Вы находитесь на странице: 1из 80

UNIVERSITAT DE BARCELONA

FACULTAT DE PEDAGOGIA
Postgrau en Educaci Emocional












INTRODUCCI A LEDUCACI EMOCIONAL

UN PROGRAMA PER AL SEGON CICLE DESO














BARCELONA, 2006 DOMNEC SALVAD POY
TUTORA: MERIXELL OBIOLS

Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
2

NDEX


1. Introducci................................................................................................................3

1.1. Motivaci per fer aquest projecte.......................................................................3
1.2. Presentaci a lalumnat.......................................................................................3
1.3. Eixos del projecte................................................................................................4

2. Marc teric................................ ................................................................................5

2.1. Definici democi..............................................................................................5
2.2. Teoria de les emocions........................................................................................5
2.3. Tipus democions................................................................................................6
2.4. Intel ligncia emocional......................................................................................6
2.5. Educaci emocional............................................................................................7
2.5.1. Justificaci................................................................................................8
2.5.2. Competncies emocionals........................................................................9

3. El programa deducaci emocional..........................................................................10

3.1. Objectius...........................................................................................................10
3.2. Continguts.........................................................................................................10
3.3. Temporalitzaci................................................................................................11
3.4. Recursos............................................................................................................11
3.5. Destinataris........................................................................................................11
3.6. Activitats............................................................................................................11

4. Avaluaci del programa.........................................................................................36

4.1. Introducci.........................................................................................................36
4.2. Avaluaci del context........................................................................................36
4.3. Avaluaci de linput..........................................................................................41
4.4. Avaluaci del procs.........................................................................................41
4.5. Avaluaci del producte.....................................................................................54
4.6. Conclusions.......................................................................................................66

5. Conclusions.......................................................................... ...................................67

6. Bibliografia..............................................................................................................70

7. Annexos.................................................................................... ................................73

7.1. Qestionari final dopini de lalumnat.............................................................74
7.2. Transcripci entrevista alumna 5.......................................................................76
7.3. Transcripci entrevista alumne 7.......................................................................78



Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
3
1. INTRODUCCI

Cada cop s fa ms evident que per poder arribar a ser persones no en tenim prou amb
els coneixements acadmics per poder-nos moures per la vida. Necessitem saber qu
sentim, com i per qu ens emocionem, qui som en definitiva.

Quants cops no ens ha passat trobar alg o a nosaltres mateixos que no sabem posar
nom a all que sentim perqu li busquem una explicaci racional que de vegades no t.
Aqu s on entren les emocions, tants i tants anys menystingudes per la religi i la
cincia, per que impregnen tota la nostra vida, i fins i tot, tota la nostra histria recent i
passada.

Com diuen els estudis ms actuals en neurologia qualsevol pensament est impregnat
democi. La intelligncia sense emoci no s humana. I la motivaci sense emoci no
pot existir. Per qu, doncs, les emocions encara tenen mala premsa? Deu ser perqu sn
ms autntiques que el que diem o expressem? O per qu sn ms difcils dencabir en
una explicaci racional? I aix ens podrem allargar amb moltes ms qestions.

Com em deia un professor de la facultat, si hi ha alguna qesti clara sobre un tema
segur que trobes tota mena dexplicacions, per si la qesti s complexa i incmoda
tothom fuig destudi. I aix ens passa amb les emocions. Sn incmodes i difcils
dexplicar, per formen part de la nostra naturalesa humana. Les hem dacceptar per
poder-les conixer i poder-nos conixer. Noms daquesta manera podrem regular-les
de forma adequada i arribar a ser emocionalment intelligents. Lavantatge que tenim
pel que fa a la intelligncia en el sentit clssic s que la intelligncia emocional es
pot educar. I s ben clar que necessitem ser competents emocionalment. Els fets diaris
ens ho demostren a bastament. La majoria de les notcies estan impregnades democions
descontrolades. Des de lmbit educatiu podem fer una tasca preventiva que pugui
ajudar a conixer i entendre el mn emocional i que el nostre alumnat arribi a un
desenvolupament integral, ja sigui personal, educatiu, social, familiar o laboral.

1.1. Motivaci per fer aquest projecte

Aquest programa vol ser una petita aportaci al desenvolupament emocional de
lalumnat i tamb, s clar, del professorat, el qual sense haver estat mnimament
alfabetitzat emocionalment difcilment podr portar-lo a bon port.

Quan des de la direcci del Postgrau en Educaci Emocional sens va proposar fer un
projecte de curs vaig pensar que havia de ser un treball que poss en prctica a laula
leducaci emocional. Volia que em suposs un repte com a persona i com a docent. I
com faig de professor de llengua i literatura catalanes a lEducaci Secundria vaig
decidir aplicar leducaci emocional al meu alumnat. Aix, doncs, lobjectiu bsic del
projecte s que lalumnat pugui reconixer mnimament les seves emocions i en pugui
fer una gesti satisfactria. El projecte ha estat desenvolupat en un marc redut (un grup
de deu alumnes)

1.2. Presentaci a lalumnat

El programa deducaci emocional va ser presentat a lalumnat com un mitj
dautoconeixement, que afavors lautocontrol, lautoestima, les habilitats socials, etc.
Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
4
Al principi va ser rebut amb una certa prevenci, tot dubtant per qu servien aquelles
activitats. Sem demanava si savaluarien aquelles activitats tan diferents al que fiem
normalment a classe. Lalumnat, sabent que all diferent no suposaria cap crrega
acadmica addicional, es va acostumar aviat que enmig de les classes lectives hi hagus
educaci emocional i ho va assumir com un fet normal.

Les activitats que vam dur a terme a laula seguien els pilars bsics en el
desenvolupament emocional, s a dir, les competncies de: conscincia emocional,
regulaci emocional, autoestima, habilitats socioemocionals, benestar i habilitats de
vida.

1.3. Eixos del projecte

El projecte es fonamenta en les parts segents:
-Marc teric: definim emoci, donem compte de les diferents teories, assenyalem una
tipologia emocional, definim intel ligncia emocional i parlem deducaci emocional.
-El programa deducaci emocional. Aqu explicitem els objectius que hem aplicat,
quins continguts hem treballat i quines activitats ens han servit per desenvolupar el
programa.
-Avaluaci del programa. Quines eines hem utilitzat per comprovar la validesa del
programa i si la seva posada en prctica ha estat satisfactria.





























Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
5

2. MARC TERIC

2.1. Definici democi

La paraula emoci prov del llat emovere posar en moviment. Queda clar, doncs,
que lemoci ens porta a lacci o reacci davant duna determinada situaci.

Si parlem de la seva definici sembla que no hi ha unanimitat. Aix, per exemple, el
Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans defineix lemoci com una reacci afectiva,
en general intensa, provocada habitualment per un factor extern i que es manifesta per
una commoci orgnica ms o menys visible.

Actualment una de les definicions ms esteses ens diu que lemoci s un estat complex
de lorganisme caracteritzat per una alteraci i que t un component fisiolgic, cognitiu-
subjectiu i conductual. Lemoci, doncs, t una doble dimensi interna i externa i ens
mostra canvis fisiolgics (alteraci cardaca, sudoraci, envermelliment, etc) lligats a
una avaluaci cognitiva del que estem experimentant i a una conducta determinada
davant dun fet.

Una definici amb un sentit ms humanista ens la dna Pere Darder i Eva Bach (2002:
75) i que explica lemoci com el resultat de la relaci o de la vinculaci personal i
completament subjectiva que cada individu estableix amb els altres i amb la realitat que
lenvolta

La diferenciaci entre emoci i sentiment es concreta en el fet que el sentiment s
dabast ms restringit, perqu es basa en la percepci conscient de lemoci, s a dir,
noms va lligat al component cognitiu, el qual es pot expressar amb paraules i fer-ne
aix la valoraci subjectiva.

2.2. Teories de les emocions

Al llarg de la histria de la humanitat sha parlat i sha especulat sobre les emocions. La
filosofia i tamb la literatura han tractat a bastament el mn emocional. Sembla, per,
que no s fins al segle XIX que la cincia se nha comenat a ocupar. Un dels primers
estudis fonamentats linicia Charles Darwin amb el seu llibre The expression of the
Emotions in Man and Animals (1872). Darwin indica que les emocions apareixen en
una situaci demergncia per preparar els animals i els humans per a lacci.

Les teories ms conegudes del segle XX sn: la teoria de James-Lange, la teoria de
Cannon-Bard i les teories cognitives. La teoria de James-Lange ens diu que els canvis
fisiolgics produts per un estmul sn la causa de lemoci. En canvi, la teoria de
Cannon-Bard afirma que emocions i canvis fisiolgics es produeixen alhora. Les teories
cognitives es basen sobretot en la idea que la nostra cognici ens informa dall que
experimentem i aix ens porta a una resposta emocional.

Els avenos ms importants de la cincia ens han dut tamb a situar les emocions en
lestudi del cervell. Segons el neurleg Paul Maclean el cervell sha desenvolupat en
tres fases: en la primera apareix el diencfal amb lhipotlem com a pea clau (lestadi
ms antic de levoluci), en una segona fase apareix el sistema lmbic on lamgdala t
Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
6
una paper central, i en la tercera tenim el neocrtex (amb les funcions racionals
humanes). Com diu el mateix Maclean, s com si digussim, fent un smil, que en el
nostre cervell habitessin un dinosaure (al diencfal) una rata (al sistema lmbic) i un
hum (al neocrtex).

Daquestes tres parts del cervell el sistema lmbic s lencarregat del processament de
les emocions. Dintre daquest sistema lelement fonamental s lamgdala, on sembla
que resideix la memria emocional.

2.3. Tipus democions

A lhora de distingir i classificar els tipus democions hi ha diversitat dopcions entre
els especialistes i ms si tenim en compte que en alguns casos no hi ha una distinci
clara entre sentiment i emoci. Nosaltres pel que hem dit anteriorment diferenciarem
entre emoci i sentiment, perqu lemoci pot ser duna durada ms curta i ms intensa i
en molts casos no hi ha intervenci conscient i, en canvi, el sentiment es pot allargar en
el temps i haver-hi un control ms conscient.

Segons Paul Ekman hi ha sis emocions bsiques: sorpresa, por, disgust, clera, tristesa i
felicitat. Altres autors tamb hi afegeixen lamor, la vergonya, laversi, lansietat i
lalegria. Una classificaci ms exhaustiva, on apareixen les emocions distribudes per
grups, s la que proposa Rafael Bisquerra (2005: 96)

Emocions positives: alegria, humor, amor, felicitat.
Emocions negatives: por, ansietat, ira, tristesa, vergonya, aversi
Emocions ambiges: sorpresa, esperana, compassi
Emocions esttiques

Cal dir que la distribuci en emocions positives o negatives pot ser discutible, perqu
partim de la base que totes les emocions sn necessries i la valoraci que en fem pot
ser molt subjectiva. En tot cas, volem entendre aquesta classificaci en el sentit que hi
ha emocions agradables i desagradables per a la persona, independentment de la
convenincia o utilitat que poden tenir en un moment determinat.

2.4. Intel ligncia emocional

Si fins fa poc quan parlvem dintelligncia ens referem a la capacitat cognitiva de
cada persona avaluable en tests i pel que sembla invariable, ara aquests darrers anys ha
aparegut i sha popularitzat, grcies a Daniel Goleman, el concepte dintelligncia
emocional. Lxit segurament es deu al fet que la intelligncia emocional es pot
ensenyar i es pot aprendre. Aix obre nous camins en la coneixena dun mateix i dels
altres.

Els antecedents ms immediats per poder entendre aquesta visi ms mplia de la
intel ligncia els hem de buscar en H. Gardner. Per a ell hi ha diverses intel ligncies:
musical, cinticocorporal, lgicomatemtica, lingstica, espacial, interpersonal,
intrapersonal. Aix vol dir que cadasc tindr ms desenvolupada una o ms
intelligncies. Daquestes intelligncies, la intelligncia interpersonal i la
intrapersonal es relacionen amb la intel ligncia emocional i per tant sn susceptibles de
poder ser educades i millorades.
Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
7

Els primers que van parlar dintelligncia emocional van ser Peter Salovey i John
Mayer (1990) i posteriorment de manera ms divulgativa Daniel Goleman (1995).
Segons diu Goleman la persona amb intel ligncia emocional t cinc competncies
bsiques:
1. La coneixena de les prpies emocions.
2. La capacitat de regular les emocions.
3. La capacitat dautomotivar-se.
4. El reconeixement de les emocions alienes.
5. Lhabilitat per relacionar-se amb els altres.

I tal com cita Goleman, la tipologia de persones segons la seva capacitat de gestionar les
emocions es pot dividir en:
-Persones amb conscincia emocional i gesti efica del seu estat dnim
-Persones atrapades en les seves emocions.
-Persones resignades amb les seves emocions.

Aix, doncs, la persona competent emocionalment s capa de reconixer les seves
emocions i gestionar-les eficament, reconixer les emocions dels altres i posar-se en el
seu lloc (ser emptic) i tenir habilitats socials en la relaci amb els altres (ser assertiu)


2.5. Educaci emocional

Els estudis que shan fet sobre intelligncia emocional ens demostren que les persones
amb ms excel lncia en la vida sn les que tenen una bona competncia emocional.
Lavantatge que tenim respecte a la intel ligncia racional s que la intel ligncia
emocional es pot educar. I si com diuen alguns especialistes, com per exemple, Damasio
(1996), la ra tamb pot estar condicionada per lemoci, leducaci emocional es fa
ms necessria que mai.

Leducaci de les emocions comena a ser present en lmbit social, participatiu i
institucional, com per exemple, en el Consell Escolar de Catalunya, el qual en el
Document 2/2003 titulat Educar les emocions ja planteja la necessitat treballar a
lescola no solament els aspectes cognitius i racionals sin tamb la dimensi
emocional i afectiva que comporta qualsevol aprenentatge.

Per reforar aix que diem, recentment la LOE (Llei Orgnica dEducaci) ha incls en
el seu articulat la referncia a que qualsevol persona pugui accedir al seu
desenvolupament integral tenint en compte tamb lmbit emocional. BOE 4 de maig de
2006. (pp. 17159, 17179)

Fins i tot en mbits empresarials i de negocis sest veient que una bona gesti de les
emocions proporciona eficcia i millora en el treball.

I no cal dir que en la nostra vida diria les emocions sn presents en tot moment. Daqu
la necessitat de conixer-les per poder relacionar-nos i sentir-nos millor.



Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
8

2.5.1. Justificaci de leducaci emocional a lescola

Leducaci formal necessita un canvi profund en les seves estructures, no nhi ha prou
en transmetre uns coneixements, cal tamb educar les emocions, cal donar les pautes
necessries perqu els nostres estudiants i nosaltres mateixos com a docents puguem ser
competents emocionalment. Ja sabem que una bona competncia acadmica no s
suficient per desenvolupar-se en la vida. Quants exemples no haurem vist dalumnes
excel lents acadmicament que tenen unes mancances emocionals importants. I tamb
exemples dalumnes amb mancances acadmiques, que noms pel fet de tenir-los en
compte i aproximar-nos a ells des de lemoci i lafecte han millorat la seva trajectria
acadmica. Creiem que un bon desenvolupament emocional propicia un bon
aprenentatge. I aqu apareix el tema de la motivaci. Si no ens sentim motivats i alhora
emocionats pel que estem fent o estem rebent difcilment podrem assolir uns objectius
dignes.

Aix doncs, leducaci emocional s necessria en els nostres centres educatius entre
daltres raons perqu:
- Som ssers socials. Ens movem contnuament en un mn de relacions de tot tipus
(familiars, amicals, professionals, educatives, de parella, de barri, de carrer,
administratives, etc.) I s clar, les emocions de vegades ens sorprenen, ens colpegen i es
poden crear situacions incmodes que hem dafrontar dia a dia. En aquest sentit hem de
dir que a secundria les habilitats socials dels adolescents presenten bastants llacunes.

- Hem de saber conviure amb nosaltres mateixos. La coneixena dun mateix i del
perqu de les seves emocions, la seva regulaci i afrontament s fonamental per sentir-
nos felios. Amb massa freqncia la depressi, la frustraci, la rbia cap un mateix
apareixen en la vida quotidiana de moltes persones que es veuen abocades a una baixa
autoestima. En ladolescncia, per exemple, hi ha un dficit de tolerncia a la frustraci
que pot derivar en actituds agressives i de baixa autoestima.

- Som aqu per aprendre. La vida s un aprenentatge continu i aqu ens hi hem
dincloure tots i totes: infants, adolescents, joves, adults, gent gran. Saber aprendre a ser
persones i poder-nos desenvolupar en totes les facetes de la vida s al que hem
daspirar. En aquest sentit, el coneixement del que sentim, com reaccionem i com
podem canviar per millorar s prioritari. Els centres educatius han de proporcionar a
lalumnat les eines necessries per al seu desenvolupament cognitiu i , ara tamb, per al
seu desenvolupament emocional. Com diu lInforme Delors, els quatre pilars bsics de
leducaci se centren en: aprendre a conixer, aprendre a fer, aprendre a conviure i
aprendre a ser. Tradicionalment lescola sha ocupat ms aviat del primer. El segon ara
ja el t en compte, per el tercer i el quart encara estan bastant desatesos. Sn aquests
dos darrers dels quals socupa leducaci emocional.








Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
9

2.5.2. Les competncies per al desenvolupament emocional.

Arribar a ser competent emocionalment vol dir estar dotat dunes habilitats que passen
per la conscincia de les prpies emocions i la seva regulaci, la capacitat de generar-se
autoestima, saber relacionar-se amb eficcia i procurar-se una vida agradable.

Tot seguit, comentem cadascuna daquestes habilitats o competncies:

Conscincia emocional. Ser conscients del que sentim i saber posar-li un nom ens ajuda
a poder regular les nostres emocions i poder comprendre les dels altres.Distingir entre
emoci, cognici i comportament. Ens pot ser de gran ajuda lescolta activa del que
passa pel nostre cos.

Regulaci emocional. Lemoci cal que sigui reconeguda, per ha ser gestionada de tal
manera que puguem afrontar emocions negatives i generar-ne de positives. s
fonamental afavorir lautoconeixement i la regulaci de la impulsivitat. Ho podem
aconseguir amb tcniques de respiraci, relaxaci, amb estratgies de comunicaci, etc.

Autoestima. El concepte que tinc de mi mateix, com em valoro, com em relaciono amb
mi mateix sn indicadors del nostre nivell dautoestima. La capacitat dautogenerar-se
actituds positives referides a la prpia persona sn imprescindibles per al bon
desenvolupament emocional.

Habilitats socioemocionals. Com em relaciono amb els altres, com puc millorar el meu
grau de comunicaci a travs de lassertivitat i lempatia. Assertivitat: saber defensar i
expressar els nostres drets i les nostres opinions de manera tranquil la per segura,
sense caure en la conducta agressiva o inhibida. Empatia: posar-se en el lloc de laltre,
sintonitzar amb ell i saber que cadasc pot sentir, pensar i actuar diferent de nosaltres.

Benestar i habilitats de vida. La capacitat dafrontar reptes i procurar-nos una vida
sana i feli. Lexperimentaci del benestar subjectiu saconsegueix a travs de la
generaci democions agradables fruit de la nostra actitud positiva davant la vida, de
buscar la felicitat amb les relacions damistat, ntimes; de fer all que ens agrada, de
tenir expectatives assolibles, etc. Les habilitats de vida estan relacionades amb la nostra
capacitat de saber estar en lmbit familiar, social, laboral, de parella; de saber
organitzar-nos el temps, la feina, les activitats quotidianes, el nostre desenvolupament
personal.












Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
10
3. EL PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL

Aquest programa, tal i com havia expressat en la introducci, est pensat per
desenvolupar-lo en un grup redut dalumnes, durant un trimestre aproximadament.
Es pot fer en hores de tutoria o en hores lectives de qualsevol assignatura.

3.1. Objectius

Identificar les emocions prpies i alienes.
Reconixer i potenciar les emocions positives.
Reconixer i regular les emocions negatives.
Identificar el grau dautoestima.
Valorar les prpies capacitats.
Autogenerar-se actituds positives.
Millorar les relacions interpersonals.
Aprendre a defensar els nostres drets i les nostres opinions.
Aprendre a sintonitzar amb els altres.
Desenvolupar estrtegies per procurar-se benestar.
Afrontar reptes i saber estar en situacions diverses (familiar, damics, etc)

3.2. Continguts

Els continguts fan referncia nicament als aspectes que es poden treballar a travs de
les activitats que proposem. Estan agrupats segons les competncies emocionals.

Conscincia emocional:
Reconeixement de les emocions bsiques (alegria, tristesa, por, ira, sorpresa, disgust,
vergonya).
Identificaci de tipus de por (racional i irracional).
Identificaci de quines situacions em produeixen rbia i veuren les conseqncies que
sen deriven.

Regulaci emocional:
Identificaci i conscincia del nivell dautocontrol personal.
Utilitzaci destratgies corporals per tal dassolir un estat de relaxaci i benestar.

Autoestima:
La nostra autoestima. Comprovaci de quin s el nostre nivell actual i identificaci de
pensaments negatius.

Habilitats socioemocionals:
Definici dassertivitat. Conductes assertives, agressives o passives.
La capacitat descoltar de forma activa i sense prejudicis.
La defensa dels nostres drets, els nostres desitjos i les nostres opinions.

Benestar i habilitats de vida:
La capacitat dafrontament davant dels reptes de la vida.
La capacitat de saber estar en situacions diverses.


Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
11

3.3. Temporalitzaci

Amb un mxim de deu hores s suficient per fer totes les activitats.

3.4. Recursos

Recursos materials:
-Aula del grup dalumnes
-Fotocpies de les activitats
-Aparell per enregistrar entrevistes
-Cmera de vdeo o de fotos
-Bibliografia sobre educaci emocional (Desconeix-te tu mateix, GROP)
Recursos humans:
-Professorat implicat en el programa
-Coordinador pedaggic (si es fa el programa a tutoria)

3.5. Destinataris

Alumnes de segon cicle dESO (un grup duns deu o quinze alumnes si s en hores de
classe o un grup ms nombrs en hores de tutoria)

3.6. Activitats

Hi ha deu activitats que estan pensades per treballar cada competncia emocional.
Lordre pot ser diferent del que hem donat. Es poden adaptar a les necessitats dels
alumnes i a la disponibilitat que tingui cada professor/a. La majoria de les activitats
estan basades en el llibre de Gell, M. i Muoz, J. (1998). Desconeix-te tu mateix.
Programa dalfabetitzaci emocional. Barcelona: Eds 62




















Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
12

ACTIVITATS DEDUCACI EMOCIONAL

1. SABER ESCOLTAR (habilitats socioemocionals)

Lescolta activa s molt important per tenir una bona comunicaci amb els altres. Cal
estar atents al que ens diuen els altres i tenir una bona predisposici, sense jutjar de bon
comenament.

Objectius

- Tenir conscincia de la nostra capacitat descoltar.
- Aprendre a escoltar activament sense judicis.

Procediment

Treball en grup

1. El professor fa una petita explicaci o una lectura sobre qualsevol tema.
Lalumnat ha descoltar atentament i desprs dhaver acabat de parlar el
professor ha descriure el que sen recordi en un paper.

2. Cada alumne ha de llegir el que ha escrit.

3. Comprovar i comentar en grup les diferncies i les semblances del que ha
escrit cada component del grup.

Treball en parelles

4. Comena a parlar un company i laltre noms escolta. El que escolta ha de dir
de qu ha parlat el company. Qui parlava ha de validar la informaci de qui
escoltava i expressar si sha sentit escoltat. Desprs fer el canvi de rol.


Recursos

- Paper i bolgraf
- Annex 1

Temporalitzaci

Cinquanta minuts


Observacions

Un cop acabada lactivitat es pot repartir un full amb les recomanacions per saber
escoltar millor.


Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
13

Annex 1
Recomanacions per poder millorar la nostra capacitat descoltar

1. Accepta la realitat i el punt de vista de laltre
2. Escolta sense jutjar a laltre segons el seu sexe, la seva ideologia, ledat, etc.
3. Escolta tamb amb el cos. El llenguatge no verbal mostra la nostra predisposici cap
a laltra persona.
4. Anima laltre a parlar. Fes gestos amb el cap, les mans, que mostrin que tens una
escolta activa.
5. Fes preguntes obertes de tant i tant que demostrin el teu inters. Si conv, repeteix el
que than dit per mostrar que ests escoltant.
6. Estigues atent al que et diu laltre.
7. Centrat en all que escoltes sense pensar en altres coses.



Font:
Gell Barcel, M., i Muoz Redon, J. (1998). Desconeix-te tu mateix. Programa
dalfabetitzaci emocional (pp. 197-198). Barcelona: Edicions 62






























Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
14
2. IDENTIFICACI DEMOCIONS (conscincia emocional)

Es presenten diferents conductes i es demana a lalumnat quina emoci expressa cada
conducta.

Objectius

- Saber identificar cada emoci en una situaci concreta.
- Ser conscient de la capacitat de reconixer emocions.


Procediment

Treball individual

1. El professor reparteix un full a lalumnat amb la relaci de conductes que
shan didentificar.

2. Cada alumne/a respon intentant deduir cadascuna de les emocions que
apareixen en cada conducta.

Treball en grup

3. Lalumnat va donant en veu alta les respostes que creu adequades a cada
conducta i en fa la correcci si s necessari.

4. El professor recull el full de cada alumne amb les respostes.

Recursos

- Bolgraf
- Annex 2

Temporalitzaci

Quinze minuts

Observacions

Cal deixar expressar-se a lalumnat si hi ha algun comentari o discussi sobre les
diferents conductes i la seva identificaci.
Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
15









Annex 2
CONDUCTES I EMOCIONS

NOM I COGNOMS

GRUP DATA


A continuaci tens una relaci de conductes. Digues quina emoci shi amaga dacord
amb la llista segent democions: ira, tristesa, por, alegria, amor, sorpresa, desplaer,
vergonya, pessimisme, ansietat, disgust ( pots afegir matisos personals a aquesta
relaci)

Relaci de conductes:

1. En Joan entra tard a classe i tothom lobserva. Es torna vermell. Emoci:

2. La Montse est sola a casa. Qualsevol soroll petit li dna un ensurt. El cor li va a
cent. Emoci:

3. El Francesc tot ho veu negre. Sempre que fa un comentari destaca els aspectes pitjors
del tema. Emoci:

4. La Carmina va obrir uns ulls com unes taronges en veure arribar el Miquel. Emoci:

5. Sempre que el Jaume pensa en el viatge de fi de curs a Itlia, li espurnegen els ulls i
no parla amb ning durant una bona estona. Emoci:

6. Den que la Marina va deixar el Pep i va sortir amb el Quim, el Pep serra les dents
i estreny els punys quan veu el Quim. Emoci:

7. Els bots i els crits que va fer lAnna quan va saber els resultats dels exmens van ser
dantologia. Emoci:

8. Els vens del davant sempre es fan un pet quan surten al mat per anar a treballar i un
altre sempre que es troben. Emoci:

9. Quan hem danar dexcursi el Salvador sempre pateix pel temps que far, per si ens
deixem alguna cosa, per si arribem tard al tren i per si alg prendr mal. Emoci:


Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
16



Font:
Gell Barcel, M., i Muoz Redon, J. ( 1998 ). Desconeix-te tu mateix. Programa
dalfabetitzaci emocional.( pp. 233-234 ) Barcelona: Edicions 62.



3. QU EM PRODUEIX POR? (conscincia emocional)

La por s una emoci que captem davant dun perill real o imaginari. Molts cops la por
va acompanyada de desconfiana i incomunicaci.


Objectius

- Identificar les pors.
- Destriar quines pors poden ser racionals i quines no.

Procediment

Treball individual

1. Cada alumne/a marca de la llista proporcionada qu li produeix por i qu no.
Tamb pot afegir altres pors que no surtin a la llista.

Treball en grup

2. En grups de tres o quatre persones es comparen els resultats. Cada grup
exposar quines pors han estat les majoritries i explicar si sn justificades i per
qu.


Recursos

- Bolgraf.
- Annex 3 amb la llista de possibles pors.

