You are on page 1of 59

Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat

Nou sistema educatiu

LEducaci udio-visual
Aurora Maquinay i Poms Xavier Ripoll i Sria

Generalitat de Catalunya Departament dEnsenyament

LEducaci udio-visual

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP: Maquinay Poms, Aurora LEducaci udio-visual : educaci secundria obligatria i batxillerat Bibliografia ISBN 84-393-3800-7 I. Catalunya. Departament dEnsenyament II. Ttol III. Collecci 1. Mitjans de comunicaci de massa Educaci secundria obligatria Currculums Planificaci 2. Mitjans de comunicaci de massa Batxillerat Currculums Planificaci 3. Disseny curricular Educaci secundria obligatria 4. Disseny curricular Batxillerat 373.512.14 659:373.5

Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Edici: Servei de Difusi i Publicacions Disseny grfic: Estudi Propaganda, SCP 1a. edici: gener 1996 Tiratge: 2.000 exemplars Dipsit legal: B-8.178/96 ISBN: 84-393-3800-7 Impressi: Novatesa, grfiques, SL

LEducaci udio-visual

ndex

Presentaci 5 Finalitats generals de lEducaci udio-visual 7 La publicitat i la propaganda 9 La comunicaci udio-visual interactiva 9 El mn de la televisi 9 El cinema 10 Imatges i estereotips en els mitjans de comunicaci udio-visual 10 Selecci de continguts i objectius referits als temes proposats 11 La publicitat i la propaganda 13 La comunicaci udio-visual interactiva 14 El mn de la televisi 15 El cinema 17 Imatges i estereotips en els mitjans de comunicaci udio-visual 19 Exemples per a treballar alguns aspectes dels temes proposats 21 La publicitat. Anlisi danuncis grfics i espots televisius. Gneres (Material per al professor/a) 23 Relaci amb les rees daprenentatge 23 rea de Cincies socials 23 rea de Llengua 24 rea d Educaci visual i plstica 25 Orientacions didctiques 26 Activitats densenyament-aprenentatge 26 Anuncis grfics 26 Espots televisius 27

Criteris i activitats per a lavaluaci 28 Bibliografia 28 La publicitat. Anlisi danuncis grfics i espots televisius. Gneres (Material per a lalumne/a) 29 El mn de la televisi. Anlisi dels programes informatius (Material per al professor/a) 32 Relaci amb les rees daprenentatge 32 rea de Cincies socials 32 rea de Llengua 33 Orientacions didctiques 33 Activitats densenyament-aprenentatge 33 Criteris i activitats per a lavaluaci 37 Bibliografia 37 El mn de la televisi. Anlisi dels programes informatius (Material per a lalumne/a) 39 Imatges i estereotips. El cas de les cultures extiques. Els valors (Material per al professor/a) 40 Relaci amb les rees daprenentatge 41 rea de Cincies socials 41 rea de Llengua 42 rea dEducaci visual i plstica 42 Material 43 Tcniques 43 Altres suggeriments 43 Orientacions didctiques 43 Activitats densenyament-aprenentatge 43

LEducaci udio-visual

Criteris i activitats per a lavaluaci 44 Bibliografia 44 Imatges i estereotips. El cas de les cultures extiques. Els valors (Material per a lalumne/a) 45 El cinema. LExpressionisme (Material per al professor/a) 48 Relaci amb les rees daprenentatge 49 rea de Cincies socials 49 rea de Llengua 50 rea dEducaci visual i plstica 50 Material 51 Tcniques 51 Orientacions didctiques 51 Activitats densenyament-aprenentatge 51

Criteris i activitats per a lavaluaci 51 Bibliografia 52 El cinema. LExpressionisme (Material per a lalumne/a) 53 LExpressionisme 53 El cinema expressionista 53 Catleg de material didctic udio-visual 55 Bibliografia 59 Tecnologia i producci 61 Vdeo educatiu 61 udio-visual 61 Temes de cinema, fotografia, televisi, publicitat i cmic 63 Videografia sobre udio-visuals 65

LEducaci udio-visual

Presentaci
La presncia de bona part daspectes sobre la imatge i els mitjans de comunicaci en els currculums de certes rees daprenentatge de lESO, com ara les de Llengua, Cincies socials i molt especialment Educaci visual i plstica, fa que aquesta manifestaci cultural ja sigui tinguda en compte en el mn de lensenyament. Per lextensi dels continguts de les corresponents programacions de les rees esmentades fa que alguns temes restin solament esbossats i no acabin de tenir la consideraci que es mereixen per la seva implicaci en la societat actual, cada vegada ms immergida en la cultura de la imatge. Pensant, doncs, en la importncia dalguns daquests temes, presentem els continguts i finalitats duns quants, com tamb les seves unitats de programaci, amb la voluntat que serveixin per a ampliar i detallar all que ja sapunta en els currculums. Concretament, els temes triats fan referncia a la creaci danuncis i els efectes de la publicitat i la propaganda; la comunicaci udio-visual interactiva, especialment pel que fa als videojocs; el mn de la televisi; la histria, els gneres i el llenguatge del cinema, i els estereotips en els mitjans de comunicaci udio-visual. Altres aspectes udio-visuals, com el cmic, la fotografia, el vdeo, etc., ja es tenen prou en compte a Visual i plstica. Es pretn donar unes orientacions que facilitin el treball sobre els temes proposats i unes exemplificacions dalguns aspectes dels mateixos temes que permetin fer un enfocament interdisciplinari. Els temes triats compten amb una forta implantaci entre els nois i les noies contemporanis, a travs dels continguts dels quals reben pautes de comportament, valors i actituds que incideixen en la seva formaci com a persones i com a ciutadans, per que no necessriament aporten valors socialment positius. Per tot aix, cal una educaci en la imatge que els doni els estris necessaris per tal dassumir el repte dels missatges udio-visuals. Noms el coneixement proper del llenguatge udio-visual, dels seus recursos i dels mecanismes que el fan possible, permetr que els nois i les noies davui siguin espectadors crtics dem. Per tant, lalfabetitzaci udio-visual s una necessitat urgent que lescola no hauria de defugir. Aquest treball es va iniciar lany 1985 amb la creaci duna comissi integrada por Jordi Ball, Pere Llus Cano, Joan Ferrs, Joan Llorente, Aurora Maquinay, Josep Martnez Abada, Llus Rey, Xavier Ripoll, Joaquim Romaguera i Marta Selva.

LEducaci udio-visual

Finalitats generals de lEducaci udio-visual

LEducaci udio-visual

La publicitat i la propaganda
Reflexionar de forma sistematitzada al voltant dels fenmens publicitari i propagandstic. Aplicar el tema des de la seva vessant social i lingstica, de manera interdisciplinria. Debatre el funcionament i els efectes de la publicitat i de la propaganda en el mn actual. Analitzar qu hi ha darrera de cada imatge publicitria/propagandstica: saber-la llegir i interpretar. Adquirir una veritable competncia udio-visual. Comportar-se com a espectador crtic davant lallau de missatges publicitaris i/o propagandstics que es reben diriament. Adquirir els mecanismes de funcionament daquest llenguatge per tal de desmitificar-lo, valorant-ne les possibilitats artstiques i creatives. Adquirir lhbit de descobrir les ellipsis significatives dels missatges publicitaris/propagandstics. Reconixer les diferncies entre publicitat i propaganda.

Comportar-se com a espectadors crtics davant els missatges dels videojocs.

El mn de la televisi
Interpretar els diferents gneres televisius. Assolir-ne els coneixements sobre les convencions iconolgiques. Classificar programes per gneres i situar aquests ltims dins el context scio-cultural. Analitzar les influncies del moment en laparici de determinats programes. Analitzar crticament els continguts (tant els expressats directament com els de forma indirecta) i valorar la importncia de la televisi, en qualitat de mitj de comunicaci, com a transmissor i definidor de valors i models de conducta determinats. Conixer efectes psico-sociolgics i culturals sobre els telespectadors. Obtenir, tot analitzant-la i classificant-la, informaci rellevant a partir de diverses fonts dobservaci indirecta (programes, illustracions...) i de diferent tipus (documents escrits, grfics, estadstiques, bases de dades...), distingint-ne les dades i opinions que proporcionen al voltant dun tema concret sobre la televisi. Confeccionar diferents tipus de grfics, taules i quadres estadstics sobre audincia, tipus de programes... Realitzar treballs de sntesi sobre algun aspecte televisiu concret, a partir dinformaci diversa. Emprar adequadament el lxic bsic pel que fa a les tcniques i tractaments televisius. Entendre els aspectes generals organitzatius duna emissora de televisi. Conixer el funcionament de la televisi com a mitj de comunicaci udio-visual. Reconixer les fonts de finanament de les emissores de televisi i els possibles grups econmics i ideolgics que hi ha al darrera; els trets fonamentals de la programaci, les fonts de finanament, els patrocinadors... Comprendre lespecifitat del mitj televisiu per tal de diferenciar-lo daltres mitjans. Aprendre a veure la televisi.

La comunicaci udio-visual interactiva


Descobrir la possibilitat dinteractuar amb una narraci. Conixer diferents formes dinteracci dins una narraci. Veure com es condiciona la manera dinteractuar segons el mitj de comunicaci emprat. Entendre com els diversos mitjans emprats condicionen la sensaci de realitat que es produeix en la interacci. Veure que, com ms alt s el grau de sensaci de la realitat que produeixen els mitjans, menys marge hi ha per a la imaginaci i la fantasia. Desenvolupar les capacitats visuals i espacials concretes, i tamb les capacitats de relacionar, ordenar, classificar... Reflexionar, de forma sistematitzada, al voltant del fenomen del videojoc. Debatre el funcionament i els efectes dels videojocs. Analitzar qu hi ha darrera de les imatges de cada videojoc.

LEducaci udio-visual

10

El cinema
Interpretar els diferents gneres cinematogrfics. Assolir-ne els coneixements sobre les convencions iconolgiques. Classificar films per gneres i situar aquests ltims dins el context scio-histric. Identificar les fases principals de la histria del cinema, analitzant les influncies del moment en la seva aparici. Analitzar crticament i valorar la importncia del cinema, en qualitat de mitj de comunicaci, com a transmissor i definidor de valors i models de conducta determinats. Obtenir, tot analitzant-la i classificant-la, informaci rellevant a partir de diverses fonts dobservaci indirecta (pellcules, vdeos, illustracions...) i de diferents tipus (documents escrits, grfics, estadstiques, bases de dades...), distingintne les dades i opinions que proporcionen al voltant dun tema concret sobre el cinema. Confeccionar diferents tipus de grfics, taules i quadres estadstics sobre aspectes evolutius de la histria del cinema... Realitzar treballs de sntesi sobre algun tema cinematogrfic concret, a partir dinformaci diversa. Emprar adequadament el lxic bsic pel que fa a les tcniques i escoles cinematogrfiques. Conixer els conceptes bsics del llenguatge cinematogrfic.

Opinar, en el nivell adequat a la seva situaci, sobre qualsevol fenomen actual o histric relacionat amb les societats i els espais que ocupen, argumentant les raons, opinions i punts de vista propis. Identificar i valorar els mitjans de comunicaci social com a grans productors de missatges verbals i no-verbals, i interpretar-ne crticament el contingut en relaci amb els valors de la cultura prpia. Adonar-se que les produccions udio-visuals constitueixen diverses interpretacions del mn i de lindividu. Analitzar i interpretar, a partir de criteris pre-establerts, formes i imatges producte duna cultura concreta. Identificar estereotips en el material visual divers que saporta. Analitzar el contingut de films, per tal dextreuren els estereotips. Elaborar esquemes amb els diversos arquetips. Classificar manifestacions verbals i no-verbals extretes dun corpus de films triats. Elaborar una taula de valors. Analitzar semiticament fragments de films (amb actors i dibuixos animats) i de cmics. Realitzar una lectura icnica de pintures i dibuixos artstics, cartells cinematogrfics, anuncis impresos i illustracions de manuals de textos escolars i altres mitjans de comunicaci udio-visual. Comparar les mostres del corpus visual. Elaborar una sntesi a partir dels diferents tipus dinformaci.

Imatges i estereotips en els mitjans de comunicaci udio-visual


Classificar, interpretar i criticar documents referents al tema. Explorar reculls dinformaci estructurada que puguin ser objecte danlisi. Sistematitzar les dades obtingudes a partir de diferents tcniques danlisi. Entendre punts de vista, formes de vida, codis morals diferents dels comuns de lrea cultural occidental, tot relativitzant les diferncies i valorant les aportacions daltres rees culturals i, igualment, situant-se en el punt de vista de persones daltres llocs. Establir models o conclusions generals senzills a partir de lanlisi de diferents fets o situacions particulars.

LEducaci udio-visual

11

Selecci de continguts i objectius referits als temes proposats

LEducaci udio-visual

13

La publicitat i la propaganda
Objectius
1. Organitzar una reflexi sistematitzada al voltant dels fenmens publicitari i propagandstic. 2. Aplicar el tema des de la seva vessant social i lingstica, fent propostes interdisciplinries. 3. Debatre el funcionament i els efectes de la publicitat i de la propaganda en el mn actual. 4. Analitzar qu hi ha darrera de cada imatge publicitria/propagandstica: saber-la llegir i interpretar. 5. Aconseguir que els alumnes adquireixin una veritable competncia udio-visual. 6. Ser capaos de comportar-se com a espectadors crtics davant lallau de missatges publicitaris i/o propagandstics que reben diriament. 7. Adquirir els mecanismes de funcionament daquest llenguatge per tal de desmitificar-lo, per valorant-ne les possibilitats artstiques i creatives. 8. Adquirir lhbit de descobrir les ellipsis significatives dels missatges publicitaris/propagandstics. 9. Reconixer les diferncies entre publicitat i propaganda.

7. Interpretaci de les possibles relacions entre lestructura dun anunci i la del conte tradicional. 8. Prctica dexercicis de planificaci utilitzant la cmera fotogrfica i la de vdeo. 9. Classificaci danuncis grfics segons el tipus de planificaci utilitzat. 10. Observaci de diferents trucs emprats en els espots televisius. 11. Observaci de la funci expressiva dels colors en anuncis grfics i eslgans. 12. Anlisi de les caracterstiques i de la funci del text en diversos anuncis i eslgans. Identificaci de la funci de leslgan i el text informatiu, observant la seva relaci amb la imatge. 13. Anlisi de diferents anuncis grfics i televisius utilitzant diferents procediments: a partir del gui que es proposa, per gneres, etc. 14. Anlisi dels recursos expressius emprats en diferents anuncis i eslgans. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. El perqu i el com de la publicitat i de la propaganda que ens envolta. Els conceptes publicitat i propaganda; diferncies. La influncia de la publicitat i de la propaganda en el mn actual; el rol econmic. La histria de la publicitat i de la propaganda, oral i escrita. 2. Els protagonistes del fet publicitari i propagandstic. Els anunciants o els grups poltics/institucionals, les agncies publicitries, la fabricaci de la campanya, els mitjans de comunicaci i el missatge publicitari/propagandstic, els receptors. El nen i la publicitat/propaganda. 3. Per llegir i escriure un anunci i un eslgan de propaganda. Estructura narrativa de lanunci. Escriure imatges mbils (seleccionar la realitat, transformar-la; dinamisme, acci i ritme). El llenguatge dels colors. Les paraules del text. Relaci imatge-text. Funcions del text. Significants i significats. Recursos expressius. El bon anunci grfic/televisiu. 4. Influncies psico-socials de la publicitat i de la propaganda. Predisposici psicolgica en el receptor. El factor subliminal. El sistema de valors. Les regles de la propaganda poltica.

Continguts
Procediments 1. Explicaci, comentari i reflexi sobre la capacitat informativa i persuasiva de la publicitat i de la propaganda. Veuren les diferncies. 2. Comentari escrit/oral sobre el rol econmic de la publicitat en el mn actual. 3. Elaboraci duna enquesta per a conixer lopini de la gent sobre la publicitat i la seva influncia en la decisi de compra. El mateix pel que fa a la propaganda i la decisi de vot. 4. Explicaci de levoluci de la publicitat i de la propaganda al llarg del temps. Elaboraci duna auca-resum de la histria dambds. Investigaci de les formes de publicitat oral que encara sutilitzen en lactualitat. 5. Organitzaci dun joc de simulaci per a analitzar el procs de creaci dun anunci i dun eslgan de propaganda, i el paper que representen els diferents protagonistes: emissor, canal i receptor. 6. Estudi dels efectes duna mateixa campanya que utilitzi diferents mitjans de comunicaci.

Actituds, valors i normes 1. Reconeixement i valoraci crtica del paper que juguen la publicitat i la propaganda en la transformaci dels valors, dels gustos, de les actituds i de les opinions de la societat actual.

LEducaci udio-visual

14

2. Assoliment duna capacitat crtica davant les necessitats consumistes que provoca la publicitat en els receptors, i dels missatges de la propaganda. 3. Valoraci de les capacitats esttiques i artstiques del llenguatge publicitari/propagandstic.

La comunicaci udio-visual interactiva


Objectius
1. Descobrir la possibilitat dinteractuar amb una narraci. 2. Conixer diferents formes dinteracci dins una narraci. 3. Veure com es condiciona la manera dinteractuar segons el mitj de comunicaci emprat. 4. Entendre com els diversos mitjans emprats condicionen la sensaci de realitat que es produeix en la interacci. 5. Veure que com ms alt s el grau de sensaci de realitat que produeixen els mitjans, menys marge hi ha per a la imaginaci i la fantasia. 6. Desenvolupar les capacitats visuals i espacials concretes, com tamb les capacitats de relacionar, ordenar, classificar... 7. Organitzar una reflexi sistematitzada al voltant del fenomen del videojoc. 8. Debatre el funcionament i els efectes dels videojocs. 9. Analitzar qu hi ha darrera de les imatges de cada videojoc. 10. Ser capaos de comportar-se com a espectadors crtics davant els missatges dels videojocs.

Continguts
Procediments 1. Explicaci, comentari i utilitzaci de diversos exemples de sistemes interactius. 2. Explicaci, comentari i reflexi sobre la capacitat alienant dels videojocs. 3. Anlisi de diferents videojocs, comparant-ne els continguts, el seu tractament udio-visual, el grau de violncia, el sexisme, la competitivitat... 4. Participaci activa en debats i elaboraci de judicis. 5. Valoraci individual i collectiva tenint en compte els aspectes comunicatius o daltra mena. 6. Utilitzaci de videojocs per a conixer el mitj. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. La interacci amb una narraci. 2. Les diferents formes dinteracci dins una narraci.

