JARDUERAK ETA ASEGURUAK ACTIVIDADES FINANCIERAS Y SEGUROS Establezimendu-kop. / N.o de establecimientos Enplegua / Empleos ONIBAR-JARDUERAK ACTIVIDADES INMOBILIARIAS Establezimendu-kop. / N.o de establecimientos Enplegua / Empleos JARDUERA PROFESIONALAK ACTIVIDADES PROFESIONALES Establezimendu-kop. / N.o de establecimientos Enplegua / Empleos HERRI ADMINISTRAZIOA, HEZKUNTZA ETA OSASUNA ADMINISTRACIN PBLICA, EDUCACIN Y SANIDAD Establezimendu-kop. / N.o de establecimientos Enplegua / Empleos BESTELAKO ZERBITZU-JARDUERAK OTRAS ACTIVIDADES DE SERVICIOS Establezimendu-kop. / N.o de establecimientos Enplegua / Empleos
185.454 890.093
96.802 452.737
63.768 292.430
14.114 194.390
2.319 41.172
6.373 78.015
5.422 75.203
27.248 80.492
3.819 12.011
13.613 43.985
9.816 24.496
72.009 231.417
9.498 33.359
38.524 121.423
23.987 76.635
5.199 21.069
783 2.684
2.770 11.724
1.646 6.661
5.566 7.179
255 523
3.345 4.338
1.966 2.318
28.814 120.115
3.872 16.864
15.541 70.431
9.401 32.820
15.749 175.369
2.118 30.899
8.367 88.353
5.264 56.117
13.499 36.785
1.789 4.891
6.540 19.347
5.170 12.547
Iturria / Fuente: EUSTAT. Jarduera Ekonomikoen Gidazerrenda (JEGID) / Directorio de Actividades Econmicas (DIRAE).
12 GRAFIKOA / GRFICO ENPLEGUA, JARDUERA-SEKTOREKA. (Milakoak) EMPLEO POR SECTORES DE ACTIVIDAD. (Miles)
2011
2012
153
3.256 23.277
431 2.523
1.729 15.121
1.096 5.633
07
Establezimendu-kopurua eta enplegua, jarduera-motaren arabera. Nmero de establecimientos y empleo por tipo de actividad.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Establezimendu-kop. o N. de establecimientos Enpleguak Empleos 890.093
GUZTIRA / TOTAL 02. ERAUZTEKO INDUSTRIAK; MANUFAKTURA INDUSTRIA; ENERGIA ELEKTRIKOAREN, GASAREN, LURRINAREN ETA AIRE GIROTUAREN HORNIDURA; UR HORNIDURA, SANEAMENDU JARDUERAK, HONDAKINEN KUDEAKETA ETA DESKONTAMINAZIOA INDUSTRIAS EXTRACTIVAS; INDUSTRIA MANUFACTURERA; SUMINISTRO DE ENERGA ELCTRICA, GAS, VAPOR Y AIRE ACONDICIONADO; SUMINISTRO DE AGUA; ACTIVIDADES DE SANEAMIENTO, GESTIN DE RESIDUOS Y DESCONTAMINACIN 04. Ateratze-industriak Industrias extractivas 05. Elikaduraren, edarien eta tabakoaren industria Industria de la alimentacin, bebidas y tabaco 06. Ehunen industria, janzkiak egitea, larruaren eta oinetakoen industria Industria textil, confeccin de prendas de vestir, industria del cuero y del calzado 07. Egurraren eta artelazkiaren industria, altzariak izan ezik; otargintza eta espartzugintza Industria de la madera y del corcho, excepto muebles; cestera y espartera 08. Papergintza Industria del papel 09. Arte grafikoak eta euskarri grabatuen aldakiak Artes grficas y reproduccin de soportes grabados 10. Koke-lantegiak eta petrolioa fintzea Coqueras y refino de petrleo 11. Kimika-industria Industria qumica 12. Farmazia-gaiak egitea Fabricacin de productos farmacuticos 13. Kautxu produktuen eta plastikoen fabrikazioa Fabricacin de productos de caucho y plsticos 14. Metalezkoak ez diren bestelako mea-ekoizkinak egitea Fabricacin de otros productos minerales no metlicos 15. Metalurgia; burdinazko, altzairuzko eta burdin aleaziozko produktuen fabrikazioa Metalurgia; fabricacin de productos de hierro, acero y ferroaleaciones 16. Produktu metalikoen fabrikazioa, makineria eta ekipoak salbu Fabricacin de productos metlicos, excepto maquinaria y equipo 17. Informatikako, elektronikako eta optikako produktuen fabrikazioa Fabricacin de productos informticos, electrnicos y pticos 18. Material eta ekipo elektrikoen fabrikazioa Fabricacin de material y equipo elctrico 19. B.i.s.g. makineriaren eta ekipoen fabrikazioa Fabricacin de maquinaria y equipo n.c.o.p. 20. Ibilgailu motordunen, atoien eta erdiatoien fabrikazioa Fabricacin de vehculos de motor, remolques y semirremolques 21. Garraioko bestelako gaiak egitea Fabricacin de otro material de transporte 22. Altzarigintza; bestelako manufaktura-industriak Fabricacin de muebles; otras industrias manufactureras 23. Makineria eta ekipoen konponketa eta instalazioa Reparacin e instalacin de maquinaria y equipo 24. Energia elektrikoaren, gasaren, lurrinaren eta aire girotuaren hornidura Suministro de energa elctrica, gas, vapor y aire acondicionado 25. Ura hartu, araztu eta banatzea Captacin, depuracin y distribucin de agua 26. Hondakin urak hartu eta tratatzea; hondakinak bildu, tratatu eta deuseztatu; balorizazioa; deskontaminazioko jarduerak eta hondakinak kudeatzeko beste zerbitzu batzuk Recogida y tratamiento de aguas residuales; recogida, tratamiento y eliminacin de residuos; valorizacin; actividades de descontaminacin y otros servicios de gestin de residuos 03. ERAIKUNTZA CONSTRUCCIN 27. Eraikuntza Construccin 04. HANDIZKAKO ETA TXIKIZKAKO MERKATARITZA; MOTORDUN IBILGAILUEN ETA MOTOZIKLETEN KONPONKETA; GARRAIO ETA BILKETA; OSTALARITZA COMERCIO AL POR MAYOR Y AL POR MENOR; REPARACIN DE VEHCULOS DE MOTOR Y MOTOCICLETAS; TRANSPORTE Y ALMACENAMIENTO; HOSTELERA 28. Motordun ibilgailuak eta motozikletak saldu eta konpontzea Venta y reparacin de vehculos de motor y motocicletas
185.454
14.114
194.390
50 1.530 662 765 143 1.006 3 203 8 498 406 244 4.109 172 325 795 153 98 1.431 965 208 69
543 13.394 2.035 3.624 4.224 4.213 1.186 4.002 616 14.188 5.720 19.979 45.215 5.328 11.842 19.566 10.353 7.112 6.806 6.441 2.337 1.196
07
271
4.470
27.248
80.492
27.248
80.492
72.009
231.417
3.526
13.443
154
2012
2011
BIZKAIA
GIPUZKOA
2.319
41.172
6.373
78.015
5.422
75.203
149 3.880 235 766 477 498 1.048 x 5.116 1.987 5.348 8.291 307 1.726 2.391 4.538 x 1.209 450 217 129
21 488 357 391 44 533 3 98 4 255 194 97 1.712 71 168 284 72 45 771 555 76 19
241 4.573 974 1.701 1.546 2.257 1.186 1.829 371 5.547 2.044 8.068 19.015 1.710 5.494 4.290 3.489 2.532 2.381 4.517 1.737 763
14 514 246 279 80 360 57 3 176 137 79 1.776 82 112 412 46 37 475 326 76 32
153 4.941 826 1.157 2.201 1.458 1.125 x 3.525 1.689 6.563 17.909 3.311 4.622 12.885 2.326 x 3.216 1.474 383 304
53
1.001
115
1.750
103
1.719
3.819
12.011
13.613
43.985
9.816
24.496
3.819
12.011
13.613
43.985
9.816
24.496
9.498
33.359
38.524
121.423
23.987
76.635
486
2.147
1.820
6.726
1.220
4.570
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
155
07
... / ...
Establezimendu-kopurua eta enplegua, jarduera-motaren arabera. Nmero de establecimientos y empleo por tipo de actividad.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Establezimendu-kop. o N. de establecimientos Enpleguak Empleos
29. Handizkako merkataritza eta merkataritzako bitartekariak, ibilgailu motordunen eta motozikletena salbu Comercio al por mayor e intermediarios del comercio, excepto de vehculos de motor y motocicletas 30. Txikizkako merkataritza, ibilgailu motordunak eta motozikletak salbu Comercio al por menor, excepto de vehculos de motor y motocicletas 31. Lurreko eta hodi-sare bidezko garraioa Transporte terrestre y por tubera 32. Itsas garraioa eta barruko bide nabigagarrietatik eginikoa Transporte martimo y por vas navegables interiores 33. Aireko garraioa Transporte areo 34. Biltegiratzea eta garraioarekin uztartutako jarduerak Almacenamiento y actividades anexas al transporte 35. Posta zerbitzuak Actividades postales y de correos 36 Ostalaritza Hostelera 05. INFORMAZIOA ETA KOMUNIKAZIOAK INFORMACIN Y COMUNICACIONES 37. Argitalpena Edicin 38. Zinemako, bideoko eta telebista saioetako jarduerak, soinu grabazioak eta musika edizioak; irrati eta telebistako saioak programatu eta eskaintzeko jarduerak Actividades cinematogrficas, de vdeo y de programas de televisin, grabacin de sonido y edicin musical; actividades de programacin y emisin de radio y televisin 39. Telekomunikazioak Telecomunicaciones 40. Programazioa, aholkularitza eta informatikarekin uztarturiko beste jarduera batzuk; informazio zerbitzuak Programacin, consultora y otras actividades relacionadas con la informtica; servicios de informacin 06. FINANTZA JARDUERAK ETA ASEGURUETAKOAK ACTIVIDADES FINANCIERAS Y DE SEGUROS 41. Finantza zerbitzuak, aseguruak eta pentsio fondoak salbu Servicios financieros, excepto seguros y fondos de pensiones 42. Aseguruak, berraseguruak eta pentsio fondoak, derrigorrezko Gizarte Segurantza salbu Seguros, reaseguros y fondos de pensiones, excepto Seguridad Social obligatoria 43. Finantza zerbitzuen eta aseguruen jarduera lagungarriak Actividades auxiliares a los servicios financieros y a los seguros 07. ONIBAR-JARDUERAK ACTIVIDADES INMOBILIARIAS 44. Onibar-jarduerak Actividades inmobiliarias 08. JARDUERA PROFESIONALAK, ZIENTIFIKOAK ETA TEKNIKOAK; JARDUERA ADMINISTRATIBOAK ETA ZERBITZU LAGUNGARRIAK ACTIVIDADES PROFESIONALES, CIENTFICAS Y TCNICAS; ACTIVIDADES ADMINISTRATIVAS Y SERVICIOS AUXILIARES 45. Jarduera juridikoak eta kontabilitateari lotutakoak; Egoitza nagusien jarduerak; enpresa kudeaketako aholkularitza jarduerak Actividades jurdicas y de contabilidad; actividades de las sedes centrales; actividades de consultora de gestin empresarial 46. Arkitektura eta ingeniaritzako zerbitzu teknikoak; saiakerak eta azterketa teknikoak Servicios tcnicos de arquitectura e ingeniera; ensayos y anlisis tcnicos 47. Ikerketa eta garapena Investigacin y desarrollo 48. Publizitatea eta merkatu azterlanak Publicidad y estudios de mercado 49. Beste jarduera profesional, zientifiko eta tekniko batzuk; albaitaritzako jarduerak Otras actividades profesionales, cientficas y tcnicas; actividades veterinarias
B
3.256 23.277
442
2.824
789 365
3.896 3.054
1.660
13.503
B
5.199 21.069
07
B
5.566 7.179
5.566
7.179
28.814
120.115
156
2012
2011
BIZKAIA
GIPUZKOA
Establezimendu-kop. o N. de establecimientos
Enpleguak Empleos
Establezimendu-kop. o N. de establecimientos
Enpleguak Empleos
B
431
B
2.523
B
1.729
B
15.121
B
1.096 5.633
54
196
234
1.770
154
858
89 72
347 295
350 198
2.184 2.086
350 95
1.365 673
216
1.685
947
9.081
497
2.737
B
783
B
2.684
B
2.770
B
11.724
B
1.646 6.661
368 75 340
B
255
B
523
B
3.345
B
4.338
B
1.966 2.318
255
523
3.345
4.338
1.966
2.318
3.872
16.864
15.541
70.431
9.401
32.820
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
157
07
... / ...
Establezimendu-kopurua eta enplegua, jarduera-motaren arabera. Nmero de establecimientos y empleo por tipo de actividad.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Establezimendu-kop. o N. de establecimientos Enpleguak Empleos
50. Alokairu jarduerak Actividades de alquiler 51. Enpleguarekin uztartutako jarduerak Actividades relacionadas con el empleo 52. Bidaia-agentzien, bidaia-agentzia handizkarien eta erreserba zerbitzuen jarduerak eta horiekin guztiekin uztartutako jarduerak Actividades de agencias de viajes, operadores tursticos, servicios de reservas y actividades relacionadas con los mismos 53. Segurtasun eta ikerketa jarduerak; zerbitzuak eraikinetako eta lorezaintzako jarduerak; bulegoko administrazio jarduerak eta enpresentzako lagungarri diren beste jarduera batzuk Actividades de seguridad e investigacin; servicios a edificios y actividades de jardinera; actividades administrativas de oficina y otras actividades auxiliares a las empresas 09. HERRI ADMINISTRAZIOA ETA DEFENTSA; DERRIGORREZKO GIZARTE SEGURANTZA; HEZKUNTZA; OSASUN ETA GIZARTE ZERBITZUETAKO JARDUERAK ADMINISTRACIN PBLICA Y DEFENSA; SEGURIDAD SOCIAL OBLIGATORIA; EDUCACIN; ACTIVIDADES SANITARIAS Y DE SERVICIOS SOCIALES 54. Herri Administrazioa eta defentsa; Derrigorrezko Gizarte Segurantza Administracin pblica y defensa; seguridad social obligatoria 55. Hezkuntza Educacin 56. Osasun jarduera Actividades sanitarias 57. Gizarte zerbitzuen jarduerak Actividades de servicios sociales 10. ARTE, AISIALDI ETA ENTRETENITZEKO JARDUERAK ACTIVIDADES ARTSTICAS, RECREATIVAS Y DE ENTRETENIMIENTO Y OTROS SERVICIOS 58. Creative, arts and entertainment activities; libraries, archives, museums and other cultural activities; gambling and betting activities Actividades de creacin, artsticas y espectculos; actividades de bibliotecas, archivos, museos y otras actividades culturales; actividades de juegos de azar y apuestas 59. Kirol, aisialdi eta entretenitzeko jarduerak Actividades deportivas, recreativas y de entretenimiento 60. Elkarte-jarduerak Actividades asociativas 61. Ordenagailuen, norberaren beste gauza batzuen eta etxean erabiltzeko artikuluen konponketa Reparacin de ordenadores, efectos personales y artculos de uso domstico 62. Beste zerbitzu pertsonal batzuk Otros servicios personales
1.126 259
3.368 7.393
796
2.309
5.246
47.637
15.749
175.369
B
13.499 36.785
07
(x) Isilpekotasun arrazoiak direla-eta babestutako datua / Celda protegida por motivos de confidencialidad Iturria / Fuente: EUSTAT. Jarduera Ekonomikoen Gidazerrenda (JEGID) / Directorio de Actividades Econmicas (DIRAE).
158
2012
2011
BIZKAIA
GIPUZKOA
Establezimendu-kop. o N. de establecimientos
Enpleguak Empleos
Establezimendu-kop. o N. de establecimientos
Enpleguak Empleos
137 47
391 1.452
629 156
1.984 4.038
360 56
993 1.903
108
340
426
1.366
262
603
774
6.628
2.646
29.375
1.826
11.634
2.118
30.899
8.367
88.353
5.264
56.117
B
1.789
B
4.891
B
6.540
B
19.347
B
5.170 12.547
07
2012
159
Establezimendu-kopurua eta enplegua, enplegu-adarrei eta titularren lege-nortasunari jarraiki. Nmero de establecimientos y empleo por estratos de empleo y personalidad jurdica del titular.
2011
Enpleguak Empleos
Enpleguak Empleos
Enpleguak Empleos
Enpleguak Empleos
Enpleguak Empleos
Enpleguak Empleos
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira / Total <2 3-5 6-9 10-14 15-19 20-49 50-99 100-249 250-499 > 500 185.454 137.537 25.266 9.061 4.258 2.437 4.567 1.410 676 161 81 890.093 168.525 92.582 65.033 49.766 40.836 138.771 98.099 102.102 55.448 78.931 95.633 87.965 6.480 971 153 39 24 1 131.529 98.870 22.912 6.673 1.743 642 x x 12.290 3.323 2.941 1.642 1.114 768 1.579 536 278 70 39 241.214 4.771 11.186 11.967 13.125 12.904 48.594 37.928 42.834 23.761 34.144 53.042 31.999 10.664 4.768 2.226 1.174 1.726 319 126 31 9 272.251 44.927 39.747 34.307 26.027 19.619 50.384 21.736 18.731 10.572 6.201 20.670 13.156 4.671 1.258 470 241 514 211 107 28 14 121.528 18.495 16.771 8.978 5.414 4.036 x x 16.566 9.676 11.089 3.819 1.094 510 422 295 215 724 343 165 32 19 123.571 1.462 1.966 3.108 3.457 3.635 23.413 23.623 23.971 11.439 27.497
B
ARABA / LAVA Guztira / Total <2 3-5 6-9 10-14 15-19 20-49 50-99 100-249 250-499 > 500 24.884 17.123 3.977 1.477 714 421 799 212 122 26 13
144.926 21.696 14.654 10.604 8.391 7.040 24.157 14.852 18.700 8.773 16.059
45.239 750 1.916 1.915 2.269 2.425 9.493 6.742 8.181 3.899 7.649
43.185 6.099 6.273 5.521 4.282 3.216 8.210 3.379 3.195 1.483 1.527
17.703 3.343 2.716 1.698 1.009 625 2.570 1.231 3.055 1.456 -
22.815 387 426 448 542 649 3.776 3.500 4.269 1.935 6.883
B
BIZKAIA
07
Guztira / Total <2 3-5 6-9 10-14 15-19 20-49 50-99 100-249 250-499 > 500
452.737 89.666 46.291 32.371 23.813 20.819 69.277 50.730 50.038 26.205 43.527
125.705 2.647 5.889 6.479 6.573 6.932 25.165 19.266 21.601 10.794 20.359
140.805 24.152 20.141 17.327 12.854 9.947 25.063 11.784 9.890 6.856 2.791
63.142 619 924 1.281 1.485 1.697 11.855 11.951 12.149 5.109 16.072
B
GIPUZKOA Guztira / Total <2 3-5 6-9 10-14 15-19 20-49 50-99 100-249 250-499 > 500 63.768 47.494 8.638 3.073 1.508 775 1.501 475 225 59 20
292.430 57.163 31.637 22.058 17.562 12.977 45.337 32.517 33.364 20.470 19.345
70.270 1.374 3.381 3.573 4.283 3.547 13.936 11.920 13.052 9.068 6.136
88.261 14.676 13.333 11.459 8.891 6.456 17.111 6.573 5.646 2.233 1.883
50.579 6.309 6.382 3.305 2.341 1.453 6.266 5.852 7.113 4.774 6.784
37.614 456 616 1.379 1.430 1.289 7.782 8.172 7.553 4.395 4.542
(x) Isilpekotasun arrazoiak direla-eta babestutako datua / Dato protegido por motivos de confidencialidad. Iturria / Fuente: EUSTAT. Jarduera Ekonomikoen Gidazerrenda (JEGID) / Directorio de Actividades Econmicas (DIRAE).
160
2012
13 GRAFIKOA / GRFICO ENPLEGUAREN BANAKETA PORTZENTUALA LURRALDE BAKOITZEAN, LEGE-NORTASUNAREN ARABERA. (%) DISTRIBUCIN PORCENTUAL DEL EMPLEO EN CADA TERRITORIO, SEGN PERSONALIDAD JURDICA.
2011
2012
161
07
Merkataritza-establezimenduak eta enplegua, jarduera-motari jarraiki. Establecimientos comerciales y empleo por tipo de actividad.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Establezimendu-kop. o N. de establecimientos Enpleguak Empleos 136.991
GUZTIRA / TOTAL Motordun ibilgailuak saltzea Venta de vehculos de motor Motordun ibilgailuak iraunarazi eta konpontzea Mantenimiento y reparacin de vehculos de motor Motordun ibilgailuen ordezko piezen eta osagarrien merkataritza Comercio de repuestos y accesorios de vehculos de motor Motozikletak, ziklomotorrak eta beren ordezko piezak nahiz osagarriak saldu, iraunarazi eta konpontzea Venta, mantenimiento y reparacin de motocicletas y ciclomotores y de sus repuestos y accesorios
45.060
819
4.702
2.220
6.647
384
1.851
103
243
Merkataritzako bitartekariak Intermediarios del comercio Nekazaritzako lehengaien eta animalia bizien handizkako merkataritza Comercio al por mayor de materias primas agrarias y de animales vivos Elikagaien, edarien eta tabakoaren handizkako merkataritza Comercio al por mayor de productos alimenticios, bebidas y tabaco Etxean erabiltzeko artikuluen handizkako merkataritza Comercio al por mayor de artculos de uso domstico Informazioaren teknologietarako eta komunikazioetarako ekipoen handizkako merkataritza Comercio al por mayor de equipos para las tecnologas de la informacin y de las comunicaciones Beste makineria, ekipo eta hornidura batzuen handizkako merkataritza Comercio al por mayor de otra maquinaria, equipos y suministros Espezializatutako handizkako beste merkataritza bat Otro comercio al por mayor especializado Espezializatu gabeko handizkako merkataritza Comercio al por mayor no especializado
3.689
5.151
215
499
2.054
9.925
2.133
8.074
198
1.382
1.337
8.444
2.188
10.530
566
1.325
07
Txikizkako merkataritza establezimendu ez-espezializatuetan Comercio al por menor en establecimientos no especializados Elikagaien, edarien eta tabakoaren txikizkako merkataritza establezimendu espezializatuetan Comercio al por menor de alimentos, bebidas y tabaco en establecimientos especializados Ibilgailu industriarako erregaien txikizkako merkataritza establezimendu espezializatuetan Comercio al por menor de combustible para la automocin en establecimientos especializados Informazioaren teknologietarako eta komunikazioetarako ekipoen txikizkako merkataritza establezimendu espezializatuetan Comercio al por menor de equipos para las tecnologas de la informacin y las comunicaciones en establecimientos especializados Etxean erabiltzeko beste artikulu batzuen txikizkako merkataritza establezimendu espezializatuetan Comercio al por menor de otros artculos de uso domstico en establecimientos especializados Kulturako eta aisialdirako artikuluen txikizkako merkataritza establezimendu espezializatuetan Comercio al por menor de artculos culturales y recreativos en establecimientos especializados Beste artikulu batzuen txikizkako merkataritza establezimendu espezializatuetan Comercio al por menor de otros artculos en establecimientos especializados Txikizkako merkataritza salmenta postuetan eta azoka txikietan Comercio al por menor de puestos de venta y mercadillos Establezimenduetan, salmenta postuetan eta azoka txikietan egiten ez den txikizkako merkataritza Comercio al por menor no realizado ni en establecimientos, ni en puestos de venta ni en mercadillos
Iturria / Fuente: EUSTAT. Jarduera Ekonomikoen Gidazerrenda (JEGID) / Directorio de Actividades Econmicas (DIRAE). EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2.807
19.993
7.182
12.803
285
1.782
927
2.682
5.030
10.739
1.879
4.638
9.742
23.386
867
979
435
1.216
162
2012
2011
BIZKAIA
GIPUZKOA
123
895
437
2.253
259
1.554
294
949
1.171
3.527
755
2.171
56
279
174
863
154
709
13
24
38
83
52
136
425
636
2.123
2.876
1.141
1.639
63
173
90
185
62
141
313
1.179
978
5.222
763
3.524
231
1.097
1.193
4.424
709
2.553
18
163
127
960
53
259
188
1.365
699
3.898
450
3.181
344
1.861
1.180
5.746
664
2.923
69
233
247
569
250
523
362
2.944
1.487
11.043
958
6.006
903
1.663
3.806
6.358
2.473
4.782
61
351
109
674
115
757
90
343
520
1.603
317
736
622
1.622
2.715
5.575
1.693
3.542
208
683
1.002
2.379
669
1.576
1.208
3.088
5.124
12.664
3.410
7.634
112
132
501
564
254
283
73
173
228
774
134
269
2012
163
07
Enpresak eta beren enplegua, jarduera-atalaren eta egoitza sozialaren arabera. Empresas y su empleo por seccin de actividad y sede social.
GUZTIRA TOTAL Kop. N. Enplegua Empleo 890.093 ARABA LAVA Kop. N. 20.683 Enplegua Empleo 166.332 BIZKAIA GIPUZKOA
2011
ESTATUA RESTO DEL ESTADO Kop. N. 4.337 Enplegua Empleo 106.647
Kop. N. 84.347
Kop. N. 56.628
GUZTIRA / TOTAL B. Ateratze-industriak Industrias extractivas C. Manufaktura-industria Industria manufacturera D. Energia elektrikoa, gasa, lurrina eta aire girotuaren hornidura Suministro de energa elctrica, gas, vapor y aire acondicionado E. Ur hornidura, saneamendu jarduerak, hondakinen kudeaketa eta deskontaminazioa Suministro de agua; actividades de saneamiento, gestin de residuos y descontaminacin F. Eraikuntza Construccin G. Handizkako eta txikizkako merkataritza; ibilgailu motordunen eta motozikleten konponketa Comercio al por mayor y al por menor; reparacin de vehculos de motor y motocicletas H. Garraioa eta biltegiratzea Transporte y almacenamiento I. Ostalaritza Hostelera J. Informazioa eta komunikazioak Informacin y comunicaciones K. Finantza jarduerak eta aseguruetakoak Actividades financieras y de seguros L. Onibar-jarduerak Actividades inmobiliarias M. Jarduera profesionalak, zientifikoak eta teknikoak Actividades profesionales, cientficas y tcnicas N. Administrazio jarduerak eta zerbitzu lagungarriak Actividades administrativas y servicios auxiliares O. Herri administrazioa eta defentsa; derrigorrezko gizarte segurantza Administracin pblica y defensa; seguridad social obligatoria P. Hezkuntza Educacin Q. Osasun eta gizarte-zerbitzuetako jarduerak Actividades sanitarias y de servicios sociales R. Arte, aisialdi eta entretenitzeko jarduerak Actividades artsticas, recreativas y de entretenimiento S. Bestelako zerbitzuak Otros servicios
165.995
37 13.127
549 188.920
9 2.026
x 34.355
15 5.830
299 69.351
12 4.996
140 70.859
1 275
x 14.355
143
2.331
34
48
2.065
47
84
14
239 26.319
6.126 80.504
50 3.244
684 10.202
99 13.018
1.988 40.566
72 9.393
1.212 22.758
18 664
2.242 6.978
20.609
58.505
2.605
7.041
11.027
29.077
6.595
17.781
382
4.606
6.554
59.044
827
3.072
3.231
25.727
2.172
10.957
324
19.288
07
464 3.747
74.054 35.888
113 477
43.121 3.976
184 1.895
13.645 20.832
140 1.328
9.055 10.035
27 47
8.233 1.045
7.841
67.038
875
31.249
4.368
20.016
2.482
11.731
116
4.042
3.118 9.245
11.722 22.953
423 1.086
1.739 2.503
1.436 4.494
5.716 12.036
1.229 3.531
3.878 7.270
30 134
389 1.144
Iturria / Fuente: EUSTAT. Jarduera Ekonomikoen Gidazerrenda (JEGID) / Directorio de Actividades Econmicas (DIRAE).
164
2012
Euskal AEn establezimenduen demografia eta enplegua jarduera adarraren arabera (A17). Demografa de establecimientos y empleo por rama de actividad (A17) en la C.A. de Euskadi.
Irauten duten establezimenduen saldoa Saldo establecimientos que permanecen Estab.-kop. N. establ.
o
2011
Saldo osoa (2011-2010) Saldo global (2011-2010) Estab.-kop. N. establ.
o
GUZTIRA / TOTAL 02. Erauzteko industriak; manufaktura industria; energia elektrikoaren, gasaren, lurrinaren eta aire girotuaren hornidura; ur hornidura, saneamendu jarduerak, hondakinen kudeaketa eta deskontaminazioa Industrias extractivas; industria manufacturera; suministro de energa elctrica, gas, vapor y aire acondicionado; suministro de agua; actividades de saneamiento, gestin de residuos y descontaminacin 03. Eraikuntza Construccin 04. Handizkako eta txikizkako merkataritza; motordun ibilgailuen eta motozikleten konponketa; garraio eta bilketa; ostalaritza Comercio al por mayor y al por menor; reparacin de vehculos de motor y motocicletas; transporte y almacenamiento; hostelera 05. Informazioa eta komunikazioak Informacin y comunicaciones 06. Finantza jarduerak eta aseguruetakoak Actividades financieras y de seguros 07. Onibar-jarduerak Actividades inmobiliarias 08. Jarduera profesionalak, zientifikoak eta teknikoak; jarduera administratiboak eta zerbitzu lagungarriak Actividades profesionales, cientficas y tcnicas; actividades administrativas y servicios auxiliares 09. Herri administrazioa eta defentsa; derrigorrezko gizarte segu rantza; hezkuntza; osasun eta gizarte zerbitzuetako jarduerak Administracin pblica y defensa; seguridad social obligatoria; educacin; actividades sanitarias y de servicios sociales 10. Arte, aisialdi eta entretenitzeko jarduerak Actividades artsticas, recreativas y de entretenimiento y otros servicios
13.606
19.209
-5.603
948 2.304
4.456 5.320
1.245 4.697
5.541 8.158
7 -15
-4.637 -4.267
-290 -2.408
-5.722 -7.105
-19 -58 2 17
2.339
6.170
2.739
4.530
-178
-1.512
-578
128
1.181
4.396
941
2.874
237
3.507
477
5.029
1.090
2.361
1.166
1.561
417
-69
1.217
Iturria / Fuente: EUSTAT. Jarduera Ekonomikoen Gidazerrenda (JEGID) / Directorio de Actividades Econmicas (DIRAE).
2012
165
07
171
1.2.
171 172
1.3.
173
2.2.
173
Euskal AEko kanpo merkataritzako prezioen indizea, fluxuaren arabera. ndice de precios de comercio exterior de la C.A. de Euskadi por flujo. Euskal AEko kanpo merkataritzako prezioen indizea, fluxuaren eta erabilpen taldearen arabera. ndice de precios de comercio exterior de la C.A. de Euskadi por flujo y grupo de utilizacin. Euskal AEko kanpo merkataritzako prezioen indizea, fluxuaren eta jatorriaren arabera. ndice de precios de comercio exterior de la C.A. de Euskadi por flujo y origen.
174
3.2.
174
3.3.
174
175
4.2.
175
4.3.
175
... / ...
2012
167
... / ...
5. SOLDATAK SALARIOS
5.1. Langileko eta hileko lan-kostua, jarduera sektoreka eta kostuaren osagaika. Coste laboral por trabajador y mes, por sectores de actividad y componentes del coste. Egiazko orduko lan-kostua, jarduera sektoreka eta kostuaren osagaika. Coste laboral por hora efectiva, por sectores de actividad y componentes del coste. Lanbideen arteko gutxieneko soldata. Salario mnimo interprofesional.
176
5.2.
176 177
5.3.
08
168
2012
CONCEPTOS
ndice de precios al consumo (IPC) El ndice de Precios al Consumo es una medida estadstica de la evolucin, a travs del tiempo, del conjunto de precios de los bienes y servicios que consumen las familias y que son adquiridos a precios normales, a precios polticos o a precios imputados en determinadas funciones de consumo. ndice de precios industriales (IPRI) Es un indicador de carcter coyuntural que tiene por objeto medir la evolucin de los precios industriales en el primer paso de la comercializacin de los productos, lo cual implica que: Son precios de venta de los productos a salida de fbrica, es decir, no incluyen gastos de transporte ni de comercializacin. Se excluye, asimismo, del precio de los productos el IVA facturado al cliente. Considera exclusivamente productos industriales de produccin nacional y venta en el mercado interior. Por tanto, se excluyen los precios de aquellos bienes que se dediquen a la exportacin, sean importados, o se destinen al consumo intermedio, o a la formacin de capital. Cubre los campos nicamente industriales, que vienen definidos por las Divisiones 1 a 4 de la Clasificacin Nacional de Actividades Econmicas de 1974, aunque se excluyan algunas ramas, en concreto las actividades productivas de carcter puramente artesanal y las de proceso productivo largo, como la construccin naval o el material ferroviario. ndice de costes del sector construccin Es un indicador coyuntural que trata de medir la evolucin seguida por el coste total del sector de la Construccin, entendindose este coste como la suma de los Consumos Intermedios, los Costes de Personal y el Excedente de Explotacin, y estimado a travs de la evolucin del ndice de Coste de Consumos Intermedios y el ndice de Coste de la Mano de Obra. ndice de coste de materias primas Es un indicador coyuntural que mide la trayectoria seguida por los costes de los Consumos Intermedios del sector de la Construccin, entendindose stos como la suma del Coste de Materias Primas y Materiales, Coste de Energa y Coste de los Gastos Diversos, y estimndose esta trayectoria a travs de los precios de las principales materias primas del sector. ndice de coste de la mano de obra Es un indicador que mide la evolucin del Coste de la Mano de Obra del sector de la Construccin, es decir, la suma de Sueldos y Salarios Brutos y Cotizaciones Sociales, estimado a travs de los Convenios Colectivos del sector.
KONTZEPTUAK
Kontsumorako prezioen indizea (KPI) Kontsumorako Prezioen Indizea da familiek kontsumitzen dituzten ondasun eta zerbitzu guztiek denboran zehar izaten duten bilakaerari buruzko estatistika-neurri bat; ondasun eta zerbitzu horiek prezio normaletan, prezio politikoetan edo kontsumo-funtzio jakin batzuetan egotzitako prezioetan erosten dira. Industri prezioen indizea (IPRI) Koiuntura mailako adierazlea da; industri prezioen bilakaera neurtzea du helburu, produktuen merkaturatzeko lehen urratsean. Horrek zera esan nahi du: Produktuek fabrikako irteeran dituzten salmenta-prezioak dira, hau da, ez dira sartzen garraio- eta merkaturatze-gastuak. Bezeroari fakturatutako BEZa ere produktuen preziotik kentzen da. Industri produktutzat, estatu barruan produzitutakoak eta barne-merkatuan saldutakoak bakarrik kontsideratzen ditu. Beraz, esportaziorako diren ondasunen prezioak ez dira sartzen, ez ondasun inportatuak, ez bitarteko kontsumorakoak, ez kapital-osaketarakoak.
PREZIOAK ETA SOLDATAK PRECIOS Y SALARIOS
Industriako eremuak baino ez ditu hartzen. Eremu horiek 1974ko Jarduera Ekonomikoen Sailkapen Nazionaleko 1-4 dibisioetan zehaztuta daude. Hala ere, adar batzuk kanpoan uzten dira, hala nola eskulangintzakoak soilik diren produkzio-jarduerak eta produkzio-prozesu luzekoak (adibidez: ontzigintza edo burdingintzako gaiak). Eraikuntza-sektorearen kostuen indizea Koiuntura mailako adierazlea da; eraikuntza-sektorearen guztizko kostuak izaten duen bilakaera neurtzea du helburu. Guztizko kostutzat, bitarteko kontsumoen, pertsonal-kostuen eta ustiapeneko soberakinaren batura kontsideratzen da. Indize hori bitarteko kontsumoen kostuaren indizearen eta lan-eskuaren kostuaren indizearen bidez zenbatesten da. Lehengaien kostuaren indizea Koiuntura mailako adierazlea da; eraikuntza-sektorearen bitarteko kostuak izaten duen bilakaera neurtzen du. Bitarteko kostutzat, lehengaien eta materialen kostuaren, energiaren kostuaren eta bestelako gastuen kostuaren batura kontsideratzen da. Indize hori sektoreko lehengai nagusien prezioen bidez zenbatesten da. Lan-eskuaren kostuaren indizea Eraikuntza-sektoreko lan-eskuaren kostuaren bilakaera neurtzen duen adierazlea da, hau da, soldata eta alokairu gordinen eta gizarte-kotizazioen batura neurtzen du. Sektoreko lan-hitzarmenen bidez zenbatesten da.
08
Coste Laboral Se define como el coste total en que incurre el empleador por la utilizacin de factor trabajo. Incluye el Coste Salarial ms los Otros Costes.
Lan-kostua Honela definitzen da: enplegatzaileak lan-faktorearen erabileragatik sortarazten duen guztizko kostua. Soldaten kostua gehi bestelako kostuak hartzen ditu.
Coste Salarial Comprende todas las remuneraciones, tanto en metlico como en especie, realizadas a los trabajadores por la prestacin profesional de sus servicios laborales por cuenta ajena, ya retribuyan el trabajo efectivo, cualquiera que sea la forma de remuneracin, o los periodos de descanso computables como de trabajo.
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
Soldaten kostua Besteren konturako lan-zerbitzuen prestazio profesionalagatik langileei egindako ordainketa guztiak, bai dirutan bai aletan egindakoak, hartzen ditu, dela egiazko lana ordaintzen dutenak, ordainketa-modua zernahi den, dela lan gisa zenbatu daitezkeen atseden-aldiak.
2012
169
El Coste Salarial incluye por tanto el salario base, complementos salariales, pagos por horas extraordinarias, pagos extraordinarios y pagos atrasados. Todos estos componentes se recogen en trminos brutos, es decir, antes de practicar retenciones o pagos a la Seguridad Social por cuenta del trabajador. Otros Costes Los Otros Costes incluyen las Percepciones no Salariales y las Cotizaciones Obligatorias a la Seguridad Social. Las Percepciones no Salariales son las retribuciones percibidas por el trabajador no por el desarrollo de su actividad laboral sino como compensacin de gastos ocasionados por la ejecucin del trabajo o para cubrir necesidades o situaciones de inactividad no imputables al trabajador. Comprenden las prestaciones sociales directas (pagos por incapacidad temporal, desempleo, indemnizaciones por despido, etc.), pagos compensatorios (quebranto de moneda, desgaste de tiles o herramientas, adquisicin de prendas de trabajo, gastos de locomocin y dietas de viaje, plus de distancia y transporte urbano, indemnizaciones por traslados, por finalizacin de contrato, etc.), y otras percepciones no salariales. Las Cotizaciones Obligatorias a la Seguridad Social son las aportaciones legalmente establecidas que el empleador hace al Sistema de la Seguridad Social en favor de sus empleados para cubrir las prestaciones que el Sistema establece y que son las derivadas de situaciones de enfermedad, maternidad, accidente laboral, invalidez, jubilacin, familia, supervivencia, desempleo, formacin profesional, garanta salarial o cualquier otra contingencia cubierta por el Sistema de Seguridad Social.
Soldaten kostuak, beraz, oinarrizko soldata, soldata-osagarriak, aparteko orduengatiko ordainketak, aparteko ordainketak eta ordainketa atzeratuak hartzen ditu. Osagai horiek guztiak balio gordinetan biltzen dira, hau da, atxikipenak edo langilearen konturako Gizarte Segurantzarako ordainketak egin aurretik. Bestelako kostuak Bestelako kostuek ordainsari ez-soldatazkoak eta Gizarte Segurantzarako kotizazio nahitaezkoak hartzen dituzte. Ordainsari ez-soldatazkoak dira langileek jasotako ordainsariak, ez euren lan-jarduera burutzeagatik, baizik eta lana egikaritzeagatik edo langileari egotzi ezin zaizkion jarduera-ezeko beharrak edo egoerak estaltzeagatik eragindako gastuen konpentsazio gisa. Honako hauek hartzen dituzte: gizarte-prestazio zuzenekoak (aldi baterako ezintasunagatiko ordainketak, langabezia, iraizpenagatiko kalte-ordainak, etab.), ordainketa konpentsatzaileak (dirua erabiltzeagatiko kalte-ordaina, tresna eta lanabesen higadura, laneko jantzien erosketa, lokomozio-gastuak eta bidaia-dietak, distantzia eta hiriko garraioagatiko plusa, lekualdaketengatiko kalte-ordainak, kontratua amaitzeagatiko kalte-ordainak, etab.) eta beste ordainsari ez-soldatazko batzuk. Gizarte Segurantzarako kotizazio nahitaezkoak dira legez ezarritako ekarpenak, enplegatzaileak Gizarte Segurantzari egiten dizkionak bere enplegatuen mesedetan, sistemak ezartzen dituen prestazioak estaltzeko, hainbat egoeratatik etortzen direnak: gaixotasuna, amatasuna, laneko istripua, baliaezintasuna, erretiroa, familia, alargun-umezurtzak, langabezia, lanbide-heziketa, alokairu-bermea edo Gizarte Segurantzaren sistemak estaltzen duen beste edozein gorabehera.
08
170
2012
1.1
Kontsumoko prezioen indize orokorraren bilakaera. Evolucin del ndice general de precios de consumo.
EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI Urteko batez besteko indizea ndice media anual 2007 2008 2009 2010 2011 91,4 95,1 95,4 97,0 100,0 Urteko aldakuntza (abendua-abendua) Variacin anual (dic.-dic.) 4,2 1,9 1,0 2,8 2,4 ESTATUA / ESTADO Urteko batez besteko indizea ndice media anual 91,7 95,5 95,2 96,9 100,0 Urteko aldakuntza (abendua-abendua) Variacin anual (dic.-dic.) 4,2 1,4 0,8 3,0 2,4
Oinarria 2011 = 100 / Base 2011 = 100 Iturria / Fuente: INE. ndice de Precios al Consumo.
1.2
Kontsumoko prezioen indize orokorra, hilabeteka. ndice general de precios de consumo por meses.
EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI Urteko metatua Hilekoa Indizea ndice
(1) (2)
2011
ESTATUA / ESTADO Urteko metatua Urtekoa
(3)
Hilekoa Indizea ndice 98,3 98,4 99,2 100,4 100,4 100,2 99,7 99,8 100,1 100,9 101,3 101,4
(1)
(2)
Urtekoa
(3)
Mensual -0,9 0,1 0,8 1,3 -0,1 -0,1 -0,5 0,1 0,3 1,0 0,4 0,0
Acumulado anual -0,9 -0,8 0,0 1,3 1,2 1,0 0,5 0,7 1,0 2,0 2,4 2,4
Anual 3,1 3,5 3,5 3,7 3,4 3,1 3,0 2,8 3,0 2,9 2,8 2,4
Mensual -0,7 0,1 0,7 1,2 0,0 -0,1 -0,5 0,1 0,2 0,8 0,4 0,1
Acumulado anual -0,7 -0,6 0,1 1,4 1,3 1,2 0,7 0,8 1,0 1,8 2,2 2,4
Anual 3,3 3,6 3,6 3,8 3,5 3,2 3,1 3,0 3,1 3,0 2,9 2,4
Urtarrila / Enero Otsaila / Febrero Martxoa / Marzo Apirila / Abril Maiatza / Mayo Ekaina / Junio Uztaila / Julio Abuztua / Agosto Iraila / Septiembre Urria / Octubre Azaroa / Noviembre Abendua / Diciembre
98,2 98,3 99,1 100,4 100,3 100,2 99,7 99,8 100,1 101,1 101,4 101,4
Oinarria 2011 = 100 / Base 2011 =100 (1) Gehikuntza-tasa aurreko hilaren aldean / Tasa de incremento sobre el mes anterior. (2) Gehikuntza-tasa aurreko abenduaren aldean / Tasa de incremento sobre diciembre anterior. (3) Gehikuntza-tasa aurreko urteko hilabete beraren aldean / Tasa de incremento sobre el mismo mes del ao anterior. Iturria / Fuente: INE. ndice de Precios al Consumo. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
171
08
1.3
ndice INDIZE OROKORRA / NDICE GENERAL 2009 2010 2011 Janariak eta edari alkoholgabeak Alimentacin y bebidas no alcohlicas 2009 2010 2011 Edari alkoholdunak eta tabakoa Bebidas alcohlicas y tabaco 2009 2010 2011 Jantziak eta oinetakoak Vestido y calzado 2009 2010 2011 Etxebizitzak Vivienda 2009 2010 2011 Etxeko tresneria Menaje 2009 2010 2011 Medikuntza Medicina 2009 2010 2011 Garraioa Transporte 2009 2010 2011 95,4 97,0 100,0
08
Komunikazioak Comunicaciones 2009 2010 2011 Aisia eta kultura Ocio y cultura 2009 2010 2011 Irakaskuntza Enseanza 2009 2010 2011 Hotelak, kafetegiak eta jatetxeak Hoteles, cafs y restaurantes 2009 2010 2011 Besteak Otros 2009 2010 2011
Oinarria 2011 / Base 2011 (1) Urteko batez bestekoa / Media anual. (2) Abendutik abendurako gehikuntza / Incremento anual de diciembre a diciembre. Iturria / Fuente: INE. ndice de Precios al Consumo.
172
2012
2 2.1
Euskal AEko industri prezioen indizea, hilabeteka. ndice de precios industriales de la C.A. de Euskadi por meses.
-% INDIZEA NDICE 2005 = 100 Aurreko urteko hil beraren aldean Sobre el mismo mes Aurreko abenduaren aldean del ao anterior Sobre diciembre anterior
BATEZ BESTEKOA / MEDIA 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Urtarrila / Enero Otsaila / Febrero Martxoa / Marzo Apirila / Abril Maiatza / Mayo Ekaina / Junio Uztaila / Julio Abuztua / Agosto Iraila / Septiembre Urria / Octubre Azaroa / Noviembre Abendua / Diciembre 100,0 105,9 111,0 117,1 110,1 113,8 122,4 119,9 120,9 122,8 122,8 122,2 122,6 123,0 122,8 123,0 123,1 123,0 122,8 5,9 5,0 5,4 -6,0 3,3 7,6 2,5 0,8 1,6 0,0 -0,5 0,3 0,3 -0,2 0,2 0,1 -0,1 -0,2 8,3 9,0 10,1 8,8 7,4 7,2 7,6 7,1 7,1 7,0 6,5 4,9 2,5 3,3 4,9 5,0 4,4 4,8 5,1 4,9 5,1 5,2 5,1 4,9
2.2
Euskal AEko industri prezioen indizearen bilakaera, dibisio handien arabera. Evolucin del ndice de precios industriales de la C.A. de Euskadi, segn grandes divisiones.
ATERATZE-INDUSTRIAK INDUSTRIAS EXTRACTIVAS Indizea ndice 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 100,0 102,6 105,3 121,4 128,1 126,5 120,4 -% (1) 2,6 2,6 15,3 5,5 -1,2 -4,8 MANUFAKTURA-INDUSTRIA INDUSTRIA MANUFACTURERA Indizea ndice 100,0 104,9 110,6 116,0 108,5 112,6 119,8 -% (1) 4,9 5,4 4,9 -6,5 3,8 6,4 ENERGIA ELEKTRIKOA, GASA ETA URA ENERGA ELCT., GAS Y AGUA Indizea ndice 100,0 117,9 118,2 131,2 129,2 127,4 155,5 -% (1) 17,9 0,3 11,0 -1,5 -1,4 22,1
2005 urtea = 100 / Ao 2005 = 100 (1) Gehikuntza-tasa abendutik abendura / Tasa de incremento de diciembre a diciembre. Iturria / Fuente: EUSTAT. Industri Prezioen Indizea / ndice de Precios Industriales.
2012
173
08
3 3.1
KANPO MERKATARITZAREN PREZIOAK PRECIOS DE COMERCIO EXTERIOR Euskal AEko kanpo merkataritzako prezioen indizea, fluxuaren arabera. ndice de precios de comercio exterior de la C.A. de Euskadi por flujo.
ESPORTAZIOAK EXPORTACIONES Aurreko urteko hiruhileko beraren aldean Sobre el mismo trimestre del ao anterior 6,2 5,6 3,9 2,6 -7,6 4,4 5,5 INPORTAZIOAK IMPORTACIONES Aurreko urteko hiruhileko beraren aldean Sobre el mismo trimestre del ao anterior 14,1 7,7 4,3 10,6 -16,7 11,0 11,4
Guztira Total 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011(a) 100,0 105,6 109,7 112,5 103,9 108,4 114,4
(a) Behin-behineko datuak / Datos provisionales Iturria / Fuente: EUSTAT. Kanpo merkataritzako prezioen Indizea / ndice de precios de comercio exterior.
3.2
Euskal AEko kanpo merkataritzako prezioen indizea, fluxuaren eta erabilpen taldearen arabera. ndice de precios de comercio exterior de la C.A. de Euskadi por flujo y grupo de utilizacin.
ESPORTAZIOAK EXPORTACIONES Kontsumo-ondasun. Bienes de consumo 100,0 104,5 106,2 109,9 105,4 116,7 128,5 Kapital ondasun. Bienes de capital 100,0 102,9 105,3 105,2 107,5 95,2 97,5 EnergiazBitarteko koak ez diondasun. ren gaiak Bienes inProductos termedios no energ. 100,0 106,5 111,5 114,8 102,8 110,9 116,9 100,0 105,2 109,4 110,9 103,9 106,2 109,7 INPORTAZIOAK IMPORTACIONES Kontsumo-ondasun. Bienes de consumo 100,0 109,1 111,3 112,6 115,3 115,9 118,0 Kapital ondasun. Bienes de capital 100,0 96,8 95,8 91,4 89,8 87,3 88,3 EnergiazBitarteko koak ez diondasun. ren gaiak Bienes inProductos termedios no energ. 100,0 108,4 113,6 128,0 103,1 116,9 132,2 100,0 103,3 111,4 115,7 105,6 112,3 120,2
Guztira Total 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011(a) 100,0 105,6 109,7 112,5 103,9 108,4 114,4
08
(a) Behin-behineko datuak / Datos provisionales Iturria / Fuente: EUSTAT. Kanpo merkataritzako prezioen Indizea / ndice de precios de comercio exterior.
3.3
Euskal AEko kanpo merkataritzako prezioen indizea, fluxuaren eta jatorriaren arabera. ndice de precios de comercio exterior de la C.A. de Euskadi por flujo y origen.
ESPORTAZIOAK EXPORTACIONES Munduko gainerakoa Resto del mundo 100,0 110,5 112,6 120,6 105,4 107,9 113,0 INPORTAZIOAK IMPORTACIONES Munduko gainerakoa Resto del mundo 100,0 113,8 115,4 140,2 107,9 132,9 155,6
Guztira Total 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011(a) 100,0 105,6 109,7 112,5 103,9 108,4 114,4
Euro eremua Zona Euro 100,0 104,9 108,4 110,8 103,4 107,6 114,8
Euro eremua Zona Euro 100,0 99,8 107,4 112,8 99,9 100,5 105,4
(a) Behin-behineko datuak / Datos provisionales Iturria / Fuente: EUSTAT. Kanpo merkataritzako prezioen Indizea / ndice de precios de comercio exterior.
174
2012
4 4.1
Euskal AEko eraikuntza-sektorearen kostuen indizea, hilabeteka. ndice de costes del sector construccin de la C.A. de Euskadi.
GUZTIRA TOTAL -% Aurreko abenduaren aldean Sobre diciembre anterior 4,3 4,4 7,5 0,2 1,1 1,1 ERAIKINAK EDIFICACIN -% Aurreko abenduaren aldean Sobre diciembre anterior 4,0 4,4 7,2 0,9 0,5 0,6 OBRA ZIBILA OBRA CIVIL -% Aurreko abenduaren aldean Sobre diciembre anterior 5,2 4,5 8,5 -2,6 3,2 3,2
Indizea ndice BATEZ BESTEKOA / MEDIA 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 100,0 104,3 108,9 117,0 117,2 118,5 119,8
4.2
Euskal AEko eraikuntza-sektoreko lehengaien prezioen indizearen bilakaera. Evolucin del ndice de precios de materias primas del sector construccin de la C.A. de Euskadi.
GUZTIRA / TOTAL Indizea ndice 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 100,0 104,0 108,7 117,2 116,6 117,8 119,1 ERAIKINAK / EDIFICACIN Indizea ndice 100,0 103,7 108,3 116,3 117,0 117,4 117,8 OBRA ZIBILA / OBRA CIVIL Indizea ndice 100,0 105,2 110,0 120,3 114,9 119,3 123,9
(1) Gehikuntza-tasa abendutik abendura / Tasa de incremento de diciembre a diciembre. Iturria / Fuente: EUSTAT. Eraikuntzaren Kostuen Indizea / ndice de Costes de la Construccin.
4.3
Euskal AEko eraikuntza-sektoreko lan-eskuaren kostuen indizearen bilakaera. Evolucin del ndice del coste de la mano de obra del sector construccin de la C.A. de Euskadi.
INDIZEA NDICE 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 100,0 105,3 109,7 116,6 119,4 121,1 122,9
(1) Gehikuntza-tasa abendutik abendura / Tasa de incremento de diciembre a diciembre. Iturria / Fuente: EUSTAT. Eraikuntzaren Kostuen Indizea / ndice de Costes de la Construccin.
2012
175
08
5 5.1
SOLDATAK SALARIOS
Langileko eta hileko lan-kostua, jarduera sektoreka eta kostuaren osagaika. Coste laboral por trabajador y mes, por sectores de actividad y componentes del coste.
EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI ESTATUA / ESTADO
2011-IV
Guztira Total Guztizko kostua Coste total Soldata-kostua, guztira Coste salarial total Soldata-kostu arrunta Coste salarial ordinario Bestelako kostuak Otros costes Ordainsari ez-soldatazkoengatiko kostuak Costes por percepciones no salariales Kotizazio nahitaezkoengatiko kostuak Costes por cotizaciones obligatorias Gizarte Segurantzaren diru-laguntzak eta hobariak Subvenciones y bonificaciones de la S.S. 3.113,2
80,9
94,6
170,4
67,7
114,9
125,5
209,7
103,4
669,4
776,6
764,6
623,8
572,7
669,4
633,1
547,1
-29,3
-39,9
-30,0
-25,6
-23,8
-33,2
-25,7
-21,7
08
5.2
Egiazko orduko lan-kostua, jarduera sektoreka eta kostuaren osagaika. Coste laboral por hora efectiva, por sectores de actividad y componentes del coste.
EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI ESTATUA / ESTADO
2011-IV
Guztira Total Orduko guztizko kostua Coste total por hora Guztizko soldata-kostua, ord. Coste salarial total por hora Sold. kostu arrunta,orduk. Coste salarial ord. por hora Orduko bestelako kostuak Otros costes por hora 24,75
176
2012
5.3
2012
177
08
1.
Kanpo-merkataritza, arantzel-sekzioei jarraiki, fluxuaren eta lurralde-eremuaren arabera. Comercio exterior por secciones arancelarias, segn flujo y mbito territorial. Euskal AEko kanpo-merkataritzaren bilakaera. Evolucin del comercio exterior de la C.A. de Euskadi. Euskal AEko esportazio ez-energetikoak, arantzel-sekzioen taldekatzeei jarraiki. Exportaciones no energticas de la C.A. de Euskadi por agrupaciones de secciones arancelarias. Euskal AEko inportazio ez-energetikoak, arantzel-sekzioen arabera. Importaciones no energticas de la C.A. de Euskadi por agrupaciones de secciones arancelarias. Euskal AEko esportazioen helburu geografikoa. Destino geogrfico de las exportaciones de la C.A. de Euskadi. Euskal AEko inportazioen jatorri geografikoa. Origen geogrfico de las importaciones de la C.A. de Euskadi. Industri produktuen esportazioen bilakaera, teknologi edukiaren arabera (ELGEko sektoreak). Evolucin de las exportaciones de productos industriales por contenido tecnolgico (Sectores OCDE). Industri produktuen inportazioen bilakaera, teknologi edukiaren arabera (ELGEko sektoreak). Evolucin de las importaciones de productos industriales por contenido tecnolgico (Sectores OCDE).
183
2.
184
3.
186
4.
186
5.
187
6.
187
7.
188
8.
190
2012
179
CONCEPTOS
Exportaciones Exportacin-Expedicin: Venta directa al extranjero de bienes producidos en la C.A. de Euskadi. Se denomina expedicin si dicha venta se realiza a estados miembros de la Unin Europea. Importaciones Importacin-Introduccin: Compras en el extranjero de productos destinados tanto a su incorporacin al proceso productivo como al consumo final. El criterio utilizado es el de destino directo que incluye, por tanto, todas las importaciones realizadas por agentes econmicos, estn o no ubicados en la C.A. de Euskadi, cuyo destino declarado sea dicho territorio. Al igual que antes, las compras realizadas entre los pases pertenecientes a la Unin Europea se denominan introducciones. Saldo (comercio exterior) El saldo se define como la diferencia entre las exportaciones-expediciones y las importaciones-introducciones. Nivel tecnolgico alto Segn la clasificacin OCDE incluye las aeronaves y naves espaciales, maquinaria de oficina, material electrnico y productos farmacuticos. Nivel tecnolgico medio alto Segn la clasificacin OCDE comprende los instrumentos de precisin, material de transporte, maquinaria y material elctrico, qumica (excepto farmecuticos), maquinaria y equipo mecnico. Nivel tecnolgico medio bajo Segn la clasificacin OCDE contiene el caucho y plstico, embarcaciones, metales y minerales no metlicos, refino de petrleo, metales y productos metlicos. Nivel tecnolgico bajo Segn la clasificacin OCDE se refiere al papel, textil, alimentacin, madera y artes grficas y edicin.
KONTZEPTUAK
Esportazioak Esportazioa-Bidalketa: Euskal AEn produzitutako ondasunak zuzenean atzerrian saltzea. Salmenta hori Europako Batasuneko herrialdeei egiten bazaie, bidalketa deitzen zaio. Inportazioak Inportazioa-Sarrera: produktuak atzerrian erostea (produkzio-prozesurakoak zein amaierako kontsumorakoak). Zuzeneko helburuaren irizpidea erabiltzen da; beraz, agente ekonomikoek egindako inportazio guztiak sartzen dira hor, Euskal AEn kokatuta daudenak zein ez daudenak, baldin eta helburu aitortua Euskal AE badute. Lehen bezala, Europako Batasuneko herrialdeen artean egindako erosketei sarrerak deitzen zaie.
Saldoa (kanpo-merkataritza) Saldoa honela definitzen da: esportazio-bidalketen eta inportazio-sarreren arteko diferentzia. Teknologia maila handia ELGE sailkapenaren arabera honakoak hartzen ditu: aireontziak eta espazio-ontziak, bulegorako makineria, material elektronikoa eta farmaziako produktuak. Teknologia maila ertain-handia ELGE sailkapenaren arabera honakoak hartzen ditu: doitasun handiko tresneria, garraio-materiala, makineria eta material elektrikoa, produktu kimikoak (farmaziakoak izan ezik) eta makineria eta tresneria mekanikoa. Teknologia maila ertain-txikia ELGE sailkapenaren arabera honakoak hartzen ditu: kautxua eta plastikoa, itsasontziak, metalak eta metalezkoak ez diren bestelako mea-produktuak, petrolioa fintzea, metalak eta metalezko produktuak. Teknologia maila txikia ELGE sailkapenaren arabera honakoak hartzen ditu: papera, ehungintza, elikagaiak, zura eta arte grafikoak eta argitalpena.
KANPO-MERKATARITZA COMERCIO EXTERIOR
09
2012
181
Kanpo-merkataritza, arantzel-sekzioei jarraiki, fluxuaren eta lurralde-eremuaren arabera. (*). Comercio exterior por secciones arancelarias, segn flujo y mbito territorial.
ESPORTAZIOAK-BIDALKETAK EXPORTACIONES-EXPEDICIONES Euskal AE C.A. de Euskadi Araba lava Bizkaia Gipuzkoa
2011
000
ARANTZEL-SEKZIOAK / SECCIONES ARANCELARIAS GUZTIRA / TOTAL 1. Animalien erreinuko ekoizkinak Productos del reino animal 2. Landareen erreinuko ekoizkinak Productos del reino vegetal 3. Koipekiak eta olioak Grasas y aceites 4. Elikagaiak Productos alimenticios 5. Meatze-ekoizkinak Productos minerales 6. Ekoizkin kimikoak Productos qumicos 7. Plastikoa eta kautxua Plsticos y caucho 8. Larruak eta manufakturak Pieles y sus manufacturas 9. Zura eta manufakturak Madera y sus manufacturas 10. Papera eta manufakturak Papel y sus manufacturas 11. Ehunkiak eta manufakturak Textiles y sus manufacturas 12. Oinetakoak eta osagarriak Calzado y complementos 13. Zementua eta beira Cementos y vidrio 14. Bitxigintza eta bisuteria Joyera y bisutera 15. Metalak eta manufakturak Metales y sus manufacturas 16. Material elektrikoa Material elctrico 17. Garraio-materiala Material de transporte 18. Optika eta doitasun-aparatuak Aparatos de ptica y precisin 19. Armak eta munizioak Armas y municiones 20. Bestelako salgaiak Mercancas diversas 21. Arte gauzak Objetos de arte Sailkatu gabeak No clasificados 21.076.744 5.554.653 8.910.965 6.611.125 17.110.191 2.641.542 11.066.118 3.402.531
227.990 23.431 64.924 383.099 2.369.272 450.681 1.893.818 10.757 61.348 502.275 161.907 12.921 340.474 4.352 5.413.854 3.968.273 4.692.959 124.207 37.556 165.584 606 166.455
1.955 1.709 2.000 181.244 4.159 107.765 681.107 6.710 19.929 18.802 10.968 6.112 225.825 98 1.349.917 541.136 2.287.914 15.342 16.874 48.314 71 26.703
159.347 14.421 62.397 43.023 2.329.539 249.766 933.797 677 19.876 149.516 52.605 1.378 53.130 3.819 2.401.310 1.246.720 982.847 41.137 6.914 56.593 529 101.625
66.687 7.301 526 158.832 35.574 93.150 278.914 3.370 21.542 333.958 98.334 5.432 61.519 435 1.662.627 2.180.417 1.422.198 67.729 13.768 60.677 6 38.128
366.987 123.543 92.559 313.601 6.001.826 750.981 1.131.070 24.657 67.776 427.630 295.500 66.202 136.882 34.823 3.869.617 2.355.095 638.295 252.070 14.894 118.747 1.531 25.903
31.635 21.959 11.173 94.652 29.495 216.252 249.636 3.337 25.005 22.049 37.632 26.580 38.711 12.620 808.824 627.086 245.554 96.276 8.144 21.720 27 13.175
121.684 47.591 76.999 148.219 5.868.308 421.155 697.137 13.734 21.714 157.017 141.126 24.139 74.103 20.718 2.016.690 878.281 178.572 86.447 4.812 57.164 1.328 9.181
213.668 53.993 4.387 70.730 104.024 113.574 184.297 7.586 21.058 248.564 116.741 15.482 24.068 1.485 1.044.103 849.729 214.169 69.347 1.939 39.863 176 3.547
(*) Behin-behineko datuak / Datos provisionales. Iturria / Fuente: EUSTAT. Kanpo Merkataritzaren Estatistika / Estadstica de Comercio Exterior.
2012
183
09
Euskal AEko kanpo-merkataritzaren bilakaera. Evolucin del comercio exterior de la C.A. de Euskadi.
ESPORTAZIOAK / EXPORTACIONES EzEnergeti- -energetikoak koak No - (1) Energticas energticas -2,3 0,3 1,3 14,6 5,8 16,4 14,6 6,3 -26,3 19,6 17,9 621.608 441.709 580.120 785.861 881.666 1.334.453 1.501.466 1.840.434 1.278.803 1.569.056 2.369.272 10.981.453 11.195.787 11.206.653 12.722.962 13.415.017 15.312.931 17.571.267 18.438.993 13.666.589 16.306.453 18.707.471 INPORTAZIOAK / IMPORTACIONES EzEnergeti- -energetikoak koak No - (1) Energticas energticas -3,0 1,5 3,2 19,8 15,6 20,2 8,2 6,4 -38,9 25,5 10,9 2.008.708 2.068.281 2.178.005 2.956.847 4.497.557 5.975.432 5.783.767 7.108.103 4.256.738 5.304.126 6.001.827 8.008.501 8.102.798 8.316.697 9.616.356 10.039.115 11.502.673 13.118.893 13.009.904 8.037.718 10.126.380 11.108.364 SALDOA / SALDO
000
Guztira Total 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 (*) 11.603.061 11.637.496 11.786.773 13.508.823 14.296.683 16.647.384 19.072.733 20.279.427 14.945.392 17.875.509 21.076.743
Guztira Total 10.017.209 10.171.079 10.494.702 12.573.203 14.536.671 17.478.105 18.902.660 20.118.006 12.294.455 15.430.506 17.110.191
EzEnergeti- -energetikoak Guztira koak No Total Energticas energticas 1.585.852 1.466.417 1.292.071 935.620 -239.988 -830.721 170.073 161.420 2.650.936 2.445.003 3.966.553 -1.387.100 -1.626.572 -1.597.885 -2.170.986 -3.615.890 -4.640.979 -4.282.301 -5.267.669 -2.977.935 -3.735.070 -3.632.554 2.972.952 3.092.989 2.889.956 3.106.606 3.375.902 3.810.258 4.452.374 5.429.089 5.628.871 6.180.073 7.599.107
(*) Behin-behineko datuak / Datos provisionales. (1) Gehikuntza-tasa aurreko urteko aldi beraren aldean / Tasa de incremento sobre el mismo perodo del ao anterior. Iturria / Fuente: EUSTAT. Kanpo Merkataritzaren Estatistika / Estadstica de Comercio Exterior.
09
184
2012
14 GRAFIKOA / GRFICO
2011
PRODUKTU EZ-ENERGETIKOEN ESPORTAZIOAREN SEKTOREKAKO EGITURA, LURRALDE HISTORIKOKA. (%) ESTRUCTURA SECTORIAL EXPORTADORA DE PRODUCTOS NO ENERGTICOS POR TERRITORIOS HISTRICOS.
2012
185
09
Euskal AEko esportazio ez-energetikoak, arantzel-sekzioen taldekatzeei jarraiki. (*). Exportaciones no energticas de la C.A. de Euskadi por agrupaciones de secciones arancelarias.
Metal arruntak eta manufakturak Metales Papera comunes y sus Papel manufacturas 268.140 367.730 406.046 413.160 408.291 412.007 428.674 452.285 489.069 486.911 418.350 478.789 502.275 2.130.080 2.807.274 2.737.708 2.764.394 2.744.338 3.256.472 3.681.547 4.321.357 5.222.468 5.971.971 3.646.467 4.818.247 5.413.854
000
GUZTIRA TOTAL 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 (a) 9.690.344 11.188.136 10.981.453 11.195.786 11.206.653 12.722.962 13.415.017 15.312.931 17.571.268 18.438.993 13.666.590 16.306.453 18.707.471
Nekazaritza-produktuak Productos agrcolas 376.430 416.298 464.070 461.043 481.879 485.455 485.132 534.463 621.623 652.092 561.462 588.896 699.444
Kimika-produktuak Productos qumicos 269.765 339.730 305.202 335.465 334.780 354.750 425.939 426.325 403.469 409.376 316.313 429.898 450.681
Plastikoak eta kautxua Plsticos y caucho 740.097 800.729 792.259 768.919 770.373 799.996 975.187 1.370.470 1.395.737 1.376.004 1.139.994 1.418.443 1.893.818
Ekipo-ondasunak Bienes de equipo 5.245.459 5.713.417 5.447.134 5.551.038 5.579.002 6.594.036 6.571.449 7.246.024 8.350.513 8.471.970 6.698.023 7.586.479 8.661.232
Bestelako manufakturak Otras manufacturas 592.232 647.961 714.425 774.999 769.843 720.593 716.122 812.011 933.772 922.242 788.165 861.804 919.712
Sailkatu gabeak No clasificados 68.141 94.996 114.609 126.768 118.147 99.655 130.968 149.996 154.617 148.427 97.816 123.897 166.455
(*) TARICeko (Erkidegoko Tarifa Bateratuko) arantzel-sekzioak / Secciones arancelarias del TARIC (Tarifa Integrada Comunitaria). (a) Behin-behineko datuak / Datos provisionales. Iturria / Fuente: EUSTAT. Kanpo Merkataritzaren Estatistikak / Estadsticas de Comercio Exterior.
4
09
Euskal AEko inportazio ez-energetikoak, arantzel-sekzioen arabera. (*). Importaciones no energticas de la C.A. de Euskadi por agrupaciones de secciones arancelarias.
Metal arruntak eta manufakturak Metales Papera comunes y sus Papel manufacturas 224.238 285.234 258.403 298.209 280.742 322.749 330.936 368.467 403.296 386.386 276.266 366.360 427.630 1.665.278 2.164.344 2.248.684 2.180.865 2.396.675 3.177.175 3.374.592 4.287.925 5.161.694 5.101.681 2.395.189 3.435.229 3.869.617
000
GUZTIRA TOTAL 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 (a) 6.522.079 7.890.394 8.008.501 8.102.797 8.316.697 9.616.356 10.039.115 11.502.673 13.118.894 13.009.903 8.037.718 10.126.380 11.108.363
Nekazaritza-produktuak Productos agrcolas 610.423 701.654 726.654 912.937 919.614 806.351 812.650 812.086 863.411 912.670 821.250 858.843 896.690
Kimika-produktuak Productos qumicos 287.506 359.131 378.396 371.727 407.232 444.411 450.137 541.096 487.362 617.156 419.701 564.152 750.981
Plastikoak eta kautxua Plsticos y caucho 462.950 509.526 485.654 518.520 550.121 603.716 643.100 792.096 868.294 850.828 614.065 878.606 1.131.070
Ekipo-ondasunak Bienes de equipo 2.578.088 3.047.065 2.895.964 2.919.592 2.809.339 3.320.943 3.433.679 3.641.922 4.168.297 4.076.366 2.657.205 3.005.178 2.993.390
Bestelako manufakturak Otras manufacturas 687.849 773.245 970.461 864.774 908.447 896.266 953.350 1.039.592 1.148.859 1.043.459 834.425 990.731 1.013.082
Sailkatu gabeak No clasificados 5.747 50.195 44.285 36.173 44.527 44.745 40.671 19.489 17.681 21.359 19.617 27.281 25.903
(*) TARICeko (Erkidegoko Tarifa Bateratuko) arantzel-sekzioak / Secciones arancelarias del TARIC (Tarifa Integrada Comunitaria). (a) Behin-behineko datuak / Datos provisionales. Iturria / Fuente: EUSTAT. Kanpo Merkataritzaren Estatistikak / Estadsticas de Comercio Exterior. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
186
2012
Euskal AEko esportazioen helburu geografikoa. Destino geogrfico de las exportaciones de la C.A. de Euskadi.
000
EUROPAKO BATASUNA / UNIN EUROPEA MUNDU OSOA TOTAL MUNDIAL 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 (a) 11.637.496 11.786.773 13.508.823 14.296.683 16.647.384 19.072.733 20.279.427 14.945.392 17.875.509 21.076.744 LATINOAMERIKA PASES AMERICA LATINA 911.394 702.868 876.002 1.068.497 1.116.670 1.452.374 1.279.388 1.060.404 1.269.491 1.914.415
Europa 27 ELGE OCDE 9.710.364 9.943.546 11.230.586 11.923.423 13.936.937 15.295.548 16.044.225 11.115.820 13.462.932 16.421.228 8.318.467 8.535.567 9.474.336 9.977.999 11.555.378 12.845.930 13.412.283 9.077.090 11.102.580 13.686.549
Kide berriak Europa 15 Nuevos miembros 7.946.920 8.164.659 9.051.023 9.490.019 10.938.031 12.027.786 12.542.761 8.386.575 10.229.527 12.664.361 404.863 419.290 474.120 566.862 715.598 929.210 998.776 690.515 873.053 1.022.188
Euro eremua Zona Euro 6.859.890 7.048.904 7.723.617 8.183.899 9.462.933 10.504.056 11.070.420 7.462.879 9.128.570 11.301.234
ITLE (1) TLCAN 1.030.829 1.084.369 1.217.601 1.410.442 1.773.182 1.788.685 1.870.739 1.283.564 1.452.445 1.751.773
LPEE OPEP 340.555 342.291 391.173 539.341 488.514 822.369 877.707 808.078 851.135 1.044.187
Euskal AEko inportazioen jatorri geografikoa. Origen geogrfico de las importaciones de la C.A. de Euskadi.
000
EUROPAKO BATASUNA / UNIN EUROPEA MUNDU OSOA TOTAL MUNDIAL 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 (a) 10.171.079 10.494.702 12.573.203 14.536.671 17.478.105 18.902.660 20.118.006 12.294.455 15.430.506 17.110.191 LATINOAMERIKA PASES AMERICA LATINA 507.812 431.223 525.452 778.879 1.007.396 992.135 1.102.017 648.670 738.776 876.046
Europa 27 ELGE OCDE 7.545.489 7.591.685 8.694.366 9.037.272 10.055.327 11.514.172 11.016.569 7.308.382 9.111.799 9.654.009 6.757.647 6.625.047 7.412.324 7.713.853 8.826.716 10.156.384 9.694.517 6.138.052 7.565.181 7.965.219
Kide berriak Europa 15 Nuevos miembros 6.527.491 6.389.788 7.200.315 7.451.125 8.464.142 9.735.776 9.126.892 5.740.042 7.131.174 7.467.855 260.879 282.298 250.109 317.136 413.822 478.340 620.519 398.009 434.007 497.364
Euro eremua Zona Euro 5.098.111 5.022.281 5.831.479 6.067.302 7.113.372 8.352.303 7.900.830 4.987.915 6.111.410 6.516.370
ITLE (1) TLCAN 469.089 447.322 465.336 538.261 615.283 747.719 732.543 627.447 711.022 1.058.594
LPEE OPEP 782.968 630.031 1.001.211 1.666.961 2.082.318 1.617.816 2.029.992 1.225.352 1.670.838 1.903.934
(a) Behin-behineko datuak / Datos provisionales. (1) ITLE: Iparrameriketako Truke Librerako Elkartea / TLCAN: Tratado de Libre Comercio de Amrica del Norte. Iturria / Fuente: EUSTAT. Kanpo Merkataritzaren Estatistikak / Estadsticas de Comercio Exterior.
2012
187
(a) Behin-behineko datuak / Datos provisionales. (1) ITLE: Iparrameriketako Truke Librerako Elkartea / TLCAN: Tratado de Libre Comercio de Amrica del Norte. Iturria / Fuente: EUSTAT. Kanpo Merkataritzaren Estatistikak / Estadsticas de Comercio Exterior.
09
Industri produktuen esportazioen bilakaera, teknologi edukiaren arabera (JESN-09). Evolucin de las exportaciones de productos industriales por contenido tecnolgico (CNAE-09).
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI 2000 2005 13.934.730 375.056 2,7 14.684 156.715 203.657 6.766.804 48,6 492.379 47.754 5.739.217 467.488 19.966 5.639.918 40,5 807.089 3.612.493 1.196.888 23.448 1.152.952 8,3 2011 (a) 20.493.628 457.053 2,2 32.392 196.940 227.720 8.463.783 41,3 495.359 37.522 7.214.259 696.937 19.706 10.071.973 49,1 2.252.532 5.883.587 1.574.199 361.656 1.500.819 7,3
GUZTIRA / TOTAL TEKNOLOGI EDUKI HANDIA / NIVEL TECNOLGICO ALTO HARTZEN DUEN (%) / (%) QUE REPRESENTA 01 Farmazia produktuen fabrikazioa Fabricacin de productos farmecuticos 02 Produktu informatiko, elektroniko eta optikoen fabrikazioa Fabricacin de productos informticos, electrnicos y pticos 03 Eraikuntza aeronautikoa eta espaziala Construccin aeronutica y espacial TEKNOLOGI EDUKI ERTAIN-HANDIA / NIVEL TECNOLGICO MEDIO ALTO HARTZEN DUEN (%) / (%) QUE REPRESENTA 04 Industria kimikoa Industria qumica 05 Arma eta munizioen fabrikazioa Fabricacin de armas y municiones 06 Material eta tresneria elektrikoaren fabrikazioa, makineria eta tresneriaren fabrikazioa, ibilgailuen fabrikazioa Fabricacin de material y equipo elctrico, fabricacin de maquinaria y equipo, fabricacin de vehculos 07 Bestelako garraio-materialaren fabrikazioa, ontzigintza eta aeronautikoa izan ezik Fabricacin de otro material de transporte, excepto construccin naval y contruccin aeronutica 08 Tresna eta hornikuntza mediko eta odontologikoen fabrikazioa Fabricacin de instrumentos y suministros mdicos y odontolgicos
11.578.818 559.234 4,8 8.344 260.014 290.876 5.338.597 46,1 392.199 47.760 4.740.131 148.938 9.569 4.658.732 40,2 611.424 2.725.458 1.027.745 294.106 1.022.255 8,8
TEKNOLOGI EDUKI ERTAIN-TXIKIA / NIVEL TECNOLGICO MEDIO BAJO HARTZEN DUEN (%) / (%) QUE REPRESENTA 09 Euskarri grabatuen erreprodukzioa Reproduccin de soportes grabados 10 Koke-fabrikak eta petrolioa birfintzea Coqueras y refino de petrleo 11 Kautxu eta plastiko produktuen fabrik. Beste mineral-produktu ez-metalezkoen fabrik. Metalurgia Fabricacin de productos de caucho y plsticos. Fab. de otros productos minerales no metlicos. Metalurga 12 Metalezko produktuen fabrikazioa, makineria eta arma eta munizioak izan ezik Fabricacin de productos metlicos excepto maquinaria y armas y municiones 13 Ontzigintza Construccin naval 14 Makineria eta ekipoaren konponketa eta instalazioa Reparacin e instalacin de maquinaria y equipo TEKNOLOGI EDUKI TXIKIA / NIVEL TECNOLGICO BAJO HARTZEN DUEN (%) / (%) QUE REPRESENTA 15 Elikaduraren industria, edariak, tabakoa, ehungintza eta jantzigintza Larrugintza eta zapatagintza Zuraren, artelazkiaren eta paperaren industria Industria de la alimentacin, bebidas, tabaco, textil y confeccin. Industria del cuero y calzado. Industria de la madera y del corcho y del papel 16 Arte grafikoak Artes grficas 17 Altzarigintza Fabricacin de muebles 18 Beste manufaktura-industriak Otras industrias manufactureras
(a) Behin-behineko datuak / Datos provisionales. Iturria / Fuente: EUSTAT. Kanpo Merkataritzaren Estatistikak / Estadsticas de Comercio Exterior.
09
188
2012
000
ARABA LAVA 2000 3.627.271 284.871 7,9 217 13.175 271.478 2.186.981 60,3 87.803 16.544 2.065.445 16.865 323 943.547 26,0 1.664 738.528 203.170 184 211.872 5,8 2005 3.929.302 132.120 3,4 58 9.449 122.613 2.219.471 56,5 112.739 15.383 2.048.938 39.393 3.017 1.349.585 34,3 3.727 1.089.601 256.257 228.125 5,8 2011 (a) 5.457.764 165.948 3,0 1.770 17.273 146.905 2.766.684 50,7 116.218 16.874 2.540.238 86.515 6.838 2.230.338 40,9 964 1.850.662 377.809 903 294.794 5,4 2000 4.288.370 185.901 4,3 7.905 159.213 18.784 1.273.312 29,7 213.962 10.658 1.016.608 28.443 3.641 2.533.486 59,1 606.140 1.156.533 481.647 289.166 295.672 6,9
BIZKAIA . 2005 5.134.894 161.064 3,1 14.489 71.984 74.592 1.707.167 33,2 290.590 11.032 1.347.949 51.557 6.038 2.912.612 56,7 798.968 1.586.630 521.200 5.813 354.051 6,9 2011 (a) 8.551.236 191.093 2,2 26.890 83.605 80.598 2.070.661 24,2 246.965 6.879 1.789.006 18.849 8.961 5.786.229 67,7 2.246.110 2.622.268 641.635 276.217 503.253 5,9 2000 3.663.177 88.462 2,4 222 87.626 614 1.878.304 51,3 90.434 20.557 1.658.078 103.630 5.604 1.181.700 32,3 3.619 830.398 342.928 4.755 514.712 14,1
GIPUZKOA . 2005 4.870.534 81.871 1,7 138 75.282 6.452 2.840.166 58,3 89.049 21.340 2.342.330 376.537 10.910 1.377.721 28,3 4.394 936.261 419.431 17.635 570.776 11,7 2011 (a) 6.484.629 100.012 1,5 3.733. 96.062 217 3.626.438 55,9 132.176 13.768 2.885.014 591.573 3.907
2012
189
2.055.406 31,7
09
Industri produktuen inportazioen bilakaera, teknologi edukiaren arabera (JESN-09). Evolucin de las importaciones de productos industriales por contenido tecnolgico (CNAE-09).
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI 2000 2005 9.859.176 464.152 4,7 13.079 390.831 60.242 3.763.687 38,2 725.762 29.341 2.807.137 176.252 25.197 4.216.455 42,8 1.009.004 2.569.942 631.321 6.188 1.414.881 14,4 2011 (a) 11.438.536 562.335 4,9 117.473 387.586 57.276 3.780.688 33,1 1.111.664 14.886 2.445.077 155.255 53.806 5.534.153 48,4 1.733.162 3.105.267 685.725 9.999 1.561.360 13,6
GUZTIRA / TOTAL TEKNOLOGI EDUKI HANDIA / NIVEL TECNOLGICO ALTO HARTZEN DUEN (%) / (%) QUE REPRESENTA 01 Farmazia produktuen fabrikazioa Fabricacin de productos farmecuticos 02 Produktu informatiko, elektroniko eta optikoen fabrikazioa Fabricacin de productos informticos, electrnicos y pticos 03 Eraikuntza aeronautikoa eta espaziala Construccin aeronutica y espacial TEKNOLOGI EDUKI ERTAIN-HANDIA / NIVEL TECNOLGICO MEDIO ALTO HARTZEN DUEN (%) / (%) QUE REPRESENTA 04 Industria kimikoa Industria qumica 05 Arma eta munizioen fabrikazioa Fabricacin de armas y municiones 06 Material eta tresneria elektrikoaren fabrikazioa, makineria eta tresneriaren fabrikazioa, ibilgailuen fabrikazioa Fabricacin de material y equipo elctrico, fabricacin de maquinaria y equipo, fabricacin de vehculos 07 Bestelako garraio-materialaren fabrikazioa, ontzigintza eta aeronautikoa izan ezik Fabricacin de otro material de transporte, excepto construccin naval y contruccin aeronutica 08 Tresna eta hornikuntza mediko eta odontologikoen fabrikazioa Fabricacin de instrumentos y suministros mdicos y odontolgicos
7.353.180 419.234 5,7 5.667 327.427 86.140 3.203.182 43,6 526.362 18.710 2.545.604 95.964 16.542 2.677.022 36,4 427.677 1.763.923 482.517 2.904 1.053.742 14,3
TEKNOLOGI EDUKI ERTAIN-TXIKIA / NIVEL TECNOLGICO MEDIO BAJO HARTZEN DUEN (%) / (%) QUE REPRESENTA 09 Euskarri grabatuen erreprodukzioa Reproduccin de soportes grabados 10 Koke-fabrikak eta petrolioa birfintzea Coqueras y refino de petrleo 11 Kautxu eta plastiko produktuen fabrik. Beste mineral-produktu ez-metalezkoen fabrik. Metalurgia Fabricacin de productos de caucho y plsticos. Fab. de otros productos minerales no metlicos. Metalurga 12 Metalezko produktuen fabrikazioa, makineria eta arma eta munizioak izan ezik Fabricacin de productos metlicos excepto maquinaria y armas y municiones 13 Ontzigintza Construccin naval 14 Makineria eta ekipoaren konponketa eta instalazioa Reparacin e instalacin de maquinaria y equipo TEKNOLOGI EDUKI TXIKIA / NIVEL TECNOLGICO BAJO HARTZEN DUEN (%) / (%) QUE REPRESENTA 15 Elikaduraren industria, edariak, tabakoa, ehungintza eta jantzigintza Larrugintza eta zapatagintza Zuraren, artelazkiaren eta paperaren industria Industria de la alimentacin, bebidas, tabaco, textil y confeccin. Industria del cuero y calzado. Industria de la madera y del corcho y del papel 16 Arte grafikoak Artes grficas 17 Altzarigintza Fabricacin de muebles 18 Beste manufaktura-industriak Otras industrias manufactureras
(a) Behin-behineko datuak / Datos provisionales. Iturria / Fuente: EUSTAT. Kanpo Merkataritzaren Estatistikak / Estadsticas de Comercio Exterior.
09
190
2012
000 000
ARABA LAVA 2000 2.142.428 118.692 5,5 574 49.316 68.801 1.338.878 62,5 119.029 11.765 1.185.944 19.659 2.480 514.625 24,0 4.037 416.236 94.352 170.234 7,9 2005 2.377.481 71.856 3,0 544 58.027 13.285 1.387.259 58,3 180.725 19.242 1.146.134 36.173 4.986 698.532 29,4 876 578.186 118.936 534 219.834 9,2 2011 (a) 2.543.234 238.638 9,4 83.394 132.775 22.470 1.008.457 39,7 233.827 8.144 716.746 43.686 6.055 1.018.494 40,0 4.760 843.326 170.404 4 277.644 10,9 2000 3.190.350 224.444 7,0 3.261 203.984 17.198 1.014.441 31,8 289.510 4.602 681.084 30.237 9.008 1.514.401 47,5 411.157 896.380 206.551 313 437.063 13,7
BIZKAIA . 2005 4.917.360 287.412 5,8 9.685 231.133 46.594 1.228.715 25,0 388.441 6.020 745.373 77.629 11.251 2.722.239 55,4 1.004.147 1.434.822 283.018 252 678.994 13,8 2011 (a) 6.073.591 224.910 3,7 29.076 162.715 33.119 1.576.593 26,0 698.398 4.810 807.225 35.080 31.080 3.556.914 58,6 1.665.938 1.594.036 289.129 7.812 715.174 11,8 2000 2.020.402 76.098 3,8 1.831 74.126 141 849.863 42,1 117.823 2.343 678.576 46.068 5.053 647.995 32,1 12.483 451.308 181.614 2.590 446.445 22,1
GIPUZKOA . 2005 2.564.336 104.884 4,1 2.850 101.671 363 1.147.713 44,8 156.596 4.079 915.629 62.450 8.959 795.684 31,0 3.982 556.934 229.367 5.401 516.054 20,1 2011 (a) 2.821.711 98.787 3,5 5.003 92.097 1.687 1.195.639 42,4 179.440 1.932 921.106 76.489 16.671
2012
191
958.745 34,0
09
15 GRAFIKOA / GRFICO
2011
000.000
) )
000.000
16 GRAFIKOA / GRFICO
2011
EUSKAL AE-KO ESPORTAZIO-ATAL NAGUSIEN RANKINGA. (000.000) RANKING DE LAS PRINCIPALES PARTIDAS EXPORTADORAS DE LA C.A. DE EUSKADI. (000.000)
09
192
2012
199
1.2.
199
1.3.
200
1.4.
200
1.5.
201
1.6.
201
1.7.
202
1.8.
202
1.9.
203
1.10. Euskal AEko 16 urte eta gehiagoko biztanleriaren aktibotasun-tasak, sexuaren, adinaren eta eskolatze-mailaren arabera. Tasas de actividad de la poblacin de 16 y ms aos de la C.A. de Euskadi, segn el sexo, la edad y el nivel de instruccin. 1.11. Euskal AEko 16 urte eta gehiagoko biztanleriaren langabezi tasak, sexuaren, adinaren eta eskolatze-mailaren arabera. Tasas de paro de la poblacin de 16 y ms aos de la C.A. de Euskadi segn el sexo, la edad y el nivel de instruccin. 1.12. 16 urte eta gehiagoko biztanleria aktiboa, lurralde historikoen eta sexuaren arabera. Poblacin de 16 y ms aos activa, segn el Territorio Histrico y el sexo.
203
204
204
... / ...
2012
193
... / ...
1.13. 16 urte eta gehiagoko biztanleria landuna, lurralde historikoen eta sexuaren arabera. Poblacin de 16 y ms aos ocupada, segn el Territorio Histrico y el sexo. 1.14. 16 urte eta gehiagoko biztanleria langabea, lurralde historikoen eta sexuaren arabera. Poblacin de 16 y ms aos parada, segn el Territorio Histrico y el sexo. 1.15. Biztanleria aktiboaren bilakaera Euskal AEn, eskolatze-mailaren arabera. Evolucin de la poblacin activa en la C.A. de Euskadi, por nivel formativo. 1.16. 16tik 64 urte bitarteko biztanleria, eskualdeka, jarduerarekiko erlazioaren arabera. Poblacin de 16 a 64 aos por comarcas, segn relacin con la actividad. 1.17. 16tik 64 urte bitarteko biztanleriaren aktibotasun- eta langabezia-tasak eta enplegu-koefizientea, eskualdeka, sexuaren arabera. Tasas de actividad, de paro y coeficiente de ocupacin de la poblacin de 16 a 64 aos por comarcas, segn sexo.
LAN-MERKATUA MERCADO DE TRABAJO
2.7.
205
Berregiturapen- edo birmoldaketa-prozesuek erasandako langileentzako laguntzen onuradunak eta zenbatekoa. Beneficiarios e importe de las ayudas a trabajadores afectados por procesos de reestructuracin o reconversin.
210
205
206
3.2. 3.3.
211 211
206
211
3.4.
207 207
212
3.5.
1.18. Enpleguak enpresarekiko erlazio-motaren arabera Empleos por tipo de relacin con la empresa.
212 213
3.6. 3.7.
208
3.8.
2.2.
214 214
10
2.3.
208
3.9.
215
209
2.4.
209
2.5.
209
2.6.
210
194
2012
CONCEPTOS
Activos O.I.T. Son todas las personas que aportan un trabajo para producir bienes y servicios, y las que carecen de empleo en ese momento, lo buscan y estn disponibles para incorporarse a l. Se compone de Ocupados O.I.T. y Parados O.I.T. Ocupados O.I.T. Son todas aquellas personas que tienen un empleo remunerado o ejercen una actividad independiente y se encuentran trabajando, o bien, estn sin trabajar pero mantienen un vnculo formal con su empleo. Parados O.I.T. Segn la O.I.T., son todas aquellas personas que no tienen empleo asalariado o empleo independiente y estn actualmente buscando empleo y disponibles para trabajar. Desde 2002 la forma de hacer operativa esta definicin cambia siguiendo el Reglamento de la Comisin Europea 1897/2000. A partir de ese ao, se consideran paradas aquellas personas que adems de cumplir las anteriores condiciones han realizado durante las cuatro semanas anteriores alguna de las gestiones de bsqueda de empleo de las consideradas activas en dicho reglamento. No se considera bsqueda activa el trmite de renovar la demanda de trabajo (sellar la cartilla) o de contactar por motivo de los cursos de formacin con la oficina de empleo. Inactivos O.I.T. Son todas las personas que no son activas. Se clasifican en los siguientes colectivos: las personas que realizan tareas del hogar, las que cursan estudios, los jubilados, los pensionistas, los rentistas y los incapacitados. Tasa de actividad O.I.T. Se llama tasa de actividad de un grupo a la proporcin de miembros del mismo que forman parte de la poblacin activa. Suele expresarse en porcentajes. Tasa de paro O.I.T. Se denomina tasa de paro de un grupo a la proporcin de activos del mismo grupo que se encuentran parados. Suele expresarse en porcentajes. Estn calculadas sobre la poblacin de 16 y ms aos. Tipo de contrato La poblacin ocupada asalariada se clasifica segn el tipo de contrato laboral, que puede ser: Fijo o de duracin indefinida, ya sea permanente a lo largo del tiempo o discontinuo. Temporal, de aprendizaje, formacin o prcticas, estacional o de temporada u otro tipo de temporal. Sin contrato y otros no contemplados anteriormente. Situacin profesional Esta caracterstica se refiere a la forma que toma la relacin laboral del individuo con la empresa donde trabaja; o, en el caso de los parados que trabajaron antes, la empresa donde tuvieron su ltimo empleo. Se consideran los siguientes grupos: Empleadores o empresarios con asalariados. Trabajadores autnomos, independientes o empresarios sin asalariados. Ayudas familiares.
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
KONTZEPTUAK
LANE aktiboak Ondasunak eta zerbitzuak produzitzeko lan bat ekartzen duten pertsona guztiak dira, bai eta momentu horretan enplegurik ez dutenak, baldin eta bila badabiltza eta lan egiteko prest badaude ere. LANE landunek eta LANE langabeek osatzen dute. LANE landunak Enplegu ordaindu bat duten edo jarduera beregain bat daramaten eta lanean dauden, edota, lanik gabe egonik ere, beren enpleguarekin lotura formal bat daukaten pertsona guztiak dira.
LANE langabeak Enplegu alokatu bat edo enplegu beregain bat ez duten eta gaur egun enplegu bila dabiltzan eta lan egiteko prest dauden pertsona guztiak dira. 2002az geroztik, definizio hori eraginkor egiteko modua aldatu egin da, Europar Batzordearen 1897/2000 Erregelamenduari jarraiki. Urte horretatik aurrera, langabetutzat jotzen dira, aurreko baldintza horiek betetzeaz gain, aurreko lau asteetan zehar enplegua bilatzeko kudeaketaren bat egin duten pertsonak, erregelamendu horretan aktibotzat jotzen den kudeaketaren bat egin dutenak. Ez da bilaketa aktibotzat jotzen lan-eskaera berritzeko izapidea (kartilla zigilatzea) edo prestakuntza-ikastaroak direla eta enplegu-bulego publikoarekin harremanetan jartzea. LANE ez-aktiboak Aktiboak ez diren pertsona guztiak dira. Honako talde hauetan sailkatzen dira: etxeko lanak egiten dituzten pertsonak, ikasketak egiten ari direnak, erretiratuak, pentsiodunak, errentadunak eta ezgaituak. LANE aktibotasun-tasa Talde baten aktibotasun-tasa honako honi deitzen zaio: talde horretatik, zenbatek osatzen duten biztanleria aktiboa. Ehunekoetan adierazi ohi da. LANE langabezi tasa Talde baten langabezi tasa honako honi deitzen zaio: talde horretatik, zenbat dauden langabezian. Ehunekoetan adierazi ohi da. 16 urte eta gehiagoko biztanleriaren gainean daude kalkulatuta. Kontratu-mota Biztanleria landun alokatua lan-kontratu motaren arabera sailkatzen da. Honako kontratu-mota hauek daude: Finkoa edo mugagabea, denboran zehar etengabea nahiz etenduna. Aldi baterakoa, ikaskuntzakoa, prestakuntza edo praktiketakoa, sasoikoa edo aldi baterako bestelakoak. Kontratu gabeak eta arestian aipatu ez diren beste batzuk. Lanbide-egoera Ezaugarri hau honako honi dagokio: norbanakoak nolako lan-harremana duen lan egiten duen enpresarekin; edo, aurretik lan egin duten lanbagetuen kasuan, azken enplegua izan zuteneko enpresarekin. Honako talde hauek daude: Alokatuak dituzten enplegatzaileak eta enpresaburuak. Langile autonomoak, beregainak edo alokaturik ez duten enpresaburuak. Famili laguntzak.
2012
195
10
Miembros de Cooperativas. Asalariados del sector pblico, Asalariados del sector privado. Otras situaciones no contempladas dentro de las anteriores. Los Miembros de Cooperativas y Asalariados de los sectores pblico y privado configuran el agregado de los Asalariados, considerndose el resto de los colectivos No Asalariados. Paro registrado El Paro Registrado est constituido por el total de demandas de empleo en alta, registradas por el INEM, existentes en el ltimo da de cada mes, excluyendo las que correspondan a situaciones de demandantes que ya poseen un empleo, que son pensionistas o estudiantes, o que entren en otras situaciones laborales. Demandas de empleo Son las solicitudes de puestos de trabajo formuladas en las oficinas de empleo del INEM por trabajadores en edad laboral que desean trabajar por cuenta ajena. Estn comprendidas las de los trabajadores en paro y las de trabajadores ocupados que buscan empleo para sustituir o complementar al que tienen, las de retornados procedentes del extranjero y las demandas de personas que buscan primer empleo. Bajas de demandas de empleo
LAN-MERKATUA MERCADO DE TRABAJO
Kooperatiba-kideak. Sektore publikoko alokatuak; sektore pribatuko alokatuak. Aurrekoetan agertzen ez diren beste egoera batzuk. Kooperatiba-kideek eta sektore publiko eta pribatuko alokatuek alokatuen taldea osatzen dute; gainerakoak, berriz, ez-alokatutzat jotzen dira. Erregistratutako langabezia Erregistratutako langabezia INEMek erregistratutako enplegu-eskari guztiek osatzen dute, hilabete bakoitzaren amaieran alta-egoeran daudenek, hain zuzen. Kanpoan uzten dira enplegu bat lortu duten eskatzaileen eskariak, erretiratuenak edo ikasleenak edo beste lan-egoera batzuetan sartzen direnak.
