TEMA 1: ptica geomtrica.

Radiacions no ionitzants
1.1. ptica geomtrica 1.1.1. Reflexi i refracci de la llum 1.1.1.1. Aspectes generals
Reflexi Reflexi langle dincidncia s igual a langle de reflexi: =

Podem classificar la reflexi en dos tipus: Especular: es dna en superfcies llises; els raigs reflectits seran parallels. Difusa: es dna en superfcies rugoses; els raigs reflectits no seran parallels (per sempre sortiran amb el mateix angle que lincident). s la ms freqent.

Refracci La refracci es caracteritza perqu langle dincidncia no s igual a langle de refracci degut a qu la velocitat de la llum s diferent en els dos medis. La longitud dona depn del medi on es desplaci lona (tindr una velocitat determinada) i de la freqncia de la radiaci (no varia en un canvi de medi perqu s caracterstica de lona). En resum, la longitud dona canvia perqu varia la velocitat: = v/ : angle dincidncia n: ndex de refracci al medi 1 : angle de refracci n: ndex de refracci al medi 2

Podem afirmar doncs que si: n < n > (figura esquerra): si lndex de refracci s ms petit en el medi dincidncia, el raig refractat tindr un angle ms petit (ser ms tancat) < (figura esquerra): si lndex de refracci s ms gran en el medi n > n dincidncia, el raig refractat tindr un angle ms gran (ser ms obert)

1.1.1.2. Casos especials

Angle dincidncia 0 Si langle dincidncia s 0, s a dir que la llum incideix en totalment vertical (els angles es prenen respecte la normal), la Llei de Snell quedaria de la segent manera: El fet que = 0 provoca que = 0 la llum no es desvia sigui quin sigui els valors relatius dels ndex.

Reflexi total interna La reflexi total interna nicament es dna si la llum va dun medi a un altre sent n > n (ndex de refracci 1 > ndex de refracci 2). Com que n > n sabem que < . Amb un angle dincidncia determinat podem obtenir un angle de refracci de 90. Langle dincidncia que causa un angle de refracci de 90 sanomena angle crtic o angle lmit. Langle lmit s un angle dincidncia no de refracci!

La Llei de Snell quedaria de la segent manera (sabem que sin 90 = 1): sin / sin = n/ n Si apliquem un angle dincidncia ms gran a langle crtic, la llum no pot passar a laltre medi; en comptes duna refracci tenim una reflexi total interna: =. Langle de la reflexi total interna s el mateix que el dincidncia!!! (s un angle de reflexi, no de refracci). Un exemple til per la medicina de la reflexi total interna s lendoscopi. Dins de lendoscopi hi ha un material que fa reflexi total interna i al final de tot una bombeta que emet llum; grcies a la reflexi total interna podem veure el que hi ha realment dins de lestmac. sin / 1 = n/ n sin crtic= n/ n

1.1.2. Percepci de la llum

La percepci de la llum s importantssima ja que som capaos de situar (veure) els objectes degut a qu ens arriba la llum procedents dells. En el nostre entorn la llum es propaga en lnia recta; situem els objectes en la direcci de la qual ens arriba la llum (a no ser que la llum canvi de medi ja que llavors no situem els objectes on realment estan). Capacitat de situar lobjecte correctament Si els raigs sn convergents en el seu origen (provenen del mateix punt), podem situar lobjecte correctament imatge de dalt En cas contrari no podem situar (veure) lobjecte correctament imatge de baix

Imatges A causa de desviacions en la trajectria de la llum, podem situar objectes all on no hi sn en realitat; veiem les seves imatges. Hi ha dos tipus dimatges: Imatge virtual (la que veiem al mirall): quan els raigs de llum sembla que provinguin dun punt pel qual mai han passat Imatge real: quan els raigs de llum s que han passat pel punt del qual sembla que provinguin

Per obtenir imatges ben enfocades i ntides cal que cada punt de la imatge rebi la llum procedent dun punt objecte. Degut a aix, en la pantalla translcida no es pot formar cap imatge imatge esquerra Si hi ha una obertura entre a la pantalla translcida, s que es formar una imatge. El problema s que noms arriba llum dun punt de lobjecte i, per tant, la imatge ser invertida imatge dreta

Raigs parallels Quan els raigs de llum procedeixen dun objecte molt lluny, considerarem que sn parallels. Diem que els raigs de llum parallels sn dobjectes situats a linfinit (uns 10 metres per lull hum).

1.1.3. El dioptre esfric

Dioptre esfric: sistema ptic format per dos medis amb diferents ndex de refracci i separats per una superfcie esfrica. T un comportament similar a lull hum i s tot el conjunt (no noms la superfcie que delimita els dos medis). El centre del dioptre s el centre de la superfcie esfrica i sempre es troba a lespai imatge. En les lents de radi > 0, el radi del dioptre s la distncia des del centre del dioptre fins a la seva superfcie. El vrtex del dioptre, s a dir la intersecci de leix amb la superfcie de lesfera (triangle del dibuix), s lorigen de coordenades del sistema cartesi que utilitzem com a criteri de signes. 4

Si els raigs de llum venen dun medi de n < n > : langle refractat sapropar a la normal (en els dioptres la normal es representa pel radi). En el cas de lexemple es forma una imatge de lobjecte A al punt A (punt on es creuen tots els raigs de llum que provenen de lobjecte).

Es donen diverses opcions: Si una persona est situada desprs del punt A veu la imatge de lobjecte Si una persona est situada entre A i el punt 0 no veu cap imatge (raigs no sn convergents en el seu origen) Si una persona est situada veu abans del punt 0 lobjecte all on realment s

Definim com: p: distncia entre lobjecte (A) i vrtex del dioptre (0) p: distncia entre el vrtex del dioptre (0) i punt on es forma la imatge (A) Formula del dioptre:

Els raigs sapropen a la normal (radi dioptre)

Els raigs sallunyen de la normal (radi dioptre)

Focus imatge i focus objecte Si els raigs de llum arriben parallels a leix ptic, s a dir, lobjecte est a linfinit: Dioptre divergent: els raigs de llum es separen de leix desprs de creuar la superfcie del dioptre (una altra manera de que sigui divergent a part de lexplicada anteriorment dels canvis de ndex de reflexi s que el seu radi sigui negatiu ja que far que la potncia sigui negativa: r<0 D<0) Dioptre convergent: els raigs de llum es creuen a leix desprs de creuar la superfcie del dioptre

Dioptre divergent

Dioptre convergent

Definim com: Focus imatge (F): punt on convergeixen els raigs de llum refractats que provenen dun objecte situat a linfinit (raigs parallels)

Focus objecte (F): punt don han de provenir els raigs de llum per tal qu, un cop refractats siguin parallels a leix ptic

A partir de la formula del dioptre podem obtenir les frmules del focus:

1.1.3.1. Exemples del dioptre esfric

Per a tots els exemples utilitzarem un ndex de refracci menor en el medi 1 i major en el medi 2; s a dir, sn dioptres convergents. Exemple 1 Si tenim un objecte situat a linfinit (raigs arriben parallels a la superfcie del dioptre) la imatge es formar al focus imatge (F) es forma a lespai imatge. Noms es forma la imatge si colloquem un full de paper en F; si el colloquem ms a prop o ms lluny es formar un punt borrs. Exemple 2 Si tenim un objecte situat ms a prop de linfinit per ms lluny de F (focus objecte) la imatge es formar en un punt ms lluny al focus imatge (F) es forma a lespai imatge. Si colloquem un full de paper en F noms veurem un punt borrs; per veure la imatge lhem de collocar el en punt on convergeixen els raigs. Exemple 3 Si tenim un objecte situat en el focus els raigs sortiran refractats objecte (F) parallels a leix ptic i la imatge es formar a linfinit es forma a lespai imatge. Haurem de collocar un full de paper a linfinit (uns 10 metres) per tal de veure ntidament la imatge. Exemple 4 Si tenim un objecte situat ms a prop del focus objecte (F) els raigs es separen de la normal; sembla que tots provinguin dun mateix punt ms lluny del que s una imatge virtual (els realment s raigs de llum sembla que provinguin dun punt per el qual mai han passat) es forma a lespai objecte (a diferncia de les anteriors).

Exemple 5 Per poder dibuixar una imatge a partir de raigs caracterstics sha de conixer el focus imatge (F), el focus objecte (F) i el vrtex del dioptre (0): Raig parallel a leix ptic es refracta pel focus imatge (F) Raig perpendicular a la superfcie no es refracta del dioptre (continua amb el mateix trajecte passant pel centre del dioptre) Raig que arriba a la superfcie del dioptre com si provingus del focus objecte (F) es refracta parallel a leix ptic Si colloquem un objecte entre infinit i el focus objecte (F), obtenim una imatge: Real: es forma en lespai imatge (p>0) Invertida: est de cap per avall, s a dir, augment lateral negatiu (<0) Ms petita: ms petita que lobjecte, s a dir, augment lateral entre 0 i 1 (0<<1) Per determinar si la imatge s real o virtual, mirem on es forma: Real: es forma a lespai imatge (p>0) Virtual: es forma a lespai objecte (p<0) Per determinar si imatge s invertida o dreta, ens fixem en el signe de laugment lateral: Invertida: augment lateral negatiu (<0) Dreta: augment lateral positiu ( >0) Per determinar si imatge s ms gran o ms petita que lobjecte, mirem si laugment lateral est entre 0 i 1, o b s ms gran de 1 (ho mirem sense fixar-nos en el signe): Imatge ms gran: augment lateral ms gran de 1 (>1) Imatge ms petita: augment lateral entre 0 i 1 (0<<1)

Exemple 6 Si colloquem un objecte entre el focus objecte (F) i el vrtex del dioptre; seguint les pautes anteriors, obtenim una imatge (hem de prolongar els raigs refractats cap a lespai objecte): Virtual: es forma en lespai objecte (p>0) Dreta: augment lateral positiu (>0) Ms gran: augment lateral ms gran que 1 (>1) Lhome de la imatge veu lobjecte duna manera que no s en realitat.

1.1.4. Lents primes esfriques

Lent prima esfrica: sistema ptic limitat per 2 superfcies; compleix dues condicions: Com a mnim una superfcie s esfrica El gruix del sistema s petit en comparaci amb el radi de cada superfcie El criteri de signes que sutilitz s el cartesi (igual que en el dioptre esfric). En general es considera un sistema aire/vidre (exemple ben clar sn les ulleres).

1.1.4.1. Lents convergents

Les lents convergents (o lents convexes): Tenen com a mnim una superfcie convexa Si tenen una superfcie cncava, el seu radi de curvatura s ms gran que el de la superfcie convexa (s a dir, s menys corbada que la convexa): o Radi de curvatura alt superfcie poc corbada superfcie cncava o Radi de curvatura baix superfcie molt corbada superfcie convexa o Lent convergent: curvatura convexa > curvatura cncava Simbologia de les lents primes convergents: aspes de la fletxa cap enfora Fan convergir els raigs de llum, s a dir, els apropen a leix ptic Definim com: Focus imatge (F): punt on un cop refractats convergeixen els raigs de llum que prviament eren parallels a leix ptic, s a dir, punt on es forma la imatge dun objecte situat a linfinit; en les lents convergents s sempre positiu (F>0) Distncia focal (f): distncia entre la lent i el focus imatge (F); en les lents convergents s sempre positiva (f>0) Focus objecte (F): punt don han de provenir els raigs de llum per tal que, un cop refractats, siguin parallels a leix ptic, s a dir, punt on ha de ser lobjecte perqu la imatge es formi a linfinit; en les lents convergents s sempre negatiu (F<0) Distncia focal (f): distncia entre la lent i el focus objecte (F); en les lents convergents s sempre negativa (f<0)

Les distncies focals (f i f) per al focus imatge (F) i el focus objecte (F) sn iguals en valor absolut

Formula de la lent i de laugment lateral (tant per convergents com per divergents):

Formula de la lent

Augment lateral en les lents

La potncia (C) duna lent convergent sempre s positiva:

Lents convergents: exemple 1 Si tenim un objecte situat entre linfinit i el doble de la distncia focal la imatge ser: Real (es forma a lespai imatge) Invertida (<0) Ms petita que lobjecte (0<<1) Per saber com ser la imatge shan de fer les refraccions dels tres raigs caracterstics exactament igual que en el dioptre (veure exemple 5 pgina 8). Lents convergents: exemple 2 Si tenim un objecte situat entre el doble de la distncia focal i la distncia focal (2f<p<f) la imatge formada ser: Real (es forma a lespai imatge) Invertida (<0) Ms gran que lobjecte (>1) Totes les imatges reals que formen les lents sn invertides (sempre)!

Lent convergent: exemple 3 Si tenim un objecte situat entre el focus objecte i la lent (p>f) la imatge formada ser: Virtual (es forma a lespai objecte) Dreta (>0) Ms gran que lobjecte (>1)

10

1.1.4.2. Lents divergents

Les lents divergents (o lents cncaves): Tenen com a mnim una superfcie cncava Si tenen una superfcie convexa, el seu radi de curvatura s ms gran que el de la superfcie cncava (s a dir, s menys corbada que la cncava): o Radi de curvatura alt superfcie poc corbada superfcie convexa o Radi de curvatura baix superfcie molt corbada superfcie cncava o Lent divergent: curvatura cncava > curvatura convexa Simbologia de les lents primes divergents: aspes de la fletxa cap a dins Fan divergir els raigs de llum, s a dir, els allunyen a leix ptic Definim com: Focus imatge (F): punt don, un cop refractats, sembla que procedeixin els raigs de llum que prviament eren parallels a leix ptic, s a dir, punt on es forma la imatge dun objecte situat a linfinit; en les lents divergents s sempre negatiu (F<0) Distncia focal (f): distncia entre la lent i el focus imatge (F); en les lents divergents s sempre negativa (f<0) Focus objecte (F): punt on han danar dirigits els raigs de llum per tal que, un cop refractats, siguin parallels a leix ptic, s a dir, punt on ha de ser lobjecte perqu la imatge es formi a linfinit; en les lents divergents s sempre positiu (F>0) Distncia focal (f): distncia entre la lent i el focus objecte (F); en les lents divergents s sempre positiva (f>0)

Les distncies focals (f i f) per al focus imatge (F) i el focus objecte (F) sn iguals en valor absolut

La formula de la lent i de laugment lateral s exactament igual que per a lents convergents. Lnica diferncia s que la potncia (C) duna lent divergent sempre s negativa:

11

Lents divergents: exemple

Si tenim un objecte situat abans del focus imatge (F) (p<f) la imatge formada ser: Virtual (es forma a lespai objecte) Dreta (>0) Ms petita que lobjecte (0<<1)

1.2. Radiacions no ionitzants

Radiaci no ionitzant: fenomen fsic que es comporta com una: Ona electromagntica: es propaga per la matria i pel buit Partcula: interacciona amb la matria sense provocar la prdua delectrons

1.2.1. Comportament ondulatori. Formaci

Ona electromagntica: Propagaci doscillacions de camps magntics i elctrics a causa del moviment de crregues elctriques Es propaguen per la matria i el buit La seva velocitat en el buit s la mxima velocitat que poden tenir (c=108 m/s): c = /T = La velocitat (v) en qualsevol medi s menor que en el buit degut al fregament de les partcules del medi; la velocitat es caracteritza per lndex de refracci (n): n = c/v

Es fan canvis de camp elctric al moure la partcula; es crea camp elctric (E) variable.

En conseqncia de qu es mou una crrega, es genera un camp magntic (B) variable. La suma dels dos camps provoca una ona electromagntica: E + B ona electromagntica Les variacions de camp elctric es situen en un mateix pla; mentre que les variacions de camp magntic sn perpendiculars a les de camp elctric, s a dir, estan en un altre pla.

12

Caracterstiques duna ona electromagntica: E i B sn perpendiculars E i B estan en fase E i B sn proporcionals s una ona transversal

1.2.2. Comportament corpuscular

Lenergia de les radiacions est quantitzada. El valor mnim s el dun fot:

Lenergia duna radiaci depn del nombre de fotons (n): Lenergia de la matria tamb est quantitzada; t nivells discrets: La matria normalment est a lestat de mnima energia estat fonamental La matria pot passar a nivells de ms energia estats excitats Absorci de la radiaci 1. A la matria noms sn possibles les transicions entre nivells o estats quantitzats 2. Per a canviar de nivell, la matria ha dabsorbir un fot amb una energia igual a la de la diferncia entre dos dels seus estats 3. Noms sabsorbeix un fot en cada transici

13

Tipus denergia que pot tenir la matria en absorbir radiaci Energia translacional: moviments dels gasos Energia rotacional: girant al voltant dun eix (cada forma de rotaci t una energia determinada) Energia vibracional: lenlla passa a ser ms curt o ms llarg (hi ha diferents formes de vibraci que donaran energies diferents) Energia electrnica: sobt quan un electr excitat baixa dun nivell electrnic a un altre

Retorn dels electrons a lestat inicial Un cop excitats els electrons, tenen 2 formes de relaxaci (de tornar al seu estat inicial): Poden retornar transformant lexcs denergia en energia trmica mitjanant xocs Poden retornar transformant lexcs denergia en radiaci, s a dir, emetent un fot. Hi ha 2 tipus: o Emissi espontnia o Emissi estimulada Emissi espontnia: Lemissi s un fenomen espontani que depn de cada sistema i del seu entorn El fot ems t una energia igual a la diferncia energtica entre els estats inicial i final de lelectr En un sistema concret, els fotons semeten en totes direccions

Emissi estimulada: Lemissi est induda per un fot incident que interacciona amb el sistema El fot que causa lemissi t la mateixa energia que la diferncia energtica entre les estats inicial i final de lelectr; si aix no passa, no hi ha transici En un sistema concret, els fotons semeten en fase i es propaguen en la mateixa direcci Al acabar la transici sempre semet un fot; tindrem 2 fotons: o Fot causant de lemissi o Fot ems en la transici

14

1.2.3. La luminiscncia
Mecanisme de la luminiscncia: 1. Lelectr, que est en estat fonamental, absorbeix un fot; passa a estat excitat 2. Lelectr en estat excitat passa a un nivell metaestable (on estar molt poc temps) degut a qu part del fot absorbit es perd en forma de calor 3. Lelectr en nivell metaestable passa a lestat fonamental i, en retornar, emet una radiaci; s a dir, un fot

Caracterstiques del fot absorbit per lelectr i del fot ems: Energia fot absorbit > Energia fot ems Freqncia fot absorbit > Freqncia fot ems Longitud dona fot absorbit < Longitud dona fot ems Hi ha 2 tipus de luminescncia: Fluorescncia: emissi rpida Fosforescncia: emissi lenta

emet un fot cada 10-9 s emet un fot cada 10-3 s

Les aplicacions en medicina sn la de tinci amb marcadors fluorescents:

1.2.4. El lser
Mecanisme del lser: 1. Bombeig ptic: els electrons passen de lestat fonamental a un estat excitat 2. Els electrons perden energia en forma de calor i arriben a un nivell metaestable; aix passa amb tots els electrons ja que es produeix una inversi de la poblaci 3. Els electrons tornen a lestat fonamental, produint-se una emissi espontnia

