1/5

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6419 - 17.7.2013 CVE-DOGC-A-13196021-2013

DISPOSICIONS
DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT
RESOLUCI ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de latenci educativa a lalumnat amb altes capacitats.
Larticle 76 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, estableix que correspon a les administracions educatives adoptar les mesures necessries per a la identificaci de lalumnat amb altes capacitats i valorar de forma primerenca les seves necessitats. Aix mateix, els correspon adoptar plans dactuaci adequats a aquestes necessitats. Larticle 83 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, deducaci, estableix que el projecte educatiu de cada centre ha dincloure els elements metodolgics i organitzatius per atendre aquest alumnat i que ladministraci educativa ha destablir els protocols per a la seva identificaci. Les adaptacions curriculars i la flexibilitzaci de lescolaritzaci per a lalumnat amb altes capacitats ja estan previstes en el Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre latenci educativa a lalumnat amb necessitats educatives especials, mesures incorporades tamb en la vigent normativa curricular per als ensenyaments deducaci primria, deducaci secundria obligatria (ESO) i batxillerat. Ara, de forma ms concreta, per tal de millorar lxit educatiu i doferir les oportunitats adequades a tots els alumnes, cal ajustar les respostes educatives a les possibilitats i capacitats de cada un dells mitjanant la definici de mesures per a latenci educativa. En virtut de tot el que sha exposat,

Resolc:

Article 1 Objecte i mbit daplicaci Definir les mesures per a latenci educativa a lalumnat amb altes capacitats en els centres educatius que imparteixen els ensenyaments corresponents al segon cicle de leducaci infantil, a leducaci primria, a leducaci secundria obligatria i al batxillerat.

Article 2 Alumnat Sentn per alumnat amb altes capacitats el que es pot incloure en algun dels perfils segents: Superdotaci intellectual. Alumnat a partir dels 12-13 dedat, que disposa dun nivell elevat de recursos en capacitats cognitives i aptituds intellectuals com ara raonament lgic, gesti percentual, gesti de memria, raonament verbal, raonament matemtic i aptitud espacial. Talents simples i complexos. Aquells que mostren una elevada aptitud o competncia en un mbit especfic, com el verbal, matemtic, lgic, creatiu, musical o esportiu, entre daltres. Les combinacions de diverses aptituds especfiques donen lloc a talents complexos. Precocitat . Aquells en edats inferiors als 12-13 anys que presenten les caracterstiques esmentades per a la superdotaci intellectual i per als talents simples o complexos, les quals una vegada que sassoleixi la maduraci de la seva capacitat intellectual, poden o no confirmar-se.

Article 3

ISSN 1988-298X

http://www.gencat.cat/dogc

DL B 38014-2007

2/5

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6419 - 17.7.2013 CVE-DOGC-A-13196021-2013

Principis dactuaci educativa 1. El projecte educatiu del centre ha de recollir els elements metodolgics i organitzatius de latenci educativa que shan de regir pels principis de: a) Normalitzaci, equitat i inclusi. b) Detecci primerenca, des de letapa deducaci infantil, estimulant els aprenentatges inicials i preparatoris, per tal que lalumnat disposi dels suports adequats a les seves necessitats. c) Collaboraci i participaci de les famlies. d) Adaptaci constant durant tota lescolaritat de latenci educativa. 2. Els diferents elements metodolgics i organitzatius han de contribuir a estimular: a) Laprenentatge autnom. Ensenyar a treballar per projectes i fer un pla de treball en qu sindiquin les activitats que shi desenvoluparan, els recursos, la distribuci del temps, etc. b) La curiositat. Habituar-se a fer preguntes sense sentir-se inhibit o ridcul, a fi que el professor el pugui ajudar a reflexionar i trobar-hi la resposta. c) El judici crtic. Aprendre a criticar i a ser criticat, a distingir una crtica constructiva dun judici de valor. d) Lautocrtica i lautoavaluaci. Aprendre a avaluar la qualitat dels seus resultats i saber per on ha de continuar. Ha daprendre a apreciar la satisfacci del treball ben fet per si mateix a fi de potenciar la motivaci intrnseca. e) Lautoestima. Reconixer les qualitats i valorar el que aprn o produeix, sense la necessitat constant de laprovaci del professor. f) Les relacions personals. Desenvolupar les habilitats comunicatives i de relaci ensenyant-los, si s necessari, a iniciar i mantenir converses, donar i rebre opinions agradables, saber dir no, prendre decisions i assumir-les, empatia, fer i rebre queixes, demanar favors, afrontar i evitar conflictes. 3. Les activitats que sorganitzin al centre sota aquests principis es poden adrear a la resta dalumnat amb inters i motivaci o un molt bon nivell en les matries que shi treballen. Per a alguns alumnes amb els quals lobjectiu sigui treballar programes concrets de millora dhabilitats comunicatives o de relaci social, algunes activitats es poden realitzar, si cal, de manera individual.

