Академический Документы
Профессиональный Документы
Культура Документы
69-72
GUIX DOS
Els nous punts de vista sobre la intelligncia i els diferents estils de processar els aprenentatges han de repercutir en leducaci; ens han de portar cap a una pedagogia orientada a la innovaci i la creativitat, tot fent servir noves estratgies metodolgiques.
La prctica de les tcniques de relaxaci s una estratgia que incideix a nivell cognitiu, per sobretot a nivell emocional i de conducta, per tant, contribueix a desenvolupar els infants de manera integral. Cada cop es fa ms necessari conixer algunes daquestes tcniques per poder afrontar lestrs i aconseguir ms benestar. Des de lestat de relaxaci, es connecta ms fcilment amb el sistema lmbic i aix facilita treballar aspectes deducaci emocional de manera ms espontnia i natural. Es pot considerar una forma de prevenci a laula, perqu t efectes positius en les pautes de conducta.
tuaci que la guia o el guia va descrivint. s com si veissim la imatge en una pantalla interna dins del cervell. Vivenciar les sensacions que ens produeix aquesta imatge ens provoca un efecte similar en el nostre organisme al fet de viure-la en la realitat. Altrament, com amb tota tcnica de relaxaci, saconsegueix un estat de calma i tranquillitat, en relaxar el cos i la ment. En aquest estat, apareixen les ones alfa com a conseqncia de lactivaci de lhemisferi cerebral dret, lhemisferi creatiu, on t lloc la visualitzaci. Les idees creatives que es generen amb la visualitzaci obliguen lhemisferi esquerre a intervenir-hi per ordenar-les i donar-los sentit, daquesta manera, safavoreix la interconnexi dels dos hemisferis cerebrals. Els aspectes deducaci emocional que es poden treballar amb la visualitzaci sn: conscincia emocional, autoestima, autoconfiana i autocontrol. Amb aquest
treball dautoconeixement, saconsegueix un equilibri emocional que afavoreix lempatia i les habilitats socials. Practicades a laula amb tot el grup, faciliten la comunicaci a lhora dexpressar les emocions i les sensacions viscudes, aix sen veuen beneficiades les relacions interpersonals. Daquesta manera, sestableix un clima de dileg i de confiana que afavoreix una relaci ms fluida amb una complicitat especial. Tot aix aporta ms benestar personal. La visualitzaci s un procs dintrospecci que permet aconseguir un nivell ms elevat de conscincia. Ls dimatges relaxants i positives ajuda a associar idees i aix afavoreix el fet de recordar. Esdev una eina que permet incrementar latenci, la concentraci i la memria i s, per tant, una tcnica efica dentrenament mental i que serveix per desenvolupar la creativitat. Quan la ment est relaxada, s una ment serena i esdev ms poderosa.
69
AUTORA
Esther Pareto Valls Mestra de primria a lescola de Santa Maria de Cervell. Cervell (Barcelona)
epareto@xtec.cat
GUIX DOS
OBJETIUS 1. Valorar i gaudir dels beneficis que ens aporta la visualitzaci, com a tcnica que afavoreix el benestar personal mitjanant la presa de conscincia emocional (autoconeixement). 2. Estimular la sensibilitat i la creativitat amb laudici de la msica com a vehicle que afavoreix la relaxaci i la visualitzaci i que facilita el flument de les prpies emocions. 3. Desenvolupar lautoestima i la confiana en un mateix mitjanant lexpressi de sentiments i emocions, com tamb amb el suport de lautosuggesti, com a via per aconseguir un objectiu determinat. 4. Reconixer i aprendre a regular les prpies emocions mitjanant les tcniques de relaxaci treballades amb aquesta finalitat, per tal de millorar lempatia i afavorir les habilitats de relaci social.
Competncia en el coneixement i en la interacci amb el mn natural. Competncia en la iniciativa personal i en lesperit emprenedor.
CONTINGUTS CONCEPTUALS La visualitzaci i els beneficis que comporta. Reconeixement de les emocions: alegria, tristesa, preocupaci, rbia, por, etc. Lautosuggesti. PROCEDIMENTALS Realitzaci i interioritzaci de les visualitzacions. Escolta vivencial de la msica. Expressi de les diferents emocions. Explicaci de sentiments, vivncies i sensacions. ACTITUDINALS Desenvolupament de lautoconeixement i lautoestima. Desenvolupament dhabilitats de control emocional. Desenvolupament de lempatia i dhabilitats de relaci social. Reconeixement de les prpies emocions i les dels altres. Valoraci del benestar personal.
CD Mistery of light. Deuter. New Earth Records. Mrfegues, paper, llapis i colors. Love in the Wind. Aeoliah. Oreade Music (CD). Mrfegues, paper, llapis i colors.
1 hora.
Recopilaci de temes de medita- 1 hora. ci. AADD (CD). New World Music. Mrfegues, paper DIN A3 i llapis.