15

4. El fot ems interacciona amb un electr del seu entorn, produint-se una emissi estimulada (el fotons tenen la mateixa energia que els emesos espontniament) 5. Aquests nous fotons (produts per emissi estimulada) interaccionen amb altres electrons provocant ms emissions estimulades, s a dir, cada cop tenim ms fotons propagant-se en fase en la mateixa direcci Caracterstiques del lser: Radiaci monocromtica: nica freqncia (), s a dir, nica longitud dona () Propagaci en fase dels fotons: obtenim una llum coherent La llum s direccional: est dirigida La llum t gran potncia (molt intensa): degut a direccionalitat i llum coherent Construcci del lser: El lser t un mirall normal que fa rebotar lemissi i un mirall semitransparent que deixa passar una petita part de la radiaci cada cop Lemissi espontnia de fotons s cap a totes les direccions Part de lemissi en leix horitzontal surt pel mirall semitransparent La majoria de lemissi que no surt pel mirall semitransparent torna rebotada cap al mirall normal, on rebota i torna cap al mirall semitransparent (on torna a sortir part de lemissi) La part de la radiaci que no surt pel mirall semitransparent i es va movent per dins del lser cada cop s ms gran degut a qu es van produint ms emissions estimulades (els fotons que es van movent interaccionen amb electrons que passen de lestat metaestable a lestat fonamental emetent un altre fot)

1.2.5. Lespectre electromagntic

Lespectre electromagntic est format per (de ms energtics a menys): raigs gamma, raigs X, ultraviolats, llum visible, infraroigs, microones, radiofreqncia (ones curtes de rdio, ones de TV i rdio FM, rdio AM i ones llargues de rdio) Les radiacions no ionitzants sn les que tenen menys energia que la llum visible (sinclou): llum visible, infraroigs, microones, radiofreqncia Estudiarem: radiofreqncia, microones, infraroigs, llum visible, ultraviolats

16

Radiofreqncia Est formada per: ones curtes de rdio, ones de TV i rdio FM, rdio AM i ones llargues de rdio. Caracterstiques: o grans (des de km fins dm) o E baixa (s inversament proporcional a ) Interacci amb la matria: causen translaci de partcules carregades Interacci amb els humans: causen escalfament de teixits profunds Aplicacions de diagnosi: o RMN (Ressonncia Magntica Nuclear): detecten emissi emesa pels nuclis (hi ha nuclis atmics que absorbeixen cap a 10-50 MHz; es detecta lemissi posterior dels nuclis) o ELF (Extremly Low Frequency) (50-60 Hz; 5000-6000 km): el causen les torres de molt alta freqncia i estan en estudi per la OMS ja que es creu que podrien causar leucmia

Microones Caracterstiques: de lordre de cm Interacci amb la matria: causen la rotaci de molcules (normalment aigua) Interacci amb humans: o Escalfament local dels teixits o Efecte trmic poc intens (cal molta intensitat per elevar la T dun teixit) o Sestudia lefecte en els humans de lemissi de telefonia mbil

Infraroigs (IR) Caracterstiques: de lordre de m: o IR curt: = 0,78-1,5 m o IR llarg: = 1,5-10 m Interacci amb la matria: causen la vibraci dels toms en molcules (cada forma de vibraci provoca una energia determinada) Interacci amb humans: o Escalfament local dels teixits o IR curts tenen ms poder de penetraci a la pell que IR llargs o Termografia: s lemissi dIR pels humans aconseguim imatges Fonaments de termografia: o Tot cos amb T > 0 K emet radiaci dIR o Lenergia radiada per un cos depn de la seva temperatura: Si T baixa, la corba es redueix cap a leix i el mxim disminueix

17

Termogrames: o La mxima emissi del cos hum s de 9 m o Temperatures altes es veuen amb colors clids; temperatures baixes es veuen amb colors ms apagats

Absorci radiaci IR per lull: o Lull sescalfa amb la radiaci IR perqu tot i qu no la notem, la rep i absorbeix una gran part (sobretot de la IR curta)

Llum visible

Provoca transicions electrniques de baixa energia Provoca sensaci de calor a la pell Hi ha colors (porpra i magenta) que no tenen associada cap longitud dona concreta perqu ens arriba llum blava i vermella alhora

Ultraviolats (UV) Caracterstiques: o = 100-380 nm (aproximadament) o Fotons delevada energia Tipus de raigs ultraviolats (UV): o UVA: 380-315 nm (podrien causa cncer de pell) o UVB: 315-280 nm (sn 1000 vegades ms nocius que els UVA) o UVC: 280-100 nm (no ens afecten perqu estan molt atenuats) Font de UV: la principal de la Terra sn els raigs del Sol Atenuaci de la radiaci solar: o UVC: est molt atenuat; ho fa loz (O3) i loxigen (O2) o UVB: satenua en part; ho fa loz (O3)

18

Interacci amb la matria: causen transicions electrniques o ionitzacions (depenent de la longitud dona) Interacci amb els humans: o Causen sntesis de substncies: melanina (actua com a protector absorbint UV) i vitamina D o Aplicacions dermatolgiques en terpia de lmpades UVA i UVB o Poder de penetraci: UVA > UVB > UVC com ms , ms penetraci La meitat dels UVA (50%) arriba a nivell de lepidermis Noms el 10% dels UVB arriba a nivell de lepidermis

Efectes biolgics de les radiacions A mida que disminueix augmenta la perillositat: o UVB sn uns 1000 cops ms perillosos que els UVA o UVC sn molt ms perillosos que els UVB per, com que es queden a latmosfera, no ens afecten gaireb res Efectes patolgics: o Entre el 50-80% de la radiaci UV solar es rep entre els 0 i els 18 anys (daqu a la importncia de posar-se crema sobretot en nens) Els IR sn molt perillosos quan portem ulleres de sol (i no ulleres de laboratori) degut a qu no ens adonem de qu estem absorbint raigs infraroigs per ho fem en grans quantitats La llum visible (ms perillosa amb ulleres de laboratori que amb ulleres de sol) no sn un problema ja que la llum visible s que la notem i rpidament apartem la vista

19

TEMA 2: Biofsica de la visi

2.1. Lull com a sistema ptic 2.1.1 Caracterstiques ptiques de lull. Formaci dimatges

Anatomia i funcionalitat de lull: Crnia: primer dioptre de lull; dioptre transparent on incideix la llum Pupilla: est regulada per liris; rep la llum desprs de la crnia Cristall: segon dioptre de lull (imprescindible per lacomodaci); rep la llum des de liris Retina: part de lull encarregada de transmetre la llum al nervi ptic; rep la llum del cristall; la llum no incideix directament sobre les cllules fotoreceptores sin que primer supera un conjunt de neurones; a la part posterior de la retina tenim lepiteli pigmentat Fvea: punt de la retina on hi ha ms cllules fotoreceptores (cons i bastons); si es forma la imatge en aquest punt la imatge ser molt ntida, si es forma la imatge en la perifria de la retina, la imatge ser molt menys ntida Punt cec de la retina: nic punt de la retina on no hi ha cllules fotoreceptores; si es forma la imatge all, no la veurem Coroides: capa molt vascularitzada amb melanina que absorbeix la refracci residual; est situada darrera de la retina Esclera: part que envolta el globus ocular Humor vtric: medi aqus que hi ha dins del globus ocular Nervi ptic: format per axons de cllules ganglionars; transmet la llum que veiem al cervell

20

Dioptre ocular La crnia i el cristall sn dos dioptres que combinats formen una lent convergent, s a dir, lull en global actua com a lent convergent (C > 0). Les lents convergents formen les imatges a lespai imatge i fan coincidir els raigs de llum rpidament; s el que ens interessa perqu volem que es formin a la retina per tal que arribin al nervi ptic i, a travs dell, al cervell.

Formaci dimatges Nota: repassar aquest apartat del tema 1.

El Focus imatge (f ) s el punt on es forma la imatge dels objectes que estan a linfinit (raigs de llum parallels a leix ptic): Si apropem lobjecte a la lent, el focus imatge no canvia (perqu la potncia de la lent no canvia) i per tant, es formar la imatge en un punt ms lluny que f Si lobjecte s mant en el mateix lloc i augmentem la potncia de la lent, la imatge es formar en un punt ms proper que f .

21

Imatge retiniana La llum emesa pels objectes que ens envolten senfoca a la retina per dos elements ptics: la crnia i el cristall. Quan els raigs de llum venen de linfinit (parallels a leix ptic), la imatge es forma al f (retina) i el cristall est totalment relaxat. Si els raigs de llum no venen de linfinit (lobjecte est a prop), la imatge es forma al f (retina) perqu el cristall deixa destar totalment relaxat (varia la seva potncia). En lull, la distncia entre la lent i la retina (p) s una distncia fixa. Per tal de formar la imatge sempre a la retina, sigui quina sigui la distncia entre lobjecte el la lent (p), lull t la capacitat denfocar. Aix serveix per poder formar la imatge dobjectes situats ms a prop de linfinit (uns 10 metres) a la retina; es fa grcies a la variaci de potncia del segon dioptre de lull, s a dir, del cristall (no de la crnia). Quan el focus imatge (f ) no est situat sobre la retina tenim problemes visuals de refracci: miopia i hipermetropia.

La crnia forma dos dioptres (s una superfcie esfrica que separa dos medis de n diferent): Cara anterior de la crnia: convergent de molta potncia (48 D) Cara posterior de la crnia: divergent de poca potncia (-6 D) Si fos per la crnia, la imatge es formaria a 3,5 cm; degut a la presncia del cristall (20 D), la imatge es forma a 2,5 cm que s la distncia entre la crnia i la retina. La potncia del cristall s 20 D; la potncia total de la crnia s 42 D; la potncia total de lull s de 60 D (es perden 2 D per lespai entre els dos dioptres on es perd llum). La potncia de lull s molt alta!

2.1.2. Acomodaci
La capacitat que t el cristall per variar la seva potncia per tal denfocar imatges, a diferents distncies, a la retina es coneix amb el nom dacomodaci. Es fa per una contracci dels msculs ciliars que fan augmentar la curvatura del cristall, de manera que el focus imatge canvia (disminueix) fent-se ms proper a lull, s a dir, a la retina:

22

Cristall mnima potncia relaxaci msculs ciliars fibres tenses cristall allargat senfoquen a la retina objectes situats a infinit (raigs de llum parallels a leix ptic) Cristall mxima potncia contracci msculs ciliars fibres no tenses cristall arrodonit senfoquen a la retina objectes propers (raigs de llum no parallels a leix ptic)

Lacomodaci t un lmit; si apropem molt lobjecte arriba un punt que no podem augmentar ms la potncia del cristall i, per tant, la imatge que es forma no s ntida.

El punt remot en un ull normal est situat a linfinit; el punt ms proper a lull (cristall potncia mxima) en el qu veiem ntidament les imatges es coneix amb el nom de punt proper. Lamplitud dacomodaci s la diferncia entre la potncia mxima (punt proper) i la potncia mnima (punt remot) de lull.

Presbcia Lamplitud dacomodaci en lull no s fixa sin que disminueix amb ledat perqu el cristall perd potncia, s a dir, no pot augmentar tant la seva potncia i per tant la Dmax s ms petita. La conseqncia daix s que el punt proper sallunya (Dmax = 1/pp), s a dir, no veiem imatges tant properes. Quan lamplitud dacomodaci s < 2D, es coneix amb el nom de presbcia. Tenim problemes per enfocar objectes propers i, per tant, es necessiten unes lents convergents (o convexes). En canvi, per veure els objectes situats a linfinit (punt remot) no tenim cap problema, ja que no es necessita acomodar. La presbcia no t sentit que sarregli amb cirurgia perqu si li donem ms potncia, aproparem el punt proper (arreglant la presbcia) per tamb aproparem el punt remot (lull es tornaria miop).

2.1.3. Defectes en la refracci

Els defectes en la refracci sn la miopia i la hipermetropia. Altres problemes visuals sn deguts a presbcia (comentada abans), cataractes i astigmatisme. Els defectes en la refracci provoquen que les imatges dels objectes que estan a linfinit no es formin a la retina i, per tant, no siguin ntides.

23

Miopia La miopia pot ser causada per: Globus ocular massa llarg (la majoria de miopies) (imatge esquerra) Cristall (tot i estar relaxat) i/o crnia massa arrodonits (poques miopies) (imatge dreta) La miopia es basa en un excs de potncia de refracci que provoca que els raigs de llum provinents de linfinit es formin abans de la retina (f no est a la retina) i, per tant, les imatges no siguin ntides. Si anem apropant lobjecte, arribar un moment que la imatge ser ntida perqu els raigs es creuaran a la retina; aquest s el punt remot de lull miop. Objectes ms enll del punt remot no es poden veure amb nitidesa (la imatge es forma abans de la retina). El punt proper est ms a prop que en lull normal; aix fa que es vegi millor objectes a prop de lull i que la presbcia aparegui ms tard (ja que el punt proper est ms a prop). Lamplitud dacomodaci de lull s la mateixa que en lull normal, s a dir, o no varien Dmax i Dmin o varien per igual. Necessitem lents divergents (o cncaves) per tal de treure potncia a lull i que els objectes situats a linfinit formin imatges a la retina. Aquestes ulleres noms cal portar-les per veure objectes llunyans, ja que tamb allunyen el punt proper i els objectes propers es veuen millor sense les ulleres correctores. Si decidim fer cirurgia lser per corregir la miopia, el laser hauria de tallar el casquet de la crnia pel centre per augmentar el radi de curvatura per tal de disminuir la potncia. Hipermetropia

La hipermetropia pot ser causada per: Globus ocular massa curt (la majoria de hipermetropies) (imatge esquerra) Cristall (tot i estar relaxat) i/o crnia massa plans (poques miopies) (imatge dreta) La hipermetropia es basa en una potncia de refracci insuficient que provoca que els raigs de llum provinents de linfinit es formin desprs de la retina (f no est a la retina) i, per tant, les imatges no siguin ntides.

24

El punt remot de lull hipermetrop est situat ms lluny que linfinit; aix implica que per veure objectes situats a linfinit lull ha dacomodar i, per tant, el cristall mai est relaxat. La conseqncia daix s que, al acomodar sempre, li queda menys amplitud dacomodaci per enfocar objectes propers, s a dir, el punt proper est ms lluny que en lull normal. Aix fa que es vegin malament objectes propers i que la presbcia aparegui ms dhora (ja que el punt proper est ms lluny). Lamplitud dacomodaci de lull s la mateixa que en lull normal, s a dir, o no varien Dmax i Dmin o varien per igual. Necessitem lents convergents (o convexes) per tal daugmentar la potncia de lull i que els objectes propers es pugin veure. Aquestes ulleres shan de portar sempre perqu a ms de permetre enfocar objectes propers, permeten veure objectes a linfinit sense necessitat dacomodar, ja que apropen el punt remot i el punt prxim. Si decidim fer cirurgia lser per corregir la hipermetropia, el laser hauria de tallar el casquet de la crnia pels extrems per disminuir el radi de curvatura per tal daugmentar la potncia. Cataractes Amb ledat, el cristall esdev opac. Aix es coneix amb el nom de cataractes i t la conseqncia de qu la llum no travessa a linterior de lull. Les cataractes soperen substituint el cristall opac per una lent transparent. Aix t uns efectes problemtics: es perd la capacitat dacomodar, s a dir, la persona operada de cataractes pot veure ntidament objectes llunyans per no objectes propers. Astigmatisme

Lastigmatisme sorigina quan la crnia no s perfectament esfrica, s una mica ovalada: La crnia esfrica far convergir tots els raigs de llum en un mateix punt (sigui quin sigui el pla de la recepci de la llum). 1 punt objecte forma 1 punt imatge La crnia ovalada (en diferents plans t diferents curvatures) fa que no convergeixin tots els raigs de llum en un mateix punt. 1 punt objecte forma diferents punts imatge 25

Lull astigmtic veu una lnia ms gruixuda que les altres (en el dibuix). Lull astigmtic no pot formar imatges ntides independentment de la distncia on estigui lobjecte. Per corregir lastigmatisme sutilitzen lents cilndriques.

2.1.4. Agudesa visual

Es defineix com agudesa visual linvers de la separaci angular mnima entre 2 punts per tal que es vegin correctament. Una agudesa visual molt alta seria de 2 mm de separaci a una distncia de 10 m.

El poder de resoluci que t la retina, s a dir, la capacitat de lull de veure b objectes llunyans, depn de lestructuraci de les cllules de la retina.

El lmit del poder de resoluci de la retina est en qu els raigs de llum provinents de la imatge activin dues cllules fotoreceptores deixant-ne 1 sense activar al mig. Si ens allunyem molt, la imatge sobre la retina s ms petita i activa dues cllules seguides, llavors veiem la imatge com un sol punt. Lagudesa visual depn de lestructura de la retina. La capacitat de veure b els objectes, si no es forma la imatge a la fvea, decau exponencialment. Distribuci de cllules fotoreceptores a la retina: Fora de la fvea: bastons A la fvea: cons Distribuci de lagudesa visual en la retina segons la visi sigui dirna o nocturna: imatges es Intensitat de llum alta (visi dirna) formen a la fvea cons sactiven visi en color molta resoluci (molta agudesa visual) Intensitat de llum baixa (visi nocturna) imatges no bastons es formen a la fvea (es formen als voltants) sactiven visi en blanc i negre poca resoluci

26

Llegir amb baixa intensitat de llum s difcil perqu: La distribuci de fotoreceptors a la retina no s uniforme Cons i bastons no tenen la mateixa sensibilitat a la llum (els cons no sactiven que sn els que tenen ms) La perifria de la retina t poca agudesa visual (all s on es forma la imatge si la intensitat de llum s baixa) mentre que la fvea t molta agudesa visual El fet que la perifria de la retina t poca agudesa visual i la fvea t molta es deu a qu: 1. Alta convergncia dels bastons a la perifria i poca convergncia dels cons a la fvea: o Es necessiten molts bastons rea de la retina activada s gran o Es necessiten pocs cons rea de la retina activada s petita

2. Poca densitat de bastons a la perifria i alta densitat de cons a la fvea: es necessiten o Poca densitat de bastons a la perifria (ms espaiats) molts bastons per donar informaci a 1 cllula ganglionar (3 de la retina) es necessiten pocs cons o Molta densitat de cons a la fvea (ms junts) per donar informaci a 1 cllula ganglionar (0,03 de la retina)

3. 110 milions de cllules fotoreceptores (cons i bastons) i noms 1 mili de cllules ganglionars per enviar la informaci: o Poca agudesa visual a la perifria de la fvea (necessitem molts bastons) o Molta agudesa visual a la fvea (necessitem pocs cons)

27

2.2. Lull com a receptor sensorial 2.2.1. Fototransducci visual en bastons

Rodopsina

La rodopsina s la protena que absorbeix la llum en els bastons. T la capacitat de moures a travs dels discs del segment extern dels bastons. La molcula de rodopsina s una protena de 7 hlix transmembrana amb una molcula de retinal al mig que est unit a una lisina per un enlla covalent formant la Base de Schiff (est protonada). Qumicament, la rodopsina s: opsina (part Rodopsina (11-cis retinal) proteica, no absorbeix llum) + retinal (tot trans) Procs de fototransducci visual Quan el retinal absorbeix la llum, la protena canvia la seva conformaci facilitant la uni a una protena G (transducina). La protena G sactiva (queda la subunitat -GTP perqu sallibera la subunitat ) i aquesta subunitat -GTP activa 500 enzims PDE (fosfodiesterasa). Amplificaci de senyal: un sol fot de llum activa 1 molcula de rodopsina que activa 1 protena G que activa 500 PDE.