Article 4 Detecci, identificaci i avaluaci psicopedaggica 1. La detecci de lalumnat sha de realitzar, conjuntament amb la famlia, per part de lequip docent coordinat pel tutor mitjanant la utilitzaci de registres i instruments ben fonamentats, el seguiment dels resultats de laprenentatge de lalumne en lectura, escriptura i clcul, aix com en els aspectes conductuals i de funcionament executiu, necessaris per a ladaptaci escolar i el rendiment acadmic. 2. Per tal de confirmar si lalumnat t altes capacitats, prvia conformitat dels pares, sha de dur a terme lavaluaci psicopedaggica mitjanant la qual sidentifiquen les capacitats, i es concreten les necessitats educatives en el procs densenyament i aprenentatge, per ajustar el tipus de resposta educativa ms adequada i els suports que pugui necessitar lalumnat. Lavaluaci psicopedaggica la realitzen, a letapa deducaci infantil i deducaci primria, els equips dorientaci i assessorament psicopedaggic (EAP), i tamb pot fer-la lorientador del centre a letapa deducaci secundria i de batxillerat. 3. Lavaluaci psicopedaggica sha de fer quan concorri alguna de les circumstncies segents: El tutor o lequip de professors considera que les propostes de treball que t programades un alumne a laula i/o en petit grup no sajusten a les seves necessitats. Tot i tenir un bon rendiment acadmic lalumne manifesta moltes dificultats en les seves relacions socials, conducta o dadaptaci escolar. A lentorn familiar i escolar es manifesten indicis que un alumne pot tenir altes capacitats. Els pares ho sollicitin a efectes de presentar-se a una convocatria dajuts que aix ho estableixi entre els seus

ISSN 1988-298X

http://www.gencat.cat/dogc

DL B 38014-2007

3/5

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6419 - 17.7.2013 CVE-DOGC-A-13196021-2013

requisits. 4. Com a resultat de lavaluaci psicopedaggica el professional de lEAP o de lorientador han de signar un informe davaluaci psicopedaggica que ha de contenir els apartats segents: 1. Dades de lalumne. 2. Competncia cognitiva. 3. Altres dades dinters. 4. Conclusions a partir de les dades de qu es disposen. 5. Orientacions, estratgies i propostes de treball per al professorat i les famlies. 6. Proposta de data de nova avaluaci psicopedaggica, si escau. El professional de lEAP o lorientador del centre ha dinformar el professorat de lalumne de les seves necessitats educatives especfiques, garantir el trasps de la informaci pertinent a altres professionals de lorientaci, en els canvis detapa o de centre amb lobjectiu dadequar la resposta educativa al llarg de tota lescolaritat.

Article 5 Pla individualitzat (PI) En tots els casos, dels suports que rebi lalumne, dacord amb lavaluaci psicopedaggica, nha de quedar constncia escrita en un pla individualitzat (PI). El PI laprova el director del centre docent amb lacceptaci dels pares o tutors legals i es fa constar a lexpedient acadmic de lalumne. El responsable de lelaboraci i seguiment del PI s el tutor, que compta amb la collaboraci de lequip de mestres o de professors, de lEAP o lorientador i altres professionals que puguin participar en latenci educativa de lalumne. En el procs de presa de decisions sha descoltar els pares, o representants legals, i el mateix alumne si la seva edat i circumstncies personals aix ho aconsellen. Sempre que ledat dels alumnes ho permeti, s molt positiu pactar amb ells les activitats a fer, i tamb en quins moments o en quines assignatures. El tutor s responsable, tamb, de la coordinaci dels diferents professionals que intervinguin, de fer-ne el seguiment i actua com a principal interlocutor amb la famlia.

