Вы находитесь на странице: 1из 4

Guix 398 | Octubre 2013 | p.

69-72

El poder de les visualitzacions


Esther Pareto

GUIX DOS

Els nous punts de vista sobre la intelligncia i els diferents estils de processar els aprenentatges han de repercutir en leducaci; ens han de portar cap a una pedagogia orientada a la innovaci i la creativitat, tot fent servir noves estratgies metodolgiques.

Educaci afectiva emocional


1C

La prctica de les tcniques de relaxaci s una estratgia que incideix a nivell cognitiu, per sobretot a nivell emocional i de conducta, per tant, contribueix a desenvolupar els infants de manera integral. Cada cop es fa ms necessari conixer algunes daquestes tcniques per poder afrontar lestrs i aconseguir ms benestar. Des de lestat de relaxaci, es connecta ms fcilment amb el sistema lmbic i aix facilita treballar aspectes deducaci emocional de manera ms espontnia i natural. Es pot considerar una forma de prevenci a laula, perqu t efectes positius en les pautes de conducta.

tuaci que la guia o el guia va descrivint. s com si veissim la imatge en una pantalla interna dins del cervell. Vivenciar les sensacions que ens produeix aquesta imatge ens provoca un efecte similar en el nostre organisme al fet de viure-la en la realitat. Altrament, com amb tota tcnica de relaxaci, saconsegueix un estat de calma i tranquillitat, en relaxar el cos i la ment. En aquest estat, apareixen les ones alfa com a conseqncia de lactivaci de lhemisferi cerebral dret, lhemisferi creatiu, on t lloc la visualitzaci. Les idees creatives que es generen amb la visualitzaci obliguen lhemisferi esquerre a intervenir-hi per ordenar-les i donar-los sentit, daquesta manera, safavoreix la interconnexi dels dos hemisferis cerebrals. Els aspectes deducaci emocional que es poden treballar amb la visualitzaci sn: conscincia emocional, autoestima, autoconfiana i autocontrol. Amb aquest

treball dautoconeixement, saconsegueix un equilibri emocional que afavoreix lempatia i les habilitats socials. Practicades a laula amb tot el grup, faciliten la comunicaci a lhora dexpressar les emocions i les sensacions viscudes, aix sen veuen beneficiades les relacions interpersonals. Daquesta manera, sestableix un clima de dileg i de confiana que afavoreix una relaci ms fluida amb una complicitat especial. Tot aix aporta ms benestar personal. La visualitzaci s un procs dintrospecci que permet aconseguir un nivell ms elevat de conscincia. Ls dimatges relaxants i positives ajuda a associar idees i aix afavoreix el fet de recordar. Esdev una eina que permet incrementar latenci, la concentraci i la memria i s, per tant, una tcnica efica dentrenament mental i que serveix per desenvolupar la creativitat. Quan la ment est relaxada, s una ment serena i esdev ms poderosa.
69

Justificaci de la proposta de treball


En aquesta unitat, hi treballem la tcnica de la visualitzaci o meditaci guiada. La visualitzaci consisteix a concentrar latenci, en una imatge mental, sobre la si-

AUTORA

Esther Pareto Valls Mestra de primria a lescola de Santa Maria de Cervell. Cervell (Barcelona)
epareto@xtec.cat

Guix 398 | Octubre 2013

GUIX DOS

Taules resum de la programaci

OBJETIUS 1. Valorar i gaudir dels beneficis que ens aporta la visualitzaci, com a tcnica que afavoreix el benestar personal mitjanant la presa de conscincia emocional (autoconeixement). 2. Estimular la sensibilitat i la creativitat amb laudici de la msica com a vehicle que afavoreix la relaxaci i la visualitzaci i que facilita el flument de les prpies emocions. 3. Desenvolupar lautoestima i la confiana en un mateix mitjanant lexpressi de sentiments i emocions, com tamb amb el suport de lautosuggesti, com a via per aconseguir un objectiu determinat. 4. Reconixer i aprendre a regular les prpies emocions mitjanant les tcniques de relaxaci treballades amb aquesta finalitat, per tal de millorar lempatia i afavorir les habilitats de relaci social.

COMPETNCIES BSIQUES Competncia per aprendre a aprendre. Competncia social i ciutadana.

Competncia artstica i cultural. Competncia en la iniciativa personal i en lesperit emprenedor.

Competncia comunicativa lingstica i audiovisual. Competncia social i ciutadana.

Competncia en el coneixement i en la interacci amb el mn natural. Competncia en la iniciativa personal i en lesperit emprenedor.

CONTINGUTS CONCEPTUALS La visualitzaci i els beneficis que comporta. Reconeixement de les emocions: alegria, tristesa, preocupaci, rbia, por, etc. Lautosuggesti. PROCEDIMENTALS Realitzaci i interioritzaci de les visualitzacions. Escolta vivencial de la msica. Expressi de les diferents emocions. Explicaci de sentiments, vivncies i sensacions. ACTITUDINALS Desenvolupament de lautoconeixement i lautoestima. Desenvolupament dhabilitats de control emocional. Desenvolupament de lempatia i dhabilitats de relaci social. Reconeixement de les prpies emocions i les dels altres. Valoraci del benestar personal.

