Вы находитесь на странице: 1из 8

L’EDAT MITJANA I

LA LITERATURA MEDIEVAL

1
EDAT MITJANA

ÉS L’ÈPOCA QUE
COMPRÉN DES DE
LA CAIGUDA DE
L’IMPERI ROMÀ
(SIV) FINS AL
RENAIXEMENT
(SXVI). 2
Primers textos conservats en català
són dels segles XII i XIII

Les Homilies
Fragment del Forum Iudicum d'Organyà. Inclou vuit sermons
(llibre de lleis visigot).
que contenen part de l'Evangeli.

3
ESCRIURE EN L’EDAT MITJANA

CÒDEXS (llibres) SXV: aparició de la


impremta
- Manuscrits en pergamí

sistema car : cada full implica la


pell d’una ovella i un artesà Revolució en el món
especialitzats editorial
Monestirs, senyors i burgesos
rics
Increment de material en
les biblioteques
- Tauletes de cera i punxons medievals

Apunts, exercicis, esborranys...


- Divulgació i aplicació PAPER
4
LA SOCIETAT FEUDAL

REI

PAPA LIT.RELIGI
OSA
CLERGUES I
MONJOS

NOBLESA LIT.
CAVALLERE
CAVALLERS SCA
CAMPEROLS I
LLAURADORS

SERFS LIT.
POPULA
R
5
L’amor cortès
• Educació, refinament i espiritualitat:
lleis que ha complir l’amant per ser
mereixedor de l’amor de la dama.

• Sempre presentaven la mateixa situació:


una dama poderosa i casada i un
enamorat lleial i sotmès a ella seguint els
costums de la cort: lleialtat, generositat,
educació i refinament.

• La dama (midons=senyor meu) era


objecte del vassallatge del trobador
(hom=qui la serveix=estima) i que en ser
casada, havia de mantenir en secret la
relació i per això els trobadors es referien a
elles amb el senhal (Llir entre cards) i no
amb el seu nom real. La dama (com el
senyor feudal) ha de recompensar el
trobador amb el seu amor. No sempre és
correspost i llavors aquest demana la mort
i esdevé amant màrtir.
6
ELS GÈNERES POÈTICS
• La cançó: gènere AMORÓS per excel·lència. Tenia melodia pròpia i
de cinc a set cobles (ESTROFES) amb una tornada on apareixia el
senyal amorós (PSEUDÒNIM de la dama: Llir entre cards). Si el poeta
malparla de la dama, aquesta poesia rep el nom de maldit.

•El sirventès: No va adreçat a una dama. Vehicle de l'atac, de la ira


d’un poeta envers el seu enemic. Aprofitaven una melodia existent
d’alguna cançó amorosa que s’ha fet popular.

•L'alba: Tracta el tema de la separació dels enamorats que han


passat la nit junts. Generalment, aquesta poesia és posada en boca
del guaita o vigilant, amic del trobador, que ha vetllat i els avisa de la
sortida del sol.

•La pastorel·la: diàleg entre una pastora i un cavaller que la festeja.

• La dança o balada; cançó per ser ballada.

•Tençó i tornejament: debats poètics entre dos trobadors. 7


Els trobadors
•Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa,
des d'alguns dels personatges més importants de la seva època.

•Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) fou un trobador i joglar que


es recorda sobretot per la seva obra Razos de trobar, el primer tractat
de poètica que es coneix en una llengua romànica. Nascut a Besalú,
sembla que començà professionalment com a joglar i es formà al
castell de Mataplana, el qual elogia en alguns versos.

• Guillem de Cabestany (?-1212...) fou un trobador especialment


famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls
contrastables. La vida que figura en els Cançoners després de la seva
mort va ser al·ludida, repetida o ampliada per Petrarca, Boccaccio,
Stendhal, etc.,

• Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (...1259-1290?) és un


trobador vinculat a la casa reial (Jaume I, Pere el Gran).

•Guillem de Berguedà (1130?-1195/1196) és el trobador del qual


ens han arribat més textos. El seu enemic predilecte era Ponç de
Mataplana que també era trobador. El primer poema de Guillem de8