GESTI DE LES EMOCIONS I DE LESTRS PER A PARES I MARES Moltes situacions familiars solen generar una prdua de control

i fins i tot estrs. Aprn eines i recursos per evitar-ho.

ESTRS Resposta adaptativa de lorganisme davant els diversos estressors, (Hans Selye, 1936). La resposta d'estrs s una resposta automtica de l'organisme que sorgeix davant qualsevol canvi intern o extern. Mitjanant aquesta resposta, lorganisme es prepara per fer front als possibles canvis que generi aquesta nova situaci.

Antecedents El concepte de lestrs va sorgir a la dcada dels 30, quan laustrac Hans Selye, estudiant de medicina, va comprovar com tots els pacients que estudiava patien els mateixos smptomes: cansament, prdua dapetit, etc. Selye, un cop graduat, va realitzar diversos experiments sobre lexercici fsic extenuant, i al resultat el va anomenar estrs biolgic. Arrel daquesta investigaci, lautor va considerar que diverses malalties com les cardaques i els trastorns emocionals o mentals eren resultat dels canvis fisiolgics que provocava lestrs en els rgans. I, continuant amb la investigaci, va concloure que aquests agents fsics nocius, quan actuen sobre lorganisme, produeixen estrs, i que, a ms, en el cas dels ssers humans, les demandes de carcter social i les amenaces de lentorn de lindividu tamb provoquen estrs.

Causes que provoquen lestrs Les causes que provoquen aquesta situaci destrs han anat variant al llarg de la histria i, de fet, ho continuaran fent. Aix s perqu el que ens preocupa avui dia o ens causa estrs no ens preocupava, potser, fa dcades enrere i, dcades enrere, ens preocupvem per aspectes que avui dia no ens causen cap tipus dansietat o estrs. Cal tenir en compte que hi ha certes emocions que provoquen ms acumulaci destrs que no pas daltres, com per exemple, lagressi, la impacincia, la ira, la ansietat i la por. Daltres aspectes com una dieta poc saludable, el tabac, les drogues i les begudes alcohliques tamb ajuden a incrementar les tensions que provoquen lestrs. Sn moltes les raons que poden provocar que una persona pateixi estrs, ja sigui per la feina, per conflictes interns, per la dieta, per tenir problemes econmics, etc. Totes aquestes situacions (causes) es classifiquen en 4 tipologies: Fisiolgiques Relacionades amb les malalties que augmenten la tensi interior de la persona, provocant un nivell destrs. Psicolgiques Relacionades amb la vulnerabilitat emocional i cognitiva. Poden tenir relaci amb crisis provocades per canvis importants en la infncia, ladolescncia, la maduresa o la vellesa. Tamb poden tenir relaci amb relacions interpersonals insuficients o que no hagin resultat molt positives. I aqu tamb sinclouen les condicions frustrants que sorgeixen de la feina o de lestudi.

 Socials Sn aquells canvis socials que ens aporten nou reptes que cal afrontar, aix com canvis tecnolgics que a lindividu li pot costar acceptar. Ambientals Relacionades amb la polluci ambiental, els txics industrials, els llocs de treball amb poca seguretat, etc.

Lhome no ha dintentar evitar lestrs, no ms del que renunciaria al menjar, a lamor o a lesfor. Hans Selye.
Per qu? La ra principal rau en que lestrs s una font de motivaci evident que ajuda a actuar i a acceptar reptes. Per tant, lestrs pot afavorir el nostre creixement personal i estimular la nostra capacitat de canvi. No obstant, hem de tenir en compte que lestrs tamb s un xuclador denergia si deixem que regeixi la nostra vida. Qu podem fer per a controlar lestrs? Hi ha diversos trucs que permeten controlar lestrs de les persones: - Avaluar la situaci en una escala de l1 al 10. Aquesta tcnica permetr relativitzar les contrarietats menors o abordar els esdeveniments realment estressants en una situaci menys tensa. El trnsit que podem trobar quan tornem de la feina cap a casa, com ho valorarem? Realment es mereix un 8 o un 10? Analitzant la situaci daquesta manera, estarem ms serens per a controlar la situaci. - Distingir entre les necessitats i els desitjos Les necessitats fan referncia a all que s necessari per viure i expandir-se: dormir, menjar, tenir un sostre, etc. Els desitjos, en canvi, sn coses que volem tenir, per simplement es tracta daspectes que ens venen de gust, i no pas daspectes que realment necessitem. - Netejar lentorn Si distingim entre els objectes que sn importants dels que no ho sn i eliminem aquells que tenen una resposta negativa, posarem ordre al nostre voltant, el que implica posar ordre en nosaltres mateixos. - Tenir una actitud positiva No us prengueu la vida massa seriosament, tampoc no en sortireu vius (Bernard Fontenelle). Una actitud positiva cap a la vida inclou lhumor, que s un molt bon reductor de lestrs. Lhumor s el mitj ms efica per a millorar una situaci tensa, acabar amb el mal humor i gaudir de la vida quotidiana. - Gaudir de les virtuts del moment present Sovint us agradaria ser en un lloc diferent don sou? Penseu sovint en el que passar daqu una hora, un dia, o una setmana? Ens hem dentrenar per gaudir del que passa ara i evitar preocupar-nos constantment pel que ens espera. Aquesta actitud ajuda a reduir lestrs.