LEducaci udio-visual

15

3. El condicionament de la manera dinteractuar segons el mitj de comunicaci emprat. 4. El condicionament de la sensaci de realitat que es produeix en la interacci segons els diversos mitjans emprats. De la pantalla de televisi a la realitat virtual. 5. El grau de sensaci de realitat que produeixen els mitjans i les seves conseqncies sobre la imaginaci i la fantasia. 6. Lestmul dels sistemes interactius sobre les capacitats visuals i espacials concretes, com tamb sobre les capacitats de relacionar, ordenar, classificar... 7. Els videojocs. Ordinadors i/o consoles. Tipus de suports (disc magntic, cartutx, CD, cable...). 8. Ficci i realitat. s i abs. Els efectes psicofisiolgics i culturals en el receptor. Laddicci. Desenvolupament de capacitats visuals i espacials concretes. Les estratgies de dominaci i colonitzaci cultural. Els valors i els models de conducta generats. 9. La tecnologia multimdia interactiva com a estri educatiu. El videodisc interactiu. El video for windows. El CD-I. El DVI. El CD-ROM. La realitat virtual. 10. Lentreteniment cinemtic: aprendre jugant electrnicament. Fer de lensenyament una aventura, una recerca. Actituds, valors i normes 1. Valoraci crtica del paper que juguen els diversos sistemes interactius en la nostra societat actual, especialment entre els ms joves. 2. Assoliment duna capacitat crtica davant els missatges dels procediments interactius i llurs valors. 3. Assoliment duna actitud participativa.

El mn de la televisi
Objectius
1. Interpretar els diferents gneres televisius. Assolir-ne els coneixements sobre les convencions iconolgiques. Ser capa de fer classificacions de programes per gneres i de situar aquests ltims dins el context scio-cultural. 2. Analitzar les influncies del moment en laparici de determinats programes. 3. Analitzar crticament els continguts (tant els expressats directament com els de forma indirecta) i valorar la importncia de la televisi, en qualitat de mitj de comunicaci, com a transmissor i definidor de valors i models de conducta determinats. Conixer els efectes psico-sociolgics i culturals sobre el pblic. 4. Obtenir, tot analitzant-la i classificant-la, informaci rellevant a partir de diverses fonts dobservaci indirecta (programes, illustracions...) i de diferent tipus (documents escrits, grfics, estadstiques, bases de dades...), distingint-ne les dades i opinions que proporcionen al voltant dun tema concret sobre la televisi. 5. Confeccionar diferents tipus de grfics, taules i quadres estadstics. 6. Realitzar treballs de sntesi sobre algun aspecte televisiu concret, a partir dinformaci diversa. 7. Emprar adequadament el lxic bsic pel que fa a les tcniques i els tractaments televisius. 8. Entendre els aspectes generals organitzatius duna emissora de televisi. Conixer el funcionament de la televisi com a mitj de comunicaci udio-visual. 9. Reconixer les fonts de finanament de les emissores de televisi i els possibles grups econmics i ideolgics que hi ha al darrera: els trets fonamentals de la programaci, les fonts de finanament, els patrocinadors... 10. Comprendre lespecifitat del mitj televisiu per tal de diferenciar-lo daltres mitjans. 11. Educar sobre la manera de veure la televisi.

Continguts
Procediments 1. Anlisi comparativa de selecci i de tractament de la informaci als diferents canals. 2. Anlisi comparativa de notcies a la premsa escrita i a la televisi.

LEducaci udio-visual

16

3. Anlisi de contingut de programes fent comparacions entre els diversos gneres per tal destablir-ne les diferncies. 4. Comparaci de grfics daudincia de diverses cadenes, en un perode determinat. 5. Comparaci del nombre de programes propis i aliens en cada cadena. 6. Comparaci del tipus de programa ems per diverses cadenes en una mateixa franja dhorari. 7. Anlisi de la programaci de diferents cadenes televisives, durant una setmana. 8. Anlisi de la forma i del contingut dels diversos tipus de programes i subprogrames. 9. Anlisi comparativa del tractament de diferents gneres en diferents canals. 10. Identificaci de les causes dun esdeveniment i deducci de les conseqncies. 11. Participaci activa en debats i elaboraci de judicis. 12. Elaboraci de treballs monogrfics, grfics, murals i exposicions orals. 13. Elaboraci de sntesis a partir dinformacions diverses. 14. Elaboraci dun gui breu sobre un gnere televisiu. Enregistrament posterior del gui en vdeo. 15. Anlisi delements de la situaci comunicativa. 16. Valoraci individual i collectiva tenint en compte els aspectes comunicatius, esttics i daltres. 17. Utilitzaci dun diari personal de les hores esmerades habitualment davant del televisor i dels programes vistos. 18. Discussi amb els alumnes sobre els programes ms recomanables dacord amb ledat del grup-classe, comentari dels fets, destriar entre realitat i fantasia, veurels juntament amb els pares.

5. Qui decideix la programaci? Laudincia i la seva incidncia. Producci prpia i aliena. 6. La televisi amb relaci a la cultura de masses i al seu consum. Influncia social. 7. Tipus de programes: 7.1. El diferit. 7.2. El directe. Mescles de directe i diferit. 7.3. Els informatius. Tipus (noticiaris, debats, entrevistes...). Aspectes ideolgics. Criteris de selecci de la informaci. Informaci i opini. Els presentadors. Les campanyes electorals. La morbositat. La violncia com a quelcom habitual, com a espectacle. 7.4. Els dramtics. Teatre, docudrames, telecomdies, culebrons. 7.5. Els musicals. El directe i el play-back. El videoclip. Relacions del llenguatge televisiu amb daltres (el cmic, el vdeo...). 7.6. Lentreteniment. Els magazines. Concursos. Paper dels presentadors. Paper dels espectadors que hi participen o que hi truquen; aparena de bidireccionalitat. 7.7. Els llargmetratges i els telefilms. Les sries. 7.8. La publicitat inserida. Els seus valors i clixs. La continutat. El tractament de la dona. 7.9. Els esports. La seva notable incidncia en la programaci. 7.10. Espais culturals. Tipus i incidncia. Els documentals. 7.11. Els infantils. Els dibuixos animats i la seva influncia psico-social. Els arquetips i els valors. Adequaci a les diferents edats. 7.12. Els juvenils. Les sries i la seva influncia psico-social. Els arquetips i els valors. Adequaci a les diferents edats. Projecci real del mn del jovent, del seus problemes, aspiracions... 7.13. La necessitat de la televisi educativa. 7.14. Altres programes: loteries, gastronomia, successos... 7.15. El reality show. Els actors i actrius, el seu paper. Els presentadors-estrella, el seu paper. Aspectes deontolgics. 8. Educar per a veure la tele. La tria de programes, a casa, per part dels escolars. Quins sn els ms recomanables i adients a ledat? Per qu? Qu cal tenir present en el moment de veurels? La necessitat de comentar-los amb els pares. Actituds, valors i normes 1. Formaci duna actitud crtica, a partir de la informaci necessria.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. La indstria televisiva: estructura i organitzaci. Diferncies amb els altres mitjans. 2. Els models de televisi. 3. El llogaret electrnic. Laparena de bidireccionalitat (concursos, trucades...). La televisi per ones, per satllit, per cable i interactiva. Els multimdia. 4. La realitat manipulada. La trivialitzaci de la realitat. Anlisi de contingut de programes.

LEducaci udio-visual

17

2. Assoliment duna actitud participativa. 3. Acceptaci de la tolerncia i constataci de lexistncia de possibles opinions diverses davant dun mateix fet. 4. Conscienciaci de la importncia dels llenguatges udio-visuals pel que fa a possibilitats comunicatives i expressives.

El cinema
Objectius
1. Interpretar els diferents gneres cinematogrfics. Assolir-ne els coneixements sobre les convencions iconolgiques. Ser capa de fer classificacions de films per gneres i de situar aquests ltims dins el context scio-histric. 2. Identificar les fases principals de la histria del cinema analitzant les influncies del moment en la seva aparici. 3. Analitzar crticament i valorar la importncia del cinema en qualitat de mitj de comunicaci, com a transmissor i definidor de valors i models de conducta determinats. 4. Obtenir informaci rellevant a partir de diverses fonts dobservaci indirecta (pellcules, vdeos, illustracions...) i de diferent tipus (documents escrits, grfics, estadstiques, bases de dades...), i analitzar-la i classificar-la distingint les dades i opinions que proporcionen al voltant dun tema concret sobre el cinema. 5. Confeccionar diferents tipus de grfics, taules i quadres estadstics. 6. Realitzar treballs de sntesi sobre algun tema cinematogrfic concret, a partir dinformaci diversa. 7. Emprar adequadament el lxic bsic pel que fa a les tcniques i escoles cinematogrfiques. 8. Conixer els conceptes bsics del llenguatge flmic, de lescriptura dimatges.

Continguts
Procediments 1. s de fonts, documents verbals i icnics, i testimonis histrics. 2. Observaci dobjectes del passat relacionats amb la imatge, identificant-ne la funci i la importncia en el seu context. 3. Lectura i comprensi de textos histrics sobre el cinema. 4. Recollida i anlisi de fonts orals per a estudiar aspectes de la histria immediata. 5. Coneixement de la terminologia histrica, tcnica i de llenguatge sobre cinematografia bsica. 6. Comprovaci dels diferents ritmes dels canvis histrics cinematogrfics mitjanant lanlisi de la tcnica, dels gustos esttics, del context social, poltic i econmic...

LEducaci udio-visual

18

7. Representaci de levoluci dun objecte relacionat amb la imatge. 8. Confecci de lnies del temps sobre els diferents perodes de la histria del cinema. 9. Localitzaci de diferents fets, personatges o moments dins dun marc cronolgic. 10. Identificaci de les causes dun esdeveniment i deducci de les conseqncies. 11. Participaci activa en debats i elaboraci de judicis. 12. Elaboraci de treballs monogrfics, grfics, murals i exposicions orals. 13. Elaboraci de sntesis a partir dinformacions diverses. 14. Visualitzaci de diversos films representatius dun gnere pur concret, o b que siguin una sntesi de diferents gneres. Estudiar-ne les interrelacions i les diferncies. 15. Efectuar lectures de films de diferents gneres a fi de cercar les convencions de cadascun. Elaborar-ne classificacions. 16. Estudiar el llenguatge flmic dalguns films. 17. Elaboraci dun gui (literari i tcnic) breu sobre un gnere determinat. Filmaci posterior del gui (en sper 8 mm o en vdeo). Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. La projecci dimatges al llarg de la Histria: ombres xineses, enginys orientals... La cambra fosca. La llanterna mgica. 2. El segle XIX: la fotografia i les experincies cronofotogrfiques. 3. La persistncia de la retina. La illusi del moviment. Laplicaci dels avenos tcnics amb relaci al perfeccionament de la reproducci del moviment. Diversos invents i suports per a les imatges (vidres, bandes de paper, fotogrames). 4. El naixement del cinema: Edison. El cinematgraf. Els Lumire. 5. Perodes mut i sonor. Esttiques, estils i escoles. Els films segons el moment scio-histric. 6. Gneres i subgneres. Classificacions. Les estructures argumentals. Esquemes danlisi (des de la semitica, els estereotips...). Diferent tractament dels mateixos temes segons el gnere. Trasllat de trets caracterstics dun gnere a lestructura dun altre. Coincidncia entre gneres. Relaci entre aquests i els estils artstics. 7. Cinema, art i indstria. Classificacions (per formats, per edats, per tcniques, per temes, per estils, per gneres...). La producci: qui hi interv;

el procs; el gui. La difusi, la distribuci, els festivals, la crtica. El cinema amb relaci a la cultura de masses i al seu consum. Influncia social. El cinema interactiu. 8. El llenguatge cinematogrfic. Lescriptura dimatges. Actituds, valors i normes 1. Formaci duna actitud crtica, a partir de la informaci necessria. 2. Assoliment duna actitud participativa. 3. Acceptaci de la tolerncia i constataci de lexistncia de possibles opinions diverses davant dun mateix fet. 4. Actitud favorable pel rigor i la sistematitzaci del treball. 5. Respecte i defensa del patrimoni cultural universal i del propi pas. 6. Responsabilitat per transmetre a les generacions futures els coneixements actuals. 7. Actitud receptiva envers altres cultures.

LEducaci udio-visual

19

Imatges i estereotips en els mitjans de comunicaci udio-visual


Objectius
1. Classificar, interpretar i criticar documents referents al tema. 2. Explorar reculls dinformaci estructurada que puguin ser objecte danlisi. 3. Sistematitzar les dades obtingudes a partir de diferents tcniques danlisi. 4. Entendre punts de vista, formes de vida, codis morals diferents dels comuns de lrea cultural occidental, tot relativitzant les diferncies i valorant les aportacions daltres rees culturals i, igualment, de situar-se en el punt de vista de persones daltres llocs. 5. Establir models o conclusions generals senzills a partir de lanlisi de diferents fets o situacions particulars. 6. Opinar, en el nivell adequat a la seva situaci, sobre qualsevol fenomen actual o histric relacionat amb les societats i els espais que ocupen, argumentant les raons, les opinions i els punts de vista propis. 7. Identificar i valorar els mitjans de comunicaci social com a grans productors de missatges verbals i no-verbals, i interpretar-ne crticament el contingut en relaci amb els valors de la cultura prpia. 8. Adonar-se que les produccions udio-visuals constitueixen diverses interpretacions del mn i de lindividu. 9. Relacionar elements bsics de cultura tecnolgica que li permetin de comprendre la relativitat en les formes de vida. 10. Analitzar i interpretar, a partir de criteris pre-establerts, formes i imatges producte duna cultura concreta. 11. Identificar estereotips en el material visual divers que saporta. 12. Analitzar el contingut de films sobre el tema, per tal dextreuren els estereotips. 13. Elaborar esquemes amb els diversos arquetips. 14. Classificar manifestacions verbals i no-verbals extretes dun corpus de films triats. 15. Elaborar una taula de valors. 16. Analitzar semiticament fragments de films (amb actors i de dibuixos animats) i de cmics. 17. Realitzar una lectura icnica de pintures i dibuixos artstics, cartells cinematogrfics, anun-

cis impresos i illustracions de manuals de textos escolars o altres formes de comunicaci udio-visual. 18. Comparar les mostres del corpus visual. 19. Elaborar una sntesi a partir dels diferents tipus dinformaci.

Continguts
Procediments 1. Anlisi de contingut i interpretaci de diversos mitjans de comunicaci udio-visual per tal dextreuren els estereotips. Elaboraci desquemes amb els diversos arquetips. 2. Classificaci de manifestacions verbals i noverbals extretes del corpus del material triat, per tal delaborar una taula de valors. 3. Anlisi semitica de fragments de films (amb actors i de dibuixos animats) i de cmics. 4. Lectura icnica de pintures i dibuixos artstics, cartells cinematogrfics, anuncis impresos, illustracions de manuals de textos escolars i altres mitjans de comunicaci udio-visual. Comparaci entre cadascuna de les mostres del corpus visual i entre elles. 5. Participaci activa en debats i elaboraci de judicis fonamentals. 6. Elaboraci de sntesis a partir dels diferents tipus dinformaci. 7. Valoraci individual i collectiva tenint en compte els aspectes comunicatius, esttics i daltres. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Els prejudicis. Els estereotips i els arquetips. 2. Els valors. Els valors positius. Els valors negatius. 3. Els signes. El sistema sgnic. 4. La visi daltri segons les diverses formes dexpressi visual: 4.1. En el cinema. 4.2. En la pintura i el dibuix, al llarg de la Histria de lArt. Models que recordin aspectes formals i mitolgics dels cartells cinematogrfics. Estructura narrativa del cartell. El text: leslgan, el logotip, les funcions del text, denotaci-connotaci, els recursos expressius. 4.3. En el cmic, els dibuixos animats, la publicitat, els llibres de text i altres formes de comunicaci udio-visual.

LEducaci udio-visual

20

Actituds, valors i normes 1. Actitud de tolerncia davant els punts de vista dels altres. 2. Actitud crtica davant els missatges que es proposen. 3. Actitud participativa, responsable i de collaboraci. 4. Valoraci de les pautes de conducta per a la convivncia i lestudi. 5. Inters per sistematitzar el treball propi. 6. Inters per la presentaci correcta dels treballs. 7. Relativitzaci de la prpia cultura i civilitzaci. 8. Valoraci de les cultures fornies. 9. Valoraci de la riquesa que aporta la diversitat lingstica.

LEducaci udio-visual

21

Exemples per a treballar alguns aspectes dels temes proposats

LEducaci udio-visual

23

La publicitat. Anlisi danuncis grfics i espots televisius. Gneres


Material per al professor/a
Objectius
1. Analitzar qu hi ha darrera dun anunci grfic i dun espot televisiu. 2. Aprendre a llegir imatges fixes i en moviment. 3. Adquirir els mecanismes de funcionament daquest llenguatge per tal de desmitificar-lo i valorar, al mateix temps, les possibilitats artstiques i creatives. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Denotaci i connotaci. 2. Elements en la composici duna imatge: planificaci, angulaci, colors. 3. Elements que componen el text: Leslgan. El logotip. Situaci del text. Funci del text: informatiu, descriptiu. 4. El so: msica, efectes especials. 5. Recursos expressius: comparacions, metfora, personificacions, etc. 6. Relaci imatge-text. 7. Valors que sen desprenen. Influncia en el receptor. 8. Gneres publicitaris. Caracterstiques. Actituds, valors i normes 1. Valoraci de les capacitats comunicatives i esttiques del llenguatge publicitari. 2. Valoraci crtica dels valors que es desprenen de lanunci.

Continguts
Procediments 1. Observaci danuncis grfics i espots televisius. 2. Diferenciaci entre els elements objectius visibles (denotaci) i el conjunt dinformacions subjectives que transmeten les imatges (connotaci). 3. Prctica dexercicis de planificaci, angulaci i moviments de cmera, utilitzant la cmera fotogrfica i la cmera de vdeo. 4. Classificaci danuncis grfics segons el tipus de pla. Anlisi de la funci de cada pla. 5. Observaci de la funci expressiva dels colors en anuncis grfics i espots televisius. 6. Anlisi de les caracterstiques i de la funci del text en diversos anuncis i eslgans. Identificaci de la funci de leslgan i del text informatiu, observant la seva relaci amb la imatge. 7. Audici i anlisi de la funci de la msica i dels efectes sonors de lespot televisiu. 8. Descobriment dels recursos expressius emprats: metfora, metonmia, hiprbole, comparaci, etc. 9. Observaci i anlisi dels valors que es desprenen dels elements que componen lanunci. 10. Descobriment de les ellipsis significatives. 11. Anlisi dels mecanismes que configuren els gneres publicitaris: els detergents, les colnies, els cotxes, etc. 12. Realitzaci danuncis grfics i espots televisius.

Relaci amb les rees daprenentatge rea de Cincies socials


Objectius
1. Analitzar crticament i valorar la importncia dels mitjans de comunicaci com a transmissors i definidors de canvis en les relacions humanes. 2. Elaborar informes o participar en debats sobre temes polmics, utilitzant amb rigor i esperit crtic la informaci dels mitjans de comunicaci i manifestant, amb les opinions, actituds de tolerncia i acceptaci de les opinions contrries.

Continguts
Procediments 1. Obtenci i anlisi de la informaci. 2. Descripci dels aspectes observats mitjanant dibuixos, fotografies, etc.

LEducaci udio-visual

24

3. Anlisi de les parts i caracterstiques de cada element (forma, color, material, etc.). 4. Descobriment i descripci de les relacions entre diferents aspectes observats i posterior interpretaci. 5. Descripci, anlisi i explicaci dels elements observats i de les relacions. 6. Aplicaci en altres elements de les conclusions tretes de lobservaci. 7. Comprensi i aplicaci de la informaci: Participaci activa en debats i elaboraci de judicis fonamentals. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Circuits dintercanvis i mecanismes econmics quotidians en lactualitat. Els mitjans de comunicaci de masses. 2. Lart com a comunicaci i reflex de limaginari duna societat.