28

La PDE activa descicla 1000 molcules de cGMP. Aix provoca una gran disminuci de la [cGMP] que fa que es tanquin els canals catinics, s a dir, impedeix la entrada de cations. Aix fa que el potencial de membrana de la part interna sigui molt negatiu i es provoca una hiperpolaritizaci. Aquesta hiperpolaritzaci es transforma en un impuls nervis que arriba al cervell i ens informa del qu veiem. Amplificaci de senyal: una sola molcula de PDE activa pot hidrolitzar 1000 cGMP. Amplificaci de la senyal total: 1 fot de llum 1 molcula de rodopsina 500 protena G activa 500 PDE actives 500000 cGMP desciclats (5001000) 106 Na+ que no entren Aquesta amplificaci de la senyal satura: La rodopsina no activa ms transducina perqu no es fosforilen els extrems de la protena i no es poden unir protenes G La subunitat -GTP de la protena G hidrolitza el GTP a GDP perqu t activitat GTPasa perd afinitat per la PDE (ja no lactiva)

2.2.2. Fototransducci visual en cons

Lull noms s sensible a llum entre 400-600 nm de longitud dona (). Perqu lull pugui distingir entre els colors necessita intensitat de llum elevada (visi fotpica). Els bastons no ens serveixen, utilitzem els cons.

Lull t 2 grans tipus de fotoreceptors: Bastons Cons. 3 tipus (ens permet veure tots els colors): o Cons blaus: absorbeix llum a 400-500 nm de (mxim a 437 nm) o Cons verds: absorbeix llum a 460-600 nm de (mxima a 533 nm) o Cons vermells: absorbeix llum a 500-650 nm de (mxima a 564 nm)

29

Iodopsina La protena que absorbeix llum en cada tipus de fotoreceptor s: Bastons: rodopsina Cons: iodopsina. 3 tipus: o Iodopsina A retinal (11-cis) + opsina A (cons blaus) o Iodopsina B retinal (11-cis) + opsina B (cons verds) o Iodopsina C retinal (11-cis) + opsina C (cons vermells) El fet de qu hi hagi 3 tipus de cons que tinguin 3 iodopsines diferents que absorbeixin llum de diferent es deu a qu tenen un part proteica (opsina, molt similar entre elles) i una molcula de retinal en configuraci 11-cis (totes igual).

El fet de tenir 3 tipus de cons sexplica per la distncia del contrai a la crrega positiva de la Base de Schiff abans dexcitar-se el retinal per la llum (retinal 11-cis); ja que hi haur ms o menys longitud de moviment delectrons i per tant, la ser ms gran o ms petita: Contrai a prop de la crrega positiva de la Base de Schiff menys longitud de moviment delectrons molta energia (E=h) baixa (533 nm) Contrai lluny de la crrega positiva de la Base de Schiff ms longitud de moviment delectrons poca energia (E=h) alta (564 nm) Desprs dexcitar-se el retinal per la llum tenim retinal tot trans.

El procs de fototransducci visual en cons s el mateix que en bastons. Lamplificaci del senyal s la caracterstica ms important del procs.

30

2.2.3. Sensibilitat lluminosa

Visi fotpica i visi escotpica. Corba de sensibilitat La sensibilitat es defineix com la inversa de lestmul (intensitat de la llum a min), s a dir, la sensibilitat s inversament proporcional a la intensitat de llum: Visi fotpica (o dirna): intensitat de llum alta sensibilitat baixa Visi escotpica (o nocturna): intensitat de llum baixa sensibilitat alta

La corba de sensibilitat entre la visi fotpica i la visi escotpica est desplaada uns 50 nm. Aquest moviment rep el nom de Efecte Purkinje.

La corba de sensibilitat en visi fotpica (o dirna) t el pic mxim en els cons verds. Aix ens indica que necessitem menys illuminaci (intensitat de llum) per veure els colors verds que els colors blaus o vermells.

Adaptaci a la foscor Lull s capa de detectar un interval molt gran dintensitats grcies a qu utilitza diferents cllules fotoreceptores (cons i bastons). Imax/Imin=109. Responsables: 10 pupilla 104 bastons 104 cons Si illuminem, amb un feix central ampli, tant la fvea (cons) com la perifria de la retina (bastons), actuaran cons i bastons i la corba dadaptaci que trobarem seria similar a aquesta: Bastons (rodopsina): sadapten molt a la foscor per ho fan molt lentament (fins als 10 minuts no veiem res) Cons (iodopsines): sadapten poc a la foscor per ho fan molt rpidament (a partir dels 10 minuts no sadapten ms) Liris fa un paper molt important per evitar que els cons i bastons es saturin; quan la intensitat de llum s molt alta, liris es contrau i el dimetre de la pupilla disminueix.

31

2.2.4. Resum cons i bastons

Cons Situaci: fvea Domini visi: fotpica (dirna) Sensibilitat: baixa Colors: visi del color Adaptaci a la foscor: feble i rpida Pigment: 3 tipus de iodopsina (blava, verda, vermella) Bastons Situaci: perifria retina Domini visi: escotpica (nocturna) Sensibilitat: alta Colors: visi no colorejada (en blan i negre) Adaptaci a la foscor: important i lenta Pigment: rodopsina (1 sol tipus)

2.3. La visi dels colors

Mescla de colors Els diferents tipus de cons responen millor a unes longituds dona que a unes altres. Quan la llum incideix sobre els cons, cada un dells absorbeix quantitats diferents de llum; aix determina el color de lobjecte: Activant els cons verds i els cons vermells per igual veiem groc Activant els 3 tipus de cons veiem blanc El sistema visual dedueix el color per la proporci amb qu sactiven els 3 tipus de cons; grcies a qu tenim 3 tipus de cons disposem duna visi tricromtica. Molts animals tenen visi dicromtica (2 tipus de cons). Un sistema visual amb 2 tipus de cons s millor per distingir un objecte del seu fons que un sistema visual amb 1 sol tipus de con.

Anomalies en la visi dels colors Les anomalies en la visi dels colors sn degudes a mutacions en els gens que codifiquen per iodopsines. Aquests gens estan presents al cromosoma X i, per tant, sn ms freqents en homes que en dones. Tipus: Daltonisme: 1 dels tipus de con est en menor proporci; crea confusi de colors Ceguera dicromtica: defecte en 1 tipus de con; veiem colors que no son. Tipus: o Tritanpia: falten els cons blaus o Deuteranpia: falten els cons verds o Protanpia: falten els cons vermells

32

Propietats dels colors

Les propietats dels colors sn: Tonalitat (o mats) Saturaci Brillantor (o intensitat)

Diagrama cromtic Un color saturat al 100% s un color espectral Tres colors primaris no sempre sn tres colors purs (per poden ser-ho) Un color dominant sempre s un color pur Tres colors primaris no poden estar en lnia recta Un color monocromtic: o Est saturat al 100% o s un color dominant o s un color pur o Por ser un color primari (o no ser-ho) Els colors saturats tenen una alta proporci de blanc

33

TEMA 3: Biofsica de laudici

Loda humana pot distingir sons dun rang dintensitats de 1012 i de freqncies de 104.

3.1. Ones sonores

Definici dona sonora i del seu moviment El so s una ona a pressi, s a dir, que es desplaa per un medi mitjanant vibracions de pressi. Una altre definici de so es: energia mecnica (vibracional) que es desplaa a travs dun medi (normalment aire per pot ser un altre, loda interna est en un medi lquid) com una ona longitudinal. El moviment es fa perqu les molcules del medi es comprimeixen i xoquen am les del costat de manera que deixen de comprimir-se i aix successivament; les molcules gaireb no varien la seva posici, bsicament vibren. Les molcules que sestan comprimint diem que tenen un pic mxim de pressi; les molcules del costat (estan en una zona de pressi ms baixa) diem que tenen un pic mnim de pressi. Freqncies dels sons audibles Els sons audibles sn aquells que van des de 20 Hz fins a 20000 Hz. Per sota (<20 Hz) tenim els infrasons i per sobre (>20000 Hz) els ultrasons; cap dels dos sescolten. A partir dels 24 anys aproximadament, ja no podem escoltar sons amb una freqncia superior als 17400 Hz (xiulet del mbil).

3.1.1. Caracterstiques principals: velocitat, energia, intensitat

Velocitat (longitudinal) del so Velocitat del so: on: : coeficient de compressibilitat : densitat del medi

Mdul de compressibilitat:

on:

: mdul de compressibilitat : coeficient de compressibilitat

34

Velocitat de propagaci del so en diferents medis baixa molt alta Medi Aire Greixos Aigua Msculs Ossos Acer alta molt baixa Energia, potncia i intensitat Velocitat (m/s) 340 1450 1470 1580 4100 5100

Unitats SI: W m-2

La caracterstica que ms ens interessa conixer s la intensitat perqu t inters mdic. Intensitat i energia Energia dun sistema oscillant: ET = k A2 Intensitat: on: P: increment de pressi : densitat v: velocitat de lona

3.1.2. Impedncia acstica

La impedncia acstica s el producte de v (frmula intensitat) i s caracterstica del medi (constant per a cada medi). A ms a ms podem dir que ve a ser la resistncia que ofereix un medi (s inversament proporcional a la intensitat). Exemples dimpedncia acstica: Aire: v = (1,2 kgm-3) (340 ms-1) = 4102 Pasm-1 Aigua: v = (1000 kgm-3) (1470 ms-1) = 1,5106 Pasm-1 La impedncia acstica de laigua s molt gran; aix faria que la intensitat duna ona sonora fos molt baixa en aigua (so molt atenuat). Els humans ho solucionem grcies a lorella mitjana (podem escoltar sons en medi lquid). Atenuaci de la intensitat duna ona sonora pot donar-se per: Lamortiment La propagaci en 3 dimensions

35

Amortiment

Intensitat:

on:

I: intensitat final Io: intensitat inicial d: distncia recorreguda : coeficient dabsorci (cm-1)

El coeficient dabsorci () depn de la velocitat del medi i s directament proporcional a la freqncia de lona. Les relacions exponencials sn molt importants en medicina; per exemple, el creixement dun tumor s exponencial (segueix una funci exponencial positiva).

La propagaci en 3 dimensions Intensitat a la superfcie de lesfera: Si ens allunyem una mica de la font, el son disminueix molt (intensitat s inversament proporcional al quadrat de la distncia).

3.1.3. Qualitats del so

Els sons tenen, bsicament, 3 qualitats: Intensitat To Timbre

3.1.3.1. Intensitat. Escala de decibels

Lexperiment Weber-Fechner va demostrar que el nostre sistema auditiu no s lineal; s a dir, que si augmentem la intensitat dun so 10 vegades, la percepci que tenim daquest so no s 10 vegades ms gran sin que s molt menor. A 1000 Hz, definim com: Llindar daudici dun infant: 10-12 W/m2 (equivalent al so dun mosquit a uns quants metres de distncia o a la intensitat de llum procedent duna bombeta de 100W a uns 2800 km de distncia) Llindar de dany: 1 W/m2 (ens lesiona loda) Loda humana s capa de distingir sons amb un rang de 10-12 dintensitat!!!

36

Escala de decibels Lescala de decibels s molt til, bsicament, per dues coses: Simplifica els nombres de les intensitats Reflexa molt b la percepci del so quan augmentem la intensitat (sistema gaireb lineal)

Decibels:

on:Io: referncia variable (normalment la intensitat llindar; 10-12 W/m2)

Lescala de decibels va des de 0 dB (llindar daudici) i no t lmits. El fet de que lescala comenci al 0 no implica que no hi hagin sons amb decibels negatius (s que nhi ha; els que tenen menys de 10-12 W/m2). Nota: no podem operar amb dB; als exercicis hem de obtenir la intensitat de la freqncia en W/m2 perqu amb aquestes unitats s que podem operar. Com hem dit anteriorment, lescala de decibels s gaireb lineal amb la percepci del so; per tant, no s lineal amb la intensitat del so. Sigui quina sigui la intensitat dun so, si la doblem, noms ser 3 dB ms alta (similar a la nostra percepci). Exemple:

A partir de lescala de decibels definim com: Llindar de dany a curt termini: 120 dB (es produeix molt dany en molt poc temps) Llindar de dolor: 130 dB (no aguantem escoltar aquest so; s soroll) Llindar de dany a llarg termini: 85 dB (s molt perills perqu superem aquest llindar molts cops a la nostra vida) 37

Taula de decibels en situacions de la vida quotidiana:

Recordem que la percepci no s gens lineal amb lincrement de la intensitat per ho s una mica ms amb lescala de decibels (tot i que no del tot): sumem 10 dB la percepci s 2 vegades ms Si augmentem I 10 vegades gran aproximadament A part de lescala de decibels normal, tenim lescala de decibels SPL (Sound Pressure Level) a partir de la frmula I = P2/(v):

Decibels (SPL): dB = 10 log (P2/Po2) = 20 log (P/Po) on: Po: referncia variable (normalment la pressi llindar daudici humana; 210-5 Pa) Aquesta pressi llindar daudici humana s extremadament petita; recordem que la pressi atmosfrica s de aproximadament 105 Pa, per tant, la pressi llindar s de lordre de 210-10 vegades ms petita!!! Camp daudibilitat. Llindars de laudici El camp daudibilitat s la regi que hi ha entre el llindar daudici i el llindar de dany. Els sons que estan per sota daquest camp sn inaudibles; els sons que estan dins del camp i per sobre del camp sn audibles. Els llindars dels que hem parlat anteriorment estan modulats a 1000 Hz.

38

El camp daudibilitat varia moltssim en funci de la freqncia: Freqncies baixes necessiten molta intensitat per ser escoltades Al voltant dels 3700 Hz tenim el pic mnim i s on podem sentir intensitats ms baixes (fins i tot intensitats amb dB<0)

Les proves audiomtriques consisteixen en fer escoltar un so a una freqncia determinada al pacient; es comena per el llindar daudici daquella freqncia, s a dir, per on shauria de comenar a escoltar. Si el pacient lescolta vol dir que est sa de loda; si el pacient no lescolta pujarem dB fins que lescolti, si hem de pujar ms de 20 dB per tal daconseguir que lescolti direm que t deficincies auditives. Nivell de sonoritat. Escala de fons Escala de fons: 1 fo = 1 dB a 1000 Hz; el fo s una unitat psicofsica (no SI)

39

Cada corba t la mateixa percepci al llarg de tot el seu recorregut (tot i que varien els dB del so) perqu la freqncia del so s diferent. Per exemple: un so de 40 dB a 100 Hz el sentirem igual que fort que un de 10 dB a 1000 Hz perqu tots dos sons tenen 10 fons.

3.1.3.2. To
El to s la freqncia del so (si el so es simple) i la freqncia fonamental del so (si el so es complex). La freqncia sexpressa amb la lletra grega nu (). Freqncia fonamental de la veu humana: Homes: 85-155 Hz sons digual intensitat semblen ms intensos que en dones sons digual intensitat semblen menys intensos que en Dones: 165-255 Hz homes

3.1.3.3. Timbre. Harmnics

El timbre s el resultat de la combinaci de tons presents en un so; s una qualitat del so que ens permet identificar la seva font. Si toquem amb un tromb i un piano la mateixa nota (mateix to, per tant, mateixa freqncia fonamental) i a la mateixa intensitat, el timbre ser diferent. Podrem distingir si la toquem amb un instrument o amb un altre. Els sons complexos arriben a la nostra oda com un sol so. La nostra oda s capa de descomposar els sons complexos en sons simples i, per tant, podem escoltar diferents sons. Aix comporta avantatges evolutius (exemple musical de la classe quan va posar la gravaci de dues notes alhora, es podien diferenciar). En els espectres de freqncies, el 1r harmnic s la freqncia fonamental (dna el to). Si falta algun harmnic no s que no existeixi sin que t intensitat 0.

40

Anlisi de Fourier Qualsevol ona peridica complexa es pot descomposar en una srie de sinusoides simples: Un amb la mateixa que la de lona complexa (harmnic fonamental) La resta de components amb freqncies mltiples de la fonamental (la resta dharmnics) Cada freqncia t la seva amplitud (diferents amplituds) x = A1 cos(t) + A2 cos(2t) + A3 cos(3t) Una ona quadrada s aquella que noms t freqncies imparelles, s a dir, una s i una no.

Oscillacions no peridiques Les oscillacions poden ser: Peridiques: Simples: diapas o Espectre de freqncies: un sol harmnic Complexes: vocals o notes musicals o Espectre de freqncies: el nombre dharmnics depn del so (per sempre s superior a 1) No peridiques: consonants o soroll o Espectre de freqncies: espectre continu

41

3.2. Mecanismes de la transmissi auditiva 3.2.1. Producci de la veu: Fonaci

El procs de fonaci (producci de la veu) es divideix en: Font denergia: laire expirat (msculs respiraci) o Com que la veu s una ona mecnica, alguna cosa ha de fer el treball Font de so: laringe (plecs vocals) Sistema ressonant: faringe, boca, nas o Poden modular el so (sabem moure la llengua tant per la part interna com per la externa, si ens tapem el nas la veu canvia...) Articuladors: llavis, dents, llengua, paladar, nas

3.2.1.1. Font denergia: laire expirat (msculs respiraci)

La font denergia prov de laire expirat. El treball el fan els msculs de la respiraci. La respiraci es divideix en expiraci i inspiraci: En reps (sense parlar): 50 % expiraci i 50 % inspiraci (aproximadament 2 s cada una, s a dir, 15 respiracions/min) Parlant: 85 % expiraci i 15 % inspiraci (lexpiraci es pot allargar fins a 15 s)

3.2.1.2. Font de so: laringe (plecs vocals)

La glotis s una obertura de la laringe que est regulada pels plecs vocals que vibren per formar una ona sonora. La pressi subglotal regula lobertura i el tancament de la glotis: Glotis tancada: aire sacumula ms pressi obertura de glotis Glotis oberta: no hi ha aire acumulat pressi baixa tancament de glotis Les forces exercides pels msculs intrnsecs de la laringe i per la pressi de laire expirat des dels pulmons, provoquen una alteraci en el to i en la intensitat del so. Respiraci sense fonaci Lobertura de la glotis (obertura laringe regulada pels plecs vocals) s de: Expiraci: 1 cm2 Inspiraci: 3-5 cm2

42

Generaci de lona glotal 1. Glotis tancada: Els plecs vocals tanquen la glotis i lexpiraci daire queda bloquejada durant 3 ms. Glotis tancada.

2. Obertura glotis: La pressi daire subglotal supera lacci muscular. Es produeix el pas daire durant 2 ms (cabal aproximat: 0,7 L/s). Glotis entreoberta (0,05-0,1 cm2).

3. Tancament glotis: El pas daire succiona els plecs vocals (efecte Venturi i efecte Bernoulli) afavorint el tancament. Lacci muscular simposa transitriament a la pressi subglotal. El procs de tancament dura 3 ms. Glotis en procs de tancament.