Enplegu-eskariak Lan-adinean egonik besteren kontura lan egin nahi duten langileek INEMen enplegu-bulegoetan egindako lanpostu-eskariak dira. Hemen sartzen dira langabezian dauden langileenak eta lehendik duten enplegua ordeztu edo osatzeko enplegu bila dabiltzan langile landunenak, atzerritik itzulitakoenak eta lehen enpleguaren bila dabiltzan pertsonen eskariak.
Enplegu-eskarien bajak Kontzeptu honetan sartzen dira INEMen bulegoetako erregistroetan honako arrazoi hauetakoren batengatik deuseztatutako eskariak: enplegu-emate izendatuak, bulegoak bidalitako eskatzaileentzako enplegu-emate generikoak, enplegu-ematearen ondoren aurkeztutako eskaintza izendatuak, enplegu-eskaintzarik gabeko kontratu-aurkezpena, eskaria aurreikusitako hiru hilabeteko epean ez berritzea eta bestelako arrazoiak, hala nola, langileak enplegu-emateari justifikaziorik gabe uko egitea, bizitza aktiboan baja egitea, etab. Enplegu-erregulazioko espedienteak Enpresek edo langileen legezko ordezkariek, arrazoi ekonomiko, teknologiko edo ezinbestekoengatik, edota kontratatzailearen nortasun juridikoa iraungitzeagatik, lan-harremanak etetea, edo iraungipena edo lanegunak murriztea eskatzeko aurkeztuak izan eta laneko agintaritza eskudunak ebatzitakoak dira.
Se incluyen en este concepto las demandas canceladas en los registros de las oficinas del INEM debido a alguna de las siguientes causas: colocaciones nominadas, colocaciones genricas de demandantes enviados por la oficina, ofertas nominadas presentadas con posterioridad a la colocacin, presentacin de contrato sin oferta de empleo, no renovacin de la demanda en el plazo previsto de tres meses y por otras causas, tales como renuncia no justificada del trabajador a una colocacin, causar baja en la vida activa, etc. Expedientes de regulacin de empleo Son aquellos presentados por las empresas o los representantes legales de los trabajadores para solicitar suspensin o extincin de las relaciones de trabajo o reducciones de jornada por causas econmicas, tecnolgicas o de fuerza mayor, o por extincin de la personalidad jurdica del contratante y resueltos por la autoridad laboral competente. Conciliaciones Intentos obligatorios de avenencia entre los intereses en conflicto de los trabajadores y las empresas en materia derivada del contrato de trabajo. Estn encaminadas a obtener un acuerdo libre y pactado de los interesados y a evitar demandas ante los Juzgados de lo Social. La conciliacin puede ser individual o colectiva. Los actos de conciliacin terminados comprenden los siguientes tipos de resolucin: Con avenencia. Cuando existe acuerdo entre las partes. Sin avenencia. Cuando no existe acuerdo entre las partes. Intentadas sin efecto. Cuando no comparecen la parte o partes demandadas. Permisos de trabajo a extranjeros Autorizacin expedida por el Ministerio de Trabajo y Seguridad Social y por el Ministerio del Interior en forma de Permiso unificado de Trabajo y Residencia, que debe ser obtenida por todos aquellos extranjeros que pretenden realizar una actividad lucrativa por cuenta propia o ajena en el Estado espaol.
10
Adiskidetzeak Lan-kontratutik eratorritako gaietan, langileen eta enpresaren artean gatazkan dauden interesen abenikoa lortzeko obligazioz egin beharreko saioak dira. Interesatuen artean adostasun libre eta itundu bat erdiestera eta Lan Arloko Epaitegien aurrean demanden aurkezpena eragoztera zuzenduta daude. Burututako adiskidetze-egintzek honako ebazpen-mota hauek besarkatzen dituzte: Abenikoarekin. Alderdien artean akordioren bat dagoenean. Abenikorik gabe. Alderdien artean inolako akordiorik ez dagoenean. Saiatu eta ez lortuak. Alderdi demandatua edo demandatuak aurkezten ez direnean. Atzerritarrentzako lan-baimenak Lan eta Gizarte Segurantzako Ministerioak edo Barne Ministerioak ematen duen baimena, lan egiteko eta bizitzeko baimen bateratu delakoa. Espainiako Estatuan, norbere edo besteren kontura irabazizko jarduera bat eraman nahi duten atzerritar guztiek lortu behar dute baimen hori.
196
2012
Fondo de garanta salarial Su finalidad es garantizar a los trabajadores por cuenta ajena el percibo de los salarios pendientes de pago por la empresa, indemnizaciones y otras prestaciones legalmente reconocidas en favor del trabajador. Prestaciones bsicas Reflejan estos datos el nmero de trabajadores que han recibido las prestaciones bsicas por desempleo, entendindose como tales las cantidades en metlico que se ceden a los trabajadores en situacin legal de desempleo para protegerles de dicha situacin. Estn comprendidos en la proteccin por desempleo los trabajadores por cuenta ajena incluidos en el rgimen general de la Seguridad Social y el personal contratado en rgimen de derecho administrativo y los funcionarios de empleo al servicio de las Administraciones Pblicas que tengan previsto cotizar por esta contingencia. Tambin estn comprendidos los trabajadores por cuenta ajena incluidos en los regmenes especiales de la Seguridad Social que protegen dicha contingencia. Prestaciones complementarias Estos datos reflejan el nmero de trabajadores que han recibido un subsidio complementario de las prestaciones bsicas por desempleo. Sern beneficiarios de este subsidio los parados que figurando inscritos como demandantes de empleo sin haber rechazado oferta de empleo adecuada en el plazo de un mes y carezcan de rentas de cualquier naturaleza superiores a cierta cuanta.
Alokairuak bermatzeko funtsa Horren helburua da besteren konturako langileei enpresak ordaindu ez dizkieten alokairuak, kalte-ordainak eta legez langilearen alde aitortuta dauden bestelako prestazioak jaso daitezen bermatzea. Oinarrizko prestazioak Datu horiek langabeziagatik oinarrizko prestazioak jaso dituzten langileen kopurua adierazten dute, halakotzat ulertzen direla horretatik babesteko ematen zaizkien eskudiruzko kopuruak. Langabeziagatiko babesean barnehartuta daude, Gizarte Segurantzako erregimenean sartuta dauden besteren konturako langileak, eta Gizarte Segurantzaren erregimen orokorrean kontratatutako pertsonala, eta zuzenbide administratiboko erregimenean kontratatutako pertsonala, eta gorabehera hori ordain-tzea aurreikusita daukaten herri-administrazioen zerbitzuko enpleguko funtzionarioak. Barnehartuta daude baita gorabehera hori babesten duten Gizarte Segurantzaren erregimen berezietan sartuta dauden besteren konturako langileak ere. Prestazio osagarriak Datu horiek langabeziagatiko oinarrizko prestazioen diru-laguntza osagarri bat hartu duten langileen kopurua adierazten dute. Diru-laguntza honen onuradun izango dira hilabeteko epean enplegu-eskaintza egokia errefusatu gabe eskatzaile gisa inskribatuta agertzen diren eta halako kopuru batez gorako inolako errentarik ez duten langabeak.
LAN-MERKATUA MERCADO DE TRABAJO
10
2012
197
1.1
16 urte eta gehiagoko biztanleria, jarduerareriko erlazioari jarraiki, sexuaren arabera. Poblacin de 16 y ms aos por su relacin con la actividad, segn el sexo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total Gizonez- Emakukoak mezkoak Hombres Mujeres 909,5 Guztira Total 276,5 ARABA LAVA Gizonez- Emakukoak mezkoak Hombres Mujeres 138,0 Guztira Total BIZKAIA Gizonez- Emakukoak mezkoak Hombres Mujeres 481,8
2011
Milakotan En miles
BIZTANLERIA OSOA / POBLACIN TOTAL AKTIBOAK / ACTIVOS LANDUNAK / OCUPADOS LANGABEAK / PARADOS Lan egin dute Han trabajado Lehen enplegu bila Buscan su primer empleo EZ-AKTIBOAK / INACTIVOS
1.872,8
963,3
138,5 1.004,7
522,8
106,3
61,2
45,1
10,9
5,8
5,0
69,6
40,5
29,1
25,8
14,9
11,0
7,8 821,1
3,6 334,3
4,2 486,8
1,4 120,6
0,5 51,1
0,9 69,4
4,7 445,5
2,1 177,1
2,5 268,4
1,7 255,1
1,0 106,1
0,8 149,0
Iturria / Fuente: EUSTAT. Biztanleria Jardueraren Arabera sailkatzeko Inkesta / Encuesta de Poblacin en Relacin con la Actividad.
1.2
16 urte eta gehiagoko biztanleria landuna, ekonomi sektoreei jarraiki, sexuaren arabera. Poblacin de 16 y ms aos ocupada por sectores econmicos, segn el sexo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total Gizonez- Emakukoak mezkoak Hombres Mujeres 510,4 427,2 Guztira Total 143,7 ARABA LAVA Gizonez- Emakukoak mezkoak Hombres Mujeres 80,5 63,2 Guztira Total 484,9 BIZKAIA Gizonez- Emakukoak mezkoak Hombres Mujeres 262,1 222,8
2011
GIPUZKOA
Milakotan En miles
GUZTIRA / TOTAL Nekazaritza Agricultura Industria Industria Eraikuntza Construccin Zerbitzuak Servicios
937,6
7,9
5,8
2,1
2,8
2,1
0,7
3,2
2,1
1,0
1,9
1,5
0,4
223,6
179,9
43,7
40,7
33,0
7,7
96,7
78,2
18,5
86,2
68,6
17,6
67,3
60,3
7,0
9,5
8,2
1,4
36,6
33,1
3,5
21,2
19,1
2,1
638,8
264,4
374,4
90,6
37,2
53,4
348,5
148,7
199,8
199,7
78,5
121,2
(Iturria / Fuente: EUSTAT. Biztanleria Jardueraren Arabera sailkatzeko Inkesta / Encuesta de Poblacin en Relacin con la Actividad.
2012
199
10
1.3
16 urte eta gehiagoko biztanleria landuna, lanbide-egoerari jarraiki, sexuaren arabera. Poblacin de 16 y ms aos ocupada por la situacin profesional, segn el sexo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total Gizonez- Emakukoak mezkoak Hombres Mujeres 510,4 427,2 Guztira Total 143,7 ARABA LAVA Gizonez- Emakukoak mezkoak Hombres Mujeres 80,5 63,2 Guztira Total 484,9 BIZKAIA Gizonez- Emakukoak mezkoak Hombres Mujeres 262,1 222,8
2011
GIPUZKOA
Milakotan En miles
GUZTIRA / TOTAL Enplegatzaileak Empleadores Langile autonomoak Trabajadores autnomos Famili laguntzak Ayudas familiares Kooperatiba-kideak Miembros de cooperativas Sektore publikoko alokatuak Asalariados sector pblico Sektore pribatuko alokatuak Asalariados sector privado
937,6
29,2
19,6
9,7
2,8
2,1
0,7
15,4
10,4
5,1
11,0
7,1
3,9
104,3
68,0
36,3
15,9
10,7
5,3
50,5
31,4
19,1
37,8
25,9
11,9
3,3
0,7
2,6
0,1
0,0
0,1
2,9
0,6
2,3
0,3
0,1
0,2
24,9
15,1
9,8
1,7
1,0
0,7
5,4
2,7
2,7
17,8
11,3
6,5
145,0
57,4
87,5
26,8
10,1
16,7
76,8
31,6
45,1
41,4
15,7
25,7
630,9
349,7
281,2
96,4
56,6
39,8
333,9
185,5
148,4
200,7
107,7
93,0
Iturria / Fuente: EUSTAT. Biztanleria Jardueraren Arabera sailkatzeko Inkesta / Encuesta de Poblacin en Relacin con la Actividad.
10
1.4
16 urte eta gehiagoko biztanleria landun alokatua, kontratu-motari jarraiki. Poblacin de 16 y ms aos ocupada asalariada por el tipo de contrato.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total Gizonez- Emakukoak mezkoak Hombres Mujeres 407,1 368,8 Guztira Total 123,2 ARABA LAVA Gizonez- Emakukoak mezkoak Hombres Mujeres 66,6 56,5 Guztira Total 410,6 BIZKAIA Gizonez- Emakukoak mezkoak Hombres Mujeres 217,1 193,6
2011
Milakotan En miles
GUZTIRA / TOTAL Mugagabea-finkoa Indefinido-fijo Aldi baterakoa Temporal Kontratu gabeak eta bestelakoak Sin contrato y otros
775,9
601,5
332,5
269,1
100,2
56,3
43,9
320
177,3
142,7
181,3
98,9
82,5
155,7
72,1
83,6
22,7
10,3
12,4
79,0
37,9
41,1
54,0
24,0
30,1
18,7
2,5
16,2
0,3
0,0
0,2
11,7
1,9
9,8
6,7
0,6
6,2
Iturria / Fuente: EUSTAT. Biztanleria Jardueraren Arabera sailkatzeko Inkesta / Encuesta de Poblacin en Relacin con la Actividad.
200
2012
1.5
16-64 urte bitarteko biztanleen enplegu-tasa, sexuaren eta adinaren arabera. (%) Tasas de ocupacin de la poblacin de 16 a 64 aos, segn el sexo y la edad.
LURRALDE HISTORIKOA TERRITORIO HISTRICO SEXUA SEXO ADINA EDAD
Euskal AE C. A. de Euskadi 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 65,4 66,5 67,2 67,6 65,1 65,1 64,5
16-24 urte / aos 32,6 32,1 30,9 31,2 24,7 23,9 23,0
25-44 urte / aos 79,7 81,3 82,8 82,9 79,8 78,9 77,1
>45 urte /aos 59,4 60,1 60,3 61,2 60,4 61,5 62,3
Iturria / Fuente: EUSTAT. Biztanleria Jardueraren Arabera sailkatzeko Inkesta / Encuesta de Poblacin en Relacin con la Actividad.
1.6
Familiak, famili kideen jardueren arabera sailkatuta. Familias clasificadas por la actividad de sus miembros.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 125,4 BIZKAIA 451,3
2011
Milakotan En miles
GIPUZKOA 271,0
FAMILIAK GUZTIRA / TOTAL FAMILIAS Familiak (aktiborik gabe) Familias sin activos Familiak (gutxienez, aktibo 1) Familias con, al menos, 1 activo Familiak (kide guztiak landunak) Familias con todos sus miembros ocupados Familiak (kide guztiak langabeak) Familias con todos sus miembros parados Beste familiak Resto de familias
847,7
273,5
42,2
144,9
86,5
574,2
83,3
306,3
184,6
481,8
73,7
246,7
161,3
35,6
3,2
24,4
8,0
56,8
6,3
35,3
15,2
Iturria / Fuente: EUSTAT. Biztanleria Jardueraren Arabera sailkatzeko Inkesta / Encuesta de Poblacin en Relacin con la Actividad.
2012
201
10
1.7
Erregistratutako langabezia, adinaren eta sexuaren arabera. Paro registrado clasificado por edad y sexo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. / N.
o
2011-XII
BIZKAIA GIPUZKOA ESTATUA ESTADO % 28,3 Kop. / N.
o
% 15,4
Kop. / N.
% 56,3
Kop. / N.
% 100,0
GUZTIRA / TOTAL Gizonezkoak Hombres Emakumezkoak Mujeres <25 urte / aos Guztira / Total Gizonezkoak Hombres Emakumezkoak Mujeres >25 urte / aos Guztira / Total Gizonezkoak Hombres
145.394
100,0
22.365
81.896
41.133
4.422.359
71.255
49,0
10.883
48,7
40.866
49,9
19.506
47,4
2.209.738
50,0
74.139
51,0
11.482
51,3
41.030
50,1
21.627
52,6
2.212.621
50,0
11.935
8,2
1.811
8,1
6.865
8,4
3.259
7,9
460.561
10,4
6.677
55,9
979
54,1
3.845
56,0
1.853
56,9
248.928
54,0
5.258
44,1
832
45,9
3.020
44,0
1.406
43,1
211.633
46,0
133.459
91,8
20.554
91,9
75.031
91,6
37.874
92,1
3.961.798
89,6
64.578
48,4
9.904
48,2
37.021
49,3
17.653
46,6
1.960.810
49,5
Emakumezkoak Mujeres
68.881
51,6
10.650
51,8
38.010
50,7
20.221
53,4
2.000.988
50,5
10
1.8
Erregistratutako langabezia, ekonomi sektoreen arabera. Paro registrado por sectores econmicos.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. / N.
o
2011-XII
BIZKAIA GIPUZKOA ESTATUA ESTADO % 28,3 Kop. / N.
o
% 15,4
Kop. / N.
% 56,3
Kop. / N.
% 100,0
GUZTIRA / TOTAL Aurreko enplegurik gabe Sin empleo anterior Nekazaritza Agricultura Industria Industria Eraikuntza Construccin Zerbitzuak Servicios
145.394
100,0
22.365
81.896
41.133
4.422.359
13.217
9,1
1.867
8,3
8.348
10,2
3.002
7,3
378.471
8,6
2.378
1,6
501
2,2
1.397
1,7
480
1,2
145.961
3,3
23.346
16,1
3.766
16,8
11.698
14,3
7.882
19,2
509.470
11,5
18.206
12,5
2.712
12,1
11.323
13,8
4.171
10,1
775.928
17,5
88.247
60,7
13.519
60,4
49.130
60,0
25.598
62,2
2.612.529
59,1
202
2012
1.9
Aktibotasun- eta langabezi tasak, lurralde historikoen arabera. (%) Tasas de actividad y paro, segn Territorios Histricos.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Aktibot.-tasa Tasa de Langabezi tasa actividad Tasa de paro 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 55,5 54,9 54,7 54,8 55,3 55,6 55,9 56,2 7,8 5,7 4,1 3,3 3,8 8,1 9,2 10,8 ARABA LAVA Aktibot.-tasa Tasa de Langabezi tasa actividad Tasa de paro 58,5 57,2 57,8 57,0 57,4 58,7 58,1 56,4 6,0 3,0 3,6 2,3 2,7 9,9 10,0 7,9 BIZKAIA Aktibot.-tasa Tasa de Langabezi tasa actividad Tasa de paro 53,5 53,2 52,7 53,0 53,7 54,2 55,0 55,7 8,5 7,4 5,0 4,0 4,3 8,6 10,0 13,3 GIPUZKOA Aktibot.-tasa Tasa de Langabezi tasa actividad Tasa de paro 57,5 56,8 56,8 56,9 57,2 56,3 56,5 56,9 7,4 4,2 2,9 2,6 3,3 6,5 7,4 8,2
Iturria / Fuente: EUSTAT. Biztanleria Jardueraren Arabera sailkatzeko Inkesta / Encuesta de Poblacin en Relacin con la Actividad.
1.10
Euskal AEko 16 urte eta gehiagoko biztanleriaren aktibotasun-tasak, sexuaren, adinaren eta eskolatze-mailaren arabera. (%) Tasas de actividad de la poblacin de 16 y ms aos de la C.A. de Euskadi, segn el sexo, la edad y el nivel de instruccin.
SEXUA SEXO ADINA EDAD ESKOLATZE-MAILA NIVEL DE INSTRUCCIN Lehen mailako ikasketak Estudios primarios 24,1 22,1 20,7 20,0 18,6 18,9 17,8 Bigarren mailako ikasketak Estudios medios 69,5 69,2 68,0 68,7 68,5 68,2 68,4
Guztira Total 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 54,9 54,7 54,8 55,3 55,6 55,9 56,2
Goi-mailako ikasketak Estudios superiores 74,8 74,7 75,7 75,8 76,9 77,3 77,7
Iturria / Fuente: EUSTAT. Biztanleria Jardueraren Arabera sailkatzeko Inkesta / Encuesta de Poblacin en Relacin con la Actividad.
2012
203
10
1.11
Euskal AEko 16 urte eta gehiagoko biztanleriaren langabezi tasak, sexuaren, adinaren eta eskolatze-mailaren arabera. (%). Tasas de paro de la poblacin de 16 y ms aos de la C.A. de Euskadi segn el sexo, la edad y el nivel de instruccin.
SEXUA SEXO ADINA EDAD ESKOLATZE-MAILA NIVEL DE INSTRUCCIN Lehen mailako ikasketak Estudios primarios 4,8 3,4 2,7 2,3 2,2 6,6 8,7 10,2 Bigarren mailako ikasketak Estudios medios 8,8 6,4 4,7 3,7 4,7 10,1 11,4 13,2
Guztira Total 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 7,8 5,7 4,1 3,3 3,8 8,1 9,2 10,8
Gizonezkoak Hombres 6,5 4,7 3,7 3,0 3,4 8,4 9,6 11,3
Emakumezkoak Mujeres 9,5 7,0 4,5 3,6 4,2 7,8 8,6 10,3
Goi-mailako ikasketak Estudios superiores 7,4 5,6 3,5 2,8 2,6 5,0 5,6 7,0
Iturria / Fuente: EUSTAT. Biztanleria Jardueraren Arabera sailkatzeko Inkesta / Encuesta de Poblacin en Relacin con la Actividad.
10
1.12
16 urte eta gehiagoko biztanleria aktiboa, lurralde historikoen eta sexuaren arabera. Poblacin de 16 y ms aos activa, segn el Territorio Histrico y el sexo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total Gizonezkoak Hombres 582,9 580,0 574,6 582,4 580,9 579,3 580,9 575,2 Emakumezkoak Mujeres 426,4 422,3 427,2 427,9 444,8 456,3 463,9 476,5 Guztira Total 149,7 148,2 151,1 151,3 154,4 159,9 159,7 155,9 ARABA LAVA Gizonezkoak Hombres 85,9 86,8 87,2 88,5 90,1 90,7 88,7 86,9 Emakumezkoak Mujeres 63,7 61,4 63,8 62,8 64,3 69,2 71,0 69,1 Guztira Total 524,8 523,1 518,3 524,6 533,8 542,4 551,0 559,2 BIZKAIA Gizonezkoak Hombres 306,5 302,5 296,4 302,1 299,9 303,0 305,8 304,7 Emakumezkoak Mujeres 218,3 220,7 221,8 222,5 233,9 239,3 245,2 254,5 GIPUZKOA Gizonezkoak Hombres 190,4 190,8 190,9 191,8 190,8 185,5 186,4 183,6
Milakotan En miles
Guztira Total 334,8 331,0 332,4 334,4 337,4 333,4 334,1 336,6
Emakumezkoak Mujeres 144,3 140,2 141,5 142,7 146,6 147,8 147,7 152,9
Iturria / Fuente: EUSTAT. Biztanleria Jardueraren Arabera sailkatzeko Inkesta / Encuesta de Poblacin en Relacin con la Actividad.
204
2012
1.13
16 urte eta gehiagoko biztanleria landuna, lurralde historikoen eta sexuaren arabera. Poblacin de 16 y ms aos ocupada, segn el Territorio Histrico y el sexo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total Gizonezkoak Hombres 545,0 552,6 553,3 564,8 560,9 530,7 524,9 510,4 Emakumezkoak Mujeres 385,7 392,7 407,7 412,6 426,2 420,8 424,0 427,2 Guztira Total 140,6 143,7 145,7 147,8 150,2 144,1 143,8 143,7 ARABA LAVA Gizonezkoak Hombres 81,6 84,9 84,9 86,6 88,1 82,6 79,7 80,5 Emakumezkoak Mujeres 59,0 58,9 60,8 61,3 62,1 61,5 64,0 63,2 Guztira Total 480,1 484,6 492,6 503,8 510,6 495,6 495,8 484,9 BIZKAIA Gizonezkoak Hombres 285,1 283,5 282,5 290,7 287,5 276,1 273,1 262,1 Emakumezkoak Mujeres 195,0 201,1 210,1 213,1 223,1 219,5 222,7 222,8 GIPUZKOA Gizonezkoak Hombres 178,3 184,2 185,9 187,5 185,3 171,9 172,0 167,8
Milakotan En miles
Guztira Total 310,0 316,9 322,7 325,9 326,3 311,8 309,3 309,0
Emakumezkoak Mujeres 131,7 132,7 136,8 138,3 141,0 139,9 137,3 141,2
Iturria / Fuente: EUSTAT. Biztanleria Jardueraren Arabera sailkatzeko Inkesta / Encuesta de Poblacin en Relacin con la Actividad.
03
1.14
16 urte eta gehiagoko biztanleria langabea, lurralde historikoen eta sexuaren arabera. Poblacin de 16 y ms aos parada, segn el Territorio Histrico y el sexo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total Gizonezkoak Hombres 37,9 27,4 21,3 17,6 19,9 48,6 56,0 64,8 Emakumezkoak Mujeres 40,7 29,6 19,4 15,3 18,7 35,6 39,9 49,3 Guztira Total 9,0 4,5 5,4 3,5 4,2 15,8 16,0 12,3 ARABA LAVA Gizonezkoak Hombres 4,3 2,0 2,3 2,0 2,0 8,1 8,9 6,4 Emakumezkoak Mujeres 4,7 2,5 3,0 1,5 2,2 7,7 7,0 5,9 Guztira Total 44,7 38,6 25,7 20,9 23,2 46,8 55,2 74,3 BIZKAIA Gizonezkoak Hombres 21,4 19,0 13,9 11,5 12,4 26,9 32,7 42,6 Emakumezkoak Mujeres 23,3 19,6 11,7 9,4 10,8 19,9 22,5 31,6 GIPUZKOA Gizonezkoak Hombres 12,1 6,5 5,1 4,2 5,5 13,6 14,4 15,8
Milakotan En miles
Guztira Total 24,8 14,0 9,7 8,6 11,1 21,6 24,7 27,6
Emakumezkoak Mujeres 12,7 7,5 4,6 4,4 5,6 8,0 10,3 11,7
Iturria / Fuente: EUSTAT. Biztanleria Jardueraren Arabera sailkatzeko Inkesta / Encuesta de Poblacin en Relacin con la Actividad.
2012
205
10
1.15
Biztanleria aktiboaren bilakaera Euskal AEn, eskolatze-mailaren arabera Evolucin de la poblacin activa en la C.A. de Euskadi, por nivel formativo.
Datu absolutuak / Datos absolutos 1999 2003 996.418 57.695 1.854 4.117 51.724 383.829 256.274 38.381 89.174 326.634 132.428 194.206 228.260 82.455 145.805 2007 1.012.720 38.205 1.294 6.500 30.412 353.522 243.644 21.285 88.593 326.051 124.915 201.137 294.942 111.746 183.196 Hazkunde-tasak / Tasas de incremento (%) 1999-2003 0,6 -28,8 -5,0 -19,4 -30,1 1,1 6,8 -8,2 -8,8 5,6 -2,2 11,8 3,5 -7,3 10,8 2003-2007 1,6 -33,8 -30,2 57,9 -41,2 -7,9 -4,9 -44,5 -0,7 -0,2 -5,7 3,6 29,2 35,5 25,6 1999-2007 2,3 -52,9 -33,7 -27,3 -58,9 -6,9 1,5 -49,1 -9,4 5,4 -7,8 15,7 33,7 25,7 39,2
GUZTIRA / TOTAL Lehen mailako ikasketarik gabe / Sin estudios primarios Alfabetatugabeak / Analfabetos Ikasketarik gabeak / Sin estudios Lehen mailako ikasketak amaitu gabe / Primarios no terminados Lehen mailako ikasketak. LH I / Estudios primarios-FP I Lehen mailakoak / Primarios Bigarren mailako ikasketak amaitu gabe / Secundarios no terminados LH I / FP I Bigarren mailako ikasketak / Estudios secundarios Bigarren mailako ikasketak ez-profes. / Secundarios no profesionales LH II / FP II Hirugarren mailako ikasketak / Estudios terciarios Hirugarren mailako ikasketa ertainak / Estudios terciarios medios Hirug. mailako ikasketa goi-mailakoak / Estudios terciarios superiores
990.434 81.076 1.952 5.107 74.017 379.627 240.045 41.788 97.794 309.214 135.436 173.777 220.518 88.902 131.615
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. Biztanleria aktiboaren kualifikazioari buruzko inkesta. Gobierno Vasco. Departamento de Empleo y Asuntos Sociales. Encuesta de cualificacin de la poblacin activa.
10
1.16
16tik 64 urte bitarteko biztanleria, eskualdeka, jarduerarekiko erlazioaren arabera. Poblacin de 16 a 64 aos por comarcas, segn relacin con la actividad.
BIZTANLERIA OSOA POBLACIN TOTAL LANDUNAK OCUPADOS 937.701 122.121 19.658 69.829 145.485 168.199 52.845 52.715 206.193 50.133 28.180 22.342 LANGABEAK PARADOS 104.100 15.128 1.372 7.874 20.169 20.810 4.948 4.398 22.336 3.306 1.771 1.986 AKTIBOAK ACTIVOS 1.041.801 137.248 21.031 77.703 165.654 189.010 57.793 57.113 228.529 53.439 29.951 24.329
2010
EZ-AKTIBOAK INACTIVOS 409.324 52.705 8.530 34.024 67.964 76.511 24.889 23.468 80.272 18.858 11.027 11.077
GUZTIRA / TOTAL Vitoria-Gasteiz Aiara /Ayala Eskuinaldea / Margen Derecha. Bilbao Ezkerraldeka / Margen Izquierda. Bizkaia-Kostaldea / Bizkaia-Costa Durangaldea / Duranguesado Donostialdea Tolosa-Goierri Deba Garaia / Alto Deba Deba Beherea / Bajo Deba
1.451.124 189.954 29.560 111.727 233.618 265.521 82.682 80.581 308.801 72.297 40.978 35.406
Iturria / Fuente: Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. Lan Merkatuaren Errolda (eskaintza) / Departamento de Empleo y Asuntos Sociales. Censo del Mercado de Trabajo (Oferta). EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
206
2012
1.17
16tik 64 urte bitarteko biztanleriaren aktibotasun- eta langabezia-tasak eta enplegu-koefizientea, eskualdeka, sexuaren arabera. (%) Tasas de actividad, de paro y coeficiente de ocupacin de la poblacin de 16 a 64 aos por comarcas, segn sexo.
AKTIBOTASUN-TASA TASA DE ACTIVIDAD Guztira Gizonez. Total Hombres Emak. Mujeres 64,9 68,6 77,0 63,4 65,9 66,2 65,9 52,6 60,6 64,5 59,7 58,9 66,3 59,4 66,3 60,9 59,2 63,6 59,2 71,3 66,0 61,2 65,9 60,4 64,6 54,1 62,1 67,3 62,8 67,7 60,5 64,0 71,6 69,8 68,2 66,5 67,5 67,5 67,5 64,7 65,9 LANGABEZIA-TASA TASA DE PARO Guztira Gizonez. Total Hombres 10,0 11,6 5,5 7,5 11,4 9,1 4,3 7,4 6,8 14,4 12,7 11,6 10,7 10,4 6,5 10,3 9,6 9,2 15,1 8,2 12,2 10,3 6,7 7,1 8,3 10,1 7,5 7,9 8,8 9,3 5,2 10,9 9,1 4,1 11,7 4,8 11,0 7,9 3,8 8,4 5,3 10,2 9,4 7,8 8,5 11,9 10,8 1,6 9,2 6,9 17,8 12,2 11,8 13,4 12,3 5,3 11,1 10,0 5,1 12,2 5,3 12,4 7,6 4,6 7,8 7,2 7,5 9,9 9,2 7,7 7,6 4,6 11,8 6,3 3,7 11,2 5,8 14,0 9,0 3,6 10,1 5,2 Emak. Mujeres 9,7 15,2 2,2 6,0 10,7 6,7 8,5 4,5 6,6 10,2 13,4 11,4 7,4 7,9 8,0 9,3 9,1 14,0 19,2 12,0 11,9 14,2 9,3 6,1 9,6 14,1 4,3 6,2 10,2 11,3 6,0 9,5 12,2 4,7 12,3 3,5 7,2 6,4 4,2 6,2 5,4
2010
ENPLEGU-KOEFIZIENTEA COEFICIENTE OCUPACIN Guztira Gizonez. Total Hombres 64,6 67,5 75,9 67,0 63,7 68,7 72,8 61,8 68,8 61,9 60,2 62,1 65,1 60,5 68,1 64,4 59,8 63,7 60,0 72,5 62,3 63,4 65,2 62,5 66,7 59,1 63,9 68,0 63,9 66,8 62,5 63,7 65,7 70,5 65,6 68,5 66,3 68,2 71,0 66,5 71,8 70,6 74,2 76,3 73,2 68,4 74,6 83,2 73,1 80,1 65,8 68,9 71,8 68,8 66,2 75,1 73,3 66,2 72,9 71,8 81,8 66,6 73,5 70,2 68,4 74,5 71,2 67,9 72,7 71,0 73,2 67,8 68,8 68,4 74,1 71,7 72,6 69,9 72,6 76,8 72,2 80,4 Emak. Mujeres 58,6 58,2 75,4 59,6 58,8 61,8 60,3 50,2 56,5 57,9 51,7 52,2 61,3 54,7 61,0 55,2 53,8 54,7 47,9 62,7 58,1 52,5 59,8 56,7 58,4 46,5 59,5 63,1 56,4 60,0 56,9 57,9 62,9 66,6 59,9 64,2 62,6 63,2 64,6 60,7 62,3
GUZTIRA / TOTAL Arabako Ibarrak / Valles Alaveses Arabako Mendialdea / Montaa Alavesa Arabako Errioxa / Rioja Alavesa Vitoria-Gasteiz Lautadako besteak /Resto Llanada Gorbeia Inguruak / Estribaciones Gorbea Laudio / Llodio Kantauri Arabarreko besteak / Resto Cantbrica Alavesa Santurtzi Portugalete Sestao Barakaldo Basauri Galdakao Ezkerraldeko besteak / Resto Margen Izda. Getxo Leioa Erandio Eskuinaldeko besteak / Resto Margen Dcha. Bilbao Enkarterri / Encartaciones Arratia-Nerbioi / Arratia-Nervin Durango Durangaldeko besteak / Resto Duranguesado Gernika-Bermeo Markina-Ondarroa Plentzia-Mungia Hondarribia Irun Eibar Debabarreneko besteak / Resto Bajo Deba Arrasate / Mondragn Debagoieneko besteak / Resto Alto Deba Donostia-San Sebastin Errenteria Donostialdeko besteak /Resto Donostialdea Goierri Tolosaldea Zarautz Urola Kostako besteak / Resto Urola-Kosta
71,8 76,3 80,4 72,5 71,8 75,6 76,1 66,7 73,8 72,3 69,0 70,3 72,9 67,5 72,8 71,8 66,1 70,2 70,6 79,0 70,9 70,7 69,9 67,3 72,7 65,8 69,1 73,8 70,0 73,6 66,0 71,5 72,4 73,5 74,4 71,9 74,6 74,0 73,8 72,6 75,8
78,6 81,9 82,8 80,0 77,7 83,6 84,6 80,5 86,0 80,0 78,5 81,4 79,5 75,5 79,3 82,5 73,6 76,9 81,8 86,3 76,1 79,5 73,6 74,2 80,3 76,9 75,3 80,2 77,0 79,2 71,1 78,1 73,0 76,9 80,8 77,1 81,3 79,8 79,6 80,3 84,8
03
Iturria / Fuente: Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. Lan Merkatuaren Errolda (eskaintza) / Departamento de Empleo y Asuntos Sociales. Censo del Mercado de Trabajo (Oferta).
1.18
Enpleguak enpresarekiko erlazio-motaren arabera. Empleos por tipo de relacin con la empresa.
2008 KOP. N % 100,0 KOP. N 837.752 2004 % 100,0
GUZTIRA / TOTAL Lan-kontratu mugagabea Contrato indefinido Lan-kontratu ez-mugagabea Contrato no indefinido Soldatarik gabeak No asalariado
901.801
562.511
62,4
495.948
59,2
151.424
16,8
159.998
19,1
187.866
20,8
181.805
21,7
Iturria / Fuente: Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. Lan Merkatuaren Errolda (eskaria) / Departamento de Empleo y Asuntos Sociales. Censo del Mercado de Trabajo (Demanda).
2012
207
10
2.1
Enplegu-eskariak, eskainitako lanpostuak eta laneratzeak. Demandas de empleo, puestos ofertados y colocaciones.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 31.524 BIZKAIA GIPUZKOA
2011
Bete gabeko eskariak Demandas pendientes Eskanetan egindako altak Altas de demandas Eskanetan egindako bajak Bajas de demandas Eskainitako lanpostuak Puestos ofertados Laneratzeak Colocaciones
Iturria / Fuente: Servicio Pblico de Empleo Estatal.
206.111
114.249
60.338
23.965
3.736
12.844
7.385
652.016
27.046
4.033
14.700
8.313
730.841
1.380
292
663
425
28.002
56.677
8.688
32.717
15.272
1.165.367
10
2.2
Atzerritarrei emandako lan-baimenak, sexuaren eta lan-menpekotasunaren arabera sailkatuta (*). Autorizaciones de trabajo concedidos a extranjeros clasificados por sexo y dependencia laboral.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. / N.o % 100,0 ARABA LAVA Kop. / N.o 2.910 % 100,0 BIZKAIA GIPUZKOA ESTATUA ESTADO % 100,0 Kop. / N.o 252.708
2010
% 100,0
% 100,0
GUZTIRA / TOTAL SEXUA SEXO Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres LAN-MENPEKOTASUNA DEPENDENCIA LABORAL Inoren kontura / Cuenta ajena Norbere kontura / Cuenta propia
11.749
5.641 6.108
48,0 52,0
1.245 945
42,8 32,5
2.976 3.261
47,7 52,3
1.420 1.902
42,7 57,3
133.463 119.245
52,8 47,2
11.466 283
97,6 2,4
2.108 82
72,4 2,8
6.127 110
98,2 1,8
3.231 91
97,3 2,7
248.690 4.018
98,4 1,6
(*) Behin-behineko datuak / Datos provisionales. Iturria / Fuente: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Anuario de Estadsticas.
208
2012
2.3
Lanean alta duten langile atzerritarren kopurua, sexu eta erregimenen arabera. Nmero de trabajadores extranjeros afiliados en alta laboral por sexo y regmenes.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA 23.267 GIPUZKOA 16.917
2010-XII-31
ESTATUA ESTADO
GUZTIRA / TOTAL
51.497
11.313
1.840.827
Sexuaren arabera / Por sexo Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres Erregimenaren arabera / Por rgimen Erregimen orokorra / Rgimen general Langile autonomoak / Trabajadores autnomos Nekazaritzakoak / Agrario Itsasoa / Mar Etxeko enplegatuak / Empleados hogar
Iturria / Fuente: Fuente: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Anuario de Estadsticas.
30.019 21.477
7.235 4.077
13.253 10.015
9.532 7.386
1.035.574 805.224
2.4
Langile atzerritarren erregistratutako kontratuak, jarduera-sektorearen arabera. Contratos registrados de trabajadores extranjeros por sector de actividad.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 24.902 7.491 1.165 2.872 13.374 BIZKAIA 36.986 1.087 3.156 6.469 26.274 GIPUZKOA 24.141 542 1.722 2.687 19.190
2011
GUZTIRA / TOTAL Nekazaritza / Agrario Industria / Industria Eraikuntza / Construccin Zerbitzuak / Servicios
Iturria / Fuente: Servicio Pblico de Empleo Estatal.
2.5
Desenpleguko prestazioen onuradunak, prestazio-moten arabera sailkatuta (urteko batez bestekoa). Beneficiarios de prestaciones de desempleo clasificados por tipos de prestacin (media anual).
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 12.881 BIZKAIA GIPUZKOA ESTATUA ESTADO
2010
ONURADUNAK GUZTIRA TOTAL DE BENEFICIARIOS KONTRIBUZIO-MAILA NIVEL CONTRIBUTIVO Kotizaziopeko / Contributiva Nekazaritzako behin-behineko langileak Trabajadores eventuales agrarios LAGUNTZA-MAILA NIVEL ASISTENCIAL Laguntza / Subsidio Aldi baterako nekazari laguntzadunak Eventuales agrcolas subsidiados Nekazaritzako errenta Renta Agraria Langabeziagatiko aldi baterako programa eta txertatzea Programa temporal de proteccin por desempleo e insercin ERRENTA AKTIBOA RENTA ACTIVA
85.385
45.010
27.494
3.042.734
53.731 53.647
7.903 7.887
28.590 28.541
17.238 17.220
1.471.825 1.452.717
84
16
49
18
19.108
30.146 25.742
4.833 4.082
15.593 13.350
9.720 8.310
1.445.228 995.611
153.761
45.954
4.404
751
2.243
1.410
249.902
1.137
93
655
389
95.543
2012
209
10
2.6
Soldatak Bermatzeko Fondoa. Enpresa erasanak, onuradunak eta prestazioen zenbatekoa. Fondo de Garanta Salarial. Empresas afectadas, beneficiarios e importe de las prestaciones.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. / N.
o
2011
ESTATUA ESTADO % 37,9 Kop. / N.
o
BIZKAIA
GIPUZKOA
% 100
% 22,8
Kop. / N.
% 59,9
Kop. / N.
% 100
ENPRESAK EMPRESAS ONURADUNAK BENEFICIARIOS Gizonak Hombres Emakumeak Mujeres PRESTAZIOEN ZENBATEKOA IMPORTE DE LAS PRESTACIONES Alokairuak Salarios Indemnizazioak Indemnizaciones
4.037
766
2.014
1.277
79.609
19.475
100
3.404
17,4
9.893
50,4
6.178
31,5
252.159
100
14.169
72,8
2.404
70,6
7.243
73,2
4.522
73,2
172.314
68,3
5.262
27,0
972
28,6
2.649
26,8
1.641
26,6
77.259
30,6
129.040,
100
18.516,8
17,1
62.547,9
57,9
47.975,4
44,4
1.499.982,5
100
33.763,0
26,2
5.035,5
27,2
16.451,0
26,3
12.276,5
25,6
519.671,9
34,6
95.277,0
73,8
13.481,3
72,8
46.096,9
73,7
35.698,9
74,4
980.310,6
65,4
Iturria / Fuente: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Condiciones de trabajo y relaciones labolares.
10
2.7
Berregiturapen- edo birmoldaketa-prozesuek erasandako langileentzako laguntzen onuradunak eta zenbatekoa. Beneficiarios e importe de las ayudas a trabajadores afectados por procesos de reestructuracin o reconversin.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. / N.
o
2010
ESTATUA ESTADO % Kop. / N.
o
BIZKAIA
GIPUZKOA
Kop. / N.
Kop. / N.
GUZTIRA / TOTAL Onuradunak Beneficiarios Zenbatekoa () Importe () ERRETIRO AURRERATURAKO LAGUNTZAK AYUDAS PARA JUBILACIN ANTICIPADA Onuradunak Beneficiarios Zenbatekoa () Importe () APARTEKO LAGUNTZAK / AYUDAS EXTRAORD. Onuradunak Beneficiarios Zenbatekoa () Importe ()
374
100
138
36,9
150
40,1
86
23,0
3.016
100
49.151.280
100
15.523.826
31,6
22.362.391
45,5
11.265.063
22,9
227.217.736
100
328
100
106
32,3
137
41,8
85
25,9
1.400
100
48.476.799
100
15.136.544
31,2
22.079.114
45,5
11.261.142
23,2
211.838.814
100
46
100
32
69,6
13
28,3
2,2
1.616
100
674.480
100
387.282
57,4
283.277
42,0
3.921
0,6
15.378.922
100
210
2012
3 3.1
Hitzarmen kolektiboak, enpresa eta langile erasanak, eta alokairu-gehikuntza. (*) Convenios colectivos, empresas, trabajadores afectados e incremento salarial.
ERKIDEGOKOAK AUTONMICOS 5
2011
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Hitzarmen-kop. N. de Convenios Enpresa-kop. N. de empresas Langile erasanak Trabajadores afectados Alokairu-gehikuntza (%) Incremento salarial (%) 181
ARABA LAVA 55
BIZKAIA
GIPUZKOA
83
38
3.239
437
2.547
250
694.995
68.100
13.271
41.755
11.866
1.208
6.267.425
3,7
2,9
3,9
3,6
3,5
2,5
(*) Behin-behineko datuak / Datos provisionales. Iturria / Fuente: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Estadstica de Convenios Colectivos de Trabajo.
3.2
2010
ESTATUA ESTADO
GUZTIRA / TOTAL
29.357
5.887
458.479
Iraizpenak / Despidos Kopuru-erreklamazioak / Reclamaciones de cantidad Zehapenak / Sanciones Askotariko auziak / Causas varias (1)
(1)Trafikoko istripuengatiko erreklamazioak, lan- edo lanbide-sailkapena, antzinatasuna, etab. hartzen ditu Comprende: reclamaciones por accidente de trabajo, clasificacin profesional o laboral, antigedad, etc. Iturria / Fuente: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Estadstica de mediacin, arbitraje y conciliacin.
3.3
Enplegu-erregulazioko espediente baimenduak eta erasandako langile-kopurua. Expedientes autorizados de regulacin de empleo y nmero de trabajadores afectados.
ERASANDAKO LANGILE-KOPURUA TRABAJADORES AFECTADOS ESPEDIENTEKOP. N DE EXPEDIENT. 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2.155 588 419 391 191 203 179 226 211 292 261 328 173 282 496 2.565 1.993 1.557 ESPEDIENTE-MOTAK TIPOS DE EXPEDIENTES KontratuGUZTIRA etendura TOTAL Suspensin 48.041 20.599 11.816 17.480 7.814 7.043 6.257 5.792 5.650 12.035 5.614 6.158 3.338 4.815 12.794 68.722 35.426 22.072 38.179 12.965 7.696 11.155 3.046 3.441 3.442 4.252 3.331 8.624 3.478 4.714 1.704 3.856 11.216 65.574 32.349 17.991 LanaldiaMurrizketa Reduccin 1.411 2.294 30 3.424 2.172 2.129 1.064 32 21 155 25 41 4 17 108 1.170 1.051 2.203 Kontratuamaiera Extincin 8.451 5.340 4.090 2.901 2.596 1.473 1.751 1.508 2.298 3.256 2.111 1.403 1.630 942 1.470 1.978 2.026 1.878 LURRALDE HISTORIKOAK TERRITORIOS HISTRICOS Araba lava 6.088 3.986 2.006 4.702 1.530 1.039 1.194 1.909 559 4.463 885 453 461 505 2.484 18.744 7.603 : Bizkaia 20.724 9.380 7.684 8.889 4.690 4.319 4.006 2.484 3.294 4.450 2.716 2.387 1.862 2.422 5.806 24.788 12.015 : SEXUA SEXO Emakum. Mujeres 5.354 2.799 1.933 2.427 1.244 1.342 1.174 1.077 1.352 1.911 1.028 988 664 786 2.398 11.875 6.590 :
GizoGipuzkoa nezk.Homb res 21.229 7.233 2.126 3.889 1.594 1.685 1.057 1.399 1.797 3.122 2.013 3.318 1.015 1.888 4.504 25.190 15.808 : 42.687 17.800 9.883 15.053 6.570 5.701 5.083 4.715 4.298 10.124 4.586 5.170 2.674 4.029 10.396 56.937 28.836 :
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. / Gobierno Vasco. Departamento de Empleo y Asuntos Sociales. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
211
10
3.4
Greba-kop., enpresa eta langile erasanak, eta lanaldi galduak. N. de huelgas, empresas, trabajadores afectados y jornadas perdidas.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. / N.
o
2010
BIZKAIA GIPUZKOA ESTATUA ESTADO % 34,9 Kop. / N.
o
% 100
% 23,9
Kop. / N.
% 52,1
Kop. / N.
GREBA-KOPURUA N. DE HUELGAS DEITUTAKO LAN-GUNEAK CENTROS DE TRABAJO CONVOCADOS LANGILEAK (milaka) / TRABAJADORES (en miles) Deituak Convocados Inplikatuak Implicados Parte-hartzaileak Participantes LANALDI GALDUAK (milaka) JORNADAS PERDIDAS (en miles)
284
B B
B B
68
B B
B B
148
B B
B B
99
B B
B B
984
6.789
100
83
1,2
1.716
25,3
4.990
73,5
46.393
200,3
100
14,9
7,4
82,3
41,1
103,1
51,5
1.332,7
179,5
100
14,3
8,0
63,3
35,3
101,9
56,8
1.140,1
73,7
100
2,7
3,7
21,1
28,6
49,9
67,7
340,8
305,1
100
10,6
3,5
90,2
29,6
204,3
67,0
671,5
Iturria / Fuente: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Estadstica de huelgas y cierres patronales.
10
3.5
Lan-ezbeharragatiko bajadunak, horien moten arabera. Siniestros laborales con baja, clasificados por tipos.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. / N.o % 100,0 ARABA LAVA Kop. / N.o 6.298 % 18,5 BIZKAIA
2011
GIPUZKOA
% 51,1
% 30,4
LAN-ISTRIPUAK ACCIDENTES LABORALES Arinak Leves Larriak Graves Heriotzazkoak Mortales GAIXOTASUN PROFESIONALAK ENFERMEDADES PROFESIONALES
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza / Gobierno Vasco. OSALAN.
34.012
33.741
99,2
6.243
99,1
17.253
99,3
10.245
99,0
223
0,7
48
0,8
91
0,5
84
0,8
48
B B
0,1
0,1
22
0,1
19
0,2
1.111
100,0
136
12,2
466
41,9
509
45,8
212
2012
3.6
2011-XII-31
GIPUZKOA
% 100,0 39,8 19,9 17,3 12,4 3,0 1,8 1,2 0,9 0,6 0,4 0,3 0,2 0,2 0,2 0,1 0,1 1,5
Sektore Publikoa Guztira Sector Total Pblico 9.766 3.772 2.256 1.323 1.350 302 204 114 94 56 40 41 19 19 14 27 135 561 183 98 93 53 5 9 11 21 25 1 13 15 14 20
Sektore Pribatua Sector Privado 9.205 3.589 2.158 1.230 1.297 297 195 103 73 31 39 28 19 4 27 115
Sektore Publikoa Guztira Sector Total Pblico 6.383 2.829 945 1.676 415 199 37 54 40 29 6 10 9 12 13 26 83 451 185 51 128 8 1 5 2 10 14 2 7 10 13 15
Sektore Pribatua Sector Privado 5.932 2.644 894 1.548 407 198 32 52 30 15 4 3 9 2 26
GUZTIRA / TOTAL ELA-STV CC.OO. LAB. U.G.T. E.D. / N.S. LSB / U.S.O. ESK-CUIS EILAS / STEE SATSE C.G.T. CSI-CSIF FASGA. SME ERNE OUTPB-CT PIXTAX Besteak / Otros
19.734 7.855 3.936 3.405 2.455 597 356 239 175 112 81 68 39 39 33 27 26 291
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. / Gobierno Vasco. Departamento de Empleo y Asuntos Sociales.
17 GRAFIKOA / GRFICO SINDIKATU-HAUTESKUNDEEN EMAITZAK. (%) RESULTADOS DE LAS ELECCIONES SINDICALES. (%)
2011
2012
213
68
10
3.7
Euskal AEn sindikazioa, antzinatasunaren, enpresaren tamainaren eta lan-motaren arabera (%) Sindicacin por antigedad, tamao de la empresa y tipo de trabajo en la C.A. de Euskadi.
Enpresa hasi zen urtea Ao comienzo de la empresa GUZTIRA TOTAL 2009 12,0 14,3 2005-08 19,8 6,4 2000-04 23,6 9,8 1995-99 33,6 26,5 1990-94 32,2 14,8 <1989 33,9 28,9
2009
Tamaina (lang. kop) Tamao (n empl.) 1-49 19,9 15,1 >50 34,5 14,3
GUZTIRA / TOTAL Zuzendaritza / Direccin Goi-mailako titulazioa / Titulacin superior Irakaskuntza / Enseanza Osasuna / Salud Goi-maila eta maila ertaina / Categora alta y media Bulegoa / Oficina Merkataritzakoa / Comercial Industria-ekoizpena / Produccin Industrial Hirugarren sektoreko ekoizpena / Produccin Terciaria Behe-maila / Categora baja Bulegoa / Oficina Merkataritzakoa / Comercial Industria-ekoizpena / Produccin Industrial Hirugarren sektoreko ekoizpena / Produccin Terciaria Beste lan batzuk / Otras tareas
24,7 14,9
28,8 31,6
16,7 15,7
17,5 27,3
26,8 25,6
45,6 27,6
37,2 69,1
34,5 31,6
29,4 28,3
30,0 41,8
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. Lan-baldintzei buruzko inkesta. Gobierno Vasco. Departamento de Empleo y Asuntos Sociales. Encuesta de condiciones de trabajo.
3.8
10
2011-XII-31
ARABA LAVA Kop. / N.
o
BIZKAIA
GIPUZKOA
Kop. / N.
Kop. / N.
GUZTIRA / TOTAL
1.770 100,0
366 100,0
709 100,0
695 100,0
105
5,9
56
15,3
24
3,4
25
3,6
Kontsumokoak / Consumo
34
1,9
1,1
15
2,1
15
2,2
Kreditukoak / Crdito
0,1
0,0
0,1
0,0
Zerbitzuetakoak / Servicios
82
4,6
14
3,8
29
4,1
39
5,6
Irakaskuntzakoak / Enseanza
93
5,3
11
3,0
44
6,2
38
5,5
1.074
60,7
152
41,5
467
65,9
455
65,5
Etxebizitzenak / Vivienda
288
16,3
112
30,6
109
15,4
67
9,6
Bestelakoak / Otras
93
5,3
17
4,6
20
2,8
56
8,1
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. / Gobierno Vasco. Departamento de Empleo y Asuntos Sociales.
214
2012
3.9
Lan-sozietate anonimoak eta Erantzukizun mugatuko lan-baltzuak. Sociedades annimas laborales y Sociedades limitadas laborales.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 92 1 33 22 36 BIZKAIA
2011-XII-31
GIPUZKOA
LAN-SOZIETATE ANONIMOEN KOP. N. SOCIEDADES ANNIMAS LABORALES Nekazaritza / Agricultura Industria / Industria Eraikuntza / Construccin Zerbitzuak / Servicios ERANTZUKIZUN MUGATUKO LAN-BALTZUEN KOP. N. SOCIEDADES LIMITADAS LABORALES Nekazaritza / Agricultura Industria / Industria Eraikuntza / Construccin Zerbitzuak / Servicios
B B
B B
B B
135 1 27 28 79
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. / Gobierno Vasco. Departamento de Empleo y Asuntos Sociales.
2012
215
10
225
1.2.
226
1.3.
228
1.4.
231
1.5.
232
HEZKUNTZA EDUCACIN
1.6.
235
1.7.
236
1.8.
238
1.9.
239
1.10. Irakasle/ikastalde, ikasle/irakasle eta ikasle/ikastalde ratioak. Ratios profesores/grupo, alumnos/profesor y alumnos/grupo. 1.11. Ikasle matrikulatuen eta irakasleen bilakaera, irakasmailen arabera sailkatuta. Evolucin de alumnos matriculados y profesores, clasificados por niveles educativos. 1.12. Eskolatze-tasak, adinari jarraiki, mailaren arabera. Tasas de escolaridad por edad, segn nivel. 1.13. Eskolatze-tasa gordinak, mailari jarraiki. Tasas brutas de escolaridad por nivel.
242
243
244 245
... / ...
2012
217
... / ...
1.14. Eskolatze-tasa garbiak, mailari eta sexuari jarraiki, adin-taldeen arabera. Tasas netas escolaridad por nivel y sexo, segn grupos de edad. 1.15. Gainditutakoak eta igarotakoak, mailari jarraiki, sexuaren arabera. Aprobados y promocionados por nivel, segn sexo. 1.16. 10 urte eta gehiagoko biztanleria, eskolatze-mailaren arabera. Poblacin de 10 y ms aos por nivel de instruccin.
246
247
248
249 250
2.2.
2.3.
251
2.4.
252
2.5.
253
2.6.
254
2.7.
255
2.8.
256
2.9.
256
218
2012
CONCEPTOS
La Ley de Ordenacin General del Sistema Educativo de 1990 (LOGSE) regula los niveles de Educacin Infantil, Primaria, E.S.O., Bachillerato y Formacin Profesional, adems de las enseas de rgimen especial. Quedan restos tanto de enseanzas de rgimen general como de rgimen especial reguladas por la Ley General de Educacin de 1970 (LGE).
KONTZEPTUAK
1990eko Hezkuntza Sistemaren Antolamendu Orokorrerako Legeak (LOGSEk) Haur Hezkuntza, Lehen Hezkuntza, DBH, Batxilergoa eta Lanbide Heziketa arautzen ditu, bai eta araubide bereziko irakaskuntzak ere. Baina, 1970eko Hezkuntza Lege Orokorrak (HLO) araututako araubide orokorreko nahiz araubide bereziko irakaskuntzen hondarrak ere geratzen dira.
Lehen Hezkuntza Sei irakasmaila hartzen ditu, sei urteetatik hamabi urteak arte. Irakasmaila horiek bina irakasmailako hiru ziklotan burutzen dira.
Derrigorrezko Bigarren Hezkuntza Derrigorrezko Bigarren Hezkuntza (DBH) derrigorrezkoa eta doakoa da, eta, Lehen Hezkuntzarekin batera, Oinarrizko Hezkuntzaren atala osatzen du. Lau irakasmaila hartzen ditu, bi ziklotan antolatuak, eta normalean 12 eta 16 urteen artean egiten dira. DBH ezagutza-arloen arabera emango da, eta bigarren zikloan, aukerako irakasgai batzuk ezarri ahal izango dira.
HEZKUNTZA EDUCACIN
Hori amaitzean, ikasleek Bigarren Hezkuntzako graduatu-titulua jasoko dute. Titulu horrek Batxilergoan eta erdi-mailako Lanbide Heziketan sartzeko ahalmena ematen du. DBHren helburuak lortzen ez dituzten ikasleentzat, Gizarte-Garantiako berariazko programak antolatuko dira. Batxilergoa Gaur egun, hondar-ikasleak geratzen dira 70eko Legeak araututako Unibertsitatera Bideratzeko Ikasturtean (UBIn), urruneko eta gau-eskolako modalitateetan. Batxilergoa Bigarren Hezkuntzari dagokio. Borondatezkoa da, eta hamasei eta hemezortzi urteak bitartean burutzen da. Bi irakasmaila hartzen ditu, eta modalitate asko ditu, ikasleei prestakun-tza espezializatua ematea ahalbideratzen dutenak, ikasle horiek ondorengo ikasketetan edo lan-merkatuan sar daitezen. Batxilergoko ikasketetan sartu ahal izango dira Bigarren Hezkuntzako graduatu-tituluaren jabe diren ikasleak. Titulu hori Derrigorrezko Bigarren Hezkuntza (DBH) gainditu ondoren lortzen da. Batxilergoko modalitateak ondorengo hauek izango dira gutxienez: Arteak. Natur eta Osasun-Zientziak. Giza eta Gizarte-Zientziak. Teknologia. Batxilergoa edozein modalitatetan aprobetxamenduz ikasten duten ikasleek batxiler-titulua lortuko dute. Titulu horrek bidea ematen du goiko mailako Lanbide-Heziketan eta Unibertsitate-Ikasketetan sartzeko. Azken kasu horretan, sarbide-proba bat ere gainditu beharko da.
11
Los alumnos que cursen satisfactoriamente el Bachillerato en cualquiera de sus modalides recibirn el ttulo de Bachiller. Este ttulo facultar para acceder a la Formacin Profesional de grado superior y a los Estudios Universitarios. En este ltimo caso ser necesaria la superacin de una prueba de acceso.
2012
219
Formacin Profesional Etapa educativa en la que se ha implantado totalmente la LOGSE, pero todava se mantienen alumnos residuales en el sistema regulado por la LGE, en el ltimo curso de FP2. La Formacin Profesional comprende el conjunto de enseanzas que capacitan para el desarrollo cualificado de distintas profesiones. Se estructura en ciclos formativos con una organizacin modular de duracin variable y se corresponden con dos niveles profesionales: grado medio y grado superior. Podrn cursar la Formacin Profesional de grado medio los graduados en Educacin Secundaria. La formacin profesional de grado superior se puede cursar tras obtener el ttulo de bachiller. Una vez superado un ciclo de formacin de grado medio, se obtiene el ttulo de Tcnico en la profesin cursada, teniendo posteriormente acceso a las distintas modalidades del bachillerato. A la finalizacin de un ciclo formativo de grado superior, se obtiene un ttulo de Tcnico Superior. Este ttulo dar acceso directo a los estudios universitarios anlogos a los de formacin profesional cursados. Educacin de Personas Adultas Destinada a personas adultas, ofrece a stas la posibilidad, entre otras, de adquirir y actualizar su formacin bsica facilitando as el acceso a los distintos niveles del sistema educativo, mejorar su cualificacin profesional o desarrollar su capacidad de participacin en la vida social, cultural, poltica o econmica. Actualmente se puede obtener el ttulo de Graduado en Secundaria.
Lanbide-Heziketa Hezkuntza-etapa horretan dagoeneko erabat ezarrita dago LOGSE, baina oraindik hondar-ikasle batzuk geratzen dira HLOk araututako sisteman, LH2ko azken mailan. Lanbide Heziketak lanbide guztien garapen kualifikaturako gaitzen duten irakaskuntzen multzoa hartzen du. Heziketa-ziklotan egituratzen da, iraupen aldakorreko antolaketa modularrekoak, bi lanbide-mailei dagozkienak: erdiko maila eta goiko maila. Erdiko mailako Lanbide Heziketa Bigarren Hezkuntzako graduatuek egin ahal izango dute. Goi-mailako lanbide-heziketa, batxiler-titulua lortu ondoren egin daiteke. Behin erdiko mailako heziketa-ziklo bat gaindituz gero, teknikari-titulua lortzen da egindako lanbidean, eta horren ondoren sarrera izango da batxilergoko modalitate guztietan. Goiko mailako heziketa-ziklo bat amaitzean, goi-mailako teknikariaren titulua lortzen da. Titulu horrek zuzeneko sarrera emango du unibertsitate-ikasketetara, egindako lanbide-prestakuntzaren antzekoa bada. Pertsona Helduen Hezkuntza Pertsona helduentzako hezkuntzak, besteak beste, oinarrizko prestakuntza lortzeko eta eguneratzeko aukera eskaintzen die helduei, eta horrek aukera eskaintzen du hezkuntza-sistemaren maila guztietara sartzeko, lanbide-kualifikazioa hobetzeko edo beren parte-hartze gaitasuna garatzeko gizarte, kultura, politika edo ekonomia arloko bizitzan. Gaur egun, Bigarren Hezkuntzako graduatuaren titulua lor daiteke. Hezkuntza Berezia (HB) Horren helburua honako hau da: hezkuntza-behar bereziak (aldi baterakoak edo iraunkorrak) dituzten ikasleei, oro har ikasle guztientzat ezarrita dauden helburuak hezkuntza-sistemaren barruan lortu ahal izateko aukera ematea. Ikasle horiek, oro har, ikastetxe arruntetan eskolatzen dira, salbu eta ikastetxe horiek ikasle horien beharrei erantzuterik ez dutenean; kasu horretan, berariazko geletan edo hezkuntza bereziko ikastetxeetan eskolatzen dira. Unibertsitate-ikasketak Fakultateetan, goi-mailako eskola teknikoetan eta unibertsitate-eskoletan ematen direnak. Ikasketa horietan sartzeko, Batxilergoa eta unibertsitateek berek egindako sarbide-probak gainditu behar dira. Kreditutan egituratzen diren 3 ziklo hartzen ditu. Lehen zikloa amaitzean, diplomatuaren, ingeniari teknikoaren edo arkitekto teknikoaren titulua lortzen da. Bigarren zikloa gainditzeak lizentziadunaren, ingeniariaren edo arkitektoaren titulua lortzea ahalbidetzen du, eta hirugarren zikloa gehi tesia gainditzeak doktore-titulua lortzea ahalbidetzen du.
HEZKUNTZA EDUCACIN
Educacin Especial (E.E.) Su finalidad es ofrecer a los alumnos con necesidades educativas especiales, temporales o permanentes, la posibilidad de poder alcanzar dentro del sistema educativo los objetivos establecidos con carcter general para todos los alumnos. Estos alumnos se escolarizan en general en centros ordinarios, excepto cuando las necesidades de los mismos no pueden ser atendidas por este tipo de centro en cuyo caso se escolarizan en unidades especficas o centros de educacin especial. Estudios Universitarios Se imparten en las Facultades, Escuelas Tcnicas Superiores y Escuelas Universitarias accedindose a estos estudios tras superar el Bachillerato, y las pruebas de acceso realizadas por las propias Universidades. Abarca 3 ciclos que se estructuran en crditos. A la finalizacin del primer ciclo, se obtiene el ttulo de Diplomado, Ingeniero Tcnico o Arquitecto Tcnico. La superacin del segundo ciclo da lugar a la obtencin del ttulo de Licenciado, Ingeniero o Arquitecto, y la superacin del tercer ciclo ms la tesis da lugar a la obtencin del ttulo de Doctor.
11
220
2012
Grado elemental: 4 aos acadmicos de duracin y se obtiene el correspondiente certificado. Grado medio: tres ciclos de dos aos acadmicos de duracin cada uno y cuya superacin da lugar a la obtencin del ttulo profesional de la enseanza correspondiente. Grado superior: cuya duracin no est determinada de momento y cuya superacin da lugar a la obtencin de un ttulo superior equivalente a todos los efectos al ttulo de Licenciado Universitario. Por otra parte, tambin existen enseanzas de msica no reglada, que se estructura en cuatro niveles. Artes Plsticas y Diseo Aunque las enseanzas reguladas por la LOGSE estn totalmente implantadas, quedan alumnos residuales de los planes viejos. Las enseanzas de artes plsticas y diseo comprenden estudios relacionados con las artes aplicadas, los oficios artsticos, el diseo y la conservacin y restauracin de bienes culturales. Se organizan en ciclos de formacin especfica, y su estructura es similar a los ciclos formativos de grado medio y superior de Formacin Profesional. Enseanza de Idiomas Las enseanzas de idiomas se imparten en las Escuelas Oficiales de Idiomas. Existen dos tipos de matrcula: libre y oficial. Los alumnos de matrcula oficial cursan estudios durante cinco aos y a su finalizacin se obtiene el certificado de aptitud. La modalidad de matrcula libre consta de dos ciclos: ciclo elemental tericamente equivalente a los tres primeros cursos de la matrcula oficial, y el ciclo superior equivalente a los dos ltimos cursos, cuya superacin otorga el certificado de aptitud.
Oinarrizko maila: 4 urteko iraupena du, eta dagokion ziurtagiria lortzen da. Erdiko maila: bina urteko iraupena duten hiru ziklokoa da; ziklo horiek gainditzeak dagokion irakaskuntzako lanbide-titulua lortzea ahalbidetzen du. Goiko maila: maila horren iraupena ez dago zehaztuta oraingoz, eta hori gainditzeak goi-mailako titulu bat lortzea ahalbidetzen du, unibertsitate-lizentziadunaren tituluaren baliokidea ondorio guztietarako. Bestalde, musika-irakaskuntza ez-arautuak ere badaude, 4 mailatan egituratzen direnak. Arte Plastikoak eta Diseinua Nahiz eta LOGSEk arautzen dituen irakaskuntzak erabat ezarrita egon, plan zaharretako hondar-ikasle batzuk geratzen dira. Arte aplikatuekin, arte-ofizioekin, diseinuarekin eta kultura-ondasunen kontserbazio eta berriztapenarekin lotutako ikasketak hartzen dituzte arte plastiko eta diseinuko irakaskuntzek. Berariazko prestakuntzako ziklotan antolatzen dira, eta haien egitura Lanbide Heziketako erdiko eta goiko mailako heziketa-zikloenaren antzekoa da. Hizkuntzen Irakaskuntza Hizkuntzen irakaskuntza eskola ofizialetan ematen da. Bi eratako matrikula dago: librea eta ofiziala. Matrikula ofizialeko ikasleek bost urtean egiten dituzte ikasketak, eta horiek amaitzean, gaitasun-ziurtagiria lortzen dute. Matrikula librea bi zikloz osatzen da: oinarrizko zikloa, teorian matrikula ofizialaren lehen hiru kurtsoen baliokidea, eta goi-mailako ziklo bat, azken bi kurtsoen baliokidea, eta hori gainditzeak gaitasun-ziurtagiria ematen du.
HEZKUNTZA EDUCACIN
11
23 21 18
18
Batxilergoa / Bachillerato
16
Derrigorrezko Bigarren Hezkuntza Educacin Secundaria Obligatoria Lehen Hezkuntza Educacin Primaria Haur-Hezkuntza Educacin Infantil
2. zikloa / 2.0 ciclo 1. zikloa / 1. ciclo 3. zikloa / 3. ciclo 2. zikloa / 2. ciclo 1. zikloa / 1. ciclo 2. zikloa / 2. ciclo 1. zikloa / 1. ciclo
er 0 er 0 er er
14 12 10 8 6 3 0
2 2 2 2 2 3 3
2012
221
Grupo Colectivo formado por alumnos del mismo o de diferentes grados y niveles que reciben enseanza conjuntamente a lo largo del ao acadmico. En las Enseanzas Medias los alumnos que forman un grupo son siempre del mismo grado y nivel, aunque para el estudio de ciertas materias o especialidades pueda reunirse a alumnos de diferentes grupos.
Ikastaldea Maila bereko edo askotako ikasleek osatzen duten multzoa, ikasturtean zehar irakaskuntza batera jasotzen dutenak. Irakaskuntza Ertainetan, taldea osatzen duten ikasleak beti maila berekoak dira; nahiz eta, zenbait gai edo espezialitate ikasteko, beste talde batzuetako ikasleekin biltzen diren.
Modelos de Enseanza Bilinge El Estatuto de Autonoma para el Pas Vasco establece que el euskara, lengua propia del Pueblo Vasco, tendr, como el castellano, carcter de lengua oficial en la Comunidad Autnoma del Pas Vasco, y que todos los habitantes tienen derecho a conocer y a usar ambas lenguas. La Ley 10/1982, del 24 de noviembre, Bsica de Normalizacin del uso del euskera, ofrece directrices firmes y eficaces para encauzar y estimular el correcto uso del euskera en la enseanza. En este sentido, el artculo 15 de la citada Ley reconoce a todo alumno el derecho a recibir la enseanza tanto en euskera como en castellano en los diversos niveles educativos. El uso de las lenguas oficiales en la enseanza no universitaria se har tomando como referencia los modelos de enseanza bilinge A, B y D descritos a continuacin. Bajo la denominacin Modelo X se incluye el alumnado que actualmente no estudia euskara. No se trata de un modelo de enseanza bilinge.
Irakasteredu elebidunak Euskal Herrirako Autonomi Estatutuak ezartzen duenez, euskarak, Euskal Herriaren berezko hizkuntza denez, hizkuntza ofizialen maila izango du Euskal Autonomia Erkidegoan, gaztelaniarekin batera, eta guztiek dute bi hizkuntzak ezagutzeko eta erabiltzeko eskubidea. Euskararen Erabilpena Arauzkotzeko azaroaren 24ko 10/1982 Legeak norabide sendoak eta eraginkorrak ematen ditu irakaskuntzan euskararen erabilera zuzena bideratzeko eta indartzeko. Ildo horretatik, lege horretako 15. atalak ikasle guztiei aitortzen die irakaskuntza euskaraz zein gaztelaniaz jasotzeko eskubidea, hezkuntza-maila guztietan. Unibertsitateaz kanpoko irakaskuntzan, hizkuntza ofizialen erabilera ondoren azalduko diren A, B eta D irakasteredu elebidunak kontuan harturik egongo da. X eredua izenpean, gaur egun euskararik ikasten ez duten ikasleak biltzen dira; ez da, beraz, irakasteredu elebiduna.
Para Enseanza Bsica Modelo A: todas las materias exceptuando el euskera se impartirn bsicamente en castellano. El euskera se impartir como cualquiera de las otras materias comunes, dedicndosele semanalmente las horas que establezca el Departamento de Educacin. Cuando los alumnos hayan adquirido una buena prctica en la utilizacin del euskera, en los niveles superiores de Educacin Primaria-E.G.B. se podrn impartir en euskera algunos de los temas de otras materias. Modelo B: tanto la lengua castellana como el euskera se utilizarn para impartir las otras materias. La lengua castellana se utilizar, en principio, para materias tales como lectura, escritura y matemticas. El euskera se utilizar para las dems materias: las experiencias, plstica y dinmica sobre todo. Adems el euskera y el castellano se utilizarn como materias de aprendizaje dedicndoseles por semana las horas que el Departamento de Educacin establezca. Modelo D: todas las materias exceptuando la lengua castellana se impartirn bsicamente en euskera, trabajndose ste tambin como materia de aprendizaje, dedicndosele para ello las horas semanales que establezca el Departamento de Educacin. La lengua castellana se impartir desde el inicio de la escolaridad como cualquiera de las otras materias escolares.
HEZKUNTZA EDUCACIN
Oinarrizko Irakaskuntzarako A eredua: irakasgai guztiak euskara izan ezik nagusiki gaztelaniaz ematen dira. Euskara gainerako irakasgai komunak bezala emango da, eta astean Hezkuntza Sailak ezartzen dituen orduak eskainiko zaizkio. Ikasleek nahikoa praktikarik hartzen dutenean euskararen erabileran, beste irakasgaietako atal jakin batzuk euskaraz eman ahal izango dira, Lehen Hezkuntza/OHOko goiko mailetan. B eredua: beste irakasgaiak emateko, gaztelania zein euskara erabiliko da. Gaztelania, printzipioz, irakasgai jakin batzuetarako baino ez da erabiliko, hala nola irakurketa, idazketa eta matematika. Euskara gainerako irakasgaietarako erabiliko da: esperientziak, plastika eta dinamika, batez ere. Horrez gain, euskara eta gaztelania ikasgai moduan ere erabiliko dira, eta astean Hezkuntza Sailak ezartzen dituen orduak eskainiko zaizkie. D eredua: irakasgai guztiak gaztelania izan ezik nagusiki euskaraz emango dira, eta euskara ikasgai moduan ere landuko da, eta horretarako astean Hezkuntza Sailak ezartzen dituen orduak eskainiko zaizkio. Gaztelania eskolatzea hasten denetik emango da, gainerako irakasgai guztiak bezala.
11
Para Enseanza Post-obligatoria Modelo A: todas las materias, excepto la Lengua y Literatura Vasca y las Lenguas Modernas, se impartirn bsicamente en la lengua castellana. El euskera tendr tratamiento de materia comn y obligatoria, dedicndosele por semana las horas que establezca el Departamento de Educacin. Con grupos de alumnos que hayan adquirido buen conocimeinto del euskera se podrn trabajar algunos temas tambin en dicha lengua. Modelo D: todas las materias, exceptuando la Lengua y Literatura Castellana y las Lenguas Modernas, se impartirn bsicamente en euskera, impartindose ste tambin como materia de aprendizaje al igual que la lengua castellana, siguiendo para ello los programas y horarios que se establezcan por el Departamento de Educacin.
Derrigorrezko Irakaskuntzaren Ondokorako A eredua: irakasgai guztiak, Euskal Hizkuntza eta Literatura eta Hizkuntza Modernoak izan ezik, nagusiki gaztelaniaz emango dira. Euskarak irakasgai komun eta derrigorrezkoaren trataera izango du, eta astean Hezkuntza Sailak ezartzen dituen orduak eskainiko zaizkio. Euskararen nahikoa ezagutza lortzen duten ikasleekin, zenbait gai euskaraz ere tratatu ahal izango dira. D eredua: irakasgai guztiak, Gaztelania eta Literatura eta Hizkuntza Modernoak izan ezik, nagusiki euskaraz emango dira, eta euskara ere ikasgai moduan emango da, gaztelania bezala, eta horretarako Hezkuntza Sailak ezartzen dituen programei eta ordutegiei jarraituko zaie.
222
2012
En las Enseanzas Medias no existe legalmente el modelo bilinge (Modelo B). Sin embargo, hay, de hecho, algunos grupos de alumnos que reciben las enseanzas de algunas asignaturas en euskera, pudindose asimilar esta modalidad, conocida como Modelo A reforzado, al modelo bilinge (Modelo B). As se ha hecho a efectos estadsticos y de cara a homogeneizar lo ms posible la informacin de los modelos de enseanza bilinge.
Irakaskuntza Ertainetan, ez dago legez irakasteredu elebidunik (B eredua). Hala ere, berez, zenbait ikastaldek irakasgai batzuen irakaskuntza euskaraz jasotzen dute. Eredu hori, A eredu indartu gisa ezagutzen dena, eredu elebidunarekin (B eredua) pareka daiteke. Horrela egin dugu estatistikaren ondorioetarako eta irakaste eredu elebidunei buruzko informazioa ahalik eta gehien bateratzeko.
2012
223
HEZKUNTZA EDUCACIN
11
1.1
Datuen aurrerapena. Ikasle-kopurua, irakasmailari jarraiki, titulartasunaren arabera. Avance de datos. Alumnado por nivel, segn titularidad.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Ikastetxe Ikastetxe publik. pribat. Guztira Centros Centros Total pblicos privados ARABA LAVA Ikastetxe Ikastetxe publik. pribat. Guztira Centros Centros Total pblicos privados 52.919 30.060 BIZKAIA
2011/12
GIPUZKOA
Ikastetxe Ikastetxe publik. pribat. Guztira Centros Centros Total pblicos privados 86.287
Ikastetxe Ikastetxe publik. pribat. Guztira Centros Centros Total pblicos privados 61.075 58.581
GUZTIRA / TOTAL
22.859 176.520
90.233 119.656
Haur-hezkuntza Educacin infantil 95.563 50.020 45.543 14.733 9.290 5.443 47.392 23.306 24.086 33.438 17.424 16.014
Lehen hezkuntza Educacin primaria 120.284 60.398 59.886 17.725 10.206 7.519 61.815 30.010 31.805 40.744 20.182 20.562
Hezkuntza berezia (Haur-lehen hez.) Educacin especial (Educ. infantil-primaria) 447 117 330 69 51 18 279 66 213 99 99
Batxilergoa Bachillerato 29.485 15.593 13.892 4.314 2.199 2.115 15.218 8.087 7.131 9.953 5.307 4.646
Erdi-mailako LH F.P. Grado medio 12.272 7.632 4.640 2.215 1.535 680 6.254 3.477 2.777 3.803 2.620 1.183
Goi-mailako LH F.P. Grado superior 18.119 9.921 8.198 2.987 1.691 1.296 8.764 4.625 4.139 6.368 3.605 2.763
Zereginen ikaskuntza Aprendizaje de tareas 425 250 175 90 65 25 194 91 103 141 94 47
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Hezkuntza, Unibertsitate eta Ikerketa Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Educacin, Universidades e Investigacin.
2012
225
HEZKUNTZA EDUCACIN
72.272
33.357
38.915
10.713
4.963
5.750
36.520
16.551
19.969
25.039
11.843
13.196
11
1.2
Datuen aurrerapena. Ikasle-kopurua, irakasmailari jarraiki, irakasteredu elebidunaren arabera. Avance de datos. Alumnado por nivel, segn modelo de enseanza bilinge.
GUZTIRA TOTAL A EREDUA (1) MODELO A 58.076 B EREDUA (2) MODELO B 74.750 D EREDUA (3) MODELO D 214.242
2011/12
X EREDUA (4) MODELO X 2.027
EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI Haur-hezkuntza Educacin infantil Lehen hezkuntza Educacin primaria Hezkuntza berezia (Haur-lehen hez.) Educacin especial (Educ. infantil-primaria) Derrigorrezko Bigarren Hezkuntza (DBH) Educacin Secundaria Obligatoria (E.S.O.) Hezkuntza berezia (DBH) Educacin especial (E.S.O.) Batxilergoa Bachillerato Erdi-mailako LH F.P. Grado medio Goi-mailako LH F.P. Grado superior
349.095
95.563
3.687
21.074
70.356
446
120.284
8.085
32.520
78.815
864
447
338
35
74
72.272
10.017
19.988
41.756
511
228
111
58
59
29.485
12.975
476
15.828
206
12.272
9.367
119
2.786
18.119
13.243
446
4.430
HEZKUNTZA EDUCACIN
B
ARABA / LAVA Haur-hezkuntza Educacin infantil 14.733 52.919
B
12.917
B
17.189
B
22.813 -
593
6.108
8.032
11
Lehen hezkuntza Educacin primaria Hezkuntza berezia (Haur-lehen hez.) Educacin especial (Educ. infantil-primaria) Derrigorrezko Bigarren Hezkuntza (DBH) Educacin Secundaria Obligatoria (E.S.O.) Hezkuntza berezia (DBH) Educacin especial (E.S.O.) Batxilergoa Bachillerato Erdi-mailako LH F.P. Grado medio Goi-mailako LH F.P. Grado superior Zereginen ikaskuntza Aprendizaje de tareas 90 78 5 7 2.987 2.685 24 278 2.215 1.977 24 214 4.314 2.567 7 1.740 73 55 12 6 10.713 2.861 3.543 4.309 69 44 14 11 17.725 2.057 7.452 8.216 -
2012
... / ...
1.2
BIZKAIA
Datuen aurrerapena. Ikasle-kopurua, irakasmailari jarraiki, irakasteredu elebidunaren arabera. Avance de datos. Alumnado por nivel, segn modelo de enseanza bilinge.
GUZTIRA TOTAL 176.520 A EREDUA (1) MODELO A 34.516 B EREDUA (2) MODELO B 39.957 D EREDUA (3) MODELO D 100.020
2011/12
X EREDUA (4) MODELO X 2.027
Haur-hezkuntza Educacin infantil Lehen hezkuntza Educacin primaria Hezkuntza berezia (Haur-lehen hez.) Educacin especial (Educ. infantil-primaria) Derrigorrezko Bigarren Hezkuntza (DBH) Educacin Secundaria Obligatoria (E.S.O.) Hezkuntza berezia (DBH) Educacin especial (E.S.O.) Batxilergoa Bachillerato Erdi-mailako LH F.P. Grado medio Goi-mailako LH F.P. Grado superior Zereginen ikaskuntza Aprendizaje de tareas 194 149 45 8.764 7.345 1.419 6.254 5.402 852 15.218 7.661 128 7.223 206 84 30 11 43 36.520 6.346 10.477 19.186 511 279 227 10 42 61.815 4.978 17.485 38.488 864 47.392 2.378 11.846 32.722 446
B
GIPUZKOA Haur-hezkuntza Educacin infantil Lehen hezkuntza Educacin primaria Hezkuntza berezia (Haur-lehen hez.) Educacin especial (Educ. infantil-primaria) Derrigorrezko Bigarren Hezkuntza (DBH) Educacin Secundaria Obligatoria (E.S.O.) Hezkuntza berezia (DBH) Educacin especial (E.S.O.) Batxilergoa Bachillerato Erdi-mailako LH F.P. Grado medio Goi-mailako LH F.P. Grado superior Zereginen ikaskuntza Aprendizaje de tareas
(1) (2) (3) (4) Euskara irakasgai gisa / Estudian euskera como asignatura. Irakaskuntza elebiduna / Enseanza bilinge. Irakaskuntza guztia euskaraz / Toda la enseanza en euskera. Ez dute euskararik ikasten / No estudian euskera.
B
10.643
B
17.604
B
91.409 -
119.656
33.438
716
3.120
29.602
40.744
1.050
7.583
32.111
99
67
11
21
25.039
810
5.968
18.261
71
26
35
10
9.953
2.747
341
6.865
3.803
1.988
95
1.720
6.368
3.213
422
2.733
141
26
29
86
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Hezkuntza, Unibertsitate eta Ikerketa Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Educacin, Universidades e Investigacin. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
227
HEZKUNTZA EDUCACIN
11
1.3
Irakaskuntza guztiak. Ikasle-kopurua, titulartasunari eta mailari jarraiki, sexuaren arabera. Todas las enseanzas. Alumnado por titularidad y nivel, segn sexo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total Emakumezkoak Mujeres 232.074 ARABA LAVA Guztira Total 68.541 Emakumezkoak Mujeres 34.710 BIZKAIA Emakumezkoak Mujeres 121.887
2009/10
GIPUZKOA Emakumezkoak Mujeres 74.368
IKASTETXEAK GUZTIRA / TODOS LOS CENTROS Irakaskuntza ez-unibertsitarioak Enseanzas no universitarias Haur-hezkuntza Educacin infantil Hezkuntza berezia (Haur-hez.) Educacin especial (Educ. infantil) Lehen hezkuntza Educacin primaria Hezkuntza berezia (Lehen hez.) Educacin especial (Educ. primaria) Derrigorrezko Bigarren Hezkuntza (DBH) Educacin Secundaria Obligatoria (E.S.O) Hezkuntza berezia (DBH) Educacin especial (E.S.O.) HLPP (4) PCPI Batxilergoa Bachillerato Erdi-mailako LH F.P. grado medio Goi-mailako LH F.P. grado superior
458.854
367.557
178.985
55.347
26.772
187.963
91.931
124.247
60.282
92.800 59 113.335 369 69.464 208 4.615 28.973 11.068 16.579 433 29.654 64.127 29.280 3.005 22.803 4.646 1.407 2.986 27.170 476 23.158 2.946 92 316 182
44.793 18 54.758 137 33.676 84 1.243 15.132 4.140 7.003 168 17.833 35.182 16.585 1.553 12.062 2.483 737 1.762 17.907 354 15.633 1.681 85 12 142
13.771 10 16.517 58 10.125 74 741 4.246 1.992 2.506 73 5.234 8.669 3.961 187 4.234 275 12 4.525 109 3.601 498 92 43 182
6.669 7 8.081 23 4.908 27 199 2.294 725 1.071 34 2.734 4.985 2.339 152 2.346 140 8 2.953 76 2.391 258 85 1 142
46.246 14 58.212 248 35.580 78 2.812 14.883 5.609 7.964 195 16.122 34.940 17.702 1.978 11.016 2.356 1.888 16.057 205 13.957 1.643 252 -
22.270 2 27.968 95 17.342 37 789 7.710 2.185 3.471 68 9.994 19.181 10.055 827 5.730 1.362 1.207 10.775 161 9.577 1.026 11 -
32.783 35 38.606 63 23.759 56 1.062 9.844 3.467 6.109 165 8.298 18.386 7.617 840 7.553 2.015 361 6.588 162 5.600 805 21 -
15.854 9 18.709 19 11.426 20 255 5.128 1.230 2.461 66 5.105 9.907 4.191 574 3.986 981 175 4.179 117 3.665 397 -
HEZKUNTZA EDUCACIN
Zereginen ikaskuntza Aprendizaje de tareas Helduen Hezkuntza (HH) (2) Educacin para adultos (EPA) Unibertsitate-ikasketak Estudios universitarios Ziklo luzeko unibertsitate ikasketak Estudios universitarios de ciclo largo 2. zikloko unibertsitate ikasketak o Estudios universitarios 2. ciclo Ziklo motzeko unibertsitate ikasketak Estudios universitarios de ciclo corto Graduko unibertsitate ikasketak Estudios universitarios de grado 3. zikloko unibertsitate-ikasketak (3) Estudios universitarios de 3.er ciclo Graduondoko programetako unibertsitate ik.(3) Estudios universitarios en programas de posgrados Araubide bereziko irakaskuntzak Enseanzas de rgimen especial Arte plastikoak eta diseinua Artes plsticas y diseo Hizkuntzak (1) Idiomas Musika (2) Msica Dantzak Danzas Kirola Deportivas Goi mailako Diseinu ikasketak Estudios Superiores de Diseo
11
2012
... / ...
1.3
Irakaskuntza guztiak. Ikasle-kopurua, titulartasunari eta mailari jarraiki, sexuaren arabera. Todas las enseanzas. Alumnado por titularidad y nivel, segn sexo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total Emakumezkoak Mujer 142.408 ARABA LAVA Guztira Total 45.926 Emakumezkoak Mujer 23.716 BIZKAIA Emakumezkoak Mujer 73.811
2009/10
GIPUZKOA Emakumezkoak Mujer 44.154
IKASTETXE PUBLIKOAK / CENTROS PBLICOS Irakaskuntza ez-unibertsitarioak Enseanzas no universitarias Haur-hezkuntza Educacin infantil Hezkuntza berezia (Haur-hez.) Educacin especial (Educ. infantil) Lehen hezkuntza Educacin primaria Hezkuntza berezia (Lehen hez.) Educacin especial (Educ. primaria) Derrigorrezko Bigarren Hezkuntza (DBH) Educacin Secundaria Obligatoria (E.S.O) Hezkuntza berezia (DBH) Educacin especial (E.S.O.) HLPP (4) PCPI Batxilergoa Bachillerato Erdi-mailako LH F.P. grado medio Goi-mailako LH F.P. grado superior Zereginen ikaskuntza Aprendizaje de tareas Helduen Hezkuntza (HH) (2) Educacin para adultos (EPA) Unibertsitate-ikasketak Estudios universitarios Ziklo luzeko unibertsitate ikasketak Estudios universitarios de ciclo largo 2. zikloko unibertsitate ikasketak Estudios universitarios 2.o ciclo Ziklo motzeko unibertsitate ikasketak Estudios universitarios de ciclo corto Graduko unibertsitate ikasketak Estudios universitarios de grado 3. zikloko unibertsitate-ikasketak (3) er Estudios universitarios de 3. ciclo Graduondoko programetako unibertsitate ik.(3) Estudios universitarios en programas de posgrados Araubide bereziko irakaskuntzak Enseanzas de rgimen especial Arte plastikoak eta diseinua Artes plsticas y diseo Hizkuntzak (1) Idiomas Musika (2) Msica Dantzak Danzas Kirola Deportivas Goi mailako Diseinu ikasketak Estudios Superiores de Diseo
274.314
198.496
97.708
32.842
15.813
98.637
49.146
67.017
32.749
47.891 13 56.511 101 31.324 133 2.496 15.182 6.591 8.678 262 29.314 50.267 24.304 2.366 19.677 1.487 649 1.784 25.551 188 23.158 1.801 92 130 182
22.986 7 27.043 36 15.165 55 589 8.303 2.187 3.561 110 17.666 27.653 13.885 1.259 10.369 773 355 1.012 17.047 130 15.633 1.047 85 10 142
8.454 9 9.370 46 4.484 61 450 2.224 1.231 1.228 51 5.234 8.639 3.936 182 4.234 275 12 4.445 109 3.601 461 92 182
4.062 7 4.496 17 2.193 20 86 1.183 460 529 26 2.734 4.976 2.331 151 2.346 140 8 2.927 76 2.391 233 85 142
22.405 4 28.120 55 15.872 72 1.330 7.730 2.982 4.087 101 15.879 27.034 14.749 1.610 9.040 732 903 15.044 44 13.957 913 130 -
10.754 13.379 19 7.702 35 370 4.176 1.017 1.772 43 9.879 14.474 8.201 658 4.670 400 545 10.191 31 9.577 573 10 -
17.032 19.021 10.968 716 5.228 2.378 3.363 110 8.201 13.220 5.619 574 6.403 480 144 6.062 35 5.600 427 -
8.1700 9.168 5.270 133 2.944 710 1.260 41 5.053 7.476 3.353 450
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
229
HEZKUNTZA EDUCACIN
11
... / ...
1.3
Irakaskuntza guztiak. Ikasle-kopurua, titulartasunari eta mailari jarraiki, sexuaren arabera. Todas las enseanzas. Alumnado por titularidad y nivel, segn sexo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total Emakumezkoak Mujer 89.666 ARABA LAVA Guztira Total 22.615 Emakumezkoak Mujer 10.994 BIZKAIA Emakumezkoak Mujer 48.076
2009/10
GIPUZKOA Emakumezkoak Mujer 30.214
IKASTETXE PRIBATUAK / CENTROS PRIVADOS Irakaskuntza ez-unibertsitarioak Enseanzas no universitarias Haur-hezkuntza Educacin infantil Hezkuntza berezia (Haur-hez.) Educacin especial (Educ. infantil) Lehen hezkuntza Educacin primaria Hezkuntza berezia (Lehen hez.) Educacin especial (Educ. primaria) Derrigorrezko Bigarren Hezkuntza (DBH) Educacin Secundaria Obligatoria (E.S.O) Hezkuntza berezia (DBH) Educacin especial (E.S.O.) HLPP (4) PCPI Batxilergoa Bachillerato Erdi-mailako LH F.P. grado medio Goi-mailako LH F.P. grado superior
184.540
169.061
81.277
22.505
10.959
89.326
42.785
57.230
27.533
44.909 46 56.824 268 38.140 75 2.119 13.791 4.477 7.901 171 340 13.860 4.976 639 3.126 3.159 758 1.202 1.619 288 1.145 186 -
21.807 11 27.715 101 18.511 29 654 6.829 1.953 3.442 58 167 7.529 2.700 294 1.693 1.710 382 750 860 224 634 2 -
23.841 10 30.092 193 19.708 6 1.482 7.153 2.627 3.877 94 243 7.906 2.953 368 1.976 1.624 985 1.013 161 730 122 -
11.516 2 14.589 76 9.640 2 419 3.534 1.168 1.699 25 115 4.707 1.854 169 1.060 962 662 584 130 453 1 -
15.751 35 19.585 63 12.791 56 346 4.616 1.089 2.746 55 97 5.166 1.998 266 1.150 1.535 217 526 127 378 21 -
7.684 9 9.541 19 6.156 20 122 2.184 520 1.201 25 52 2.431 838 124 633 748 88 250 94 156 -
HEZKUNTZA EDUCACIN
Zereginen ikaskuntza Aprendizaje de tareas Helduen Hezkuntza (HH) (2) Educacin para adultos (EPA) Unibertsitate-ikasketak Estudios universitarios Ziklo luzeko unibertsitate ikasketak Estudios universitarios de ciclo largo 2. zikloko unibertsitate ikasketak Estudios universitarios 2.o ciclo
11
Ziklo motzeko unibertsitate ikasketak Estudios universitarios de ciclo corto Graduko unibertsitate ikasketak Estudios universitarios de grado 3. zikloko unibertsitate-ikasketak (3) Estudios universitarios de 3.er ciclo Graduondoko programetako unibertsitate ik.(3) Estudios universitarios en programas de posgrados Araubide bereziko irakaskuntzak Enseanzas de rgimen especial Arte plastikoak eta diseinua Artes plsticas y diseo Hizkuntzak (1) Idiomas Musika (2) Msica Dantzak Danzas Kirola Deportivas Goi mailako Diseinu ikasketak Estudios Superiores de Diseo
(1) Matrikula ofiziala soilik / Exclusivamente matrcula oficial. (2) Irakaskuntza arautuko matrikula ofiziala soilik / Exclusivamente matrcula oficial de enseanza reglada. (3) Ikasleak ez daude herrialdeka banatuta / El alumnado no est distribuido territorialmente. (4) Hasierako lanbide prestakuntza jasotzeko programak / Programas de cualificacin profesional inicial. Iturria / Fuente: EUSTAT eta Eusko Jaurlaritza. Hezkuntza, Unibertsitate eta Ikerketa Saila. Irakaskuntzaren estatistika EUSTAT y Gobierno Vasco. Departamento de Educacin, Universidades e Investigacin. Estadstica de la Enseanza. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
230
2012
1.4
Irakaskuntza guztiak (*). Irakasleak, sexuari eta mailari jarraiki, titulartasunaren arabera. Todas las enseanzas. Personal docente por sexo y nivel, segn titularidad.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI PribaPubliGuztira tuak koak Todos Pblicos Privados ARABA LAVA PribaPubliGuztira tuak koak Todos Pblicos Privados BIZKAIA PribaPubliGuztira tuak koak Todos Pblicos Privados
2009/10
GIPUZKOA PribaPubliGuztira tuak koak Todos Pblicos Privados
GUZTIRA / TOTAL Araubide orokorreko irakaskuntzak Enseanzas de rgimen general Unibertsitateaz kanpoko mailak Niveles no universitarios Haur-lehen hezkuntza (1) Educacin infantil-primaria Haur-hezkuntza / Educacin infantil Lehen hezkuntza /Educ. primaria Hezkuntza Berezia (2) Educacin Especial Bigarren hezkuntza (3) Enseanza secundaria DBH / E.S.O. HLPP / PCPI (4) Batxilergoa / Bachillerato (5) Lanbide-Heziketa (6) Formacin Profesional Helduen Hezkuntza Educacin para adultos Unibertsitate-ikasketak Estudios universitarios Araubide bereziko irakaskuntzak Enseanzas de rgimen especial Arte plastikoak eta Diseinua Artes plsticas y Diseo (7) Hizkuntzak / Idiomas Musika / Msica Dantzak / Danzas Kirola / Deportivas EMAKUMEZKOAK / MUJER Araubide orokorreko irakaskuntzak Enseanzas de rgimen general Unibertsitateaz kanpoko mailak Niveles no universitarios Haur-lehen hezkuntza (1) Educacin infantil-primaria Haur-hezkuntza / Educacin infantil Lehen hezkuntza /Educ. primaria Hezkuntza Berezia (2) Educacin Especial Bigarren hezkuntza (3) Enseanza secundaria DBH / E.S.O. HLPP / PCPI (4) Batxilergoa / Bachillerato (5) Lanbide-Heziketa (6) Formacin Profesional Helduen Hezkuntza Educacin para adultos Unibertsitate-ikasketak Estudios universitarios Araubide bereziko irakaskuntzak Enseanzas de rgimen especial Arte plastikoak eta Diseinua Artes plsticas y Diseo (7) Hizkuntzak / Idiomas Musika / Msica Dantzak / Danzas Kirola / Deportivas
(*) (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7)
39.394 33.670 16.327 7.876 11.012 531 15.500 10.206 739 5.045 3.608 749 5.724 1.209 88 348 686 11 76
25.544 21.052 9.889 4.971 6.912 325 9.078 5.626 354 2.759 2.311 708 4.492 763 47 348 335 11 22
13.850 12.618 6.438 2.905 4.100 206 6.422 4.580 385 2.286 1.297 41 1.232 446 41 351 54
5.823 5.017 2.483 1.157 1.722 173 2.293 1.544 148 768 561 117 806 182 34 44 78 11 15
4.116 3.336 1.690 814 1.193 122 1.342 826 85 413 350 117 780 160 34 44 71 11 -
20.142 16.812 8.277 4.132 5.628 232 7.629 5.200 417 2.562 1.633 389 3.330 610 26 206 334 44
13.152 10.493 4.982 2.636 3.539 162 4.432 2.953 175 1.442 1.002 364 2.659 401 6 206 167 22
6.990 6.319 3.295 1.496 2.089 70 3.197 2.247 242 1.120 631 25 671 209 20 167 22
13.429 11.841 5.567 2.587 3.662 126 5.578 3.462 174 1.715 1.414 243 1.588 417 28 98 274 17
8.276 7.223 3.217 1.521 2.180 41 3.304 1.847 94 904 959 227 1.053 202 7 98 97 -
5.153 4.618 2.350 1.066 1.482 85 2.274 1.615 80 811 455 16 535 215 21 177 17
26.405 24.131 13.918 7.212 8.869 409 8.991 6.662 351 2.990 1.433 530 2.274 648 44 268 327 8 1
16.925 15.112 8.478 4.463 5.688 249 5.257 3.775 154 1.722 863 496 1.813 475 23 268 176 8 -
9.480 9.019 5.440 2.749 3.181 160 3.734 2.887 197 1.268 570 34 461 173 21 151 1
3.822 3.459 2.026 1.006 1.334 133 1.280 976 60 433 210 76 363 101 16 34 43 8 -
2.692 2.332 1.366 692 923 97 772 550 37 255 138 76 360 95 16 34 37 8 -
13.507 12.226 7.092 3.796 4.562 177 4.515 3.403 214 1.549 686 289 1.281 383 18 160 205 -
8.736 7.734 4.339 2.379 2.976 127 2.661 2.008 85 935 383 267 1.002 262 4 160 98 -
4.771 4.492 2.753 1.417 1.586 50 1.854 1.395 129 614 303 22 279 121 14 107 -
9.076 8.446 4.800 2.410 2.973 99 3.196 2.283 77 1.008 537 165 630 164 10 74 79 1
5.497 5.046 2.773 1.392 1.789 25 1.824 1.217 32 532 342 153 451 118 3 74 41 -
3.579 3.400 2.027 1.018 1.184 74 1.372 1.066 45 476 195 12 179 46 7 38 1
Irakaskuntza arautua soilik / Exclusivamente enseanza reglada. Haur eta Lehen Hezkuntza: Haur Hezkuntzan edo Lehen Hezkuntzan irakasten duten irakasleak. / Enseanza Infantil-Primaria: personal docente que imparte Ed. Infantil y/o Ed. Primaria Hezkuntza berezia: gela espezifikoetan irakasten duten Hezkuntza bereziko irakasleak / Educacin especial: personal docente de Educacin Especial que imparte en aulas especficas. Bigarren mailako irakaskuntza.: DBH / Batxilergoa / LH / HKPP ematen dituzten irakasleak / Enseanza secundaria: personal docente que imparte ESO y/o Bachillerato y/o F. P. y/o P.C.P.I. Hastapeneko kualifikazio profesionalaren programak ematen dituzten irakasleak / Personal docente que imparte programas de cualificacin profesional inicial. Batxilergoa: Batxilergo presentziala edo urrutiakoa ematen duten irakasleak / Bachillerato: personal docente que imparte Bachiller presencial y/o a distancia. Lanbide-heziketa: LH ematen duten irakaleak, maila ertainean eta goikoan / Formacin Profesional: personal docente que imparte F.P. tanto de grado medio como de grado superior. Goi mailako diseinuko ikastetak ematen dituzten irakasleek APD ere ematen dutenez, azken maila honetan sartu direa. / El personal docente que imparte estudios superiores de diseo imparten tambin APD por lo que est incluido en este ltimo nivel.