Continguts
Procediments Llengua oral 1. Producci de missatges orals dels tipus segents: descripci, narraci, instrucci, explicaci, exposici. 1.1. Observaci de models de descripci, narraci, instrucci i explicacions, extrets dels mitjans de comunicaci (rdio, TV). 1.2. Comprensi dels models esmentats en el punt anterior, amb especial atenci als continguts referencials, a la intenci de lemissor i el grau de formalitat del registre emprat. 2. Resum de missatges orals. 2.1. Observaci de models de la tipologia esmentada, amb especial atenci a la intenci de lemissor, a la funcionalitat del text i al registre emprat. 2.2. Anlisi dels elements de la situaci comunicativa (emissor, recepetor, referncia, lloc i temps). Llengua escrita 1. Comprensi lectora. 1.1. Lectura silenciosa: Lectura de percepci. Lectura dassimilaci. Lectura de relaci. 1.2. Elaboraci de complexos comunicatius: els anuncis: Planificaci i recerca dels elements materials, textuals, tipogrfics i visuals, lingstics. Producci dun anunci. Lxic 1. Recerca de significat. 1.1. s de diversos significats (polismia) de mots ds corrent segons el context. 1.2. Interpretaci i utilitzaci de les locucions i frases fetes ds corrent i relacionades amb mots bsics. 1.3. Elaboraci de marcs lxics i camps semntics. 2. Comentari lxic i semntic dun text. 2.1. Reconeixement en un text oral i escrit de les formes lxiques i expressions prpies del nivell familiar, estndard o culte.

Actituds, valors i normes 1. Actitud crtica. 1.1. Conscincia de lexistncia dinterpretacions diverses dun mateix conjunt de dades o fets. 1.2. Formaci dopini prpia a partir del conjunt de dades o fets i del coneixement de les interpretacions daltri. 1.3. Formaci del criteri propi basat en el coneixement de les normes que regulen la vida democrtica collectiva.

rea de Llengua
Objectius
1. Resumir oralment i per escrit missatges orals formals, explicitant-ne les informacions i les idees essencials, i la intenci de lemissor. 2. Expressar opinions raonades a propsit de les comunicacions orals en qu lalumnat pugui tenir un paper receptor: tant si sn procedents dels mitjans de comunicaci social (televisi, rdio, cinema, publicitat) com de la vida escolar, cultural i social. 3. Distingir els principals tipus de textos per la seva finalitat i marques textuals, identificant-ne les caracterstiques i els elements bsics que els defineixen.

LEducaci udio-visual

25

Llengua i societat 1. s dels mitjans de comunicaci social. 1.1. Observaci dels elements de la comunicaci en una situaci corrent dun mitj udio-visual (rdio, TV) i icnic-grfic (premsa): anuncis publicitaris. 1.2. Reconeixement i descripci senzilla de les funcions del llenguatge en diferents espais de mitjans de comunicaci.

2. El llenguatge com un sistema de signes. El signe lingstic. Significant i significat lingstics. 3. Les funcions del llenguatge: expressiva, referencial, apellativa, creativa o potica. 4. El llenguatge com a vehicle de comunicaci social. Manifestacions ms importants. Actituds, valors i normes 1. Valoraci de la comunicaci. 1.1. Participaci i iniciativa en activitats orals. 2. Actitud crtica raonada. 3. Sensibilitzaci crtica envers els aspectes de la llengua que reflecteixen valors i prejudicis (classistes, sexistes, racistes), per tal deliminar-los.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Llengua oral 1. Classes de mitjans orals. Caracterstiques i finalitats. 2. Mitjans de comunicaci udio-visuals. Llengua escrita 1. La comunicaci escrita no literria. Elements. 2. Els elements no lingstics: suport, lletra, disposici del text, imatge, etc., dacord amb la classe de text. 3. Textos escrits per a s de lalumnat en funci del grau de formalitat: els anuncis. Lxic 1. Relacions entre paraules per la forma i pel significat: polismia, lexicalitzaci (locucions, frases fetes, modismes, etc.).

rea dEducaci visual i plstica


Objectius
1. Observar formes i imatges, o conjunts dunes i altres, i abstreuren els elements propis del llenguatge visual i plstic. 2. Analitzar i interpretar imatges, tot copsant les relacions prpies de sintaxi visual. 3. Ser conscient de la importncia i el protagonisme dels missatges visuals als mitjans de comunicaci i a lentorn cultural. 4. Reaccionar crticament a manipulacions i discriminacions fomentades per determinats missatges visuals publicitaris.

Literatura 1. Gneres literaris. Caracterstiques. 2. Els recursos expressius de la literatura. 2.1. Nivell grfic: forma de les paraules i disposici espacial dels mots. 2.2. Nivell morfolgic: anfora, reduplicaci, jocs de paraules, etc. 2.3. Nivell sintctic: ellipsis, hiprbaton, asndeton, etc. 2.4. Nivell lxic i semntic: metfora, comparaci, sinestsia, metonmia, sincdoque. 2.5. Nivell de designaci: hiprbole, paradoxa, anttesi, personificaci, etc.

Continguts
Procediments 1. Obtenci de la informaci visual. 1.1. Observaci indirecta a partir dimatges manuals i tecnolgiques. 1.2. Retentiva visual respecte a formes, imatges. 1.3. Descripci de formes i imatges. 2. s del llenguatge visual i plstic. 2.1. Definici dels elements que estructuren formes i imatges. 3. Tcniques dexpressi grfico-plstica. 3.1. Utilitzaci de la tecnologia de producci dimatges com a canal de comunicaci i expressi. 3.2. Anlisi i interpretaci de textos visuals i plstics.

Llengua i societat 1. Les funcions del llenguatge i el seu paper en la societat.

LEducaci udio-visual

26

Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Percepci visual. 2. Llenguatge visual i plstic. 2.1. Elements: visuals, conceptuals i de relaci. 2.2. La composici: bidimensional, tridimensional i en el temps. 2.3. Comunicaci visual: signes i codis. Missatges visuals i plstics (tipus i funcions). 2.4. Valors estructurals, expressius, semntics i pragmtics. 2.5. Sintaxi dels llenguatges visuals especfics. 3. Expressi grfico-plstica. 3.1. La imatge: principals tcniques de producci bidimensional, tridimensional i en el temps. Actituds, valors i normes 1. Sensibilitzaci envers els fenmens esttics. 2. Hbits dobservaci. 3. Inters per la recerca dinformaci. 4. Reconeixement de la utilitat del llenguatge grfico-plstic i de les seves possibilitats informatives. 5. Desenvolupament de la capacitat crtica.

Orientacions didctiques Activitats densenyament-aprenentatge


Anuncis grfics
1. Lanlisi dels components dun anunci i la seva interpretaci es far, en primer lloc, amb anuncis grfics. Per aquest motiu, convindria organitzar un banc danuncis que es poden classificar utilitzant diferents sistemes: a) Segons la relaci imatge-text: noms amb imatge, amb un equilibri imatge-text, amb poc text, noms imatge i eslgan. b) Segons gneres publicitaris: els de detergents, els de colnies, els de cotxes, etc. c) Daltres. 2. Utilitzant aquests anuncis podem demanar que es facin diverses classificacions: a) Segons els tipus de pla: plans llunyans, plans propers: Observar quina s la funci del pla emprat en cada cas. Observar si existeix alguna relaci entre el pla escollit i el gnere en qu sinclou lanunci. Exemple: els anuncis de cotxes utilitzen els plans generals, els de colnies primers plans i plans de detall, etc. Observar la posici de la cmera en cada cas (frontal, lateral, picat, contrapicat). Veure quina funci t aquesta posici (engrandir el producte, deformar-lo, etc.). Fotografiar objectes i persones en diferents plans i en diferents posicions de cmera.

Material
1. Vdeo domstic de sobretaula. Televisor. 2. Recull despots televisius. 3. Recull danuncis grfics (fotografies de premsa, diapositives).

Tcniques
1. Anlisi de contingut. 2. Observaci. 3. Classificaci. 4. Comparaci. 5. Lectura icnica. 6. Tcniques dexposici: debat, colloqui, etc. 7. Elaboraci de sntesis. 8. Elaboraci de dades.

b) Segons els colors dominants: Classificar els anuncis recollits segons la utilitzaci dels colors dominants. Veure quina funci t el color. Exemple: els anuncis amb dominncia del color vermell transmeten sensaci de dinamisme, excitaci, agressivitat, mentre que els anuncis amb dominncia del color blau transmeten grandiositat, infinitat, relax, seguretat i confiana. Observar si el domini de certa tonalitat est relacionat amb lanunci de determinats productes. Veure les possibles relacions entre gneres publicitaris i utilitzaci de colors. 3. Observar les caracterstiques i la funci del text en els anuncis:

LEducaci udio-visual

27

a) Leslgan: Veure si compleix les caracterstiques de brevetat, capacitat de cridar latenci, concentraci de molta informaci en poques paraules, fcil de recordar, etc. Analitzar quin tipus de frases sutilitzen en leslgan: frase imperativa, interrogativa. Observaci dels diferents recursos expressius que sutilitzen en leslgan: la comparaci, la repetici, les associacions per tal de provocar necessitats de consum, etc. b) El text informatiu: Veure quina s la funci del text informatiu de lanunci i quin tipus dinformaci ens facilita. c) El logotip: Observar com es situa el logotip en lanunci, quina s la seva funci, etc. 4. Veure la relaci que hi ha en cada anunci entre la imatge i el text (redundncia, contradicci, etctera). 5. Aprendre a analitzar els anuncis grfics separant els elements denotats (qu veiem) de la seva connotaci (qu interpretem). s important que els alumnes sacostumin a justificar les interpretacions en funci dels elements observats. 6. Caldr tamb observar quins elements no apareixen en lanunci per que es poden interpretar, es poden suposar. 7. Descobrir els recursos expressius que shan emprat en lanunci: metfora, comparaci, hiprbole, etc. Realitzar exercicis de comparaci entre els recursos expressius que apareixen en els anuncis i els recursos emprats en la literatura. Transformar metfores literries en metfores visuals. 8. Treure conclusions finals de lobservaci detinguda dels anuncis. Identificar a quin pblic sadrea (mestressa de casa, executiu, jove, etc.) i quins valors es volen transmetre (estimulaci del consum, esperit competitiu, etc.). 9. Finalment, els alumnes faran un anunci grfic seu.

posar dun bon nombre despots televisius gravats prviament. La metodologia a seguir per a lanlisi ser igual que la que hem utilitzat en el cas dels anuncis grfics. Separarem lanlisi denotativa de la connotativa, a fi i efecte daportar arguments (els elements que constitueixen lanunci) que justifiquin les valoracions fetes. Vegem ara quins elements caldr afegir a lanlisi dels anuncis grfics ja exposada. 1. Pel que fa a la imatge: a) Caldr observar quina s la durada de lespot (en segons) i veure quants plans surten en aquest perode de temps (plans per segon). b) Observarem tamb la posici i els moviments de la cmera ms utilitzats en cada anunci. Podem fer exercicis daquest tipus amb la cmera de vdeo. c) Els efectes especials, s a dir, la utilitzaci de trucs, s cada vegada ms freqent en molts anuncis. Podem escollir espots que exemplifiquin els trucs ms habituals. 2. Pel que fa als sons: Lespot televisiu acostuma a tenir una banda sonora composta pel text (qu diuen els personatges) i els efectes sonors (sorolls i msiques). Conv observar, per exemple, quines paraules diuen els personatges, quin tipus de llenguatge fan servir. Els efectes sonors tenen tamb la seva importncia. Pel que fa a la msica, s interessant destacar la importncia que aquesta pot arribar a tenir tant si es tracta dun tema original (algun daquests temes han arribat a fer histria) com si sutilitzen versions de temes coneguts, ja que la publicitat s capa de tornar a posar de moda temes daltres temps o fins i tot arribar a popularitzar temes que havien passat desapercebuts. 3. Quant a la significaci i la funcionalitat dels elements observats caldr destacar: La relaci entre tipus de plans, nombre de plans i durada daquests amb la intenci de lanunci. Si es vol anunciar un producte per a joves, es veuran molts plans curts en pocs segons, mentre que si sanuncia un producte per a adults amb poder adquisitiu, es veuran plans llargs, de llarga durada, per a transmetre serenitat, seguretat, etc. La utilitzaci de ms o menys text, segons el pblic a qui sadrea lespot. La funci de la msica (acompanyar, remarcar, evocar, etc.). Lestructura de lespot, perqu habitualment

Espots televisius
Per a treballar els espots televisius, caldr dis-

LEducaci udio-visual

28

aquest intenta explicar, molt breument, una histria que t exposici, nus i desenlla. Es pot relacionar aquesta estructura amb la del conte tradicional. Mentre que en el conte les aventures i desventures dels protagonistes van abocades a obtenir all que es desitja des del principi (un tresor, la resoluci dun conflicte, en definitiva, la felicitat), en lespot publicitari la felicitat saconsegueix consumint el producte anunciat. 4. Els gneres. Pot resultar molt interessant lestudi detingut dalguns gneres publicitaris, com, per exemple, els anuncis de detergents, els de colnies, els de cotxes, etc., per tal darribar a destriar les caracterstiques que configuren cada gnere. 5. Els valors. Aix mateix, podem organitzar activitats que provoquin lanlisi de determinats valors que es transmeten en els anuncis, com, per exemple, el tractament que es fa de la dona, de les relacions home-dona, dels infants, etc.

Bibliografia
Billorou, O. P. Introduccin a la publicidad. Buenos Aires: El Ateneo, 1983. Garca Matilla, A. Subliminal, escrito en nuestro cerebro. Madrid: Bitcora. Gubern, R. La mirada opulenta. Barcelona: Gustavo Gili, 1987. Peninou, G. La semitica de la publicidad. Barcelona: Gustavo Gili, 1976. Ramonet, I. La golosina visual. Barcelona: Gustavo Gili, 1983. Ferrer, J. La publicidad modelo para la enseanza. Madrid: Akal, 1994. Saborit, J. La imagen publicitaria en televisin. Madrid: Ctedra, 1988.

Criteris i activitats per a lavaluaci


Tenint en compte que lanlisi danuncis s un aspecte ms que forma part dun tema molt ms ampli, com el de la publicitat, caldr fer una avaluaci contnua, al llarg de tot el procs, per anar adequant la programaci i la metodologia prevista a les necessitats dels alumnes. Pot ser especialment interessant partir duna avaluaci inicial que consistir a proposar als alumnes que analitzin un espot televisiu. Segurament, lanlisi es fonamentar en un seguit de valoracions, totes molt subjectives (magrada, no magrada, em sembla molt agressiu, etc.). Desprs, durant el procs daprenentatge, proposarem diferents activitats i exercicis que ens permetran saber fins a quin punt es van assolint els objectius que ens havem plantejat. Podrem comprovar si els alumnes han millorat la seva capacitat dobservaci i anlisi fent una avaluaci sumativa de tots els aspectes, proposant treballs danlisi global danuncis grfics i despots televisius, i tamb treballs de realitzaci. Ser el moment de contrastar i comparar all que eren capaos de veure en un anunci, al comenament, i el que desprs de tot el procs poden descobrir en un anunci.

LEducaci udio-visual

29

La publicitat. Anlisi danuncis grfics i espots televisius. Gneres


Material per a lalumne/a
1. Us proposem que feu una anlisi sobre el tractament que es fa de la dona en els anuncis grfics i en els espots televisius. Comenceu a recollir diferents anuncis i classificar-los segons el gnere: Anuncis de cotxes. Anuncis de colnies. Anuncis de detergents. Anuncis dalimentaci. Observeu en cada cas: a) Quin model de dona sha buscat i per qu: caracterstiques fsiques. b) Quin paper hi juga la dona, en lanunci (mestressa de casa, dona treballadora, dona objecte, etctera). c) Quina relaci hi ha entre el producte anunciat i la dona que apareix en lanunci: La dona s el consumidor directe. La dona sutilitza com a instrument. La dona sutilitza com a argument. La dona s un objecte decoratiu. La dona hi apareix com a objecte de desig, de temptaci, etc. 2. Ara cal que fixeu latenci en el text dun anunci radiofnic, dun anunci de revista, dun anunci televisiu. Observa sobretot: Quina funci compleix el text en cada cas. Leslgan i els recursos que utilitza per a persuadir el consumidor. Les caracterstiques del text informatiu i del logotip. 3. Dividiu la classe en 5 grups. Cada grup sencarregar de buscar uns quants anuncis que pertanyin a productes diferents: Grup 1: anuncis de cotxes. Grup 2: anuncis de productes de neteja. Grup 3: anuncis dhigiene personal. Grup 4: anuncis dalimentaci. Grup 5: anuncis de roba i calat. a) Cada grup analitzar un parell danuncis del gnere escollit, seguint el gui que apareix a continuaci, i en far un comentari oral. b) En un segon moment, cada grup intentar resumir les caracterstiques fonamentals del gnere observat i exposar oralment les conclusions que nha tret. c) Desprs de veure diferents anuncis televisius podeu fer el mateix exercici que sassenyala en lapartat a). 4. A continuaci hi ha els guions que es poden fer servir per a analitzar els anuncis grfics i els espots televisius. Gui per a analitzar un anunci grfic
Producte........ Qu veiem 1. Elements de la imatge que destaquen. Enquadrament. Tipus de plans. Situaci dels elements. Colors que destaquen. 2. El text. Eslgan. Situaci del text. Logotip. 2. Quina s la funci del text? Eslgan. Text informatiu. 3. Quina relaci hi ha entre imatge i text? 4. Quins recursos expressius shan emprat per a persuadir el receptor? 5. A quin pblic sadrea lanunci? 6. Quins valors ens transmet? Marca....... Qu interpretem 1. Quin significat es deriva dels elements que sobserven en la imatge?

LEducaci udio-visual

30

Gui per a analitzar un anunci televisiu


Producte.......... Qu veiem/escoltem Marca........ Qu interpretem Durada de lanunci....... 1. Elements de la imatge que destaquen. Nombre de plans. Tipus de plans. Trucs observats. Colors que destaquen. Persones i objectes que hi apareixen. 1. Significats que es desprenen de la lectura de les imatges. Ritme aconseguit. Funci dels trucs. Funci dels colors. Funci dels personatges o situacions que es presenten. 2. Text que llegim o escoltem. Eslgan. Paraules que acompanyen. Logotip. 3. Sons. Tipus de msica (original, versi dun tema conegut). Altres sons. 4. Estructura de lanunci: diferents parts i qu sexplica en cadascuna. 5. A quin pblic sadrea lanunci? 6. Quins valors ens transmet? 7. Quins elements no hi participen, per podem deduirlos i tenen un significat. 3. Funci de la msica i dels sons: evocar, acompanyar, remarcar... 2. Funci del text. Intenci de leslgan. Intenci del text informatiu.

LEducaci udio-visual

31

Activitat
1. Llegiu i comenteu a classe aquestes notcies que parlen de la influncia de la publicitat en els receptors.