Temporalitzaci

Trenta minuts








Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
17

Annex 3
LES MEVES PORS

De la segent relaci de situacions i objectes, assenyala quins set et produeixen por i
quins no:

1. El soroll dun aspirador.
2. Les ferides obertes.
3. Estar sol.
4. Estar en un lloc estrany.
5. Els morts.
6. Parlar en pblic.
7. La gent que sembla boja.
8. Entrar en un ascensor.
9. Les rates.
10. La sang humana.
11. Els llocs tancats.
12. Sentir-me rebutjat pels altres.
13. Els cementiris.
14. Ser ignorat.
15. La foscor.
16. Un home i una dona nus.
17. Equivocar-me
18. Les aranyes.
19. Ser tocat pels altres.
20. Estar al costat duna persona de laltre sexe.
21. Un silenci en una conversa.
22. Els dentistes.
23. Els trons.
24. Entrar en una habitaci on hi ha gent asseguda.
25. Els llocs alts.
26. Que em posin injeccions.
27. Viatjar en tren.
28. Les persones amb autoritat.
29. Veure posar una injecci a un altre.
30. Els espais oberts.
31. Ser observat mentre treballo.
32. La brutcia.
33. Les armes.
34. Ser criticat.
35. Les persones malaltes.
36. El foc.
37. Altres?



Font:
Gell Barcel, M., i Muoz Redon, J. (1998) Desconeix-te tu mateix. Programa
dalfabetitzaci emocional. (pp. 240-241). Barcelona: Edicions 62
Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
18

4. QU EM PRODUEIX RBIA? (conscincia emocional)

Quan sentim rbia s perqu alguna cosa ens ha molestat, ens ha dolgut o perqu alg
no ha fet el que nosaltres volem.

Objectius

- Identificar quines situacions provoquen la sensaci de rbia.


Procediment

Treball individual

1. Cada alumne/a ha de recordar situacions en qu hagi sentit rbia. Descriur les
situacions en el full de lannex 4. Si no en recorda cap en aquest moment, pot
pensar en situacions en qu creu que sentiria rbia.

Treball en grup

2. Cada alumne/a llegeix les situacions que li produeixen rbia. La resta de
companys ha de pensar i anotar si aquestes situacions li produirien la mateixa
emoci.

3. El grup comenta i reflexiona sobre les respostes que han sorgit arran de
lactivitat.


Recursos

- Bolgraf.
- Annex 4 Qu em produeix rbia?

Temporalitzaci

Trenta minuts.













Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
19

Annex 4
QU EM PRODUEIX RBIA?

1. Descriu una situaci en qu hagis sentit rbia. Escriu el que va passar segons aquest
esquema:

Situaci Conseqncies a
curt termini
Conseqncies a
llarg termini
Vaig aconseguir el
que volia?




2. Anota breument les situacions que descriuen els teus companys i anota quina emoci
sentiries tu.


Situaci Emoci que et provocaria































3. Conclusions del debat amb el grup.



Font:
GROP (2005) Pascual Ferris, V., i Cuadrado Bonilla, M. (Coords) Educacin
emocional. Programa de actividades para Educacin Secundaria Obligatoria . (pp.136-
138). Barcelona: CISSPRAXIS.



Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
20

5. COM VAIG DAUTOCONTROL? ( conscincia i regulaci emocional)

Saber regular adequadament les emocions s el gran repte que sens presenta dia a dia.
Aquest qestionari s un indicador de com gestionem les nostres emocions en situacions
quotidianes.

Objectius
- Identificar i fer conscient lautocontrol personal.


Procediment

Treball individual

1. Cada alumne pensa si creu que s capa dautocontrolar-se (amb els valors de
poc, gens i bastant)

2. Cada alumne respon el qestionari (annex 5) i un cop lhagi valorat
comparar els seus resultats amb la percepci que tenia abans sobre el seu
autocontrol.

Treball en grup

3. Es comenta si hi ha coincidncia entre el que shavia pensat abans i desprs de
fer el qestionari.


Recursos

- Bolgraf
- Annex 5 Com vaig dautocontrol?

Temporalitzaci

Vint minuts


Observacions

Quan es faci el treball en grup es respectar lalumnat que no vulgui expressar en veu
alta els resultats del qestionari.








Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
21


Annex 5
COM VAIG DAUTOCONTROL?

El segent qestionari s un petit exercici per saber si ets capa dautocontrolar-te. Tria
una de les tres respostes ( A, B o C ) de cada qesti.

1. Vaig a comprar i disposo de bastants diners:
a) Sovint compro ms del que realment necessito.
b) Noms gasto all que tenia pensat.
c) Alguna vegada em permeto algun caprici.

2. El meu estat dnim est:
a) Algunes vegades incontrolat.
b) Sempre controlat.
c) Bastant controlat.

3. Un amic o amiga mha atacat de manera injusta.
A la nit:
a) Encara estic patint per linsult.
b) Penso la manera com venjar-men.
c) Ho deixo crrer i em dedico a altres coses.

4. Ara que els dies sn ms llargs:
a) Torno a ser la persona alegre que sc realment.
b) Els meus sentiments i estat dnim no canvien amb el temps.
c) Estic ms animat.

5. Qu nopines de la frase: Els problemes es passen ms b bevent:
a) Hi estic dacord, a mi tamb magrada passar les penes bevent una mica.
b) No hi estic dacord, s perills fer-ne cas.
c) En general no s correcte, per, a vegades, un traguet en moments de crisi em va b.

6. Davant dels fills, els pares, en relaci als seus propis errors, han de:
a) Reconixer-los.
b) Amagar-los.
c) No reconixer-los clarament, per admetre que els adults tamb fan errors.

7. Una parella:
a) No sha de barallar.
b) Pot barallar-se alguna vegada.
c) Noms poden barallar-se si no es poden entendre daltra manera.

8. Les tres qualitats que cal inculcar als nens per poder anar per la vida sn:
a) Capacitat per passar-sho b, ambici i poder per imposar als altres.
b) Obedincia, poder de concentraci i disciplina.
c) Educaci, capacitat daprenentatge i alegria.


Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
22


9. La meva conscincia:
a) Fa la seva feina des de fa molt de temps.
b) s un corc de manera permanent.
c) Mavisa quan faig un error molt gran.

10. Si tinc problemes dnim:
a) Vigilo que el meu cos tingui una alimentaci equilibrada i sana.
b) Mataquen lestmac i perdo la gana.
c) Em compro dolos i xocolata.


Resultat:


Hi ha molta diferncia entre el que havies pensat abans de fer el qestionari? Compara
el resultat amb la valoraci que havies pensat.




Soluci: compta les vegades que has respost cada valor i col loca-les en aquesta relaci:

Resposta Nombre de vegades
A
B
C

Entre 6 i 10 respostes del tipus A: el teu autocontrol timpedeix viure amb alegria. Des
de petit than insistit que una persona ha de lluitar i controlar-se absolutament, per
aquesta conducta no tha fet feli. Per aix has decidit que conv deixar-se anar, i que
aquesta actitud relaxada s tan important com lautocontrol.

Entre 6 i 10 respostes del tipus B: ets una persona amb un gran autocontrol. No lluites
contra els altres sin que busques un equilibri en tu mateix. El preu que has de pagar per
aquesta conducta s un grau molt alt de disciplina. Fins i to texigeixes molt i evites
determinats plaers o satisfaccions de la vida per motius tics.

Entre 6 i 10 respostes del tipus C: has trobat un bon equilibri entre autocontrol i
llibertat. Tens conscincia que potser sovint les persones sn massa autoexigents. No
timposes moltes obligacions per saps que una mica dautodisciplina s molt til. No
tangoixes amb les teves obligacions: cal ser lliure i cal ser autodisciplinat sempre que
sigui necessari i ja est!



Font:
Gell Barcel, M., i Muoz Redon, J. (1998). Desconeix-te tu mateix. Programa
dalfabetitzaci emocional. (pp. 259-261) Barcelona: Edicions 62.
Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
23

6. SC ASSERTIU ? (habilitats socioemocionals)

Els ssers humans som fets per viure en comunitat. Trobar el punt de saber estar amb
els altres s un repte que cal aprofitar per millorar-nos com a persones i ssers socials.

Objectius

- Comprovar el nostre grau dassertivitat


Procediment

Treball individual

1. Lalumne respon el test sobre avaluaci assertiva.

2. Comprova el seu nivell dassertivitat.

Recursos

- Bolgraf
- Annex 6 Sc assertiu?

Temporalitzaci

Quinze minuts

Observacions

La informaci sobre lassertivitat es donar desprs que shagi acabat el test. Daquesta
manera es vol no condicionar les respostes de lalumnat.


















Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
24

Annex 6

SC ASSERTIU?

Test davaluaci assertiva (adaptaci del test de Gambril i Richey)

Instruccions

Llegeix la llista segent de situacions. Al cant esquerre escrius el grau de malestar o
ansietat que et creen aquestes situacions, dacord amb la puntuaci segent:

1. Cap.
2. Una mica.
3. Fora.
4. Molt.
5. Moltssim.

Un cop feta aquesta part, tapa amb un paper la numeraci que has escrit. Torna a llegir-
te les situacions i escriu al cant dret la probabilitat amb qu tu actuaries si et trobessis
en aquella situaci, dacord amb la puntuaci segent:

1. Ho faig sempre.
2. Ho faig generalment.
3. A vegades s i a vegades no ( meitat i meitat ).
4. Ho faig poques vegades.
5. No ho faig mai.























Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
25

Grau de
malestar
Situaci Probabilitat de
resposta
1. Dir que no a alg que em demana que li deixi la
bicicleta.

2. Fer lloances a un amic.
3. Demanar un favor a un amic.
4. Resistir la pressi dun venedor que et vol vendre
alguna cosa.

5. Disculpar-se quan tequivoques.
6. Haver de dir que no a una entrevista o una cita.
7. Admetre que tens por dalguna cosa i demanar ajuda a
alg.

8. Cridar latenci a alguna persona que fa o diu alguna
cosa que et molesta.


9. Reclamar que apugin el sou




10. Admetre la teva ignorncia sobre algun te ma.
11. Dir que no a alg que et demana que li deixis diners.
12. Fer preguntes personals.
13. Fer callar un amic massa xerraire.
14. Demanar una crtica constructiva.
15. Iniciar una conversa amb alg que no coneixes.
16. Dir floretes a una persona amb la qual tens una
relaci ntima.

17. Sollicitar una entrevista o una cita a una persona.
18. Demanar una entrevista per segona vegada perqu el
primer cop va ser rebutjada.

19. Admetre que potser hi ha hagut alguna confusi en un
tema que sest discutint i demanar que saclareixi.

20. Demanar feina.


SOLUCIONARI ANNEX 6

Valoraci del test de Gambril i Richey

Per analitzar els resultats del test has de sumar el total de punts de la columna Grau de
malestar i la columna Probabilitat de resposta per separat. El significat dels punts de
cada columna s el segent:

- Entre 20 i 40 punts: ets una persona molt assertiva. Solament necessites millorar
en detalls, com els tems on hagis escrit 3 i 4.

- Entre 50 i 70 punts: necessites millorar la teva assertivitat globalment per tens
determinats trets molt assertius, sobretot els que hagis puntuat amb un 1 o 2.

- Entre 80 i 100 punts: ets una persona poc assertiva. Cal que analitzis tots els
tems del test, especialment aquells on hagis escrit 4 o 5.

Font:
Gell Barcel, M., i Muoz Redon, J. ( 1998 ). Desconeix-te tu mateix. Programa
dalfabetitzaci emocional.( pp.88-90, 107 ) Barcelona: Edicions 62.
Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
26

7. IDENTIFICACI DE CONDUCTES ASSERTIVA, AGRESSIVA I PASSIVA.
(habilitats socioemocionals)


Objectius

- Identificar les conductes assertiva, agressiva i passiva en determinades situacions.

Procediment

Treball individual

1. Lalumne/a respon lactivitat didentificaci de conductes.

Treball en grup

2. Es comparen les respostes del companys i, si cal, sestableix un dileg de per
qu sha triat una conducta o una altra.

Treball individual

3. Cada alumne/a comprova els resultats de lactivitat segons el solucionari

Recursos

- Bolgraf
- Annex 7: Identificaci de conductes.

Temporalitzaci

Quinze minuts


















Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
27

Annex 7

IDENTIFICACI DE CONDUCTES ASSERTIVA, AGRESSIVA I PASSIVA


De les situacions segents, identifica quina actitud tenen els personatges A, B i C
dacord amb la qualif icaci dagressiu, passiu i assertiu.

1. Un company de classe i amic et demana els apunts duna assignatura. Tu els
necessites perqu lendem tens un examen.

A. Li dius que no els hi deixes.
B. Els hi deixes per penses que thauria anat millor no fer-ho.
C. Li dius que ja sho far i que si sha cregut que tu vas pel mn fent caritat.

2. Fas cua en una botiga i un client que entra desprs et passa al davant. Tu no tens tard.

A. Li dius que s un maleducat i que no t vergonya.
B. Com que no tens tard no dius res.
C. Li dius que tu hi eres abans.

3. En una conversa en un bar tothom parla malament de M. Jackson, tant de la seva vida
com de la seva msica. A tu, per, tagrada molt M. Jackson.

A. Calles per no buscar brega.
B. Participes en la conversa defensant Jackson.
C. Dius als teus amics que no tenen ni idea de msica i que vagin a escola a aprendren.

4. El teu germ o la teva germana et fa malb, sense voler, un disc compacte que
representa un important record sentimental.

A. Li etzibes una bronca fenomenal.
B. Li expliques que et sap greu i que era un record personal.
C. Et resignes i penses que ja en comprars un altre.

5. Un dia de festa major vols anar de marxa fins a les sis del mat. Els teus pares, de
manera sorprenent, et diuen que has de tornar a les dues.

A. Com que sn els teus pares, acceptes sense protestar.
B. Discuteixes i els dius que amb ells no es pot parlar, que no entenen els joves i que
sn intolerants.
C. Argumentes els motius per tornar a les sis i intentes pactar una hora que sigui
acceptada per les dues bandes.






Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
28


6. Un cap de setmana, la teva parella ( tamb pot ser un amic o una amiga) et proposa
danar a la platja i quan hi ets penses que estaries molt b a la muntanya. La teva parella
insisteix molt a anar a la platja.

A. Expliques per qu vols anar a la muntanya i proposes un pacte dalternar un cap de
setmana a cada lloc.
B. Com que s la teva parella i te lestimes molt, vas a la platja i quan hi ets penses que
estaries molt b a la muntanya.
C. Retreus a la teva parella que sempre sha de fer el que ella vol i que no t en compte
els teus desitjos.

7. Un professor et suspn una prova per un marge molt petit. El professor t fama de
gastar mal geni. Tu creus que la prova no est ben puntuada.

A. Penses que si vas a reclamar encara pot ser pitjor.
B. Demanes una entrevista al teu professor i li exposes el teu punt de vista.
C. Escampes per linstitut que el professor et t mania, que s injust i que no s honest.