Iturria / Fuente: EUSTAT eta Eusko Jaurlaritza. Hezkuntza, Unibertsitate eta Ikerketa Saila. Irakaskuntzaren estatistika EUSTAT y Gobierno Vasco. Departamento de Educacin, Universidades e Investigacin. Estadstica de la Enseanza.
2012
231
HEZKUNTZA EDUCACIN
11
1.5
Irakaskuntza guztiak. Ikastetxeak eta emandako mailak, titulartasunaren arabera. Todas las enseanzas. Centros y niveles impartidos, segn titularidad.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total PribaPublituak koak Pblicos Privados Guztira Total ARABA LAVA PribaPublituak koak Pblicos Privados Guztira Total BIZKAIA PribaPublituak koak Pblicos Privados
2009/10
GIPUZKOA PribaPublituak koak Pblicos Privados
Guztira Total
Unibertsitateaz kanpoko mailak Niveles no universitarios Haur-lehen hezkuntza (1) Educacin Infantil-Primaria Haur-hezkuntza Educacin infantil Lehen hezkuntza Educacin primaria Hezkuntza berezia (Haur-lehen hez.) Educacin especial (Educ. infantil-primaria) Bigarren Hezkuntza (2) Educacin Secundaria Derrigorrezko Bigarren Hezkuntza (DBH) Educacin Secundaria Obligatoria (E.S.O) Hezkuntza berezia (DBH) Educacin especial (E.S.O.)
1.164
789
375
175
131
44
557
362
195
432
296
136
849
552
297
142
103
39
399
248
151
308
201
107
828
551
277
140
102
38
390
248
142
298
201
97
538
328
210
79
52
27
273
168
105
186
108
78
45
29
16
16
13
22
16
489
208
281
57
27
30
246
100
146
186
81
105
338
132
206
44
16
28
176
70
106
118
46
72
37
26
11
15
12
15
14
HEZKUNTZA EDUCACIN
HLPP (3) PCPI Batxilergoa Bachiller Lanbide-Heziketa (4) Formacin Profesional Erdi-mailako LH F.P. Grado medio Goi-mailako LH F.P. Grado superior Zereginen ikaskuntza Aprendizaje de tareas Helduen Hezkuntza Educacin para adultos Unibertsitate-ikasketak Estudios universitarios Goi-mailako eskola teknikoak Escuelas tcnicas superiores Fakultateak Facultades Unibertsitate-eskolak Escuelas universitarias Urrutiko unibertsitate-zentroak Centros universitarios a distancia Bestelako unibertsitate-ikasketak Otros universitarios
69
36
33
15
32
14
18
22
13
205
90
115
26
14
12
110
49
61
69
27
42
172
90
82
22
16
81
37
44
69
37
32
11
120
63
57
15
13
64
29
35
41
21
20
120
65
55
15
10
60
30
30
45
25
20
49
36
13
11
17
14
21
13
43
33
10
21
15
18
14
59
38
21
10
30
17
13
19
12
28
14
14
15
23
18
12
2012
... / ...
1.5
Irakaskuntza guztiak. Ikastetxeak eta emandako mailak, titulartasunaren arabera. Todas las enseanzas. Centros y niveles impartidos, segn titularidad.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total PubliPribakoak tuak Pblicos Privados Guztira Total ARABA LAVA PubliPribakoak tuak Pblicos Privados Guztira Total BIZKAIA PubliPribakoak tuak Pblicos Privados
2009/10
GIPUZKOA PubliPribakoak tuak Pblicos Privados
Guztira Total
Arte plastikoak eta Diseinua (5) Artes plsticas y Diseo Dantza Danza Kirola Deportivas Hizkuntzak Idiomas Musika Msica Musika arautua Msica Reglada Musika ez-arautua Msica no Reglada 89 42 47 11 6 5 29 17 12 49 19 30 21 8 13 2 1 1 15 4 11 4 3 1 110 50 60 13 7 6 44 21 23 53 22 31 14 14 1 1 8 8 5 5 4 1 3 1 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 6 3 3 1 1 3 1 2 2 1 1
(1) Oinarrizko Irakaskuntzak: Haur-Hezkuntza eta/edo Lehen Hezkuntza eta/edo maila horietako Hezkuntza Berezia ematen duten ikastetxeak. Enseanzas Bsicas: centros que imparten Infantil y/o Primaria y/o Ed. Especial en esos niveles. (2) Bigarren Hezkuntza: DBH / Batxilergoa / Lanbide-Heziketa / HKPP ematen dituzten ikastetxeak / Educacin Secundaria: centros que imparten E.S.O. y/o Bachillerato y/o F. P. y/o P.C.P.I. (3) Hasierako lanbide prestakuntza jasotzeko programak / Centros donde se imparten los programas de cualificacin profesional inicial. (4) Lanbide-Heziketa: LH eta/edo Zereginen ikaskuntza ematen duten ikastetxeak / Formacin profesional: centros que imparten F.P. y/o Aprendizaje de tareas. (5) Arte Plastiko eta Diseinuko bi zentrok Araubide Orokorreko irakaspenak ere ematen dituzte. Bestalde, Diseinuko Goi Mailako Ikasketak ematen diren zentroan APD ere ematen da eta atal horren barruan sartu da / Dos centros de Artes Plsticas y Diseo imparten tambin enseanzas de Rgimen General. Por otro lado, en el centro donde se imparte Estudios Superiores de Diseo tambin, imparte APD y est incluido en ese apartado. Iturria / Fuente: EUSTAT eta Eusko Jaurlaritza. Hezkuntza, Unibertsitate eta Ikerketa Saila. Irakaskuntzaren estatistika EUSTAT y Gobierno Vasco. Departamento de Educacin, Universidades e Investigacin. Estadstica de la Enseanza.
2012
233
HEZKUNTZA EDUCACIN
11
18 GRAFIKOA / GRFICO EUSKAL AE-N ESKOLATUTAKO BIZTANLERIA POBLACIN ESCOLARIZADA EN LA C.A. DE EUSKADI
2009/10
HEZKUNTZA EDUCACIN
11
234
2012
1.6
Araubide orokorreko irakaskuntzak. Ikasle-kopurua, adinari jarraiki, mailaren arabera. Enseanzas de rgimen general. Alumnado por edad, segn nivel.
Unibertsitateaz kanpoko goi-mailako ikasketak Estudios Superiores no universitarios 16.579
2009/10
Haur-lehen hezkuntza
(1)
GUZTIRA TOTAL GUZTIRA TOTAL urte / aos 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 3.757 8.723 19.187 20.314 20.332 20.439 20.017 19.013 18.736 18.441 18.115 430.330
Lanbide-Heziketa
(2)
HLPP
(3)
PCPI 4.615
Unibertsitateko goi-mailako Helduen ikasketak Hezkuntza Estudios Superiores Educacin para universitarios adultos 62.773 29.654
3.757 8.723 19.187 20.314 20.332 20.439 20.017 19.013 18.736 18.441 18.115
11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
17.025 17.547 16.988 16.378 16.217 16.514 16.558 14.085 12.818 11.771
17.019 2.470 -
21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
10.346 8.585 6.970 5.338 4.073 3.305 2.414 2.088 1.647 12.932
1.187 745 573 361 353 287 181 181 155 1.149
850 484 377 249 255 212 152 136 122 997
7 2 -
2.291 1.579 1.186 842 596 485 345 312 281 2.159
6.868 6.261 5.211 4.135 3.124 2.533 1.888 1.595 1.211 9.624
ez da ageri no consta
29.657
29.654
(1) Haur-Hez., Lehen Hez. eta bi maila horietako Hez. Berezia hartzen ditu / Incluye Educacin infantil, Educacin primaria y Educacin especial en ambos niveles. (2) Erdi-mailako LH eta Zereginen ikaskuntza hartzen ditu / Incluye F.P. de grado medio y Aprendizaje de tareas. (3) Hasierako lanbide prestakuntza jasotzeko programak / Programas de cualificacin profesional inicial Iturria / Fuente: EUSTAT eta Eusko Jaurlaritza. Hezkuntza, Unibertsitate eta Ikerketa Saila. Irakaskuntzaren estatistika EUSTAT y Gobierno Vasco. Departamento de Educacin, Universidades e Investigacin. Estadstica de la Enseanza.
2012
235
HEZKUNTZA EDUCACIN
11
1.7
Ikasleak, irakasmailari eta irakasteredu elebidunari jarraiki. Alumnado por nivel y modelo de enseanza bilinge.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA
2010/11
GIPUZKOA
HAUR-HEZKUNTZA EDUCACIN INFANTIL Guztira / Total A-X ereduak / Modelos A-X B eredua / Modelo B D eredua / Modelo D LEHEN HEZKUNTZA EDUCACIN PRIMARIA Guztira / Total A-X ereduak / Modelos A-X B eredua / Modelo B D eredua / Modelo D DERRIGORREZKO BIGARREN HEZKUNTZA (DBH) EDUCACIN SECUNDARIA OBLIGATORIA (E.S.O) Guztira / Total A-X ereduak / Modelos A-X B eredua / Modelo B D eredua / Modelo D HELDUEN HEZKUNTZA ENSEANZA PARA ADULTOS 70.724 11.509 19.783 39.432 10.471 3.107 3.320 4.044 35.859 7.560 10.168 18.131 24.394 842 6.295 17.257 117.588 9.858 32.943 74.787 17.318 2.375 7.282 7.661 60.401 6.432 17.483 36.486 39.869 1.051 8.178 30.640 94.867 4.386 21.533 68.948 14.232 627 5.990 7.615 47.347 3.019 11.876 32.452 33.288 740 3.667 28.881
HEZKUNTZA EDUCACIN
Guztira / Total A-X ereduak / Modelos A-X B eredua / Modelo B D eredua / Modelo D BATXILERGOA BACHILLERATO Guztira / Total
29.679 29.679 -
4.779 4.779 -
16.593 16.593 -
8.307 8.307 -
11
A-X ereduak / Modelos A-X B eredua / Modelo B D eredua / Modelo D LANBIDE HEZIKETA FORMACIN PROFESIONAL Guztira / Total A-X ereduak / Modelos A-X B eredua / Modelo B D eredua / Modelo D GUZTIRA / TOTAL HLPP (1) PCPI Guztira / Total A-X ereduak / Modelos A-X B eredua / Modelo B D eredua / Modelo D
4.519 4.519 -
715 715 -
2.770 2.770 -
1.034 1.034 -
A eredua / Modelo A Euskara irakasgai gisa / Estudian euskera como asignatura. B eredua / Modelo B Irakaskuntza elebiduna / Enseanza bilinge. D eredua / Modelo D Irakaskuntza guztia euskaraz / Toda la enseanza en euskera. X eredua / Modelo X Ez dute euskararik ikasten / No estudian euskera. (1) Hasierako lanbide prestakuntza jasotzeko programak / Programas de cualificacin profesional inicial Iturria / Fuente: EUSTAT eta Eusko Jaurlaritza. Hezkuntza, Unibertsitate eta Ikerketa Saila. Irakaskuntzaren estatistika EUSTAT y Gobierno Vasco. Departamento de Educacin, Universidades e Investigacin. Estadstica de la Enseanza.
236
2012
19 GRAFIKOA / GRFICO IKASLEGOAREN BILAKAERA, IRAKASTEREDU ELEBIDUNEN ARABERA EVOLUCIN DEL ALUMNADO POR MODELO DE ENSEANZA BILINGE
2012
237
HEZKUNTZA EDUCACIN
11
1.8
Lanbide-Heziketa. Ikasle-kopurua, mailari eta adarrari jarraiki. Formacin Profesional. Alumnado por grado y rama.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA
2010/11
GIPUZKOA
Guztira / Total Jarduera fisikoak eta kirol-jarduerak / Act. Fsicas y deportivas Administrazioa eta kudeaketa / Administracin y gestin Nekazaritza / Agraria Arte grafikoak / Artes grficas Merkataritza eta marketinga / Comercio y marketing Eraikuntza eta Obra Zibila / Edificacin y Obra Civil Elektrizitatea eta Elektronika / Electricidad y Electrnica Energia eta ura / Energa y agua Fabrikazio mekanikoa / Fabricacin mecnica Ostalaritza eta turismoa / Hostelera y turismo Irudi pertsonala / Imagen personal Irudia eta soinua / Imagen y sonido Elikagaien industria / Industrias alimentarias Informatika eta komunikazioak / Informtica y comunicaciones Instalazioa eta mantenimendua / Instalacin y mantenimiento Zura, altzaria eta kortxoa / Madera, mueble y corcho Itsas-arrantza / Martima pesquera Kimika / Qumica Osasungintza / Sanidad Zerbitzu soziokulturalak eta komunitatearentzakoak Servicios socioculturales y a la comunidad
11.468 192 993 198 178 290 94 1.275 1.595 569 775 94 111 604 850 229 79 67 1.751 476 32 1.016
2.040 31 177 85 30 35 43 173 260 155 102 13 100 296 18 25 312 65 120
5.743 69 494 60 78 152 35 709 651 333 484 64 70 328 268 98 59 42 866 291 592
3.685 92 322 53 70 103 16 393 684 81 189 30 28 176 286 113 20 573 120 32 304
HEZKUNTZA EDUCACIN
Ehungintza, jantzigintza eta larrugintza / Textil, confeccin y piel Garraioa eta ibilgailuen mantentzea Transporte y mantenimiento de vehculos
B
GOI-MAILAKO LANBIDE-HEZIKETA FORMACIN PROFESIONAL DE GRADO SUPERIOR
Guztira / Total Jarduera fisikoak eta kirol-jarduerak / Act. Fsicas y deportivas Administrazioa eta kudeaketa / Administracin y gestin
17.401 670 2.202 159 295 889 401 673 2.131 163 1.724 639 225 16 1.258 1.213 48 201 493 1.243 2.187 63 508
2.641 90 453 66 30 161 76 100 260 44 230 99 45 156 279 76 102 286 88
8.471 310 921 50 82 442 82 424 1.145 82 649 390 113 16 694 350 109 302 745 1.255 31 279
6.289 270 828 43 183 286 243 149 726 37 845 150 67 408 584 48 92 115 396 646 32 141
11
Nekazaritza / Agraria Arte grafikoak / Artes grficas Merkataritza eta marketinga / Comercio y marketing Eraikuntza eta Obra Zibila / Edificacin y Obra Civil Elektrizitatea eta Elektronika / Electricidad y Electrnica Energia eta ura / Energa y agua Fabrikazio mekanikoa / Fabricacin mecnica Ostalaritza eta turismoa / Hostelera y turismo Irudi pertsonala / Imagen personal Irudia eta soinua / Imagen y sonido Elikagaien industria / Industrias alimentarias Informatika eta komunikazioak / Informtica y comunicaciones Instalazioa eta mantenimendua / Instalacin y mantenimiento Zura, altzaria eta kortxoa / Madera, mueble y corcho Itsas-arrantza / Martima pesquera Kimika / Qumica Osasungintza / Sanidad Zerbitzu soziokulturalak eta komunitatearentzakoak Servicios socioculturales y a la comunidad Ehungintza, jantzigintza eta larrugintza / Textil, confeccin y piel Garraioa eta ibilgailuen mantentzea Transporte y mantenimiento de vehculos
Iturria / Fuente: EUSTAT eta Eusko Jaurlaritza. Hezkuntza, Unibertsitate eta Ikerketa Saila. Irakaskuntzaren estatistika / EUSTAT y Gobierno Vasco. Departamento de Educacin, Universidades e Investigacin. Estadstica de la Enseanza.
238
2012
1.9
Unibertsitate-ikasketak. Ikasle-kopurua, ikasketari jarraiki, sexuaren arabera. Estudios universitarios. Alumnado por estudio, segn sexo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total Emakumezkoak Mujer 32.683 ARABA LAVA Guztira Total 8.657 Emakumezkoak Mujer 4.977 BIZKAIA Emakumezkoak Mujer 17.974
2009/10
GIPUZKOA Emakumezkoak Mujer 9.732
GUZTIRA / TOTAL LIZENTZIATURAK LICENCIATURAS 1. eta 2. zikloak / 1 y 2 ciclos Enpresa-zuzendaritza eta administrazioa Administracin y direccin de empresas Arte ederrak Bellas artes Biologia Biologa Ingurumen-zientziak Ciencias ambientales Jarduera fisikoaren eta kirolaren zientziak Ciencias de la actividad fsica y del deporte Politika-zientziak eta administraziokoak Ciencias Polticas y de la Administracin Politika-zientziak eta Soziologia Ciencias Polticas y Sociologa Ikus-entzunezko komunikazioa Comunicacin audiovisual Zuzenbidea Derecho Ekonomia Economa Eliza-ikasketak Estudios eclesisticos Farmazia Farmacia Filologia Filologa Filosofia Filosofa Fisika Fsica Geografia Geografa Geologia Geologa Historia Historia Artearen historia Historia del arte Humanitateak Humanidades Matematikak Matemticas Medikuntza Medicina Odontologia Odontologa Pedagogia Pedagoga Kazetaritza Periodismo Psikologia Psicologa Publizitatea eta harreman publikoak Publicidad y Relaciones Pblicas Kimikak Qumicas Soziologia Sociologa Itzulpengintza eta interpretaritza Traduccin e interpretacin
er
59.734
B
24.775 23.267
B
15.570 14.458
B
4.119 3.932
B
2.484 2.332
B
15.382 14.724
B
9.571 9.132
B
5.274 4.611 3.515 2.994
4.869 1.334 699 474 576 228 93 444 2.454 734 53 789 1.054 241 275 76 186 649 226 259 271 1.503 275 467 1.096 2.184 587 614 248 309
2.746 909 456 262 138 84 37 266 1.456 351 16 606 751 101 107 27 92 252 178 161 149 1.114 207 387 659 1.717 426 392 148 263
3.956 1.334 699 89 228 23 340 1.124 698 28 217 53 249 186 142 231 245 1.503 275 36 1.096 766 587 371 248 -
2.217 909 456 42 84 9 208 689 332 8 157 20 101 92 67 143 141 1.114 207 32 659 625 426 246 148 -
508 16 58 717 10 -
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
239
HEZKUNTZA EDUCACIN
11
... / ...
1.9
Unibertsitate-ikasketak. Ikasle-kopurua, ikasketari jarraiki, sexuaren arabera. Estudios universitarios. Alumnado por estudio, segn sexo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total Emakumezkoak Mujer 1.112 ARABA LAVA Guztira Total 187 Emakumezkoak Mujer 152 BIZKAIA Emakumezkoak Mujer 439
2009/10
GIPUZKOA Emakumezkoak Mujer 521
2. zikloa / 2 ciclo Antropologia soziala eta kulturala Antropologa social y cultural Biokimika Bioqumica Elikagaien zientzia eta teknologia Ciencia y tecnologa de los alimentos Zientzia aktuarialak eta finantzarioak CC. actuariales y financieras Ikerketa eta merkatuko teknikak Investigacin y tcnicas de mercado Psikopedagogia Psicopedagoga Teologia Teologa ARKITEKTURA ETA INGENIARITZAK ARQUITECTURA E INGENIERAS 1. eta 2. zikloak / 1er y 2 ciclos Arkitektura Arquitectura Telekomunikabide-ingeniaritza Ingeniera de telecomunicaciones Informatikako ingeniaritza Ingeniera informtica Industri ingeniaritza Ingeniera industrial Kimikako ingeniaritza Ingeniera qumica Itsasgintza zibila Marina civil 2. zikloa / 2 ciclo Materialetako ingeniaritza Ingeniera de materiales Industria automatika eta elektronikako ing. Ingeniera de automtica y electrnica industrial Elektronikako ingeniaritza Ingeniera electrnica Industria antolakuntzako ingeniaritza Ingeniera organizacin industrial Ontzi-makinak Mquinas navales Nautika eta itsas garraioa Nutica y transporte martimo DIPLOMATURAK DIPLOMATURAS Erlijio-zientziak Ciencias religiosas Enpresa-zientziak Ciencias empresariales Gizarte-hezkuntza Educacin social Erizaintza Enfermera Maisu-maistrak Maestro Giza nutrizioa eta dietetika Nutricin humana y diettica Lan-harremanak Relaciones laborales Gizarte-lana Trabajo social Turismoa Turismo
1.508
318 58 81 29 65 555 6
42 92 48 5
28 81 42 1
115 58 29 65 167 5
255 408 -
175 346 -
B
7.510 6.013
B
2.568 2.127
B
29 29
B
7 7
B
4.298 2.978
B
1.311 923
B
3.183 3.006 1.250 1.197
8 21 -
3 4 -
HEZKUNTZA EDUCACIN
62 294 39 997 60 45
26 61 7 328 6 13
57 228 39 891 60 45
25 49 7 288 6 13
5 66 106 -
1 12 40 -
11
B
13.816
B
9.801
B
2.886
B
2.004
B
6.654
B
4.635
B
4.276 3.162
2012
... / ...
1.9
Unibertsitate-ikasketak. Ikasle-kopurua, ikasketari jarraiki, sexuaren arabera. Estudios universitarios. Alumnado por estudio segn sexo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total Emakumezkoak Mujer 2.261 ARABA LAVA Guztira Total 1.348 Emakumezkoak Mujer 342 BIZKAIA Emakumezkoak Mujer 1.154
2009/10
GIPUZKOA Emakumezkoak Mujer 765
ARKITEKTURA ETA INGENIARITZA TEKNIKOAK ARQUITECTURA E INGENIERAS TCNICAS Arkitektura teknikoa Arquitectura tcnica Telekomunikazio-ingenieritza teknikoa Ingenira tcnica de telecomunicacin Industri diseinuko ingeniaritza teknikoa Ingeniera tcnica diseo industrial Gestio-informatikako ingeniaritza teknikoa Ingeniera tcnica informtica de gestin Sistemen informatikako ingeniaritza teknikoa Ingeniera tcnica informtica de sistemas Lanetako ingeniaritza teknikoa Ingeniera tcnica en obras Topografiako ingeniaritza teknikoa Ingeniera tcnica topogrfica Industri ingeniaritza teknikoa Ingeniera tcnica industrial Meatze-ingenieritza teknikoa Ingeniera tcnica minera Itsasgintza zibila Marina civil MAILA / GRADO (1)
8.987
369 461 110 923 541 617 307 4.941 454 264 3.292
69 4 108 161 -
34
18
1.291
(1) Europako Goi Hezkuntzako Esparruaren (EGHE) ondorioz unibertsitateko ikasketek egitura berri hau dute: gradua, masterra eta doktoretza. Graduek 240 kreditu dituzte eta masterrek 60 eta 120 kreditu artean / La nueva estructura de las enseanzas universitarias emanadas del Espacio Europeo de Educacin Superior (EEES) es: grado, master y doctorado. Los grados tienen 240 crditos y los masteres entre 60 y 120 crditos. Iturria / Fuente: EUSTAT eta Eusko Jaurlaritza. Hezkuntza, Unibertsitate eta Ikerketa Saila. Unibertsitate-estatistika / EUSTAT y Gobierno Vasco. Departamento de Educacin, Universidades e Investigacin. Estadstica universitaria.
2012
241
HEZKUNTZA EDUCACIN
11
1.10
2009/10
GIPUZKOA PribaPublituak koak Pblicos Privados
Guztira Todos
HAUR ETA LEHEN HEZKUNTZA ENSEANZA INFANTIL-PRIMARIA Irakasleak/ikastaldea Profesores/grupo Irakasleak (DOB) (1)/ikastaldea Profesores (EDP) /grupo Ikasleak/irakaslea Alumnos/profesor Ikasleak/irakaslea (DOB) Alumnos/profesor (EDP) Ikasleak/ikastaldea Alumnos/grupo
1,5
1,6
1,3
1,5
1,6
1,4
1,5
1,7
1,3
1,4
1,5
1,3
1,4
1,5
1,2
1,4
1,5
1,3
1,4
1,6
1,2
1,3
1,4
1,1
12,6
10,6
15,8
12,2
10,5
15,7
12,6
10,1
16,4
12,8
11,2
15,0
13,7
11,2
17,6
13,0
11,4
16,6
13,5
10,7
18,0
14,2
12,0
17,3
18,6
16,9
20,7
18,8
17,3
21,4
19,1
17,2
21,3
17,9
16,5
19,6
B
BIGARREN HEZKUNTZA (2) ENSEANZA SECUNDARIA Irakasleak/ikastaldea Profesores/grupo Irakasleak (DOB) (1)/ikastaldea Profesores (EDP) /grupo Ikasleak/irakaslea Alumnos/profesor
2,4
2,7
2,1
2,4
2,8
2,0
2,3
2,6
2,0
2,5
2,8
2,2
2,1
2,6
1,6
2,2
2,6
1,8
2,0
2,5
1,5
2,1
2,7
1,5
8,1
6,8
10,0
8,2
6,8
10,2
8,4
6,9
10,4
7,7
6,6
9,3
HEZKUNTZA EDUCACIN
9,4
7,1
13,4
9,0
7,1
11,9
9,6
7,2
13,7
9,2
7,0
13,7
19,5
18,3
20,8
19,8
18,8
20,9
19,4
18,0
21,0
19,5
18,6
20,4
B
UNIBERTSITATE-IKASKETAK ESTUDIOS UNIVERSITARIOS Ikasleak/irakaslea Alumnos/profesor Ikasleak/irakaslea (DOB) Alumnos/profesor (EDP)
11
11,0
10,9
11,3
10,5
10,8
1,2
10,6
9,9
13,3
10,7
12,1
7,7
12,7
12,1
15,1
11,8
12,1
1,7
12,5
11,2
18,9
12,0
13,0
9,7
B
MUSIKA (3) MSICA Ikasleak/irakaslea (4) Alumnos/profesor Ikasleak/irakaslea (DOB) (4) Alumnos/profesor (EDP)
4,3
5,4
3,3
6,4
6,5
5,3
4,9
5,5
4,4
2,9
4,4
2,1
6,2
7,1
5,2
7,5
7,3
10,6
7,9
7,5
8,5
4,0
6,2
2,9
B
HIZKUNTZAK IDIOMAS Ikasleak/irakaslea (4) Alumnos/profesor Ikasleak/irakaslea (DOB) (4) Alumnos/profesor (EDP)
66,5
66,5
81,8
81,8
67,8
67,8
57,1
57,1
68,8
68,8
84,7
84,7
70,1
70,1
58,9
58,9
(1) DOB: dedikazio osoko baliokidetza. Egun osoko dedikazioa duten langileei egun-zatiko dedikazio duten langileen 1/2 batuz lortzen da. EDP: equivalencia a dedicacin plena. Suma del personal docente con dedicacin completa, ms 1/2 del personal docente con dedicacin parcial. (2) Bigarren Hezkuntza: DBH, Batxilergoa eta Lanbide Heziketa hartzen ditu. / Enseanza secundaria: incluye ESO, Bachiller y Formacin Profesional. (3) Irakaskuntza arautuko ikasleak eta irakasleak soilik. / Exclusivamente alumnos y profesores de enseanza reglada. (4) Matrikulazio kopurua. / Nmero de matriculaciones. Iturria / Fuente: EUSTAT eta Eusko Jaurlaritza. Hezkuntza, Unibertsitate eta Ikerketa Saila. Irakaskuntzaren estatistika EUSTAT y Gobierno Vasco. Departamento de Educacin, Universidades e Investigacin. Estadstica de la Enseanza.
242
2012
1.11
Ikasle matrikulatuen eta irakasleen bilakaera, irakasmailen arabera sailkatuta. Evolucin de alumnos matriculados y profesores, clasificados por niveles educativos.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Ikasleak Alumnos Irakasleak Profesores ARABA LAVA Ikasleak Alumnos Irakasleak Profesores BIZKAIA GIPUZKOA
Ikasleak Alumnos
Irakasleak Profesores
Ikasleak Alumnos
Irakasleak Profesores
GUZTIRA / TOTAL 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 HAUR-LEHEN HEZKUNTZA ENSEANZA INFANTIL-PRIMARIA 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 BIGARREN HEZKUNTZA ENSEANZA SECUNDARIA 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 UNIBERTSITATE-IKASKETAK ESTUDIOS UNIVERSITARIOS 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 74.557 72.394 68.924 66.077 65.101 63.337 62.773 5.232 5.133 5.194 5.307 5.592 5.717 5.724 9.379 9.573 9.181 8.873 8.637 8.549 8.428 725 713 727 736 797 797 806 40.997 39.189 36.726 34.900 33.926 32.838 35.276 2.969 2.921 2.938 2.985 3.153 3.203 3.330 21.584 20.934 20.415 19.918 19.086 18.112 16.937 1.538 1.499 1.529 1.586 1.642 1.717 1.588 134.529 130.569 128.142 125.459 123.793 126.459 131.340 15.148 14.986 15.113 15.044 15.061 15.100 15.500 20.149 19.642 19.443 18.979 18.654 19.006 19.757 2.160 2.163 2.214 2.178 2.172 2.184 2.293 70.292 68.018 66.407 64.787 63.650 65.125 67.121 7.689 7.515 7.512 7.423 7.453 7.402 7.629 44.088 42.909 42.292 41.693 41.489 42.328 44.462 5.299 5.308 5.387 5.443 5.436 5.514 5.578 166.968 175.139 182.167 189.114 196.049 201.724 206.563 13.064 14.419 14.746 14.975 15.646 16.015 16.327 22.624 24.602 25.658 26.902 28.062 29.279 30.356 1.862 2.091 2.141 2.153 2.284 2.332 2.483 86.294 89.047 93.268 96.552 99.884 102.564 104.720 6.720 7.404 7.541 7.687 8.026 8.208 8.277 58.050 61.490 63.241 65.660 68.103 69.881 71.487 4.482 4.924 5.064 5.135 5.336 5.475 376.054 378.102 379.233 380.650 384.943 391.520 400.676 35.601 35.924 36.436 36.702 37.909 39.294 39.394 52.152 53.817 54.282 54.754 55.353 56.834 58.541 5.055 5.199 5.293 5.259 5.503 5.682 5.823 197.583 196.254 196.401 196.239 197.460 200.527 207.117 18.555 18.560 18.695 18.803 19.409 20.106 20.142 123.722 125.333 125.948 127.271 128.678 130.321 132.886 11.991 12.165 12.448 12.640 12.997 13.506 13.429
(Iturria / Fuente: EUSTAT eta Eusko Jaurlaritza. Hezkuntza, Unibertsitate eta Ikerketa Saila. Irakaskuntzaren estatistika. EUSTAT y Gobierno Vasco. Departamento de Educacin, Universidades e Investigacin. Estadstica de la Enseanza.
2012
243
HEZKUNTZA EDUCACIN
5.567
11
1.12
Eskolatze-tasak, adinari jarraiki, mailaren arabera (%). Tasas de escolaridad por edad, segn nivel.
Derrigorrezko Bigarren Hezkuntza (3) Educacin Secundaria Obligatoria 3,2 Unibertsitateaz kanpoko goi-mailako ikasketak
(6)
2009/10
Haur-lehen hezkuntza
(1)
GUZTIRA TOTAL GUZTIRA TOTAL urteak / aos 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 17,9 41,4 91,3 95,6 100,4 100,6 99,3 99,7 100,1 99,7 99,6 101,6 104,1 105,3 99,9 99,5 97,8 95,6 80,5 71,2 62,2 51,9 41,3 31,0 22,4 16,3 12,4 8,5 6,9 5,2 19,7
Lanbide-Heziketa
(4)
HLPP
(5)
PCPI 0,2
Unibertsitateko goi-mailako Helduen ikasketak hezkuntza Estudios Superiores Educacin para Universitarios adultos 2,9 1,4
17,9 41,4 91,3 95,6 100,4 100,6 99,3 99,7 100,1 99,7 99,6 101,6 14,7 -
89,4 105,3 99,9 99,5 97,8 95,6 35,2 19,8 11,3 6,0 3,6 2,5 1,5 1,4 1,1 0,6 0,6 0,5
64,4 69,2 17,3 6,7 2,8 1,7 1,2 0,9 0,5 0,4 0,3 0,1 0,1 0,1
2,1 8,1 12,7 11,7 8,4 4,3 2,3 1,7 1,0 1,0 0,8 0,5 0,4 0,4
6,9 14,7 14,0 11,5 7,6 5,3 3,5 2,4 1,8 1,2 1,0 0,9
38,4 36,7 36,8 34,5 30,1 23,2 17,3 12,5 9,5 6,7 5,3 3,8
HEZKUNTZA EDUCACIN
13 14 15 16 17 18
11
19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29
Tasak kalkulatzeko EUSTATek egindako "2.006-Biztanleria proiekzioa" (2001eko zentsua oinarri) erabili da / Para el clculo de las tasas se ha utilizado Proyeccin de poblacion 2006 (Base Censo de Poblacin 2001) elaborado por EUSTAT Ikasleen adina 2005eko abenduaren 31koa da. / La edad del alumnado viene referida a 31 de diciembre de 2005. Taula lortzeko, batxilergoan, lanbide-heziketan eta unibertsitateaz kanpoko goi-mailako ikasketetan ikasleriaren banaketa estimatu egin behar izan da hemeretzi urtetik gorako adin bakoitzean, lehenengo bi mailetan, eta 22 urtetik gorakoetan, azkeneko mailan. Estimazioak Euskal AEko 2001eko azken zentsuko datuak ditu oinarri. / Para la obtencin de la tabla, en los niveles de Bachillerato, Formacin profesional y Estudios superiores no universitarios, ha sido preciso estimar la distribucin del alumnado, en cada una de las edades superiores a diecinueve aos, en los dos primeros niveles, y superior en 22 aos, en el ltimo nivel. La estimacin se basa en los datos que proporciona el ltimo censo de la CAE 2001. (1) (2) (3) (4) (5) (6) Haur-Hez., Lehen Hez. eta bi maila horietako Hezkuntza berezia hartzen ditu / Incluye Educacin infantil, Educacin primaria y Educacin especial en ambos niveles. DBH, batxilergoa eta Lanbide-heziketa hartzen ditu / Incluye ESO, Bachillerato y Formacin Profesional. DBH eta Hezkuntza Berezia hartzen ditu maila horrek./ Incluye ESO y Educacin Especial en dicho nivel. Erdi-mailako LH eta Zereginen Ikaskuntza hartzen ditu / Incluye F.P. de Grado Medio y Aprendizaje de tareas. Hasierako lanbide prestakuntza jasotzeko programak / Programas de cualificacin profesional inicial. Goi-mailako LH hartzen du./ Incluye F.P. de Grado Superior.
Iturria / Fuente: EUSTAT eta Eusko Jaurlaritza. Hezkuntza, Unibertsitate eta Ikerketa Saila. Irakaskuntzaern estatistika. EUSTAT y Gobierno Vasco. Departamento de Educacin, Universidades e Investigacin. Estadstica de la Enseanza. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
244
2012
1.13
Eskolatze-tasa gordinak (*), mailari jarraiki. (%) Tasas brutas de escolaridad por nivel.
GUZTIRA TOTAL GIZONEZKOAK VARN 74,3 75,3
2009/10
EMAKUMEZKOAK MUJER 73,3
Haur-hezkuntza (0-5 urte) (1) Educacin infantil (0-5 aos) Lehen hezkuntza (6-11 urte) (2) Educacin Primaria (6-11 aos) DBH (12-15 urte) E.S.O. (12-15 aos) Batxilergoa (16-17 urte) (3) Bachillerato (16-17 aos) Lanbide-Heziketa (16-17 urte) (4) Formacin Profesional (16-17 aos) Goi-mailako ikasketak (18-24 urte) (5) Estudios superiores (18-24 aos)
102,1
103,2
100,9
106,1
106,6
105,5
84,7
78,5
91,2
33,6
40,8
26,0
56,1
52,4
60,0
(*) Eskolatze-tasa gordina: irakasmaila bakoitzeko ikasleen eta maila hori egiteko adin teorikoan dagoen biztanleriaren arteko erlazioa. Tasa bruta de escolaridad: relacin entre los efectivos escolares de cada nivel educativo y la poblacin de edad terica de cursar dicho nivel. (1) Haur Hezkuntza: Haur Hezkuntza eta maila horretako Hezkuntza Berezia hartzen ditu. / Educacin Infantil: incluye Educacin Infantil y educacin especial en este nivel. (2) Lehen Hezkuntza: Lehen Hezkuntza eta maila horretako Hezkuntza Berezia hartzen ditu. / Educacin Primaria: incluye Educacin Primaria y Educacin Especial en este nivel. (3) Batxilergoa: Batxilergoa hartzen du Bachillerato: incluye Bachiller. (4) Lanbide-Heziketa: Erdi-mailako Lanbide-Heziketa eta Zereginen ikaskuntza hartzen ditu Formacin Profesional: Incluye Formacin Profesional de grado medio y Aprendizaje de tareas. (5) Goi-mailako ikasketak: goi-mailako Lanbide-Heziketa eta unibertsitate-ikasketak hartzen ditu / Estudios superiores: incluye Formacin Profesional de grado superior y estudios universitarios. Iturria / Fuente: EUSTAT eta Eusko Jaurlaritza. Hezkuntza, Unibertsitate eta Ikerketa Saila. Irakaskuntzaren estatistika. EUSTAT y Gobierno Vasco. Departamento de Educacin, Universidades e Investigacin. Estadstica de la Enseanza.
2012
245
HEZKUNTZA EDUCACIN
11
1.14
GUZTIRA / TOTAL Guztira / Total
Eskolatze-tasa garbiak (*), mailari eta sexuari jarraiki, adin-taldeen arabera. (%) Tasas netas de escolaridad por nivel y sexo, segn grupos de edad.
0-2 urte / aos 50,2 51,4 48,9 3-5 urte / aos 98,8 99,5 98,1 6-11 urte / aos 100,0 100,7 99,1 12-15 urte / aos 102,2 102,7 101,7 16-17 urte / aos 96,7 97,6 95,6 18-21 urte / aos 65,9 64,4 67,5 22-25 urte / aos 27,1 26,3 27,9
2009/10
26-29 urte / aos 8,1 7,9 8,3
Gizonezkoak / Hombre Emakumezkoak / Mujer HAUR-LEHEN HEZKUNTZA (1) EDUCACIN INFANTIL-PRIMARIA Guztira / Total Gizonezkoak / Hombre Emakumezkoak / Mujer BIGARREN HEZKUNTZA (2) EDUCACIN SECUNDARIA Guztira / Total Gizonezkoak / Hombre Emakumezkoak / Mujer DBH (3) E.S.O. Guztira / Total Gizonezkoak / Hombre Emakumezkoak / Mujer BATXILERGOA (4) BACHILLERATO Guztira / Total
HEZKUNTZA EDUCACIN
Gizonezkoak / Hombre Emakumezkoak / Mujer LANBIDE-HEZIKETA (5) FORMACIN PROFESIONAL Guztira / Total Gizonezkoak / Hombre Emakumezkoak / Mujer
11
GOI-MAILAKO IKASKETAK ESTUDIOS SUPERIORES Guztira / Total Gizonezkoak / Hombre Emakumezkoak / Mujer UNIBERTSITATEAZ KANPOKO GOI-MAILAKO IKASKETAK (6) ESTUDIOS SUPERIORES NO UNIVERSITARIOS Guztira / Total Gizonezkoak / Hombre Emakumezkoak / Mujer UNIBERTSITATEKO GOI-MAILAKO IKASKETAK ESTUDIOS SUPERIORES UNIVERSITARIOS Guztira / Total Gizonezkoak / Hombre Emakumezkoak / Mujer
(*) Eskolatze-tasa garbia: irakasmaila bakoitzeko ikasleen eta adin-talde horretako biztanleriaren arteko erlazioa. Tasa neta de escolaridad: relacin entre los efectivos escolares de cada nivel y grupo de edad y la poblacin de dicho grupo de edad. (1) Haur-Hez., Lehen Hez. eta bi maila horietako Hez. Berezia hartzen ditu. / Incluye Educ. Infantil , Educ. Primaria y Educacin Especial en ambos niveles. (2) DBH, DBHko Hezkuntza Berezia, Batxilergoa, Lanbide Heziketa eta Zereginen Ikaskuntza hartzen ditu. / Incluye E.S.O., Educacin Especial en ESO, Bachiller, F.P. y Aprendizaje de tareas. (3) Derrigorrezko Bigarren Hezkuntza eta maila horretako Hezkuntza Berezia hartzen ditu. / Incluye Enseanza Secundaria Obligatoria y Educacin Especial en este nivel. (4) Batxilergoa hartzen du / Incluye Bachiller. (5) Erdi-mailako LH eta Zereginen ikaskuntza hartzen ditu / Incluye F.P de grado medio y Aprendizaje de tareas. (6) Goi-mailako LH hartzen du / Incluye F.P. de grado superior. Iturria / Fuente: EUSTAT eta E.J.ko Hezkuntza, Unibertsitate eta Ikerketa Saila.Irakaskuntzaren estatistika. EUSTAT y Gob.Vasco. Dep.de Educacin, Universidades e Investigacin. Estadstica de la Enseanza. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA ANUARIO ESTADSTICO VASCO
246
2012
1.15
Lehen hezkuntza
Gainditutakoak eta igarotakoak (*), mailari jarraiki, sexuaren arabera. (%) Aprobados y promocionados por nivel, segn sexo.
GAINDITUTAKOAK / APROBADOS Guztira Total Gizonezkoak Hombres Emakumezkoak Mujeres
2009/10
IGAROTAKOAK / PROMOCIONADOS Guztira Total Gizonezkoak Hombres Emakumezkoak Mujeres
81,6
78,2
85,2
96,0
95,4
96,8
86,3
84,2
88,6
95,7
95,2
96,3
Lehen hezkuntza 2. zikloa Educacin primaria 2.o ciclo 80,3 76,8 83,9 96,3 95,6 97,0
77,8
73,2
82,7
96,1
95,3
97,0
2. DBH
o 2 ESO
63,6
58,5
69,3
89,1
87,2
91,3
3. DBH 3 ESO
o
62,4
57,2
67,6
88,2
85,6
90,9
4. DBH 4 ESO
o
66,5
62,6
70,6
89,5
87,8
91,2
Erdi-mailako LH (1) F.P. grado medio 78,8 72,0 89,0 78,8 72,0 89,0
Goi-mailako LH (1) F.P. grado superior 84,3 82,1 87,1 84,3 82,1 87,1
(*) Aurreko ikasturteari buruzko datuak / Dator relativos al curso anterior. Gainditutakoak: irakasgai guztiak gainditzen dituztenen eta maila horretan matrikulatutakoen arteko erlazioa. Igarotakoak: maila gainditzen dutenen eta matrikulatutakoen arteko erlazioa, irakasgai guztiak gainditu dituzten ala ez alde batera utzita. / Aprobados: Relacin entre los que aprobaron todas las asignaturas y los matriculados en dicho curso. Promocionados: Relacin entre los que superaron el curso, con todo aprobado o con alguna asignatura pendiente y los matriculados. (1) Maila osoagatik igarotzen da, irakasgai guztiak gaindituta. / Se promociona por grado completo con todas las asignaturas aprobadas Iturria / Fuente: EUSTAT eta Eusko Jaurlaritza. Hezkuntza, Unibertsitate eta Ikerketa Saila. Irakaskuntzaren estatistika. EUSTAT y Gobierno Vasco. Departamento de Educacin, Universidades e Investigacin. Estadstica de la Enseanza.
2012
247
HEZKUNTZA EDUCACIN
11
1.16
GUZTIRA / TOTAL Analfabetoak Analfabetos
10 urte eta gehiagoko biztanleria, eskolatze-mailaren arabera. Poblacin de 10 y ms aos por nivel de instruccin.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI 1.968.047 ARABA LAVA 287.048 BIZKAIA 1.049.635
2010-I-1
GIPUZKOA 631.364
10.638
961
6.180
3.497
Ikasketarik gabeak Sin estudios Eskolaurre eta lehen mailakoak Preescolar y primarios Lanbide-heziketakoak Profesionales Bigarren mailakoak Secundarios Erdi-/goi-mailakoak Medio-superiores Goi-mailakoak Superiores
56.747
6.795
32.291
17.661
715.625
107.055
378.643
229.927
300.907
43.594
154.148
103.165
425.935
65.933
224.610
135.392
168.404
25.060
89.920
53.424
289.791
37.650
163.843
88.298
Iturria / Fuente: EUSTAT. Hezkuntzari buruzko udal estatistika / Estadstica Municipal de Educacin.
HEZKUNTZA EDUCACIN
20 GRAFIKOA / GRFICO
2010
10 URTE ETA GEHIAGOKO BIZTANLERIA, ESKOLATZE-MAILAREN ARABERA. (%) POBLACIN DE 10 Y MS AOS, SEGN NIVEL DE INSTRUCCIN. (%)
11
248
2012
2 2.1
Irakaskuntza pribatua. Guztizko gastua, ikastetxe-motaren arabera. Enseanza privada. Gasto total, segn tipo de centro.
UNIBERTSITATE AURREKO MAILAK NIVELES PREVIOS A LA UNIVERSIDAD 938.023
2009
000
IKASTETXEAK GUZTIRA TODOS LOS CENTROS GUZTIZKO GASTUA / GASTO TOTAL 1.104.185
B
GASTU ARRUNTA GASTO CORRIENTE Irakaskuntza-gastua Gasto de enseanza Pertsonal-gastua Gasto de personal Irakasleak Docente Zuzendaritza Direccin Ez-irakaslea No docente Beste pertsonal-gastu batzuk Otro gasto de personal Gastu orokorrak Gastos generales Irakaslanekoak De la actividad docente Higiezinetakoak De los inmuebles Administraziokoak De administracin Bestelako orokorrak Otros generales Amortizazioa Amortizacin Jarduera osagarrien gastua Gasto de actividades complementarias Zerbitzu osagarrien gastua Gasto de servicios complementarios Pertsonal-gastua Gasto de personal Gastu orokorrak Gastos generales 1.026.389
B
890.702
B
110.097 25.590
920.363
797.312
97.628
25.422
731.159
653.911
56.741
20.507
605.232
551.034
37.105
17.093
34.238
29.391
3.325
1.523
77.542
60.329
15.349
1.863
9.407
8.417
962
28
36.136
20.928
14.014
1.194
71.133
62.079
7.143
1.911
15.033
9.697
4.838
498
17.162
11.372
5.004
786
41.802
32.267
9.100
435
21.738
10.915
10.721
103
84.288
82.475
1.747
65
10.625
10.625
73.663
71.850
1.747
65
B
KAPITAL-GASTUA GASTO DE CAPITAL 77.797
B
47.321
B
29.824 651
Iturria / Fuente: EUSTAT. Irakaskuntza Pribatuaren Gastu eta Finantzaketaren Estatistika / Estadstica del Gasto y Financiacin de la Enseanza Privada.
2012
249
HEZKUNTZA EDUCACIN
147.401
111.042
31.788
4.571
11
2.2
Irakaskuntza pribatua. Guztizko sarrera, mailaren arabera. Enseanza privada. Ingreso total, segn nivel.
2009
000
B
Sarrera arruntak Ingresos corrientes Diru-laguntzak Subvenciones EJko Hezkuntza Saila Dpto. Educacin del Gob. Vasco Toki-administrazioa Administracin local Bestelako diru-lag. publik. Otras pblicas Pribatuak Privadas Kuotak Cuotas Irakaskuntza Enseanza Jarduera osagarriak Actividades complementarias 1.004.286
B
177.650
B
285.832
B
251.558
B
649
B
77.378
B
27.974
B
49.260
B
27.488 102.832
694.219
117.818
208.397
202.119
245
59.621
22.593
39.964
17.032
22.766
648.034
112.815
199.896
194.246
235
56.884
21.028
36.832
14.503
8.151
10.395
1.286
2.172
1.862
498
194
468
1.772
2.028
8.525
666
1.264
1.442
788
765
1.486
338
1.754
27.266
3.052
5.065
4.569
1.451
606
1.178
420
10.834
263.311
49.372
63.351
38.684
303
13.444
3.837
6.502
10.251
77.567
140.200
14.543
19.085
13.911
191
5.752
2.463
4.462
10.139
69.655
35.818
7.020
9.254
6.619
86
2.638
944
1.600
111
7.546
HEZKUNTZA EDUCACIN
Garraioa Transporte Jantokia Comedor Bestelako zerb. osagarriak Otros serv. complementarios Bestelako sarrerak Otros ingresos
22.199
5.377
9.035
5.224
2.171
220
172
57.494
20.676
23.565
10.981
2.199
42
30
7.600
1.756
2.413
1.947
25
685
168
240
365
46.756
10.464
14.092
10.744
101
4.314
1.545
2.793
205
2.499
11
B
Kapital-sarrerak Ingresos de capital Diru-laguntza publikoak Subvenciones pblicas Diru-laguntza pribatuak Subvenciones privadas Bestelako sarrerak Otros ingresos 17.000
B
2.399
B
2.930
B
2.222
B
15
B
945
B
696
B
1.197
B
0 6.595
10.450
2.091
2.531
1.818
15
694
364
640
2.296
5.327
123
152
116
96
197
344
1.223
185
247
288
155
135
213
Iturria / Fuente: EUSTAT. Irakaskuntza Pribatuaren Gastu eta Finantzaketaren Estatistika / Estadstica del Gasto y Financiacin de la Enseanza Privada.
250
2012
2.3
Irakaskuntza pribatua. Irakaskuntzako kostua, mailari jarraiki, titulartasunaren arabera (ikasleko eta gelako tasa). Enseanza privada. Coste de enseanza por nivel, segn titularidad (tasa por alumno y unidad escolar).
IKASLEKO TASA TASA POR ALUMNO Ikastetxeak guztira Todos los centros Ikastetxeak guztira Todos los centros 93.535,3 GELAKO TASA TASA POR UNIDAD
2009
GUZTIRA / TOTAL Haur-hezkuntza Educacin infantil Lehen hezk./OHO Educacin Primaria-E.G.B. DBH E.S.O. HHI E.P.A. Batxilergoa Bachillerato LH F.P. Arte-irakaskuntzak Enseanzas artsticas Goi-mailako ikasketak Estudios superiores
4.671,8
4.036,4
4.516,0
3.604,8
74.946,9
79.681,8
70.259,8
4.380,3
4.851,1
4.010,5
89.915,5
95.291,0
85.330,6
5.442,7
5.679,3
5.269,0
105.377,0
108.280,0
103.174,0
3.183,5
3.391,1
2.901,0
54.329,9
65.359,6
44.403,3
5.756,5
5.997,3
5.533,6
130.913,0
134.945,0
127.142,0
6.161,5
6.404,4
5.713,9
103.297,0
104.693,0
100.555,0
1.651,0
1.651,0
6.442,3
6.788,7
6.336,9
Iturria / Fuente: EUSTAT. Irakaskuntza Pribatuaren Gastu eta Finantzaketaren Estatistika / Estadstica del Gasto y Financiacin de la Enseanza Privada.
2012
251
HEZKUNTZA EDUCACIN
11
2.4
Irakaskuntza pribatua. Guztizko sarrera, mailaren arabera (ikasleko eta gelako tasa). Enseanza privada. Ingreso total, segn nivel (tasa por alumno y unidad escolar).
ARTE-IRAKASKUNTZAK ENSEANZAS ARTSTICAS
2009
GUZTIRA TOTAL IKASLEKO TASA TASA POR ALUMNO Guztizko sarrera Ingreso total Sarrera arrunta Ingreso corriente Diru-laguntzak Subvenciones EJko Hezkuntza Saila Dpto. Educacin del Gob. Vas. Bestelako diru-lag. publik. Otras pblicas Pribatuak Privadas Kuotak Cuotas Irakaskuntza Enseanza Jarduera osagarriak Actividades complementarias Zerbitzu osagarriak Servicios complementarios Bestelako sarrerak Otros ingresos Kapital-sarrerak Ingresos de capital GELAKO TASA TASA POR UNIDAD Guztizko sarrera Ingreso total
DBH E.S.O.
HHI E.P.A.
BATXILERG. BACHILLER.
5.164,5
4.004,1
5.046,3
6.374,0
2.290,5
5.811,4
6.685,1
6.746,4
1.774,0
7.154,4
5.078,5
3.949,3
4.994,3
6.319,0
2.252,7
5.743,3
6.530,5
6.593,2
1.774,0
6.723,3
3.510,6
2.693,5
3.704,4
5.006,5
603,1
4.297,3
5.020,6
5.115,1
1.099,2
1.488,5
3.214,8
2.533,1
3.492,6
4.733,4
573,7
4.053,1
4.597,6
4.631,3
928,8
407,1
157,9
90,7
121,8
159,9
15,2
139,6
288,3
333,1
143,3
373,1
137,9
69,8
90,0
113,2
14,1
104,6
134,7
150,8
27,1
708,3
1.331,5
1.016,6
1.039,5
1.046,0
1.401,7
1.135,0
1.166,6
1.120,6
661,6
5.071,4
709,0
332,5
339,2
344,6
471,2
414,6
547,3
571,0
654,3
4.554,1
181,1
160,5
164,5
164,0
212,2
190,1
209,7
204,8
7,2
493,4
HEZKUNTZA EDUCACIN
441,4
523,6
535,7
537,5
718,3
530,4
409,6
344,8
0,1
23,9
236,4
239,1
250,4
266,4
247,9
310,9
343,3
357,4
13,2
163,4
86,0
54,8
52,1
55,1
37,8
68,1
154,6
153,2
0,0
431,2
103.578,0
11
Sarrera arrunta Ingreso corriente Diru-laguntzak Subvenciones EJko Hezkuntza Saila Dpto. Educacin del Gob. Vas. Bestelako diru-lag. publik. Otras pblicas Pribatuak Privadas Kuotak Cuotas Irakaskuntza Enseanza Jarduera osagarriak Actividades complementarias Zerbitzu osagarriak Servicios complementarios Bestelako sarrerak Otros ingresos Kapital-sarrerak Ingresos de capital
102.361,0
73.446,4
102.103,0
121.687,0
42.979,2
130.262,0
110.937,0
113.753,0
76.682,8
49.644,8
76.927,5
95.745,6
12.886,6
100.034,0
81.268,8
85.211,9
72.073,8
46.693,9
72.527,9
90.522,6
12.260,0
94.351,0
74.421,9
77.151,5
2.729,4
1.662,6
2.529,9
3.058,5
324,4
3.249,2
4.666,6
5.548,4
1.879,6
1.288,3
1.869,7
2.164,4
302,2
2.434,2
2.180,4
2.511,9
20.525,5
19.283,1
20.305,2
20.648,9
25.064,6
23.807,7
23.022,0
21.681,2
7.065,1
6.305,3
6.629,9
6.789,6
8.183,4
8.500,9
10.574,8
10.705,4
3.293,6
3.032,1
3.217,3
3.245,3
3.845,7
3.974,5
4.084,6
3.914,9
10.166,9
9.945,7
10.458,0
10.614,1
13.035,5
11.332,4
8.362,6
7.060,9
5.152,3
4.518,5
4.870,3
5.292,1
5.028,1
6.420,2
6.646,2
6.860,2
1.217,0
1.021,5
1.029,3
1.083,0
807,1
1.379,3
2.866,0
2.723,7
Iturria / Fuente: EUSTAT. Irakaskuntza Pribatuaren Gastu eta Finantzaketaren Estatistika / Estadstica del Gasto y Financiacin de la Enseanza Privada. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
252
2012
2.5
Irakaskuntza publikoa. Guztizko gastua, ikastetxe-motaren arabera. Enseanza pblica. Gasto total, segn tipo de centro.
UNIBERTSITATE AURREKO MAILAK NIVELES PREVIOS A LA UNIVERSIDAD 1.525.095
2009
000
IKASTETXEAK GUZTIRA TODOS LOS CENTROS GUZTIZKO GASTUA / GASTO TOTAL 2.039.882
B
GASTU ARRUNTA GASTO CORRIENTE Irakaskuntza-gastua Gasto de enseanza Pertsonal-gastua Gasto de personal Irakasleak Docente Zuzendaritza Direccin Ez-irakaslea No docente Bestelako pertsonal-gastua Otro gasto de personal Gastu orokorrak Gastos generales Irakaslanekoak De la actividad docente Higiezinetakoak De los inmuebles Administraziokoak De administracin Bestelako orokorrak Otros generales Jarduera osagarrien gastua Gasto de actividades complementarias Zerbitzu osagarrien gastua Gasto de servicios complementarios Pertsonal-gastua Gasto de personal Gastu orokorrak Gastos generales 1.825.882
B
1.375.014
B
378.796 72.071
1.688.738
1.244.085
373.402
71.251
1.499.718
1.136.091
298.358
65.269
1.321.977
1.049.080
216.556
56.341
40.677
34.390
3.261
3.026
135.273
52.602
76.769
5.902
1.781
1.771
189.021
107.994
75.045
5.982
32.098
17.992
13.261
844
99.339
72.739
22.676
3.925
22.263
10.729
10.716
818
34.473
6.456
27.643
374
16.835
12.011
4.231
593
120.309
118.918
1.163
227
13.238
13.238
107.071
105.680
1.163
227
B
KAPITAL-GASTUA GASTO DE CAPITAL 214.000
B
150.081
B
61.745 2.174
Iturria / Fuente: EUSTAT. Irakaskuntza Publikoaren Gastu eta Finantzaketaren Estatistika / Estadstica del Gasto y Financiacin de la Enseanza Pblica.
2012
253
HEZKUNTZA EDUCACIN
11
2.6
Irakaskuntza publikoa. Guztizko sarrera, ikastetxe-motaren arabera. Enseanza pblica. Ingreso total, segn tipo de centro.
UNIBERTSITATE AURREKO MAILAK NIVELES PREVIOS A LA UNIVERSIDAD 1.532.799
2009
000
IKASTETXEAK GUZTIRA TODOS LOS CENTROS GUZTIZKO SARRERA / INGRESO TOTAL 2.085.851
B
Sarrera arruntak Ingresos corrientes Diru-laguntzak Subvenciones EJko Hezkuntza Saila Dpto. Educacin del Gob. Vasco Toki-administrazioa Administracin local Bestelako diru-lag. publikoak Otras pblicas Pribatuak Privadas Kuotak Cuotas Irakaskuntza Enseanza Jarduera osagarriak Actividades complementarias Garraioa Transporte 1.885.281
B
1.385.883
B
425.421 73.977
1.760.463
1.320.743
373.291
66.429
1.604.481
1.228.299
333.812
42.370
109.114
81.153
4.791
23.170
37.260
6.913
29.486
859
9.608
4.378
5.201
29
104.632
62.378
34.859
7.396
50.179
10.116
32.751
7.312
41
36
HEZKUNTZA EDUCACIN
Jantokia Comedor Bestelako zerbitzu osagarriak Otros servicios complementarios Bestelako sarrerak Otros ingresos
42.893
42.893
11.519
9.368
2.103
48
20.675
3.252
17.271
152
B
146.915
B
50.383 3.271
11
Kapital-sarrerak Ingresos de capital Diru-laguntza publikoak Subvenciones pblicas Diru-laguntza pribatuak Subvenciones privadas
200.570
200.570
146.915
50.383
3.271
Iturria / Fuente: EUSTAT. Irakaskuntza Publikoaren Gastu eta Finantzaketaren Estatistika / Estadstica del Gasto y Financiacin de la Enseanza Pblica.
254
2012
2.7
Irakaskuntza publikoa. Irakaskuntza-gastua mailaka (ikasleko eta gelako tasa). Enseanza pblica. Gasto de enseanza por nivel (tasa por alumno y unidad escolar).
IKASTEKO TASA TASA POR ALUMNO Guztira Total Pertsonal-gastua Gasto de personal 5.263 Gastu orokorrak Gastos generales 663 Guztira Total 105.583 GELAKO TASA TASA POR UNIDAD Pertsonal-gastua Gasto de personal 96.418
2009
GUZTIRA / TOTAL Haur-hezkuntza Educacin infantil Lehen hezkuntza Educacin Primaria DBH E.S.O. HHI E.P.A. BBB-UBI-LOGSE Batxilergoa B.U.P.-C.O.U.-Bachiller LOGSE LH Erdi-Mailakoa F.P. Grado Medio LH Goi-Mailakoa F.P. Grado Superior Arte-irakaskuntzak Enseanzas artsticas Goi-mailako ikasketak Estudios superiores
5.926
5.674
5.128
546
88.935
80.384
8.551
6.101
5.563
538
93.486
85.244
8.242
9.946
9.387
560
154.587
145.885
8.703
1.461
1.320
141
29.356
26.522
2.833
8.258
7.648
610
198.909
184.226
14.683
12.468
10.883
1.586
164.086
143.216
20.870
11.981
10.624
1.357
175.156
155.316
19.840
1.647
1.510
138
7.492
5.987
1.506
Iturria / Fuente: EUSTAT. Irakaskuntza Publikoaren Gastu eta Finantzaketaren Estatistika / Estadstica del Gasto y Financiacin de la Enseanza Pblica.
2012
255
HEZKUNTZA EDUCACIN
11
2.8
Irakaskuntza publikoa. Guztizko sarrera, ikastetxe-motaren arabera (ikasleko eta gelako tasa). Enseanza pblica. Ingreso total, segn tipo de centro (tasa por alumno y unidad escolar).
IKASTETXEAK GUZTIRA TODOS LOS CENTROS Ikasleko tasa Tasa por alumno Gelako tasa Tasa por unidad 130.086 HAUR-LEHEN HEZKUNTZA EDUCACIN INFANTIL-PRIMARIA Ikasleko tasa Tasa por alumno 6.569 Gelako tasa Tasa por unidad 106.978 BIGARREN HEZKUNTZA ENSEANZA SECUNDARIA Ikasleko tasa Tasa por alumno 10.809 Gelako tasa Tasa por unidad 177.244
2009
ARTEGOI-MAILAKO -IRAKASIKASKETAK KUNTZAK ESTUDIOS ENSEANZAS SUPERIORES ARTSTICAS Ikasleko tasa Tasa por alumno 9.547 Ikasleko tasa Tasa por alumno 1.806
7.320
B
Sarrera arruntak Ingresos corrientes Diru-laguntzak Subvenciones EJko Hezkuntza Saila Dpto. Educacin del Gob. Vas. Bestelako diru-lag. publik. Otras pblicas Pribatuak Privadas Kuotak Cuotas Irakaskuntza Enseanza Jarduera osagarriak Actividades complementarias 6.616
B
117.659
B
5.818
B
94.739
B
10.020
B
164.433
B
8.536 1.729
6.178
112.089
5.397
87.894
9.847
161.465
7.490
1.553
5.631
104.243
4.844
78.884
9.513
155.997
6.698
990
513
7.450
553
8.997
262
4.294
688
561
35
395
14
72
1.174
104
367
5.294
404
6.582
163
2.666
699
173
176
859
79
1.279
657
171
HEZKUNTZA EDUCACIN
191
4.435
326
5.302
163
2.666
42
73
276
16
263
18
303
347
B
Kapital-sarrerak Ingresos de capital 704
B
12.427
B
752
B
12.239
B
789
B
12.811
B
1.011 77
Iturria / Fuente: EUSTAT. Irakaskuntza Publikoaren Gastu eta Finantzaketaren Estatistika / Estadstica del Gasto y Financiacin de la Enseanza Pblica.
11
2.9
Irakaskuntzako guztizko gastua, funtzioaren eta zuzeneko finantzaketa-iturriaren arabera. Gasto total en educacin por funciones y fuentes de financiacin directa.
GUZTIRA TOTAL PUBLIKOA PBLICA 2.467.912
2007
PRIBATUA PRIVADA
000
HEZKUNTZAKO GUZTIZKO GASTUA TOTAL GASTO EN EDUCACIN HEZKUNTZAKO GUZTIZKO GASTU ARRUNTA TOTAL GASTO CORRIENTE EN EDUCACIN EF.1. Irakaskuntza- eta prestakuntza-zerbitzuak guztira / Servicios educativos y formativos EF.2. Jarduera osagarriak / Actividades complementarias EF.2.1. Garraioa / Transporte EF.2.2. Jantokia / Comedor EF.2.3. Egoitza / Residencia EF.2.4. Besterik / Otras EF.3. Liburuak eta eskolako materiala, etxeguneek erositakoak Libros y material escolar adquirido por los hogares EF.4. Irakaskuntza Sistemaren Administrazio Orokorra Administracin General del Sistema Educativo EF.5. Irakaskuntzako ikerketa eta berrikuntza Investigacin e innovacin educativa KEGI. KAPITAL ERAKETA GORDINA IRAKASKUNTZAKO ERAKUNDEETAN FBCE. FORMACIN BRUTA DE CAPITAL EN INSTITUCIONES EDUCATIVAS
Iturria / Fuente: EUSTAT. Hezkuntzaren kontua / Cuenta de la educacin. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
3.087.414
619.502
2.915.333 2.592.776 178.232 41.090 93.471 1.297 42.374 49.643 67.742 26.940
172.081
127.854
44.227
256
2012
1. EUSKARA EUSKERA
1.1. 2 urte eta gehiagoko biztanleriaren bilakaera, euskara-maila orokorrari jarraiki. Evolucin de la poblacin de 2 y ms aos por el nivel global de euskera. Biztanleriaren bilakaera, sexuaren eta ama-hizkuntzaren arabera. Evolucin de la poblacin por el sexo y la lengua materna. Biztanleria ama-hizkuntzaren eta etxean erabiltzen den hizkuntzaren arabera. Poblacin por la lengua materna y la lengua hablada en casa. Biztanleriaren hizkuntza-bilakaeraren tipologiaren bilakaera ( 5 urte). Evolucin de la tipologa de movilidad lingstica ( 5 aos). Euskaltegiak eta heldu euskaldunduak eta alfabetatuak, euskaltegi-moten arabera sailkatuta. Centros y adultos euskaldunizados y alfabetizados, clasificados por tipo de centro. Hizkuntz-gaitasuna elebitasun motaren, lehenengo hizkuntzaren, hizkuntztipologiaren, hizkuntz-eremuaren eta sexuaren arabera. Competencia lingstica por clase de bilingsmo, primer idioma, tipologa lingstica, zonas lingsticas y sexo. Erabilera-hizkuntza familian, hizkuntz-eremu eta sexuaren arabera. Lengua de uso en la familia por zonas lingsticas y sexo. Erabilera-hizkuntza hurbileko giza taldean, hizkuntz-eremu eta sexuaren arabera. Lengua de uso en la comunidad social prxima por zonas lingsticas y sexo. Erabilera-hizkuntza arlo formaletan, hizkuntz-eremu eta sexuaren arabera. Lengua de uso en los mbitos ms formales por zonas lingsticas y sexo.
263
1.2.
263
1.3.
265
1.4.
265
1.5.
266
1.6.
267
1.7.
268
1.8.
269
1.9.
270
2. KULTURA CULTURA
2.1. Azken urtean kultur jarduerak ohituraren arabera. Pertsonak (%). Personas segn el hbito de realizacin de actividades culturales en el ltimo ao Herri liburutegiak. Bibliotecas pblicas. Museoak eta bildumak. Museos y colecciones. Museo nagusiak. Bisitarien kopurua. Principales museos. Nmero de visitantes. Antzezlanak. Obras teatrales. Proiekzio-aretoak. Salas de proyeccin. Eguneroko prentsa Euskal AEn. Prensa diaria en la C. A. de Euskadi.
2012
257
... / ...
2.8. Komunikabideen entzuleria 14 urteko biztanleriaren artean. Audiencia en los medios de comunicacin entre la poblacin >14 aos. Argitalpen-produkzioa. Produccin editorial.
2.9.
2.10. Euskal liburugintza. Produccin editorial en euskera. 2.11. Elkarteen errolda. Registro de asociaciones. 2.12. Ausazko jokoak. Juegos de azar.
12
258
2012
CONCEPTOS
Nivel global de Euskara Esta variable se ha obtenido mediante una tipologa de las respuestas nada, con dificultad, bien a las cuatro preguntas de las operaciones censales referidas al conocimiento del euskara: entiende?, habla?, lee?, escribe? Se distinguen siete grupos: Euskaldunes alfabetizados: personas que entienden, hablan, leen y escriben bien el euskara. Euskaldunes parcialmente alfabetizados: personas que entienden y hablan bien el euskara, pero lo leen y lo escriben con dificultad. Euskaldunes sin alfabetizar: personas que entienden y hablan bien el euskara, pero no saben leerlo ni escribirlo. Cuasi euskaldunes alfabetizados: personas que entienden el euskara bien o con dificultad, lo hablan con dificultad y saben leerlo y escribirlo bien o con dificultad. Cuasi euskaldunes sin alfabetizar: personas que entienden bien o con dificultad el euskara, lo hablan con dificultad y no saben leerlo ni escribirlo. Cuasi euskaldunes pasivos: personas que entienden bien o con dificultad el euskara, lo hablan con dificultad y no saben leerlo ni escribirlo. Erdaldunes: personas que no entienden ni hablan el euskara.
KONTZEPTUAK
Euskara maila orokorra Aldagai hau zentsu-eragiketetan euskararen ezagupenari buruz egin ziren lau galderei ulertzen duzu?, hitz egiten duzu?, irakurtzen duzu? eta idazten duzu? galderei alegia ezer ez, nekez eta ondo erantzutearen tipologia baten bidez lortu da. Zazpi talde bereizten dira: Euskaldun alfabetatuak: euskara ondo ulertzen, hitz egiten, irakurtzen eta idazten dakiten pertsonak. Euskaldun erdizka alfabetatuak: euskara ondo ulertu eta hitz egiten, baina irakurri eta idatzi nekez egiten duten pertsonak. Euskaldun alfabetatugabeak: euskara ondo ulertzen eta hitz egiten duten, baina irakurtzen eta idazten ez dakiten pertsonak. Ia-euskaldun alfabetatuak: euskara ondo edo nekez ulertzen duten, nekez hitz egiten duten eta ondo edo nekez irakurtzen eta idazten duten pertsonak. Ia-euskaldun alfabetatugabeak: ondo edo nekez ulertzen duten, nekez hitz egiten duten eta ezer ere irakurtzen eta idazten ez duten pertsonak. Ia-euskaldun pasiboak: euskara ondo edo nekez ulertu eta ezer ere hitz egiten ez duten pertsonak. Erdaldunak: euskara ez ulertu eta ez hitz egiten ez duten pertsonak. Ama-hizkuntza Haurtzaroan 3 urte bitartean ikasten den lehen hizkuntzaz ari da. Bereiziz lehen haurtzaroan euskara hizkuntza bakar gisa hartu zuten pertsonak, soilik gaztelania ikasi zutenak, euskara eta gaztelania ia esateko batera hartu zituztenak, eta azkenik, ama-hizkuntza gisa ez euskara eta ez gaztelania ikasi ez zuten pertsonak.
EUSKARA ETA KULTURA EUSKERA Y CULTURA
Lengua materna Se refiere a la primera lengua que se aprende en la infancia hasta los 3 aos, distinguindose las personas que en la primera infancia recibieron el euskara como nica lengua, las que aprendieron el castellano exclusivamente, las que recibieron de forma casi simultnea el euskara y el castellano y, por ltimo, aquellas personas que no aprendieron como lengua materna ni el euskara ni el castellano. Lengua hablada en casa Se refiere a la lengua que se habla con mayor frecuencia dentro del domicilio, admitindose las mismas opciones de respuesta que en la lengua materna: euskara, castellano, ambas u otra distinta. TIPOLOGA DE MOVILIDAD LINGSTICA Es una tipologa establecida con la que se trata de analizar la evolucin lingstica de los individuos. Vascfonos Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el euskera y que lo entienden y lo hablan bien. Bilinges de origen Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el euskera y el castellano y que entienden y hablan bien el euskera. Parcialmente castellanizados Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el euskera o el euskera y el castellano y que hablan el euskera con dificultad o que, no hablndolo, lo entienden o lo leen bien.
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
Etxean erabiltzen den hizkuntza Etxe barruan sarrien hitz egiten den hizkuntzari egiten dio erreferentzia, ama-hizkuntzaren kasuko erantzuteko aukerak onartzen direlarik: euskara, gaztelania, biak edo besteren bat.
12
HIZKUNTZA-BILAKAERAREN TIPOLOGIA Biztanleriaren hizkuntza-bilakaera zer-nolakoa izan den aztertzeko. Euskaldun zaharrak Ama-hizkuntza euskara izan eta euskara ondo ulertu eta hitz egiten duten pertsonak. Jatorrizko elebidunak Ama-hizkuntza euskara eta gaztelania izan eta euskara ondo ulertu eta hitz egiten duten pertsonak. Partzialki erdaldunduak Ama-hizkuntza euskara edo euskara eta gaztelania izan eta euskaraz nekez hitz egin edo, hitz egiten ez badute, ondo ulertu eta irakurtzen duten pertsonak.
2012
259
Totalmente castellanizados Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el euskera o el euskera y el castellano y que no hablan nada el euskera y no lo entienden ni lo leen bien. Neo-vascfonos Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el castellano u otra distinta del euskera y que entienden y hablan bien el euskera. Neo-vascfonos parciales Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el castellano u otra distinta del euskera y que hablan el euskera con dificultad o que, no hablndolo, lo entienden o lo leen bien. Castellanfonos Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el castellano u otra distinta del euskera y que no lo hablan nada y no lo entienden ni lo leen bien. TIPOLOGA DEL USO DEL EUSKERA EN CASA Es una tipologa establecida en base al cruce de la tipologa reducida de movilidad lingstica y la variable lengua hablada en casa. Se trata as de medir el nivel de actividad lingstica de los individuos. Vascfonos activos Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el euskera, que lo entienden y lo hablan bien y cuya lengua de uso en casa es el euskera. Vascfonos activos en ambas lenguas Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el euskera, que lo entienden y lo hablan bien y cuya lengua de uso en casa es tanto el euskera como el castellano. Vascfonos pasivos
Guztiz erdaldunduak Ama-hizkuntza euskara edo euskara eta gaztelania izan eta euskaraz ezer ez hitz egiteaz gain, ez dute ondo ulertzen, ezta irakurtzen ere. Euskaldun berriak Ama-hizkuntza gaztelania edo euskara ez den beste hizkuntza bat izan eta euskara ondo ulertu eta hitz egiten duten pertsonak. Partzialki euskaldun berriak Ama-hizkuntza gaztelania edo euskara ez den beste hizkuntza bat izan eta euskaraz nekez hitz egin edo, hitz egiten ez badute, ondo ulertu eta irakurtzen duten pertsonak. Erdaldun zaharrak Ama-hizkuntza gaztelania edo euskara ez den beste hizkuntza bat izan eta euskaraz ezer ez hitz egiteaz gain, ez dute ondo ulertzen, ezta irakurtzen ere. ETXEKO HIZKUNTZAREN ERABILERAREN TIPOLOGIA Biztanleriaren hizkuntz jarduera-maila neurtzeko hizkuntza-bilakaeraren tipologia laburtua eta etxean erabiltzen den hizkuntza gurutzatzen dituen tipologia da.
Euskaldun zahar aktiboak Ama-hizkuntza euskara izan eta euskara ondo ulertu eta hitz egin, eta etxeko hizkuntza euskara duten pertsonak.
Euskaldun zahar bietan aktiboak Ama-hizkuntza euskara izan eta euskara ondo ulertu eta hitz egin, eta etxeko hizkuntza euskara eta gaztelania dituzten pertsonak. Euskaldun zahar pasiboak Ama-hizkuntza euskara izan eta euskara ondo ulertu eta hitz egin, eta etxeko hizkuntza gaztelania duten pertsonak.
12
Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el euskera, que lo entienden y lo hablan bien pero cuya lengua de uso en casa es el castellano. Bilinges de origen activos Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el euskera y el castellano, que entienden y hablan bien el euskera y cuya lengua de uso en casa es el euskera. Bilinges de origen activos en ambas lenguas Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el euskera y el castellano, que entienden y hablan bien el euskera y cuya lengua de uso en casa es tanto el euskera como el castellano. Bilinges de origen pasivos Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el euskera y el castellano, que entienden y hablan bien el euskera y cuya lengua de uso en casa es el castellano. Parcialmente castellanizados activos Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el euskera o el euskera y el castellano, que hablan el euskera con dificultad o que, no hablndolo, lo entienden o lo leen bien y cuya lengua de uso en casa es el euskera.
Jatorrizko elebidun aktiboak Ama-hizkuntza euskara eta gaztelania izan eta euskara ondo ulertu eta hitz egin, eta etxeko hizkuntza euskara duten pertsonak Jatorrizko elebidun bietan aktiboak Ama-hizkuntza euskara eta gaztelania izan eta euskara ondo ulertu eta hitz egin, eta etxeko hizkuntza euskara eta gaztelania dituzten pertsonak. Jatorrizko elebidun pasiboak Ama-hizkuntza euskara eta gaztelania izan eta euskara ondo ulertu eta hitz egin, eta etxeko hizkuntza gaztelania duten pertsonak Partzialki erdaldundu aktiboak Ama-hizkuntza euskara edo euskara eta gaztelania izan eta euskara nekez hitz egin edo, hitz egiten ez badute, ondo ulertu eta irakurri, eta etxeko hizkuntza euskara duten pertsonak.
260
2012
Parcialmente castellanizados activos en ambas lenguas Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el euskera o el euskera y el castellano, que hablan el euskera con dificultad o que, no hablndolo, lo entienden o lo leen bien y cuya lengua de uso en casa es tanto el euskera como el castellano. Parcialmente castellanizados pasivos Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el euskera o el euskera y el castellano, que hablan el euskera con dificultad o que, no hablndolo, lo entienden o lo leen bien y cuya lengua de uso en casa es el castellano. Neo-vascfonos activos Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el castellano u otra distinta del euskera, que entienden y hablan bien el euskera y cuya lengua de uso en casa es el euskera. Neo-vascfonos activos en ambas lenguas Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el castellano u otra distinta del euskera, que entienden y hablan bien el euskera y cuya lengua de uso en casa es tanto el euskera como el castellano. Neo-vascfonos pasivos Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el castellano u otra distinta del euskera, que entienden y hablan bien el euskera y cuya lengua de uso en casa es el castellano. Neo-vascfonos parciales activos Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el castellano u otra distinta del euskera, que hablan el euskera con dificultad o que, no hablndolo, lo entienden o lo leen bien y cuya lengua de uso en casa es el euskera. Neo-vascfonos parciales activos en ambas lenguas Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el castellano u otra distinta del euskera, que hablan el euskera con dificultad o que, no hablndolo, lo entienden o lo leen bien y cuya lengua de uso en casa es tanto el euskera como el castellano. Neo-vascfonos parciales pasivos Aquellas personas cuya lengua materna ha sido el castellano u otra distinta del euskera, que hablan el euskera con dificultad o que, no hablndolo, lo entienden o lo leen bien y cuya lengua de uso en casa es el castellano.
Partzialki erdaldundu bietan aktiboak Ama-hizkuntza euskara edo euskara eta gaztelania izan eta euskaraz nekez hitz egin edo, hitz egiten ez badute, ondo ulertu eta irakurri, eta etxeko hizkuntza euskara eta gaztelania dituzten pertsonak. Partzialki erdaldundu pasiboak Ama-hizkuntza euskara edo euskara eta gaztelania izan eta euskaraz nekez hitz egin edo, hitz egiten ez badute, ondo ulertu eta irakurri, eta etxeko hizkuntza gaztelania duten pertsonak.
Euskaldun berri aktiboak Ama-hizkuntza gaztelania edo euskara ez den beste hizkuntza bat izan eta euskara ondo ulertu eta hitz egin eta etxeko hizkuntza euskara duten pertsonak. Euskaldun berri bietan aktiboak Ama-hizkuntza gaztelania edo euskara ez den beste hizkuntza bat izan eta euskara ondo ulertu eta hitz egin, eta etxeko hizkuntza euskara eta gaztelania dituzten pertsonak.
Ama-hizkuntza gaztelania edo euskara ez den beste hizkuntza bat izan eta euskara ondo ulertu eta hitz egin, eta etxeko hizkuntza gaztelania duten pertsonak. Partzialki euskaldun berri aktiboak Ama-hizkuntza gaztelania edo euskara ez den beste hizkuntza bat izan eta euskara nekez edo, hitz egiten ez badute, ondo ulertu eta irakurri, eta etxeko hizkuntza euskara duten pertsonak.
Partzialki euskaldun berri bietan aktiboak Ama-hizkuntza gaztelania edo euskara ez den beste hizkuntza bat izan eta euskara nekez edo, hitz egiten ez badute, ondo ulertu eta irakurri eta etxeko hizkuntza euskara eta gaztelania dituzten pertsonak. Partzialki euskaldun berri pasiboak Ama-hizkuntza gaztelania edo euskara ez den beste hizkuntza bat izan eta euskara nekez edo, hitz egiten ez badute, ondo ulertu eta irakurri eta etxeko hizkuntza gaztelania duten pertsonak.
12
2012
261
1 1.1
EUSKARA EUSKERA
2 urte eta gehiagoko biztanleriaren bilakaera, euskara-maila orokorrari jarraiki. Evolucin de la poblacin de 2 y ms aos por el nivel global de euskera.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
1/5/96 GUZTIRA / TOTAL Euskaldunak Euskaldunes Alfabetatuak Alfabetizados Erdizka alfabetatuak Parcialmente alfabetizados Alfabetatugabeak No alfabetizados Ia-euskaldunak Cuasi euskaldunes Alfabetatuak Alfabetizados Alfabetatugabeak No alfabetizados Pasiboak Pasivos Erdaldunak Erdaldunes
1/11/01
1/11/06
1/5/96 277.011
1/11/01 279.460
1/11/06
1/5/96
1/11/01
1/11/06
1/5/96 663.914
1/11/01 656.499
1/11/06 666.763
1.018.899
906.143
838.708
182.166
165.241
155.884
622.266
551.382
505.669
214.467
189.520
177.155
Iturria / Fuente: EUSTAT. Biztanleriaren eta Etxebizitzen Zentsua, Biztanleen Udal Errolda eta Biztanleriaren eta Etxebizitzen Estatistika. Censos de Poblacin y Viviendas, Padrn Municipal de Habitantes y Estadstica de Poblacin.
1.2
Biztanleriaren bilakaera, sexuaren eta ama-hizkuntzaren arabera. Evolucin de la poblacin por el sexo y la lengua materna.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
1/5/96 GUZTIRA / TOTAL Euskara Euskera Gaztelania Castellano Biak Las dos Beste bat Otra Gizonezkoak Varones Euskara Euskera Gaztelania Castellano Biak Las dos Beste bat Otra Emakumezkoak Mujeres Euskara Euskera Gaztelania Castellano Biak Las dos Beste bat Otra
1/11/01
1/11/06
1/5/96 281.821
1/11/01 286.387
1/11/06
1/5/96
1/11/01
1/11/06
1/5/96 676.208
1/11/01 673.563
1/11/06 686.665
425.524
415.623
413.452
1.026.647 1.017.883 1.039.934 205.320 763.281 41.095 16.951 200.253 756.217 42.770 18.643 199.509 761.978 48.942 29.505
1.071.408 1.064.704 1.089.405 220.204 791.031 43.087 17.086 215.370 787.042 44.242 18.050 213.943 799.242 50.142 26.078
Iturria / Fuente: EUSTAT. Biztanleriaren eta Etxebizitzen Zentsua, Biztanleen Udal Errolda eta Biztanleriaren eta Etxebizitzen Estatistika. Censos de Poblacin y Viviendas, Padrn Municipal de Habitantes y Estadstica de Poblacin. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
263
28.745
12
21 GRAFIKOA / GRFICO
2 URTE ETA GEHIAGOKO BIZTANLERIAREN BILAKAERA, EUSKARA-MAILA OROKORRARI JARRAIKI. (%) EVOLUCIN DE LA POBLACIN DE 2 Y MS AOS POR EL NIVEL GLOBAL DE EUSKERA. (%)
22 GRAFIKOA / GRFICO
2006
2 URTE ETA GEHIAGOKO BIZTANLERIA, ADINARI ETA EUSKARA-MAILA OROKORRARI JARRAIKI. (%)
12
264
2012
1.3
Biztanleria ama-hizkuntzaren eta etxean erabiltzen den hizkuntzaren arabera. Poblacin por la lengua materna y la lengua hablada en casa.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA 305.822 1.136.852 GIPUZKOA
2006
GUZTIRA / TOTAL Ama-hizkuntza Lengua materna Euskara Euskera Gaztelania Castellano Biak Las dos Beste bat Otra Etxean erabiltzen den hizkuntza Lengua hablada en casa Euskara Euskera Gaztelania Castellano Biak Las dos Beste bat Otra
2.129.339
686.665
Iturria / Fuente: EUSTAT. Biztanleriaren eta Etxebizitzen Estatistika 2006./ Estadstica de Poblacin y Viviendas 2006.
1.4
Biztanleriaren hizkuntza-bilakaeraren tipologiaren bilakaera (> 5 urte). Evolucin de la tipologa de movilidad lingstica (> 5 aos).
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
1996 BIZTANLERIA / POBLACIN Euskaldun zaharrak Vascfonos Jatorrizko elebidunak Bilinges de origen Euskaldun berriak Neo-vascfonos Partzialki euskaldun berriak Neo-vascfonos parciales Partzialki erdaldunduak Parcialmente castellanizados Guztiz erdaldunduak Totalmente castellanizados Erdaldun zaharrak Castellanfonos
2001
2006
1996 270.347
2001 272.716
2006
1996
2001
2006
1996 647.977
2001 639.548
2006 647.273
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritzako Kultura saila. Mapa soziolinguistikoa./ Departamento de Cultura del Gobierno Vasco. Mapa sociolingstico. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
265
12
1.5
Euskaltegiak eta heldu euskaldunduak eta alfabetatuak, euskaltegi-moten arabera sailkatuta. Centros y adultos euskaldunizados y alfabetizados, clasificados por tipo de centro.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. N.o ARABA LAVA Kop. N.o BIZKAIA GIPUZKOA
2010-2011
Kop. N.o
Kop. N.o
-% 2009-2010
GUZTIRA / TOTAL Zentroak / Centros Ikasleak / Alumnos (1) Emakumezkoak / Mujeres Matrikulak / Matrculas Ikastorduak (milak.) / Horas lectivas (miles) Taldeko orduak / Horas de grupo Publikoak / Pblicos Zentroak / Centros Ikasleak / Alumnos (1) Matrikulak / Matrculas Ikastorduak (milak.) / Horas lectivas (miles) Taldeko orduak / Horas de grupo Homologatuak / Homologados Zentroak / Centros Ikasleak / Alumnos (1) Matrikulak / Matrculas Ikastorduak (milak.) / Horas lectivas (miles) Taldeko orduak / Horas de grupo Autoikaskuntza / Autoaprendizaje Zentroak / Centros (2) Ikasleak / Alumnos (1) Matrikulak / Matrculas Ikastorduak (milak.) / Horas lectivas (miles) 104 37.398 25.212 47.774 8.488 710.206 100 100 67,4 100 100 100 15 6.476 4.485 7.727 1.471 124.476 14,4 17,1 69,3 16,2 17,3 17,5 48 21.161 14.200 27.475 4.944 400.475 46,2 55,8 67,1 57,5 58,2 56,4 41 10.296 6.905 12.572 2.073 185.255 39,4 27,1 67,1 26,3 24,4 26,1 -1,0 -5,9 -6,0 -4,4 -6,9 -6,2
2 652 692 68
3 894 1.012 90
2 237 272 28
(1) Irakasmaila askotatik igarotzen den ikasle bat behin bakarrik zenbatzen da guztizkoetan / Un alumno que pase por diversos cursos se contabiliza como uno solo en los totales. (2) Autoikaskuntza-ikasleak baino ez dutenak / Los que slo tienen alumnos de autoaprendizaje. Iturria / Fuente: Helduen Alfabetatze eta Berreuskalduntzerako Erakundea (HABE).
12
266
2012
1.6
Hizkuntz-gaitasuna elebitasun motaren, lehenengo hizkuntzaren , hizkuntz-tipologiaren, hizkuntz-eremuaren eta sexuaren arabera. (% bertikala) Competencia lingstica por clase de bilingismo, primer idioma, tipologa lingstica, zonas lingsticas y sexo. (% vertical) 200
EUSKAL HERRIA EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total 3.599 100 Gizonez. Hombres 1.760 100 Emak. Mujeres 1.839 100 Guztira Total 1.587 100 NAFARROA NAVARRA Gizonez. Hombres 784 100 Emak. Mujeres 803 100 IPARRALDEA PAS VASCO FRANCS Guztira Total 1.999 100 Gizonez. Hombres 952 100 Emak. Mujeres 1.047 100
Guztira Total Laginaren tamaina (balio absolut.) Tamao muestral (valores absolutos) GUZTIRA / TOTAL ELEBITASUN-MOTA CLASE DE BILINGISMO Euskal elebidun funtzionala Bilinge funcional euskaldun Elebidun funtzional orekatua Bilinge funcional equilibrado Erdal elebidun funtzionala Bilinge funcional erdaldun Elebidun hartzailea Bilinge pasivo Erdaldun elebakarra Erdaldun monolinge ELEBITASUN-MOTA CLASE DE BILINGISMO Euskalduna / Euskaldun Erdalduna / Erdaldun LEHEN HIZKUNTZA PRIMER IDIOMA Euskara / Euskera Euskara eta erdara (gazt. / frantes) Euskera y Erdera (castell. / francs) Erdara / Erdera (castell. / francs) HIZKUNTZA BILAKAERAREN TIPOLOGIA TIPOLOGA LINGSTICA Euskaldunzaharrak Euskaldun de nacimiento Jatorrizko elebidunak Bilinge de nacimiento Euskaldunberriak Nuevo euskaldun Partzialki euskaldunberriak Parcialmente nuevo euskaldun Partzialki erdaldunduak Parcialmente castellan. / francofon. Guztiz erdaldunduak Totalmente castellan. / francofon. Erdaldunzaharrak Erdaldun de nacimiento 7.185 100
8 8 10 15 59
7 8 10 17 58
8 8 10 14 60
10 9 12 18 52
9 9 12 20 50
10 8 12 17 53
3 3 5 8 81
3 3 5 7 82
3 3 5 9 81
6 11 6 9 69
6 11 5 10 67
5 12 6 7 70
26 74
25 75
26 74
30 70
30 70
31 69
11 89
11 89
11 89
22 78
23 77
22 78
17 5 79
16 5 80
17 5 78
19 5 76
18 5 77
19 5 75
6 3 90
6 3 91
6 3 90
22 6 72
21 7 72
22 5 73
15 3 8 13 2 1 58
14 3 8 15 2 1 57
15 3 8 12 2 2 58
17 4 10 16 2 1 50
16 4 9 19 2 1 49
18 3 10 14 3 1 51
6 1 4 7 1 1 80
6 1 4 6 1 1 81
6 2 4 7 1 2 79
18 2 2 5 4 3 66
18 3 1 6 4 3 64
19 2 2 3 4 3 67
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Kultura Saila. Euskal Herriako inkesta soziolinguistikoa./ Gobierno Vasco. Departamento de Cultura. Encuesta Sociolingstica de Euskal Herria.
2012
267
12
1.7
Erabilera-hizkuntza familian, hizkuntz-eremu eta sexuaren arabera.(% bertikala) Lengua de uso en la familia por zonas lingsticas y sexo. (% vertical)
EUSKAL HERRIA EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total 100 Gizonez. Hombres 100 Emak. Mujeres 100 Guztira Total 100 NAFARROA NAVARRA Gizonez. Hombres 100 Emak. Mujeres 100
200
IPARRALDEA PAS VASCO FRANCS Guztira Total 100 Gizonez. Hombres 100 Emak. Mujeres 100
Guztira Total GUZTIRA / TOTAL Laginaren tamaina (balio absolut.) Tamao muestral (valores absolutos) ZEIN HIZKUNTZATAN HITZ EGITEN DU AMAREKIN? EN QU LENGUA HABLA CON SU MADRE? Nagusiki euskaraz Principalmente en euskera Euskaraz erdaraz hainbat Tanto en euskera como en castellano / francs Nagusiki erdaraz Principalmente en castellano/francs Laginaren tamaina (balio absolut.) Tamao muestral (valores absolutos) ZEIN HIZKUNTZATAN HITZ EGITEN DU AITAREKIN? EN QU LENGUA HABLA CON SU PADRE? Nagusiki euskaraz Principalmente en euskera Euskaraz erdaraz hainbat Tanto en euskera como en castellano / francs Nagusiki erdaraz Principalmente en castellano/francs Laginaren tamaina (balio absolut.) Tamao muestral (valores absolutos) ZEIN HIZKUNTZATAN HITZ EGITEN DU BIKOTEKIDEAREKIN? EN QU LENGUA HABLA CON SU PAREJA? Nagusiki euskaraz Principalmente en euskera Euskaraz erdaraz hainbat Tanto en euskera como en castellano / francs Nagusiki erdaraz Principalmente en castellano/francs Laginaren tamaina (balio absolut.) Tamao muestral (valores absolutos) ZEIN HIZKUNTZATAN HITZ EGITEN DU SEME-ALABEKIN? EN QU LENGUA HABLA CON SUS HIJOS/HIJAS? Nagusiki euskaraz Principalmente en euskera Euskaraz erdaraz hainbat Tanto en euskera como en castellano / francs Nagusiki erdaraz Principalmente en castellano/francs Laginaren tamaina (balio absolut.) Tamao muestral (valores absolutos) ZEIN HIZKUNTZATAN HITZ EGITEN DUTE ETXEAN? EN QU LENGUA HABLA EN CASA? Nagusiki euskaraz Principalmente en euskera Euskaraz erdaraz hainbat Tanto en euskera como en castellano / francs Nagusiki erdaraz Principalmente en castellano/francs 100
2.516
1.251
1.265
1.624
797
827
575
290
285
317
164
153
47
50
45
47
50
45
38
39
37
62
64
61
5 47
5 46
6 49
5 48
4 46
6 49
7 55
8 53
5 57
11 27
11 25
10 30
2.237
1.115
1.122
1.480
733
747
480
241
239
277
141
136
45
47
43
44
47
42
38
39
38
67
67
66
5 50
5 48
5 52
5 51
4 49
5 53
6 56
6 55
5 57
9 24
8 25
10 24
1.752
825
927
1.052
497
555
429
194
235
271
134
137
47
49
44
48
52
45
38
41
35
39
37
41
9 44
10 41
9 47
9 43
10 39
8 46
9 53
6 53
12 54
14 48
17 46
10 49
12
1.598
700
898
919
406
513
379
163
216
300
131
169
69
72
67
75
78
72
68
73
64
28
31
25
12 19
10 18
14 20
11 14
9 14
13 14
11 21
8 19
13 23
19 53
20 50
19 55
2.990
1.485
1.505
1.867
928
939
729
362
367
394
195
199
44
45
42
45
46
43
38
39
37
37
40
35
12 44
12 43
12 46
12 44
11 42
12 45
13 48
13 48
14 49
15 47
19 41
12 53
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Kultura Saila. Euskal Herriako inkesta soziolinguistikoa./ Gobierno Vasco. Departamento de Cultura. Encuesta Sociolingstica de Euskal Herria.