LEducaci udio-visual

32

El mn de la televisi. Anlisi dels programes informatius


Material per al professor/a
Objectius
1. Reconixer el poder de la informaci en el mn actual. 2. Diferenciar la informaci de lopini. 3. Observar les caracterstiques duna notcia i els seus components bsics. 4. Analitzar i descobrir els perills i els poders de lanomenada informaci-espectacle. 5. Interpretar les caracterstiques del gnere informatiu a televisi. 6. Analitzar els continguts dels programes informatius diaris. Conixer lestructura dels telenotcies. 7. Analitzar els continguts dels programes informatius no diaris. Diferenciar entre reportatge i documental. 8. Comparar una mateixa informaci que ens arriba per diferents mitjans de comunicaci (premsa, rdio i TV). 9. Comparar la difusi duna mateixa informaci a travs de diferents canals. 1.1. Informar per a qu? 1.2. Informar com? Criteris de la selecci de la informaci. 1.3. Informaci i opini. 1.4. La notcia: caracterstiques. 2. Lespectacle informatiu. 3. Tipus dinformatius. 3.1. Els informatius no diaris: els reportatges, els documentals, debats i entrevistes dactualitat. 3.2. Els informatius no diaris: el telenotcies. Actituds, valors i normes 1. Formaci duna actitud crtica davant de la informaci que rebem. 2. Acceptaci de la tolerncia i constataci de lexistncia de possibles opinions diverses davant dun mateix fet.

Relaci amb les rees daprenentatge rea de Cincies socials


Objectius
1. Emprar la premsa i els mitjans de comunicaci en general per a obtenir informaci sobre diferents temes, i analitzar-la crticament i valorar la importncia dels mitjans de comunicaci com a transmissors i definidors de canvis en les relacions humanes i en la vida privada. 2. Obtenir, tot analitzant-la i classificant-la, informaci rellevant a partir de diverses fonts, distingint les dades i opinions que proporcionen al voltant del tema.

Continguts
Procediments 1. Anlisi comparativa de selecci i de tractament de la informaci als diferents canals. 2. Anlisi comparativa de notcies a la premsa escrita, a la rdio i a la televisi. 3. Anlisi de les caracterstiques i de lestructura de la notcia. 4. Observaci de les caracterstiques espectaculars de la notcia. 5. Observaci de les caracterstiques dels informatius diaris: els telenotcies. 6. Observaci de les caracterstiques dels informatius no diaris: reportatges, documentals, debats i entrevistes. 7. Descobriment de com es fa un telenotcies: com arriben les notcies, com sorganitza la feina, com sestructura la informaci, etc. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Els informatius.

Continguts
Procediments 1. Obtenci i anlisi de la informaci. 1.1. Prctica de lobservaci directa i indirecta. 1.1.1. Observaci indirecta amb una pauta prvia semblant a la que segueix, totalment o parcialment: En imatges mbils: Seriaci o ordenaci de seqncies.

LEducaci udio-visual

33

Selecci de les seqncies ms significatives. Identificaci daspectes generalitzables a partir del visionament total o parcial duna situaci narrada. Interpretaci de les causes i conseqncies en el decurs de la narraci flmica. 1.2. Elaboraci i interpretaci denquestes, entrevistes, qestionaris i fonts orals dinformaci. 2. Comprensi i aplicaci de la informaci. 2.1. Participaci activa en debats i elaboraci de judicis fonamentals. 2.2. Realitzaci de debats per a treballar temes dinters de lactualitat. 2.3. Elaboraci de sntesis a partir de les diferents informacions. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Circuits dintercanvi i mecanismes econmics quotidians en lactualitat. Els mitjans de comunicaci de masses.

Continguts
Procediments Llengua oral 1. Comprensi i classificaci dels missatges orals segents: singulars (exposici, conferncia, discurs) i plurals (dileg, conversaci, entrevista, debat, colloqui i taula rodona). 2. Resum de missatges orals. 2.1. Resum oral o escrit del tema, de les informacions clau, tot observant els elements lingstics i no lingstics que completen la significaci del missatge. 2.2. Esquematitzaci del que es diu. 2.3. Anlisi dels elements de la situaci comunicativa (emissor, receptor, referncia, lloc i temps). Llengua i societat 1. s dels mitjans de comunicaci social. 1.1. Observaci dels elements de la comunicaci en una situaci corrent dun mitj udio-visual (rdio, TV). 1.2. Observaci de les funcions del llenguatge en diferents espais de mitjans de comunicaci social. 2. Comprensi i aplicaci de la informaci. 2.1. Participaci activa en debats i elaboraci de judicis fonamentals. 2.2. Realitzaci de debats per a treballar temes dinters de lactualitat. 2.3. Elaboraci de sntesis a partir dels diferents tipus dinformacions. Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Actituds, valors i normes 1. Conscincia de lexistncia dinterpretacions diverses dun mateix conjunt de dades o fets. 2. Formaci dopini prpia a partir del conjunt de dades o fets i del coneixement de les interpretacions daltri. 3. Exposici i defensa raonada de lopini prpia. 4. Conscincia dels diferents models tics de vida i comportament hum que es manifesten en la presa de posici davant de diversos dilemes morals que es plantegen en el mn actual.

rea de Llengua
Objectius
1. Resumir oralment i per escrit missatges orals formals, explicitant-ne les informacions i les idees essencials, i la intenci de lemissor. 2. Expressar opinions raonades a propsit de les comunicacions orals en qu lalumnat pugui tenir un paper receptor: tant si sn procedents dels mitjans de comunicaci social (televisi, rdio, publicitat) com de la vida escolar, cultural i social (debat, colloqui, discurs, conferncia).

Llengua oral 1. Llengua i comunicaci oral. Elements. 1.1. Classes de missatges orals. Les seves principals caracterstiques i finalitats. 1.2. Mitjans de comunicaci udio-visuals. 1.2.1. Caracterstiques elementals de ls de la llengua en aquests mitjans. 1.2.2. La llengua i els espais/gneres de la televisi. Llengua escrita 1. Mitjans de comunicaci escrita. 1.1. Els gneres periodstics de contingut hist-

LEducaci udio-visual

34

rico-informatiu: notcia, crnica i reportatges. Les seves caracterstiques. 1.2. El text periodstic dialogat: lentrevista. Actituds, valors i normes 1. Valoraci de la comunicaci. 1.1. Participaci i iniciativa en activitats orals. 1.2. Atenci a la genutat de lexpressi oral. 2. Obertura i curiositat intellectuals. 2.1. Actitud crtica raonada.

ci que rebem utilitzant diversos mitjans dinformaci: premsa, rdio i televisi. 2. Proposar lanlisi del tractament que es fa duna mateixa notcia en els diferents mitjans: La premsa Recull la notcia per escrit. Els lectors poden rellegir una notcia les vegades que estimin convenient. Disposa de ms espai per a desenvolupar una notcia.

Material
1. Vdeo domstic de sobretaula. Televisor. 2. Documentaci: telenotcies enregistrats de diverses cadenes, diversos diaris del mateix dia, reportatges i documentals enregistrats.

El receptor ha dimaginar la notcia. La rdio Utilitza el llenguatge oral. No permet una relectura fcil. El temps demissi controla la notcia que ha de ser exposada de manera ms breu i superficial. El receptor ha dimaginar la notcia.

Tcniques
La televisi 1. Anlisi de la imatge. 2. Anlisi de contingut. 3. Tcniques dexposici: debat, colloqui, etc. 4. Interpretaci de dades. 5. Comparaci. 6. Elaboraci de sntesis. Utilitza el llenguatge verbal i el llenguatge udio-visual. Les notcies sescolten i es veuen. El receptor no ha dimaginar les imatges perqu ja les veu. El llenguatge televisiu est condicionat per la rigidesa dels horaris i exigeix brevetat. 3. Desprs de conixer les caracterstiques que ha de tenir una notcia: lactualitat, la novetat, linters per la majoria, proposem lanlisi de diferents notcies aparegudes al telenotcies (que haurem gravat en vdeo) i veure si compleixen aquestes condicions. 4. Analitzar els recursos que utilitza la televisi per a emetre les notcies. 4.1. Els recursos visuals. Importncia de la selecci de plans, angulacions, moviments de cmera, etc. 4.2. Els recursos sonors: Anlisi del llenguatge utilitzat. To de veu del locutor/a. Msica i efectes sonors emprats. Comentaris que acompanyen les imatges (veu en off, entrevistes, etc.). 4.3. Altres recursos:

Orientacions didctiques Activitats densenyament-aprenentatge


Lanlisi dels informatius s noms una part dun tema molt ms ampli, com ara el coneixement del mn de la televisi. Quan arribem a parlar dels informatius, els alumnes hauran tractat ja altres qestions, de manera que tindran uns criteris que els permetran entrar ms a fons en la importncia dels informatius dins de la programaci televisiva. 1. Obrir un debat a classe que ens permeti reflexionar sobre la necessitat dinformar i destar informats, per tal de ser un ciutad culte, conscient i amb criteris propis. Plantejar la necessitat de contrastar la informa-

LEducaci udio-visual

35

Observar lordre en qu apareixen les notcies. Observar la durada de la notcia. Observar la relaci entre unes notcies i daltres. 4.4. Opini i informaci: Veure si en lemissi de la notcia es barreja el que s purament informaci (explicaci del que ha passat, a qui, com i quan) amb lopini del locutor/a o amb la intervenci dexperts que opinen sobre la notcia.

Funci de la veu en off, dels efectes sonors, etctera. 7. Activitats entorn dels informatius diaris. 7.1. Anlisi i comentari duna notcia apareguda en un telenotcies seguint un qestionari previ. 7.1.1. Qu sentim?: Quin s el titular de la notcia. Resum del text que sutilitza per a exposar la notcia. Valoraci del text: serveix per a facilitar ms bona informaci; no aporta ms informaci que la que es veu en les imatges. Msica i efectes sonors utilitzats. 7.1.2. Qu veiem?: Quines sn les imatges que illustren la informaci: plans que sutilitzen, moviments de cmera i altres recursos; tipus dimatges: sensacionalistes, morboses, etc.; imatges en directe, connexions en directe per corresponsal; imatges gravades; imatges darxiu. 7.1.3. Relaci imatge-text: Qu es prioritza. La imatge amb relaci al text s: redundant, de refor, serveix per a establir comparacions, etc. 7.1.4. Durada de la notcia: s proporcional la durada a linters de la notcia? 7.1.5. Tractament de la notcia: Es barreja informaci i opini? Es fa un tractament morbs i sensacionalista de la informaci? 7.1.6. Situaci de la notcia: En quin lloc est situada la notcia respecte a la resta dinformacions del telenotcies. 7.1.7. Comparaci amb altres mitjans: Buscar aquesta mateixa notcia en la premsa diria i en la informaci radiofnica i comparar-les, observant aquests elements: titulars, text informatiu, efectes visuals, efectes sonors, collocaci, durada, extensi, tractament de la informaci.

5. Proposem tamb un treball per a conixer quines sn les fonts dinformaci que sutilitzen per a elaborar les notcies de televisi (fonts exclusives i fonts compartides).

6. Activitats entorn dels informatius no diaris. 6.1. Anlisi dun reportatge ems dins dun programa del tipus de lActual, 30 minuts, Informe semanal, etc., observant: 6.1.1. El tema tractat: Els titulars que sutilitzen per a anunciar el tema. Resum del tema. 6.1.2. Durada del reportatge. 6.1.3. s un tema dactualitat, un tema de sempre o una curiositat? 6.1.4. Tractament que es fa del tema: Inclusi o no de declaracions i entrevistes amb experts. Inclusi de declaracions dels afectats. Dna una sola visi del problema o ms duna. Quines imatges sutilitzen: imatges molt realistes; imatges molt espectaculars, impactants, etctera. 6.2. Proposem que els alumnes elaborin un reportatge fotogrfic o videogrfic propi, a partir dun tema dactualitat o dinters per al seu entorn immediat (barri, ciutat, escola). 6.3. Anlisi dun documental ems per televisi, observant: 6.3.1. Tema tractat. 6.3.2. Durada del documental. 6.3.3. Tractament que es fa del tema: Imatges que sutilitzen. Visi unilateral o pluralista del tema tractat. Inclusi o no de declaracions, opinions, etc.

8. Anlisi dun telenotcies. Dividirem la classe en diversos grups de treball. Cada grup sencarregar de gravar i analitzar un telenotcies duna cadena diferent, per caldr que tots coincideixin en lhorari del telenotcies (migdia/nit). Lobservaci es pot fer seguint aquestes pautes:

LEducaci udio-visual

36

8.1. Estructura del telenotcies: Nombre de titulars que apareixen en la capalera. Quins titulars sn. Observar lestructura del telenotcies: capalera, desenvolupament, resum-final. Notcies que apareixen en primer lloc. Criteris possibles que shan seguit per a collocar-les en primer lloc. Notcies que apareixen en ltim lloc. Seccions en qu es distribueixen les notcies (nacionals, internacionals, etc.). Durada de cada notcia. 8.2. Recursos visuals. 8.2.1. Observaci de la posada en escena general i de laparici dels presentadors: planificaci, posici de la cmera, angulaci, illuminaci, etc. Tipus dambientaci i escenografia (collocaci dels presentadors, tipus de fons, etc.). 8.2.2. Utilitzaci de recursos expressius, grfics i tcnics: Veure si es fan servir cartells, grfics, o dibuixos per a ampliar la informaci. Veure si sutilitzen mitjans tcnics: chromakey, telepronter, animaci per ordinador, etc. 8.2.3. Exposici de la notcia: Observar si noms lexposa el presentador. Observar si sutilitzen imatges dactualitat, gravades o en directe. Veure si les imatges sacompanyen amb declaracions de testimonis reals. 8.2.4. Analitzar els recursos i treuren conclusions: Els recursos serveixen per a fer la informaci ms fcil dentendre. Serveixen per a fer la informaci ms creble. Serveixen perqu el telenotcies sigui ms dinmic, etc. 8.3. Recursos sonors. 8.3.1. El text: Observar el llenguatge que utilitza el presentador/a. To en qu sexposa la notcia. Observar quin llenguatge utilitzen els altres que hi intervenen. 8.3.2. El so: Veure quina funci compleix la msica: separar blocs informatius; posar mfasi en una part de la informaci; cridar latenci, etc.

8.4. Qu interpretem: Observar fins a quin punt els recursos visuals i auditius influeixen en la comprensi de les notcies. Analitzar si la notcia es dna de manera prou objectiva o si es barreja informaci i opini. Valorar si laparici dels presentadors influeix dalguna manera en la recepci de la notcia per part dels espectadors. Valorar si laparici i lordenaci de les notcies en el telenotcies s correcta o si sembla una ordenaci sensacionalista, poc objectiva, etc. Observar si la presentaci de la majoria de les notcies recull totes les opinions o noms una. Observar tamb si hi ha una presncia o un protagonisme excessiu de determinats personatges pblics en la majoria de les notcies. 9. Comparaci entre diferents telenotcies. Desprs dhaver fet el treball danlisi per grups, caldr posar les observacions en com. Per a elaborar les conclusions, podem utilitzar aquest gui com: Cadena. Hora demissi del telenotcies. Dia. Durada. Nombre dinterrupcions per publicitat. Nombre de notcies enunciades a la capalera (escriviu els titulars per ordre daparici). Seccions. Nombre de notcies per secci. Titulars de cada secci. Nombre de notcies amb imatges i sense imatges a cada secci. Aparici dexperts que comenten les notcies. Segons que es dediquen a cada notcia. Llenguatge que sutilitza: directe i fcil dentendre, molt tcnic i noms accessible als experts, etctera. Utilitzaci dimatges: moltes, poques, dactualitat, gravades, en directe, darxiu, etc. Aparici de corresponsals. Tipus dimatges que illustren les notcies; violentes, sensacionalistes, normals, etc. Les imatges serveixen per a aclarir el comentari oral, informar de manera ms viva, repetir el mateix que diu el text. Posada en escena del telenotcies: tipus des-

LEducaci udio-visual

37

cenografia: senzilla, de disseny, impactant, moderna i tecnolgica; colors dominants; illuminaci; imatge del presentador/a; importncia de les notcies relacionades amb la cultura, els esports o les curiositats. Finalment, caldr posar en com totes les observacions fetes i arribar a conclusions. 10. Fer un telenotcies. Desprs dhaver analitzat diferents telenotcies podem proposar als alumnes que realitzin un telenotcies propi. Convindr disposar dun material mnim per a efectuar la gravaci i desprs organitzar la feina: 10.1. Concretar quin tipus de telenotcies es vol fer: informatiu que reculli notcies del centre, notcies del barri o de la ciutat, notcies inventades, etctera. 10.2. Organitzar la redacci i elaboraci de guions: Buscar un titular per a cada notcia. Redactar breument la informaci de manera que quedi clar qu ha passat, a qui, com, quan, on. Decidir quines imatges acompanyaran la notcia. Elaborar el gui que detalli les notcies que aniran en capalera, i, per cada notcia: nmero daparici; text que llegir el presentador/a o que sentirem en veu en off; imatges que es veuran; tipus de pla i durada en segons. 10.3. Preparaci de lescenari: Elecci del tipus de taula i collocaci. Disseny del fons. Vestit, maquillatge, etc., dels presentadors. Illuminaci. Collocaci correcta dels micrfons. Assaig general. 10.4. Gravaci del telenotcies. 10.5. Edici de les imatges enregistrades.

1.3. Quines notcies sn les que ms interessen, etc. Aquestes informacions ens permetran saber quina s la situaci inicial de qu haurem de partir. s possible que els telenotcies no figurin precisament entre els programes ms vistos pels alumnes; per aquest motiu, caldr que, al final del procs, la situaci sigui diferent. 2. En finalitzar les activitats previstes podrem obrir un debat diferent entorn de la funci dels telenotcies i demanar que els alumnes elaborin conclusions. Aix, proposem que defineixin el perfil que hauria de tenir un telenotcies que informs seriosament i amb objectivitat. Una vegada definit, caldr raonar si aquest model s possible tenint present lessncia de la televisi. Tamb podem esbrinar, mitjanant una enquesta, quin s el telenotcies ms vist i si correspon realment al que hem valorat com a possible model.

Bibliografia
Alsius, S. Com es fa un telenotcies. Barcelona: Onda, 1987. Baggaley, J. P., i Duck, S. W. Anlisis del mensaje televisivo. Barcelona: Gustavo Gili, 1979. Colombo, F. Televisin: la realidad como espectculo. Barcelona: Gustavo Gili, 1976. Doelker, Ch. La realidad manipulada. Barcelona: Gustavo Gili, 1982. Ferrs, J. Televisin y educacin. Barcelona: Paids, 1994. Fontcuberta, M. La notcia. Pistas para percibir el mundo. Papeles de comunicacin 1. Barcelona: Paids, 1993. Gonzlez Requena, J. El discurso televisivo, espectculo de la postmodernidad. Madrid: Ctedra, 1988. Gonzlez Requena, J. El espectculo informativo. Madrid: Akal, 1989. Green, M. El periodismo en televisin. Buenos Aires: Troquel, 1873. Rico, L. TV, fbrica de mentiras. Madrid: Espasa, 1992. Rodrigo Alsina, M. La contruccin de la notcia. Barcelona: Paids, 1989. Soler, Ll. La televisin, una metodologa para su aprendizaje. Barcelona: Gustavo Gili, 1988.