SOLUCIONARI ANNEX 7

Activitat didentificaci de conductes assertiva, agressiva i passiva.

___________________________________________
Situaci Assertiva Agressiva Passiva
___________________________________________

1 A C B
2 C A B
3 B C A
4 B A C
5 C B A
6 A C B
7 B C A




Font:
Gell Barcel, M., i Muoz Redon, J. (1998). Desconeix-te tu mateix. Programa
dalfabetitzaci emocional. (pp. 93-95, 107) Barcelona: Edicions 62.






Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
29

8. SABER DIR NO. (habilitats socioemocionals i habilitats de vida)

Aprendre a dir no en qualsevol situaci que ho necessitem, posa a prova el nostre grau
dassertivitat.

Objectius

- Aprendre a dir no amb llibertat, sense por i sense agressivitat.

Procediment

Treball en parelles

1. Hi ha tres situacions en les quals cada alumne/a agafa un rol diferent ( un
alumne demana una determinada cosa i laltre li ha de dir que no ). Cada alumne
ha de passar per cada rol.

Treball en grup

2. Lalumnat comenta quin ha estat el resultat de treballar aquesta activitat i com
sha sentit.

Recursos

- Annex 8 (saber dir no i recomanacions per fer-ho)

Temporalitzaci

Trenta minuts.




Font:
Gell Barcel, M., i Muoz Redon, J. (1998). Desconeix-te tu mateix. Programa
dalfabetitzaci emocional. (pp. 98, 99) Barcelona: Edicions 62.













Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
30


Annex 8

SABER DIR NO

Tcnica per a aprendre a dir que no.

Us proposem les segents situacions, en les quals un de vosaltres demana alguna cosa i
laltre shi ha de negar seguint els consells segents:

- No respondre de manera agressiva, ni cridant, sin amb veu tranquil la.
- Mirar a linterlocutor. Mantenir una posici corporal relaxada.
- Ser constant i tossut amb la negativa.
- Decidir quin s el missatge que es vol donar i no canviar-lo.

Ara cal seguir al peu de la lletra les instruccions.

Situaci 1 . Un venedor truca a casa teva i et vol vendre una col lecci de discos de la
msica que a tu tagrada. Tu li dius que no. El personatge de venedor ha de pensar
arguments: que s molt barata, que tothom la t, que lanuncien per la tele, que si
tagrada aquesta msica no tens per qu negar-thi, que es pot pagar a terminis, etc. El
personatge que fa de comprador ha de seguir els consells anteriors.

Situaci 2 . Un company de classe et demana els apunts perqu t un examen. Tu thas
de negar a deixar-los-hi. Els arguments de lalumne que demana els apunts poden ser
del tipus segent: que per aix sn els amics, que tu ja pots treure bones notes, que si no
aprovo a casa em castigaran, que he estat malalt i per aix no els tinc, etc.

Situaci 3. La teva colla decideix anar de marxa a un local que a tu no tagrada gens i a
ms no et ve de gust sortir aquest vespre. Els teus amics tinsisteixen molt i tu has de dir
que no. El que faci el paper damic no ha de cedir i ha dargumentar fort perqu laltre
digui que s.


Com thas sentit en fer aquesta activitat?



Thas resultat fcil o difcil? Per qu?










Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
31

9. LA MEVA AUTOESTIMA (autoestima)

Diuen que lestimaci comena per un mateix. Per aix s tan important prendre
conscincia de com ens valorem i qu pensem de nosaltres mateixos. Lautoconscincia
ens servir per poder fer els canvis que millorin la nostra autoestima.

Objectius

- Avaluar el nivell dautoestima

Procediment

Treball individual

1. Cada alumne/a respon els qestionaris dautoestima ( annex 9 )

2. Cadasc avalua el seu nivell dautoestima segons els parmetres
proporcionats.

Treball en grup

3. Es comenta en grup quin ha estat el nivell dautoestima.

Recursos

- Paper i bolgraf
- Annex 9

Temporalitzaci

Quinze minuts

Observacions

Cal dir a lalumnat que lautoestima pot tenir fluctuacions segons el dia en qu es faci.
Sha de respectar la decisi de lalumnat que no vulgui comentar en grup els resultats
dels qestionaris.

Aquests qestionaris es poden repetir ms endavant per tal de comprovar levoluci
personal de lautoestima.









Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
32

Annex 9

LA MEVA AUTOESTIMA

Comprova el teu nivell dautoestima amb aquests qestionaris.

Com omplir el qestionari dautoestima.

Llegeix cadascun dels enunciats i fes una creu en la casella que ms sadeqi a la imatge
mental que tens de tu mateix. Procura ser espontani i no pensar gaire les respostes. Com
ms sincer siguis, ms fiable ser la informaci que extraurs del qestionari i millor
podrs ajudar-te.


QESTIONARI DAUTOESTIMA
Enunciat Sempre Sovint Alguna
vegada
Gaireb mai Mai
1. De vegades em veig com
una persona intil.

2. Crec que algunes
caracterstiques de la meva
personalitat podrien valorar-
se com a bones, agradables o
desitjables.

3. Gaireb sempre em sento
content amb mi mateix.

4. Algunes vegades sento que
en realitat no tinc cap
capacitat especial. Penso que
no faig res realment b.

5. Si valoro en general la meva
vida passada, la qualifico, la
majoria de vegades, de
fracs.

6 Penso que no he fet gaires
coses en la vida de les quals
em pugui sentir content o
orgulls.

7. Tinc una imatge de mi
mateix bona, positiva.

8. Penso que em mereixo el
mateix respecte i amor que
qualsevol altra persona del
mn.

9. A vegades trobo a faltar la
sensaci dafecte cap a mi
mateix. Magradaria creure
ms en mi i en les meves
possibilitats.

10 Puc fer qualsevol cosa, com
qualsevol persona.

Sempre Sovint Alguna
vegada
Gaireb mai Mai








Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
33


Com omplir el qestionari de pen saments.

Llegeix cada afirmaci i pensa amb quina freqncia tens aquests pensaments quan et
trobes en un situaci difcil per a tu o quan et dediques a pensar sobre tu mateix. No
taturis gaire. Intenta ser el ms espontani possible. Fes una creu en la casella amb la
qual tidentifiquis ms, la major part de les vegades.


QESTIONARI DE PENSAMENTS
Pensament Sempre Sovint Alguna
vegada
Gaireb mai Mai
1. He decebut els meus
pares/amics/ parella/ cap/
etc.

2. Magradaria ser millor del
que sc

3. Tant de bo no hagus
viscut aix.

4. Desconfio dels altres
perqu sento que no els
agrado i que en qualsevol
moment poden posar-se en
contra meu.

5. Sc un desastre. Els altres
sorgantitzen la vida, per
jo sc incapa de fer-ho.

6. Tot ho deixo a mitges.
7. No tinc forces per a
continuar vivint

8. No veig el meu futur.
Noms un tnel sense final.

9. Sento fstic de mi mateix.
10. Qu estic fent amb la meva
vida?

11. Per ms que ho intenti, no
ho aconseguir.

12. Sc una persona dbil i
sense carcter.

13. No puc suportar-ho.
14. Sc un zero a lesquerra.
15. No serveixo per a res.
16. He fracassat.
17. No tinc il lusi per res. Res
del que pugui fer no em pot
fer sentir millor.

18. Magradaria no haver
nascut.

19. Res del que volia
aconseguir no ha sortit
endavant.

20. Per qu als altres els surten
les coses i a mi no?

21. La meva vida s un
desastre.

22. Em sento decebut de mi
mateix.

23. Estic sol/a. Ning no em
pot entendre.


Pensament
Sempre Sovint Alguna
vegada
Gaireb mai Mai


Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
34



Puntuaci dels qestionaris.

Cada qestionari t el mateix criteri de valoraci. Sempre: 4 punts, sovint: 3 punts,
alguna vegada: 2 punts, gaireb mai: 1 punt, mai: 0 punts. Suma tots els punts. Com
ms gran sigui la quantitat, ms baixa s la teva autoestima i a linrevs.

Font:

Gaja Jaumeandreu, R. (2001) Aprn a estimar -te. Guia bsica per a millorar
lautoestima. (pp. 21-27) Barcelona: Prtic






































Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
35

10. RELAXEM -NOS (regulaci emocional)

La relaxaci a travs de tcniques respiratries s molt efectiva i ens permet calmar el
cos i la ment.

Objectius

- Aconseguir un estat de relaxaci a travs de la respiraci guiada.

Procediment

Treball individual

1. Preparaci: lalumne/a est assegut a la cadira amb lespatlla recta tocant el
respatller, les cames estan separades amb els peus a terra i les mans es posen a
sobre de les cuixes. s millor que es tinguin els ulls tancats.
2. Cada alumne simagina la respiraci com el fet domplir i buidar un got
daigua. Inspiraci: es comena a omplir daire labdomen, desprs les costelles i
finalment seleva lestrnum inflant la part alta del pulmons. Expiraci: sabaixa
lestrnum traient laire de la part superior dels pulmons, es contreuen les
costelles i es buida daire labdomen.
3. Variaci del punt 2. En cas de dificultat es poden prmer tots els dits de les
mans com si estigussim resant, alhora que fem la respiraci.

Recursos

- Cadira

Temporalitzaci

Deu minuts



Font:

De Pags i Bergs, E. (2002) Respirar a laula. Aplicaci de tcniques de relaxaci i
concentraci a les classes de Secundria. Aula de innovacin educativa,117, DEC.











Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
36

4. AVALUACI DEL PROGRAMA

4.1. Introducci

Hem seguit el model CIPP (context, entrada, procs i producte) per fer lavaluaci del
programa. Ens hem basat en la informaci proporcionada pel GROP (Grup de Recerca
en Orientaci Psicopedaggica) i sobretot en la tesi doctoral de Meritxell Obiols.
(2005). Disseny, desenvolupament i avaluaci dun programa deducaci emocional en
un centre educatiu.
El model CIPP ens ha perms saber de quin context partem, de quins mitjans
disposvem, quin era el desenvolupament del projecte i quins resultats hem obtingut.
Els instruments de recollida dinformaci han estat: observaci, entrevistes,
qestionaris, fulls davaluaci de les activitats, anlisi de documents, avaluaci 360.


4.2. Avaluaci del context

4.2.1. Anlisi de lentorn

Marc ambiental

LIES Llus de Requesens est situat a Molins de Rei, municipi del Baix Llobregat que
t aproximadament 23.000 habitants. El centre es troba al costat esquerre del riu
Llobregat, fora del nucli urb, al lmit del parc de Collserola.
s un centre de titularitat pblica creat lany 1971 com a Institut de Batxillerat i que
actualment pertany a la xarxa dinstituts depenent del Departament dEducaci de la
Generalitat de Catalunya. Imparteix Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat dirn
i nocturn. Durant el curs 2005-2006 el nombre dalumnes s de 600, amb la distribuci
segent: ESO ( 360, amb tres lnies a primer, quatre a segon, tres a tercer i tres a quart )
batxillerat dirn ( 140, amb dues lnies a primer i a segon) i batxillerat nocturn ( 120,
amb una lnia a primer i dues a segon ).La mitjana dalumnes per aula s de vint-i-cinc a
secundria i de trenta a batxillerat. Lalumnat de dirn procedeix fonamentalment de
Molins de Rei i El Papiol i lalumnat de batxillerat nocturn prov de tota la comarca.
Linstitut compta amb 55 professors i professores, amb procedncies diverses: de
Molins de Rei o municipis propers, de Barcelona i daltres comunitats de lestat.

La situaci socioeconmica de les famlies s molt diversa, tot i que podem dir que
lentorn econmic s en general mitj-alt. La procedncia cultural tamb s molt variada
i en molts casos molts pares han estat antics alumnes del centre. El percentatge
dalumnes estrangers s relativament baix si ho comparem amb poblacions properes.

Estructura i organitzaci del centre

Dades del centre:
Nom: Institut dEducaci Secundria Llus de Requesens
Adrea: Avinguda de Vallvidrera, 16 080750 Molins de Rei
Telfons: 93 680 24 38 93 680 25 63
Fax: 93 680 24 08
Adrea electrnica: www.xtec.es/centres/a8021430 www.xtec.es/centres/a8021430
Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
37
Correu electrnic: a8021430@xtec.net a8021430@xtec.net


El centre sorganitza en tres rgans collegiats:
- El Consell de delegats de lalumnat.
- El Claustre del professorat.
- El Consell Escolar ( amb el director del centre, representants del professorat,
representants de pares i mares, representants de lalumnat, representants del personal
dadministraci i serveis i un representant de lAjuntament. )

Lequip directiu est compost per:
- Un director
- Dos caps destudis ( dirn i nocturn )
- Un secretari
- Un coordinador pedaggic
- Una coordinadora de batxillerat
- Un coordinador dESO

El professorat est distribut en els segents departaments segons la seva especialitat:
Departament de Llenges Estrangeres ( angls, francs )
Departament de Llengua Catalana
Departament de Llengua Castellana
Departament de Cincies Naturals
Departament de Cultura Clssica
Departament dEconomia
Departament dEducaci Fsica
Departament dEducaci Visual i Plstica
Departament de Filosofia
Departament de Fsica i Qumica
Departament de Matemtiques
Departament de Msica
Departament de Psicopedagogia
Departament de Tecnologia

Recursos del centre:

Instal lacions:

- Laboratoris de Cincies Naturals, de Fsica i de Qumica
- Aules dInformtica
- Aula de Tecnologia
- Aula de Msica
- Aula dEducaci Visual i Plstica
- Gimns
- Pista poliesportiva
- Biblioteca i mediateca

Serveis:

- Menjador i bar
Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
38
- Psicopedagogia
- Bibliotecari
- Professorat lector dangls
- Intercanvis amb alumnat estrangers
- Taquilles

Projectes:

- Pla dAcci Tutorial ( atenci individualitzada de lalumnat sobretot a travs de
tutoria )
- Programa de Mediaci entre iguals ( resoluci de conflictes entre alumnes a travs del
dileg i lautogesti )
- Projecte dEscola Verda ( conscienciaci ecolgica en ls i el manteniment del
centre )
- Pla de Salut ( activitats per assolir la salut integral de lalumnat )


Comissions:

- Comissi de Convivncia ( presidida per la direcci del centre, amb representants del
professorat, de les famlies i lalumnat )
- Comissi de Coordinaci Pedaggica ( formada per el/la Cap dEstudis, la
Coordinadora Pedaggica, els coordinadors/es dESO i batxillerat i la psicloga del
centre )
- Comissi dAtenci a la Diversitat ( composta per el/la Cap dEstudis, la
Coordinadora Pedaggica, els/ les coordinadors/es dESO i batxillerat, la psicloga i la
representat de lEAP ( Equip dAssessorament i Orientaci Psicopedaggica )
- Comissi dActivitats extraacadmiques ( coordinada per un/a professor/a )
- Comissi de menjador ( constituda per un/a representant lAMPA, la coordinaci
dextraescolars i un membre de lequip directiu )


Difusi del centre:

- Adesiara ( revista )
- Web ( www.xtec.es/centres/a8021430 www.xtec.es/centres/a8021430 )
- Jornades de portes obertes
- Fira de la Candelera


Col laboracions:

- AMPA ( Associaci de Mares i Pares que gestiona el menjador, la biblioteca, la venda
i reutilitzaci de llibres de text )
- Ajuntaments de Molins de Rei i El Papiol .
- Escoles de primria.
- EAP ( Equip dAssessorament i Orientaci Psicopedaggica del Departament
dEducaci )


Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
39

Objectius pedaggics:

- Formar de manera integral lalumnat.
- Assolir de manera majoritria els nivells de competncies bsiques a lESO i laccs a
la universitat.