4. Perode i freqncia a partir de les dades de lexemple: Cicle de lona glotal: 3 ms pas daire tancat + 2 ms obert + 3 ms en procs de tancar-se T = 3 ms + 2 ms + 3 ms = 8 ms = 810-3 s = 1/T = 1/810-3 s = 125 Hz

Una freqncia de 125 Hz correspondria a una veu masculina. Ressonncia en cordes (ones estacionries)

43

El grfic representa un so complex constitut per una freqncia fonamental i un conjunt dharmnics de freqncia mltiple de la fonamental. Els extrems sn nodes, s a dir, all on la amplitud (o intensitat) s nulla (no poden vibrar). Els antinodes sn els punts on lamplitud (o intensitat) s mxima (punt que ms vibra).

Espectre de freqncies del so glotal

Lespectre de freqncies del so glotal s molt semblant al dun instrument de corda. El so glotal encara no s la veu que sentim, s un so desconegut per nosaltres (la veu no ho s fins que el so surt de la boca). La freqncia fonamental sol estar entre 100-300 Hz (100-200 homes; 200-300 dones) (els sopranos poden arribar a tenir-la de 1056 Hz). El sistema de fonaci humana pot fer harmnics de fins 4000-5000 Hz. Lespectre de freqncies del so glotal t un pendent de -12 dB per octava (una octava s lespai que hi ha entre una freqncia i el doble daquesta). No s una ona gaire informativa, si noms modifiqussim la freqncia parlarem amb uns quants tons. Podem modificar la freqncia fonamental fent un canvi de to; a aquest fet lanomenem entonaci emftica. Aix s fa mitjanant el control muscular dels plecs vocals: Variaci de la tensi Deformaci especfica de la zona dels plecs vocals que interv en la vibraci, s a dir, varia L i (massa per unitat de longitud)

3.2.1.3. Sistema ressonant (faringe, boca, nas)

El tracte vocal constitueix un sistema ressonador equivalent a un tub obert per un extrem: Extrem obert: boca i nas Extrem tancat: glotis

44

Ressonncia en un tub obert Nota: veure ressonncies depenent del tipus de tub del tema 6 del dossier de biofsica

Ressonncia en un tub tancat per un extrem

Lespectre de freqncies del so glotal, com hem vist abans, est ple dharmnics; noms es veuran afavorits aquells que tinguin la freqncia corresponent a la frmula dun tub tancat per un extrem. Origen dels formants vocals. Efecte filtre de les ressonncies formants Lorigen dels formants voclics consisteixen en la ressonncia en un tub tancat per un extrem (tub tancat a la glotis) de L = 17 cm.

Els formants es donen per la modificaci del sistema ressonant (els humans som els nics animals que sabem fer-ho). Un formant s el pic de la freqncia resultant (efecte filtre de les ressonncies).

So glotal (cordes vocals)

Filtre (ressonncies)

So final

El so final t 3 formants, t 3 pics. Safavoreix lharmnic ms proper per a cada timbre.

45

Producci de formants voclics Els formants determinen cada vocal, s a dir, cada vocal t els formants a uns punts caracterstics. Per exemple, la a: o F1 (500 Hz) 700 Hz o F2 (1500 Hz) 1100 Hz Per canviar de vocal, canviem la freqncia dels formants: Per exemple, per passar de la a a la u: o F1 = 700 Hz F1 = 380 Hz o F2 = 1100 Hz F2 = 950 Hz Canviem els formants variant la projecci dels llavis; un L major contribueix a disminuir els formants Els formants voclics ens permeten: Reconixer diferents vocals en una mateixa persona (diferents formants, mateix timbre) Reconixer un so com a mateixa vocal en persones diferents (mateixos formants, diferents timbres)

3.2.1.4. Articuladors (llavis, dents, llengua, paladar, nas)

Generaci de consonants Els elements articuladors (llavis, dents, llengua, paladar, nas) provoquen una obstrucci de la sortida daire. Les consonants poden ser de dos tipus: Consonants sordes: no cal so glotal (noms obstrucci de la sortida daire) Consonants sonores: s hi ha so glotal (a ms de lobstrucci de la sortida daire) Consonants sordes no t harmnics. No necessiten so glotal. Sn sons aperidics, s a dir, sn soroll Exemples: Fricatives (f, ss, x...): o Soroll daire turbulent o Ajustant el canal daire o f: llavi inferior dents superiors o ss: llengua dents (soroll dalta freqncia) Oclusives (p, t, k...): o Bloqueig de la sortida daire o p: llavis o t: llengua angle dents superiors/paladar espectre de freqncies (ss) no t harmnics

46

Consonants sonores S que necessiten so glotal, a ms a ms de lobstrucci de la sortida daire. Exemples: m: activitat plecs vocals, obstrucci bucal, el so es deixa escapar pel nas

3.2.2. Audici
Lorella s lencarregada de captar lona sonora (que no podem entendre) i fer la transducci per aconseguir limpuls nervis que arriba al cervell (que s entenem). Lorella t tres parts: Orella externa: capta el senyal (com un so, s a dir, variaci de pressi) Orella mitjana: fa el 1r pas de la transducci (de variaci de pressi a vibraci) Orella interna: fa el 2n pas de la transducci (de vibraci a impuls nervis)

3.2.2.1. Orella externa. Freqncia de ressonncia

Orella externa. Formada per: Pavell auditiu: fa dembut i capta el senyal i la seva orientaci (com ms superfcie millor es capta) Conducte auditiu extern: s una cavitat ressonadora (es produiran ressonncies) que representa un tub obert per un extrem. Protegeix el timp del medi extern i dna les condicions adients dhumitat que necessita Ressonncia al conducte auditiu extern s la ressonncia en un tub de L = 2,3 cm tancat per un extrem: A 3700 Hz tenim el mxim de sensibilitat (freqncia fonamental perceptible per la nostra orella), podem escoltar sons amb dB<0 a aquesta freqncia. Noms ens interessa fins el 5 harmnic perqu el 7 tindria una freqncia superior a 20000 Hz i seria inaudible.

47

La pressi total s 6 cops la pressi dentrada; a partir daix, dedum que els sons pateixen una amplificaci de 16 dB.

Freqncies entre 2000-5000 Hz pateixen ressonncies, s a dir, es veuen afavorides i sescolten millor. El pic el trobem a 3700 Hz. Amplificaci dels formants voclics ms febles

La regi damplificaci (2000-5000 Hz) s molt important que tingui un correcte funcionament perqu s imprescindible per distingir vocals, ja qu el 2n i el 3r formants estan dins daquest rang de freqncies. Grcies a aquesta amplificaci som capaos de discriminar entre vocals i, per tant, dinterpretar el llenguatge auditiu hum.

3.2.2.2. Orella mitjana. Adaptaci dimpedncies. Protecci

Orella mitjana. Formada per: Membrana timpnica: est connectada a la cadena dossets. Vibra degut a lona de pressi i transmet la vibraci a la cadena dossets. Cadena dossets (martell, enclusa, estrep): la cadena dossets rep la vibraci de la membrana timpnica i la transmet a lorella interna per la finestra oval (comunica lestrep amb lorella interna) Trompa dEustaqui: mecanisme de protecci Impedncia acstica aire-aigua Lorella mitjana serveix per evitar que es perdi tot el so degut a la diferncia dimpedncies entre aire (orella externa) i aigua (orella mitjana). 48

La impedncia acstica (inversament proporcional a la intensitat) s molt alta en lquid (orella mitjana). Aix provoca que la intensitat rebuda quedi disminuda en -36 dB! Perdem molta capacitat daudici, loda seria molt menys efica. Hem de contrarestar aquest dficit i ho fem mitjanant mecanismes damplificaci del senyal de lorella mitjana. Amplificaci del senyal per lorella mitjana

Degut a la diferncia dimpedncies aire-aigua perdem 36 dB. Lorella mitjana sencarrega de recuperar en gran part aquest dficit. Ho fa per dos sistemes:

Per aquest sistema, obtenim una amplificaci de x17.

Per aquest sistema, obtenim una amplificaci de x1,3 (de fet, el valor damplificaci s variable; rang dinmic en la percepci de la intensitat del so).

Per la impedncia acstica perdem -36 dB; per lamplificaci de senyal guanyem +27 dB. La prdua final s noms de -9 dB; per aix tenim el llindar daudici que tenim i no un molt ms alt.

49

Mecanismes de protecci de lorella mitjana Reflex acstic: desconnexi parcial de la cadena dossets (s involuntari) Es dna en resposta a sons intensos continuats (> 80 dB) T una limitaci i s que s lent: triga entre 40-150 ms Contribueix a un ample rang dinmic dintensitats (1012): podem percebre sons molt poc intensos i tamb funciona amb sons molt intensos El reflex tamb actua quan parlem nosaltres: ens sentim 20 dB ms baix de que realment parlem

Trompa dEustaqui: Es produeixen variacions constants de la pressi atmosfrica (per canvis dalada, dacceleraci, immersi...) que provoquen: o Deformaci i prdua deficcia auditiva (sensaci dorelles tapades) o Dolor, perforaci a la membrana timpnica No interv en la transducci Est comunicada am la nasofaringe Quan sobre (es pot obrir empassant, badallant, obrint la boca...): igualaci de la pressi de la cambra de lorella mitjana amb la pressi externa Si augmenta la pressi externa, el sistema queda comprimit i no pot vibrar; per aix obrim la Trompa dEustaqui, per tal digualar pressions

3.2.2.3. Orella interna. Membrana basilar i rgan de Corti. Transducci

En lorella interna s on es produeix el procs final de la transducci (rgan de Corti), s a dir, de vibraci a impuls nervis. Parts: Canals semicirculars (laberint): donen sensaci dequilibri; no intervenen en la transducci Nervi auditiu: transmet limpuls nervis al cervell Cclea (cargol): s on es fa la transducci final Finestra oval: comunica amb lestrep (orella mitjana) Finestra rodona: t la funci de dissipar el so

50

La cclea (o cargol)

La cclea (o cargol) s los on es produeix el procs final de transducci. Est format per uns conductes (o rampes) que senrosquen en direcci al centre per desprs tornar-se a desenroscar. Parts: Rampa vestibular: comunicada amb la finestra oval cont perilimfa Rampa timpnica: comunicada amb la finestra rodona cont perilimfa Conducte coclear: no es comunica amb cap de les finestres cont endolimfa + ([K ] elevada) cont la Base (part Basal): extrem de la cclea ms prxim a lorella mitjana finestra oval i la finestra rodona pex (part Apical): extrem de la cclea ms lluny a lorella mitjana (centre del cargol) cont lhelicotrema Terminacions nervioses (nervi auditiu):entre rampa vestibular i rampa timpnica Membrana de Reissner: envoltant la rampa vestibular Membrana Basilar: envoltant la rampa timpnica rgan de Corti: clau en el procs de transducci (rep una vibraci i genera un impuls nervis) El funcionament de la cclea consisteix en qu el so fa vibrar el timp, la cadena dossets transmet aquesta vibraci pressionant la finestra oval i creant una ona de desplaament del fluid dins la cclea.

3.2.2.3.1. Deformaci de la membrana basilar en funci de la freqncia

Definim com Freqncia Caracterstica (CF) la freqncia variable que deforma la membrana basilar en un lloc o un altre depenent del seu valor: Extrem basal membrana basilar (o base): tensa, curta, lleugera es deforma per FC altes (sons aguts) Extrem apical membrana basilar (o pex): laxa, llarga, massiva es deforma per FC baixes (sons greus) Aquesta separaci dels components dels sons complexos segons la seva freqncia ens permet realitzar un anlisi de freqncies.

51

Anlisi de freqncies dun so complex (formants voclics) Generem un so glotal que sonar duna manera determinada, algun dells seran formants voclics. Cada vocal t patr destmul diferent i aix s el que fa que el cervell les spiga diferenciar. Cada formant voclic deformar la membrana basilar en llocs diferents perqu t freqncies diferents segons la vocal que sigui.

3.2.2.3.2. Transducci del senyal mecnic en senyal nervis en lrgan de Corti

Per entendre la transducci del senyal mecnic en senyal nervis a lrgan de Corti sha dexplicar el concepte de desplaament dels estereocilis vers el rengle de cilis ms llarg (sigui el ms alt o el ms baix): Lobertura mecnica dels canals monocatinics (degut al moviment dels estereocilis) provoca lentrada de K+ de lendolimfa. Aquesta entrada de K+, varia el voltatge i degut a aix sobren els canals de calci regulats per voltatge amb la conseqncia de lentrada de Ca2+. Les entrades daquests cations portaran conseqncies en la permeabilitat de la membrana.

52

Resposta electromotora de les cllules ciliades externes (no impulsos nerviosos) Les cllules ciliades externes sn les niques cllules de lorganisme que poden estirar-se i encongir-se. Ho fan per tal damplificar lestmul i, per tant, la intensitat que rebem., s a dir, augmenten la sensibilitat auditiva El estirar-se i encongir-se de les cllules ciliades externes s la clau en la percepci de sons de menor intensitat. La suma de les deformacions daquestes cllules ens poden incrementar fins a +50 dB la intensitat que rebem. El comportament de les cllules ciliades externes s el segent: Desplaament dels cilis vers el rengle ms alt augment de la permeabilitat de la membrana despolaritzaci encongiment del cos de la cllula, en fase amb la deformaci de la membrana basilar Desplaament dels cilis vers el rengle ms baix disminuci de la permeabilitat de la membrana hiperpolaritzaci estirament del cos de la cllula, en fase amb la deformaci de la membrana basilar Transducci del senyal mecnic en senyal nervis per les cllules ciliades internes El comportament de les cllules ciliades internes s el segent: Desplaament dels cilis vers el rengle ms alt augment de la permeabilitat de la membrana despolaritzaci increment de lalliberament de neurotransmissor respecte el nivell basal Desplaament dels cilis vers el rengle ms baix disminuci de la permeabilitat de hiperpolaritzaci la membrana inhibici de lalliberament de neurotransmissor respecte el nivell basal En resum, la transducci a impuls nervis la fan les cllules ciliades internes (no les externes) quan els cilis es desplacen cap al costat del cili ms alt. El so s continu perqu les cllules ciliades internes es despolaritzen i shiperpolaritzen contnuament fet que provoca el canvi de freqncia dels impulsos nerviosos (va-i-ve dels estereocilis mentre dura el senyal, com veiem a la imatge, alternana entre despolaritzaci i hiperpolaritzaci que provoca canvis en la freqncia dels impulsos nerviosos. Les cllules ciliades no sn regenerables. A partir de la desena setmana embrionria ja les tenim totes i cada cop que superem el llindar de dany (120 dB) es moren algunes. Una possible soluci a la sordesa podria ser limplant coclear.

53

TEMA 4: Biofsica de la circulaci

4.1. Esttica i dinmica dels fluids: pressi, cabal, llei de les rees 4.1.1. Esttica dels fluids (lquids i gasos)
Els fluids (lquids i gasos) tenen un comportament semblant (ja que tenen forma variable, s a dir, no sn rgids), per diferent resistncia al canvi de volum: Lquids: = m/V = constant incompressibles Gasos: = m/V constant compressibles La fora que fa un fluid sobre el seu contorn, com per exemple la sang sobre les parets dels vasos sanguinis, es mesura mitjanant la pressi. Lnic component de la fora que introdueix pressi s el component perpendicular a la superfcie (Fy). La pressi es propaga a travs de tot el fluid per moviment catic sense disminuir, s a dir, tots els punts que es troben en un mateix pla horitzontal tenen la mateixa pressi.

Pressi exercida per un fluid en reps: Lleis de Pascal Punts que es troben en el mateix pla horitzontal tenen la mateixa pressi La pressi depn de la profunditat P2 = P1 + Ppes P2 = Patm + mg/A P2 = Patm + Ahg/A P2 = Patm + hg

En altres paraules, la pressi en qualsevol punt depn de: Pressi a lorigen Profunditat (h), densitat () i gravetat (g) NO de la forma, ni de la massa total, ni del volum del fluid Paradoxa hidrosttica. Unitats de pressi La paradoxa hidrosttica consisteix en qu si tenim punts a la mateixa alada, tots tenen la mateixa pressi independentment de la quantitat daigua que hi hagi a sobre.

54

Les unitats de pressi fonamentals sn els Pascals (Pa), que sn N/m2. Una altre manera molt freqent de mesurar la pressi s amb mm de Hg (mercuri):

Manmetres. Pressi manomtrica Els manmetres sn els aparelles que ens serveixen per mesurar la pressi manomtrica. Consisteixen en un recipient amb el gas o lquid del qual volem conixer la pressi i un tub amb mercuri. La pressi manomtrica (o pressi relativa) s la diferncia entre la pressi exercida pel que mesurem (gas, sang...) i la pressi atmosfrica: Pmanomtrica = Pinterna Pbaromtrica

Si la pressi manomtrica s 0, no vol dir que el nostre lquid tingui una pressi nulla; sin que t la mateixa que la pressi atmosfrica.

4.1.2. Dinmica de fluids

El moviment dun fluid (considerarem lquids en aquest tema) per un tub pot seguir un rgim: Laminar (o estacionari): s ordenat si la velocitat del lquid s baixa o Propietats constants en cada punt o Pot ser: Ideal: no es perd energia (i per tant pressi) pel fregament Real: es perd energia (i per tant pressi) pel fregament Turbulent si la velocitat del lquid s elevada Cabal (Q) El cabal s el volum de lquid que travessa una determinada secci per unitat de temps. Unitats: SI: m3/s No SI: L/min (molt ms utilitzada) Equaci de continutat del cabal o llei de les rees La llei de les rees s vlida tant per lquids ideals com per lquids reals; ens diu:

El cabal sempre s mant constant, per tant, la velocitat del lquid nicament depn de la geometria del tub, NO del fregament. Si el tub t una secci constant, el lquid tindr la mateixa velocitat al llarg de tot el seu recorregut. 55

Llei de les rees en la circulaci sangunia El sistema circulatori s un circuit tancat, per tant, el cabal s constant en qualsevol nivell. Aix vol dir que podem deduir la velocitat de la sang a partir de la geometria del vas sanguini. El cabal sanguini (que daproximadament 5 L/min. s constant) s

La secci de la vena cava s ms gran que la de lartria aorta; aix implica que la velocitat en lartria aorta sigui ms gran que en la vena cava (cabal constant). Llei de les rees en tubs que es bifurquen Si el tub es bifurca, la llei de les rees assegura que la suma dels cabals que entren s igual a la suma dels cabals que surten. Per tant:

La llei drees fa referncia a la secci total. Sabem que el cabal de laorta es reparteix per tots els capillars; per tant, com que la secci total dels capillars s ms gran que la secci de laorta (perqu hi ha moltssims), la velocitat en els capillars ser ms petita que en laorta; cosa lgica perqu han de deixar anar tots els nutrients i recollir els residus. La relaci entre secci total dels vasos i velocitat de la sang en la circulaci sistmica consisteix en qu la velocitat disminueix des de laorta fins als capillars i augmenta dels capillars a les venes degut a qu la secci total dels vasos fa tot el contrari.

