El Cooperativisme Llibertari Com A Eina de Transformació Social

El cooperativisme llibertari com a eina de transformaci social: el cas de la C.I.C.
Antonio Yage Avi

EL COOPERATIVISME LLIBERTARI COM A
EINA DE TRANSFORMACI SOCIAL:
EL CAS DE LA COOPERATIVA INTEGRAL CATALANA
treball final del mster en economia social
(cooperatives i entitats no lucratives)
institut universitari d'economia social i cooperativa (iudescoop)
universitat de Valncia estudi general
Autor: Antonio YAGE AVI
Tutor: Miguel ngel Garca Calavia
Valncia, desembre de 2013
Treball Final del Mster en Economia !ocial "#$"%$& 'I()E!C**+,(-E./ 1
El cooperativisme llibertari com a eina de transformaci social: el cas de la C.I.C. Antonio Yage Avi
NDEX
1. INTRODUCCI 7
1.1 JUSTFCAC 8
1.2 OBJECTUS 13
1.3 METODOLOGA 14
1.4 ESTRUCTURA DEL TREBALL 14
2. L'ANARQUISME I LA SEUA ECONOMIA 17
2.1 ANTECEDENTS 18
2.2 CONCEPTUALTZAC 20
2.3 SSTEMA DE VALORS 23
2.4 PRNCPS ECONMCS 26
2.5 MODELS ECONMCS 27
a) Mutualisme 29
b) Collectivisme 30
c) Comunisme llibertari 31
3. EL COOPERATIVISME 35
3.1 ORGENS GESTAC 36
3.2 DEFNC, VALORS PRNCPS 39
4. RELACIONS ENTRE ANARQUISME I COOPERATIVISME 45
4.1 UN RECORREGUT HSTRC EN EL MARC DEL MOVMENT OBRER DE
L'AUTOGEST 46
4.2 ANARCOCOOPERATVSME 51
a) El cooperativisme en els clssics anarquistes 51
b) Joan Peir i altres anarco-cooperativistes 52
c) El Cooperativisme des de l'ptica de la C.N.T. actual 56
4.3 EXPERNCES HSTRQUES DE COOPERATVSME LLBERTAR 57
5. LA COOPERATIVA INTEGRAL CATALANA 61
5.1 GESTAC 62
5.2 OBJECTUS, CARACTERSTQUES, FLOSOFA 63
5.3 PRNCPS GENERALS / VALORS 65
5.4 ESTRUCTURAC NTERNA 67
a) Tipus de socis 67
b) Xarxa Territorial 68
c) Funcions, Comissions 70
d) mbits d'Activitat 71
e) Naturalesa dels projectes 76
5.5 FUNCONAMENT 78
a) Pla econmic 78
b) Pla poltic 81
6. CONCLUSIONS I DISCUSSI 83
6.1 CONCLUSONS 84
a) Qu, Cm i Per a Qui 84
b) Correspondncia amb els valors de la filosofia anarquista i la seua vessant
econmica 86
6.2 DSCUS 87
6.3 ALTRES REFLEXONS 89
...'economic democracy' has not simply meant
'workplace democracy' and 'employee ownership'. Many
workers, in fact, would like to get away from their
factories if they could and find more creative artisanal
types of work, not simply 'participate' in 'planning' their
own misery. What 'economic democracy' meant in its
profoundest sense was free, 'democratic' access to the
means of life, the counterpart of political democracy,
that is, the guarantee of freedom from material want. It
is a dirty bourgeois trick, in which many radicals
unknowingly participate, that 'economic democracy'"
has been re-interpreted as 'employee ownership' and
'workplace democracy' and has come to mean workers'
'participation' in profit sharing and industrial
management rather than freedom from the tyranny of
the factory, rationalized labor, and 'planned production'
which is usually exploitative production with the
complicity of the workers
Murray Bookchin
1
1 M0nicipali1ation: Comm0nit2 *3ners4ip of t4e Econom25 originalment p0blicat en Green Perspectives5
6o. "5 Febr0ar2 $7895 disponible en 4ttp:%%libcom.org%librar2%m0nicipali1ation,m0rra2,boo:c4in
CAPTOL 1. INTRODUCCI
No nhi ha prou, per, de criticar el capitalisme i
queixar-se dels danys que genera. Necessitem una
comprensi coherent duna alternativa i de com
arribar-hi.
Erik Olin Wright
2
2 Confer;ncia en la Fac0ltad de Ci;ncies !ocials de la (niversidad de <0enos Aires en "##7. Transcripci
disponible en: 4ttp:%%sociologica40manitatis.3ordpress.com%"##7%$#%$$%conferencia,de,olin,3rig4t,en,
argentina,sociologia,0ba%
1.1 JUSTFCAC
s fcilment constatable que a dia de hui el sistema capitalista est passant per un
dels seus pitjors moments quant a suport de l'opini pblica -si ms no als pasos
ms rics, especialment els europeus- i a s degut bsicament a que des de l'any
2008 estem vivint la situaci econmica ms difcil per a la majoria de la poblaci.
Per amb una simple mirada conscient i no amnsica a la histria dels ltims dos
segles podem concloure que les desigualtats econmiques i altres de les seus
disfuncions formen part de la prpia dinmica del capitalisme, que les ha fomentades
des del seu sorgiment. Si b pel que fa a la producci s'ha mostrat com a un
mquina generadora d'una gran riquesa material, s fcil trobar importantssims
arguments que anullen el valor d'aquest fet, especialment si considerem que com a
espcie humana no podem obviar les consideracions tiques de la justcia i la
responsabilitat. Noms apuntarem els ms importants d'aquestos contra-arguments,
suficients en la nostra opini per a enderrocar el mite capitalista
3
.
Per una part, tenim la qesti de la distribuci de la riquesa, que no s simplement
desigual -cosa que podria ser en alguna mesura acceptable si les possibilitats de
partida de tota persona foren iguals i tota diferncia en el seu rendiment poguera
atribuir-se al seu esfor intencional-, sin directament injusta. Tericament, el principi
capitalista de distribuci es basa en l'aportaci que fa l'individu al sistema productiu:
quant ms, quantitativament i qualitativa, s'aporta, ms recompensa, normalment en
termes dineraris, es rep. sense parar-se a pensar-ho dos voltes pareix un criteri
raonable per a maximitzar els esforos individuals i aix assolir la capacitat
productiva mxima del sistema.
Per en la prctica s evident que hi ha un bon nmero de factors diferencials que
defineixen les possibilitats d'una persona de contribuir al procs productiu ms enll
de la intensitat en que s'esforce per fer-ho: socioeconmiques (principalment la
classe social en que s'inscriu l'individu, amb les diferents oportunitats de formaci,
relacions socials, etc. que comporta), per tamb poltiques (com la nacionalitat),
3 +er a 0na cr=tica m>s completa per? bastant sint;tica5 pot servir l@eAposici B0e fa Eri: *lin Crig4t al
cap=tol & del se0 llibre Envisioning Real Utopias '"#$#/
biolgiques (com poden ser la salut o la fora fsica), psicolgiques (per exemple la
intelligncia), demogrfiques (l'edat),... Aquest fet suposa una desigualtat de partida
i per tant una injustcia que pot reduir enormement la capacitat d'una persona per a
obtindre una renda suficient per a assegurar-se les condicions de vida que
considerem mnimament dignes per a un sser hum. si no fora pel seu
dramatisme no caldria recordar que per a dos terceres parts de la humanitat aix
significa tota una vida de misria, patiment crnic o incls mort per inanici o
malalties fcilment curables. Un document de treball d'un organisme tan poc sospits
d'anticapitalista com UNCEF presenta les devastadores xifres i les qualifica
clarament:
"Las enormes asimetras en la distribucin del ingreso (...) son signos de injusticia
social. (...) vivimos en un planeta donde, en su conjunto, el quintil ms rico de la
poblacin disfruta de ms del 70 % del ingreso total en comparacin con un exiguo 2
% para el quintil ms pobre (...). Vivimos tambin en un mundo en el que ms de
ocho millones de nios pequeos mueren cada ao (unos 22.000 al da), y la
mayora de sus muertes son prevenibles (...). El hambre, la malnutricin y la falta de
agua potable segura contribuyen a al menos la mitad de la mortalidad infantil, y su
incidencia est altamente concentrada en los quintiles ms pobres. La urgencia de
abordar estas desigualdades no puede ser mas urgente
4
Per tant el resultat s un repartiment de la riquesa que, allunyant-se de l'equitat dels
criteris del mrit i l'esfor, premia els possedors de certs privilegis i els colloca en
una posici ms privilegiada encara per a continuar rebent una major recompensa,
en un cercle vicis, un pervers bucle retroalimentat en el que els nmeros tapen les
vides humanes sacrificades. s la progressiva concentraci de capital que Karl Marx
va pronosticar en el primer volum de la seua pionera anlisi del sistema capitalista,
publicat originalment el 1867, malgrat que aquest es trobava en una fase encara
relativament primerenca del seu desenvolupament.
tamb, clar, est l'assumpte de la sostenibilitat. Un sistema econmic que basa la
creaci de riquesa en el crdit est condemnat a crixer de forma contnua per fer
front al deute, i aquest creixement perpetu s, per lgica, senzillament impossible
4 *DTIE5 Isabel i C(MMI6!5 Matt4e3: Desigualdad global: La distribucin del ingreso en 141 pases.
)oc0ment de Treball sobre +ol=tica Econ?mica i !ocial de la )ivisi de +ol=tiB0es i +rctica d@(6ICEF5
"#$"5 pp.F7,G#
quan els recursos dels que es disposa sn limitats, i sempre ho sn. Es podria
argumentar que la futura impossibilitat d'un sistema de continuar per una lnia no s
en s mateixa un argument d'invalidaci del sistema, donat que tericament sempre
hi haur l'opci de canvi fins a un moment abans del collapse, en el nostre cas fins
un segon abans d'extraure l'ltima gota de petroli, d'arrasar l'ltima hectrea de
massa forestal o de contaminar l'ltim aqfer. Per aqu a ms de comprometre les
possibilitats de supervivncia dels nostres descendents, i per tant de pura continutat
de la nostra espcie, hi ha un problema qualitatiu, de les condicions que lleguem als
nostres descendents, el que converteix la qesti tcnica en una qesti moral. Que
siga possible obtindre un aparell electrnic o una pea de roba -produts a deu mil
kilmetres de distncia, amb un greu impacte mediambiental i manufacturat per
infants que han de vendre la seua fora de treball en condicions de semi-esclavitud
per a poder portar un plat d'arrs blanc a casa-, per un preu menor dels diners que
acceptem per dues hores de treball en els pasos ms rics no s un fet gratut; les
externalitats tenen l'altssim cost d'un planeta que en dos segles ha patit un
deteriorament ecolgic ms que important, un ms que perills desequilibri de les
condicions atmosfriques i una gran augment de les desigualtats econmiques.
Des d'aquest punt de vista, resulta no noms imprescindible sin directament urgent
la substituci del model capitalista per altre no sustentat en l'explotaci de persones i
recursos naturals ni insensible a les consideracions tiques en el subministrament
dels bens ms bsics per a la supervivncia. s per aix que en un moment com
aquest, en el que la injustcia del sistema econmic imperant es mostra de forma
ms evident que mai, els principis i valors del model microeconmic cooperativista
podrien tindre molt a dir en la generaci d'un sistema econmic complet, perqu, a
colp d'ull, ofereixen una alternativa ms justa i sostenible.
Per seria ingenu pensar que un canvi de paradigma tan central en l'estructuraci
d'una societat com el que estem plantejant s possible sense importants
implicacions en la resta dels principals mbits de l'organitzaci social, especialment
el poltic. En paraules de Kropotkin:
"Cada fase econmica de la vida conlleva su propia fase poltica, y es imposible
trastocar las bases de la actual vida econmica, la propiedad privada, sin el
correspondiente cambio de las bases de la organizacin poltica
5
Aix, de la mateixa forma com a cavall entre els segles XV i XX en els pasos ms
avanats del planeta es va anar produint, de forma gradual per bastant simultnia,
la irrupci del capitalisme industrial i dels sistemes poltics que coneguem com
democrcies parlamentries, en el nou context poltic-administratiu dels Estats-naci
i establint entre ells una relaci probablement interactiva, podem pensar que la
substituci del capitalisme per algun sistema econmic basat en el cooperativisme
hauria d'estar acompanyada de canvis de tipus poltic acords a la seua concepci de
l'sser hum i conseqentment de l'ordre social desitjable.
s aqu on entra en escena l'anarquisme o socialisme llibertari
6
-termes que no sn
sinnims purs per que emprarem indiferenciadament per ser aquest un treball
d'exploraci inicial amb una exigncia de profunditat limitada- com a model de
filosofia poltica i social, com a matriu generadora de les estructures poltiques i
econmiques d'una societat. s que hi ha una evident correspondncia directa
entre bona part, si ms no, dels principis generals de l'anarquisme, ms enll de la
seua formulaci concreta, i els propis del cooperativisme: l'autogesti com a eix
central, per tamb la lliure associaci o adhesi, la participaci directa en els
assumptes comuns, l'horitzontalitat en la presa de decisions o la responsabilitat
social i mediambiental.
De cap manera pot considerar-se casual aquesta similitud si pensem que ambds
moviments assoliren -un en la prctica econmica i/o laboral com a mitj de
subsistncia, l'altre ms en el pla teric com a ideal de societat- un primer grau de
desenvolupament en un mateix context socio-histric, el de l'Europa occidental de la
G HD*+*THI65 +iotr: Anarco-couniso: sus !undaentos " principios. Ia Malatesta5 Madrid5 "#$#5 p.J#
6 Malgrat B0e la d@anar#uise >s la denominaci m>s com0na5 socialise llibertari aporta 0na maKor
crrega informativa en s= mateiAa5 en sit0ar el concepte dins de la fam=lia del socialisme i oposant,lo5
per?5 al de tip0s a0toritari o estatista5 m>s propi del marAisme pol=tic. )e fet l@amplit0d del sentit
etimol?gic del mot anarB0isme com a abs;ncia de govern o d@Estat 4a perm;s B0e 4aKa estat invadit
per 0na corrent ideol?gica tan distant5 si no oposada en la se0a vessant econ?mica5 com l@anarco,
capitalisme. Cosa B0e tamb> est s0cceint en la lleng0a anglesa amb el el terme llibertari5 i pel carcter
de lingua !ranca d@aB0esta est comenLant a estendre@s a la resta de llenges en contacte amb ella5
entre les B0als el catal i el castell.
primera meitat del segle XX, i en resposta a un mateix procs socioeconmic, com
s la industrialitzaci, i les noves dures condicions de vida que aquesta imposava a
una gran majoria de la societat.
No obstant, les relacions entre ells no han respost sempre al que podia esperar-se
considerant aquestes coincidncies, i el pensadors de l'mbit anarquista ja des del
seus mateixos orgens han estat dividits entre, per una part, els qui seguint la lnia de
Robert Owen i amb l'exemple paradigmtic de Rochdale han considerat el
cooperativisme com "una forma de transformaci gradual, que pot permetre
l'harmonia entre les classes i transformar el capitalisme des de dins, evitant per tant
la lluita de classes, per altra els qui "veuen imprescindible, arribats a un determinat
moment, l'expropiaci / recuperaci dels mitjans de producci en mans de la classe
capitalista per part de la classe obrera, considerant-lo com un mur de contenci
reformista i per tant contrari al prets procs revolucionari, i en punt intermedi, els qui
"defensaren un cooperativisme no interclassista i anticapitalista com els socialistes
utpics
7
.
Evidentment, ms enll del reconeixement acadmic al que aspira aquest estudi hi
ha tamb al darrere motivacions personals ms profundes. Almenys, una relacionada
amb la adscripci ideolgica prpia, i algunes ms amb percepcions de la realitat
que afecta els dos moviments que s'hi relacionen.
En primer lloc, no crec que siga honest, per ms que l'ortodxia acadmica ens parle
de la neutralitat del coneixement cientfic, ocultar el meu comproms vital amb la
generaci de processos de transformaci social envers a una societat sense
jerarquies de poder, qualsevol que siga la natura d'aquest, una societat que
garantisca l'equitat al seus membres impedint les diferents formes de dominaci
-econmica, poltica-jurdica-administrativa, moral, cultural,...- amb que les classes
privilegiades sotmeten a les populars per a mantindre les desigualtats, i amb elles les
diferncies de poder.
Quant a les consideracions basades en la percepci de la realitat, trobe que malgrat
que l'ideal anarquista s quasi universalment elogiat, la seua proposta no s
7 +EMAI-ED5 Anna '"#$"/: <re0 4ist?ria del cooperativisme$ en --.AA.: %er el salt: cooperativise i
econoia solid&ria' Apro(iaci$ orientacions i e(peri)ncies actuals' -ir0s Editorial5 Castell5 pp."G,9.
suficientment coneguda i s, en canvi, rebutjada per utpica, irrealitzable, i els seus
partidaris massa vegades criminalitzats per actuacions de violncia poltica en
resposta a situacions d'una continuada opressi amb conseqncies molt ms
dramtiques.
Per la seua part, considere que el cooperativisme ha estat desnaturalitzat per les
diverses instncies de poder, que han minimitzat el seu potencial de transformaci
social per a convertir-lo en una mera vlvula d'escap de la pressi cap a la justcia
social.
s per aquestes raons, potser ms alguna inconscient, que la fi ltima d'aquest
treball s la d'aportar la meua en la cerca d'un model socioeconmic adient a un
model de societat socialista llibertria.
1.2 OBJECTUS
s justament la ambigua relaci de la qual parlvem el que vol contribuir a aclarir el
present treball, analitzant la correspondncia entre un cooperativisme amb vocaci
llibertria i un model de societat que es corresponga amb els principis de la filosofia
anarquista mitjanant el cas d'un moviment activista de transformaci social amb
forma jurdica cooperativa comproms amb la superaci del sistema capitalista com
s la Cooperativa ntegral Catalana (C..C.).
Perseguint aquest objectiu, l'estudi es plantejar dues qestions relacionades. Per
una part, analitzarem cm respon el model socioeconmic de la C..C. a les
qestions bsiques d'un sistema econmic, val a dir:
- qu produir?, o siga, quins bens i serveis han de produir-se i en quina quantitat,
- cm produir?, s a dir, qui ser el responsable del procs, quins recursos, mitjans i
tcniques s'empraran,
- i per a qui produir?, o com es distribuiran els bens i serveis entre el conjunt de la
poblaci.
, en segon lloc, estudiarem quina s la relaci de la proposta econmica de la C..C.
amb la ideologia anarquista i els seus models econmics. Concretament:
- en quin grau es correspon amb els principis propis de l'anarquisme, tant aquells de
carcter genric (acci directa, antiautoritarisme, associaci voluntria, suport
mutu...) com els de l'esfera econmica (propietat collectiva dels mitjans de
producci, autonomia en la gesti, gesti democrtica...)
- i quins elements recull dels models econmics clssics proposats pel pensament
llibertari al s.XX: el mutualisme, el collectivisme i el comunisme llibertari.
1.3 METODOLOGA
En aquest mbit, el treball est format per dos blocs clarament diferenciats.
Els captols 2, 3 i 4 formen una exposici terica generada a partir d'una revisi
bibliogrfica de la literatura corresponent als temes tractats en cada un d'ells, que
servir per a justificar l'inters del nostre objectiu i contextualitzar la relaci entre els
moviments anarquista i cooperativista.
Quant al captol 5, en el que es fa una descripci de la C..C., la informaci ha estat
extreta de dues fonts:
- la consulta de la seua documentaci (estatuts socials, actes d'assemblees, guies
informatives i altres tipus de documents), d'accs lliure (noms amb registre d'usuari)
en la xarxa virtual prpia del moviment (https://cooperativa.ecoxarxes.cat/)
- l'observaci participant en una estncia durant set setmanes de 250 hores de
collaboraci a AureaSocial, seu de les oficines dels serveis comuns de la C..C.
(gesti econmica, comunicaci, coordinaci, a ms d'altres comissions), en
compliment de les Prctiques Externes requerides com a part del programa del propi
mster del qual el present estudi s el Treball Final.
1.4 ESTRUCTURA DEL TREBALL
Desprs d'aquesta introducci en que hem tractat de justificar la utilitat d'aquest
treball i presentat els objectius i la metodologia, als captols 2 i 3 farem un breu
revisi dels orgens i una presentaci de les bases filosfiques dels moviments
anarquista i cooperativista, respectivament, amb especial atenci en el primer cas a
les principals escoles econmiques que s'han teoritzat dins de l'anarquisme.
En quart lloc, ens ocuparem de les relacions entre anarquisme i cooperativisme des
de diverses perspectives: un recorregut histric en el marc com del moviment obrer;
la interpretaci que s'ha fet del cooperativisme des d'algunes figures i perspectives
anarquistes (que hem anomenat anarcocooperativisme); i tamb les principals
experincies, o quasi podem dir tentatives, de posar en prctica aquest
cooperativisme llibertari.
En el captol cinqu farem una descripci de la Cooperativa ntegral Catalana, parant
atenci a aspectes com la gestaci, la seua filosofia, els objectius, l'estructura que
presenta, el seu funcionament,
per ltim, el captol 6 estar dedicat a les conclusions a que es puga arribar
responent a les nostres preguntes d'investigaci, una discussi que tinga en compte
l'opini sobre el tema d'altres autors i altres possibles conclusions que puguem
extreure del nostre treball.
CAPTOL 2. L'ANARQUISME I LA SEUA ECONOMIA
Vayamos tras el hombre nuevo, trepemos animosos por los
abruptos riscos; que la fe, sin embargo, no nos ciegue hasta el
punto de olvidar que no hay un trmino para el
desenvolvimiento humano; que el ideal se aleja tanto ms
cuanto ms a l nos aproximamos; que la cima, en fin, es
inaccesible
Ricardo Mella
8
...dijo [Fernando Birri, director de cine argentino] que la