Eixos del Projecte Educatiu:
- El respecte per la diversitat ( lingstica, cultural, religiosa, ideolgica ) i la pluralitat
de la societat.
- El foment de la integraci de tots i totes els/ les estudiants independentment de la seva
procedncia.
- El respecte per la diversitat intel lectual i individual de cada estudiant que permeti el
seu creixement personal.
- Leducaci en valors. Es fomenta leducaci per la pau, la cultura del dileg; la
coeducaci, els valors de llibertat, responsabilitat, autonomia.
- El raonament i lesperit crtic.
- Lesperit de recerca.
- Ls de les noves tecnologies.
- La cura del medi ambient i la conscincia ecolgica.
- Lesperit artstic i musical.
- Lhbit de la lectura.
- Laprenentatge de llenges estrangeres.



4.2.2. Identificaci de necessitats

LIES Llus de Requesens s un centre pblic i com a tal rep tota mena dalumnat, amb
tot el ventall de possibilitats que aix suposa. Hi ha alumnes (en un percentatge petit,
per significatiu i que va en augment) amb necessitats educatives especials derivades de
situacions socioeconmiques i socioculturals desfavorides, daltres amb problemes
conductuals i dadaptaci al medi escolar, altres que acaben darribar a Catalunya, etc.
La plantilla de professorat s bastant estable, tot i que hi ha un percentatge petit ( al
voltant dun 10% ) que va canviant cada curs escolar.

La informaci esmentada anteriorment ens dna compte de la complexitat del marc de
relaci que sestableix en la comunitat educativa del centre. Aix vol dir que ens podem
trobar situacions complexes que es veuen reforades per la diversitat social, econmica,
lingstica, cultural, religiosa de lalumnat i tamb, en menys grau, del professorat.

En aquest marc ambiental hem observat que la relaci emocional entre tots els membres
de la comunitat educativa t de vegades desajustaments que propicien moments de
conflicte, de desadaptaci, de malentesos, etc.

La nostra intenci, a la vista del que hem exposat, no era dur a terme un programa
deducaci emocional que impliqus tots els membres de la comunitat educativa, sin
ms aviat experimentar laplicaci de leducaci emocional en un grup redut
dalumnes amb necessitats educatives especfiques. Partem de la necessitat de
comprovar per nosaltres mateixos leficcia de leducaci emocional i passar de la
Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
40
teoria a la prctica. En aquest sentit, experimentar en un grup dalumnes
laprenentatge emocional que ens fornia el postgrau dEducaci Emocional va suposar
un repte important com a docent i com a persona.

Caracterstiques del grup dalumnes.
El grup sobre el qual ens vam proposar treballar est format per deu alumnes de 4t
dESO. s un grup de desdoblament format per alumnes que noms estan junts en les
matries instrumentals, s a dir, llengua catalana, llengua castellana i matemtiques. A
la resta de matries van amb el grup general a qu pertany cadascun i per tant no
coincideixen. Les necessitats detectades en aquest grup sn les segents:

a )Cognitives.
Sn alumnes amb dificultats per poder seguir la classe general i els cal una adaptaci
curricular de les tres matries instrumentals per poder assolir les competncies bsiques
i poder finalitzar lESO.

b) Emocionals.
El fet destar separat del grup general pot propiciar una autoestima baixa.
La por al fracs est present sovint.
Dificultats en alguns casos per poder relacionar-se b amb els altres.
La poca coneixena dun mateix i de les emocions prpies dificulta laprenentatge i la
relaci grupal.
Langoixa generada per saber si es podr acabar amb xit la secundria i quin ser el seu
futur acadmic ( si continuaran estudiant ) o professional.
La frustraci, que en molts casos, va lligada a la tristesa o a la rbia.

Veiem, doncs, pel que fa a lalumnat, unes necessitats que hem de cobrir si volen
aconseguir un bon desenvolupament emocional que ens porti a la seva formaci
integral. Alhora tamb, hi ha lorigen del projecte que s la motivaci personal per
desenvolupar millor la tasca docent grcies al coneixement i la gesti de les prpies
emocions

4.2.3. Diagnstic de problemes i obsta cles.

Laplicaci del programa no presenta gaires dificultats perqu s dabast redut. La
responsabilitat recau fonamentalment en el professorat que s qui t la voluntat daplicar
el programa a les seves classes. Si de cas, els possibles obstacles vindrien derivats de
saber com introduir leducaci emocional en una hora lectiva que no sigui tutoria.

4.2.4. Objectius generals i especfics

Objectius generals

Reconixer i gestionar de manera satisfactria les emocions.

Objectius especfics

Ser capa dautomotivar-se.
Reconixer les prpies capacitats.
Saber relacionar-se amb assertivitat.
Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
41
Identificar les emocions prpies i alienes.
Regular les prpies emocions.


4.3. AVALUACI DE LINPUT (ENTRADA)


4.3.1. Recursos materials

Espai: aula del grup

Materials:
Fotocpies (centre)
Aparell MP3 per a enregistrament oral (propi)

4.3.2. Recursos humans

Professor implicat en el projecte.

4.3.3. Estratgies dintervenci

Es valora la necessitat de dur a terme el programa per iniciativa prpia en els cursos que
impartim les classes de llengua catalana. Atesa la dificultat per desenvolupar el
programa una persona sola optem per escollir un grup redut.


4.3.4. Possibles obstacles

Un dels principals obstacles a lhora de desenvolupar el projecte s com introduir-lo en
una classe de llengua o duna altra assignatura de manera que no dificulti el
desenvolupament normal de la classe. Crec que si es vol provar de manera puntual un
programa daquestes caracterstiques s millor fer-ho a classe de tutoria. Tamb cal tenir
en compte la gesti del temps com un altre escull important. Si es fa en una classe
lectiva, que no sigui tutoria, cal tenir clar si hi dedicarem tota lhora en una dia concret a
la setmana o si combinarem lexplicaci de la matria amb el desenvolupament del
projecte durant totes les hores que impartim la matria.


4.3.4. Coherncia interna

Aquest projecte es pot desenvolupar perqu tenim els mnims recursos materials i
humans. Cal tenir la voluntat de posar a la prctica aquesta experincia que podria ser
linici duna possible implantaci dun programa deducaci emocional adreat a tota la
comunitat educativa del centre.

4.4. AVALUACI DEL PROCS

La responsabilitat daquesta fase recau en el professor implicat que ha assumit el
projecte. Com s una tasca individual cal estar amatent a les respostes que com a docent
rebem de lalumnat i de nosaltres mateixos. La recollida de dades a travs de
Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
42
lobservaci diria ens far reflexionar sobre la viabilitat del programa. Aix, doncs,
caldr adaptar i planificar cada activitat segons les necessitats que vagin sorgint a cada
moment.
Com a persona implicada en el projecte he de dir que la reflexi i ladaptaci han estat
constants. En laplicaci del programa dia a dia he anat planificant cada activitat segons
la disponibilitat de temps, la predisposici de lalumnat (verbalitzada o no) i els
resultats que manava donant lalumnat en lavaluaci de cada activitat. En tot moment,
doncs, monitoritzava tot el que es feia i ho adaptava si calia.

Lavaluaci del procs la vaig fer seguint un models davaluaci destinats a lalumnat i
al professorat. Un cop feta cada activitat era avaluada tant per lalumnat com pel
professorat.
Els models que vam seguir sn els segents:


Avaluaci de lactivitat: data :

Alumnat



1. Com valores aquesta activitat?

Divertida Molt __ Bastant __ Poc __ Gens __
Interessant Molt __ Bastant __ Poc __ Gens __
til Molt __ Bastant __ Poc __ Gens __
Fcil Molt __ Bastant __ Poc __ Gens __


2. Qu s el que tha agradat ms?





3. Canviaries alguna cosa de lactivitat?

No __ S __

Qu canviaries?




4. Altres observacions ( temps dedicat a lactivitat, explicacions del professor, com thas sentit, etc )


Grcies per la teva col laboraci.










Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
43
Avaluaci de lactivitat: data:

Professorat

1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...?

Objectius No __ S __
Quins?


Continguts No __ S __
Quins?


Procediments No __ S __
Quins?


Recursos No __ S __
Quins?


Temporalitzaci No __ S __
Quins?



2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat:

Inters Molt __ Bastant __ Poc __ Gens __
Participaci Molt __ Bastant __ Poc __ Gens __
Assolime nt dels Molt __ Bastant __ Poc __ Gens __
objectiu s

3. Altres observacions:








Grcies per la teva col laboraci.



Font:
lvarez Gonzlez, M. (Coord.), Bisquerra, R., Filella, G., Fita, E. Martnez, F., Prez,
N., Cuadrado, M., y Pascual, V. Diseo y evaluacin de programas de educacin
emocional (pp. 111-112). Barcelona: Cisspraxis.







Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
44
La valoraci de les activitats per part de lalumnat ha estat satisfactria. Linters, la
participaci i lassoliment dels objectius de cada activitat en general han estat alts.
(Documents originals en el dossier Annexos:Avaluaci de les activitats per lalumnat i
Avaluaci de les activitats pel professorat.)

A continuaci hi ha la transcripci de lavaluaci de cada activitat per part del
professorat.


Avaluaci de lactivitat: 1. SABER ESCOLTAR data: 02-06-06

Professorat

1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...?

Objectius No X S __
Quins?


Continguts No X S __
Quins?


Procediments No __ S X
Quins?
Els punts 1, 2 i 3 no shan fet. El full recomanacions per saber escoltar millor lhe donat
al principi i lhe explicat.


Recursos No __ S __
Quins?


Temporalitzaci No __ S X
Quins?
Trenta minuts.



2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat:

Inters Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
Participa ci Molt X Bastant __ Poc __ Gens __
Assoliment dels Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
objectius

3. Altres observacions:

Lalumnat estava fora animat per explicar les seves coses i que lescoltessin

Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
45
Avaluaci de lactivitat: 2. IDENTIFICACI DEMOCIONS data: 20-04-06

Professorat

1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...?

Objectius No X S __
Quins?


Continguts No X S __
Quins?


Procediments No X S __
Quins?


Recursos No X S __
Quins?


Temporalitzaci No X S __
Quins?



2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat:

Inters Molt __ Bastant __ Poc X Gens __
Participaci Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
Assoliment dels Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
objectius

3. Altres observacions:

La valoraci daquesta activitat ha estat molt baixa per part de lalumnat. El fet de parlar
de situacions on no hi hagi una implicaci directa no s gaire atractiu per a la majoria
dalumnes.











Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
46
Avaluaci de lactivitat: 3. QU EM PRODUEIX POR? data: 08-05-06

Professorat

1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...?

Objectius No X S __
Quins?


Continguts No X S __
Quins?


Procediments No __ S X
Quins?
No shan tingut en compte les pors majoritries, per si saber quines sn racionals i
quines no.


Recursos No X S __
Quins?


Temporalitzaci No X S __
Quins?



2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat:

Inters Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
Participaci Molt X Bastant __ Poc __ Gens __
Assoliment dels Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
objectius

3. Altres observacions:

Ha estat una activitat molt ben acollida, sobretot quan shan hagut de marcar quines
pors sn racionals i quines no. Aix ha interessat molt a lalumnat. Els ha sorprs que la
majoria de les seves pors sn irracionals i que no sn justificades.









Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
47
Avaluaci de lactivitat: 4. QU EM PRODUEIX RBIA? data: 12-05-06

Professorat

1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...?

Objectius No X S __
Quins?


Continguts No X S __
Quins?


Procediments No __ S X
Quins?
El punt 3 no sha fet.


Recursos No X S __
Quins?


Temporalitzaci No __ S X
Quins?
Quaranta-cinc minuts.



2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat:

Inters Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
Participaci Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
Assoliment dels Molt __ Bastant __ Poc X Gens __
objectius

3. Altres observacions:

En alguns casos la qesti 1 no es va resoldre correctament per part dalguns alumnes.
A la qesti 2 alguns alumnes no han posat exactament lemoci que els provocaria. Hi
ha hagut una mica de discussi entre dos alumnes que no tenen gaire bona relaci. Sha
allargat ms del compte perqu alg ha descrit la seva situaci amb ms detall.







Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
48
Avaluaci de lactivitat: 5. COM VAIG DAUTOCONTROL? data: 20-04-06

Professorat

1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...?

Objectius No X S __
Quins?


Continguts No X S __
Quins?


Procediments No X S __
Quins?


Recursos No X S __
Quins?


Temporalitzaci No __ S X
Quins?
Ms temps del previst: trenta minuts. Ha estat la primera activitat del projecte.



2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat:

Inters Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
Participaci Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
Assoliment dels Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
objectius

3. Altres observacions:

La resposta de lactivitat ha estat ms o menys rpida. El que sha trigat ms a fer ha
estat la preparaci per introduir el tema de conixer-se un mateix. Pel que he observat
descobrir-se un mateix s un tema bastant atractiu per a lalumnat. Alguns shan quedat
amb ganes de fer un test ms llarg.









Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
49
Avaluaci de lactivitat: 6. SC ASSERTIU? data: 27-04-06

Professorat

1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...?

Objectius No X S __
Quins?


Continguts No X S __
Quins?


Procediments No X S __
Quins?


Recursos No X S __
Quins?