Criteris i activitats per a lavaluaci


1. Abans de comenar el procs que ens introdueix en la manera de fer un telenotcies, convindr obtenir algunes dades dinters: 1.1. Quants alumnes veuen habitualment el telenotcies? 1.2. Quin s el telenotcies ms vist (migdia o nit), i de quina cadena.

LEducaci udio-visual

38

Torn, L. E. La informacin en televisin. Barcelona: Mitre, 1982. Tuchman, G. La produccin de la notcia. Estudio sobre la construccin de la realidad. Barcelona: Gustavo Gili, 1983.

beda, J. Reportaje en TV: el modelo americano. Barcelona: Ixia Llibres, 1993.

LEducaci udio-visual

39

El mn de la televisi. Anlisi dels programes informatius


Material per a lalumne/a
A. Comenta una notcia qualsevol de les que surtin en un dels telenotcies davui. A continuaci tens un seguit de qestions que et poden servir com a gui dobservaci i de treball. 1. Qu sentim? 1.1. Titular de la notcia. 1.2. Resum del text informatiu. 1.3. Valoraci del text: Serveix per a comprendre millor la informaci. No afegeix ms informaci que la que es veu en les imatges. 1.4. Msica i efectes sonors. 2. Qu veiem? 2.1. Imatges que illustren la informaci. Qu es veu? 2.2. Tipus de plans que sutilitzen, moviments de cmera i altres recursos. 2.3. Tipus dimatges: sensacionalistes, serioses, morboses, etc. 2.4. Imatges en directe, connexions en directe per corresponsal. 2.5. Imatges gravades. 2.6. Imatges darxiu. 3. Relaci imatge-text. 3.1. Qu es prioritza? 3.2. La imatge s redundant, refora, serveix per a comparar, ensenya el contrari del que es vol dir. 4. Durada. 4.1. Quina durada t la notcia? s proporcional la durada amb linters? 5. Tractament de la notcia. 5.1. Es barreja informaci i opini? 5.2. Es fa un tractament morbs i sensacionalista de la informaci? 6. Situaci de la notcia. 6.1. En quin lloc est situada la notcia respecte al telenotcies (al comenament, al mig, al final). B. Et proposem que intentis esbrinar qu hi ha darrera dun reportatge, analitzant-ne un dels que habitualment veus per televisi (Actual, 30 minuts, 60 minuts, Lnea 900, Informe semanal). Utilitza aquest gui dobservaci: Tema o temes tractats: Titulars. Resum del tema. Durada de cada reportatge. Sn temes de molta actualitat, temes de sempre o curiositats? Com es tracta la qesti?: Shi inclouen declaracions i entrevistes amb experts. Shi inclouen declaracions dels protagonistes o afectats. Noms es dna la visi general sense intervenci dels afectats. Dna una sola visi del problema o en dna ms duna visi. Com sn les imatges que es presenten: Es busquen imatges impactants, espectaculars, violentes. Es busquen imatges realistes.
Collocaci Durada Extensi Tractament de la informaci

7. Comparaci amb altres mitjans. Busca aquesta mateixa notcia en la premsa diria i en la informaci radiofnica i compara-les.
Premsa Titular Text informatiu Efectes visuals Efectes sonors Rdio Televisi

LEducaci udio-visual

40

Imatges i estereotips. El cas de les cultures extiques. Els valors


Material per al professor/a
Introducci
Els darrers anys, en els diversos mitjans dinformaci hi han aparegut, repetidament, notcies preocupants sobre activitats racistes de paraula o obra en diferents indrets de lEuropa Occidental, algunes de les quals han ocasionat, fins i tot, morts entre la poblaci immigrant procedent de pasos desenvolupats. Aquestes notcies han trasbalsat les conscincies de molts ciutadans europeus, que ja creien superades certes actituds del passat histric. Per no solament no era aix, sin que la xenofbia i la discriminaci racial han augmentat entre certs sectors, especialment entre els que ms pateixen els efectes de la recessi econmica. A tot aix, shi han de sumar els nacionalismes exacerbats, que han acabat dadobar el problema amb llurs missatges a lestil dEuropa per als europeus o encara pitjor amb la neteja tnica. De fet, tampoc no s destranyar la renaixena dels prejudicis tnics, ja que sn una herncia cultural de la visi que els occidentals tenem dels altres pobles, fins a la descolonitzaci. En el fons han roms latents, i noms ha calgut una guspira la de sempre, un perode de crisi econmica, perqu torns a manifestar-se. Tot aix fa pensar en la necessitat deducar els ciutadans, ja des de petits, en el respecte a la diversitat tnica, cultural, humana. Educar-los en unes directrius universalistes, cosmopolites, en qu el gnere hum estigui pel damunt de comportaments com la territorialitat o lagressi, racionalitzades sota doctrines ideolgiques. Un procediment per a actuar-hi, per a educar per la diversitat, s posant al descobert els estereotips, arquetips, valors, etc., que han aparegut en el diferent material visual (cinema, cmics, dibuixos animats, cartells, publicitat, propaganda, illustracions en llibres de lectura i manuals de text, etc.), generat per la societat occidental al llarg del nostre segle. Tots hem estat consumidors, alguna vegada i els alumnes tamb, de les pellcules del primer Tarzan, on els negres sn babaus, si no cruels; dels dibuixos animats on els pells-roges sn abatuts pels soldats com si es tracts dels ninotets del tir al blanc de la fira; de cmics, on els rabs sn tradors i lletjos, illustracions amb asitics fent de criats, enfront de la imatge dels blancs, habitualment portadors dels valors positius. Especialment, els alumnes actuals sn ms consumidors dimatges que mai. Han nascut embolcallats entre pellcules, telefilms, cmics, anuncis publicitaris, videojocs... Un bombardeig dicones constant influeix en gran manera en el seu comportament psico-social, en la seva visi de la vida, en les seves opinions i actituds. El propsit daquest exemple s, doncs, que els escolars arribin a disposar duna srie de coneixements per poder analitzar qualsevol producte (udio-)visual amb continguts racistes que deformin la imatge real dun poble o dindividus de cultures diferents de loccidental. Cal tenir en compte que, en la mesura en qu la confecci conceptual del racisme es construeix sobre un rerafons simblic dimatges tnico-culturals socialment estereotipades, la promoci i lestmul daquestes per part dels mitjans de comunicaci sn si no conscientment racistes reforadors de limaginari popular, que, en determinats moments, pot arribar a generar una ideologia i una prctica genunament racista.

Objectius
1. Identificar estereotips en el material visual divers que saporta. 2. Elaborar esquemes amb els diversos valors, contravalors, caracteritzacions i arquetips sobre els indgenes. 3. Classificar manifestacions verbals i no-verbals extretes del corpus triat. 4. Realitzar una lectura icnica de pintures i dibuixos artstics, cartells cinematogrfics, anuncis impresos, illustracions de manuals de textos escolars i films sobre el tema. 5. Comparar entre cadascuna de les mostres del corpus visual i entre elles. 6. Interpretar el material i veure la percepci que els autors/es dels missatges tenen sobre el tema. 7. Detectar elements etnocntrics i racistes en les imatges a partir dels seus protagonistes i pautes de vida. 8. Elaborar una sntesi a partir dels diferents tipus dinformaci.

LEducaci udio-visual

41

Continguts
Procediments 1. Obtenci i anlisi de la informaci. 1.1. Anlisi de contingut i interpretaci de material icnico-grfic sobre el tema, per tal dextreuren els estereotips. Elaboraci desquemes amb els diversos arquetips. 1.2. Classificaci de manifestacions verbals i noverbals extretes del corpus triat, per tal delaborar una taula de valors. 1.3. Interpretaci del material i de la percepci que els autors/es dels missatges tenen sobre el tema. Detecci delements etnocntrics i racistes en les imatges a partir dels seus protagonistes i les seves pautes de vida. 2. Comprensi i aplicaci de la informaci. 2.1. Participaci activa en debats i elaboraci de judicis fonamentals. 2.2. Elaboraci de sntesis a partir dels diferents tipus dinformaci. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Els valors. 1.1. Els valors positius. 1.2. Els valors negatius. 2. Els estereotips. 3. La visi de les altres tnies segons les imatges occidentals. Actituds, valors i normes 1. Valoraci de les pautes de conducta per a la convivncia i lestudi. 1.1. Actitud de tolerncia davant els punts de vista dels altres. 1.2. Actitud crtica davant els missatges que es proposen. 1.3. Actitud participativa, responsable i de collaboraci. 2. Inters per sistematitzar el treball propi. 2.1. Inters per la presentaci correcta dels treballs. 3. Relativisme. 3.1. Relativitzaci de la prpia cultura i civilitzaci. 3.2. Valoraci de les cultures foranes. 3.3. Valoraci de la riquesa que aporta la diversitat lingstica.

Relaci amb les rees daprenentatge


Aquest exemple t carcter interdisciplinari. Concretament, interessa diferents rees:

rea de Cincies socials


Objectius
1. Explicar una societat no europea, tot adoptant una actitud de respecte i inters per la manera dactuar daltres cosmovisions i cultures diferents de la nostra, i relativitzar els grans conceptes culturals de lrea de civilitzaci occidental. 2. Emprar els mitjans de comunicaci en general per obtenir informaci sobre diferents temes, i analitzar-la crticament i valorar la importncia dels mitjans de comunicaci com a transmissors i definidors de canvis en les relacions humanes i en la vida privada. 3. Identificar la diversitat de manifestacions culturals en el mn davui a fi de constatar que hi ha societats diverses i diferents, situar espacialment la gran diversitat (lingstica, etc.) que hi ha al planeta. 4. Analitzar algun dels problemes de la humanitat provocats pel racisme i les ideologies excloents o contrries a lentesa de les persones i dels pobles. 5. Descriure i explicar les tendncies i manifestacions artstiques com a reflex de limaginari individual i lexpressi collectiva, tot relacionant limaginari duna societat amb les opcions i actituds dels seus membres. 6. Obtenir, tot analitzant-la i classificant-la, informaci rellevant a partir de diverses fonts dobservaci directa, indirecta i de diferent tipus, distingint les dades i opinions que proporcionen al voltant dun tema. 7. Confeccionar taules i treballs de sntesi.

Continguts
Procediments 1. s de fonts, documents i testimonis histrics. 1.1. Descobriments dinformacions sobre el passat a travs de documentals, obres literries i obres dart. 1.2. Recollida de documents histrics. 2. Obtenci i anlisi de la informaci.

LEducaci udio-visual

42

2.1. Prctica de lobservaci directa i indirecta. 2.1.1. Observaci de forma directa de manifestacions artstiques. 2.1.2. Observaci indirecta, a travs dimatges fixes o mbils de manifestacions artstiques, tot identificant-hi les variables a analitzar. 2.2. Elaboraci i interpretaci de qestionaris i altres fonts dinformaci. 2.2.1. Elaboraci de qestionaris, tot determinant all que es vol esbrinar. 2.2.2. Anlisi i comentari dels resultats obtinguts. 3. Comprensi i aplicaci de la informaci. 3.1. Participaci activa en debats i elaboraci de judicis fonamentats. 3.2. Elaboraci de treballs monogrfics. 3.3. Elaboraci de sntesis a partir dels diferents tipus dinformaci. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Els mitjans de comunicaci de masses. 2. Manifestacions artstiques i culturals. 2.1. Cultura i societat. 2.2. Lart com a comunicaci i reflex de limaginari duna societat. 2.3. Tendncies i manifestacions artstiques de diferents civilitzacions histriques. Actituds, valors i normes 1. Valoraci de les pautes de conducta per a la convivncia i lestudi. 1.1. Actitud de tolerncia i antidogmatisme. 1.2. Actitud crtica. 1.3. Actitud participativa, responsable i de collaboraci. 2. Inters per sistematitzar el treball propi. 2.1. Actitud favorable a lordre, el rigor i la sistematitzaci del treball. 3. Valoraci positiva de la convivncia cvica i social. 4. Respecte, solidaritat i cooperaci. 5. Relativisme. 5.1. Relativitzaci de la prpia cultura i civilitzaci. 5.2. Valoraci de les cultures foranes.

rea de Llengua
Objectius
1. Expressar opinions raonades a propsit de les comunicacions en qu lalumnat pugui tenir un paper de receptor, com en el cas dels mitjans de comunicaci social. 2. Reconixer la diversitat lingstica del mn actual.

Continguts
Procediments 1. Comprensi lectora. 2. Elaboraci desquemes. 3. Anlisi i comentari de textos no literaris. 4. s dels mitjans de comunicaci social. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Mitjans de comunicaci udio-visual. 2. Llengua i societat. 2.1. La comunicaci humana. Elements i procs. 2.1.1. Els signes en la comunicaci humana. 2.1.2. Elements de la comunicaci. Condicions. Esquema bsic de la comunicaci. 2.1.3. Procs de la comunicaci humana. Caracterstiques i fases. Actituds, valors i normes 1. Valoraci de la comunicaci. 2. Obertura i curiositat intellectuals. 3. Actitud crtica raonada. 4. Respecte per la pluralitat cultural. 4.1. Sensibilitzaci crtica envers els aspectes de la llengua que reflecteixen valors i prejudicis, per tal deliminar-los.

rea dEducaci visual i plstica


Objectius
1. Analitzar i interpretar imatges. 2. Ser conscient de la importncia i el protagonisme dels missatges visuals als mitjans de comunicaci i a lentorn cultural. 3. Reaccionar crticament a manipulacions i discriminacions fomentades per determinats missatges visuals.

LEducaci udio-visual

43

Continguts
Procediments 1. Anlisi i interpretaci de textos visuals i plstics. 1.1. Apreciaci del significat que es desprn del missatge. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Comunicaci visual: signes i codis. Missatges visuals i plstics. 2. La imatge i el fet artstic. 2.1. Imatges de lentorn social. Actituds, valors i normes 1. Sensibilitzaci envers els fenmens esttics. 1.1. Hbit dobservaci. 1.2. Respecte envers el patrimoni artstic i cultural. 2. Desenvolupament de la capacitat crtica. 2.1. Acceptaci i respecte envers les obres dels altres. 2.2. Actitud de crtica raonada sobre qualsevol missatge, comunicaci, obra.

Altres suggeriments
1. Convidar alguna persona duna altra raa perqu expliqui com se sent quan veu el seu grup tnic caricaturitzat en imatges. 2. Visitar el Museu dEtnologia de Barcelona (i/o daltres indrets) per tal de conixer aspectes materials de cultures foranes.

Orientacions didctiques Activitats densenyament-aprenentatge


Ordenaci temtica de les activitats referides a ltem 2 de conceptes: Atenci a lexplicaci-comentari del professor/a sobre els valors. Classificaci de manifestacions verbals i noverbals extretes del corpus del material triat, per tal delaborar una taula de valors. Interpretaci. Activitat desenvolupada Es podria organitzar aix: El professor/a explica als alumnes lobjectiu de lactivitat. Els descriu els tipus de valors, positius i negatius. Amb exemples. Els distribueix material divers dimatges fixes (gravats i pintures dpoques diverses, anuncis impresos del segle passat i del present, illustracions de llibres de text, cartells de cinema, cmics...) sobre individus daltres cultures. Lalumne/a (individualment o en petits grups) duu a terme el reconeixement del tipus de material icnico-grfic. En fa la contextualitzaci, i tamb la seva producci. Relaci entre el material i el context scio-cultural i histric en qu va ser produt. Analitza el material distribut, en diverses sessions. Elabora esquemes amb els contravalors i la caracteritzaci dels nadius, i els estereotips extrets. Duu a terme una interpretaci del material i veu quina s la percepci, quant a valors, que tenen els autors/es de les imatges dels indgenes. Detecta elements etnocntrics i racistes sobre els protagonistes i les seves pautes de vida, a partir dun qestionari.

Material
1. Vdeo domstic de sobretaula. Televisor. 2. Projectors de diapositives, transparncies i cossos opacs. Pantalla. 3. Documentaci diversa (textos, enregistraments de films o documentals en vdeo, diapositives, fotografies...).

Tcniques
1. Anlisi de contingut. 2. Classificaci. 3. Qestionari. 4. Lectura icnica. 5. Tcniques dexposici: debat, colloqui, 6x6... 6. Elaboraci de sntesis. 7. Interpretaci de dades.

LEducaci udio-visual

44

Fa una posada en com per tal dobtenir un esquema global de classe. Valoraci argumentada. Realitza una sntesi interpretativa del material per escrit. A lrea de Llengua, a ms, es poden treballar els aspectes concrets segents: Comprensi del text o textos verbals que acompanyen (quan s aix) la part icnica. Formulaci de preguntes sobre el contingut verbal (prvies, durant i posteriors a la lectura de la imatge). Comprensi delements temtics i relaci amb coneixements previs o externs al text. Captaci i explicitaci del tipus de text: retric, narratiu, descriptiu, instructiu... Funcions. Comprensi del significat duna part o element, i global. Resum del text (o textos). Identificaci didees o informacions bsiques. Explicitaci del tema o idea global i la seva relaci amb la imatge. Esquematitzaci de les idees o informacions principals (eslgans, text dancoratge...). Sntesi escrita de les idees o informacions principals. En relaci amb el lxic, s del diccionari, si escau, recerca de significat i comentari lxic i semntic.

objectius establerts a cada petit grup. Els criteris seran: MB: Assoliment de nivells superiors als establerts. B: Activitats fetes amb eficcia. S: Activitats fetes, per en el lmit deficcia. D: No sassoleixen uns nivells mnims. En lavaluaci global, tamb amb el seu full, sha de valorar el resultat definitiu de tot el grup-classe; poden seguir els criteris establerts en lavaluaci anterior. En general, en totes les activitats hom posar mfasi en lavaluaci dels procediments i actituds per davant dels conceptes. Es valorar ladquisici dels procediments que impliquen la capacitat de comprensi i dutilitzaci crtica dels mitjans de comunicaci del material a treballar.

Bibliografia
Autors diversos. Historia universal del cine. Barcelona: Planeta, 1982. Autors diversos. Minoras tnicas. Barcelona: Revista Integral, 21, 1990. Berger, J., i daltres. Modos de ver. Barcelona: Gustavo Gili. Coleccin Comunicacin visual, 1975. Calvo, T. Los racistas son los otros. Madrid: Brular, 1993. Contreras, J. El Superhroe. Barcelona: Revista Ethnica, 1975. Eco, U. La estructura ausente. Barcelona: Lumen. Coleccin Palabra en el tiempo, 76, 1973. Gubern, R. Mensajes icnicos en la cultura de masas. Barcelona: Lumen. Coleccin Palabra en el tiempo,103, 1974. Leab, Daniel J. From Sambo to Superspade. London: Secker & Warburg, 1975. Mann, L. Elementos de psicologia social. Mexico: Limusa, 1978. Nederveen, J. White on black. New Haven & London: Yale University Press, 1992. Peninou, G., i daltres. Anlisis de las imgenes. Buenos Aires: Tiempo Contemporneo. Coleccin Comunicaciones, 1972. Pijoan, J., i daltres. Historia del Arte. Barcelona: Salvat, 1970.