268
2012
1.8
Erabilera-hizkuntza hurbileko giza taldean, hizkuntz-eremu eta sexuaren arabera.(% bertikala) Lengua de uso en la comunidad social prxima por zonas lingsticas y sexo. (% vertical)
EUSKAL HERRIA EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total 100 Gizonez. Hombres 100 Emak. Mujeres 100 Guztira Total 100 NAFARROA NAVARRA Gizonez. Hombres 100 Emak. Mujeres 100
200
IPARRALDEA PAS VASCO FRANCS Guztira Total 100 Gizonez. Hombres 100 Emak. Mujeres 100
Guztira Total GUZTIRA / TOTAL Laginaren tamaina (balio absolut.) Tamao muestral (valores absolutos) ZEIN HIZKUNTZATAN HITZ EGITEN DU LAGUNEKIN? EN QU LENGUA HABLA CON LOS AMIGOS/AS? Nagusiki euskaraz Principalmente en euskera Euskaraz erdaraz hainbat Tanto en euskera como en castellano / francs Nagusiki erdaraz Principalmente en castellano/francs Laginaren tamaina (balio absolut.) Tamao muestral (valores absolutos) ZEIN HIZKUNTZATAN HITZ EGITEN DU LANKIDEEKIN? EN QU LENGUA HABLA CON SUS COMPAEROS/AS DE TRABAJO? Nagusiki euskaraz Principalmente en euskera Euskaraz erdaraz hainbat Tanto en euskera como en castellano / francs Nagusiki erdaraz Principalmente en castellano/francs Laginaren tamaina (balio absolut.) Tamao muestral (valores absolutos) ZEIN HIZKUNTZATAN HITZ EGITEN DU AUZOKO DENDETAN? EN QU LENGUA HABLA EN LAS TIENDAS DEL BARRIO? Nagusiki euskaraz Principalmente en euskera Euskaraz erdaraz hainbat Tanto en euskera como en castellano / francs Nagusiki erdaraz Principalmente en castellano/francs Laginaren tamaina (balio absolut.) Tamao muestral (valores absolutos) ZEIN HIZKUNTZATAN HITZ EGITEN DU BANKU EDO KUTXETAN? EN QU LENGUA HABLA EN BANCOS Y CAJAS DE AHORRO? Nagusiki euskaraz Principalmente en euskera Euskaraz erdaraz hainbat Tanto en euskera como en castellano / francs Nagusiki erdaraz Principalmente en castellano/francs Laginaren tamaina (balio absolut.) Tamao muestral (valores absolutos) ZEIN HIZKUNTZATAN HITZ EGITEN DU ANBULATEGIAN? EN QU LENGUA HABLA EN EL AMBULATORIO? Nagusiki euskaraz Principalmente en euskera Euskaraz erdaraz hainbat Tanto en euskera como en castellano / francs Nagusiki erdaraz Principalmente en castellano/francs 100
3.252
1.607
1.645
1.999
985
1.014
787
396
391
466
226
240
46
47
45
47
47
46
44
47
40
41
42
39
19 35
21 32
17 38
18 35
20 33
16 37
18 38
18 35
18 42
28 31
32 26
24 36
1.655
891
764
1.029
557
472
404
213
191
222
121
101
19 35
22 35
16 35
19 32
23 33
16 32
13 48
16 46
10 49
23 48
21 41
25 55
3.219
1.588
1.631
1.999
985
1.014
769
383
386
451
220
231
41
44
38
44
47
42
34
39
28
14
17
10
17 42
17 39
17 45
17 39
18 35
17 42
13 54
13 48
13 59
18 68
14 68
21 68
3.155
1.562
1.593
1.999
985
1.014
737
371
366
419
206
213
51
55
48
55
59
52
40
43
36
14
17
11
10 39
10 35
10 42
10 34
11 30
10 38
8 53
7 50
8 55
12 74
10 73
14 75
3.198
1.576
1.622
1.999
985
1.014
749
374
375
450
217
233
37
39
35
40
42
38
32
35
29
10
14 49
15 46
13 52
15 45
16 42
14 48
9 60
11 54
6 65
10 83
9 81
11 84
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
269
46
43
49
48
44
52
39
38
41
29
37
20
12
... / ...
1.8
Erabilera-hizkuntza hurbileko giza taldean, hizkuntz-eremu eta sexuaren arabera.(% bertikala) Lengua de uso en la comunidad social prxima por zonas lingsticas y sexo. (% vertical)
EUSKAL HERRIA EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total 1.999 Gizonez. Hombres 985 Emak. Mujeres 1.014 Guztira Total 715 NAFARROA NAVARRA Gizonez. Hombres 364 Emak. Mujeres 351
200
IPARRALDEA PAS VASCO FRANCS Guztira Total 439 Gizonez. Hombres 215 Emak. Mujeres 224
Guztira Total Laginaren tamaina (balio absolut.) Tamao muestral (valores absolutos) ZEIN HIZKUNTZATAN HITZ EGITEN DU UDALETXEKO ZERBITZUETAN? EN QU LENGUA HABLA EN LAS DEPENDENCIAS MUNICIPALES? Nagusiki euskaraz Principalmente en euskera Euskaraz erdaraz hainbat Tanto en euskera como en castellano / francs Nagusiki erdaraz Principalmente en castellano/francs 3.153
53
56
51
57
60
55
40
43
37
23
28
19
12 34
13 31
11 38
12 31
13 28
11 35
12 48
13 44
11 52
21 56
19 53
22 59
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Kultura Saila. Euskal Herriako inkesta soziolinguistikoa./ Gobierno Vasco. Departamento de Cultura. Encuesta Sociolingstica de Euskal Herria.
1.9
Erabilera-hizkuntza arlo formaletan, hizkuntz-eremu eta sexuaren arabera.(% bertikala) Lengua de uso en los mbitos ms formales por zonas lingsticas y sexo. (% vertical)
EUSKAL HERRIA EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Total 100 Gizonez. Hombres 100 Emak. Mujeres 100 Guztira Total 100 NAFARROA NAVARRA Gizonez. Hombres 100 Emak. Mujeres 100
200
IPARRALDEA PAS VASCO FRANCS Guztira Total 100 Gizonez. Hombres 100 Emak. Mujeres 100
Guztira Total GUZTIRA / TOTAL Laginaren tamaina (balio absolut.) Tamao muestral (valores absolutos) ETXEA-LAGUNA-FORMALA EREMUEN TIPOLOGIA TIPOLOGA DE LOS MBITOS CASA-AMISTADES-FORMAL Euskaraz erdaraz baino gehiago Ms en euskera que en erdera (castellano / francs) Euskaraz erdaraz bezainbeste Tanto en euskera como en erdera (castellano / francs) Euskaraz erdaraz baino gutxiago Menos en euskera que en erdera (castellano / francs) Erdaraz bakarrik Solo en erdera (castell./francs) Laginaren tamaina (balio absolut.) Tamao muestral (valores absolutos) ETXEA-LAGUNA-FORMALA-LANA EREMUEN TIPOLOGIA TIPOLOGA DE LOS MBITOS CASA-AMISTADES-FORMAL-TRABAJO Euskaraz erdaraz baino gehiago Ms en euskera que en erdera (castellano / francs) Euskaraz erdaraz bezainbeste Tanto en euskera como en erdera (castellano / francs) Euskaraz erdaraz baino gutxiago Menos en euskera que en erdera (castellano / francs) Erdaraz bakarrik Solo en erdera (castell./francs) 100
3.252
1.607
1.645
1.999
985
1.014
787
396
391
466
226
240
12
39
40
37
42
42
41
29
33
24
16
19
13
20
22
19
20
21
18
20
19
21
29
32
27
26 15
26 13
27 17
24 15
24 13
24 16
33 18
30 17
36 19
41 14
39 10
43 17
1.655
891
764
1.029
557
472
404
213
191
222
121
101
31
35
27
34
37
30
18
24
10
10
13
26
28
25
26
28
24
26
23
28
30
29
31
31 11
29 9
35 13
30 10
26 8
33 12
42 15
40 13
44 17
44 17
48 11
40 23
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Kultura Saila. Euskal Herriako inkesta soziolinguistikoa./ Gobierno Vasco. Departamento de Cultura. Encuesta Sociolingstica de Euskal Herria. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
270
2012
2 2.1
KULTURA CULTURA
Azken urtean kultur jarduerak burutzeko ohituraren arabera. Pertsonak (%). Personas segn el hbito de realizacin de actividades culturales en el ltimo ao.
EUSKAL HERRIA EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI 1.870.854 77,9 68,5 54,1 37,7 39,1 30,2 21,7 21,8 18,1 9,3 7,6 NAFARROA NAVARRA 515.703 79,6 70,6 57,4 44,0 38,4 36,5 30,4 25,0 18,1 9,9 4,9
2007-2008
IPARRALDE PAS VASCO NORTE 237.412 89,8 74,0 54,2 29,2 23,9 29,8 11,2 15,9 8,6 10,0 4,5
Guztira / Total Musika entzun / Escuchar msica Aisialdiarekin lotuta liburuak irakurri / Leer libros vinculados al ocio Zinera joan / Asistir al cine Kontzertuetara joan / Asistir a conciertos Museoetata joan / Asistir a museos Liburutegietara/mediaketara joan / Asistir a bibliotecas/mediatecas Galeria eta erakusketara joan / Asistir a galeras y exposiciones Antzerkira joan / Asistir al teatro Bertsolariak entzutera joan / Asistir a actuaciones de bertsolaris Dantzako ikuskizunetara joan / Asistir a espectculos de danza Operako ikuskizunetara joan / Asistir a espectculos de pera
2.623.969 79,4 69,5 54,8 38,2 37,5 31,4 22,4 21,9 17,3 9,5 6,9
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Kultura Saila. Euskal Herriko kultura ohiturak, praktikak eta kontsumoa. Gobierno Vasco. Departamento de Cultura. Estadstica de hbitos, prcticas y consumo en cultura en Euskal Herria.
2.2
2010
EUSKARA ETA KULTURA EUSKERA Y CULTURA
Liburutegi kopurua (ikerketan parte hartzen dutenak) N de bibliotecas (participantes en la investigacin) Irakurketa-gunea / Puestos de lectura Liburukiak / Volmenes Aldizkako argitalpenak / Publicaciones peridicas Langileak / Personal
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Kultura saila. Estatistika-txostena / Gobierno Vasco. Departamento de Cultura. Informe estadstico.
2.3
2010
12
27
Museo eta bilduma kopurua N de museos y colecciones Bisitarien kopurua /Nmero de visitantes Langileak/ Personal
22 1.413.007 272
694.428 259
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Kultura saila. Estatistika-txostena / Gobierno Vasco. Departamento de Cultura. Informe estadstico.
2.4
2008 GUGGENHEIM BILBAO MUSEOA BILBOKO ARTE EDER MUSEOA / MUSEO BELLAS ARTES DE BILBAO ARABAKO ARTE EDER MUSEOA / MUSEO BELLAS ARTES DE LAVA ZIENTZIAREN KUTXAGUNEA / KUTXAESPACIO DE LA CIENCIA CHILLIDA LEKU SAN TELMO MUSEOA / MUSEO SAN TELMO DONOSTIAKO AKUARIUMA / AQUARIUM DE SAN SEBASTIN ARTIUM BILBOKO ITSADARRA ITSAS MUSEOA / MUSEO MARTIMO RA BILBAO SANTA MARIA KATEDRALA FUND. / FUND. CATEDRAL SANTA MARA 951.368 223.197 13.443 112.734 61.854 94.391 277.285 104.197 48.242 100.967
2009 905.048 207.978 15.917 138.264 60.105 98.973 310.541 105.232 61.502 105.086
2010 958.173 191.962 14.737 134.079 0 104.637 301.771 101.115 28.545 108.133
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Industria, Berrikuntza, Merkataritza eta Turismo Saila. Euskal Turismoaren Urtekaria. Gobierno Vasco. Departamento de Industria, Innovacin, Comercio y Turismo. Anuario de Turismo Vasco.
2012
271
2.5
Antzezpen kopurua / N de representaciones Ikusleak ( milakoetan) / Espectadores (miles) Bilketa (000) / Recaudacin (000)
Iturria / Fuente: SGAE. Anuario de las artes escnicas, musicales y audiovisuales.
2.6
2010
236
118
IKUSLEAK (milakotan) ESPECTADORES (miles) Estatuko filmak Pelculas nacionales Film atzerritarrak Pelculas extranjeras DIRU-BILKETA (000) RECAUDACIN (000) Estatuko filmak Pelculas nacionales Film atzerritarrak Pelculas extranjeras
Iturria / Fuente: Ministerio de Cultura. Boletn informativo de cine.
4.981
728
2.687
1.566
101.589
653
108
318
227
12.928
4.327
619
2.369
1.339
88.661
31.817
4.728
17.159
9.930
662.305
3.929
666
1.898
1.365
80.277
27.888
4.062
15.261
8.565
582.027
12
2.7
2011
El Correo Espaol - El Pueblo Vasco El Diario Vasco Deia Marca - Ed. Pas Vasco Gara Berria El Mundo Deportivo El Pas - Ed. Pas Vasco Noticias de Gipuzkoa Diario de Noticias de lava El Mundo del Pas Vasco As Expansin Pblico
Iturriak / Fuentes: CIES. Estudio de Audiencia de medios de la C.A. de Euskadi.
0,9 0,7 10,6 0,0 6,3 0,0 -9,1 6,7 0,0 7,4 -25,8 37,5 8,3 66,7
272
2012
2.8
Komunikabideen entzuleria >14 urteko biztanleriaren artean. (%) Audiencia en los medios de comunicacin entre la poblacin >14 aos.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 54,2 37,0 0,9 1,4 3,6 6,5 1,4 1,5 3,1 10,3 1,0 4,1 62,8 12,8 8,4 : : 1,9 16,6 6,3 0,1 4,0 5,1 2,4 1,9 : 0,2 5,1 : 0,5 0,4 81,7 24,7 5,0 4,6 17,7 16,5 22,9 10,8 12,3 4,3 18,8 7,2 BIZKAIA 47,6 35,0 8,9 0,1 3,5 4,7 1,2 1,7 2,4 3,2 3,2 57,4 12,1 7,3 : : 2,7 8,3 5,5 2,0 6,4 3,8 4,4 1,9 : 0,9 3,4 : 2,5 1,2 81,7 22,6 4,0 6,6 20,7 17,6 23,1 9,1 11,8 8,3 18,6 10,7 GIPUZKOA
2011
PRENTSA GUZTIRA / TOTAL PRENSA El Correo Espaol Deia El Diario Vasco Gara Marca El Mundo del Pas Vasco Berria El Pas Edicin Pas Vasco Noticias de Gipuzkoa Diario de Noticias de lava Mundo Deportivo Beste batzuk / Otros IRRATIA GUZTIRA / TOTAL RADIO SER Cadena 40 COPE Cadena 100 EITB (Konbentzionala) euskara / (Convencional) euskera EITB (Konbentzionala) gaztel. / (Convencional) castellano EITB (Formula) / (Frmula) Herri Irratia / Radio Popular Nervin-Gorbea Onda Cero Onda Vasca Punto Radio KISS FM Europa FM RNE (Konbentzionala) / (Convencional) RNE (Formula) / (Frmula) Dial M 80 TELEBISTA GUZTIRA / TOTAL TELEVISIN TVE-1 TVE-2 ETB-1 ETB-2 Antena 3 Tele-5 Cuatro La Sexta Herri-telebistak / TV Local LTD / TDT Ordainpeko kanalak / Canales de pago
Iturria / Fuente: CIES. Estudio de audiencia de medios de la C.A. de Euskadi.
51,3 24,3 4,9 14,3 4,4 4,8 1,2 2,8 2,5 1,6 1,5 2,6 3,0 58,7 11,7 7,1 : : 4,4 10,2 6,8 1,1 4,0 3,6 4,2 2,1 : 1,0 4,2 : 1,6 0,7 81,7 22,5 4,6 7,6 21,3 16,7 22,8 9,3 11,6 8,0 18,9 9,9
56,2 1,0 0,3 43,7 6,3 4,3 1,1 5,1 2,4 4,8 2,4 2,1 59,1 10,6 6,3 : : 8,4 10,2 9,3 0,1 2,7 4,8 2,5 : 1,5 4,8 : 0,5 : 81,8 21,2 5,4 10,6 23,9 15,2 22,2 8,9 10,8 9,2 19,5 9,8
2012
273
12
23 GRAFIKOA / GRFICO
2011
EUSKAL AE-KO TELEBISTEN IKUSLE-KOPURUAK. (%) AUDIENCIA DE LAS TELEVISIONES EN LA C.A. DE EUSKADI. (%)
12
2.9
GUZTIRA / TOTAL Izenburuak / Ttulos Aleak (milakotan) / Ejemplares (miles) LIBURUAK LIBROS Izenburuak / Ttulos Aleak (milakotan) / Ejemplares (miles) LIBURUXKAK FOLLETOS Izenburuak / Ttulos Aleak (milakotan) / Ejemplares (miles)
Iturria / Fuente: I.N.E. Estadstica de la Produccin Editorial. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2.767 5.456
2.813 5.632
2.545 4.220
2.499 4.003
2.197 2.866
2.283 4.472
2.357 4.717
2.187 3.436
2.117 3.438
1.836 2.398
484 984
456 915
358 784
382 565
361 468
274
2012
2.10
2010 IZENBURU-PRODUKZIOA / PRODUCCIN DE TTULOS Berrargitaraldiak / Reimpresin Lehen argitaraldiak / Primera edicin Euskaraz sortuak / Creacin en euskera Itzulpenak / Traducciones Orotarikoak. Haur- eta gazte-literatura / Generalidades. Literatura infantil y juvenil Filosofia / Filosofa Erlijioa. Teologia / Religin. Teologa Gizarte-zientziak eta irakaskuntza / Ciencias sociales y enseanza Zientzia hutsak. Zientzia zehatzak eta naturalak / Ciencias puras. Ciencias exactas y naturales Zientzia erabiliak. Medikuntza. Teknika / Ciencias aplicadas. Medicina. Tcnica Arte ederrak. Jolasak. Kirolak / Bellas artes. Juegos. Deportes Filologia. Literatura / Filologa. Literatura Geografia. Biografia. Kondaira / Geografa. Biografa. Historia Sailkatu gabe / Sin clasificar
Iturria / Fuente: Jakin. Euskal Liburugintza.
2009 2.023 496 1.527 1.000 527 643 13 24 626 64 96 120 350 87 -
2012
275
12
2.11
2011
GUZTIRA / TOTAL KULTURA OROKORREKOAK / CULTURAL GENERAL Literatura-elkarteak Literarias Arte ederrak Bellas artes Musika, dantza eta folklorea Msica, Danza, Folklore Abesbatzak Corales Antzerkia Teatro Zinematografikoak Cinematogrficas Argazkigintza Fotografa Zezenzaleak Taurinas Jolas-elkarteak Recreativas Sukaldaritza Gastronmicas Aisialdia Tiempo libre Eskualde-etxeak Casas regionales Kirol-elkarteak (ez-lehiakorrak) Deportivas (no competitivas) Joga eta borroka-arteak Yoga y Artes marciales Irratizaleak Radio Kulturgintza Promocin cultural Filatelia eta numismatika Filatlicas y Numismticas Perretxikozaleak Micolgicas KULTURA BEREZIKOAK / CULTURAL ESPECFICO Zientzietakoak Cientficas Teknikakoak Tcnicas Ikasketak Estudios Euskalgintza Promocin del euskera POLITIKA, GIZARTEA ETA EKONOMIA / POLTICO Y SOCIO-ECONMICO Iritzi-elkarteak Crculos de opinin Emakumeen sustapena Promocin de la mujer Adingabeen sustapena Promocin del menor Gazteen sustapena Promocin de la juventud Feminista-taldeak Grupos feministas Enpleguaren sustapena Promocin del empleo Naturalista-ekologistak Naturalista-Ecologistas Humanistak Humanistas Bakezaleak, kontzientzi eragozleak Pacifistas, Objetores Arlokako sustapena Promocin sectorial Bestelako taldeak Otros colectivos Nazioarteko elkartasuna Solidaridad Internacional
20.431 10.442
3.578 1.944
5.243
130 281 1.614 372 440 182 94 87 2.403 746 816 120 850 149 147 1.924 31 56
28 115 619 137 143 78 25 37 909 219 166 37 171 60 46 450 11 4 492
1.357
201
664
45 16 110 30
12
3.410
623
1.738
12 66 11 28 9 10 100 35 11 74 184 83
2012
... / ...
2.11
2011
GIPUZKOA 260
FAMILIA ETA KONTSUMOA / FAMILIA Y CONSUMO Gurasoen elkarteak De padres de familia Gaixoen gurasoen elkarteak De padres de enfermos Alargunen elkarteak De viudos/as Dibortziatuen elkarteak De divorciados/as Ama ezkongabeak Madres solteras Hirugarren adinekoak Tercera edad Etxekoandreak Amas de casa Kontsumitzaileak Consumidores IRAKASLEAK / DOCENTES Ikasleen gurasoen elkarteak De padres de alumnos Ikasleen elkarteak (LODE) De alumnos (LODE) Ikasleen elkarteak De estudiantes Ikasle ohien elkarteak De antiguos alumnos GAZTEAK / JUVENIL Gazte-elkarteak Juveniles Aisialdikoak De tiempo libre AUZO-ELKARTEAK / VECINAL Auzokoak Vecinos Etxe-jabeak Propietarios ...ren adiskideak Amigos de... ONGINTZA-LAGUNTZA / BENFICO ASISTENCIAL Elbarri psikikoentzako laguntza Ayuda a disminuidos psquicos Gaixoentzako laguntza Ayuda a enfermos Elbarrientzako laguntza Ayuda a minusvlidos Drogazaleentzako laguntza Ayuda a drogadictos Alkoholzaleentzako laguntza Ayuda a alcohlicos Talde zokoratuentzako laguntza Ayuda a grupos marginados Istripuetako laguntza/erreskate-taldea Ayuda accidentes-grupo de rescate Zaharrentzako laguntza Ayudas a ancianos Bestelako taldeentzako laguntza Ayuda a otros colectivos
756
170 24 36 32 4 422 16 52
29 5 4 4 0 45 3 12
51 15 27 16 4 242 11 28
90 4 5 12 0 135 2 12 547
1.604
223
834
188 2 17 16
448 14 35 50 217
537
73
371 166
51 22
145 102
175 42 369
1.132
161
602
934 66 132
122 17 22
467 41 94 602
345 8 16 340
1.193
251
5 55 14 7 3 70 5 6 86
11 62 52 25 3 61 15 26 85
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Justizia eta Herri administrazio Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Justicia y Administracin Pblica.
2012
277
12
2.12
2010
JOKATUTAKO KOPURUAK (000.000) CANTIDADES JUGADAS (000.000) GUZTIRA / TOTAL Kudeaketa pribatuko jokoak / Juegos de gestin privada Kasinoak / Casinos Bingoak / Bingos B makinak / Mquinas B Estatuko Loteria eta Apustuak / Loteras y apuestas del Estado Joku pasiboak (Loteria nazionala) Juegos pasivos (Lotera Nacional) Joku aktiboak (Loteria primitiboa, kinielak, etab.) Juegos activos (Lotera Primitiva, Quinielas, etc.) ONCE BIZTANLEKO BATEZ BESTEKO BALIOA () VALOR MEDIO POR HABITANTE () GUZTIRA / TOTAL Kudeaketa pribatuko jokoak / Juegos de gestin privada 584,62 320,83 32,03 49,07 239,73 237,32 581,42 337,80 39,50 57,16 241,14 204,00 1.273,49 698,88 69,78 106,89 522,21 516,96 27.338,98 15.883,52 1.857,25 2.687,58 11.338,69 9.592,32
Kasinoak / Casinos Bingoak / Bingos B makinak / Mquinas B Estatuko Loteria eta Apustuak / Loteras y apuestas del Estado Joku pasiboak (Loteria nazionala) Juegos pasivos (Lotera Nacional) Joku aktiboak (Loteria primitiboa, kinielak, etab.) Juegos activos (Lotera Primitiva, Quinielas, etc.) ONCE
Iturria / Fuente: Ministerio de Interior.
12
278
2012
283
1.2.
285
1.3.
287
1.4.
288
1.5.
290
1.6.
OSASUNA
1.7.
291 293
SALUD
1.8.
294
1.9.
Euskal AEko Haurdunaldiaren Berariazko Eteteen (HBE) kopurua eta tasa . Nmero y tasa de Interrupcin Voluntaria del Embarazo (IVE) en la C.A. de Euskadi.
294 295
1.10. Osasun sumatua sexuka eta adinka. Salud percibida por edad y sexo. 1.11. Mediku-kontsulten urteko maiztasuna adinka eta sexuka. Frecuencia anual de consultas al mdico por edad y sexo. 1.12. Tabakoaren kontsumoa adinka eta sexuka. Consumo de tabaco por edad y sexo. 1.13. Alkoholaren kontsumoa adinka eta sexuka. Consumo de alcohol por edad y sexo. 1.14. Ezgaitasunen bat duten 6 urte eta gehiagoko pertsonak, ezgaitasun-taldearen eta adin-taldearen arabera. Personas de 6 y ms aos con alguna discapacidad por grupo de discapacidad y grupo de edad.
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
297
... / ... 279
2012
... / ...
298
2.2.
299
2.3.
300
2.4.
300
2.5.
301
2.6.
301
OSASUNA SALUD
2.7.
301
2.8.
302
13
2.9.
303
2.10. Asistentzia mediko-farmazeutikoko aseguru libreko entitateak. Ezaugarri nagusien bilakaera. Entidades de Seguro Libre de Asistencia Mdico-farmacutica. Evolucin de las principales caractersticas.
304
280
2012
CONCEPTOS
Diagnstico definitivo Se entiende por definitivo el diagnstico de la afeccin principal que motiv el ingreso en el hospital, segn criterio del servicio clnico facultativo que atendi al enfermo, aunque durante su estancia hayan aparecido complicaciones importantes e incluso otras afecciones independientes. C.I.E.-9 La codificacin de los diagnsticos y procedimientos se realiza en cada hospital de forma centralizada por codificadores especializados, siguiendo la Clasificacin Internacional de Enfermedades 9.a revisin Modificacin Clnica (CIE-9-MC), segunda edicin en castellano. Procedimiento quirrgico Se define como: todos aquellos procedimientos en los que se ha utilizado un quirfano y/o sala de partos. Si hay ms de un procedimiento realizado, se considera principal aquel que est ms relacionado con el diagnstico principal. Se codifica segn la CIE-9-MC. Consulta Se considera consulta a cada uno de los contactos profesionales que todo usuario puede mantener de forma individual con cualquier responsable del equipo de atencin extrahospitalaria. Centro hospitalario Aquel que proporciona un servicio permanente de atencin mdica y enfermera, provisto de camas y con atencin continuada. Estancias causadas La cifra de estancias causadas hace referencia a la suma anual de los censos diarios de enfermos hospitalizados. Los recin nacidos sanos no se incluyen en el censo diario de enfermos. Centros extrahospitalarios pblicos La tipologa de centros utilizada es la siguiente: Ambulatorios Centros donde se presta asistencia a beneficiarios de la Seguridad Social, de medicina general, pediatra-puericultura y de especialidades. Consultorios Centros donde se presta asistencia a beneficiarios de la Seguridad Social de medicina general y pediatra-puericultura cuando en la zona a la que extienden su accin asistencial se encuentra establecida dicha especialidad. Centros de Salud Centros que prestan atencin sanitaria segn lo expresado en el o artculo 2. del Real Decreto 137/84 de Estructuras Bsicas de Salud del Ministerio de Sanidad y Consumo.
KONTZEPTUAK
Behin betiko diagnostikoa Behin betikotzat ulertzen da gaixoa atenditu zuen zerbitzu klinikoaren edo fakultatiboaren iritziz ospitaleratzea ekarri zuen eritasun nagusiaren diagnostikoa, nahiz eta bere egonaldian zehar agertu izan konplikazio garrantzitsuak edota bestelako eritasunak ere. GNS-9 Diagnostikoen eta prozeduren kodetzea kodetzaile espezializatuek modu zentralizatuan egiten dute ospitale bakoitzean, Gaixotasunen Nazioarteko Sailkapenaren 9. berrikuspenari jarraituz (GNS-9-AK, Aldaketa Klinikoa) (gaztelaniazko bigarren argitaraldia). Prozedura kirurgikoa Hona hemen definizioa: operazio- edo erditze-gela bat erabiltzen deneko prozedura guztiak. Prozedura bat baino gehiago egiten bada, diagnostiko nagusiarekin zerikusi handiena duena hartzen da prozedura nagusitzat. GNS-9-AKren arabera kodetzen da. Kontsulta Zerbitzuaz balia daitezkeen guztiek ospitaleez kanpoko laguntza-taldeko edozein arduradunekin banaka izan ditzaketen harremanei deitzen zaie kontsulta. Ospitale-zentroa Medikuntza eta erizaintzako zerbitzu iraunkorra eskaintzen duena da, ohez hornitua eta asistentzia jarraituarekin. Egindako egonaldiak Egindako egonaldien zifra, ospitaleratutako gaixoen eguneko zentsuen urteko baturari dagokio. Gaixotasunik gabeko jaioberriak ez dira gaixoen eguneko zentsuan sartzen. Ospitaleez kanpoko osasun-zentro publikoak Honako hau da erabilitako zentroen sailkapena: Anbulatorioak Gizarte-Segurantzako onuradunei medikuntza orokorreko, pediatria-puerikulturako eta espezialitateetako asistentzia ematen dieten zentroak dira. Kontsultategiak Gizarte-Segurantzako onuradunei medikuntza orokorreko eta pediatria-puerikulturako asistentzia ematen dieten zentroak dira, espezialitate hori kontsultategiak diharduen zonan hala ezarrita baldin badago. Osasun-zentroak Osasun eta Kontsumo Ministerioak emandako Oinarrizko Osasun Egiturei buruzko 137/84 Errege Dekretuaren 2. atalean adierazitakoaren araberako osasun-laguntzak eskaintzen dituzten zentroak dira. Larrialdietarako zerbitzuak Gizarte-Segurantzaren onuradunei asistentzia arratsalde-gaueko orduetan eta jaiegunetan ematen dieten zentroak. Zentro periferikoak Landa-zonetan medikuntza orokorreko asistentzia ematen duten zentroak. Zenbaitetan emaginak eta OLTak ere izaten dituzte.
OSASUNA SALUD
13
Servicios de Urgencias Centros que prestan asistencia en horario de tarde-noche y festivos a los beneficiarios de la Seguridad Social. Centros perifricos Centros que en las zonas rurales prestan asistencia de medicina general, complementada en su caso con la de matronas y ATS.
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
281
Centro de Salud Mental Centros que prestan exclusivamente asistencia especializada de salud mental. Centro Asistencia Mutual Centros que prestan atencin a los beneficiarios de las Mutuas Patronales de Accidentes de Trabajo, en materia de accidentes de trabajo y enfermedades profesionales, realizando adems labores preventivas. Cuartos de Socorro Centros que prestan atencin de urgencias a cualquier persona. Centros Municipales de Salud Centros con titularidad municipal que prestan atencin primaria y especializada. Centros de Planificacin Familiar Centros que prestan servicios asistenciales relacionados con la reproduccin humana, concepcin y contracepcin. Otros Se ha agrupado, bajo este epgrafe, centros de difcil clasificacin en otras tipologas, como Centros de Salud del Gobierno Vasco, Dispensario Ledo-Artetxe, Dispensario de enfermedades de transmisin sexual. Tipo de entidad (entidades de seguro libre de asistencia mdico-farmacutica)
OSASUNA SALUD
Adimen-osasuneko zentroak Soil-soilik adimen-osasunaren inguruko asistentzia espezializatua ematen duten zentroak. Mutuetako laguntza-zentroak Lan Istripuetarako Mutua Patronalen onuradunei lan-istripuak nahiz lanbide-gaixotasunak direla-eta laguntza ematen dieten zentroak, aurreneurriak hartzeko ahalegina ere egiten dute.
Sorospen-gelak Larrialdietan edozeini laguntza ematen dioten zentroak. Udalen osasun-zentroak Oinarrizko osasun-laguntza eta laguntza espezializatua ematen duten udal-zentroak. Famili plangintzako zentroak Giza ugalketarekin, sorkuntzarekin eta antisorkuntzarekin zerikusia duen laguntzak eskaintzen dituzten zentroak. Bestelakoak Hemen sartzen dira besteen artean sailkatzen zailak diren zentroak, hala nola, Eusko Jaurlaritzaren osasun-zentroak. Ledo-Artetxe Sorostegia, sexu bidez hedatzen diren gaixotasunetarako sorostegia. Entitate-mota (asistentzia mediko-farmazeutikoko aseguru libreko entitateak) Entitate-motak, entitateen nortasun juridikoaren arabera, honako sailkapena du: Igualatorioak. Medikuntza-ituneko elkarteetatik datozen elkarte anonimoak. Aseguru-etxeak. Osasun-asistentziaren arloan diharduten elkarte anonimoak. BGAE eta Mutuak. Borondatezko gizarte-aurreikuspeneko entitateak eta osasun-asistentziako aseguru-elkarte mutuak. Adierazle ekonomikoak (ospitaleak) OAUko kostua: Gastu guztiak/OAU guztiak OAU. Oinarrizko Asistentzi Unitatea = egonaldi bat + lehenengo kontsultaren 2/5 + ondorengo kontsulten 1/5 + larrialdi egoera baten 1/2. Funtzionamenduaren adierazleak (ospitaleak) Betetze-indizea. Egonaldi-kopurua x 100 / Ohe-kopurua x 365. Batez besteko egonaldia. Egonaldi-kopurua / alta-kop. Txandakatze-indizea. Ospitaleratze-kopurua / ohe-kopurua. Hilkortasun gordinaren indizea. Heriotzagatiko altak x 100 / alta-kopurua. Nekropsia-indizea. Nekropsiak x 1.000 / hildakoen kopurua. Larrialdietako presioa. Larrialdietako ospitaleratzeak x 100 / ospitaleratze guztiak. Ospitaleratzea eragiten duten larrialdiak. Larrialdietako ospitaleratzea x 100 / larrialdi guztiak. Zesarea-indizea. Zesarea-kopurua x 100 / erditze-kopurua.
El tipo de entidad, en funcin de la personalidad jurdica de las entidades, se clasifica en: Igualatorios. Sociedades Annimas provenientes de asociaciones de iguala mdica. Compaas de seguros. Sociedades Annimas que operan en el ramo de seguro de asistencia sanitaria. E.P.S.V. y Mutuas. Entidades de previsin social voluntaria y sociedades mutua aseguradoras de asistencia sanitaria.
13
Indicadores econmicos (hospitales) Gasto/U.B.A.: Total de gastos/Total de U.B.A. U.B.A. Unidad bsica asistencial equivalente a una estancia + 2/5 de consulta primera + 1/5 de consulta sucesiva + 1/2 de una urgencia. Indicadores de funcionamiento (hospitales) ndice de ocupacin. Nmero de estancias x 100 / Nmero de camas x 365. Estancia media. Nmero de estancias / Nmero de altas. ndice de rotacin. Nmero de ingresos / Nmero de camas. ndice de mortalidad bruta. Altas por fallecimiento x 100 / Nmero de altas. ndice de necropsias. Necropsias x 1.000 / Nmero de fallecidos. Presin de urgencias. Ingreso urgente x 100 / Total Ingresos. Urgencias que causan ingreso. Ingreso urgente x 100 / Total urgencias. ndice de cesreas. Nmero de cesreas x 100 / Nmero de partos.
282
2012
1 1.1
GNS-9 (1) C.I.E.-9
Alta emandako gaixoak eta 1.000 biztanleko tasa, behin betiko diagnostikoari eta sexuari jarraiki (*). Enfermos dados de alta y tasa por 1.000 habitantes, por diagnstico definitivo y sexo.
GUZTIRA TOTAL Altak Altas 318.194 Tasa O /OO 145,9 GIZONEZKOAK HOMBRES Altak Altas 153.691 Tasa O /OO 144,2
2010
EMAKUMEZKOAK MUJERES Altak Altas 164.503 Tasa O /OO 147,4
001-139 Gaixotasun infekziosoak Enf. infecciosas 011 Biriketako tuberkulosia Tuberculosis pulmonar 042 HIES SIDA 070 Hepatitisa birikoa Hepatitis viral
1.567 54 89 58
140-239 Neoplasiak Tumores 153 Koloneko neoplasia gaiztoa Neoplasia maligna de colon 162 Zintzurreste, bronkio eta biriketako neoplasia gaiztoa Neoplasia maligna de trquea, bronquios y pulmn 174 Emakumezkoaren bularreko neoplasia gaiztoa Neoplasia maligna mama mujer 185 Prostatako neoplasia gaiztoa Neoplasia maligna de prstata 188 Maskuriako neoplasia gaiztoa Neoplasia maligna de vejiga
4.322 1.575
2,0 0,7
1.814 898
1,7 0,8
2.508 677
2,2 0,6
3.383
1,6
1.589
1,5
1.794
1,6
4.806
2,2
2.634
2,5
2.172
1,9
320-389 Nerbio-sistemako eta zentzumen-organoetako gaixotasunak Enf. sistema nervioso y rganos de los sentidos 360-379 Begi eta anexuetako beste trastorno batzuk Trastorno de ojo y anexos 366 Katarata Catarata 380-382 Otitisa Otitis
390-459 Zirkulazio-sistemako gaixotasunak Enf. aparato circulatorio 401-405 Hipertentsioa Hipertensin 410 Miokardioko infartu akutua Infarto miocardio agudo
460-519 Arnas sistemako gaixotasunak Enf. respiratoria 480-486 Pneumonia Neumona 490-491 Bronkitisa Bronquitis 493 Asma Asma 500-519 Pneumokoniosia, beste batzuk Neumoconiosis, otras
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
283
OSASUNA SALUD
240-279 Gaixotasun endokrinoak eta metabolikoak Enf. endocrinas y metablicas 250 Diabetes mellitusa Diabetes mellitus
13
... / ...
1.1
GNS-9 (1) C.I.E.-9
Alta emandako gaixoak eta 1.000 biztanleko tasa, behin betiko diagnostikoari eta sexuari jarraiki (*). Enfermos dados de alta y tasas por 1.000 habitantes, por diagnstico definitivo y sexo.
GUZTIRA TOTAL Altak Altas 35.321 686 2.521 8.242 5.085 Tasa O /OO 16,2 0,3 1,2 3,8 2,3 GIZONEZKOAK HOMBRES Altak Altas 20.454 473 1.413 6.004 2.128 Tasa O /OO 19,2 0,4 1,3 5,6 2,0
2010
EMAKUMEZKOAK MUJERES Altak Altas 14.867 213 1.108 2.238 2.957 Tasa O /OO 13,3 0,2 1,0 2,0 2,7
520-579 Aparatu digestiboko gaixotasunak Enf. digestivas 531-534 Urdaileko ultzera lceras de estmago 540-543 Apendizitisa Apendicitis 550-554 Sabelaldeko barrunbeko hernia Hernia de la cavidad abdominal 574 Kolelitiasia Colelitiasis
580-629 Sistema genitourinarioko gaixot. Enf. aparato genitourinario 580-584 Nefritisa Nefritis 592 Giltzurruneko eta gernubideko harria Clculo de rin y urter
630-676 Haurduntza eta erditzea Embarazo y parto 650 Erditze normala Parto normal 670 Infekzio puerperal larria Infeccin puerperal grave
25.924 1.961 20
25.924 1.961 20
OSASUNA SALUD
680-709 Larruazaleko eta azalpeko gaixot. Enf. piel y subcutneo 680-686 Larruazaleko eta azalpeko infekzioak Infecciones piel y subcutneo 690-698 Larruazaleko eta azalpeko bestelako hanturak Otras inflamaciones piel y subcutneo
2.580 1.348 97
1.971 817 99
710-739 Sist. muskuloeskeletikoaren gaixot. Enf. osteomusculares y locomotoras 715 Osteoartrosia Osteoartrosis 722 Ornoarteko diskoaren trastornoa Trastorno disco intervertebral
13
2.196
1,0
1.272
1,2
924
0,8
760-779 Jaiotinguruko anomaliak Anomalas perinatales 773-774 Fetuaren eta jaioberriaren gaixot. hemolitikoa Enf. hemoltica feto/Ot. ictericia perinatal
2.209 509
1,0 0,2
1.184 273
1,1 0,3
1.025 236
0,9 0,2
13.242
6,1
7.445
7,0
5.797
5,2
800-899 Hausturak eta lesioak Fracturas y lesiones 820 Izterrezur-lepoko haustura Fractura cuello de fmur V01-V82 V kodeak Cdigos V
23.049 2.527
10,6 1,2
12.917 670
12,1 0,6
10.132 1.857
9,1 1,7
19.406
8,9
9.486
8,9
9.920
8,9
(*) Datuak Euskal AEko akutuen ospitaleei dagozkie (publikoak eta pribatuak) Los datos corresponden a los hospitales de agudos (pblicos y privados) de la C.A. de Euskadi. (1) GNS-9-AK: Gaixotasunen Nazioarteko Sailkapena, 9. argitaraldia. Aldaketa klinikoa. C.I.E.-9-M.C.: Clasificacin Internacional de Enfermedades, 9 edicin. Modificacin Clnica. Iturria / Fuente: EUSTAT eta Osasun eta Kontsumo Saila. Eusko Jaurlaritza. Ospitaleetako erikortasunaren estatistika. EUSTAT y Departamento de Sanidad y Consumo. Gobierno Vasco. Estadstica de morbilidad hospitalaria.
284
2012
1.2
GNS-9 (1) C.I.E.-9 366
Diagnostiko ohikoenen altak, adinari eta sexuari jarraiki. Altas de los diagnsticos ms frecuentes, segn sexo y edad.
SEXUA SEXO GUZTIRA TOTAL Katarata Catarata Belauneko barruko trastornoa Trastorno interno de rodilla Ondorengo beste ardura eta tratamendu batzuk (*) Otros cuidados y tratamientos posteriores Azterketa bereziak Exmenes especiales Osteoartrosia Osteoartrosis Kolelitiasia Colelitiasis Iztaiko hernia Hernia inguinal Bihotzeko gutxiegitasuna Insuficiencia cardiaca Sintoma orokorrak Sntomas generales Haurdunaldi luzea Embarazo prolongado Beheko gorputz-adarretako bena barikosoak Venas varicosas de extremidades inferiores Bihotzeko disritmiak Disritmias cardiacas Bihotzeko iskemiaren beste forma kronikoak Otras formas crnicas de cardiopata isqumica Biriketako beste gaixotasunak Otras enfermedades pulmonares Arnas aparatuko sintomak Sntomas del aparato respiratorio Prozeduren berezko konplikazioak Complicaciones propias de procediminetos Goiko gorputz-adarreko mononeuritisa eta mononeuritis multiplea Mononeuritis miembro superior y mononeuritis mltiple Pneumonia, zehaztugabeko organismoa Neumona organismo sin especificar Uretrako eta gernu-bideetako beste gorabehera batzuk Otras alteraciones de uretra y vias urinarias Bronkitis kronikoa Bronquitis crnica Abdomeneko beste hernia bat Otra hernia abdominal Garuneko arterien oklusioa Oclusin de arterias cerebrales Sinobiako beste nahasdura batzuk Otros trastornos de sinovia 21.471 Gizonezkoak Emakumezkoak Hombres Mujeres 8.858 12.613 0-14 8 ADINA EDAD 15-44 216 45-64 2.736
2010
>65 18.511
717
5.939
3.949
1.990
19
2.326
2.683
911
V58
5.798
2.930
2.868
298
712
2.743
2.045
V72
5.686
2.732
2.954
43
1.293
2.677
1.673
715
5.426
2.280
3.146
181
1.514
3.727
574
5.085
2.128
2.957
989
1.513
2.580
550
5.045
4.466
579
278
699
1.912
2.156
428
4.772
2.514
2.258
34
537
4.200
780
4.258
2.602
1.656
436
535
1.064
2.223
645
4.105
4.105
4.098
3.988
1.370
2.618
1.322
1.989
676
427
3.818
2.239
1.579
22
214
943
2.639
414
3.724
2.966
758
91
1.392
2.241
518
3.560
2.018
1.542
177
156
692
2.535
786
3.516
2.055
1.461
182
310
1.254
1.770
996
3.437
1.918
1.519
78
445
962
1.952
354
3.316
960
2.356
778
1.542
995
486
3.087
1863
1224
273
245
539
2030
599
2.927
1.577
1.350
231
196
442
2.058
491
2.891
2328
563
51
544
2294
553
2.860
1430
1430
99
605
1176
980
434
2.802
1.453
1.349
44
461
2.294
727
2.630
1097
1533
101
612
1256
661
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
285
OSASUNA SALUD
454
13
... / ...
1.2
GNS-9 (1) C.I.E.-9 735
Diagnostiko ohikoenen altak, adinari eta sexuari jarraiki. Altas de los diagnsticos ms frecuentes, segn sexo y edad.
SEXUA SEXO GUZTIRA TOTAL Behatz lodiko hartutako deformazioak Deformacin adquirida del dedo gordo del pie Izterrezur-lepoko haustura Fractura del cuello de fmur Miokardioko infartu akutua Infarto miocardio agudo Apendizitis akutua Apendicitis aguda Erditze-laguntzarako sailkatu gabeko egokiespenak Otras indicaciones de asistencia al parto no clasificadas Ustezko gaixotasunen behaketa eta ebaluazioa Observacin y evaluacin de presuntas enfermedades Puxikako neoplasia gaiztoa Neoplasis maligna de la vejiga Arnas aparatuko bestelako gaixotasunak Otras enfermedades del aparato respiratorio Amigdala eta adenoideetako gaixotasun kronikoa Enfermedad crnica de amgdalas y adenoides Erditze erabat normala Parto totalmente normal Bizkarreko arazo zehaztu gabeak Trastornos no especificados de la espalda Barrunbe eta mintz amniotikoen beste alterazio batzuk Otras alteraciones de la cavidad y membranas amniticas Koloneko neoplasia gaiztoa Neoplasia maligna de colon Emakumezkoaren bularreko neoplasia gaiztoa Neoplasis maligna mama mujer Erretinako beste asaldu batzuk Otros trastornos retinianos Prozeduren beste konplikazio batzuk, beste kontzeptuetan sailk. gabeak Otras complicaciones de procedimientos, no clasificados en otros conceptos Ornoarteko diskoaren trastornoa Trastorno del disco invertebral Erditzean sortutako perineoko eta bulbako trauma Trauma de perineo y vulva durante alumbramiento Asma Asma Tendinitisa intersekzio periferikoak eta lotutako sindromeak Tendinitis intersecciones perifricas y sndromes conexos Prostatako neoplasia gaiztoa Neoplasia maligna prstata Hesteen butxadura herniarik gabe Obstruccin intestinal sin hernia Prostatako hiperplasia Hiperplasia prosttica Goiko arnas traktuaren bestelako gaixotasunak Otras enfermedades de tracto respiratorio superior 2.588 Gizonezkoak Emakumezkoak Hombres Mujeres 371 2.217 0-14 6 ADINA EDAD 15-44 237 45-64 1.166
2010
>65 1.179
820
2.527
670
1857
43
187
2292
410
2.420
1750
670
146
926
1348
540
2.412
1.358
1.054
607
1.177
410
218
659
2.265
2.265
2.254
10
V71
2.181
1090
1091
167
471
761
782
188
2.145
1.768
377
49
663
1.433
519
2.101
1.111
990
79
92
328
1.602
474
2.064
1.125
939
1.477
517
52
18
650
1.961
1.961
1.958
724
OSASUNA SALUD
1.952
1.024
928
418
731
797
658
1.933
1.933
1.926
153
1.917
1.209
708
43
585
1.289
174
1.818
1.818
259
974
585
13
362
1.816
796
1.020
65
291
1.455
998
1.785
1.026
759
72
363
603
747
722
1.749
947
802
638
761
345
664
1.734
1.734
1.734
493
1.708
679
1.029
531
286
295
596
726
1.676
946
730
436
948
285
185
1.664
1.664
598
1.063
560
1.657
911
746
62
155
400
1.040
600
1.631
1.631
474
1.153
478
1.626
962
664
38
672
656
260
(*) Barne du kimioterapia antineoplasikorako onarpena / Incluye admisin para quimioterapia antineoplsica. Iturriak / Fuentes: EUSTAT eta Osasun eta Konstumo Saila. Eusko Jaurlaritza. Ospitaleetako erikortasunaren estatistika. EUSTAT y Departamento de Sanidad y Consumo. Gobierno Vasco. Estadstica de morbilidad hospitalaria. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
286
2012
1.3
GNS-9 (1) C.I.E.-9 13 73 81 80 86 53 79 38 85 51 37 00 72 04 68 77 69 45 60 74 57 82 14 49 47 21 83 28 39 78 65
Prozedura kirurgiko ohikoenen altak, sexuari eta adinari jarraiki (*). Altas de los procedimientos quirrgicos ms frecuentes, segn sexo y edad.
SEXUA SEXO GUZTIRA TOTAL Kristalinoaren gaineko operaz. Operac. sobre el cristalino Erditzea induzitu edo laguntzeko beste prozed. Otros proc. para induccin o asist. parto Artikul. egituren g. konponketa operaz. eta plastikoak Operac. de reparacin y plsticas sobre estruct. articul. Artikulazioko egituren ebaketa eta erauzketa Incisin y excisin de estructuras de la articulacin Larruazal eta azalpeko ehunaren gaineko operaz. Operac. sobre piel y tejido subcutneo Hernia konpontzea Reparacin de hernia Haustura eta lokadura erreduzitzea Reduccin de fractura y luxacin Odol-hodien ebaketa, erauzketa eta oklusioa Incisin, excisin y oclusin de vasos Bularraren gaineko operaz. Operac. sobre la mama Behazun-xixkuaren eta behazunbideen gaineko operaz. Operac. sobre vescula biliar y tracto biliar Bihotzaren eta perikardioaren gaineko beste ebakuntza batzuk Otras operaciones sobre corazn y pericardio Prozedura eta ebakuntzak beste kontzeptuetan sailkatu gabeak Procedimientos e intervenciones , no clasificados bajo otros conceptos Forzepsa, bentosa eta ipurdiz aurrerako aurkezpena Frceps, ventosa y presentacin de nalgas Garezur-nerbioen gaineko operaz. Operac. sobre nervios craneales Umetokiko beste ebaketa eta erauzketa bat Otra incisin y excisin de tero Beste hezur batzuen ebaketa, erauzketa eta zatiketa Incisin, excisin y divisin de otros huesos Umetokiaren eta eusteko egituren g. beste operaz. Otras operac. sobre tero y estructuras de soporte Hestearen ebaketa, erauzketa eta anastomosia Incisin, excisin y anastomosis de intestino Prostata eta semen-besikulen gaineko operaz. Operac. sobre prstata y vesculas seminales Zesarea eta fetua ateratzea Cesrea y extraccin del feto Gernu-maskuriaren gaineko operaz. Operac. sobre vejiga urinaria Eskuko muskulu, tendoi eta fasziaren gaineko operaz. Operac. sobre msculo, tendn y fascia de mano Erretina, koroides, gorputz beirakara eta atzeko kameraren gaineko op. Operac. sobre retina, coroides, cuerpo vitreo y cmara posterior Uzkiaren gaineko operaz. Operac. sobre ano Apendizearen gaineko operaz. Operac. sobre apndice Sudurraren gaineko operaz. Operac. sobre la nariz Eskuko gihar, tendoi eta fasziako ebakuntzak Operaciones sobre msculo, tendn y fascia de mano Amigdala eta adenoideen gaineko operaz. Operaciones sobre amgdalas y adenoides Odol-hodien gaineko beste operazio batzuk Otras operaciones sobre vasos Hezurretako beste operaz. batzuk, aurpegikoak izan ezik Otras operac. de huesos, salvo faciales Obarioaren gaineko operazioak Operaciones sobre el ovario 21.557 13.447 9.452 8.960 8.792 7.647 5.784 4.934 4.309 4.280 4.126 4.049 3.996 3.968 3.908 3.775 3.504 3.339 3.299 3.078 2.999 2.912 2.892 2.741 2.456 2.255 2.188 2.100 2.062 1.994 1.956 Gizonezkoak Emakumezkoak Hombres Mujeres 8.913 4.370 5.767 4.643 5.731 2.679 2.091 162 1.828 2.739 3.080 1.235 1.000 1.937 3.299 2.310 1.581 1.461 1.821 1.366 1.510 1.313 1.144 1.455 1.150 12.644 13.447 5.082 3.193 4.149 1.916 3.105 2.843 4.147 2.452 1.387 969 3.996 2.733 3.908 2.775 3.504 1.402 3.078 689 1.331 1.431 920 1.090 745 875 956 607 844 1.956 0-14 21 3 45 33 453 392 344 49 11 5 24 1 6 1 72 3 19 15 97 27 11 611 55 158 1.436 26 158 14 ADINA EDAD 15-44 231 13.423 1.685 3.186 3.047 1.240 1.508 1.344 1.709 870 297 169 3.974 938 1.090 655 3.386 310 14 3.035 125 646 196 1.072 1.217 1.383 770 583 184 850 1.544 45-64 2.765 21 2.411 4.276 2.852 2.943 1.492 2.300 1.901 1.404 1.028 1.572 22 1.808 1.864 1.652 83 1.457 1.198 43 989 1.347 674 1.223 409 617 886 54 735 580 311
2010
>65 18.540 5.311 1.465 2.440 3.072 2.440 1.241 688 2.001 2.777 2.307 1.216 953 1.396 32 1.553 2.087
(*) Datuak Euskal AEko akutuen ospitaleei dagozkie (publikoak eta pribatuak) Los datos corresponden a los hospitales de agudos (pblicos y privados) de la C.A. de Euskadi. (1) GNS-9-AK: Gaixotasunen Nazioarteko Sailkapena, 9. argitaraldia. Aldaketa klinikoa / C.I.E.-9-M.C.: Clasificacin Internacional de Enfermedades, 9 edicin. Modificacin Clnica. Iturria / Fuente: EUSTAT eta Osasun eta Kontsumo Saila. Eusko Jaurlaritza. Ospitaleetako erikortasunaren estatistika / EUSTAT y Departamento de Sanidad y Consumo. Gobierno Vasco. Estadstica de morbilidad hospitalaria. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
287
OSASUNA SALUD
13
1.4
GNS-9 (1) C.I.E.-9
Egindako egonaldiak eta 1.000 biztanleko tasa, behin betiko diagnostiko-motari jarraiki, sexuaren arabera (*). Estancias causadas y tasa por 1.000 habitantes clasificadas por tipo de diagnstico definitivo, segn sexo.
GUZTIRA TOTAL Egonaldiak Estancias 1.395.950 GIZONEZKOAK HOMBRES Egonaldiak Estancias 729.955
2010
Gaixotasun infekziosoak / Enfermedades infecciosas Biriketako tuberkulosia / Tuberculosis pulmonar HIES / SIDA Hepatitisa / Hepatitis
140-239 Neoplasiak / Tumores 153 Koloneko neoplasia gaiztoa / Neoplasia maligna de colon 162 Zintzurreste, bronkio eta biriketako neoplasia gaiztoa Neoplasia maligna de trquea, bronquios y pulmn 174 Emakumezkoaren bularreko neoplasia gaiztoa / Neoplasia maligna mama mujer 185 Prostatako neoplasia gaiztoa / Neoplasia maligna de prstata 188 Maskuriako neoplasia gaiztoa / Neoplasia maligna de vejiga
240-279 Gaixotasun endokrinoak eta metabolikoak / Enf. endocrinas y metablicas Diabetes mellitus-a / Diabetes mellitus 250
25.275 11.461
11,6 5,3
12.792 6.964
12,0 6,5
12.483 4.497
11,2 4,0
18.182
8,3
9.084
8,5
9.098
8,2
68.002
31,2
35.711
33,5
32.291
28,9
OSASUNA SALUD
320-389 Nerbio-sistemako eta zentzumen-organoetako gaixotsunak Enfermedades del sistema nervioso y rganos de los sentidos 360-379 Begi eta anexuetako beste trastorno batzuk / Trastornos de ojo y anexos 366 Katarata / Catarata 380-382 Otitisa / Otitis
390-459 Zirkulazio-sistemako gaixotasunak / Enfermedades del aparato circulatorio 401-405 Hipertentsioa / Hipertensin 410 Miokardioko infartu akutua / Infarto miocardio agudo
13
Arnas sistemako gaixotasunak / Enfermedades respiratorias Pneumonia / Neumona Bronkitisa / Bronquitis Asma / Asma Pneumokoniosia, bestelakoak / Neumoconiosis, otras
Aparatu digestiboko gaixotasunak / Enfermedades del aparato digestivo Urdaileko ultzera / lceras de estmago Apendizitisa / Apendicitis Sabelaldeko barrunbeko hernia / Hernia de la cavidad abdominal Kolelitiasia / Colelitiasis
580-629 Sistema genitourinarioko gaixotasunak / Enfermedades aparato genitourinario 580-584 Nefritisa / Nefritis 592 Giltzurruneko eta gernubideko harria / Clculo de rin y urter
630-676 Haurduntza eta erditzea / Embarazo y parto 650 Erditze normala / Parto normal 670 Infekzio puerperal larria / Infeccin puerperal grave
72.624 5.027 95
72.624 5.027 95
680-709 Larruazaleko eta azalpeko gaixotasunak / Enfermedades piel y subcutneo 680-686 Larruazaleko eta azalpeko infekzioak / Infecciones piel y subcutneo 690-698 Larruazaleko eta azalpeko bestelako hanturak Otras inflamaciones piel y subcutneo
710-739 Sist. muskuloeskeletikoaren gaixotasunak / Enf. osteomusculares y locomotoras 715 Osteoartrosia / Osteoartrosis 722 Ornoarteko diskoaren trastornoa / Trastorno disco intervertebral
2012
... / ...
1.4
GNS-9 (1) C.I.E.-9
Egindako egonaldiak eta 1.000 biztanleko tasa, behin betiko diagnostiko-motari jarraiki, sexuaren arabera (*). Estancias causadas y tasa por 1.000 habitantes clasificadas por tipo de diagnstico definitivo, segn sexo.
GUZTIRA TOTAL Egonaldiak Estancias 8.021 GIZONEZKOAK HOMBRES Egonaldiak Estancias 4.264
2010
760-779 Jaiotinguruko anomaliak / Anomalas perinatales 773-774 Fetuaren eta jaioberriaren gaixot. hemolitikoa Enf. hemoltica feto/Ot. ictericia perinatal
25.605 1.512
11,7 0,7
12.953 815
12,2 0,8
12.652 697
11,3 0,6
55.368
25,4
30.395
28,5
24.973
22,4
800-899 Hausturak eta lesioak / Fracturas y lesiones 820 Izterrezur-lepoko haustura / Fractura cuello de fmur
148.577 29.765
68,1 13,6
76.152 7.942
71,5 7,5
72.425 21.823
64,9 19,6
30.212
13,8
14.046
13,2
16.166
14,5
(*) Datuak Euskal AEko akutuen ospitaleei dagozkie (publikoak eta pribatuak) Los datos corresponden a los hospitales de agudos (pblicos y privados) de la C.A. de Euskadi. a (1) GNS-9-AK / C.I.E.-9-M.C.: Gaixotasunen Nazioarteko Sailkapena, 9. argitaraldia. Aldaketa Klinikoa / Clasificacin Internacional de Enfermedades, 9. edicin. Modificacin Clnica. Iturria / Fuente: EUSTAT eta Osasun eta Kontsumo Saila. Eusko Jaurlaritza. Ospitaleetako erikortasunaren estatistika / EUSTAT y Departamento de Sanidad y Consumo. Gobierno Vasco. Estadstica de morbilidad hospitalaria.
24 GRAFIKOA / GRFICO
2010
BATEZ BESTEKO EGONALDIA ADINKA ETA SEXUKA. (Egunak) ESTANCIA MEDIA POR EDAD Y SEXO. (Das)
2012
289
OSASUNA SALUD
13
1.5
GNS (1) C.I.E. 005.1 1 4 2 124 36 487 482.8
Nahitaez aitortu beharreko gaixotasunak eta 100.000 biztanleko tasa. Enfermedades de declaracion obligatoria y tasa por 100.000 habitantes.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. N. Botulismoa Botulismo Kolera Clera Disenteria Disentera Sukar tifo-paratifikoak Fiebre tifo-paratficas Trikinosia Triquinosis Eritasun meningokozikoa Enfermedad meningoccica Gripea Gripe Legionelosia Legionelosis 1 18 15 34 24.359 103 4 395 6.678 133 114 866 37 2 179 31 23 11 1 1 36 2 O
2011
BIZKAIA GIPUZKOA Tasa /OOOO 0,1 0,3 1,0 1,9 941,6 3,7 0,1 16,2 239,2 10,2 5,9 32,4 1,0 3,6 1,6 1,0 0,3 0,1 0,1 2,1 0,1 Kop. N. 13 2 12 9.715 52 1 149 2.950 12 30 289 22 2 134 7 9 4 6 Tasa /OOOO 1,8 0,3 1,7 1.382,1 7,4 0,1 21,2 419,7 1,7 4,3 41,1 3,1 0,3 19,1 1,0 1,3 0,6 0,9 671 103 505 16 7 1,5 0,2 1,1 0,0 0,0 ESTATUA ESTADO
O
Kop. O N. 12 2 124 82 34 573 590.957 1.018 91 5.152 136.823 2.328 3.144 4.615 1 19 3.641 10 3.240 713 805
1.120,5 4,7 0,2 18,2 307,2 6,1 5,2 39,8 1,7 0,1 8,2 1,4 1,1 0,5 0,0 0,0 1,7 0,1 -
1.196,5 2,5 0,6 18,6 306,3 1,0 5,1 64,4 1,0 1,0 1,9 0,6 1,3 1,9 0,3 -
1.288,3 2,2 0,2 11,2 298,3 5,1 6,9 10,1 0,0 7,9 0,0 7,1 1,6 1,8
098.0-320.4 Infekzio gonokozikoa Infeccin gonoccica 91 32 72 45 56 55 37 33 Sifilisa Sfilis Difteria Diftera Parotiditisa Parotiditis Poliomielitisa Poliomielitis Errubeola Rubola Elgorria Sarampin Tetanosa Ttanos Kukutxeztula Tos ferina
OSASUNA SALUD
13
070.0-070.1 A hepatitisa Hepatitis A 070.2-070.3 B hepatitisa Hepatitis B 41,070 70 23 71 60 84 20 80 30 771,1 90 771,3 C hepatitisa Hepatitis C Beste hepatitis birikoak Otras hepatitis vricas Bruzelosia Brucelosis Amorrua Rabia Sukar horia Fiebre amarilla Malaria Paludismo Izurria Peste Tifus exantematikoa Tifus exantemtico Legena Lepra Sortzetiko errubeola Rubela congnita Sortzetiko sifilisa Sfilis congnita Jaioberriko tetanosa Ttanos neonatal
(1) GNS: Gaixotasunen Nazioarteko Sailkapena / C.I.E.: Clasificacin Internacional de Enfermedades. Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Osasun eta Kontsumo Saila. Gobierno Vasco. Departamento de Sanidad y Consumo. Ministerio de Sanidad y Consumo. Boletn Epidemiolgico.
290
2012
1.6
HIES kasuak eta heriotzak eta 100.000 biztanleko tasa, arrisku-faktoreen arabera sailkatuta (1). Casos y defunciones por S.I.D.A. y tasa por 100.000 habitantes, clasificados por factor de riesgo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. N.
O
2009
GIPUZKOA Tasa /OOOO Kop. N. Tasa /OOOO
Tasa /OOOO
GUZTIRA / TOTAL Kasuak / Casos Heriotzak / Defunciones 5.563 3.438 257,2 159,0 784 465 250,0 148,3 3.136 1.895 272,4 164,6 1.643 1.078 235,3 154,4
Bide parenteralezko droga-kontsumoa Consumo drogas va parenteral Kasuak / Casos Heriotzak / Defunciones 4.038 2.667 186,7 123,3 568 367 181,1 117,0 2.269 1.463 197,1 127,1 1.201 837 172,0 119,9
Harreman homosexualak eta bisexualak Relaciones homosexuales y bisexuales Kasuak / Casos Heriotzak / Defunciones 377 180 17,4 8,3 52 22 16,6 7,0 212 101 18,4 8,8 113 57 16,2 8,2
Harreman heterosexualak Relaciones heterosexuales Kasuak / Casos Heriotzak / Defunciones 794 385 36,7 17,8 124 54 39,5 17,2 451 216 39,2 18,8 219 115 31,4 16,5
Hemofilia Hemofilia Kasuak / Casos Heriotzak / Defunciones 53 43 2,5 2,0 4 2 1,3 0,6 23 21 2,0 1,8 26 20 3,7 2,9
Arriskuko gurasoen umeak Hijos padres riesgo Kasuak / Casos Heriotzak / Defunciones 59 36 2,7 1,7 2 0 0,6 43 30 3,7 2,6 14 6 2,0 0,9
Transfusioak Transfusiones Kasuak / Casos Heriotzak / Defunciones 23 18 1,1 0,8 2 2 0,6 0,6 11 9 1,0 0,8 10 7 1,4 1,0
219 109
10,1 5,0
32 18
10,2 5,7
127 55
11,0 4,8
60 36
8,6 5,2
2012
291
OSASUNA SALUD
13
25 GRAFIKOA / GRFICO
HIES KASUAK DIAGNOSTIKO-URTEKA. 100.000 biztanleko tasa metatua. CASOS DE S.I.D.A. POR AO DE DIAGNSTICO. Tasa acumulada por 100.000 habitantes.
OSASUNA SALUD
26 GRAFIKOA / GRFICO
2010
OSPITALE-ALTAK, 1.000 BIZTANLEKO, SEXUAREN ETA ADINAREN ARABERA ALTAS POR 1.000 HABITANTES, SEGN SEXO Y EDAD
13
292
2012
1.7
Heriotzak kausen eta sexuaren arabera sailkatuta. Defunciones clasificadas por causa y sexo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Emakum. Total Mujeres ARABA LAVA Guztira Emakum. Total Mujeres 2.430 1.152 BIZKAIA Guztira Emakum. Total Mujeres 10.797 5.161
2010
GIPUZKOA Guztira Emakum. Total Mujeres 6.130 2.999
GUZTIRA / TOTAL
19.357
9.312
I. Gaixotasun infekzioso eta parasitario batzuk Ciertas enfermedades infecciosas y parasitarias II. Neoplasiak Tumores III. Odoleko eta organo odol-sortzaileetako gaixotasunak eta inmunitate-mekanismoari dagozkion trastorno batzuk Enfermedades de la sangre y de rganos hematopoyticos y ciertos trastornos que afectan al mecanismo de la inmunidad IV. Gaixotasun endokrino, nutrizional eta metabolikoak Enfermedades endocrinas, nutricionales y metablicas V. Trastorno mentalak eta portaeraren trastornoak Trastornos mentales y del comportamiento VI. Nerbio-sistemako gaixotasunak Enfermedades del sistema nervioso VII. Begiko eta anexuetako gaixotasunak Enfermedades del ojo y sus anexos VIII. Belarriko eta mastoide apofisiko gaixotasunak Enfermedades del odo y apfisis mastoides IX. Zirkulazio-sistemako gaixotasunak Enfermedades del sistema circulatorio X. Arnas sistemako gaixotasunak Enfermedades del sistema respiratorio XI. Txegoste-sistemako gaixotasunak Enfermedades del sistema digestivo XII. Larruazaleko eta azalpeko ehuneko gaixotasunak Enfermedades de la piel y del tejido subcutneo XIII. Sistema muskulo-eskeletikoaren eta ehun konektiboaren gaixotasunak Enfermedades del sistema osteomuscular y del tejido conjuntivo XIV. Aparatu genito-urinarioko gaixotasunak Enfermedades del aparato genitourinario XV. Haurduntza, erditzea eta erdiberriaroa Embarazo, parto y puerperio XVI. Jaiotinguruko denboraldian sortutako egoera jakin batzuk Ciertas afecciones originadas en el perodo perinatal XVII. Sintomak, zeinuak eta emaitza kliniko eta kromosoma-anormalitateak Malformaciones congnitas, deformidades y anomalas cromosmicas XVIII. Sintomak, zeinuak eta emaitza kliniko eta laborategiko anormalak Sntomas, signos y hallazgos anormales clnicos y de laboratorio XX. Hilkortasunaren kanpo-kausak Causas externas de mortalidad
295
136
34
13
167
79
94
44
6.021
2.264
748
271
3.417
1.286
1.856
707
88
57
12
45
29
31
19
665
387
97
54
338
200
230
133
1.101
763
152
115
620
420
329
228
1.130
717
154
96
590
366
386
255
5.675
2.917
687
357
3.232
1.656
1.756
904
1.691
753
214
89
907
390
570
274
898
407
113
47
503
227
282
133
43
27
23
15
16
11
192
136
27
22
92
65
73
49
414
240
51
33
246
139
117
68
30
16
21
10
42
18
22
15
418
257
26
12
229
150
163
95
653
216
103
29
344
120
206
67
Iturria / Fuente: EUSTAT. Heriotzen Estatistika / Estadstica de Defunciones. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
293
OSASUNA SALUD
13
1.8
Euskal AEn bizi eta Haurdunaldiaren berariazko etetea (HBE) egin duten emakumeen ezaugarriak eta interbentzioaren gaineko datuak, adin taldeka. Caractersticas de las mujeres residentes en la C.A. de Euskadi que se han sometido a la Interrupcin Voluntaria del Embarazo (IVE) y datos sobre la intervencin, por grupos de edad.
ADIN-TALDEAK / GRUPOS DE EDAD Kopurua Nmero % <15 18 0,5 15-19 355 10,5 20-24 718 21,2 25-29 804 23,7 30-34 702 20,7 35-39 557 16,4 40-44 221 6,5
2010
>45 13 0,4
GUZTIRA / TOTAL % LAN EGOERA / SITUACIN LABORAL Enpresaria / Empresaria Soldatako langilea / Trabajadora a sueldo Pentsioduna / Pensionista Ikaslea / Estudiante Langabea / Parada Etxekoandrea / Ama de casa Besteak / Otros Ez da ageri / No consta ESKOLATZE-MAILA/ NIVEL DE INSTRUC. Analfabetoa edo ikasketarik gabea Analfabeta o sin estudios 1. gradua / 1 grado 2. gradua. 1. zikloa / 2 grado. 1 ciclo 2. gradua. 2. zikloa / 2 grado. 2 ciclo 3. gradua (Eskola) / 3 grado (Escuela) 3. gradua (Fakultatea) / 3 grado (Facultad) Ez da ageri / No consta SEME-ALABA BIZIEN KOP. / HIJOS VIVOS Betere ez / Ninguno Bat / Uno Bi / Dos Hiru / Tres Lau edo gehiago / Cuatro o ms Ezezaguna / Desconocido AURREKO HBE KOP. / N IVE ANTERIOR. Betere ez / Ninguno Bat / Uno Bi / Dos Hiru edo gehiago / Tres o ms Ezezaguna / Desconocido
3.388
0 2 0 14 0 0 1 1
0 47 0 245 49 9 0 5
4 551 0 43 139 43 3 21
16 468 1 9 110 52 4 42
18 372 2 4 83 41 3 34
13 159 2 0 19 18 1 9
0 8 0 0 3 2 0 0
0 7 6 5 0 0 0
7 70 58 177 32 4 7
14 85 91 200 82 65 20
8 34 41 49 39 44 6
0 3 3 5 0 2 0
17 0 0 0 0 0
319 33 0 0 0 0
493 160 15 1 2 1
393 223 40 11 13 1
266 203 54 17 22 2
152 154 61 14 25 3
45 58 27 9 20 0
3 4 1 1 1 0
OSASUNA SALUD
18 0 0 0 0
316 32 3 3 1
531 140 35 10 2
539 188 55 22 0
486 146 47 23 0
403 97 35 21 1
164 30 16 11 0
12 0 1 1 0
HAURDUNTZAKO ASTE KOP. SEMANAS DE GESTACIN 8 edo gutxiago / 8 menos 9tik 12era / 9 a 12 13tik 16ra / 13 a 16 17tik 20ra / 17 a 20 21 edo gehiago / 21 ms ETENDURA ZERGATIA / MOTIVO INTERR. Amaren osasunerako arriskua Riesgo salud materna Fetuarentzako arriskua / Riesgo fetal Bortxaketa / Violacin Emakumeak eskatuta / Peticin de la mujer Emakumearen osasunerako arrisku larria Grave riesgo salud de la mujer Anomalia larriak izateko arriskua edo fetua bizirik jarraitzea galarazten dutenak Riesgo de anomalas graves o incompatibles con la vida del feto INTERBENTZIOKO TEK. / TC. INTERV. Xurgapena / Aspiracin Zabalkuntza / Dilatacin Legratua / Legrado RU-486 Benabarneko injekzioa / Inyeccin intrav. Besteak eta ez da ageri/ Otros y no consta
10 7 0 1 0
232 94 20 3 6
510 188 9 8 3
551 200 26 17 10
461 157 35 31 18
323 128 48 40 18
128 52 23 14 4
8 3 0 1 1
13
4 0 0 14 0
161 1 1 191 0
345 5 0 366 1
371 9 0 405 6
293 35 0 334 3
208 46 0 256 2
85 15 0 100 3
6 1 0 6 0
115
3,4
13
37
45
18
4 0 7 6 0
161 3 55 125 4
350 3 90 268 1
393 7 99 291 6
96 5 49 58 1
8 1 1 2 0
Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Osasun eta Kontsumo Saila. Haurdunaldiaren berariazko eteteen Euskal AEko erregistroko txostena. Gobierno Vasco. Departamento de Sanidad y Consumo. Informe del registro de Interrupciones Voluntarias del Embarazo.
1.9
TASA / TASA
Euskal AEko Haurdunaldiaren berariazko eteteen (HBE) kopurua eta tasa(*). Nmero y tasa de Interrupcin Voluntaria del Embarazo (IVE) en la C.A. de Euskadi.
1999 2000 1.653 3,3 2001 1.646 3,3 2002 1.804 3,9 2003 1.798 3,9 2004 1.997 4,4 2005 2.383 5,3 2006 2.586 5,9 2007 2.955 6,9 2008 2.966 6,9 2009 3.023 7,0 2010 3.388 8,0
KOP. / NMERO
1.435 2,9
(*) 15-44 urte bitarteko mila emakumeno tasa espezifikoa / Tasa especfica por 1000 mujeres de 15 a 44 aos. Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Osasun eta Kontsumo Saila. Haurdunaldiaren berariazko eteteen Euskal AEko erregistroko txostena. Gobierno Vasco. Departamento de Sanidad y Consumo. Informe del registro de Interrupciones Voluntarias del Embarazo. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
294
2012
1.10
Osasun sumatua sexuka eta adinka (%). Salud percibida por edad y sexo.
BIKAINA EXCELENTE 2002 2007 OSO ONA MUY BUENA 2002 2007 ONA BUENA 2002 2007 ERREGULARRA REGULAR 2002 2007 TXARRA MALA 2002 2007
GUZTIRA / TOTAL Guztira / Total 16-24 25-44 45-64 > 65 GIZONEZKOAK / HOMBRES Guztira / Total 16-24 25-44 45-64 > 65 EMAKUMEZKOAK / MUJERES Guztira / Total 16-24 25-44 45-64 > 65 6,3 12,2 8,0 3,3 4,0 5,5 11,6 7,8 3,4 2,3 22,4 35,5 29,8 16,1 10,5 21,6 39,3 30,9 15,1 7,9 51,8 46,5 53,3 57,2 45,5 50,3 44,4 51,9 55,0 44,2 16,5 5,7 8,2 21,1 30,8 18,9 4,7 8,4 23,4 35,7 3,0 0,1 0,8 2,2 9,2 3,7 0,0 1,1 3,2 9,9 7,4 15,1 8,6 3,7 3,9 8,0 23,3 9,6 3,7 2,1 24,9 42,1 31,1 15,3 11,3 24,1 39,0 32,9 15,4 9,8 52,1 38,4 52,8 59,3 50,3 50,6 34,0 49,6 60,5 46,0 13,4 3,6 7,0 18,6 28,4 15,0 2,7 7,2 17,7 35,9 2,2 0,8 0,5 3,1 6,0 2,3 1,0 0,6 2,8 6,2 6,8 13,7 8,3 3,5 4,0 6,7 17,6 8,7 3,5 2,2 23,6 38,9 30,4 15,7 10,8 22,8 39,1 31,9 15,2 8,7 51,9 42,4 53,0 58,3 47,5 50,4 39,1 50,7 57,7 45,0 15,0 4,6 7,6 19,9 29,8 17,0 3,7 7,8 20,6 35,8 2,6 0,5 0,6 2,6 7,9 3,0 0,5 0,8 3,0 8,4
Iturriak / Fuentes: Osasun eta Kontsumo Saila. Eusko Jaurlaritza. Osasun inkesta Departamento de Sanidad y Consumo. Gobierno Vasco. Encuesta de salud.
1.11
Mediku-kontsulten urteko maiztasuna adinka eta sexuka. (%) Frecuencia anual de consultas al mdico por edad y sexo.
BATERE EZ NINGUNA 2002 GUZTIRA / TOTAL Guztira / Total 0-14 15-24 25-44 45-64 > 65 GIZONEZKOAK / HOMBRES Guztira / Total 0-14 15-24 25-44 45-64 > 65 EMAKUMEZKOAK / MUJERES Guztira / Total 0-14 15-24 25-44 45-64 > 65 17,7 13,9 29,9 22,7 14,2 7,8 12,1 11,5 26,7 15,1 9,0 4,9 23,7 12,3 35,3 32,5 20,4 7,5 17,5 10,5 28,0 24,4 14,2 6,1 20,6 13,1 32,6 27,6 17,3 7,7 14,7 11,0 27,4 19,8 11,6 5,4 2007
Iturriak / Fuentes: Osasun eta Kontsumo Saila. Eusko Jaurlaritza. Osasun inkesta Departamento de Sanidad y Consumo. Gobierno Vasco. Encuesta de salud.
2012
295
OSASUNA SALUD
13
1.12
Tabakoaren kontsumoa adinka eta sexuka. (%) Consumo de tabaco por edad y sexo.
EZ ERRETZAILEA NO FUMADOR 2002 2007 ERRETZAILE OHIA EX-FUMADOR 2002 2007 ERRET. NOHIZBEH. FUM. OCASIONAL 2002 2007 ERRETZAILEA FUMADOR 2002 2007
GUZTIRA / TOTAL Guztira / Total 16-24 25-44 45-64 > 65 GIZONEZKOAK / HOMBRES Guztira / Total 16-24 25-44 45-64 > 65 EMAKUMEZKOAK / MUJERES Guztira / Total 16-24 25-44 45-64 > 65 65,8 61,7 47,7 69,3 93,3 63,2 67,6 46,7 59,0 91,7 10,2 6,8 14,7 11,6 3,2 13,2 3,5 17,2 18,1 4,8 2,9 3,4 4,9 1,9 0,6 2,6 3,4 4,3 2,1 0,2 21,1 28,1 32,7 17,2 2,9 21,1 25,5 31,8 20,8 3,3 43,3 62,6 42,8 33,7 43,7 45,4 68,9 48,4 35,0 42,2 20,4 3,7 13,1 28,9 37,7 21,8 3,4 11,8 31,9 38,6 4,9 4,5 5,4 5,4 3,1 3,7 4,8 4,2 3,0 2,9 31,4 29,2 38,6 32,0 15,5 29,1 22,9 35,6 30,2 16,3 54,9 62,2 45,2 51,8 72,8 54,6 68,3 47,6 47,2 71,2 15,2 5,2 13,9 20,1 17,5 17,4 3,4 14,5 24,9 18,8 3,9 4,0 5,2 3,6 1,6 3,1 4,1 4,2 2,5 1,3 26,1 28,6 35,7 24,5 8,1 25 24,2 33,7 25,4 8,7
Iturriak / Fuentes: Osasun eta Kontsumo Saila. Eusko Jaurlaritza. Osasun inkesta Departamento de Sanidad y Consumo. Gobierno Vasco. Encuesta de salud.
OSASUNA SALUD
13
1.13
Alkoholaren kontsumoa adinka eta sexuka. (%) Consumo de alcohol por edad y sexo.
EZ EDALEA NO BEBEDOR EDALE OHIA EX-BEBEDOR EDALE NOIZBEHINKAKOA BEBEDOR OCASIONAL EDALE NEURRITSUA BEBEDOR MODERADO EDALE HANDIA GRAN BEBEDOR EDALE GEHIEGIZKOA BEBEDOR EXCESIVO
05
2002 GUZTIRA TOTAL Guztira / Total 16-24 25-44 45-64 > 65 GIZONEZKOAK HOMBRES Guztira / Total 16-24 25-44 45-64 > 65 EMAKUMEZKOAK MUJERES Guztira / Total 16-24 25-44 45-64 > 65 21,3 12,8 12,0 23,0 39,6 4,9 10,8 3,7 2,9 5,7 13,3 11,8 7,8 13,1 25,5
2007
2002
2007
2002
2007
2002
2007
2002
2007
2002
2007
Iturriak / Fuentes: Osasun eta Kontsumo Saila. Eusko Jaurlaritza. Osasun inkesta Departamento de Sanidad y Consumo. Gobierno Vasco. Encuesta de salud.
296
2012
1.14
Ezgaitasunen bat duten 6 urte eta gehiagoko pertsonak, ezgaitasun-taldearen eta adin-tadearen arabera. Personas de 6 y ms aos con alguna discapacidad por grupo de discapacidad y grupo de edad.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Pertsona-kop. (milaka) N personas (miles) Gizonez. Emakum. Varones Mujeres Tasa O /OO Gizonez. Emakum. Varones Mujeres 69,67 98,57 ESTATUA ESTADO Pertsona-kop. (milaka) N personas (miles) Gizonez. Emakum. Varones Mujeres 1.510,9 2.276,5 Tasa O /OO
2008
GUZTIRA / TOTAL
68,2
101,2
Ikusmena / Visin
15,3
23,1
15,61
22,48
371,3
607,7
17,84
28,39
Entzumena / Audicin
23,7
27,0
24,26
26,32
455,7
608,5
21,89
28,43
Komunikazioa / Comunicacin
13,6
20,8
13,87
20,21
336,6
397,5
16,17
18,57
Ikaskuntza, ezagutzen aplikazioa eta atazen garapena Aprendizaje, aplicacin de conocimientos y desarrollo de tareas 10,1 14,9 10,29 14,50 264,5 365,5 12,70 17,08
Mugikortasuna / Movilidad
41,3
75,9
42,24
73,92
881,5
1.653,9
42,34
77,27
29,4
53,1
30,05
51,69
645,0
1.179,5
30,98
55,10
29,6
67,9
30,29
66,14
605,8
1.473,4
29,10
68,83
13,8
13,0
14,14
12,71
291,7
329,5
14,01
15,39
2012
297
OSASUNA SALUD
(1) Pertsona bera ezgaitasun-talde batean edo gehiagotan egon daiteke. Una misma persona puede estar en ms de una categora de discapacidad. Iturria / Fuente: INE. Encuesta de discapacidad, autonoma personal y situaciones de dependencia.
13
2 2.1
Ospitale-sektorea. Baliabideak, osasun- eta ekonomi jarduera. Sector hospitalario. Recursos, actividad asistencial y econmica.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI PUBLIKOAK PBLICOS PRIBATUAK PRIVADOS
2009
EGONALDI ERTAIN-LU- PSIKIATRIKOAK ZEKOAK MED-LARGA PSIQUITRICOS ESTANCIA
ARABA LAVA
BIZKAIA
GIPUZKOA
AKUTUAK AGUDOS
BALIABIDEAK / RECURSOS Ospitale-kop. / N. de hospitales Langileak guztira / Total personal Osasun-langileak / Personal sanitario Medikuak / Mdicos Erizaintza / Enfermera Osasungintzako beste langileak / Otro personal sanitario Gainerako langileria / Personal no sanitario Oheak / Camas OSASUN-JARDUERA / ACTIVIDAD ASISTENCIAL Ospitaleratzeak / Ingresos (hospitalizaciones) Egonaldiak / Estancias Altak / Altas Kanpo-kontsultak / Consultas externas Larrialdiak / Urgencias Ebakuntzak / Intervenciones quirrgicas Erditzeak / Partos JARDUERA EKONOMIKOA / ACTIVIDAD ECONMICA
000 000 Guztizko gastua ( ) / Gasto total ( ) Gastu arruntak / Gastos corrientes Pertsonal-gastuak / Gastos de personal Beste gastu arruntak / Otros gastos corrientes Inbertsioa / Inversin Guztizko sarrerak (000) / Ingreso total (000) Sarrera arruntak / Ingresos corrientes Salmentak / Ventas Diru-laguntzak / Subvenciones Kapital-sarrerak / Ingresos de capital
B
305.910 2.334.268 304.512 2.574.991 1.115.358 242.764 20.884
B
38.533 335.459 38.385 514.129 172.568 34.109 2.794
B
161.861 1.078.406 161.214 1.168.479 609.059 129.531 10.660
B
105.516 920.403 104.913 892.383 333.731 79.124 7.430
B
222.291 1.672.139 221.217 2.031.839 912.522 151.749 18.403
B
83.619 662.129 83.295 543.152 202.836 91.015 2.481
B
294.557 1.550.487 293.277 2.496.727 1.108.843 242.764 20.884
B
8.513 178.469 8.425 35.902 5.982 2.840 605.312 2.810 42.362 533 -
B
2.246.595 2.125.759 1.375.422 750.337 120.836 2.121.629 2.082.438 2.063.628 18.810 39.191
B
339.008 322.008 218.927 103.081 17.000 319.860 313.291 313.051 240 6.569
B
1.146.246 1.087.641 708.506 379.135 58.605 1.081.588 1.060.737 1.049.373 11.364 20.851
B
761.342 716.110 447.990 268.120 45.232 720.181 708.410 701.204 7.206 11.771
B
1.927.805 1.825.607 1.226.897 598.710 102.198 1.818.528 1.779.511 1.776.503 3.008 39.017
B
318.790 300.152 148.525 151.627 18.638 303.100 302.927 287.125 15.802 173
B
2.056.364 1.950.317 1.243.373 706.944 106.047 1.940.695 1.903.696 1.885.150 18.546 36.999
B
73.995 64.403 49.555 14.848 9.592 67.516 66.426 66.341 85 1.090 116.237 111.040 82.494 28.546 5.197 113.417 112.315 112.136 179 1.102
OSASUNA SALUD
B
57,5 100,7 3,6
B
61,9 113,2 3,6
B
60,5 106,2 3,2
B
52,5 89,7 4,5
B
67,4 117,5 2,5
B
32,7 58,3 1,1
B
82,5 139,3 2,6
B
15,1 53,3 0,3 6 15,7 0,8
EGITURA-ADIERAZLEAK / INDICADORES DE ESTRUCTURA Medikua/Ohea / Mdicos/Cama Erizaintzako langileak/Ohea / Personal de enfermera/Cama Oheak/1.000 biz. / Camas/1.000 hab. JARDUERA-ADIERAZLEAK / INDICADORES DE ACTIVIDAD Egonaldiak/1.000 biz. / Estancias/1.000 hab. Ospitaleratzeak/1.000 biz. / Ingresos/1.000 hab. Larrialdiak/1.000 biz. / Urgencias/1.000 hab. Ebakuntzak/1.000 biz. / Intervenciones quirrgicas/1.000 hab. Kanpo-kontsultak/1.000 biz. / Consultas externas/1.000 hab. FUNTZIONAMENDU-ADIERAZLEAK INDICADORES DE FUNCIONAMIENTO Betetze-indizea / ndice de Ocupacin Batez besteko egonaldia / Estancia media Txandakatze-indizea / ndice de Rotacin Hilkortasun gordinaren indizea / ndice de Mortalidad bruta Nekropsia-indizea / ndice de Necropsias Batez besteko egonaldia kirurgian / Est. media en ciruga Zesarea-indizea / ndice de Cesreas Larrialdietako presioa / Presin de urgencias Ospitaleratzeak eragiten dituzten larrialdiak Urgencias ingresadas ADIERAZLE EKONOMIKOAK / INDICADORES ECONMICOS Gastua/Biztanleko () / Gasto/Habitante () Gastua/BPGa / Gasto/P.I.B. (%) 1.034 3,5 1.070 3,2 990 3,5 1.090 3,6 80,8 7,7 38,5 3,2 45,8 3,7 14,4 48,6 13,3 81,3 8,7 33,9 3,6 139,9 4,4 13,4 55,6 12,4 80,7 6,7 44,0 3,3 30,0 3,6 15,1 47,3 12,6 80,7 8,8 33,6 3,0 31,6 3,7 13,8 48,0 15,2 83,1 7,6 40,1 3,7 54,2 4,6 12,7 60,8 14,8 75,5 7,9 34,7 1,9 2,5 2,5 27,1 16,1 6,6 76,1 5,3 52,5 2,7 57,2 3,7 14,4 48,9 13,0 82,9 21,2 14,3 22,8 0,5 51,5 73,3 95,3 215,4 1,6 2,0 7,4 39,2 1.074,3 140,8 513,3 111,7 1.185,1 1.058,8 121,6 544,7 107,7 1.622,7 931,9 139,9 526,3 111,9 1.009,7 1.317,2 151,0 477,6 113,2 1.277,1 769,6 102,3 420,0 69,8 935,1 304,7 38,5 93,4 41,9 250,0 713,6 135,6 510,3 111,7 1.149,1 82,1 3,9 2,8 16,5 278,6 1,3 0,2 19,5
13
Iturriak / Fuentes: EUSTAT eta Eusko Jaurlaritza. Osasun eta Kontsumo Saila. Ospitale Estatistika. EUSTAT y Gobierno Vasco. Departamento de Sanidad y Consumo. Estadstica Hospitalaria.
298
2012
2.2
Ospitaleez kanpoko sektore publikoa. Aldagai nagusiak eta adierazleak. Extrahospitalaria Pblica. Principales variables e indicadores.
2009
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ZENTROAK GUZTIRA / TOTAL CENTROS Anbulatorioak / Ambulatorio Kontsultategiak / Consultorio Osasun-zentroak / Centro de salud Larrialdietarako zerbitzua / Servicio de urgencias Zentro periferikoak / Centro perifrico Adimen-osasuneko zentroa / Centro de salud mental Mutuetako laguntza-zentroa / Centro asistencial mutual Besteak / Otros 472 28 50 131 36 112 51 50 14
ARABA LAVA 80 2 2 14 4 38 11 8 1
BIZKAIA 250 17 41 71 18 49 26 20 8
GIPUZKOA 142 9 7 46 14 25 14 22 5
B
LANGILEAK / PERSONAL Medikuak / Facultativos Medikuntza orokorra / Medicina general Pediatria / Pediatra Espezialistak / Especialistas Bestelako osasun-langileak guztira / Total otro personal sanitario Gainerako langileak guztira / Total personal no sanitario 8.061 3.049 1.759 327 963 3.177 1.835
B
1.097 397 257 54 86 450 250
B
4.370 1.670 938 175 557 1.688 1.012 2.594 982 564 98 320 1.039 573
B
OSASUN-JARDUERA / ACTIVIDAD ASISTENCIAL Kontsultak guztira / Total consultas Medikuntza orokorra / Medicina general Pediatria / Pediatra Erradiografiak / Radiografas 14.477.461 10.258.450 1.758.304 2.460.707
B
JARDUERA EKONOMIKOA ( ) / ACTIVIDAD ECONMICA ( ) Gastua guztira / Total gastos Gastu arruntak / Gastos corrientes Pertsonal-gastuak / Gastos de personal Beste gastu arruntak / Otros gastos corrientes Kapital-gastuak / Gastos de capital 576.554 560.140 477.591 82.549 16.414
000 000
B OSASUNA SALUD
B
ADIERAZLEAK / INDICADORES Biztanle-kop./Medikuko / N. de habitantes/Mdico Medikuak guztira / Total mdicos Medikuntza orokorra / Medicina general Pediatria (< 14 urte) / Pediatra (< 14 aos) Kontsultak/100 biztanleko / Consultas/100 habitantes Medikuak guztira / Total mdicos Medikuntza orokorra / Medicina general Pediatria (< 14 urte) / Pediatra (< 14 aos) Kontsultak/Medikuko / Consultas/mdico Medikuak guztira / Total mdicos Medikuntza orokorra / Medicina general Pediatria / Pediatra Adierazle ekonomikoak / Indicadores econmicos Pertsonal-gastua/Guztizko gastua / Gasto personal/Gasto total Pertsonal-gastua/Beste gastu arruntak / Gasto personal/Otros gastos corrientes Beste gastu arruntak/Guztizko gastua / Otros gastos corrientes/Gasto total Beste gastu arruntak/Kapital-gastua / Otros gastos corrientes/Gastos de capital Kapital-gastuak/Guztizko gastua / Gastos de capital/Gasto total Gastua/Biztanleko () / Gasto/Habitante () Gastua/BPGa / Gasto/P.I.B. (%)
Iturria / Fuente: EUSTAT eta Eusko Jaurlaritza. Osasun eta Kontsumo Saila. Ospitaleez Kanpoko Estatistika Publikoa. EUSTAT y Gobierno Vasco. Departamento de Sanidad y Consumo. Estadstica Extrahospitalaria Pblica. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
13
713 1.235 811 798 1.233 724 693 1.234 772 712 1.239 928
2012
299
2.3
Asistentzia mediko-farmazeutikoko aseguru libreko entitateak. Ezaugarri nagusiak. Entidades de Seguro Libre de Asistencia Mdico-farmacutica. Principales caractersticas.
2010
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI GUZTIRA / TOTAL Igualatorioak / Igualatorios Aseguru-etxeak / Compaas de seguros BGAE eta Mutuak / E.P.S.V. y Mutuas KARTERA / CARTERA Polizak / Plizas Aseguratuak / Asegurados Biztanleria aseguratua (%) / Poblacin asegurada (%) Primak (000) / Primas (000) Prima/Aseguratuko () / Prima/Asegurado () Prima/Biztanleko () / Prima/Habitante () Prima/BPGa (%) / Prima/P.I.B. (%) MODALITATEAK / MODALIDADES Guztira / Total Banakakoak edo familiarrak / Individuales o familiares Mutualitate publikoak / Mutualidades Pblicas Bestelako kolektiboak / Otras colectivas JARDUERA EKONOMIKOA / ACTIVIDAD ECONMICA Gastua guztira (000) / Total gastos (000) Sarrerak guztira (000) / Total ingresos (000) 239.058 286.731 382.677 172.364 37.784 172.529 215.086 382.677 17,5 267.618 699 123 0,4 38 4 27 7
ARABA LAVA 12 1 9 2
BIZKAIA 12 1 9 2
GIPUZKOA 14 2 9 33
21.731 26.325
182.781 214.578
34.546 45.828
Iturria / Fuente: EUSTAT. Asistentzia Mediko-Farmazeutikoko Aseguru Libreko Entitateen Estatistika / Estadstica de Entidades de Seguro LIbre de Asistencia Mdico-Farmacutica.
13
OSASUNA SALUD
2.4
2010-XII-31
Medikuak / Mdicos Odontologoak eta Estomatologoak Odontlogos y Estomatlogos Podologoak / Podlogos Albaitariak / Veterinarios Fisioterapeutak / Fisioterapeutas Erizaintzako diplomatuak Diplomados en enfermera
Iturria / Fuente: INE. Estadstica de profesionales colegiados sanitarios.
11.815
14.773
2.389
7.534
4.850
262.915
300
2012
2.5
Egindako txertaketak, motei jarraiki sailkatuta. Vacunaciones realizadas clasificadas por tipos.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 69.733 3.217 8.662 2.809 8.210 2.803 20.127 8.004 10.435 487 1.043 3.936 BIZKAIA 219.917 7.908 33.156 8.289 24.867 8.281 70.100 31.830 24.198 1.400 5.500 4.388 GIPUZKOA
2009
GUZTIRA / TOTAL BCD / B.C.G. BTPa-Polio-Hib-HB (hexavalente) BTPa-Polio-Hib (pentavalente) B hepatitisa / Hepatitis B BTPa / DTPa Td nagusiak / Td adultos Hirukoitz birikoa / Triple vrica C Meningokokoa / Meningococo C Barizela / Varicela A hepatitisa / Hepatitis A Giza papilomaren birusa / Virus papiloma humano
428.632 18.130 60.119 18.341 54.961 17.251 126.986 53.912 56.453 2.673 8.818 10.988
138.982 7.005 18.301 7.243 21.884 6.167 36.759 14.078 21.820 786 2.275 2.664
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza Osasun Publikoaren Zuzendaritza. / Gobierno Vasco. Direccin de Salud Pblica.
