You are on page 1of 24

Proposta de creaci dun nou servei financer per al Tercer Sector Social de Catalunya.

Debat 5. El repte denfortir les nostres capacitats financeres.


Josep Balletb Coordinador del projecte Finan3 de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya

www.tercersector.cat

1. Antecedents
La Taula del Tercer Sector Social, amb el suport del Servei dOcupaci de Catalunya i el Fons Social Europeu, va posar en marxa l1 de gener de 2013 el projecte Finan3 per enfortir les capacitats financeres del Tercer Sector Social, amb 3 objectius: a) Diagnosticar les necessitats financeres del Tercer Sector Social de Catalunya.

b)
c)

Identificar i impulsar solucions financeres per al sector dacord amb les necessitats detectades. Divulgar coneixement financer entre les entitats del sector.
2

2. Principals mancances financeres del nostre sector


a) Baixa qualitat de les garanties (deutes sector pblic), que es tradueix en ms dificultat daccs al crdit.
Escassa capitalitzaci o volum de fons propis. Insuficient desenvolupament de frmules alternatives de finanament. Carncies en la gesti econmica i financera de les entitats.

b) c)

d)

3. Les solucions identificades


A ms del recurs a algunes solucions financeres ja existents en el nostre entorn, el projecte Finan3 ha arribat a la conclusi que s necessari crear un servei financer especfic per al Tercer Sector Social catal.

Un servei que incideixi sobre les quatre principals mancances detectades, i que conjugui lacompanyament financer a les entitats del sector, la prestaci de garanties per facilitar el seu accs al crdit i el disseny de nous vehicles de finanament.
Per al disseny daquest nou servei ens hem inspirat principalment en el model de Frande Active, una instituci de serveis financers per a les entitats franceses de leconomia social amb 25 anys dexperincia.
4

4. Els valors afegits daquest nou servei


Incideix sobre totes les mancances detectades. Especialitzaci en el Tercer Sector Social i proximitat i complicitat amb les entitats.

Impulsar la mobilitzaci de fons a travs de mecanismes financers com laportaci de garanties, el cofinanament i la inversi en projectes.
T vocaci de futur: dotar al sector dun ecosistema financer slid i estable. Potencia la intercooperaci entre les entitats del sector i les sinrgies amb el conjunt de leconomia social.
5

5. Un servei del sector i per al sector


Aquest nou servei s un projecte estratgic i amb vocaci de futur del Tercer Sector Social i per al Tercer Sector Social. La Taula del Tercer Sector Social limpulsa, per vol que tingui una estructura i un funcionament autnom i diferenciat.

Aix implica constituir una nova entitat que aglutini i gestioni tots els elements del projecte.
Els elements que es posaran en marxa de forma immediata i prioritria, i que constituiran lactivitat bsica de la cooperativa sn: El Fons solidari del Tercer Sector Social de Catalunya. El Servei dAcompanyament Financer.

6. La forma jurdica
Una cooperativa de serveis:
Per qu una cooperativa de serveis? s la frmula no lucrativa ms adequada per a lactivitat a desenvolupar, que t la consideraci deconmica. El propi capital de la cooperativa constituir el Fons Solidari del Tercer Sector. La dotaci del fons no shaur defectuar en un sol acte, ja que el capital de les societats cooperatives s variable i es pot anar incrementant en el decurs del temps. Permet conjuminar unes aportacions bsiques a capital, per adquirir la condici de soci, i unes aportacions addicionals solidries a capital per part daquells socis que vulguin invertir en lenfortiment del sector. La figura dels socis collaboradors (especfica de les cooperatives) permetr rebre aportacions econmiques addicionals daltres institucions i de persones fsiques. Les cooperatives gaudeixen dun rgim tributari especial ms avantatjs. A Catalunya ja comptem amb cooperatives de serveis que desenvolupen una activitat semblant.
7