utopa est en el horizonte, y dijo:
- Yo s muy bien que nunca la alcanzar, que si yo camino
diez pasos, ella se alejar diez pasos, cuanto ms la busque
menos la encontrar, porque ella se va alejando a medida
que yo me acerco.
Buena pregunta, no?, para qu sirve? Pues la utopa sirve
para eso, para caminar.
Eduardo Galeano
9
8 MEIIA5 Dicardo: N*bras completas. IdearioO 'To0lo0se5 $7JG/5 pPg. 985 cit. en .arc=a Mori2n5 F>liA: Del
socialiso utpico al anar#uiso5 Terramar Ediciones5 <0enos Aires5 "##85 pPg. $$7.
9 Entrevista en el programa *ingulars de T-& em>s el "& de maig de "#$$5 disponible en
4ttp:%%333.2o0t0be.com%3atc4Q vR.aDpI<KGA4o
2.1 ANTECEDENTS
Des del propi sorgiment de les societats humanes, l'anhel de llibertat i la lluita contra
les diferents formes de desigualtat han sigut una constant, i en moltes ocasions
s'han arribat a posar en prctica formes socials seguint aquestos criteris.
Com diem, fins i tot en poques tan remotes com el paleoltic superior i el neoltic
s'ha trobat evidncia emprica (Eisler, 1987) d'un tipus de societats europees,
denominades gilniques, basades en la igualtat de sexes i l'absncia de jerarquies i
autoritat. en escoles filosfiques encara llunyanes com el taoisme xins i les dels
cnics, estoics i hedonistes de l'Antiga Grcia trobem que diversos autors, com Lao-
Tse o Zen de Ction, ja expressaren idees o actituds que hui en dia considerarem
de caire anarquista (Rocker, 1938).
Segles desprs, podem trobar ms antecedents llibertaris en moviments de tipus
religis -com els de la stregheria i del Lliure Esperit a l'Edat Mitjana, o els dels
anabaptistes i dels protestants inconformistes ja al Renaixement- o d'altre tipus, com
el comunalisme medieval, els levellers i els diggers a l'Anglaterra del s.XV. En el
marc del reformisme religis i social del segle XV a Europa tamb hi van jugar el
seu paper obres com Utopia, de Thomas More, que presenta la visi d'una societat
igualitria, o l'assaig d'tienne de La Botie "Les poltiques de lobedi!ncia" el
discurs de la servitud volunt#ria on es qestionava perqu les persones obeen les
regles.
Per veritablement els corrents filosfics que abonaren el terreny per a que
germinara la teoria socialista llibertria varen ser els de l'Humanisme, la llustraci i,
en ltima instncia, el socialisme utpic.
La doctrina humanista va aportar la seua perspectiva antropocntrica front al
teocentrisme anterior, com tamb el pacifisme i l'optimisme sobre la condici
humana.
Amb la llustraci arribaren el racionalisme, l'idealisme i l'individualisme, aix com
tamb la recerca d'un sistema social i poltic basat en els principis de llibertat,
igualtat i fraternitat que va desembocar en la Revoluci de 1789. D'entre els autors
illustrats destaca la contribuci de Rousseau, de qui molts autors anarquistes
arreplegaren les idees de bondat i innocncia primitives i les teories d'educaci
racional.
A finals del s.XV trobem el precursors ms directes de les primeres formes de
socialisme. Un d'ells s Babeuf, en qui es fixarien pocs desprs el socialistes utpics
per la seua defensa de l'abolici de la propietat privada i del dret d'herncia, com
tamb de la collectivizaci de la terra i la seua distribuci igualitria. ms encara
William Godwin, a qui es considera l'autor de la primera publicaci anarquista de la
histria ($ustcia %oltica, 1793), encara que el terme no va ser utilitzat fins unes
dcades ms tard; en ella Godwin mostrava la seua confiana en la capacitat de
perfeccionament moral de l'individu, la creena en que las accions malignes sn
produdes per condicions socials corruptes, de forma que si aquestes es modificaren
es podria acabar amb la maldat humana.
Ja entrat el s.XX hi va comenar a haver un grup d'autors que, en resposta a les
dures condicions de vida que portava l'industrialisme i el liberalisme per als qui no
posseen mitjans per a la subsistncia propis, aposten per una progressiva i pacfica
transformaci de la societat, molts d'ells amb la creaci de comunitats ideals,
organitzades segons principis democrtics i amb unes relacions socials i
econmiques basades en l'equitat. Les granges cooperatives de Robert Owen i els
falansteris de Charles Fourier, sn els exemples ms coneguts, i en la seua vessant
econmica, tant productiva com de consum, constitueixen organitzacions similars a
les cooperatives.
Aquest moviment va ser posteriorment denominat per Engels com socialisme utpic
amb una intenci despectiva i, en sntesi, va posar de manifest la falta de
correspondncia entre la justcia social que declarava perseguir el liberalisme i la
realitat que el propi liberalisme contribua a mantindre. A diferncia del pensament
socialista posterior, per, no t en compte el paper de la lluita de classes en la
histria, la qual cosa provoc que no passara de ser un moviment elitista, allunyat de
les masses obreres.
No obstant aix, els utopistes van ser els primers a plantejar molts dels postulats que
definiran bona part del moviment obrer fins als nostres dies: l'internacionalisme,
l'intervencionisme de l'Estat, la lluita armada revolucionria o el propsit de
transformaci del model social. A ms, les experincies dutes a terme per Owen y
Fourier suposen l'antecedent ms proper del cooperativisme modern.
Finalment, el naixement oficial de l'anarquisme t lloc amb l'obra de Pierre-Joseph
Proudhon, qui va utilitzar per primera volta els termes d'anarquia en un sentit positiu i
d'anarquista per a identificar-se amb tot un corrent de pensament, trencant amb la
connotaci negativa amb que s'utilitzaren ambds mots durant la Revoluci
Francesa.
2.2 CONCEPTUALTZAC
La procedncia etimolgica del terme anarquia s el vocable grec anarchos, format
pel prefixe an& ("sense") ms archos, ("governant", "dirigent"), i el seu significat ms
exacte podria ser per tant el d'absncia de govern. No obstant, siga ms per aquest
s acabat d'esmentar, anterior a la seua formalitzaci com a corrent integrada de
pensament, o per una hegemonia cultural contrria als seus interessos, a l'imaginari
collectiu ha calat molt ms la idea que l'anarquia consisteix a una situaci de
desordre, d'absncia de normes, en una espcie d'anmia social. A aquest malents,
tot s'ha de dir, ha contribut el culte al nihilisme i al caos propi del moviment pun',
d'inspiraci declaradament anarquista i per a moltes persones la seua principal
referncia.
La diferncia entre les dos interpretacions s substancial. De fet, la gran majoria dels
anarquistes no reneguen en absolut de la necessitat d'un ordre, d'unes normes,
d'unes estructures organitzatives (i noms en el cas dels corrents ms
individualistes, que sn els que no encaixarien en l'etiqueta de socialisme llibertari,
hauria de matissar-se aquesta afirmaci), sin de tota llei o tota estructura
imposades per instncies externes, alienes a la comunitat de persones afectades per
ella, que no deriven directament de la seua voluntat i que no respecten la diversitat
individual. En l'ordre anarquista el que es rebutja s qualsevol forma de dominaci i
cadasc pot actuar amb plena llibertat de conscincia, que equival a dir, amb total
autonomia per tamb assumint tota la responsabilitat del actes propis.
L'anarquisme s, en essncia, una filosofia social i poltica que considera que el
valor suprem de l'experincia humana s la llibertat, que interpreta en la seua
mxima extensi; no noms com l'absncia de tot tipus de coaccions que limiten
l'expressi (tant simblica com factual) de la voluntat prpia -en el concepte negatiu
de llibertat-, sin tamb com l'existncia de les condicions que asseguren la
capacitat d'obrar en funci de la mateixa -s a dir, la seua concepci positiva
10
-,
integrant les dues formes de entendre el terme en un concepte unvoc amb aspectes
diferents per complementaris. Per tant, des de la perspectiva del socialisme
llibertari no s'entn la llibertat sense una igualtat real d'oportunitats.
Conseqentment amb la prpia idiosincrsia crtica i antidogmtica de la filosofia
anarquista no s'ha mai establert un decleg o manifest doctrinal ni s'ha seguit al peu
de la lletra els ensenyaments de cap ideleg
11
. No obstant aix, els posicionaments
terics dels mltiples d'autors que han contribut a la literatura de l'anarquisme poden
ser agrupats en dues grans categories relacionades amb les vessants de la llibertat
de les quals acabem de parlar.
Una de les categories s l'anarquisme de tendncia individualista, que bsicament
ressalta la necessitat de la llibertat negativa i s'oposa absolutament a les institucions
de control social, entre les quals consideren l'Estat com la ms important, per
tamb altres com l'Esglsia (i no tant la religi en s mateixa). Quant a la economia,
la major part d'autors individualistes defensa la propietat privada dels mitjans de
producci i la lliure competncia en el mercat, acceptant la conseqent desigualtat
en la distribuci de la riquesa, i en aquesta lnia s'inscriu la proposta mutualista.
En canvi, el major pes en termes numrics i de rellevncia histrica del socialisme
llibertari recau en els corrents de carcter collectivista, tamb anomenats
anarquisme social, societari o comunitari, que destaquen la necessitat de les
10 En aB0estes concepcions de la llibertat no s@4a d@entendre la negativitat i la positivitat en 0n sentit
valorati0 sin en el d@abs;ncia i pres;ncia5 respectivament. +er a aprof0ndir en el tema vege0 l@obra
d@Isaia4 <erlin +uatre assa,os sobre la llibertat '%our essa"s on libert"5 $7975 revisada i ampliada en
Libert"5 "##F5 ambd0es en *Aford (niv. +ress/5 B0e rec0llen les idees B0e va presentar pSblicament en
la se0a confer;ncia de $7G8 tit0lada TT3o Concepts of Iibert2T.
11 Ubviament5 la redacci en aB0est p0nt est eApressament pensada per a fer pal;s el contrast amb la
tradici pol=tica marAista.
relacions socials per al desenvolupament individual i la nostra realitzaci com a
persones, donant preponderncia, per tant, a la faceta positiva de la llibertat. En el
terreny econmic, hi ha el convenciment que la desigualtat social t les seues arrels
en la propietat privada dels mitjans de producci, i seria eliminada (en gran part, si
ms no) amb la implantaci dels models econmics collectivista o comunista, que
abolirien tal dret.
Oposant-se a totes les formes jerrquiques d'organitzaci i a tot tipus de dominaci,
els anarquistes, i amb especial mfasi els ms propers al pol collectivista, rebutgen
les democrcies liberals capitalistes, principalment per no complir amb la llibertat
positiva en permetre l'explotaci econmica encara que atorga a totes les persones
la igualtat terica davant la llei. Per tamb estan en contra, especialment els ms
individualistes, dels rgims autoritaris perqu violen la vessant negativa de la llibertat
amb la verticalitat de les seues estructures de poder i control, incls si sn de tipus
socialista i cobreixen les necessitats humanes bsiques o asseguren unes
condicions materials de vida dignes.
No voldria acabar aquesta presentaci de l'anarquisme sense fer notar que, malgrat
que l'anarquisme sol ser acusat pels seus detractors de ser una filosofia desfasada i
quimrica, producte de l'idealisme romntic del s.XX, les seus idees sn un
important referent en molts dels corrents de pensament i moviments socials de
l'actualitat (bona part d'ells impulsats per la revoltes de 1968, on la utopia llibertria
va ser ben present); els millors exemples sn probablement l'ecologisme i el
feminisme, per en moltes altres lluites socials actuals les idees anarquistes tamb
juguen un paper notable, com la del dret a la diversitat sexual, l'antiracisme, el
pacifisme i l'antimilitarisme, l'educaci lliure, el lacisme, la sobirania alimentria,
l'okupaci, l'indigenisme, el moviment antiglobalitzaci o altermundista, els
d'alliberament de diversos tipus (sexual, animal,...) o d'altres ms localitzats
geogrficament com el de los sin tierra en el Brasil, el (apatisme i el neo(apatisme
mexicans, el 15-M espanyol o l')ccup* estatunidenc, per els dos casos mostrats
semblen suficients per a comprovar que l'anarquisme no s (noms) cosa del
passat.
2.3 SSTEMA DE VALORS
La filosofia anarquista, malgrat la seua amplitud, profunditat i riquesa de matisos, pot
condensar-se en uns pocs valors que, lluny de configurar una doctrina a obeir,
actuen com a referents per a interpretar la realitat social factual i alhora com una
brixola assenyalant el rumb cap a l'ideal. Amb la llibertat com a valor final, hi trobem
uns grup de valors instrumentals primaris, ms bsics, (l'equitat, la solidaritat i el
comproms o implicaci directa), d'on es deriven el seguit de valors de segon nivell
que conformen el complexe univers del socialisme llibertari.
La LLIERTAT, com hem vist en la conceptualitzaci de l'anarquisme, s l 'objectiu
suprem, i per aix tota organitzaci o instituci social ha de ser d' !""#$%!$%&
'#()*+,-%!, tant en el nivell individual per a ser-ne integrant, com en el
interorganitzacional, donant lloc al ./0/-!(%"1/ (o confederalisme) com a model de
construcci social (poltica, econmica,...) de baix cap a dalt i sempre regida per la
voluntat de les bases. En les relacions interpersonals no es pot tampoc restringir la
llibertat individual, cosa per la qual l'!*+%!)+#-%+!-%"1/ ser inevitablement un tret de
tot tipus d'anarquisme. La "#2%-!*%! 3#3)(!- s intransferible, cap instncia aliena (i
l'Estat sempre ho s, per ms que s'atorgue la representaci de la classe
treballadora com va fer el comunisme sovitic) pot tindre capacitat de decisi sobre
els assumptes pblics, cosa que legitima la 0/"#2/0%4*$%! $%'%( front a lleis dictades
per l'elit poltica; en les qestions amb un abast collectiu (per no general), seran
totes aquelles persones la llibertat de les quals resulte afectada per la decisi les qui
hi prendran part; quan, en canvi, l'actuaci d'una persona no afecte el seu entorn
social el respecte a la llibertat individual ha de ser absolut. s el que entenem per
!)+#*#1%!.
Per el pensament anarquista, al contrari que el liberal, no entn que puga haver
una veritable llibertat sense la seua vessant positiva, s a dir, si no hi ha una
EQUITAT que garantisca la igualtat d'oportunitats. La lgica queda ben expressada
amb la famosa expressi "el poder corromp (i s'ha d'interpretar com poder sobre
altres), d'ac que es rebutge tota jerarquia. L'5#-%+6#*+!(%+!+ s l'nic ordre legtim i
s'han de fomentar la 0/"$/*+-!(%+6!$%& i l'estructuraci en xarxa dels elements de tot
sistema social. gualment, *# es permet la 0%"$-%1%*!$%& de persones no basada en
fets de la seua responsabilitat (mai per qestions no elegides com les biolgiques,
d'orientaci sexual o de creences), i per a que la igualtat siga de facto i no noms
formal, jurdica, aix implica l'abolici dels drets d'herncia i a la propietat privada,
que perpetuen situacions de desigualtat i obrin aix la porta a l'explotaci en forma de
treball assalariat.
Si l'equitat suposa el hard+are del sistema social llibertari o, en altres paraules,
l'ingredient estructural de la seua recepta cap a la llibertat, hi calen dos ingredients
ms, ja de tipus funcional, a mode d'aplicacions de soft+are, que determinen el tipus
d'accions permeses per a arribar, o apropar-se, a l'ideal, actuant com a criteris de
comportament.
Un d'ells s la SOLIDARITAT, la conscincia de pertinncia a un mateix cos social,
els rgans del qual han de practicar la $##3/-!$%& i el ")3#-+ 1)+) per a que
funcione correctament la globalitat de l'organisme. La interioritzaci d'aquestos dos
valors permetr que les vies de resoluci dels conflictes obesquen a una lgica de
responsabilitat ms contextual que personalista, de 7)"+8$%! -/"+!)-!+%'! i no
punitiva. nterpolada al pla macrosocial, la solidaritat queda convertida en una mena
d'%*+/-*!$%#*!(%"1/ en el que la cooperaci i el suport mutu sn practicades entre
les diferents comunitats humanes (o persones que les integren) sense reconixer la
noci poltica de naci.
l'altre element necessari per a fer funcionar l'ideal anarquista de societat s el que
podem denominar COMPROMS o IMPLICACI DIRECTA, que requereix assumir
personalment, "/*"/ 0/(/9!-, exercint la responsabilitat prpia en tots aquells
assumptes que afecten la nostra vida i assumint les conseqncies, mitjanant la
3!-+%$%3!$%& en els seus processos d'acci i decisi. L'!$$%& 0%-/$+!, amb els
recursos a l'abast i sense representants ni burocrcies, ser per tant el mtode
d'actuaci preferible front a les situacions d'opressi, i podr prendre formes de
pressi (vaga, sabotatge, resistncia passiva o activa, ocupaci de centres de
treball, intimidaci, boicots...), siguen legals o no i amb un s de la fora variable,
com de construcci d'alternatives, que poden passar per la creaci d'ateneus,
centres socials, empreses cooperatives, escoles lliures i altres molts tipus de
projectes autogestionats. Aquest impuls a la participaci i a l'acci determina la
necessitat de l'!3#0/-!1/*+, procs pel qual les persones o les comunitats
augmenten les seues capacitats en termes econmics, poltics o socials.
Altres d'aquestos valors que hem anomenat de segon nivell no es deriven d'un nic
valor primari sin de una combinaci d'ells, fet que els dona una major rellevncia,
com s el cas de la democrcia directa o !""/12(/!-%"1/, conseqncia tant de
l'equitat com de la implicaci directa en l'esfera poltica, o de l'!)+#9/"+%&, que
combina la sobirania popular en l'administraci d'una organitzaci exercida pels seus
membres amb la seua participaci directa, autnoma i horitzontal, s a dir, amb la
seua implicaci, lliurement i equitativa.
Per la major part dels detractors del socialisme llibertari, el seu sistema de valors
peca de bonisme i s per tant utpic. Encertada o no, en aquesta crtica queda
reflectit l'optimisme antropolgic de la concepci anarquista de l'sser hum, deutora
de la tradici rousseauniana, segons la qual partint d'una natura benevolent les
persones es tornen egoistes i insolidries quan l'estructura i el funcionament d'una
societat permeten i/o causen la injustcia perpetuant la desigualtat d'oportunitats i
establint jerarquies de poder (formals o factuals) que donen possibilitat a l'opressi i
l'explotaci de l'home per l'home.
Aquesta confiana en el potencial hum t importants implicacions en l'mbit de
l'educaci, que seguint valors com l'horitzontalitat, l'autonomia i l'apoderament...
substituir la figura de docent per la d'acompanyant amb la funci de facilitar unes
relacions entre l'infant i el seu entorn social lliures i no dirigides, fent protagonista
l'individu del seu propi comportament i les conseqncies que ocasione, de forma
que s'estimula aix el seu sentit de la -/"3#*"!2%(%+!+. L'objectiu s el
desenvolupament social i moral de la persona, i no tant l'adquisici de coneixements
sobre el mn ja establerts, entenent que la curiositat connatural a l'espcie humana
la portar a experimentar i construir-los per s mateix, sense acceptar acrticament
concepcions preconcebudes i rebutjant tot tipus de dogma, i d'ah el seu carcter
anticlerical. Quant a les persones adultes, a les que una educaci directiva (i dirigida
sempre pels poders estatal, econmic i/o cultural per al manteniment de l' status quo)
ja ha programat per a l'acceptaci natural de les desigualtats i la invisibilitzaci de
l'opressi, la finalitat perseguida mitjanant el treball d'ateneus i publicacions ser la
desprogramaci per a abastir el lliurepensament.
2.4 PRNCPS ECONMCS
Encara que la prpia natura de l'anarquisme siga antidogmtica i la seua doctrina
impulse la lliure experimentaci per a establir la forma idnia de les estructures
socials, per a poder incloure una corrent econmica dins del seu corpus teric ha
d'acomplir lgicament un principis bsics acords amb els seus valors.
D'aquesta forma, les teories econmiques anarquistes s'oposen frontalment al valors
capitalistes de la competitivitat i el lucre, com tamb a la centralitzaci i a la propietat
pblica (estatal) gestionada per elits de qualsevol tipus i no directament per les
persones usuries, caracterstiques prpies de les economies de planificaci central.
Aix mateix, tampoc accepten la subordinaci de les relacions laborals jerrquiques i
el treball assalariat, trets que trobem en ambds sistemes.
Un dels principis ineludibles s el -/2)%9 del dret ! (! 3-#3%/+!+ 3-%'!0! dels
1%+7!*" 0/ 3-#0)$$%&, que substituda per la possessi o dret d's genera
automticament una redistribuci de la riquesa molt ms equitativa. amb l'absncia
de propietaris de terres, fbriques i maquinria no hi ha lloc a les relacions laborals
jerrquiques ni al treball assalariat, que s sempre explotaci. Tota aquella persona
que treballa es converteix automticament en propietria del valor que crea, inclosa
la plusvlua, de la qual en el sistema capitalista es beneficia el patr.
D'ac es deriva que "la propietat s un robatori, i per tant els mitjans de producci
hauran de socialitzar-se per a donar accs lliure a la seua -utilitzaci. La possessi
collectiva, gestionada cooperativament en inters de la comunitat, substituir a la
