a) Fonamentalisme religis b) Conflicte, violncia i religi Per a aquest treball es recomana incorporar la referncia a casos concrets que serveixin

dexemple o illustraci a cada tema. ESQUEMA GENERAL DEL TREBALL: 1er EXPLICAR PQ LA TEORIA DE LA SECULARITZACI S FALSA. 2ON EXPLICAR LAUGE DEL FONAMENTALISME RELIGIS EN LA ERA DE LA GLOBALITZACI. 3ER EXPLICAR PQ A VEGADES AQUEST FONAMENTALISME RELIGIS DERIVA EN TERRORISME. 4RT PQ AQUESTA DERIVA DEL FONAMENTALISME RELIGIS AL TERRORISME SHA DONA T MS VEGADES EN LA RELIGI MUSULMANA. Pq en les regions occidentals hi ha ms tolerancia o llibertat religiosa que en daltres. Potser el protestantisme samotlla millor a la llibertat religosa?

Els estudis sociolgics sobre la religi sempre han coincidit a remarcar el paper cada cop menys important de la religi en les societats modernes actuals, relegada a un segon terme i transformada, segons Pez (2006:18), en una vivncia particular i privada. La idea generalitzada de que la religi ha perdut la seva hegemonia i el seu poder dinfluncia i atracci prov segons Esteban del trasvs de la ideologia Ilustrada europea i de la Revoluci francesa, on el lliurepensament i la ra hauria deliminar lendarreriment i la superstici que la religi i la tradici mantenien i promocionaven, al mn acadmic i ms concretament a lmbit de la sociologia. En aquest sentit i tamb molt influent per a tot als anlisis sociolgics posteriors fou lestudi comparatiu dut a terme per Max Weber sobre les relacions entre el racionalisme i el capitalisme, en el llibre anomenat Ltica protestant i lesperit del capitalisme. Aquest estudi ha marcat fortament la producci intellectual posterior en lmbit dels estudis sociolgics sobre la religi. Bsicament i a mode de sntesis, el treball de Weber relacionava les societats occidentals pioneres en la revoluci industrial i consegent expansi del capitalisme econmic amb el protestantisme. Aquests estudis comparatius mostraven que amb la reforma protestant shavia iniciat un procs mitjanant el qual quasib totes les esferes de la vida es sotmetien a la creena de que les explicacions dels successos i el seus mecanismes de funcionament es podien trobar o descobrir en lexperincia emprica, s a dir en aquest mn, combinada amb ls de la ra humana. Daquesta manera totes les explicacions que fessin referncia a forces externes a aquest mn sanirien abandonant progressivament, i per tant, la religi aniria perdent fora i autoritat. Aquest procs de racionalitzaci i prdua progressiva dautoritat per part de la religi fou anomenat per Weber procs de secularitzaci. Segons Weber a mesura que les societats anessin modernitzant-se es tornarien ms racionalistes, ms individualistes i menys religioses. Berger (2005:8,9) per, posa en dubte que sestigui produint aquest procs de secularitzaci i en canvi afirma que la modernitat, amb el consegent fenmen anomenat globalitzaci, no comporta la decadncia de la religi ans al contrari, al seu parer sest produint un auge de la religiositat a tot el mn a excepci dEuropa occidental i central on el laicisme sha anat imposant en major o menor mesura. Segons Pez (2006:18) aquest laicisme europeu es deu a:

1er.- El naixement de la filosofia grega del segle V a.C, la qual neix com una lluita entre logos enfront del mite. 2on.- La filosofia racionalista del segle XVII i XVIII, on la lgica, la ra i el mtode cientfic es vol imposar a la prpia religi. 3er.- A les guerres religioses entre catlics i protestants dels segles XV i XVI, les quals feren arribar a la conclusi, als europeus, que les creences religioses millor guardar-les en lmbit personal. Aquest laicisme, amb la consegent llibertat religiosa sempre i quan es practiqus dins lmbit personal i privat, ha esdevingut lorigen principal des don fonamentar les normes de convivncia entre les diferents religions. A occident les normes de conducta, les regles socials, les lleis, etc... en principi, no sempre, es basen en lautonomia de la ra i la llibertat. Aquesta llibertat religiosa ha afavorit el pluralisme religis. Segons (Daz-Salazar,Giner, Velasco) (1994:11,12)
mile Durkheim plante ya la religin como un proceso de creacin conceptual i categorial necesario a la humanidad no slo para la formacin y mantenimiento de su lenguaje y para la produccin, andando el tiempo, de un pensamiento analtico y crtico, sino imprescindible tambin para cimentar la misma cohesin social.