Criteris i activitats per a lavaluaci


Lavaluaci haur de tenir en compte levoluci de laprenentatge individual de cada alumne/a, la del petit grup i la general de classe. En lavaluaci individual, mitjanant un full adient per cada sessi, els criteris que hom pot seguir sn els segents, referits sempre a cadascun dels tems conceptuals: MD: Actitud passiva davant la feina. I: Deficincies en el desenvolupament de la feina. S: Assoliment de lobjectiu de la feina, encara que just. B: Assoliment correcte. N: Assoliment avanat. EX: A ms de lanterior, hi aporta actituds i idees enriquidores. En lavaluaci grupal, amb el seu full de control corresponent, hom cerca mesurar lassoliment dels

LEducaci udio-visual

45

Imatges i estereotips. El cas de les cultures extiques. Els valors


Material per a lalumne/a
Les altres tnies
Antics autors grecs i romans ja esmentaven lexistncia dssers estranys ms enll del Vell Mn. Posteriorment, altres textos de gegrafs i historiadors juntament amb la tradici oral i els llibres de viatgers, van reforar aquesta creena. No us penseu, per, que es referien als indgenes habituals, sin a tota una trepa dssers fantstics, com ara els centaures, els lpites, els faunes, els ciclops, els gegants, les sirenes o les amazones sovint personatges de la mitologia de lantiguitat, per tamb els grius, els homes amb cua o els homes sense cap. Amb larribada dels hispano-portuguesos al Nou Continent, el segle XV, els europeus de lpoca recuperen novament les llegendes clssiques i medievals, reforades ara amb noves fantasies aportades per descobridors i conqueridors: ferotges gegants patagons que menjaven carn crua; homes amb cap de gos que decapitaven els enemics, sels bevien la sang i sels menjaven; amazones que mataven els homes, els penjaven dun arbre i els cremaven... La percepci que leuropeu tenia dels habitants de les terres dultramar (la Terra Incognita, com lanomenaven) era, doncs, francament horripilant. Per la seva banda, els indgenes eren vistos com a individus sense nima a qui es podia dominar i explotar. I aix va ser durant segles, fins que al divuit, lesperit cientfic i curis de lpoca va desplaar la visi de lHomo Incognitus com a sser inferior. Cientfics navegants com James Cook van mostrar-se respectuosos envers els indgenes. Fins que les ambicions econmiques i poltiques dexpansi durant el neocolonialisme del segle XIX van acabar amb aquest inters etnolgic. Pel que fa a altres cultures extiques, per amb un grau dorganitzaci social i poltica ms elevada o, fins i tot, hereves danteriors civilitzacions com lrab o les orientals, els europeus tamb les van tractar amb menyspreu i prepotncia. Aix, lherncia de segles dexpansi i dhegemonia europea sha manifestat durant centries en les cultures occidentals a travs de les imatges estereotipades de les cultures no-occidentals. Justament el propsit daquest exemple s descriure quina ha estat la visi que de les altres cultures sha donat des dOccident a travs de la seva producci dimatges, pictriques i no pictriques, fixes o en moviment. Quins clixs se nhan mostrat (o sen continuen mostrant!), quins valors sels ha adjudicat, etc. No socupa tant, doncs, de les imatges dindividus daltres cultures com de les imatges daquests segons els occidentals. Per lexistncia daquest exemple no estaria prou justificada si no fos pel seu inters, no tant perqu hi descobriu i classifiqueu elements com perqu reflexioneu sobre el tracte dispensat pels occidentals als no-occidentals durant segles i la necessitat de superar letnocentrisme, la xenofbia i el prejudici tnic, com tamb dajudar al desenvolupament dels pasos o comunitats en desavantatge.

Els valors
Els mitjans de comunicaci tamb funcionen com a mitj dinculcaci del sistema de valors de la nostra societat. En el cas que ens ocupa, a travs dels estereotips sintrodueixen els valors de la cultura occidental. Aquests valors poden ser actius o passius. Als primers, sels relaciona amb la fora, la decisi, lautoritat, la intelligncia, laudcia, lorgull, lagressivitat, la riquesa, el poder, el prestigi, lexaltaci de lesfor i de lacci arriscada... Habitualment, aquests valors sn els que practica lheroi o lherona blancs dels diferents tipus dimatges que estudiem, per especialment en les narratives, com ara el cmic o el cinema. Sovint aquests herois sn encarnats per exploradors, aventurers, soldats colonials, legionaris... Representen els valors ms acceptats en la nostra societat. Respecte dels valors passius, aquests es relacionen amb lobedincia, el respecte, lhonestedat, la resignaci, la lleialtat, el compliment del deure, la bondat...; valors socialment necessaris, per que suposen la conformitat, la prpia acceptaci de la situaci social i la de lordre establert, ja que tan sols uns quants individus poden assolir lxit total. Un bon exemple daix s larquetip de lindgena lleial, subms, que ha acceptat locupaci colonial i que es mostra amic dels blancs. Tots aquests arquetips encarnen els anomenats bons de les pellcules o narracions amb imatges en general, per com sabeu tamb hi apareixen els dolents. Aquests representen els contravalors de la societat, les actituds que van en contra del sistema establert i que, per aix, aquest

LEducaci udio-visual

46

sistema no dubta de considerar com a dolents els individus que refusen acceptar all establert per la fora. En el tema que ens ocupa, els autctons que es revolten contra el ocupadors colonials sn els que fan el paper de dolents. En definitiva, ens trobem amb la tpica divisi bons-dolents, que, en el cas del tema colonial, queda estructurada de la manera segent:
Bons Herois (herones). Aventurers. Colons. Militars. Exploradors. Nadius lleials. Dolents Nadius revoltats. Nadius no collaboradors. Independentistes. Agitadors. Salvatges. Nadius instruts.

Si sn daltres races, desenvolupen algun paper de gran importncia o noms sn emprats com a fons extic per a les aventures dels blancs? Presenten trets fora allunyats del normal? Sn molt valents, assenyats, intelligents o, al contrari, cruels, esquerps, esbojarrats o covards? El seu paper de protagonistes en la narraci, s pel fet dhaver defensat la seva gent o per haver ajudat els blancs? Existeixen comparacions, implcites o explcites, de les actituds, trets de personalitat o regles morals entre els protagonistes blancs i els pertanyents a altres races i cultures? Quins en surten afavorits? Es descriuen persones daltres races objectivament, o mitjanant estereotips? Els defectes i virtuts dels personatges, es presenten com a caracterstiques personals o b com a caracterstiques de la seva raa? Es realitzen atribucions i/o judicis de valor, generalitzats de forma abusiva, a propsit dun poble o una raa? Quins protagonistes determinen el desenvolupament de lacci? Sn sempre els blancs, els qui manen, fan, desfan...? La resta de personatges, hi apareixen noms exercint funcions subalternes o com a espectadors? Quins papers sassignen a les dones i als menors? Es reforcen els tpics i estereotips que susen en la societat dorigen? Pautes de vida Encara que siguin bviament diferents de les nostres, poden ser considerades com a intils? Shi reflecteix discriminaci? Lexplicaci de les altres cultures, de llurs pautes de conducta i valors morals implcits, rep un tractament objectiu? Quin tractament reben les religions no cristianes? Es consideren meres creences paganes i/o primitives? Com es valora la vida quotidiana dels pasos i/o tnies diferents de loccidental? Es respecta la seva originalitat o, al contrari, es valoren des de les nostres normes (puntualitat, competitivitat, xit...)? Com es valora el vincle harmonis que moltes de les cultures diferents de la nostra estableixen amb la naturalesa? Es respecta lelecci diferent dels altres pobles o se sobreentn que noms els pasos industrialitzats sn sinnim de progrs, xit i cultura? Es fa alguna referncia a la histria anterior

Activitats
A partir de la imatge que es mostra, es tracta de cercar els contravalors dels nadius (canbals, etctera). Contravalors dels nadius

Seguidament cal que omplis el quadre sobre la caracteritzaci que es fa dels indgenes, a travs de les accions que sels fa realitzar (cuinar persones...): Caracteritzaci dels nadius Una vegada analitzada la imatge i fetes les classificacions, cal que en feu una interpretaci i vegeu quina s la percepci quant a valors que, en general, lautor/a t dels indgenes. Si apliqueu aix mateix a pellcules, de ben segur que en traureu ms informaci. Per tal de detectar elements etnocntrics i racistes a la imatge proposada, o en altres formes de comunicaci, us proposem la guia segent: Els protagonistes Sn blancs o tamb daltres races?

LEducaci udio-visual

47

al descobriment o colonitzaci daquests pobles? Sapunta que el model de vida urbana significa progrs i el rural, al contrari, endarreriment i arcaisme? Sassevera que les medicines tradicionals sn xerrameca? Les imatges, redueixen tota la riquesa dun poble a un sol aspecte estereotipat? Quines accions o comportaments reflecteixen les illustracions? En els textos que acompanyen les illustracions (o en els dilegs dels films), shi detecten paraules o expressions que tradueixin un racisme latent? Susen els nostres conceptes i mots relacionats amb lorganitzaci social i poltica per a descriure els altres pobles? Se sap la posici de lautor/a de la imatge pictrica o no pictrica respecte de les altres tnies?

LEducaci udio-visual

48

El cinema. LExpressionisme
Material per al professor/a
Introducci
La importncia que el cinema ha assolit en la nostra cultura contempornia, com a fenomen de masses, rau en les seves caracterstiques artstiques, industrials i sociolgiques. s un fenomen que sha anat incrementant des que les pellcules envaren la petita pantalla arran de la invenci de la televisi. Actualment, el cinema constitueix un dels espais ms presents dins la programaci televisiva, i tamb ms apreciats per laudincia, entre la qual la infantil-juvenil s a dir, els protagonistes escolars representa un sector important de consumidors cinematogrfics. Malgrat aix, en no preveures lensenyament del cinema a lescola, existeix un analfabetisme funcional cinematogrfic entre els escolars i els adults que hi fa necessria la introducci de lensenyament del mitj de comunicaci udio-visual ms important del nostre segle.

Continguts
Procediments 1. s de fonts, documents verbals i icnics, i testimonis histrics. 2. Lectura i comprensi de textos histrics sobre el cinema. 3. Recollida i anlisi de fonts orals per a estudiar aspectes de la histria immediata. 4. Coneixement de la terminologia histrica, tcnica i de llenguatge sobre cinematografia bsica. 5. Comprovaci dels diferents ritmes dels canvis histrics cinematogrfics mitjanant lanlisi de la tcnica, dels gustos esttics, del context social, poltic i econmic... 6. Confecci de lnies del temps sobre els diferents perodes de la histria del cinema. 7. Localitzaci de diferents fets, personatges o moments dins dun marc cronolgic. 8. Identificaci de les causes dun esdeveniment i deducci de les conseqncies. 9. Participaci activa en debats i elaboraci de judicis. 10. Elaboraci de treballs monogrfics, grfics, murals i exposicions orals. 11. Elaboraci de sntesis a partir dinformacions diverses. 12. Visualitzaci de diversos films representatius dun gnere pur concret, o b que siguin una sntesi de diferents gneres. Estudiar-hi les interrelacions i les diferncies. 13. Efectuar lectures de films de diferents gneres a fi de cercar les convencions de cadascun. Elaborar-ne classificacions.

Objectius
1. Interpretar els diferents gneres cinematogrfics. Assolir-hi els coneixements sobre les convencions iconolgiques. Ser capa de classificacions de films per gneres i de situar aquests ltims dins el context scio-histric. 2. Identificar les fases principals de la histria del cinema, analitzant les influncies del moment en la seva aparici. 3. Analitzar crticament i valorar la importncia del cinema, en qualitat de mitj de comunicaci, com a transmissor i definidor de valors i models de conducta determinats. 4. Obtenir, tot analitzant-la i classificant-la, informaci rellevant a partir de diverses fonts dobservaci indirecta (pellcules, vdeos, illustracions...) i de diferent tipus (documents escrits, grfics, estadstiques, bases de dades...), distingintne les dades i opinions que proporcionen al voltant dun tema concret sobre el cinema. 5. Confeccionar diferents tipus de grfics, taules i quadres estadstics. 6. Realitzar treballs de sntesi sobre algun tema cinematogrfic concret, a partir dinformaci diversa. 7. Conixer els conceptes bsics del llenguatge flmic, de lescriptura dimatges.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Perodes mut i sonor. Esttiques, estils i escoles. Els films segons el moment scio-histric. 2. Gneres i subgneres. Classificacions. Les estructures argumentals. Esquemes danlisi (des de la semitica; els estereotips...). Diferent tractament dels mateixos temes segons el gnere. Trasllat de trets caracterstics dun gnere a lestructura dun altre. Coincidncia entre gneres. Relaci entre aquests i els estils artstics. 3. El cinema amb relaci a la cultura de masses i al seu consum. Influncia social.

LEducaci udio-visual

49

4. El llenguatge cinematogrfic. Lescriptura dimatges. Actituds, valors i normes 1. Formaci duna actitud crtica, a partir de la informaci necessria. 2. Assoliment duna actitud participativa. 3. Acceptaci de la tolerncia i constataci de lexistncia de possibles opinions diverses davant dun mateix fet. 4. Actitud favorable pel rigor i la sistematitzaci del treball. 5. Respecte i defensa del patrimoni cultural universal i del propi pas. 6. Responsabilitat per transmetre a les generacions futures els coneixements actuals. 7. Actitud receptiva a altres cultures.

Continguts
Procediments 1. Anlisi, interpretaci i representaci del temps. 1.1. Identificaci de categories temporals. 1.1.1. Comprovaci dels diferents ritmes dels canvis histrics, a travs de lanlisi de la tcnica, dels gustos esttics, dels canvis poltics, de les activitats econmiques... 1.1.2. Reconeixement del que perdura i del que canvia en cada moment histric. Demostraci que les societats no sn esttiques. 1.2. s de la cronologia i codis per a mesurar el temps histric. Representaci grfica del temps histric. 1.2.1. Representaci de la vida duna persona o de levoluci dun objecte o instrument. 1.2.2. Confecci de lnies del temps sobre diferents fets, personatges o situacions estudiades en un fris cronolgic. 1.3. s de fonts, documents i testimonis histrics de carcter primari i secundari. 1.3.1. Lectura i comprensi de textos histrics. 1.3.2. Observaci dobjectes del passat, identificant la funci i la importncia que tenien en aquella poca. 1.3.3. Descobriment dinformacions sobre el passat a travs de documentals, obres literries i obres dart. 1.3.4. Recollida de documents histrics. 1.4. Adquisici i s de vocabulari histric. 1.4.1. Coneixement de la terminologia histria bsica. 2. Obtenci i anlisi de la informaci. 2.1. Elaboraci, lectura i interpretaci destadstiques i grfics. 2.1.1. Elaboraci, interpretaci i comprensi de grfics i estadstiques. 2.2. Interpretaci de documents escrits. 2.2.1. Lectura i comprensi de diversos tipus de documents escrits. 3. Comprensi i aplicaci de la informaci. 3.1. Elaboraci de treballs monogrfics. 3.2. Confecci de grfics, murals i exposicions orals. 3.3. Elaboraci de sntesis a partir dels diferents tipus dinformaci.

Relaci amb les rees daprenentatge


Aquesta unitat t carcter interdisciplinari. Concretament, interessa diferents rees:

rea de Cincies socials


Objectius
1. Manejar les divisions convencionals que sutilitzen per a dividir la histria. 2. Explicar les tendncies i manifestacions artstiques duna poca histrica com a reflex de limaginari individual i lexpressi collectiva. 3. Analitzar crticament i valorar la importncia dels mitjans de comunicaci com a transmissors i definidors de canvis en les relacions humanes. 4. Obtenir, tot analizant-la i classificant-la, informaci rellevant a partir de diverses fonts dobservaci directa, indirecta i de diferent tipus, distingint les dades i opinions que proporcionen al voltant dun tema. 5. Confeccionar diferents tipus de grfics, taules i quadres estadstics per a emmagatzemar, classificar i disposar daccs. 6. Realitzar treballs de sntesi.

LEducaci udio-visual

50

Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Progrs tcnico-cientfic. 1.1. Incidncia del progrs tcnico-cientfic en la histria de les societats. La cincia i la tecnologia en el mn davui. 1.1.1. La incidncia del desenvolupament tcnico-cientfic en la vida quotidiana. 2. Manifestacions artstiques i culturals. 2.1. Lart com a comunicaci i reflex de limaginari duna societat. 2.2. Tendncies artstiques del mn actual. 2.3. Els mitjans de comunicaci com a creadors dopini. Actituds, valors i normes 1. Valoraci de les pautes de conducta per a la convivncia i estudi. 1.1. Actitud de tolerncia. 1.1.2. Constataci que, davant dun fet, hi poden haver diverses opinions. 1.2. Actitud crtica. 1.2.1. Formaci dun criteri propi, tot buscant la informaci necessria. 2. Inters per sistematitzar el treball propi. 2.1. Actitud favorable a lordre, el rigor i la sistematitzaci del treball. 2.2. Preocupaci per la correcta presentaci i execuci del treball. 2.3. Valoraci positiva de la convivncia cvica i social. 2.3.1. Defensa dels drets, les llibertats i el patrimoni de la comunitat. 3. Respecte pel patrimoni del present i del passat. 4. Relativisme de la prpia cultura i civilitzaci.

un paper de receptor, com en el cas dels mitjans de comunicaci social.

Continguts
Procediments 1. s dels mitjans de comunicaci social per a treballar aspectes relacionats amb llengua i societat. 1.1. Reconeixement dels elements de la comunicaci humana a travs dels mitjans de comunicaci social. 1.2. Identificaci dels diferents registres de la llengua en els missatges emesos pels mitjans de comunicaci social. 1.3. Identificaci de les funcions del llenguatge en els missatges emesos pels mitjans de comunicaci social. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Literatura. 1.1. Els gneres. Valors, normes i actituds 1. Valoraci de la comunicaci. 2. Obertura i curiositat intellectuals. 3. Respecte per la pluralitat cultural. 4. Valoraci de laprenentatge.

rea dEducaci visual i plstica


Objectius
1. Mostrar sensibilitat per la bellesa i lharmonia. 2. Observar formes i imatges, i abstreuren els elements propis del llenguatge visual. 3. Estudiar i preparar formes, tot seleccionantne els punts de vista i enquadraments. 4. Emprar adequadament el lxic bsic de lrea pel que fa al llenguatge, les tcniques i els moviments artstics. 5. Expressar-se amb originalitat, imaginaci i fantasia, mitjanant imatges mbils. 6. Ser conscient de la importncia i el protagonisme dels missatges visuals als mitjans de comunicaci i a lentorn cultural. 7. Seleccionar els recursos ms adequats a una determinada proposta o a lexpressi personal.

rea de Llengua
Objectius
1. Reconixer els aspectes bsics de la varietat estndard utilitzada pels mitjans de comunicaci. 2. Valorar la necessitat i el fet de comunicar-se en altres llenges. 3. Confeccionar un relat de fets o accions a partir dimatges o dun gui previ. 4. Interpretar els diferents gneres. 5. Expressar opinions raonades a propsit de les comunicacions orals en qu lalumnat pugui tenir

LEducaci udio-visual

51

8. Aplicar tcniques en la producci dimatges. 9. Planificar i seguir el procs de producci dun missatge visual dacord amb una intenci prefixada.