propietat privada amb nim de lucre.
Un segon element obligatori que ha de recollir una escola econmica per a formar
part del socialisme llibertari s l'!)+#9/"+%&, de vegades denominada control obrer o,
en paraules de Proudhon, "democrcia industrial. Aquest concepte t dos importants
implicacions.
- per una part, l'autonomia de tota iniciativa econmica, que no podr estar sotmesa
a cap tipus d'autoritat externa: ni econmica (per a la qual cosa la propietat privada
havia d'abolir-se) ni poltica (donat que ja no hi existiria l'Estat)
- i tamb la seua gesti democrtica per part de totes les persones que hi formen
part, sense possibilitat de jerarquies, amb un repartiment igualitari del poder de
decisi baix la frmula de "una persona, un vot; i per democrcia s'entn la de tipus
directe, assembleari, en la que els crrecs sn revocables en tot moment i el seu
mandat s imperatiu.
En tercer i ltim lloc, les relacions laborals han de ser equilibrades i per tant *#
"'!$$/3+! /( +-/2!(( !""!(!-%!+, en el qual la part desposseda dels mitjans de
producci est en posici d'inferioritat en veure's per a la seua subsistncia forada
a vendre al preu que dicte el mercat laboral la seua fora de treball a la part
propietria, que roba part del producte del treball d'aquella en apropiar-se de la
plusvlua.
2.5 MODELS ECONMCS
En qestions econmiques, el pensament socialista llibertari no ha defensat un nic
sistema en particular, sin que, al llarg de la seua histria, ha plantejat diversos
models. Per prviament, alguns anarquistes primerencs realitzaren algunes
aportacions teriques puntuals i experincies a escala local, entre els que podem
destacar les de Godwin, Stirner i Warren, que configuraren un bac'ground sobre el
que es anirien desenvolupant-se posteriorment les diferents escoles econmiques.
William Godwin, pensant en una economia basada en l'agricultura i l'artesania, va
suggerir que cada productor posara a la lliure disposici de la comunitat el seu
excedent, i igualment podria consumir de l'excedent de la resta de productor segons
les seues necessitats.
Max Stirner, va denunciar l'origen artificial de la propietat privada, que "existe por la
gracia del Derecho. El Derecho es su nica garanta, porque poseer un objeto no es
ser necesariamente su propietario (p.256) i que per tant noms s possible grcies
a la protecci de l'Estat como a garant de la llei mitjanant el monopoli de la
violncia.
Josiah Warren va idear un sistema de pagament mitjanant certificats de les hores
treballades que podien canviar-se en les botigues de temps (time stores) locals per
productes que havien costat de produir un temps equivalent, i va posar-lo a prova
creant una d'aquestes botigues a Cincinnati. L'xit de l'experiment va impulsar
Warren a establir colnies basades en aquest sistema, com l'anomenada ,odern
-imes.
En aquest context, sorgiren tres models terics clssics destacables, en realitat poc
ms que esbossos, que vistos en perspectiva cronolgica podem considerar un
progressiu allunyament de les concepcions del sistema hegemnic capitalista, com
passos endavant, sin salts, en el repte de dissenyar una economia alternativa que
impedira "l'explotaci de l'home per l'home i permetera aix la seua emancipaci de
poders heternoms:
- en un primer moment trobem el mutualisme proposat per Proudhon, negant la
propietat privada dels mitjans de producci per acceptant la seua possessi
individual i la lliure competncia en el mercat;
- ms tard va predominar el col.lectivisme defensat per Bakunin, que a ms de la
propietat privada rebutja tamb el mercat lliure i adopta el lema "de cadascun/a
segons la seva capacitat; a cadascun/a segons els seus actes
- i posteriorment hi ser el comunisme llibertari o anarco&comunisme, representat per
Kropotkin, que suposa un pas ms enll reformulant la segona part de la mxima
collectivista per a atorgar "a cadascun/a segons les seues necessitats i abolint per
tant el salari.
Alguns autors afegeixen com a corrent econmica l' anarcosindicalisme, que a ms
del seu objectiu de defensa de la classe obrera el sindicats anarquistes van
pretendre jugar un paper central d'organitzaci econmica de la societat. En la meua
opini, aquest seria ms b una tctica, donat que els seus militants persegueixen
en realitat un dels models acabats de presentar, majoritriament el comunisme
llibertari encara que l'inicial impulsor de l'anarcosindicalisme, el propi Bakunin, fora
partidari del collectivisme.
Existeixen, tamb algunes altres propostes ms actuals en l'entorn de l'anarquisme,
per la seua rellevncia s bastant limitada en comparaci amb les clssiques. Entre
elles destaca el Parecon (Participatory Economics, o Economa Participativa) de
Michael Albert y Robin Hahnel, que es basa en una planificaci decidida per
procediments participatius en els consells de productors i consumidors, i on el
treballador cobraria un salari en funci del seu esfor i sacrifici.
a/ ,utualisme
Un dels considerats pares de l'anarquisme Pierre-Joseph Proudhon, va ser el primer
en fer una proposta de model teric alternatiu a un capitalisme encara en trnsit des
del predomini de l'activitat agrria i artesanal cap al de la industrial. El seu perode
de major influncia va abastar les dcades centrals del s.XX.
Els seus elements clau sn dos: la competncia en un mercat lliure i la seua famosa
asseveraci de que "la propietat s un robatori, malgrat que aquesta mxima no
s'aplicar al producte del treball propi, siga en forma monetria o transformat en
bns de consum.
El mutualisme, per tant, s'oposa radicalment al concepte de propietat privada de la
terra i dels mitjans de producci, i noms reconeix el dret, collectiu o fins i tot
individual, de la seua possessi, encara que de forma sempre condicionada, a la
utilitzaci dels mateixos. No renega, per, del mercat, on els productors, siguen de
forma autnoma o associats en cooperatives, hauran de confrontar-se, rebent en
funci de la seua competitivitat.
Proudhon entn que el treball s la nica font de riquesa, cosa per la qual no
considera legtimes altres tipus de rendes. Pens aper tant que tothom t dret a ser
remunerat pel producte del seu esfor aplicant la Teoria del Valor-Treball, que
defensa que en tot intercanvi, siga d'objectes o de serveis (i ac queda incls el
treball com a prestaci de serveis laborals), hauria d'haver una equivalncia entre els
elements intercanviats en termes de "quantitat de treball necessria per a produir-
los i per tant elimina la possibilitat del lucre.
En suma, els mutualistes entenen que la igualtat d'oportunitats derivada de la
prohibici de la propietat privada de la terra i els mitjans de producci i l'absncia
d'intervencionisme estatal promour la competncia en un mercat lliure on els
intercanvis tendiran a ser equitatius.
Altres elements que configuren el model mutualista sn:
- la voluntarietat de participar d'ell, fet que per una part s'espera del treballador per
l'avantatge de rebre tot el fruit del seu treball, i no ser explotat mitjanant l'apropiaci
capitalista de la plusvlua, i per l'altra del consumidor pels preus ms baixos en no
existir el lucre
- la creaci del "Banc del Poble, que tindr com a principal objectiu atorgar
finanament a travs de crdits gratuts, o ms exactament amb l'inters mnim per a
cobrir les despeses d'administraci
En una valoraci global del model, el mutualisme configura una estratgia reformista
de substituci del capitalisme.
b/ 0ol.lectivisme
En una fase ja d'un major desenvolupament industrial va sorgir dins del moviment
socialista llibertari un nou model de la m d'altre dels seus autors clssics, Mikhail
Bakunin, i en general tot el sector antiautoritari de la Primera nternacional. El seu
perode de major dominncia va ser bona part de l'ltim ter de segle.
El collectivisme advocava tamb per l'abolici de l'estat i de la propietat privada dels
mitjans de producci, i aquestos passarien a ser collectius, per a diferncia del que
proposaven els mutualistes estarien controlats i gestionats pel conjunt de
components de l'organitzaci productora o de la comunitat, ja no per l'individu o grup
d'ells que els posseren.
Els collectivistes entenien que aquest canvi de titularitat hauria de ser per la fora,
mitjanant la revolta de la classe obrera, i una vegada aconseguida la
collectivitzaci els salaris serien determinats democrticament, normalment en
proporci a l'esfor i a la qualitat del treball aportats per cadasc, impedint aix el
sorgiment d'una classe ociosa.
D'aquesta manera, encara que amb matisos, el collectivisme conserva el rgim del
salari, i el seu principi bsic s: "De cadascun/a segons la seva capacitat; a
cadascun/a segons els seus actes, justificant-ho amb l'argument de que l'oblit
d'aquesta norma no noms implicaria una injustcia envers els "millors treballadors
sin tamb una disminuci de la producci total. No obstant, molts dels anarquistes
collectivistes pensaven que, passat un temps, quan la producci haguera augmentat
i el sentit de comunitat enfortit suficientment, els diners desapareixerien i l'economia
evolucionaria cap al comunisme on no hi hauria necessitat de mesurar les
aportacions a la producci i el consum de cada membre de la comunitat.
c) Comunisme llibertari
En un context d'imparable expansi de l'imperialisme i el colonialisme,
d'internacionalitzaci del capital i de sorgiment dels trusts i monopolis, va plantejar-
se l'anarco-comunisme. Piotr Kropotkin va ser el seu principal representant, encara
que els qui primerament formularen la proposta varen ser integrants de la secci
italiana de la Primera nternacional. Aquest sistema econmic ser el ms influent
dins de l'anarquisme des de finals del s.XX.
El comunisme llibertari, al igual que el mutualisme i el collectivisme, propugnava
l'abolici de l'estat i de la propietat privada, i com aquest ltim tamb del mercat
lliure, per va ms enll en defensar la desaparici dels diners.
El seu principi bsic s: "De cada un/a segons la seva capacitat, a cada un/a segons
les seves necessitats, i conseqentment els seus partidaris volen eliminar
completament qualsevol forma de salari: no noms la terra i els mitjans de producci
han de ser comuns, sin tamb el producte, i el criteri de distribuci ve donat per les
necessitats de cada membre de la societat i no pel seu poder adquisitiu.
Contradient als collectivistes, que consideren imprescindible que cada persona reba
una part una contraprestaci proporcional al seu esfor en la producci, els
comunistes llibertaris responen que tot producte s fruit d'un procs collectiu, de la
cooperaci d'una pluralitat d'agents socials presents i passats, i com que no es pot
mesurar la part que correspon a cadascun d'ells tota forma de distribuci ser
inexacta i per tant injusta.
A ms de l'obra de Kropotkin, un dels llibres de referncia de l'anarco-comunisme es
"L'ABC del comunisme llibertari d'Alexander Berkman, que utilitzar per a exposar la
lgica d'aquesta proposta econmica pel seu estil senzill i didctic. En forma de
conversa amb alguna persona desconeixedora de la doctrina, Berkman aborda les
qestions clau de la mateixa, rebutjant en primer lloc la Teoria del Valor-Treball:
'''Pero por qu no dar a cada uno segn el valor de su trabajo?', preguntas.
Porque no hay modo alguno de medir ese valor. (.) Nadie puede decir de forma real
el valor de un objeto. (...) El carpintero y el albail han de formarse antes de que
puedan hacer su respectivo trabajo, pero t no te fijas en esos aos de aprendizaje
cuando los contratas para algn trabajo. Tambin hay que tener en cuenta la
habilidad y la capacidad personal con que cada obrero, escritor, artista o mdico
ejerce su trabajo. Y esto es un factor puramente individual, personal. Cmo vas a
calcular su valor?
Es por esto que el valor no puede determinarse. El mismo objeto puede ser muy
valioso para una persona y no valer nada o valer poco para otra. Y puede valer
mucho o poco para la misma persona, pero en pocas diferentes. (...). Por eso, el
valor real de una cosa no puede establecerse, es una cantidad desconocida.''
12
desprs exposa l'argumentaci que sost tot el model en un sol pargraf:
''El intercambio de productos por medio de precios conduce a hacer beneficios, a
sacar provecho y a la explotacin, en una palabra, a alguna forma de capitalismo. Si
acabas con las ganancias no puedes tener un sistema de precios, ni ningn sistema
de salarios o de pagos. Eso significa que el intercambio deber ser acordado segn
el valor. Pero como el valor es incierto o no asegurable, el intercambio debe ser, en
consecuencia, libre, sin un valor 'igual', ya que ste no existe. Dicho de otro modo, el
trabajo y sus productos deben ser intercambiados sin precio, sin ganancia,
libremente, de acuerdo con la necesidad. Esto conduce, lgicamente, a la propiedad
comn y a la utilizacin colectiva. Lo cual es un sistema sensato, justo y equitativo, y
se conoce bajo el nombre de comunismo.''
13
Conscient dels dubtes que aquest raonament suscita en una mentalitat no
comunista, Berkman els resol un per un:
"'Pero esto supone entonces que todos participaramos por igual? preguntas. El
hombre inteligente y el estpido, el competente y el incompetente, todos lo mismo?
No habr ninguna distincin, ningn reconocimiento para los ms hbiles?'
Permteme que te pregunte yo, amigo mo: condenaremos al hombre cuya
naturaleza no ha sido dotada tan generosamente como la de su vecino, ms fuerte o
ms talentoso? Aadiremos tal injusticia a la situacin de inferioridad fsica en que
lo ha situado la naturaleza? (.).
No hay nada tan peligroso como la discriminacin. En el momento en que empiezas
a discriminar al menos capaz, estableces condiciones que engendran insatisfaccin y
resentimiento, incitas a la envidia, a la discordia y al enfrentamiento. T consideras
$" <EDHMA65 AleAander: El A<C del com0nismo libertario. Eds. VScar5 Madrid5 $78#5 pp.$J$,"
13 -bide5 p.$J"
brutal privar a los menos capaces del aire y el agua que necesitan. No debera
aplicarse el mismo principio a las dems necesidades del hombre? (.).
El modo ms seguro de que cada uno lo haga lo mejor que pueda no es
discriminndolo, sino tratndolo en pie de igualdad con los dems. se es el
incentivo y el estmulo ms eficaz. Es justo y humano.
'Pero qu hars con el gandul, con el hombre que no quiere trabajar?', pregunta tu
amigo.
(.) no existe eso que llaman holgazanera. Lo que nosotros llamamos un vago es
generalmente un hombre cuadrado en un agujero redondo. Es decir, el hombre
apropiado en el puesto inapropiado. (.). Si ests obligado a hacer aquello en lo que
eres incompetente por inclinacin o temperamento, sers ineficiente. Si se te fuerza
a hacer un trabajo en el que no ests interesado, sers perezoso
14
"'Pero no significar la vida bajo la anarqua, con la igualdad econmica y social,
una nivelacin general?', me preguntas.
No, amigo mo, es todo lo contrario. Porque igualdad no significa igual cantidad sino
igualdad de oportunidades. (...) cada uno tiene para consumir tanto como necesita,
tanto como su naturaleza particular le demanda.
No cometas el error de identificar la igualdad y la libertad con la igualdad forzada (...).
La verdadera igualdad anarquista implica libertad, no cantidad, y no significa que
cada uno deba comer, beber, o llevar las mismas prendas, hacer el mismo trabajo o
vivir de la misma manera. Ni mucho menos. En realidad, es todo lo contrario.
Las necesidades personales y los gustos son diferentes, como son distintos los
deseos. Es la igualdad de oportunidades para satisfacerlas lo que constituye la
verdadera igualdad.''
15
Les batalles dialctiques entre els partidaris de cadascun dels models van ser
constants i apassionades, especialment entre collectivistes i anarco-comunistes.
14 -bide5 pp.$J",&
15 -bide5 p.$J7
CAPTOL 3. EL COOPERATIVISME
[la cooperativa] a la vegada que s una
alternativa associativa econmica contrastada
d'anys d'experincia pot ser una eina de
transformaci social i poltica
(Jordi Pujol Moix
16
)
Des del seu naixement al segle XIX fins avui,
el cooperativisme est experimentat un procs
gradual d'assimilaci al la societat capitalista
(Jordi Garca Jan
17
)
16 Cultures cooperatives, crisi i transformaci social, en VV.AA.: 0ooperativisme contra la crisi1,
Fundaci Pere Ardiaca, 2011
17 Cooperativisme: regeneraci o assimilaci, en 2exe3 4uaderns d'autogesti i economia
cooperativa, n 18, juny de 2006
3.1 ORGENS GESTAC
Malgrat que en el mn actual la competici s l'estratgia predominant que les persones
utilitzem per a satisfer les nostres necessitats, la cooperaci ha sigut una constant al llarg de
tota la histria de la humanitat. podem suposar que ja ho era fins i tot abans, entre els
nostres avantpassats els primats, ats que es dona tamb entre bona part de les espcies
animals, com va mostrar Kropotkin en la seua obra clau, El suport mutu, oposant-se a les
interpretacions darwinistes de l'evoluci.
La historiografia
18
mostra abundants exemples d'aquest fet en els ms diferents contextos
geogrfics i histrics, com les organitzacions de tipus cooperatiu per a la explotaci en com
de la terra i la comercialitzaci dels productes agrcoles en la civilitzaci babilnica, les
entitats d'estalvi i crdit de la dinastia Chou a la Xina, o les societats funerries i
d'assegurances entre els antics grecs i romans, totes abans de la nostra era.
A partir de l'Edat Mitjana sn freqents tamb els casos d'estructures proto-
cooperatives en el vell continent, com les comunitats rurals germniques, les
organitzacions agrries dels pobles eslaus (el ,ir i ms tard l'5rtel rusos o la
6adruga dels serbis) i les agrupacions de ramaders per a la producci lctica en
Armnia o els Alps (els 7ruiti!res), i en el 2ou ,n entre els inques, com els a*llu,
comunitats familiars extenses d'ajuda mtua que treballaven en forma collectiva (la
minga o min'a, encara existent) i entre els asteques (els calpulli, unitats
d'organitzaci social urbanes complexes) en l'poca precolombina, les Reduccions
(missions) jesutiques i les Caixes de Comunitat (proto-caixes d'estalvis) ja durant la
colonitzaci espanyola o ms recentment les colnies de carcter religis en
Amrica del Nord.
Altre tipus d'antecedents, aquestos imaginaris per amb una ms que probable
influncia en el desenvolupament cooperativista posterior, es troba en la producci
literria, amb obres anteriors com La 8ep9blica de Plat, Utopia de Thomas More i
La 2ova 5tl#ntida de Francis Bacon o la contempornia als seus primers passos :l
18 Probablement, els treballs ms importants als respecte sn les obres de Hans W. MLLER i
Seton LLOYD 5rquitectura mediterr;nea contempor;nea (Aguilar, Madrid, 1973) i
5rquitectura de los orgenes (Aguilar, Madrid, 1989) i la d'Otto von GERKE -eoras polticas
de la :dad ,edia (Huemul, Buenor Aires, 1963).
<iatge a =c#ria (1839) d'tienne Cabet, l'element com de les quals s la proposta de
noves formes d'organitzaci de les societats humanes que eviten la desigualtat
mitjanant la propietat comunitria i el treball collectiu.
Ja en el s.XV comencen a plantejar-se sistemes cooperatius ms avanats, i
trobem aix els precursors ms directes del cooperativisme modern, destacant les
aportacions de Peter Cornelius Plockboy, qui en 1659 va assentar les bases de la
doctrina, i de John Bellers amb la seua proposta en 1695 al parlament angls per a
crear cooperatives autosuficients amb uns pocs centenars de treballadors.
Amb aquest rerefons, la segona meitat del s.XV veu sorgir al Regne Unit les
primeres empreses cooperatives que es poden reconixer com a tals: quant a la
producci, la del mol de dacsa dels obrers de les drassanes de Woolwich i Chatham
(Anglaterra) de 1760, i, de les de consum, la de teixidors de Fenwick (Esccia) de
1761 o 1769
19
per a la compra collectiva de productes alimentaris a granel i de
llibres sn citades com les ms antigues. cap a finals de segle, tamb a diversos
indrets de la Gran Bretanya, alguns mills (molins on es molia la farina i es coa el pa)
comenaren a adquirir formes tendents al cooperativisme, de les quals el >uscription
,ill de Hull de 1795 seria un bon exemple.
L'impuls definitiu, per, del moviment no es produeix fins a la fundaci el 1844 de la
8ochdale >ociet* of :quitable %ioneers, societat creada per obrers de la indstria
txtil per al subministrament d'articles de primera necessitat, els estatuts de la qual
van establir-se com la lnia a seguir per a la resta de cooperatives pel seu xit
clamors, fins al punt que anys ms tard la instituci ms representativa del mn
cooperativista, l'Aliana Cooperativista nternacional (A.C..) va adoptar-los com a
principis oficials. ncidirem en ells ms endavant.
En aquest punt, per, s necessari caure en el compte d'una consideraci que
19 Ia d0alitat de dates ve ca0sada per 0n article del diari angl;s T4e .0ardian on s@afirma B0e va ser el
$J9$ '4ttp:%%333.t4eg0ardian.com%b0siness%"##J%a0g%#J%retail.0:ne3s/5 encara B0e la maKoria
d@4istoriadors del cooperativisme la sit0en al $J97W 0na possible eAplicaci d@aB0esta conf0si la trobem a
la edici anglesa de la -iB0ip;dia5 on s@eAplica B0e el $79$ va ser B0an es va f0ndar l@associaci
professional de teiAidors %en.ic/ 0eavers1 *ociet"5 al si de la B0al el $J97 es cre la cooperativa de
cons0m '4ttp:%%en.3i:ipedia.org%3i:i%Fen3ic:XCeavers@X!ociet2/
explica enormement el sentit de la nova instituci. El seu sorgiment, com acabem de
veure, coincideix geogrficament i temporal amb les primeres i ms salvatges
onades del capitalisme industrial, que sotmetia les classes despossedes a unes
condicions de vida aberrants. bviament, aquest s del verb coincidir no pretn
expressar casualitat sin causalitat, donat que el cooperativisme (si ms no, el seu
creixement i la seua expansi) s precisament una resposta de la classe treballadora
a la nova situaci; els treballadors s'adonaren que realitzant compres conjuntes dels
bens ms primordials (alimentaci, vestuari, habitatge,...) podrien estirar els seus
raqutics sous en aconseguir uns millors preus per l'eliminaci d'intermediaris i el
major pes dins del mercat, originant-se aix l'idea de les cooperatives de consum, i
que amb uns mitjans de producci propis i organitzant ells mateixos la producci
recuperarien la independncia perduda front al capital i evitarien l'espoli de part del
seu treball en forma de plusvlua, donant lloc al cooperativisme de producci, que
hui coneguem com de treball associat.
Val la pena ressaltar per a l'objecte del nostre treball que el cooperativisme s
noms una de les respostes dels treballadors als efectes de la Revoluci ndustrial,
que inaugurava una nova etapa del capitalisme desprs de la seua fase
mercantilista, i que virtualment els esclavitzava; una resposta defensiva que no
trencava el lmits del sistema (el dret a la propietat privada dels mitjans de producci,
la competici en el lliure mercat). Per simultniament va anar generant-se un altre
moviment, de carcter ms poltic per tamb amb l'estructural desigualtat
socioeconmica com a principal argument, que amb unes motivacions bastant
similars (bsicament l'emancipaci del que ms tard es coneixeria com proletariat),
suposava una esmena a la totalitat i amb el temps va adquirir una trajectria histrica
ben diferent. M'estic referint al moviment obrer i al pensament poltic que el va
sustentar, b des d'una versi estatista, b des d'una posici llibertria del
socialisme.
El socialisme utpic de la primera meitat del s.XX constitueix el punt de bifurcaci
entre aquestes dues grans vies. La pragmtica, reformista i interclassista,
cristallitzada en Rochdale, va recollir de les idees i prctiques dels Owen, Fourier o
Godin limitades a l'mbit empresarial, amb la pretensi d'una progressiva millora de
les condicions de vida de la classe treballadora sense qestionar enterament el
sistema; aquesta via, tolerada i de vegades fomentada pels poders fctics, va
convertir-se en el corrent majoritari del cooperativisme, i hui en dia virtualment l'nic
existent. L'altra via, classista i revolucionria, i per tant podrem dir ms a l'esquerra,
va inspirar-se en les aspiracions ms ambicioses dels socialistes utpics per a
proposar una transformaci integral de l'organitzaci social, trobant acomodament
entre els sectors ms moderats de l'anarquisme i del marxisme per no entre els
ms extrems, els quals no concebien la possibilitat de la revoluci sense
l'expropiaci dels mitjans de producci, que passarien a ser de propietat collectiva o
estatal, segons l'adscripci ideolgica de la revoluci; l'amenaa directa a l' status
quo va tindre el preu de la repressi de les experincies amb ingredients
cooperativistes engegades durant la Comuna de Pars el 1871, en la revoluci
majnovista a Ucrana al voltant del 1920 o en les collectivitzacions de l'Espanya del
1936, repressi que prcticament va esborrar aquesta opci.
3.2 DEFNC, VALORS PRNCPS
En l'Assemblea General celebrada en Manchester en 1995 coincidint amb el
centenari de la seua creaci, l'Aliana Cooperativa nternacional (A.C..) va adoptar
una ?eclaraci d'=dentitat 0ooperativa
@A
que recull una nova definici del concepte
de cooperativa i una revisi de la formulaci dels principis i valors del moviment.
Aquest aggiornamento al nou context histric no va afectar, per, l'essncia de la
tradici cooperativista.
En concret, des d'aleshores la 0/.%*%$%& oficial de cooperativa s:
"una associaci autnoma de persones unides voluntriament per satisfer les seues
necessitats i aspiracions econmiques, socials i culturals en com mitjanant una
empresa de propietat conjunta i democrticament controlada.
Seguint a zquierdo Albert (2005, p.38), en aquesta nova redacci destaquen el
segents com a principals trets, que relacionarem breument amb la concepci
d'organitzaci econmica prpia de l'anarquisme:
"a) La cooperativa s autnoma, s a dir, que s tan independent com siga possible
20 )isponible a 4ttp:%%ica.coop%en%34at,co,op%co,operative,identit2,val0es,principles
del govern i de les empreses privades,
cosa que defineix amb exactitud els requisits de l'ideal socialista llibertari d'absncia
d'Estat com a poder poltic jerrquic que restringeix les llibertats, en aquest cas
econmiques, per alhora de la propietat privada dels mitjans de producci, garant
de la desigualtat tamb econmica.
"b) s una 'associaci de persones' (...). Moltes cooperatives primries accepten a
'persones jurdiques', que en moltes jurisdiccions inclouen a societats, atorgant-los
els mateixos drets que a qualsevol altre associat" "En tots els casos, seran els
associats els que decidiran de quina manera desitgen que la cooperativa aborde
este tema",
tret que no sembla tindre una especial significaci en la filosofia anarquista ms enll
de coincidir amb el reconeixement de la sobirania collectiva dels socis de la
cooperativa.
"c) Les persones s'han unit 'voluntriament'. Ser associat a una cooperativa no haur
de ser obligatori. Els associats hauran de tindre la llibertat, dins dels propsits i
recursos de les cooperatives, d'unir-se a elles o d'abandonar-les,
coincidint perfectament el principi d'associaci voluntria
"d) Els associats d'una cooperativa 'satisfan les seues necessitats econmiques,
socials i culturals en com'. Aquesta part de la definici destaca que sn els
associats els que organitzen les seues cooperatives per als seus associats (...) i
qualssevol que siguen les necessitats, la seua satisfacci constitux l'objectiu central
que determina l'existncia de la cooperativa",
el que implica reconixer que la seua prpia existncia suposa la posada en prctica
dels valors del suport mutu, la participaci, l'acci directa i l'apoderament collectiu
mitjanant l'assemblearisme i l'autogesti, tots prpiament anarquistes com hem vist
en el captol anterior.
"e) La cooperativa s 'una empresa de propietat conjunta democrticament
administrada'. (...) Estes dos caracterstiques de la propietat sn particularment
importants per a la diferenciaci de les cooperatives d'altres tipus d'organitzacions
com les empreses controlades pel capital o controlades per l'Estat",
evidenciant que les cooperatives no responen als models econmics liberal-
capitalistes propis de les democrcies representatives ni al model de planificaci
centralitzada propi dels socialismes autoritaris; i ms clar encara, l'equaci
econmica propietat conjunta ms administraci democr#tica no pot donar altre
resultat poltic que l'anarquisme.
Quant als '!(#-" propis, la Declaraci d'dentitat Cooperativa de l'A.C.. reivindica els
de "autoajuda, autoresponsabilitat, democrcia, igualtat, equitat i solidaritat i, a ms,
es reivindica que "en la tradici dels seus fundadors, els membres de les
cooperatives creuen en els valors tics d'honestedat, transparncia, responsabilitat
social i preocupaci pels altres
Aquestos valors es posen en prctica mitjanant els set 3-%*$%3%" cooperatius, que
sn les pautes d'actuaci que ja els pioners de Rochdale instauraren i que han
arribat als nostres dies amb molt poques modificacions. Al congrs de 1995
quedaren reformulats com segueix, i els podem relacionar amb els valors, primaris o
derivats (principis), de l'anarquisme:
"1. Adhesi voluntria i oberta
Les cooperatives sn organitzacions voluntries, obertes a totes les persones
capaces d'utilitzar els seus serveis i disposades a acceptar les responsabilitats de
ser soci, sense discriminaci de gnere, social, racial, poltica o religiosa.,
on es reconeixen clarament el principis d'associaci voluntria i no discriminaci.
"2. Control democrtic dels membres
Les cooperatives sn organitzacions democrtiques controlades pels seus membres,
que participen activament en la fixaci de les seves poltiques i en la presa de
decisions. Els homes i dones en qualitat de representants electes sn responsables
davant els socis. Bsicament, els membres de les cooperatives tenen iguals drets de
vot (un soci, un vot) i les cooperatives d'altres nivells tamb s'organitzen amb
procediments democrtics,
que reflecteix tot un ventall de valors derivats dels quatre primaris de la filosofia
anarquista, com els de sobirania popular, horitzontalitat, no delegaci, participaci,
no discriminaci, apoderament, cooperaci, acci directa, autogesti, autonomia...
"3. Participaci econmica dels membres
Els membres contribueixen de manera equitativa i controlen de manera democrtica
el capital de la cooperativa. Almenys una part d'aquest capital s propietat comuna
de la cooperativa. Normalment, els socis reben una compensaci limitada, si n'hi ha,
sobre el capital subscrit com a condici de membres. Els membres assignen
excedents per qualsevol o tots dels segents fins: el desenvolupament de la
cooperativa mitjanant la possible creaci de reserves, una part de les quals
almenys seria irrepartible; beneficiar els membres en proporci a les seves
transaccions amb la cooperativa, i el suport a altres activitats aprovat pels membres,
on es repeteix el que hem comentat en el segon principi cooperatiu. L'inters del
capital pot interpretar-se com una opci forada pel context capitalista per a atraure
uns fons que d'altra manera buscarien altres caladors.
"4. Autonomia i ndependncia
Les cooperatives sn organitzacions autnomes d'autoajuda, controlades pels seus
membres. Si entren en acords amb altres organitzacions, inclosos els governs, o si
aconsegueixen capital de fonts externes, ho fan en termes que assegurin el control
democrtic per part dels seus socis i mantinguin la seva autonomia cooperativa,
principi que el socialisme llibertari recull directament i que clarament fa referncia a
l'autogesti.
5. Educaci, Formaci i nformaci
Les cooperatives ofereixen educaci i entrenament als seus membres, els
representants electes, gerents i empleats perqu puguin contribuir de forma efica al
desenvolupament de les seves cooperatives. Les cooperatives informen al pblic en
general - especialment a joves i lders d'opini - sobre la naturalesa i els beneficis de
la cooperaci,
principi que beu de la confiana en el potencial de desenvolupament hum, que
podem identificar amb l'optimisme antropolgic
"6. Cooperaci entre cooperatives
Les cooperatives serveixen als seus membres ms eficament i enforteixen el
moviment cooperatiu treballant conjuntament mitjanant estructures locals,
nacionals, regionals i internacionals.,
que inclou els principis de solidaritat i federalisme.
"7. Preocupaci per la Comunitat
Les cooperatives treballen per al desenvolupament sostenible de les seves
comunitats mitjanant poltiques aprovades pels seus socis,
assumint aix el principi de solidaritat tamb.
Com es pot apreciar, hi ha un grau de correspondncia terica molt elevat entre els
valors i principis dels dos moviments.
CAPTOL 4. RELACIONS ENTRE ANARQUISME I COOPERATIVISME
...un principio que creo fundamental y de primer
orden para cualquier pensamiento libertario: la libre
experimentacin. No parece correcto descartar, por
ejemplo, el cooperativismo como un avance
transformador antes de juzgar sus logros y
contradicciones en la prctica.
Javier Villate
21
...la cooperacin constituye en la sociedad capitalista
un instrumento valioso en manos de los sectores
populares en su lucha por subvertir el orden existente
y, a su vez, en la construccin de la sociedad socialista
la cooperacin puede aportar su experiencia y
modelo de organizacin para transitar ese camino
Gambina i Roffinelli
22
Quienes son alentados a que se desentiendan de la
idea, el proyecto, el programa y la prctica de la
revolucin para crear cooperativas, por s mismas
abocadas a la nada o a ser el capitalismo del maana,
deberan entender que estn siendo manipulados por
una forma bien sibilina de propaganda pro-
capitalista
Flix Rodrigo Mora
23
21 -IIIATE5 Vavier '"#$&/: La econoa del anar#uiso. )isponible en:
4ttp:%%disenso.files.3ordpress.com%"#$&%#8%economia,del,anarB0ismo.pdf
22 .AM<I6A5 V0lio C. i D*FFI6EIII5 .abriela: Ia constr0ccin de alternativas mPs allP del capital. En +ieiro
Yarnec:er5 Camila: 2ooperativas " socialiso : una irada desde 2uba' Ed' 2ainos$ La 3abana$ 4511.
23 D*)DI.* M*DA5 F>liA '"#$&/: +uiebra %agor' La !iccin del cooperativiso se pone en evidencia5 en
4ttp:%%esf0er1o2servicio.blogspot.com.es%"#$&%$#%B0iebra,fagor,la,ficcion,del.4tml
4.1 UN RECORREGUT HSTRC EN EL MARC DEL MOVMENT OBRER DE
L'AUTOGEST
Hem avanat en ms d'una ocasi que les relacions que histricament s'han donat
entre els moviments anarquista i cooperativista no han sigut tan properes com podria
pensar-se si considerem les grans similituds entre les seues bases filosfiques, que
hem vist al captol anterior. tractant d'explicar les causes d'aquest fet, podem partir
del perode en que tots dos moviments adquireixen entitat com a tals.
Com ja sabem, la formaci del cooperativisme modern coincideix geogrficament
(Gran Bretanya) i temporal (finals del s.XV i primera meitat del XX) amb les
primeres onades d'un capitalisme industrial que sotmetia les classes despossedes a
unes condicions de vida aberrants. Aquest s del verb coincidir, per, no pretn
expressar casualitat sin causalitat, donat que el cooperativisme (si ms no, el seu
creixement i la seua expansi) s precisament una resposta de la classe treballadora
a la nova situaci; els treballadors s'adonaren que realitzant compres conjuntes dels
bens ms primordials (alimentaci, vestuari, habitatge,...) podrien estirar els seus
raqutics sous en aconseguir uns millors preus per l'eliminaci d'intermediaris i el
major pes dins del mercat, originant-se aix l'idea de les cooperatives de consum; i
que amb uns mitjans de producci propis i organitzant ells mateixos la producci
recuperarien la independncia perduda front al capital i evitarien l'espoli de part del
seu treball en forma de plusvlua, donant lloc al cooperativisme de producci, que
hui coneguem com de treball associat.
he volgut ressaltar que el cooperativisme s una, noms una, de les respostes dels
treballadors als efectes de la Revoluci ndustrial, que inaugurava una nova etapa
del capitalisme desprs de la seua fase mercantilista, i que virtualment els
esclavitzava; una resposta defensiva que no atacava les bases del sistema: el dret a
la propietat privada dels mitjans de producci, la competici en el lliure mercat. Per
simultniament va anar generant-se un altre moviment, de carcter ms poltic per
tamb amb la estructural desigualtat socioeconmica com a principal argument, que
amb unes motivacions bastant similars (bsicament l'emancipaci del que poc ms
tard es coneixeria com proletariat), suposava una esmena a la totalitat i amb el
temps va adquirir una trajectria histrica ben diferent. M'estic referint al moviment
obrer i al pensament poltic que el va sustentar, b des d'una versi estatista, b des
d'una posici llibertria del socialisme.
El socialisme utpic constitueix el punt teric de bifurcaci entre aquestes dues
grans vies de resposta. La pragmtica, reformista i interclassista, cristallitzada en
Rochdale i la seua neutralitat ideolBgica, va recollir les idees i prctiques dels Owen,
Fourier o Godin ms limitades a l'organitzaci empresarial i al consum, amb la
pretensi d'una progressiva millora de les condicions de vida de la classe
treballadora sense qestionar enterament el sistema; aquesta via, tolerada i de
vegades fomentada pels poders fctics, va convertir-se en el corrent cooperativista
majoritari, oficial, i quasi l'nic existent des de molts anys enrere. L'anomenarem,
seguint a Pealver
24
, cooperativisme reformista3
L'altra via, rupturista i amb una clara conscincia de classe -per tant ms a
l'esquerra-, va arreplegar les aspiracions ms ambicioses dels socialistes utpics per
a proposar una transformaci integral de l'estructura socioeconmica. Els sectors
ms moderats de l'anarquisme i d'alguns corrents del marxisme van adoptar aquest
cooperativisme revolucionari com una de les eines de lluita. No ho feren en canvi els
ms extrems, en no concebre la possibilitat de la revoluci sense l'expropiaci dels
mitjans de producci, que passarien a ser de propietat collectiva o estatal segons la
seua adscripci ideolgica; tot i aix, trobem ingredients cooperativistes en totes les
experincies revolucionries posteriors de caire llibertari en que efectivament
s'expropiaren, com la Comuna de Pars el 1871, la revoluci majnovista a Ucrana al
voltant del 1920 o les collectivitzacions a l'Espanya del 1936.
Cronolgicament, d'acord amb Pealver, s a partir de l'eixida de la depressi de
1846-8 (i recordem que la cooperativa de Rochdale va ser fundada el 1844) quan
"el gruix del cooperativisme s'allar completament del moviment obrer radical,
desentenent-se completament de la reivindicaci de la propietat collectiva dels
mitjans de producci, i s'orientar principalment a la recerca de millors preus de
consum i la mxima rendibilitat bancria dels seus creixents resultats
25
24 +EMAI-ED5 Anna: 6reu 7ist8ria del cooperativise$ en --.AA.: Fer el salt: cooperativisme i economia
solidria. AproAimaci5 orientacions i eAperi;ncies act0als. -ir0s Editorial5 Castell5 "#$".
25 -bide5 p."J.
A partir d'aquest moment, els dos cooperativismes seguiran trajectries ben
diferents. L'oficial anir creixent cmodament en renunciar a bona part de la seua
vessant d'alternativa al capitalisme centrant-se en el consum -i no la producci,
vector que ms defineix l'estructura social- i aprofitant els avantatges que el sistema
l'ofereix, com la possibilitat d'explotar plantacions de t a l'ndia o de blat al Canad i
la conformaci de grans grups empresarials o cooperatives de segon grau
26
.
Per la seua part, el cooperativisme revolucionari, centrat en la Frana dels Proudhon
o Tolain i molt ms vinculat al moviment obrer, va sofrir dels mateixos alts i baixos
que aquest. Promogut des d'una potent nternacional, va ser reprimit quan
suposava una amenaa real d'instaurar un nou ordre social incidint directament en
les relacions de producci, amb el ms clar exemple en la Comuna de Pars, i va
quedar greument tocat amb la dissoluci de l'organitzaci de treballadors liderada
per Marx i Bakunin, les posteriors versions de la qual no aconseguiren la mateixa
fora i radicalitat.
Amb l'eixida del s.XX, des de sectors socials ms conservadors (la burgesia i
l'Esglsia catlica) es comena a promoure encara un altre cooperativisme,
bsicament agrari, que podem caracteritzar com contrarevolucionari. S'inspirava en
l'escola econmica marginalista de Lon Walras i la nova doctrina social promulgada
per l'encclica 8erum 2ovarum de Lle X, que instava els catlics a prendre posici
en el mn poltic, social i econmic. bviament, aquest nou perfil cooperativista,
apostava per l'harmonia social sense qestionar de cap manera la propietat privada
dels mitjans de producci, i a l'Estat espanyol el govern conservador li va atorgar
avantatges fiscals mitjanant la Llei de Sindicats Agrcoles del 1906 facilitant la seua
expansi per les zones rurals en un cert reequilibrament de forces front al creixent
poder del sindicalisme, especialment l'anarquista.
A nivell internacional, l'inici del segle XX va portar amb ell una reflexi dins del
moviment obrer sobre els entrebancs amb que es topava el cooperativisme en la
seua tasca transformadora sense una lluita poltica parallela. Des d'una concepci
revolucionria, figures com la de Karl Kautsky consideraven que qualsevol avan
26 .II )E !A6 -ICE6TE5 Ia:i: Cooperativismo obrero5 conseKismo 2 a0togestin socialista. Alg0nas
lecciones para E0s:al Yerria. "##". )isponble en 4ttp:%%333.rebelion.org%docs%$"$7J#.pdf
important en l'emancipaci de la classe treballadora es veuria anullat per la reacci
de l'Estat i la burgesia, i la disputa poltica sempre acabaria sent conflictiva; tamb
d'aquest perode es va concloure la necessitat d'integrar producci i consum per a
conformar una alternativa al capitalisme que fra viable.
Amb la instauraci del rgim sovitic i la gran crisi del sistema capitalista a partir del
crac' del 1929, les classes dominants del mn occidental es van sentir ms
amenaades que mai pel fantasma del socialisme, i en aquest context la reacci dels