2.6
Haurren txerto-egutegirako zenbatetsitako txerto-estaldurak. (%) Coberturas vacunales estimadas para el calendario vacunal infantil.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 98,3 95,1 94,4 95,7 96,5 96,5 93,7 95,0 93,5 93,6 98,1 91,1 91,8 91,9 91,9 93,2 94,7 93,8 91,8 92,6 BIZKAIA 98,6 94,1 92,6 94,0 95,7 96,0 95,9 97,1 93,6 95,6 GIPUZKOA
2009
BCD / B.C.G. DTPa-Po 4 dosi / DTPa-Po 4 dosis B hepatitisa 3 / Hepatitis B 3 C meningokokoa 3 dosi / Meningococo C 3 dosis Hirukoitz birikoa 12 hilab. / Triple vrica 12 meses Hirukoitz birikoa 4 urte / Triple vrica 4 aos DTPa 6 urte / DTPa 6 aos B hepatitisa (DBHko 1.a) / Hepatitis B (1 ESO) (1) Td 16 urte / Td 16 aos Giza papilomaren birusa / Virus papiloma humano
94,7 98,3 98,3 99,8 99,5 98,5 90,3 95,6 93,6 91,0
(1) 2008-09ko ikasturtea / Curso escolar 2008-09 Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Osasun Publikoaren Zuzendaritza. Jagoletza epidemiologikoko unitateak Gobierno Vasco. Direccin de Salud Pblica. Unidades de vigilancia epidemiolgica.
2.7
Gripeari aurre egiteko txertoa jaso duten 65 urteko eta gehiagoko pertsonak. Cobertura vacunal contra la gripe en personas de 65 y ms aos.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 36.039 BIZKAIA GIPUZKOA
2007
Emandako txertoak Vacunas administradas 65 urteko eta gehiagoko biztanleak Poblacin de 65 y ms aos Txertoa jaso duten 65 urteko eta gehiag. perts. (%) Cobertura 65 y ms aos
273.814
149.112
88.663
407.239
51.125
222.469
133.645
67,2
70,5
67,0
66,3
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Osakidetzako osasun-laguntzaren zuzendaritza. Osasun publikoaren txostena Gobierno Vasco. Direccin de Asistencia Sanitaria de Osakidetza. Informe de salud pblica.
2012
301
OSASUNA SALUD
13
2.8
Ospitale-sektorea. Aldagai eta adierazle nagusien bilakaera. Sector hospitalario. Evolucin de las principales variables e indicadores.
1985 BALIABIDEAK / RECURSOS Ospitale-kop. / N. de hospitales Langileak guztira / Total personal Osasun-langileak / Personal sanitario Medikuak / Mdicos Erizaintza / Enfermera Osasungintzako beste langileak / Otro personal sanitario Gainerako langileria / Personal no sanitario Oheak / Camas 59 16.663 11.638 2.736 4.195 4.707 5.025 10.599
1990
1995
2000
2005
2009
B
OSASUN-JARDUERA / ACTIVIDAD ASISTENCIAL Ospitaleratzeak / Ingresos (hospitalizaciones) Egonaldiak / Estancias Altak / Altas Kanpo-kontsultak / Consultas externas Larrialdiak / Urgencias Ebakuntzak / Intervenciones quirrgicas Erditzeak / Partos 219.121 3.028.131 221.080 1.079.117 494.163 127.631 21.122
B
JARDUERA EKONOMIKOA / ACTIVIDAD ECONMICA Guztizko gastua (000) / Gasto total (000) Gastu arruntak / Gastos corrientes Pertsonal-gastuak / Gastos de personal Beste gastu arruntak / Otros gastos corrientes 000 000 Inbertsioa ( ) / Inversin ( ) Guztizko sarrerak / Ingreso total Sarrera arruntak / Ingresos corrientes Kapital-sarrerak / Ingresos de capital 292.507 279.771 191.104 88.667 12.735 281.298 275.666 5.625
OSASUNA SALUD
B
EGITURA-ADIERAZLEAK / INDICADORES DE ESTRUCTURA Medikua/Ohea / Mdicos/Cama Erizaintzako langileak/Ohea / Personal de enfermera/Cama Oheak/1.000 biz. / Camas/1.000 hab. 22,1 49,6 4,9
13
B
JARDUERA-ADIERAZLEAK / INDICADORES DE ACTIVIDAD Egonaldiak/1.000 biz. / Estancias/1.000 hab. Ospitaleratzeak/1.000 biz. / Ingresos/1.000 hab. Larrialdiak/1.000 biz. / Urgencias/1.000 hab. Ebakuntzak/1.000 biz. / Intervenciones quirrgicas/1.000 hab. Kanpo-kontsultak/1.000 biz. / Consultas externas/1.000 hab. 1.413,7 102,3 230,7 59,6 503,8
B
FUNTZIONAMENDU-ADIERAZLEAK / INDICADORES DE FUNCIONAMIENTO Betetze-indizea / ndice de Ocupacin Batez besteko egonaldia / Estancia media Txandakatze-indizea / ndice de Rotacin Hilkortasun gordinaren indizea / ndice de Mortalidad bruta Nekropsia-indizea / ndice de Necropsias Batez besteko egonaldia kirurgian / Estancia media en ciruga Zesarea-indizea / ndice de Cesreas Larrialdietako presioa / Presin de urgencias Ospitaleratzeak eragiten dituzten larrialdiak / Urgencias ingresadas 78,3 13,7 20,9 2,9 125,2 10,3 10,7 52,7 22,6
B
ADIERAZLE EKONOMIKOAK / INDICADORES ECONMICOS Gastua/Biztanleko () / Gasto/Habitante () Gastua/BPGa / Gasto/P.I.B. (%) 136,6 2,6
267,6 2,8
381,1 2,9
517,4 2,7
715,7 2,6
1.034,0 3,5
Iturria / Fuente: EUSTAT eta Eusko Jaurlaritza. Osasun eta Kontsumo Saila. Ospitale Estatistika. EUSTAT y Gobierno Vasco. Departamento de Sanidad y Consumo. Estadstica Hospitalaria.
302
2012
2.9
Ospitaleez kanpoko sektore publikoa. Aldagai eta adierazle nagusien bilakaera. Extrahospitalaria Pblica. Evolucin de las principales variables e indicadores.
1985 ZENTROAK GUZTIRA / TOTAL CENTROS Anbulatorioak / Ambulatorio Kontsultategiak / Consultorio Osasun-zentroak / Centro de salud Larrialdietarako zerbitzua / Servicio de urgencias Zentro periferikoak / Centro perifrico Adimen-osasuneko zentroa / Centro de salud mental Mutuetako laguntza-zentroa / Centro asistencial mutual Besteak / Otros 402 24 81 19 31 116 35 45 51
B
LANGILEAK / PERSONAL Medikuak / Facultativos Medikuntza orokorra / Medicina general Pediatria / Pediatra Espezialistak / Especialistas Bestelako osasun-langileak guztira / Total otro personal sanitario Gainerako langileak guztira / Total personal no sanitario 5.776 2.416 1.128 278 1.010 2.373 987
B
6.610 2.527 1.197 274 1.056 2.673 1.410
B
6.596 2.556 1.285 292 979 2.709 1.331
B
6.649 2.624 1.339 279 1.006 2.716 1.309
B
7.167 2.768 1.463 295 1.010 2.924 1.475 8.061 3.049 1.759 327 963 3.177 1.835
B
OSASUN-JARDUERA (Milakotan) / ACTIVIDAD ASISTENCIAL (Miles) Kontsultak guztira / Total consultas Medikuntza orokorra / Medicina general Pediatria / Pediatra Erradiografiak / Radiografas 12.184 8.229 1.102 879
B
JARDUERA EKONOMIKOA ( ) / ACTIVIDAD ECONMICA ( ) Gastua guztira / Total gastos Gastu arruntak / Gastos corrientes Pertsonal-gastuak / Gastos de personal Beste gastu arruntak / Otros gastos corrientes Kapital-gastuak / Gastos de capital 63.617 59.290 50.882 8.408 4.321
000 000
B OSASUNA SALUD
B
ADIERAZLEAK / INDICADORES Biztanle-kop./Medikuko / N. de habitantes/Mdico
13
Medikuak guztira / Total mdicos Medikuntza orokorra / Medicina general Pediatria (< 14 urte) / Pediatra (< 14 aos) Kontsultak/100 biztanleko / Consultas/100 habitantes Medikuak guztira / Total mdicos Medikuntza orokorra / Medicina general Pediatria (< 14 urte) / Pediatra (< 14 aos) Kontsultak/Medikuko / Consultas/mdico Medikuak guztira / Total mdicos Medikuntza orokorra / Medicina general Pediatria / Pediatra Adierazle ekonomikoak / Indicadores econmicos Pertsonal-gastua/Guztizko gastua / Gasto personal/Gasto total Pertsonal-gastua/Beste gastu arruntak / Gasto personal/Otros gastos corrientes Beste gastu arruntak/Guztizko gastua / Otros gastos corrientes/Gasto total Beste gastu arruntak/Kapital-gastua / Otros gastos corrientes/Gastos de capital Kapital-gastuak/Guztizko gastua / Gastos de capital/Gasto total Gastua/Biztanleko () / Gasto/Habitante () Gastua/BPGa / Gasto/P.I.B. (%) 0,8 6,0 0,1 1,9 30 0,6 0,8 7,1 0,1 2,8 0,0 73 0,7 0,9 7,2 0,1 4,2 0,0 112 0,8 0,8 5,6 0,2 5,5 0,0 132 0,7 0,8 5,5 0,2 7,0 0,0 181 0,7 0,8 5,8 0,1 5,0 0,0 266 0,9 5.279 7.295 3.965 4.766 6.618 4.231 4.756 6.279 4.499 4.549 6.064 4.806 4.830 6.321 5.259 4.810 5.832 5.377 569 384 631 549 376 358 556 380 513 556 386 582 623 437 631 666 472 663 887 1.899 629 833 1.758 1.182 830 1.651 877 802 1.571 826 764 1.445 834 713 1.235 811
Iturria / Fuente: EUSTAT eta Eusko Jaurlaritza. Osasun eta Kontsumo Saila. Ospitaleez Kanpoko Estatistika Publikoa. EUSTAT y Gobierno Vasco. Departamento de Sanidad y Consumo. Estadstica Extrahospitalaria Pblica.
2012
303
2.10
Asistentzia mediko-farmazeutikoko aseguru libreko entitateak. Ezaugarri nagusien bilakaera. Entidades de Seguro Libre de Asistencia Mdico-farmacutica. Evolucin de las principales caractersticas.
2005 EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI Aseguratuak / Asegurados Biztanleria aseguratua (%) / Poblacin asegurada (%) Primak (000) / Primas (000) Prima/Aseguratuko () / Prima/Asegurado () Prima/Biztanleko () / Prima/Habitante () Prima/BPGa (%) / Prima/P.I.B. (%) ARABA /LAVA Aseguratuak / Asegurados Biztanleria aseguratua (%) / Poblacin asegurada (%) Primak (000) / Primas (000) Prima/Aseguratuko () / Prima/Asegurado () Prima/Biztanleko () / Prima/Habitante () Prima/BPGa (%) / Prima/P.I.B. (%) BIZKAIA Aseguratuak / Asegurados Biztanleria aseguratua (%) / Poblacin asegurada (%) Primak (000) / Primas (000) Prima/Aseguratuko () / Prima/Asegurado () Prima/Biztanleko () / Prima/Habitante () Prima/BPGa (%) / Prima/P.I.B. (%) GIPUZKOA Aseguratuak / Asegurados Biztanleria aseguratua (%) / Poblacin asegurada (%) Primak (000) / Primas (000) Prima/Aseguratuko () / Prima/Asegurado () Prima/Biztanleko () / Prima/Habitante () Prima/BPGa (%) / Prima/P.I.B. (%) 53.765 7,9 29.349 545,9 43,3 0,2 229.574 20,2 123.090 536,2 108,1 0,4 36.449 12,3 17.306 474,8 58,2 0,2 319.788 15,1 169.744 530,8 80,3 0,3
2006
2007
2008
2009
2010
OSASUNA SALUD
Iturria / Fuente: EUSTAT. Asistentzia Mediko-Farmazeutikoko Aseguru Libreko Entitateen Estatistika / Estadstica de Entidades de Seguro Libre de Asistencia Mdico-Farmacutica.
13
304
2012
3 3.1
Osasun gastua eta adierazleak urteka. Gasto en salud e indicadores por ao.
2004 OSASUNGINTZAKO GUZTIZKO GASTUA GASTO TOTAL EN SALUD Mila eurotan / En miles de euros Merkatu prezioko BPGaren %an / En % del PIB precios merc. Eurotan, biztanleko / En euros por habitante BPG mp milaka eurotan (2.005 oinarri) PIB precios mercado en miles de euros (Base 2005) Biztanleria (01-uztaila) / Poblacin (01-julio) 3.667.363 6,88 1.747
2005
2006
2007
2008
2009
53.305.396 2.099.705
57.289.143 2.109.890
61.760.620 2.123.184
66.427.468 2.139.370
67.924.490 2.155.349
64.225.605 2.165.991
OSASUN GASTUAREN FINANTZAZIOA (milaka eurotan) FINANCIACIN GASTO EN SALUD (miles euros) OSASUNGINTZAKO GUZTIZKO GASTUA GASTO TOTAL EN SALUD Finantzaketa publikoa / Financiacin Pblica Finantzaketa pribatua / Financiacin Privada OSASUNGINTZAKO GASTU ARRUNTA GASTO CORRIENTE EN SALUD Finantzaketa publikoa / Financiacin Pblica Finantzaketa pribatua / Financiacin Privada OSASUNGINTZAKO INBERTSIOA INVERSIN EN SALUD Finantzaketa publikoa / Financiacin Pblica Finantzaketa pribatua / Financiacin Privada
Iturria / Fuente: EUSTAT. Osasunaren Kontua / Cuenta de la Salud.
2.581.596 987.251
2.817.276 1.072.043
3.040.933 1.151.035
3.345.680 1.213.783
3.752.458 1.301.892
4.080.774 1.366.115
64.738 33.780
72.528 32.821
74.955 36.421
130.018 54.298
148.037 41.852
150.093 39.129
3.2
Osasun gastu osoa funtzioen arabera. Gasto total en salud por funciones.
2006 2007 2008
000
2009
HC.1 Sendatzeko osasun-laguntza Asistencia sanitaria curativa HC.2 Birgaitzeko osasun-laguntza Asistencia sanitaria de rehabilitacin HC.3 Egonaldi ertaineko eta luzeko osasun-laguntza Asistencia sanitaria de media y larga estancia HC.4 Osasun-zerbitzu osagarriak Servicios sanitarios auxiliares HC.1 - HC.4 Osasun-zerbitzu indibidualak Servicios sanitarios individuales HC.5 Kanpoko pazienteei emandako osasun-produktuak Productos sanitarios dispensados a pacientes externos GUZTIZKO OSASUN-GASTU INDIBIDUALA / GASTO TOTAL INDIVIDUAL EN SALUD HC.6 Aurrea hartzeko eta osasun publikoko zerbitzuak Servicios de prevencin y salud pblica HC.7 Osasun-administrazioa eta -aseguramendua Administracin y aseguramiento sanitario Sailkatugabea No clasificada OSASUNEKO GASTU ARRUNTA, GUZTIRA / TOTAL GASTO CORRIENTE EN SALUD HC.R.1 Kapital-eraketa gordina Formacin bruta de capital OSASUN-GASTUA GUZTIRA / TOTAL GASTO EN SALUD
Iturria / Fuente: EUSTAT. Osasunaren Kontua / Cuenta de la Salud.
111.376 4.303.344
184.316 4.743.779
189.889 5.244.239
189.222 5.636.111
2012
305
OSASUNA SALUD
13
3.3
2009
Gastu guztiaren gaiBPGren gaineko neko gastu publikoa gastu publikoa % % Gasto pblico en % Gasto pblico en % PIB Gasto total 8,9 8,6 8,2 8,1 9,8 7,0 8,3 6,8 9,2 7,2 7,9 7,4 8,1 8,2 8,2 6,8 6,6 76,9 77,7 75,1 70,6 85,0 73,6 47,7 74,7 77,9 75,0 82,0 77,9 84,1 84,1 81,5 59,7 75,1
BPGren gaineko gastu guztia Gasto total en % PIB 11,6 11,0 10,9 11,4 11,5 9,5 17,4 9,2 11,8 9,5 9,7 9,5 9,6 9,8 10,0 11,4 8,8
Biztanleko gastu guztia (EAP, US$) Gasto total por habitante 4.218 4.289 3.946 4.363 4.348 3.067 7.960 3.226 3.978 3.781 3.538 3.137 5.352 3.487 3.722 5.144 3.658
Biztanleko BPG (EAP,$)($) PIB por habitante 36.328 38.823 36.287 38.230 37.706 32.254 45.797 35.237 33.763 39.652 36.654 33.105 55.730 35.656 37.155 45.150 42.360
Alemania Austria Belgika / Blgica Kanada / Canad Danimarka / Dinamarca Espainia / Espaa Estatu Batuak / EE UU Finlandia Frantzia / Francia Irlanda Islandia Italia Norvegia / Noruega Erresuma Batua / R. Unido Suedia / Suecia Suitza / Suiza Euskal AE / C. A. de Euskadi
18,7 16,2 15,1 18,1 16,8 15,2 19,7 12,1 16,3 14,6 15,5 14,2 17,4 16,0 14,8 19,9 16,3
Iturria / Fuente: EUSTAT. Osasunaren Kontua eta EKO-Osasungintza ELGE 2007 / Cuenta de la Salud y ECO-SALUD OCDE 2011.
13
OSASUNA SALUD
306
2012
313
1.2.
314
1.3.
315
1.4.
316
1.5.
316
1.6.
GIZARTE OHITURAK
1.7.
317
HBITOS SOCIALES
1.8.
318
319
1.9.
321
322
2.2.
323
... / ...
2012
307
.. / ...
2.3. Batez besteko gizarte-denboraren bilakaera, parte-hartzaileari eta tasari jarraiki, lan-prestakuntzako ekintzaren eta egunaren arabera. Evolucin del tiempo medio social, por participante y tasa, segn el tipo de actividad de trabajo-formacin y da. 324 Batez besteko gizarte-denboraren bilakaera, parte-hartzaileari eta tasari jarraiki, etxeko lanaren eta egunaren arabera. Evolucin del tiempo medio social, por participante y tasa, segn el tipo de trabajo domstico y da.
2.4.
338
325
4.2.
340
340
4.4.
326
4.5.
3.2.
342
342
328
3.3.
14
330
3.4.
332
3.5.
335
308
2012
CONCEPTOS
Relaciones familiares Existencia de alguna de las siguientes actividades: - Llamarse por telfono o chatear por Internet - Comunicarse por carta o correo electrnico - Ir a visitar a la familia prxima - Recibir visitas de la familia prxima - Reunirse para comer, cenar, etc. - Prestarse cualquier tipo de servicio o ayuda. Relaciones personales Se considera la existencia o no de algn tipo de relacin, por pequea que sea, con amigos, compaeros, vecinos u otras personas (no incluyendo las relaciones familiares). En caso afirmativo se inquiere sobre la frecuencia con la que realiza con ellos la serie de actividades aqu relacionadas: - Salir a pasear - Ir de copas, poteo, etc. - Reuniones en casa con amigos - Practicar deportes - Asistencia a espectculos deportivos - Asistencia a espectculos culturales - Viajes, excursiones, etc. - Asistencia a cultos religiosos - Actos de carcter social - Actos exclusivamente profesionales - Actividades polticas y sindicales Consideracin econmica subjetiva Se deduce de la relacin entre la respuesta aportada en las variables siguientes: - Existencia y tipo de restricciones econmicas - Suficiencia de los ingresos - Peticin de ayuda econmica y - Estabilidad de los ingresos Medio ambiente fsico Viene definido en trminos de salubridad mediante la respuesta combinada sobre la existencia y frecuencia de: molestias externas y de contaminacin debida a industrias contaminantes del aire y/o de los ros. Medio ambiente social Viene definido por la existencia de problemas sociales, que incluye los siguientes: - Delincuencia - Droga - Mendicidad - Prostitucin - Agresividad en las relaciones sociales - Alcoholismo - Problemas tnicos
KONTZEPTUAK
Familiako erlazioak - Honako jardueretakoren bat badago - Telefonoz deitu edo internetez txateatu - Eskutitzez edo posta elektronikoz komunikatu - Gertuko familia ikustera joan - Gertuko familia etxera etorri - Bazkaltzeko, afaltzeko elkartu - Edozein motatako zerbitzuak edo laguntza eskaini Harreman pertsonalak Harreman motaren bat badagoen edo ez hartzen da kontuan, baita txikiena izanda ere, lagunekin, kideekin, auzokoekin edo bestelako pertsonekin (familiako harremanak kanpora utzita). Baldin badute, pertsona horiekin azpiko jarduerak egiten dituzten maiztasuna aipatzen da: - Paseatu - Erosketak egitera, baxoerdiak hartzera joan - Etxean elkartu lagunekin - Kirola egin - Kirol ikuskizunetara joan - Kultur ikuskizunetara joan - Bidaiak, ibilaldiak, etab. - Gurtza erlijiosoetara joan - Izaera sozialeko ekintzak - Ekintza erabat profesionalak - Jarduera politikoak eta sindikalak Iritzi ekonomiko subjetiboa Ondorengo aldagai hauetan emandako erantzunetatik ondorioztatzen da: - Murrizte ekonomikoak egotea eta motak - Diru-sarrera nahikoa - Laguntza ekonomikoa eskatu eta - Diru-sarreren egonkortasuna Ingurumen fisikoa Osasungarritasun terminoetan definitzen da honakoak badauden eta zer maitasunekin dauden ikusita: kanpoko trabak eta kutsadura airea edota ibaiak kutsatzen dituzten industriengatik.
GIZARTE OHITURAK HBITOS SOCIALES
14
Ingurumen soziala Gizarte-arazoak egotea definitzen du, honakoak, besteak beste: - Delinkuentzia - Droga - Eskaletza - Prostituzioa - Oldarkortasuna gizarte-harremanetan - Alkoholismoa - Arazo etnikoak
2012
309
Tiempo libre diario Considerando la actividad diaria de la persona en un da normal (no los fines de semana) se entiende el tiempo libre en un sentido amplio, como todo aquel tiempo que una persona puede dedicar a sus aficiones, hobbies, etc. No se incluye en tiempo libre labores domsticas, cuidar nios o mayores o realizar gestiones o compras. Se recoge de forma directa (horas y minutos) y se presenta en intervalos horarios Tiempo medio social Tiempo medio que dedica la poblacin de 16 y ms aos a una actividad concreta. Tiempo medio por participante Tiempo medio que dedica a una actividad concreta la poblacin de 16 y ms aos que s la realiza. Tasa de participacin Porcentaje de personas de 16 y ms aos que realiza una actividad concreta. Esta tasa se calcula, simplemente, dividiendo el tiempo medio social entre el tiempo medio por participante.
GIZARTE OHITURAK HBITOS SOCIALES
Eguneroko denbora librea Egun normal batean (ez asteburuetan) pertsona horrek duen jarduera hartzen da kontuan eta horren arabera denbora librea da, zentzu zabalean, pertsona batek bere zaletasun, hobby, eta abarrei eskaintzen dien denbora. Ez dira denbora librean sartzen etxeko lanak, haurrak edo helduak zaintzea edo kudeaketa eta erosketak egitea. Zuzenean jasotzen da (orduak eta minutuak) eta ordu-tarteka adierazten da. Batez besteko gizarte-denbora 16 urte eta gehiagoko biztanleriak jarduera bati batez beste eskaintzen dion denbora. Partaideko batez besteko denbora 16 urte edo gehiagoko biztanleriak jarduera bati batez beste eskaintzen dion denbora (horrelakorik egiten badu). Partehartze-tasa Jarduera hori egiten duten pertsonen portzentaia.Tasa hau honela kalkulatzen da: batez besteko gizarte-denbora zati partaideko batez besteko denbora Sare zabalaren tamaina Elkarrekin bizi den familiak, komunikazio erregularra edukitzen den senideek eta lagun-sare zabalak osatzen dute. Hurbileko sarearen tamaina Hurbileko harremana dagoen senideek eta hurbileko lagunek osatua. Sareko harreman pertsonalak Item hauetatik lortzen da: senide, lagun, lankide edo ikaskideekin mantentzen diren harreman pertsonal mota eta maiztasuna. Lagun sarearen homogeneotasuna Horrela lortzen da: sinesmenaz, naziotasunaz, arraza-taldeaz edo etnikoaz, maila sozial eta joera politikoaz egindako galderei emandako erantzun positiboak kontatuz eta emaitza 10etik kenduz esanahi egokia emateko. Emandako laguntza Dirua maileguan emateko, laguntza emozionala edo gaixotasuna badago emandako erantzun positiboak bilduz Jasotako laguntza Dirua maileguan jasotzeko, laguntza emozionala edo gaixotasuna badago emandako erantzun positiboak bilduz.
Tamao de red amplia Est formada por la suma de las personas que forman la familia que convive, los familiares con los que se mantiene una comunicacin regular y red de amigos amplia. Tamao de red prxima Est formada por la suma de los familiares con los que se mantiene una relacin cercana y los amigos cercanos. Relaciones personales en la red Est obtenida a partir de los tems de tipo y frecuencia de contactos personales con familiares y amigos por distintas vas, as como con compaeros de trabajo o estudio y con los vecinos. Homogeneidad de la red de amigos Est obtenida a partir del recuento de respuestas positivas a las preguntas sobre sus creencias, nacionalidad, grupo racial o tnico, posicin social y tendencia poltica, si bien restando el resultado de 10 para darle el sentido adecuado. Ayuda prestada Est obtenida por recuento de respuestas positivas a prestar dinero, ayuda emocional o en caso de enfermedad. Ayuda recibida Obtenida por recuento de respuestas positivas a recibir dinero prestado, ayuda emocional o en caso de enfermedad.
14
310
2012
RENTA PERSONAL Y FAMILIAR Renta del trabajo Se entiende por renta del trabajo la remuneracin total, monetaria o no monetaria, que paga un empleador a su asalariado como contrapartida del trabajo realizado por ste durante el perodo de referencia de los ingresos. Se consideran los rendimientos brutos y se incluyen: Ingresos dinerarios. Ingresos en especie. Ingresos efectuados a cuenta. Gastos de Seguridad Social. Dietas por desplazamiento y gastos de viaje. Indemnizaciones por despido. Gratificaciones extraordinarias pblicas por participacin en misiones internacionales. Rendimientos de trabajo realizado en el extranjero que estn exentos. Renta del capital mobiliario Se consideran rendimientos del capital mobiliario los intereses de cuentas bancarias, bonos, obligaciones y, en general, ttulos de renta fija, los dividendos de acciones y las plusvalas obtenidas por la transmisin de cualquier tipo de valores mobiliarios, percibidos durante el perodo de referencia. En la prctica los rendimientos del capital mobiliario lo conforman los intereses, dividendos, plusvalas, etc. sin descontar las retenciones efectuadas. Slo se tienen en cuenta intereses declarados de cuanta superior o igual a 5 euros. Bajo este epgrafe tambin se incluyen los rendimientos obtenidos en EPSVs (Entidades de Previsin Social Voluntaria). Se toma el 35% del rescate como estimacin de las ganancias obtenidas. Tambin dentro de este epgrafe se incluyen las ganancias y prdidas patrimoniales derivadas de la transmisin de participaciones en fondos de inversin colectiva, acciones, seguros, etc. Renta del capital inmobiliario Se consideran rendimientos del capital inmobiliario los que se derivan del arrendamiento o de la constitucin o cesin de derechos o facultades de uso o disfrute sobre bienes inmuebles rsticos y urbanos, percibidos durante el perodo de referencia. Renta de actividades econmicas Se entienden por rendimientos de actividades econmicas aquellos que, procediendo del trabajo personal y del capital conjuntamente o de uno solo de estos factores, suponen por parte del contribuyente la ordenacin por cuenta propia de medios de produccin o de recursos humanos con la finalidad de intervenir en la produccin o distribucin de bienes y servicios. Los rendimientos de actividades econmicas lo conforman aquellos que son contraprestacin de: Actividades profesionales artistas y deportistas. Actividades agrcolas, ganaderas y forestales. Pesca de bajura. Rendimientos procedentes de la propiedad intelectual. Rendimientos procedentes de la actividad industrial. Asistencia tcnica. Actividades de comercio o prestacin de servicios, incluidas las de artesana, de construccin y mineras. Rendimientos procedentes de cursos, conferencias y seminarios.
VERRENTA PERTSONALA ETA FAMILIARRA Lan-errenta Lan-errentatzat hartuko da enplegatzaileak bere konturako langileari, honek sarreren aldian zehar egin dituen lanen ordain gisa, ematen dion guztizko ordainsaria (diruzkoa izan zein ez). Etekin gordinak hartzen dira kontuan, hau da: Diruzko sarrerak. Gauzazko sarrerak. Kontura egindako sarrerak. Gizarte Segurantzaren gastuak. Joan-etorriengatiko dietak eta bidaia-gastuak. Kaleratzearen kalte-ordainak. Nazioarteko misioetan parte hartzeagatiko aparteko haborokin publikoak. Atzerrian egin den lanaren etekinak, salbuetsita badaude. Higigarrien kapitalaren errenta Higigarrien kapitalaren etekintzat hartuko dira aipatutako aldian jaso diren banku-kontuetako interesak, bonoak, obligazioak eta, oro har, errenta finkoko tituluak, akzioen dibidenduak eta edozein balore higigarri eskualdatzeagatik lortu diren gainbalioak. Praktikan, higigarrien kapitalaren etekinak dira interesak, dibidenduak, gainbalioak eta abar, baina egindako atxikipenak kendu gabe. Aitortu diren 5 euroko edo hortik gorako zenbatekoaren interesak soilik hartzen dira kontuan. Goiburu honen barruan Gizarte Aurreikuspeneko Borondatezko Erakundeetan lortutako etekinak ere sartzen dira. Berreskuratzearen %35 hartzen da lortutako irabaziak balioesteko. Inbertsio-funts kolektiboetan, akzioetan, aseguruetan eta abarretan izandako partaidetzak eskualdatzearen ziozko ondare-irabazi eta -galerak ere sartzen dira goiburu honetan. Higiezinen kapitalaren errenta Higiezinen kapitalaren errentatzat hartuko dira, landako eta hirilurreko ondasun higiezinak erabiltzeko eta haiekin gozatzeko eskubideen nahiz ahalmenen errentamenduaren, eraketaren edo lagapenaren ondorioz sortutakoak, baldin eta aipatu aldian jaso badira. Ekonomi jardueren errenta Ekonomi jardueren errentatzat hartuko dira, norbere lanetik eta horrekin batera kapitaletik edo horietariko alderdi bakar batetik eratorriak izanik zergadunak ekoizpen bitartekoak eta giza baliabideak bere kontura agintzen dituenean, ondasun eta zerbitzuen ekoizpenean edo banaketan parte hartzeko asmoz. Ekonomi jardueren etekinen barruan sartzen dira hurrengoen ordain gisa ematen direnak: Arte eta kirol esparruetako lanbide-jarduerak. Nekazaritza, abeltzaintza eta basogintzako jarduerak. Baxurako arrantza. Jabetza intelektualetik eratorritako etekinak. Industriako jardueratik eratorritako etekinak. Laguntza teknikoa. Merkataritzako edo zerbitzuak emateko jarduerak, artisautzakoak, eraikuntzakoak eta meatzekoak barne. Ikastaro, hitzaldi eta mintegietatik eratorritako etekinak.
2012
311
14
Transferencias Se entienden por transferencias las prestaciones sociales monetarias de cobertura obligatoria o basadas en el principio de solidaridad social (quedan excluidas por tanto las prestaciones sociales voluntarias). Se consideran transferencias: Pensiones y haberes pasivos. Prestaciones o subsidios de desempleo. Prestaciones pblicas por actos de terrorismo. Ayudas percibidas por los afectados del virus de inmunodeficiencia humana. Prestaciones por incapacidad permanente. Prestaciones de la Seguridad Social por hijo a cargo. Renta disponible Resulta de descontar a la renta personal total los gastos de Seguridad Social y la cuota lquida o las retenciones a cuenta.
Transferentziak Transferentziatzat hartuko dira, nahitaez bete behar diren edo gizarte-elkartasun printzipioan oinarritzen diren diruzko gizarte-prestazioak (beraz, ez dira transferentziatzat hartuko borondatezko gizarte-prestazioak). Transferentziak dira: Pentsioak eta hartzeko pasiboak. Prestazioak edo langabezia-sorospenak. Terrorismo-egintzen ziozko prestazio publikoak. Giza Inmunoeskasiaren Birusak jotako pertsonek jasotako laguntzak. Ezintasun iraunkorraren ziozko prestazioak. Norbere kargurako seme-alaba bakoitzeko Gizarte Segurantzak ematen dituen prestazioak. Errenta erabilgarria Errenta pertsonal osoari Gizarte Segurantzarako gastuak eta kuota likidoa edo konturako atxikipenak kenduta ateratzen dena da.
14
312
2012
1.1
Familiak, familiarteko, lagun eta auzokoekin mantentzen duten harreman-mailari jarraiki, urtearen arabera. (%) Familias por el grado de relaciones que mantienen con familiares, amigos y vecinos, segn el ao.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
1999 HURBILEKO FAMILIAREKIN CON LA FAMILIA PRXIMA Guztira Total Estuak Intensas Ohikoak Frecuentes Noizbehinkakoak Espordicas Batere ez Ninguna BESTE FAMILIARTEKOEKIN CON OTROS FAMILIARES Guztira Total Estuak Intensas Ohikoak Frecuentes Noizbehinkakoak Espordicas Batere ez Ninguna LAGUNEKIN CON AMIGOS Guztira Total Estuak Intensas Ohikoak Frecuentes Noizbehinkakoak Espordicas Batere ez Ninguna AUZOKOEKIN CON VECINOS Guztira Total Estuak Intensas Ohikoak Frecuentes Noizbehinkakoak Espordicas Batere ez Ninguna
2004
2009
1999
2004
2009
1999
2004
2009
1999
2004
2009
2012
313
14
1.2
Familiak, ingurumenaren egoerari eta herritarren segurtasun-mailari jarraiki, urtearen arabera. (%) Familias por el estado del medio ambiente y el grado de seguridad ciudadana, segn el ao.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
1999 INGURUMEN FISIKOA MEDIO AMBIENTE FSICO Guztira Total Oso narriatua Muy deteriorado Narriatua Deteriorado Osasungarria Saludable INGURUMEN SOZIALA MEDIO AMBIENTE SOCIAL Guztira Total Oso osasungarria Muy saludable Nahikoa osasungarria Bastante saludable Nahikoa narriatua Bastante deteriorado Oso narriatua Muy deteriorado HERRITARREN SEGURTASUNA SEGURIDAD CIUDADANA Guztira Total Inolako arazorik ez Ningn problema Arazoren bat Algn problema Hainbat arazo Varios problemas Arazo asko Muchos problemas
2004
2009
1999
2004
2009
1999
2004
2009
1999
2004
2009
14
314
2012
1.3
Familiak, etxebizitzaren zerbitzu eta ekipamenduei jarraiki, urtearen arabera. (%) Familias por el nivel de servicios y equipamiento de la vivienda, segn el ao.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
1999 ETXEBIZITZAREN ZERBITZUAK SERVICIOS DE LA VIVIENDA Guztira Total Gutxi Pocos Batzuk Algunos Asko Muchos ETXEBIZITZAREN OINARRIZKO EKIPAMENDUAK EQUIPAMIENTOS BSICOS DE LA VIVIENDA Guztira Total Gutxi Pocos Batzuk Algunos Asko Muchos BESTELAKO EKIPAMENDUAK: MUSIKA, IRUDIA... OTROS EQUIPAMIENTOS: MSICA, IMAGEN... Guztira Total Gutxi Pocos Batzuk Algunos Asko Muchos
2004
2009
1999
2004
2009
1999
2004
2009
1999
2004
2009
2012
315
14
1.4
Familiak, eraikineko eta inguruneko zerbitzuei jarraiki, urtearen arabera. (%) Familias por los servicios del edificio y del entorno, segn el ao.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
1999 ERAIKINEKO ZERBITZUAK SERVICIOS DEL EDIFICIO Guztira Total Batere ez Ninguno Batzuk Algunos Asko Muchos HURBILENEKO INGURUNEKO ZERBITZUAK SERVICIOS DEL ENTORNO INMEDIATO Guztira Total Batere ez Ninguno Batzuk Algunos Asko Muchos INGURUNE HURBILEKO ZERBITZUAK SERVICIOS DEL ENTORNO PRXIMO Guztira Total Batere ez Ninguno Batzuk Algunos Asko Muchos
2004
2009
1999
2004
2009
1999
2004
2009
1999
2004
2009
14
1.5
Familiak, egoera ekonomiko objektiboari eta zenbatespen subjektiboari jarraiki, urtearen arabera. (%) Familias por la situacin econmica objetiva y la apreciacin subjetiva, segn el ao.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
1999 EGOERA EKONOMIKO OBJEKTIBOA SITUACIN ECONMICA OBJETIVA Guztira Total Txarra Mala Normala Normal Ona Buena ZENBATESPEN SUBJEKTIBOA CONSIDERACIN SUBJETIVA Guztira Total Txarra Mala Normala Normal Ona Buena
2004
2009
1999
2004
2009
1999
2004
2009
1999
2004
2009
316
2012
1.6
Sei urte eta gehiagoko biztanleria, osasun-arazoetatik eratorritako zailtasunak izateari eta menpekotasun-mailari jarraiki, urtearen arabera. (%) Poblacin de 6 y ms aos por la existencia de dificultades derivadas de problemas de salud y grado de dependencia, segn el ao.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
1999 ZAILTASUNAK IZATEA EXISTENCIA DE DIFICULTADES Guztira Total Badu Tiene Ez du No tiene ZAILTASUN-MAILA GRADO DE DIFICULTADES Guztira Total Beste pertsona baten menpe dago erabat Depende totalmente de otra persona Beste pertsona baten menpe dago partez Depende parcialmente de otra persona Moldatzen da, kostata Se arregla con dificultades Ondo moldatzen da Se arregla bien
2004
2009
1999
2004
2009
1999
2004
2009
1999
2004
2009
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
8,0
15,4
12,6
4,5
14,2
18,3
10,5
15,4
11,7
5,2
15,7
11,0
75,3
72,9
75,6
82,9
74,2
57,3
71,4
72,0
80,2
79,1
74,0
76,6
13,9 2,8
8,0 3,6
7,0 4,8
11,8 0,8
11,0 0,6
6,7 17,7
15,7 2,4
8,9 3,7
5,3 2,8
11,8 3,9
5,7 4,5
11,1 1,2
2012
317
14
1.7
Hamasei urte eta gehiagoko biztanleria landuna, lantokiko kondizioei jarraiki, urtearen arabera. (%) Poblacin de 16 y ms aos ocupada por las condiciones del centro de trabajo, segn el ao.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
1999 USAIN TXARRIK MALOS OLORES Badago Hay Ez dago No hay ZARATA GOGAIKARRIRIK RUIDOS MOLESTOS Badago Hay Ez dago No hay AIREZTAPEN-ESKASIA POCA VENTILACIN Badago Hay Ez dago No hay 100
2004 100
2009 100
1999 100
2004 100
2009 100
1999 100
2004 100
2009 100
1999 100
2004 100
2009 100
14,0
10,0
10,9
8,3
12,1
10,0
14,7
8,9
11,5
15,4
10,7
10,2
86,0
90,0
89,1
91,7
87,9
90,0
85,3
91,1
88,5
84,6
89,3
89,8
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
24,3
20,3
18,3
18,7
22,7
20,2
24,6
20,0
18,6
26,3
19,6
16,9
75,7
79,7
81,7
81,3
77,3
79,8
75,4
80,0
81,4
73,7
80,4
83,1
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
10,7
8,3
8,5
8,8
6,9
6,3
10,6
9,8
10,4
11,6
6,8
6,5
89,3
91,7
91,5
91,2
93,1
93,7
89,4
90,2
89,6
88,4
93,2
93,5
ARGI-ESKASIA POCA LUZ Badago Hay Ez dago No hay HEZETASUNA HUMEDAD Badago Hay Ez dago No hay HOTZ HANDIEGIA NEGUAN EXCESIVO FRO EN INVIERNO Badago Hay Ez dago No hay BERO HANDIEGIA UDAN EXCESIVO CALOR EN VERANO Badago Hay Ez dago No hay
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
4,6
5,5
6,1
3,1
5,1
5,2
4,7
6,9
8,3
5,1
3,5
3,1
95,4
94,5
93,9
96,9
94,9
94,8
95,3
93,1
91,7
94,9
96,5
96,9
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
8,4
6,2
7,1
3,8
5,9
6,0
8,4
6,1
8,1
10,3
6,3
6,0
14
91,6
93,8
92,9
96,2
94,1
94,0
91,6
93,9
91,9
89,7
93,7
94,0
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
18,5
19,6
19,9
17,2
20,5
18,8
19,2
21,6
22,8
18,0
16,1
15,9
81,5
80,4
80,1
82,8
79,5
81,2
80,8
78,4
77,2
82,0
83,9
84,1
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
24,0
22,3
21,8
28,3
21,2
20,1
22,9
24,9
25,1
23,9
18,9
17,3
76,0
77,7
78,2
71,7
78,8
79,9
77,1
75,1
74,9
76,1
81,1
82,7
318
2012
1.8
Sei urte eta gehiagoko biztanleria, lagun eta auzokoekin harremanak izateari edo harreman-motei jarraiki, urtearen arabera. (%) Poblacin de 6 y ms aos por la existencia y tipo de relaciones con amigos y vecinos, segn el ao.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
1999 HARREMANAK IZATEA EXISTENCIA DE RELACIONES Badu Tiene Ez du No tiene PASEATZERA IRTETEA SALIR A PASEAR Egunero Todos los das Astean behin edo Alguna vez a la semana Hilean behin edo Alguna vez al mes Urtean behin edo Alguna vez al ao Ia inoiz ez Casi nunca KOPAK, BAXOERDIAK, PINTXOAK HARTZEA IR DE COPAS, POTEO, DEGUSTACIN Egunero Todos los das Astean behin edo Alguna vez a la semana Hilean behin edo Alguna vez al mes Urtean behin edo Alguna vez al ao Ia inoiz ez Casi nunca BILERAK ETXEBIZITZAN REUNIONES EN LA VIVIENDA Egunero Todos los das Astean behin edo Alguna vez a la semana Hilean behin edo Alguna vez al mes Urtean behin edo Alguna vez al ao Ia inoiz ez Casi nunca KIROL-PRAKTIKAK PRCTICAS DEPORTIVAS Egunero Todos los das Astean behin edo Alguna vez a la semana Hilean behin edo Alguna vez al mes Urtean behin edo Alguna vez al ao Ia inoiz ez Casi nunca IKUSKIZUNETARA JOATEA ASISTENCIA ESPECTCULOS Egunero Todos los das Astean behin edo Alguna vez a la semana Hilean behin edo Alguna vez al mes Urtean behin edo Alguna vez al ao Ia inoiz ez Casi nunca 100 96,3 3,7
100
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
319
2,6
14
... / ...
1.8
Sei urte eta gehiagoko biztanleria, lagun eta auzokoekin harremanak izateari eta harreman-motei jarraiki, urtearen arabera. (%) Poblacin de 6 y ms aos por la existencia y tipo de relaciones con amigos y vecinos, segn el ao.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
1999 BIDAIAK, TXANGOAK VIAJES, EXCURSIONES Egunero Todos los das Astean behin edo Alguna vez a la semana Hilean behin edo Alguna vez al mes Urtean behin edo Alguna vez al ao Ia inoiz ez Casi nunca ELIZKIZUNETARA JOATEA ASISTENCIA A CULTOS RELIGIOSOS Egunero Todos los das Astean behin edo Alguna vez a la semana Hilean behin edo Alguna vez al mes Urtean behin edo Alguna vez al ao Ia inoiz ez Casi nunca 100 1,9 8,9 51,7 37,4
IZAERA SOZIALEKO EKITALDI BATZUK OTROS ACTOS DE CARCTER SOCIAL Egunero Todos los das Astean behin edo Alguna vez a la semana Hilean behin edo Alguna vez al mes Urtean behin edo Alguna vez al ao Ia inoiz ez Casi nunca EKITALDI PROFESIONALAK ACTOS PROFESIONALES Egunero Todos los das Astean behin edo Alguna vez a la semana Hilean behin edo Alguna vez al mes Urtean behin edo Alguna vez al ao Ia inoiz ez Casi nunca JARDUERA POLITIKOAK SINDIKALAK ACTIVIDADES POLTICAS SINDICALES Egunero Todos los das Astean behin edo Alguna vez a la semana Hilean behin edo Alguna vez al mes Urtean behin edo Alguna vez al ao Ia inoiz ez Casi nunca
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
14
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
320
2012
1.9
Sei urte eta gehiagoko biztanleria, sexuari eta asteburuetan bazkaldu edo afaltzera irteten den maiztasunari jarraiki, urtearen arabera. (%) Poblacin de 6 y ms aos por el sexo y la frecuencia con la que sale a comer o a cenar los fines de semana, segn el ao.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
1999 GUZTIRA TOTAL Guztira Total Astero Todas las semanas Hilean behin edo Alguna vez al mes Urtean behin edo Alguna vez al ao Ia inoiz ez Casi nunca GIZONEZKOAK VARONES Guztira Total Astero Todas las semanas Hilean behin edo Alguna vez al mes Urtean behin edo Alguna vez al ao Ia inoiz ez Casi nunca EMAKUMEZKOAK MUJERES Guztira Total Astero Todas las semanas Hilean behin edo Alguna vez al mes Urtean behin edo Alguna vez al ao Ia inoiz ez Casi nunca
2004
2009
1999
2004
2009
1999
2004
2009
1999
2004
2009
2012
321
28,7
14
2 2.1
Batez besteko gizarte-denbora, parte-hartzaileri eta tasari jarraiki, jarduera-motaren eta egunaren arabera. Evolucin del tiempo medio social por participante y tasa, segn el tipo de actividad y el da.
EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI Batez besteko gizarte-denbora (1) Tiempo medio social 1998 2003 2008 Parte-hartz. batez besteko denbora (2) Tiempo medio participante 1998 2003 2008
(hh:mm)
FISIOLOGI BEHARRAK NECESIDADES FISIOLGICAS Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos LANA ETA PRESTAKUNTZA TRABAJO Y FORMACIN Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos ETXEKO LANAK TRABAJOS DOMSTICOS
Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos ETXEKO LAGUNEZ ARDURATZEA CUIDAR PERSONAS DEL HOGAR Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos GIZARTE-HARREMANAK VIDA SOCIAL Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos AISIA AKTIBOA ETA KIROLAK OCIO ACTIVO Y DEPORTES Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos AISIA PASIBOA OCIO PASIVO Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos JOAN-ETORRIAK TRAYECTOS Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos
14
(1) Batez besteko gizarte-denbora: >16 urteko biztanleriak jarduera bati batez beste eskaintzen dion denbora / Tiempo medio social: tiempo medio que dedica a una actividad la poblacin > 16 aos. (2) Partaideko batez besteko denbora: 16 urte edo gehiagoko biztanleriak jarduera bati batez beste eskaintzen dion denbora (horrelakorik egiten badu). / Tiempo medio por participante: tiempo medio que dedica a una actividad la poblacin > 16 aos que s la realiza. (3) Partaidetza-tasa: jarduera egiten dutenen ehunekoa / Tasa de participacin: porcentaje de personas que realiza la actividad. Iturria / Fuente: EUSTAT. Denbora Aurrekontuen Inkesta / Encuesta de Presupuestos de Tiempo.
322
2012
2.2
Batez besteko gizarte-denbora, parte-hartzaileari eta tasari jarraiki, fisiologi beharraren eta egunaren arabera. Evolucin del tiempo medio social, por participante y tasa, segn tipo de necesidad fisiolgica y da.
EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI Batez besteko gizarte-denbora (1) Tiempo medio social 1998 2003 2008 Partehartz. batez besteko denbora (2) Tiempo medio participante 1998 2003 2008
(hh:mm)
LOA SUEO Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos
B
NOR BERE BURUAZ ARDURATZEA CUIDADOS PERSONALES Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos 0:47 0:44 0:44 0:58 0:52
B
0:49 0:45 0:48 0:56 0:54
B
0:54 0:53 0:55 0:57 0:57
B
0:47 0:44 0:45 0:59 0:52
B
0:50 0:46 0:50 0:57 0:56
B
0:54 0:53 0:55 0:57 0:57
B
100,0 100,0 97,8 98,3 100,0
B
97,7 97,8 97,7 98,2 97,1 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
B
ARDURA MEDIKOAK CUIDADOS MDICOS Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos 0:02 0:02 0:02 0:00 0:00
B
0:02 0:03 0:02 0:01 0:01
B
0:02 0:03 0:02 0:01 0:01
B
0:43 0:46 0:45 0:19 0:24
B
0:57 1:01 0:46 0:49 0:56
B
0:50 0:54 0:44 0:30 0:39
B
4,7 4,3 4,4 0,0 0,0
B
ETXEKO OTORDUAK COMIDAS A DOMICILIO Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos 1:28 1:27 1:24 1:30 1:30
B
1:32 1:30 1:26 1:35 1:41
B
1:11 1:10 1:07 1:11 1:20
B
1:29 1:28 1:25 1:32 1:31
B
1:33 1:31 1:28 1:38 1:43
B
1:13 1:11 1:09 1:14 1:23
B
98,9 98,9 98,8 97,8 98,9
B
98,4 98,9 98,3 97,5 97,6 97,3 98,6 97,1 95,9 96,4
14
B
KANPOKO OTORDUAK COMIDAS FUERA Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos 0:26 0:20 0:25 0:38 0:38
B
0:39 0:34 0:41 0:50 0:46
B
0:42 0:29 0:44 1:10 1:00
B
1:05 0:56 1:06 1:21 1:18
B
1:13 1:04 1:13 1:33 1:28
B
1:23 1:05 1:24 1:56 1:44
B
40,0 35,7 37,9 46,9 48,7
B
54,0 53,8 56,6 53,8 52,2 50,6 44,6 52,4 60,3 57,7
B
HARRERAK RECEPCIONES Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos 0:04 0:03 0:03 0:09 0:09
B
0:03 0:01 0:03 0:06 0:08
B
0:04 0:02 0:03 0:09 0:08
B
1:01 0:47 0:51 1:28 1:11
B
1:09 0:49 1:05 1:22 1:25
B
1:02 0:46 0:48 1:27 1:17
B
6,6 6,4 5,9 10,2 12,7
B
4,5 2,9 4,1 6,8 9,4 6,5 4,3 6,3 10,3 10,4
(1) Batez besteko gizarte-denbora: >16 urteko biztanleriak jarduera bati batez beste eskaintzen dion denbora / Tiempo medio social: tiempo medio que dedica a una actividad la poblacin > 16 aos. (2) Partaideko batez besteko denbora: 16 urte edo gehiagoko biztanleriak jarduera bati batez beste eskaintzen dion denbora (horrelakorik egiten badu). / Tiempo medio por participante: tiempo medio que dedica a una actividad la poblacin > 16 aos que s la realiza. (3) Partaidetza-tasa: jarduera egiten dutenen ehunekoa / Tasa de participacin: porcentaje de personas que realiza la actividad. Iturria / Fuente: EUSTAT. Denbora Aurrekontuen Inkesta / Encuesta de Presupuestos de Tiempo. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
323
2.3
Batez besteko gizarte-denbora, parte-hartzaileari eta tasari jarraiki, lan-prestakuntzako ekintzaren eta egunaren arabera. Evolucin del tiempo medio social, por participante y tasa, segn el tipo de actividad de trabajo-formacin y da.
EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI Batez besteko gizarte-denbora (1) Tiempo medio social 1998 2003 2008 Partehartz. batez besteko denbora (2) Tiempo medio participante 1998 2003 2008
(hh:mm)
LAN NAGUSIA TRABAJO PRINCIPAL Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos
B
BIGARREN LANA TRABAJO SECUNDARIO Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos 0:03 0:03 0:04 0:04 0:03
B
0:05 0:07 0:05 0:02 0:02
B
0:02 0:02 0:02 0:02 0:02
B
2:47 2:20 3:07 3:57 4:42
B
2:55 2:59 3:24 2:15 2:14
B
2:30 2:15 1:59 3:26 3:41
B
1,8 2,1 2,1 1,7 1,1
B
3,0 3,9 2,3 1,6 1,4 1,3 1,5 1,7 1,0 0,9
B
0:01 0:01 0:02 0:02 0:00
B
0:06 0:08 0:08 0:02 0:01
B
0:37 0:37 0:40 0:36 0:34
B
0:30 0:27 0:31 0:49 0:37
B
0:30 0:30 0:28 0:30 0:30
B
16,2 21,6 22,5 8,3 2,9
B
4,0 4,8 5,0 3,1 1,0 20,0 26,7 28,6 6,7 3,3
B
PRESTAKUNTZA EZ-ARAUTUA FORMACIN NO REGLADA Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes 0:04 0:04 0:04 0:01 0:02
B
0:01 0:01 0:01 0:00 0:02
B
0:01 0:01 0:02 0:01 0:01
B
2:09 2:04 2:13 2:04 3:33
B
1:20 1:17 0:40 1:06 3:24
B
1:10 0:54 1:42 2:47 1:33
B
3,1 3,2 3,0 0,8 0,9
B
1,6 2,0 2,0 0,6 0,9 1,4 1,9 2,0 0,6 1,1
14
B
PRESTAKUNTZA ARAUTUA FORMACIN REGLADA Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos 0:32 0:35 0:32 0:29 0:24
B
0:26 0:34 0:31 0:10 0:08
B
0:26 0:34 0:26 0:10 0:09
B
4:59 5:48 5:34 3:40 3:19
B
4:52 5:22 4:50 3:01 2:46
B
4:57 5:19 5:07 3:15 3:14
B
10,7 10,1 9,6 13,2 12,1
B
9,1 10,6 10,6 5,6 4,7 8,8 10,7 8,5 5,1 4,6
B
BESTELAKO HEZKUNTZA-JARD. OTRAS ACTIVIDADES EDUCATIVAS Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos 0:02 0:02 0:03 0:01 0:00
B
0:05 0:07 0:05 0:01 0:01
B
0:03 0:03 0:02 0:02 0:00
B
1:52 1:49 2:04 2:12 0:45
B
2:20 2:15 2:52 1:46 5:03
B
2:23 2:20 2:03 4:04 2:52
B
1,8 1,8 2,4 0,8 0,0
B
3,6 5,3 2,6 0,9 0,3 2,1 2,1 1,6 0,8 0,0
(1) Batez besteko gizarte-denbora: >16 urteko biztanleriak jarduera bati batez beste eskaintzen dion denbora / Tiempo medio social: tiempo medio que dedica a una actividad la poblacin > 16 aos. (2) Partaideko batez besteko denbora: 16 urte edo gehiagoko biztanleriak jarduera bati batez beste eskaintzen dion denbora (horrelakorik egiten badu). / Tiempo medio por participante: tiempo medio que dedica a una actividad la poblacin > 16 aos que s la realiza. (3) Partaidetza-tasa: jarduera egiten dutenen ehunekoa / Tasa de participacin: porcentaje de personas que realiza la actividad. Iturria / Fuente: EUSTAT. Denbora Aurrekontuen Inkesta / Encuesta de Presupuestos de Tiempo.
324
2012
2.4
Batez besteko gizarte-denbora, parte-hartzaileari eta tasari jarraiki, etxeko lanaren eta egunaren arabera. Evolucin del tiempo medio social, por participante y tasa, segn el tipo de trabajo domstico y da.
EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI Batez besteko gizarte-denbora (1) Tiempo medio social 1998 2003 2008 Partehartz. batez besteko denbora (2) Tiempo medio participante 1998 2003 2008
(hh:mm)
OTORDUAK PRESTATZEA PREPARAR COMIDAS Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos
B
GARBIKETA LIMPIEZA Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos 0:30 0:30 0:35 0:30 0:24
B
0:28 0:28 0:28 0:28 0:28
B
0:30 0:30 0:27 0:34 0:33
B
1:04 1:06 1:10 1:01 0:52
B
1:05 1:05 1:09 1:03 1:04
B
1:05 1:06 1:03 1:04 1:03
B
46,9 45,5 50,0 49,2 46,2
B
42,7 42,7 40,3 44,4 43,3 46,2 45,5 42,9 53,1 52,4
B
ARROPA ROPA Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos 0:14 0:14 0:19 0:11 0:12
B
0:12 0:13 0:13 0:10 0:14
B
0:13 0:14 0:13 0:10 0:13
B
0:55 0:56 1:02 0:51 0:46
B
0:55 0:55 0:56 0:52 0:55
B
0:48 0:49 0:46 0:43 0:49
B
25,5 25,0 30,6 21,6 26,1
B
22,7 23,0 22,3 18,6 25,6 27,1 28,6 28,3 23,3 26,5
B
BESTELAKO KONPONKETAK OTROS ARREGLOS Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos 0:05 0:05 0:06 0:06 0:04
B
0:04 0:03 0:05 0:05 0:02
B
0:05 0:05 0:05 0:06 0:03
B
0:27 0:25 0:25 0:34 0:29
B
0:26 0:24 0:28 0:28 0:27
B
0:18 0:18 0:18 0:19 0:24
B
18,5 20,0 24,0 17,6 13,8
B
14,3 14,5 16,4 17,4 7,9 27,8 27,8 27,8 31,6 12,5
B
EROSKETAK COMPRAS Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos 0:22 0:24 0:29 0:25 0:05
B
0:23 0:23 0:27 0:32 0:07
B
0:18 0:18 0:21 0:26 0:03
B
0:51 0:52 0:55 0:57 0:22
B
0:57 0:56 1:01 1:06 0:31
B
0:49 0:48 0:53 1:03 0:17
B
43,1 46,2 52,7 43,9 22,7
B
39,8 41,0 43,7 48,1 23,1 36,7 37,5 39,6 41,3 17,6
B
KUDEAKETAK GESTIONES Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos 0:02 0:02 0:02 0:01 0:01
B
0:01 0:02 0:01 0:00 0:00
B
0:01 0:02 0:02 0:00 0:00
B
0:40 0:41 0:41 0:28 0:46
B
0:48 0:50 0:48 0:29 1:09
B
0:50 0:49 0:58 0:46 0:30
B
5,0 4,9 4,9 3,6 2,2
B
2,8 3,9 2,0 1,6 0,6 2,0 4,1 3,4 0,0 0,5
B
ERDI-AISIAK SEMI-OCIOS Lanegunak / Laborables Ostiralak / Viernes Larunbatak / Sbados Igandeak / Domingos 0:16 0:17 0:16 0:17 0:14
B
0:19 0:19 0:19 0:21 0:16
B
0:15 0:14 0:17 0:14 0:15
B
1:38 1:42 1:31 1:41 1:25
B
1:44 1:42 1:49 2:01 1:32
B
1:48 1:46 2:00 1:48 1:45
B
16,3 16,7 17,6 16,8 16,5
B
18,1 18,6 16,9 17,5 17,6 13,9 13,2 14,2 13,0 14,3
(1) Batez besteko gizarte-denbora: >16ko biztanleriak jarduera bati batez beste eskaintzen dion denbora / Tiempo medio social: tiempo medio que dedica a una actividad la poblacin > 16 aos. (2) Partaideko batez besteko denbora: 16 urte edo gehiagoko biztanleriak jarduera bati batez beste eskaintzen dion denbora (horrelakorik egiten badu). / Tiempo medio por participante: tiempo medio que dedica a una actividad la poblacin > 16 aos que s la realiza. (3) Partaidetza-tasa: jarduera egiten dutenen ehunekoa / Tasa de participacin: porcentaje de personas que realiza la actividad. Iturria / Fuente: EUSTAT. Denbora Aurrekontuen Inkesta / Encuesta de Presupuestos de Tiempo. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
325
14
3 3.1
15 urteko eta gehiagoko biztanleak, honakoak kontuan hartuta: sare zabala eta hurbileko sarea, sareko harreman pertsonalak, ezaugarri soziodemografikoak (%). Poblacin de 15 y ms aos por indicadores de tamao de red amplia y prxima y relaciones personales en la red segn caractersticas sociodemogrficas.
Sare zabalaren tamaina Tamao de red amplia Txikia Bajo Erdikoa Medio Handia Alto Batez bestek. Media Hurbileko sarearen tamaina Tamao de red prxima Batez Txikia Erdikoa Handia bestek. Bajo Medio Alto Media
2007
Sareko harreman pertsonalak Relaciones personales en la red Batez Txikia Erdikoa Handia bestek. Bajo Medio Alto Media
EGOITZA DUEN LURRALDEA TERRITORIO DE RESIDENCIA Euskal AE / C.A. de Euskadi Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa UDALERRI MOTA TIPO DE MUNICIPIO >100.000 biztanle / habitantes 20.000-100.000 biztanle / hab. <20.000 bizanle / habitantes SEXUA SEXO 26,2 21,1 24,6 53,5 53,1 50,8 20,3 25,8 24,6 21,53 23,44 22,35 29,9 26,8 27,5 50,6 50,2 52,5 19,4 23,0 20,0 12,09 13,04 12,42 48,5 47,5 48,3 43,6 45,2 45,3 7,9 7,3 6,4 4,21 4,24 4,15 23,8 22,8 24,4 23,2 52,6 54,2 50,9 54,8 23,5 22,9 24,6 21,9 22,47 22,56 22,59 22,24 28,1 28,6 28,1 28,0 51,0 50,8 50,2 52,3 20,9 20,6 21,7 19,8 12,54 12,38 12,71 12,31 48,1 52,1 46,8 48,3 44,6 41,4 45,4 44,8 7,3 6,4 7,7 6,9 4,21 4,17 4,25 4,16
Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres ADINA EDAD 15-24 25-34 35-49 50-64 65 eta gehiago / 65 y ms JAIOTERRIA LUGAR DE NACIMIENTO Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa Beste lurraldeak / Otras provincias Atzerria / Extranjero EGOERA ZIBILA ESTADO CIVIL Ezkongabea / Soltero Ezkondua / Casado Alarguna, banandua eta dibortz. Viudo, separado, divorciado FAMILIA MOTA TIPO DE HOGAR Pertsona bakarrekoa / Unipersonal Bakarrik dagoen bikotea Pareja sola Bikotea eta seme-alabaren bat Pareja con algn hijo Aita / Ama seme-alabaren batekin Padre / Madre con algn hijo Bestelakoak / Otro tipo Kolektiboa / Colectivo FAMILI TAMAINA TAMAO FAMILIAR 1 2 3 4 >=5
23,4 24,2
50,8 54,4
25,8 21,4
22,84 22,13
27,6 28,6
50,0 51,8
22,4 19,6
12,95 12,16
49,9 46,4
43,3 45,9
6,8 7,8
4,16 4,26
14
... / ...
326
2012
... / ...
3.1
15 urteko eta gehiagoko biztanleak, honakoak kontuan hartuta: sare zabala eta hurbileko sarea, sareko harreman pertsonalak, ezaugarri soziodemografikoak (%). Poblacin de 15 y ms aos por indicadores de tamao de red amplia y prxima y relaciones personales en la red segn caractersticas sociodemogrficas.
Sare zabalaren tamaina Tamao de red amplia Txikia Bajo Erdikoa Medio Handia Alto Batez bestek. Media Hurbileko sarearen tamaina Tamao de red prxima Batez Txikia Erdikoa Handia bestek. Bajo Medio Alto Media
2007
Sareko harreman pertsonalak Relaciones personales en la red Batez Txikia Erdikoa Handia bestek. Bajo Medio Alto Media
GIZARTE MAILA CLASE SOCIAL Goi eta goi-erdia / Alta y media-alta Batez bestekoa / Media Erdi-behea / Media-baja Behea / Baja ESKOLATZE-MAILA NIVEL DE INSTRUCCIN Analfabetoak eta lehen mailakoak Analfabetos y Estudios Primarios Lanbide-heziketakoak Profesionales Bigarren mailakoak / Secundarios Unibertsitarioak / Universitarios INKESTA EGITEKO HIZKUNTZA IDIOMA DE ENCUESTACIN Euskara / Euskera Gaztelania eta bestelakoak Castellano y otros JARDUERAREKIKO ERLAZIOA RELACIN CON LA ACTIVIDAD Landunak / Ocupados Langabeak / Parados Jubilatuak / Jubilados Pentsiodunak eta bestelakoak Pensionistas y otros Ikasleak / Estudiantes Etxeko lanak / Labores del hogar LANBIDEA PROFESIN Zuzendaritzakoak eta profesionalak Directivos y profesionales Laguntza teknikariak Tcnicos de apoyo Administrariak / Administrativos Zerbitzuetako langileak Trabajadores de servicios Nekazaritzan eta industrian gaitutako langileak Trabajadores cualificados en la agricultura y la industria Makinetako langileak Operadores de maquinaria Kualifikazio gabeko langileak Trabajadores no cualificados EGOERA PROFESIONALA SITUACIN PROFESIONAL Enpresaburuak / Empresarios Autonomoak eta familia laguntzak Autnomos y ayudas familiares Soldatako langile finkoak eta kooperatibistak Asalariados fijos y cooperativistas Behin-behineko soldatakoak Asalariados eventuales 21,2 22,5 50,6 53,1 28,2 24,3 23,33 22,55 22,7 26,6 56,3 47,2 21,0 26,2 13,41 12,98 52,4 52,5 42,6 42,6 4,9 4,9 4,14 4,05 21,0 24,5 30,0 42,3 17,1 22,0 54,4 57,1 48,1 39,3 54,1 54,5 24,5 18,4 21,9 18,4 28,7 23,5 22,86 21,45 21,56 19,74 24,14 22,99 28,1 27,1 25,5 37,1 26,5 28,4 51,3 55,6 49,6 43,7 53,0 51,4 20,5 17,3 24,9 19,1 20,5 20,2 12,48 12,07 13,38 11,66 12,56 12,33 39,4 39,1 71,7 67,6 15,4 69,5 51,7 53,9 27,9 30,5 56,4 29,9 8,9 7,0 0,3 1,9 28,2 0,6 4,53 4,54 3,26 3,40 5,78 3,36 18,5 24,1 53,5 52,6 27,9 23,3 23,62 22,41 30,1 28,0 47,8 51,1 22,1 20,9 12,35 12,55 44,3 48,3 47,1 44,5 8,6 7,2 4,42 4,20 19,4 22,5 29,3 32,2 54,0 53,5 48,9 49,8 26,6 23,9 21,7 18,0 23,91 22,74 21,19 20,37 26,9 26,4 32,8 39,3 50,0 51,9 50,1 41,1 23,1 21,7 17,0 19,6 13,19 12,72 11,68 11,65 34,6 47,2 54,1 65,8 53,7 45,0 41,8 31,6 11,7 7,8 4,0 2,6 4,75 4,26 3,92 3,39
22,0 28,5
53,2 54,3
24,8 17,2
22,82 20,95
26,4 34,2
51,4 50,1
22,2 15,7
12,79 11,67
47,5 37,0
45,6 54,4
6,9 8,6
4,21 4,55
Iturria / Fuente: EUSTAT. Kapital sozialari buruzko inkesta / Encuesta de Capital Social.
2012
327
14
3.2
15 urteko eta gehiagoko biztanleak, honakoak kontuan hartuta: lagunen sarea homogenoa izatea, emandako eta jasotako laguntza, ezaugarri soziodemografikoak (%). Poblacin de 15 y ms aos por indicadores de homogeneidad de la red de amigos, ayuda prestada y recibida segn caractersticas sociodemogrficas.
Lagun sarearen homogeneotasuna Homogeneidad de la red de amigos Batez Txikia Erdikoa bestek. Handia Bajo Medio Alto Media Emandako laguntza Ayuda prestada Txikia Bajo Erdikoa Medio Handia Alto Batez bestek. Media Txikia Bajo Jasotako laguntza Ayuda recibida Erdikoa Medio Handia Alto
2007
EGOITZA DUEN LURRALDEA TERRITORIO DE RESIDENCIA Euskal AE / C.A. de Euskadi Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa UDALERRI MOTA TIPO DE MUNICIPIO >100.000 biztanle / habitantes 20.000-100.000 biztanle / hab. <20.000 bizanle / habitantes SEXUA SEXO Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres ADINA EDAD 15-24 25-34 35-49 50-64 65 eta gehiago / 65 y ms JAIOTERRIA LUGAR DE NACIMIENTO Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa Beste lurraldeak / Otras provincias Atzerria / Extranjero EGOERA ZIBILA ESTADO CIVIL 27,0 28,2 30,4 18,0 46,3 21,4 23,6 19,6 20,0 18,7 51,6 48,3 50,0 62,0 34,9 5,98 5,84 5,77 6,98 4,50 52,0 48,6 46,6 68,5 39,1 32,9 31,0 35,4 21,0 32,6 15,2 20,4 18,0 10,5 28,3 4,59 4,97 4,96 3,36 5,71 72,4 69,6 73,3 84,7 66,8 20,2 20,1 18,9 12,1 21,0 7,4 10,3 7,8 3,2 12,1 3,05 3,18 2,93 1,92 3,40 35,4 38,7 31,9 22,7 11,5 22,3 23,0 22,4 22,8 16,9 42,3 38,3 45,7 54,5 71,6 5,23 5,01 5,55 6,31 7,65 29,0 38,6 49,1 59,7 72,7 39,6 35,8 33,8 27,3 18,2 31,3 25,6 17,1 13,0 9,1 6,42 5,78 4,88 4,04 2,94 47,3 65,6 75,8 84,0 81,6 34,2 21,2 18,5 12,0 13,3 18,4 13,2 5,7 4,0 5,1 5,00 3,77 2,68 1,92 2,12 28,3 25,8 22,9 20,0 48,8 54,2 5,81 6,26 55,6 49,8 27,4 32,3 17,0 17,9 4,40 4,78 78,5 70,0 13,4 22,4 8,2 7,6 2,55 3,08 28,7 26,9 24,9 20,9 22,1 21,2 50,5 51,0 53,9 5,94 6,01 6,23 53,7 51,5 52,7 30,5 29,7 29,6 15,8 18,9 17,6 4,49 4,71 4,58 76,1 70,5 76,6 18,1 18,7 16,8 5,8 10,7 6,6 2,62 3,11 2,69 27,0 27,5 26,7 27,3 21,4 19,5 23,0 19,6 51,6 53,0 50,3 53,1 6,04 6,07 6,01 6,09 52,6 55,2 52,1 52,2 29,9 30,6 28,7 31,8 17,5 14,2 19,2 16,0 4,60 4,32 4,69 4,56 74,1 76,9 72,3 76,0 18,0 17,3 18,3 17,8 7,9 5,8 9,4 6,2 2,83 2,58 2,93 2,75
14
Ezkongabea / Soltero Ezkondua / Casado Alarguna, banandua eta dibortz. Viudo, separado, divorciado FAMILIA MOTA TIPO DE HOGAR Pertsona bakarrekoa / Unipersonal Bakarrik dagoen bikotea Pareja sola Bikotea eta seme-alabaren bat Pareja con algn hijo Aita / Ama seme-alabaren batekin Padre / Madre con algn hijo Bestelakoak / Otro tipo Kolektiboa / Colectivo FAMILI TAMAINA TAMAO FAMILIAR 1 2 3 4 >=5
... / ...
328
2012
... / ...
3.2
15 urteko eta gehiagoko biztanleak, honakoak kontuan hartuta: lagunen sarea homogenoa izatea, emandako eta jasotako laguntza, ezaugarri soziodemografikoak (%). Poblacin de 15 y ms aos por indicadores de homogeneidad de la red de amigos, ayuda prestada y recibida segn caractersticas sociodemogrficas.
Lagun sarearen homogeneotasuna Homogeneidad de la red de amigos Batez Txikia Erdikoa Handia bestek. Bajo Medio Alto Media Emandako laguntza Ayuda prestada Txikia Bajo Erdikoa Medio Handia Alto Batez bestek. Media Txikia Bajo Jasotako laguntza Ayuda recibida Erdikoa Medio Handia Alto
2007
GIZARTE MAILA CLASE SOCIAL Goi eta goi-erdia / Alta y media-alta Batez bestekoa / Media Erdi-behea / Media-baja Behea / Baja ESKOLATZE-MAILA NIVEL DE INSTRUCCIN Analfabetoak eta lehen mailakoak Analfabetos y Estudios Primarios Lanbide-heziketakoak Profesionales Bigarren mailakoak / Secundarios Unibertsitarioak / Universitarios INKESTA EGITEKO HIZKUNTZA IDIOMA DE ENCUESTACIN Euskara / Euskera Gaztelania eta bestelakoak Castellano y otros JARDUERAREKIKO ERLAZIOA RELACIN CON LA ACTIVIDAD Landunak / Ocupados Langabeak / Parados Jubilatuak / Jubilados Pentsiodunak eta bestelakoak Pensionistas y otros Ikasleak / Estudiantes Etxeko lanak / Labores del hogar LANBIDEA PROFESIN Zuzendaritzakoak eta profesionalak Directivos y profesionales Laguntza teknikariak Tcnicos de apoyo Administrariak / Administrativos Zerbitzuetako langileak Trabajadores de servicios Nekazaritzan eta industrian gaitutako langileak Trabajadores cualificados en la agricultura y la industria Makinetako langileak Operadores de maquinaria Kualifikazio gabeko langileak Trabajadores no cualificados EGOERA PROFESIONALA SITUACIN PROFESIONAL Enpresaburuak / Empresarios Autonomoak eta familia laguntzak Autnomos y ayudas familiares Soldatako langile finkoak eta kooperatibistak Asalariados fijos y cooperativistas Behin-behineko soldatakoak Asalariados eventuales 38,5 26,1 20,5 19,2 41,0 54,7 5,07 6,16 56,7 50,9 22,1 27,8 21,2 21,3 4,42 4,75 73,8 70,8 17,8 21,0 8,3 8,2 2,49 2,94 33,2 38,1 15,7 11,9 27,5 14,6 23,0 18,9 20,0 15,4 25,5 17,7 43,8 43,0 64,4 72,7 47,0 67,7 5,41 5,33 7,09 7,77 5,70 7,31 46,7 45,4 69,6 69,0 31,0 64,3 33,5 32,3 19,2 23,9 39,9 24,5 19,8 22,3 11,2 7,1 29,1 11,2 5,08 5,31 3,25 3,15 6,22 3,63 73,8 62,1 83,1 73,5 49,0 82,9 18,4 28,0 11,3 23,2 30,6 10,8 7,8 9,8 5,6 3,3 20,3 6,3 2,90 3,55 2,10 2,62 4,97 2,05 31,4 26,8 20,9 21,4 47,6 51,8 5,64 6,06 45,3 53,0 31,9 29,8 22,7 17,2 5,25 4,56 61,9 74,8 25,1 17,6 12,9 7,6 3,82 33,0 27,0 24,9 24,6 27,1 21,3 20,3 15,6 39,9 51,7 54,9 59,8 5,15 6,04 6,37 6,63 37,4 54,6 50,7 58,0 40,3 28,5 32,8 22,9 22,3 17,0 16,5 19,1 5,64 4,50 4,53 4,29 66,6 74,5 75,8 75,4 21,1 17,8 17,5 17,6 12,3 7,6 6,8 7,0 3,50 2,79 2,66 2,69
27,1 37,3
22,9 21,7
50,1 41,0
5,95 5,23
54,3 40,2
30,9 33,1
14,8 26,7
4,45 5,66
79,6 62,5
14,9 24,5
5,6 13,0
2,45 3,86
Iturria / Fuente: EUSTAT. Kapital sozialari buruzko inkesta / Encuesta de Capital Social.
2012
329
2,77
14
3.3
15 urteko eta gehiagoko biztanleak, honakoak kontuan hartuta: finantza laguntzarako irisbidea, osasun arazoak, arazo emozionalak, ezaugarri soziodemografikoak (%). Poblacin de 15 y ms aos por indicadores de acceso a ayuda financiera, por problemas de salud y emocional segn caractersticas sociodemogrficas.
Finantza laguntza jasotzeko aukera Acceso a ayuda financiera Batez Txikia Erdikoa bestek. Handia Bajo Medio Alto Media Osasun arazoengatik laguntza jasotzeko aukera Acceso a ayuda por problemas de salud Batez Txikia Erdikoa Handia bestek. Bajo Medio Alto Media
2007
Arazo emozionalengatik laguntza jasotzeko aukera Acceso a ayuda emocional Batez Txikia Erdikoa Handia bestek. Bajo Medio Alto Media
EGOITZA DUEN LURRALDEA TERRITORIO DE RESIDENCIA Euskal AE / C.A. de Euskadi Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa UDALERRI MOTA TIPO DE MUNICIPIO >100.000 biztanle / habitantes 20.000-100.000 biztanle / hab. <20.000 bizanle / habitantes SEXUA SEXO Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres ADINA EDAD 15-24 25-34 35-49 50-64 65 eta gehiago / 65 y ms JAIOTERRIA LUGAR DE NACIMIENTO Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa Beste lurraldeak / Otras provincias Atzerria / Extranjero EGOERA ZIBILA ESTADO CIVIL 21,4 22,6 22,0 24,3 34,5 47,0 42,0 42,0 41,2 37,8 31,6 35,5 36,0 34,4 27,7 5,43 5,55 5,56 5,45 4,78 8,5 7,7 8,2 11,1 15,0 34,4 35,4 34,4 34,7 39,1 57,1 56,9 57,4 54,2 45,8 6,75 6,76 6,76 6,62 6,15 10,9 12,6 10,8 12,3 16,6 40,9 37,6 39,6 41,0 43,0 48,1 49,8 49,6 46,7 40,4 6,35 6,33 6,40 6,24 5,95 24,7 22,7 21,4 20,3 28,4 48,5 43,5 39,6 38,9 44,1 26,8 33,8 38,9 40,7 27,5 5,23 5,49 5,67 5,75 5,10 5,2 7,6 8,8 11,3 9,9 35,8 38,5 32,8 30,7 39,6 59,0 53,9 58,5 58,0 50,6 6,94 6,71 6,84 6,70 6,42 9,2 12,8 11,2 12,5 13,8 44,4 36,1 36,8 36,8 45,7 46,4 51,1 52,0 50,6 40,5 6,40 6,29 6,51 6,36 5,96 23,7 22,8 40,8 43,3 35,5 33,9 5,50 5,47 9,5 8,5 36,0 34,2 54,5 57,3 6,65 6,75 13,9 10,6 42,6 36,4 43,6 53,1 6,10 6,50 22,0 22,8 25,5 45,2 40,0 40,8 32,7 37,1 33,7 5,45 5,58 5,40 8,3 8,8 10,3 35,9 35,0 34,1 55,8 56,3 55,5 6,70 6,74 6,66 11,6 13,0 11,7 37,0 39,5 42,4 51,4 47,5 45,9 6,37 6,28 6,25 23,2 24,2 22,9 23,4 42,1 44,8 42,4 40,3 34,7 31,0 34,7 36,4 5,49 5,32 5,51 5,51 9,0 10,2 8,7 9,0 35,1 35,4 36,1 33,2 55,9 54,4 55,2 57,8 6,70 6,64 6,68 6,76 12,2 11,5 12,8 11,4 39,4 40,0 39,2 39,4 48,5 48,5 48,1 49,2 6,31 6,33 6,27 6,37
14
Ezkongabea / Soltero Ezkondua / Casado Alarguna, banandua eta dibortz. Viudo, separado, divorciado FAMILIA MOTA TIPO DE HOGAR Pertsona bakarrekoa / Unipersonal Bakarrik dagoen bikotea Pareja sola Bikotea eta seme-alabaren bat Pareja con algn hijo Aita / Ama seme-alabaren batekin Padre / Madre con algn hijo Bestelakoak / Otro tipo Kolektiboa / Colectivo FAMILI TAMAINA TAMAO FAMILIAR 1 2 3 4 >=5
... / ...
330
2012
... / ...
3.3
15 urteko eta gehiagoko biztanleak, honakoak kontuan hartuta: finantza laguntzarako irisbidea, osasun arazoak, arazo emozionalak, ezaugarri soziodemografikoak (%). Poblacin de 15 y ms aos por indicadores de acceso a ayuda financiera, por problemas de salud y emocional segn caractersticas sociodemogrficas.
Finantza laguntza jasotzeko aukera Acceso a ayuda financiera Batez Txikia Erdikoa bestek. Handia Bajo Medio Alto Media Osasun arazoengatik laguntza jasotzeko aukera Acceso a ayuda por problemas de salud Batez Txikia Erdikoa Handia bestek. Bajo Medio Alto Media
2007
Arazo emozionalengatik laguntza jasotzeko aukera Acceso a ayuda emocional Batez bestek. Txikia Erdikoa Handia Media Bajo Medio Alto
GIZARTE MAILA CLASE SOCIAL Goi eta goi-erdia / Alta y media-alta Batez bestekoa / Media Erdi-behea / Media-baja Behea / Baja ESKOLATZE-MAILA NIVEL DE INSTRUCCIN Analfabetoak eta lehen mailakoak Analfabetos y Estudios Primarios Lanbide-heziketakoak Profesionales Bigarren mailakoak / Secundarios Unibertsitarioak / Universitarios INKESTA EGITEKO HIZKUNTZA IDIOMA DE ENCUESTACIN Euskara / Euskera Gaztelania eta bestelakoak Castellano y otros JARDUERAREKIKO ERLAZIOA RELACIN CON LA ACTIVIDAD Landunak / Ocupados Langabeak / Parados Jubilatuak / Jubilados Pentsiodunak eta bestelakoak Pensionistas y otros Ikasleak / Estudiantes Etxeko lanak / Labores del hogar LANBIDEA PROFESIN Zuzendaritzakoak eta profesionalak Directivos y profesionales Laguntza teknikariak Tcnicos de apoyo Administrariak / Administrativos Zerbitzuetako langileak Trabajadores de servicios Nekazaritzan eta industrian gaitutako langileak Trabajadores cualificados en la agricultura y la industria Makinetako langileak Operadores de maquinaria Kualifikazio gabeko langileak Trabajadores no cualificados EGOERA PROFESIONALA SITUACIN PROFESIONAL Enpresaburuak / Empresarios Autonomoak eta familia laguntzak Autnomos y ayudas familiares Soldatako langile finkoak eta kooperatibistak Asalariados fijos y cooperativistas Behin-behineko soldatakoak Asalariados eventuales 20,1 20,6 34,9 37,7 45,0 41,7 5,84 5,68 10,6 9,1 32,3 29,3 57,1 61,6 6,73 6,86 12,6 11,4 33,9 38,2 53,5 50,4 6,41 6,51 21,0 24,9 26,5 33,5 26,7 21,5 40,4 46,9 42,8 38,1 47,7 46,3 38,7 28,3 30,7 28,4 25,6 32,2 5,70 5,17 5,26 4,87 5,07 5,47 8,7 9,3 8,5 15,2 5,5 9,8 32,8 36,3 40,3 33,9 34,7 39,4 58,5 54,4 51,2 50,9 59,8 50,8 6,81 6,60 6,51 6,26 7,05 6,52 11,2 13,2 13,2 20,9 9,5 11,7 36,6 39,5 44,3 37,1 44,2 45,0 52,2 47,3 42,6 42,0 46,2 43,4 6,47 6,15 6,05 5,74 6,44 6,18 21,9 23,3 33,9 42,5 44,2 34,2 5,74 5,47 8,7 9,0 29,1 35,4 62,3 55,6 6,84 6,69 10,5 12,2 36,3 39,5 53,2 48,2 6,49 6,30 14,8 21,7 30,8 36,3 42,0 42,9 41,0 32,8 43,3 35,4 28,2 30,9 6,05 5,56 5,06 4,81 4,8 8,5 11,0 16,9 32,4 34,2 39,7 37,5 62,8 57,3 49,3 45,7 7,01 6,76 6,47 6,08 6,9 11,6 15,7 18,6 42,5 38,2 40,6 47,7 50,6 50,3 43,7 33,8 6,52 6,39 6,03 5,61
21,8 26,1
41,7 43,6
36,5 30,3
5,61 5,30
8,3 9,3
34,4 37,9
57,2 52,8
6,77 6,54
11,0 14,2
38,0 41,2
51,0 44,6
6,40 6,13
Iturria / Fuente: EUSTAT. Kapital sozialari buruzko inkesta / Encuesta de Capital Social.
2012
331
14
3.4
15 urteko eta gehiagoko biztanleak, honakoak kontuan hartuta: sare zabala eta hurbileko sarea, sareko harreman pertsonalak, kapital sozialaren garrantzia (%). Poblacin de 15 y ms aos por indicadores de tamao de red amplia y prxima y relaciones personales en la red segn dimensiones del capital social.
Sare zabalaren tamaina Tamao de red amplia Txikia Bajo Erdikoa Medio Handia Alto Batez bestek. Media Hurbileko sarearen tamaina Tamao de red prxima Batez Txikia Erdikoa Handia bestek. Bajo Medio Alto Media
2007
Sareko harreman pertsonalak Relaciones personales en la red Batez Txikia Erdikoa Handia bestek. Bajo Medio Alto Media
GUZTIRA/ TOTAL Sare zabalaren tamaina Tamao de red amplia Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Hurbileko sarearen tamaina Tamao de red prxima Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Sareko harreman pertsonalak Relaciones personales en la red Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Lagun sarearen homogeneotasuna Homogeneidad de la red de amigos Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Emandako laguntza Ayuda prestada Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Jasotako laguntza Ayuda recibida
23,8
52,6
23,5
22,47
28,1
51,0
20,9
12,54
48,1
44,6
7,3
4,21
100,0 -
100,0 -
100,0
100,0 -
100,0 -
100,0
100,0 -
100,0 -
100,0
14
Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Finantza laguntza jasotzeko aukera. Acceso a ayuda financiera Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Osasun arazoengatik laguntza jasotzeko aukera Acceso a ayuda por probemas de salud Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Arazo emozionalengatik laguntza jasotzeko aukera Acceso a ayuda emocional Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto
... / ...
332
2012
... / ...
3.4
15 urteko eta gehiagoko biztanleak, honakoak kontuan hartuta: sare zabala eta hurbileko sarea, sareko harreman pertsonalak, kapital sozialaren garrantzia (%). Poblacin de 15 y ms aos por indicadores de tamao de red amplia y prxima y relaciones personales en la red segn dimensiones del capital social.
Sare zabalaren tamaina Tamao de red amplia Txikia Bajo Erdikoa Medio Handia Alto Batez bestek. Media Hurbileko sarearen tamaina Tamao de red prxima Batez Txikia Erdikoa Handia bestek. Bajo Medio Alto Media
2007
Sareko harreman pertsonalak Relaciones personales en la red Batez Txikia Erdikoa Handia bestek. Bajo Medio Alto Media
Konfiantza orokorra Confianza general Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto 36,4 24,1 18,3 46,5 53,6 53,0 17,1 22,3 28,7 19,81 22,14 24,22 39,8 28,4 23,0 46,2 51,7 51,2 14,0 19,9 25,8 10,47 12,33 13,79 51,6 48,4 45,9 41,6 44,7 45,8 6,9 6,9 8,3 4,03 4,20 4,30
Konfiantza lanbideetan Confianza en profesiones Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Konfiantza sareetan Confianza en redes Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Elkarrekikotasuna Reciprocidad Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Konfiantza erakundeengan Confianza en instituciones Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Gizarte eta politika gaietako interesa Inters en temas socio-polticos Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Hauteskundeetako partaidetza Participacin electoral Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Lankidetza Cooperacin Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Eragin pertsonala Influencia personal Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Askatasun pertsonala Independencia personal Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto 31,4 29,5 21,4 48,4 49,9 53,8 20,3 20,6 24,7 21,18 21,18 22,99 31,6 30,4 27,1 50,8 50,1 51,2 17,6 19,5 21,7 11,67 12,20 12,72 46,9 49,0 47,8 43,5 44,2 44,9 9,6 6,8 7,3 4,30 4,15 4,22 24,1 24,3 21,2 53,9 50,7 56,0 22,0 24,9 22,7 22,20 22,61 22,71 29,6 26,9 28,6 52,2 50,6 48,8 18,2 22,5 22,6 12,05 12,87 12,69 45,2 48,4 54,1 46,0 44,5 41,6 8,7 7,1 4,3 4,34 4,19 3,92 26,6 27,1 21,5 53,8 52,5 52,6 19,6 20,5 25,9 21,09 21,62 23,15 34,7 29,3 26,7 52,3 50,9 50,9 13,1 19,8 22,4 10,81 12,20 12,92 41,2 48,5 48,5 49,1 44,5 44,3 9,7 7,0 7,2 4,44 4,20 4,19 26,4 18,9 23,4 52,2 58,6 52,4 21,4 22,5 24,2 21,85 22,78 22,63 31,9 25,8 27,2 50,1 58,7 50,7 18,0 15,5 22,1 11,91 11,79 12,76 35,2 36,9 52,4 50,9 54,2 42,3 13,9 8,9 5,3 4,76 4,55 4,03 28,0 24,9 19,9 51,5 51,4 55,3 20,5 23,7 24,8 21,54 22,39 23,09 33,2 28,1 25,5 47,4 50,4 53,7 19,4 21,5 20,8 12,01 12,64 12,64 50,9 48,6 45,6 40,7 44,3 47,2 8,4 7,0 7,2 4,08 4,19 4,31 24,1 23,9 21,9 53,7 51,7 55,7 22,2 24,4 22,4 22,18 22,61 22,60 28,4 27,6 30,9 52,1 50,7 48,1 19,5 21,7 21,0 12,27 12,72 12,25 45,5 48,5 55,1 46,4 44,3 40,4 8,2 7,2 4,6 4,33 4,19 3,87 28,1 26,9 19,7 52,0 51,5 53,9 19,9 21,6 26,4 20,95 21,69 23,65 33,6 29,8 24,9 50,0 49,4 52,7 16,5 20,8 22,4 11,34 12,28 13,13 50,0 49,6 46,0 42,9 42,9 46,8 7,1 7,5 7,2 4,12 4,15 4,29 46,0 28,3 18,2 42,0 51,0 54,9 12,1 20,7 27,0 18,32 21,17 23,97 40,9 32,1 23,6 53,0 49,7 52,0 6,1 18,2 24,5 9,48 11,75 13,47 55,9 47,3 48,3 38,1 45,4 44,4 6,0 7,4 7,3 3,97 4,23 4,20 28,7 22,8 20,6 51,9 52,6 54,5 19,4 24,5 24,9 21,23 22,70 23,49 32,6 27,0 27,0 49,7 51,5 49,4 17,7 21,5 23,6 11,69 12,73 12,96 45,1 48,5 50,9 47,5 43,8 44,8 7,5 7,6 4,3 4,31 4,20 4,06
... / ...
2012
333
14
... / ...
3.4
15 urteko eta gehiagoko biztanleak, honakoak kontuan hartuta: sare zabala eta hurbileko sarea, sareko harreman pertsonalak, kapital sozialaren garrantzia (%). Poblacin de 15 y ms aos por indicadores de tamao de red amplia y prxima y relaciones personales en la red segn dimensiones del capital social.
Sare zabalaren tamaina Tamao de red amplia Txikia Bajo Erdikoa Medio Handia Alto Batez bestek. Media Hurbileko sarearen tamaina Tamao de red prxima Batez Txikia Erdikoa Handia bestek. Bajo Medio Alto Media
2007
Sareko harreman pertsonalak Relaciones personales en la red Batez Txikia Erdikoa Handia bestek. Bajo Medio Alto Media
Gizarte eta politikan parte hartzea Participacin social y poltica Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Elkarteetan parte hartzea Participacin en asociaciones Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Gizarte eta politika gaietako informazioa Informacin en temas socio-polticos Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Interneten eta sare birtualen erabilera Uso de internet y redes virtuales Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Komunikabideetarako sarbidea Acceso a medios de comunicacin Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Informazio-iturri mota Variedad de fuentes de informacin 42,2 25,5 19,7 41,5 52,6 54,2 16,4 22,0 26,1 19,14 21,98 23,43 45,2 28,6 25,4 39,7 51,2 52,2 15,1 20,2 22,5 10,53 12,30 13,06 74,2 58,9 33,0 24,5 38,3 54,1 1,3 2,9 12,9 3,05 3,78 4,82 24,3 20,6 21,5 52,2 55,2 55,2 23,5 24,1 23,3 22,39 22,95 23,21 28,1 29,3 24,2 50,7 52,4 52,3 21,2 18,3 23,4 12,56 12,17 13,39 53,1 18,0 13,9 41,7 63,7 60,4 5,2 18,3 25,7 3,99 5,48 5,86 26,6 23,7 21,0 51,0 52,9 53,8 22,4 23,4 25,2 21,70 22,55 23,14 34,3 26,5 26,5 46,7 53,0 48,7 19,0 20,5 24,9 11,75 12,64 13,15 51,6 48,0 44,0 41,4 44,7 48,4 7,0 7,3 7,6 4,11 4,21 4,31 24,2 12,0 17,2 52,7 47,6 77,6 23,2 40,4 5,1 22,39 25,90 19,79 28,5 15,3 26,9 50,8 55,0 60,3 20,7 29,7 12,8 12,48 15,10 11,12 48,4 36,5 25,3 44,5 47,5 66,0 7,1 16,0 8,7 4,19 4,89 5,30 25,1 15,3 6,1 52,2 56,1 53,6 22,7 28,6 40,2 22,22 24,10 26,62 28,5 26,5 16,1 51,0 50,5 51,3 20,5 22,9 32,6 12,40 13,42 15,18 50,1 33,4 24,1 43,3 54,9 56,8 6,6 11,6 19,1 4,13 4,78 5,26
14
Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Kohesio soziala Cohesin social Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Segurtasuna Seguridad Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Ustelkeria Corrupcin Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Zoriontsuna eta osasun Felicidad y salud Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto
Iturria / Fuente: EUSTAT. Kapital sozialari buruzko inkesta / Encuesta de Capital Social.
334
2012
3.5
15 urteko eta gehiagoko biztanleak, honakoak kontuan hartuta: lagunen sarea homogenoa izatea, emandako eta jasotako laguntza, kapital sozialaren garrantzia (%). Poblacin de 15 y ms aos por indicadores de homogeneidad de la red de amigos, ayuda prestada y recibida segn dimensiones del capital social.
Lagun sarearen homogeneotasuna Homogeneidad de la red de amigos Batez Txikia Erdikoa bestek. Handia Bajo Medio Alto Media Emandako laguntza Ayuda prestada Txikia Bajo Erdikoa Medio Handia Alto Batez bestek. Media Txikia Bajo Jasotako laguntza Ayuda recibida Erdikoa Medio Handia Alto
2007
GUZTIRA/ TOTAL Sare zabalaren tamaina Tamao de red amplia Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Hurbileko sarearen tamaina Tamao de red prxima Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Sareko harreman pertsonalak Relaciones personales en la red Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Lagun sarearen homogeneotasuna Homogeneidad de la red de amigos Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Emandako laguntza Ayuda prestada Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Jasotako laguntza Ayuda recibida Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Finantza laguntza jasotzeko aukera. Acceso a ayuda financiera Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Osasun arazoengatik laguntza jasotzeko aukera Acceso a ayuda por probemas de salud Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Arazo emozionalengatik laguntza jasotzeko aukera Acceso a ayuda emocional Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto
27,0
21,4
51,6
6,04
52,6
29,9
17,5
4,60
74,1
18,0
7,9
2,83
100,0 -
100,0 -
100,0
100,0 -
100,0 -
100,0
100,0 -
100,0 -
100,0
... / ...
2012
335
14
... / ...
3.5
15 urteko eta gehiagoko biztanleak, honakoak kontuan hartuta: lagunen sarea homogenoa izatea, emandako eta jasotako laguntza, kapital sozialaren garrantzia (%). Poblacin de 15 y ms aos por indicadores de homogeneidad de la red de amigos, ayuda prestada y recibida segn dimensiones del capital social.
Lagun sarearen homogeneotasuna Homogeneidad de la red de amigos Batez Txikia Erdikoa bestek. Handia Bajo Medio Alto Media Emandako laguntza Ayuda prestada Txikia Bajo Erdikoa Medio Handia Alto Batez bestek. Media Txikia Bajo Jasotako laguntza Ayuda recibida Erdikoa Medio Handia Alto
2007
Konfiantza orokorra Confianza general Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto 27,6 26,9 27,1 18,5 22,0 21,4 53,9 51,1 51,6 6,24 6,01 6,03 53,6 51,3 54,9 27,5 30,5 29,8 18,8 18,2 15,3 4,51 4,69 4,42 70,9 73,0 77,6 19,5 18,1 17,2 9,5 8,8 5,2 3,06 2,93 2,52
Konfiantza lanbideetan Confianza en profesiones Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Konfiantza sareetan Confianza en redes Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Elkarrekikotasuna Reciprocidad 27,8 29,5 24,7 15,8 22,9 20,3 56,4 47,6 55,0 6,33 5,77 6,27 52,4 49,0 56,0 25,8 31,4 28,9 21,8 19,7 15,1 4,73 4,87 4,33 75,5 69,9 77,9 16,1 19,2 17,1 8,4 10,9 5,0 2,60 3,21 2,48 30,4 26,6 23,4 23,5 21,3 17,9 46,1 52,2 58,7 5,66 6,09 6,46 50,0 52,6 58,2 32,2 29,4 29,4 17,8 18,1 12,4 4,77 4,62 4,07 71,4 74,1 79,6 19,9 17,6 16,7 8,6 8,2 3,7 3,03 2,84 2,30
Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Konfiantza erakundeengan Confianza en instituciones Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Gizarte eta politika gaietako interesa Inters en temas socio-polticos Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Hauteskundeetako partaidetza Participacin electoral Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Lankidetza Cooperacin Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Eragin pertsonala Influencia personal Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Askatasun pertsonala Independencia personal Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto
14
... / ...
336
2012
... / ...
3.5
15 urteko eta gehiagoko biztanleak, honakoak kontuan hartuta: lagunen sarea homogenoa izatea, emandako eta jasotako laguntza, kapital sozialaren garrantzia (%). Poblacin de 15 y ms aos por indicadores de homogeneidad de la red de amigos, ayuda prestada y recibida segn dimensiones del capital social.
Lagun sarearen homogeneotasuna Homogeneidad de la red de amigos Batez Txikia Erdikoa bestek. Handia Bajo Medio Alto Media Emandako laguntza Ayuda prestada Txikia Bajo Erdikoa Medio Handia Alto Batez bestek. Media Txikia Bajo Jasotako laguntza Ayuda recibida Erdikoa Medio Handia Alto
2007
Gizarte eta politikan parte hartzea Participacin social y poltica Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Elkarteetan parte hartzea Participacin en asociaciones Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Gizarte eta politika gaietako informazioa Informacin en temas socio-polticos Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Interneten eta sare birtualen erabilera Uso de internet y redes virtuales Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Komunikabideetarako sarbidea Acceso a medios de comunicacin Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Informazio-iturri mota Variedad de fuentes de informacin Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Kohesio soziala Cohesin social Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Segurtasuna Seguridad Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Ustelkeria Corrupcin Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto Zoriontsuna eta osasun Felicidad y salud Txikia / Bajo Erdikoa / Medio Handia / Alto 22,3 25,3 28,3 17,2 20,9 22,0 60,5 53,8 49,7 6,79 6,26 5,86 56,1 53,0 52,1 23,5 29,9 30,3 20,4 17,1 17,5 4,36 4,48 4,68 60,9 68,6 78,2 21,9 22,8 14,9 17,2 8,6 6,9 3,82 3,22 2,53 22,1 25,7 32,1 21,1 21,1 22,2 56,9 53,2 45,7 6,46 6,15 5,62 62,0 54,0 45,2 26,6 28,4 34,7 11,3 17,6 20,1 3,79 4,54 5,10 82,5 74,0 70,4 14,4 17,2 21,4 3,2 8,8 8,3 2,14 2,83 3,14 51,8 36,9 23,4 11,0 22,7 21,2 37,2 40,5 55,4 4,32 5,22 6,34 24,4 39,8 57,2 31,5 36,9 27,7 44,1 23,3 15,2 6,83 5,61 4,23 52,3 63,5 77,9 19,4 26,0 15,4 28,3 10,5 6,7 4,81 3,61 2,54 24,8 28,5 23,2 27,7 22,0 18,7 47,5 49,5 58,1 5,80 5,91 6,44 43,4 49,8 61,9 33,0 31,3 25,6 23,5 18,9 12,5 5,20 4,80 3,92 65,3 71,6 82,5 26,7 18,7 14,9 8,0 9,7 2,6 3,50 3,05 2,10 26,4 26,0 27,6 16,5 22,1 21,9 57,0 51,9 50,5 6,41 6,17 5,91 54,2 53,7 51,8 29,5 31,6 29,2 16,2 14,8 19,0 4,34 4,45 4,71 77,0 75,0 73,2 15,0 19,9 17,6 8,0 5,2 9,2 2,60 2,69 2,93 14,3 22,0 34,1 14,9 21,2 22,4 70,9 56,7 43,5 7,53 6,51 5,34 67,1 58,4 44,4 20,8 27,6 33,7 12,1 14,0 21,9 3,48 4,07 5,31 75,4 76,4 71,5 18,4 16,3 19,9 6,2 7,4 8,6 2,56 2,63 3,07 24,5 40,7 50,8 20,9 24,5 25,3 54,7 34,8 23,9 6,28 4,70 3,98 56,2 31,9 25,0 28,5 40,8 33,4 15,3 27,4 41,6 4,31 6,22 6,93 76,8 60,0 49,3 16,4 27,0 30,5 6,8 13,0 20,2 2,59 4,09 4,99 27,7 26,0 29,8 20,7 21,9 20,7 51,6 52,1 49,5 6,13 6,06 5,85 54,1 51,4 54,9 28,1 30,8 29,3 17,8 17,8 15,9 4,48 4,66 4,52 73,5 73,6 76,4 19,0 17,3 19,3 7,5 9,0 4,3 2,88 2,90 2,49 26,6 42,5 23,1 21,3 26,6 15,2 52,1 30,9 61,8 6,08 4,38 6,64 53,1 33,4 50,0 29,9 32,9 25,9 17,0 33,7 24,1 4,55 6,37 4,14 74,3 66,9 81,3 18,0 21,0 13,2 7,8 12,2 5,5 2,81 3,57 1,75 25,1 39,2 58,4 20,8 26,9 23,1 54,1 33,9 18,5 6,23 4,75 3,33 55,2 34,0 23,2 28,8 41,6 23,9 16,1 24,5 52,9 4,38 6,06 7,42 75,8 63,3 45,9 16,7 28,3 29,6 7,5 8,4 24,5 2,70 3,59 5,24
Iturria / Fuente: EUSTAT. Kapital sozialari buruzko inkesta / Encuesta de Capital Social.
2012
337
14
4 4.1
18 urte eta gehiagoko biztanleria, errenta pertsonalaren geruzari jarraiki, lurralde historikoaren eta sexuaren arabera. (%) Poblacin de 18 y ms aos por estrato de renta personal segn Territorio Histrico y sexo.
EUSKAL AE C. A. DE EUSKADI ARABA LAVA
B
Errentarik gabeak / Sin renta 1.500 arte / Hasta 1.500 1.501-3.000 3.001-4.500 4.501-6.000 6.001-9.000 9.001-12.000 12.001-15.000 15.001-18.000 18.001-21.000 13,91 8,03 2,52 1,98 2,78 6,60 6,78 6,56 6,87 6,65 6,06 5,21 4,45 3,76 3,37 2,75 2,29 1,74 1,30 0,98 0,76 0,60 0,48 0,41 0,34 0,30 0,27 0,23 0,21 0,18 0,16 0,13 0,12 0,10 0,09 0,08 0,07 0,88
B
10,63 3,60 1,37 1,28 1,61 4,01 5,10 5,81 7,04 7,92 8,11 7,33 6,26 5,24 4,69 3,66 3,04 2,33 1,73 1,34 1,07 0,86 0,67 0,58 0,48 0,43 0,39 0,33 0,30 0,27 0,23 0,20 0,18 0,15 0,13 0,12 0,11 1,39
B
16,99 12,19 3,60 2,63 3,88 9,03 8,35 7,27 6,72 5,46 4,13 3,22 2,75 2,37 2,14 1,89 1,60 1,18 0,89 0,65 0,48 0,36 0,30 0,25 0,21 0,18 0,16 0,14 0,12 0,10 0,08 0,07 0,06 0,06 0,05 0,04 0,04 0,40
B
12,87 7,00 2,51 2,04 2,64 6,41 6,80 6,99 7,01 7,14 6,50 5,44 4,78 4,07 3,58 2,92 2,36 1,73 1,27 0,95 0,76 0,59 0,46 0,38 0,32 0,28 0,28 0,22 0,18 0,17 0,15 0,11 0,11 0,09 0,07 0,07 0,06 0,68
B
10,88 2,64 1,32 1,30 1,54 4,06 4,98 5,98 6,97 8,16 8,40 7,29 6,68 5,70 4,85 3,94 3,12 2,29 1,66 1,20 1,02 0,81 0,60 0,52 0,43 0,39 0,40 0,30 0,26 0,25 0,22 0,16 0,16 0,13 0,11 0,11 0,10 1,08 14,83 11,31 3,69 2,78 3,72 8,72 8,59 7,99 7,04 6,12 4,63 3,62 2,91 2,46 2,33 1,92 1,61 1,18 0,88 0,71 0,50 0,37 0,32 0,24 0,21 0,17 0,16 0,14 0,11 0,09 0,08 0,06 0,06 0,05 0,03 0,04 0,03 0,28
21.001-24.000 24.001-27.000 27.001-30.000 30.001-33.000 33.001-36.000 36.001-39.000 39.001-42.000 42.001-45.000 45.001-48.000 48.001-51.000
14
51.001-54.000 54.001-57.000 57.001-60.000 60.001-63.000 63.001-66.000 66.001-69.000 69.001-72.000 72.001-75.000 75.001-78.000 78.001-81.000 81.001-84.000 84.001-87.000 87.001-90.000 90.001-93.000 93.001-96.000 96.001-99.000 99.001-102.000 > 102.001
Iturria / Fuente: EUSTAT. Errenta pertsonalaren eta familia-errentaren estatistika / EUSTAT. Estadstica de renta personal y familiar. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
338
2012
2009
BIZKAIA GIPUZKOA
B
14,04 8,97 2,62 2,02 2,82 6,87 6,97 6,61 7,11 6,51 5,77 4,88 4,08 3,44 3,14 2,60 2,22 1,68 1,25 0,96 0,76 0,61 0,49 0,41 0,34 0,29 0,26 0,23 0,20 0,18 0,16 0,13 0,12 0,10 0,09 0,08 0,07 0,90
B
10,10 4,38 1,47 1,35 1,70 4,21 5,46 6,05 7,66 8,16 7,96 7,06 5,77 4,81 4,36 3,41 2,93 2,25 1,69 1,29 1,05 0,86 0,68 0,58 0,48 0,42 0,38 0,34 0,30 0,27 0,24 0,20 0,18 0,15 0,14 0,12 0,11 1,44
B
17,67 13,20 3,69 2,65 3,85 9,31 8,37 7,14 6,60 4,99 3,75 2,87 2,52 2,18 2,03 1,85 1,56 1,15 0,85 0,65 0,49 0,38 0,31 0,26 0,21 0,18 0,15 0,13 0,11 0,10 0,09 0,07 0,06 0,06 0,05 0,04 0,04 0,40
B
14,16 6,94 2,34 1,86 2,78 6,23 6,44 6,28 6,41 6,66 6,34 5,64 4,91 4,16 3,66 2,92 2,39 1,85 1,38 1,04 0,77 0,60 0,48 0,42 0,36 0,32 0,28 0,24 0,23 0,18 0,15 0,14 0,12 0,11 0,09 0,09 0,08 0,93
B
11,37 2,78 1,21 1,16 1,50 3,64 4,57 5,33 6,04 7,40 8,23 7,78 6,88 5,75 5,16 3,94 3,18 2,50 1,84 1,49 1,11 0,88 0,69 0,62 0,51 0,47 0,39 0,34 0,33 0,28 0,23 0,21 0,19 0,16 0,13 0,13 0,12 1,46 16,80 10,88 3,40 2,53 3,98 8,68 8,21 7,18 6,76 5,96 4,56 3,62 3,06 2,66 2,24 1,96 1,65 1,24 0,95 0,62 0,45 0,33 0,28 0,23 0,21 0,18 0,18 0,14 0,13 0,10 0,08 0,08 0,06 0,06 0,05 0,04 0,04 0,43
2012
339
14
4.2
Batez besteko errenta pertsonala, adinaren (bosturtekoka) eta errenta-motaren arabera. Renta personal media por edad quinquenal y el tipo de renta.
ERRENTA GUZTIRA RENTA TOTAL LAN-ERRENTA RENTA TRABAJO 19.631 1.121 5.946 14.583 19.293 20.883 22.289 24.333 25.955 26.563 23.084 20.148 16.692 16.022 15.587 15.182 14.550 13.358 12.290 686 5.043 12.803 16.656 17.575 18.522 19.886 20.470 19.181 9.132 1.612 332 171 102 91 72 77 KAPITAL HIGIGARRIEN ERRENTA RENTA CAPITAL MOBILIARIO 1.679 171 198 353 488 739 1.017 1.327 1.695 2.338 3.360 3.762 3.116 2.986 2.964 2.889 3.000 2.906
GUZTIRA / TOTAL 18-19 urte / aos 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 85-89 90-94 >95
Iturria / Fuente: EUSTAT. Errenta pertsonalaren eta familia-errentaren estatistika / EUSTAT. Estadstica de renta personal y familiar.
14
4.3
Batez besteko errenta pertsonala, errenta-motaren, lurralde historikoaren eta sexuaren arabera. Renta personal media por tipo de renta, territorio histrico y sexo.
EUSKAL AE C. A. DE EUSKADI ARABA LAVA
GUZTIRA TOTAL Errenta guztira Rental total Lan-errenta Renta del trabajo Kapital higigarrien errenta Renta capital mobiliario Kapital higiezinen errenta Renta capital inmobiliario Jardueren errenta Renta de actividades Transferentziak Transferencias Errenta erabilgarria Renta disponible 19.631 12.290 1.679 320 901 4.441 16.808
Iturria / Fuente: EUSTAT. Errenta pertsonalaren eta familia-errentaren estatistika / EUSTAT. Estadstica de renta personal y familiar.
340
2012
2009
KAPITAL HIGIEZINEN ERRENTA RENTA CAPITAL INMOBILIARIO 320 12 25 30 69 131 205 274 360 482 606 706 674 587 528 508 491 447 JARDUEREN ERRENTA RENTA DE ACTIVIDADES 901 27 133 446 801 1.151 1.423 1.593 1.644 1.461 1.081 488 183 150 69 45 71 38 TRANSFERENTZIAK TRANSFERENCIAS 4.441 226 547 952 1.279 1.287 1.122 1.253 1.786 3.100 8.906 13.580 12.388 12.128 11.924 11.649 10.916 9.890 ERRENTA ERABILGARRIA RENTA DISPONIBLE
16.808 1.026 5.274 12.681 16.612 17.748 18.679 20.109 21.278 21.901 19.798 17.912 15.229 14.842 14.590 14.286 13.725 12.550
2009
BIZKAIA GIPUZKOA
2012
341
14
4.4
Familiak, famili errentaren geruzaren, lurralde historikoaren eta hartzaile nagusiaren sexuaren arabera. (%) Familias por estrato de renta familiar, Territorio Histrico y sexo del perceptor principal.
EUSKAL AE C. A. DE EUSKADI ARABA LAVA
GUZTIRA TOTAL GUZTIRA / TOTAL Errentarik gabeak / Sin renta 1.500 arte / Hasta 1.500 1.501-3.000 3.001-4.500 4.501-6.000 6.001-9.000 9.001-12.000 12.001-15.000 15.001-18.000 18.001-21.000 21.001-24.000 24.001-27.000 27.001-30.000 30.001-33.000 33.001-36.000 36.001-39.000 39.001-42.000 42.001-45.000 45.001-48.000 48.001-51.000 51.001-54.000 54.001-57.000 57.001-60.000 60.001-63.000 63.001-66.000 66.001-69.000 69.001-72.000 72.001-75.000 75.001-78.000 78.001-81.000 81.001-84.000 84.001-87.000 87.001-90.000 90.001-93.000 93.001-96.000 96.001-99.000 99.001-102.000 > 102.001 100
EMAKUMEZK. MUJERES 100 3,44 1,54 0,83 0,78 1,11 5,51 7,69 7,02 6,49 5,99 5,14 4,68 4,23 3,83 3,73 3,35 3,25 3,00 2,70 2,34 2,26 2,09 1,88 1,74 1,63 1,46 1,25 1,28 1,01 0,95 0,84 0,70 0,70 0,59 0,49 0,43 0,40 3,66
B
3,07 1,32 0,58 0,55 0,92 3,33 4,25 4,35 4,84 5,02 5,16 5,09 4,97 4,73 4,68 4,39 4,14 3,78 3,41 3,05 2,79 2,50 2,25 2,06 1,82 1,64 1,47 1,33 1,19 1,05 0,96 0,87 0,75 0,69 0,60 0,53 0,48 5,35
B
2,17 0,69 0,36 0,36 0,57 1,51 2,44 3,05 3,97 4,82 5,51 5,64 5,58 5,34 5,33 4,99 4,71 4,31 3,86 3,48 3,15 2,80 2,49 2,25 1,99 1,76 1,57 1,41 1,29 1,14 1,04 0,95 0,81 0,74 0,66 0,58 0,54 6,13
B
4,69 2,46 0,98 0,90 1,57 6,62 7,52 6,70 6,39 5,37 4,54 4,10 3,87 3,62 3,50 3,32 3,10 2,82 2,61 2,28 2,15 1,98 1,83 1,72 1,52 1,44 1,28 1,19 1,02 0,87 0,83 0,72 0,64 0,60 0,49 0,45 0,39 3,96
B
2,36 0,84 0,47 0,48 0,68 2,89 4,19 4,48 4,91 5,44 5,50 5,31 5,21 5,06 4,82 4,63 4,27 4,00 3,53 3,16 2,90 2,63 2,32 2,05 1,88 1,64 1,41 1,34 1,12 1,07 0,92 0,84 0,74 0,65 0,58 0,56 0,48 4,66
B
1,79 0,47 0,29 0,32 0,45 1,50 2,35 3,14 4,08 5,14 5,68 5,63 5,73 5,70 5,39 5,32 4,80 4,52 3,97 3,59 3,23 2,91 2,55 2,22 2,00 1,73 1,50 1,37 1,17 1,13 0,95 0,92 0,76 0,69 0,63 0,63 0,52 5,19
14
Iturria / Fuente: EUSTAT. Errenta pertsonalaren eta familia-errentaren estatistika / EUSTAT. Estadstica de renta personal y familiar.
4.5
Batez besteko famili errenta, errenta motaka, lurralde historikoaren eta hartzaile nagusiaren sexuaren arabera. Renta familiar media por tipo de renta segn el Territorio Histrico y el sexo del perceptor principal.
EUSKAL AE C. A. DE EUSKADI ARABA LAVA
GUZTIRA TOTAL Errenta guztira Rental total Lan-errenta Renta del trabajo Kapital higigarrien errenta Renta capital mobiliario Kapital higiezinen errenta Renta capital inmobiliario Jardueren errenta Renta de actividades Transferentziak Transferencias Errenta erabilgarria Renta disponible 42.729 26.821 3.652 698 1.966 9.592 36.570
Iturria / Fuente: EUSTAT. Errenta pertsonalaren eta familia-errentaren estatistika / EUSTAT. Estadstica de renta personal y familiar.
342
2012
2009
BIZKAIA . GUZTIRA TOTAL 100 GIZONEZKOAK HOMBRES 100 EMAKUMEZK. MUJERES 100 GUZTIRA TOTAL 100 GIPUZKOA . GIZONEZKOAK HOMBRES 100 EMAKUMEZK. MUJERES 100 4,54 2,01 0,92 0,82 1,68 5,76 7,00 6,35 6,47 5,54 4,64 4,23 4,02 3,87 3,57 3,40 3,15 2,83 2,62 2,30 2,24 2,08 1,93 1,79 1,59 1,51 1,40 1,27 1,06 0,92 0,87 0,75 0,64 0,62 0,51 0,47 0,39 4,22
B
3,29 1,59 0,63 0,61 0,98 3,72 4,55 4,53 5,02 5,08 5,17 5,10 4,88 4,57 4,57 4,29 4,04 3,67 3,32 2,96 2,69 2,39 2,17 1,97 1,73 1,57 1,42 1,29 1,16 1,00 0,95 0,83 0,73 0,66 0,59 0,52 0,46 5,32
B
2,26 0,79 0,40 0,40 0,62 1,61 2,71 3,23 4,28 5,07 5,66 5,80 5,55 5,22 5,23 4,88 4,61 4,18 3,75 3,36 3,04 2,67 2,41 2,15 1,89 1,68 1,54 1,38 1,25 1,10 1,03 0,91 0,79 0,70 0,64 0,56 0,51 6,14
B
5,10 2,98 1,05 0,98 1,62 7,43 7,78 6,82 6,32 5,10 4,31 3,86 3,69 3,42 3,40 3,26 3,04 2,76 2,57 2,25 2,07 1,89 1,76 1,67 1,45 1,38 1,23 1,12 0,99 0,81 0,80 0,70 0,62 0,58 0,48 0,44 0,38 3,89
B
3,03 1,11 0,55 0,50 0,94 2,90 3,80 3,99 4,49 4,72 4,99 4,98 5,02 4,85 4,80 4,45 4,25 3,87 3,50 3,16 2,91 2,64 2,36 2,20 1,95 1,76 1,57 1,40 1,28 1,11 1,02 0,94 0,79 0,75 0,63 0,55 0,52 5,73
B
2,21 0,61 0,34 0,32 0,54 1,34 2,06 2,70 3,42 4,28 5,18 5,39 5,56 5,38 5,46 5,02 4,85 4,43 3,98 3,63 3,28 2,94 2,60 2,42 2,15 1,89 1,67 1,47 1,41 1,22 1,10 1,04 0,87 0,82 0,70 0,60 0,59 6,54
2009
BIZKAIA GIPUZKOA
2012
343
14
349 349
1.2.
1.3.
1.4.
1.5.
1.6.
352
353
354
2.3.
355
2.4.
356
2.5.
357
2.6.
357
2.7.
357
... / ...
2012
345
... / ...
5.6.
364
358
3.2.
358
3.3.
359
3.4.
359
4.2.
4.3.
15
362
5.2.
362
5.3.
363
5.4.
363 364
5.5.
346
2012
CONCEPTOS
De acuerdo con el Manual SEEPROS, el concepto de Proteccin Social incluye todas las intervenciones de organismos pblicos o privados destinadas a aligerar la carga que representa para los hogares e individuos una serie establecida de riesgos o necesidades, siempre y cuando no exista un acuerdo simultneo, recproco ni individual. La no existencia de un acuerdo individual implica que la cobertura del riesgo, contingencia o necesidad ha de realizarse de forma colectiva, lo que excluye los gastos que pudieran resultar de iniciativas individuales, de particulares o de hogares tomados nicamente en su propio favor. El concepto se completa con el listado de los riesgos y necesidades a los que se alude en la definicin, y que se denominan Funciones. Son las siguientes: Enfermedad / Atencin Sanitaria, Invalidez, Vejez, Supervivientes, Familia / Hijos, Desempleo, Vivienda, Exclusin social no clasificada en otra parte.
KONTZEPTUAK
GBABESE Eskuliburuaren arabera, gizarte-babesaren kontzeptuan sartzen dira erakunde publiko zein pribatu guztien esku-hartzeak, arrisku edo behar jakin batzuek familientzat eta gizabanakoentzat suposatzen duten zama arintzera bideratuak. Banakako akordiorik ez balego, arrisku edo behar hori taldeka estaliko litzateke; beraz, gizarte-babesaren ataletik kanpo geratzen dira banakako ekimenak, hau da, herritarrek edo familiek nork beren mesedetan hartzen dituzten ekimenak.
Gizarte-babesaren kontzeptua osatzeko, definizioan aipatzen diren arriskuak eta beharrak azaldu behar dira. Hona hemen funtzio direlako horien zerrenda: Gaixotasuna / osasun-atentzioa, Elbarritasuna, Zahartzaroa, Umezurtz-alargunak, Familia / seme-alabak, Langabezia, Etxebizitza, Beste inon sailkatuta ez dagoen gizarte-bazterkeria. Plazak (gizarte-zerbitzuak) Egoitza barrukoak: estatistikaren erreferentzi urteko abenduaren 31n erabilgarri dagoen ohe-kopurua, okupatuta edo okupatu gabe dauden alde batera utzita. Harrera-zentroetan, egoitzetan eta egoitza moduko suspertze-zentroetan jasotzen dira. Egoitzatik kanpokoak: lanaren bidezko enplegu-zentroetako eta enplegu-zentro berezietako plaza-kopurua. Familietarako transferentziak: Txirotasunaren Aurkako Planean sartzen diren guztiak dira: Gizarte Larrialdietarako Laguntzak (GLL) eta Gizarteratzeko Gutxieneko Diru-sarrerak (GGD), bai eta Elbarriak Gizarteratzeko Legearen Laguntzak (EGL) eta Gizarte-Ongizaterako Funtsak (GOF) ere. Azken horiek adinagatik edo gaitasun-ezagatik lanpostu bat lor ez dezaketen eta bizitzako oinarrizko beharrei aurre egiteko beste sarrerarik ez dutenei janarietarako ematen zaizkien laguntzak dira.
Plazas (servicios sociales) Residenciales: nmero de camas utilizables a 31 de diciembre del ao de referencia de la estadstica, independientemente de que estn o no ocupadas. Se recogen en los centros de acogida, residenciales y centros de recuperacin residenciales. No residenciales: nmero de plazas para centros ocupacionales y especiales de empleo. Transferencias a familias: Son todas aquellas incluidas dentro del Plan de Lucha contra la Pobreza (Ayudas de Emergencia Social A.E.S. e Ingreso Mnimo de Insercin I.M.I.) as como los L.I.S.M.I. (prestaciones de la Ley de Integracin Social de Minusvlidos) y los F.B.S. (Fondos de Bienestar Social) que se conceden con carcter alimentario a aquellas personas que por su edad o su incapacidad no puedan acceder al trabajo ni disponer de otros ingresos con que atender las necesidades bsicas de la vida. Prestaciones Sociales. Son los pagos, tanto en efectivo como en especie, que reciben los hogares desde los sistemas de proteccin social y son suministrados directamente, es decir, suponen un incremento equivalente de la renta disponible del beneficiario. Las Cotizaciones Sociales son los costes en los que incurren los empleadores en nombre de sus asalariados, las personas protegidas, o los propios sistemas de proteccin, y que aseguran el derecho a recibir las prestaciones sociales por parte de sus beneficiarios. Las Cotizaciones Sociales pueden correr tambin a cargo de las personas protegidas, sean stas asalariados, trabajadores autnomos o pensionistas. Las Cotizaciones Sociales Reasignadas son las que realiza un sistema de proteccin social a otro con el fin de mantener o incrementar en ste los derechos de las personas que protege. Pobreza de mantenimiento Hace referencia a una situacin de insuficiencia de recursos econmicos para hacer frente, en el corto plazo, a la cobertura de las necesidades bsicas, particularmente las relacionadas con los gastos de alimentacin, vivienda, vestido y calzado. Se encuentran en riesgo de pobreza grave los hogares que disponen, en un periodo de referencia dado, de ingresos inferiores a los umbrales sealados para hacer frente a estas necesidades bsicas. Pobreza de acumulacin La pobreza de acumulacin se relaciona con la incapacidad de un hogar para conseguir acceder a los bienes de consumo duradero necesarios para mantener, en el largo plazo, un nivel de vida mnimamente adecuado. Implica una situacin, no especfiEUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
Gizarte-prestazioak. Familiek gizarte-babeseko sistemetatik jasotzen dituzten ordainketak dira. Ordainketa horiek dirutan edo aletan ematen dira, eta zuzenean eskaintzen dira, hau da, onuradunaren errenta erabilgarriaren gehikuntza baliokide bat suposatzen dute. Gizarte-kotizazioak enplegatzaileek beren alokatuen izenean, pertsona babestuek edo babeseko sistemek berek jasaten dituzten kostuak dira; horiek guztiek gizarte-prestazioak jasotzeko eskubidea ematen diete horrelako kotizazioen onuradunei. Gizarte-kotizazioak pertsona babestuen konturakoak ere izan daitezke, pertsona horiek alokatuak, langile beregainak edo pentsiodunak diren alde batera utzita. Gizarte-kotizazio berresleituak gizarte-babeseko sistema batetik beste batera egiten direnak dira, eta babesten dituen pertsonen eskubideak beste sistema horretan babesteko egiten dira. Mantentze-pobrezia Epe laburrean oinarrizko beharrak (batik bat elikadura, etxebizitza, arropa eta oinetakoekin zerikusia dutenak) asetzeko gastuei aurre egiteko behar adinako baliabide ekonomikorik ez izateari dagokio. Pobrezia larriko arriskuan egoteko, etxeguneek, erreferentzia-aldi jakin batean, mantentze-pobreziari aurre egiteko adierazitako atalaseak baino diru-sarrera urriagoak izan beharko dituzte. Metatze-pobrezia Metatze-pobrezia etxegune baten ezintasunarekin erlazionatzen da, epe luzean bizi-maila gutxi edo asko egoki bat mantentzeko beharrezko diren kontsumo-ondasun iraunkorrak eskuratu ahal izateko ezintasunarekin. Prekariotasun diferentzialeko
2012
347
15
ca sino global, de precariedad diferencial en la disponibilidad de este tipo de bienes as como en el nivel de los recursos patrimoniales disponibles, circunstancia que se traduce en unas condiciones de vida insuficientes para mantener una existencia digna. Riesgo de pobreza Se encuentran en riesgo de pobreza grave los hogares que disponen, en un periodo de referencia dado, de ingresos inferiores a los umbrales sealados para hacer frente a las necesidades bsicas. Ausencia de bienestar Tambin relacionada con el estudio de las situaciones de precariedad en trminos de mantenimiento, hace referencia a una situacin de insuficiencia de recursos econmicos para hacer frente en el corto plazo a los gastos que son considerados, en una determinada sociedad, como necesarios para participar mnimamente en el modo de vida, las costumbres y las actividades normales de dicha sociedad. Se encuentran en riesgo de ausencia de bienestar los hogares que disponen, en un periodo de referencia dado, de ingresos inferiores a los umbrales sealados para acceder a estos niveles mnimos de bienestar esperados en una sociedad concreta. Riesgo de ausencia de bienestar Se encuentran en riesgo de ausencia de bienestar los hogares que disponen, en un periodo de referencia dado, de ingresos inferiores a los umbrales sealados para acceder a estos niveles mnimos de bienestar esperados en una sociedad concreta. Renta de Garanta de Ingresos (RGI)
GIZARTE-BABESA PROTECCIN SOCIAL
egoera berariazko bat inplikatzen du, ez orokorra, horrelako ondasunen eskuragarritasunean, bai eta ondare-baliabide eskuragarrien mailan ere. Egoera hori bizitza duin bat izateko bizi-baldintza ez-nahiko batzuetan islatzen da. Pobrezia-arriskua Pobrezia larriko arriskuan egoteko, etxeguneek, erreferentzia-aldi jakin batean, mantentze-pobreziari aurre egiteko adierazitako atalaseak baino diru-sarrera urriagoak izan beharko dituzte. Ongizate-gabezia Ongizate-gabeziaren egoerak prekariotasun-egoeren azterketarekin ere zerikusia dauka (hain zuzen ere, mantentze-pobreziarekin). Zera esan nahi du: gizarte jakin batean, gizarte horretako bizimoduan, ohituretan eta jarduera arruntenetan parte hartzeko beharrezkotzat jotzen diren gastuei aurre egiteko behar adinako baliabide ekonomikorik ez izatea epe laburrean. Ongizate-gabeziako arriskuan egoteko, etxeguneek, erreferentzia-aldi jakin batean, gizarte batean gutxieneko ongizate-mailetara iristen ez diren atalaseen azpitiko diru-sarrerak izango dituzte.
Ongizate-gabeziaren arriskua Ongizate-gabeziako arriskuan egoteko, etxeguneek, erreferentzia-aldi jakin batean, gizarte batean gutxieneko ongizate-mailetara iristen ez diren atalaseen azpitiko diru-sarrerak izango dituzte. Diru-sarrerak Bermatzeko Errenta (DBE) Diru-sarrerak Bermatzeko Errenta aldizkako diru-laguntza subsidiario bat da, Euskal Autonomia Erkidegoko edozein udalerritako erroldan gutzienez urtebete sartuta egonik, eta beren elkarbizitza-unitatearen irabaziak eta ondarea kontuan hartuta, oinarrizko beharrizanei eta gizarteratzeko eta lan-merkatuan sartzeko prozesuaren ondorioz sortutakoei aurre egiteko nahikoa diru-baliabide ez dutenak Etxebizitzako gastuetarako prestazio osagarri (EGPO) Etxebizitzako Gastuetarako Prestazio Osagarria prestazio ekonomikoa da, aldizkakoa, eta Diru-Sarrerak Bermatzeko Errenta osatzeko eratu da, prestazio horien titularren ohiko etxebizitza edo bizitokiarekin zerikusia duten premiei aurre egiteko helburuaz.
La Renta de Garanta de Ingresos es una prestacin peridica de naturaleza econmica, dirigida tanto a la cobertura de los gastos bsicos para la supervivencia como a la de los gastos derivados de un proceso de inclusin social y/o laboral, y destinada a las personas integradas en unidades de convivencia que no dispongan de ingresos suficientes para hacer frente a dichos gastos. Prestacin Complementaria de Vivienda (PCV) Es una prestacin peridica, de naturaleza econmica, articulada como un complemento de la Renta de Garanta de Ingresos (RGI) y dirigida a la cobertura de los gastos de alquiler de la vivienda o del alojamiento habitual, en cualquiera de sus modalidades de arrendamiento, subarriendo, coarriendo, hospedaje y alquiler de habitaciones.
15
348
2012
1 1.1
Lan-altan dauden langile afiliatuak, erregimenei jarraiki (Urteko batez bestekoak). Trabajadores afiliados en alta laboral por regmenes (Medias anuales).
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 152,2 BIZKAIA 467,5 GIPUZKOA 306,1
2010
Milakotan En miles
GUZTIRA / TOTAL Erregimen orokorra eta Ikatz-meatzaritzakoak Rgimen general y Minera del carbn Langile autonomoak Trabajadores autnomos Nekazaritzakoak Agrario Itsasokoak Mar Etxeko enplegatuak Empleados hogar
Iturria / Fuente: Ministerio de Trabajo e Inmigracin. Anuario de Estadsticas.
925,8
724,3
127,1
369,2
228,0
13.279,2
179,4
22,0
86,4
71,0
3.126,0
3,2
1,4
1,1
0,6
818,8
4,2
3,0
1,1
64,7
14,7
1,7
7,8
5,2
293,1
1.2
Indarreko pentsioak, erregimenei jarraiki sailkatuta. Pensiones en vigor clasificadas por regmenes.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. / N.o % 100,0 ARABA LAVA Kop. / N.o 64.528 % 100,0 BIZKAIA Kop. / N.o 265.042 % 100,0 GIPUZKOA Kop. / N.o 169.163 % 100,0
2010-XII-31
ESTATUA ESTADO Kop. / N.o 8.749.054 % 100,0
GUZTIRA / TOTAL Orokorra General Autonomoak Autnomos Nekazaritzakoak Agrario Itsasokoak Mar Ikatz-meatzaritzakoak Carbn Etxeko enplegatuak Empleados del hogar Lan-istripuak Accidentes de trabajo Gaixotasun profesionalak Enfermedades profesionales ZBNA (*) S.O.V.I.
498.733
344.079
69,0
44.873
69,5
188.586
71,2
110.620
65,4
5.194.573
59,4
81.078
16,3
12.411
19,2
37.025
14,0
31.642
18,7
1.853.836
21,2
1.293
0,3
343
0,5
622
0,2
328
0,2
640.546
7,3
13.234
2,7
61
0,1
9.013
3,4
4.160
2,5
131.464
1,5
249
0,0
36
0,1
174
0,1
39
0,0
68.074
0,8
6.036
1,2
502
0,8
3.235
1,2
2.299
1,4
182.501
2,1
13.150
2,6
1.906
3,0
6.545
2,5
4.699
2,8
209.163
2,4
1.946
0,4
206
0,3
940
0,4
800
0,5
42.661
0,5
37.668
7,6
4.190
6,5
18.902
7,1
14.576
8,6
426.236
4,9
(*) ZBNA / S.O.V.I.: Zahartzaroko eta Baliaezintasuneko Nahitaezkoa Asegurua / Seguro obligatorio de vejez e invalidez. Iturria / Fuente: Instituto Nacional de la Seguridad Social. Informe Estadstico.
2012
349
15
1.3
Indarreko batez besteko pentsioa, erregimenei jarraiki sailkatuta ( / hileko). Pensin media en vigor clasificada por regmenes ( / mes).
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 981,61 BIZKAIA 985,44 GIPUZKOA 953,29
2010-XII-31
ESTATUA ESTADO 786,51
GUZTIRA / TOTAL Orokorra General Autonomoak Autnomos Nekazaritzakoak, Agrario Itsasokoak Mar Ikatz-meatzaritzakoak Carbn Etxeko enplegatuak Empleados del hogar Lan-istripuak Accidentes de trabajo Gaixotasun profesionalak Enfermedades profesionales ZBNA (*) S.O.V.I.
974,04
1.129,04
1.157,64
1.126,71
1.121,41
935,00
632,74
578,86
624,07
664,02
551,40
503,72
502,08
507,80
497,67
519,00
1.030,40
1.065,69
1.077,06
928,80
850,34
951,78
898,22
1.005,20
762,92
1.365,89
476,07
464,34
478,06
475,83
475,62
987,70
1.034,34
940,76
1.034,16
853,54
1.138,56
1.177,23
1.076,88
1.201,08
1.094,25
355,82
356,53
353,37
358,79
358,73
(*) ZBNA / S.O.V.I.: Zahartzaroko eta Baliaezintasuneko Nahitaezko Asegurua / Seguro obligatorio de vejez e invalidez. Iturria / Fuente: Instituto Nacional de la Seguridad Social. Informe Estadstico.
15
350
2012
27 GRAFIKOA / GRFICO
1.4
Indarreko pentsioak, motei jarraiki sailkatuta. Pensiones en vigor clasificadas por tipos.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. / N.o % 100,0 ARABA LAVA Kop. / N.o 64.528 % 12,9 BIZKAIA Kop. / N.o 265.042 % 53,1 GIPUZKOA Kop. / N.o 169.163 % 33,9
2010-XII-31
ESTATUA ESTADO Kop. / N.o 8.749.054 % 100,0
GUZTIRA / TOTAL Erretiroa Jubilacin Alarguntza Viudedad Ezintasun iraunkorra Incapacidad permanente Umezurztasuna Orfandad Famili mesedea Favor familiar
498.733
307.022
61,6
41.811
64,8
158.565
59,8
106.646
63,0
5.203.364
59,5
131.641
26,4
15.451
23,9
73.900
27,9
42.290
25,0
2.302.060
26,3
44.374
8,9
5.554
8,6
23.482
8,9
15.338
9,1
935.514
10,7
13.020
2,6
1.495
2,3
7.423
2,8
4.102
2,4
270.488
3,1
2.676
0,5
217
0,3
1.672
0,6
787
0,5
37.628
0,4
2012
351
15
1.5
Indarreko batez besteko pentsioa, motei jarraiki sailkatuta ( / hileko). Pensin media en vigor clasificada por tipos ( / mes).
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 981,61 BIZKAIA 985,44 GIPUZKOA 953,29
2010-XII-31
GUZTIRA / TOTAL Erretiroa Jubilacin Alarguntza Viudedad Ezintasun iraunkorra Incapacidad permanente Umezurztasuna Orfandad Famili mesedea Favor familiar
Iturria / Fuente: Instituto Nacional de la Seguridad Social. Informe Estadstico.
974,04
1.111,23
1.110,86
1.138,36
1.071,02
893,21
678,29
654,21
689,17
668,09
574,25
1.093,74
1.097,77
1.095,75
1.089,20
854,21
405,51
392,40
411,28
399,85
351,45
564,08
476,83
576,73
561,26
462,81
15
1.6
GUZTIRA TOTAL
2010-XII-31
000
Erretiroa / Jubilacin Alarguntza / Viudedad Ezintasun iraunkorra Incapacidad permanente Umezurztasuna / Orfandad Famili mesedea / Favor familiar
352
2012
2 2.1
2009
GUZTIRA / TOTAL Entitateak / Entidades Zentroak / Centros Bertako langileak / Personal propio Zuzendaritza eta administrazioa / Direccin y administracin Zerbitzuetako langileak / Personal de servicio Osasun-langileak / Personal sanitario Langile teknikoak / Personal tcnico Hezkuntzako langileak / Personal educativo Bestelako langileak / Otro personal EZBko langile-erabiltzaileak / Trabajadores-usuarios C.E.E. (*) Borondatezkoak / Voluntariado
000 000 Gastuak guztira ( ) / Total gastos ( ) Gastu arruntak / Gastos corrientes Familietarako transferentziak / Transferencias a familias Kapital-gastuak / Gastos de capital
1.401 3.088 25.890 3.694 2.375 6.658 2.120 3.281 1.492 6.270 20.417 2.122.914 1.427.917 576.342 118.654 2.122.914 1.591.367 531.547
273 570 4.068 484 388 1.228 539 444 90 895 3.508 332.436 241.186 85.587 5.662 332.436 273.775 58.661
749 1.559 13.109 2.054 1.247 3.618 975 1.810 852 2.553 8.010 1.133.224 712.659 364.261 56.305 1.133.224 844.142 289.083
379 959 8.713 1.156 740 1.812 606 1.027 550 2.822 8.899 657.253 474.072 126.494 56.687 657.253 473.450 183.803
Finantzaketa guztira ( ) / Total financiacin ( ) Finantzaketa publikoa / Financiacin pblica Finantzaketa pribatua / Financiacin privada PUBLIKOA / PBLICA Entitateak / Entidades Zentroak / Centros Bertako langileak / Personal propio Zuzendaritza eta administrazioa / Direccin y administracin Zerbitzuetako langileak / Personal de servicio Osasun-langileak / Personal sanitario Langile teknikoak / Personal tcnico Hezkuntzako langileak / Personal educativo Bestelako langileak / Otro personal EZBko langile-erabiltzaileak / Trabajadores-usuarios C.E.E. (*) Borondatezkoak / Voluntariado Gastuak guztira (000) / Total gastos (000) Gastu arruntak / Gastos corrientes Familietarako transferentziak / Transferencias a familias Kapital-gastuak / Gastos de capital Finantzaketa guztira (000) / Total financiacin (000) Finantzaketa publikoa / Financiacin pblica Finantzaketa pribatua / Financiacin privada PRIBATUA / PRIVADA Entitateak / Entidades Zentroak / Centros Bertako langileak / Personal propio Zuzendaritza eta administrazioa / Direccin y administracin Zerbitzuetako langileak / Personal de servicio Osasun-langileak / Personal sanitario Langile teknikoak / Personal tcnico Hezkuntzako langileak / Personal educativo Bestelako langileak / Otro personal EZBko langile-erabiltzaileak / Trabajadores-usuarios C.E.E. (*) Borondatezkoak / Voluntariado Gastuak guztira ( ) / Total gastos ( ) Gastu arruntak / Gastos corrientes Familietarako transferentziak / Transferencias a familias Kapital-gastuak / Gastos de capital Finantzaketa guztira ( ) / Total financiacin ( ) Finantzaketa publikoa / Financiacin pblica Finantzaketa pribatua / Financiacin privada
000 000 000 000
000
000
B
311 1.208 6.973 1.575 677 1.579 1.181 403 485 1.073 311 1.333.372 710.546 571.354 51.472 1.333.372 1.239.856 93.516
B
61 296 2.423 285 224 716 411 153 7 627 271.835 182.888 84.423 4.524 271.835 244.106 27.729
B
139 437 3.052 801 336 620 477 231 141 446 224 698.915 316.751 360.919 21.245 698.915 662.430 36.484 111 475 1.498 489 117 243 293 19 337 87 362.623 210.907 126.012 25.703 362.623 333.320 29.302
B
1.090 1.880 18.917 2.119 1.698 5.079 939 2.878 1.007 5.197 20.106 789.542 717.371 4.988 67.183 789.542 351.511 438.031
B
212 274 1.645 199 164 512 128 291 83 268 3.508 60.601 58.298 1.164 1.139 60.601 29.669 30.932
B
610 1.122 10.057 1.253 911 2.998 498 1.579 711 2.107 7.786 434.310 395.908 3.342 35.060 434.310 181.712 252.598 268 484 7.215 667 623 1.569 313 1.008 213 2.822 8.812 294.631 263.165 482 30.984 294.631 140.130 154.501
(*) EZB / C.E.E.: Enplegu-Zentro Bereziak / Centros Especiales de Empleo. Iturria / Fuente: EUSTAT. Gizarte Zerbitzuen Estatistika / Estadstica de Servicios Sociales.
2012
353
15
2.2
Egoitzak: zentroak, plazak, erabiltzaileak, langileak eta gastuak, biztanleri motari jarraiki. Residencias: centros, plazas, usuarios, personal y gastos por tipo de poblacin.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 187 3.944 3.533 1.890 117.828 114.445 3.383 117.828 90.670 27.158 BIZKAIA
2009
GIPUZKOA
GUZTIRA / TOTAL Zentroak / Centros Plazak / Plazas Erabiltzaileak / Usuarios Langileak guztira / Total personal 000 000 Gastuak guztira ( ) / Total gastos ( ) Gastu arruntak / Gastos corrientes Kapital-gastuak / Gastos de capital Finantzaketa guztira (000) / Total financiacin (000) Finantzaketa publikoa / Financiacin pblica Finantzaketa pribatua / Financiacin privada ADINEKO PERTSONAK / PERSONAS MAYORES Zentroak / Centros Plazak / Plazas Erabiltzaileak / Usuarios Langileak guztira / Total personal Gastuak guztira (000) / Total gastos (000) Gastu arruntak / Gastos corrientes Kapital-gastuak / Gastos de capital Finantzaketa guztira (000) / Total financiacin (000) Finantzaketa publikoa / Financiacin pblica Finantzaketa pribatua / Financiacin privada EZGAITASUNEN BAT DUTEN PERTSONAK PERSONAS CON DISCAPACIDAD Zentroak / Centros Plazak / Plazas Erabiltzaileak / Usuarios Langileak guztira / Total personal Gastuak guztira (000) / Total gastos (000) Gastu arruntak / Gastos corrientes Kapital-gastuak / Gastos de capital Finantzaketa guztira (000) / Total financiacin (000) Finantzaketa publikoa / Financiacin pblica Finantzaketa pribatua / Financiacin privada HAUR-GAZTEAK / INFANCIA-JUVENTUD Zentroak / Centros Plazak / Plazas Erabiltzaileak / Usuarios Langileak guztira / Total personal Gastuak guztira (000) / Total gastos (000) Gastu arruntak / Gastos corrientes Kapital-gastuak / Gastos de capital Finantzaketa guztira (000) / Total financiacin (000) Finantzaketa publikoa / Financiacin pblica Finantzaketa pribatua / Financiacin privada EMAKUMEZKOAK / MUJER Zentroak / Centros Plazak / Plazas Erabiltzaileak / Usuarios Langileak guztira / Total personal Gastuak guztira (000) / Total gastos (000) Gastu arruntak / Gastos corrientes Kapital-gastuak / Gastos de capital Finantzaketa guztira (000) / Total financiacin (000) Finantzaketa publikoa / Financiacin pblica Finantzaketa pribatua / Financiacin privada GIZARTE-BAZTERKERIA / EXCLUSIN SOCIAL Zentroak / Centros Plazak / Plazas Erabiltzaileak / Usuarios Langileak guztira / Total personal Gastuak guztira (000) / Total gastos (000) Gastu arruntak / Gastos corrientes Kapital-gastuak / Gastos de capital Finantzaketa guztira (000) / Total financiacin (000) Finantzaketa publikoa / Financiacin pblica Finantzaketa pribatua / Financiacin privada
Iturria / Fuente: EUSTAT. Gizarte Zerbitzuen Estatistika / Estadstica de Servicios Sociales.
1.082 26.107 22.576 11.540 700.281 648.521 51.760 700.281 466.688 233.593
551 14.016 11.726 6.446 339.902 326.209 13.693 339.902 211.606 128.295
344 8.147 7.317 3.204 242.551 207.867 34.684 242.551 164.411 78.140
430 19.533 16.974 8.541 507.112 463.719 43.393 507.112 283.528 223.584
232 10.924 9.064 4.825 248.720 237.203 11.518 248.720 125.083 123.637
123 5.891 5.422 2.237 178.562 147.909 30.653 178.562 102.972 75.590
164 2.221 2.135 1.675 90.327 86.149 4.178 90.327 82.754 7.572
15
130 1.447 1.315 674 69.192 66.605 2.587 69.192 68.766 426
291 2.527 2.004 580 28.930 27.457 1.473 28.930 27.013 1.917
145 1.146 943 346 12.880 12.751 129 12.880 10.820 2.060
112 995 744 200 11.309 10.039 1.270 11.309 11.711 -401
354
2012
2.3
Egoitzak: adierazleak, biztanleri motari, lurraldeari eta titulartasunari jarraiki. Residencias: indicadores por tipo de poblacin, territorio y titularidad.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Guztira Publikoa Total Pblica ARABA LAVA BIZKAIA Pribatua Guztira Publikoa Privada Total Pblica 18.749 16.824 20.338 9.859 8.840 17.218 15.451 17.795 10.530 9.449 28.160 23.828 31.763 11.695 9.894 26.518 22.193 28.429 12.746 10.667 38.814 34.027 60.098 8.888 7.842 34.100 30.087 57.817 8.888 7.842
2009
GIPUZKOA Pribatua Guztira Publikoa Privada Total Pblica 24.590 20.567 25.321 12.561 10.494 23.797 19.554 22.547 14.131 11.611 28.990 26.578 31.777 10.688 9.988 27.554 25.654 30.076 11.724 10.925 31.370 28.218 45.736 9.043 8.334 27.898 25.734 42.006 9.910 9.150
Pribatua Guztira Publikoa Privada Total Pblica 24.643 21.375 25.549 12.080 10.504 24.009 20.627 23.296 13.424 11.533 32.256 29.251 39.641 9.030 8.252 31.594 28.921 38.628 9.946 9.105 42.468 38.821 57.176 8.352 7.755 44.945 41.923 56.532 9.405 8.772
Pribatua Privada 27.067 25.206 28.146 11.884 11.220 27.277 25.589 27.384 13.037 12.230
GUZTIRA / TOTAL Gastu arrunta/erabiltz. / Gasto corriente/usuario Gastu arrunta/plazako / Gasto corriente/plaza Batez besteko ordainsaria/langileko (DOB) (*) Retribucin media/trabajador (E.D.P.) Batez besteko kuota/erabiltz. / Cuota media/usuario Batez besteko kuota/plazako / Cuota media/plaza ADINEKO PERTSONAK / PERSONAS MAYORES Gastu arrunta/erabiltz. / Gasto corriente/usuario Gastu arrunta/plazako / Gasto corriente/plaza Batez besteko ordainsaria/langileko (DOB) (*) Retribucin media/trabajador (E.D.P.) Batez besteko kuota/erabiltz. / Cuota media/usuario Batez besteko kuota/plazako / Cuota media/plaza EZGAITASUNEN BAT DUTEN PERTSONAK PERSONAS CON DISCAPACIDAD Gastu arrunta/erabiltz. / Gasto corriente/usuario Gastu arrunta/plazako / Gasto corriente/plaza Batez besteko ordainsaria/langileko (DOB) (*) Retribucin media/trabajador (E.D.P.) Batez besteko kuota/erabiltz. / Cuota media/usuario Batez besteko kuota/plazako / Cuota media/plaza HAUR-GAZTEAK / INFANCIA-JUVENTUD Gastu arrunta/erabiltz. / Gasto corriente/usuario Gastu arrunta/plazako / Gasto corriente/plaza Batez besteko ordainsaria/langileko (DOB) (*) Retribucin media/trabajador (E.D.P.) Batez besteko kuota/erabiltz. / Cuota media/usuario Batez besteko kuota/plazako / Cuota media/plaza EMAKUMEZKOAK / MUJER Gastu arrunta/erabiltz. / Gasto corriente/usuario Gastu arrunta/plazako / Gasto corriente/plaza Batez besteko ordainsaria/langileko (DOB) (*) Retribucin media/trabajador (E.D.P.) Batez besteko kuota/erabiltz. / Cuota media/usuario Batez besteko kuota/plazako / Cuota media/plaza GIZARTE-BAZTERKERIA / EXCLUSIN SOCIAL Gastu arrunta/erabiltz. / Gasto corriente/usuario Gastu arrunta/plazako / Gasto corriente/plaza Batez besteko ordainsaria/langileko (DOB) (*) Retribucin media/trabajador (E.D.P.) Batez besteko kuota/erabiltz. / Cuota media/usuario Batez besteko kuota/plazako / Cuota media/plaza
29.083 25.511 33.118 10.957 9.670 27.609 24.191 30.710 12.006 10.514
36.816 32.941 55.972 8.811 8.007 34.022 30.907 54.286 9.380 8.519
40.281 38.910 42.901 4.497 4.362 50.746 46.108 42.684 477 337
32.265 32.028 32.864 5.813 5.770 57.022 51.231 29.127 . . . . . . . 13.541 11.541 27.343 807 752
57.135 52.042 71.175 477 337 18.671 7.974 . . . 16.815 13.546 57.011 1.643 1.247
27.590 13.215 33.098 1.100 1.100 14.197 11.816 32.622 1.264 1.038
38.671 21.814 33.098 1.100 1.100 13.173 11.108 28.762 1.164 977
33.813 13.418 . . .
(*) DOB: Dedikazio Osoko Baliokidetza / E.D.P.: Equivalencia Dedicacin Plena. Iturria / Fuente: EUSTAT. Gizarte Zerbitzuen Estatistika / Estadstica de Servicios Sociales.
2012
355
15
2.4
Gizarte-zerbitzuetako langileak, gastua eta finantzaketa, lurraldeari jarraiki. Evolucin del personal, gasto y financiacin de los servicios sociales.
1990 EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI Langileak guztira / Total personal Bertako langileak / Personal propio Borondatezkoak / Personal voluntario
000 000 Guztizko gastua ( ) / Gasto total ( ) Gastu arrunta / Gasto corriente Familietarako transferentziak / Transferencias a familias Kapital-gastua / Gasto de capital
1995
2000
2005
2008
2009
14.726 8.262 6.464 291.328 198.895 76.275 16.159 291.328 213.393 77.935 138,4 1,4
22.714 11.202 11.512 470.459 339.092 116.644 14.723 470.459 339.251 131.208 224,1 1,6
28.437 14.995 13.442 688.720 514.221 142.079 32.420 688.720 477.444 211.275 331,2 1,6
40.616 21.941 18.675 1.297.642 959.083 274.566 63.993 1.297.642 903.157 394.485 606,1 2,3
43.641 24.683 18.958 1.861.067 1.342.916 425.215 92.936 1.861.067 1.346.932 514.135 860,4 2,7
46.307 25.890 20.417 2.122.914 1.427.917 576.342 118.654 2.122.914 1.591.367 531.547 978,7 3,3
B
ARABA / LAVA Langileak guztira / Total personal Bertako langileak / Personal propio Borondatezkoak / Personal voluntario Guztizko gastua (000) / Gasto total (000) Gastu arrunta / Gasto corriente Familietarako transferentziak / Transferencias a familias Kapital-gastua / Gasto de capital
000 000 Finantzaketa ( ) / Financiacin ( ) Publikoa / Pblica Pribatua / Privada
2.664 1.496 1.168 56.585 42.045 13.673 867 56.585 43.211 13.374 207,7 1,8
4.934 2.274 2.660 90.206 73.061 13.938 3.207 90.206 72.458 17.748 320,7 2,0
5.635 2.710 2.925 120.434 101.453 15.526 3.455 120.434 96.394 24.040 423,2 1,7
6.875 3.575 3.300 212.865 176.388 33.347 3.130 212.865 161.865 51.000 705,2 2,2
7.157 3.963 3.194 312.087 233.297 67.783 11.007 312.087 252.846 59.242 995,3 2,8
7.576 4.068 3.508 332.436 241.186 85.587 5.662 332.436 273.775 58.661 1.048,6 3,2
B
BIZKAIA Langileak guztira / Total personal Bertako langileak / Personal propio Borondatezkoak / Personal voluntario 7.357 3.894 3.463 149.172 99.118 41.868 8.186 149.172 107.307 41.865 129,0 1,4
11.096 4.819 6.277 230.569 154.260 71.780 4.529 230.569 165.754 64.814 202,0 1,6
14.374 6.649 7.725 331.059 230.984 87.454 12.621 331.059 232.875 98.184 295,0 1,6
18.909 10.514 8.395 677.656 462.720 182.927 32.009 677.656 479.719 197.938 590,6 2,3
20.273 12.498 7.775 975.562 667.703 265.265 42.593 975.562 698.765 276.797 847,5 2,8
21.119 13.109 8.010 1.133.224 712.659 364.261 56.305 1.133.224 844.142 289.083 984,0 3,4
15
Guztizko gastua (000) / Gasto total (000) Gastu arrunta / Gasto corriente Familietarako transferentziak / Transferencias a familias Kapital-gastua / Gasto de capital Finantzaketa (000) / Financiacin (000) Publikoa / Pblica Pribatua / Privada Gastua/Biztanleko () / Gasto/Habitante () Gastua/BPGa (%) / Gasto/ P.I.B. (%)
B
GIPUZKOA Langileak guztira / Total personal Bertako langileak / Personal propio Borondatezkoak / Personal voluntario Guztizko gastua ( ) / Gasto total ( ) Gastu arrunta / Gasto corriente Familietarako transferentziak / Transferencias a familias Kapital-gastua / Gasto de capital Finantzaketa (000) / Financiacin (000) Publikoa / Pblica Pribatua / Privada Gastua/Biztanleko () / Gasto/Habitante () Gastua/BPGa (%) / Gasto/ P.I.B. (%)
000 000
4.705 2.872 1.833 85.572 57.732 20.735 7.106 85.572 62.876 22.696 126,5 1,3
6.684 4.109 2.575 149.684 111.772 30.925 6.988 149.684 101.038 48.646 221,3 1,6
8.428 5.636 2.792 237.227 181.784 39.099 16.344 237.227 148.175 89.051 352,8 1,7
14.832 7.852 6.980 407.121 319.975 58.293 28.853 407.121 261.573 145.548 588,7 2,2
16.211 8.222 7.989 573.418 441.917 92.166 39.335 573.418 395.321 178.097 821,2 2,5
17.612 8.713 8.899 657.253 474.072 126.494 56.687 657.253 473.450 183.803 938,5 3,1
Iturria / Fuente: EUSTAT. Gizarte Zerbitzuen Estatistika / Estadstica de Servicios Sociales. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
356
2012
2.5
Euskal AEko 0-5 urteko biztanleria haurtzaindegian edo ikastetxean laguntza jaso duten kontuan hartuta , sexuaren, adinaren eta nazionalitatearen arabera (%). Poblacin de 0 a 5 aos por atencin en guardera o centro educativo en la C.A. de Euskadi segn sexo, edad y nacionalidad (%).
2006 Familia-lehentasunagatik laguntza jaso ez dutenak No atendido por preferencia familiar 23,2 Beste arrazoi batzuengatik lagunta jaso ez dutenak No atendido por otras causas 2,4 2010 Familia-lehentasunagatik laguntza jaso ez dutenak No atendido por preferencia familiar 24,2 Beste arrazoi batzuengatik lagunta jaso ez dutenak No atendido por otras causas 2,8
Laguntza jaso dutenak Atendido GUZTIRA / TOTAL SEXUA / SEXO Mutilak / Hombre Neskak / Mujer ADINA / EDAD < urte 1 / < 1 ao Urte 1 / 1 ao 2 urte / 2 aos 3 urte edo geh. / 3 o ms aos NAZIONALITAT. / NACIONALIDAD Estatukoa / Estado Beste bat / Otra 74,4
73,5 75,4
23,1 23,3
3,4 1,3
72,7 73,4
23,7 24,7
3,7 1,8
73,8 98,6
23,7 1,4
2,5 0,0
75,0 56,3
22,4 40,0
2,7 3,7
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. Gizarte Zerbitzuen Eskariaren Estatistika: Gizarte premiei buruzko inkesta 2010. Gobierno Vasco. Departamento de Empleo y Asuntos Sociales. Estadstica de Demanda de Servicios Sociales: Encuesta de necesidades sociales 2010.
2006 KOPURUA NMERO GUZTIRA / TOTAL Arazoren bat / Algn problema Eskolatzerik eza/absentismoa / No escolarizacin/absentismo Eskola-atzeratasuna, bi urte edo gehiago / Retraso escolar, dos o ms aos Eskola-atzeratasuna, urtebete / Retraso escolar, un ao Arazorik gabeko eskolatzea / Escolarizacin sin problemas 189.130 13.599 941 1.689 10.968 175.531 (%) 100,0 7,2 0,5 0,9 5,8 92,8 KOPURUA NMERO
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. Gizarte Zerbitzuen Eskariaren Estatistika: Gizarte premiei buruzko inkesta 2010. Gobierno Vasco. Departamento de Empleo y Asuntos Sociales. Estadstica de Demanda de Servicios Sociales: Encuesta de necesidades sociales 2010.
2.7
Euskal AEko 16-64 urteko biztanleria laneratzeko arazo bereziak kontuan hartuta. Poblacin de 16 a 64 aos por problemas especiales de insercin laboral en la C. A. de Euskadi.
2006 KOPURUA NMERO (%) 100,0 3,7 0,8 1,0 0,3 1,7 KOPURUA NMERO 1.418.209 40.862 9.455 16.592 2.664 12.151 2010 (%) 100,0 2,9 0,7 1,2 0,2 0,9
GUZTIRA / TOTAL Arazo bereziekin / Con problemas especiales Pertsona nagusia langabezian/azpiokupazio kronikoan >18 hil. Persona principal en paro/subocupacin crnica >18 meses Beste pertsona bat langabezian/azpiokupazio kronikoan >30 hil. Otra persona en paro/subocupacin crnica >30 meses Enplegu berezi edo babestuan En empleo especial o protegido Lan-baimenik gabeko atzerritarra Extranjero/a sin permiso de trabajo Arazo berezirik gabe / Sin problemas especiales
1.383.815
96,3
1.377.348
97,1
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. Gizarte Zerbitzuen Eskariaren Estatistika: Gizarte premiei buruzko inkesta 2010. Gobierno Vasco. Departamento de Empleo y Asuntos Sociales. Estadstica de Demanda de Servicios Sociales: Encuesta de necesidades sociales 2010. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
357
2.6
Euskal AEko 6-16 urteko biztanleria hezkuntza-egoeraren arabera. Poblacin de 6 a 16 aos por situacin educativa en la C. A. de Euskadi.
15
3.1
Gizarte-ekonomiaren alorreko enpleguak, enpresen forma juridikoaren arabera. Empleos de la economa social segn forma jurdica de las empresas.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. / N.o % 100,0 ARABA LAVA Kop. / N.o 6.467 % 100,0 BIZKAIA Kop. / N.o 24.454 % 100,0 GIPUZKOA Kop. / N.o 31.694
2008
% 100,0
GUZTIRA / TOTAL Kooperatibak Sociedad Cooperativa SAL sozietateak Sociedad Annima Laboral SLL sozietateak Sociedad Limitada Laboral
62.615
50.359
80,4
5.205
80,5
18.074
73,9
27.080
85,4
7.451
11,9
728
11,3
4.353
17,8
2.370
7,5
4.806
7,7
535
8,3
2.027
8,3
2.244
7,1
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. Gizarte-ekonomiaren estatistika 2006-2008 / Gobierno Vasco. Departamento de Empleo y Asuntos Sociales. Estadstica de la Economia Social 2006-2008.
15
3.2
Gizarte-ekonomiaren alorreko enpleguak, sektore ekonomikoen arabera. Empleos de la economa social segn sectores econmicos.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Kop. / N.o % 100,0 ARABA LAVA Kop. / N.o 6.467 % 100,0 BIZKAIA Kop. / N.o 24.454 % 100,0 GIPUZKOA Kop. / N.o 31.694
2008
% 100,0
GUZTIRA / TOTAL Lehen sektorea Primario Industria Industrial Eraikuntza Construccin Zerbitzuak Servicios
62.615
220
0,4
117
1,8
87
0,4
16
0,1
29.922
47,8
2.528
39,1
8.268
33,8
19.126
60,3
2.120
3,4
330
5,1
947
3,9
843
2,7
30.353
48,5
3.492
54,0
15.151
62,0
11.709
36,9
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. Gizarte-ekonomiaren estatistika 2006-2008 / Gobierno Vasco. Departamento de Empleo y Asuntos Sociales. Estadstica de la Economia Social 2006-2008.
358
2012
3.3
Gizarte-ekonomiaren alorreko enpleguak: garrantzi erlatiboa ekonomia osoari dagokionez. Empleos de la economa social: importancia relativa respecto al total de la economa.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 6.467 150.200 4,3 BIZKAIA
2008
GIPUZKOA
Gizarte-ekonomiaren enpleguak Empleos en la economa social Euskal ekonomiaren enpleguak Empleos en la economa vasca Garrantzi erlatiboa (%) Importancia relativa (%)
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. Gizarte-ekonomiaren estatistika 2006-2008 / Gobierno Vasco. Departamento de Empleo y Asuntos Sociales. Estadstica de la Economia Social 2006-2008.
3.4
Gizarte-ekonomiaren alorreko BEGa, enpresen forma juridikoaren arabera. VAB de la economa social segn forma jurdica de las empresas.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI
000.000
2008
BIZKAIA % 100,0
000.000
ARABA LAVA %
000.000
GIPUZKOA % 100,0
000.000
% 100,0
GUZTIRA / TOTAL Kooperatibak Sociedad Cooperativa SAL sozietateak Sociedad Annima Laboral SLL sozietateak Sociedad Limitada Laboral
2.927,7
100,0
335,0
978,9
1.613,8
2.507,6
85,7
290,3
86,7
767,0
78,4
1.450,2
89,9
282,4
9,6
26,0
7,8
153,8
15,7
102,6
6,4
137,8
4,7
18,7
5,6
58,1
5,9
61,0
3,8
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. Gizarte-ekonomiaren estatistika 2006-2008 / Gobierno Vasco. Departamento de Empleo y Asuntos Sociales. Estadstica de la Economia Social 2006-2008.
2012
359
15
4 4.1
Gastua eta adierazleak Guztira eta gizarte-prestazioetakoak, urteka. Gastos e indicadores Total y en Prestaciones Sociales, por ao.
2004 GIZARTE-BABESEKO GASTUA, GUZTIRA GASTO TOTAL EN PROTECCIN SOCIAL Mila eurotan / En miles de euros Merkatu prezioko BPGaren %an / En % del PIB precios mercado Eurotan, biztanleko / En euros por habitante GIZARTE-PRESTAZIOETAKO GASTUA GASTO EN PRESTACIONES SOCIALES Mila eurotan / En miles de euros Merkatu prezioko BPGaren %an / En % del PIB precios mercado Eurotan, biztanleko / En euros por habitante Merkatuko prezioko BPG, mila eurotan / PIB p.m. en miles de euros Biztanleria / Poblacin 9.901.001 18,57 4.715 53.305.396 2.099.705 10.122.676 18,99 4.821
2005
2006
2007
2008
15
4.2
Gizarte-babesaren gastua motaren eta urtearen arabera. Gastos en Proteccin Social por tipo y ao.
000
2004 GASTU ARRUNTAK GUZTIRA (bateratua) TOTAL GASTOS CORRIENTES (consolidado) Gizarte prestazioak Prestaciones sociales Dirutan / En efectivo Jenerotan / En especie Administrazio-gastuak Gastos administrativos Bestelako gastuak Otros gastos
turria / Fuente: EUSTAT. Gizarte Babesaren Kontua / Cuenta de la Proteccin Social.
2005 10.876.332
2006 11.594.411
2007 12.517.027
2008 13.621.591
10.122.676
221.077
225.213
245.854
271.714
298.819
598
130
128
181
227
360
2012
4.3
2008
GIPUZKOA
FUNTZIOEN ARABERA ( ) / POR FUNCIONES ( ) GUZTIRA / TOTAL Gaixotasuna / osasun-laguntza Enfermedad / Atencin sanitaria Baliaezintasuna Invalidez Zahartzaroa Vejez Umezurtz-alargunak Supervivientes Familia Familia Langabezia Desempleo Etxebizitzak Vivienda Gizarte-bazterkeria Exclusin social SISTEMA-TALDEKA ( ) / POR GRUPOS DE SISTEMAS ( ) GUZTIRA / TOTAL Gizarte-Segurantzako sistema Sistema de Seguridad Social INEM Funtzionario publikoen erregimenak Regmenes de funcionarios pblicos Beste administrazio batzuk Otras administraciones ADIERAZLEAK / INDICADORES Biztanleko. () Por habitante. () Biztanleko. EAP (1) Por habitante. PPC BPGaren ehunekotan En porcentaje del PIB Gaixotasuna/osasun-laguntza funtzioan, biztanleko. () En la funcin enfermedad / Atencin sanitaria por habitante. Zahartzaro funtzioan, 65 urtez gorako pertsona bakoitzeko. () En la funcin Vejez por persona mayor de 65 aos. () Langabezia funtzioan, erregistratutako langabe bakoitzeko. () En la funcin Desempleo por Parado Registrado. ()
(1) Erosteko Ahalmenaren Parekotasuna / Poder Paridad de Compra. Iturria / Fuente: EUSTAT. Gizarte Babesaren Kontua / Cuenta de la Proteccin Social.
000 000
000
000
13.322.544
1.876.115
7.092.816
4.353.612
13.322.544
1.876.115
7.092.816
4.353.612
6.181 : 19,6
6.019 : 17,0
6.180 : 21,0
6.256 : 20,0
1.895
1.914
1.893
1.892
12.762
13.906
12.084
13.463
12.137
12.656
11.996
12.142
2012
361
15
5.1
Familia-etxeko pertsona nagusiaren mantentze- eta metatze-pobreziaren bilakaera, sexuaren arabera, Euskal AEn. (%) Evolucin de las tasas de pobreza de mantenimiento y acumulacin de la persona principal del hogar, segn sexo, en la C.A. de Euskadi.
2000 Guztira Total MANTENTZE-POBREZIA POBREZA DE MANTENIMIENTO Pobrezia-arriskua Riesgo de pobreza Ongizate-gabeziako arriskua Riesgo de ausencia de bienestar (*) METATZE-POBREZIA POBREZA DE ACUMULACIN Metatze-pobrezia Pobreza de acumulacin Gizonak Hombres Emakum. Mujeres Guztira Total
3,6 20,9
2,5 17,6
10,0 39,6
3,5 19,8
2,2 17,2
11,5 35,2
4,1 14,6
3,3 12,0
8,2 28,1
2,6
2,2
4,5
2,2
1,3
7,5
0,7
0,5
1,4
(*) Ongizaterik ezaren adierazleak barne du pobreen multzoa. / El indicador de ausencia de bienestar incluye el colectivo de pobres. Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. Pobreziari eta Gizarte Desberdintasunei buruzko Inkesta. Gobierno Vasco. Departamento de Empleo y Asuntos Sociales. Encuesta de Pobreza y Desigualdades Sociales.
5.2
Familia-etxeko diru-sarreratatik ongizaterik ezaren atarietarainoko tartea, herrialde eta sexuaren arabera. Distancia entre los ingresos del hogar y los umbrales de ausencia de bienestar por sexo, segn pases.
ONGIZATERIK EZAREN ATARIRAINOKO TARTEA (%) DISTANCIA AL UMBRAL DE AUSENCIA DE BIENESTAR GUZTIRA TOTAL GIZONAK HOMBRES 23 23 18 21 18 17 19 19 27 15 18 21 26 25 18 25 29 31 19 21 20 26 22 21 21 20 26 25 23 21 EMAKUMEAK MUJERES 22 22 14 18 17 20 16 15 20 14 19 19 26 23 15 24 23 25 19 21 17 24 24 24 20 18 25 20 23 21
2008
15
EU-15 EU-25 Austria Belgium Bulgaria Cyprus Czech Republic Denmark Estonia Finland France Germany Greece Hungary Ireland Italy Latvia Lithuania Luxembourg Malta Netherlands Poland Portugal Romania Slovakia Slovenia Spain Sweden United Kingdom Euskal AE / C.A. de Euskadi
22 22 15 19 17 19 17 17 22 14 19 20 26 24 16 24 25 29 19 21 17 25 23 23 20 19 26 22 23 21
Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. Pobreziari eta Gizarte Desberdintasunei buruzko Inkesta eta Eurostat, Statistitques en bref. Gobierno Vasco. Departamento de Empleo y Asuntos Sociales. Encuesta de Pobreza y Desigualdades Sociales y Eurostat, Statistitques en bref.
362
2012
5.3
Pobrezia mota ezberdinen (mantenimendua/metaketa) baterako intzidentzia, bizi-eskualdearen arabera. Incidencia conjunta de las distintas dimensiones de pobreza (mantenimiento y/o acumulacin) por comarca de residencia.
TASAK TASAS 2004 2008 5,2 4,7 BANAKETA DISTRIBUCIN 2004 100 2008 100 -8,1
GUZTIRA / TOTAL ARABA / LAVA Vitoria-Gasteiz Aiara / Ayala BIZKAIA Eskuinaldea / Margen derecha Bilbao Ezkerraldea / Margen izquierda Bizkaiko iparraldea / Bizkaia norte Durangaldea / Duranguesado GIPUZKOA Donostialdea Tolosaldea-Goierri / Tolosa-Goierri Debagoiena / Alto Deba Debabarrena / Bajo Deba
3,8 0,9
4,0 4,1
8,5 0,3
10,7 1,7
14,7 378,8
Iturria / Fuente: Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila. Pobreziari eta Gizarte Desberdintasunei buruzko Inkesta / Departamento de Empleo y Asuntos Sociales. Encuesta de Pobreza y Desigualdades Sociales
5.4
Etxerik ez duten pertsonak lurralde historikoaren eta udalerriaren arabera, sexuari eta adinari jarraiki. Personas sin hogar por territorio histrico y municipio, segn sexo y edad.
SEXUA SEXO GUZTIRA TOTAL Gizonezkoak Emakumezkoak Varn Mujer 1.382 393 622 368 571 287 393 131 451 114 218 118 216 73 114 47 18-29 521 125 272 124 246 115 125 34 ADINA EDAD 30-44 748 227 332 189 327 140 227 54 45-64 512 142 210 160 189 103 142 78
2005
65 51 13 25 13 25 2 13 12
EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI ARABA / LAVA BIZKAIA GIPUZKOA Bilbao Donostia-San Sebastin Vitoria-Gasteiz Gainerako udalerriak / Resto de municipios
Iturria / Fuente: EUSTAT. Etxerik gabeko pertsonei buruzko inkesta / Encuesta sobre las personas sin hogar.
2012
363
15
5.5
ARABA LAVA
Titular kop. N. Titulares Zenbat./ Imp.
000
BIZKAIA
Titular kop. N. Titulares Zenbat./ Imp.
000
GIPUZKOA
Titular kop. N. Titulares Zenbat./ Imp.
000
2011 Apirila / Abril Maiatza / Mayo Ekaina / Junio Uztaila / Julio Abuztua / Agosto Iraila / Septiembre Urria / Octubre Azaroa / Noviembre Abendua / Diciembre 2012 Urtarrila / Enero Otsaila / Febrero Martxoa / Marzo Apirila / Abril
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Empleo y Asuntos Sociales.
15
5.6
ARABA LAVA
Titular kop. N. Titulares Zenbat./ Imp.
000
BIZKAIA
Titular kop. N. Titulares Zenbat./ Imp.
000
GIPUZKOA
Titular kop. N. Titulares Zenbat./ Imp.
000
2011 Apirila / Abril Maiatza / Mayo Ekaina / Junio Uztaila / Julio Abuztua / Agosto Iraila / Septiembre Urria / Octubre Azaroa / Noviembre Abendua / Diciembre 2012 Urtarrila / Enero Otsaila / Febrero Martxoa / Marzo Apirila / Abril
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Enplegu eta Gizarte Gaietako Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Empleo y Asuntos Sociales.
364
2012
1.
2011ko azaroaren 20ko legegintzarako hauteskunde orokorren emaitzak. Resultados de las elecciones generales legislativas del 20 de noviembre de 2011. Eusko Legebiltzarrerako 2005eko apirilaren 17ko hauteskundeak. Elecciones al Parlamento Vasco del 1 de marzo de 2009. Batzar Nagusietarako 2007ko maiatzaren 27ko hauteskundeen emaitzak. Resultados de las elecciones a Juntas Generales del 27 de mayo de 2007. 2007ko udal hauteskundeak. Zinegotzi kopurua, sexuaren eta alderdien arabera. Elecciones municipales. 2007. N de concejales por sexo y partidos polticos. Europako Parlamenturako 2009ko ekainaren 7ko hauteskundeen emaitzak. Resultados de las elecciones al Parlamento Europeo del 7 de junio de 2009. 2005eko otsailaren 20ko Europar Konstituzioaren erreferendunaren emaitzak. Resultados del referndum de la Constitucin Europea del 20 de febrero de 2005.
369
2.
370
3.
HAUTESKUNDEAK
4.
371
ELECCIONES
5.
371
372
6.
373
2012
365
CONCEPTOS
Electores Personas inscritas en el censo electoral, que son todos los espaoles mayores de edad y no se hallen privados, definitiva o temporalmente, del derecho de sufragio. La mayora de edad se alcanza a los 18 aos, despus de la aprobacin de la Constitucin (27 de diciembre de 1978). Censo electoral Contiene la inscripcin de los electores. Est compuesto por el censo de electores residentes en Espaa y por el censo de electores residentes ausentes que viven en el extranjero. En las elecciones al Parlamento Europeo, el censo electoral comprende a los ciudadanos nacionales de la Unin Europea con residencia en el estado espaol. En las elecciones municipales, el censo electoral incluye a extranjeros residentes en el estado espaol pertenecientes a pases con acuerdo de reciprocidad en materia de derecho de sufragio activo. El censo electoral es permanente y su actualizacin es mensual. Para cada eleccin el censo electoral vigente ser el cerrado el da primero del mes anterior al de la fecha de la convocatoria. Votantes Nmero total de electores que han votado, tanto si el voto ha sido a favor de una candidatura, blanco o nulo.
KONTZEPTUAK
Hautesleak Hautesle-zentsuan inskribatutako pertsonak dira, adin-nagusiko izanik behin betiko edo aldi baterako botoa emateko eskubidea kenduta ez duten espainiar guztiak alegia. Adin-nagusitasuna 18 urtetan lortzen da Konstituzioa onartu zenez geroztik (1978ko abenduaren 27tik). Hautesle-zentsua Hautesleen inskripzioa jasotzen du. Espainian bizi diren hautesleen zentsuak eta atzerrian bizi diren egoiliar absenteenak osatzen dute. Europako Parlamenturako hauteskundeetan, estatu espainolean bizi diren Europako Batasuneko hiritar nazionalak ere hartzen ditu hautesle-erroldak. Udal-hauteskundeetan, estatu espainolean bizi diren atzerritarrak ere sartzen dira hautesle-erroldan, baldin eta hiritar horiek boto emate arloan elkarrekikotasun-akordioa duten herrialdeetakoak badira. Hautesle-errolda iraunkorra da eta hilean behin eguneratzen da. Hauteskunde bakoitzerako, deialdia egin zen egunaren aurreko hilabeteko lehen egunean itxitakoa izango da hautesle-errolda. Boto-emaileak Botoa eman duten hautesleen guztizko kopurua, bai hautagai-zerrenda baten aldeko botoa eman dutenak, bai eta boto zuria edo baliogabea eman dutenak ere. Hauteskunde-mugapea Ordezkaritzako aulkien banaketarako oinarritza egiten duen lurralde-unitatea da, eta horien arabera egiten da hautapena. Legegintzarako hauteskundeetan probintzia izaten da, udal-hauteskundeetan, berriz, bakoitzari dagokion udal-mugapea. Aulkien banaketa Senatua: probintzia bakoitzari lau senadore dagozkio. Diputatuen Kongresua: probintzia bakoitzari aulki-kopuru jakin bat dagokio probintzia horrek duen zuzenbidezko biztanleriaren eta mugape bakoitzerako ezarrita dagoen gutxieneko kopuruaren arabera, bai eta estatuko legeak Diputatuen Kongresurako ezartzen duen tamainaren arabera ere. Udal-hauteskundeak: zinegotzien kopurua mugape bakoitzean bizi den zuzenbidezko biztanleriaren arabera finkatzen da. Batzar Nagusiak: lurralde historiko bakoitzean guztira 51 batzarkide hautatzen dira (prokuradoreak Araban; ahaldunak Bizkaian; eta prokuradore batzarkideak Gipuzkoan), batzarkide horiek hainbat mugapetan banatzen dira, eta horietako bakoitzak bertako zuzenbidezko biztanleriaren araberako batzarkide-kopurua hautatzen du. Eusko Legebiltzarra: lurralde historiko bakoitzari 25 aulki dagozkio. Europako Parlamentua: estatu espainol osoa hartzen duen mugape bakarra dago. Guztira, 64 parlamentari hautatzen dira.
Circunscripcin electoral Es la unidad territorial que sirve de base para la distribucin de los escaos de representacin y donde a su vez se verifica la eleccin. En las elecciones legislativas es la provincia, mientras que en las municipales es el trmino municipal correspondiente. Distribucin de escaos Senado: a cada provincia corresponden cuatro senadores. Congreso de los Diputados: corresponde a cada provincia un nmero variable de escaos, en funcin de la poblacin de derecho correspondiente y del mnimo establecido para cada circunscripcin, as como del tamao fijado para el Congreso de los Diputados por la ley estatal. Elecciones Municipales: el nmero de concejales se asigna en funcin de la poblacin de derecho residente de cada circunscripcin. Juntas Generales: en cada uno de los Territorios Histricos se elige un total de 51 junteros (procuradores en lava, apoderados en Bizkaia y procuradores junteros en Gipuzkoa), repartidos en diferentes circunscripciones, cada una de las cuales elige un nmero de junteros proporcional a su poblacin de derecho. Parlamento Vasco: corresponden a cada Territorio Histrico 25 escaos. Parlamento Europeo: existe una circunscripcin nica que comprende la totalidad del estado espaol. Se elige un total de 64 parlamentarios. Atribucin de escaos En funcin de los resultados del escrutinio de la votacin, se realiza de la siguiente manera: Senado: la eleccin de los senadores es directa, obteniendo los escaos aquellos candidatos que consigan mayor nmero de votos.
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
Aulkien esleipena Hautaketako emaitzen arabera, honela egiten da: Senatua: senadoreen hautapena zuzenekoa da; aulkiak boto-kopururik handienak lortzen dituzten hautagaiek eramaten dituzte.
2012
367
HAUTESKUNDEAK ELECCIONES
16
Diputados, parlamentarios y concejales: dado que las candidaturas se presentan en listas cerradas, la atribucin de escaos se realiza de acuerdo con las siguientes normas en cada circunscripcin: Se efecta, en primer lugar, el recuento de votos vlidos obtenidos por cada candidatura. No se tienen en consideracin las candidaturas que no alcancen un mnimo de votos vlidos. En las elecciones de diputados y parlamentarios este mnimo se cifra en el 3% de los votos vlidos emitidos, y en las elecciones de concejales el mnimo necesario se establece en el 5% de los mismos. Se divide el total de los votos vlidos obtenidos por cada candidatura por uno, dos, tres, etc., hasta un nmero igual al de escaos correspondientes a la circunscripcin. A continuacin se atribuyen los escaos a las candidaturas a las que correspondan mayores cocientes, procedindose por orden decreciente de stos y uno para cada escao.
Diputatuak, legebiltzarkideak eta zinegotziak: hautagaien zerrendak itxiak izaten baitira, aulkien esleipena honako arauon arabera egiten da mugape bakoitzean: Lehenik, hautagai-zerrenda bakoitzak lortutako baliozko botoen kontaketa egiten da. Ez dira kontuan hartzen baliozko botoen gutxieneko batera iristen ez diren zerrendak. Diputatu eta legebiltzarkideak hautatzerakoan, emandako baliozko botoen %3an zifratzen da, eta zinegotzien hauteskundeetan haien %5ean ezartzen da beharrezko gutxienekoa. Hautagai-zerrenda bakoitzak lortutako baliozko botoen guztizkoa bat, bi, hiru, etab.ez zatitzen da, mugapeari dagozkion aulkien kopuru berdineraino. Jarraian, zatidura handienak dagozkien zerrendei esleitzen zaizkie aulkiak, haien handienetik txikienerako prozedurari ekinez eta aulki bakoitzaren-tzat bana.
HAUTESKUNDEAK ELECCIONES
16
368
2012
2011ko azaroaren 20ko legegintzarako hauteskunde orokorren emaitzak. Resultados de las elecciones generales legislativas del 20 de noviembre de 2011.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Emaitza absoluZentuak tsuaren Resul- aldean % tados Sobre absolutos censo ARABA LAVA BIZKAIA Baliodun bozken Emaitza absoluZenaldean tuak tsuaren % Resul- aldean % Sobre tados Sobre votos vlidos absolutos censo - 949.583 100,0 1,1 98,9 18,8 19,1 23,4 27,2 4,1 2,8 3,4 303.151 6.552 639.880 7.285 632.595 208.683 122.796 136.853 113.401 24.205 10.886 15.771 100,0 31,9 0,7 67,4 0,8 66,6 33,0 19,4 21,6 17,9 3,8 1,7 2,5 GIPUZKOA Baliodun bozken Emaitza absoluZenaldean tuak tsuaren % Resul- aldean % Sobre tados Sobre votos vlidos absolutos censo - 575.345 100,0 1,1 98,9 32,6 19,2 21,4 17,7 3,8 1,7 2,5 198.226 3.152 373.967 4.239 369.728 83.703 130.055 78.462 51.362 12.595 5.734 7.817 100,0 34,5 0,5 65,0 0,7 64,3 22,6 35,2 21,2 13,9 3,4 1,6 2,1 Baliodun bozken aldean % Sobre votos vlidos 100,0 1,1 98,9 22,4 34,8 21,0 13,7 3,4 1,5 2,1
Baliodun bozken Emaitza absoluZenaldean tuak tsuaren % Resul- aldean % Sobre tados Sobre votos vlidos absolutos censo - 250.747 100,0 1,1 98,9 27,4 24,1 21,6 17,8 3,7 1,8 2,5 78.593 2.729 169.425 1.924 167.501 31.931 32.439 39.698 46.034 6.917 4.662 5.820 100,0 31,3 1,1 67,6 0,8 66,8 19,1 19,4 23,7 27,5 4,1 2,8 3,5
1.775.675
100,0 32,7 0,7 66,6 0,8 65,9 27,7 24,4 21,8 18,0 3,7 1,8 2,5
Abstentzioa / Abstencin 579.970 Baliogabeak / Nulos 12.433 Baliozko botoak / Votos vlidos 1.183.272 Zuriak / Blancos 13.448 Hautagai-zerrendei emandakoak A candidaturas 1.169.824 EAJ/PNV Amaiur PSE-EE/PSOE PP IU UPyD Besteak / Otros 324.317 285.290 255.013 210.797 43.717 21.282 29.408
Aukeratutako aulki-kopura, sexuaren arabera / N. de escaos electos por sexo Euskal AE C.A. de Euskadi 18 16 2 Estatua Estado 350 223 127
6 5 1
5 4 1
4 4 -
3 3 -
turria / Fuente: Eusko Jarularitza. Herrizaingo Saila. Hauteskunde eta Dokumentazio Zuzendaritza. / Gobierno Vasco. Departamento de Interior. Direccin de Procesos Electorales y Documentacin.
2012
369
HAUTESKUNDEAK ELECCIONES
EAJ/PNV
PSE-EE/PSOE
PP
16
Eusko Legebiltzarrerako 2009ko martxoaren 1eko hauteskundeak. Elecciones al Parlamento Vasco del 1 de marzo de 2009.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Emaitza absoluZentuak tsuaren Resul- aldean % tados Sobre absolutos censo ARABA LAVA BIZKAIA Baliodun bozken Emaitza aldean absoluZen% tuak tsuaren Sobre Resul- aldean % votos tados Sobre vlidos absolutos censo 100,0 1,2 98,8 952.844 320.774 43.971 588.099 5.972 582.127 100,0 33,7 4,6 61,7 0,6 61,1 GIPUZKOA Baliodun bozken Emaitza aldean absoluZen% tuak tsuaren Sobre Resul- aldean % votos tados Sobre vlidos absolutos censo 100,0 1,0 99,0 574.984 219.875 47.908 307.201 3.793 303.408 100,0 38,2 8,3 53,4 0,7 52,8 Baliodun bozken aldean % Sobre votos vlidos 100,0 1,2 98,8
Baliodun bozken Emaitza aldean absoluZen% tuak tsuaren Sobre Resul- aldean % votos tados Sobre vlidos absolutos censo 100,0 1,1 98,9 248.231 86.713 9.060 152.458 1.797 150.661 100,0 34,9 3,6 61,4 0,7 60,7
1.776.059
627.362 Abstentzioa / Abstencin 100.939 Baliogabeak / Nulos 1.047.758 Baliozko botoak / Votos vlidos 11.562 Zuriak / Blancos Hautagai-zerrendei emandakoak 1.036.196 A candidaturas Eusko Alderdi Jeltzalea Partido Nacionalista Vasco (EAJ-PNV) Partido Socialista de Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE/PSOE) Partido Popular (PP) Aralar Eusko Alkartasuna (EA) Ezker Batua-Berdeak (EB-B) Unin Progreso y Democracia (UPD) Besteak / Otros
399.600
22,5
38,1
45.767
18,4
30,0
241.732
25,4
41,1
112.101
19,5
36,5
HAUTESKUNDEAK ELECCIONES
Aukeratutako aulki-kopura, sexuaren arabera / N. de escaos electos por sexo Guztira Total EAJ/PNV Guztira / Total Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres 75 41 34 30 14 16
PSE-EE/PSOE 25 13 12
PP 13 8 5
Aralar 4 3 1
EA 1 1 -
EB-B 1 1 -
UPD 1 1 -
turria / Fuente: Eusko Jarularitza. Herrizaingo Saila. Hauteskunde eta Dokumentazio Zuzendaritza. / Gobierno Vasco. Departamento de Interior. Direccin de Procesos Electorales y Documentacin.
28 GRAFIKOA / GRFICO
2009
16
PSE-EE / PSOE
EAJ -PNV
PP
Aralar
EB-B
EA
UPD
GUZTIRA (75) / TOTAL (75) AULKIAK / ESCAOS TALDE POLITIKOAK GRUPOS POLTICOS 30 25 13 4 1 1 1
EAJ-PNV
PSE-PSOE / EE
PP
Aralar
EB-B
EA
UPD
370
2012
Batzar Nagusietarako 2011ko maiatzaren 22ko hauteskundeen emaitzak. Resultados de las elecciones a Juntas Generales del 22 de mayo de 2011.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Emaitza absolutuak Resultados absolutos HautaZengai-zeEmaitza tsuaren rrenden absolualdean aldean Batzarkituak % % de-kop. Resulo N. de Sobre Sobre tados censo candidat. Junteros absolutos 100,0 36,5 1,4 0,9 - 245.781 89.391 4.178 3.657 ARABA LAVA HautaZengai-zeEmaitza tsuaren rrenden absolualdean aldean Batzarkituak % % de-kop. Resulo N. de Sobre Sobre tados censo candidat. Junteros absolutos 100,0 36,4 1,7 1,5 - 921.383 331.556 12.930 8.305 BIZKAIA HautaZengai-zeEmaitza tsuaren rrenden absolualdean aldean Batzarkituak % % de-kop. Resulo N. de Sobre Sobre tados censo candidat. Junteros absolutos 100,0 36,0 1,4 0,9 - 554.892 207.086 7.595 4.047 GIPUZKOA Hautagai-zeZentsuaren rrenden aldean Batzarkialdean % de-kop. % N.o de Sobre Sobre censo candidat. Junteros 100,0 37,3 1,4 0,7 -
Hautesle-zentsua / Censo electoral Abstentzioa / Abstencin Zuriak / Blancos Baliogabeak / Nulos Hautagai-zerrendei emandakoak A candidaturas EAJ-PNV BILDU PSE-EE/PSOE PP ARALAR EB-B Besteak / Otros
1.053.311
61,2
100,0
153
148.555
60,4
100,0
51
568.592
61,7
100,0
51
336.164
60,6
100,0
51 14 22 10 4 1 -
B
333.543 273.273 180.928 154.361 37.242 35.746 38.218
B
19,4 15,9 10,5 9,0 2,2 2,1 2,2
B
31,7 25,9 17,2 14,7 3,5 3,4 3,6
B
49 45 28 28 1 2 -
B
36.224 32.004 24.912 39.652 4.174 6.253 5.336
B
14,7 13,0 10,1 16,1 1,7 2,5 2,2
B
24,4 21,5 16,8 26,7 2,8 4,2 3,6
B
13 11 9 16 2 -
B
216.455 122.169 97.008 80.215 15.838 20.479 16.428
B
23,5 13,3 10,5 8,7 1,7 2,2 1,8
B
38,1 21,5 17,1 14,1 2,8 3,6 2,9
B
22 12 9 8 -
B
80.838 119.084 58.947 34.210 17.223 9.012 16.798
B
14,6 21,5 10,6 6,2 3,1 1,6 3,0
B
24,0 35,4 17,5 10,2 5,1 2,7 5,0
Aukeratutako aulki-kopura, sexuaren arabera / N. de escaos electos por sexo Guztira Total 153 89 64
BILDU
PSE-EE/PSOE 28 16 12
PP 28 17 11
EB-B 2 2
Aralar 1 1
45 23 22
turria / Fuente: Eusko Jarularitza. Herrizaingo Saila. Hauteskunde eta Dokumentazio Zuzendaritza. / Gobierno Vasco. Departamento de Interior. Direccin de Procesos Electorales y Documentacin.
2011ko udal hauteskundeak. Zinegotzi kopurua sexuaren eta alderdien arabera. Elecciones municipales 2011. Concejales/as elegidos/as por sexo y partidos polticos.
Zinegotzi kop. N de concejales Boto kop. N de votos (%) botoak (%) votos 100,0 Guztira Total 2.621 Gizonezkoak Hombres 61,3 Emakumezkoak Mujeres 38,7
GUZTIRA / TOTAL Eusko Alderdi Jeltzalea Partido Nacionalista Vasco (EAJ/PNV) BILDU Partido Socialista de Euskadi (PSE-PSOE/EE) Partido Popular (PP) Ezker Batua-Berdeak (EB-B) Aralar Besteak / Otros
1.060.909
turria / Fuente: Eusko Jarularitza. Herrizaingo Saila. Hauteskunde eta Dokumentazio Zuzendaritza. / Gobierno Vasco. Departamento de Interior. Direccin de Procesos Electorales y Documentacin.
2012
371
HAUTESKUNDEAK ELECCIONES
16
Europako Parlamenturako 2009ko ekainaren 7ko hauteskundeen emaitzak. Resultados de las elecciones al Parlamento Europeo del 7 de junio de 2009.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
Emaitza absolutuak Resultados absolutos Hautesle-zentsua / Censo electoral Abstentzioa / Abstencin Baliogabeak / Nulos Baliozko botoak / Votos validos Zuriak / Blancos Hautagai-zerrendei emandakoak A candidaturas EAJ-PNV PSE-EE/PSOE PP Iniciativa Internacionalista Aralar-EA EB-B Besteak / Otros 1.735.106 1.007.034 2.760 725.312 5.364 719.948
Emaitza absolutuak Resultados absolutos 245.708 147.885 523 97.300 822 96.478
Emaitza absolutuak Resultados absolutos 930.230 523.406 1.584 405.240 2.848 402.392
Emaitza absolutuak Resultados absolutos 559.168 335.743 653 222.772 1.694 221.078
B
28,8 27,8 16,1 16,0 5,7 1,8 3,8
B
19,7 31,4 26,0 11,0 4,8 1,9 5,3
B
33,2 27,9 15,9 13,0 4,4 1,9 3,6
B
24,7 26,2 12,1 23,6 8,4 1,7 3,5
Espainiako aukeratutako aulki-kopura, sexuaren arabera / N. de escaos electos en Espaa por sexo Estado Estatuta 52 39 13
PSOE 22 14 8
Izquierda Unida 1 1 -
EAJ/PNV 2 2 -
Aralar-EA
HAUTESKUNDEAK ELECCIONES
3 3 -
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Herrizaingo Saila. / Gobierno Vasco. Departamento de Interior.
29 GRAFIKOA / GRFICO
2012
16
372
2012
2005eko otsailaren 20ko Europar Konstituzioaren erreferendunaren emaitzak. Resultados del referndum de la Constitucin europea del 20 de febrero de 2005
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Emaitza absolutuak Resultados absolutos ARABA LAVA Emaitza absolutuak Resultados absolutos 247.400 146.263 993 100.144 4.187 66.468 29.489 BIZKAIA Emaitza absolutuak Resultados absolutos 970.521 591.933 2.981 375.607 14.686 246.237 114.684 GIPUZKOA Emaitza absolutuak Resultados absolutos 580.601 368.809 1.515 210.277 6.623 118.719 84.935 ESTATUA ESTADO Emaitza absolutuak Resultados absolutos 33.563.680 19.359.017 122.697 14.081.966 849.093 10.804.464 2.428.409
Hautesle-zentsua / Censo electoral Abstentzioa / Abstencin Baliogabeak / Nulos Baliozko botoak / Votos vlidos Zuriak / Blancos BAI / S EZ / NO
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Herrizaingo Saila. / Gobierno Vasco. Departamento de Interior.
2012
373
HAUTESKUNDEAK ELECCIONES
16
379 380
380
2.3.