Descarregat tot el material a: http://guix.grao.com


70

Guix 398 | Octubre 2013

PROPOSTES DE TREBALL PER A LALUMNAT

Etapa a la qual va adreada


Recursos Temps 1 hora.

El poder de les visualitzacions

Sessi 3. Empatia i habilitats socials: El gran arbre


Amb aquesta visualitzaci, treballarem lempatia i les relacions socials. Com a activitat de conclusi, realitzarem un exercici de relaxaci en moviment per aprendre a connectar en silenci amb els companys i les companyes.

GUIX DOS Educaci afectiva emocional


1C

Quadre de planificaci de les sessions


Sessi 1 Organitzaci de laula Treball collectiu, treball per parelles i individual.

CD Mistery of light. Deuter. New Earth Records. Mrfegues, paper, llapis i colors. Love in the Wind. Aeoliah. Oreade Music (CD). Mrfegues, paper, llapis i colors.

o.com uix.gra http://g


Avaluaci Termmetre del benestar. Dibuix de les expressions: persona enfadada i persona satisfeta.

Treball collectiu, treball per parelles i individual.

1 hora.

Treball collectiu, treball per parelles i individual.

Recopilaci de temes de medita- 1 hora. ci. AADD (CD). New World Music. Mrfegues, paper DIN A3 i llapis.

Valoraci de les visualitzacions realitzades.

Sessi 1. El cel estrellat Exercici 1. Respiraci abdominal asseguts


En rotllana, asseguts a terra i amb una postura correcta: lesquena recta per amb les espatlles relaxades, les mans damunt del ventre amb els polzes entrecreuats i les cames creuades. Quan estem en aquesta posici, tanquem els ulls, ens centrem en la respiraci: ens imaginem que tenim un globus al ventre o una bola de llum. Agafem aire pel nas lentament i imaginem que sinfla el globus; quan ja no podem inflar-lo ms, traiem laire suaument i el globus es desinfla. Pel petit desplaament de les mans, podem percebre com la panxa puja i baixa. Com ms relaxats estiguem, notarem que puja cada vegada ms. Intentem mantenir aquesta postura i el centrament en la respiraci abdominal durant un minut, com a mnim.

Aquesta unitat est adreada a lalumnat de cicle inicial de primria, per es pot adaptar fcilment als cicles mitj o superior. Tamb a educaci infantil es poden realitzar visualitzacions, per de durada ms curta i de forma ms ldica.

Descripci de les activitats Sessi 1. Autoconfiana i autosuggesti: El cel estrellat


A la primera sessi, sexplicar en qu consisteix fer una visualitzaci i quins beneficis pot aportar. Tamb s important recordar les pautes de la respiraci abdominal que realitzarem mentre dura la visualitzaci, per tal dafavorir la relaxaci.

Orientacions per a la intervenci pedaggica


Abans de comenar, i per fer un bon aprofitament de les sessions, conv preparar lalumnat. Crearem un clima acollidor amb una illuminaci tnue que afavoreixi la relaxaci. Altra-

Guix Dos 398 | Octubre 2013 | El poder de les visualitzacions | Esther Pareto Valls

En aquest estat de relaxaci i de centrament, lautocontrol i lautosuggesti adquireixen ms fora. La repetici de paraules o de frases s una manera senzilla de comunicar-nos amb el nostre cervell, a ms, aconseguim activar el subconscient i aquest pot arribar a integrar la veu interior amb lordre que li donem. Aix ajuda a superar dificultats i a aconseguir modificar els pensaments negatius. Si acompanyem les visualitzacions amb autosuggesti, potenciem ms la modificaci del pensament i lautoconfiana per aconseguir-ho.

GUIX DOS

Exercici 4. Activitat complementria

En el treball del gran arbre, dibuixat en forma docell, al raconet de larbre que has triat per construir-hi el teu niu o caseta. Desprs, pots dibuixar el lloc on shan installat els teus amics i amigues, on han niat.

o.com uix.gra http://g

Sessi 2. Regulaci emocional: La princesa enfadada


Mitjanant la visualitzaci, treballarem lenuig i parlarem de com ens fa sentir. Desprs, aprendrem a transformar-lo en un sentiment positiu. Acabarem aquesta activitat gaudint duna abraada amb les companyes i els companys, per comprovar com ens ajuda a canviar el nostre estat dnim.
Imatge 1. El gran arbre
7
Guix Dos 398 | Octubre 2013 | El poder de les visualitzacions | Esther Pareto Valls