estats burgesos (que va incloure l'extrem del feixisme) va afectar tamb la seua
actitud front al moviment cooperativista. Donat el potencial de transformaci social
del cooperativisme cap a una democrcia econmica que posaria en perill el domini
burgs sobre l'esfera poltica (per ms que es proclamara la igualtat aquesta era, i s
encara hui, merament formal), els estats occidentals van triar entre dos opcions: la
d'imposar-li severes limitacions, o fins i tot prohibir-lo, del capitalisme ms alliberat
de la mscara democrtica, com Alemanya, el Jap, o la Frana aliada del nazisme;
o b, la seua assimilaci a travs del que hem anomenat cooperativisme
contrarevolucionari on encara es podien guardar les formes.
A l'Estat espanyol, en canvi, el vent poltic dels anys 30 corria en direcci contrria
amb la proclamaci de la Repblica; l'aplicaci de poltiques reductores de les
desigualtats socials va estimular enormement el desenvolupament del
cooperativisme de la m del sindicalisme moderat de la Uni General de
Treballadors (U.G.T.) o ms radical de la Confederaci Nacional del Treball (C.N.T.) i
ja durant la Guerra Civil amb gran influncia d'aquest ltim es va arribar a expropiar
fbriques, tallers i camps de cultiu per a posar-los sota el control i la propietat
collectiva d'obrers o camperols. Aquest darrer procs es va veure facilitat per l'inici
d'un conflicte bllic al que l'aparell estatal republic va haver de dedicar totes les
seues energies, per sembla clar que altre dels factors determinants va ser la
maduresa poltica d'una gran part de la massa treballadora organitzada en torn als
sindicats obrers (la U.G.T. va sobrepassar el mili d'afiliats i la C.N.T. va arribar al
mili i mig sobre una poblaci total d'uns vint-i-cinc) i amb certa trajectria de treball
cooperatiu.
La victria franquista marca el declivi de la dcada dorada del cooperativisme
espanyol, i el nou govern espanyol adoptar una actitud completament oposada
segons el carcter del cooperativisme, eliminant des de l'arrel el vinculat al moviment
obrer, fra de tipus revolucionari o noms reformista, i fomentant el
contrarevolucionari, que mantindr ben controlat des del sindicat vertical.
Curiosament, ni en poques on l'ideal socioeconmic de cada sistema poltic es
mostrava tan evident com aquesta, tant a nivell estatal com internacional, i per tant
s'apreciava clarament el seu grau de compatibilitat amb el model cooperativista,
l'A.C.. va canviar la seua posici de neutralitat, reafirmada una vegada ms en el
congrs de 1937.
Amb el final de la Guerra Mundial s'inicia un perode de domini quasi absolut
d'aquest cooperativisme apoltic, utilitzat per l'imperialisme occidental, ara de tipus
econmic, com un instrument ms per a frenar aspiracions socialitzadores en les
seus colBnies, i aix reduir les ocasions en que haver d'intervindre militarment.
El Maig del 68 posar les bases ideolgiques, i la crisi econmica del 1973 un
escenari favorable, de la recuperaci del cooperativisme de classe i l'autogesti
popular front als models burcrta-estatista del bloc sovitic i de lliure competncia
capitalista. Al Regne Unit els treballadors recuperen fbriques en fallida i alguns
estats europeus com el de l'Alemanya Occidental o Sucia assagen formes de gesti
empresarial democrtica, procs que anir decaient amb la deriva neoliberal iniciada
als anys 80 i intensificada desprs de la caiguda del tel d'acer. A l'Espanya
tardofranquista comencen a donar-se novament iniciatives d'autogesti econmica
des dels mbits venal i obrer, amb una notable vinculaci entre ells, per tamb
aniran desunflant-se amb la progressiva terciaritzaci de l'economia, les poltiques
antiobreristes i privatitzadores del miratge socialdemcrata i certa prosperitat fruit en
bona part de les subvencions de la C.E.E.
L'arribada del nou millenni veur una creixent resposta al rampant neoliberalisme
amb el revifament de moviments socials i l'engegament d'una gran diversitat de
projectes autogestionaris, ja siga en forma de cooperatives, grups de consum,
monedes socials, bancs de temps o xarxes d'intercanvi, etc.. Les noves tecnologies
faciliten l'enxarxament, la creaci d'estructures descentralitzades basades en la
cooperaci entre iguals, replicant el model de la prpia nternet i l'intercanvi entre
iguals (P2P, o peer to peer). Malgrat que majoritriament no hi ha una identificaci
explcita amb el moviment anarquista, aquest tipus de funcionament respon
clarament a la seua filosofia, i els seus camps de treball sn moltes vegades els
mateixos o deriven dels seus principis (agricultura ecolgica, educaci lliure,
energies renovables...). Al Primer Mn, la crisi econmica i de les institucions
hegemniques iniciada el 2008, les retallades a l'Estat del Benestar i els moviments
reivindicatius de noves formes de construir la poltica i l'economia (el 15-M o els
diferents )cuppies) suposaran un fort impuls per a aquestes iniciatives.
4.2 ANARCOCOOPERATVSME
Com hem vist en el recorregut histric anterior, un certa interpretaci del
cooperativisme ha estat present dins del moviment anarquista des del seu mateix
naixement. Per a abordar ms directament aquest anarcocooperativisme recorrerem
ara a tres perspectives diferents: en primer lloc farem una rpida ullada a unes
poques de les referncies al cooperativisme en l'obra dels clssics del socialisme
llibertari; seguidament repassarem la figura de Joan Peir, qui millor han encarnat la
combinaci d'aquestes dues tradicions en l'mbit espanyol; i acabarem mostrant els
plantejaments actuals de l'organitzaci ms rellevant de la histria de
l'anarcosindicalisme, la C.N.T..
a/ :l cooperativisme en els cl#ssics anarquistes
Comenant per l'escola econmica anarquista ms semblant al cooperativisme,
malgrat que Proudhon va distingir clarament entre el seu ideal, en el que es donaria
l'associaci d'homes completament lliures, i el cooperativisme, on apreciava certes
restriccions a la llibertat individual, les cooperatives varen ser l'nica forma
d'organitzaci social que va acceptar el pare del mutualisme.
El model collectivista va marcar majors diferncies amb el cooperativista en
defensar la socialitzaci dels mitjans de producci i no acceptar la lliure competncia
en el mercat, per el mateix Bakunin va ser un defensor de les cooperatives, que
considerava una escola d'autogesti i la base de la futura societat si s'emmarcaven
en un procs d'emancipaci global del proletariat:
C5sociDmonos en empresas comunes para hacer nuestra existencia m;s soportable
* menos difcil3 7ormemos por todas partes, en la medida que nos sea posible, esas
asociaciones de consumidores, de crDdito mutual * de produccin, que a pesar de
todo lo incapaces que sean de emanciparnos de una manera suficiente * seria, en
las condiciones actuales, capacitar;n a los obreros en la pr;ctica de los negocios *
preparar;n gDrmenes preciosos para la organi(acin del futuro
EF/
:l nuevo orden social estar; conformado por federaciones cooperativas dividida por
secciones * profesiones que se unen, no *a para defender el salario de la rapacidad
de los patrones, sino para garanti(ar mutuamente el uso de instrumentos de trabajo
que se encuentran en posesin de cada grupo * que llegar;n a ser, mediante un
contrato recproco, propiedad colectiva de toda federacin cooperativa
@G
Tamb els mxims exponents del corrent comunista llibertari es mostraren favorables
a les cooperatives en considerar-les una llavor que donaria com a fruit una nova
forma d'organitzaci de la societat. En una carta publicada el 1917 en la revista
catalana 0ooperatismo Kropotkin afirmava:
CLa principal tarea que los cooperadores han de cumplir es la de tomar la iniciativa
en el establecimiento de asociaciones entre las uniones de trabajadores, sociedades
de oficios Esindicales/, sindicatos * los consumidores agrupados en sociedades
cooperativas, de manera que den origen a comunidades cooperativas
@H
altre dels grans autors del comunisme llibertari, Errico Malatesta, tampoc es va
mostrar dogmtic en les seues conviccions i va adoptar una actitud oberta davant les
altres propostes econmiques, entre elles el cooperativisme.
b/ $oan %eir i altres anarco&cooperativistes
27 2it' en ADA6.* VADAMIII*5 Mario: 9anual de cooperativiso " econoa solidaria5 (niversidad
Cooperativa de Colombia5 455:$ p';<
28 =Una carta de >ropot/in?' 2ooperatiso$ n@' :A5 $G K0n2 $7$JW cit. en MIDZ I ACE)*5 Ivan5 i
)AIMA( T*D-[5 Marc: Les cooperatives obreres de *ants' Autogesti prolet&ria en un barri de
6arcelona '$8J,$7&7/. Ia Ci0tat Invisible5 <arcelona5 "#$#.
Entre la interminable llista de personatges que al llarg de la histria han ents i
practicat el cooperativisme com l'extensi laboral ms coherent de la seua lluita per
una societat sense opressors i oprimits, sense persones explotadores i explotades,
probablement el ms important va ser :#!* P/%-& % /(%", director de la cooperativa
Cristalleries de Matar, Secretari General de la C.N.T. en dos perodes i fins i tot
Ministre d'ndstria del govern republic durant la Guerra Civil.
Peir va ser un actiu defensor de les cooperatives front a la majoritria indiferncia o
acceptaci passiva dels seus companys anarcosindicalistes. L'historiador Miguel
Garau, en un estudi sobre la seua tasca integradora del cooperativisme i la revoluci
social
29
, defn que la cooperativa Cactu como laboratorio de ingeniera social desde
el que %eir pro*ectaba cotidianamente sus ideas
IA
. Segons Peir el carcter
conservador no era intrnsec al moviment cooperativista sin producte de la manca
de "cultura revolucionariadels qui el composaven, i per tant afirmava que:
Jun cooperativismo que KFL destine el producto de sus beneficios a la cultura, a la
creacin de escuelas * a la propaganda de las ideas emancipadoras, nos parece un
excelente medio * un medio directo de combate contra el capitalismoM
IN
Ens diu Garau que d'acord amb Peir
Cla cooperativa, aunque integrada en el sistema de produccin capitalista,
proporcionaba cierta independencia sobre dicho sistema, al permitir el control de los
trabajadores del proceso productivo,
i tamb que
Cparticipando activamente en dicho proceso * liberado del patrn, el cooperativista
recuperaba su Jntegra individualidadM como ser humano, en definitiva, la dignidad
perdida3
A ms, per a l'anarcosindicalista la prctica cooperativa servia d'assaig revolucionari,
perqu:
29 .ADA(5 Mig0el: (n reto desconocido de Voan +eir i <elis: integrar cooperativismo5 c0lt0ra 2
revol0cin social5 en 2ercles' Revista dB7ist8ria cultural5 nC 1D$ gener 4515$ pp'451-445
30 .ADA(5 Mig0el: Un reto'''$ Ep'2it'$ p'445
31 +EIDZ5 Voan: Fra"ectoria de la 2on!ederacin Gacional del Fraba,o5 Matar5 .r0po C0lt0ra del arte
fabril 2 teAtil de Matar5 $7"G5 p.$7"W cit. en Mig0el .ADA(: (n reto...$ Ep'2it
Cen ella los trabajadores adquiran la capacitacin tDcnica * profesional necesaria
para manejar los entresijos de la produccin, prepar;ndose para la gestin
econmica de la sociedad futura, surgida tras la toma de los medios de produccin
por los trabajadores
I@
Aquesta preocupaci per la formaci dels treballadors per a que la cooperativa fra
un vector de transformaci social va concretar-se en la creaci, amb l'assignaci del
20% dels beneficis de la cooperativa, del Centre d'Estudis Socials de Matar, on
"frente al cl;sico modelo del receptor pasivo del conocimiento, es posava en
prctica "una metodologa en la que el individuo actuaba como agente activo en la
accin pedaggica, desde su participacin en la construccin colectiva. Quant als
continguts, tenien "una clara vocacin aleccionadora * propagandstica, tractant "de
inculcar determinados valores * pautas de actuacin considerados necesarios para
la consecucin de la utopa sindicalista revolucionaria
33
.
Molts altres personatges que van fer del cooperativisme una forma de lluita des de la
seua militncia anarcosindicalista o en altres organitzacions del mn llibertari sn
glossats en el lloc web http://www.veuobrera.org, a les que afegirem Joaquim Blanch
i Flix Carrasquer:
- Joaquim Blanch, va ser un difusor de les idees llibertries mitjanant la lectura de la
seua poesia revolucionria en les installacions de la cooperativa obrera Flor de
Maig, de la qual va ser fundador
34
,
- Albert Prez Bar, militant cenetista i collaborador de la publicaci d'aquest
sindicat "Solidaritat Obrera", durant la guerra civil va ser cap de negociat de la
Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, des d'on tingu un paper
destacat en l'aplicaci del decret de collectivitzacions. Va publicar diversos llibres
sobre cooperativisme
35
.
32 Totes tres cites sn de .ADA(5 Mig0el: Un reto'''$ Ep'2it'$ p'45A
33 .ADA(5 Mig0el: Un reto'''$ Ep'2it'$ p'41
34 A()I FEDDED5 +ere. NVoaB0im <lanc4 'I/O. 2an"a i Gra' 6utllet del 9asroig. El Masroig: !ocietat
C0lt0ral i Decreativa Flor de Maig5 nSm.GJ5 agost "##95 pp."F,"9.
35 Entre ells destaB0en 2ent an"s de la 2ooperativa Fei(idors a 9&' Gr&cia 1<HA-1;HA '<arcelona5 $7J9/ i
Antologia 2ooperativista I<arcelona5 $7J8/.
- gnasi Clari, anarquista barcelon que fund una impremta cooperativista i tamb
el sindicat Unin de )breros -ipgrafos.
- Francesc Escud Bacard, militant de la C.N.T. i de la Uni de Rabassaires, i
defensor i promotor del cooperativisme dins i fora d'aquesta darrera organitzaci.
- Josep Caixal Llaurad, formava part de la Comissi de Propaganda i Cultura de la
Federaci local de la C.N.T. i va ser un dels impulsors de la seua cooperativa de
consum.
- Salvador Rueda Contreras i Francisco Tejero Gimnez, fundadors de la
Cooperativa Popular de la C.N.T. a l'esglsia de Sant Joan a Tarragona.
- Flix Carrasquer, promotor de diversos projectes autogestionats d'educaci lliure i
fundador d'una cooperativa al seu poble natal, Albalate de Cinca (Osca)
36
.
Finalment, per a no deixar una impressi sobrevalorada la fe del mn llibertari de
l'poca en el cooperativisme com a eina de transformaci radical de les estructures
econmiques i socials podem citar l'exemple dels membres de la Cooperativa
Obrera Model del Segle XX Ramon Hortoneda i Pere Massoni, que el 1928
afirmaven:
"...el cooperatismo (...) es un auxiliar econmico importantsimo para la vida de un
pueblo libremente organizado, pero nada ms que un auxiliar, como lo son todas las
formas activas que actan por separado, sean del trabajo, del saber, etc. (.)
Se le ha pretendido dar vuelos polticos que no ha podido ni esbozar por falta de
perspectivas sociales (.) La Cooperativa, para que funcione plenamente, para que
se pueda desarrollar su vasto plan de organizacin econmica, necesita de un
rgimen poltico que descanse sobre las bases de un comunismo federal anrquico.
Mientras est subordinada al poder centralizador de un estado burgus o no
burgus, el caso es el mismo, se desenvolver en un raquitismo endmico, sin
lozana ni personalidad
37
36 V(A6 <*DD*Y5 -=ctor M.: %Jli( 2arras#uer I1;5:-1;;DK' El coproiso ilitante con la educacin " la
libertad5 en A0la Iibre5 8&5 mar1o "##9.
37 2it. en MIDZ I ACE)* i )AIMA( T*D-[5: Ies cooperatives obreres... op'cit'5 pp."9J,8
c/ :l 0ooperativisme des de l'Bptica de la 0323-3 actual
En la Memria de les = $ornades/0onfer!ncia :conomia 5lternativa de la
Confederaci Nacional del Treball celebrades el 2011 en el punt d' :conomia
col.lectivista i %rojectes autogestionats (el 2.3) es fa un recull dels acords d'Acci
Social abastats al seu X Congrs l'any anterior.
Primerament s'hi mostra una visi escptica sobre la capacitat de transformaci
social del cooperativisme:
C%ara poder dotar a este tipo de pro*ectos KautogestionadosL de produccin de un
potencial emancipador de acuerdo a nuestros principios, t;cticas * finalidades es
necesario cerrar el ciclo produccin&consumo sin que el instrumento de intercambio
sea el mercado E333/3 :sto implica que los pro*ectos productivos E333/ tengan car;cter
colectivista, que no de cooperativa3
:l concepto del cooperativismo es una transformacin o denigracin del concepto
del colectivismo como idea originaria de socialismo humanista vertido * concretado
en los principios de constitucin de la NO =nternacional, de cu*os principios la 02- *
el anarquismo en general son herederos
El que pareix una diferenciaci i un rebuig clars, per, comena a esborronar-se per
una qesti terminolgica en principi (i per entendre la cita cal recordar que la C.N.T.
s una confederaci de sindicats):
CLa terminologa Ccooperativa de produccin * consumo empleada en la ma*ora de
los acuerdos de los sindicatos que las apo*aron, hacen a continuacin mati(aciones
de funcionamiento * fines, que nos dan pie para identificarlas con el contenido
colectivista propio del movimiento anarcosindicalista
que sembla ms de contingut quan en el glossari de la Memria es diu de la
cooperativa de treball associat que:
C>i se desea, es una figura legal que puede ser utili(ada para dar cobertura a un
planteamiento de corte poltico, a saber, un pro*ecto productivo en manos de los
propios trabajadores * trabajadoras (pp.99-100)
es a dir, donant-li un propsit poltic sense excloure la possibilitat de que aquest
puga ser rupturista; i finalment es mostra ms profunda en conceptualitzar les
cooperatives integrals com "un pro*ecto poltico de autogestin amb l'objectiu ltim
de "salir de las reglas del mercado * no ser controlados por el :stado que "a largo
pla(o, aspira a construir una sociedad fuera del capitalismo, con su propio sistema
de previsin social para garanti(ar las necesidades b;sicas de sus miembros en
todo su recorrido vital (p.101) i per tant atorgant-li un carcter plenament
revolucionari.
D'aquesta forma s'alimenta l'ambigitat que venim observant al llarg de tot el treball
en la relaci entre l'anarquisme i el cooperativisme. La clau pareix estar, atenent a
aquest document cenetista, ms que en les caracterstiques i el funcionament de
l'organitzaci (cooperativa o collectivitat), que sn bastant similars, en el context
legal (propietat privada o collectiva respectivament) i econmic (mercat o no mercat)
en que s'ubique.
4.3 EXPERNCES HSTRQUES DE COOPERATVSME LLBERTAR
Hem vist anteriorment la formaci primerament de dos tipus de cooperativisme, un
dels quals, el revolucionari, vinculat a corrents poltics contraris al capitalisme,
suposava en certa forma una denncia d'alguns dels aspectes ms bsics d'aquest
per causar i perpetuar les desigualtats socials i tenia com a pretensi essencial
l'emancipaci de la classe treballadora.
Tenint com a objectiu aquesta amenaa directa a l'status quo, lgicament s'ha trobat
sempre en conflicte permanent amb els sectors socials ms acomodats i per tant
amb la resistncia dels mecanismes de control del sistema (discursius, judicials,
policials,...).
Els casos ms destacats en que aquest cooperativisme ha sigut la tendncia
dominant, per tant, han hagut de donar-se en contextos on propostes poltico-
econmiques alternatives a la capitalista, principalment de carcter llibertari, tenien
fora suficient per a acollir-los i protegir-los. A no vol dir, bviament, que no hi
hagen existit en la majoria de perodes histrics molts altres casos amb una
repercussi social molt ms limitada.
El primer esdeveniment poltic important en que es va tractar de substituir el model
econmic capitalista per un de tipus cooperatiu va ser la Comuna de Pars del 1871.
En una ciutat assetjada per l'exrcit prussi, es va decretar
38
entre altres mesures la
presa de control per part dels obrers de les fbriques i els tallers tancats o
abandonats pels patrons, donat que la burgesia havia fugit en produir-se l'esclafit
revolucionari. L'escassa durada d'aquest episodi va impedir que es dugueren a
terme els plans d'organitzaci cooperativa de les empreses i la seua coordinaci de
forma federal en una gran Uni de Cooperatives.
En la revoluci majnovista entre 1919-21, en canvi, el projecte d'una economia
basada en un cooperativisme llibertari va ser un poc ms llarg. Desprs de la victria
bolxevic en octubre del 1917, un exrcit guerriller va declarar Territori Lliure una part
del sud-est d'Ucrana, on s'aboliren les estructures estatals i capitalistes i s'instaur
l'autogesti poltica i econmica a travs dels soviets (consells de treballadors)
sense la dictadura del proletariat com a perode de transici que propugnaven els
bolxevics, ra per la qual els majnovistes van ser considerats contrarevolucionaris i
perseguits per l'exrcit rus fins a la seua desaparici.
Com hem vist en l'apartat 4.1, tamb en un context d'alament popular, com va ser la
revoluci espanyola del 1936 desprs del colp d'estat de 18 de juliol, es produ un
important per efmer salt qualitatiu en l'apoderament econmic de la classe obrera
amb l'expropiaci de mitjans de producci (indstries principalment catalanes i terres
sobre tot aragoneses per tamb en menor mesura valencianes, murcianes,
castellanes, extremenyes i andaluses), que passaren a ser de propietat collectiva i
gestionades pels seus mateixos treballadors. L'estimaci oficial del nstituto de