Tot i aix la idea predominant en el mn acadmic ha estat la de la inevitable decadncia de la religi i la seva substituci per una cincia que a poc a poc ho aniria explicant tot.

http://www.centrodeestudiosandaluces.info/cursos/adjuntos/3110230.pdf
Per a Rodney Stark la teoria de la secularitzaci s errnia per mltiples raons

El xoc de cultures. Orgens i desenvolupament. Mentre que el laicisme sha anat imposant en major o menor grau a la prctica totalitat de les societats europees desplaant la religi a un segon pla, a la resta del mn la religi segueix essent una de les intitucions socials amb ms poder i fora. Possibles raons per les quals el Islam ha esdevingut o ha creat ms fonamentalista: Segons Pez (2006:19)aix es deu a que les societats islmiques eren societats religioses molt conservadores, basades en el seu llibre sagrat el AlCor i on leducaci es basava en la mamoritzaci dels conceptes i idees tradicionals fonamentals. La llei que regia, i encara regeix

algunes daquestes societats musulmanes era la Sharia, fonamentada en l a interpretaci literal del Alcor i en la tradici. La cultura tradicional no casa amb la innovaci i tampoc amb la investigaci. Los musulmanes no distinguen entre religin y poltica, ya que identifican el Estado con la religin sin ms (Pez 2006:19)

Teora de la eleccin racional o teoria de la economa religiosa de Rodney Stark Totes les activitats religioses duna societat constitueixen una economia religiosa, les quals sn com les economies comercials, on el mercat constitut per el conjunt de clients actuals i potencials i per una varietat de firmes o marques religioses que intenten satisfer aquest mercat. La principal variable dinters s el seu grau de regulaci. Algunes economies religioses es troben restringides per monopolis imposats per lEstat, i altres estan virtualment no regulades. (Stark y McCann 1993: 112)

Bibliografa Stark, Rodney y James McCann 1993 Market forces and Catholic commitment: Exploring the new paradigm. Journal for the Scientific Study of Religion 32(2): 111-124. Algunes religions veuen el pluralisme religis com una amenaa i usen tots els recursos de qu disposen per a oposar-shi. Segons Berger (2005:p12) La capacidad de una institucin religiosa para adaptarse a un ambiente pluralista est estrechamente ligada a su capacidad para adoptar la forma social de una asociacin voluntaria, lo cual por cierto depender de su historia pasada. Per aix el protestantisme posseeix una avantatge comparativa sobre daltres religions. El calvinisme i el luteranisme posaven lmfasi en la conscincia del individu i per tant sn ms afins al procs dindividualitzaci moderna i amb la dinmica pluralista. La modernidad genera pluralismo , el que a su vez origina la asociacin voluntaria, la cual luego funciona como una escuela para la democracia. (berger 2005:14) Les religions que ms dificultats o ms resistncia mostren envers el pluralisme han estat tradicionalment denominades com a fonamentalistes. El Fonamentalisme s segons Berger (2005:14) cualquier proyecto destinado a restaurar lo dado por sentado en la conciencia del individuo, y por tanto, necesariamente, en su entorno social y/o poltico. El fonamentalisme religis t com a objectiu crear una idea collectiva una imatge de com a de ser la societat. Segons Berger s molt difcil que la Esglsia Catlica, ni el cristianisme en general, doni suport a qualsevol projecte fonamentalista. Els projectes religiosos fonamentalistes abunden en el