Aquesta unitat est adreada a lalumnat de cicle inicial de primria, per es pot adaptar fcilment als cicles mitj o superior. Tamb a educaci infantil es poden realitzar visualitzacions, per de durada ms curta i de forma ms ldica.
Guix Dos 398 | Octubre 2013 | El poder de les visualitzacions | Esther Pareto Valls
En aquest estat de relaxaci i de centrament, lautocontrol i lautosuggesti adquireixen ms fora. La repetici de paraules o de frases s una manera senzilla de comunicar-nos amb el nostre cervell, a ms, aconseguim activar el subconscient i aquest pot arribar a integrar la veu interior amb lordre que li donem. Aix ajuda a superar dificultats i a aconseguir modificar els pensaments negatius. Si acompanyem les visualitzacions amb autosuggesti, potenciem ms la modificaci del pensament i lautoconfiana per aconseguir-ho.
GUIX DOS
En el treball del gran arbre, dibuixat en forma docell, al raconet de larbre que has triat per construir-hi el teu niu o caseta. Desprs, pots dibuixar el lloc on shan installat els teus amics i amigues, on han niat.
GUIX DOS
ment, hi ajuda una msica relaxant que faciliti la creativitat i el flument de les prpies emocions. Tamb cal tenir en compte que la respiraci est ntimament relacionada amb la relaxaci. s una de les premisses per aprendre a relaxar-se. Una respiraci abdominal lenta, rtmica i o.com uix.gra http://g profunda porta a un estat de calma i tranquillitat que facilita el treball posterior. Per tant, de bon comenament, cal centrar latenci en la respiraci.
GUIX DOS
0 1 2 3 4
referents clars que navalun les caracterstiques, ni les quantitatives ni les qualitatives. Per tant, els diferents instruments que podem utilitzar sn: registres dobservaci de lactitud i del comportament, i qestionari per al professorat per valorar el grup i autovalorar lalumnat. En el material per a lalumnat hi trobareu el registre dobservaci de la relaxaci. Shi adjunta el full de valoraci de les diferents visualitzacions i de les activitats de conclusi realitzades, a fi de poder observar el grau de satisfacci i el nivell dimplicaci de les persones que hi hagin participat. Tamb, per a qui ho consideri convenient, shi adjunta el qestionari daula per comprovar com re-
percuteix posteriorment en lambient de la classe i en el rendiment escolar. Una altra prctica molt simple per comprovar lefectivitat de les tcniques emprades s el termmetre del benestar. Consisteix a fer que linfant valori numricament (de l1 al 10) el seu estat de satisfacci abans de comenar la sessi i repeteixi la valoraci quan sacabi.
4: molt
REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
Preguntes
Clima daula
Ha millorat el clima de la classe? El to de veu dels infants ha baixat? Estan ms atents a les explicacions?
Atenci i concentraci
Hi ha menys interrupcions a la classe? Estan ms concentrats en les tasques que han de fer? Mostren benestar mentre es fa la sessi i desprs dhaver-la realitzada?
Benestar i relaci
Guix Dos 398 | Octubre 2013 | El poder de les visualitzacions | Esther Pareto Valls
En narrar la visualitzaci, ho farem amb un to de veu suau i dol, parlant amb lentitud i amb instants de silenci per deixar treballar la imaginaci i la creativitat. Tanmateix, s important la conclusi o fase de tancament: lalumnat expressa i comparteix les seves vivncies i emocions dels diferents aspectes deducaci emocional treballats. s en aquests moments quan es crea un clima de confiana i de cohesi molt especial que afavoreix el benestar personal.
S No
GUIX DOS
CONANGLA, M.; SOLER, J. (2004): La ecologa emocional. Barcelona. Amat. CURRAN, E. (2001): Visualizaciones interactivas para curar a los nios. Barcelona. Oniro. LPEZ, L. (2007): Relajacin en el aula. Recursos para la Educacin Emocional. Barcelona. Wolters Kluwer. MURDOCK, M. (1996): T sabes, t puedes. Madrid. Gaia Ediciones. PAYNE, R. (2002). Tcnicas de relajacin . Barcelona. Paidotribo. YANES, J. (2006): Inteligencia creativa y desarrollo personal. Madrid. Librera Argentina.
BIBLIOGRAFIA WEB
Tolera la frustraci
Cal tenir en compte que es fa dificil valorar lestat de relaxaci i el nivell emocional de la persona, perqu no hi ha uns
10
Guix Dos 398 | Octubre 2013 | El poder de les visualitzacions | Esther Pareto Valls
Atenci i concentraci
Relaxaci
DATA:
NOM
Es mostra inquiet
Relaxaci a laula http://relaxacioaula.weebly.com/ The mindful world www.themindfulword.org/2012/guided-imagery-scripts-children-anxiety-stress/ Vdeos de visualitzacions en angls www.youtube.com/watch?v=85IjlcSYSRw www.youtube.com/watch?v=JAY_ckW0eQY
T comportaments disruptius
s capa de concentrar-se
T reaccions impulsives
CLASSE: