You are on page 1of 7

AL RITME DEL COR

Em demanen que escrigui unes línies explicant la gènesi del llibre-disc "Bularretik Mintzora;
Kantak, poemak, ipuinak”. Començo per traduir el tÍtol per poder compartir des d´un principi
alguns senyals del seu contingut, i compartir el seu significat. "Del pit a la paraula" (cançons,
poemes, contes) pot ser una primera aproximació; "bularra" significa el pit que acull al nadó,
l’alimenta i dona lloc al amanyac i la paraula. També és pròxim al cor del nadó i dels seus
pares, que es fonen en una sola bategada. El ritme del cor va ser la primera intuició que em
porta a "concebre" el treball.

"Bularretik Mintzora", ("Del pit a la paraula") acompanya un projecte per fomentar la lectura
dirigit a pares i profesors de nens de entre 0 i 6 anys i dut a terme pel grup Galtzagorri
Elkartea, secció basca d’OEPLI-IBBY. Aquest projecte agafa el nom d´un assaig crític de
Juan Cruz Igerabide sobre la importància de la poesia popular en la construcció del
llenguatge emotiu, associat a les emocions, als sentiments, a l’humor i a l’amor. Aquest és un
dels punts de sortida que em porta a presentar la poesia popular com a element per a facilitar
el seu aprenentatge i difusió per part dels pares joves i dels professors.

La selecció de poemes, cançons i contes està feta seguint l’ordre d’evolució dels nens i
també tenint en compte certs criteris de recuperació lingüística i cultural. Parteixo del fet que
en una generació s´ha perdut la memòria per a la utilització d´aquestes cançons, jocs i contes.
Amb el projecte de foment de la lectura que comencem, se’ns ofereix l’oportunitat de
difondre aquest material que des de fa cinquanta anys s’amaga en molts llibres de
compiladors de folklore popular de principis del segle XX.

Algunes d’aquestes cançons s´han fet servir en el decurs d’aquests anys. Però haig de dir que
en la majoria dels casos s’han fet adaptacions amb ritmes estranys que desvirtuen la cadència
de la llengua, l’entonació i, sobretot, el seu sistema d´accentuació. Per un afany absurd de
"modernització" s’han fet versions "pop" de les cançons populars que les han despullat del
seu ritme original i d’alguns trets importants que tenen a l´hora de ser assimilades pels més
petits; m’estic referint als aspectes fonètics que diferencien els idiomes. Això és especialment
important quan s’ofereix un material als pares i professors que necessiten models bons per a
ensenyar l’idioma als nens petits. Molt sovint, amb molt bona voluntat però amb una
coneixement escàs de l’idioma, l´euskara, com també podríem dir de qualsevol altre idioma,
s’han utilitzat aquestes cançons tot allunyant-les de la seva funció primària.

En realitat, les cançons populars infantils s’adapten a les característiques de l’idioma que
sigui, i alhora a les necessitats i formes de coneixement dels nadons. M´explico: el ritme
binari, amb definició sil.làbica de cada compàs, facilita la repetició, l’anticipació vocàlica
que anuncia la rima repetida i tots aquests factors faciliten l’aprenentatge de l’estructura
literària que es proposa. També es podría parlar de les melodies diferenciades davant de les
salmòdies sense massa variants de tons i notes...

Poc a poc ens apropem al quid de la qüestió i és que havia d’optar per la selecció de poemes i
cançons alhora que havia de triar un fons musical que donés suport a l´audició de vint minuts
que pogués resultar àrdua per a una oida acostumada a un fil musical permanent. L’elecció
del tipus de música i la seva gravació i producció va ser el treball més delicat del llibre. La
senzillesa havia d’estar per sobre d’altres consideracions. Jo havia triat els poemas en una
forma d’evolució ascendent. Al principi, cançons de bressol, petits jocs de mans; a
continuació, petits jocs a la falda, combinats amb el mateix mantra que dóna unitat a tot el
CD i algun conte recitat; a la tercera part es troben els jocs de trotar, cançons, alguna frase
travessa impossible i contes d’acumulació. Acaba el CD quan el nadó ja parla, pot contar
històries, ha confeccionat una sintaxi complicada amb els components essencials de la
llengua.

Em vaig inclinar per un compositor de música contemporània, Aurelio Edler, brasiler que
podia mirar les nostres cançons des d’un lloc llunyà als molts prejudicis que condicionen, de
vegades, las eleccions, fent-les coincidir amb el que han de ser les coses, no amb el que són.
Vam triar una dicció natural i un ambient sonor elaborat en base a la percussió. La percuszió
es va anar adaptant a cada estructura poètica utilitzant diversos instruments i formes diferents
de produir sons; per exemple, es frega la pell d’un tambor o la corda d’una harpa. A més
utilitzem joguines, campanetes, sonalls i un larguíssim etcètera.