Reforma Agraria s que fins a l'agost del 1938 s'expropiaren "cerca del PAQ de la
superficie agraria 9til, el RPQ de la cual fue legalmente colectivi(ada
39
.
Aquesta collectivitzaci va ser, ms que planificada per la C.N.T., producte de
l'actuaci espontnia de la gran massa de treballadors baix la influncia ideolgica,
38 D(IE .AIACY*5 Encarna: La 2ouna de Pars " la doctrina ar(ista del Estado5 en Iaberinto5 n\ 95
disponible en 4ttp:%%laberinto.0ma.es%indeA.p4pQoptionRcomXdocman]tas:RdocXvie3]gidR9G
39 CA!A6*-A5 V0liPn: Ias colectivi1aciones5 en AA--: La Guerra 2ivil espaLola' La econoa de guerra5
Ediciones folio5 <C65 $77J5 pp. F#,9$5 cit. en 23AME*$ Ra!ael: H5 aniversario de la 4N Rep@blica
EspaLola " cooperativiso5 en Goticias de la econoa p@blica$ social " cooperativa$ n\ &&$ p.8F
directa o indirecta, de l'organitzaci anarcosindical
40
, i el seu abast es va situar entre
mili i mig i poc ms de tres milions de persones, depenent de les fonts
41
.
40 +^DEE <ADZ5 Albert: Frenta esos de colOlectivise a 2atalun"a$ $7J#5 i !*(CYY5 Ag0st=n I F*I.ADE5
+a0l: 2olectiviPaciones' La Ebra 2onstructiva de la Revolucin EspaLola: Ensa"os$ Docuentos$
Reporta,es5 Fontamara5 <arcelona5 $7JJW ambds citats en AYMEDICY CD(EII!5 V0an: Ias cooperativas
2 las colectivi1aciones obreras en Catal0n2a como modelos de gestin colectiva. +roceso de reg0lacin
legal '$8&7,$7&7/5 Tesi )octoral5 (niversitat de <arcelona5 "##8
41 Fran: Mint1 fa 0n bre0 reps a les diverses estimacions en Autogestin " anarcosindicaliso en la
EspaLa revolucionaria '"##95 p.$FF5 Traficantes de !0eos/
CAPTOL 5. LA COOPERATIVA INTEGRAL CATALANA
Una nova llavor ha germinat: s Compromesa,
Resistent, Enxarxada, Austera, Revolucionria,
Activista, Desobedient, Integral, Creadora, Activa,
Lliure, Somniadora
Invisible a la mirada de la tempesta, respira alegre en
algun dels horts rebels del nostre mn. En germinaran
ms amb passes fermes i la drecera clara, per alar la
mirada i dir: No tenim por!
Enric Duran
42
42 Com0nicat p0blicat el "8 de febrer de "#$& en 4ttp:%%enricd0ran.cat%cap,desobedient,a,la,preso,0na,
carta,oberta,al,poder,i,0n,no0,proKecte,col_c"_bJlecti0%
5.1 GESTAC
Els orgens de la Cooperativa ntegral Catalana (C..C.) es troben principalment en el
context del denominat moviment antiglobalitzaci o altermundista, que sorgeix amb
el canvi de millenni en oposici frontal a les poltiques neoliberals que en una
progressiva expansi i profunditzaci anaven colonitzant quasi cada indret del
planeta i mercantilitzant totes i cadascuna de les esferes de la vida social.
Desprs d'haver participat a projectes relacionats amb el decreixentisme, la
dependncia del petroli i el funcionament de la banca i la creaci dels diners, un grup
d'activistes amb experincia cooperativa de servei als moviments socials comena a
treballar amb la idea de les cooperatives integrals.
En aquest grup destaca la figura d'Enric Duran, que uns pocs anys abans havia
dissenyat i executat un pla dereapropiaci bancria pel qual amb documentaci
falsa aconseguix de 39 entitats de crdit prstecs per valor de 492.000 C, diners que
mai pensava tornar. L'objectiu era doble: per un costat, finanar projectes dels
moviments socials anticapitalistes, i per l'altre, denunciar pblicament l'insostenible i
pervers sistema de creaci dels diners en forma de deute amb la confessi
voluntria de la seua acci el dia 17 de setembre del 2008 en els 200.000 exemplars
de la publicaci 0risi, en un moment en el que estava a punt d'esclatar la bombolla
financera (el dia 15 Lehman-Brothers s'havia declarat en fallida) desprs de l'orgia
creditcia dels anys anteriors, encara que la seua acusaci era una esmena a la
totalitat i no als excessos conjunturals. La lgica de l'acci queda expressada en una
pregunta retrica del seu article:
"Quan el finanament al consum i l'especulaci sn dominants a la nostra societat,
qu millor que "robar als que ens roben i repartir els diners entre els grups que ho
denuncien i construeixen alternatives?
Sis mesos ms tard, en una altra publicaci massiva del mateix collectiu (%odem,
350.000 exemplars) es fa referncia per primera vegada a les cooperatives integrals i
es promou la seua creaci a nivell local, idea que ms tard es va substituir per la de
fer un s collectiu de cooperatives integrals d'un mbit ms extens.
Altre dels esdeveniments que anaren configurant el cam cap a la la CC s l'aparici
d'ecoxarxes a diverses comarques del territori catal, comenant per les del
Montseny (EcoSeny) i el Tarragons (XarxaECO). En el N
er
>eminari de >istemes
,onetaris Lliures celebrat a finals de desembre de 2009 es trobaren alguns dels
seus representants per a reforar el treball d'aquestes xarxes d'intercanvi i impulsar
la creaci de monedes lliures a Catalunya d'una manera conjunta i coordinada. s
immediatament, en gener de 2010, quan es fan les primeres reunions per a constituir
la C..C. amb la idea de servir com a forma d'articulaci de totes les ecoxarxes i com
a eina jurdica amb la qual relacionar-se amb l'Estat.
Finalment, la Trobada a Ruesta (Saragossa) entre l'1 i el 4 d'abril de 2010 va servir
de "posada en com9 i coordinaci de totes les xarxes i moviments que treballen i
aposten per les alternatives al capitalisme, a lautoritarisme, al patriarcat, i en ella es
feia una...
C0rida a les persones activistes del decreixement, de la permacultura, de
lagroecologia, de les ciutats i pobles en transici, de lautogesti,
lanarcosindicalisme i altres sindicalismes combatius, de lecologia social, de
leconomia solid#ria, de lautonomia, del viure sense capitalisme3 5 totes les
persones activistes que se sentin incloses
Amb aquestos ingredients, el maig de 2010, es celebra l'assemblea constituent de la
Cooperativa ntegral Catalana.
5.2 OBJECTUS, CARACTERSTQUES, FLOSOFA
Ha quedat clar al llarg del present treball que la Cooperativa ntegral Catalana no s
una cooperativa convencional i, de fet, ni tan sols s una nica cooperativa sin un
grup d'elles. El seu esperit, ms b, s el dels moviments socials, i per tant la seua
activitat s'inscriu en una dimensi de canvi social.
Aix, la clau per a comprendre la seua essncia estiga probablement en el terreny i
l'abast dels seus #27/$+%)". Com sabem, la definici oficial de cooperativa que fa la
A.C.. ens diu de aquesta existeix per a satisfer les "necessitats i aspiracions
econBmiques, socials i culturals en com9 del seus membres, per en el cas que ens
ocupa aquestes necessitats i aspiracions no sn les habituals d'aconseguir unes
condicions de vida dignes dins del sistema poltico-econmic estatal-capitalista sin
arribar a construir una microsocietat alternativa protegida de la intervenci d'aquest
sistema amb una forma jurdica cooperativa com a eina legal. La segona versi de la
prpia Guia
43
de la C..C. ho defineix aix (el ressaltat s meu):
"Construir un /*+-!1!+ 0/ -/(!$%#*" /$#*;1%<)/" $##3/-!+%'/" % "#(%0,-%/" entre
persones i empreses socials, que ")-+% 0/ (/" -/9(/" 0/( 1/-$!+ i que *# "%9)%
$#*+-#(!+ 3/- ('/"+!+.
(...)
A llarg termini es podria convertir en una altra societat fora del control
capitalista, amb el seu propi sistema de seguretat i previsi social per garantir les
necessitats b#siques de tots els seus membres en tot el seu recorregut vital
A curt termini, en canvi, la C..C. es proposa l'objectiu molt ms assimilable a
l'est#ndard cooperatiu de servir de resposta col.lectiva a la crisi, explicant-nos els
beneficis que obtindrem amb la nostra participaci:
"S 8eduTm les nostres despeses en euros i ajudar a crDixer les monedes socials de
les diferents ecoxarxes3
S 8eduTm el preu dels productes necessaris a travDs de les compres col.lectives3
S ?onem una opci de venda directa als productors3
S ?onem una sortida d'autoocupaci digna i il.lusionant a persones que estan a
l'atur3
S 7acilitem una sortida econBmica col.lectiva a les persones que s'han tornat
insolvents de cara a la banca o l'estat3
S ?onem una opci d'estalvi comprom!s a totes les persones3
Amb la confessi de la construcci d'una altra societat com a objectiu final, adquireix
gran protagonisme l'adscripci sociopoltica de les persones participants del procs,
transfons d'on derivaran els valors que es projecten en aquella, tal i com partint d'un
llen en blanc la paleta de colors disponibles determina en bona mesura el resultat
final del quadre. Per entrarem en aquest punt ms endavant, quan exposem els
principis generals.
Quant a les $!-!$+/-8"+%<)/" generals del projecte, ens pot valdre la justificaci de
cadascun dels termes de la seua denominaci oficiosa:
43 )isponible en 4ttp:%%ecoAarAaemporda.files.3ordpress.com%"#$"%#"%g0ia,cic,en,catalc&a#.pdf
"C##3/-!+%'! com a projecte que practica l'autogesti econmica i poltica amb la
participaci igualitria dels seus membres. Tamb, perqu pren legalment aquesta
forma jurdica.
I*+/9-!( per ajuntar tots els elements bsics d'una economia com sn producci,
consum, finanament i moneda prpia i, alhora, perqu vol integrar tots els sectors
d'activitat necessaris per viure.
C!+!(!*! perqu s'organitza i funciona principalment en l'mbit territorial de
Catalunya.
La Guia ens explica tamb les caracterstiques formals de la primera, en sentit
temporal i tamb d'importncia, de les cooperatives creades, que:
"queda registrada legalment com a Societat Cooperativa Catalana Limitada (SCCL),
sota les segents caracterstiques cooperatives:
M%=+! perqu engloba diferents models de cooperativa, s a dir, comprn ms d'un
mbit.
De $#*")1%0#-" % )")!-%" perqu la fi s (...) satisfer les necessitats dels seus
socis, com la compra conjunta de determinats productes, la prestaci de serveis
personals, etc., exercint el seu dret a organitzar-se per autoabastir de material en les
millors condicions possibles de qualitat i preu.
De "/-'/%" perqu les persones que componen la cooperativa ofereixen serveis per
al benefici com.
Amb l'opci que hi hagi "#$%" 0/ +-/2!((, aquelles persones que l'activitat consisteix
en la prestaci del seu treball en la cooperativa.
D'%*%$%!+%'! "#$%!( perqu permet el format de voluntariat.
S/*"/ ,*%1 0/ ()$-/ perqu s una entitat amb finalitat no s [sic] la consecuci
d'un benefici econmic.
5.3 PRNCPS GENERALS / VALORS
La Guia de la C..C. fa en el seu primer punt una declaraci dels principis que hauran
de regir la seua actuaci i la dels seus membres com a tals, i que es presenten en
cinc blocs temtics. El primer d'ells s el de T-!*".#-1!$%& S#$%!(, i inclou:
a) nters pel b com i importncia d'estar b amb un mateix.
b) Desprendre's del materialisme.
c) Cooperaci i solidaritat en la transformaci social.
d) Transici basada en el dia a dia per estar cada vegada ms a prop de convertir la
utopia en realitat.
e) Relaci directa entre l'acci prctica i la seva teoritzaci.
f) Cooperativa inclusiva i enU58U5dora per tota la societat.
Seguidament, parla de l'esfera de la S#$%/+!+, on trobem:
a) Equitat i justcia social.
b) gualtat en la diversitat.
c) Autorrealizaci i suport mutu.
d) Comproms i autoavaluaci.
e) Compartir amb tota la societat les nostres prctiques.
En tercer lloc hi figuren el principis relatius a l'E$#*#1%!, que sn:
a) Atendre les necessitats de les persones per sobre de qualsevol altre inters i
cadascun aportant segons les seves possibilitats.
b) La moneda s un sistema de mesura d'intercanvi de les persones a la comunitat
excloent l'acumulaci com a objectiu.
c) Es promouran altres formes no monetries d'intercanvi: economia gratuta,
bescanvi directe, economia comunitria.
d) Establir relacions econmiques justes entre productors i consumidors: la
cooperativa orientar a fer el clcul de preus justos sobre la base dels seus costos,
les seves necessitats i les dels consumidors.
e) La cooperativa informar als productors de les necessitats dels consumidors per
orientar la producci.
f) Els ECOcoops mai sn convertibles en euros i no s'accepta cap tipus d'inters en
els prstecs de ECOcoops.
Tamb t el seu apartat, l'E$#(#9%!, que engloba:
a) Ecologia i Permacultura.
b) Decreixement i sostenibilitat.
finalment, quant a la dimensi P#(8+%$!, els principis a seguir sn:
a) Democrcia: directa, deliberativa, participativa.
b) Autogesti i descentralitzaci.
c) Transparncia.
d) Subsidiarietat: del fet local al global.
e) Assemblearisme.
5.4 ESTRUCTURAC NTERNA
Si volem fer una anlisi de la composici interna de la C..C., haurem de fixar-nos en
diverses dimensions:
a) els +%3)" 0/ "#$%" o components primaris
b) l'/"+-)$+)-! des d'un punt de vista +/--%+#-%!(
c) la .)*$%& que s'exerceix dins de la globalitat de la C..C.
d) l',12%+ 0/ ('!$+%'%+!+ en que es desenvolupen els seus projectes
e) els +%3)" 0/ 3-#7/$+/" que la formen, segons la seua *!+)-!(/"!
a/ -ipus de socis
A nivell formal, es reconeixen tres modalitats d'associaci a la C..C. en funci de la
seua participaci en termes d'activitat econmica.
El soci !)+;*#1 s aquell que "participa a la 0ooperativa =ntegral 0atalana tant per
tenir activitat econBmica cap a l'exterior en euros, com per tenir intercanvis
econBmics amb altres socis en euros i moneda social . Haur d'aportar la quota
inicial i una altra peridica determinada en funci de la seua facturaci, que es far
sempre a nom de la cooperativa. El seu projecte haur de ser econmicament viable
i transparent, i aportar algun benefici directe a la C..C. (per exemple, "oferint una
part dels seus productes/serveis en moneda social per altres socis de la cooperativa,
a travDs del 03:3>3 o implicant&se d'alguna manera en el dia a dia). A ms, no
s'accepta l'activitat econmica contrria al model social de la cooperativa, com la
"dedicada a l'exportaci, producci aliment#ria intensiva en qumics, elaboraci de
peces per a cotxes nous, producci de pl#stics, distribuci de papers amb clor, oferir
treball per multinacionals a travDs d'una :--, etc3
El soci 9/*4-%$ (denominat individual en la Guia, encara que en algun cas s una
persona jurdica i per tant pot ser un collectiu de persones fsiques), que noms
aportar la quota inicial, pot adoptar tres perfils: el consumidor de bns i serveis; el
prosumidor, que a ms de consumir-los els produeix per a altres socis; i el de
serveis, que t una activitat econmica legalitzada amb la qual realitza "intercanvis
econBmics amb altres socis, perB que no utilit(a la cooperativa per emetre factures
cap a l'exterior Efactura com a persona jurdica prBpia/.
El soci !.8, que segons la Guia s aquell "que no paga quota Eperqu! no tD capacitat
econBmica per fer&ho/, perB que per la seva activitat i per la seva afinitat amb el
projecte, cal que consti en el registre de soci sense que aixB li suposi drets ni deures
de cara a la cooperativa, sense explicar a quin tipus d'activitat es refereix ni quines
serien les possibles causes d'aquesta necessitat conseqent.
Mereixen un punt d'atenci les formes de pagament de la quota inicial, en principi
establerta en 30 C per als socis individuals i 60 per als collectius, siguen autnoms o
genrics. Aquestos ltims, per, poden optar per pagar-la en ECOcoops ("sempre
que el pagament d'aquesta no repercuteixi en saldos negatius), la moneda social
prpia, o tamb en treball en benefici de la comunitat en funci de les seues
necessitats concretes amb una valoraci de 5 u.m./hora. D'aquesta forma es redueix
la dependncia de les persones front a l'economia oficial, controlada en gran part per
institucions poc o gens democrtiques i que serveixen majoritriament a interessos
privats allunyats del b com, i per tant es produeix un apoderament comunitari.
b/ Uarxa -erritorial
Ja hem avanat alguna cosa en l'epgraf 5.1 sobre l'element dinamitzador de
l'activitat econmica a nivell local, les denominades ecoxarxes. Amb aquestes xarxes
d'intercanvi "es creen mecanismes de suport mutu entre...
Cpersones d'una mateixa comarca o bioregi, que s'uneixen de forma estable amb el
comproms de construir una altra forma de relacionar&se, fomentant l'economia local,
el consum responsable i les relacions humanes, cobrint aix les necessitats b#siques
personals3 5 mDs, permetent a aquestes desenvolupar noves habilitats mDs enll# de
les purament professionals3
...i estimulant l's d'una moneda social autogestionada, redueixen la dependncia de
mercats ms amplis i la subordinaci a instncies de poder exgenes, amb el
benefici clar d'una major autonomia de les economies locals.
Grficament, podem pensar en les ecoxarxes com la frontissa on s'articulen els
nivells micro i macro del sistema econmic que es pretn construir, on es connecten
cadascuna de les unitats econmiques d'un territori, les seues "diferents iniciatives
autogestionries amb la globalitat del sistema, creant les interaccions que
convertiran una massa de persones en una comunitat de tipus econmic per tamb
cultural, poltic,..., s a dir, social en tota l'extensi del terme.
Com tracta de representar la 7igura N, en un gra inferior al de les ecoxarxes trobem
els nuclis locals, la xarxa a nivell local (municipal o de barri) dels projectes i les
comunitats de persones que, des de la seua autonomia, "comparteixen els seus
principis Kde la 03=303L a nivell local, implementant i coordinant en la mesura de les
seves possibilitats, projectes i iniciatives per l'autogesti holstica de les persones
que hi participen conformant aix el nivell de grups d'afinitat, el ms baix de
l'estructura. en sentit ascendent, les ecoxarxes sn el component immediat de la
C..C., i aquesta configurara un dels nodes d'una xarxa de cooperatives integrals.
Figura 1. Estructuraci territorial de la Cooperativa ntegral Catalana
(Font: www.ecoxarxadelleida.cat/2012/01/18/mapa-conceptual-de-la-cic)
c/ 7uncions, 0omissions
La creaci i dinamitzaci d'una estructura organitzativa amb un objectiu tan important
requereix l'acompliment d'una srie de funcions estructurades lgicament en
comissions o grups de treball. Aquestes comissions, al seu torn, poden adscriure's
pel seu contingut a mbits temtics ms genrics, que la Guia denomina 2odes.
Un primer Node s el de les P/-"#*/", on trobem les comissions d'Acollida, que
"s'encarrega de donar la benvinguda als nous socis, aix com rebre a qualsevol
persona interessada en el projecte per donar resposta a dubtes i consultes que es
plantegin; de Formaci "sobre el funcionament i estructura interna de la
cooperativa; de Gesti de conflictes; i de Suport a l'autoocupaci, per als qui vulguen
"desenvolupar els seus propis projectes
Passant al Node de C#1)*%$!$%&, en ell hi sn les comissions de Comunicaci,
Difusi i Extensi; la de Documentaci, que recull els acords que va generant la
cooperativa; i la d'nformtica.
En tercer lloc, hi trobem el Node d'E$#*#1%!> (/9!( % 3-#0)$$%&, amb les
comissions de Gesti econmica dels serveis comuns, que "s'encarrega de la
comptabilitat, de la relaci amb l'administraci i l'estat i de donar suport als socis
autnoms; Jurdica; de Seguiment de la moneda social, que realitzar anlisis sobre
les seues fluctuacions; i de Projectes productius.
El quart Node s el de C##-0%*!$%&, on hi han les Comissions de Coordinaci amb
les ecoxarxes (i nuclis locals), o millor dit coordinaci "entre les diverses ecoxarxes i
aquestes amb la C..C., alhora que dona suport a la creaci i consolidaci de noves
ecoxarxes; la de Coordinaci de grups temtics; de Metodologies de preses de
decisi; i la de Tasques de coordinaci, per a "resoldre o vehicular els temes que no
estiguin portant cap altre comissi o grup.
Un Node ms, el cinqu, s el de N/$/""%+!+" % %*+/-$!*'%, que cont les
comissions de Necessitats bsiques, tant comunitries com personals, per a
detectar-les i facilitar la seua cobertura; la de Promoci de l'intercanvi (i la moneda
social); la de Treball comunitari; i la de Consum cooperatiu.
Finalment, un sis Node s el d'I*.-!/"+-)$+)-/" % $#13-/", on est la Central
d'Abastiment Catalana (abans Coordinaci de Centrals de Compres) per a
"intercanviar productes i serveis que encara no podem produir o b localment o que
tenim com a excedent, fer "una gesti ms racional del transport i reduir despeses
d'intermediaci.
d/ Vmbits d'5ctivitat
Tenint la integralitat en la seua prpia denominaci, i sent un projecte que, recordem,
"a llarg termini es podria convertir en una altra societat fora del control
capitalista, amb el seu propi sistema de seguretat i previsi social per garantir les
necessitats b#siques de tots els seus membres en tot el seu recorregut vital,
lgicament la seua activitat haur de tractar d'abastar les principals rees, sin totes,
d'activitat humana.
Aquesta, per, s sense dubte una empresa d'enormes dimensions, i per aix s'ha
donat prioritat a aquelles rees que es consideren ms importants per a satisfer les
necessitats humanes bsiques, com: l'Educaci (d.1); la Salut (d.2); l'Habitatge (d.3);
l'Alimentaci (d.4); el Transport, lligat al tema de l'Energia (d.5); el Finanament (d.6);
i, com a eix transversal, l'Autoocupaci (d.7).
d.1- Pel que fa a l'E0)$!$%&, la C..C. Ctreballa per a construir i desenvolupar, de
manera conjunta, un sistema educatiu lliure, obert i accessible a totes les persones,
