SANT ANTONI, LA FESTA MS POPULAR DE MALLORCA per Jaume Sastre

Antecedents La festa de sant Antoni actual s el resultat de la cristianitzaci dantigues cerimnies i cultes primitius dedicats a divinitats paganes protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals. Antoni Gili, al llibre Sant Antoni Abat, festa popular dArt !d. "ocumenta, #alma $%%&', afirma( la festa de Sant Antoni s una o!analla s"#ia!ent conse #ada d$anti%u&ssi!es cele' acions (a)anes a)e !anades a!' totes les %ue cele' en el solstici d$*i#e n+ ,i t inne)a'les (unts de contacte- la data de la cele' aci., el itual del foc+++ p)g.**'. Joan Amades, lautor del Costumari catal, afegei+( La festa de Sant Antoni se!'la eco da les festes consu"lies o!anes, %ue tenien lloc (el dese!' e i (e l$a)ost en *ono de la di#initat C/nsua+ La ( i!e a tendia a ( ese #a el 'estia del !al, i la se)ona tenia (e o'0ecte festi#a la fi i l$12it de la collita+ A Ro!a, el dia 3 de )ene , tenia lloc la festa de la co onaci. dels ases da#ant de l$alta de 45(ite + Un co( cele' ats els sac ificis, els fo ne s i els fle%ue s co ona#en llu s ases a!' co ones de !u t a i de llo e , de les %uals ta!' en duien ells ,ol. -, #)g. .*/'. Sant Antoni s el protector de la pagesia mallor0uina1 s el protector dels conreus, del camp i tamb dels animals, especialment els dom2stics 0ue conviuen amb l3ome cans, moi+os...', i del bestiar de peu rod cavalls, someres, ases, rucs, muls...'. -gualment s el protector dels menascals, els ferrers, els por0uers, els cansaladers, els cerers, els forners, els pastissers, els confiters, els traginers, els 4ugadors de cartes, els fossers i enterramorts. "a0u5 vnen a0uelles glosses tan famoses( Sant Antoni ha vengut amb un ase amb quatre cames, amb un covo densamades i una botella de suc Sant Antoni i el dimoni jugaven a trenta-u; el dimoni va fer trenta i sant Antoni, trenta-u 6amb sel considera advocat contra la lepra per la 0ual cosa a0uest dia la gent men4ava un tortell per tal 0ue el sant els proteg5s da0uesta malaltia. Sant Antoni s invocat contra les malalties gangrenoses de la pell i, molt especialment, contra l3erpes zster i la borradura dels infants. Costu!s ( o(is d$a%uest dia7 !stava molt mal vist fer matances. 7 A0uest dia s considerat la festa dels animals per la 0ual cosa no sels feia treballar, era corrent donar7los un pinso e+traordinari i fer7los ob4ecte dun tractament respectus. 6amb era mal vist tenir7los fermats. "esprs de les bene8des i les cavalcades sels dei+ava a lloure per dins una tanca. 7 !s guarnia els animals amb els millors arreus, sovint amb corret4am fet e+pressament per a0uell dia. !ls genets, igualment, vestien llurs millors

robes i, com els animals, llu8en el bo i millor 0ue tenien. !ls cascavells, campanetes i daltres elements sonors igualment 0ue les cintes de coloraines tenen car)cter damulet i de protecci contra els mals esperits. Al segle 9, a0uesta festa era organitzada pels gremis de llogaters de mules, dels traginers i dels bastai+os. "esprs van agafar el relleu els cot+ers i els carreters. Ele!ents si!'/lics de la festa Encesa de fo)ue ons( forma part dels rituals primitius del culte al Sol. !ls dimonis peguen bots, fan cabrioles per damunt el foc i ballen al seu voltant talment els +amans i brui+ots primitius. !l foguer representa la victria de la llum sobre les tenebres. "ia $& de gener s molt proper al solstici d3ivern :: de desembre'. !l foc simbolitza el ;renai+ement< del sol, element mascul5 0ue fertilitza la terra. !ls nostres avanpassats estaven conven=uts 0ue agafar les cendres dels foguerons de Sant Antoni i escampar7les pels sementers afavoria les collites. !s considera el >oc com a fill del Sol 0ue va arribar a la 6erra a travs del llamp. !l nostre calendari s eminentment solar si b incorpora tamb el cmput dels antics calendaris lunars, pel 0ue fa a les setmanes i als mesos. !ls foguerons presents a les revetles de sant Antoni i de sant Joan', les rodes de foc, les danses i balls en rotlle sn s5mbol de la for=a del sol. La cultura popular t molt5ssims refran?s 0ue fan refer2ncia al fet 0ue les 3ores dirradiaci solar es recuperen( er !adal, crei" el dia una passa de gall, er sant #steve, una passa de llebre, els reis una passa de vell, er sant Antoni, una passa de dimoni$ Sant Antoni( durant el mes de gener el cristianisme va col.locar les festes dels sant barbuts( Sant Antoni Sant #au i Sant @aur. Segons Joan Soler( A%uest 'a 'uts eco den Satu n, el #ell C onos de lla )a 'a 'a 'lanca, inco (o at al santo al c isti" a!' les Satu nalia, en el can#i de l$an6, o i)en e!ot del Ca nestoltes+ En les cele' acions d$a%uesta diada s$acullen itus ( ec istians de l$*i#e n, de fe tilitat i (u ificaci. p)g. AA%'. Di!onis( segons Antoni Gili, els dimonis sn reminisc2ncies llun?anes dels antics +amans i brui+ots 0ue entorn del foc dirigien els rituals en ( o de la fecunditat de la t i'u a la %ual (e tan6ien a fi d$asse)u a la se#a su(e #i#1ncia p)g. *A' i tamb en pro de les bones collites. Bn component ritual molt primitiu s el fet de saltar damunt el foc, acte %ue es c eia, co!(o ta#a la consecuci. !")ica de la fecunditat p)g. *A'. Bn element important5ssim del dimoni o millor dit ;brui+ot< s la barrota( En els (o'les de Mallo ca enca a se)uei2en a%uesta ce i!/nia del salt so' e el foc dels di!onis+ I *o fan ( o#e7ts del seu e!'le!a !s ca acte &stic- la can6a fel+la, el si!'olis!e se2ual de la !atei2a, e( esentatiu de l$o )an se2ual !ascul&, l$e#idencia (e fecta!ent el !atei2 o i)en eti!ol/)ic de la (a aula- can6a fel+la, s a di , f"l+lica p)g.*A'. Co s casual, doncs, el fet molt popular a @allorca de cantar can=ons verdes a0uesta nit m)gica presidida pel foc. "iu Antoni Gili( (ode! enca a (e ce' e en el to de la festa actual un dei2 o )i"stic %ue, si a#ui no #a !s enll" del cant 'ullan).s i d$un sanit.s e!(ina el col8e, de)u constitui en alt e te!(s una aut1ntica i desenf enada o )ia p)g. *D'. Ca#alcades( tot3om 0ue tenia un animal de sella o de bast comparei+ia a la pla=a del poble per fer una cercavila. La cavalcada remet a la process, a la

desfilada seguint un ordre, un fenomen ancestral conegut gaireb en totes les religions, amb relaci amb el mite de letern retorn als or5gens. Po c( per a la cultura catalana el porc s un animal tot2mic. #er a les cultures 5ndies de les planures dAm2rica del Cord s el bis. !n canvi per als celtes s el porc senglar. Les relacions 0ue mantenim els mallor0uins en particular i els catalans en general amb el porc est) marcada per la simpatia i la gratitud 4a 0ue tot ens 3o dna i no dei+a desperdici. Es per ai+ 0ue el dia de Sant Antoni est) mal vist matar el porc per en canvi al caliu dels foguerons torram porc botifarrons, llengonissa, sobrassada, +ulla...'. -gualment la matan=a del porc s un ritual 0ue encara no fa molts an?s durava dos dies. @en4am porc per Sant Antoni i tamb per Cadal porcella rostida' continuant una creen=a primitiva i pre7cristiana 0ue considera el porc com lesperit del gra en forma danimal. "iu Joan Soler a l#nciclop%dia de la &antasia popular catalana( Sant Antoni a'at o 9del (o %uet: ( en el elleu de l$anti)a di#initat ( otecto a dels (o cs, fi)u a de l$es(e it del ) a+ El c it %ue els (o %ue s a ien als (o cs %uan #olen fu)i s 9sus: o 9ust: ;en llat& <sus$ #ol di <(o c$=+ p)g. DF%'. El (o c s un ani!al tot1!ic, anti)a e( esentaci. de l$es(e it del ) a> la se#a ca n s ( esc ita en l$"(at de Nadal p)g. AA%'. Rifa del (o c( es rifava un porc per recollir doblers destinats a la comunitat els frares antonians 0ue recollien els malalts de lepra. !ls comerciants del carrer de Sant @i0uel de Giutat, on est) situat ledifici de Sant Antoniet antic 3ospital de leprosos' 3an recuperat a0uest costum. A0uesta comunitat es va dissoldre 0uan els aven=os de la medicina van fer minvar la llebrosia. A Giutat s costum rifar el porc ms gras de tota lilla. Co! %ue )ene al!ent de tan ) as no (odia ca!ina , el (o c e a (asse0at en ca o (els ca e s de la ciutat al so d$una tonada de 2i i!ia es(ecial Joan Amades, ,ol. -, p)g. .