MSTER FORMACI PROFESSORAT DE SECUNDDIA DE CINCIES NATURALS

El diari de recerca del prcticum

Part 3. Analitzant la propia intervenci
Judit Salvador Alcn

2014

Universitat Pompeu Fabra

Posterior a la fase dintervenci autnoma : analitzant la prpia intervenci 1. Quines evidncies has recollit? - Durant la meva unitat didctica vaig proporcionar als alumnes dues enquestes, una just el primer dia del comenament i una lltim dia. Ambdues enquestes eren iguals, constaven dun seguit de preguntes sobre lassignatura en si, la cincia en general i aspectes ms generals sobre els seus estudis. Les enquestes eren tipus test amb puntuaci de 1 a 4, sent el nmero 1 la puntuaci que significava que estaven menys dacord i 4 amb la que ms dacord estaven. Les preguntes estaven barrejades, per a que no fos evident quines preguntes tenien connotacions negatives i quines positives. El propsit inicial era observar que amb el transcurs de la unitat didctica havem aconseguit disminuir la puntuaci dels alumnes en les preguntes de connotacions negatives i augmentat les de connotacions positives. Aquesta s la enquesta proporcionada als alumnes:

Un cop completada lenquesta el que he fet s contabilitzar la puntuaci total de les preguntes positives i negatives, fent que les negatives es restessin a les positives, de manera que per a cada enquesta sobt un valor total que podrem considerar el nivell de motivaci. 2. Com contrastaries la teva hiptesi evidncies obtingudes? de partida amb les

- Per a contrastar la meva hiptesi de partida amb les enquestes que he recollit a la unitat didctica he realitzat un anlisi dels resultats de cada enquesta individual tant inicial com final. Com he explicat abans el que he fet es contabilitzar la puntuaci positiva i negativa de cada enquesta i restar el valor negatiu al positiu per tal daconseguir un valor total amb el que poder treballar. bviament la motivaci no s una qesti purament numrica, no podem saber del cert el nivell exacte de motivaci dun alumne noms pels resultats de unes enquestes, per aquestes si que en poden donar una visi ms general sobre en quin punt ens trobem i si obtenim alguna millora implementant mesures innovadores. Un cop recopilats els valors corresponents a la operaci que he descrit abans de cada enquesta obtenim les segents taules de dades: En primer lloc els resultats obtinguts de les enquestes inicials: Enquesta inicial 2n D nois 3 3 7 0 10 6 2nB nois 11 -5 -4

noies 10 7 9 4 15 14 8 6

total 10 7 9 4 15 14 8 6 3 3 7 0 10 6

noies 10 6 -4 12 6

total 11 -5 -4 10 6 -4 12 6

En segon lloc els resultats obtinguts de les enquestes finals: Enquesta final 2n D nois 6 9 15 5 10 15 2nB nois 9 14 6

total noies total 13 15 9 11 10 14 8 15 6 5 13 15 9 14 10 5 15 12 13 15 14 6 9 15 5 10 15 Com sobserva a les taules hem implementat la unitat didctica innovadora en dos grups de segon de ESO, obtenint un tamany mostral total de 22 mostres. Degut a que les enquestes eren annimes per tal dafavorir la sinceritat i honestedat dels nois i noies a lhora de contestar no tenim mostres aparellades, s a dir, no podem saber a simple vista com ha variat la puntuaci duna mostra en concret, ja que no tenim manera de saber a qui pertany cada enquesta. Per a aquest motiu he ordenat les dades obtingudes de menor a major, la finalitat daix s poder observar en un grfic les lnies corresponents a cada grup de mostres sense crrer el perill de que se superposin i no sapreciin b les lnies per separat. Un cop ordenades les dades obtenim el segent: 2D inicial 0 3 3 4 6 6 7 7 8 9 10 10 14 15 2D final 5 5 5 6 8 9 9 10 11 12 13 15 15 15 2B inicial -5 -4 -4 6 6 10 11 12 2B final 6 9 10 13 14 14 15 15

noies 13 11 8 5 9 5 12 15

Un cop tenim les dades ordenades de menor a major podem fer el grfic per a observar el canvi en la puntuaci de cada grup: En el cas del grup D:

Resultats enquesta inicial i final 2n D

16 14 12 10 8 6 4 2 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 2D inicial 2D final

En el cas del grup B:

Resultats enquesta inicial i final 2n B

20 15 10 5 0 1 -5 -10 2B inicial 2B final 2 3 4 5 6 7 8

Observant els grfics podem veure que la lnia que correspon als resultats de la enquesta final est per sobre de la de resultats inicials en ambds grups, aix sembla indicar el que es buscava en un inici, que era observar un augment en l puntuaci total de la enquesta i per tant un augment de la motivaci en els alumnes. Tot i que visualment sembla que els resultats sn favorables a les nostres expectatives sha de comprovar estadsticament si la diferncia s o no significativa. Per a aix farem servir una T de Student.