Però ens mancava un motiu que identifiqués el CD, i connectés amb el significat simbòlic de
tot el treball. La connexió s’estableix a través de la simbologia més primitiva: les bategades
del cor. Tot el projecte de foment de la lectura es basa en la certesa que el primer sentit que es
desenvolupa és el sentit de l’oida; des del quart mes de gestació, el fetus escolta els sons que
passen a través del cos de la seva mare. Per tant, el nadó està immers en un ritme incessant i
acompanyat d’uns sons que el fan reconèixer el seu món i establir diferències entre aquest i el
mon extern a partir del naixement; des d´aquest momento, progressivament reconeix les
persones i els objectes i els diferencia del seu propi ser.

Enmig de totes les eleccions se sobreposa la contundència de la cançó de bressol-mantra que


es repeteix continuament a la gravació.

"Ttun kurrun kuttun


kuttun kuttuna,
loo, loo"

És una onomatopeia rítmica; evoca el so del bressol de fusta fent cruixir la fusta del terra,
quan es bressola el bressol: "kurrun runkurrun..." "loo-loo". (Dorm-Dorm). També repeteix,
mitjançant un joc de paraules, "kutuna" (estimat). "Dorm, estimat, al ritme del bressol. Dorm,
dorm."

La música composta per a arpa i txalaparta vol continuar amb aquesta simbologia
onomatopeica i primària de les bategades del cor i el so de la fusta. A partir d’aquí podem
entendre tot el treball que consisteix en una mostra de poesia i música popular. Las cançons
de bressol utilitzen motius semblants a tot el món. Repeteixen el seu ritme binari, el ritme del
cor, murmuren sons monocords per tal que el nadó es calmi i dormi.

Els jocs infantils populars recreen els mateixos esquemes d´aprenentatge. Acompanyen el
desenvolupament psicomotriu del nadó ajudant-lo en la seva maduració a través del joc. Per
exemple, bressolar la mà sobre el rostre del nadó perquè fixi la mirada en la mà que es mou al
ritme de la cançó, per exemple (maro –marotxu.); petits jocs de paraules per a contar els dits;
en castellà “Cinco lobitos tiene la loba…”, en euskara “Honek txotxak bildu…” També hi ha
diverses cançons que requereixen les palmellades dels nens que ajuden a la coordinació
manual i altres jocs per a trotar, saltar i desenvolupar altres aspectes del moviment que
acompanyen el creixement.
Pel que fa a l'aprenentatge i desenvolupament de la llengua, les cançons populars també
ensenyen als més petits els elements essencials perquè s'entrenin en el seu aprenentatge i ús:
la repetició de lletres i síl·labes, les entonacions diverses que omplen d'expressivitat les seves
vocalitzacions. Més tard poden compartir els contes amb contingut acumulatiu i repetició
rítmica que els ajuda en el seu domini de la sintaxi en el sentit que els ajuda a establir
seqüències temporals.

Però també hi ha una coincidència de temes en el folklore de tot el món. Totes les
civilitzacions han utilitzat aquestes estructures literàries per a calmar els seus bebés, acostant-
los ritmes primitius que queden gravats en el subconscient. També s'han utilitzat totes
aquestes peces per a jugar i gaudir cada vegada més del moviment del propi cos; jocs de
trotar, de balanceig, jocs de paraules, de números…

Però també hi ha altres conceptes que estan lligats a aquestes cançons que tenen relació amb
altres aprenentatges més vitals. Els adverteixen dels perills de la vida : … “ez egin lorik
basoan, azeritxoak jango zaitu, bildotza zarelakoan…” (No dormis al bosc, una petita guineu
podria menjar-te, si et confon amb un anyell). La seguretat de la casa, d’allò conegut, s'oposa
al perill extern.

A les cançons de bressol populars hi apareix també la por a la mort. El mite d’Orfeu es
repeteix cada vegada que tanquem els ulls, la por a no ser, a desaparèixer quan ens rendim al
somni i ens assaltin els monstres de la inexistència. Cadascun de nosaltres viatja amb Orfeu
cada nit amb l'esperança de rescatar a Eurídice de la seva mort, per a salvar-nos a nosaltres
mateixos, bressolats per la música. Però a la cançó castellana la mare li diu al nen: “Tanca,
tanca, be meu, els teus ulls bells encara que la teva mare mori sense veure's en ells…” La
cançó de bressol que introduïm en el nostre llibre diu:

Lo- lo
Zuk orain eta nik gero.
Biok batera lo egiteko
Etxean inor ez dago”

Dorm, dorm,
Ara dorm tu,
Després dormiré jo.
No podem dormir al mateix temps,
Perquè a casa no hi ha ningú més.
Dorm, dorm.