Com viure amb criatures i mantenir la calma Viure el dia a dia amb els fills fa que els pares tinguin diversos sentiments: felicitat, orgull, tendresa, per alhora, impacincia, frustraci i fins i tot, ira. Per tant, com a pares, hem de: Escollir les prpies batalles El que implica decidir amb qu volem enfrontar-nos i amb qu no. Decidir quins sn els aspectes pels que volem lluitar ens far controlar lestrs en tota la resta docasions. Acceptar els accidents Hem de diferenciar les malifetes dels accidents i, en conseqncia, mantenir la calma quan es tracta dun accident. Tamb permetr controlar lestrs. Pensar quins comportaments sn tolerables Lligat amb els dos punts anteriors, cal valorar quins sn els comportaments que, tot i que no ens agradin massa, sn tolerables. Si no es tracta de quelcom molt greu, sha de procurar mantenir la calma per a controlar lestrs. Tenir clars els comportaments innacceptables Si tenim clar el que tolerem, tamb tindrem clar el que no tolerem. En aquest cas, hem de ser conseqents i deixar clara la nostra postura davant els nens.

Pla de gesti de lestrs El que cal tenir present s que en qualsevol situaci destrs sha de tenir previst el que nosaltres anomenem Pla de gesti de lestrs. Aquest pla consisteix en tenir en compte tres punts importants: 1. Identificaci del nivell destrs Cal valorar quin s el nivell destrs que tenim i veure com reaccionem davant daquest, ja sigui fsicament o mentalment. 2. Identificaci dels esstressors Identificar quines sn les raons que ens fan patir una situaci destrs. Poden ser els canvis als que ens veiem sotmesos, els successos, les exigncies de decisi, etc. 3. Decisi de lestratgia de la gesti de lestrs a utilitzar Per a combatre lestrs podem emplear els trucs dels que ja hem parlat; cal aclarir, no obstant, que la majoria de trucs per a combatre lestrs sengloben dins de: Control de resposta fsica respiraci, relaxaci, visualitzaci, etc. Control de resposta mental aturar el pensament, resoldre problemes, reinterpretar les situacions, etc. Adequaci del comportament assertivitat, autocontrol, gesti del temps, etc. Foment dhbits saludables exercici, regular el son, beure aigua, etc.

Moltes sn les tcniques o les eines que ens permeten combatre lestrs i que tenen relaci amb els punts anteriors, com ara la terpia corporal, el yoga, el txi-kung, els tcniques de relaxaci, etc.

Txi Kung El txi-kung, per exemple, s un mtode que forma part de la medicina tradicional xinesa, segons la qual la malaltia sorgeix a partir dun desequilibri entre el yin i el yang. s a dir, es desequilibra el flux de lenergia vital de lhome. Aquesta tcnica combina moviments suaus del cos amb la concentraci mental i la respiraci per a reequilibrar lenergia.

Fonts utilitzades: Ferland, Francine. Guia per a pares desbordats i sense energia. Barcelona : Gra, 2008. 112 p. Collecci Famlia i Educaci. ISBN 9788478276318. Casas Hilari, Miquel. Combatir el estrs. Barcelona : Oceano, [s.d.]. 158 p. ISBN 9788449433498. Rodriguez, Nora. Mares: com frenar lestrs. Viure en famlia. Edici impresa, 2010, nmero 35, pg. 29-32.

Bibliografia disponible a la Biblioteca Can Mul (o a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la provncia de Barcelona).

Gua prctica para superar el estrs : comprender el estrs para combatirlo con xito : estrategias, relajacin y pensamiento positivo. Barcelona : Plaza & Jans, 2000. La Ciencia del estrs [enregistrament vdeo]. Barcelona : Track Media ; [s.l.] : National Geographic, cop. 2009 [companyia productora]. Collingwood, Jane. En forma para superar el estrs. Madrid [etc.] : Pearson/Alhambra, cop. 2007. Flrez, Marcos. Ejercicios antiestrs [enregistrament vdeo]. Madrid : estarenforma.com, 2005. Haddou, Marie. Basta de agobios! : aprende a relajarte y a disfrutar de la vida con calma. Barcelona [etc.] : Paids, cop. 2003. Lee, Roberta. El Sndrome del superestrs : cmo revertir los efectos del estrs acumulado y recuperar la capacidad natural de relajarse. Barcelona : Urano, 2010. Marshall, Lyn. Librate del estrs. Barcelona : Robinbook, cop. 2004. Porta, Sepp. Administrar el estrs : soluciones sencillas y prcticas para un problema que aumenta cada da. Barcelona : Urano, 2005. Posen, David. Adis al estrs. Madrid : Jaguar, cop. 2006. Redolar Ripoll, Diego. L'Estrs. Barcelona : UOC, 2010 Schlatter Navarro, Javier. Supera la ansiedad y el estrs de tu vida diaria. Len : Everest, DL 2005. Servan-Schreiber, David. La Cura emocional : acabar amb l'estrs, l'ansietat i la depressi, sense medicaci ni psicoanlisis. Barcelona : Kairs, 2005. Stahl, Bob. Mindfulness para reducir el estrs : una gua prctica. Barcelona : Kairs, cop. 2010.

US ANIMEM A VENIR A LA BIBLIOTECA CAN MUL I CONSULTAR AQUESTS DOCUMENTS. RECORDEU QUE PER PODER EMPORTAR-VOS ELS MATERIALS EN PRSTEC, CAL QUE US FEU EL CARNET DE LA BIBLIOTECA. S GRATUT. PER A FER-LO, CAL PORTAR EL CARNET DIDENTITAT..