Per a aix ens centrarem primerament en els grups per separat. En el cas del grup D tenim el segent: Primer de tot per saber quina T de Student hem de fer servir necessitem fer un test F per esbrinar si les variances sn prou diferents. El resultat del test s el segent: Test F: Prueba F para varianzas de dos muestras Variable 1 7,28571429 17,4505495 14 13 1,22153846 0,36181857 2,57692708 Variable 2 9,85714286 14,2857143 14 13

Media Varianza Observaciones Grados de libertad F P(F<=f) una cola Valor crtico para F (una cola)

Com que el valor de F en aquest cas s inferior al valor crtic podem fer servir un test per a variances iguals. En definitiva far servir una T de Student que es diu prueba T para dos muestras suponiendo varianzas iguales, Faig servir aquest test en concret i no el de mostres aparellades perqu com ja he dit abans la enquesta era annima i hem de tractar cada mostra com una mostra individual. El resultat del test T s: Prueba t para dos muestras suponiendo varianzas iguales Variable 1 7,28571429 17,4505495 14 15,8681319 Variable 2 9,85714286 14,2857143 14

Media Varianza Observaciones Varianza agrupada Diferencia hipottica de las medias 0 Grados de libertad 26 Estadstico t 1,70789271 P(T<=t) una cola 0,04978568 Valor crtico de t (una cola) 1,70561792 P(T<=t) dos colas 0,09957137 Valor crtico de t (dos colas) 2,05552944

Com es pot observar en el resultat de la T de Student el valor P de una cua ( mostra en aquest cas que el segon grup s de valor ms gran que el primer) s inferior a alfa (005) per tant les diferncies observades en aquest cas sn significatives. Per tant en general podem deduir que dins daquest grup la motivaci ha augmentat lleugerament desprs de la implantaci de la unitat didctica innovadora. En el cas del grup de 2n B la prova estadstica que farem servir s una T de Student prueba T para dos muestras suponiendo varianzas desiguales, ja que en aquest cas el test F anterior ens ha donat que la diferncia de variances entre dades sn massa grans. Test F: Prueba F para varianzas de dos muestras Variable 1 4 52,2857143 8 7 4,81578947 0,02748657 3,78704354 Variable 2 12 10,8571429 8 7

Media Varianza Observaciones Grados de libertad F P(F<=f) una cola Valor crtico para F (una cola)

El valor de F s superior al valor crtic, per tant les variances de cada grup sn massa diferents per a suposar variances iguals. El resultat de la prova T s el segent: Prueba t para dos muestras suponiendo varianzas desiguales Variable 1 4 52,2857143 8 de las 0 10 2,84755988 0,0086612 1,81246112 0,0173224 2,22813885 Variable 2 12 10,8571429 8

Media Varianza Observaciones Diferencia hipottica medias Grados de libertad

Estadstico t P(T<=t) una cola Valor crtico de t (una cola) P(T<=t) dos colas Valor crtico de t (dos colas)

Com en el cas del grup D veiem que la P de una cua s inferior a alfa, per tant en el cas del grup B tamb tenim comprovat que els canvis en la motivaci un cop implementada la unitat didctica innovadora sn significatius.