4.2. Flux en rgim laminar 4.2.1. Lquids ideals

56

Lentrada del lquid per A1 (E adquirida) produir la sortida del mateix volum de lquid per A2 (E perduda). Dividint per Volum, obtenim el Teorema de Bernoulli:

Tipus de pressions: gh1 : E potencial per unitat de volum crrega daltura ( v12) : E cintica per unitat de volum pressi cinemtica P1 : E de pressi per unitat de volum pressi hidrosttica (o noms pressi) Lenergia total dun fluid ideal que circula per un tub es mant constant (Eo = Ef Po = Pf), s a dir, el teorema de Bernoulli noms es compleix per a lquids ideals; si hi ha fregament (lquid real) no ens serveix. Tubs manomtrics. Pressi hidrodinmica La pressi hidrodinmica s la suma de la pressi hidrosttica (o noms pressi) amb la pressi cinemtica (la crrega daltura no interv:

Els tubs manomtrics serveixen Si el tub s perpendicular (tub de lesquerra del dibuix): mesura la pressi hidrosttica Si el tub va cap enfora i desprs puja (tub de la dreta del dibuix): mesura la pressi hidrodinmica La diferncia entre els dos tubs s la pressi cinemtica Casos particulars daplicaci del teorema de Bernoulli Pressi cinemtica nulla. Crrega daltura ms gran en el punt 1. Pressi hidrosttica ms gran en el punt 2. Si el tub estigus en horitzontal (crrega daltura nulla) la pressi hidrosttica seria la mateixa en els dos punts.

Com que les rees sn iguals en els dos punts, la velocitat ser la mateixa i la pressi cinemtica tamb (per la llei drees). Crrega daltura ms gran en el punt 1. Pressi hidrosttica ms gran en el punt 2.

57

El tub s horitzontal, per tant la crrega daltura s la mateixa en els dos punts. Pressi hidrosttica s la mateixa com podem veure en els tubs perpendiculars. Pressi cinemtica s la mateixa com podem veure en els tubs que van cap enfora i cap amunt, per tant, la secci ser la mateixa en els dos punts. Efecte Venturi Lefecte venturi noms serveix per lquids amb comportament ideal (com Bernoulli) i ens diu que all on la secci del tub sigui ms petita la velocitat ser ms gran i per tant la pressi cinemtica tamb amb la conseqncia de que la pressi hidrosttica sigui ms baixa (suposant que laltura del tub no varia). Pressi hidrodinmica s constant.

La importncia fisiolgica que t lefecte Venturi s el cas de lestenosi. Lestenosi s loclusi total del vas sanguini, s a dir, el cabal queda interromput. En el vas sanguini hi ha un equilibri entre: Pressi (hidrosttica) de la sang: tendeix a dilatar el vas Tensi de la paret del vas: tendeix a fer petit el vas (impedint la dilataci) Si hi ha una placa en un vas sanguini; la secci disminueix, la velocitat i la pressi cinemtica pugen i la pressi hidrosttica baixa. Al baixar la pressi de la sang (quan diem noms pressi ens referim a la hidrosttica) la tensi de les parets del vas s ms gran que la pressi de la sang i lendoteli es tanca. Automticament desprs el cabal de sang torna a obrir el vas. Es fa un cicle dobrir i tancar que provoca una vibraci que pot fer despendre les plaques amb la conseqncia de anar al corrent sanguini i poder obstruir algun capillar petit.

58

4.2.2. Lquids reals. Llei de Poiseuille

En circular un lquid real per un tub, hi ha prdues denergia (i per tant de pressi) en forma de calor degut a la viscositat (produeix un fregament). Com ms recorregut faci el lquid, ms calor es desprn. Com que lenergia dentrada NO s igual a la de sortida (Eo Ef Po Pf), ja no es compleix el Teorema de Bernoulli, sin que es transforma en una desigualtat:

La prdua de calor prov de la pressi hidrosttica; no de la pressi cinemtica (si la secci del tub s constant, la velocitat tamb i la pressi cinemtica tamb) ni de la crrega daltura (si el tub est en horitzontal la crrega daltura s la mateixa en tots els punts).

En el sistema circulatori el cor subministra la pressi (hidrosttica) inicial. Si no varia la secci dels vasos, la pressi es va perdent linealment; si disminueix la secci dels vasos (hi ha un estrangulament), la velocitat puja, la pressi cinemtica tamb i la pressi (hidrosttica) disminueix ms rpid i sense ser lineal. s important situar la importncia relativa de la pressi (hidrosttica) i de la pressi cinemtica en la circulaci de la sang: En reps: o La pressi cinemtica s del 0,4% al 10% de la pressi total o La pressi (hidrosttica) s del 90% al 99,6% de la pressi total o Podem despreciar la pressi cinemtica en la major part del sistema circulatori Durant lexercici fsic: o No podem despreciar la pressi cinemtica perqu la velocitat de la sang s ms gran Viscositat La viscositat s un parmetre que mesura la fricci. Noms depn de la temperatura, s a dir, s indiferent la velocitat del lquid que la viscositat ser sempre la mateixa. Llei de Newton de la viscositat: Unitats SI: Pas tamb s molt utilitzat el poise: 1 poise = 0,1 Pas 59

Degut a la viscositat, el lquid a linterior dun tub es mou formant capes concntriques, on la velocitat mxima la t la capa del centre del tub (s la que t menys fregament). Aix provoca una distribuci parablica de velocitats.

No tots els fluids es comporten dacord la llei de Newton: Fluids ideals: = 0 (no tenen fregament perqu no tenen viscositat) Fluids reals: o Fluids homogenis Newtonians ( = constant) No Newtonians ( o Fluids no homogenis = constant) Un exemple important s la sang En els no newtonians la tamb depn de la velocitat Llei de Poiseuille La llei de Poiseuille ens serveix quan tenim un lquid real, newtoni i en rgim laminar. Relaciona el cabal (Q) amb la prdua (o caiguda) de pressi (P) i la geometria del tub (r, l):

Aquesta llei implica: Si v s alta, Q ser alt i P tamb P es dna per: o Augment Po (artries) ho fa el cor o Disminuci de Pf (venes) no poden disminuir gaire perqu la pressi ja s molt baixa; gaireb tot P el fa el cor La resistncia (R) indica la dificultat que t un lquid per circular El fet de qu R sigui inversament proporcional a r4 s molt important. Si r s petit, R ser molt gran i P tamb; si r s gran, R ser molt petita i P tamb

Si de la frmula de P allem Q, tenim que: Q s directament proporcional a P, r4 i inversament proporcional a la l i a la . Aix tenim que el Q varia: Si doblem la longitud del tub (l) Q/2 Si doblem la viscositat () Q/2 Si doblem la prdua de pressi (P) 2Q Si doblem el radi (r) 24Q = 16Q lefecte dramtic del canvi de r s, que si r disminueix a la meitat, Q disminueix 16 vegades 60

4.2.2.1. Descripci de canvis en el cabal sanguini segons la llei de Poiseuille

Els vasos petits sn els que ms contribueixen a la resistncia Petites oclusions arterials poden tenir efectes dramtics La regulaci del cabal es du a terme per vasodilataci i vasoconstricci en les arterioles

Els vasos petits sn els que ms contribueixen a la resistncia El vas petit t 54 = 625 vegades ms resistncia per unitat de longitud; el vas gran t 100 vegades ms longitud. Per tant, el vas petit t 6,25 vegades ms resistncia que el vas gran. Demostraci: Resistncia segons els radis: Rtub petit/Rtub gran = 625/1 Resistncia segons longituds: Rtub petit/Rtub gran = 1/100 Resistncia total: Rtub petit/Rtub gran = 6251/1100 = 625/100 = 6,25 Una petita oclusi en una artria pot tenir efectes dramtics Si P = 120 mmHg (constant) Oclusi artria 0% 20 % 50 % 80 % Cabal en artria ocluda Q = 100 cm3/min Q = 41 cm3/min Q = 6,3 cm3/min Q = 0,16 cm3/min P per restaurar Q normal P = 120 mmHg P = 293 mmHg P = 1920 mmHg P = 75000 mmHg

Si hi ha una obstrucci (el radi de lartria disminueix) arribar menys cabal i no soxigenar tot el teixit. El cabal sanguini sha de mantenir constant per tal de que arribi oxigen a tots els teixits i, per fer-ho, saugmenta la P (augmentant bsicament la pressi de sortida del cor). A petites disminucions de radi, disminueix moltssim el cabal i per tant ha daugmentar moltssim la P; cosa que el cor pot fer fins a un lmit. Regulaci del cabal sanguini: Vasodilataci i vasoconstricci Si per una emergncia, necessitem augmentar el Q 5 vegades, no podem augmentar P 5 vegades perqu el cor hauria de subministrar una pressi de 600 mmHg i aix s impossible. El mtode ms potent per augmentar el Q s la vasodilataci de les arterioles. La dilataci del 50% est dins dels lmits de lorganisme per variar la R. Aix doncs, si el radi passa de r a 1,5r; la resistncia passar de R a R/1,54 = R/5; i per tant, augmentarem el Q 5 vegades (Q = P/R).

61

Quan fem exercici, per augmentar el Q fem les dues coses (Q = P/R): Augmentem P (el cor subministra ms pressi) Disminum R (les arterioles es dilaten, s a dir, augmentem r arterioles) Globalment, el fet que disminueixi r implica un augment important de R: aix no pot ser perqu no soxigenarien b els Si P fos constant, Q baixaria teixits Si Q constant, augmentaria P es pot fer de dues maneres (P = Paorta - Pvena cava): o Disminuint Pvena cava no pot disminuir gaire ms o Augmentant Paorta provoca hipertensi En resposta a les necessitats, el cos ha de dirigir ms oxigen i nutrients cap a una determinada regi. Com que Qtotal = Qi, si volem augmentar el Q dun determinat rgan: Les arterioles que es dirigeixin a aquest rgan es dilataran (R baixa, Q puja) Alhora, per mantenir el Qtotal constant, les arterioles que no es dirigeixin a aquell rgan es contrauran (R puja, Q baixa)

4.2.2.2. Canvis en la pressi sangunia al llarg del sistema circulatori

Resistncia equivalent La resistncia equivalent s la resistncia total que trobem en un sistema de tubs que es comuniquen entre ells; es calcula de dues maneres segons si els tubs estan: En srie (primer un, desprs un altre... formant una fila) En parallel (un a sobre de laltre... formant una columna; s el cas dels vasos sanguinis) Si tenim les resistncies en srie, la resistncia equivalent ser (si totes les resistncies sn iguals) la resistncia dun tub multiplicat pel nombre de tubs que hi hagi: Req = n R La Req ser ms gran que la R dun vas

Si tenim les resistncies en parallel, la resistncia equivalent ser (si totes les resistncies sn iguals) la resistncia dun tub dividit pel nombre de tubs que hi hagi: Req = R / n La Req ser ms petita com ms vasos hi hagi

62

Canvis de pressi en el sistema circulatori La prdua de pressi ms gran del sistema circulatori es dna en les arterioles. Tamb es fa en les arterioles el control del cabal (per vasodilataci i vasoconstricci). El fet de qu el vas sanguini que fa aquestes dos accions tan importants sigui larteriola s perqu t la Req ms alta. Podria semblar que la Req ms alta sigui la dels capillars (perqu sn els que tenen el r ms petit) per no s aix. Tot i que la R d1 arteriola sigui ms petita que la d1 capillar, hem de tenir en compte que la Req la calculem per resistncies paralleles; com que hi ha molts ms capillars que arterioles i la Req s la R dun vas dividit entre el nombre de vasos que hi hagi, la Req duna arteriola s ms gran. Per tant, la prdua de pressi tamb ser ms gran en les arterioles (P = QR; Q constant). Demostraci: Req arterioles > Req capillars R1 arteriola/n arterioles < R1 capillar/n capillars

4.3. Flux en rgim turbulent

En el rgim laminar: Es dna quan v s baixa Propietats es mantenen constants No es perd energia per xocs (per s pel fregament, viscositat) Es compleix llei de Poiseuille: o P = R Q Si augmentem Q una determinada quantitat, augmentar P en la mateixa proporci (augmenta linealment) En el rgim turbulent: Es dna quan v s alta Propietats varien Es dissipa energia addicional pels xocs (a ms a ms de la que ja es perdia pel fregament, viscositat) s ms inefica energticament No es compleix llei de Poiseuille: o P R Q o P = R Qn

63

Si augmentem Q una determinada quantitat, augmentar ms P si el rgim s turbulent que si s laminar (en el turbulent no varia linealment)

Nmero de Reynolds Un lquid circula en rgim laminar si la seva velocitat s baixa. Si la v del lquid augmenta, en superar la velocitat crtica, el rgim ser turbulent. A ms a ms de la velocitat, un altre parmetre per determinar si el flux s laminar o turbulent s el nmero de Reynolds: Si NR < 1000 flux laminar Si NR > 1000 flux turbulent A partir daquesta frmula definim la velocitat crtica com la velocitat que fa que el NR sigui 1000 (pas de laminar a turbulent): Si hi ha estretaments en el tub, el NR de pas de laminar a turbulent no s 1000 sin que disminueix; per tant, la velocitat crtica tamb disminueix. En resum, si hi ha estretaments, tindrem un flux turbulent a menys velocitat que si no hi haguessin estretaments. El rgim ms avantatjs per lorganisme s el laminar. En reps, gaireb durant tot el circuit sanguini el rgim s laminar (NR < 1000) excepte en laorta i en lartria pulmonar (NR = 3000-5000) perqu el NR s directament proporcional al producte de v i r i aquests sn molt elevats en aquests dos vasos. En lexercici fsic, com que la velocitat de la sang augmenta moltssim, el NR tamb augmenta i hi ha ms possibilitats de trobar un rgim turbulent. La sang com a lquid no newtoni La sang, degut a la seva composici heterognia, es comporta com un lquid no newtoni; aix implica que la seva no sigui constant sin que depengui de la composici de la sang, de la seva v i del r del tub.

Lhematocrit s el % de volum de glbuls vermells en sang: Si lhematocrit s alt R augmenta ( s alta) Q hauria de disminuir per sha de mantenir constant P augmenta persona hipertensa Si lhematocrit s baix R disminueix ( s baixa) Q hauria daugmentar per sha de mantenir constant P disminueix persona hipotensa El plasma sanguini es comporta com un sistema newtoni; el comportament no newtoni s degut a les cllules sangunies.

64

4.4. Influncia de les parets vasculars i de la gravetat en la circulaci de la sang

Definim com pressi transmural a la diferncia entre la pressi interna i la pressi externa; aquesta diferncia s sempre positiva.

4.4.1. Forces que actuen sobre les parets dels vasos

Bsicament, sobre les parets dels vasos, actuen dues forces: Forces de pressi: Fp = p A la fa el lquid contra les parets dels vasos, intentant dilatar-los la fa la paret del vas contra el lquid per tal de Forces de tensi: Ft = T l contrarestar les forces de pressi i impedir la dilataci del vas Forces de pressi La capacitncia ens indica la facilitat que t el vas per deformar-se; com ms capacitncia, ms fcil ser deformar el vas. Les venes tenen ms capacitncia que les artries. Un altre parmetre ms til que la capacitncia per mesurar la facilitat de deformaci dels vasos s la distensibilitat. s ms til perqu la distensibilitat s la capacitncia normalitzada pel Vo del vas (Distensibilitat = Capacitncia/Vo). Capacitncia i distensibilitat en artries i venes: C venes = 24 C artries Vo venes = 3 Vo artries D venes = 8 D artries (D = C/Vo) Les venes sn ms fcil de deformar que les artries Aix implica que: Per a un mateix augment de Ptm, lartria es dilatar menys que la vena les venes tenen ms facilitat de dilataci Per augmentar un volum determinat, sha daugmentar ms la Ptm en artries que en venes Les venes emmagatzemen volums de sang ms grans que les artries; el volum de sang en un determinat vas sanguini depn de la seva Ptm i, per tant, de les propietats elstiques del vas quant ms elstic, ms volum La sang est repartida: 84 % circulaci sistmica: 64 % venes, 15 % artries, 5 % capillars 9 % circulaci pulmonar 7 % cor

65

Forces de tensi Si la Ptm augmenta el Volum augmenta el r augmenta la Tensi augmenta

Hi ha dos tipus de tensi: Tensi elstica: o Respon a canvis de pressi interna (Ptm) i de radi o La fa lelastina i el collagen Tensi activa: o No respon a canvis de pressi interna (Ptm) o La fa la musculatura llisa (respon a estmuls externs) La rigidesa de la paret augmenta en funci de la tensi, s a dir, a mida que sincrementa el radi. Hi ha una corba experimental Tensi-radi per cada vas. El fet que una artria, amb ledat, esdevingui ms rgida t una importncia biolgica negativa perqu provoca hipertensi. Demostraci: Si artria s ms rgida D augmenta Ptm augmenta (V/Vo s constant) Tensi augmenta hipertensi Llei de Laplace La llei de Laplace relaciona la pressi (Ptm) i la tensi amb un comportament teric. A partir della podem saber la tensi que desenvolupa la paret duna artria o una vena per a una determinada pressi de sang. Sempre que el tub tingui una superfcie corbada, la pressi del lquid sequilibra amb la tensi de la paret. Laplace relaciona Ptm amb T de la paret quan hi ha equilibri de forces (Fpressi = Ftensi).

A partir daquesta equaci, podem allar la tensi i obtindrem lequaci duna recta de pendent Ptm. Llavors, si Ptm s constant, T s directament proporcional al radi.

Com que si Ptm s constant, T s directament proporcional al r; a igualtat de Ptm, en dos vasos sanguinis la T ser ms gran en el vas sanguini de major radi (artries han de fer ms tensi que els capillars, per aix tenen les parets ms gruixudes).

66

En un vas sanguini, per un valor de Ptm noms hi ha 1 sol r i una sola T dequilibri. Si ajuntem el comportament teric (Laplace) amb lexperimental per un vas sanguini, el punt on es troben la recta experimental i la recta de la pressi real ens indica la tensi del vas i el radi reals del vas. A ms a ms, com es pot veure en el grfic, en la sstole (Ptm mxima) el r del vas augmenta una mica i la tensi de les parets augmenta molt respecte el moment de la distole (Ptm mnima). Casos extrems de la llei de Laplace 1. Pressi massa elevada (Ptm = 1000 mmHg) Laneurisme es dna quan una artria es comporta com una vena, s a dir, t les parets massa distensibles perqu el teixit connectiu s massa distensible. Provoca que lartria exploti per un excs de pressi, ja que augmentaria el radi fins al punt final de la corba experimental on el collagen i lelastina es desnaturalitzen i Ptm>T. 2. Pressi massa petita oclusi del vas aneurisme

El tancament del vas es dna quan tenim un vas que t una Ptm ms petita que la pressi crtica de tancament (pressi mnima perqu el vas no es tanqui). El que passa s que al ser molt baixa la Ptm, el r disminueix per tal de disminuir T; aix es fa fins que sarriba al radi mnim (ro), desprs daix, T>P i el vas es tanca.

4.4.2. Viscoelasticitat dels vasos sanguinis

La viscoelasticitat dels vasos es deguda a lelastina, el collagen i el mscul llis. Consisteix en qu, quan augmenta Ptm, la deformaci no es produeixi immediatament sin que tarda un temps; el mateix passa quan traiem aquest augment de Ptm, es tarda un temps en tornar a la forma inicial. En resum, la viscoelasticitat depn de lesfor aplicat i del temps. La viscoelasticitat fa que les propietats elstiques estiguin retardades i aix dna una srie davantatges al sistema circulatori: Es mant el Q constant: si el sistema vascular fos rgid, tot el volum de sang es mouria noms durant la sstoles (0,3 s) i no durant la distole (0,5 s), s a dir, Q seria intermitent (noms circularia sang els 0,3 s de sstole)

67

Funci de cambra pneumtica (Efecte Windkessel): com que les parets dels vasos no sn rgides, es permet que les artries al dilatar-se agafin Ep en les seves parets; aquesta Ep emmagatzemada es transforma en Ec durant la distole (el vas torna lentament al seu estat, viscoelasticitat) i grcies a aix la sang no satura. En resum, el cor actua com una bomba pulstil (no treballa sempre) per el cabal sanguini s constant degut a lefecte Windkessel Estalvi energtic del cor: el cor fa molt menys treball del que hauria de fer per moure el mateix Q de sang que si el sistema fos rgid, degut a lefecte Windkessel

4.4.3. Impedncia hemodinmica

Limpedncia hemodinmica ens indica la prdua denergia al circular un lquid. Es divideix en: Resistncia: degut a la viscositat de la sang. Independent de qu el flux sigui pulstil o continu 95 % de la impedncia hemodinmica Reactncia: prdues addicionals denergia a conseqncia del flux pulstil (per la viscoelasticitat de les parets i per la inrcia de la sang) 5 % de la impedncia hemodinmica

4.4.4. Efectes de la gravetat en la circulaci

El pes de les columnes de sang crea pressions que afecten de manera indirecta la circulaci de la sang. Si prenem com a origen el cor (h=0), al aixecar-nos: Pressi artria del peu augmenta (per la crrega daltura) Ptm augmenta vasodilataci Pressi artria del cap disminueix (per la crrega daltura) Ptm disminueix vasoconstricci La Ptm si que es veu afectada per la gravetat. En canvi, la P ser la mateixa estiguem drets o en posici supina perqu la crrega daltura est present tant en artries com venes del peu (P = Partria peu - Pvena peu). Laugment de la Ptm en les extremitats inferiors provoca una dilataci de les venes que acumularan una gran quantitat de sang. Aix pot comportar la formaci de varius i deficincies en el retorn vens. Mecanismes per compensar el retorn vens Hi hauria un dficit en el retorn vens si no existissin els segents mecanismes: Augment de la rigidesa venosa oposant-se a la dilataci Limitaci fsica per la presncia daltres teixits en lespai extravascular: si hi ha molt teixit muscular sevitar la dilataci excessiva de les venes Mecanisme ms important. Bombeig actiu mitjanant la contracci muscular, vlvules i menor R cap al cor: 68

o Al haver ms r en els vasos cap al cor, la R s molt ms petita; si la sang volgus retornar a vnules i capillars, es trobaria amb r ms petit i R molt ms gran. o La contracci muscular sobre les venes facilita el moviment de la sang cap al cor o Les venes tenen vlvules per impedir el retorn de la sang. Si les vlvules es tanquen, la sang no pot retrocedir

Contracci muscular

Vlvules de les venes

69

TEMA 5: Biofsica de la respiraci

5.0. Introducci
Respiraci La missi fonamental de la respiraci es subministrar O2 als teixits i eliminar el CO2 de lorganisme.

La respiraci es divideix bsicament en 5 passos: 1. Ventilaci pulmonar: Flux daire entre latmosfera i els alvols (inspiraci/expiraci) 2. Difusi alveolar: O2 alvols sang CO2 sang alvols 3. Transport de gasos a travs de la circulaci: capillars O2 dels pulmons circulaci sistmica CO2 dels capillars sistmics pulmons 4. Difusi tissular: O2 dels capillars sistmics teixits CO2 dels teixits capillars sistmics 5. Regulaci Aparell respiratori Fosses nassals Cavitat oral (boca) Faringe Laringe Trquea Bronquis Pulmons Cor Costelles

Els elements que es necessiten en la mecnica respiratria son: Cavitat aria: per on arriba laire que inspirem i per on surt laire que expirem Cavitat lquida: cont el lquid pleural i sanomena cavitat pleural (hi ha 2 pleures)

70

Pleures Cada pulm est situat dins duna cavitat pleural que est limitada per una doble capa serosa: Pleura parietal (externa): recobreix la paret torcica i el diafragma Pleura visceral (interna): recobreix la superfcie del pulm La cavitat pleural s molt petita (5-10 m), aix implica que hi hagi molt poc lquid pleural. nicament tenim entre 15 i 20 mL de lquid pleural en condicions normals. Arbre respiratori Anomenem arbre respiratori al conjunt de vies per on passa laire des de la trquea fins als alvols. El terme arbre es deu a qu s un sistema molt ramificat que recorda les branques dun arbre. Les funcions de larbre respiratori son: Transportar laire cap a les zones dintercanvi Escalfar laire a temperatura corporal Humidificar-lo fins a saturaci de vapor daigua Eliminar partcules de laire inspirat (per exemple pols o pollen) Larbre respiratori es divideix en: Vies de conducci (Nivell 0 Nivell 16): noms condueixen els gasos, per no hi ha intercanvi gass Vies prpiament respiratries (Nivell 17 Nivell 23): es fa lintercanvi de gasos

Dades sobre larbre respiratori (no cal saber-les de memria, sn nicament orientatives; excepte lrea respiratria total): 71

Volums respiratoris Volum tidal (500 mL): s el volum daire intercanviat en una respiraci normal en reps Capacitat Residual Funcional (2500 mL): s el volum daire que hi ha a les vies respiratries desprs dexpirar normalment Espai mort anatmic (150 mL) s el volum daire que hi ha a les vies de conducci

Lespai mort anatmic no ens permet renovar el 100% de laire inspirat ja que es queda una part com a mecanisme de protecci. En cas de necessitat, augmentem el volum daire inspirat i la freqncia respiratria. Degut a lespai mort anatmic, s ms efectiu respirar ms profundament amb una freqncia respiratria menor que respirar el mateix volum ms superficialment amb una freqncia respiratria major. Demostraci:

Mecnica respiratria elevaci de les costelles expansi dels pulmons Inspiraci: entrada daire descens del diafragma. La inspiraci sempre s: Procs actiu: msculs respiratoris (diafragma i msculs intercostals) Expiraci: sortida daire descens de les costelles contracci dels pulmons elevaci del diafragma Procs passiu: respiraci normal (lexpiraci no forada s la situaci de reps) Procs actiu: respiraci forada, fonaci, tos, riure, bufar... Al final de lexpiraci hi ha un equilibri entre la tendncia del pulm a la contracci i la tendncia de la caixa torcica a lexpansi.

72

5.1. Fsica dels gasos 5.1.1. Els gasos ideals. Llei de Boyle
Equaci dels gasos ideals: Si T es mant constant (T1 = T2), i per a un nombre de mols de gas donat: Llei de Boyle:

La llei de Boyle ens permet comprendre canvis de P i de V durant el cicle respiratori, ja que el pulm es troba en condicions isotrmiques (T = cnt). Variacions de V variacions de P (al voltant de Patm): Augment de volum de la caixa torcica i pulmons disminuci de pressi (Palveolar < Pexterior) entrada daire Disminuci de volum de la caixa torcica i pulmons augment de pressi (Palveolar > Pexterior) sortida daire Ventilaci pulmonar Al final de lexpiraci, els msculs respiratoris estan relaxats i hi ha un equilibri entre la tendncia del pulm a la contracci i la tendncia de la caixa torcica a lexpansi: Ptransmural o transpulmonar = Palveolar - Ppleural La PTM o TP reflexa la tendncia dels alvols Si PTM > 5 cm H2O alvols sinflen

En condicions normals: Palveolar = Patm = 0 cm H2O (s un valor de referncia, no vol dir que la pressi sigui nulla; els cm H2O no sn unitats del SI per sutilitzen molt en medicina) Ppleural = -5 cm H2O (no hi ha pressi negativa, ens indica que est per sota del valor de referncia; est sota la tensi extensiva de la caixa torcica) Ptransmural o transpulmonar = 0 cm H2O - (-5 cm H2O) = 5 cm H2O Equilibri final expiraci Si hi ha pneumotrax (lesi que fa un forat a la pleura): Palveolar = Patm = 0 cm H2O Ppleural = Patm = 0 cm H2O Ptransmural o transpulmonar = 0 cm H2O 0 cm H2O) = 0 cm H2O No equilibri al final de lexpiraci caixa torcica sexpandeix, pulmons es contrauen

73

Al final de lexpiraci no hi ha flux daire perqu Palveolar = Patm. La PTM o TP porta a terme el treball respiratori: Si PTM= 5 cm H2O equilibri Si PTM > 5 expansi dels pulmons Si PTM = 0 (pneumotrax) contracci dels pulmons i expansi de la caixa torcica

Ventilaci pulmonar (a partir de la Llei de Boyle: PV = cnt): Inspiraci: contracci muscular expansi trax (volum trax augmenta) Ppleural disminueix (ms sub-atmosfrica encara) PTM augmenta expansi dels pulmons (augmenta volum pulmons) Palveolar < Patm flux dentrada daire (0,5 L en 2 s) fins que Palveolar = Patm final inspiraci Expiraci: relaxaci muscular volum trax disminueix Ppleural torna al seu valor dequilibri PTM torna al seu valor dequilibri disminueix el volum dels pulmons compressi aire alveolar: Palveolar > Patm flux se sortida daire fins que Palveolar = Patm final expiraci Volums i pressions de la respiraci en reps

Complincia pulmonar Complincia pulmonar:

La complincia pulmonar ens expressa la variaci de volum a laplicar una variaci de pressi transmural determinada; en altres paraules, la facilitat de deformar-se del sistema. La complincia dun pulm sa s molt elevada (200 mL/cm H2O) (1 cm H2O = 0,001 atm aproximadament):

74

Noms calen +2,5 cm H2O per assolir el volum tidal Noms calen +30 cm H2O per assolir la TLC Pressions transmurals superiors ruptura

Aquesta complincia tan elevada del sistema es deu, a parts iguals, a: Cooperaci elstica del sistema: pulmons tenen tendncia a la contracci i caixa torcica t tendncia a lexpansi Tensi superficial variable: tensioactiu pulmonar (P.15) Emfisema pulmonar (fumar): Complincia pulmonar augmentada: trencament de les parets alveolars prdua delasticitat fcil expansi per deficient recuperaci Conseqncia: prdua de capacitat respiratria Smptomes: esgotament rpid en lexercici i amb el temps tamb en reps

Fibrosi pulmonar (tuberculosi, contaminaci micropartcules a les grans ciutats): Complincia pulmonar reduda: augmenta el teixit connectiu als pulmons i aquests es fan ms rgids cal una major PTM per assolir el mateix V pulmonar (treball pulmonar) Conseqncia: dispnea Smptomes: respiracions poc profundes, no poden respirar b

5.1.2. Els gasos ideals. Llei de Charles i Gay-Lussac

Si P es mant constant (P1=P2), i per a un nombre de mols de gas donat:

Llei de Charles i Gay-Lussac:

Aquesta llei t implicacions en les proves espiromtriques, ja que no tenim la mateixa quantitat de volum daire inspirat a temperatura ambient que de volum daire expirat a 37C (temperatura corporal). Aquesta llei ens diu que quant ms fred est laire ms sexpandiran els pulmons. Demostraci (Tambient = 25C):

Si hem agafat 472 mL daire a Tambient, aquests ocuparan 500 mL a 37C. (Falta considerar lefecte del vapor daigua P.9)

75

5.1.3. Pressions en una mescla de gasos. Pressi parcial. Llei de Dalton

En una barreja de gasos: Ptotal = P1 + P2 + P3 + ... + Pn En laire (sec): Ptotal = PO2 + PCO2 + PN2 Llei de Dalton

Els efectes fisiolgics dun gas depenen de la seva Pi (pressi parcial); no del seu % (Fi) ni de la Ptotal. A laire (sec), a 1 atm (760 torr): PO2 = 0,21 760 torr = 160 torr PCO2 = 0,0004 760 torr = 0,3 torr PN2 =0,79 760 torr = 600 torr

La pressi parcial t implicacions mdiques a lalta muntanya i al submarinisme. Mal dalada: baixa PO2 a lalta muntanya Amb lalada, la Pbaromtrica (Ptotal) disminueix; per altre banda, les densitats baixen igual per tots els gasos, s a dir, Fi es mantenen. Conclusi: PO2 baixa. Tenim problemes si PO2 < 100 torr, s a dir, quan la pressi baromtrica (total) s menor a 476 torr i aix passa a uns 3500 m dalada. Demostraci:

Conseqncies del mal dalada: hipxia pulmonar, edema cerebral. Narcosi de N2: alta PN2 en submarinisme

confusi, hemorrgia retina, edema

Amb la profunditat sota laigua, la Pbaromtrica (Ptotal) augmenta; per altre banda, les densitats pugen igual per tots els gasos, s a dir, Fi es mantenen. Conclusi: PN2 puja. El N2 s txic a partir de qu PN2 = 3,9 atm, s a dir, quan la pressi baromtrica (total) s major de 5 atm i aix passa a uns 40 m de profunditat. Demostraci:

Conseqncies de la narcosi de N2: el nitrogen es dilueix a la sang en els teixits i arriba al cervell i la gent es torna boja. Sutilitzen unes mescles empobrides en nitrogen anomenades Trimix (10% 02, 20% N2, 70% He).

76

Pressi de vapor Quan diem pressi de vapor sempre ens referim a pressi de vapor daigua. Tots els lquids tenen vapor daigua, per tant, tots tenen pressi de vapor. La pressi de vapor s la pressi que exerceixen les molcules de lquid que sevaporen. Aix doncs, podem a afirmar que a 100C la pressi de vapor s 1 atm ja que totes les molcules daigua shan evaporat i que, per sota daquesta temperatura, la pressi de vapor s menor. La pressi de vapor varia amb la temperatura de la segent manera:

Al cos hum (T = 37C) la pressi de vapor daigua s de 47 torr. Un gas normalment no t el seu valor mxim de pressi de vapor daigua (t menys, no es pot tenir ms vapor daigua que la pressi de vapor a aquella temperatura determinada). s per aix que definim el concepte dhumitat relativa: La humitat relativa sexpressa en % i mai pot superar el 100%. Quan PH2O = PvH2O, estem al 100% dhumitat i es forma aigua boira. La humitat relativa depn molt de la temperatura. Un % dhumitat relativa alt a temperatura baixa cont menys vapor daigua que un % dhumitat relativa ms baix a temperatura ms alta. Demostraci:

Condicionament de laire inspirat: efecte de la saturaci amb vapor daigua Aire sec: Aire saturat de vapor daigua a 37C:

77

Laire sec i laire saturat de vapor daigua a 37C tenen diferents PO2. Aix no passa a laire alveolar ja qu laire inspirat sempre arriba als alvols a la mateixa PO2, independentment de la T i h.r. (humitat relativa) inicials.

Prdua daigua per respiraci: 0,5 L/dia Ambients secs i freds ens deshidratem ms per respiraci (transpiraci diferent) Transpiraci: Si h.r. s molt alta (xafogor) ens trobem pitjor perqu la suor no es pot evaporar; com a conseqncia daix, suarem moltssim perqu laire que ens envolta no pot absorbir vapor daigua (i per tant suor) perqu ja t una h.r. molt alta. Efecte del vapor daigua en la variaci del V respecte la T (llei de Charles i GayLussac) Demostraci de la relaci entre volums: aire 20C, sec, 1 atm aire 37C, saturat de vapor daigua, 1 atm

5.1.4. Difusi de gasos a travs de lquids. Llei dHenry

Difusi de gasos als pulmons Loxigen rebut ha de passar a la sang. El temps que es triga en fer lintercanvi doxigen i dixid de carboni de la sang als alvols (s a dir, un cicle de la respiraci) s de 0,75 s.

78

La barrera respiratria alveolocapillar s de molt poc gruix (0,3-0,5 m), aix afavoreix el rpid intercanvi de gasos.

Loxigen arriba als alvols pel flux global daire a travs de les vies respiratries, degut a la diferncia Pexterior-Palveolar. El cabal en el tema de respiraci lanomenem flux:

rea traquial = 3 cm2 rea alveolar = 70 m2

valvols = 0 (per la llei drees: A1v1 = A2v2)

Als alvols cada gas es comporta individualment, dacord amb les seves caracterstiques (bsicament la seva capacitat de solubilitzar-se) i la seva Pi alvol-capillar: 1. Ha de solubilitzar-se en la fase lquida Llei dHenry 2. Ha de difondre Llei de Fick Llei dHenry La quantitat dun gas que es dissol en un lquid s proporcional a: La Pi del gas (pressi parcial) La solubilitat del gas en el lquid (Cs = constant de solubilitat) Llei dHenry:

El CO2 s ms soluble en plasma que lO2 (Cs ms alta). Loxigen segrestat per lhemoglobina no entra a la llei dHenry perqu ja ha reaccionat qumicament aix permet el gradient.

79

PO2 i PCO2 respiratries

Al respirar renovem petita part doxigen pulmonar (350 mL renovats/3000 mL totals)

Valors indicatius dun bon funcionament

Oxigen dissolt a la sang

En reps consumim 250 mL O2/min per per la llei dHenry noms seriem capaos de solubilitzar 15 mL O2/min i necessitem molt ms que aix (gaireb 17 vegades ms). Demostraci:

Aquest problema ens el soluciona la protena hemoglobina (Hb) present als eritrcits i que segresta oxigen i el transporta per la sang. Transport per hemoglobina Mxima capacitat de transport: 1,36 mL O2 Tenim 15 g Hb/100 mL sang 20 mL O2/100 mL sang O2 que es transporta per mitj de lHb a travs de la circulaci: 1 L O2/min

80

5.1.5. Difusi de gasos a travs de lquids. Llei de Fick

Llei de Fick Flux (volum/temps):

El coeficient de difusi dun gas depn directament de la seva constant de solubilitat i inversament de larrel quadrada del seu pes molecular. No ens interessa conixer el coeficient de difusi dels gasos sin la relaci entre D(CO2)/D(O2), ja que aix ser un dels factors que ens determinar quin dels dos difondr pitjor i, per tant, quin ser el limitant (el que donar problemes en altres paraules). Podem observar que el coeficient de difusi del CO2 s 20 vegades ms gran que el coeficient de difusi del O2. Problemes respiratoris on es disminueix el flux: Emfisema reducci de lrea de difusi (es rebenten els sacs alveolars) disminuci del flux Fibrosi alveolar augment del gruix de barrera (l) disminuci del flux Alvols no patolgics Alvols emfisema Alvols fibrosi alveolar

Capacitat de difusi pulmonar:

Llei de Fick simplificada:

Flux limitant a travs de la barrera respiratria El flux dentrada dO2 s el flux limitant i el flux deliminaci de CO2 s el flux en excs a travs de la barrera respiratria. Aix s perqu el flux deliminaci CO2 s 1,5 vegades ms rpid que el dentrada dO2. Demostraci:

81

Aix es deu a qu: CsO2 < CsCO2

oxigen s molt menys soluble oxigen t una mica ms de gradient tenen aproximadament el mateix pes molecular

PO2 > PCO2

pmO2 pmCO2

Temps de difusi com a factor limitant per oxigenar la sang durant el temps que est als capillars pulmonars En reps i quan no hi ha patologia el temps de difusi no s un factor limitant en la transferncia dO2. Tenim un sistema molt efica ja que la PO2 a la sang sestabilitza abans darribar als 0,75s (el que dura un cicle de la respiraci); concretament ho fa als 0,25s deixat un temps de reserva duns 0,5s on la sang ja est oxigenada completament. El temps de difusi pot ser un factor limitant per perfusi, per exemple en exercici intens (no sempre ho s); ja que el cicle de la respiraci saccelera a 0,25s (en reps 0,75s) i per tant perdem el temps de reserva. Si ens passem fent exercici podem arribar a fer una hipxia amb la conseqncia que els teixits no soxigenin b. Tamb el temps de difusi pot ser limitant en situacions patolgiques ja que desapareix el temps de reserva: Lnia vermella: la gent que fuma molt no es dna conte en reps per si baixa el temps de perfusi pulmonar (exercici) no oxigenar b Lnia negra: en cncer de pulm no soxigena b ni en reps Finalment, el temps de difusi tamb pot ser un factor limitant en laltitud o en aire molt enrarit, ja que la Palveolar O2 es redueix: Pgas (alvols-capillars) disminueix O2 difon ms lentament perqu la llei de Fick diu que el flux dO2 s directament proporcional a la Pgas (alv-cap) es triga ms temps en saturar la sang (que a ms a ms es satura a una pressi ms baixa, 65 torr en comptes de 100 torr) temps de reserva es redueix

82

Degut a aix, si fem exercici intens en altituds elevades no soxigenar b tot i estar sa (ja que el cicle son 0,25s i en laltitud el temps de reserva es redueix). Si patim problemes respiratoris, tindrem problemes fins i tot en reps.