2.3.2. El cinema. Antecedents. Histria i actualitat. Procs cinematogrfic. Principis tcnics. Llenguatge. Actituds, valors i normes

Continguts
Procediments 1. Obtenci de la informaci visual. 2. s del llenguatge visual i plstic. 2.1. Definici dels elements que estructuren formes i imatges. 2.2. Representaci de formes. 2.2.1. Utilitzaci de procediments manuals, mecnics i noves tecnologies com a mitjans per a aconseguir obres. 2.2.2. Selecci dels elements ms adients de llenguatge (sintaxi, tcniques i materials) amb la finalitat daconseguir uns determinats resultats. 2.2.3. Realitzaci de la imatge. 2.3. Realitzaci de composicions. 2.3.1. Elaboraci de narracions seqencials. 3. Tcniques dexpressi. 3.1. Utilitzaci de la tecnologia de producci dimatges com a canal de comunicaci i expressi. 3.1.1. Experimentaci bsica a travs de processos cinematogrfics: el gui, la realitzaci, la tcnica. 3.2. Anlisi i interpretaci de textos visuals i plstics. 3.2.1. Reconeixement dels valors estructurals, expressius, tcniques i materials amb els quals sha elaborat una imatge. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Percepci visual. 2. Llenguatge visual i plstic. 2.1. Comunicaci visual. 2.1.1. La decripci seqencial, la imatge i el moviment. El dibuix danimaci. El temps real i el temps cinematogrfic. Imatges mbils. 2.2. Sintaxi dels llenguatges visuals especfics. 2.2.1. El cinema. Els plans. Moviment de la cmera. Enquadrament. Gui. Filmaci i muntatge. Oficis al cinema. Les tecnologies. 2.3. La imatge: principals tcniques de producci. 2.3.1. Conceptualitzaci de la imatge tecnolgica.

1. Sensibilitzaci envers els fenmens esttics. 2. Inters per la realitzaci de les activitats visuals. 3. Desenvolupament de la capacitat crtica.

Material
1. Vdeo domstic de sobretaula. Televisor. 2. Projectors de diapositives, transparncies i cossos opacs. Pantalla. 3. Documentaci diversa (textos, enregistraments de pellcules o documentals en vdeo, diapositives, fotografies...).

Tcniques
1. Anlisi de contingut. 2. Classificaci. 3. Lectura icnica. 4. Tcniques dexposici: debat, colloqui, 6x6... 5. Elaboraci de sntesis. 6. Interpretaci de dades.

Orientacions didctiques Activitats densenyament-aprenentatge


Ordenaci temtica de les activitats referides a ltem 5 de conceptes Atenci a lexplicaci-comentari del professor/a sobre: lexpressionisme com a moviment artstic i literari; qu s, quan apareix i per qu; caracterstiques del moviment; literatura i arts plstiques; temes dinspiraci; el cinema expressionista; el context scio-histric; els autors/es; les pellcules. Anlisi de contingut del corpus del material per part dels alumnes. Elaboraci desquemes. Visionament de les pellcules i comentari daquestes.

LEducaci udio-visual

52

Activitat desenvolupada Es podria fer aix: El professor/a explica als alumnes lobjectiu de lactivitat. Els descriu qu s lexpressionisme. Amb exemples. Els distribueix material divers de fotos, cartells de cinema..., i de les pellcules. Els explica com fer una anlisi de contingut i comentari, amb exemples. Lalumne/a (individualment o en petits grups) duu a terme el reconeixement del material cinematogrfic; en fa la contextualitzaci, i tamb la producci; estableix la relaci entre el material i el context scio-cultural i histric en qu va ser produt. Analitza el material distribut, en diverses sessions. Elabora esquemes. Realitza activitats sobre les pellcules: fitxa tcnica, anlisi de lestructura, anlisi dels personatges, anlisi de lacci, anlisi de lespai ambiental. Fa una posada en com per tal dobtenir un esquema global de classe. Valoraci argumentada. Fa una sntesi interpretativa del material per escrit.

B: Activitats fetes amb eficcia. S: Activitats fetes, per en el lmit deficcia. D: No sassoleixen uns nivells mnims. En lavaluaci global, tamb amb el seu full, sha de valorar el resultat definitiu de tot el grupclasse; es poden seguir els criteris establerts en lavaluaci anterior. En general, en totes les activitats, hom posar mfasi en lavaluaci dels procediments i actituds per davant dels conceptes. Es valorar ladquisici dels procediments que impliquen la capacitat de comprensi i dutilitzaci crtica dels mitjans de comunicaci del material a treballar.

Bibliografia
Autors diversos. Conixer el cinema. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1985. Autors diversos. El cinema a lescola. Elements per a una didctica. Vic: EUMO, 1986. Autors diversos. Enciclopedia ilustrada del cine. Tcnica e industria cinematogrficas. Barcelona: Labor, 1975. Autors diversos. Enciclopedia del Cine. Barcelona: Planeta, 1982. Caparrs, J. M. Introduccin a la historia del arte cinematogrfico. Madrid: Rialp, 1990. Gubern, R. Historia del cine. Barcelona: Lumen, 1989. Porter, M. Histria del cinema a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992. Rey, Ll., i Maquinay, A. Cinema a lescola. Materials de treball. 2 vols. Sta. Coloma de Gramenet: Casal del Mestre, 1982-84. Romaguera, J. El lenguaje cinematogrfico. Gramtica, gneros, estilos y materiales. Madrid: Eds. de la Torre, 1991. Sadoul, G. Historia del cine mundial de los orgenes hasta nuestros das. Buenos Aires: Siglo XXI, 1976. Sorlin, P. Sociologa del cine. La apertura para la historia del maana. Mxico: Fondo de Cultura Europea, 1985. Wyver, J. La imagen en movimiento. Valencia: Filmoteca valenciana, 1991.

Criteris i activitats per a lavaluaci


Lavaluaci haur de tenir en compte levoluci en laprenentatge individual de cada alumne/a, en el del petit grup i en el general de classe. En lavaluaci individual, mitjanant un full adient, per a cada sessi, els criteris que hom pot seguir sn els segents, referits sempre a cadascun dels tems conceptuals: MD: Actitud passiva en la feina. I: Deficincies en el desenvolupament de la feina. S: Assoliment de lobjectiu de la feina, encara que just. B: Assoliment correcte. N: Assoliment avanat. EX: A ms de lanterior, hi aporta actituds i idees enriquidores. En lavaluaci grupal, amb el seu full de control corresponent, hom cerca mesurar lassoliment dels objectius establerts a cada petit grup. Els criteris seran: MB: Assoliment de nivells superiors als establerts.

LEducaci udio-visual

53

El cinema. LExpressionisme
Material per a lalumne/a
LExpressionisme
La histria de la Humanitat ha conegut poques ms crtiques del que s habitual: conflictes, fam, atur... En aquestes poques han aparegut escriptors o artistes plstics que han expressat en les seves obres els seus sentiments envers el perode crtic que han hagut de viure; en altres casos, shan limitat a projectar els seus neguits personals, moltes vegades fruit de la incomprensi de la societat que els envolta. Hi ha cineastes que no sn aliens al tema: es tracta dels expressionistes. LExpressionisme apareix i saccentua en els perodes de crisi i dinquietud socials, quan els valors tradicionals trontollen i les persones veuen amb incertesa el seu futur. Lartista expressionista esdev portaveu de la crtica a les injustcies o testimoni de langoixa de lsser hum. Per a diferncia daltres moviments literaris i artstics que indueixen a la lluita per resoldre els problemes daquest mn, el que ens ocupa adopta una actitud de resignaci, si no de desesperaci. LExpressionista no busca tant descriure una situaci concreta com expressar les seves emocions, preocupacions, etc., enfront de la realitat que lenvolta. Consideren que no nhi ha prou de veure la realitat, sin que cal que larribin a veure fins i tot aquells que no volen veure-la. El procediment per a aconseguir-ho s deformar la realitat, exagerar laparena de les coses. Daquesta manera es crida latenci sobre all que es vol dir. La caricatura, la deformaci de la realitat i la stira sn les seves formes ms habituals dexpressi. Entre 1905 i 1920, a Europa va existir un moviment artstic concret de caire expressionista, nascut com a resultat de les reunions que havien mantingut diferents artistes plstics (Van Gogh, Lautrec, Munch, Solana...). Aquest moviment es desenvolup sobretot a Alemanya, especialment desprs de la Guerra Europea, en qu aquest pas havia estat derrotat i els seus problemes socials, econmics i poltics eren molt greus. A partir de 1918 influeix tamb en el cinema. Les obres plstiques es caracteritzaven sobretot pel subjectivisme, lemoci i lantinaturalisme. Aquest moviment artstic abastava temes com lalienaci, lantiautoritarisme, el pacifisme, la redempci a travs de lamor i lhostilitat cap a la societat establerta. Activitats Observa aquesta pintura del noruec Edward Munch, El crit (1903):

Comenta el segent: Autor, ttol i tema. Actitud i expressi del personatge. Ambient reflectit quant a color, ombres... Tipus de tra i lnies. Caracterstiques expressionistes ms notables. Descriu el rostre. Qu expressa? Fes un dibuix teu copiant el mateix quadre den Munch o inventant-te una altra figura seguint els trets expressionistes. Elabora un text descrivint usant sobretot adjectius els trets fsics i lestat anmic del personatge del quadre de Munch. Inventat una breu narraci novellada imaginant qui s el personatge del quadre, qu li ha passat o li passa, qu sent...

El cinema expressionista
El 1919 apareix la primera pellcula expressionista, El gabinet del Dr. Caligari (R. Wiene), alemanya. Es pretenia construir una histria que reflects el perill que corre tota societat que cau en mans dun lder autoritari, que pot arrossegar-la fins i tot a la guerra. Una premonici del futur dirigent alemany, Hitler? Aix, Cesare havia de simbolitzar el poble i el Dr. Caligari lEstat, aparentment respec-

LEducaci udio-visual

54

table, per que enviava la gent a matar a les guerres; el significat del final, en qu Caligari es veu desemmascarat i derrotat, era clarament antiautoritari. Per al productor, Erich Pommer, li va semblar massa subversiu i hi va afegir un prleg i un epleg que convertien la pellcula en una histria inventada per un boig. Com en altres films expressionistes, la realitat es deforma a partir de decorats extravagants i escasses illuminacions; el tema recull la inquietud i langoixa que plana sobre la societat alemanya de lpoca de producci de la pellcula; la ciutat es presenta deshumanitzada, i els personatges apareixen inquiets, angoixats..., o enrojolats. Activitats Una vegada hagis vist la pellcula, fes el segent: Fitxa tcnico-artstica: Ttol. Director. Any. Gnere cinematogrfic. Actors. Anlisi de lestructura: Tema. Sntesi argumental. Fets (reals, imaginaris, trgics...?). Estructura narrativa: arrencada, desenvolupament, desenlla. Moment en qu es produeix el clmax. Anlisi dels personatges: Caligari, Cesare i Francesco: qui sn, qu fan? Quines sn les seves caracterstiques expressionistes? Com apareixen caracteritzats en el desenlla de la pellcula? Com apareixen els personatges, quin efecte et fan? Qu volen simbolitzar? Els personatges secundaris: caracterstiques. En general, analitza els gestos i les expressions en les seqncies dramtiques i dacci. Els sentiments expressats, sn simples o complexos? Analitza el maquillatge i el vestuari. Anlisi de lacci:

Tipus dacci: lineal o tallada? Hi ha salts al passat? Anlisi de lespai ambiental: Quin efecte et fan els decorats? Quin tipus dambient shi recrea? Intenta associar cadascun dels elements expressionistes (tipus de lnies i tra en els decorats, deformacions, exageraci de laparena de les coses reals...) amb un o diversos escenaris del film (la fira, la casa de la Joana, el carrer, el pati del manicomi i les celles, el cam dels afores...). Compara lescenografia del film amb la mostrada en altres films o productes plstics del mateix estil. Analitza la illuminaci. Anlisi del context histric: Cronologia de lpoca. Sntesi histrica. Esbrina les circumstncies socials, poltiques, econmiques i culturals de lpoca en qu va ser feta la pellcula. Tenen a veure alguna cosa amb aquesta, ni que sigui subconscientment? Visi del film sobre els fets.

LEducaci udio-visual

55

Catleg de material didctic udio-visual

LEducaci udio-visual

57

A lhora dutilitzar els recursos udio-visuals en la tasca docent cal tenir a m una informaci acurada del material de pas disponible. El catleg que us presentem pretn sser una eina til per a localitzar loferta del material udio-visual que hi ha al mercat. Aquest catleg consta de dos apartats: 1. Centres de producci i arxiu de la Generalitat Tenen com a objectiu impulsar i facilitar ls de les tecnologies i els recursos udio-visuals en els centres docents. Ofereixen un servei dinformaci i difusi de la tecnologia udio-visual, i tamb un servei dinformaci, de prstec i de copiatge del material de producci prpia i donen orientaci i assessorament per a lelaboraci de material ds didctic. Els centres de producci i arxiu dependents de la Generalitat sn: Programa de Mitjans udio-visuals (PMAV). Via Augusta, 202, 1r pis. 08021. Barcelona. Tel. (93) 400 69 00. Centre de Producci i Arxiu de Lleida. CP Enric Farreny. Ctra. de Barbastre, 2. Lleida. Tel. (973) 20 48 46. CRP del Baix Llobregat V (Cornell). C. dels Almogvers, s/n (CP Roger de Llria). Cornell. Tel. (93) 376 24 41. Ofereixen un servei de copiatge de tots els vdeos produts pel Departament dEnsenyament i daltres sobre els quals t drets de copiatge. CRP del Girons. C. Isabel la Catlica, 24-26. Girona. Tel. (972) 20 65 83. Ofereixen un servei de copiatge de tots els vdeos produts pel Departament dEnsenyament i daltres sobre els quals t drets de copiatge. CRP del Tarragons. C. Joan Baptista Plana, 9. Tarragona. Tel. (977) 23 04 05. Ofereixen un servei de copiatge de tots els vdeos produts pel Departament dEnsenyament i daltres sobre els quals t drets de copiatge. Centres de Recursos Pedaggics. Videoteca de prstec. A part el material que tots tenen per igual, els podeu consultar per si compten amb ttols que hagin adquirit ells mateixos. Centre de Recursos de Llenges Estrangeres. Via Augusta, 202, 1r pis. 08021. Barcelona. Tel. (93) 400 69 00. Centre de Promoci de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Portal de Sta. Madrona, 6. 08001. Barcelona. Tel. (93) 412 56 40. Videoteca.

2. Editorials, productores, distribudores i altres entitats que ofereixen serveis de venda o lloguer de material udio-visual Abacus. C. Ausis Marc, 18. Barcelona. Tel. 302 20 16. Venda. Ajuntament de Barcelona. Oficina Tcnica dImatge. Passeig Pujades, 1 bis. Barcelona. Tel. 319 30 16. Prstec i informaci. Alhambra-Logman. C. del Prncep dAstries, 18. Barcelona. Tel. 237 42 62. Editorial. Temes: llenges estrangeres. Ancora. Gran Via de les Corts Catalanes, 645, 2n. 2a. Barcelona. Tel. 317 71 18. Venda. Amnistia Internacional. C. Alfons XII, 19, pral. Barcelona. Tel. 209 35 36. Prstec. Temes: drets humans. Bureau dAction Lingistique. C. de Moi, 8. Barcelona. Tel. 414 59 43. Prstec: vdeos, diapositives, cassets i publicacions sobre el pas i la seva vida cultural. Cinemedia. C. Du i Mata, 101-103. Barcelona. Tel. 410 52 05. Prstec i venda. Collegi de Doctors i Llicenciats. Rambla de Catalunya, 8. Barcelona. Tel. 317 04 28. Prstec. Consolat general de Blgica. C. de la Diputaci, 303. Barcelona. Tel. 487 81 40. Prstec. Drac Mgic. C. de Valncia, 248, pral. Barcelona. Tel. 216 00 04. Programes sobre llenguatge udio-visual, cinema per a nois i noies, pellcules, totes tradudes al catal. Edelsa. C. del Rossell, 55. Barcelona. Tels. 439 13 05 - 439 99 08. Venda, mtodes daprenentatge de llenges estrangeres. Editorial Vicen Vives. Av. de Sarri, 133136. Barcelona. Tel. 478 27 55. Venda. Editorial Casals. C. de Casp, 79. Barcelona. Tel. 232 37 13. Venda. Editorial Escuela Espaola. C. Mayor, 4, 1a. Madrid. Tel. 521 66 58. El Corte Ingls. Plaa de Catalunya, 8. Barcelona. Tels. 302 12 12 - 419 28 28. Barcelona. Venda. Fundaci la Caixa. Programes educatius. Via Laietana, 56, 1r. pis. Barcelona. Tel. 232 07 85. Fundaci Serveis de Cultura Popular. C. de Provena, 324, 3r. Barcelona. Tel. 458 30 03. Venda. Fundaci Roca i Gales. C. dArag, 281, 1r. 1a. Barcelona. Tel. 215 48 70. Venda i prstec. Heineman. C. Balmes, 191, 2n. 2a. Barcelo-

LEducaci udio-visual

58

na. Tel. 237 90 00. Editorial. Mtodes daprenentatge de llenges estrangeres. Humberfilm. C. del Consell de Cent, 345. Barcelona. Tel. 215 23 27. Venda. Iber Libros. C. dEntena, 340. Barcelona. Tel. 349 41 08. Venda, mtodes daprenentatge dangls i francs. Institut Alemany. Gran Via de les Corts Catalanes, 591. Barcelona. Tel. 317 38 86. Prstec: vdeos, diapositives, cassets i publicacions sobre el pas i la seva vida cultural. Institut Britnic. C. Amig, 83. Barcelona. Tels. 209 63 88 - 209 13 64. Prstec. Institut Francs. C. de Moi, 8. Barcelona. Tel. 209 59 11. Prstec de vdeos, diapositives, cassets i publicacions sobre el pas i la seva vida cultural. Institut Nord-americ. Via Augusta, 123. Barcelona. Tels. 209 27 11 - 200 97 96. Prstec. Intermn. C. Roger de Llria, 15. Barcelona. Tel. 301 29 36. Venda i lloguer de vdeos. Internacional Film Group. Gran Via de les Corts Catalanes, 1176 bis. Barcelona. Tel. 305 36 50. Venda. taca. C. dEntena, 54. Barcelona. Tel. 382 73 11. Venda. Material per a llenges estrangeres. Justcia i Pau. C. Rivadeneyra, 6-10. Barcelona. Tel. 317 61 77. Prstec. Macmillan ELT. Av. Valdelaparra, 29. Alcobendas. Tel. (91) 661 65 06. Editorial. Material per a llenges estrangeres. Mans Unides. Rambla de Catalunya, 32, 1r. 1a. Barcelona. Tel. 318 08 87. Vdeos sobre drets humans, tercer mn, etc. Master Tronic. C. de Casp, 111. Barcelona. Tel. 232 85 13. Venda. Oxford University. C. Aribau, 237. Barcelona. Tel. 201 85 50. Editorial. Material per a llenges estrangeres. SGEL. Sector C, Carrer K, Zona Franca. Barcelona. Tel. 336 09 13. Venda. Material per a llenges estrangeres. San Pablo Vdeo. Via Laietana, 38. Barcelona. Tel. 268 12 54. TVC. C/ de la TV3. Sant Joan Desp. Tel. 499 93 33. TVE a Catalunya. C. Tuset, 19. Barcelona. Tel. 200 97 11. Venda. Video Play Serveis. C. Ample, 25. La Bisbal. Tel. (972) 64 21 12. Venda.