que es considera Cnecessari i indispensable per al desenvolupament integral de la
societat que volem3 Es tracta de "crear iniciatives autogestionades per a defensar
les potencialitats humanes que el sistema tracta de suprimir obsessionat "en
deshumanit(ar la persona reduint "laprenentatge a la memorit(aci, la repetici, la
rutina i lavaluaci.
La seua proposta no es unvoca, hi cap Cel m!tode ,ontessori, la pedagogia
llibert#ria, el m!tode intuTtiu de %estalo((i, leducaci popular, etc3 Eentre moltes
altres corrents que poden reinventar&se o aflorar amb lexperi!ncia/, per la
orientaci sempre ha de ser la Cdestimular el creixement integral de la persona i
fomentar&ne lautonomia plena amb una metodologia no directiva on l'adult siga un
mer acompanyant i l'infant puga amb total llibertat desenvolupar la seua creativitat i
expressar la seua curiositat natural, de forma que l'aprenentatge siga vivencial, fruit
de l'experimentaci directa i no d'abstraccions teriques desconnectades del seu
entorn vital.
Ms en l'etapa adulta del desenvolupament hum, un exemple molt revelador del
paradigma educatiu que es pretn s el concepte d' :spai d'5prenentatge 0ol.lectiu
(E.A.C.), que substitueix la unidireccionalitat del procs i el desequilibri entre els rols
de professor i d'alumne de la visi pedaggica tradicional per la reciprocitat,
estimulant que els participants (ja no alumnes) aporten el seu coneixement i
enriquisquen aix un procs del qual es beneficia tamb el facilitador (ja no
professor), i una major horitzontalitat, donant l'oportunitat de que totes les persones
que conformen l'E.A.C. participen igualitriament en els processos de presa de
decisions referides tant a continguts com a metodologies d'ensenyament.
L'Oficina d'Educaci s'encarrega de donar suport als projectes ja existents i de
fomentar-ne de nous, i funciona tamb com instncia d'enxarxament i de coordinaci
de totes les iniciatives d'aquest tipus. El seu abast, per, va ms enll de la prpia
C..C., donat que en ella participen projectes que sense utilitzar el paraigua legal de
la cooperativa "desenvolupen models alternatius a l'educaci oficial, com els
associats a la Xarxa d'Educaci Lliure catalana o el 0olectivo de :ducacin Libre a
nivell estatal.
d.2- Quant a la S!()+, que es considera un Csector clau pel sistema capitalista, que
genera i cronifica les malalties com a mesura de control social i alhora un camp ms
d'explotaci econmica, tamb s'impulsa un canvi de paradigma que va del Csistema
sanitari al.lop#tic hegemBnic al que anomenen "medicina unificada, que "s una
proposta que des d'una visi sist!mica, fusiona les cosmovisions del que fins avui es
coneix com la medicina convencional, la psicosom#tica i les ter#pies alternatives. Es
tracta d'una concepci holstica de la salut que tracta d'oferir un model
biopsicosocial, cultural, tic i espiritual que prioritzi la prevenci i la promoci de la
salut.
El Sistema de Salut Pblica Cooperativista (S.S.P.C.) Ces basa en la construcci i
l'acci participativa com a part del desenvolupament hum# de l'individu en totes les
seves dimensions i com a procDs col.lectiu del conjunt. Partint de la idea de que
salut i malaltia sn constructes socioculturals i no estats naturals de la persona,
l'objectiu a assolir s Cconstruir una societat que relacioni directament estil amb
qualitat de vida.
En ell es trasllada el protagonisme des del professional, les seues institucions,
tecnologies i frmacs, a l'individu amb les seus prctiques i a la comunitat i les
condicions socials que aquesta crea, i la salut passa aix de ser un servei
externalit(at a un mbit ms d'autogesti personal i comunitria.
:l Cpacient&objecte passiu que es sotmet al dictat professional per a la seua curaci
es converteix en Cpersona&subjecte activa i, juntament al seu context social, en bona
part responsable de les condicions que determinen la salut i per tant de la seua
promoci.
La figura del metge depositari del coneixement s substituda per la de Cfacilitadora
de salut que disposa de Cles eines necess#ries per acompan*ar a una altra persona
en el procDs de presa de consci!ncia de l'estil i la qualitat de vida que vol assolir
perqu! progressivament sigui capaW d'autogestionar&lo.
En aquesta rea trobem diferents grups de treball, como els de:
- l'Oficina de Salut, amb unes funcions similars a les de l'Oficina d'Educaci en el seu
mbit
- el C.A.P.S. (Centre d'Autogesti Primria en Salut), el "projecte pilot on es poden
posar en prctica els principis del S.S.P.C.
- i el S.H.A. (Salut Holstica Autogestionada), que es defineix com "un espai on les
persones ens fem responsables de lharmonit(aci i preservaci de la nostra salut,
de manera activa, individualment i/o col.lectiva
d.3- En el cas de l'?!2%+!+9/, la proposta Cva encaminada a recuperar el KseuL
car#cter col.lectiu i comunitari E333/ &ja sigui en l'#mbit rural o en l'urb#& mitjanant la
collectivitzaci, amb Cun model que garanteixi el dret d'9s davant l'especulaci i la
mercantilit(aci.
De nou hi ha un ens coordinador, l'Oficina d'Habitatge, que partint de Cla diversitat de
situacions i voluntats individuals tracta de dirigir les persones amb requeriments
habitaculars cap a alguna de les opcions d'un Campli ventall d'eines: l'ocupaci, Cuna
pr#ctica d'apoderament directa i sense intermediaris, amb un creixent suport social;
la cessi d's sense cost de lloguer; la masoveria o Cacord de cessi d'immobles
Erurals o urbans/ a canvi del manteniment, rehabilitaci o de productes de la terra;
l'autoconstrucci de l'habitatge, Cconcretament bioconstrucci; les caravanes
autosuficients, que permeten Ccompaginar la vida nBmada amb la sedent#ria; i la
repoblaci d'entorns rurals abandonats.
En aquest mbit l'element ms rellevant s la Cooperativa d'Habitatge Social (CC-
HS), que s'encarrega de generar una borsa d'habitatge prpia (per arrendament o
amb Cla compra de paquets d'hipoteques impagades) per a cedir-ne l's a canvi d'un
lloguer social, i tamb dona suport jurdic a les persones amb deutes hipotecaris als
que no poden fer front.
d.4- Passant a l'A(%1/*+!$%&, com que la sobirania alimentria s un dels seus
objectius primordials, la C..C. treballa per facilitar l'autoabastiment Cd'aliments de
proximitat, amb alts valors ecolBgics i a un preu just per a tothom E333/ eliminant els
intermediaris que encareixen el producte, amb acords entre els productors i els
consumidors finals, i ho fa mitjanant la Central d'Abastiment Catalana (C.A.C.), un
servei com de suport i dinamitzaci dels 8ebosts, "espais d'abastiment i
d'intercanvi vinculats a un nucli d'autogesti local, a una ecoxarxa o a un projecte
col.lectiu de la 03=303.
Els criteris de la C.A.C. per a incloure productes en el seu catleg seran que siguen
CagroecolBgics i/o artesanals de confianWa, directes del productor i de proximitat, en
la mesura del possible. entre les seus funcions estan: recopilar les necessitats de
provement collectives; identificar els productors i/o artesans connectant-los amb els
Rebosts locals; coordinar les comandes collectives dels Rebosts quan no hi tinguen
productors locals, el transport i tamb la gesti dels excedents; i promoure l's de la
moneda social i la creaci i el desenvolupament de nous obradors.
d.5- En el camp del T-!*"3#-+ i l'E*/-9%!, des d'una visi decreixentista que
comena per la racionalitzaci dels desplaaments, es fomenta la utilitzaci de
mitjans collectius i una progressiva substituci dels vehicles impulsats amb
combustibles fssils per aquells alimentats amb biocombustibles i/o altres energies
verdes. Els projectes engegats fins ara han sigut l'Autobs Cooperatiu collectivitzat
per a l's dels socis de la C..C. i de persones i collectius de moviments socials
afins, un cami utilitzat per la C.A.C. en la seua ruta mensual de distribuci de
productes i la "0aravana ecolBgica/pedagBgica L'5rt du >oleil, una camioneta
impulsada per biodisel per a difondre de forma itinerant "la multidiversitat
decreixentista, lautogesti energ!tica i la sobirania aliment#ria que t "lobjectiu de
mostrar tecnologies simples i encaminades a lautosufici!ncia.
Tamb a aquestos mbits pertany la campanya %osa&hi )li, que promou la creaci
de -aques d')li o punts de recollida i transformaci d'oli de cuina usat que desprs
servir de combustible per a vehicles adaptats, amb l'objectiu global de generar
"alternatives a les depend!ncies a multinacionals i a l:stat i arribar al transport lliure
i gratuTt.
d.6- El @%*!*A!1/*+ s tamb un dels mbits en que opera la C..C. Per a fer-ho, es
disposa de la Cooperativa d'Autofinanament Social en Xarxa (C.A.S.X.), concebuda
en el moment d'elaboraci de la Guia com la "primera estructura banc#ria de l':stat
espan*ol &en forma de cooperativa de serveis& que operar# sense inter!s i a dia de
hui ja en funcionament i complint aquesta condici. Amb ella es gestiona de forma
assembleria i transparent l'estalvi, les donacions i el finanament de projectes que
complisquen "uns criteris socials, poltics i ecolBgics. Dels seus fons, un ter "Ds
utilit(at com a prDstec per als projectes de les persones sBcies, un altra tercera part
"es mantD com a fons de liquiditat i la resta "es diposita en projectes 'segurs', i es
tracta de compensar el desavantatge per a les persones dipositants de no oferir-los
guanys amb un servei de assessorament en reducci de despeses.
Dins tamb de l'esfera de l'economia estan les Oficines de Desobedincia
Econmica (O.D.E.), que sn espais d'aprenentatge collectiu on es practica "aquella
modalitat de la desobedi!ncia civil concentrada a alliberar&nos del poder econBmic
privat o estatal per a "derivar els nostres recursos a la construcci d'alternatives al
sistema econBmic actual a travs d'accions individuals com la insubmissi fiscal (a
l'.R.P.F., a l'.V.A., o global), la declaraci d'insolvncia i l'allargament dels
desnonaments, o collectives com la xarxa de lloguers creuats i l'organitzaci front a
deutes hipotecries impagables o per a recomprar els deutes impagats.
d.7- Per ltim, per a la C..C. una qesti bsica en el sistema econmic que tracta
de construir s l'A)+##$)3!$%&, amb la qual les persones poden apoderar-se, i per
aix s'ofereixen eines que eliminen o redueixen les dificultats de tipus econmic,
legal i financer del procs. Aquestes passen, concretament, per:
- la figura del soci autnom, que ja hem vist en el punt dedicat als tipus de socis
- una borsa de treball en la que es pot retribuir en moneda oficial o social o amb
qualsevol altre tipus de lliure acord
- la xarxa d'intercanvis recprocs de la C..C. en la plataforma virtual del Community
Exchange System (C.E.S.)
- la 0omissi de %rojectes productius, que entre altres funcions t la de creuar les
bases de dades de necessitats i de capacitats dels participants en la cooperativa
e/ 2aturalesa dels projectes
El projectes productius de la C..C. estan majoritriament adscrits als socis autnoms
que els porten endavant i que poden considerar-se els seus titulars. Sn els
Projectes d'niciativa Productiva (P..P.), que han de complir els requisits i principis de
la cooperativa per a rebre l'aprovaci per part de la Comissi de Projectes
Productius.
Els P.A..C. (Projectes Autnoms d'niciativa Collectivitzada), en canvi, com que
utilitzen recursos de la C..C. ("terren*s, vehicles, maquin#ria, etc3) i estan
principalment destinats a cobrir les necessitats dels seus socis, sn de titularitat
collectiva, i tot ser autogestionats, la seua creaci, assignaci de recursos i
tancament depenen dels acords de l'assemblea general. Entre aquestos trobem a
hores d'ara :
- Ca L' Afou, una "colnia ecoindustrial postcapitalista de 26.000 m2, composta per
30 habitatges, naus industrials, terrenys de cultiu i altres espais a Cabrera d'Anoia
(Barcelona) dedicada al desenvolupament d'alternatives tecnolgiques en el camp
de les energies renovables, la telefonia lliure i la seguretat informtica
- SOM Comunitat, "una experi!ncia de treball i conviv!ncia per a desenvolupar una
manera sostenible * humana de relacionar&nos i interactuar amb el nostre entorn
situat en el mas de la Torre de Pujarnol, Girona.
- Roig21, un projecte bsicament habitacional ubicat a un edifici del barri del Raval, a
Barcelona
- AureaSocial, inmoble al centre de Barcelona seu d'alguns dels serveis comuns de
la cooperativa, del C.A.P.S. i on es desenvolupen moltes altres activitats
- La Paula, que actua com a delegaci de la C..C. a la comarca del Maresme oferint
alguns del seus serveis3
& el BUS Cooperatiu, "per a l'9s dels socis de la 03=303, aix com per a persones i
col.lectius afins als moviments socials
- la C..R.., cooperativa (d'nstallacions i Rehabilitacions ntegrals) sense nim de
lucre que fomenta l'autoocupaci, la formaci professional i l's de la moneda social
- l'nfoespai, local al barri de Grcia de Barcelona i seu de la Central de Compres de
la ciutat condal
- la caravana autosuficient L'Art du Soleil
- L'Hort d'En Cndid, a Terrassa, dedicat a la producci agroecolgica
- i el "bar&restaurant social i cultural" Ca L'Alegria al Mas Astor de El Vendrell,
Tarragona.
A la Guia s'hi menciona encara una altra categoria de projectes, els de Servei Com
(P.S.C.) per tant per la denominaci i la breu descripci que es fa, com per la
relaci que es mostra (Coordinaci de Centrals de Compres, Gesti econmica,
Jurdica, Serveis nformtics,...) aquesta s una figura que sembla haver estat
substituda per la de les Comissions.
5.5 FUNCONAMENT
Una vegada exposats des d'una perspectiva esttica els elements que cont la
C..C., sembla adequat analitzar els aspectes dinmics, les formes de funcionament,
que determinen en bona mesura les seus possibilitats de desenvolupament i
d'acompliment dels seus objectius. en aquest punt entenem que es poden distingir
principalment dos plans.
a) Pla econmic
Encara que ja sabem que l'esperit de la C..C. s ms el d'un moviment social que el
convencional per a un projecte empresarial, del que es troba molt allunyat, la
sostenibilitat econmica s lgicament un dels factors imprescindibles per a la seua
supervivncia. Ms encara, l'obtenci d'uns resultats positius derivats de l'activitat
econmica cooperativa cap a l'exterior de la mateixa constitueix el punt clau
d'absorci de recursos que hauran d'acabar donant-li una capacitat econmica
suficient per a finanar els sistemes pblics cooperativistes de salut i educaci i els
gastos de gesti de la cooperativa, aix com cobrir tamb la resta de necessitats
humanes bsiques noms amb l'activitat intracooperativa realitzada en moneda
social. s aix com es podr arribar a l'objectiu de conformar una bombolla
socioeconmica autosuficient i per tant amb autonomia front a l'Estat i front al mercat
i les institucions que controlen l'economia d'una societat.
En aquest aspecte, la figura clau s la del soci autnom, "una persona o projecte
que realit(a una activitat productiva oferint bDns o serveis sota el paraigua legal de la
03=303 de la qual rep el benefici ntegre, i mostra un clar parallelisme amb el
cotitzant en el Rgim Especial de Treballadors Autnoms de la Seguretat Social. La
seua principal funci s la de facilitar l'autoocupaci amb una activitat cap a l'exterior
de la cooperativa acord als seus principis, per tamb la de cobrir les necessitats de
les resta de socis i promoure l's de la moneda social.
Com hem vist anteriorment, els socis autnoms han d'abonar una quota peridica en
funci de la seua facturaci, i la seua activitat econmica s tamb una font de
recursos que els socis no aporten directament sin que s'obtenen a travs de la
desobedincia fiscal a l'.V.A. D'aquesta forma, els beneficis derivats de la
cooperaci poden quedar en propietat de la cooperativa, que realitza una
redistribuci interna avaluant cada projecte en funci del tipus d'activitat i de criteris
poltics, de sostenibilitat ecolgica i de justcia social.
Cooperativitzant la seua activitat, els productors resulten beneficiats reduint la
despesa que suposa la quota peridica per poder exercir la seua activitat respecte a
la corresponent al R.E.T.A.; evitant-se la realitzaci dels trmits amb l'Administraci
(Hisenda, Seguretat Social,...) i altres entitats com les companyies asseguradores,
dels que s'encarrega en nom de la cooperativa la seua Comissi de Gesti
Econmica; i en no haver de pagar, total o parcialment segons el cas concret, l'.V.A..
l alhora, la C..C. pot disposar de finanament per als sistemes pblics
cooperativistes i projectes productius d'inters com, amb uns ingressos sostrets
dels impostos que els treballadors pagarien a l'Estat.
Lluny de conceptualitzar, per, aquesta mena d'expropiaci a l'Estat com un acte
delictiu o almenys immoral, es justifica des del concepte de desobedincia civil
aplicat a l'mbit fiscal dins de la campanya per la desobedincia econmica
impulsada des del web derechoderebelion3net. Com que l'actuaci dels governs no
respon a l'inters general sin al privat de les classes poderoses, aplicant poltiques
contrries als interessos de les classes populars, permetent i protegint el robatori
que suposa l'apropiaci de la plusvlua per part de l'empresari en tota relaci laboral
assalariada, o fins i tot arribant en ocasions a realitzar una redistribuci inversa dels
recursos (per exemple mitjanant la transferncia de recursos pblics a mans
privades dels recents rescats bancaris, l'existncia de tipus impositius efectius que
poden arribar a ser regressius o la legalitzaci de diners negres amb l'amnistia fiscal
o eufemsticament regularit(aci d'actius ocults), es considera que la societat civil t
la legitimitat, sin directament la necessitat, d'autogestionar les contribucions
particulars a l'inters com, que sn els impostos. no resulta complicat acceptar la
consideraci d'aquest fet com a desobedincia civil, ats que acompleix les
condicions de ser un acte exercit "per persones conscients i compromeses amb la
societat; no mogut per "l'egoisme sin pel desig d'universalit(ar propostes que
objectivament milloraran la vida en societat; del que es senten orgullosos els qui el
realitzen, que l'entenen com "un acte cvic mDs; pblic, com a acte reivindicatiu que
porta implcita la denncia; pacfic; i amb el qual "no es pretDn transformar
enterament l'ordre poltic ni soscavar els seus fonaments, sin promoure la
modificaci d'aquells aspectes de la legislaci que entorpeixen el desenvolupament
de E333/ la societat, si ms no en el seu efecte immediat.
En un altre mbit per tamb dins de l'esfera econmica, cal ressaltar que el treball
dels !$+%'%"+/" (recordem que estem parlant en essncia d'un moviment social), que
poden ser formalment socis de la C..C. o no, s majoritriament voluntari, per
atesa l'envergadura del projecte es requereix de un bon nmero de persones amb
una gran dedicaci, en alguns casos quasi absoluta, per als quals s'estableix una
retribuci.
La pretensi, encara no totalment implementada, s que els components de les
seues comissions amb un comproms mnim de treball de 15 hores setmanals
disposen de la Renda Bsica Cooperativa, que en la seua primera fase consisteix en
un pagament mensual de 350 ECObasics (moneda social prpia noms utilitzable
"per adquirir productes de primera necessitat" i sense possibilitat d'endeutament)
ms habitatge i defensa jurdica. per a aquells amb una dedicaci completa "que
siguin capaos d'assumir tasques de gesti i coordinaci estables i proactives, a ms
de generar nous recursos tant humans com materials per cobrir les necessitats i
permetre la difusi de la Cooperativa ntegral Catalana i les ecoxarxes est la
Renda d'Economia Comunitria per Activistes (R.E.C.A.), pensada per a grups
d'afinitat que s'autofinancen "a travDs d'una caixa de resist!ncia, on cada un dels
membres fa 9s dels recursos necessaris per cobrir les seves necessitats b#siques,
de manera transparent i en confianWa i utilitzen com a allotjament "espais
col.lectivit(ats vinculats a la 03=303.
Un ltim aspecte econmic a ressaltar s el .%*!*A!1/*+ 0/(" "/-'/%" 3B2(%$"
$##3/-!+%'%"+/", dels que ja est en funcionament el de salut i previst el d'educaci,
i que funcionen segons el Model Mutualista Mancomunat, pel qual es fan
"aportaciones econmicas que en lugar de ser iguales para todos como sera el caso
de un servicio comercial, se prorratean en funcin de dos componentes de equidad
social, que son los ingresos de la unidad familiar y el nmero de miembros que la
conforman,
i t un carcter universal deslligat de la capacitat econmica ja que recull la
possibilitat d'haver "muchos casos en los que no corresponda ning9n pago
monetario E333/, sino simplemente una participacin en horas de colaboracin.
b) Pla poltic
Coherentment amb els valors i principis reivindicats com a inspiradors del model
social que es pretn instaurar, la metodologia utilitzada en la presa de decisions s:
- assembleria; i per tant com s'explica en la seua Guia, "Les decisions es prenen
per consens. En cas contrari les propostes es reformulen fins a trobar el consens,