%A'. Lan? $F&%, el govern de @adrid va pro3ibir la rifa del porc per afavorir la ;loter5a nacional<. 6ot i la pro3ibici el poble mallor0u5 va continuar fent7la fins avui. ?ene7des( en els ritus solsticials primitius un element important s laigua 0ue en el nostres cas fa acte de pres2ncia en lacte de beneir. #er altra part, en an?s de se0uera, s costum intercedir a Sant Antoni 0ue, com a protector de la pagesia, dels conreus i dels animals, afavorei+i la plu4a. "e fet, ens trobam davant la cristianitzaci de les danses primitives demanat la plu4a. Laigua s un s5mbol ambivalent. 6 un aspecte positiu i un altre negatiu. !videntment, laigua de les bene8des s la matei+a aigua del ritual inici)tic del baptisme cristi) 0ue a la vegada continua la creen=a primitiva dentendre laigua com a mantenidora de la vida en un cicle constant 0ue mai no satura( plu4a, fonts i rius, mar, evaporaci i novament la plu4a fecundant, s5mbol al3ora a0u)tic i celeste, com la rosada matinal. Co e)udes( curses de tota mena, amb cavalls i amb ases, amb sella, a p2l, amb la sella descordada, etc. 6amb es feien curses amb cintes. Ca osses( A Mallo ca la festa de Sant Antoni ( en as(ectes ca nestoltescs %ue s$estenen (e les diades i!!ediates a a%uest (e &ode Joan Amades, vol. -, p)g. .&F'. Es per ai+ 0ue 0ue alguns participants van disfressats de manera grotesca a les carrosses. Can6a( a @allorca s costum endiumen4ar les carroses amb can?es silvestres per0u2 des de temps immemorials 3em considerat la can?a, de la 0ual es fan instruments musicals com el flabiol, com un amulet m)gic 0ue allun?a els mals esperits. "a0u5 ve el costum ancestral de posar una can?a dreta, o una granera amb m)nec de can?a, al costat del llit o darrera la porta. Pi( el dia de Sant Antoni $& de gener' a #ollen=a fan la davallada del pi.

A0uest arbre en la nostra cultura s un s5mbol dimmortalitat. Segon l#nciclop%dia de fantasia popular Catalana de Joan Soler( A les festes dinosis&a%ues ) e)ues, un ) an (i e a dut en ( ocess. i (lantat en!i) de la (la@a> al seu ento n, o )ies i e!' ia)ueses de #i, escenes a!' (ells i 'an6es de 'oc, o &)en de la t a)1dia ;t a)osA 'oc, i ao&doA #i=> d$a%u& la elaci. del (i a!' el #i p)g. D&$'. "a0u5 tamb el fet 0ue els cellers de @allorca anuncien larribada del vi novell amb una branca de pi al portal. ?alls( comen=ava el dissabte de Sant Antoni desprs de lencesa de foguerons i durava fins a trenc dalba. A Art) es van fer fins a principis del segle 99. !l ritual acabava donant la benvinguda als primers raigs de sol. Blossades( #er Sant Antoni eren molt 3abituals els combats de glossadors. A @anacor 3an recuperat a0uesta tradici. Lan? $%%& 3i van combatre els segHents glossadors( na @iretona de Llub5, en #lanisi de Gan #icafort i en Iafel Ioig de >elanit+. Most es de teat e (o(ula casol"( posaven en escena les temptacions de sant Antoni per en un pla cmic i gaireb infantil i en les 0uls el dimoninera la figura ms destacada. Fe ca(tes( !l 4ovent, en cercavila pels carrers, de casa en casa, cantant i tocant instrument capta men4ar o doblers per desprs celebrar una berenada amb motiu duna festa popular. !ra costum amena=ar als 0ui no dovaven res amb una desgr)cia. Fo)ue . dels %uintos( A molts pobles els 0uintos, a ms de fer captes, fan un foguer per a Sant Antoni i endiumengen carroses per a les bene8des. Sant Antoni, dia escollit (e a7 Llan=ar7se a nedar per ms freda 0ue sigui laigua 4a 0ue es creu 0ue guarda de mals i porta bona sort. A0uest costum el trobam despla=at en alguns llocs a Cadal o a Gap dAn?. 7 #lantar rosers. 7 #osar els picarols i les es0uelles al bestiar, especialment el de peu rod i forcat( Les es%uelles del 'estia se!'la %ue es(onen a un antic culte sola i luna de caient !")ic enca!inat a )ua da els ani!als de !al donat i de l$atac dels !als es(e its+ A l$edat de ' on8e 0a es t o'en es%uelles d$a%uest !etall, de !a cat ca "cte !")ic Joan Amades, vol -, p)g. .&&'.