Finalment volem destacar el treball d'il·lustració d'Elena Odriozola. Crec que en aquest llibre
ens presenta unes figures sensuals que acompanyen tot el significat d'aquestes peces
musicals, que ajuden en el camí de la comunicació i el desenvolupament sensorial i afectiu.
Elena també és la responsable de tot el disseny gràfic de la iniciativa.

L'acollida que està tenint el llibre i el seu disc es deu en gran mesura al fet d'haver-lo
despullat d'artificis, presentant-lo com més accessible als pares i professors millor. En el
projecte vam recomanar que el disc s'utilitzés perquè els adults aprenguin les cançons i jocs.
Tots els textos estan reproduïts i cada joc s'explica. Però els nens que m'envolten i als què tinc
accés trien quin és la seva cançó favorita i posen el disc quan estan sols…

Estranys en el laberint: a la lectura pels sentits

El model d'experiència que presento sorgeix d'una necessitat d'adaptar salons del llibre i
exposicions temàtiques de Literatura Infantil, oferint alternatives diferents que donin suport i
facin atractiu el fet literari. Es tracta d'adaptar el format d'una visita guiada o una exposició de
llibres i convertir-la en un joc de contingut literari. El resultat és “un happening” en el qual
els nens i nenes es converteixen en protagonistes de la seva pròpia experiència. He creat
diversos salons d'aquest tipus i cal dir que cadascun d'ells té la seva estètica pròpia i objectius
diferents. Encara que, naturalment, duguin el mateix camí creatiu.
En primer lloc sempre em plantejo el tema a tractar. Cada vegada decideixo un gènere o un
subgenere literari. El primer exemple que analitzarem és un saló dedicat a la poesia. En
aquest saló s'utilitza la poesia com a joguina. S'utilitzen una sèrie de poemes amb els quals es
realitzen jocs diferents. Algunes de les poesies són populars i d’altres son d'autor. Segons el
tipus de poema en qüestió, es realitzen jocs d'observació i discriminació, jocs per a contar i
petites representacions; jocs de moviments en rotllana i jocs d'habilitat lingüística, rapidesa,
pronunciació, síl·labes...

En primer lloc vaig imaginar l'espai on havia de transcórrer el saló. La primera intuïció va ser
construir un bosc en un espai molt irreal i bonic que acollís el joc i la poesia. Comencem a
treballar en equip amb dos il·lustradores que van realitzar els arbres, tasca per a la qual van
haver de sortejar molts obstacles. El primer és la verticalitat dels arbres i com realitzar un
suport estable. La subjecció es va solucionar simplement investigant amb ombrel·les plenes
d'aigua per a donar estabilitat a cada arbre.

Cada arbre acull un tipus de poemes o cançons i triem materials diferents per a confeccionar
cadascun d'ells. Des de teles metal·litzades a rafia natural pintada, des de papers naturals de
colors a fruites de plàstic pegades en una pilota gegant. El cinquè arbre està composat per
fileres de llibres on hi ha una selecció de llibres, poemes i il·lustracions. Al final del joc,
miren els llibres de poemes i busquen un poema que els agradi. També tenim un racó on
poden escriure el que vulguin i un gran paper per a pintar, escriure i reproduir poemes que els
agradin.

En l'espai hi ha dos elements més que ho defineixen: un sostre fet de xarxa de la qual pengem
diversos objectes i un terra que limita tota l'acció. El terra té molta importància per a les
nostres propostes; la major part de les vegades vam muntar el saló de poesia en biblioteques
públiques i el sòl hi marcava l'espai del joc.

Una vegada establert el sistema de construcció i acció, va venir el procés d'elecció i


enregistrament de poemes. L'enregistrament es va fer seguint un estil naturalista de recitat. Es
va posar una èmfasi especial en el ritme, la pronunciació i els accents de cada frase; finalment
es va triar un fons musical composat amb fragments de músics contemporanis bascos que
acompanya sense mediatizar tot el text parlat.

El següent exemple es tracta d'un saló sobre la por. Vaig triar el tema per ser un dels temes
recorrents i més utilitzats en la literatura universal, tant infantil com en la literatura per a
adults. L'objectiu del saló consisteix a realitzar un procés pel qual se'ls duu als participants a
reconèixer algunes situacions en les quals tenen aquesta sensació. Per a això se'ls presenta un
conte: “Jonàs i el frigorífic poruc”, conte de Juan Cruz Igerabide publicat a Everest. En
aquest conte s'explica la reacció de Jonàs la primera vegada que es queda sol a casa seva.
Quan pren consciència, comença a sentir els batecs del cor cada vegada més forts. També
observa que les seves mans tremolen. I no només ho fan les seves mans, sinó que també
tremola el frigorífic. Per què? El raonament de Jonàs el porta a pensar que hi ha un llop que
vol menjar-se el menjar del frigorífic. I que després se’l cruspirà a ell.
La presentació d'aquest conte la vam realitzar a través d'un DVD que realitzem en
col·laboració amb una compositora: Zuriñe Fernández de Gerenabarrrena. I també amb una
il·lustradora, Aitziber Alonso, col·laboradora principal de tots els salons literaris que he
realitzat. La línia de la il·lustració la decidim entre les tres. Ens convenia que recordés
l’estètica dels anys trenta. La música vam decidir que tingués dues parts diferenciades; la
presentació i desenllaç que recordés a les operetes berlineses d'aquesta mateixa època, i en la
part parlada, que hi anés una partitura realitzada amb música electroacústica que jugués amb i
reforcés la sensació de por que es trasllada a tot el conte.