5.2. Tensi superficial alveolar

Tensi superficial a la interfase lquid-aire La tensi superficial () s el treball que cal fer per augmentar lrea duna interfase (interfcie segons el profe) determinada. En el cas de la interfase lquid-aire, aquesta tensi superficial s fora gran. Equilibri pressi-tensi: llei de Laplace Llei de Laplace:

Aquesta equaci ens diu que al incrementar la tensi superficial, sincrementa la pressi que es fa cap a linterior del sac alveolar amb la intenci de collapsar-lo (atelctasi) Tamb ens diu que com ms petit sigui el radi, a igual tensi superficial, ms tendncia al collapse, en altres paraules els alvols petits tendirien a buidar-se en els grans atelctasi alveolar. Demostraci:

Els humans no complim la llei de Laplace (excepte en algunes patologies) degut a qu tenim un surfactant (o tensioactiu) pulmonar que redueix la tensi superficial de forma variable segons el tipus dalvol. El tensioactiu pulmonar El tensioactiu (o surfactant) pulmonar redueix ms la tensi superficial dels alvols petits que dels grans. Grcies al tensioactiu pulmonar no complim la llei de Laplace.

83

Composici del surfactant pulmonar: 80% dipalmitol fosfatidilcolina (lecitina) 10% altres lpids 10% protenes SP (SP-A, SP-B, SP-C, SP-D) Els alvols estan formats per: Cllules alveolars tipus I: hi ha moltes i sn fines i molt llargues formen les parets alveolars Cllules alveolars tipus II: hi ha poques i sn rodones (tots els alvols tenen el mateix fabriquen el nombre daquestes cllules) tensioactiu pulmonar (secretant micelles) Funcions del tensioactiu pulmonar Evitar latelctasi per collapse dalvols petits al final de lexpiraci: o Tamb ajuda per en menys mesura, lefecte parnquima que consisteix en qu els alvols es subjecten entre ells, s a dir, hi ha interdependncia estructural dels alvols Contribueix a lelevada complincia pulmonar: o Cooperaci elstica del sistema: caixa torcica tendeix a expandir-se i pulmons tendeixen a contraures o Tensi superficial variable: els alvols de diferent radi tenen tots la mateix complincia (responen igual a les PTM durant la inspiraci i lexpiraci), aix s perqu la tensi superficial disminueix ms en els de radi ms petit; si no tingussim tensioactiu pulmonar, noms els alvols grans respondrien a linici de la inspiraci Disminueix el treball respiratori: o Tensi superficial petita al final de lexpiraci fa que el treball per expandir els alvols sigui petit en comparaci al que caldria en una interfcie aire/aigua sense tensioactiu pulmonar

Tensi superficial: importncia de les forces de Per expandir els alvols cal vncer: o Lellasticitat del teixit o La tensi superficial: el tensioactiu la disminueix per no lelimina La diferncia entre corbes del grfic (on posa aire) rep el nom de corba dhistresi Si no hi ha interfcie aire/aigua (perqu posem un detergent), la sanulla del tot i la complincia s molt baixa com veiem a la corba de lesquerra

84

Efecte del tensioactiu sobre el treball pulmonar En les solucions salines o detergents la tensi superficial no varia amb lrea. En un extracte pulmonar la tensi superficial depn de lrea degut al surfactant pulmonar: rea gran tensi superficial gran rea petita tensi superficial petita Conseqncies de labsncia de surfactant pulmonar La producci de tensioactiu pulmonar en les cllules alveolars de tipus II es dna a partir del set mes de gestaci. En nadons prematurs s possible que aix doni problemes. La patologia en qu manca tensioactiu pulmonar s el Sndrome de Distrs Respiratori (RDS) i consisteix en una hipoxmia severa (mala oxigenaci) provocada per: Elevada tensi superficial: baixa complincia pulmonar rigidesa Inestabilitat alveolar severa Elevades pressions dobertura, per els msculs respiratoris encara sn incapaos de fer treball extra Per tal devitar la hipxia del nounat administrem surfactants sinttics (es pot fabricar tensioactiu pulmonar) a travs de la trquea i a ms apliquem ventilaci mecnica.

5.3. Dinmica de la respiraci 5.3.1. Treball respiratori

El treball respiratori depn de manera directament proporcional de la PTM i del V.

Treball respiratori en reps El treball respiratori s un treball muscular; en respiraci normal el treball t lloc durant linspiraci: V: volum daire que circula endins i enfora dels pulmons PTM: serveix per vncer: 85

1. 75%: Treball elstic per expandir els pulmons (part horitzontal del grfic): o 25%: Contracci elstica dels teixits o 50%: Contracci per la o Lenergia semmagatzema com a energia potencial elstica que saprofita per fer el moviment 2. 25 %: Treball per la resistncia (part obliqua del grfic): o 5%: Resistncia dels teixits () o 20%: Resistncia vies aries (RAW) o Lenergia es perd en forma de calor

En resum, el treball respiratori s muscular i es dna durant linspiraci. Es reparteix: 25%: oposici elstica del teixit 50%: expandir alvols contra (el tensioactiu pulmonar la disminueix per no lelimina) 5%: resistncia de la viscositat del sistema 20%: resistncia de les vies aries Despesa energtica del treball respiratori El treball respiratori en reps s duns 3 mL O2/min (consumit metablicament a la cadena respiratria) mentre que la despesa metablica total en reps s duns 250 mL O2/min. En altres paraules, en estat de salut i en reps no som conscients del treball respiratori perqu aquest s l1% de la despesa energtica global de lorganisme. El treball respiratori pot augmentar en: Respiraci forada (exercici): o Treball de resistncia augmenta o Lexpiraci no s passiva (hi ha treball dexpiraci) Patologies obstructives (COPD) (asma, bronquitis): o Resistncia de les vies aries augmenta o Treball elstic augmenta perqu el pulm s ms rgid o Lexpiraci no s passiva (hi ha treball dexpiraci)

86

En exercici, el cost energtic s molt major que en reps ja que el treball respiratori queda augmentat 100 vegades i representa el 25% de la despesa energtica total (abans noms representava 1%) (la despesa energtica total en exercici s 4-5 vegades ms gran que en reps). Aix es deu a qu: Resistncia de les vies aries s ms alta per a fluxos grans (i en exercici el flux augmenta moltssim) Pulmons menys distensibles en volums grans (en exercici inspirem ms volum daire) Hi ha expiraci activa: cal treball muscular per expirar En reps, cal poc treball respiratori per desplaar laire a travs de les vies respiratries. En canvi, en la respiraci rpida on hi ha flux gran (patologies constructives, exercici) la resistncia a les vies aries augmenta moltssim i, per tant, augmenta molt el treball respiratori.

5.3.2. Resistncia de les vies aries

La RAW s la principal component de la resistncia pulmonar (fricci, 80%). A la respiraci en reps el treball per vncer RAW s petit, per esdev major en La respiraci intensa: o Llei de Poiseuille (es compleix per flux laminar i i dimetre constants): o Com ms gran s el flux, ms gran s la P(atm-alv) necessria per

vncer la RAW En patologies que redueixen el dimetre de les vies respiratries: o Provoquen dispnea o Sanomenen COPD (chronic obstructive pulmonary diseases) o Es caracteritzen per: Excs de mucositat (asma, bronquitis crnica)Inflamaci (asma, bronquitis crnica) Broncoconstricci (asma)

El fet de reduir el radi de les vies respiratries a les COPD, implica un augment altssim de la resistncia. Exemple: Si una COPD disminueix el radi a la meitat resistncia de les vies aries x16 Quan aix passa, per mantenir el flux, hem daugmentar PTM x16 i, per tant el treball respiratori quedar multiplicat x16.

Nota: en els cncers de pulm no variar RAW perqu el cncer s profund; normalment ho notem quan est molt avanat i s incurable.

87

Factors que dificulten lacompliment de la llei de Poiseuille: El flux daire no s tot laminar (es torna turbulent a les bifurcacions) Hi ha zones de constricci a les vies aries i, per tant, hi ha ms velocitat en aquests punts (llei drees) Els conductes no sn llisos: dimetre i longitud fluctuen constantment Major R del rgim turbulent La resistncia en el rgim turbulent s molt ms gran que la resistncia en el rgim laminar:

El nmero de Reynolds (NR) ens serveix per determinar si el rgim ser laminar o turbulent:

Flux laminar (v petita) t lloc als conductes profunds: o Radi petit o rea total gran (hi ha molts) v petita (llei drees) Rgim turbulent (v gran) t lloc a les vies altes (trquea): o Radi gran o rea total petita (una sola trquea) v gran (llei drees) v augmenta flux turbulent (R augmenta):

En exercici, el flux augmenta

Tot i que en exercici es dna una broncodilataci que disminueix el flux laminar, predomina lefecte del rgim turbulent: En lexercici, a la trquea NR = 10000 rgim molt turbulent (v molt alta) RAW del nas altssima esdev limitant (no podem respirar pel nas) es respira per la boca Factors que determinen la resistncia de les vies aries Fins la generaci 4 de larbre respiratori la RAW va augmentant; a partir de la 5, la RAW va disminuint cada cop menys (al principi molt, desprs menys). Aix es deu a la combinaci de dos fets:

88

A mesura que disminueix el radi augmenta RAW individual A mesura que es van fent moltes bifurcacions disminueix RAW total (resistncies en parallel)

La combinaci daquests dos fets s la que ens permet comprendre que en un inici la resistncia augmenti i desprs disminueixi. Est demostrat numricament en el problema 12 daquest tema. Factors que determinen la RAW: 1. El flux s constant per Atotal va augmentant en generacions successives, s a dir, que a generacions de larbre respiratori ms profundes: Velocitat disminueix Nmero de Reynolds disminueix Rgim ms laminar que turbulent A partir de bronquols mitjans RAW petita

A les vies profundes: Atotal gran v petita turbulent predomina Rlaminar (< Rturbulent) A les vies superficials: Atotal petita v gran laminar predomina Rturbulent (> Rlaminar)

NR petit

ms rgim laminar que no

NR gran

ms rgim turbulent que no

2. El radi disminueix lleugerament a cada bifurcaci, s a dir, R individual augmenta. Per altre banda, els conductes estan en parallel, s a dir, R total disminueix perqu es sumen com recprocs: Entre la generaci 1 i la 4, R1 i R2 sn molt diferents perqu varia molt el radi tot i disminuir la Rtotal per les resistncies en parallel, el radi fa un efecte ms important sobre les RAW la RAW augmenta A partir de la generaci 5, R1 i R2 sn fora semblants perqu varia poc el radi al disminuir la Rtotal per les resistncies en parallel, aquest fet fa un efecte ms important sobre les RAW la RAW disminueix 3. A mesura que es divideixen, els conductes sn ms curts: Conductes ms curts l disminueix RAW disminueix

89

Resum dels 3 primers factors que determinen la RAW: Als conductes superficials (generacions 1-4): o Radi gran, v gran afavoreixen rgim turbulent (Rturbulent >> Rlaminar) o Conductes llargs afavoreixen ms resistncia (frmula) o Radi disminueix molt a cada bifurcaci: encara que les vies estiguin en parallel, Rtotal augmenta duna generaci a la segent per lefecte de la disminuci del radi afavoreix ms resistncia Als conductes profunds (a partir generaci 5): o Radi petit, v baixa afavoreixen rgim laminar (Rlaminar << Rturbulent) o Conductes curts afavoreixen menor resistncia (frmula) o Radi disminueix poc a cada bifurcaci: Rtotal disminueix duna generaci a la segent per lefecte de les resistncies en parallel afavoreix menor resistncia 4. Canvis de volum durant la respiraci fan variar la RAW: En expirar V disminueix RAW augmenta En inspirar V augmenta RAW disminueix

90

Prctica 1: ptica geomtrica

VEURE PDF QUE PENJEN AL CAMPUS VIRTUAL.

91

Prctica 2: ptica de la visi

2.1. Funcionament de lull normal
Potncia duna lent: C = (n/p) (n/p) on: p: distncia lent-imatge p: distncia objecte-lent n: ndex de refracci (aire) = 1 n: ndex de refracci (aire) = 1

En el cas de lull, representem la potncia amb la lletra D. Unitats: diptries (m-1) Per tal dobtenir una bona visi, les imatges shan de formar (els raigs de llum han de coincidir) just a la retina. Tant si els raigs de llum coincideixen abans de la retina (miopia) com si ho fan desprs (hipermetropia), les imatges seran borroses i no veurem b. A lull, la distncia p sempre s fixa; per tal denfocar les imatges dobjectes que es troben a diferents distncies de lull, el cristall varia la seva potncia en ser comprimit pels msculs del cos ciliar. Aquest fenomen es coneix amb el nom dacomodaci. Amax = Dmax Dmin on: Amax: amplitud dacomodaci Dmax: potncia mxima de lull (quan lobjecte est al pP) Dmin: potncia mnima de lull (quan lobjecte est al pR) Les imatges que es formen al sistema ptic sn invertides per el cervell, grcies a un aprenentatge previ, fa que la percepci sigui dreta. Nota: per problemes despai al laboratori no podem collocar lobjecte a linfinit (uns 10 metres), per solucionar-ho colloquem davant el cristall una lent convergent d1 diptria i posem lobjecte a 1m de la lent (s el focus objecte) per simular que els raigs arriben parallels (de linfinit). Activitats 1. Determineu pR i calculeu Dmin. pR = - m p= +0,28 m Dmin = (n/p) (n/pR) = (1/+0,28m) (1/-m) = 3,57m-1 + 0m-1 = 3,57 diptries 2. Determineu pP i calculeu Dmax. pP = -0,26 m Dmax = (n/p) (n/pP) = (1/+0,28m) (1/-0,26m) = 3,57m-1 + 3,85m-1 = 7,42 diptries 3. Calculeu Amax. Amax = Dmax Dmin = 7,42 diptries 3,57 diptries = 3,85 diptries

92

2.2. Ametropies 2.2.1. Miopia

Aproximadament la meitat de la poblaci est afectada per problemes de miopia. La majoria de les miopies vnen donades per una longitud excessiva de leix anteroposterior (ull allargat); un altre cas molt menys freqent de miopia s un excs de potncia de la crnia. El resultat daquesta anomalia s que augmenta la potncia de lull i, per tant, els raigs de llum que arriben dun objecte situat a linfinit (raigs parallels) coincideixen en un punt dins lhumor vitri i divergeixen fins la retina, s a dir, que la imatge no es forma a la retina i, per tant, no veiem b objectes llunyans. Per altra banda, lull miop s capa de veure objectes ms propers que lull emmetrop (el normal). En resum, en lull miop: pR: est ms a prop que en lull emmetrop (abans que ) pP: est ms a prop que en lull emmetrop Activitats 4. Determineu pR i calculeu Dmin. Cal treure la lent d1 diptria? Per qu? pR = -1,8 m p= +0,3 m Dmin = (n/p) (n/pR) = (1/+0,3m) (1/-1,8m) = 3,33m-1 + 0,56m-1 = 3,89 diptries S que hem de treure la lent duna diptria perqu en els miops el pR s ms proper que infinit i el que es simula al collocar la lent s que els raigs arribin parallels (des de ). 5. Determineu pP i calculeu Dmax. pP = -0,21 m Dmax = (n/p) (n/pP) = (1/+0,3m) (1/-0,21m) = 3,33m-1 + 4,76m-1 = 8,09 diptries 6. Calculeu Amax. Varia poc o molt lamplitud dacomodaci comparada amb lull emmetrop? Per qu? Amax = Dmax Dmin = 8,09 diptries 3,89 diptries = 4,2 diptries Varia molt poc, s gaireb constant. Aix es deu a qu lamplitud dacomodaci noms varia si canviem alguna de les propietats de la lent i aqu no ho hem fet. 7. Qu han de fer unes lents correctores de la miopia? Han de ser unes lents divergents per tal de divergir els raigs de llum per aconseguir que coincideixin a la retina (no abans) i aix es formar una bona imatge. 8. Feu lesquema ptic corresponent a la miopia

93

2.2.1. Hipermetropia
Aquesta anomalia en la formaci dimatges s molt menys freqent que la miopia. En general es deu a qu leix anteroposterior s massa curt (ull ms arrodonit) El resultat daquesta anomalia s que disminueix la potncia de lull i, per tant, els raigs de llum que arriben dun objecte situat a linfinit (raigs parallels) coincideixen en un punt ms enll retina, s a dir, que la imatge no es forma a la retina i, per tant, hem dacomodar per veure objectes llunyans (aix provoca que lull pateixi fatiga). Podem afirmar que lull hipermtrop relaxat no s capa de formar cap imatge a la retina i, per tant, sempre est acomodant Per altra banda, lull hipermtrop s no veu objectes tan propers com veuria un ull emmetrop (el normal). En resum, en lull hipermtrop: pR: est ms lluny que en lull emmetrop (s virtual, ms lluny que ) pP: est ms lluny que en lull emmetrop Activitats 9. Determineu pP i calculeu Dmax. pP = -0,37 m p= +0,21 m Dmax = (n/p) (n/pP) = (1/+0,21m) (1/-0,37m) = 4,76m-1 + 2,70m-1 = 7,46 diptries 10. Qu han de fer unes lents correctores de la hipermetropia? Han de ser unes lents convergents per tal de convergir els raigs de llum per aconseguir que coincideixin a la retina (no desprs) i aix es formar una bona imatge. 11. Un hipermtrop pot veure objectes a linfinit? S que pot veurels grcies a lacomodaci de lull (lull hipermtrop no est relaxat ni quan els raigs de llum provenen de linfinit). 12. Varia poc o molt lamplitud dacomodaci comparada amb lull emmetrop? Per qu? Seria constant. Aix es deu a qu lamplitud dacomodaci noms varia si canviem alguna de les propietats de la lent i aqu no ho hem fet. 13. Feu lesquema ptic corresponent a la hipermetropia