Article 6 Mesures dadequaci dels processos daprenentatge 1. A leducaci infantil i primria: a) La planificaci dactivitats dampliaci dels continguts, per tal que tots els alumnes puguin treballar en funci de les seves capacitats i el seu ritme. b) Lajustament metodolgic per facilitar laprenentatge i evitar la repetici mecnica dactivitats durant el segon cicle de leducaci infantil i primer cicle de leducaci primria. c) Ladequaci dels processos educatius i lampliaci o augmentaci dels continguts que shan daprendre, alhora que es proposen activitats ms complexes, durant el segon i el tercer cicle de leducaci primria. 2. A leducaci secundria obligatria i al batxillerat: a) Lensenyament personalitzat en les matries en qu shagin assolit els objectius, adaptant els programes a fi que es pugui avanar a un ritme ms rpid, fent treballs especials, assistint a grups de cursos ms avanats en determinades matries. b) Facilitar laccs a recursos addicionals en cincies o arts i, quan sigui possible, el contacte amb professionals experts de diferents camps. c) Donar loportunitat de desenvolupar i compartir amb els altres companys els seus interessos i habilitats.

ISSN 1988-298X

http://www.gencat.cat/dogc

DL B 38014-2007

4/5

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6419 - 17.7.2013 CVE-DOGC-A-13196021-2013

d) Proporcionar estmuls per ser creatius i assumir riscos que els permetin expressar la seva personalitat. e) Donar loportunitat de poder utilitzar les seves habilitats per resoldre problemes i efectuar recerques, ms enll del que habitualment ofereixen els llibres de text. 3. Les mesures shan de desenvolupar de forma prioritria a laula ordinria, vetllant per la vinculaci de lalumne amb el seu grup. En qualsevol cas, sha de valorar loportunitat de suport escolar personalitzat.

Article 7 Programes per a latenci educativa A ms de les mesures dadequaci dels processos daprenentatge es poden dur a terme programes datenci educativa que contribueixen a completar i/o ampliar els continguts normals de determinades rees o materials, treballar els objectius de socialitzaci i les habilitats comunicatives i a afavorir la integraci de lalumne amb el seu grup de companys i poden consistir en: Ampliacions curriculars . Safegeixen continguts aI currculum ordinari i samplien lestructura de temes i continguts amb informaci addicional sobre aquests. Aquest programa resulta ptim per a talents acadmics i casos de precocitat. Igualment, si lampliaci se centra en una sola matria o rea, s adient per als talents especfics. Entrenament metacognitiu . Sintrodueixen continguts extracurriculars, fet que pot dificultar lorganitzaci dins del grup classe, motiu pel qual se sol realitzar fora de lhorari acadmic. Afavoreix laprenentatge per gestionar els propis recursos cognitius i conductuals. Acostuma a tenir efectes positius en laprofitament daptituds alhora que evita que noms es facin servir els punts forts del perfil cognitiu. Aquest programa resulta ptim per a talents simples, sn els subjectes que ms beneficis nobtenen. Enriquiment curricular. Consisteix a planificar una srie de temes i activitats que incloguin continguts del currculum i altres dexterns, per vinculables. Lalumne els treballa de manera parallela a les classes normals i requereix la seva implicaci per assolir bons resultats, per la qual cosa hi ha dhaver supervisi contnua. Aquest programa s aprofitable per tots els alumnes excepcionals. Agrupament . Sajunten alumnes de caracterstiques o interessos semblants per treballar un determinat projecte o matria, per fer un treball de grup, etc. Acostuma a ser molt efica a lhora de millorar la motivaci i el rendiment. Els beneficis sn ms equitatius en el cas dagrupaments parcials, dalguna matria, activitat extraescolar o de part del temps; a diferncia del que succeeix amb els agrupaments a temps total. Flexibilitzaci del perode descolaritzaci. Comporta la reducci de la durada dalgun dels cicles de leducaci infantil i primria i lavanament de curs a leducaci secundria obligatria. Resulta adequat per a alumnes amb talent acadmic, i en situacions de reciprocitat, que tenen un alt ritme daprenentatge.