Temporalitzaci No __ S X
Quins?

Ms temps del previst: quaranta-cinc minuts.



2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat:

Inters Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
Participaci Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
Assoliment dels Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
objectius

3. Altres observacions:

Hi ha hagut una certa dificultat a lhora de valorar diferents situacions. He fet alguns
aclariment i tamb he hagut dexplicar determinades paraules. Un cop fet el test he
explicat qu s lassertivitat (abans de fer-lo noms havia dit que ser assertiu s una
bona qualitat). Lalumnat ha estat molt interessat per saber i reconixer com actua en
determinats contextos.







Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
50
Avaluaci de lactivitat: 7. IDENTIFICACI DE CONDUCTES ASSERTIVA,
AGRESSI VA I PASSIVA. data: 04-05-06

Professorat

1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...?

Objectius No X S __
Quins?


Continguts No X S __
Quins?


Procediments No X S __
Quins?


Recursos No X S __
Quins?


Temporalitzaci No __ S X
Quins?
Quaranta-cinc minuts.


2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat:

Inters Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
Participaci Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
Assoliment dels Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
objectius

3. Altres observacions:

Hi hagut dificultats per saber respondre el qestionari. Hi havia alumnes que creien que
shavia de triar una de les tres respostes, quan de fet calia identificar quina actitud
representava cada resposta. En alguns casos han hagut de refer el qestionari per
completar-lo adequadament. Aix ha fet que socups ms temps del que shavia
previst.








Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
51
Avaluaci de lactivitat: 8. SABER DIR NO data: 19-05-06

Professorat

1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...?

Objectius No X S __
Quins?


Continguts No X S __
Quins?


Procediments No X S __
Quins?


Recursos No X S __
Quins?


Temporalitzaci No X S __
Quins?



2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat:

Inters Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
Participaci Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
Assoliment dels Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
objectius

3. Altres observacions:

El fet de tractar-se de situacions simulades fa que lalumnat en general ho consideri
fcil.












Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
52
Avaluaci de lactivitat: 9. LA MEVA AUTOESTIMA data: 25-05-06

Professorat

1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...?

Objectius No X S __
Quins?


Continguts No X S __
Quins?


Procediments No X S __
Quins?


Recursos No X S __
Quins?


Temporalitzaci No __ S X
Quins?
Trenta minuts.



2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat:

Inters Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
Participaci Molt X Bastant __ Poc __ Gens __
Assoliment dels Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
objectius

3. Altres observacions:

Dificultats per entendre alguns enunciats, cosa que ha fet que lactivitat durs ms
temps del previst.











Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
53






Avaluaci de lactivitat: 10. RELAXEM -NOS data: 02-06-06

Professorat

1. Has realitzat modificacions per adaptar les activitats pel que fa a...?

Objectius No X S __
Quins?


Continguts No X S __
Quins?


Procediments No X S __
Quins?


Recursos No X S __
Quins?


Temporalitzaci No X S __
Quins?



2. Valora els tems segents en relaci a lalumnat:

Inters Molt __ Bastant X Poc __ Gens __
Participaci Molt __ Bastant __ Poc X Gens __
Assoliment dels Molt __ Bastant __ Poc X Gens __
objectius

3. Altres observacions:

La meitat del grup ha seguit lactivitat i han aconseguit relaxar-se bastant, tot i el soroll
de laltra meitat que sagafa lactivitat poc seriosament.



La valoraci que en fem com a professor implicat i responsable de lexperincia s
bona. Shaur vist que el nmero dactivitat no coincideix amb el dia de la seva
aplicaci. Aix s aix perqu la realitzaci de cada activitat anava en funci de la
Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
54
predisposici dels alumnes i de la disponibilitat de temps. Recordem que laplicaci del
programa dactivitats es duia a terme dintre de lhorari lectiu de lassignatura. Tot i aix,
les possibles dificultats se salvaven perqu viem que a poc a poc lalumnat anava
agafant un inters evident per les activitats.




4. 5. AVALUACI DEL PRODUCTE

4.5.1. Avaluaci de limpacte

La valoraci que lalumnat fa del programa ha estat, en general, satisfactria. Hem
utilitzat diversos instruments davaluaci. El primer ha estat passar-los un qestionari al
final del programa i un altre han estat dues entrevistes a dos alumnes que es van prestar
voluntaris. Tamb hem fet servir com a instrument davaluaci lobservaci directa i
atenta de com ha anat tot el procs fins a la seva finalitzaci.

Qestionari final dopini
(Documents originals en el dossier Annexos: Qestionari dopini final de lalumnat )

Model (Adaptat de Meritxell Obiols)

Qestionari d'opini
de l'alumnat de 4t dESO al final del programa deducaci emocional. Curs 2005-06

1. T'han semblat interessants les activitats d'educaci emocional realitzades?

2. Quines t'han semblat ms interessants? Per qu?

3. Creus que has aprs coses que abans ignoraves? Quines?

4. Indica algunes de les competncies apreses que apliques en la teva vida quotidiana.

5. Creus que el programa d'educaci emocional ha servit per millorar les relacions entre els companys i
companyes de classe? Si creus que s, en quins aspectes s'ha millorat?

6. Creus que ha servit per millorar les relacions entre professors i alumnes? I entre tutor/a i alumnes? Si s
que s, en quins aspectes?

7. Qu creus que es podria millorar?


Hi van participar nou alumnes de 4t dESO de desboblament (grup format per alumnes
de 4t A, 4t B i 4t C que noms van junts a les assignatures instrumentals: catal, castell
i matemtiques).

El buidatge del qestionari ens mostra les informacions segents:

- Inters general per les activitats deducaci emocional.
- Les preferncies per activitats:
lavaluaci dels companys i dun mateix amb el qestionari de 360
el qestionari dautoestima.
Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
55
la coneixena dun mateix.
habilitats socioemocionals (saber dir no),
identificaci de pensaments irracionals.
- Nous aprenentatges:
expressar les emocions
conixer el grau dautoestima i saber-se valorar
autoavaluar-se emocionalment
habilitats socioemocionals (aprendre a escoltar, confiar ms en els altres)
reconixer les pors
regular les emocions
- Competncies emocionals apreses:
regulaci de les emocions (la ira, la por)
habilitats socioemocionals
autoestima
- Relaci grupal: la majoria opina que sha millorat. Els aspectes ms destacables sn:
ms confiana i obertura del grup, ms dileg i menys agressivitat.

- Relaci alumnes-docents: ha millorat una mica.

- Possibles millores: fer un programa ms extens, ms ldic, ms dialogant.

Entrevistes
(Documents sonors i transcripci en el dossier Annexos: Entrevistes. Alumna 5 i
alumne 7)
Model (Adaptat de Meritxell Obiols)

ENTREVISTES A ALUMNES DE 4t DESO QUE
HAN REBUT EL PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL

- Qu than semblat les activitats de ducaci e mocional durant aquest trimestre?
- Qu hi afe giries? Qu hi canviaries?
- Aquesta nova experincia tha afectat dalguna manera?
- De quina mane ra creus que les activitats seleccionades han contribut al te u desenvolupament
personal?
- Creus qu e , a part de millorar la dimensi emocional i el teu autoconeixement, pot arribar a
millorar la motivaci per lestudi, el re ndiment acadmic, satisfacci en lapre nentatge, etc.?
- Creus que leducaci emocional pot arribar a influir en la dinmica de classe , pe r exemple, en la
relaci entre els alumnes, relaci amb la famlia, re laci amb els profe ssors, bon clima a
classe...?
- Has notat alguns canvis?
- Creus que le ducaci emocional es podria estendre a daltres matries i tamb a lhora de
tutoria?

Una alumna i un alumne van presentar-se com a voluntaris. La seva valoraci del
programa ha estat molt satisfactria.

Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
56
A continuaci, un buidatge de les informacions extretes de les opinions dels alumnes:

Opini general del programa dactivitats:
inters per les activitats fetes i per aprendre coses diferents
per aprendre a conixer-se un mateix
per millorar lautoestima
per regular de la rbia.

De quina manera ha influt aquesta experincia:
per sentir-se ms b
per millorar de lautoestima
per escoltar els altres i ser escoltat
per ser respectat
per treure pors

Contribuci al desenvolupament personal:
ms seguretat
ms confiana en la gent
ms tranquil litat
millora com a persona
ms valoraci pels altres i per un mateix

Contribuci al desenvolupament acadmic:
ms centrat i tranquil.

Contribuci a les relacions entre companys/es, professorat, etc:
aprenentatge del respecte mutu.

Valoraci de leducaci emocional:
til per a sentir-se millor.
fer-la extensiva a tutoria i a altres matries



Observaci

Hem de dir que la utilitzaci de lobservaci ens ha demostrat que el programa, tot i ser
dabast petit i experimental, ha funcionat prou b. Com a exemple, podem dir que a les
darreres sessions lalumnat ja shavia acostumat a fer aquestes activitats emocionals. I
trobava normal, i fins i tot ho demanava, de seguir fent ms activitats.

4.5.2. Avaluaci de lefectivitat

Linstrument que hem utilitzat per avaluar lefectivitat ha estat la utilitzaci del
qestionari de 360. Sha passat al final del 3r trimestre als deu alumnes de 4t dESO i
al professor del curs 2005-06.

Els qestionaris de 360 que shan fet sn els segents:
(Documents originals al dossier Annexos: Protocol dautoavaluaci de lalumnat.
Protocol per a lalumnat. Protocol per la professorat.)
Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
57

Protocol dautoavaluaci de lalumnat


Evaluacin 360 de competencias emocionales (auto-evaluacin)
Valoraciones hechas por un alumno/a respecto de s mismo


Para cada una de las afirmaciones siguientes debes puntuar en qu medida consideras que dominas la
competencia. Las valoraciones pueden oscilar de 0 a 10. El cero significa ausencia total de competencia; el 10
significa dominio total; el 5 representa un dominio mediano.


Alumno:

Competencias:


Nivel de
competencia
1.S expresar mis emociones de forma apropiada
2.Soy capaz de sintonizar con las emociones de los dems
3.Controlo la impulsividad
4.Controlo la ira
5.Puedo tolerar las frustraciones
6.Me comporto de forma apropiada en clase
7.S como afrontar los retos (conflictos, problemas)
8.Mantengo buenas relaciones con los compaeros
9.Mantengo buenas relaciones con los profesores
10.Mantengo buenas relaciones con los padres
11.Estoy motivado para el estudio
12.Soy consciente de que el comportamiento muchas veces es consecuencia de
las emociones

13.Tengo una actitud positiva
14.Puntuacin total de las competencias emocionales















Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
58
Protocol per a lalumnat


Evaluacin 360 de competencias emocionales
Valoraciones hechas por un alumno/a respecto de otro alumno/a


Para cada una de las afirmaciones siguientes hay que sealar el nivel actual . Es decir, cmo valoras que la
persona en cuestin domina esta competencia?

Las valoraciones pueden oscilar de 0 a 10. El cero significa ausencia total de competencia; el 10 significa
dominio total; el 5 representa un dominio mediano.


Alumno observado:

Competencias:

Nivel
de
compet
encia

1. Sabe expresar sus emociones de forma apropiada



2. Demuestra competencia para sintonizar con las emociones de los dems



3. Controla la impulsividad



4. Controla la ira



5. Demuestra tolerancia a la frustracin



6. Se comporta de forma apropiada en clase



7. Demuestra competencia para afrontar retos (conflictos, problemas)



8. Mantiene buenas relaciones con los compaeros



9. Mantiene buenas relaciones con profesores



10. Mantiene buenas relaciones con los padres



11. Est motivado para el estudio.



12. Comprende que el comportamiento muchas veces es consecuencia de emociones



13. Manifiesta una actitud positiva


14. Valoracin total de las competencias emocionales
















Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
59

Protocol per al professorat



Evaluacin 360 de competencias emocionales
Valoraciones hechas por un profesor respecto de un alumno/a


Para cada una de las afirmaciones siguientes hay que sealar el nivel actual . Es decir, cmo valoras que la
persona en cuestin domina esta competencia?

Las valoraciones pueden oscilar de 0 a 10. El cero significa ausencia total de competencia; el 10 significa
dominio total; el 5 representa un dominio mediano.

En la segunda columna hay que sealar el nive l e spe rado . Es decir, el nivel que se considerara satisfactorio
o deseable al final del programa. Se pueden hacer comentarios para cada objetivo relativos a la persona
valorada.


Alumno observado:

Competencias:


Nivel
actual

Nivel
esper
ado

1. Sabe expresar sus emociones de forma apropiada





2. Demuestra competencia para sintonizar con las emociones de los dems





3. Controla la impulsividad





4. Controla la ira





5. Demuestra tolerancia a la frustracin





6. Se comporta de forma apropiada en clase





7. Demuestra competencia para afrontar retos (conflictos, problemas)





8. Mantiene buenas relaciones con los compaeros





9. Mantiene buenas relaciones con los profesores





10. Mantiene buenas relaciones con los padres





11. Est motivado para el estudio





12. Comprende que el comportamiento muchas veces es consecuencia de
emociones





13. Manifiesta una actitud positiva





14. Valoracin total de las competencias emocionales










Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
60
El procediment seguit a lhora de fer els qestionaris era el segent: primer cada
alumne/a sautoavaluava, desprs cada alumne/a era avaluat pels seus companys i
finalment el professor avaluava cada alumne segons el nivell actual i el nivell esperat.
Val a dir que tot els/les alumnes van avaluar els seus companys/es. Ho van considerar
aix ats el nombre redut dalumnes que duien a terme el programa.
Ltem 14 ha estat descartat en el grfics a causa duna confusi en la valoraci. Ltem
10 del protocol per al professorat s aproximatiu, ja que en molts casos el professor no
coneix directament els pares, i per tant, la informaci que en t pot ser daltres persones.


Tot seguit passem a comentar els grfics resultants dels qestionaris davaluaci de 360


Alumne 1
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Competncies
P
u
n
t
u
a
c
i

Autoavaluaci
Companys
Professorat nivell
actual
Professorat nivell
esperat



Alumne 1: El que sobta en aquest grfic s que lalumne t una valoraci dell mateix
que queda molt lluny de la que fan els companys i el professor. Un exemple s ltem 2
Demuestra competencia para sintonizar con las emociones de los dems. Ell es posa
un 10 i els companys i el professor un 5.
s un alumne que t unes mancances importants en el dileg interpersonal amb altres
companys. Aix ho demostra la puntuaci de ltem 8 Mantiene buenas relaciones con
los compaeros. Hi veiem que tant el professor com els companys donen una
puntuaci que no arriba al 4. En canvi, ell mateix es posa un 8.
Les puntuacions ms altes (entre 6 i 7) de companys i professor corresponen a la relaci
amb els adults (tems 9 i 10, professorat i pares).
Val a dir, que est seguint tractament psicolgic i farmacolgic. A favor seu cal dir que
en tot moment ha fet totes les activitats i hem observat una millora des que va comenar
el programa, cosa que ell mateix tamb ha manifestat. Aix, per exemple en el
qestionari final dopini diu que ha aprs a expressar opinions i controlar la ira.




Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
61
Alumne 2
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Competncies
P
u
n
t
u
a
c
i

Autoavaluaci
Companys
Professorat nivell
actual
Professorat nivell
esperat



Alumne 2: Lnica diferncia remarcable s la puntuaci de ltem 11 Est motivado
para el estudio. Lautoavaluaci de lalumne s 1, mentre que professorat i companys
situen aquest tem entre el 5 i el 6. La resta dtems sobserva bastant concordana. s
un alumne amb unes bones habilitats comunicatives.

Alumne 3
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Competncies
P
u
n
t
u
a
c
i

Autoavaluaci
Companys
Professorat nivell
actual
Professorat nivell
esperat


Alumne 3: En aquest alumne observem algunes divergncies importants. La puntuaci
amb 10 dels tems 3 i 4, referits respectivament a la impulsivitat i la ira, mostra poca
conscincia daquestes manifestacions emocionals si tenim en compte la valoraci que
en fan els companys (6) i el professorat (5). Una altra diferncia acusada s la motivaci
per lestudi (tem 1) amb noms 1 per part de lalumne, i 5 i 6 pels companys i el
professor respectivament. Tal com diu el mateix alumne al qestionari final, hi ha hagut
una valoraci negativa del programa i poca utilitat en la seva aplicaci. Creiem
efectivament,que el seu progrs emocional ha estat molt baix.


Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
62
Alumna 4
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Competncies
P
u
n
t
u
a
c
i

Autoavaluaci
Companys
Professorat nivell
actual
Professorat nivell
esperat



Alumna 4: La valoraci general que fan els companys s inferior a la que fa el
professorat i la mateixa alumna. La seva actitud a classe s col laboradora i el seu nivell
acadmic i emocional amb la resta de companys s sensiblement superior.

Alumna 5
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Competncies
P
u
n
t
u
a
c
i

Autoavaluaci
Companys
Professorat nivell
actual
Professorat nivell
esperat


Alumna 5: Els tems 3 i 4 (impulsivitat i ira) tenen una puntuaci ms baixa per part de
lalumna, tot i que el seu progrs s valorat amb ms puntuaci pels companys i el
professor. La habilitats socials (de ltem 6 al 12) sn autoavaluades a la franja alta i en
menor mesura pels companys i el professorat. Lalumna manifesta que el programa
deducaci emocional li ha estat til i aix ho podem comprovar en lentrevista que li
vam fer (hi ha enregristrament oral i transcripci).





Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
63
Alumne 6
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Competncies
P
u
n
t
u
a
c
i

Autavaluaci
Companys
Professorat nivell
actual
Professorat nivell
esperat



Alumne 6: Notem divergncies entre lautoavaluaci de lalumne, la valoraci
del companys i el professorat. Els pics ms destacables els observem en els tems 3 i 4
(control de la impulsivitat i la ira respectivament) valorats molt baix per lalumne. La
puntuaci ms alta de companys i professorat pot ser deguda a que lalumne no
manifesta cap descontrol de ira a classe.
La mxima puntuaci de ltem 5 per part de lalumne contrasta amb la puntuaci ms
baixa per part de companys i professorat.
Hi ha un desfasament entre la percepci que t lalumne de la seva relaci
interpersonal i com s percebut pels altres. Aix s fa pals en els tems 8, 9 i 10
(relacions amb companys, professors i pares respectivament.) La seva relaci amb
adults( professorat) ha estat en molts casos conflictiva.

Si b en un principi era un alumne amb un inters molt baix per lestudi i amb un
comportament a classe la majoria de vegades inadequat, sha de reconixer que a final
de curs ha millorat. Sha mostrat molt interessat i participatiu en fer totes les activitats
del programa.





Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
64
Alumne 7
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Competncies
P
u
n
t
u
a
c
i

Autoavaluaci
Companys
Professorat nivell
actual
Professorat nivell
esperat

Alumne 7: Aqu la valoraci de companys i professor se situa en la franja alta, mentre
que lautoavaluaci de lalumne presenta una puntuaci ms baixa en els tems 3, 4, 5,
6, 7 i 13 (impulsivitat, ira, frustraci, comportament a classe, afrontar reptes, actitud
positiva). Aquest alumne algun cop mha manifestat que t una autoestima baixa i aix
es veu reflectida en els tems esmentats.
La relaci interpersonal (tems 8, 9, 10 companys, professors i pares) presenta poques
diferncies entre autoavalauci, companys i professorat.
La millora de lalumne he estat important, tot i la poca valoraci dell mateix. Ell
reconeix en una entrevista enregristada i transcrita (vegeu a annexos) que ha aconseguit
regular millor la rbia (encara que ell mateix sembla desmentir-ho en els tems 3 i 4).


Alumna 8
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Competncies
P
u
n
t
u
a
c
i

Autoavaluaci
Companys
Professorat nivell
actual
Professorat nivell
esperat


Alumna 8: Hi ha prcticament unanimitat entre tots els agents implicats en la valoraci
de les competncies emocionals. Hi ha per algunes diferncies en els tems 11
(motivaci per lestudi) i 13 (actitud positiva) puntuats per sota dels companys i el
professorat.





Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
65

Alumne 9
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Competncies
P
u
n
t
u
a
c
i

Autoavaluaci
Companys
Professorat nivell
actual
Professorat nivell
esperat




Alumne 9: La valoraci dels companys i el professorat prcticament coindideixen
en la franja alta de puntuaci, mentre que lautoavaluaci de lalumne mostra unes
puntuacions baixes per sota del 5 en els tems 3, 4, 5 i 11 (impulsivitat, ira, frustracions,
motivaci per lestudi). Ens trobem aqu un altre cas de divergncia entre com es veu
lalumne (amb puntuaci ms baixa) i com el veuen els companys i el professorat. El
seu comportament a laula s adequat i respectus, encara que probablement no
manifesti de forma evident les seves emocions, tal i com ho hem vist en referir-nos als
tems 3, 4 i 5.


Alumne 10
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Competncies
P
u
n
t
u
a
c
i

Autoavaluaci
Companys
Professorat nivell
actual
Professorat nivell
esperat


Alumne 10: Observem diferncies poc significatives en la valoraci de cadascun
dels tems. Ara b, la puntuaci lautoavaluaci de lalumne s lleugerament superior
a la que en fan els companys i el professorat. s un alumne amb un bon nivell de relaci
interpersonal i una bona autoestima.



Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
66
4.5.3. Avaluaci de la sostenibilitat

Aquest programa s una aportaci puntual i experimental que es pot dur a terme en
qualsevol classe. Si b sha fet exclusivament en un context redut noms amb la
implicaci directa dun professor, es podria fer extensiva a les tutories de 2n cicle
dESO, prvia consulta a lequip directiu del centre.

4.5.4. Avaluaci de la transportabilitat

Aquest programa, que el qualificarem de butxaca, es pot aplicar en qualsevol moment i
situaci. Sha provat en hores de classe, i tot i les dificultats de poder-ho combinar amb
els aspectes ms acadmics, ha mostrat la seva eficcia i lacceptaci per part de
lalumnat. Creiem, de totes maneres, que el millor moment per dur-lo a terme s a les
hores de tutoria.

4.6. Conclusions

El model CIPP ens ha perms veure la validesa del disseny del programa. Les quatre
avaluacions han assolit les nostres expectatives. Ara b, reconeixem que en lavaluaci
del producte probablement hauria anat b ms entrevistes als alumnes i que ells
mateixos haguessin pogut comprovar els resultats de lavaluaci de 360, cosa que no va
ser possible per manca de temps.




























Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
67
5. CONCLUSIONS

En la creaci del programa ens hem hagut dadaptar a les possibilitats reals de la seva
aplicaci. Aix vol dir: tenir en compte els destinataris, la duraci, la disponibilitat de
temps, les infraestructures reals (aules, material audiovisual, etc) i ser flexibles i saber-
nos adaptar a la prctica diria amb lalumnat canviant el que fos necessari.

Aquest projecte plantejava la introducci de leducaci emocional al segon cicle dESO.
Partem de la idea dexperimentar un programa dabast redut que introdus mnimament
lalumnat en el reconeixement i la gesti de les emocions. Lescull ms important a
lhora daplicar el programa era com encabir-lo en un hora lectiva (en aquest cas de
llengua catalana) sense que interfers en el desenvolupament de lassignatura. La soluci
la vam trobar en la flexibilitat de la seva aplicaci. Aix, per norma general, vam
utilitzar una part de lhora lectiva corresponent per fer les activitats del programa.
Les reserves que tenem al principi sobre lacollida del programa van quedar esborrades
per la participaci de lalumnat en totes les activitats dutes a terme.

Altres dificultats que ens vam trobar van ser: com organitzar el projecte, quines
activitats proposar a lalumnat, com avaluar el projecte, com organitzar i interpretar els
instruments davaluaci.

El que ens va servir per poder dur a bon port la nostra tasca va ser: creure en all que
fiem, arriscar-nos a fer canvis sempre que fos necessari per assolir els nostres
objectius, observar les reaccions emocionals del grup i de nosaltres. Altres aspectes no
menys importants han estat: llegir i documentar-nos, preguntar i assessorar-nos, apuntar
qualsevol cosa que sens ocorri sobre el tema per poder ser creatius.

Hem organitzat el nostre treball al voltant de tres eixos bsics: el marc teric de
leducaci emocional, el disseny i aplicaci del programa i la seva avaluaci. A partir
daquests eixos hem elaborat el projecte. Per al primer eix, el marc toric, ens hem basat
en la informaci dels membres del GROP, especialment el doctor Rafael Bisquerra. Per
al disseny del programa hem seguit el llibre: lvarez Gonzlez, M. (2001) Diseo y
evaluacin de programas de educacin emocional. Barcelona: Cisspraxis. I per a
laplicaci: Gell Barcel, M., i Muoz Redon, J. (1998). Desconeix-te tu mateix.
Programa dalfabetitzaci emocional. Barcelona: Edicions 62.

I finalment, per a lavaluaci del programa ens hem basat en el model CIPP, amb
lexemple proporcionat per la tesi doctoral de Meritxell Obiols. (2005). Disseny,
desenvolupament i avaluaci dun programa deducaci emocional en un centre
educatiu.

Les conclusions ms importants que podem extreure a la vista dels resultats sn les que
exposem a continuaci.

Coherncia entre teoria i prctica.

La teoria exposada sobre educaci emocional ha quedat mnimament posada a la
prctica en els seus aspectes ms essencials. De fet, els aspectes terics sobre educaci
emocional shan introdut en el marc de les activitats dutes a terme a laula. Lobjectiu
Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
68
central del nostre treball ha estat que lalumnat pogus reconixer les seves emocions i
en pogus fer una gesti satisfactria.


Objectius del programa.

Els objectius que ens havem proposat han estat assolits en la seva majoria. Els aspectes
que shan treballat ms han estat els referits a la conscincia emocional i les habilitats
socioemocionals. La regulaci emocional ha tingut menys presncia en les activitats per
manca de temps, per sha treballat de manera indirecta, com ho demostren les
opinions de lalumnat sobretot pel que fa a la gesti de la rbia. Cal dir que en un
programa daquestes caracterstiques, a causa del seu format petit, sha dinsistir
sobretot en el reconeixement de les emocions.

Continguts.

Shan desenvolupat els continguts basats en el marc teric de les competncies
emocionals. Hem treballat la conscincia emocional amb activitats relacionades amb el
reconeixement democions bsiques (alegria, tristesa, por, ira, sorpresa, disgust,
vergonya), la identificaci de tipus de por (racional i irracional), la identificaci de
situacions que em produeixen rbia i les conseqncies que sen deriven.

De la regulaci emocional hem fet activitats com la identificaci i conscincia del nivell
dautocontrol personal i la utilitzaci destratgies corporals per assolir un estat de
relaxaci i benestar.

Pel que fa a lautoestima hem passat uns tests per comprovar-ne el nivell actual i
identificar-ne els pensaments negatius.

De les habilitats socioemocionals sha treballat la identificaci de conductes assertives,
agressives i passives, aix com la capacitat descoltar activament i sense prejudicis, i
tamb la defensa dels nostres drets, desitjos i opinions.

Finalment pel que fa a la competncia de benestar i habilitats de vida sha experimentat
en la capacitat dafrontament davant dels reptes vitals i en saber estar en situacions
diverses.

Temporalitzaci.

El temps destinat a laplicaci del programa ha estat ladequat. s viable dur-lo a la
prctica en un trimestre.

Activitats.

La majoria dactivitats han estat ben rebudes per lalumnat, sobretot aquelles on hi havia
implicaci personal. Tamb han mostrat molt dinters en saber com es veuen ells
mateixos i com els veuen els altres tot. Altres aspectes que els han interessat han estat
les habilitats socioemocionals (saber dir no, aprendre a escoltar, confiar ms en els
altres).

Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
69
Avaluaci del programa.

El programa sha desenvolupat amb normalitat a lIES Llus de Requesens. El seu
format petit permet adaptar-lo a un grup redut dalumnes si es fa a la classe o b a un
grup ms gran si saplica a tutoria. La implicaci s la del professor/a responsable de
lassignatura, i en tot cas, si es vol posar en prctica a tutoria caldria fer-ho saber al
coordinador pedaggic del centre.

La validesa del programa ha quedat demostrada per lacceptaci que en fa lalumnat,
per la millora de les competncies emocionals dels alumnes, tal i com ells mateixos ho
expressen en els qestionaris, per lefectivitat reflectida en lavaluaci de 360 i per
lobservaci contnua del professor que ha observat un progrs en el seu
desenvolupament emocional. A la vista dels resultats podem dir que s un programa que
s sostenible i transportable prcticament a qualsevol situaci. Com a mancances veiem
que shauria de fer un seguiment ms exhaustiu de levoluci de cada alumne/a. Aix
vol dir fer ms entrevistes, tant a linici com al final del programa; passar ms
instruments davaluaci al llarg del programa, per exemple lavaluaci de 360 al
principi i el CEE (qestionari deducaci emocional del GROP), i finalment una altra
idea s fer un diari de cada sessi per millorar lobservaci del dia a dia.