d'aquesta manera s'eliminen les majories i minories
- oberta a qualsevol persona; "No cal ser soci de la Cooperativa ntegral Catalana, ni
tan sols formar part d'una Ecoxarxa o nucli local
- descentralitzada; i "d'aquesta manera, els projectes cooperatius, les comissions de
treball, les ecoxarxes o els nuclis locals prenen les seves prBpies decisions, sempre
respectant els acords mnims E333/ de la 03=303, per lgicament "les qestions que
afecten la totalitat dels elements que composen la C..C. es debaten de manera
conjunta a assemblees permanents i jornades assembleries.
L'rgan de decisi adopta aix les dues versions acabades d'esmentar. La
denominada Assemblea Permanent, que "es realitza a l'rea metropolitana de
Barcelona amb una periodicitat mensual i on tothom pot afegir punts a l'ordre del
dia, est "composta per (com a mnim): un membre de cada comissi i un membre /
soci representant de cada nucli local i "decidir quan una decisi va a la jornada
assembleria, va a la resoluci de conflictes, o per decisions que afecten persones
concretes, decideixin elles mateixes.
l'Assemblea General, on resideix la sobirania mxima de l'organitzaci, es realitza
en el marc d'una/-es Jornada/-es assembleria/-es, que tamb "t lloc una vegada al
mes de forma itinerant per la geografia catalana. En ella "els temes a tractar es
proposen amb anterioritat i "es pot participar prviament (...) per xarxa social, aix
com consultar l'acta amb posterioritat.
Tamb relacionat amb la participaci es troba les eines virtuals, que com acabem de
citar consisteix bsicament en una xarxa social prpia
(https://cooperativa.ecoxarxes.cat/) basada en la plataforma web de software lliure
N-1 del projecte Lorea, que permet la discussi i elaboraci de documents
collaboratius online; aix com el D.S.S. (Decision Support System) que facilita "la
participaci virtual en la presa de decisions assembleries quan hi ha dificultats per
a l'assistncia presencial, encara que sembla en dess.
CAPTOL 6. CONCLUSIONS I DISCUSSI
[para acabar con el capitalismo] [el cooperativismo]
ha de cumplir cuatro condiciones. [1] (...) que en
cada caso concreto se fundamente en ideas realistas y
sensatas, comprendiendo las posibilidades pero
tambin los lmites y limitaciones del cooperativismo
bajo el capitalismo. [2] (...) que haya roto con el
economicismo, con la nocin burguesa de que el ser
humano est determinado por la economa, (...) sin
consideracin hacia su realidad y necesidades
espirituales. [3] (...) estar completamente separado
del ente estatal y del capital, en particular de las
ayudas estatales y de los crditos bancarios. [y 4]
(...) situarse dentro de la estrategia de revolucin
integral y a su servicio, considerando que ser la
revolucin integral, y el cooperativismo como parte
de ella, la que pondr punto final a la dictadura del
capital, esto es, a la dictadura de su promotor y
sustentador, el Estado.
Flix Rodrigo Mora
44
44 D*)DI.* M*DA5 F>liA '"#$&/: +uiebra %agor' La !iccin del cooperativiso se pone en evidencia5 en
4ttp:%%esf0er1o2servicio.blogspot.com.es%"#$&%$#%B0iebra,fagor,la,ficcion,del.4tml
6.1 CONCLUSONS
Ens havem plantejat com a objectiu d'aquest treball el de respondre a un parell de
qestions a compte de la relaci entre l'economia anarquista i un cooperativisme de
caire emancipador com el representat per la C..C. Concretament, volem saber:
a) cm respon el model econmic de la C..C. a les preguntes bsiques de tot
sistema econmic: (1) qu produir, (2) cm fer-ho, i (3) per a qui,
b) aix com tamb quina relaci podem establir entre els valors subjacents al model
econmic de la C..C. i els propis de (1) la filosofia anarquista en termes generals i
(2) de la seua vessant econmica en particular.
a/ 4u!, 0m i %er a 4ui
a.1 Quant al <)4, en la C..C. no es realitza cap tipus de planificaci prvia i s el
lliure criteri dels agents productors el que determina autnomament l'assignaci de
recursos per a produir bns i serveis; no obstant, en els seus principis queden
establerts uns lmits al tipus d'activitats permeses (les que no sn contrries al model
social de la C..C., com hem vist en el punt 5.1.a). A ms, entre els projectes
acceptats s'atorga preferncia als que es considera que aporten ms al b com
amb un sistema de bonificacions en el pagament de l'=3<353 intern en funci del tipus
d'activitat i de criteris de carcter poltic, de sostenibilitat ecolgica i de justcia social.
Tenint en compte que la instituci rectora de la poltica econmica interna s
l'assemblea general i no una instncia superior, podem dir que la qesti del qu
produir queda en mans d'un mercat lliure amb una lleugera autoregulaci per la
comunitat cooperativa. Aix, aquest seria un punt que a grans trets es correspon amb
la proposta mutualista.
a.2 El $&1 produir queda tamb a l'elecci dels productors, per en aquest cas
tamb es marquen uns lmits que deixen fora les matries primeres, els mitjans i les
tcniques que ataquen els principis de la cooperativa. No hi caben, aix, la producci
no respectuosa amb la natura (p.ex. la que genera residus altament contaminants, o
la que utilitza llavors modificades genticament) ni les relacions salarials, desiguals
per natura, com tampoc.
De nou podem concloure que el panorama general s el d'un mercat lliure amb
certes restriccions autoimposades collectivament, i per tant s'engloba tamb dins de
l'rbita mutualista.
a.3 Pel que respecta al 3/- ! <)% produir, trobem algunes qestions que suposen un
pas ms en l'allunyament del sistema capitalista en la construcci d'una alternativa.
Sense arribar a fixar els preus dels productes i serveis oferts, no s'accepten aquells
que no es consideren "justos, concepte insuficientment definit per que podria
reflectir la consideraci de que la nica forma acceptable d'establir preus en el
mercat s l'expressada per la teoria del valor-treball.
A ms, en el Sistema Pblic Cooperativista, que actualment s'aplica a la Salut i es
pretn estendre a l'Educaci, hi entra en joc el model mutualista mancomunat, que
trenca amb el preu nic d'un servei per a flexibilitzar-lo determinant una quota
econmica mensual variable en funci de la capacitat adquisitiva de la unitat familiar,
i es calcula combinant els seus ingressos amb el nmero de components de la
mateixa; en els trams ms baixos de renda per capita, fins i tot, s'accepta que les
aportacions no siguen dinerries sin en forma d'hores de collaboraci en alguna de
les tasques d'inters com. Aquesta aplicaci del principi de "de cadasc9 segons les
seues possibilitats suposa un primer element de superaci del mutualisme per un
cam en direcci a un sistema de tipus collectivista.
Considerant conjuntament tots tres aspectes, podem concloure que el sistema
econmic que construeix la C..C. t importants similituds amb el mutualisme, com la
competici en el mercat, el rebuig de preus injustos hipotticament segons la teoria
del valor-treball i l'abolici del rgim assalariat (els productors sn autnoms o
s'associen en estructures autogestionades amb relacions horitzontals). No pot
obviar-se, per, que cont tamb un element propi del collectivisme, cas del
procediment d'establiment de preus en el sistema pblic cooperativista en funci de
la capacitat adquisitiva, paradoxalment denominat model mutualista mancomunat.
b/ 0orrespond!ncia amb els valors de la filosofia anarquista i la seua vessant
econBmica
b.1 Ms enll dels parallelismes concrets amb els models econmics clssics del
pensament socialista llibertari, podem escorcollar si els valors subjacents a la
proposta econmica de la C..C. es situen dins de l'mbit d'aquesta filosofia, tant en
el pla genric, que hem repassat en el punt 2.4, com en el especfic de l'economia
exposats en el 2.5.
Si parlem del valor suprem, la llibertat, es compleixen clarament els principis que
se'n deriven, ats que l'entrada s lliure; els projectes tenen total autonomia dins
dels principis generals de la cooperativa i l'associaci a algun d'ells sempre s
voluntria; no hi ha cap autoritat ni instncia que suplante la sobirania popular
expressada en l'assemblea; i es defn la legitimitat de la desobedincia a lleis
injustes.
L'equitat s tamb, com hem vist, un tret que es troba en la consideraci poltica dels
qui formen part de la C..C. amb la seua estructura de poder horitzontal i
descentralitzada que no admet discriminacions basades en les seues
caracterstiques personals.
Pel que fa referncia a l'mbit de la solidaritat, queda clar l'assumpci dels principis
de cooperaci i suport mutu en la mateixa essncia de la C..C., que naix per a
mostrar que sn suficients per a cobrir les necessitats bsiques de les persones
sense haver de recrrer a la dependncia de l'estat i del poder econmic.
quant a la implicaci, la prpia existncia d'aquest moviment cooperatiu construt
amb el treball majoritriament voluntari dels activistes mostra l'actitud d'enfrontar la
realitat social en que estem immersos de manera proactiva, sense esperar la
concessi de drets per part de l'estat o altres instncies, sin tractant d'aconseguir-
los per la via de l'acci directa i de l' apoderament collectiu amb la construcci de
l'alternativa socioeconmica desitjada.
El grau de correspondncia per tant amb el sistema de valors de la filosofia
anarquista s molt alt.
b.2 Passant al pla econmic, en el punt 2.4 hem establert tres principis fonamentals
per a que un model poguera ser situat en el camp del socialisme llibertari.
Un d'ells s la propietat collectiva dels mitjans de producci, condici de la qual la
situaci de la C..C. s encara bastant llunyana, malgrat que s un dels seus
objectius declarats. A hores d'ara la cooperativa possex en els seus diversos P.A..C.
els drets d's (siga en rgim de lloguer o de cessi d's) d'uns quants bns mobles e
immobles que formen part del seu patrimoni collectiu per tant, per aquest s
clarament insuficient per a la gran quantitat de socis autnoms / projectes productius
que t ara mateix, propera al millar. L'actual campanya de recaptaci de fons per a la
compra de l'immoble que alberga AureaSocial pot ser un avan en aquest punt.
L'autogesti, en canvi, s una prctica profundament desenvolupada en la
cooperativa, tant en la seua vessant d'autonomia dels projectes que la integren com
en la de la seua gesti democrtica, fins i tot acceptant la participaci de qualsevol
persona interessada en fer-ho.
El tercer element a que fiem referncia, el rebuig al treball assalariat, s tamb
respectat en gran mesura dins de la C..C., i aquest rgim laboral queda restringit a
uns pocs casos excepcionals en que per alguna circumstncia personal el
treballador aix ho demana.
Mereix tamb menci el fet que entre els serveis oferts pel conglomerat cooperatiu hi
ha el finanament (que s'atorga a projectes tant propis com externs a la C..C.
sempre que complisquen els seus principis i s'entenguen d'utilitat social) sense
interessos i amb el cost mnim per a cobrir els gastos d'administraci, tal i com va
proposar el mutualisme de Proudhon amb el seu Xanc del %oble.
6.2 DSCUS
Les conclusions a que acabem d'arribar ens diuen que el projecte de la C..C. cont
una proposta de sistema socioeconmic amb una intenci declarada d'acord amb
l'univers de l'anarquisme, i en la seua materialitzaci s'estan donant importants
passos en aquesta lnia, encara que algun aspecte com s la propietat dels mitjans
de producci es troba encara en una situaci notablement deficient.
Concretament, hem vist que la major part dels elements analitzats tenen una
correspondncia clara amb el model mutualista, que representa l'escal inferior dels
tres models econmics clssics dins del socialisme llibertari, en el sentit que suposa
un menor allunyament del punt de partida capitalista, ats que accepta el lliure
mercat com a mecanisme de determinaci de la producci, i per tant s el que troba
millor acomodament en la seua legalitat, en la que est inserida la figura jurdica
cooperativa. Probablement aix mateix siga una de les raons per les que l'opci
mutualista va ser massivament rebutjada pel moviment anarquista i substituda en
les seus preferncies pels models que anaven ocupant graons superiors.
Aquesta forma de construcci del sistema econmic per la via pacfica de la
transformaci gradual pot ser considerada com una actitud poc ambiciosa des de les
posicions ms radicals del socialisme llibertari, per no han sigut pocs anarquistes
els qui han defensat la progressivitat com a procediment necessari degut a que, com
hem tractat de fer pals al llarg del treball, un sistema econmic comporta i requereix
tamb d'un sistema de valors coherent en el que sustentar-se. Conseqentment, per
a l'aplicaci d'un nou model econmic cal prviament l'assumpci d'una mentalitat
tamb nova, cosa que no arriba de la nit al dia per molt que de matinada tinga lloc la
presa del Palau d'Hivern. Daniel Gurin expressa perfectament aquest raonament
recopilant les aportacions d'alguns dels terics ms importants de l'economia
anarquista:
Cnicamente cuando se inicie la era de la abundancia, y no antes, podrn las
normas "burguesas" de remuneracin dejar su lugar a otras especficamente
"comunistas" (.) Malatesta reconoca que el comunismo slo era inmediatamente
realizable en sectores muy restringidos y que, "para el resto", sera necesario
aceptar "transitoriamente" el colectivismo.
"Para llevar el comunismo a la prctica, es preciso que los miembros de la sociedad
lleguen a una gran madurez moral, adquieran un elevado y profundo sentimiento de
solidaridad que el impulso revolucionario quiz no baste para crear, sobre todo en
los primeros tiempos, en que se darn condiciones materiales poco favorables para
tal evolucin."
(...) A juicio de [Diego Abad de] Santilln, el sistema capitalista no ha preparado a los
seres humanos para tal forma de vida: en lugar de fomentar los instintos sociales, el
sentido de solidaridad, tiende a prohibir y castigar estos sentimientos con todos los
recursos de que dispone.
(...) Es dudoso, afirmar, que una revolucin nos conduzca inmediatamente a la
realizacin de nuestro ideal anarcocomunista. La consigna colectivista de "a cada
uno el producto de su trabajo", respondera mejor que el comunismo a las
exigencias de la vida real durante la primera fase de un perodo revolucionario (...).
Las formas econmicas que se ensayaran marcaran, a lo sumo, una gradual
evolucin hacia el comunismo. (...). Mutualismo, colectivismo y comunismo no son
sino distintos medios tendientes a un mismo fin"D
45
6.3 ALTRES REFLEXONS
Ms enll de les preguntes que motivaren la realitzaci d'aquest estudi i han
conformat els seus objectius, al llarg del treball hem anat fent referncia a altres
qestions relacionades directament o de manera ms tangencial, de les que tamb
poden derivar-se algunes reflexions.
En el reps histric a les iniciatives d'autogesti hem fet notar que amb l'inici del
millenni sembla estar succeint un creixement del cooperativisme ents com a valor
o principi de funcionament, ms que com a utilitzaci de la forma jurdica
cooperativa per a millorar les condicions de vida de la classe treballadora. Aquest
auge del valor de la cooperaci autogestionria en la societat civil s'estaria
materialitzant en multitud de moviments i activitats d'intercanvi fora del concepte
convencional de transacci comercial, com sn les prpies cooperatives integrals
46
,
els bancs de temps i les comunitats d'intercanvi, el consum collaboratiu, el
45 .(^DI65 )aniel: L1Anarc7ise De la doctrine & l1action5 'pp.J7,8# de la trad0ccin El Anar#uiso5 Eds.
Anarres5 <0enos Aires5 disponible en 4ttp:%%333.librosdeanarres.com.ar%el,anarB0ismo)
46 Yi 4a 0n grapat de Nr;pliB0esO de la C.I.C. acabades de constit0ir,se o en proc>s de fer,4o en diversos
llocs de la pen=ns0la ib;rica i tamb> m>s enll. +ot cons0ltar,se 0na relaci en
4ttp:%%cooperativa.cat%AarAa,territorial,"%altres,iniciatives,de,cooperatives,integrals%
programari lliure, el cro+dfunding o micromecenatge, el boo'crossing
(abandonament annim de llibres en espais pblics per a que siguen aprofitats per
altres), el couchsurfing (cessi desinteressada d'allotjament), com tamb en la
recuperaci autogestionria de fbriques en fallida o abandonades en els diferents
episodis de crisi locals, com l'argentina de 2001, o la mundial iniciada en 2008.
A ms, entre aquestos i altres moviments socials de diferents mbits amb una
filosofia anticapitalista (educaci lliure, aprenentatge collectiu, ecologisme, sobirania
alimentria, drets humans) aparentment s'hi est produint un important procs
d'enxarxament que podria obeir bsicament a circumstncies trivials o de tipus
conjuntural com la pura utilitat de la cooperaci per a la supervivncia particular de
cada un d'ells, o potser reflectir un augment de la conscincia de formar part d'un
nic moviment general de fons que comparteix uns valors diferents o fins i tot
oposats als hegemnics i que amb el seu desenvolupament podria arribar a integrar
tot un sistema socioeconmic alternatiu.
De qualsevol forma, la C..C. respon en gran part a aquestos dos factors, per
suposa en s mateixa una iniciativa ambiciosa en el seus objectius i novedosa en la
seua formulaci estratgica: participar del lliure mercat capitalista com a inevitable
entorn fins a integrar a l'interior de la bombolla creada sota la figura legal cooperativa
(i en certa mesura protegida de l'estat i les institucions financeres per ella) suficients
recursos per a satisfer les necessitats bsiques de les persones amb intercanvis
interns regits per mecanismes autogestionats, moment en que la microsocietat
creada podr ser autnoma.
El cam recorregut fins ara, encara que curt, pareixen apuntar que la C..C. podria en
bona mesura complir els seus objectius, amb un abast limitat almenys. Si en les
actuals condicions aquest procs s suficient per a produir l'expansi o contagi
social generals i que un sistema cooperativista puga substituir enterament al
capitalista s una qesti que desborda les possibilitats d'aquest treball; s que
voldria, no obstant, apuntar l'opini al respecte d'alguns autors, com l'expressada per
l'historiador i filsof poltic Flix Rodrigo Mora en la cita que encapala el captol, o la
de la politloga i activista Anna Pealver
47
, a la que ja hem recorregut en diverses
FJ +EMAI-ED5 Ana: op.cit. p.&F
ocasions:
"La finalitat ltima del cooperativisme almenys a nivell teric i llevat dels intents del
capitalisme d'utilitzar-lo per a evitar la revoluci, sempre ha anat ms enll d'una
simple millora dins del sistema, i s'ha buscat reemplaar el capitalisme, basat en la
competici entre individus, empreses i nacions i l'organitzaci jerrquica de la
producci, per un sistema basat en la cooperaci i l'assemblearisme.
(...) la pregunta (...) s si realment una transformaci gradual s possible sense
desenvolupar, parallelament, una lluita poltica que haur de culminar (...) en la
recuperaci dels mitjans de producci en el seu conjunt per part de les classes
treballadores.
...pregunta a la que la prpia Pealver ens dona una resposta:
"un cooperativisme vinculat a les lluites revolucionries s l'nic que pot escapar a
les illusions d'una possible millora de les condicions de vida sense subvertir el
sistema
Al seu favor podrem pensar en el context previ al succs ms important de la
histria del capitalisme en que va produir-se temporalment una emancipaci real de
la classe treballadora respecte de la dominaci econmica burgesa, siga directa o
emmascarada amb sistemes poltics pseudodemocrtics, i/o del sotmetiment a la
classe dirigent en el cas dels sistemes autoritaris. Estem parlant com hem vist
anteriorment de la coneguda com Revoluci Espanyola de 1936, que va ser
precedida durant bona part del primer ter de segle d'una intensa labor de
conscienciaci per part dels sindicats de classe, com tamb pel desenvolupament
de corrents educatives renovadores, com la de l'Escola Moderna de Ferrer i
Gurdia, i allunyades de la mentalitat conservadora i de submissi del model
d'ensenyament tradicional.
Per a finalitzar, entenc oport assenyalar que aquest treball, que est basat
metodolgicament en l'anlisi documental i una tcnica qualitativa com s
l'observaci participant, reflecteix majorment el model teric i els aspectes
intencionals del seu objecte d'estudi, i per a un major aprofundiment requeriria d'un
disseny empric ms atent a les qestions factuals i, probablement, quantitatives del
mateix.

El Cooperativisme Llibertari Com A Eina de Transformació Social

Загружено:

Сведения о документе

Оригинальное название

Авторское право

Доступные форматы

Поделиться этим документом

Поделиться или встроить документ

Параметры публикации

Этот документ был вам полезен?

Это неприемлемый материал?

Авторское право:

Доступные форматы

El Cooperativisme Llibertari Com A Eina de Transformació Social

Загружено:

Авторское право:

Доступные форматы

El cooperativisme llibertari com a eina de transformaci social: el cas de la C.I.C.

Antonio Yage Avi

Вам также может понравиться