mn no occidental (Berger 2005:15). Rssia=Esglsia i Estat unificats, sinfonia, Israel volen imposar la llei religiosa halquico; India Hindutva, concebut com un hinduisme coercitiu imposat a tots els ciutadans, inclosa la nombrosa minoria musulmana; i per ltim la ideologia islmica que procura crear un estat teocrtic basat en la llei islmica (Sharia) a tota la societat; la versi ms ambiciosa s, mitjanant la yihaad, imposar un califat renovat que abarqui tota el mn islmic, fins i tot aquells territoris que alguna vegada foren islmics (Al-andalus i els Balcans). Segons Berger (2005:15) dur a terme un fonamentalisme religis que abarqui tota una societat o pas passa per per imposar un Estat Teocrtic que controli totes les institucions de la societat i els canals dinteracci i comunicaci amb el mn exterior per a que influncies externes puguin posar en perill aquest absolutisme religis. I aix en un mn globalitzat en el que estem s quasi improbable i en aquells casos en els quals shi sha pogut imposar es paguen uns preus molt elevats en forma dallament i retrocs econmic, com s lexemple dIran. Tot i aix no s impossible dur a terme un projecte fonamentalista religis suportat o recolzat per un Estat, tot i les conseqncies negatives de dur-lo a terme. Noms es necessita un Estat disposat a dur terme una poltica repressiva molt estricta, sense tenir en compte el benestar de la seva poblaci. Per altra banda Berger parla dun tipus de fonamentalisme religis s sellectiu que no tracta dabarcar tot un pas, estat o societat, el fonamentalisme religis de tipus sectari. Els totalitarisme religiosos en lpoca de la globalitzaci sn sumament difcils de dur a terme segons Berger(2005:16). El pluralisme contemporani avivat per la globalitzaci debilita all donat per fet en matries de fe. Segons Berger una fe que es elegida voluntriament no t perqu ser inferior a una fe que es dona per fet. Berger creu que shauria de determinar en quin grau es relacionen diverses posicions religioses amb el pluralisme i al mateix temps amb la democrcia liberal. Daqu en podem extreure la conclusi que per a ell els pasos amb democrcies liberals sn ms afins amb el pluralisme religis o b accepten millor o permeten el pluralisme religis. En realitat la lgica marca que en els pasos democrtics i liberals la llibertat religiosa no s noms acceptada sin que s defensada mitjanant lleis fet que al mateix temps ajuda a crear la idea o conscincia collectiva que tothom t dret a elegir lliurement la seva fe, fet que al seu torn evita certes formes fonamentalistes de religi i societats ms obertes i comprensibles. Diu per que ambds, s a dir pluralisme i democrcia liberal no tenen perqu anar juntes, sin que hi pot haver llibertat de culte dins de rgims autoritaris; al mateix temps governs elegits democrticament poden convertir-se rpidament en antiliberals, tan en el pla religis com en daltres mbits.