Descarregat tot el material a: http://guix.grao.com


71

Guix 398 | Octubre 2013

GUIX DOS

ment, hi ajuda una msica relaxant que faciliti la creativitat i el flument de les prpies emocions. Tamb cal tenir en compte que la respiraci est ntimament relacionada amb la relaxaci. s una de les premisses per aprendre a relaxar-se. Una respiraci abdominal lenta, rtmica i o.com uix.gra http://g profunda porta a un estat de calma i tranquillitat que facilita el treball posterior. Per tant, de bon comenament, cal centrar latenci en la respiraci.
GUIX DOS
0 1 2 3 4

referents clars que navalun les caracterstiques, ni les quantitatives ni les qualitatives. Per tant, els diferents instruments que podem utilitzar sn: registres dobservaci de lactitud i del comportament, i qestionari per al professorat per valorar el grup i autovalorar lalumnat. En el material per a lalumnat hi trobareu el registre dobservaci de la relaxaci. Shi adjunta el full de valoraci de les diferents visualitzacions i de les activitats de conclusi realitzades, a fi de poder observar el grau de satisfacci i el nivell dimplicaci de les persones que hi hagin participat. Tamb, per a qui ho consideri convenient, shi adjunta el qestionari daula per comprovar com re-

percuteix posteriorment en lambient de la classe i en el rendiment escolar. Una altra prctica molt simple per comprovar lefectivitat de les tcniques emprades s el termmetre del benestar. Consisteix a fer que linfant valori numricament (de l1 al 10) el seu estat de satisfacci abans de comenar la sessi i repeteixi la valoraci quan sacabi.

Valoraci de les visualitzacions


Valoraci del grau de satisfacci 0: gens 1: poc 2: normal 3: bastant
Tcniques Respiraci abdominal Visualitzacions: El cel estrellat La princesa enfadada El Gran Arbre Altres activitats: Dibuix La teva estrella Dibuix Els miralls Joc de les expressions Dibuix del Gran Arbre Flotar amb la msica Abraada

4: molt

REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES

Qestionari per al professorat


Registre dobservacions desprs de les sessions de visualitzaci i relaxaci

Preguntes

Clima daula

Ha millorat el clima de la classe? El to de veu dels infants ha baixat? Estan ms atents a les explicacions?

Atenci i concentraci

Hi ha menys interrupcions a la classe? Estan ms concentrats en les tasques que han de fer? Mostren benestar mentre es fa la sessi i desprs dhaver-la realitzada?

Benestar i relaci

El respecte i lactitud entre ells millora? Accepten ms b els errors i la frustraci?

Guix Dos 398 | Octubre 2013 | El poder de les visualitzacions | Esther Pareto Valls

Respecta les companyes i els companys

En narrar la visualitzaci, ho farem amb un to de veu suau i dol, parlant amb lentitud i amb instants de silenci per deixar treballar la imaginaci i la creativitat. Tanmateix, s important la conclusi o fase de tancament: lalumnat expressa i comparteix les seves vivncies i emocions dels diferents aspectes deducaci emocional treballats. s en aquests moments quan es crea un clima de confiana i de cohesi molt especial que afavoreix el benestar personal.
S No

GUIX DOS

Registre dobservaci de la relaxaci

o.com uix.gra http://g

CONANGLA, M.; SOLER, J. (2004): La ecologa emocional. Barcelona. Amat. CURRAN, E. (2001): Visualizaciones interactivas para curar a los nios. Barcelona. Oniro. LPEZ, L. (2007): Relajacin en el aula. Recursos para la Educacin Emocional. Barcelona. Wolters Kluwer. MURDOCK, M. (1996): T sabes, t puedes. Madrid. Gaia Ediciones. PAYNE, R. (2002). Tcnicas de relajacin . Barcelona. Paidotribo. YANES, J. (2006): Inteligencia creativa y desarrollo personal. Madrid. Librera Argentina.
BIBLIOGRAFIA WEB

Accepta les normes

Est atent a classe

Tolera la frustraci

Descarregat tot el material a: http://guix.grao.com


72

Cal tenir en compte que es fa dificil valorar lestat de relaxaci i el nivell emocional de la persona, perqu no hi ha uns

10

Guix Dos 398 | Octubre 2013 | El poder de les visualitzacions | Esther Pareto Valls

Atenci i concentraci

Regulaci emocional i actitud

Relaxaci

DATA:

NOM

Acaba els treballs

Es mostra inquiet

Orientacions per a lavaluaci

Relaxaci a laula http://relaxacioaula.weebly.com/ The mindful world www.themindfulword.org/2012/guided-imagery-scripts-children-anxiety-stress/ Vdeos de visualitzacions en angls www.youtube.com/watch?v=85IjlcSYSRw www.youtube.com/watch?v=JAY_ckW0eQY

s capadestar amb els ulls tancats

Mostra disposici per la relaxaci

Es mostra tranquil, no es mou

Mostra expressi de benestar

T comportaments disruptius

Est en silenci, no fa sorolls

Respecta el torn de paraula

s capa de concentrar-se

T reaccions impulsives

Mostra inters a classe

CLASSE:

Вам также может понравиться