JUSTIZIA JUSTICIA
3.1.
393
3.2.
393
3.3.
394
3.4.
394
3.5.
394
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
375
... / ...
4. DELINKUENTZIA DELINCUENCIA
4.1. Ertzaintzak egindako atxiloketak, arrazoiaren arabera. Detenciones practicadas por la Ertzaintza por tipo de motivos. Biztanleria espetxeratua. Poblacin reclusa.
395 396
4.2.
5. ARARTEKOA ARARTEKO
5.1. Arartekoak jasotako kexak. Quejas recibidas por el Ararteko.
397
17
JUSTIZIA JUSTICIA
376
2012
CONCEPTOS
Dnde se juzga? En los Juzgados o Palacios de Justicia, que son los edificios de la Administracin de Justicia donde trabajan los jueces, fiscales, secretarios judiciales, oficiales, auxiliares, agentes, forenses, etc., salvo los Juzgados de Paz, que se encuentran en las dependencias municipales de aquellos pueblos que carezcan de Juzgados de Instancia e Instruccin. En el edificio judicial se agrupan los diversos organismos judiciales, que pueden ser: Juzgados de Primera Instancia Juzgados que conocen en materia civil, resolviendo pleitos civiles. Se denominan as por ser el primer rgano Judicial ante el que se reclama (por ejemplo, reclamaciones de cantidad, arrendamientos urbanos, propiedades, derechos, etc.). Juzgados de Familia Son tambin Juzgados civiles de 1. Instancia que resuelven reclamaciones derivadas de las relaciones familiares. Donde no existen, su funcin la hacen los Juzgados de Primera Instancia (por ejemplo, separaciones, divorcios, custodia de los hijos, etc.). Juzgados de Instruccin Investigan los delitos y los presuntos culpables, pudiendo ordenar su prisin provisional, si fuese necesario. No juzgan ni dictan sentencias, salvo en juicios de faltas. Juzgados de lo Penal nicamente juzgan mediante sentencia, delitos menos graves, castigados con penas de hasta tres aos de prisin. Juzgados de lo Social Resuelven reclamaciones que tienen su origen en las relaciones laborales. Juzgados de Vigilancia Penitenciaria Tienen competencia para controlar la ejecucin de las penas privativas de libertad, resolviendo todo aquello que concierna a los internados en Centros Penitenciarios. Sus resoluciones se pueden apelar a la Audiencia Provincial de la Provincia donde est instalado el Centro Penitenciario. En nuestra Comunidad Autnoma slo hay un Juzgado de Vigilancia Penitenciaria, que se encuentra en Bilbao. Juzgados de Menores Su competencia abarca nicamente los delitos y faltas cometidos por los mayores de 12 aos y menores de edad penal. Si tuviese menos de 12 aos ser puesto a disposicin de las Instituciones Administrativas de Proteccin de Menores. Audiencia Provincial Es un Tribunal que tiene competencias civiles y penales. En materia penal juzgan delitos graves castigados con ms de 3 aos de prisin y su Sentencia es recurrible mediante el recurso de casacin ante el Tribunal Supremo. Tambin revisan las Sentencias recurridas en apelacin y procedentes de los Juzgados de lo Penal y de los Juzgados de Instruccin. En materia civil revisan las Sentencias procedentes de los Juzgados de Primera Instancia que hayan sido recurridas en apelacin. La sentencia que se dicte, nuevamente puede recurrirse en casacin ante el Tribunal Supremo, si resuelven reclamaciones de cantidad por importe superior a 36.000 euros u otros supuestos previstos en la ley. Es Tribunal porque est formado por un mnimo de tres jueces o magistrados, y su sede se encuentra en las capitales de provincia.
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
a
KONTZEPTUAK
Non juzgatzen da? Epaitegietan edo Justiziako Jauregietan. Justizia Administrazioko eraikin horietan lan egiten dute epaileek, fiskalek, idazkari judizialek, ofizialek, laguntzaileek, agenteek, auzitegiko medikuek, etab.ek. Bake Epaitegietan ez da epaitzen, horiek Instrukzioko eta Auzialdiko Epaitegirik ez duten herrietako udal-barrundegietan aurkitzen dira. Eraikin judizialean ondorengo erakunde eta organismo judizialak biltzen dira: Lehen Auzialdiko Epaitegiak Arazo zibilez arduratzen diren epaitegiak, auzi zibilak erabakiz. Horrela esaten zaie horiek direlako erreklamazioak (adibidez diru-kopuruen erreklamazioak, hiri-errentamenduenak, ondasun, eskubide, etab.enak) tarteratzeko dauden lehenengo Organo Judizialak. Familia-Epaitegiak Horiek ere 1. auzialdiko epaitegi zibilak dira, famili harremanetatik eratorritako erreklamazioak ebazten dituztenak. Horrelakorik ez dagoen lekuetan, beren egitekoa Lehen Auzialdiko Epaitegiek betetzen dute (esaterako banantzeak, dibortzioak, seme-alaben zaintza, etab.). Instrukzioko Epaitegiak Delituak eta ustezko errudunak ikertzen dituzte, eta horien behin-behineko presoaldia erabaki dezakete, beharrezkoa balitz. Ez dute juzgatzen, ezta epairik ematen ere, falta-judizioetan izan ezik. Penaleko Epaitegiak Epai bidez delitu ez oso larriak bakarrik juzgatzen dituzte, 3 urte arteko presoaldiarekin zigortu ohi direnak. Lan arloko Epaitegiak Lan-harremanetan sortutako erreklamazioak ebazten dituzte. Espetxeratuen Zaintzako Epaitegiak Zigor askatasun-gabetzaileak betetzen direla kontrolatzeko eskumena daukate, espetxeetan sartuta daudenei dagozkien puntu guztiak erabakitzeaz gain. Horien ebazpenak espetxea kokatuta dagoeneko probintziako Probintzi Epaitegira apela daitezke. Gure autonomia-erkidegoan Espetxeratuen Zaintzako Epaitegi bakarra dago, eta hori Bilbon dago kokatua. Adingabeen Epaitegiak Horien eskumenak 12 urtetik gorakoak izanik penalean adin gabekoak direnek egindako delituak eta faltak soilik hartzen ditu. Umeak 12 urte baino gutxiago edukiko balitu, adingabeen babeserako Administrazioko Erakundeen esku jarria izango litzateke. Probintzia-Auzitegia Eskumen (konpetentzia) zibil eta penalak dituen Epaitegia da. Arlo penalean 3 urte baino gehiagoko presoaldiarekin zigortuta dauden delitu larriak juzgatzen dituzte eta beren Epaiaren kontra errekurtsoa aurkez daiteke Auzitegi Gorenaren aurrean, kasazioko errekurtsoa tarteratu. Apelazioan errekurritutako epaiak, Penaleko Epaitegietatik eta Instrukzioko Epaitegietatik datozenak ere, berrikusten dituzte. Arlo zibilean apelazioan errekurrituak izan diren eta Lehen Auzialdiko Epaitegietatik datozen epaiak berrikusten dituzte. Epaitegi horiek emandako epaiak berriro ere kasazioan errekurri daitezke Auzitegi Gorenaren aurrean, baldin eta 36.000 eurotik gorako zenbatekoa duten erreklamazioak erabakitzen badituzte edo legean aurreikusitako beste suposamendu batzuk. Auzitegia da gutxienez hiru epaile edo magistratuz osatuta dagoelako, eta bere egoitza probintzia bakoitzeko hiriburuan egon ohi da kokatua.
JUSTIZIA JUSTICIA
17
2012
377
Tribunal Superior de Justicia del Pas Vasco Es el Tribunal de mayor rango en la Comunidad Autnoma, y tiene competencias, por va de recurso, en materia social, de derecho civil foral, y conoce de las reclamaciones contencioso-administrativas. Su sede es nica en Bilbao. TIPOS DE JUICIO Juicios civiles Se producen por reclamaciones entre particulares: arrendamientos urbanos, desahucios por falta de pago, reclamacin de cuotas atrasadas, de deudas, de daos y perjuicios, de propiedades o posesiones, incapacitaciones de dementes, etc. Tambin se incluyen las peticiones de separacin, divorcio, medidas provisionales, etc.
Euskal Autonomia Erkidegoko Auzitegi Nagusia Autonomia-erkidegoan hau da maila goreneko auzitegia eta bertan bideratzen dira lan arloko eta zuzenbide zibil foraleko errekutsoak eta baita administrazioarekiko auziko erreklamazioak ere. Bilbon dauka egoitza. JUDIZIO-MOTAK Judizio zibilak Partikularren arteko erreklamazioak direla-eta gertatzen dira: hiri-errentamenduak, maizter-botatzeak ez ordaintzeagatik, atzeratutako kuoten erreklamazioa, jabekideen erkidegoak bizilagun bati egindakoa, zorrak erreklamatzea, trafiko-istripu batetik eratorritako kalte-galeren erreklamazioa, jabetza edo edukitza erreklamatzea, eroen ezgaitasunak, etab. Bananketa edo dibortzio-eskaerak, behin-behineko neurriak, etab. ere hemen sartzen dira. Judizio penalak Delitu edo faltaren bat egin denean gertatzen dira: ebasketa-kasuak, lapurretak, erailketak, gizailketak, lesio larriak, kalte garrantzitsuak, faltsifikazioak, droga-trafikoa, mozkortuta gidatzea, zuhurtziagabekeriagatik gertatutako trafiko-istripuak, etab. Administrazioarekiko auziak Partikularren eta Administrazioaren arteko erreklamazioak direla-eta gertatzen dira, Administrazioa edozein dela ere, zentrala, autonomikoa, forala edo lokala. Aldez aurretik izapide administratibo guztiak agortuta egotea eskatzen dute: trafikoko epai irmoak, udalari egindako eskaerak ukatzea, edozein administrazioren erabakien inpugnazioa, etab. Lan arloko judizioak Lanetik eta Gizarte-Segurantzatik eratorritako eskubideen erreklamazioak direla-eta gertatzen dira. Nahitaezkoa da aldez aurretik Laneko Delegazioaren Bitartekotasun, Arbitraje eta Adiskidetze Zerbitzura joatea: iraizpenak, soldata-erreklamazioak, laneko zigorrak, ezgaitasunak, jubilazioak, alarguntasuna, zurztasuna, etab.
Juicios penales Se producen cuando se ha cometido algn delito o falta: casos de hurto, asesinato, homicidio, lesiones graves, daos importantes, falsificaciones, trfico de drogas, conduccin en estados de embriaguez, accidentes de trfico por imprudencia, etc. Juicios contencioso-administrativos Tienen lugar por reclamaciones entre particulares y la Administracin, ya sea central, autonmica, foral o local. Se requiere haber agotado previamente el trmite administrativo previo: sanciones firmes de trfico, denegaciones de peticiones al Ayuntamiento, impugnacin de acuerdos de cualquier administracin, etc. Juicios laborales Tienen lugar por reclamacin de derechos derivados del trabajo y la Seguridad Social. Se requiere haber acudido obligatoriamente y con carcter previo al Servicio de Mediacin, Arbitraje y Conciliacin de la Delegacin de Trabajo: despidos, reclamaciones de salarios, sanciones laborales, incapacitaciones, jubilacin, viudedad, orfandad, etc.
JUSTIZIA JUSTICIA
17
ZIBILEKOA CIVIL 1
EAEKo AUZITEGIA NAGUSIA EAE-KO AUZITEGI NAGUSIA TRIBUNAL SUPERIOR DE DE JUSTICIA JUSTICIA DEL DEL PAS PAS VASCO VASCO TRIBUNAL SUPERIOR
SALAK / SALAS PENALEKOA S ADM. SOZIELAKOA A L AUZIETARKOA AK / SALAS PENAL CONT. ADMTVO. SOCIAL PENALEKOA ADM. AUZIETAKOA LAN ARLOKOA PENAL CONT. ADMTVO. SOCIAL
ZIBILEKOA / CIVIL
1. Auzialdiko Epaitegiak Familia-Epaitegiak a Juzgados de 1. Instancia Juzgados de Familia
PENALEKOA / PENAL
Instrukzioko Epaitegiak Penaleko Epaitegiak Adingabeen Epaitegiak Espetxeratuen Zaintzako Epaitegiak Juzgados de Instruccin Juzgados de lo Penal Juzgados de Menores Juzgados de Vigilancia Penitenciaria
LANEKOA / LABORAL
Lan Arloko Epaitegiak Juzgados de lo Social
378
2012
1 1.1
2009
JUSTIZIA AUZITEGI NAGUSIKO SALAK (1) SALAS DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA Arlo zibileko eta penaleko epaitegiak De lo Civil y Penal Organo-kop. / N. rganos Magistratu-kop. / N. Magistrados Administrazio-auzietako epaitegiak De lo Contencioso-Administrativo Organo-kop. / N. rganos Magistratu-kop. / N. Magistrados Lan arlokoak De lo Social Organo-kop. / N. rganos Magistratu-kop. / N. Magistrados PROBINTZIA-AUZITEGIAK (2) AUDIENCIAS PROVINCIALES Organo-kop. / N. rganos Sekzio-kop. / N. Secciones Magistratu-kop. / N. Magistrados 11 42 2 8 6 22 3 12 1 11 1 11 1 17 1 17 1 5 1 5
2012
379
JUSTIZIA JUSTICIA
(1) Jurisdikzioa: Euskal AE / Jurisdiccin: C.A. de Euskadi. (2) Jurisdikzioa: dagokion lurralde historikoa / Jurisdiccin: Territorio Histrico correspondiente. Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Justizia eta Herri Administrazio Saila. / Gobierno Vasco.Departamento de Justicia y Administracin Pblica.
17
1.2
2009
Gernika-Lumo
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI GUZTIRA / TOTAL Lehen auzialdia Primera Instancia Familia izan ezik Excepto Familia Familia Familia Erregistro zibila Registro Civil Instrukzioa Instruccin 1. auzialdia eta instrukzioa 1 Instancia e Instruccin Penala Penal Merkataritza Mercantil Lan arlokoa Social 183
Guztira / Total
Balmaseda
Barakaldo
Durango
Amurrio
Azpeitia
Bergara
29
25
95
15
56
59
31
Tolosa
Bilbao
Getxo
Eibar
Irn
50
10
26
15
14
32
17
11
14
23
14
10
35
16
17
16
20
10
10
JUSTIZIA JUSTICIA
Administrazio arlokoa Contencioso-Administrativo Adingabeak Menores Espetxeratuen zaintza Vigilancia Penitenciaria Dekanoa Decano Emakumeen aurkako indarkeria Violencia sobre la mujer
12
17
14
2-
1-
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Justizia eta Herri Administrazio Saila. / Gobierno Vasco.Departamento de Justicia y Administracin Pblica.
1.3
2009
LANGILEAK / PLANTILLA JUDICIAL Epaileak / Jueces Idazkaritza judiziala / Secretariado judicial Fiskalak / Fiscales Justizia-administrazioaren zerbitzuko langielak Personal al servicio de la Administracin de Justicia Bake epaileak / Jueces de paz 229 180 124
2.167 237
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Justizia eta Herri Administrazio Saila. / Gobierno Vasco.Departamento de Justicia y Administracin Pblica.
380
2012
2 2.1
2010
Organo kopurua Nmero de rganos EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI JURISDIKZIOA ZIBIL JURISDICCIN CIVIL 1. auzialdia epaitegiak Juzgados 1 Instancia Merkataritza epaitegiak Juzgados de lo Mercantil Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Familia-epaitegiak Juzgados Familia 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Sekzio zibilen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones civiles Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas Justizia Auzitegi Nagusia. Areto zibil eta zigor-aretoa Tribunal Superior de Justicia. Sala civil y penal JURISDIKZIO PENAL JURISDICCIN PENAL Instrukzioko epaitegiak Juzgados Instruccin 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Espetxeratuen zaintzako epaitegiak Juzgados Vigilancia Penitenciaria Zigor-arloko epaitegiak Juzgados de lo Penal Betearazpenen zigor-epaitegiak Juzgados de lo Penal de Ejecutorias Zigor-arloko sekzioen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones penales Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas Justizia Auzitegi Nagusia. Areto zibil eta zigor-aretoa Tribunal Superior de Justicia. Sala civil y penal ADMINISTRAZIO-AUZIETAKO EPAITEGIAK JURISDICCIN CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO Administrazioarekiko auzien epaitegiak Juzgados Contencioso-Administrativo Justizi Auzitegi Nagusia. Administrazioarekiko auzien aretoa Tribunal Superior de Justicia. Sala Contencioso-Administrativo JURISDIKZIOA SOZIAL JURISDICCIN SOCIAL Sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social Betearazpenen sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social de Ejecutorias Justizi Auzitegi Nagusia. Sozialaren aretoa Tribunal Superior de Justicia. Sala Social 166
90
31.730
66.291
67.493
29.774
29 4 16 7 34 4 4 3 1
B
91
B
31.573
205.431
208.457
29.976
23 34 16 4 1 14 2 4 3 1
B
12
B
21.146
15.617
25.542
13.828
11 1
18.831 5.315
12.454 3.163
22.066 3.476
8.756 5.072
20
8.334
20.079
20.361
7.965
19 1
7.470 864
16.945 3.134
16.825 3.536
7.500 465
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
381
JUSTIZIA JUSTICIA
17
... / ...
2.1
2010
Organo kopurua Nmero de rganos ARABA / LAVA JURISDIKZIOA ZIBIL JURISDICCIN CIVIL 1. auzialdia epaitegiak Juzgados 1 Instancia Merkataritza epaitegiak Juzgados de lo Mercantil Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Familia-epaitegiak Juzgados Familia 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Sekzio zibilen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones civiles Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas JURISDIKZIO PENAL JURISDICCIN PENAL Instrukzioko epaitegiak Juzgados Instruccin 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Espetxeratuen zaintzako epaitegiak Juzgados Vigilancia Penitenciaria Zigor-arloko epaitegiak Juzgados de lo Penal Betearazpenen zigor-epaitegiak Juzgados de lo Penal de Ejecutorias Zigor-arloko sekzioen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones penales Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas ADMINISTRAZIO-AUZIETAKO EPAITEGIAK JURISDICCIN CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO Administrazioarekiko auzien epaitegiak Juzgados Contencioso-Administrativo JURISDIKZIOA SOZIAL JURISDICCIN SOCIAL Sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social Betearazpenen sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social de Ejecutorias 27
13
4.024
10.887
10.748
4.159
6 1 2 2 2 1 1 -
B
11
B
3.507
B
30.432
B
30.559
3.647
4 2 2 1 2 1 -
JUSTIZIA JUSTICIA
17
B
3
B
4.355
B
2.232
B
5.767
820
4.355
2.232
5.767
820
2.162
2.973
3.598
1.507
4 -
2.162 -
2.973 -
3.598 -
1.507 -
2012
... / ...
2.1
2010
Organo kopurua Nmero de rganos BIZKAIA JURISDIKZIOA ZIBIL JURISDICCIN CIVIL 1. auzialdia epaitegiak Juzgados 1 Instancia Merkataritza epaitegiak Juzgados de lo Mercantil Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Familia-epaitegiak Juzgados Familia 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Sekzio zibilen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones civiles Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas JURISDIKZIO PENAL JURISDICCIN PENAL Instrukzioko epaitegiak Juzgados Instruccin 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Espetxeratuen zaintzako epaitegiak Juzgados Vigilancia Penitenciaria Zigor-arloko epaitegiak Juzgados de lo Penal Betearazpenen zigor-epaitegiak Juzgados de lo Penal de Ejecutorias Zigor-arloko sekzioen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones penales Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas ADMINISTRAZIO-AUZIETAKO EPAITEGIAK JURISDICCIN CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO Administrazioarekiko auzien epaitegiak Juzgados Contencioso-Administrativo JURISDIKZIOA SOZIAL JURISDICCIN SOCIAL Sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social Betearazpenen sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social de Ejecutorias 87
46
18.349
36.566
37.488
17.078
16 2 8 4 16 2 3 -
B
47
B
16.476
B
102.132
B
103.631
15.512
14 16 8 2 8 1 3 -
B
5
B
11.646
B
7.004
B
12.099
6.038
11.646
7.004
12.099
6.038
10
3.301
9.629
9.276
3.703
10 -
3.301 -
9.629 -
9.276 -
3.703 -
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
383
JUSTIZIA JUSTICIA
17
... / ...
2.1
2010
Organo kopurua Nmero de rganos GIPUZKOA JURISDIKZIOA ZIBIL JURISDICCIN CIVIL 1. auzialdia epaitegiak Juzgados 1 Instancia Merkataritza epaitegiak Juzgados de lo Mercantil Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Familia-epaitegiak Juzgados Familia 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Sekzio zibilen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones civiles Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas JURISDIKZIO PENAL JURISDICCIN PENAL Instrukzioko epaitegiak Juzgados Instruccin 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Espetxeratuen zaintzako epaitegiak Juzgados Vigilancia Penitenciaria Zigor-arloko epaitegiak Juzgados de lo Penal Betearazpenen zigor-epaitegiak Juzgados de lo Penal de Ejecutorias Zigor-arloko sekzioen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones penales Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas ADMINISTRAZIO-AUZIETAKO EPAITEGIAK JURISDICCIN CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO Administrazioarekiko auzien epaitegiak Juzgados Contencioso-Administrativo JURISDIKZIOA SOZIAL JURISDICCIN SOCIAL Sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social Betearazpenen sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social de Ejecutorias
Iturria / Fuente: Consejo General del Poder Judicial. Memoria Anual.
48
30
9.345
18.821
19.240
8.524
7 1 6 1 16 1 3
31
11.083
61.054
62.597
10.167
5 16 6 1 4 1 3
JUSTIZIA JUSTICIA
17
B
3
2.830
3.218
4.200
1.898
2.830
3.218
4.200
1.898
2.007
4.343
3.951
2.290
5 -
2.007 -
4.343 -
3.951 -
2.290 -
384
2012
2.2
2010
ORGANO KOPURUA NMERO DE RGANOS EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI JURISDIKZIOA ZIBIL JURISDICCIN CIVIL 1. auzialdia epaitegiak Juzgados 1 Instancia Merkataritza epaitegiak Juzgados de lo Mercantil Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Familia-epaitegiak Juzgados Familia 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Sekzio zibilen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones civiles Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas Justizia Auzitegi Nagusia. Areto zibil eta zigor-aretoa Tribunal Superior de Justicia. Sala civil y penal JURISDIKZIO PENAL JURISDICCIN PENAL Instrukzioko epaitegiak Juzgados Instruccin 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Espetxeratuen zaintzako epaitegiak Juzgados Vigilancia Penitenciaria Zigor-arloko epaitegiak Juzgados de lo Penal Betearazpenen zigor-epaitegiak Juzgados de lo Penal de Ejecutorias Zigor-arloko sekzioen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones penales Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas Justizia Auzitegi Nagusia. Areto zibil eta zigor-aretoa Tribunal Superior de Justicia. Sala civil y penal ADMINISTRAZIO-AUZIETAKO EPAITEGIAK JURISDICCIN CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO Administrazioarekiko auzien epaitegiak Juzgados Contencioso-Administrativo Justizi Auzitegi Nagusia. Administrazioarekiko auzien aretoa Tribunal Superior de Justicia. Sala Contencioso-Administrativo JURISDIKZIOA SOZIAL JURISDICCIN SOCIAL Sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social Betearazpenen sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social de Ejecutorias Justizi Auzitegi Nagusia. Sozialaren aretoa Tribunal Superior de Justicia. Sala Social 166
71.425
191.184
90
20.888
38.235
11.675
29 4 16 7 34 4 4 3 1
B
91
B
29.799
B
137
133.786
23 34 16 4 1 14 2 4 3 1
60
1 4 7 1 -
B
12
B
7.430
B
121
19.076
11 1
4.783 2.647
17.903 1.173
83 38
20
13.308
87
2.884
19 1
9.872 3.436
87
2.871 13
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
385
JUSTIZIA JUSTICIA
64
17
... / ...
2.2
2010
ORGANO KOPURUA NMERO DE RGANOS ARABA / LAVA JURISDIKZIOA ZIBIL JURISDICCIN CIVIL 1. auzialdia epaitegiak Juzgados 1 Instancia Merkataritza epaitegiak Juzgados de lo Mercantil Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Familia-epaitegiak Juzgados Familia 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Sekzio zibilen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones civiles Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas JURISDIKZIO PENAL JURISDICCIN PENAL Instrukzioko epaitegiak Juzgados Instruccin 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Espetxeratuen zaintzako epaitegiak Juzgados Vigilancia Penitenciaria Zigor-arloko epaitegiak Juzgados de lo Penal Betearazpenen zigor-epaitegiak Juzgados de lo Penal de Ejecutorias Zigor-arloko sekzioen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones penales Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas ADMINISTRAZIO-AUZIETAKO EPAITEGIAK JURISDICCIN CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO Administrazioarekiko auzien epaitegiak Juzgados Contencioso-Administrativo JURISDIKZIOA SOZIAL JURISDICCIN SOCIAL Sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social Betearazpenen sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social de Ejecutorias 27
11.832
31.163
13
3.381
6.371
1.992
6 1 2 2 2 1 1 -
1.453 44 14 374 94 13 -
B
11
B
4.753
B
20.604
B
1
4 2 2 1 2 1 -
1 -
17
JUSTIZIA JUSTICIA
B
3
B
1.682
B
4.188
B
21
1.682
4.188
21
2.016
552
4 -
2.016 -
552 -
2012
... / ...
2.2
2010
ORGANO KOPURUA NMERO DE RGANOS BIZKAIA JURISDIKZIOA ZIBIL JURISDICCIN CIVIL 1. auzialdia epaitegiak Juzgados 1 Instancia Merkataritza epaitegiak Juzgados de lo Mercantil Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Familia-epaitegiak Juzgados Familia 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Sekzio zibilen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones civiles Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas JURISDIKZIO PENAL JURISDICCIN PENAL Instrukzioko epaitegiak Juzgados Instruccin 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Espetxeratuen zaintzako epaitegiak Juzgados Vigilancia Penitenciaria Zigor-arloko epaitegiak Juzgados de lo Penal Betearazpenen zigor-epaitegiak Juzgados de lo Penal de Ejecutorias Zigor-arloko sekzioen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones penales Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas ADMINISTRAZIO-AUZIETAKO EPAITEGIAK JURISDICCIN CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO Administrazioarekiko auzien epaitegiak Juzgados Contencioso-Administrativo JURISDIKZIOA SOZIAL JURISDICCIN SOCIAL Sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social Betearazpenen sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social de Ejecutorias 87
35.321
104.843
46
11.551
21.649
6.368
16 2 8 4 16 2 3 -
B
47
B
16.212
B
72.949
B
91
14 16 8 2 8 1 3 -
58 21
4 7 -
B
5
B
2.101
B
10.245
B
56
2.101
10.245
56
10
5.457
1.613
10 -
5.457 -
1.613 -587
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
387
JUSTIZIA JUSTICIA
17
... / ...
2.2
2010
ORGANO KOPURUA NMERO DE RGANOS GIPUZKOA JURISDIKZIOA ZIBIL JURISDICCIN CIVIL 1. auzialdia epaitegiak Juzgados 1 Instancia Merkataritza epaitegiak Juzgados de lo Mercantil Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Familia-epaitegiak Juzgados Familia 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Sekzio zibilen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones civiles Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas JURISDIKZIO PENAL JURISDICCIN PENAL Instrukzioko epaitegiak Juzgados Instruccin 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Espetxeratuen zaintzako epaitegiak Juzgados Vigilancia Penitenciaria Zigor-arloko epaitegiak Juzgados de lo Penal Betearazpenen zigor-epaitegiak Juzgados de lo Penal de Ejecutorias Zigor-arloko sekzioen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones penales Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas ADMINISTRAZIO-AUZIETAKO EPAITEGIAK JURISDICCIN CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO Administrazioarekiko auzien epaitegiak Juzgados Contencioso-Administrativo JURISDIKZIOA SOZIAL JURISDICCIN SOCIAL Sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social Betearazpenen sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social de Ejecutorias
Iturria / Fuente: Consejo General del Poder Judicial. Memoria Anual.
48
18.185
53.885
30
5.954
10.200
3.315
7 1 6 1 16 1 3
1.695 94 11 97 1.405 13
B
31
8.832
40.215
44
5 16 6 1 4 1 3
1 43 -
17
JUSTIZIA JUSTICIA
B
3
B
6
1.000
3.470
1.000
3.470
2.399
706
5 -
2.399 -
706 -
388
2012
2.3
2010
Amaieran epaiaren zain Pendientes al finalizar 45.856
EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI JURISDIKZIOA ZIBIL JURISDICCIN CIVIL 1. auzialdia epaitegiak Juzgados 1 Instancia Merkataritza epaitegiak Juzgados de lo Mercantil Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Familia-epaitegiak Juzgados Familia 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Sekzio zibilen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones civiles Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas Justizia Auzitegi Nagusia. Areto zibil eta zigor-aretoa Tribunal Superior de Justicia. Sala civil y penal JURISDIKZIO PENAL JURISDICCIN PENAL Instrukzioko epaitegiak Juzgados Instruccin 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Espetxeratuen zaintzako epaitegiak Juzgados Vigilancia Penitenciaria Zigor-arloko epaitegiak Juzgados de lo Penal Betearazpenen zigor-epaitegiak Juzgados de lo Penal de Ejecutorias Zigor-arloko sekzioen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones penales Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas Justizia Auzitegi Nagusia. Areto zibil eta zigor-aretoa Tribunal Superior de Justicia. Sala civil y penal ADMINISTRAZIO-AUZIETAKO EPAITEGIAK JURISDICCIN CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO Administrazioarekiko auzien epaitegiak Juzgados Contencioso-Administrativo Justizi Auzitegi Nagusia. Administrazioarekiko auzien aretoa Tribunal Superior de Justicia. Sala Contencioso-Administrativo JURISDIKZIOA SOZIAL JURISDICCIN SOCIAL Sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social Betearazpenen sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social de Ejecutorias Justizi Auzitegi Nagusia. Sozialaren aretoa Tribunal Superior de Justicia. Sala Social
56.067
18.577
16.412
34.233
17.868
24.802
19.463
480
498
264
403
364
232
77
134
32
3.734
4.144
2.107
3.734 -
4.144 -
2.107 -
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
389
JUSTIZIA JUSTICIA
17
... / ...
2.3
2010
Amaieran epaiaren zain Pendientes al finalizar 7.705
ARABA / LAVA JURISDIKZIOA ZIBIL JURISDICCIN CIVIL 1. auzialdia epaitegiak Juzgados 1 Instancia Merkataritza epaitegiak Juzgados de lo Mercantil Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Familia-epaitegiak Juzgados Familia 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Sekzio zibilen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones civiles Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas JURISDIKZIO PENAL JURISDICCIN PENAL Instrukzioko epaitegiak Juzgados Instruccin 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Espetxeratuen zaintzako epaitegiak Juzgados Vigilancia Penitenciaria Zigor-arloko epaitegiak Juzgados de lo Penal Betearazpenen zigor-epaitegiak Juzgados de lo Penal de Ejecutorias Zigor-arloko sekzioen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones penales Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas ADMINISTRAZIO-AUZIETAKO EPAITEGIAK JURISDICCIN CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO
8.896
3.534
3.116
6.510
2.829
3.810
1.965
491 62 12 82 1.260 58 -
JUSTIZIA JUSTICIA
54
38
29
17
Administrazioarekiko auzien epaitegiak Juzgados Contencioso-Administrativo JURISDIKZIOA SOZIAL JURISDICCIN SOCIAL Sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social Betearazpenen sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social de Ejecutorias
54
38
29
804
741
392
804 -
741 -
392 -
2012
... / ...
2.3
BIZKAIA
2010
Amaieran epaiaren zain Pendientes al finalizar 25.718
29.384
JURISDIKZIOA ZIBIL JURISDICCIN CIVIL 1. auzialdia epaitegiak Juzgados 1 Instancia Merkataritza epaitegiak Juzgados de lo Mercantil Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Familia-epaitegiak Juzgados Familia 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Sekzio zibilen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones civiles Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas JURISDIKZIO PENAL JURISDICCIN PENAL Instrukzioko epaitegiak Juzgados Instruccin 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Espetxeratuen zaintzako epaitegiak Juzgados Vigilancia Penitenciaria Zigor-arloko epaitegiak Juzgados de lo Penal Betearazpenen zigor-epaitegiak Juzgados de lo Penal de Ejecutorias Zigor-arloko sekzioen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones penales Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas ADMINISTRAZIO-AUZIETAKO EPAITEGIAK JURISDICCIN CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO Administrazioarekiko auzien epaitegiak Juzgados Contencioso-Administrativo JURISDIKZIOA SOZIAL JURISDICCIN SOCIAL Sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social Betearazpenen sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social de Ejecutorias
9.729
9.648
17.465
9.152
13.174
10.500
870 -
275
248
182
275
248
182
2.196
2.648
1.237
2.196 -
2.648 -
1.237 -
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
391
JUSTIZIA JUSTICIA
6.913
17
... / ...
2.3
GIPUZKOA
2010
Amaieran epaiaren zain Pendientes al finalizar 12.380
16.124
JURISDIKZIOA ZIBIL JURISDICCIN CIVIL 1. auzialdia epaitegiak Juzgados 1 Instancia Merkataritza epaitegiak Juzgados de lo Mercantil Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Familia-epaitegiak Juzgados Familia 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Sekzio zibilen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones civiles Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas JURISDIKZIO PENAL JURISDICCIN PENAL Instrukzioko epaitegiak Juzgados Instruccin 1. auzialdiko eta instrukzioko epaitegiak Juzgados 1 Instancia e Instruccin Emakumeen kontrako indarkeriaren epaitegiak Juzgados Violencia contra la mujer Adingabekoen epaitegiak Juzgados de Menores Espetxeratuen zaintzako epaitegiak Juzgados Vigilancia Penitenciaria Zigor-arloko epaitegiak Juzgados de lo Penal Betearazpenen zigor-epaitegiak Juzgados de lo Penal de Ejecutorias Zigor-arloko sekzioen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones penales Sekzio mistoen burutu gabeko gaiak Asuntos pendientes de secciones mixtas ADMINISTRAZIO-AUZIETAKO EPAITEGIAK JURISDICCIN CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO
5.155
3.803
8.841
5.870
7.744
6.784
JUSTIZIA JUSTICIA
74
78
21
17
Administrazioarekiko auzien epaitegiak Juzgados Contencioso-Administrativo JURISDIKZIOA SOZIAL JURISDICCIN SOCIAL Sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social Betearazpenen sozial-epaitegiak Juzgados de lo Social de Ejecutorias
Iturria / Fuente: Consejo General del Poder Judicial. Memoria Anual.
74
78
21
734
755
478
734 -
755 -
478 -
392
2012
3 3.1
EMAKUMEEN KONTRAKO INDARKERIA VIOLENCIA CONTRA LAS MUJERES Genero indarkeriaren ziozko emakumeen biktimizazioak, motaren arabera. Victimizaciones de mujeres por violencia de gnero segn tipo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 632 BIZKAIA 2.747
2011
GIPUZKOA 1.479
GUZTIRA / TOTAL Bikotekidearen edo bikotekide ohiaren indarkeria Violencia ejercida por la pareja o expareja Familia barruko indarkeria (bikotekidearena edo bikotekide ohiarena izan ezik) Violencia intrafamiliar (excepto la ejercida por al pareja o expareja) Sexu askatasuna / Libertad sexual
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Herrizaingo Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Interior.
4.858
3.699
498
2.049
1.152
922 237
96 38
558 140
268 59
3.2
Bikotekidearen edo bikotekide ohiaren indarkeriaren ziozko emakumeen biktimizazioak, arau-hauste motaren arabera. 2011 Victimizaciones de mujeres por violencia ejercida por la pareja o expareja segn tipo de infraccin.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 498 459 71 67 4 14 7 7 308 308 4 3 1 7 2 5 55 55 39 39 4 2 16 17 BIZKAIA 2.049 1.880 2 1 1 215 202 2 11 57 1 33 23 1.166 1.166 7 6 1 39 2 5 7 25 394 394 169 169 1 7 17 5 34 105 GIPUZKOA 1.152 1.072 3 2 1 86 68 18 30 1 20 9 659 659 2 2 15 5 10 277 277 80 80 1 3 1 5 15 55
GUZTIRA / TOTAL DELITUAK GUZTIRA / TOTAL DE DELITOS Hilketak eta bere formak / Homicidio y sus formas - Hilketa / giza erailketaren saiak. / Homicidio / asesinato tentativa - Hilketa / giza erailketa burutua / Homicidio / asesinato consumado Lesioak / Lesiones - Famili arloko tratu txarrak / Malos tratos en el mbito familiar - Besteri egindako tratu txarrak / Malos tratos a otros - Lesioak / Lesiones Askatasunaren kontrakoak / Contra la libertad - Bahiketa / Secuestro - Mehatxuak / Amenazas - Derrigortzeak / Coacciones Tortura eta osotasunaren kontrakoak / Tortura y contra la integridad - Famili arloko ohiko tratu txarrak Malos tratos habituales en el mbito familiar Intimitatearen, norberaren irudiaren eta abarren kontrakoak Contra la intimidad, el derecho a la propia imagen, etc. - Bizilekua bortxatzea, e.a / Allanamiento de morada, etc. Sexu askatasunaren kontrakoak / Contra la libertad sexual - Sexu erasoa / Agresin sexual - Sexu abusua / Abuso sexual - 13 urtez beherakoari egindako sexu-abusua/erasoa Abuso/Agresin sexual a menor de 13 aos - Adingabeen usteltzea / Corrupcin de menores - Prostituzioa / Prostitucin Ohorearen kontrakoak / Contra el honor - Kalumniak / Calumnias Familia-harremanen kontrakoak / Contra las relaciones familiares - Zaintza-eginbeharra urratzea / Quebrant. del deber de custodia - Adingabea ostea / Sustraccin de menor - Familia bertan behera uztea / Abandono de familia - Adingabea bertan behera uztea / Abandono de menor - Prestazio ekonomikoak ez ordaintzea / Impago de prest. econom. Justizia administrazioaren kontrakoak (neurriak urratzea) Contra la Administracin de Justicia (quebrantamiento de medidas) - Segurtasunezko neurriak, kautelazkoak, kondena e.a urratzea Quebrantamiento medida de seguridad, cautelar, condena, etc. HUTSEGITEAK GUZTIRA / TOTAL DE FALTAS Pertsonen kontrako faltak / Faltas contra las personas - Lesioak / De lesiones - Isekak / De vejaciones - Mehatxuak / De amenazas - Derrigortzeak / De coacciones - Irainak / De injurias - Gurasoek adingabearen zaintza urratzea Por infringir padres la custodia de menor
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Herrizaingo Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Interior.
3.699 3.411 5 3 2 372 337 2 33 101 2 60 39 2.133 2.133 13 11 1 1 61 7 5 9 40 726 726 288 288 6 10 18 12 65 177
2012
393
JUSTIZIA JUSTICIA
17
3.3
Sexu askatasunaren aurkako delituen ziozko emakumeen biktimizazioak, arau-hauste motaren arabera. Victimizaciones de mujeres por delito contra la libertad sexual segn tipo de infraccin.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 36 22 10 2 1 1 BIZKAIA 139 69 46 3 1 14 1 1 4 -
2011
GIPUZKOA 59 24 26 3 6 -
GUZTIRA/TOTAL Sexu erasoa / Agresin sexual Sexu abusua / Abuso sexual 13 urtez beherakoari egindako sexu-abusua/erasoa Abuso/Agresin sexual a menor de 13 aos Sexu jazarpena / Acoso sexual Exhibizionismoa / Exhibicionismo Sexu zirikatzea / Provocacin sexual Adingabeen usteltzea / Corrupcin de menores Prostituzioa / Prostitucin Adingabeen pornografia / Pornografa de menores
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Herrizaingo Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Interior.
234 115 82 8 1 21 1 2 4 -
3.4
Genero indarkeriaren ziozko emakumeen biktimizazioak, kaltearen arabera. Victimizaciones de mujeres por violencia de gnero segn lesividad.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 632 2 197 390 43 BIZKAIA 2.747 1 12 699 1.808 227
2011
GIPUZKOA 1.479 1 6 379 991 102
GUZTIRA/TOTAL Hilda / Muerta Larriki zauritua / Herida grave Arinki zauritua / Herida leve Kalterik gabe / Ilesa Ez da jakiten / Se ignora
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Herrizaingo Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Interior.
17
JUSTIZIA JUSTICIA
3.5
Genero indarkeriaren ziozko emakumeen biktimizazioak, motaren eta egilearekiko harremanaren arabera. Victimizaciones de mujeres por violencia de gnero segn tipo y relacin con el autor.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 632 BIZKAIA 2.747
2011
GIPUZKOA 1.479
GUZTIRA / TOTAL Bikotekidearen edo bikotekide ohiaren indarkeria Violencia ejercida por la pareja o expareja Ezkontidea / Cnyuge Ezkontide ohia / Ex-cnyuge Sentimenduzko bikotekidea / Bikotekidea Compaera sentimental / pareja Sentimenduzko bikotekide ohia / Bikotekide ohia Ex-compaera sentimental / expareja Neska-laguna / Novia Neska-lagun ohia / Ex-novia Familia barruko indarkeria (bikotekidearena edo bikotekide ohiarena izan ezik Violencia intrafamiliar (excepto la ejercida por al pareja o expareja) Adingabeko alaba / Hija menor de edad Ama / Madre Gainerako senideak / Resto de familiares Sexu askatasuna / Libertad sexual Bestelako harremana / Otra relacin
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Herrizaingo Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Interior.
4.858
96 12 46 38 38 38
268 47 130 91 59 59
394
2012
4 4.1
DELINKUENTZIA DELINCUENCIA
Ertzaintzak egindako atxiloketak, arrazoiaren eta sexuaren arabera. Detenciones practicadas por la Ertzaintza por tipo de motivos y sexo.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Gizonezk. Emakum. Hombres Mujeres ARABA LAVA Gizonezk. Emakum. Hombres Mujeres 1.276 1.064 4 101 15 159 20 344 194 3 35 189 53 2 51 159 BIZKAIA Gizonezk. Emakum. Hombres Mujeres 4.607 3.677 40 296 81 493 1 8 68 5 1.178 778 14 1 181 523 1 6 3 261 31 225 5 669
2011
GIPUZKOA Gizonezk. Emakum. Hombres Mujeres 3.260 2.687 13 121 39 312 1 5 30 560 1.042 27 2 151 379 5 98 34 51 13 475
ATXILOKETAK GUZTIRA / TOTAL DE DETENCIONES Atxiloketak delituengatik / Detenciones por delitos Hilketa eta bere formak / Homicidio y sus formas Abortoa / Aborto Lesioak / Lesiones Lesioak fetuari / Lesiones al feto Manipulazio genetikoa / Manipulacin gentica Askatasunaren kontrakoak / Contra la libertad Torturak eta osotasunaren kontrakoak / Tortura y contra la integridad Gizaki-salerosketa / Trata de seres humanos Sorotsi beharra ez betetzea / Omisin del deber de socorro Intimitatearen, norberaren irudiaren eta abarren kontrakoak Contra la intimidad, el derecho a la propia imagen, etc. Sexu-askatasunaren kontrakoak / Contra la libertad sexual Familia-harremanen kontrakoak / Contra las relaciones familiares Ondarearen eta ordena sozioekonomikoaren kontrakoak Contra el patrimonio y el orden socioeconmico Segurtasun kolektiboaren kontrakoak / Contra la seguridad colectiva Faltsutasunak / Falsedades Herri administrazioaren kontrakoak / Contra la Adm. Pblica Ustelkeria nazioarteko merkataritza-transakzioetan Corrupcin en transacciones comerciales internacionales Justizia administrazioaren kontrakoak / Contra la Adm. de Justicia Ordena publikoaren kontrakoak / Contra el orden pblico Ohorearen kontrakoak / Contra el honor Herri Ogasunaren eta Gizarte Segurantzaren kontrakoak Contra la Hacienda Pblica y la Seguridad Social Langileen eskubideen kontrak. / Contra los derechos de los trabajad. Atzerritarren eskubideen kontrakoak Contra los derechos de los ciudadanos extranjeros Lurralde antolamendukoak eta ondarearen babesekoak De ordenacin territorial y proteccin de patrimonio Konstituzioaren kontrakoak / Contra la Constitucin Traizioa, bakearen kontrakoak, etab. / De traicin, contra la paz, etc. Nazioarteko komunitatearen kontrak. / Contra la comunidad internac. Beste zigor-lege batzuk / Otras leyes penales Beste delitu batzuk / Otros delitos Atxiloketak faltengatik / Detenciones por faltas Pertsonen kontrako faltak / Faltas contra las personas Ondarearen kontrako faltak / Faltas contra el patrimonio Interes orokorren kontrako faltak / Faltas contra los intereses gen. Ordena publikoaren kontrako faltak / Faltas contra el orden pblico Atxiloketak bilaketa-agindu judizialagatik / Detenciones por req. judicial
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Herrizaingo Saila / Gobierno Vasco. Departamento de Interior.
9.143 7.428 57 518 135 964 1 1 13 118 5 2.082 2.014 44 3 367 1.091 1 6 8 412 67 327 18 1.303
2012
395
JUSTIZIA JUSTICIA
17
4.2
2011
ESTATUA ESTADO 70.472 65.184 5.288 12.148 10.992 1.156 57.440 53.371 4.069 884 821 63
GUZIRA / TOTAL Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres PREBENTIBOAK / PREVENTIVOS Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres ESPETXEA / PRISIN Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres BESTEAK / OTROS Gizonezkoak / Hombres Emakumezkoak / Mujeres
Iturria / Fuente: Ministerio de Interior. Direccin de Instituciones Penitenciarias.
17
JUSTIZIA JUSTICIA
396
2012
5 5.1
ARARTEKOA ARARTEKO
AURKEZTUTAKO KEXAK GUZTIRA TOTAL QUEJAS PRESENTADAS Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa Estatuko gainerakoak eta atzerria Resto estado y extranjero Nori bidaliak: Remitidas a: Defensor del Pueblo Beste ararteko batzuk Otros defensores Era guztietako gestioak Gestiones diversas Euskal AEko Justizia Administrazioa Administracin de Justicia de la C.A. de Euskadi Onartu gabekoak eta artxibatuak Rechazadas y archivadas Onartutako kexak (1) Admitidas a trmite Erasandako administrazioak (2) Administraciones afectadas Eusko Jaurlaritza Gobierno Vasco Toki-administrazioa Administracin local Foru-administrazioa Administracin foral Beste administrazioak Resto de Administraciones Burutuak / Concluidas Administrazioaren irregulartasuna Irregularidad Administracin Irregulartasunik ez No irregularidad Bestelakoak Otros
(1) Era bertsuko gaia aipatzen dutenak bat balira bezala hartuz. Cifra resultante considerando como queja nica las que versaban sobre un nico asunto. (2) Kexa batek administrazio bat baino gehiago erasan dezake. Una queja puede afectar a varias administraciones. Iturria / Fuente: Arartekoa. Eusko Legebiltzarrarentzako Txostena / Informe al Parlamento Vasco.
140 133 6 0 1
209 204 4 1 0
348
338
3,0
1.859
1.312
41,7
1.727
1.324
30,4
1.640
1.454
2012
397
JUSTIZIA JUSTICIA
17
1. GEOGRAFIA GEOGRAFA
1.1. 1.2. 1.3. 1.4. Kokagune geografikoa eta mugak. Posicin geogrfica y lmites. Eremua eta udalerrien kopurua. Superficie y nmero de municipios. Ibaiak eta ibaiadarrak. Ros y afluentes. Mendiak, garaiera handienetik txikienerako ordenan. Montes por orden decreciente de altitud. Urtegi nagusiak. Principales pantanos.
1.5.
413
2.2.
413
3. CLIMATOLOGIA CLIMATOLOGA
3.1. Parametro meteorologiko nagusiak, behatokiei jarraiki. Principales parmetros meteorolgicos clasificados por estaciones. Beste parametro meteorologiko batzuk, behatokiei jarraiki. Otros parmetros meteorolgicos clasificados por estaciones.
414
3.2.
416
417
4.2.
420
... / ...
2012
399
... / ...
4.6. 4.7. Mendi-suteak eta erasandako eremua. Incendios forestales y superficie afectada. 16 urteko eta gehiagoko pertsonak garraiobidearen arabera. Personas de 16 y ms aos por el medio de transporte utilizado. Etxebizitzak, ura aurrezteko ohituren eta gailuen arabera. Viviendas por hbitos y dispositivos de ahorro de agua.
Berotegi-efektuko gasen igorpenak. Bilakaeraren indizea gas motaren arabera. Emisiones de gases de efecto invernadero. ndice de evolucin por tipo de gas.
420
421
4.8.
421
4.9.
422
18
400
2012
CONCEPTOS
Posicin geogrfica Localizacin de un territorio por referencia a sus puntos extremos en latitud y longitud. Latitud Distancia angular entre el punto referido y el ecuador.
KONTZEPTUAK
Kokagune geografikoa Lurralde baten kokapena, latitudean eta longitudean dituen mutur-puntuekiko. Latitudea Erreferentziako puntuaren eta ekuatorearen arteko distantzia angeluarra. Longitudea Erreferentziako puntuaren eta Greenwich meridianoaren arteko distantzia. Hondartzetako baino-uren osasun-kalitatea Bainu-urei eskatzen zaizkien gutxienezko kalitate irizpideak Kontseiluaren 76/160/CEE Zuzentarauan (75-X-8) eta 734/1988 Errege Dekretuan (88-VII-1) arautzen dira. Berauetan azaltzen dira, bai mikrobiologi parametroetarako baita fisiko-kimikoetarako ere, bete beharreko balore batzuk (nahitaez bete behar direnak) eta gida-balore batzuk, osasun-ekintzaren helburutzat hartzen direnak. Balore hauetan oinarriturik hiru kalifikazio-mota ezartzen dira hondartzetarako: 2. motako hondartzak. Bete beharreko baloreak eta gida-baloreak betetzen dituzte parametro guztietarako. 1. motako hondartzak. Bete beharreko baloreak betetzen dituzte, ez ordea gida-baloreak. 0. motako hondartzak. Ez dituzte bete beharreko baloreak betetzen. Hondartza inguruko eremuko osasun-kontrola Egoera orokorraren balorazioa barne hartzen du (seinalizazioa, zaintze-zerbitzuak, osasun-azpiegitura), garbitze eta zabor-bilketa eta kondar-uren isuriak. Aspektu bakoitzari puntuazio partzial bat ematen zaio, guztiek kalifikazio orokor bat osatzen dutelarik, Txaretik Ezin hobera.
Longitud Distancia angular entre el punto referido y el meridiano de Greenwich. Calidad sanitaria de las aguas de bao en las playas Los criterios de calidad mnima exigibles a las aguas de bao se establecen en la Directiva del Consejo 76/160/CEE (8-X-75) y en el Real Decreto 734/1988 (1-VII-88). En ellos se designan, tanto para los parmetros microbiolgicos como para los fsico-qumicos, una serie de valores de carcter imperativo (de obligado cumplimiento) y unos valores gua, cuya consecucin sera un objetivo de la accin sanitaria. A partir de estos valores se establecen tres tipos de calificacin para las playas: Playas de tipo 2. Cumplen los valores imperativos y los valores gua para los diferentes parmetros. Playas de tipo 1. Cumplen los valores imperativos, pero no los valores gua. Playas de tipo 0. No cumplen los valores imperativos.
Control sanitario del rea periplayera Comprende una valoracin de las condiciones generales (sealizacin, servicios de vigilancia, infraestructura sanitaria), saneamiento y recogida de basuras y existencia de vertidos de aguas residuales en la playa. Cada uno de esos aspectos es puntuado parcialmente, establecindose posteriormente una calificacin global, desde Mala a ptima. Residuos peligrosos Aquellos que figuran en la lista de residuos peligrosos, aprobada en el Real Decreto 952/1997, as como los recipientes y envases que los hayan contenido. Los que hayan sido calificados como peligrosos por la normativa comunitaria y los que pueda aprobar el Gobierno de conformidad con lo establecido en la normativa europea o en convenios internacionales de los que Espaa sea parte.
Hondakin arriskutsuak 952/1997 Errege Dekretuaren bidez onetsitako hondakin arriskutsuen zerrendan ageri direnak, eta horiek gorde dituzten ontziak. Batasuneko araudiaren arabera arriskutsutzat jotzen direnak eta, Europako araudian edo Espainia tartean dagoen nazioarteko hitzarmenetan ezarritakoarekin bat etorriz, Gobernuak onartzen dituenak.
2012
401
18
GEOGRAFIA GEOGRAFA
1.1
Ipar-latitudea / Latitud norte Iparraldeko muturra Extremo septentrional Hegoaldeko muturra Extremo meridional Longitudea / Longitud (1) Ekialdeko muturra Extremo oriental Mendebaldeko muturra Extremo occidental Mugak (Km) / Lmites (Km) Lehorraldeko mugak Terrestres Itsasaldeko mugak (guztira) Martimos (totales) Itsasaldeko mugak (penintsulakoak) Martimos (peninsulares) Itsasaldeko mugak (irletakoak) Martimos (insulares)
4327 4228
4313 4228
4327 4301
4324 4254
4348 3738
420E 1810W
686
637
283
212
2.013
252
158
94
8.099
246 6
154 4
92 2
4.872 3.227
(1) Greenwich-eko meridianoa. Erreferentzi sistema europarra penintsularako eta Balearretarako / Meridiano de Greenwich. Sistema de referencia Europeo para Pennsula y Baleares. Iturria / Fuente: Instituto Geogrfico Nacional.
1.2
2011
ESTATUA ESTADO
Eremua (Km2) / Superficie (Km2) Udalerrien kop. / N.o de municipios Udalerrien kop. biztanleriaren tamainaren arabera (biz.) N.o de municipios por grupos de tamao de poblacin (hab.)
7.234,8
B B
3.037,3
B B
B B
B B
505.990,0
251,0
51,0
112,0
88,08.098855810788.116,0
63 84 35 26 32 5 6
18 24 6 0 2 0 1
22 38 19 13 13 4 3
23 22 10 13 17 1 2
2012
403
10.112
18
1.3
B
Oiartzun Arditurri Sarobe
B
15,4
B
87,0
B
3,1 (G) Oiartzun, Errenteria, Lezo, Pasaia
B
Urumea Aarbe Landarbaso
B
39,5
B
272,0 (110,0 G)
B
11,1 (G) Hernani, Donostia-San Sebastin
B
Oria
B
65,9
B
871
B
26,3 (G) Zegama, Segura, Idiazabal, Olaberra, Beasain, Ordizia, Arama, Itsasondo, Legorreta, Ikaztegieta, Alegia, Altzo, Tolosa, Anoeta, Irura, Billabona, Zizurkil, Aduna, Andoain, Urnieta, Donostia-San Sebastin, Usurbil, Orio
Abaloz Agauntza Alkasu Amezketa Araxes Artxodi Estanda Irulaerreka Leizaran Mutiloa Ursuaran Zaldibia
B
Urola Alzolaras Ibaiederra Regil Urrestilla
B
51,5
B
342,5
B
8,5 (G) Legazpia, Zumarraga, Urretxu, Azkoitia, Azpeitia, Zestoa, Aizarnazabal, Zumaia
B
Deba
B
58,0
B
518
B
13,4 (G) Leintz-Gatzaga, Eskoriatza, Aretxabaleta, Arrasate, Bergara, Soraluze, Elgoibar, Mendaro, Deba
18
Angiozar Aramaiona Aranerreka Deskarga Ego Epele Oati Aranzazu Araoz Urkulu Ubera
B
Artibai Etxebarra / Urko
B
19,5
B
103,5
B
2,5 (B) Markina-Xemein, Berriatua, Ondarroa
B
Lea Urio
B
19,4
B
79,0
B
1,8 (B) Munitibar-Arbatzegi Gerrikaitz, Aulesti, Gizaburuaga, Amoroto, Ispaster, Mendexa, Lekeitio
B
Ea
B B
Barrakondo Busturia Mape Sollube Golako
B
(B) Ea
B
Oka / Ra de Gernika
B
14,5
B
180
B
3,6 (B) Muxika, Gernika-Lumo, Gautegiz-Arteaga
2012
... / ...
1.3
3,0 (B) Errigoiti, Arrieta, Fruiz, Gamiz-Fika, Mungia, Gatika, Maruri, Urduliz, Plentzia, Gorliz, Barrika
B
Ibaizabal Arratia Dima Indusi Ubetxa Arrazola Orrio Atxarte El Gallo Borrao Gerena Orobio Magunas Maaria Amorebieta
B
43,5
B
475,0
B
11,8 (B) Elorrio, Atxondo, Abadio, Durango, Amorebieta-Etxano, Lemoa, Bedia, Galdakao, Zaratamo, Basauri
B
Nervin
B
43,8
B
513
B
9,6 (A) Kuartango, Amurrio, Ayala/Aiara, Laudio/Llodio (B) Urdua/Ordua, Arakaldo, Arrankudiaga, Ugao-Miraballes, Arrigorriaga, Zaratamo, Basauri, Urdua/Ordua
B
Ibaizabal-Nervin Asua Cadagua Artziniega Herreras Ibaizibar Ordunte Otxaran Zaldu Izalde Okondo Llanteno Galindo Gobela Udondo
B
: 48,5
B
10 577 (309B)
B
0,2 (B) Basauri, Etxebarri-D.E., Bilbao 10,2
B
Barbadun / Somorrostro Cotorrio Cotorro Torremonje Humaran Ro Grande Goritza Colisa
B
:
B
129,6
B
2,9 (B) Sopuerta, Galdames, Muskiz
B
Agera
B B B
B
:
B
:
B
: (B) Trucos
B
Carranza
B
15,0
B
110,2
B
3,2 (B) Karrantza
B
Calera del Prado
B
15,0
B
26,4
B
2,0 (B) Karrantza, Lanestosa
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
405
18
... / ...
1.3
Luzera Km Longitud :
: (A) Valdegovia, Lantarn, Berantevilla, Zambrana, Labastida, Baos de Ebro / Maueta, Elciego, Laguardia, Lapuebla de Labarca, Lanciego / Lantziego 4,4 6,1 5,0 0,9 10,7
Araia Bayas Ugalde Ega Inglares Omecillo Muera Tumecillo Humedo Zadorra Alegria Avendao Ayuda
78,1
1.368,0
20,6
30 GRAFIKOA / GRFICO
IBAI NAGUSIAK
18
PRINCIPALES ROS
406
2012
1.4
Aitxuri Aketegi
Mendiak, garaiera handienetik txikienerako ordenan (1). Montes por orden decreciente de altitud.
Garaiera Altitud
IRISPIDEAK / ACCESOS
1.551 Araia (A), Pto. Otzaurte (G), Zegama (G), Arantzazu (G) 1.544 Araia (A), Pto. Otzaurte (G), Zegama (G), Arantzazu (G) 1.531 Araia (A), Pto. Otzaurte (G), Zegama (G), Arantzazu (G) 1.525 Zegama (G), Arantzazu (G) 1.475 Zarate (A), Murua (A), Murgia (A), Zeanuri (B), Ubidea (B) 1.442 Araia (A), Pto. Otzaurte (G) 1.436 Lagrn (A), Laguardia (A), Pipan (A) 1.427 Amezketa (G), Azkarate (N), Gainza (G) 1.414 Campezo / Kanpezu (A), Santuario de Kodes (N) 1.408 Zaldibia (G), Amezketa (G) 1.392 Laguardia (A), Lagrn (A) 1.390 Amezketa (G), Betelu (N) 1.366 Pipan (A), Laguardia (A) 1.365 Brinkola (G), Arantzazu (G) 1.362 Zeanuri (B), Ubidea (B), Pto. de Barazar (B) 1.359 Amezketa (G), Zaldibia (G) 1.345 Sobrn (A), Nograro (A), Barrio (A) 1.335 Bercedo (BU) 1.333 Bernedo (A) 1.324 Brinkola (G), Oati (G), Arantzazu (G) 1.321 Amezketa (G), Zaldibia (G) 1.319 Sobrn (A), Barrio (A) 1.302 Zeanuri (B), Areatza (B), Ibarra (B) 1.301 Pipan (A), Laguardia (A) 1.296 Zegama (G), Brinkola (G), Arantzazu (G) 1.296 Durango (B), Urkiola (B) 1.291 Gordoa (A), Araia (A) 1.287 Pipan (A), Leza (A) 1.281 Villafra de San Zadornil (BU) 1.271 Labastida (A), Peacerrada (A) 1.256 Contrasta (A), Larraona (N) 1.255 Zeanuri (B), Areatza (B), Ibarra (B) 1.252 Pto. Otzaurte (G), Arantzazu (G) 1.245 Bernedo (A), Meano (N) 1.245 Gordoa (A) 1.241 Araia (A), Pto. Otzaurte (G) 1.239 Lahoz (A), Boveda (A) 1.234 Orozko (B), Ibarra (B) 1.230 Villamardones (A) 1.223 Mungia (B), Markina (B) 1.222 Santa Cruz de Campezo (A), Acedo (N) 1.222 Samaniego (A), Abalos (L), Peacerrada (A) 1.218 Araia (A), Pto. Otzaurte (G) 1.193 San Romn de S. Milln (A), Vicua (A), Pto. Opakua (A) 1.187 Aretxabaleta (G), Eskoriatza (G), Leintz Gatzaga (G), Elguea (A) 1.184 Crcamo (A), Osma (A), Arriano (A) 1.183 Zeanuri (B) 1.180 Azazeta (A), Arlucea (A) 1.179 Amezketa (G), Azkarate (N) 1.178 Aes (A) 1.178 Orozko (B), Zeanuri (B) 1.173 Ozaeta (A), Larrea (A), Oati (G) 1.173 Bachicabo (A), Barrio (A) 1.170 Amezketa (G), Azkarate (N) 1.166 Abalos (L), Pto. Herrera (A) 1.164 Zeanuri (B), Ibarra (B)
Aizkorri (Santo Cristo) Arbelaitz Gorbeia Aratz Palomares Intzako dorrea (Irumugarrieta) Joar Ganboa Pea del Len Aldaon Cervera Artzanburu Aldamin Pardarri Cueto Txindoki (Larrunarri) Zalama San Tirso Arkaitz Uarrain Mota Lekanda Recilla Enaitz Anboto Pinpil Urkilla Eskamelo Revillallanos Toloo Arbara Gorosteta Zabalaitz Pealta Malgorra Allarte Recuenco Odoriaga Vallegrull Berretin Costalera San Len Umandia Ballo Aumategi Repico Gatzarria Kapildui Balerdi Eskutxi Usategieta Artia (Gaboo) Batxikabo Uakorri Atxabal Altipitatx
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
407
18
... / ...
1.4
Kruzeta Aranguren Bitigarra
Mendiak, garaiera handienetik txikienerako ordenan (1). Montes por orden decreciente de altitud.
Garaiera Altitud 1.164 Guinea (A), Crcamo (A), Arriano (A) 1.163 Aretxabaleta (G), Eskoriatza (G) 1.163 Roitegui (A), San Vicente Arana (A) 1.155 Aretxabaleta (G) 1.151 Pto. Opakua (A), Roitegui (A) 1.142 Contrasta (A), Roitegui (A), Pto. Opakua (A) 1.140 Carranza (B), Ungo-Nava (BU), Lanestosa (B) 1.128 Pto. Opakua (A), Larraona (N) 1.127 Boveda (A), Lalastra (A) 1.127 Otxandio (B), Aramaio (A) 1.126 Ullibarri Arana (A), Gastiain (N), Alda (A) 1.116 Araia (A), Pto. Otzaurte (G), Ziordia (N), Olazagutia (N) 1.113 Andoin (A), Olazagutia (N) 1.113 Ahedo (BU), Pto. Angulo (BU) 1.109 Ullibarri-Jauregui (A), Onraita (A) 1.106 Orozko (B), Ibarra (B) 1.104 Ungo-Nava (BU), Karrantza (B) 1.104 Elguea (A), Landa (A), Aretxabaleta (G), Pto. Arlabn (G) 1.102 Onraita (A), Iturrieta (A), Pto. Opakua (A) 1.099 Azazeta (A), Ullibarri-Jauregui (A) 1.097 Jcano (A), Escota (A) 1.094 Madaira (A), Urdua/Ordua (B) 1.092 Elorrio (B), Arrasate (G), Pto. Kanpazar (B) 1.090 Ibene (B), Areatza (B) 1.089 Oati (G), Eskoriatza (G) 1.083 Ilarduya (A), Eguino (A) 1.072 Tolosa (G), Asteasu (G), Errezil (G), Bidania (G) 1.068 Izurza (B), Abadio (B), Urkiola (B) 1.066 Ordua (B), Lendoo (B) 1.060 Gauna (A), Azazeta (A) 1.059 Tolosa (G), Hernialde (G) 1.059 San Romn de Campezo (A) 1.059 Plazaola (N), Leiza (N), Arano (N) 1.057 Urkiola (B), Otxandio (B), Ganzaga (A) 1.055 Apellaniz (A), Arraia-Maeztu (A) 1.054 Astulez (A), Villanueva de Valdegobia (A) 1.054 Pipan (A), Lagrn (A) 1.049 Ribera (A), Villafra de San Zadornil (BU) 1.048 Arraia-Maeztu (A), Atauri (A) 1.048 Peacerrada (A), Moraza (BU) 1.046 Azazeta (A), Virgala (A) 1.043 Plazaola (N), Arano (N) 1.042 Kuartango (A), Montevite (A), Trespuentes (A) 1.041 Urdua/Ordua (B), Lendoo (B) 1.041 Ullibarri Olleros (A), Okina (A), Pto. Vitoria (A) 1.039 Urdua/Ordua (B) 1.037 Balmaseda (B), Artzentales (B) 1.035 Barrio (A), Nograro (A) 1.031 Mioma (A), San Milln (A) 1.026 Azpeitia (G), Azkoitia (G), Zestoa (G), Madariaga (G) 1.026 Garai (B), Berriz (B), Zugaztieta (B) 1.025 Lagrn (A), Lao (BU) 1.022 Maaria (B), Urkiola (B) 1.021 Murua (A), Ubidea (B) 1.021 Arlucea (A), Arraia-Maeztu (A), Apellaniz (A) 1.018 Pto. Lizarrusti (G) 1.018 Ungo-Nava (BU), Karrantza (B)
IRISPIDEAK / ACCESOS
Elorreta (Kurutzeberri) Arrigorrista San Cristobal (Alto de) Pealta Murube Entzia Karria Orisol Cruz de Alda Arbarrain (Illarragorri) Legunbe Urieta Santa Elena Ubieta Balgerri
Mugarriluze Larredez Idiagana Montemayor Ungino Udalatx Aizkorrigan Andarto Olano Ernio Alluitz Iturrigorri (Tologorri) Itxogana Erniozabal Muela Urepel Izpizte
18
San Cristbal Raso Semendia Santa Ana Arburu Moraza Arraialde Mandoegi Oteros Bedarbide Pagogan Solaiera Burgeno Costoria Rodil (Alto del) Erlo Oiz Jaunden Arrietabaso Oketa San Justi Alleko Maza de Pando
2012
... / ...
1.4
Gazume Albeiz Altzadi Cantoblanco Leungana Urkiolamendi Risca Arrieta Ganekogorta Hornillo Txurrukopunta Sarastarri Soila
Mendiak, garaiera handienetik txikienerako ordenan (1). Montes por orden decreciente de altitud.
Garaiera Altitud 1.013 Tolosa (G), Asteasu (G), Errezil (G), Bidania (G) 1.011 Albeniz (A), Araia (A) 1.011 Plazaola (N) 1.009 Escota (A), Basquiuelas (A) 1.009 Durango (B), Maaria (B), Dima (B) 1.009 Urkiola (B) 1.003 Astulez (A), Villalba de Losa (BU) 998 Vitoria-Gasteiz (A), Berrostegieta (A) 998 Llodio (A), Bilbao (B) 996 Antoana (A), Santa Cruz de Campezo (A) 990 Pto. Otzaurte (G) 989 Ataun (G), Zaldibia (G) 989 Corres (A), Atauri (A), Antoana (A) 982 Pto. Etxegarate (G) 982 Sendadiano (A), Urbina de Basabe (A) 978 Zumelzu (A), Ariez (A) 975 Vitoria-Gasteiz (A), Berrosteguieta (A) 967 Marquinez (A), Apellaniz (A) 965 Antoana (A), Oteo (A) 964 Durango (B), Maaria (B) 963 Pto. Lizarrusti (G), Echarri Aranaz (N) 952 Corro (A), Acebedo (A), Valluerca (A) 948 Ocio (A), Portilla (A) 947 Legazpia (G), Oati (G) 946 Pto. Etxegarate (G), Alsasua (N), Pto. Lizarrusti (G), Ataun (G) 945 Unza (A), Ordua (B), Berberana (BU) 943 Landa (A), Leintz Gatzaga (G) 942 Azkoitia (G), Azpeitia (G), Madariaga (G) 941 Ubidea (B), Pto. Barazar (B) 941 Guinea (A), Crcamo (A), Bellojn (A) 941 Maaria (B), Txakurzulo (B) 939 Atauri (A), Arraia-Maeztu (A), Corres (A) 935 Berastegi (G), Plazaola (N) 932 Maaria (B), Urkiola (B) 930 Zumarraga (G), Azpeitia (G), Azkoitia (G) 927 Urdua/Ordua (B) 921 Murgia (A), Altube (A), Ibarra-Orozko (B) 918 Arantzazu (G) 915 Andagoya (A), Izarra (A) 915 Landa (A), Pto. Arlaban (G), Leintz Gatzaga (G) 909 Salinas de Aana (A), Pobes (A) 907 Legazpia (G), Oati (G) 907 Dima (B), Maaria (B) 903 Paul (A), Arreo (A) 901 Trevio (BU), Dordoniz (BU) 900 Aperregui (A), Hueto Abajo (A) 899 Zaldibia (G), Amezketa (G) 898 Urretxu (G), Zumarraga (G) 895 Bergara (G), Azkoitia (G), Elgoibar (G), Soraluze-Placencia de las Armas (G) 892 Murgia (A), Domaiquia (A) 892 La Arboleda (B), Gees (B) 891 Montevite (A), Lasierra (A) 888 Zegama (G), Brinkola (G) 886 Domaiquia (A), Letona (A), Pto. Ayurdin (A) 886 Leintz Gatzaga (G), Legutiano (A) 884 Salinillas de Buradn (A), Brias (L), Labastida (A)
IRISPIDEAK / ACCESOS
Areetza (Balankaleku) Marinda Busto Zaldiaran Izazpe Belabia San Cristbal Mugarra Txagadigorri Pealisa Txulato Gorostiaga Intsusburu Arando (Santiago) Elgeamendi Kakueta Larralde Olvedo Untzillatx Mantxibio Ipulio Saibi Samio Txarlazo Burbona Gazteluaitz Arangatxa Usakoatxa Atalaya Arrola Artaun Somo Cerro Ganalto Ausa Gaztelu Irimo Irukurutzeta Atxabal (Peas de Oro) Ganeran San Vitores Arripillata Armikelo Jarindo San Cristbal
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
409
18
... / ...
1.4
Aztiomendi Almurrain Unamuno Kolitza Eretza Urreki Ulizar Albertia Murumendi Gallarraga Orkatzategi Gazteluberri Armaon Lendiz Urdelar
Mendiak, garaiera handienetik txikienerako ordenan (1). Montes por orden decreciente de altitud.
Garaiera Altitud 883 Zegama (G), Pto. Otzaurte (G) 878 Hijona (A) 878 Urnieta (G), Arano (N) 874 Balmaseda (B), Arcentales (B) 871 Sodupe (B), Zaramillo (B), Gees (B) 867 Goyaz (G), Bidania (G) 866 Berastegi (G), Areso (N), Gaztelu (G) 865 Legutiano (A), Leintz Gatzaga (G) 864 Beasain (G), Ordizia (G), Santutxo (Bidania) (G) 862 Laudio/Llodio (A), Sodupe (B) 861 Oati (G), Aretxabaleta (G) 859 Pto. Otzaurte (G), Pto. Etxegarate (G) 855 Trucios (B), Karrantza (B) 852 Vitoria-Gasteiz (A) 849 Elduain (G), Villabona (G), Andoain (G), Tolosa (G) 847 Trucios (B) 840 Izarra (A), Gujuli (A), Unza (A) 840 Oiartzun (G), Artikutza (N), Lesaka (N) 837 Andoain (G), Urnieta (G) 836 Aizpurutxo (B), Bergara (G) 832 Oiartzun (G), Irun (G) 829 Karrantza (B), Lanestosa (B) 827 Ibarra (Aramaio) (A), Arrazola (B) 826 Zaldibia (G), Ataun (G) 825 Bergara (G), Oati (G), San Prudencio (G) 823 Karrantza (B), Lanestosa (B) 817 Urnieta (G), Andoain (G) 815 Vitoria-Gasteiz (A), Gometxa (A) 813 Ibarra (Aramaio) (A), Eskoriatza (G) 811 Otxandio (B), Ubidea (B) 810 Legazpia (G), Ormaiztegi (G) 802 Gees (B), Galdames (B) 802 Berastegi (G), Elduain (G), Tolosa (G) 801 Tolosa (G), Belauntza (G), Gaztelu (G) 798 Labarrieta (B), Sopuerta (B) 791 Ermua (B), Eibar (G) 789 Tolosa (G), Alegia (G), Altzo (G) 789 Amorebieta-Etxano (B), Lemoa (B), Bernagoitia (B) 789 Zeanuri (B) 787 Ozaeta (A), Audicana (A) 787 Artaza (A), Apodaka (A) 784 Ubidea (B), Pto. Barazar (B) 783 Zegama (G), Segura (G) 782 Laudio/Llodio (A), Bilbao (B) 781 Euba (B), Bernagoitia (B) 780 Urnieta (G), Andoain (G) 777 Idiazabal (G), Olaberria (G) 776 Karrantza (B), Lanestosa (B) 775 Oiartzun (G) 775 Uncella (A), Eskoriatza (G), Arrasate (G) 767 Eibar (G), Etxebarria (B) 765 Zeanuri (B), Pto. Barazar (B) 765 Tolosa (G), Alegia (G), Ikaztegieta (G) 765 Ugao-Miraballes (B), Areta (A) 751 Eibar (G), Ermua (B), Elgeta (G) 750 La Puebla de Arganzn (BU) 748 Eibar (G), Ermua (B)
IRISPIDEAK / ACCESOS
Bianditz Azketa Elosumendi Aiako harria (Erroilbide) Pea del Mazo Bolamendi (Tellamendi) Arastortzeko-gaa Landarraitz Cotobasero Adarra Ezkibel Durakogain Motxotegui Aizelekua Pico de la Cruz Larre (San Lorenzo) Larte
18
Alen Urko Otsabio Urtemondo Zaburu Aldaia Amaritu Eneabe Mariamendi Kamaraka Gantxorrotz Zaburu Atxurbi Pea del Moro Bunaniarri (Monanier) Murugain Max (Kalamua) Altungana Intxurre (Aldabamendi) Untzueta Egoarbitza San Formerio Arrikurutz (Akondia-gaa)
2012
... / ...
1.4
Mayor, Pico Sesiarte Muneta Arantzamendi Jesuri Intxorta Montemayor Ranero Uzturre Pagoeta Aitz-txiki Ventoso Aitz Leor Azkonabieta Illuntzar Elorritxugane Garbea Pagolar Txarabeltz
Mendiak, garaiera handienetik txikienerako ordenan (1). Montes por orden decreciente de altitud.
Garaiera Altitud 747 La Arboleda (B), Galdames (B) 743 Iraeta (G), Zestoa (G), Madariaga (G) 742 Maltzaga (G), Elgoibar (G), Soraluze (G) 741 Idiazabal (G), Lazkao (G) 740 Laudio/Llodio (A), Orozko (B) 737 Elgeta (G), Elorrio (B) 737 Herea (A), Antezana de la Ribera (A) 737 Molinar de Carranza (B) 735 Tolosa (G), Irura (G) 733 Aia (G), Zarautz (G) 732 Izurza (B), Abadio (B) 731 Trucios (B), Otaes (C) 728 Segura (G), Zegama (G), Idiazabal (G) 726 Eibar (G), Elgeta (G) 723 Nabarniz (B), Aulesti (B) 721 Laudio/Llodio (A), Orozko (B) 719 Traslavia (B) 718 Laudio/Llodio (A), Okondo (A), Luiando (A) 706 Matxinbenta (G) 706 Lezama (A), Uzkiano (A) 704 Beasain (G) 697 Markina (B), Aulesti (B) 696 Zalla (B), Balmaseda (B) 694 Okondo (A), Gordexola (B), Llanteno (A) 693 Durango (B), Garai (B) 692 Artziniega (A), Retes de Tudela (A), Santa Coloma (A) 691 Bilbao (B) 690 Markina (B), Aulesti (B) 682 Alonsotegi (B), Bilbao (B) 678 Elgeta (G), Elorrio (B), Zaldibar (B) 671 Eibar (G), Elgeta (G) 670 Zeberio (B), Orozko (B) 669 Elorrio (B) 663 Meaka (B), Busturia (B), Mundaka (B) 662 Okondo (A), Gordexola (B) 644 Pto. Azkarate (G), Madariaga (G), Mendaro (G) 642 Zumarraga (G), Legazpia (G) 637 Aranguren (B), Gees (B), Sopuerta (B) 634 Usansolo (B), Igorre (B) 632 Respaldiza (A), Maroo (A) 631 Artziniega (A), Llanteno (A) 630 Oiartzun (G) 627 Bergara (G), San Prudencio (G), Pto. Kanpazar (B) 626 Somorrostro (B), Sopuerta (B) 625 Menagaray (A) 618 Mendaro (G), Pto. Azkarate (G) 612 Mendaro (G), Deba (G), Mutriku (G) 612 Soraluze (G), Osintxu (G) 611 Markina (B), Mallabia (B), Ermua (B), Pto. Trabakua (B) 610 Itziar (G), Zumaia (G), Arrona (G) 609 Azpeitia (G) 608 Arteaga (B) 605 Areatza (B) 604 Durango (B), Garai (B), Berriz (B) 603 Mendaro (G), Pto. Azkarate (G)
IRISPIDEAK / ACCESOS
Urkabustaitz (San Pedro) Usurbe Urregarai (Santa Eufemia) Espaldaseca Idubaltza Yandolamendi Montenegro (Pealba) Ganeta Bedartzandi Zamaya Erdella Galdaramuo Arrugaeta Memaia Sollube Beraskola Urnobitza Trapalata Ubieta Mandoia Eskoritas Zaballa Zaria Irutontorreta Mello Peregaa Otarre Arno Krabelin-aitz Mendibil Andutz Sau Ernio Murga Upo Sarrimendi Gaintxipia
(1) Euskal Herriko orografian ezagutza hobea lortu ahal izan dadin finkatu da mendi-zerrenda hau, horretarako gailur nabarmenenak eta estrategikoenak aukeratuz. Toponimiari dagokionez, parentesi artean agertzen den izenak esan nahi du hori ere erabiltzen dela. Garaierak Instituto Geogrfico Catastral-eko Mapetan ematen direnei dagozkie, eskala: 1/50.000, Aitxuriren kasuan izan ezik, horren garaiera Gipuzkoako Foru-Aldundiak erabaki baitu. Se ha establecido esta relacin de montes no exhaustiva, escogiendo las cimas ms definidas y estratgicas, de modo que se pueda lograr un mejor conocimiento de la orografa del Pas. Los topnimos que figuran entre parntesis, corresponden a denominaciones que tambin son empleadas. Las altitudes corresponden a las reseadas en los Mapas del Instituto Geogrfico Catastral, escala 1/50.000, excepto en el caso del Aitxuri cuya altitud ha sido establecida por la Diputacin Foral de Gipuzkoa. (A) = Araba / lava (B) = Bizkaia (G) = Gipuzkoa (N) = Nafarroa / Navarra (L) = La Rioja (BU) = Burgos (C) = Cantabria. Iturria / Fuente: Euskal Herriko Mendizale Elkargoa / Federacin Vasca de Montaismo. Catlogo de Cimas. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
411
18
31 GRAFIKOA / GRFICO
18
1.5
2011
ALBINA Presaren altuera (m.) / Altura de la presa (m.) Urtegiaren azalera (Ha.) / Superficie del pantano (Ha.) Edukiera (Hm.3) / Capacidad (Hm.3) Arintze-sistemaren edukiera (m.3/seg.) / Capacidad aliviadero (m.3/seg.) Bildutako batez besteko bolumena (Hm.3) / Volumen medio embalsado (Hm.3) Urtarrila / Enero Otsaila / Febrero Martxoa / Marzo Apirila / Abril Maiatza / Mayo Ekaina / Junio Uztaila / Julio Abuztua / Agosto Iraila / Septiembre Urria / Octubre Azaroa / Noviembre Abendua / Diciembre
Iturriak / Fuentes: Gasteizko Udal Urak. AMVISA / Aguas Municipales de Vitoria. AMVISA. Bilbo Handiko Uren Partzuergoa / Consorcio de Aguas del Gran Bilbao. Aarbeko Uren Mankomunitatea / Mancomunidad de Aguas del Aarbe.
ULLIBARRI 25,3 50,0 5,7 50,0 36,0 1.863,3 146,5 570,0 93,4 92,6 90,4 105,9 110,9 109,8 106,2 100,5 93,1 85,4 77,5 71,1 77,4
URRUNAGA 31,0 972,4 71,9 400,0 45,0 42,4 44,4 53,0 45,5 53,7 53,2 49,8 46,7 42,4 38,1 32,8 38,3
AARBE 65,5 201,0 43,7 593,0 33,7 34,8 34,0 36,1 34,2 32,9 31,7 31,4 35,7 34,7 33,1 33,1 32,9
: : : : : : : : : : : : :
412
2012
2 2.1
Lurzoruaren egitura orokorra eta organikoa eta eskualdeen araberako kalifikazioa (Ha). Estructura general y orgnica del suelo y su calificacin por comarcas (Ha).
Kalifikatutako lurzorua Suelo calificado Jarduera ekonomiko- Sistema orokorretako etarako lurzorua lurzorua Suelo actividades ecoSuelo sistemas nmicas generales
2011
Azalera Superficie Euskal AE / C. A. de Euskadi Lurralde historikoak / Territorios Histricos Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa Eskualdeak / Comarcas Arabako Ibarrak / Valles Alaveses Arabako Lautada / Llanada Alavesa Arabako Mendialdea / Montaa Alavesa Arratia Nerbioi / Arratia-Nervin Bidasoa Beherea / Bajo Bidasoa Bilbo Handia / Gran Bilbao Deba Beherea / Bajo Deba Deba Garaia / Alto Deba Donostia-San Sebastin Durangaldea / Duranguesado Enkartazioak / Encartaciones Errioxa Arabarra / Rioja Alavesa Gernika-Bermeo Goierri Gorbeia Inguruak / Estribaciones Gorbea Kantauri Arabarra / Cantbrica Alavesa Markina-Ondarroa Plentzia-Mungia Tolosaldea / Tolosa Urola-Kostaldea / Urola Costa 723.271
20.199
14.061
23.836
Iturria / Fuente: Ingurumen, Lurralde Plangintza, Nekazaritza eta Arrantza Saila. Udalplana / Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca del Gobierno Vasco. Udalplan.
2.2
Kalifikazioa lurzoru motaren eta lurralde historikoen arabera (Ha). Calificacin por tipo de suelo y Territorios Histricos (Ha).
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 301.106 BIZKAIA GIPUZKOA
2011
KALIFIKATUTAKO LURZORUA (AZALERA GORDINA) TOTAL SUELO CALIFICADO (SUPERFICIE BRUTA) EGOITZARAKO LURZORUA (AZALERA GORDINA) SUELO RESIDENCIAL (SUPERFICIE BRUTA) JARDUERA EKONOMIKOETARAKO LURZORUA SUELO ACTIVIDADES ECONMICAS - AZALERA GORDINA / SUPERFICIE BRUTA - HARTUTAKO AZALERA / SUPERFICIE OCUPADA - AZALERA BAKANTEA / SUPERFICIE VACANTE SISTEMA OROKORRETAKO LURZORUA SUELO DE SISTEMAS GENERALES LURZORU URBANIZAEZINA SUELO NO URBANIZABLE
718.410
220.589
196.714
20.200
6.022
8.848
5.328
23.836
6.145
8.760
8.931
660.313
284.061
197.675
178.578
Iturria / Fuente: Ingurumen, Lurralde Plangintza, Nekazaritza eta Arrantza Saila. Udalplana / Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca del Gobierno Vasco. Udalplan
2012
413
63.990 78.440 48.030 36.710 7.160 37.370 18.030 34.840 30.530 31.731 42.920 31.590 28.415 35.150 40.480 33.210 18.096 20.435 33.240 32.720
678 3.310 299 544 758 4.695 249 471 2.182 1.028 1.277 489 844 481 760 443 322 1.505 394 484
469 3.222 73 176 310 3.427 308 630 1.249 920 162 367 218 517 344 389 101 266 339 533
495 3.479 935 445 2.175 5.197 896 931 3.348 1.006 593 282 396 599 416 528 322 667 384 589
62.553 67.613 46.608 35.637 3.829 24.030 16.549 32.122 23.230 28.972 41.480 30.206 26.512 33.409 38.638 31.413 17.496 18.251 31.909 30.543
18
3 3.1
CLIMATOLOGIA CLIMATOLOGA Parametro meteorologiko nagusiak, behatokiei jarraiki. Principales parmetros meteorolgicos por estaciones.
PREZIPITAZIOAK (l/m ) PRECIPITACIONES Maximoa egun batean Mxima en un da 37 48 94 46 81 40 83 37 94 44 62 49 88 48 59 53 45 53 65 121 33 44 49 25 94 96 55 85 81 73 72 101 111 79 93 97 110 98 81 123 77 88 57 98 70 107 71 51 51 82 86 106 91 71 76 88 81 139 112 111 134 129 227 84 158 207 169 87 212 185 202 112 105 78 146 71 120 125 92 94 101 100 86 46 74 65 67 155 Batez bestekoa Media 12,3 12,2 11,1 11,6 11,6 12,5 14,5 13,2 10,2 : 9,6 8,9 14,5 11,2 11,0 13,4 10,0 12,0 14,2 : 12,8 12,3 9,9 13,7 14,5 14,3 14,0 13,4 : 13,5 15,7 14,2 14,4 12,2 14,8 16,0 : 14,5 14,3 15,7 11,6 14,0 13,6 15,1 15,0 : : 12,4 10,0 13,8 11,1 15,4 : 10,9 14,6 15,2 13,7 12,6 12,9 14,4 14,3 14,7 : 13,4 13,9 12,8 : 13,3 14,2 12,4 12,1 13,9 13,9 16,0 14,9 12,3 15,0 12,7 14,7 16,4 13,6 14,4 13,5 15,8 13,2 15,1 12,7 14,9
2
2011
TENPERATURAK (C) TEMPERATURAS Batez beste- Batez besteko maximoa ko minimoa Mxima Mnima media media 18,6 18,4 16,7 18,0 17,2 19,6 20,4 18,4 15,5 : 14,8 12,9 20,5 17,5 17,6 18,9 14,9 18,3 20,3 : 19,6 19,1 14,2 20,1 19,6 19,9 19,7 17,1 : 20,0 19,0 20,6 19,4 15,7 20,1 19,8 : 20,4 20,2 21,4 15,7 19,3 16,9 20,0 20,6 : : 17,9 14,1 20,1 16,9 18,5 : 15,1 20,5 20,6 19,1 18,0 18,0 18,9 20,8 20,1 : 18,8 19,0 18,4 : 19,1 19,7 18,1 16,2 18,6 19,7 19,2 20,0 15,5 19,4 17,4 18,9 20,8 19,5 19,7 19,3 19,2 18,6 19,1 17,2 19,2 7,0 6,7 6,4 6,2 7,5 6,5 9,7 9,0 5,8 : 4,8 5,7 9,9 5,6 5,5 8,5 5,4 6,4 9,1 : 7,3 6,4 6,6 8,1 10,2 9,6 9,2 10,0 : 7,8 12,8 9,1 10,1 9,3 10,1 12,8 : 9,5 9,7 11,1 8,6 9,2 11,1 10,4 9,8 : : 8,0 6,8 9,1 6,0 12,5 : 7,3 9,7 10,7 9,3 8,3 8,7 10,3 9,7 10,6 : 8,8 9,6 8,2 : 8,8 10,1 7,5 8,8 10,0 9,4 12,9 10,6 9,9 11,2 8,7 11,1 12,3 8,8 10,1 8,9 12,7 9,1 11,8 9,1 11,4 Maximo absolutua Mxima absoluta 37,3 37,8 36,0 37,2 37,5 38,1 40,0 38,2 35,3 30,9 33,9 31,5 41,6 37,1 38,4 37,7 34,3 37,3 40,4 36,4 40,0 38,1 33,5 38,9 39,8 40,6 39,0 36,6 39,8 41,5 37,6 40,7 39,8 34,7 40,6 39,4 41,1 40,4 39,5 41,8 34,9 38,9 36,4 38,8 40,8 33,1 39,8 36,9 33,3 40,1 36,4 37,3 40,6 33,2 39,4 40,0 38,5 37,2 37,1 40,3 40,7 41,2 36,0 37,9 38,2 37,2 : 39,3 41,4 37,4 35,6 34,4 39,4 35,5 40,2 35,3 40,1 36,6 39,8 39,6 39,4 39,5 39,8 39,1 36,6 39,6 37,7 39,6 Minimo absolutua Mnima absoluta -5,7 -6,5 -5,2 -7,1 -3,1 -5,2 -2,2 -2,3 -3,6 -8,0 -9,9 -7,6 -2,3 -7,4 -8,4 -4,5 -9,0 -9,2 -3,0 : -4,9 -6,4 -6,2 -4,4 -2,3 -3,1 -2,4 -2,3 -2,3 -4,0 1,1 -3,7 -1,8 -2,0 -2,8 1,3 : -2,5 -3,0 -1,0 -2,9 -2,8 -0,6 -2,4 -2,5 -5,7 -1,1 -3,5 -5,6 -2,3 -5,9 0,5 : -3,3 -2,6 -1,3 -3,3 -3,7 -2,9 -2,6 -3,3 -2,1 -5,4 -4,7 -3,9 -5,8 -0,6 -3,8 -2,9 -7,3 -4,1 -3,0 -3,0 -0,6 -2,3 -3,9 -1,9 -3,3 -2,7 -1,3 -2,6 -2,5 -2,9 -0,6 -1,9 -1,6 -3,4 -2,1
Kota (m) Cota (m) ARABA/LAVA Abetxuko Alegria Altube Arkaute Beluntza Espejo Gardea Gasteiz Gorbea Herrera Iturrieta Kapildui Laudio/Llodio Navarrete Ozaeta Pganos Roitegi Salvatierra Saratxo Sarria Subijana Trebio Zaldiaran Zambrana BIZKAIA Abusu (La Pea) Amorebieta Aranguren Arboleda Arteaga Balmaseda Bermeo Berna Berriatua Cerroja Derio Deusto Eitzaga Elorrio Igorre Iurreta La Garbea Maaria Matxitxako Mungia Muxika Oiz Oleta Ordunte Ordua Orozko Otxandio Punta Galea Sodupe-Herrerias Urkiola Urkizu Zaratamo GIPUZKOA Agauntza Aitzu Aixola Aizarnazabal Alegia Altzola Ameraun Amundarain Andoain Aarbe Araxes Arrasate Belauntza Berastegi Bidania Ereozu Estanda Higer Ibai Eder Jaizkibel Lasarte Matxinbenta Miramn Oiartzun Oati Ordizia San Prudentzio Santa Clara Urkulu Zarautz Zegama Zizurkil 510 545 618 517 687 504 141 546 662 1.188 987 1.173 207 689 548 577 980 589 230 655 537 578 980 470 23 65 92 329 19 178 106 95 25 677 30 3 270 167 150 180 717 168 433 22 16 980 14 300 934 200 556 61 56 709 75 65 180 312 320 25 90 17 285 111 52 184 141 318 105 379 592 25 195 43 90 545 18 250 113 53 195 243 175 48 340 80 520 149
Pilatuta Acumulada 506 533 969 547 859 389 818 415 933 : 1.011 814 842 545 733 421 650 688 633 : 372 476 550 332 948 1.082 735 966 : 735 1.189 1.140 922 1.116 976 787 : 1.117 1.082 1.048 917 973 1.088 1.062 1.060 : : 656 857 819 1.122 702 987 1.200 1.035 909 1.008 1.205 1.191 1.239 1.218 1.297 : 954 1.472 2.539 : 1.115 1.325 1.990 1.780 1.664 887 1.057 1.141 1.310 1.365 1.279 1.366 1.500 1.072 1.068 1.092 779 1.020 929 1.146 1.301
Egunak N de das 130 128 156 127 155 113 144 117 144 : 154 178 159 131 139 108 176 135 146 : 103 124 147 109 154 149 141 160 149 135 153 153 143 154 149 142 : 168 161 156 164 157 173 151 153 : : 116 164 152 149 136 154 170 158 155 153 151 168 166 153 162 : 151 170 170 : 148 150 171 168 178 131 141 151 167 170 156 164 160 158 154 159 148 157 161 163 146
18
Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Euskalmet / Gobierno Vasco. Euskalmet. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
414
2012
32 GRAFIKOA / GRFICO
2011
HILEKO PREZIPITAZIOAK ETA BATEZ BESTEKO TENPERATURA PRECIPITACIONES Y TEMPERATURA MEDIA MENSUAL
2012
415
18
3.2
Beste parametro meteorologiko batzuk, behatokiei jarraiki. Otros parmetros meteorolgicos por estaciones.
HAIZE-ABIADURA (km/h) VELOCIDAD DEL VIENTO Eguneko ba- Eguneko batez besteko tez besteko irradiazioa hezetasuna (kw/m2) (%) Irradiacin Humedad diaria media media diaria 81,1 77,8 89,3 86,8 86,8 78,8 78,4 78,9 86,2 : 84,6 84,6 79,9 78,2 81,9 69,0 83,4 77,6 75,1 : 70,9 78,1 85,2 74,8 77,8 80,0 : 75,4 : 79,8 78,0 82,1 77,2 88,4 75,4 69,4 81,4 81,3 87,7 79,2 83,8 76,3 86,3 87,6 : : : 91,5 87,6 79,4 84,6 75,1 : 85,9 79,1 75,7 75,3 82,6 83,8 82,3 83,9 83,7 : 83,3 84,2 83,6 : 75,8 81,5 84,7 86,8 85,4 78,7 80,5 78,8 87,3 77,1 83,9 73,7 79,3 : 81,9 82,6 77,9 79,5 82,3 73,9 77,5 : : 12,9 : : 13,1 : : : : : : : 13,2 : 14,6 : 13,1 11,9 : : 13,2 : 13,4 : : : : : : 12,5 : : : 12,0 12,2 : : 11,6 : : : : 12,3 : : : 12,4 : : 12,0 : : : : : : : : : : : : : : : : 11,9 : : 11,7 : : 12,7 11,9 : : : : : : 11,6 : : : 12,2 : 11,4 Maximoen batez bestekoa Media de las mximas : 34 : 32 47 33 : 39 : 51 41 51 21 36 : 41 46 33 : : : 38 53 37 : : : 44 30 : 41 : : 46 33 38 : : 35 36 51 : : 35 : 55 : 41 57 27 30 51 : 34 : : : : : : : : : : : : : : : 34 38 : : 38 : : : : 37 : : 32 : 44 : 42 42 38
2011
Kota (m) Cota (m) ARABA/LAVA Abetxuko Alegria Altube Arkaute Beluntza Espejo Gardea Gasteiz Gorbea Herrera Iturrieta Kapildui Laudio/Llodio Navarrete Ozaeta Pganos Roitegi Salvatierra Saratxo Sarria Subijana Trebio Zaldiaran Zambrana BIZKAIA Abusu (La Pea) Amorebieta Aranguren Arboleda Arteaga Balmaseda Bermeo Berna Berriatua Cerroja Derio Deusto Eitzaga Elorrio Igorre Iurreta La Garbea Maaria Matxitxako Mungia Muxika Oiz Oleta Ordunte Ordua Orozko Otxandio Punta Galea Sodupe-Herrerias Urkiola Urkizu Zaratamo GIPUZKOA Agauntza Aitzu Aixola Aizarnazabal Alegia Altzola Ameraun Amundarain Andoain Aarbe Araxes Arrasate Belauntza Berastegi Bidania Ereozu Estanda Ibai Eder Jaizkibel Lasarte Matxinbenta Oiartzun Oati Ordizia San Prudentzio Santa Clara Urkulu Zarautz Zegama Zizurkil
(:) Ez dugu daturik eskuartean / No se dispone de datos. Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Euskalmet / Gobierno Vasco. Euskalmet. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
Haize-abiadura maximoa De la racha mxima : 106 75 98 127 81 76 114 : 136 115 130 64 114 : 104 116 86 104 : : 113 125 97 : : : 139 98 : 108 : : 137 87 102 84 : 89 88 131 : 142 91 : 130 : 131 142 82 71 149 : 100 : : : : : : : : : : : : : 107 : 86 108 : : 119 : 128 83 : 100 : : 100 : 140 : 117 108 107
510 545 618 517 687 504 141 546 662 1.188 987 1.173 207 689 548 577 980 589 230 655 537 578 980 470 23 65 92 329 19 178 106 95 25 677 30 3 270 167 150 180 717 168 433 22 16 980 14 300 934 200 556 61 56 709 75 65 180 312 320 25 90 17 285 111 52 184 141 318 105 379 592 25 195 43 90 545 18 250 113 53 195 243 175 48 340 80 520 149
18
416
2012
4 4.1
Euskal AEn EHZ (Europar Hondakin Zerrenda) kategorien araberako hondakin arriskutsuak. Residuos peligrosos en la C. A. de Euskadi por categoras LER (Lista Europea de Residuos).