Valoraci personal.

Arribats al final daquest projecte podem concloure que lexperincia ha estat molt
satisfactria. Tot i els dubtes i els tempteigs inicials, hem constatat que un programa
petit com aquest pot ser igualment efectiu. La bona rebuda de lalumnat ens ha sorprs i
encoratjat a continuar endavant. Creiem que, encara que sigui mnimament, s bo
dintroduir leducaci emocional en les classes. Com a docent i com a persona he aprs
que leducaci emocional ens serveix per conixer-nos una mica ms i millorar aix les
nostres relacions intrapersonal i interpersonal.




















Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
70

6. BIBLIOGRAFIA


lvarez Gonzlez, M. (Coord.) et al. (2001). Diseo y evaluacin de programas de
educacin emocional. Barcelona: CISSPRAXIS.

Bach, E., i Darder, P. (2002). Sedueix-te per seduir . Barcelona: Eds 62.

Bisquerra Alzina, R. (2005). Educacin emocional y bienestar. Barcelona:
CISSPRAXIS.

Bonet, D. (2005). Libre de estrs emocional. Integral, 312, 46-51.

Carrasco Martnez, C. (2003). Emocions i educaci emocional: una perspectiva
integradora. [en lnia] Disponible a:
http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/resums/ccarrasco.html http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/resums/ccarrasco.html [Consulta: 28 juny de
2006] Llicncies destudis, Departament dEducaci, Generalitat de Catalunya. (paper)

Carter, R. (1999). El mapa del cerebro. ltimos descubrimientos sobre su
funcionamiento. Integral, 22, 46-49.

Castanyer, O. (2006). La asertividad: expressin de una sana autoestima. Bilbao:
Editorial Descle de Brouwer.

Cernuda, A. (2003). Salud emocional. Integral, 279, 42-49

Consell Escolar de Catalunya. (2003). Educar les emocions. Document 2/2003. [en
lnia]. Disponible a: http://www6.gencat.net/cec/02 http://www6.gencat.net/cec/02-2003.html [Consulta: 6 de febrer de
2006]. Generalitat de Catalunya. (paper).

Davis, M., McKay, M., i Eshelman, E. R. (1985). Tcnicas de autocontrol emocional.
Barcelona: Eds Martnez Roca.

Damasio, A. R. (2006). El error de Descartes. La emocin, la razn y el cerebro
humano. Barcelona: Crtica.

Delors, J. et al. La educacin encierra un tesoro. Informe a la Unesco de la Comisin
sobre la Educacin para el Siglo XXI. [en lnia]. Disponible a:
http://www.unesco.org/delors/delors_s.pdf http://www.unesco.org/delors/delors_s.pdf [Consulta: 7 dagost de 2006]. Ediciones
Unesco.

Demarais, A., i White, V. (2005). La primera impresin. Tcnicas para descubrir cmo
nos ven y mejorar nuestra imagen. Barcelona: Integral.

De Pags i Bergs, E. (2002). Respirar a laula. Aplicaci de tcniques de relaxaci i
concentraci a les classes de Secundria. Aula dinnovaci educativa, 117, DEC.

Fordyce, M. W. Educacin para la felicidad. [en lnia]. Disponible a: http://www.fun http://www.fun-
humanismo-ciencia.es/felicidad/ninos/ninos3.htm [Consulta: 18 de juliol de 2006]
Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
71


Gaja Jaumeandreu, R. (2001). Aprn a estimar-te. Guia bsica per a millorar
lautoestima. Barcelona: Prtic.

Galindo Galindo, A. (2003). Inteligencia emocional para jvenes: programa prctico
de entrenamiento emocional. Madrid: Prentice Hall.

Garca-Torres, S. (2006). Curar desde las emociones. Cuerpomente, 165, 60-63

Goleman, D. (2002). Intelligncia emocional. Barcelona: Ed. Kairs.

Gell Barcel, M., i Muoz Redon, J. (1998). Desconeix-te tu mateix. Programa
dalfabetitzaci emocional. Barcelona: Edicions 62.

Gell Barcel, M., i Muoz Redon, J. ( Coords) et al. (2003). Educacin emocional.
Programa de actividades para Educacin Secundaria Postobligatoria. Barcelona:
CISSPRAXIS.

Huber, Ch. (2003). La primera impresi n. Barcelona: Ocano/mbar.

Lacroix, M. (2005). El culte a lemoci. Atrapats en un mn democions sense
sentiments. Barcelona: Edicions La Campana.

Lindenfield, G. (1998). La seguridad emocional . Barcelona: Ed. Kairs

LOE, Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin. BOE, 4 de mayo de 2006.

Mente Sana. (2005). Rumbo a la felicidad (monogrfic), n. 13, 36-63.

Muy especial. (2001). El mundo de los sentimientos (monogrfic), n. 52 (marzo/abril).

Obiols Soler, M. (2005). Disseny, desenvolupament i avaluaci dun programa
deducaci emocional en un centre educatiu. [en lnia]. Disponible a:
http://www.tesisenxarxa.net/TDX http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0623106-091502/ [Consulta: 26 de juny de 2006]
Barcelona: Facultat de Pedagogia, Universitat de Barcelona. Tesi doctoral (paper)

Pascual, M. (1990). Equilibrio emocional. Consejos para afrontar los altibajos de nimo.
Cuerpomente, 96, 76-79.

Pascual Ferris, V., i Cuadrado Bonilla, M. (Coords.) (2005). Educacin emocional.
Programa de actividades para Educacin Secundaria Obligatoria. Barcelona:
CISSPRAXIS.

Pope, A. W. et al. (1998). Mejora de la autoestima: tcnicas para nios y adolescentes.
Barcelona: Martnez Roca.


Tras de Bes, F., i Rovira Celma, . (2004). La Bona Sort. Claus per a la prosperitat.
Barcelona: Ediciones Urano.
Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
72

Tolja, J., i Speciani, F. (2005). Pensar con el cuerpo. Cmo ampliar nuestra percepcin
de la realidad ms all de la mente. Barcelona: RBA.















































Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
73




















ANNEXOS




























Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
74
Qestionari d'opini
de l'alumnat de 4t dESO al final del programa deducaci emocional. Curs 2005-
06

1. T'han semblat interessants les activitats d'educaci emocional realitzades?
- S.
- S.
- S, he aprs.
- S, mha semblat interessant.
- S, estan b.
- B, han estat b, han estat molt tils, aix s, per divertides no tant.
- S, algunes.
- S, van b per conixer-nos una mica ms.
- S.

2. Quines t'han semblat ms interessants? Per qu?
- Les ltimes, eren ms divertides.
- Les que es valor els companys, la de lautoestima, en veritat totes mhan agradat.
- Les que et deien coses de tu mateix, per conixer-me millor.
- El de lautoestima, i lltim, aprendre a dir que no!
- Totes una mica per saber les opinions dels altres.
- Aquesta ltima i la dels pensaments. La del pensament, perqu vaig veure que el que
pensava no era interessant. Aquesta ltima, perqu he vist el que pensen els altres de mi.
- La que ens valoraven els companys, perqu aix s com em veuen.
- Potser lltima, la de les qestions sobre els companys.
- La de la por i lavaluaci dels companys i dun mateix.

3. Creus que has aprs coses que abans ignoraves? Quines?
- S, expressar emocions.
- S, com la meva autoestima.
- S, autoavaluar-me.
- S, que jo abans creia que no confiava en algunes persones. Doncs ara crec ms i tinc
ms confiana.
- S, a escoltar.
- Moltes. Com aprendre a valorar-me tal com sc, a no pensar coses que no sn
importants.
- S. El tipus de por, pensar abans dactuar.
- S, com em veuen els altres.
- S, controlar-me ms.

4. Indica algunes de les competncies apreses que apliques en la teva vida quotidiana.
- Controlar la ira.
- Lestudi, la rbia, comportament amb els professors i pares.
- La por.
- S, em tranquillitzo i ja no magafa tanta rbia i mhe calmat i s parar quan he de
parar.
- Ara no penso tantes coses negatives de mi, no tinc tantes pors i controlo una mica de
rbia.
- Pensar abans de dir les coses.
- El control dels nervis i la ira.
Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
75
- Lestudi, la rbia.

5. Creus que el programa d'educaci emocional ha servit per millorar les relacions entre
els companys i companyes de classe? Si creus que s, en quins aspectes s'ha millorat?
- S, en parlar.
- No sha millorat.
- No, segueixen igual.
- S, en els aspectes que he millorat ha sigut que la classe s ms oberta i crec que hi ha
ms confiana entre tots.
- B, no molt, per alguna cosa s. Ha millorat en la rbia, en no enfadar-me tan seguit.
Home, jo ja em portava b i ens avenem amb els meus companys/es.
- S, crec que crea un dileg entre nosaltres fora interessant.
- S, per relacionar-se.

6. Creus que ha servit per millorar les relacions entre professors i alumnes? I entre
tutor/a i alumnes? Si s que s, en quins aspectes?
- S, tractar amb ms respecte.
- Crec que no, et dna les solucions de com els tractes per no tajuda a canviar la
relaci.
- No, encara pitjor.
- S, per no tant perqu jo ja em porto b amb els profes i tutora, per s que he millorat
una mica.
- No, ja tenia molt bona relaci.
- No.
- S, potser crea una mica ms de confiana.
- S. S.




7. Qu creus que es podria millorar?
- Que fos ms divertit.
- La relaci amb els pares i amb els companys.
- S, fer-ho ms llarg.
- Doncs que els companys canvin i que tot estigui b.
- S, fer-ho ms llarg.
- No pensar tan negativament de mi, no tenir tanta rbia acumulada.
- Res, perqu les activitats que realitzvem ja estaven b.
- Una mica ms de dileg a classe.
- Est tot b.










Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
76
ENTREVISTES A ALU MNES DE 4t DESO QUE
HAN REBUT EL PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL


ALUMNA 5

- Qu than semblat les activitats deducaci emocional durant aquest trimestre?
Jo crec que hem tingut unes activitats interessants, perqu hem estat aprenent a fer coses
diferents en la matria que no correspon i ha estat b. Hem aprs a conixer-nos millor.

- Qu hi afegiries? Qu hi canviaries?
No hi afegiria res, perqu tot est b i no hi canviaria res.

- Aquesta nova experincia tha afectat dalguna manera?
No, no mha afectat de cap manera, al contrari he aprs ms coses i mhe sentit millor.

- De quina manera creus que les activitats seleccionades han contribut al teu
desenvolupament personal?
Doncs, no s. En una part mhe sentit ms segura i mha semblat b. Estic ms segura i
confio ms en la gent.

- Creus que, a part de millorar la dimensi emocional i el teu autoconeixement, pot
arribar a millorar la motivaci per lestudi, el rendiment acadmic, satisfacci
en laprenentatge, etc.?
B, en aquest aspecte, no s, perqu fent les activitats ni he millorat ni he empitjorat en
els estudis i estic igual en aquesta part. Els estudis s una cosa de tu i com la fas i prou.

- Creus que leducaci emocional pot arribar a influir en la dinmica de classe, per
exemple, en la relaci e ntre els alumnes, relaci amb la famlia, relaci amb els
professors, bon clima a classe...?
S, depn si ests malament amb una persona, doncs, amb aquestes activitats aprens a
respectar-la i que et respecti i a portar-te millor. I amb els professors igual.




Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
77
- Has notat alguns canvis?
S, he notat molts canvis. Per exemple, si em porto malament amb una persona, doncs,
he aprs, he reaccionat i no val la pena barallar-se ni fer res.

- Creus que leducaci emocional es podria estendre a daltres matries i tamb a
lhora de tutoria?
S, jo crec que s una bona matria. Seria una matria on ajudaria a les persones a
sentir-se millor i a aprendre. S, una matria que, jo crec, s de psicologia i est b en la
matria de tutoria o fer-la en qualsevol matria. Est b.





























Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
78


ENTREVISTES A ALUMNES DE 4t DESO QUE
HAN REBUT EL PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL


ALUMNE 7

- Qu than semblat les activitats deducaci emocional durant aquest trimestre?
Mhan semblat molt interessants perqu mhan ajudat a millorar-me i a valorar-me
millor a mi i que abans em valorava molt poc. Mha ajudat a controlar una miqueta la
rbia, que abans en tenia molta i han sigut molt interessants, s.

- Qu hi afegiries? Qu hi canviaries?
No canviaria res, perqu estava tot molt ben preparat i tha ajudava molt a millorar.

- Aquesta nova experincia tha afectat dalguna manera?
Afectat no, mha ajudat al que he dit abans: a millorar-me a mi mateix, a aprendre a
escoltar els altres i que mescoltin, ser respectat, i no tenir tantes pors que abans tenia
que no eren gaire importants.

- De quina manera creus que les activitats seleccionades han contribut al teu
desenvolupament personal?
Mhan ajudat a nivell acadmic. Mhan ajudat a estar ms tranquil i no estar tan
estressat, i a nivell personal mhan ajudat al que he dit abans: a millorar com a persona i
sentir-me ms apreciat pels altres i per mi mateix.

- Creus que, a part de millorar la dimensi emocional i el teu autoconeixement, pot
arribar a millorar la motivaci p er lestudi, el rendiment acadmic, satisfacci
en laprenentatge, etc.?
S, a mi mha ajudat molt aix. Mha ajudat a lhora dels exmens a estar ms tranquil,
no posar-me nervis. A estar ms, com es diu, relaxat, ms centrat.





Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
79
- Creus que leducaci emocional pot arribar a influir en la dinmica de classe, per
exemple, en la relaci entre els alumnes, relaci amb la famlia, relaci amb els
professors, bon clima a classe...?
B, amb els professors tenia molt bona relaci, per hi havia un company que sempre
ens barallvem i ara no ens barallem tant. Estem ms tranquils i he aprs que barallar-se
no arriba a cap lloc.

- Has notat alguns canvis?
S, s.

- Creus que leducaci emocional es podria estendre a daltres matries i tamb a
lhora de tutoria?
S, perqu aix ens ajudaria a tots i contribuiria molt... s una classe de psicologia i a
lhora de tutoria seria molt interessant per tots i ens ajudaria molt.























Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.
80





Evaluation notes were added to the output document. To get rid of these notes, please order your copy of ePrint 5.0 now.

Оценить