Segons Berger el protestantisme t una afinitat ms marcada pel pluralisme i la democrcia, per aix no es basa en les tesis fonamentals de la doctrina protestant sin ms aviat en la tradici i la tendncia dels seus creients en formes voluntries dassociaci a lhora dorganitzar-se. L'increment de la notorietat de les qestions religioses va estretament vinculat a dos esdeveniments parallels. Per una banda, d'uns anys en el llenguatge religis impregna les relacions internacionals (Thomas, 2005). En aquest sentit, sn mpliament conegudes les referncies constants de Bush i de Bin Laden al carcter religis de les seves motivacions poltiques. Aix com, i des d'una perspectiva oposada, cada vegada sovintegen ms les crides al dileg interreligis i a la necessitat de la pau entre religions per part d'altres lders poltics vegi's en aquest sentit la proposta de l'Aliana de les Civilitzacions. Per altra banda, el creixement de les migracions internacionals amb dest a Europa i el consegent augment de la diversitat cultural i religiosa del continent generen nous reptes i atorguen major visibilitat al fet religis. s aix, principalment, per la rellevncia social i poltica que s'ha atribut a l'Islam en les societats europees. Una rellevncia que, generalment, s ms deutora de l'inters meditic i poltic vers un seguit d'episodis conflictius que de la significaci numrica del collectiu musulm en el territori. En parlarem ms endavant, per, noms a tall d'exemple, s interessant esmentar el fet que gaireb podrem parlar d'un empat tcnic entre els immigrants de tradici protestant (sovint, pentecostals) i els immigrants de tradici musulmana que hi ha avui a Catalunya. Malgrat aix, els nous protestants no han estat objecte ni de grans reportatges, ni de debats poltics ni de cursos i postgraus destinats a conixer les creences religioses dels immigrants. Aix mateix, el nombre d'oratoris musulmans que han patit mostres de rebuig per part dels vens o les autoritats poltiques no han estat superiors en nombre dels casos de conflicte amb determinades esglsies evangliques. Tanmateix, per, el rebombori social i poltic acostuma a ser selectiu i, mentre segurament gaireb tothom sabria esmentar el cas d'un oratori musulm que ha generat polmica gaireb ning sabria parlar de cap cas anleg en el mn evanglic. En primer lloc, s important desemmascarar la tendncia a percebre la religi com un arcaisme del passat que per accident continua pervivint en temps que no sn els seus. En moltes discussions sobre el fet religis i la immigraci s'utilitza, de forma ms o menys subtil, el segent argument: La religi a Europa ja no t importncia, aix s cosa dels pasos subdesenvolupats. Aqu ara tenim problemes perqu est venint molta gent d'aquests pasos. Aquesta visi s fruit d'una lectura ideologitzada de les teories de la secularitzaci que identifiquen l'adveniment de la modernitat amb el sorgiment d'un home desalienat i alliberat de creences irracionals (Estruch, 1994). s un paradigma on la religi no hi t cabuda

ms que en les sales dels museus. Els immigrants formarien part d'aquests objectes d'art colleccionables que pel fet de venir d'un tercer mn on, suposadament, encara hi dominen les forces mgiques i irracionals dels dus i la Natura arrosseguen una tradici religiosa digne de formar part de festivals folklrics i de reportatges culturals, per sense cap ms rellevncia que aix, esdevenir cultura de museu. Una certa condescendncia porta a afirmar que se'ls ha de perdonar la gosadia de voler mantenir la religi a l'Europa convertida en paradigma de la secularitzaci perqu a mesura que es vagin integrant ja deixaran de ser religiosos . Dues qestions claus s'oposen a aquest raonament. Per una banda, les teories de la secularitzaci en cap cas sn contradictries amb una reformulaci del religis en les nostres societats. Com diu Estruch la nostra s una poca de crisi religiosa, per crisi en el sentit que s'est produint una metamorfosis de la religi, i no en el sentit de la seva abolici (Estruch, 2001)1. Per altra banda, no existeix cap garantia que les persones nouvingudes a la nostra societat forosament abandonin les seves creences i prctiques religioses una vegada situats en el nostre context. Potser aquestes es reformulen, potser determinats elements perden pes i d'altres guanyen en importncia, potser es flexibilitza la vessant normativa (o no), potser l'adhesi religiosa pot disminuir en rellevncia en un primer moment i desprs recuperar-se, etc. i, a ms a ms, difcilment podrem establir un patr homogeni per totes les persones que han passat per un procs migratori alhora que haurem de tenir en compte que es poden produir canvis substancials dins del qu s'ha anomenat el cicle migratori. En definitiva, a l'hora de parlar de religi en la nostra societat s'ha popularitzat una visi que identifica les creences religioses amb una etapa premoderna de les societats i que, tericament, a Europa ja hem superat. s una lectura que t els seus orgens ms propers en el moviment de la Illustraci i en els textos dels que s'han anomenat els mestres de la sospita. En aquest sentit noms cal recordar alguns dels eslgans que han fet fortuna com Du ha mort (Nietzsche), Du s l'opi del poble (Marx), Du pertany a una poca infantil de la humanitat (Freud) o els qualificatius que utilitzaren els filsofs francesos a l'entorn de Voltaire per parlar de la religi. Aquesta s una histria que a Europa socilegs, acadmics i altres opinadors professionals van convertir en doxa popular. A partir d'aqu, es va inferir que si som moderns, hem de deixar de ser religiosos. El ms curis del cas s que, a ms, vam intentar aplicar-la a tot el mn. I, per analogia, es va afirmar que quan la resta es modernitzin deixaran de ser religiosos". Avui dia, per, es fa difcil sostenir aquesta afirmaci. El mn s tant religis o fins i tot, com diria en Peter Berger, ms ferotgement religis que mai i, difcilment, podem dir que no s modern. s ms, als Estats Units la religi continua mantenint una vitalitat extraordinria i difcilment podem qualificar-lo com un pas no modern2. El mateix ens podem preguntar en relaci al Jap i a una infinitat de