Un cop hem arribat a la conclusi que la motivaci en general en els dos grups ha augmentat desprs de la realitzaci de la unitat didctica innovadora mha semblat interessant comparar era la diferncia entre sexes, s a dir, la diferncia en motivaci entre nois i noies total, sense tenir en compte a quin grup pertanyen. Per a aix realitzem de nou una comparaci grfica de la situaci inicial entre sexes i la final: Resultats entre nois i noies de la enquesta inicial:
20 15 10 5 0 1 -5 -10 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 noies I nois I

Resultats entre nois i noies en la enquesta final:

16 14 12 10 8 6 4 2 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 noies F nois F

Com podem veure no sabrem dir clarament si hi ha una diferencia significativa entre la motivaci inicial i final dambds sexes, el que es pot veure a simple vista s que els resultats de la enquesta final sn ms alts en ambds sexes. Per comprovar la diferncia entre sexes de manera estadstica he fet de nou una T de Student ( per a variances diferents comprovat de la mateixa manera que anteriorment, fent servir un test F) comparant els resultats inicials i els resultats finals, de la mateixa manera que als grfics: Resultats de T de Student de enquesta inicial: Prueba t para dos muestras suponiendo varianzas desiguales Variable 1 7,92307692 23,5769231 13 0 15 1,92729134 0,03655004 1,75305036 0,07310008 2,13144955 Variable 2 3,44444444 32,2777778 9

Media Varianza Observaciones Diferencia hipottica de las medias Grados de libertad Estadstico t P(T<=t) una cola Valor crtico de t (una cola) P(T<=t) dos colas Valor crtico de t (dos colas)

Els resultats daquesta prova T, indiquen que inicialment les diferencies de la motivaci entre sexes eren significatives, tenint les noies una motivaci inicial ms alta que els nois. Resultats de T de Student de enquesta final: Prueba t para dos muestras suponiendo varianzas desiguales Variable 1 11,1538462 12,6410256 13 Variable 2 9,88888889 15,6111111 9

Media Varianza Observaciones Diferencia hipottica de las medias 0 Grados de libertad 16 Estadstico t 0,76883895 P(T<=t) una cola 0,22659459 Valor crtico de t (una cola) 1,74588368 P(T<=t) dos colas 0,45318919 Valor crtico de t (dos colas) 2,1199053

Un cop realitzada la prova T del resultats de la enquesta final veiem que ja no hi ha diferencies significatives entre sexes, s a dir, que els nois un cop realitzada la unitat didctica estan ms igualats en resultat a les noies respecte linici.

3. Quins aspectes han funcionat b de la teva proposta? - La unitat didctica en si ha funcionat b. Crec que els alumnes sho han passat b fent les nostres prctiques i que han aprs molt sobre el mtode experimental, han participat molt i tamb han pensat molt, degut a que les prctiques estaven dissenyades de manera que ells haguessin de pensar la hiptesi, el procediment i analitzar els resultats. Com es veu en els resultats obtinguts la unitat didctica proposada si que va millorar lleugerament la motivaci dels alumnes i com a apreciaci personal crec que sobre tot va aconseguir millorar la opini general sobre la cincia. Com es veu en els resultats de les enquestes inicials hi han mostres molt negatives, sobre tot en el grup B, on en concret tenem el cas de 2 nois repetidors que no havien escollit lassignatura, sin que havien estat assignats per descart i que partien des dun inici amb una motivaci pels estudis molt baixa i tamb sobre tot una opini sobre la cincia bastant negativa. No puc dir que amb noms quatre setmanes de unitat didctica haguem tingut prou com per canviar la opini daquests alumnes en concret, per el que si que vam aconseguir les meves companyes i jo va ser que com a mnim collaboressin a classe i fessin la feina que tocava sense crear mal ambient. 4. Quins aspectes es podrem millorar? - Un aspecte que no va sortir com esperava durant la unitat didctica s el fet que segons qui impartia la prctica la feia amb ms o menys implicaci de lalumne. El que vull dir s que en definitiva rem 3 professores per impartir la mateixa unitat didctica amb 3 maneres de fer diferents i quan vols veure resultats concrets dun estudi tagradaria que els dos grups rebessin les classes de la mateixa manera i al mateix ritme. A ms a part daquest problema sobre la manera de fer de cadascuna tamb sorgeix el problema que cadascuna tenia un ciclin i un tfm diferent que volia aplicar a la unitat didctica, fent que potser els resultats no fossin resultat noms de una innovaci proposada. Un altre aspecte que t a veure amb el que he dit anteriorment sobre tenir diferents ciclins i tfm aplicats a la mateixa unitat s que cadascuna tenia la seva enquesta a realitzar per extreure resultats, i tot i que jo per la meva part vaig intentar que fos una enquesta curta per a que no fos avorrida la suma de totes les enquestes va fer que els nois acabessin farts de contestar preguntes.