Article 8 Flexibilitzaci del perode descolaritzaci 1. La flexibilitzaci del perode descolaritzaci consisteix en la incorporaci a un curs superior al que correspon per edat, dacord amb la normativa vigent i amb les conclusions de lavaluaci psicopedaggica i sha de recollir en el pla individualitzat aprovat pel director del centre i amb lacord dels pares o de lalumnat si s major dedat. 2. Es pot aplicar fins a un mxim de tres vegades durant leducaci bsica i obligatria i una sola vegada en els ensenyaments postobligatoris. Excepcionalment, no sapliquen aquests lmits, sempre que en lavaluaci psicopedaggica es prevegi que aquesta mesura s la ms adequada per al desenvolupament de lequilibri personal i de la socialitzaci i es constati que, globalment, es tenen adquirits els objectius i continguts dels cursos avanats i que no es cursaran. 3. Si la flexibilitzaci comporta linici del batxillerat sense haver realitzat el quart curs dESO, cal que en el tercer curs shagin assolit els objectius i continguts de letapa, de manera que es prevegi lobtenci de la titulaci corresponent. 4. La durada del batxillerat es pot reduir a un sol curs escolar quan sigui adequat per al desenvolupament de lequilibri personal i sestigui en condicions dobtenir una avaluaci positiva de les assignatures i, per tant, el

ISSN 1988-298X

http://www.gencat.cat/dogc

DL B 38014-2007

5/5

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6419 - 17.7.2013 CVE-DOGC-A-13196021-2013

ttol de batxiller. En aquest cas lalumne que hagi assolit anticipadament els objectius i continguts duna o ms matries de primer curs i manifesti una maduresa intellectual i un ritme daprenentatge molt superior es pot avaluar amb carcter extraordinari i, si supera la/les matria/es, pot cursar la/les corresponent/s del segon curs. 5. Per a lalumnat que cursi segon curs de batxillerat, el director del centre, a proposta del tutor i prvia consulta a lequip docent i amb lacord del mateix alumne i dels pares o representants legals, pot promoure mesures excepcionals a fi que es puguin cursar determinats continguts destudis universitaris, amb el seu consegent reconeixement a lavaluaci de la corresponent matria del batxillerat. Aquestes mesures semmarcaran en un acord signat pel director del centre educatiu i representants del centre universitari, aquest li haur dassignar un tutor que en faci el seguiment acadmic i personal i sigui linterlocutor amb el tutor del centre educatiu. A aquest efecte, pels centres educatius pblics, es delega la competncia per signar aquests acords en els directors dels centres respectius.

Article 9 Suport i orientaci als centres i al professorat La unitat responsable de latenci a la diversitat del Departament dEnsenyament facilitar orientacions i pautes dintervenci als EAP, als orientadors dels centres deducaci secundria, i als mestres i professorat dels centres educatius, amb lobjectiu dajudar a promoure els diferents talents de lalumnat, relatives a: Establir protocols per a la identificaci de les altes capacitats i latenci metodolgica adequada. Incloure en el projecte educatiu de centre els elements metodolgics i organitzatius necessaris per atendre els alumnes amb altes capacitats, amb programes especfics de formaci i flexibilitzaci en la durada de cada etapa educativa. Elaborar i difondre materials, instruments i mitjans tecnolgics de suport relacionats amb lavaluaci psicopedaggica i la intervenci educativa. Crear i difondre un fons documental de recursos didctics per atendre aquest alumnat a disposici dels centres docents i fer-ne difusi. Promoure lintercanvi dexperincies entre els centres que atenen aquest alumnat, que afavoreixi el coneixement i la implantaci de bones prctiques educatives. Donar assessorament als centres docents que ho sollicitin. Orientar les famlies en ladopci de mesures per millorar la collaboraci amb els centres docents. Promoure i coordinar lorganitzaci daccions formatives adreades a professorat, orientadors i famlies. Promoure lorganitzaci dactivitats denriquiment curricular, fora de lhorari lectiu. Collaborar i coordinar actuacions amb altres institucions i instncies per promoure el talent.

Barcelona, 10 de juliol de 2013

Irene Rigau i Oliver Consellera dEnsenyament

(13.196.021)

ISSN 1988-298X

http://www.gencat.cat/dogc

DL B 38014-2007