pasos ms. Per tant, aquesta visi eurocntrica que equipara modernitat amb religi malgrat ser una hiptesi que va aconseguir un gran recolzament entre els ambients acadmics i es va imbricar en els paradigmes dominants en sociologia de la religi, el pas del temps i els nous esdeveniments l'han invalidat. Es pot ser modern, viure en una democrcia i mantenir una vitalitat religiosa molt elevada. s a dir, no hi ha una nica manera d'sser modern sin que hem reconixer l'existncia de 'modernitats mltiples' (Davie, Eisenstadt).

Diversitat

religiosa,

catolicisme

altres

malentesos

En segon lloc, actualment quan es parla de diversitat religiosa s'acostuma a fer referncia als darrers deu anys. Aix, es posa de manifest que la diversitat religiosa va estretament vinculada a la immigraci i que suposa una novetat per un pas que, histricament, ha estat catlic. I s cert que aquest pas ha viscut sota un monopoli catlic, s a dir, que el catolicisme ha impregnat profundament les estructures socials i poltiques i ha estat la nica religi que ha gaudit del suport explcit de l'estat. Ara b, s nova la diversitat religiosa? Ara som una societat plural i abans no ho rem? Si ens fixem en les dades sobre les minories religioses existents avui a Catalunya se'ns fa pals que la majoria dels grups que avui configuren aquesta societat plural sn presents al pas des de principis de segle. Catalunya mai ha estat completament catlica com en moltes ocasions se'ns ha fet creure. No tothom ha cregut sempre i a tota hora amb la religi catlica, i entre la religi catlica i les postures atees militants ha existit tot un ventall d'altres posicions que, generalment, han estat oblidades en la reconstrucci de la memria.

Al llarg de la histria del darrer segle els altres grups religiosos que han existit han estat tractat d'heretges o de sectaris. Resulta paradoxal, per exemple, mirar enrere i situar-nos a primers de segle. Si fem una volta pels arxius les coses no sn tant clares com ens podrien semblar a primera vista. Aix, per exemple, existeixen grups protestants des de finals del s. XIX; a principis del segle XX ja neixen les primeres esglsies Adventistes del Set Dia; el 1918 es funda a Barcelona la primera sinagoga, etc. Fins i tot, si anem ms enll i tenim en compte grups com la teosofia, l'espiritisme (Horta, 2004) o la maoneria (Sanchez Ferr, 1993) se'ns fa pals que la diversitat religiosa era un fenomen real a la Catalunya de principis del XX. Tanmateix, el franquisme va tallar de soca-rel tota possibilitat de visibilitzaci d'aquests grups. Alhora que els va complicar, enormement, la possibilitat d'exercir lliurement les seves activitats. No va ser fins el 1967 amb la primera llei de llibertat religiosa que les altres religions de Catalunya van poder comenar a reprendre les seves activitats amb una mica ms de calma.

La democrcia va substituir la inquisici per les organitzacions de lluita contra les sectes. Unes organitzacions que, com posa de manifest Joan Prat (1997), malgrat en determinades ocasions poden esdevenir molt tils, en d'altres moments s'han utilitzat per estigmatitzar tot aquell qui era diferent. I, aix, malgrat la democrcia, molts grups religiosos van continuar tenint nombrosos problemes per veure reconegudes les seves activitats en l'esfera pblica. Per tant, no s cert que en quatre dies haguem passat a ser un pas divers i plural religiosament parlant. Segurament, la gran diferncia, com diria en Joan Estruch, s que avui les altres religions ja no han de seguir ofertant-se al mercat negre i poden participar d'un mercat relativament obert i legitimat.