2.3. Presbcia
Prcticament des del naixement, el cristall perd plasticitat i elasticitat. A ms a ms, tamb hi ha una prdua de capacitat del cos ciliar. Per aix es produeix el que coneixem com presbcia (vista cansada) i afecta gaireb a la totalitat de la poblaci. 94

La deficincia dels msculs ciliars provoca que lAmax es redueixi (perqu disminueix Dmax) i com a resultat que el pP augmenti amb ledat. Sanomena presbcia a partir de qu aquest fenomen impedeix una correcta lectura. La presbcia saddiciona a problemes de miopia o hipermetropia. La conseqncia daquesta prdua delasticitat s la impossibilitat, per part del cristall, dadquirir la potncia necessria per enfocar objectes que estan propers. No hi ha problemes, en canvi, per enfocar objectes llunyans (no cal acomodar per veure objectes llunyans a diferncia de la hipermetropia). En resum, en lull presbtic: pR: est igual que en lull emmetrop (a ) pP: est ms lluny que en lull emmetrop Activitats 14. Determineu pP i calculeu Dmax. pP = -0,57 m p= +0,28 m Dmax = (n/p) (n/pP) = (1/+0,28m) (1/-0,57m) = 3,57m-1 + 1,75m-1 = 5,32 diptries 15. Calculeu Amax. Varia poc o molt lamplitud dacomodaci comparada amb lull emmetrop? Per qu? Dmin = 3,57 diptries (la mateixa que en lull emmetrop) Amax = Dmax Dmin = 5,32 diptries 3,57 diptries = 1,75 diptries Disminueix bastant. Aix es deu a qu disminueix Dmax, s a dir, lull perd la propietat de convergir el cristall per fer lacomodaci amb objectes propers. 16. Qu han de fer unes lents correctores de la presbcia? Han de ser unes lents convergents per tal de convergir els raigs de llum per aconseguir que coincideixin a la retina (no desprs) i aix es formar una bona imatge. Noms shauran de portar per veure objectes propers (llegir) perqu lull pot veure perfectament objectes situats a linfinit. 17. Calculeu la potncia de la lent correctora per tal que aquest ull pogus llegir correctament a 20 cm de distncia. pP = -0,2 m p= +0,28 m Dmax = 5,32 diptries D = Dmax + C = (n/p) (n/pP) 5,32m-1 + C = (1/+0,28m) (1/-0,2m) C = 3,57m-1 + 5m-1 5,32m-1 = 3,25 diptries

2.4. Quadre resum

ull emmetrop pR pP Amax
-0,26m 3,85 diptries

ull miop
ms proper (-1,8 m) ms proper (-0,21 m) igual (4,21 diptries)

ull hipermtrop
ms lluny (virtual) ms lluny (-0,37 m) igual

ull presbtic
ms lluny (-0,57 m) ms petita (1,76 diptries)

95

Prctica 3: Circulaci dun lquid real per un tub rgid

3.1. Introducci
Si un fluid real, incompressible, circula en rgim laminar per un tub rgid des del punt 1 fins al punt 2, lenergia total disminueix al llarg del tub de corrent, convertint-se en calor degut al fregament. Donat que la pressi s energia per unitat de volum, podem escriure, segons el teorema de Bernoulli per a fluids reals:

(: densitat; v: velocitat; g: acceleraci de la gravetat; h: altura) Si el tub s horitzontal (h1 = h2), podem prescindir de la crrega daltura, la qual s constant al llarg del tub. A ms, si el tub s de secci constant, la pressi cinemtica s invariable al llarg del tub (v1 = v2). En canvi, la pressi hidrosttica sofreix una disminuci al llarg del tub, anomenada caiguda de pressi hidrosttica (p = p2-p1). En rgim laminar, lnica causa de la prdua denergia (caiguda de pressi) s el fregament degut a la viscositat del lquid. Segons la llei de Poiseuille, en un tub horitzontal, cilndric i de secci constant, la caiguda de pressi (p) s directament proporcional al cabal (Q), al coeficient de viscositat () i a la longitud del tub conductor (l), i s inversament proporcional a la quarta potncia del radi (r) del tub:

Aix, definim la resistncia (R) a la circulaci del fluid com:

I, per tant, la caiguda de pressi pel rgim laminar queda: En canvi, en rgim turbulent, hi ha prdua denergia (i de pressi hidrosttica) degut al fregament i, a ms a ms, a la formaci de turbulncies (xocs entre molcules). Llavors p s ms gran i ja no segueix una relaci lineal amb el cabal sin que es compleix una relaci del tipus:

96

3.2. Realitzaci
Utilitzem un sistema de tubs de vidre que consisteix en un tub conductor (b-g) de 2 mm de radi, provet de quatre tubs manomtrics. Un extrem del tub va connectat a la sortida de lquid (b) duna proveta, en la qual es mant estacionari el nivell de laigua (i). La mesura de lalada en cm de la columna daigua de la proveta (a-i) i de cadascun dels tubs manomtrics, ens dna directament el valor de la pressi hidrosttica en els cinc punts a, c, d, e, f, expressada en cm H2O. A nivell del punt a la pressi es mant sempre constant. Quan hi ha circulaci de lquid, a partir de lorifici de sortida de la proveta (b), una part de la pressi hidrosttica del lquid, precisament la corresponent a lalada j-i, sinverteix en la pressi cinemtica la qual es mant constant al llarg del tub conductor.

Experiment A: utilitzem el sistema de la imatge Experiment B: safegeix un tubet en la sortida daigua; aix fa augmentar la resistncia (ser la total dabans + la del tubet) i per tant disminuir el cabal. Comprovaci del principi fonamental de la hidrosttica (o principi de Pascal) Quan el pas de laigua est tancat, la pressi hidrosttica s la mateixa en tots els punts. Comprovaci de les lleis de la hidrodinmica Cabal: Q = v / t obrim el pas de laigua i mesurem laigua que surt durant un minut: Experiment A: 0,66 L/min Experiment B: 0,38 L/min Caiguda de pressi: p lobtenim mirant la diferncia entre les alades c-k i f-n: Experiment A: 21 cm H2O = 2060,1 Pa (1 cm H2O = 98,1 Pa)

97

Experiment B: 7 cm H2O = 686,7 Pa (1 cm H2O = 98,1 Pa)

extrapolem en la recta k-l-m-n la pressi hidrosttica al tub Pressi cinemtica: Pc gran i la diferncia des daquest punt fins on acaba laigua s la Pc (distncia i-j): Experiment A: 3,5 cm H2O = 343,35 Pa (1 cm H2O = 98,1 Pa) Experiment B: 1,75 cm H2O = 171,675 Pa (1 cm H2O = 98,1 Pa)

3.3. Clculs
Velocitat de laigua: Q = A v; v = Q / A a partir del cabal i de la secci del tub: Experiment A: o Q = 0,66 L/min = 1,110-5 m3/s o v = 1,110-5 m3/s / (210-3 m)2 = 0,875 m/s Experiment B: o Q = 0,38 L/min = 6,3310-6 m3/s o v = 6,3310-6 m3/s / (210-3 m)2 = 0,504 m/s a partir de lequaci de la resistncia ( = 10-3 Ns/m2; l = Resistncia: R = 8l/(r4) -3 0,45 m; r = 210 m) Experiment A: R = (8 10-3 Ns/m2 0,45m) / ( (210-3 m)4) = 7,16107 Ns/m5 Experiment B: R = (8 10-3 Ns/m2 0,45m) / ( (210-3 m)4) = 7,16107 Ns/m5 La resistncia s la mateixa tant per lexperiment A com per lexperiment B perqu la R no depn del Q Prdua de pressi: p = R Q utilitzem la R calculada i el Q mesurat: Experiment A: p = 7,16107 Ns/m5 1,110-5 m3/s = 787,7 Pa = 8,03 cm H2O Experiment B: p = 7,16107 Ns/m5 6,3310-6 m3/s = 453,4 Pa = 4,62 cm H2O Nmero de Reynolds: NR = vr/h a partir de lequaci de NR ( = 103 kg/m3): Experiment A: NR = (0,875m/s 103 kg/m3 210-3 m) / 10-3 Ns/m2 = 1750 Experiment B: NR = (0,504m/s 103 kg/m3 210-3 m) / 10-3 Ns/m2 = 1008

3.4. Qestions
1. Expliqueu les vostres observacions de la comprovaci del principi fonamental de la hidrosttica (o principi de Pascal): Quan el lquid no est en moviment (no surt aigua), passa el segent amb les pressions: La pressi cinemtica s nulla perqu la velocitat s 0 (no surt aigua) La crrega daltura s la mateixa al principi i al final perqu el tub est horitzontal La pressi hidrosttica s la mateixa al principi i al final perqu, al no haver-hi moviment, no es perd energia pel fregament La pressi total s la mateixa al principi i al final; per aix tots els tubs manomtrics estan a la mateixa alada

98

2. Qestions sobre les lleis de la hidrodinmica: Com s que la mesura de laltura i-j s la pressi cinemtica del lquid que circula pel tub conductor b-f? Perqu tota la columna daigua ens indica la pressi hidrodinmica (pressi hidrosttica + pressi cinemtica); interpolant de la recta k-l-m-n obtenim la pressi hidrosttica del tub gran. La diferncia entre la pressi hidrodinmica i la pressi hidrosttica ens dna la pressi cinemtica. Compareu els resultats de lexperiment A amb els de lexperiment B. Expliqueune les diferncies. Experiment A: cabal ms gran velocitat ms alta (secci constant) flux turbulent no tenim resistncia externa (noms la del sistema) Experiment B: cabal ms petit (posem resistncia externa) velocitat ms baixa flux laminar tenim resistncia externa (ms la del sistema) Per qu hem assumit que la resistncia (R) del segment c-f s la mateix en lexperiment A que en lexperiment B? Com que tenim el mateix tub i el mateix lquid en els dos experiments, el r , la l i la seran iguals i, per tant, la R tamb (perqu depn de la geometria del tub i del lquid). La nova resistncia que apliquem en lexperiment B s externa, no augmentem la del segment c-f Per qu el cabal (Q), la pressi cinemtica, la caiguda de pressi (p) i la velocitat donen valors molt ms petits en lexperiment B que en lA? Al aplicar una resistncia externa en lexperiment B, baixa el Q; aix provoca: disminuci de la - Disminuci de la velocitat (llei de les rees, secci constant) pressi cinemtica (depn de la velocitat) - Disminuci de la caiguda de pressi (p = Q R; R del sistema constant) Compareu, per a cada experiment, la mesura experimental de la prdua de pressi (p) amb el valor que heu obtingut mitjanant el clcul (aplicant la llei de Poiseuille). Observeu si es confirma la hiptesi de treball de lacompliment de la llei de Poiseuille. Discutiu els resultats tenint en compte el nmero de Reynolds de cada experiment.

Lacompliment de la llei de Poiseuille (p=RQ) noms es compleix en lexperiment B (no s exacte per saproxima ms). A partir daix podem dir que aquest s el rgim laminar i lexperiment A s el rgim turbulent (llei de Poiseuille no es compleix en rgim turbulent; p=RQn). El nmero de Reynolds tamb ens indica si s laminar (NR<1000) o turbulent (NR>1000). En lexperiment A, NR =1750 clarament turbulent; en lexperiment B, NR =1008 el considerem laminar.

99

Prctica 4: Aplicaci de les lleis de la circulaci de lquids reals i de lelasticitat a la circulaci sangunia
4.1. Introducci
Sanomena pressi transmural (ptm) dun rgan buit a la diferncia entre la pressi a linterior de lrgan (pi) i la del medi extern (po): A causa de les propietats elstiques dels vasos, el seu volum depn de la pressi transmural. Sanomena capacitncia (C) dun vas, al quocient entre lincrement de volum (provocat per un augment de pressi transmural) i lincrement de pressi transmural: La tensi () de la paret dun vas cilndric (definida com la fora per unitat de longitud, com en el cas de la tensi superficial) est relacionada amb la pressi transmural i el radi del vas, segons lexpressi: A partir daquesta equaci observem que quant major s el radi dun vas, major s la tensi de la paret necessria per equilibrar la pressi transmural. En la circulaci sistmica, el volum del sector vens (Vv) i la capacitncia sn majors que en el sector arterial: La pressi mitjana de laorta s de 100 mmHg. La pressi mitjana al final de les venes caves s prcticament nulla. La diferncia entre aquestes dues pressions s la que fa passar la sang del sector arterial al vens, a travs de la resistncia perifrica (arterioles, capillars, vnules). En la circulaci sistmica, la diferncia de pressi arteriovenosa (P = pa pv) est en relaci directa amb el cabal sanguini. Suposant que la resistncia perifrica es mant constant, per tal que disminueixi el cabal ha de disminuir la diferncia de pressi arteriovenosa. Aix noms pot produir-se per disminuci de la pressi arterial i augment de la venosa, amb acumulaci de sang en el sector vens; s a dir, a menor cabal, major pressi venosa. Aix es pot comprovar representant el cabal sanguini en funci de la pressi venosa (al final de les venes caves). Si la circulaci satura, la diferncia de pressi arteriovenosa s nulla i la sang es distribueix en equilibri entre els sectors arterial i vens a una pressi que rep el nom de pressi mitjana dompliment.

4.2. Realitzaci
Sutilitzar el circuit de la figura que representa la circulaci sistmica. Les seves parts sn: B: bomba que simula el conjunt format pel cor i el circuit pulmonar A: sector arterial, constitut per un tub elstic poc distensible V: sector vens, format per diversos tubs elstics ms distensibles que lanterior; alguns dells connectats en parallel i un (C) en srie

100

R: resistncia interposada entre els sectors arterial i vens (resistncia perifrica total) D: cabalmetre (la diferncia de pressi enregistrada entre ambds tubs s directament proporcional al cabal) E: manmetre que enregistra la pressi arterial mitjana F: manmetre que enregistra la pressi venosa central M i N: claus que permeten variar la potncia (cabal i pressi) de la bomba, a voluntat L: clau per poder modificar la resistncia perifrica

Nota: Els tubs no ombrejats noms acompleixen la funci de conduir laigua del circuit, la qual fa el paper de la sang.

4.3. Pressi mitjana dompliment

La pressi mitjana dompliment s, un cop la circulaci est aturada, la mateixa en tot el sistema circulatori. Per tant, la diferncia de pressi arteriovenosa s nulla. A cor parat la sang est amb una mica de pressi (la mateixa en artries i venes). Pa (cm H2O) = 8 Pv (cm H2O) = 8 Pa-v (mm Hg) = 0 Q (L/min) = 0

4.4. Pressi arterial, pressi venosa i cabal

Aquesta part de la prctica la farem amb una resistncia constant i variant la pressi arterial (variar Pa-v i per tant el Q). Si posem en funcionament la bomba (cor), la sang circular i, per tant el Q augmentar (passar de 0 L/min a 5 L/min). Quan el cabal augmenta: 101

Pa augmenta molt: perqu el cor impulsa sang a linterior de laorta i, com que tenim una R (arterioles i capillars), es dificulta el pas de la sang i la Pa ha daugmentar perqu la sang circuli (si no hi hagus R, la sang circularia sense augmentar Pa) Pv disminueix una mica: perqu al augmentar cabal, com que el sistema circulatori s un sistema tancat, agafem sang del final del sistema (venes) i per aix Pv disminueix una mica (perqu hi ha menys sang)

El cas contrari s el de la insuficincia cardaca que es dna quan el cor treballa menys i obtenim un Q ms baix del normal: Pv augmenta una mica: al disminuir el Q hi ha ms sang a la part final del sistema (venes) Pa disminueix molt: el cor no t fora per fer la Pa normal La insuficincia cardaca es detecta en un pacient perqu t zones ms inflamades (normalment peus i turmells). Aix es deu a lhiptesi dStarling als capillars. Hiptesi dStarling als capillars Entrada capillars: Ph arterioles > osmtica Sortida capillars: Ph arterioles < osmtica surt sang cap als teixits (amb nutrients) entra sang des dels teixits (amb CO2, urea

Si hi ha una insuficincia cardaca; la hiptesi dStarling: Entrada capillars: passa el mateix (Ph arterioles > osmtica surt sang cap als teixits (amb nutrients)) no entra lquid (o entra en menys Sortida capillars: Ph arterioles > osmtica quantitat), per aix el lquid sacumula i crea zones ms inflades (turmells i extremitats) Anotem: Pa; Pv (1mmHg = 0,736 cm H2O); Q (PD/RD) (RD=5,15 cm H2O /(L/min)); PD (diferncia de pressi del cabalmetre); Pa-v (diferncia de pressi arteriovenosa):

Fem el grfic on representem Q (L/min) en funci de Pv (cm H2O). Podem veure que a mesura que augmenta el Q, disminuir la Pv.

102

4.5. Resistncia perifrica i pressi arterial

Aquesta part de la prctica la farem amb una pressi arterial constant (la considerada normal, s a dir, lltima de lapartat anterior) i variant la resistncia: mesurarem amb resistncia normal, resistncia augmentada (+) i resistncia molt augmentada (+ +). Anotem: PD (diferncia de pressi del cabalmetre); Q (PD/RD) (RD=5,15 cm H2O /(L/min)); Pa; Pv (1mmHg = 0,736 cm H2O); Pa-v i Rtotal (Pa-v/Q):

Clcul de les resistncies: RN = Pa-v/Q RN = 91,85 mmHg / 2,23 L/min = 41,19 mmHg/(L/min) R+ = Pa-v/Q RN = 119,85 mmHg / 2,23 L/min = 53,74 mmHg/(L/min) R+ + = Pa-v/Q RN = 119,85 mmHg / 2,04 L/min = 58,75 mmHg/(L/min)

103

En la resistncia augmentada tenim una PDo = 10,5 cm H2O que es recupera (fins PDf = 11,5 cm H2O) degut a qu la Pa augmenta per tal de mantenir costant el Q; aix comporta un gran treball del cor i una hipertensi. En la resistncia molt augmentada tenim una PDo = 10 cm H2O que no es recupera del tot (noms fins PDf = 10,5 cm H2O) degut a qu arriba un punt en qu la Pa no pot augmentar ms; aix t efectes molt negatius perqu el Q disminuir (com veiem al quadre) i per tant no soxigenaran b tots els teixits. El cor no pot restituir tot el Q per igualment hi ha hipertensi. Fem el grfic on representem Q (L/min) en funci de Pa-v (mmHg). Podem veure que a mesura que augmenta el Q, disminuir la Pv.

En el grfic observem: Quan Q = 0, Pa-v = 0 tenim la mateixa pressi a les artries que a les venes A mesura que augmenta el Q, augmenta Pa-v. Com que la grfica no s una recta, no es compleix la Llei de Poiseuille el lquid segueix un rgim turbulent (petits canvis de Q donen altes Pa-v) Si la grfica fos una recta, es compliria la Llei de Poiseuille (P = QR) el lquid seguiria un rgim laminar

104