7. Socis i governana
Socis fundadors: la Taula, i almenys altres dues entitats socials vinculades a qualsevol de les federacions de la Taula. La Taula garantir el capital mnim inicial de 3.000 . Altres socis: Posteriorment shi aniran afegint, tamb en qualitat de scies, les entitats vinculades a les 32 federacions de la Taula, o les prpies federacions, que voluntriament decideixin invertir en el Fons Solidari. Noms podran adquirir la condici de scies, per tant, les entitats membres de les federacions de la Taula i les prpies federacions. Socis collaboradors: Collaboraran en la consecuci de lobjecte principal de la cooperativa. Podran ser persones fsiques i persones jurdiques. Consell Assessor: Estar format per altres entitats i institucions pbliques i privades. Podr coincidir amb la Xarxa Finan3.
8

7. Socis i governana
Assemblea: s lrgan sobir de la cooperativa. Cada entitat scia disposar dun vot a lAssemblea, amb independncia del capital aportat. La Taula gaudir dun vot com la resta dentitats scies. La representaci dels socis collaboradors a lAssemblea ser a ra dun representant per cada 10 socis o fracci, amb un mxim de 10 representants, qualsevol que sigui el nombre de socis collaboradors. Dacord amb el que preveu la llei, si se supera el nombre 500 socis, lassemblea general podr aprovar un sistema representaci collegiada en una assemblea de 2n grau funci de grups dentitats (per exemple, en funci de vinculaci a les diverses federacions de la Taula). de de en la

7. Socis i governana
Consell Rector: s lrgan de representaci i govern de la cooperativa. s competent per establir les directrius generals dactuaci, dacord amb la poltica aprovada per lAssemblea. Tindr entre 5 i 9 consellers/es de ple dret, i 2 consellers/es sense dret de vot: 1 conseller/a permanent de la Taula entre 4 i 8 consellers/es representants de la resta de socis 1 conseller/a representant dels socis collaboradors (sense vot) 1 conseller/a independent (sense vot). Els/les consellers/es de ple dret seran elegits amb un procediment de llistes obertes: les entitats scies presentaran les persones candidates que considerin convenient, i que les han de representar en el Consell Rector. Les persones candidates que obtinguin ms vots cobriran els crrecs. Els candidats que segueixin en nombre de vots ostentaran la condici de suplents. Entre els consellers elegits es troben un/a President/a i un/a Secretari/a. Lassemblea tamb podr elegir una persona de reconegut prestigi en lmbit econmic-financer com a conseller/a independent.
10

8. El Fons Solidari del Sector


A. La justificaci del Fons
Finanament de circulant Les entitats pateixen tensions de tresoreria a causa dels endarreriments en els pagaments per part de les Administracions Pbliques. Un nombre considerable daquestes entitats tenen greus dificultats per accedir al finanament bancari, ats que les niques garanties que poden aportar sn llurs crdits contra les Administracions Pbliques. El Fons permetria complementar aquestes garanties i facilitar laccs al finanament de les entitats amb ms problemes. La concessi de crdit a les entitats esmentades evitaria el cessament de llur activitat i tancaments.
11

8. El Fons Solidari del Sector


A. La justificaci del Fons
Finanament de noves inversions i projectes Nou escenari caracteritzat per una reducci en el finanament de les poltiques socials pbliques. La crisi ha incrementat les necessitats socials a qu les entitats han de fer front amb menys recursos. El Fons permetr tamb canalitzar recursos financers al finanament de lampliaci dactivitats i a nous projectes que sorgeixin per atendre les noves necessitats emergents. Potencial de mobilitzaci daltres fonts de recursos financers Amb la iniciativa el sector sinvesteix de ms autoritat moral per demanar la implicaci financera del Sector Pblic i daltres institucions privades en la dotaci del Fons. Permetr buscar frmules i mecanismes per canalitzar lestalvi solidari de la ciutadania cap a projectes de carcter social.

