ELS NOMS

Sn les paraules amb les quals anomenem les persones, els animals i les coses. Ex: Germ, Catalunya, gent, gat taula, ...

Classes de noms
Es poden classificar en: comuns/ propis. indi iduals/ col!lectius concretes/ abstractes.

Noms comuns
"mb els noms comuns designem les persones, els animals o les coses d#una mateixa classe. $ome muntanya comarca planeta gos riu

Noms propis
"mb els noms propis designem una persona, un animal o una cosa per distingir%los dels altres. Els noms propis s#escriuen en ma&'scula. "ndreu (ontsec )a *oguera )a +erra ,erla Si

El nom: el gnere
Els noms acostumen a tenir dos g-neres: el mascul. i el femen.. el/els mascul. la/les femen. %/i $a noms que tenen una mateixa forma per al mascul. i el femen.: el dentista/ la dentista. %0#altres tenen una forma diferent per a cada g-nere.

Mascul/femen
amo % mestressa gendre % nora marit % muller $ereu % pubilla $ome % dona oncle % tia

Mascul/femen
ca all % euga marr % o ella porc % tru&a toro % aca ase % somera boc % cabra

Formaci del femen

"fegint una 1a al mascul.: noi 1 noia. Can iant la 1e del mascul. per una %a: mestre% mestra. "fegint 1essa, %na o %ina al mascu.: comte%comtessa, germ %germana, gall %gallina. Can iant tota la paraula: $ome % dona.

Femenins
)es postres )a resta )a cerca ila )a gla 2na ncora )a resplendor

Femenins
2na amargor )a claror 2na esplendor 2na olor )a suor )a dent

Masculines
Els afores 2n anell 2n a antatge Els bacteris El compte El corrent El costum El deute Els espinacs 2n full El front El lleixiu El titella

Masculines
El dot El dubte El llegum El pendent El senyal 2n orgue El pebre El marge 2n inter iu El fel 2n escafandre 2n interrogant 2n orde 3religis,4

Noms que canvien de significa segons el gnere

El canal% d#aigua )a canal% canonada El clau% cla ar )a clau% porta El pols% del cor )a pols% brut.cia )a terra% planeta El paleta% ofici )a paleta% eina El llum% aparell )a llum% claror El terra% s5l

El nom: el nom!re
Els noms tamb6 arien en nombre: els podem trobar en singular i plural. el/la singular els/les plural %/i $a noms que tenen una mateixa forma per als dos nombres: llapis, globus, tipus, %/i $a noms que tenen una forma diferent per a cada nombre.

Formaci del plural

"fegint 1s, %ns o 1os al singular. pirmide/pirmides a i/a ions ner is/ner iosos Can iant la 1a del singular per 1es. maleta/maletes "lguns casos en 1os dupliquen la essa del singular. comps/compassos pas/passos past.s/pastissos ern.s/ ernissos arr5s/arrossos cos/cossos gos/gossos os/ossos s/ssos matals/matalassos ingr6s/ingressos emb's/embussos fracs/fracassos tros/trossos nas/nassos, ...

Noms concre s
"mb els noms concrets designem una persona, un animal o una cosa reals. cartera llapis estufa botiguer germ ungla

Noms a!s rac es

"mb els noms abstractes designem realitats que no podem eure ni tocar, com ara els sentiments o les sensacions. alegria apatia dolor ang'nia por claror

Noms comp a!les

"mb els noms comptables designem all5 que pot 6sser comptat. llapis enciam cadira estit ordinador nena

Noms no comp a!les

"mb els noms no comptables designem all5 que no pot 6sser comptat. farina oli pa sucre sorra aigua

Noms individuals
"mb els noms indi iduals designem un sol element. &ugador ocell persona pi aixell dansaire

Noms col"lec ius

"mb els noms col!lectius designem un con&unt d#elements, tot i que estigui en singular. equip estol gent pineda flota esbart

#ndividuals/ col"lec ius

roure abella o ella arbre m'sic amic roureda eixam ramat bosc orquestra colla

#ndividuals/ col"lec ius

colom branca eina alumne plat euga colomar brancatge einam alumnat aixella eugassada