A l'hora de construir el futur s til i necessari entendre al passat. Avui que es fan tants exercicis de memria histrica seria bo no oblidar aquest tema. s aquesta memria la que ens pot ajudar a aprendre d'experincies del passat i, a l'hora, aprendre com evitar els errors que ja hem coms.

Les

religions:

blocs

homogenis?

El fet d'sser un pas de tradici catlica fa que la majoria de nosaltres siguem capaos de distingir amb facilitat les diferents postures que s'agrupen sota el paraiges de l'etiqueta de catolicisme. I difcilment atribum a totes les persones que s'auto- defineixen com a catliques el tipus de creena i prctica que defineix l'ortodxia catlica. s a dir, acceptem, reconeixem i identifiquem un ventall ampli de formes de creena catlica. Tanmateix per, aquestes distincions que fem de forma gaireb automtica en el camp catlic acostumen a esdevenir molt menys freqents en el marc de les altres religions. D'aquesta manera, s habitual sentir sentncies com els musulmans no accepten la democrcia , els jueus sn sionistes o els protestants sn ms progressistes. Aix la diversitat que ens s fcilment identificable en la religi que ens s ms familiar desapareix automticament quan ens referim a una religi de la qual noms en tenim quatre nocions. Malgrat aix, la capacitat de dissidncia i la diversitat de formes de creure no s exclusiva del catolicisme i en totes les religions trobem un ampli ventall de posicions i identificacions. s ms, el catolicisme s gaireb la nica religi que t un corpus establert i reconegut que defineix l'ortodxia i que t una figura que s'erigeix com a representant de tota la comunitat catlica. En el cas dels jueus, els protestants o els musulmans aquesta figura no existeix i la forma d'estructuraci no funciona de forma vertical sin ms aviat com una xarxa amb diferents nodes des dels quals es defineixen diferents tipus d'ortodxies. Per tant, la diversitat no n's quelcom complementari sin que n's una condici sine qua non.

En aquesta lnia, avui dia a Catalunya per tal de comprendre la complexitat del camp religis

resulta molt ms pertinent tenir en compte, tal i com exposa el Joan Estruch, el com que no pas el qu. s a dir, els grups religiosos presents a Catalunya mantenen ms afinitats per les formes de creure el comque no pas pel qu creuen el qu. s aix com, segurament, tindran ms coses en com un jueu progressista i un catlic progressista que no pas un catlic progressista i un d'ortodox entre ells. I aquestes afinitats pel com juguen un paper clau a l'hora de negociar i definir el rol que juguen les confessions religioses a casa nostra actualment. I no s estrany veure com aquells qui comparteixen el com s'agrupen per defensar unes determinades posicions sobre les quals, segurament, no estaran d'acord amb aquells amb qui comparteixen el qu per no el com.A tall d'exemple, resulta significatiu tenir en compte el fet que al voltant del polmic tema de l'ensenyament de la religi a l'escola es produeix una divisi a l'interior de gaireb totes les tradicions entre aquells qui defensen l'ensenyament de la cultura religiosa i aquells qui defensen l'ensenyament confessional de la religi. s a dir, la defensa de determinades posicions depn ms del com que del qu. Aix, per exemple, la divisi que es produ en moltes confessions entre aquells qui recolzaren el matrimoni homosexual i aquells qui en foren i sn detractors, tamb s'explica per aquesta qesti. En aquest darrer cas result significatiu l'aparici de manifestos contraposats que anaven signats per membres de gaireb totes les religions. s a dir, manifestos on els sotasignants no s'havien agrupat pel fet de ser membres d'una determinada religi per exemple hi havia persones catliques tant als manifestos a favor com en contra, aix com persones musulmanes, jueves o protestants sin pel fet de compartir un determinat com que, inevitablement, t efectes en la posici pblica que s'adopta en front d'aquestes qestions.

Finalment, per tant, hem de tenir en compte que difcilment podem identificar les religions presents a Catalunya com a blocs homogenis amb una posici comuna i consensuada al voltant de les qestions clau que afecten l'esdevenidor del model de gesti de la religi al nostre pas. s l'heterogenetat de les religions aix com, tamb, dels sectors identificats com a laics, la que enriqueix i complexifica el debat sobre el paper de la religi en una societat laica.