12

8. El Fons Solidari del Sector


B. La dotaci del Fons
Aportacions bsiques Aportacions que atorgaran la qualitat de scies de la cooperativa. El seu import ser de 750 , dels quals 650 computaran com a inversi en capital i 100 es destinaran a cobrir despeses de la cooperativa. Cada entitat haur de realitzar una aportaci bsica de 750 per esdevenir scia de la cooperativa. Els 650 daportaci al capital seran reintegrables, amb un temps de permanncia mnim de 2 anys, i no obtindran rendibilitat. Aportacions solidries Addicionalment, les entitats scies podran efectuar aportacions solidries al capital de la cooperativa amb la finalitat denfortir el Fons Solidari. Les aportacions solidries podran ser remunerades, dacord amb el que aprovi anualment lAssemblea General. En una segona fase, es demanar a institucions pbliques i privades que contribueixin a incrementar la dotaci del fons.

13

8. El Fons Solidari del Sector


C. Les aplicacions del Fons
Aportaci al capital duna o ms societats de garantia recproca, amb la finalitat de signar acords per posar a disposici de les entitats lnies davals financers, amb 2 objectius: Facilitar laccs al crdit de les entitats. Aconseguir un efecte multiplicador sobre la quantitat invertida a efectes de crdit disponible. Constituci de dipsits de garantia a la banca tica i social a fi de complementar les garanties de les entitats del sector. Aquesta aplicaci generar ms possibilitats daccs al crdit de les entitats i tamb un efecte multiplicador sobre el volum dipositat (acord amb les entitats per compartir risc). Creaci dun fons dinversi social per a finanar nous projectes i/o ampliaci dactivitats. Es tracta dun objectiu a ms llarg termini i que es pretn vincular amb lestalvi solidari.
14

8. El Fons Solidari del Sector


D. La dimensi del Fons El fons es nodrir de la part de capital de les aportacions bsiques i de les aportacions solidries. Lobjectiu inicial s assolir un volum mnim d1M entre els anys 2014 i 2015, entre aportacions bsiques i solidries. La previsi pel primer any s que shi adhereixin al voltant de 300 entitats. Per mitj de ms adhesions posteriors, i de laportaci daltres actors del sector pblic i/o privat, el volum del fons sha dincrementar considerablement en el futur.
15

9. El Servei dAcompanyament Financer


A. La justificaci del Servei
Duna acurada gesti econmica i financera es deriva una eficient assignaci de recursos i una correcta estructura patrimonial i financera, que pot contribuir a dotar a les entitats de la solidesa necessria per superar escenaris complexos com lactual. El rigor en la gesti econmica i financera s un valor imprescindible per accedir al crdit. Hi ha molt pocs serveis especialitzats, i no acostumen a intermediar en laccs al crdit i la negociaci amb els bancs. El Servei dAcompanyament es fonamentar en la cooperaci amb els serveis i professionals de lmbit social existents, i promour llur major especialitzaci en la intermediaci amb les entitats financeres. El servei exercir la funci de canal centralitzador (finestreta nica) de les sollicituds de suport i acompanyament financers procedents de les entitats del sector.
16

9. El Servei dAcompanyament Financer


B. Contingut del Servei
Anlisi de la situaci econmica - financera de lentitat o dun projecte concret per determinar-ne la seva viabilitat. En el supsit de viabilitat, identificar els factors determinants de les hipottiques febleses en la seva estructura econmica i financera o en el propi model dentitat o projecte. Si sescau, proposta de millores i canvis per neutralitzar desequilibris i/o ineficincies, suport en lelaboraci dun pla dactivitat i orientaci en la construcci dun projecte viable. Aconsellar les frmules de finanament ms adequades, dacord amb les necessitats especfiques de lentitat o del projecte. Acompanyament en la preparaci de lexpedient i en les relacions i la negociaci amb les entitats financeres. Canalitzar la sollicitud davals, si es consideren necessaris. Seguiment de levoluci posterior de lentitat o del projecte.
17

9. El Servei dAcompanyament Financer


C. Lnies dactuaci del Servei
* Serveis bsics. Situacions crtiques: Carncies en la gesti econmica de les entitats que comprometin la seva prpia continutat. Fem referncia a desordres greus tals com: comptabilitat financera inexistent o poc rigorosa, que no facilita la informaci necessria per a la presa de decisions; inexistncia de gesti pressupostria; absncia de control de costos; solucions financeres inadequades per a les necessitats de lentitat; prdues recurrents; i qualsevol altra que posi en qesti la supervivncia de lentitat. Necessitats bsiques de finanament: Entitats viables, sense desequilibris patrimonials ni ineficincies greus, amb necessitats de finanament per cobrir dficits de tresoreria provocats per lendarreriment de cobraments (subvencions, convenis...) que poden comprometre la continutat de llur activitat per una crisi de liquiditat.