Video Instant. C. Enric Granados, 30. Barcelona. Tel. 323 40 04. Venda, lloguer. Visual. C. Paravicinos, 16. Madrid. Tel. (91) 450 07 50. Venda. Tot i la nostra pretensi de ser exhaustius en la selecci, probablement hi ha altres materials ds didctic que no hi sn inclosos. En aquest cas, us agrairem que ens ho feu saber.

LEducaci udio-visual

59

Bibliografia

LEducaci udio-visual

61

Tecnologia i producci
Aguilera, J. de: La realizacin en televisin. Madrid: IORTVE. Borrs, J., i Colomer, A.: El lenguaje bsico del film. Barcelona: Nido. Comparato, D.: El gui. Art i tcnica descriure per al cinema i la televisi. Barcelona: Generalitat de Catalunya, INP i Servei de Publicacions de la UAB, 1989. Cheshire, D.: Manual del vdeo aficionado. Barcelona: CEAC, 1983. Cheshire, D.: El gran libro del vdeo. Barcelona: Salvat, 1991. Davis, D.: Gramtica de la producci. Madrid: IORTVE. Diversos autors: Vdeo. Enciclopedia prctica. Madrid: Nueva Lente, 1982. Gea, F.: Gua prctica del vdeo. Barcelona: Planeta, 1992. Jones, P.: Tcnica del cmara de televisin. Madrid: IORTVE. Martnez Abada, J.: Introduccin a la tecnologa audiovisual. Televisin, vdeo, radio. Barcelona: Paids, 1988. Millerons, G.: Tcnicas de realizacin y produccin en televisin. Madrid: Instituto Oficial de Radio y Televisin, 1983. Millerson, G.: Produccin eficaz. Tcnicas y procesos. Barcelona: Hispano Europea, 1983. Owen, D., i Dunton, M.: Manual prctico del vdeo. Madrid: Everest, 1985. Reisz, K.: Tcnica del montaje cinematogrfico. Madrid: Taurus, 1980. Renowden, G.: El vdeo. Barcelona: MarcomboBoixareu, 1985. Rowlands, A.: El guin en el rodaje y la produccin. Madrid: IORTVE, 1985. Torn, L.E.: Abans del vdeo. Barcelona: Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya, 1988. White, G.: Tcnicas del vdeo. Madrid: IORTVE, 1984.

Vdeo educatiu
Aparici, R., i Garca Matilla, A.: Imagen, vdeo y educacin. Madrid: Fondo de Cultura Econmica, 1987. Baldrich, J., i Ferrs, J.: Informtica i vdeo: dues eines per a lensenyament. Vic-Barcelona: Eumo, Universitat de Barcelona i Universitat Autnoma de Barcelona, 1990. Bartolom, A. R.: Nuevas tecnologas y enseanzas. Barcelona: Gra-ICE de la Universitat de Barcelona, 1989. Bartolom, A. R.: Vdeo interactivo, El audiovisual y la informtica al encuentro. Barcelona: Laertes, 1990. Bauza, S., i al.: Aplicacions didcticques del vdeo. Barcelona: Fundaci Serveis de Cultura Popular i Alta Fulla, 1990. Borrs i Vidal, J., i Colomer i Puntes, A.: El gui del vdeo didctic. Barcelona: Fundaci de Serveis de Cultura Popular i Alta Fulla, 1986. Cano, P. L., i Sala, R.: La producci executiva de material videogrfic a les escoles. Barcelona: Fundaci Serveis de Cultura Popular i Alta Fulla, 1990. Climent, T., i Molina, L.: La incorporaci del vdeo a lescola. Barcelona: Fundaci Serveis de Cultura Popular i Alta Fulla, 1987. Fernndez, F., i Monguet, J. M.: Metodologia de la producci de vdeo didctic. Barcelona: Universitat Politcnica de Catalunya, 1986. Ferrs, J.: Cmo integrar el vdeo en la escuela. Barcelona: CEAC, 1988. Ferrs, J.: Recursos udio-visuals. Barcelona: Fundaci Serveis de Cultura Popular i Alta Fulla, 1988. Ferrs, J.: Vdeo y educacin. Barcelona: Laia, 1988. Ferrs, J.: s creatiu de videogrames didctics. Barcelona: Fundaci Serveis de Cultura Popular i Alta Fulla, 1988. Garca lvarez, J.: Fundamentos de la formacin permanente del profesorado mediante el empleo del vdeo. Alcoi: Marfil, 1987. Gea, F.: El vdeo, un sistema aplicable al proceso de enseanza e investigacin. Barcelona: Publicaciones EU, 1983. Ibez, J.: Art electrnic a lescola. Barcelona: Fundaci Serveis de Cultura Popular i Alta Fulla, 1992.

LEducaci udio-visual

62

Lonergan, J.: El vdeo en la enseanza de idiomas. Lle: Academia, 1985. Mallas Casas, S.: Vdeo y enseanza. Barcelona: ICE de la Universitat, 1977. Mallas Casas, S.: Didctica del vdeo. Barcelona: Fundaci Serveis de Cultura Popular i Alta Fulla, 1986. Maurice, M., i al.: El vdeo en la enseanza. Barcelona: Planeta, 1983. Mialaret, G.: Psicopedagoga de los medios audiovisuales en enseanza primaria. Buenos Aires: Ed. Sudamericana, 1968. Molina, L.: El vdeo: s pedaggic i professional a lescola. Barcelona: Fundaci Serveis de Cultura Popular i Alta Fulla, 1988. Noguera, J.: De la videoenseanza standfordiana a la videoformacin. Barcelona: Publicacions i Promocions Universitries, 1988. Ribas, J. I.: El videodisc interactiu. Barcelona: Fundaci Serveis de Cultura Popular i Alta Fulla, 1989. Ripoll, X., i Sala, R.: Quan laula esdev plat. Barcelona: Fundaci Serveis de Cultura Popular i Alta Fulla, 1991. Sala, R.: Un vdeo a lescola. Barcelona: Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya, 1988. Schmidt, M.: Cine y vdeo educativo. Seleccin y diseo. Madrid: Ministerio de Educacin y Ciencia, 1987.

udio-visual
Aguilera Gamoneda, J.: La educacin por la televisin. Pamplona: Ensa, 1980. Albero, M.: La televisin didctica. Barcelona: Mitre, 1984. Aparicio, R., i Garca-Matilla, A.: Lectura de imgenes. Madrid: De la Torre, 1987. Arenas Sempere, J.: Tcnica udio-visual i ensenyament de la llengua catalana. Barcelona: Del Mall Grup Promotor, 1979. Arreguin, J. L. M.: Tres acercamientos a la educacin audiovisual. Mxic DF: Trillas, 1981. Coppen, H.: Utilitzacin didctica de los medios audiovisuales. Madrid. Anaya, 1978. Dale, E.: Mtodos de enseanza audiovisual. Mxic: Revert, 1960. Decaigny, T.: La tecnologa aplicada a la educacin. Buenos Aires: El Ateneo, 1978. Dieuzeide, H.: Tecnologa educativa y desarrollo de la educacin. Pars: UNESCO, 1970. Diversos autors: Los medios audiovisuales en la enseanza. Madrid: Ce-Ve, 1977. Diversos autors: Utilitzem els udio-visuals. Barcelona: Perspectiva escolar, nm. 39. Rosa Sensat, 1979. Fauquet, M., i Strasfogel, S.: Lo audiovisual al servicio de los profesores. Madrid: Narcea, 1975. Font, A.: 33 tcniques. Recursos udio-visuals. Barcelona: Gra, 1985. Freinet, C.: Las tcnicas audiovisuales. Barcelona: Laia, 1974. Gerlach, V. S., i Ely, D. P.: Tecnologa didctica. Buenos Aires: Paids, 1979. Giacomantonio, M.: La enseanza audiovisual. Barcelona: Gustavo Gili, 1979. Greenfield, P. M.: El ni y los medios de comunicacin. Madrid: Morata, 1985. Gutirrez Espada, L.: Historia de los medios audiovisuales. 3 vols. Madrid. Pirmide, 1980. Lazotti Fontana, L.: Comunicacin visual y escuela. Barcelona: Gustavo Gili, 1983. Le Du, J., Gaudron, J. M., i Chauvet, J. L.: El educador frente a la imagen. Madrid: Marova, 1974. Lefranc, R.: La contribucin de los medios audiovisuales a la formacin del profesorado. Madrid: Ministerio de Educacin y Ciencia, 1973. Lefranc, R.: Las tcnicas audiovisuales al servicio de la enseanza. Buenos Aires: El Ateneo, 1973.

LEducaci udio-visual

63

Mallas Casas, S.: Tcnicas y recursos audiovisuales. Barcelona: Oikos Tau, 1977. Mallas Casas, S.: Medios audiovisuales y pedagoga activa. Barcelona: CEAC, 1979. Mallas Casas, S.: Cmo programar y redactar guiones para audiovisuales didcticos. Saragossa: ICE de la Universidad, 1983. Martn, A., i Guardia, S.: Comunicacin audiovisual y educacin. Madrid: Anaya, 1976. Martn, M.: Semiologa de la imagen y pedagoga. Por una pedagoga de la investigacin. Madrid: Narcea, 1987. Mascort, E.: Tecnologa educativa. Teora y tcnicas bsicas. Barcelona: PPU, 1987. Menchen Bellon, F., i al.: Creatividad y medios audiovisuales. Madrid: Morata, 1981. Navarro, J., i Vidorreta, C.: Iniciacin a las tcnicas audiovisuales. Buenos Aires: Kapelusz, 1971. Porcher, L., i al.: Medios audiovisuales. Aplicacin a la lengua, matemticas, ciencias naturales y sociales, idiomas, plstica y tecnologa. Madrid: Cincel-Kapelusz, 1980. Rodrguez Diguez, J. L.: Las funciones de la imagen en la enseanza. Semntica y didctica. Barcelona: Gustavo Gili, 1977. Rodrguez Illera, J. L. (Co): Educacin y comunicacin. Barcelona: Paids, 1988. Senz, O., i Mas, J.: Tecnologa educativa. Manual de medios audiovisuales. Saragossa: Luis Vives, 1979. San Martn Alonso, A.: Los recursos audiovisuales en el pensamiento pedaggico del profesor. Valncia: Nau Llibres, 1986. Santos Guerra, M. A.: Imagen y educacin. Madrid: Anaya, 1984. Scuorzo, R.: Manual prctico de medios audiovisuales. Buenos Aires: Kapelusz, 1960. Taddei, N.: Educar con la imagen. Madrid: Marova, 1979. Tardy, M.: El profesor y las imgenes. Barcelona: Vicens Vives, 1968. Treffel, J., i al.: Presente y futuro del audiovisual en educacin. Buenos Aires: Kapelusz, 1986. Unwin, D.: Medios y mtodos, tecnologa educativa en la enseanza. Madrid: Anaya, 1973.

Temes de cinema, fotografia, televisi, publicitat i cmic


Acevedo, J.: Para hacer historietas. Madrid: Popular, 1981. Cmic. Alcover, N., i Urbez, L.: Introduccin a la lectura crtica del film. Barcelona: D. Bosco, 1976. Cinema. Alonso, M., i al.: Los telenios. Barcelona: Laia, 1986. TV. Alonso, M., Matilla, L.: Imgenes en libertad. Comunicacin visual para la escuela activa. Madrid: Nuestra cultura, SA., 1980. Cinema. Alsius, S.: Com es fa un telenotcies. Barcelona: Onda, 1987. TV. Alvear, E., i al.: Cine para las aulas. Gua prctica de trabajo en el rea de Imagen. Madrid: Comunidad de Madrid-Ayuntamiento de Madrid, 1985. Cinema. Autors diversos: Mitjans udio-visuals. Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Setembre. Butllet dels Mestres, nm. 232. Autors diversos: Qu miras? Valncia: Direcci General de Mitjans de Comunicaci de la Generalitat valenciana, 1991. Ball, J., i al.: Conixer el cinema. Barcelona: Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya, 1985. Cinema. Bellanger, G.: Lenfant et la camra. Bruxelles: Casterman, 1979. Cinema. Bruandet, P.: Fotogramas. Buenos Aires: Kapelusz, 1976. Fotografia. Busquets, Ll.: Para leer la imagen. Madrid: ICEE, 1977. AA. VV. Caparrs, J. M.: El cine: padres y adolescentes. Madrid: Fert, 1978. Cinema. Carmona, R.: Cmo se comenta un texto flmico. Madrid: Ctedra, 1991. Cinema. Casetti, F., i Di Chio, F.: Cmo analizar un film. Barcelona: Paids, 1991. Cinema. Colombo, F.: Televisin: la realidad como espectculo. Barcelona: Gustavo Gili, 1976. TV. Colombo, F.: Televisin: la realidad como espectculo. Barcelona: Gustavo Gili, 1977. Cyr, D.: Fotografa recreativa para nios. Barcelona: Daimon, 1977. Fotografia. Drac Mgic: El cinema, un centre dinters. Barcelona, 1983. Cinema.

LEducaci udio-visual

64

Drac Mgic: El cinema al cicle inicial. Barcelona, 1984. Cinema. Fernndez, J. J., i Duaso, M. D.: El cine en el aula. Lectura y expresin cinematogrfica. Madrid: Narcea, 1982. Cinema. Ferrs, J.: Per a una didctica del vdeo. Barcelona: PMAV (Departament dEnsenyament de la Gene-ralitat de Catalunya)-La Caixa, 1990. Vdeo. Ferrs, J.: Televisin y educacin. Barcelona: Paids, 1994. TV. Flores, J. C.: El cine, otro medio didctico. Madrid: Escuela espaola, 1982. Cinema. Garca Matilla, A.; Aparici, R.: Curso de iniciacin a la lectura de los medios audiovisuales. Madrid: UNED, AA.VV. Garca Matilla, A.: Subliminal: escrito en nuestro cerebro. Bitcora. Publicitat. Gerin, E.: Televisi amiga nostra. Barcelona: Nova Terra, 1965. TV. Gonzlez Requena, J.: El discurso televisivo, espectculo de la posmodernidad. Madrid: Ctedra, 1988. TV. Graviz, A., i Pozo, J.: Nios, medios de comunicacin y su conocimiento. Barcelona: Herder, 1994. AA.VV. Hodge, B.; Tripp, D.: Los nios y la televisin. Barcelona: Planeta, 1986. TV. Krasny, L.: Cmo utilizar bien los medios de comunicacin. Visor. 1991. AA.VV. Lamet, P. M., i al.: Lecciones de cine. Mensajero. 2 vols. Bilbao, 1968. Cinema. Maquinay, A.: Parlem danuncis. Material per a ESO. Barcelona: PMAV (Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya), 1992. Publicitat. Moreno, X.: El cine. Gneros i estilos. Bilbao: Mensajero, 1980. Cinema. Nauguet, M.: La fotografia a lescola. Barcelona: AAPSA Rosa Sensat, 1982. Dossiers Rosa Sensat. Pablos, J. de: Cine didctico. Posibilidades y metodologa. Madrid: Narcea, 1980. Cinema. Prez Tornero, J. M.: La semitica de la publicidad. Barcelona: Mitre, 1982. Publicitat. Porcher, L.: Medios audiovisuales. Aplicacin a las reas. Madrid: Cincel, 1980. AA.VV. Porter-Moix, M.: Cinema per a infants. Barcelona: Nova Terra, 1973. Cinema. Postman, N.: Divertim-nos fins a morir . Barcelona: Llibres de lndex, 1990. TV.

Postman, N.: La desaparicin de la niez. Barcelona: Crculo de Lectores, 1988. TV. Ramonet, I.: La golosina visual. Barcelona: Gustavo Gili, 1983. Publicitat. Rey, Ll.; Maquinay, A.: Cinema a lescola. 2 vols. Santa Coloma de Gramenet: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet-Casal del Mestre, 1982. Cinema. Rico, L.: TV, fbrica de mentiras. Madrid: Espasa, 1992. TV. Ripoll, X.: La fotografia de la natura a lescola. Barcelona: PMAV (Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya), 1991. Fotografia. Rodrguez Mndez, J. M.: Los teleadictos . Barcelona: Laia, 1973. TV. Romaguera, J., i al.: El cinema a lescola. Elements per a una didctica. Vic: Eumo, 1986. Cinema. Saborit, J.: La imagen publicitaria en televisin. Madrid: Ctedra, 1988. Publicitat, TV. Santos, M. A.: Imagen y educacin. Madrid: Anaya, 1984. Cinema. Soler, Ll.: La televisin, una metodologa para su aprendizaje. Barcelona: Gustavo Gili 1988. TV. Tardy, M.: El profesor y las imgenes. Barcelona: Planeta, 1978. AA.VV. Victoroff, D.: La publicidad y la imagen. Barcelona: Gustavo Gili, 1980. Publicitat.

LEducaci udio-visual

65

Videografia sobre udio-visuals


Cent anys projectant cinema. PMAV-Dep. dEnsenyament. Collecci de cinema Toms Mallol. PMAVDep. dEnsenyament. Qu s el cinema? Federaci Catalana de Cine-Clubs. El cine: un arte de nuestro tiempo. Federaci Catalana de Cine-Clubs. Histria del cinema mut. Ed. Casals. 85 anys de cinema a Catalunya. Biblioteca de la Filmoteca. Cinema catal. Biblioteca de la Filmoteca. Naixement i evoluci del llenguatge cinema-togrfic. ICE-UPC. Une nouvelle technique cinmatographique: la voiture travelling. Institut Francs. Un atelier de fabrication deffets spciaux pour le cinma. Institut Francs. El cuarto de los nios como estudio cinematogrfico. Institut Alemany. Taller dimatge. Drac Mgic-TV3-Dep. Cultura. Taller dimatge. TV3-J. Ball. Truc el turc. Serveis de Cultura Popular. Iniciacin a la lectura de la imagen y al conocimiento de los medios udio-visuales. 6 vdeos, 2 cassets, 2 llibres i 1 guia didctica. UNED. Qu es la holografa? ICE-UPC. Qu s la rdio? Caixa de Barcelona. Qu s la televisi? Caixa de Barcelona. La imatge fotogrfica. Caixa de Barcelona. Primera Enciclopedia audio-visual del cmic. Arasa. Histria i llenguatge del cmic. PMAV-Dep. dEnsenyament. Fonaments de la tecnologia del vdeo. Caixa de Barcelona.