3.

Diversitat

religiosa

immigraci

Catalunya

En l'estudi, dirigit per Joan Estruch i impulsat per la Generalitat de Catalunya sobre el mapa religis de Catalunya3 es constata que avui a Catalunya existeixen ms de 900 centres de culte d'altres confessions independentment dels centres de culte catlics. A ms, hem de tenir en compte tots aquells centres que encara que nosaltres no hem englobat sota l'etiqueta de religiosos tenen ms o menys relaci amb la difusi de creences espirituals,

com poden ser els centres de prctiques orientals, o determinades associacions de solidaritat amb base a uns valors religiosos, o d'altres culturals amb vincles religiosos, etc. Dins d'aquest mapa, destaca com a primera minoria les esglsies protestants, les quals disposen de ms de 400 centres de culte a casa nostra aproximadament. En segon lloc, vam constatar l'existncia de ms de 160 oratoris de culte musulm. A continuaci, ens trobem amb ms de 140 centres de culte salons del regnedels Testimonis de Jehov que malgrat a vegades semblen invisibles per la seva poca presncia pblica resulten nombrosos al nostre pas i estan distributs per tot el territori catal de forma fora homognia. En quart lloc, per ja a fora distncia dels anteriors, ens trobem amb ms de 30 centres budistes, seguits de prop de 20 esglsies orientals, seguit de 15 centres hinduistes, 14 centres de la Fe Bah', 13 esglsies de l'Esglsia de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (mormons), 13 esglsies dels Adventistes del Set Dia, 5 centres sikhs, 3 sinagogues jueves i un centre lubavitch i 5 centres taoistes.

El mapa de les religions a Catalunya est en procs d'expansi i canvi. La diversitat religiosa ha augmentat considerablement durant els darrers deu anys i les comunitats mantenen una vitalitat fora elevada. L'arribada d'immigrants constitueix un dels factors de major creixement de les comunitats religioses malgrat tamb es detecten casos de conversions. En relaci al vincle entre immigraci i diversitat religiosa resulta pertinent destacar un seguit de qestions que ens ajuden a comprendre com s'ha produt el creixement de les comunitats religioses i les conseqncies que aquest fet ha tingut per la resta de comunitats del pas.

Secularitzaci
La secularitzaci es refereix al fet de la prdua dimportncia de la religi en la societat. O el que s el mateix, que la societat sest transformant en seglar, en el sentit que les accions humanes i els costums ja no estan guiades per la religi. Encara que es dna per descomptat que la societat occidental s menys religiosa avui que en el segle XIX, resulta difcil determinar els parmetres que ens indiquin en quin sentit o en quins pasos es produeix la secularitzaci. De fet, en altres llocs del mn, com lIran, Paquistan, Afganistan ... lIslam s una religi amb una implantaci major que en altres poques, la qual cosa suposa un fenomen invers a lobservat al mn occidental.

Els socilegs no es posen dacord sobre si la religi est en declivi actualment. Hi ha socilegs que mesuren el procs de secularitzaci amb parmetres com: nombre de membres, assistncia actes religiosos, noces religioses i nombre de clergues. No obstant aix, hi ha altres que sn crtics amb ls daquestes estadstiques, perqu no sempre es duu un registre exhaustiu per part de les respectives religions i, a ms, afirmen que hi ha molta gent que t creences

religioses encara que no segueixi les prctiques i rituals oficials. Per altra banda, hi ha hagut un increment de moviments religiosos, com els mormons o els adventistes o els Testimonis de Jehov i tamb de grups fonamentalistes cristians (cristians renascuts).

En un altre ordre de coses, sha argumentat que el canvi que sha produt s pel fet que en el passat una sola religi monopolitzava les creences de les societats de nombrosos pasos, mentre que avui dia la tendncia es manifesta en la pluralitat, com ho demostra el fet de lincrement de denominacions i moviments religiosos. I finalment, una altra explicaci apunta que el que est en declivi s la religi institucionalitzada, mentre que des dun punt de vista individual, de creences personals, no es dona la secularitzaci, sin que la religi continua viva com a necessitat humana.