18

9. El Servei dAcompanyament Financer


Aquesta lnia parteix de la hiptesi dentitats que tenen dificultats per plantejar loperaci, confeccionar correctament la documentaci a presentar, identificar linstrument financer ms idoni per a llurs necessitats i/o trobar finanador. * Serveis plus.

Millora en la gesti: Aquesta lnia sadrea a entitats que sense trobar-se en una situaci dalta precarietat, sn conscients que necessiten millorar la seva gesti econmicafinancera per incrementar la seva eficincia i solidesa. Desenvolupament de nous projectes o de noves activitats: Modalitat dintervenci dirigida a entitats que es plantegin emprendre nous projectes, endegar noves activitats o potenciar les ja existents.
19

9. El Servei dAcompanyament Financer


D. Finanament i sostenibilitat del Servei
El pressupost dels tres primers anys es nodrir principalment daportacions dinstitucions pbliques i privades amb les quals la cooperativa subscriur convenis de collaboraci. La contribuci institucional permetr principalment impulsar el Servei dAcompanyament i evolucionar cap al seu autofinanament parcial. Les principals institucions a les quals demanarem suport sn: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, les 4 Diputacions provincials i la Fundaci La Caixa. Lobjectiu s aconseguir finanament per valor de 200.000 euros anuals per sufragar el pressupost dels tres primers anys de funcionament.
20

9. El Servei dAcompanyament Financer


E. Poltica de preus del Servei
Serveis bsics El projecte Finan3 pretn contribuir a dotar les entitats socials de nous instruments per afrontar els problemes inherents al precari escenari econmic i social produt per la crisi, prioritzant aquelles que pateixen les situacions ms greus des de la perspectiva econmicafinancera. Podran accedir a aquest servei totes els entitats scies de la cooperativa.

Les entitats scies no suportaran cap cost per la prestaci dels serveis bsics.
21

9. El Servei dAcompanyament Financer


E. Poltica de preus del Servei
Serveis plus En aquests casos en qu no existeix risc de subsistncia, entenem que les entitats receptores hauran de contribuir en major mesura a la cobertura dels costos del servei rebut.

Podran accedir a aquest servei totes les entitats scies de la cooperativa.


Els honoraris a satisfer per les entitats receptores dels serveis plus estaran en funci dels acords de collaboraci que es formalitzin amb els professionals de consultoria econmica i financera de lmbit social.
22

9. El Servei dAcompanyament Financer


F. Professionals del Servei Personal propi: una persona responsable de la gesti del servei (tamb ho ser del Fons Solidari) i una altra persona de suport. Professionals collaboradors: professionals consultors del Tercer Sector i leconomia social o b de serveis municipals, amb els quals sarribi a acords de collaboraci. Voluntariat: voluntaris dinstitucions especialitzades amb els quals sarribi a acords de collaboraci.

23

10. La Xarxa Finan3


La Xarxa Finan3 ser un espai de trobada de tots aquells actors implicats en qualsevol dels elements daquest nou ecosistema per a lenfortiment financer del Tercer Sector Social catal. A ttol illustratiu, els participants poden ser els segents: Taula del Tercer Sector i Confederaci Entitats de la banca tica i social Institucions pbliques i privades collaboradores Professionals consultors que cooperin amb el Servei Entitats que aportin voluntaris per a la prestaci del Servei. A aquests actors sels demanar collaboraci en qualitat de consell assessor de la cooperativa de serveis Realitzar un seguiment de levoluci de lactivitat de la cooperativa, debatr i proposar millores o noves mesures, i impulsar noves eines per atendre noves necessitats financeres que puguin sorgir en el Tercer Sector Social.
24