2006 Balioztap.(1) % Valorizacin 42,1 Kudeatz.(2) % Gestor 63,5 2007 Balioztap.(1) % Valorizacin 51,0 Kudeatz.(2) % Gestor 60,4 2008 Balioztap.(1) % Valorizacin 61,3 Kudeatz.(2) % Gestor 56,1
Tm GUZTIRA / TOTAL GUZTIRA (hondakin historkorik gabe) (3) TOTAL (sin residuos histricos) 01. Meatzeak eta harrobiak Minas y canteras 02. Lehen mailako ekoizpena Produccin primaria 03. Zuraren eta paperaren ind. Ind. madera y papel 04. Larruaren eta ehunaren ind. Ind. cuero y textil 05. Petrolioaren finketa Refino petrleo 06. Kimika ez-organikoaren ind. Ind. qumica inorgnica 07. Kimika organikoaren ind. Ind. qumica orgnica 08. Pinturak, bernizak eta tintak Pinturas, barnices y tintes 09. Argazkien ind. Ind. fotogrfica 10. Prozesu termikoen ind. Ind. procesos trmicos 11. Metalen tratam. eta estaldura Tratamiento y revest. de metales 12. Metalen mekanizazioaren ind. Ind. mecanizado metales 13. Erabilitako olioak Aceites usados 14. Erabilitako disolbatzaileak Disolventes usados 15. Ontziak eta zatarrak Envases y trapos 16. Beste hondakin batzuk Otros residuos 17. Eraikuntza eta eraistea Construccin y demolicin 18. Osasun-zerbitzuak Servicios mdicos 19. Hondakinak tratatzeko ind. Ind. tratamiento de residuos 20. Udalerrikoak eta asimilag. Municipales y asimilables 425.090
Tm 456.852,8
Tm 412.128
398.827
44,7
64,9
420.005,1
55,3
63,6
387.443
64,9
56,7
0 11 25 0 7.142 7.304 9.696 7.030 864 168.804 96.817 23.618 27.371 1.853 8.268 12.079 26.997 2.159 22.131 2.920
29,4 0,0 60,9 0,1 7,2 34,2 42,1 43,8 67,6 16,2 48,1 81,9 42,3 52,7 0,0 0,0 2,6 99,9
67,5 100,0 92,8 52,2 76,2 44,2 73,5 69,9 62,7 45,3 61,5 36,9 42,6 40,5 46,8 60,3 80,6 38,8
0,0 10,9 0,0 0,0 19.580,5 6.855,1 8.173,4 7.314,6 1.162,4 174.687,5 96.093,7 22.098,3 29.251,0 1.820,7 9.773,3 12.881,9 35.368,8 2.426,4 26.199,4 3.154,8
6,6 85,8 1,6 20,9 38,9 36,9 66,0 62,5 23,4 48,2 93,1 48,6 47,9 0,0 0,0 2,8 99,2
91,9 40,5 47,0 61,7 29,2 75,2 77,8 58,2 50,1 57,7 32,5 33,9 50,6 25,8 63,2 55,6 46,8
0 8 0 0 12.079 2.842 11.136 7.058 674 169.873 79.160 22.522 30.356 2.183 9.763 15.665 23.122 2.500 20.560 2.629
0,0 74,1 0,0 16,1 39,6 31,2 93,7 53,2 19,1 40,5 93,8 50,5 68,9 0,0 0,0 2,5 98,4
0,0 -
73,6 39,0 76,9 23,6 52,9 68,0 45,3 43,4 52,2 22,3 22,7 37,6 50,3 36,3 49,3 87,2
(1) Balioztapentzat kudeaketa-mota guztiak hartzen dira ezabaketa izan ezik, alegia: errausketa, birziklatzea eta balioztapen energetikoa. / Se consideran valorizacin todas aquellas formas de gestin exceptuada la eliminacin, esto es, la incineracin, el reciclaje y la valorizacin energtica. (2) Jarduera Euskal AEn egiten duten kudeatzaileek kudeatutako hondakinen % jasotzen du. / Recoge el % de residuos gestionados por gestores cuya actividad de gestin se realiza en la C. A. de Euskadi (3) Hondakin historikoak, nagusiki, kutsatutako lurrak, amianto-hondakinak eta PKB duten olio eta aparatuak dira. Haien sortze-pauta ez dator garapen ekonomikoko irizpideetatik, baizik eta korronte bakoitzari lotutako kudeaketa-eginbeharretatik batez ere. Korronte horien sarrera kudeaketako baimendutako zirkuitura oso positibotzat jotzen da; izan ere, kokapen-lekuen deskutsatze gradualaren prozesua bermatzen da. / Los residuos histricos, conformados bsicamente por tierras contaminadas, residuos de amianto y aceites y aparatos con PCB, constituyen un flujo cuya pauta de generacin no responde a criterios de desarrollo econmico, sino que depende fundamentalmente de las obligaciones de gestin asociadas a cada corriente. La incorporacin al circuito autorizado de gestin de estas corrientes se valora como muy positiva en la medida en que garantiza un proceso de descontaminacin gradual de los emplazamientos en los que se encuentran. Iturriak / Fuentes: Ingurumen, Lurralde Plangintza, Nekazaritza eta Arrantza Saila Euskal AEko hondakin arriskutsuen inbentarioa. Gobierno Vasco. Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca. Inventario de residuos peligrosos de la C.A. de Euskadi
2012
417
18
4.2
Euskal AEn sortutako hondakin arriskutsuak, hondakinaren kudeaketa motaren eta kudeatzailearen kokapenaren arabera. Residuos peligrosos generados en la C. A. de Euskadi por tipo de gestin del residuo y ubicacin del gestor.
EZABAKETA ELIMINACIN
EAEko kudeatzailea Gestor C.A. de Euskadi EAEtik kanpoko kudeatz. Gestor fuera de C.A. de Euskadi
2008
ERAUSTEA INCINERACIN
EAEko kudeatzailea Gestor C.A. de Euskadi EAEtik kanpoko kudeatz. Gestor fuera de C.A. de Euskadi
BIRZIKLATZEA RECICLAJE
EAEko kudeatzailea Gestor C.A. de Euskadi EAEtik kanpoko kudeatz. Gestor fuera de C.A. de Euskadi
GUZTIRA / TOTAL 01. Meatzeak eta harrobiak Minas y canteras 02. Lehen mailako ekoizpena Produccin primaria 03. Zuraren eta paperaren ind. Ind. madera y papel 04. Larruaren eta ehunaren ind. Ind. cuero y textil 05. Petrolioaren finketa Refino petrleo 06. Kimika ez-organikoaren ind. Ind. qumica inorgnica 07. Kimika organikoaren ind. Ind. qumica orgnica 08. Pinturak, bernizak eta tintak Pinturas, barnices y tintes 09. Argazkien ind. Ind. fotogrfica 10. Prozesu termikoen ind. Ind. procesos trmicos 11. Metalen tratamendua eta estaldura Tratamiento y revestimiento de metales 12. Metalen mekanizazioaren ind. Ind. mecanizado metales 13. Erabilitako olioak Aceites usados 14. Erabilitako disolbatzaileak Disolventes usados 15. Ontziak eta zatarrak Envases y trapos 16. Beste hondakin batzuk Otros residuos 17. Eraikuntza eta eraistea Construccin y demolicin 18. Osasun-zerbitzuak Servicios mdicos 19. Hondakinak tratatzeko ind. Ind. tratamiento de residuos 20. Udalerrikoak eta asimilagarriak Municipales y asimilables
66.638
91.500
1.478
162.958
86.340
1.575
1.638
0 0 0 0 0 1.107 8.301 1.211 226 7.396 12.081 6.908 5.357 1 169 1.416 11.637 905 9.891 30
0 8 0 0 3.129 1.734 995 3.033 237 3.288 25.000 11.089 11.790 109 4.655 3.377 11.455 1.429 10.156 12
0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0
0 0 0 0 8.895 0 267 456 130 108.085 23.793 2.858 8.913 485 2.042 4.468 2 0 301 2.262
0 0 0 0 54 0 1.452 1.733 80 51.103 18.286 1.452 1.383 1.048 2.885 6.325 1 0,1 211 326
0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1.571 0 0 3 0 0 0 0
18
Iturriak / Fuentes: Ingurumen, Lurralde Plangintza, Nekazaritza eta Arrantza Saila Euskal AEko hondakin arriskutsuen inbentarioa. Gobierno Vasco. Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca. Inventario de residuos peligrosos de la C.A. de Euskadi
4.3
2007
EUSKAL AE / C.A. DE EUSKADI Hornidura esparruen kop. / N de zonas de abastecimiento Biztanleak / Habitantes Biztanleen ehunekoa / Porcentaje de poblacin afectada ARABA/ LAVA Hornidura esparruen kop. / N de zonas de abastecimiento Biztanleak / Habitantes Biztanleen ehunekoa / Porcentaje de poblacin afectada BIZKAIA Hornidura esparruen kop. / N de zonas de abastecimiento Biztanleak / Habitantes Biztanleen ehunekoa / Porcentaje de poblacin afectada GIPUZKOA Hornidura esparruen kop. / N de zonas de abastecimiento Biztanleak / Habitantes Biztanleen ehunekoa / Porcentaje de poblacin afectada
274 2.036.117 95,8 85 265.490 93,7 120 1.104.531 97,2 69 666.096 94,3
(1) Ona: EDAN DAITEKEEN ura, gutxienez analisiaren %95 / Satisfactoria: Agua calificada como APTA PARA EL CONSUMO, al menos, en el 95% de los anlisis Onagarria: EZIN EDAN DAITEKEEN ura, analisiaren %5-%10 / Tolerable: Agua calificada como NO APTA entre el 5 y el 10% de los anlisis Eskasa: EZIN EDAN DAITEKEEN ura, analisiaren %10etik gora / Deficiente: Agua calificada como NO APTA en ms del 10% de los anlisis Iturria / Fuente: Eusko Jaurlaritza. Osasun eta Kontsumo Saila. Osasun publikoaren gaineko txostena. Kontsumo publikorako uren kalitatearen gaineko estatistika. Departamento de Sanidad y Consumo del Gobierno Vasco. Estadstica de calidad de las aguas de consumo pblico.
418
2012
4.4
BIZKAIA La Arena
2011
Hondartza inguruko eremuko sailkapena Clasificacin rea periplayera Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Hobegarria / Mejorable Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Hobegarria / Mejorable Hobegarria / Mejorable Hobegarria / Mejorable Hobegarria / Mejorable Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Hobegarria / Mejorable Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena
Plentzia Gorliz
Plentzia Gorliz
Bakio Aritxatxu Laidatxu San Antonio Toa Laida Laga Ea Isuntza Karraspio Arrigorri Ogeia
Bakio Bermeo Mundaka Sukarrieta Sukarrieta Ibarrangelu Ibarrangelu Ea Lekeitio Mendexa Mendexa Ondarroa Ispaster
B
GIPUZKOA Ondarbeltz Mutriku Saturraran Deba Itxurun Santiago Malkorbe Gaztetape Zarautz
B
Mutriku Mutriku Mutriku Deba Zumaia Zumaia Getaria Getaria Zarautz
B
Erdia / Centro Erdia / Centro Erdia / Centro Erdia / Centro Erdia / Centro Erdia / Centro Erdia / Centro Erdia / Centro Eskuina / Derecha Erdia / Centro Pasealekua / Paseo Erdia / Centro Ezkerra / Izquierda Erdia / Centro Eskuina / Derecha Ezkerra / Izquierda Erdia / Centro Nutico Ezkerra / Izquierda Erdia / Centro Erdia / Centro Eskuina / Derecha Nahikoa / Suficiente Ona / Buena Ez nahikoa / Insuficiente Bikaina / Excelente Bikaina / Excelente Nahikoa / Suficiente Bikaina / Excelente Bikaina / Excelente Ona / Buena Bikaina / Excelente Bikaina / Excelente Ona / Buena Bikaina / Excelente Bikaina / Excelente Bikaina / Excelente Bikaina / Excelente Bikaina / Excelente Bikaina / Excelente Bikaina / Excelente Bikaina / Excelente Bikaina / Excelente Bikaina / Excelente
B
Hobegarria / Mejorable Hobegarria / Mejorable Hobegarria / Mejorable Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena
Antilla La Zurriola
La Concha
Donostia-San Sebastin
Ondarreta Hondarribia
B
ARABA / LAVA Ulibarri-Ganboa (Landa) Ulibarri-Ganboa (Landa) Ulibarri-Ganboa (Isla de Zuaza) Ulibarri-Ganboa (Garaio) Ulibarri-Ganboa (Garaio)
B
Arrazua-Ubarrundia Arrazua-Ubarrundia Arrazua-Ubarrundia Barrundia Barrundia
B
Ezkerra / Izquierda Ezk-Artadi / Izqda-Encinar Erdia / Centro Eskuina / Derecha Ezkerra / Izquierda Bikaina / Excelente Bikaina / Excelente Bikaina / Excelente Bikaina / Excelente Bikaina / Excelente
B
Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena Ona / Buena
(1) Bainu-uren kalitate sanitarioa:Bainu-uren kalitatearen ebaluazioa ondokoei jarraiki egiten da: Europar Legebiltzarreko eta Kontseiluko 2006ko otsailaren 15eko 2006/7/EB direktiba eta urriaren 11ko 1341/2007 errege-dekretua, bainu-uren kalitatearen kudeaketari buruzkoa / Calidad sanitaria de las aguas de bao: La evaluacin de la calidad de las aguas de bao se realiza segn lo establecido en la Directiva 2006/7/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 15 de febrero de 2006 y en el Real Decreto 1341/2007, de 11 de octubre, sobre la gestin de la calidad de las aguas de bao. Iturria / Fuente: Osasun eta Kontsumo Saila. Eusko Jaurlaritza / Departamento de Sanidad y Consumo. Gobierno Vasco.
2012
419
18
4.5
2009
ADIERAZLE OROKORRAK (litro/biztanle/egun) INDICADORES GENERALES (litro/habitante/da) Ur eskuragarriaren bolumena / Volumen de agua disponible Hornidura publikoaren sarera emandako ur-bolumena Volumen de agua suministrada a la red de abastecimiento pblico Erregistratutako eta banatutako ur-bolumen osoa Volumen total de agua registrada y distribuida por tipo de usuario Etxeguneei / A los hogares Beste erabilera batzuk / Otros usos Erregistratu gabeko ur-bolumena / Volumen de agua no registrada Galera errealak / Prdidas reales Itxurazko galerak / Prdidas aparentes Hornitutako ur-bolumenaren gaineko galera errealen ehunekoa Porcentaje de prdidas reales sobre el volumen de agua suministrada HONDAKIN-UREN GAINEKO ADIERAZLEAK (m3/biztanle/egun) 3 INDICADORES SOBRE LAS AGUAS RESIDUALES (m /habitante/da) Araztutako hondakin uren bolumena Volumen de aguas residuales depuradas Ur berrerabiliaren bolumena / Volumen de agua reutilizada EKONOMIA-ADIERAZLEAK (euroak/m ) 3 INDICADORES ECONMICOS (euros/m ) Uraren balio unitario osoa / Valor unitario total del agua Ur hornidura / Suministro de agua Saneamendu eta arazketa / Saneamiento y Depuracin
Iturria / Fuente: INE. Indicadores sobre el agua.
3
0,399 0,006
0,279 0,032
18
4.6
2010
BIZKAIA
GIPUZKOA
Kp. / N.
Kp. / N.
Suteen kopurua / Nmero de incendios Galerak () / Prdidas () Erretako eremu osoa (Ha.) / Superficie total quemada (ha.) Zuhaitzak dituen azalera (Ha.) / Superficie arbolada (ha.) Zuhaizgabeko azalera (Ha.) / Superficie desarbolada (ha.) Dehesak eta mendi irekiak / Dehesas y monte abierto Sastrakadiak / Matorral Larreak / Pastos
Iturriak / Fuentes: Arabako, Bizkaiko eta Gipuzkoako foru-aldundiak. Diputaciones Forales de lava, Bizkaia y Gipuzkoa. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
: :
B
: : : : : :
: :
B
: : : : : :
B
100,0 45,2 54,8 15,3 0,0 39,5
46 932.418 612,3
B
100,0 28,3 71,7 71,6 0,0 0,2
: : : : : :
: : : : : :
420
2012
4.7
16 urteko eta gehiagoko pertsonak garraiobidearen arabera. (%) Personas de 16 y ms aos por el medio de transporte utilizado.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
2008
GARRAIO PRIBATUA TRANSPORTE PRIVADO Guztira / Total Autoa / Coche GARRAIO PUBLIKOA TRANSPORTE PBLICO Guztira / Total Autobus / Autobs OINEZ EDO BIZIKLETAZ A PIE O EN BICICLETA Guztira / Total Oinez / A pie 30,8 29,7 41,2 38,1 31,5 31,4 24,9 23,0 28,0 16,2 16,3 14,4 32,0 14,3 26,5 20,3 41,2 40,3 42,5 41,7 36,5 36,1 48,6 46,8
Iturria / Fuente: EUSTAT. Ingurumenari eta familiei buruzko inkesta / Encuesta de Medio Ambiente-Familias.
4.8
Etxebizitzak, ura aurrezteko ohituren eta gailuen arabera. (%) Viviendas por hbitos y dispositivos de ahorro de agua.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 98,4 BIZKAIA GIPUZKOA
2008
URA AURREZTEKO OHITURAK HBITOS DE AHORRO DE AGUA Ura berriz erabili Reciclar el agua Ur hotzez betetako botila hozkailuan Botella de agua fra en la nevera Janaria iturriko ura erabili gabe desizoztu Descongelar la comida sin usar grifo Tresnak garbitu baino lehen harraska urez bete Llenar el fregadero antes de lavar Garbigailua/Ontzi-garbigailua bete Llenar la lavadora/el lavavajillas Ur emaria murrizteko itxeko giltza itxi Cerrar la llave de paso para disminuir el caudal Bainugelan paperontzia jarri Papelera en cuarto de bao URA AURREZTEKO GAILUREN BAT DISPOSITIVOS DE AHORRO DE AGUA Txorrota nahaslea/termostatikoa Grifo monomando/termosttico Aurrezteko beste gailu batzuk Otros dispositivos economizadores Tangako ur kopurua murrizteko gailuak Limitadores de descarga en cisterna
97,1
96,6
97,2
13,3
14,1
13,3
13,0
62,2
70,0
69,3
47,2
86,8
87,2
86,1
87,9
37,5
43,6
35,5
38,0
82,6
89,6
81,1
81,9
28,4
34,5
30,4
22,2
32,4
38,1
36,9
22,5
75,4
80,8
77,1
70,2
71,3
76,5
73,5
65,5
10,8
20,0
10,4
7,4
28,6
29,8
29,8
26,1
Iturria / Fuente: EUSTAT. Ingurumenari eta familiei buruzko inkesta / Encuesta de Medio Ambiente-Familias.
2012
421
18
4.9
Berotegi-efektuko gasen igorpenak. Bilakaeraren indizea gas motaren arabera. Emisiones de gases de efecto invernadero. ndice de evolucin por tipo de gas.
Oinarri urtea Ao base Karbono dioxidoa (CO2) Dixido de carbono Metanoa (CH4) Metano Oxido nitrosoa (N2O) xido nitroso Gas fluordunak (HFCs+PFCs+SF6) Gases Fluorados Inportatutako energia elektrikoa Energa elctrica importada GEIs delakoaren igorpenak, guztira (1) Total de emisiones de GEIs 100,0 100,0 100,0
1990
1995
2000
2005
2007
2008
2009
2010
100,0
52,6
100,0
166,5
66,3
64,7
102,5
79,2
128,9
100,0
100,0
105,1
123,4
43,8
68,1
47,4
19,9
32,7
100,0
97,9
107,2
123,9
120,2
122,3
117,5
105,3
101,8
Kiotoko Protokoloaren konpromisoan jasotako kopuruak kalkulatzeko kontuan hartu den oinarri-urtea: 1990. urtea CO2, CH4 eta N2Orako; 1995. urtea gas fluordunentzat (HFCs+PFCs+SF6). / Ao base tomado para el clculo de las cantidades asignadas para el compromiso del Protocolo de Kyoto: 1990 para CO2, CH4 y N2O; 1995 para los gases florados (HFCs+PFCs+SF6). (1)- Elektrizitatearen inportazioei lotutako igorpenak barne / Incluye las emisiones asociadas a las importaciones de electrididad Iturriak / Fuentes: Eusko Jaurlaritza. Ingurumen, Lurralde Plangintza, Nekazaritza eta Arrantza Saila. Gobierno Vasco. Departamento de Medio Ambiente, Planificacin Territorial, Agricultura y Pesca.
18
422
2012
427
1.2.
427
1.3.
428
INFORMAZIOAREN GIZARTEA
2.2.
Establezimenduak eta enplegua, informazioaren teknologiako ekipamenduari jarraiki. Establecimientos y empleo por equipamientos de tecnologas de la informacin. 10 enplegatu eta gehiagoko establezimenduak eta enplegua, informazioaren teknologiako ekipamenduari jarraiki. Establecimientos de 10 y ms empleados y empleo por equipamientos de tecnologas de la informacin. Establezimenduak, sareen ekipamenduari eta elkartruke informatiko eta elektronikoei jarraiki. Establecimientos por equipamientos de redes e intercambios informticos y electrnicos.
430
SOCIEDAD DE LA INFORMACIN
2.3.
430
431
2.4.
10 enplegatu eta gehiagoko establezimenduak, sareen ekipamenduari eta elkartruke informatiko eta elektronikoei jarraiki. Establecimientos de 10 y ms empleados por equipamientos de redes e intercambios informticos y electrnicos. 431 Interneterako sarbidea duten establezimenduak, sarbidearen arabera. Establecimientos con acceso a Internet por va de acceso. Interneterako sarbidea duten 10 enplegatu eta gehiagoko establezimenduak, sarbidearen arabera. Establecimientos de 10 y ms empleados con acceso a Internet por va de acceso. Internet bidezko salmentak establezimenduetan. Ventas por Internet en los establecimientos.
000
2.5.
432
2.6.
432
2.7.
432
... / ... 423
2012
... / ...
3. INFORMAZIOAREN ETA KOMUNIKAZIOAREN TEKNOLOGIEN INDUSTRIA (IKT) INDUSTRIA DE LAS TECNOLOGAS DE LA INFORMACIN Y DE LA COMUNICACIN (TIC)
3.1. 3.2. 3.3. 3.4. IKT sektoreko magnitude nagusiak. Principales magnitudes del sector TIC. IKT sektoreko okupatuen kopuruaren bilakaera. Evolucin del nmero de ocupados del sector TIC. IKT sektoreko I+Gko barne gastua. Gasto interno en I+D del sector TIC. IKT sektorean jarduera berritzaileak dituzten establezimenduak eta berrikuntzako gastua. Establecimientos con actividades innovadoras y gasto en innovacin del sector TIC.
435
19
424
2012
CONCEPTOS
KONTZEPTUAK
Equipamiento informtico Conjunto de aparatos electrnicos y servicios anexos que pueden girar en torno al ordenador personal, incluyendo el propio ordenador personal (ya sea de sobremesa o porttil), y a la comunicacin entre ordenadores y los servicios que dichas redes de intercomunicacin precisan. Se han incluido como fundamentales: Ordenador personal (PC, Mac y Porttil) Mdem-fax (Mdem, Mdem-fax) Lector de CD-ROM: No necesariamente ligado al PC. Puede ser un equipamiento independiente por ejemplo para or msica. Correo electrnico. Puede estar ligado al PC pero no necesariamente; la telefona mvil y la TV tambin permiten estos servicios. Conexin a Internet. Igual que el correo electrnico, puede estar ligado al PC, pero no necesariamente ya que la telefona mvil y la TV tambin permiten estos servicios.
Ekipamendu informatikoa Nagusiki ordenagailu pertsonalaren inguruan mugitzen diren aparatu elektronikoen eta zerbitzu erantsien multzoa da, ordenagailu pertsonala bera (mahai gainekoa nahiz eramangarria) eta ordenagailuen arteko komunikazioa eta interkomunikazio-sare horiek behar dituzten zerbitzuak barne direla. Funtsezkotzat hartu dira honakoak: Ordenagailu pertsonala (PC, Mac eta eramangarria) Modem-faxa (modema eta modem-faxa) CD-ROM irakurgailua: Ez du zertan ordenagailu pertsonalari lotuta egon behar. Besterik gabe ere erabil daiteke, adibidez musika entzuteko. Posta elektronikoa. Ordenagailu pertsonalari lotuta egon daiteke, baina ez nahitaez; telefonia mugikorraren eta telebistaren bidez ere erabil daiteke zerbitzu hori. Interneteko konexioa. Posta elektronikoa bezala, ordenagailu pertsonalari lot dakioke, baina ez nahitaez. Izan ere, telefonia mugikorra eta telebista ere erabil daitezke Internetera konektatzeko.
INFORMAZIOAREN GIZARTEA SOCIEDAD DE LA INFORMACIN
Equipamientos asociados al televisor Conjunto de aparatos electrnicos y complementos tecnolgicos que giran en torno a la televisin. Se han analizado los siguientes aparatos u opciones: Aparato de vdeo TV con teletexto Antena parablica Decodificador para TV de pago TV por cable
Telebistari lotutako ekipamenduak Telebistaren inguruko gailu elektronikoak eta osagarri teknologikoak dira. Honako gailuak aztertu ditugu:
Bideoa Telebista teletestuduna Antena parabolikoa Ordainpeko telebistarako deskodegailua Kable bidezko telebista
Otros equipamientos tecnolgicos Aparatos electrnicos que ponen en contacto a personas, bien por cable, bien por satlite, excluyendo el telfono fijo. Se han seleccionado los siguientes: Fax Telfono mvil Mensfono, busca Usuarios de Internet Conjunto de personas que se han conectado alguna vez a Internet en los tres ltimos meses.
Bestelako ekipamedu teknologikoak Telefono finkoa izan ezik, kable edo satelite bidez pertsonak beren artean harremanetan jartzen dituzten gailu elektronikoak dira. Honakoak aukeratu ditugu: Faxa Sakelako telefonoa Pertsona-bilagailua Interneten erabiltzaileak Azken hiru hiletan Internetera noizbait konektatu diren pertsonen multzoa.
19
Das de mayor acceso Das de la semana en que los usuarios se conectan a Internet con mayor frecuencia, distinguiendo entre los das laborables por un lado, y los sbados, domingos y festivos, por el otro. Lugar de acceso Lugar desde donde se conectan a Internet los usuarios, siendo la vivienda, el centro de trabajo y el centro de estudio los lugares fundamentales. Tambin se tienen en cuenta otros como: bibliotecas, centros oficiales, cibercafs, etc. Servicios tecnolgicos Conjunto de servicios que Internet pone a disposicin de los usuarios, siendo los ms conocidos las consultas a pginas Web, el correo electrnico, la transferencia de ficheros (FTP), los chats y conversaciones.
Erabiltzaileak Interneten gehien sartzen diren egunak Erabiltzaileak Internetera gehien konektatzen diren asteko egunak. Bereizi egiten da lanegunen eta larunbat, igande eta jaiegunen artean. Sarbide-lekua Erabiltzaileak Internetera nondik konektatzen diren. Oro har, etxebizitza, lantokia eta ikastetxea dira sarbide-lekuak. Beste toki batzuk ere hartzen dira kontuan: liburutegiak, zentro ofizialak, ziberkafetegiak, eta abar. Zerbitzu teknologikoak Internetek erabiltzaileei eskaintzen dizkien zerbitzuak dira. Ezagunenak web orriak, posta elektronikoa, fitxategien transferentzia (FTP), chat-ak eta elkarrizketak ditugu.
2012
425
Comercio electrnico Conjunto de transacciones comerciales realizadas mediante Internet con el fin de comprar o vender diversos productos o servicios. Los pedidos se efectan por Internet, en tanto que el pago y la entrega pueden hacerse on line o por otra va. Equipamiento de la tecnologa de la informacin y de la comunicacin TIC y redes informticas Conjunto de aparatos electrnicos y servicios anexos que giran en torno al ordenador personal, incluyendo la comunicacin entre ordenadores y los servicios que dichas redes de intercomunicacin precisan. Se han incluido como fundamentales: Ordenador: PCs, porttiles o terminales de un gran ordenador Redes informticas de la empresa: red local (LAN: Local area network) o red extendida (WAN: Wide area network). Telfono mvil: incluidos otros servicios de comunicacin personal (busca,) Correo electrnico Internet Intranet: red de comunicaciones internas fundada sobre el mismo protocolo que Internet y que permite la realizacin de comunicaciones internas. Extranet: prolongacin protegida de una Intranet que permite a los usuarios externos acceder a ciertos elementos de la misma. Transferencia electrnica de fondos con ayuda de una terminal, un telfono, un ordenador o una banda magntica. Intercambio de datos informatizados (EDI) por Internet o a travs de otra va. Va de acceso a Internet Se refiere a la forma en la que se realiza el acceso a Internet desde un establecimiento. Se distinguen las siguientes modalidades: Lneas telefnicas ordinarias con mdem RDSI: red digital de servicios integrados Frame Relay: protocolo de comunicaciones que se utiliza para la conexin de redes extendidas (WAN) Punto a punto: protocolo de enlace de acceso telefnico por mdem, RDSI y otros circuitos digitales, que contribuye a mejorar la seguridad de la conexin. Otros: principalmente incluye las conexiones mediante ADSL, lnea digital asimtrica de abonado. Posibilidad de acceso a Internet. Es la capacidad, ejercida o no, de una persona para poder conectar con Internet, es decir, tener los medios necesarios para ello. Se contempla la posibilidad de acceder desde la propia vivienda, desde el centro de estudio, desde el centro de trabajo o desde otros centros pblicos o privados. La capacidad ejercida convierte a la persona en usuario de Internet.
Merkataritza elektronikoa Internet bidez egiten diren salerosketa komertzialen multzoa da, produktu edo zerbitzu batzuk erosteko edo saltzeko. Eskaerak Internetez egiten dira; ordainketa eta bidalketa, berriz, on-line edo beste bide baten bidez egin daitezke. Informazioaren eta komunikazioaren teknologien IKT eta sare informatikoen ekipamendua Ordenagailu pertsonalaren inguruan mugitzen diren aparatu elektronikoen eta zerbitzu erantsien multzoa, ordenagailuen arteko komunikazioa eta interkomunikazio-sare horiek behar dituzten zerbitzuak barne direla. Funtsezkotzat sartu dira: Ordenagailua: ordenagailu pertsonalak, eramangarriak edo ordenagailu baten terminalak. Enpresako sare informatikoak: sare lokala (LAN: Local area network) edo sare zabaldua (WAN: Wide area network). Sakelako telefonoa: komunikazio pertsonaleko beste zerbitzu batzuk barne direla (bilagailua,). Posta elektronikoa Internet Intranet: barne-komunikazioen sarea, Internetek erabiltzen duen protokolo berean oinarritua eta barne-komunikazioak egitea ahalbidetzen duena. Extranet: Intraneten luzapen babestua, kanpoko erabiltzaileei sareko elementu batzuetara sartzen ahalbidetzen diena. Funtsen transferentzia elektronikoa, terminal baten, telefono baten, ordenagailu baten edo banda magnetiko baten laguntzarekin. Datu informatizatuen elkartrukea (EDI), Interneten bidez edo beste bide baten bidez. Interneterako sarbideak Esan nahi du nola egiten den Interneterako sarbidea establezimendu batetik. Honako modalitate hauek bereizten dira: Telefono-linea arrunt modemdunak. RDSI: zerbitzu bateratuen sare digitala. Frame Relay-a: sare zabalduen konexiorako erabiltzen den komunikazio-protokoloa (WAN). Puntutik puntura: modem, RDSI eta beste zirkuitu digital batzuen bidezko telefono-sarbideko lotura-protokoloa, konexioaren segurtasuna hobetzen laguntzen duena. Bestelakoak: nagusiki ADSL bidezko konexioak hartzen ditu: abonatuaren linea digital asimetrikoa. Internetera sartzeko aukera Pertsona batek Internetekin konektatu ahal izateko duen ahalmena (erabilia edo ez), hau da, horretarako behar diren bitartekoak edukitzea. Konektatzeko hainbat aukera aurreikusten dira: norbere etxebizitzatik, ikastegitik, lantokitik edo beste zentro publiko edo pribatu batzuetatik. Ahalmena erabiltzeak pertsona hori Interneten erabiltzaile bihurtzen du.
19
426
2012
1 1.1
Familiak, IKT ekipamenduei eta etxeko telebista-ekipamenduei jarraiki. (%) Familias por equipamientos TIC y equipamientos televisivos en el hogar.
2012
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI GUZTIRA (milakotan) / TOTAL (en miles) IKT EKIPAMENDUAK EQUIPAMIENTOS TIC Ordenagailua / Ordenador Internet / Internet Telefono mugikorra / Telfono mvil Posta elektronikoa / Correo Electrnico TELEBISTA-EKIPAMENDUAK EQUIPAMIENTOS TELEVISIVOS Teletestua duen telebista / TV con teletexto Antena parabolikoa / Antena parablica Ordainpeko telebista / TV de pago Kable bidezko telebista / TV por cable Internet bidezko telebista / TV de Internet Bideoa / Vdeo DVD
Iturriak / Fuentes: EUSTAT. Informazioaren Gizarteari buruzko Inkesta (IGI): familiak. Encuesta de la Sociedad de la Informacin (ESI): familias.
BIZKAIA 455,7
GIPUZKOA 273,6
856,3
1.2
15 urteko eta gehiagoko biztanleria etxeko IKT hornikuntzen arabera (milaka). Poblacin de 15 y ms aos por equipamientos TIC del hogar (en miles).
2012
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI GUZTIRA / TOTAL Sexua /Sexo Gizonezkoa / Hombre Emakumezkoa / Mujer Adina / Edad 15-34 35-54 >55 16-74 Eskolatze-maila / Nivel de intruccin Lehen mailakoa / Primario Bigarren mailako / Secundario Goi-mailakoa / Superior Jarduerarekiko erlazioa / Relacin con la actividad Ikasleak / Estudiantes Landunak / Ocupados Ez-aktiboak-Langabeak/ Inactivos-Parados
Iturriak / Fuentes: EUSTAT. Informazioaren Gizarteari buruzko Inkesta (IGI): familiak. Encuesta de la Sociedad de la Informacin (ESI): familias.
BIZKAIA 1.012,8
GIPUZKOA 597,1
1.889,9
917,5 972,3
139,8 140,2
485,2 527,6
292,5 304,6
2012
427
19
1.3
15 urteko eta gehiagoko biztanleak internetekiko erlazioaren arabera (%). Poblacin de 15 y ms aos por su relacin con internet.
2012
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI Interneteko erabiltzaileak (milaka) Usuarios de Internet (en miles) Konexioaren xede nagusia Fin principal de la conexin Lanbidekoa / Profesional Akademikoa / Acadmico Pertsonala / Personal Beste erabilera batzuk / Otros Sarbide handieneko egunak Das de mayor acceso Lanegunak / Laborables Jaiegunak / Festivos Bata zein bestea / Indistintamente Sarreren maiztasuna Frecuencia de acceso Egunero (gutxienez astean 5 egunetan) Diariamente (al menos 5 das/semana) Etengabe / Permanente Behin / Una vez Zenbaitetan / Varias veces Astero (egunero ez) / Todas las semanas (no diariamente) Gutxienez hilean behin (astero ez) Al menos una vez al mes (no todas las semanas) Hil guztietan ez / No todos los meses Asteko konexio-denbora Tiempo de conexin semanal Ordubete edo gutxiago / 1 horas o menos Ordubete baino gehiago, 5 arte / Ms de una hora hasta 5 5 ordu baino gehiago, 10 arte / Ms de 5 hasta 10 10 ordu baino gehiago, 20 arte / Ms de 10 hasta 20 20 ordu baino gehiago, 50 arte / Ms de 20 hasta 50 50 ordutik gora / Ms de 50 horas Azken konexioaren iraupena Duracin de la ltima conexin 15 minututik behera / Menos de 15 minutos 15-30 minutu / De 15 a 30 minutos 30 minututik ordubetera / De 30 minutos a 1 hora 1-2 ordu / De 1 a 2 horas 2-4 ordu / De 2 a 4 horas 4 ordutik gora / Ms de 4 horas Azken konexioan erabilitako zerbitzuak (1) Servicios utilizados en la ltima conexin Posta elektronikoa / Correo electrnico Fitxategien transferentzia / Transferencia de ficheros Chat-ak, elkarrizketak / Chats, conversaciones Bisitatutako WEB motak (1) Tipos de WEB visitadas Hedabideak / Medios de comunicacin Ondasunen eta zerbitzuen inf. / Inf.sobre bienes y servicios Liburutegiak eta dokument. / Bibliotecas y documentacin Turismoko erreserbak / Reservas de turismo Administrazioaren inf. / Informacin de la Administracin Aisialdiko zerbitzuak / Servicios de ocio Banku elektronikoak / Banca electrnica Lana bilatzeko kudeaketak / Gest. de bsqueda de empleo Osasunaren inguruko inform./ Informacin sobre salud Irakaskuntza arautua / Educacin reglada Museo birtualak / Museos virtuales Kontsumitzailearen eskubideak / Derechos del consumidor
(1) Erantzun bat baino gehiago eman daiteke / Posibilidad de respuesta mltiple. Iturriak / Fuentes: EUSTAT. Informazioaren Gizarteari buruzko Inkesta (IGI): familiak. Encuesta de la Sociedad de la Informacin (ESI): familias.
BIZKAIA
GIPUZKOA
1.089,1
562,6
362,7
19
75,2 84,9 39,5 30,7 46,5 52,1 43,7 17,3 29,3 7,1 11,3 26,7
77,0 98,8 39,6 38,0 55,5 55,6 44,3 23,9 31,9 7,3 15,5 75,5
80,4 76,0 52,1 38,7 48,9 62,1 41,4 20,4 36,2 9,2 14,3 27,1
66,5 92,4 20,1 14,9 38,7 35,0 47,1 9,7 17,4 3,7 4,6 4,0
428
2012
33 GRAFIKOA / GRFICO 15 URTE ETA GEHIAGOKO BIZTANLEAK, ETXEAN INTERNETEN SARTZEKO AUKERA IZATEAREN ARABERA. (%) POBLACIN DE 15 Y MS AOS POR POSIBILIDAD DE ACCESO A INTERNET EN EL HOGAR.
2012
429
19
2 2.1
Establezimenduak eta enplegua, informazioaren teknologiako ekipamenduari jarraiki. (%) Establecimientos y empleo por equipamientos de tecnologas de la informacin.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
2011
ORDENAGAILU PERTSONALA ORDENADOR PERSONAL Establezimenduen aldean / Sobre establecimiento Enpleguaren aldean / Sobre empleo POSTA ELEKTRONIKOA CORREO ELECTRNICO Establezimenduen aldean / Sobre establecimiento Enpleguaren aldean / Sobre empleo INTERNET INTERNET Establezimenduen aldean / Sobre establecimiento Enpleguaren aldean / Sobre empleo 72,4 54,3 75,2 51,0 69,7 55,2 75,3 54,5 70,7 55,3 73,5 53,0 68,0 55,8 73,6 55,6 77,2 63,8 80,4 63,5 75,1 64,1 79,2 63,5
82,8
84,1
82,3
83,0
19
2.2
10 enplegatu eta gehiagoko establezimenduak eta enplegua, informazioaren teknologiako ekipamenduari jarraiki. (%) 2011 Establecimientos de 10 y ms empleados y empleo por equipamientos de tecnologas de la informacin.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
ORDENAGAILU PERTSONALA ORDENADOR PERSONAL Establezimenduen aldean / Sobre establecimiento Enpleguaren aldean / Sobre empleo POSTA ELEKTRONIKOA CORREO ELECTRNICO Establezimenduen aldean / Sobre establecimiento Enpleguaren aldean / Sobre empleo INTERNET INTERNET Establezimenduen aldean / Sobre establecimiento Enpleguaren aldean / Sobre empleo SAKELAKO TELEFONOA TELFONO MVIL Establezimenduen aldean / Sobre establecimiento
Iturriak / Fuentes: EUSTAT. Informazioaren Gizarteari buruzko Inkesta (IGI): enpresak. Encuesta de la Sociedad de la Informacin (ESI): empresas.
98,5 64,9
97,5 63,9
98,4 66,8
99,1 62,4
97,5 56,7
B B
95,7 53,2
97,5 58,7
98,2 55,6
97,2 54,2
95,9 49,3
97,1 56,9
97,8 52,5
94,0
94,5
93,2
95,1
430
2012
2.3
Establezimenduak, sareen ekipamenduari eta elkartruke informatiko eta elektronikoei jarraiki. (%) Establecimientos por equipamientos de redes e intercambios informticos y electrnicos.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
2011
SARE LOKALA EDO ZABALDUA RED LOCAL O EXTENDIDA HARIRIK GABEKO SAREA (WIRELESS) RED SIN HILOS (WIRELESS) SARE PRIBATU BIRTUALA EDO BALIO ERANTSIKOA RED PRIVADA VIRTUAL O DE VALOR AADIDO INTRANET INTRANET EXTRANET EXTRANET FUNTSEN TRANSFERENTZIA ELEKTRONIKOA TRANSFERENCIA ELECTRNICA DE FONDOS DATU-TRUKE ELEKTRONIKOA INTERCAMBIO ELECTRNICO DE DATOS
Iturriak / Fuentes: EUSTAT. Informazioaren Gizarteari buruzko Inkesta (IGI): enpresak. Encuesta de la Sociedad de la Informacin (ESI): empresas.
51,7
52,8
51,5
51,5
27,2
30,7
26,9
26,3
19,5
19,8
19,7
19,3
18,3
20,5
18,6
16,9
12,3
13,7
12,6
11,3
62,5
64,3
58,6
67,6
27,7
28,9
26,4
29,3
2.4
10 enplegatu eta gehiagoko establezimenduak, sareen ekipamenduari eta elkartruke informatiko eta elektronikoei jar. (%)
2011
SARE LOKALA EDO ZABALDUA RED LOCAL O EXTENDIDA HARIRIK GABEKO SAREA (WIRELESS) RED SIN HILOS (WIRELESS) SARE PRIBATU BIRTUALA EDO BALIO ERANTSIKOA RED PRIVADA VIRTUAL O DE VALOR AADIDO INTRANET INTRANET EXTRANET EXTRANET FUNTSEN TRANSFERENTZIA ELEKTRONIKOA TRANSFERENCIA ELECTRNICA DE FONDOS DATU-TRUKE ELEKTRONIKOA INTERCAMBIO ELECTRNICO DE DATOS
Iturriak / Fuentes: EUSTAT. Informazioaren Gizarteari buruzko Inkesta (IGI): enpresak. Encuesta de la Sociedad de la Informacin (ESI): empresas. EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
91,6
90,4
91,0
92,9
53,1
52,6
51,6
55,7
51,9
49,8
53,5
50,7
50,7
50,4
52,9
47,6
36,2
33,8
35,6
38,3
83,0
83,7
80,1
86,8
55,6
53,8
55,2
57,1
2012
431
19
2.5
2011
INTERNETERAKO SARBIDEAK VA DE ACCESO A INTERNET Modema / Mdem RDSI / RDSI ADSL / ADSL Kablea (zuntz optikoa / Cable (fibra ptica) Konexio mugikorra / Conexin mvil Bestelako konexio finkoak / Otras conexiones fijas
Iturriak / Fuentes: EUSTAT. Informazioaren Gizarteari buruzko Inkesta (IGI): enpresak. Encuesta de la Sociedad de la Informacin (ESI): empresas.
2.6
Interneterako sarbidea duten 10 enplegatu eta gehiagoko establezimenduak, sarbide-motaren arabera. (%) Establecimientos de 10 y ms empleados con acceso a Internet por va de acceso.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
2011
INTERNETERAKO SARBIDEAK VA DE ACCESO A INTERNET Modema / Mdem RDSI / RDSI ADSL / ADSL Kablea (zuntz optikoa / Cable (fibra ptica) Konexio mugikorra / Conexin mvil Bestelako konexio finkoak / Otras conexiones fijas
Iturriak / Fuentes: EUSTAT. Informazioaren Gizarteari buruzko Inkesta (IGI): enpresak. Encuesta de la Sociedad de la Informacin (ESI): empresas..
19
2.7
Internet bidezko salmentak establezimenduetan. (%) Ventas por Internet en los establecimientos.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA 3,9 3,9 BIZKAIA GIPUZKOA
2010
INTERNET BIDEZKO SALMENTAK DITUZTEN ESTABLEZ. ESTABLECIMIENTOS CON VENTAS POR INTERNET SALMENTEN BATEZ BESTEKO %A, ESTABLEZIMENDUKO % MEDIO DE VENTAS POR ESTABLECIMIENTO
3,9
3,8
38,6
26,8
39,6
41,6
INTERNET BIDEZKO SALMENTAK DITUZTEN 10 ENPLEGATU ETA GEHIAGOKO ESTABLEZIMENDUAK ESTABLECIMIENTOS DE 10 Y MS EMPLEADOS CON VENTAS POR INTERNET SALMENTEN BATEZ BESTEKO %A, ESTABLEZIMENDUKO % MEDIO DE VENTAS POR ESTABLECIMIENTO
Iturriak / Fuentes: EUSTAT. Informazioaren Gizarteari buruzko Inkesta (IGI): enpresak. Encuesta de la Sociedad de la Informacin (ESI): empresas.
8,5
6,6
8,5
9,5
38,4
38,3
37,0
40,3
432
2012
34 GRAFIKOA / GRFICO
2011
EUSKAL AE-KO ESTABLEZIMENDUEN IKT EKIPAMENDUA. (%) EQUIPAMIENTOS DE LOS ESTABLECIMIENTOS EN TIC DE LA C.A. DE EUSKADI.
2012
433
19
3 3.1
INFORMAZIOAREN ETA KOMUNIKAZIOAREN TEKNOLOGIEN INDUSTRIA (IKT) INDUSTRIA DE LAS TECNOLOGAS DE LA INFORMACIN Y DE LA COMUNICACIN (TIC)
2009
SEKTOREAK, GUZTIRA TOTAL SECTORES IKT SEKTOREA, GUZTIRA TOTAL SECTOR TIC LURRALDE HISTORIKOA TERRITORIO HISTRICO LAVA / ARABA BIZKAIA GIPUZKOA IKT SEKTOREA SECTOR TIC
171.345
58.529.576
982.182
2.099
4.096.374
1.836.829
23.051
97 2.002
430.545 3.665.829
160.600 1.676.229
3.865 19.186
(1) Lehen sektorea eta etxeko lanak izan ezik / Excepto sector primario y servicio domstico. (2) Eskualdeko enpresa kopurua ez dator bat guztirakoarekin Enpresak, jarduera edukiz gero eskualde bakoitzean kontatu dira, baina behin bakarrik Euskal AEko guztirakoan. La suma territorial del n de empresas no coincide con el total. Las empresas se han contado en cada territorio histrico que tienen actividad, pero una sola vez en el total de la C.A. de Euskadi. Unitatea: kopurua eta datu ekonomikoak, mila eurotan / Unidad: nmero y datos econmicos en miles de euros. Iturriak / Fuentes: EUSTAT. IKT sektorea / El sector TIC.
19
3.2
IKT sektoreko okupatuen kopuruaren bilakaera. Evolucin del nmero de ocupados del sector TIC.
Langileak (1) Personal Establezimendu kop. N Establecimientos Emakumeak (%) Mujeres Ikertzaileak (1) Investigadores
2009
Guztira Total
Emakumeak Mujeres
Guztira Total
Emakumeak Mujeres
I+G GUZTIRA TOTAL I+D I+G ENPRESA SEKTOREA, GUZTIRA TOTAL SECTOR EMPRESARIAL I+D IKT SEKTOREA, GUZTIRA TOTAL SECTOR TIC LURRALDE HISTORIKOA TERRITORIO HISTRICO LAVA / ARABA BIZKAIA GIPUZKOA IKT SEKTOREA SECTOR TIC INDUSTRIA ZERBITZUAK / SERVICIOS
(1) DOB: Dedikazio Osoko Baliokidetza / E.D.P.: Equivalencia a Dedicacin Plena. Unitatea: kopurua / Unidad: nmero Iturriak / Fuentes: EUSTAT. IKT sektorea / El sector TIC.
16.690,4
5.677,6
34,0
10.386,2
3.651,5
35,2
1.576
12.461,5
3.651,6
29,3
7.056,7
2.123,2
30,1
179
1.423,1
374,4
26,3
652,4
171,7
26,3
21 92 66
23 156
298,1 1.125,0
64,0 310,4
21,5 27,6
107,8 544,6
25,7 146,0
23,8 26,8
434
2012
3.3
I+G GUZTIRA TOTAL I+D
IKT sektoreko I+Gko barne gastua. Gasto interno en I+D del sector TIC.
GUZTIRA TOTAL GASTU ARRUNTA GASTO CORRIENTE
000
2009
1.280.917
1.076.392
204.525
I+G ENPRESA SEKTOREA, GUZTIRA TOTAL SECTOR EMPRESARIAL I+D IKT SEKTOREA, GUZTIRA TOTAL SECTOR TIC LURRALDE HISTORIKOA TERRITORIO HISTRICO LAVA / ARABA BIZKAIA GIPUZKOA IKT SEKTOREA SECTOR TIC INDUSTRIA ZERBITZUAK / SERVICIOS
Iturriak / Fuentes: EUSTAT. IKT sektorea / El sector TIC.
977.924
825.931
151.993
83.049
77.143
5.906
22.369 60.680
20.061 57.083
2.309 3.597
3.4
IKT sektorean jarduera berritzaileak dituzten establezimenduak eta berrikuntzako gastua. Establecimientos con actividades innovadoras y gasto en innovacin del sector TIC.
TOTAL GUZTIRA ESTABLEZIMENDUAK ESTABLECIMIENTOS GASTUA GASTO 10 LANGILEKO ETA GEHIAGO 10 Y MS EMPLEADOS ESTABLEZIMENDUAK ESTABLECIMIENTOS GASTUA GASTO
2009
SEKTOREAK, GUZTIRA TOTAL SECTORES IKT SEKTOREA, GUZTIRA TOTAL SECTOR TIC LURRALDE HISTORIKOA TERRITORIO HISTRICO LAVA / ARABA BIZKAIA GIPUZKOA IKT SEKTOREA SECTOR TIC INDUSTRIA ZERBITZUAK / SERVICIOS
13,3
2.753.401
29,2
2.219.892
22,2
204.415
58,4
182.670
42,1 21,3
32.211 172.204
45,7 60,6
25.465 157.205
Unitatea: establezimenduen ehunekoa eta gastua, mila eurotan / Unidad: porcentaje de establecimientos y gasto en miles de euros. Iturriak / Fuentes: EUSTAT. IKT sektorea / El sector TIC.
2012
435
19
442
1.2.
443
1.3.
444
1.4.
446
1.5.
447
2. IKERKETA ZIENTIFIKOA ETA GARAPEN TEKNOLOGIKOA (I+G) INVESTIGACIN CIENTFICA Y DESARROLLO TECNOLGICO (I+D)
2.1. DOB langileak, zientzia-eremuari edo diziplinari, lanbideari eta sexuari jarraiki. Personal E.D.P. por campo o disciplina cientfica, ocupacin y sexo. Langileak guztira, exekuzio-sektoreari jarraiki, lanbidearen eta sexuaren arabera. Total de personal por sector de ejecucin, segn ocupacin y sexo. Barne-gastuak, zientzia-eremuari edo diziplinari jarraiki, funtsen jatorriaren arabera. Gastos internos por campo o disciplina cientfica, segn origen de los fondos. Barne-gastuak, exekuzio-sektoreari jarraiki, funtsen jatorriaren arabera. Gastos internos por sector de ejecucin, segn origen de los fondos. Euskal AEko adierazleen bilakaera. Evolucin de los indicadores en la C.A. de Euskadi. Zientziari eta teknologiari buruzko adierazleak, herrialdeei jarraiki. Indicadores sobre ciencia y tecnologa por pases.
448
2.2.
448
2.3.
449
2.4.
449 450
2.5.
2.6.
451
... / ...
2012
437
... / ...
2.7. Enpresa-sekotearen adierazleak, jardueraadarrei jarraiki. Indicadores del sector empresas por ramas de actividad. Patente-kopuruaren bilakaera, Patenteen Nazioarteko Sailkapenaren arabera. Evolucin del nmero de patentes por Clasificacin Internacional de Patentes. Erabilgarritasun-ereduen kopuruaren bilakaera, Patenteen Nazioarteko Sailkapenaren arabera Evolucin del nmero de modelos de utilidad por Clasificacin Internacional de Patentes.
452
2.8.
453
2.9.
453
438
2012
CONCEPTOS
Innovacin tecnolgica Una innovacin tecnolgica es un producto (bien o servicio) nuevo o sensiblemente mejorado introducido en el mercado (innovacin de producto) o la introduccin dentro del establecimiento de un proceso nuevo o sensiblemente mejorado (innovacin de proceso). La innovacin tecnolgica se basa en los resultados de nuevos desarrollos tecnolgicos, nuevas combinaciones de tecnologas existentes o en la utilizacin de otros conocimientos adquiridos por el establecimiento. Los simples cambios de organizacin o de gestin no deben incluirse como innovaciones tecnolgicas. La innovacin debe ser nueva para el establecimiento. No es necesario que sea nueva para el mercado. Innovacin de producto Es un bien o un servicio nuevo o sensiblemente mejorado con respecto a sus caractersticas bsicas, especificaciones tcnicas, software incorporado y otros componentes intangibles, finalidades deseadas o prestaciones. Innovacin de proceso Consiste en una tecnologa de produccin nueva o sensiblemente mejorada, as como en mtodos nuevos o sensiblemente mejorados de suministro de servicios y de entrega de productos. El resultado debe ser significativo con respecto al nivel del volumen de produccin, la calidad de los productos (bienes o servicios) o los costes de produccin y distribucin. Establecimientos innovadores Incluyen los establecimientos con innovaciones de producto o proceso pero no los que tienen innovaciones en curso o no exitosas.
KONTZEPTUAK
Teknologia-berrikuntza Teknologia-berrikuntza da merkatuan sartu den produktu (ondasun edo zerbitzu) berria edo nabarmen hobetua (produktu-berrikuntza) edo establezimendu batean sartu den prozesu berria edo nabarmen hobetua (prozesu-berrikuntza). Teknologia-berrikuntza teknologia-garapen berrien emaitzetan, lehendik dauden teknologien kontzeptu berrietan edo establezimenduak lortu dituen beste jakintza batzuk erabiltzean oinarritzen da. Antolamendu- edo kudeaketa-aldaketa soilak ez dira teknologia-berrikuntzatzat hartu behar. Berrikuntzak berria izan behar du establezimenduarentzat. Ez da beharrezkoa merkatuarentzat berria izatea.
Produktu-berrikuntza Berria edo nabarmen hobetu den ondasun edo zerbitzua da, betiere, oinarrizko ezaugarrien, espezifikazio teknikoen, softwarearen eta bestelako osagai ukiezinen, xedeen edo prestazioen aldetik. Prozesu-berrikuntza
BERRIKUNTZA ETA I+G (I+G+b) INNOVACIN E I+D (I+D+i)
Ekoizpen-teknologia berria edo nabarmen hobetua da, edota zerbitzu-hornikuntzako eta produktuak emateko metodo berriak edo nabarmen hobetuak. Emaitzak adierazgarria izan behar du, ekoizpen-bolumenaren, produktuen (ondasunak edo zerbitzuak) kalitatearen edo ekoizpen- eta banaketa-kostuen aldetik.
Establezimendu berritzaileak Produktu- edo prozesu-berrikuntzak dituzten establezimendu berritzaileak ere sartzen dira atal honetan, baina ez une honetan berrikuntzak egiten ari direnak edo arrakastarik gabeko berrikuntzak dituztenak. Teknologia-berrikuntzako jarduerak Teknologiaren aldetik berriak edo hobetuak diren produktu edo prozesuak egitea helburu duten zientzia-, teknologia-, antolamendu-, finantza- eta merkataritza lanen (jakintza berrietako inbertsioak barne) multzoa dira. I+G (barrukoa edo beste enpresa batzuei erositakoa) gauzatzea halako jarduera izan daiteke. Baina, gainera, establezimenduak beste jarduera batzuk ere gauza ditzake, kasurako, berrikuntzetarako beharrezko diren teknologia material nahiz inmaterialak eskuratzea, berrikuntzan zerikusia izango duten langileen prestakuntza, eta berrikuntza ezartzeko bestelako prestaketak.
Actividades para la innovacin tecnolgica Son el conjunto de trabajos cientficos, tecnolgicos, organizativos, financieros y comerciales, incluyendo la inversin en nuevos conocimientos, que conducen o pretenden conducir a la realizacin de productos o procesos tecnolgicamente nuevos o mejorados. La realizacin de I+D (interna o adquirida a otras empresas) puede ser una de dichas actividades. Pero, adems, el establecimiento puede realizar otras actividades como adquisicin de tecnologas materiales e inmateriales necesarias para realizar las innovaciones, la formacin del personal implicado en la innovacin y otros preparativos tcnicos para la implementacin de la innovacin. Investigacin Cientfica y Desarrollo Tecnolgico (I+D) Se entiende por actividades de I+D: Al conjunto de actividades creativas emprendidas de forma sistemtica, a fin de aumentar el caudal de conocimientos cientficos y tcnicos, as como la utilizacin de los resultados de estos trabajos para conseguir nuevos dispositivos, productos, materiales o procesos. Comprende esta actividad la investigacin fundamental, la investigacin aplicada y el desarrollo tecnolgico. Personal empleado en I+D Se incluye a todas las personas afectas directamente a las actividades de Investigacin Cientfica y Desarrollo Tecnolgico sin distincin de nivel de responsabilidad, incluso las que administran y dirigen actividades de I+D, as como aquellas cuyos servicios estn ligados directamente a los trabajos de I+D, por ejemplo, el personal auxiliar de los laboratorios o bibliotecas de investigacin, el personal administrativo adscrito a las unidades o servicios de investigacin, los obreros especializados o no, etc.
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
20
Ikerketa Zientifikoa eta Garapen Teknologikoa (I+G) I+Gko jardueratzat ulertzen da: Ezagutza zientifiko eta teknikoen ondarea gehitzeko eta halaber lan horien emaitzak gailu, produktu, material edo prozesu berriak lortzeko helburuarekin modu sistematiko batean ekindako jarduera kreatiboen multzoa. Jarduera horren barnean sartzen dira funtsezko ikerketa, ikerketa aplikatua eta garapen teknologikoa.
I+Gn enplegatutako pertsonala Ikerketa Zientifiko eta Garapen Teknologikoko jarduerei zuzenki atxikita dauden pertsona guztiak hartzen ditu, erantzukizun-mailako bereizketarik gabe alegia, I+Gko jarduerak administratu eta gidatzen dituztenak ere barne, eta baita beren zerbitzuak I+Gko lanei zuzenean lotuta dauzkatenak ere, esate baterako, ikerketako laborategi edo liburutegietako pertsonal laguntzailea, ikerketako unitate edo zerbitzuei atxikitako pertsonal administratiboa, langile espezializatuak edo ez, etab. Alde batera uzten dira
2012
439
Se excluyen las personas que realicen servicios indirectos, como el personal de cantina, de seguridad, etc. Clasificacin segn la dedicacin a) Personal de Dedicacin Plena Se considera en esta categora a aquellos que emplean al menos el 90% de su jornada laboral en actividades de I+D. b) Personal de Dedicacin Parcial Comprende aquellas personas que dedican aproximadamente entre el 10 y el 90 % de su jornada laboral a actividades de I+D, y el resto a actividades de otro tipo. Se incluye tambin en este apartado a las personas que hayan realizado actividades de I+D durante un perodo de tiempo inferior al ao. c) Personal en Equivalencia a Dedicacin Plena (E.D.P.) Se obtiene sumando el personal de dedicacin plena ms las fracciones de tiempo que el personal de dedicacin parcial dedica a actividades de I+D. Gastos intramuros en actividades de I+D Son los gastos en actividades de investigacin cientfica y desarrollo tecnolgico realizados dentro de la unidad o centro investigador de la empresa, cualquiera que sea el origen de los fondos, durante el ao de referencia. Los gastos llevados a cabo fuera del centro, pero en apoyo de las tareas de I+D internas, tambin se incluyen.
zeharkako zerbitzuak egiten dituzten pertsonak, hala nola, kantina, segurtasun, etab.etakoak. Dedikazioaren araberako sailkapena a) Dedikazio Osoko Pertsonala Kategoria horretan sartzen dira beren lanaldiaren gutxienez %90 I+Gko jardueretan egiten duten pertsonak. b) Dedikazio Partzialeko Pertsonala Beren lanaldiaren gutxi gorabehera % 10 eta % 90 artekoa I+Gko jardueratara eta gainerakoa beste eratako jardueratara dedikatzen duten pertsonak sartzen dira hemen. Atal horretan sartuko dira, baita, urtebetetik beherako denboraldi batean I+Gko jarduerak egin dituzten pertsonak ere. c) Dedikazio Osoko Baliokidetza (DOB) Dedikazio osoko pertsonalak gehi dedikazio partzialeko pertsonalak I+Gko jardueratara dedikatzen dituen denbora-zatiak batuz lortzen da. I+Gko jardueretako barne-gastuak Enpresaren ikerketa-unitate edo -zentroan ikerketa zientifiko eta garapen teknologikoko jardueretan egindako gastuak dira, zein ere den funtsen jatorria. Zentrotik kanpora baina barneko I+Gko eginkizunen laguntzan egindako gastuak ere hemen sartuko dira.
20
440
2012
BERRIKUNTZA TEKNOLOGIKOA INNOVACIN TECNOLGICA Establezimenduak, jarduera-adarraren, tamainaren eta teknologia-berrikuntza motaren arabera. (%) Establecimientos por rama de actividad, tamao y tipo de innovacin tecnolgica.
TEKNOLOGIA-BERRIKUNTZA MOTA TIPO DE INNOVACIN TECNOLGICA Guztira Total Produktuarenak De producto 5,6 5,4 5,6 5,7 Prozesuarenak De proceso 11,6 11,2 11,8 11,3 Abian En curso 3,5 3,8 3,5 3,3
1.1
2008-2010
ESTABLEZIMENDU BERRITZAILEAK (1) Porrot egindakoa ESTABLECIMIENT. Fallida INNOVADORES 0,7 0,9 0,5 0,9 13,8 13,4 14,2 13,3
GUZTIRA / TOTAL Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa JARDUERA-ADARRA (A38) RAMA DE ACTIVIDAD Industria Erauzteko ind., kokea lortzeko.... Industrias extractivas, coqueras.... Elikadura ind., edariak, tabakoa Ind. alimentarias, bebidas, tabaco Ehungintza, jantzigintza, larrugintza eta oinetakogintza Textil, confeccin, cuero y calzado Zurgintza, papera eta arte grafik. Madera, papel y artes grficas Ind. kimikoa eta farmazia produk. Industria qumica y productos farm. Kautxua eta plastikoak Cauchos y plsticos Metalugia eta produktu metalik. Metalurgia y productos metlicos Prod. informatiko eta elektronik. Prod. informticos y electrnicos Makineria eta tresneria Maquinaria y equipo Garraio-materiala Material de transporte Altzariak eta bestelako manufak. Muebles y otras manufacturas Energia elektrik., gasa eta lurruna Energa elctrica, gas y vapor Ur hornidura eta Saneamendu Suministro de agua y saneamiento Eraikuntza / Construccin Eraikuntza Construccin Zerbitzuak / Servicios Merkataritza eta ibilgailuen konp. Comercio y reparacin de vehculos Garraioa eta biltegiratzea Transporte y almacenamiento Ostalaritza Hostelera Telekomunikazioak, informatika eta hedabideak Telecomunicaciones, informtica y medios de comunicacin Finantza jarduerak eta aseguruak Actividades financieras y seguros Onibar- jarduerak Actividades inmobiliarias I+G, aholkularitzak eta beste jarduera profesional eta teknikoak I+D, consultoras y otras actividades profesionales y tcnicas Zerbitzu lagungarriak Servicios auxiliares Bidai-agentziak eta turismo-oper. Agencias de viajes y oper. tursticos Hezkuntza Educacin Osasun jarduera Actividades sanitarias Jarduera sozial, olgetazkoak..... Actividades sociales, recreativas...
6,0 22,8 49,7 20,7 22,0 39,0 43,2 38,4 12,4 10,3 14,0 6,7 6,7 15,3 14,4 16,0 4,8
0,6 7,4 31,9 14,4 6,7 30,4 29,1 19,2 6,9 2,6 5,0 2,7 2,7 5,7 4,1 3,7 2,5
6,0 16,0 28,6 12,1 19,1 24,3 20,8 22,3 7,0 3,5 10,5 6,7 6,7 12,3 12,1 15,7 3,9
0,4 7,7 38,2 17,5 10,1 20,9 27,5 31,8 3,7 7,3 6,1 0,4 0,4 3,4 0,4 7,3 0,4
0,0 0,5 19,8 2,6 5,1 7,9 6,7 1,9 2,1 1,7 2,1 0,0 0,0 0,6 0,1 2,0 0,0
6,0 16,4 38,3 18,1 20,4 36,1 37,2 29,9 10,4 6,1 10,5 6,7 6,7 14,7 14,3 15,9 4,6
... / ...
EUSKAL URTEKARI ESTATISTIKOA
2012
441
20
... / ...
1.1
Establezimenduak, jarduera-adarraren, tamainaren eta teknologia-berrikuntza motaren arabera. (%) Establecimientos por rama de actividad, tamao y tipo de innovacin tecnolgica.
TEKNOLOGIA-BERRIKUNTZA MOTA TIPO DE INNOVACIN TECNOLGICA Guztira Total Produktuarenak De producto Prozesuarenak De proceso Abian En curso
2008-2010
Enplegu-geruzak Estratos de empleo 0-2 3-9 10 - 19 20 - 49 50 - 99 > 100 8,1 17,8 23,1 37,1 46,1 59,6 1,4 7,6 12,4 22,1 31,0 38,9 7,3 14,1 15,0 23,4 29,9 49,6 0,7 4,0 10,1 20,7 28,1 43,5 0,1 0,7 3,0 4,8 7,4 14,3 7,8 17,1 21,1 32,8 41,5 55,4
(1) Ez dira sartzen soilik berrikuntza abian duten edo berrikuntzak huts egin dien establezimenduak / No incluye los establecimientos que nicamente realizan innovacin en curso o fallida. Iturria / Fuente: EUSTAT. Berrikuntza Teknologikoaren inkesta (BTI) / Encuesta de Innovacin Tecnolgica (EIT).
20
442
2012
1.2
10 langile eta gehiagoko establezimenduak, jarduera-adarraren eta teknologia-berrikuntza motaren arabera. (%) 2008-2010 Establecimientos de 10 y ms empleados por rama de actividad y tipo de innovacin tecnolgica.
TEKNOLOGIA-BERRIKUNTZA MOTA TIPO DE INNOVACIN TECNOLGICA Guztira Total GUZTIRA / TOTAL Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa JARDUERA-ADARRA (A31) RAMA DE ACTIVIDAD Industria Erauzteko ind., kokea lortzeko.... Industrias extractivas, coqueras.... Elikadura ind., edariak, tabakoa Ind. alimentarias, bebidas, tabaco Ehungintza, jantzigintza, larrugintza eta oinetakogintza Textil, confeccin, cuero y calzado Zurgintza, papera eta arte grafik. Madera, papel y artes grficas Ind. kimikoa eta farmazia produk. Industria qumica y productos farm. Kautxua eta plastikoak Cauchos y plsticos Metalugia eta produktu metalik. Metalurgia y productos metlicos Prod. informatiko eta elektronik. Prod. informticos y electrnicos Makineria eta tresneria Maquinaria y equipo Garraio-materiala Material de transporte Altzariak eta bestelako manufak. Muebles y otras manufacturas Energia elektrik., gasa eta lurruna Energa elctrica, gas y vapor Ur hornidura eta Saneamendu Suministro de agua y saneamiento Eraikuntza / Construccin Eraikuntza Construccin Zerbitzuak / Servicios Merkataritza eta ibilgailuen konp. Comercio y reparacin de vehculos Garraioa eta biltegiratzea Transporte y almacenamiento Ostalaritza Hostelera Telekomunikazioak, informatika eta hedabideak Telecomunicaciones, informtica y medios de comunicacin Finantza jarduerak eta aseguruak Actividades financieras y seguros Onibar- jarduerak Actividades inmobiliarias I+G, aholkularitzak eta beste jarduera profesional eta teknikoak I+D, consultoras y otras actividades profesionales y tcnicas Zerbitzu lagungarriak Servicios auxiliares Bidai-agentziak eta turismo-oper. Agencias de viajes y oper. tursticos Hezkuntza Educacin Osasun jarduera Actividades sanitarias Jarduera sozial, olgetazkoak..... Actividades sociales, recreativas... 47,7 21,0 43,9 26,3 6,0 29,2 31,6 15,0 33,1 29,5 3,6 21,1 33,5 35,6 29,7 38,0 Produktuarenak De producto 19,9 20,9 17,2 23,5 Prozesuarenak De proceso 22,2 24,6 18,4 26,8 Abian En curso 18,4 16,2 18,1 20,0
ESTABLEZIMENDU BERRITZAILEAK (1) Porrot egindakoa ESTABLECIMIENT. Fallida INNOVADORES 4,9 5,1 4,0 6,3 30,1 32,3 25,6 35,8
18,7 33,3 68,6 52,5 44,1 64,9 63,8 67,0 35,9 58,6 31,0 11,8 11,8 31,6 20,3 28,3 14,6
9,6 11,2 52,7 30,7 17,5 52,1 46,5 34,3 22,8 21,0 10,1 4,1 4,1 20,1 8,8 17,4 5,8
18,7 26,9 45,8 35,7 33,9 41,5 21,8 47,8 22,1 3,8 19,6 11,0 11,0 20,5 13,2 22,6 8,4
6,2 13,4 50,7 41,3 23,9 43,3 42,7 58,3 23,8 58,6 20,3 8,5 8,5 15,8 7,0 17,5 9,2
0,0 4,2 32,2 9,1 6,0 15,2 16,0 4,6 6,3 14,1 6,9 1,0 1,0 4,1 2,1 11,5 0,0
18,7 30,5 66,5 43,5 38,6 60,1 49,4 53,5 30,7 24,9 19,6 11,0 11,0 29,2 18,4 25,2 10,9
(1) Ez dira sartzen soilik berrikuntza abian duten edo berrikuntzak huts egin dien establezimenduak / No incluye los establecimientos que nicamente realizan innovacin en curso o fallida. Unitatea: establezimenduen ehunekoa / Unidad: porcentaje de establecimientos. Iturria / Fuente: EUSTAT. Berrikuntza Teknologikoaren inkesta (BTI) / Encuesta de Innovacin Tecnolgica (EIT).
2012
443
20
1.3
Teknologia-berrikuntzetako jardueretarako gastua, jarduera-adarraren, tamainaren eta jarduera motaren arabera. (%) Gasto en actividades para la innovacin tecnolgica por rama de actividad, tamao y tipo de actividad.
Guztira 000 Total Beste ezagutza batzuk Otros conocimientos 2,5 3,0 2,2 2,6
2010
Diseinua eta prestakizunak Prestakuntza Merkaturatzea Diseo Formacin Comercializ. y preparativos 1,4 1,6 1,3 1,5 2,5 1,9 2,0 3,6 6,9 7,5 7,4 5,9
GUZTIRA / TOTAL Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa JARDUERA-ADARRA (A31) RAMA DE ACTIVIDAD Industria Erauzteko ind., kokea lortzeko.... Industrias extractivas, coqueras.... Elikadura ind., edariak, tabakoa Ind. alimentarias, bebidas, tabaco Ehungintza, jantzigintza, larrugintza eta oinetakogintza Textil, confeccin, cuero y calzado Zurgintza, papera eta arte grafik. Madera, papel y artes grficas Ind. kimikoa eta farmazia produk. Industria qumica y productos farm. Kautxua eta plastikoak Cauchos y plsticos Metalugia eta produktu metalik. Metalurgia y productos metlicos Prod. informatiko eta elektronik. Prod. informticos y electrnicos Makineria eta tresneria Maquinaria y equipo Garraio-materiala Material de transporte Altzariak eta bestelako manufak. Muebles y otras manufacturas Energia elektrik., gasa eta lurruna Energa elctrica, gas y vapor Ur hornidura eta Saneamendu Suministro de agua y saneamiento Eraikuntza / Construccin Eraikuntza Construccin Zerbitzuak / Servicios Merkataritza eta ibilgailuen konp. Comercio y reparacin de vehculos Garraioa eta biltegiratzea Transporte y almacenamiento Ostalaritza Hostelera Telekomunikazioak, informatika eta hedabideak Telecomunicaciones, informtica y medios de comunicacin Finantza jarduerak eta aseguruak Actividades financieras y seguros Onibar- jarduerak Actividades inmobiliarias I+G, aholkularitzak eta beste jarduera profesional eta teknikoak I+D, consultoras y otras actividades profesionales y tcnicas Zerbitzu lagungarriak Servicios auxiliares Bidai-agentziak eta turismo-oper. Agencias de viajes y oper. tursticos Hezkuntza Educacin Osasun jarduera Actividades sanitarias Jarduera sozial, olgetazkoak..... Actividades sociales, recreativas...
1,7 7,4
1.569 70.018 47.838 48.407 217.609 144.776 136.469 278.941 45.400 33.478 14.727 32.045 32.045 1.475.004 115.051 13.181 5.311
70,8 6,9 52,7 62,8 44,6 68,8 59,1 37,1 63,6 32,1 51,8 45,8 45,8 57,3 14,5 6,6 58,6
28,0 10,0 15,7 12,0 32,9 20,1 18,1 6,9 13,0 65,8 10,3 11,9 11,9 9,3 5,0 12,7 0,8
75,1 30,6 22,5 17,9 6,6 18,0 54,9 12,8 2,1 35,5 9,7 9,7 14,4 30,4 37,7 36,4
1,2 1,0 0,2 0,2 0,3 0,1 2,3 3,2 3,2 3,5 11,6 2,3 0,1
0,3 0,9 1,2 1,0 2,3 0,2 0,6 4,0 4,0 1,8 2,2 2,7
0,2 0,2 1,0 1,8 1,6 0,6 5,4 22,8 22,8 3,0 23,4 1,3
6,9 0,5 1,6 2,2 1,5 0,7 0,2 4,5 2,6 2,6 10,8 13,0 40,8 0,1
20
58,0 14,9 -
13,1 18,3 -
3,7 29,5 -
1,4 3,2 -
5,6 24,5 -
... / ...
444
2012
... / ...
1.3
Teknologia-berrikuntzetako jardueretarako gastua, jarduera-adarraren, tamainaren eta jarduera motaren arabera. (%) Gasto en actividades para la innovacin tecnolgica por rama de actividad, tamao y tipo de actividad.
Guztira 000 Total Beste ezagutza batzuk Otros conocimientos
2010
Makineria Maquinaria
Enplegu-geruzak Estratos de empleo 0-2 3-9 10 - 19 20 - 49 50 - 99 > 100 16.994 405.359 128.901 383.814 336.679 1.310.107 14,0 22,6 59,6 58,8 64,2 57,1 11,7 22,9 16,9 11,3 10,4 11,2 51,6 33,4 11,0 12,6 10,8 22,5 2,4 6,3 1,7 1,6 1,1 1,9 14,4 1,4 2,7 2,0 1,8 0,9 2,9 5,2 6,3 4,3 2,8 0,7 3,1 8,2 1,8 9,5 9,0 5,7
Iturria / Fuente: EUSTAT. Berrikuntza Teknologikoaren inkesta (BTI) / Encuesta de Innovacin Tecnolgica (EIT).
2012
445
20
1.4
10 langile eta gehiago dituzten establezimenduen teknologia-berrikuntzetako jardueretarako gastua, jarduera-adarraren eta jarduera motaren arabera. (%) Gasto en actividades para la innovacin tecnolgica de establecimientos de 10 y ms empleados por rama de actividad y tipo de actividad.
Guztira 000 Total Beste ezagutza batzuk Otros conocimientos 1,7 3,6 1,6 0,9
2010
Diseinua eta prestakizunak Prestakuntza Merkaturatzea Diseo Formacin Comercializ. y preparativos 1,3 1,6 1,1 1,5 2,0 0,7 1,1 4,0 6,7 7,7 6,2 6,8
GUZTIRA / TOTAL Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa JARDUERA-ADARRA (A31) RAMA DE ACTIVIDAD Industria Erauzteko ind., kokea lortzeko.... Industrias extractivas, coqueras.... Elikadura ind., edariak, tabakoa Ind. alimentarias, bebidas, tabaco Ehungintza, jantzigintza, larrugintza eta oinetakogintza Textil, confeccin, cuero y calzado Zurgintza, papera eta arte grafik. Madera, papel y artes grficas Ind. kimikoa eta farmazia produk. Industria qumica y productos farm. Kautxua eta plastikoak Cauchos y plsticos Metalugia eta produktu metalik. Metalurgia y productos metlicos Prod. informatiko eta elektronik. Prod. informticos y electrnicos Makineria eta tresneria Maquinaria y equipo Garraio-materiala Material de transporte Altzariak eta bestelako manufak. Muebles y otras manufacturas Energia elektrik., gasa eta lurruna Energa elctrica, gas y vapor Ur hornidura eta Saneamendu Suministro de agua y saneamiento Eraikuntza / Construccin Eraikuntza Construccin Zerbitzuak / Servicios Merkataritza eta ibilgailuen konp. Comercio y reparacin de vehculos Garraioa eta biltegiratzea Transporte y almacenamiento Ostalaritza Hostelera Telekomunikazioak, informatika eta hedabideak Telecomunicaciones, informtica y medios de comunicacin Finantza jarduerak eta aseguruak Actividades financieras y seguros Onibar- jarduerak Actividades inmobiliarias I+G, aholkularitzak eta beste jarduera profesional eta teknikoak I+D, consultoras y otras actividades profesionales y tcnicas Zerbitzu lagungarriak Servicios auxiliares Bidai-agentziak eta turismo-oper. Agencias de viajes y oper. tursticos Hezkuntza Educacin Osasun jarduera Actividades sanitarias Jarduera sozial, olgetazkoak..... Actividades sociales, recreativas...
47,6 34,5
1,3 7,2
1,8 7,9
1.569 49.975 46.635 45.567 204.479 138.991 109.452 277.988 37.412 33.478 14.077 20.965 20.965 1.146.679 39.703 7.996 3.965
70,8 5,2 52,1 61,4 44,1 68,7 69,2 36,9 65,2 32,1 51,3 70,0 70,0 67,9 42,0 10,9 78,5
28,0 1,0 15,9 12,8 32,1 20,6 21,7 6,9 8,3 65,8 9,1 18,1 18,1 5,3 7,8 20,9 1,0
82,7 31,2 23,1 19,0 6,4 3,3 55,1 15,3 2,1 37,2 3,3 3,3 9,1 9,8 49,0 14,8
1,2 1,3 0,2 0,2 0,3 0,1 2,4 1,6 1,6 2,3 3,7 0,1
0,1 0,1 0,9 1,1 0,9 2,7 0,2 0,7 1,7 1,7 1,8 4,2 3,6
0,2 0,2 1,1 1,8 1,9 0,6 6,1 1,4 1,4 2,6 35,8 1,8
9,7 0,5 1,6 2,4 1,5 0,9 0,2 4,3 4,0 4,0 10,9 0,4 15,5 0,2
20
54,4 32,5 -
11,4 15,4 -
4,9 9,8 -
1,4 1,3 -
5,2 1,5
7,6 32,0 -
Iturria / Fuente: EUSTAT. Berrikuntza Teknologikoaren inkesta (BTI) / Encuesta de Innovacin Tecnolgica (EIT).
446
2012
1.5
Teknologia-berrikuntza eta finantzaketa publikoa duten establezimenduak, tamainaren eta finantzaketaren jatorriaren arabera. (%) Establecimientos con innovacin tecnolgica y financiacin pblica por tamao y origen de la financiacin.
Toki Administraz. Guztira Total Administracin Local Foru-aldundiak Diputaciones Forales 13,6 15,6 13,6 12,6 Eusko Jaurlaritza Gobierno Vasco 23,8 27,0 23,9 22,3 Administr. Zentrala Administrac. Central 9,7 9,3 8,4 12,2
2008-2010
Europako Batasuna Unin Europea 6,8 4,6 9,4 3,2
GUZTIRA / TOTAL Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa 10 LANGILE ETA GEHIAGO 10 Y MS EMPLEADOS Araba / lava Bizkaia Gipuzkoa
Unitatea: establezimenduen ehunekoa / Unidad: porcentaje de establecimientos. Iturria / Fuente: EUSTAT. Berrikuntza Teknologikoaren inkesta (BTI) / Encuesta de Innovacin Tecnolgica (EIT).
2012
447
20
2 2.1
IKERKETA ZIENTIFIKOA ETA GARAPEN TEKNOLOGIKOA (I+G) INVESTIGACIN CIENTFICA Y DESARROLLO TECNOLGICO (I+D)
DOB (1) langileak, zientzia-eremuari edo -diziplinari, lanbideari eta sexuari jarraiki. Personal E.D.P. (1) por campo o disciplina cientfica, ocupacin y sexo.
GUZTIRA TOTAL Gizonezkoak Hombres Emakumezkoak Mujeres IKERTZAILEAK INVESTIGADORES Gizonezkoak Hombres 7.310,4 Emakumezkoak Mujeres 3.760,4 TEKNIKARIAK TCNICOS Gizonezkoak Hombres 3.512,9 Emakumezkoak Mujeres 1.493,3 LAGUNTZAILEAK AUXILIARES Gizonezkoak Hombres 845,9
2010
Guztira Total GUZTIRA / TOTAL Zientzia zehatzak Ciencias exactas Ingeniaritza Ingeniera Zientzia medikoak Ciencias mdicas Nekazaritza-zientziak Ciencias agrarias Gizarte-zientziak Ciencias sociales
Guztira Total
17.531,9 11.669,3
5.862,6 11.070,8
2.060,4
1.114,2
946,3
1.717,7
955,0
762,7
238,0
120,2
117,8
104,8
39,0
65,8
12.205,4
9.015,4
3.189,9
7.096,9
5.198,9
1.898,0
4.032,0
3.098,0
933,9
1.076,5
718,5
358,0
1.585,3
681,9
903,4
1.020,8
488,4
532,4
455,4
172,1
283,2
109,2
21,4
87,8
377,5
194,8
182,7
227,0
121,7
105,2
94,8
31,0
63,8
55,8
42,1
13,6
1.303,3
663,0
640,3
1.008,6
546,5
462,1
186,1
91,6
94,5
108,6
24,9
83,7
(1) DOB: Dedikazio Osoaren Baliokidetzea / E.D.P.: Equivalencia Dedicacin Plena. Iturria / Fuente: EUSTAT. Ikerketa Zientifikoko eta Garapen Teknologikoko Jarduerei buruzko Estatistika / Estadstica sobre Actividades en Investigacin Cientfica y Desarrollo Tecnolgico.
20
2.2
Langileak, exekuzio-sektoreari jarraiki, lanbidearen eta sexuaren arabera. Personal por sector de ejecucin, segn ocupacin y sexo.
GUZTIRA TOTAL Gizonez- Emakukoak mezkoak Hombres Mujeres 18.475 9.408 IKERTZAILEAK INVESTIGADORES Gizonez- Emakukoak mezkoak Hombres Mujeres 11.359 5.858 TEKNIKARIAK TCNICOS Gizonez- Emakukoak mezkoak Hombres Mujeres 5.379 2.416 LAGUNTZAILEAK AUXILIARES
2010
Guztira Total GUZTIRA / TOTAL Enpresak eta IAGEP Empresas e IPSFL Herri-administrazioa Administracin Pblica Goi-mailako irakaskuntza Enseanza superior 27.883
18.480
13.421
5.059
10.032
7.198
2.834
6.237
4.658
1.579
2.209
1.565
644
2.399
1.161
1.238
1.206
654
552
1.047
451
596
146
56
90
7.004
3.893
3.111
5.979
3.507
2.472
511
270
241
514
116
398
Iturria / Fuente: EUSTAT. Ikerketa Zientifikoko eta Garapen Teknologikoko Jarduerei buruzko Estatistika / Estadstica sobre Actividades en Investigacin Cientfica y Desarrollo Tecnolgico.
448
2012
2.3
Barne-gastuak, zientzia-eremuari edo -diziplinari jarraiki, funtsen jatorriaren arabera. Gastos internos por campo o disciplina cientfica, segn origen de los fondos.
2010
000
GUZTIRA TOTAL GUZTIRA / TOTAL Zientzia zehatzak Ciencias exactas Ingeniaritza Ingeniera Zientzia medikoak Ciencias mdicas Nekazaritza-zientziak Ciencias agrarias Gizarte-zientziak Ciencias sociales 1.360.271
162.534
115.252
5.301
34.844
236
6.901
943.062
259.420
11.450
636.439
1.720
34.033
138.019
91.626
2.061
38.323
2.020
3.989
31.363
21.175
118
8.368
1.697
85.293
54.812
11.051
15.977
307
3.146
(1) IAGEP = Irabazi-asmorik gabeko erakunde pribatuak / I.P.S.F.L. = Instituciones privadas sin fines de lucro. Iturria / Fuente: EUSTAT. Ikerketa Zientifikoko eta Garapen Teknologikoko Jarduerei buruzko Estatistika / Estadstica sobre Actividades en Investigacin Cientfica y Desarrollo Tecnolgico.
2.4
Barne-gastuak, exekuzio-sektoreari jarraiki, funtsen jatorriaren arabera. Gastos internos por sector de ejecucin, segn origen de los fondos.
2010
000
GUZTIRA TOTAL SEKTOREAK GUZTIRA TOTAL SECTORES Enpresak eta IAGEP Empresas e IPSFL Herri-administrazioa Administracin Pblica Goi-mailako irakaskuntza Enseanza superior 1.360.271
1.048.539
294.845
235
707.687
3.353
42.419
77.246
68.550
172
6.655
290
1.579
234.486
178.890
29.574
19.609
645
5.768
(1) IAGEP = Irabazi-asmorik gabeko erakunde pribatuak / I.P.S.F.L. = Instituciones privadas sin fines de lucro. Iturria / Fuente: EUSTAT. Ikerketa Zientifikoko eta Garapen Teknologikoko Jarduerei buruzko Estatistika / Estadstica sobre Actividades en Investigacin Cientfica y Desarrollo Tecnolgico.
2012
449
20
2.5
Euskal AEko adierazleen bilakaera (sektore guztiak). Evolucin de los indicadores en la C.A. de Euskadi (todos los sectores).
1996 I+Gko gastuak (000) Gastos en I+D (000) II+Gko gastuak (urteko gehikuntza) Gastos en I+D (incremento anual) Biztanleko GERD GERD per cpita I+Gko gastuak (BPGaren %) Gastos en I+D (% sobre P.I.B.) 355.744
2000 594.115
2005 823.459
2008 1.263.877
2009 1.280.917
2010 1.360.271
10,2
19,0
7,1
15,9
1,3
6,2
169,7
285,7
385,7
584,6
590,6
620,0
1,16
1,43
1,44
1,86
1,99
2,08
B
Langile guztiak (DOB) Personal total (E.D.P.) Langile guztiak (DOB) (urteko gehikuntza) Personal total (E.D.P.) (incremento anual) Langile guztiak (DOB) / biztanleria landuna (milako tasa) Personal total (E.D.P.) por poblacin ocupada (tasa por mil) 6.235,9
B
9.091,5
B
12.505,5
B
15.373,2
B
16.690,4 17.531,9
10,5
10,0
4,9
6,5
8,6
5,0
8,6
10,7
13,0
15,1
17,0
18,0
Ikertzaileak (DOB) Personal investigador (E.D.P.) Ikertzaileak (DOB) (urteko gehikuntza) Personal investigador (E.D.P.) (incremento anual) Ikertzaileak (DOB) / biztanleria landuna (milako tasa) Personal investigador (E.D.P.) por poblacin ocup. (tasa por mil)
3.755,1
5.494,0
7.819,7
9.640,1
10.386,2
11.070,8
13,6
15,8
5,5
4,6
7,7
6,6
5,1
6,5
8,1
9,5
10,6
11,4
(1) IAGEP = Irabazi-asmorik gabeko erakunde pribatuak / I.P.S.F.L. = Instituciones privadas sin fines de lucro. Iturria / Fuente: EUSTAT. Ikerketa Zientifikoko eta Garapen Teknologikoko Jarduerei buruzko Estatistika / Estadstica sobre Actividades en Investigacin Cientfica y Desarrollo Tecnolgico.
20
450
2012
2.6
Zientziari eta teknologiari buruzko adierazleak, herrialdeei jarraiki. (*) Indicadores sobre ciencia y tecnologa por pases.
2010
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI
FRANTZIA FRANCIA BARNE PRODUKTU GORDINA (BPG) PRODUCTO INTERIOR BRUTO (PIB) PPS Guztira (milioikoak) / Total PPS (millones) Biztanle bakoitzeko (PPS) / Per cpita (PPS) BIZTANLERIA / POBLACIN Guztira (milakoak) / Total (miles) Landuna (milakoak) / Ocupada (miles) I+GKO GASTUAK / GASTOS EN I+D PPS guztira (milioikoak) / Total PPS (millones) BPGaren aldean / Sobre el PIB (%) Biztanle bakoitzeko (PPS) / Per cpita (PPS) LANGILEAK (DOB) / PERSONAL (E.D.P.) Guztira / Total Biztanl. landunaren aldean / Sobre poblacin ocup. () IKERTZAILEAK (DOB) / INVESTIGADORES (E.D.P) Guztira / Total Biztanl. landunaren aldean / Sobre poblacin ocup. () 289.478 10,9 472.171 17,7 36.136,1 2,21 653,8 64.716 26.679 1.692.337 29.800
ALEMANIA .
ITALIA
JAPONIA JAPN
ESPAINIA ESPAA
AEB EEUU
EB U.E.
2.348.056 30.300
1.478.946 25.700
3.318.196 _
1.127.803 22.800
1.726.631 27.400
11.204.483 35.300
12.257.461 24.400
65.419 29.988
81.802 40.553
60.340 24.658
127.579 62.544
45.989 18.790
62.027 29.042
308.292 141.386
501.126 222.541
2.194 973
529.100 13,0
239.246 9,7
882.739 14,1
220.777 11,7
330.299 11,4
_ _
2.554.862 11,5
17.532 18,0
311.500 7,7
101.821 4,1
656.676 10,5
133.803 7,1
243.338 8,4
_ _
1.584.880 7,1
11.071 11,4
B
GASTUAREN FINANTZAKETA (%) FINANCIACIN DEL GASTO Enpresak / Por la empresa Administrazioak / Por la Administracin Unibertsitateak / Por la Universidad Bestelako iturriek / Por otras fuentes Atzerriak / Por el extranjero
B
GASTUAREN EXEKUZIOA (%) EJECUCIN DEL GASTO Enpresak / Por la empresa Administrazioak / Por la Administracin Unibertsitateak / Por la Universidad Irabazi-asmorik gabeko erakunde pribatuek Por instituciones privadas sin fines de lucro
1,2
0,0
3,2
1,6
0,2
2,4
3,9
1,0
0.0
(*) Herrialde guztien datuak, 2008koak edo azken urte erabilgarrikoak / Datos de todos los pases del ao 2008 o del ltimo ao disponible. PPS Purchasing Power Standard =EAP: Erosteko Ahalmenaren Parekotasuna / PPC: Paridad Poder de Compra. DOB= Dedikazio osoko Baliokidetza / E.D.P. = Equivalencia a dedicacin plena. Iturria / Fuente: EUSTAT. I+G Estatistika / Estadstica sobre I+D. ELGE / OCDE Main indicators on science and tecnology.
2012
451
20
2.7
Enpresa-sektorearen adierazleak, jarduera-adarrei jarraiki. Indicadores del sector empresas por ramas de actividad.
BATEZ BESTEKO ENPLEGUA EMPLEO MEDIO 75 LANGILEAK (DOB) PERSONAL (E.D.P.) 13.180,5 BARNEKO GASTUAK 000 ( ) GASTO INTERNO 1.048.539 FUNTS PROPIOAK (%) FONDOS PROPIOS 55,9
2010
BESTEREN FUNTSAK (%) (1) FONDOS AJENOS 44,1
ENPRESA-KOP. o N. EMPRESAS GUZTIRA / TOTAL I+Gko jarduera Actividad I+D Garraio-materiala Material transporte Bestelako enpresa-jarduera Otra actividad empresa Bestelako makineria Otra maquinaria Bestelako zerbitzuak Otros servicios Informatika-jarduera Actividad informtica Metalezko gaiak Artculos metlicos Material elektrikoa Material elctrico Etxeko aparatuak Aparatos domsticos Kimika-industriak eta petrolioa fintzea Qumica y refino de petrleo Doitasun handiko materiala Material precisin Metalgintza Metalurgia Material elektronikoa Material electrnico Bestelako manufakturak Otras manufacturas Makina-erreminta Mquina herramienta Kautxua eta plastikoa Caucho-plstico Nekazar., abeltz. eta arrant., ateratze-industr. eta ener. Agropecuario y pesca, extractivas y energa Eraikuntza Construccin Industria ez-metalikoa Industria no metlica 20 41 11 50 36 108 20 47 34 48 8 52 163 136 193 112 266 52 138 1.535
B
37
B
4.310,7
B
360.083
B
25,6 74,4
256
810,8
111.845
70,1
29,9
26
1.168,7
86.696
60,1
39,9
88
881,7
69.593
84,1
15,9
68
944,7
64.690
56,2
43,8
44
1.080,2
57.248
66,6
33,4
82
650,0
45.127
81,6
18,4
113
456,9
39.196
74,5
25,5
340
409,8
33.439
85,6
14,4
56
308,9
27.924
84,2
15,8
53
338,9
24.860
68,8
31,2
20
223
294,4
23.924
74,7
25,3
85
309,3
20.482
74,4
25,6
59
310,6
20.426
78,8
21,2
78
304,4
19.913
63,9
36,1
117
238,5
15.802
73,9
26,1
262
154,1
13.192
74,5
25,5
49
131,3
8.702
76,3
23,7
123
76,7
5.397
87,8
12,2
(1) Beste enpresa batzuetako, administrazioko, irabazi-asmorik gabeko erakunde pribatuetako eta atzerriko funtsak hartzen ditu. Incluye fondos de otras empresas, administracin, instituciones privadas sin fines de lucro y extranjero. Iturria / Fuente: EUSTAT. Ikerketa Zientifikoko eta Garapen Teknologikoko Jarduerei buruzko Estatistika / Estadstica sobre Actividades en Investigacin Cientfica y Desarrollo Tecnolgico.
452
2012
2.8
Patente-kopuruaren bilakaera, Patenteen Nazioarteko Sailkapenaren arabera. Evolucin del nmero de patentes por Clasificacin Internacional de Patentes.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
ARGITARATUTAKO ESKARI-KOPURUA N DE SOLICITUDES PUBLICADAS 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 EMAKIDAKOPURUA N DE CONCESIONES 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 81 108 141 178 118 189 169 190 184 196 18 16 21 39 21 37 17 27 25 34 29 37 43 60 45 60 79 73 86 72 34 55 77 79 52 92 73 90 73 90 135 161 152 132 162 160 171 206 185 173 22 25 39 24 33 15 23 27 31 32 44 52 48 54 57 61 77 94 69 75 69 84 65 54 72 84 71 85 85 66
Patenteen eta marken Espainiako bulegoak emandako datuak. / Datos facilitados por la Oficina Espaola de Patentes y Marcas. Iturria / Fuente: EUSTAT. Ikerketa Zientifikoko eta Garapen Teknologikoko Jarduerei buruzko Estatistika / Estadstica sobre Actividades en Investigacin Cientfica y Desarrollo Tecnolgico.
2.9
Erabilgarritasun-ereduen kopuruaren bilakaera, Patenteen Nazioarteko Sailkapenaren arabera Evolucin del nmero de modelos de utilidad por Clasificacin Internacional de Patentes.
EUSKAL AE C.A. DE EUSKADI ARABA LAVA BIZKAIA GIPUZKOA
ARGITARATUTAKO ESKARI-KOPURUA N DE SOLICITUDES PUBLICADAS 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 EMAKIDAKOPURUA N DE CONCESIONES 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 151 183 140 167 143 137 120 107 119 141 31 32 26 33 31 27 24 25 21 29 42 77 54 60 50 44 34 44 39 56 78 74 60 74 62 66 62 38 59 56 154 180 147 161 142 128 132 104 122 146 27 27 23 40 29 25 33 18 21 32 44 44 62 48 57 35 36 49 45 54 83 83 62 73 56 68 63 37 56 60
Patenteen eta marken Espainiako bulegoak emandako datuak. / Datos facilitados por la Oficina Espaola de Patentes y Marcas. Iturria / Fuente: EUSTAT. Ikerketa Zientifikoko eta Garapen Teknologikoko Jarduerei buruzko Estatistika / Estadstica sobre Actividades en Investigacin Cientfica y Desarrollo Tecnolgico.
2012
453
20