L'espai es va realitzar buscant electrodomèstics de dexailleria. Se'ls va extreure el motor, es


van escatar i pintar. Després es va seccionar cada electrodomèstic longitudinalment i es va
adaptar perquè pogués contenir una petita selecció de llibres. També es va realitzar un terra
igual que el dibuixat en el DVD. La intenció era repetir l'ambient que es presenta en el conte
animat. Aquesta cuina es col·loca en qualsevol biblioteca i el joc es realitza sobre el terra que
creem per a això.

La dinàmica del joc comença amb el visionat del DVD; els assistents han d'observar
com evoluciona la por de Jonàs i reflexionar sobre quines són les seves pors. A
continuació passen a la cuina de Jonàs, en qualsevol lloc es pot sentir por. Se'ls
ofereix unes “estovalles” en les quals es representen els electrodomèstics que hi ha
a la cuina. A cadascun han d'enfrontar-se a una experiència relacionada amb els
sentits. En el frigorífic han de triar “l'aliment” que no triarien mai. Cadascun d'ells
tindrà una etiqueta que es repeteix en un dels llibres amagats en la part de darrere.
La rentadora amaga dos reproductors de “mp3” on estan gravats una sèrie de sons,
han de triar un que els susciti un lloc on no volguessin estar. A l'aigüera es troben
amb imatges que els recorden a persones que no volen veure. En el forn trobaran
uns llargs guants plens d'objectes, el tacte dels quals els produirà sensacions
estranyes. Han de triar un objecte, llegir el text que els proposem i contestar a les
preguntes que els dirigim.
Al final del recorregut cadascun renova les seves sensacions i conta quines han
estat les seves majors sensacions de por. Al final se'ls lliura un llibret amb una
bibliografia de llibres sobre la por.
Finalment presento l'últim saló que hem realitzat, “Estranys al laberint”. El pretext
que em va dur a la creació d'aquest saló va ser un Congrés que la secció espanyola
de IBBY, OEPLI, va realitzar a la meva ciutat, Sant Sebastià. Jo co-presidia aquest
Congrés i vaig oferir-hi la possibilitat de crear un joc literari en una de les sales d'art
regida per La Diputació de Guipúscoa. Van acceptar la nostra proposta. Era un
laberint on es representa el viatge d'una persona a través de mons estranys i
enfrontant-se amb allò desconegut. La idea s'unia al lema que representava el
nostre Congrés: “Llegeixo diferent: la multiculturalitat al llibre infantil i juvenil”.
A aquest saló vam unir un DVD en què van participar-hi molts escriptors, il·lustradors
de literatura infantil i juvenil vascos; la proposta passava per donar una visió de com
veiem els bascos el món i com pensem que ens veuen els altres. Es tractava d’oferir
una visió de nosaltres mateixos. Per a això triàvem deu textos que representaven
paisatges nostres i estranys i realitzem un guió amb 200 il·lustracions extretes de
llibres publicats. El DVD es va muntar sobre la banda sonora de Zuriñe Fernández
Gerenabarrena, que va utilitzar, juntament amb música pròpia, música de grans
compositors bascos com Guridi, Arteta, Ravel, Bernaola o Juan de Pablos, a més de
música popular manipulada.
El laberint és el muntatge més gran que hem realitzat. La peça fonamental en va ser
la que ens permet d’unir els panells de fullola de fusta per a mantenir la verticalitat.
En el seu plànol s'observen diversos espais diferenciats; cadascun representa un
element diferent que té uns materials i tractament diferents. A través del recorregut
els viatgers tenen diverses àrees de descans, on es troben amb llibres d'imatges i
amb músiques estranyes. Ells van qualificant cada lloc pel que fa a diversos
adjectius que es refereixen a sensacions diverses, agradables i inquietants. Al final
del recorregut ells construeixen el seu propi relat de viatge combinant els elements i
sensacions que han anat trobant. Alguns trien el relat biogràfic del nen africà que va
travessar l'oceà per a arribar a les ciutats estranyes…