Parelles de Tirant lo blanc:

L'EMPERADRIU I HIPÒLIT:
La mare de la Carmesina, l’Emperadriu, s’enamora d’Hipòlit, ja que li
recorda al fill que li va morir. Tot i que la diferència d’edat era bastant
gran, ja que l’Emperadriu podria ser la mare d’Hipòlit.

En el moment en que l’Emperador és mort, l’Emperadriu decideix

casar-se amb Hipòlit ja que estava totalment enamorada. Després
ella al morir, va deixar en herència el regne a Hipòlit,i aquest
aconsegueix ser l’Emperador.

A la cambra de l'emperadriu hi havia un recambró on ella

s'acostumava a pentinar, i al recambró hi havia una porta que eixia
en un terrat, on Hipòlit estava. I un cop oberta la porta del terrat, veié
que Hipòlit hi estava estès, sobre el terrat, perquè no pogués ésser
vist des d'en lloc. Ho celebrà, pensant que ell guardaria molt bé el
seu honor. Quan Hipòlit la veié, si bé cada vegada es feia més fosca
nit, s'aixecà immediatament i anà cap a ella. I, agenollant-se, li besà
les mans i també li volia besar els peus, però la valerosa senyora no
ho comportà, sinó que el besà moltes vegades a la boca; l'agafà de la
mà, mostrant-li un amor infinit, i li digué que anessin a la cambra. I
Hipòlit digué:

-Senyora, la majestat vostra m'haurà de perdonar, perquè mai no

entraré a la cambra fins que el meu desig no participi en la glòria
esdevenidora.

I la prengué en braços i la posà a terra, i aquí sentiren l'última fi de

l'amor.

ESTEFANIA I DIAFEBUS:
Estefania i Diafebus es coneixen a Constantinoble, degut a que
l’Emperador demana Tirant per a que lluiti amb ell i Diafebus, cosí de
Tirant, l’acompanya i com Estefania és la donzella de Carmesina,
s’enamoren l’un de l’altre i es casen en secret. L'episodi fonamental
d'aquesta relació amorosa té lloc al castell de Malveí i és explicat per
Plaerdemavida com si hagués estat un somni.
Diafebus acaba sent anomenat Gran Conestable i comte de Sant
Àngel per l'Emperador de Constantinoble.

TIRANT I CARMESINA:
Tirant i carmesina : és la parella protagonista del llibre de Tirant lo
Blanc. El seu enamorament, comença amb la declaració d’amor que li
fa Tirant. Més tard la parella es consolida amb el pacte que fan.
Aquest consisteix en que Carmesina mantingui la seva virginitat fins
el matrimoni, fet que Tirant no accepta massa bé, ja que abans
d’estar casats, gràcies a Plaerdemavida, la parella dorm junta, però
Carmesina aconsegueix complir el pacte.

Cavaller virtuós, sento molta compassió per vós, pel mal que us veig
passar, per la qual cosa us prego que em vulgueu manifestar el mal o
el bé que sent la vostra virtuosa persona. Car pot ser que, pel vostre
amor, jo en prengui una part, d'aquest mal; i si és bé, jo estaré ben
satisfeta que tot sigui vostre. Així, doncs, concediu-me la gràcia de
voler-m'ho dir de seguida.

-Senyora -digué Tirant-, vull mal al mal quan ve en temps de bé, i

encara li vull més mal quan per ell es perd el bé. I, aquest mal, jo no
el compartiria amb vostra altesa, que més m'estimaria que fos tot per
a mi que no donar-ne cap part a ningú. I d'aquestes coses, no se'n
deu parlar més. Parlem, senyora, d'altres coses que facin plaer i
alegria, i deixem les passions que turmenten l'ànima.

-Certament, no hi ha res -digué la princesa-, per estimat que em fos,

que, si vós ho volguéssiu saber, jo no us ho digués de bon grat; i vós,
a mi, no m'ho voleu dir. Per la qual cosa us torno a pregar que m'ho
digueu, per la cosa que més estimeu en aquest món.

-Senyora -digué Tirant-, us suplico per pietat que no em vulgueu fer

un conjur tan fort com el que, senyora, m'acabeu de fer, car us diré
tot quant sé en aquest món. Senyora, el meu mal ben aviat estarà
dit, però jo sé del cert que immediatament arribarà a les orelles del
vostre pare i això serà la causa de la meva mort. I si no ho dic, també
hauré de morir de dolor i de tristesa.

-I penseu vós, Tirant -digué la princesa-, que les coses que s'han de
tenir en secret jo les volgués anar a dir al senyor mon pare o alguna
altra persona? Jo no vaig vestida d'aquest color que us penseu, per
tant, no tingueu por de dir-me tot el que us passa, car jo ho tindré
tancat dins del meu recambró secret.

-Senyora, ja que l'altesa vostra em força a dir-ho, no puc dir res més
sinó que amo.

I no digué res més, sinó que abaixà els ulls cap a les faldes de la
princesa.

-Digueu-me, Tirant -digué la princesa-, per Déu, que us deixi obtenir

el que desitgeu, digueu-me qui és la senyora que tant de mal us fa
passar, perquè, si us puc ajudar en res, ho faré de molt bona
voluntant, car estic impacient de saber-ho.

Tirant es posà la mà a la mànega i tragué l'espill, i digué:

-Senyora, la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida.

Mani-li, vostra altesa que em tingui pietat.

La princesa prengué de seguida l'espill i, amb cuitats passos, entrà a

la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però no hi
veié res sinó la seva cara. Llavors ella comprengué perfectament que
per ella es feia la festa i s'admirà molt que hom pogués requerir
d'amors una dama sense parlar.

Aquest fragment és el que fa referència a la declaració de Tirant.

D’una manera original Tirant utilitza un mirall per declara el seu amor
a Carmesina ja que li diu que la imatge que veu reflectida es aquella
que li pot donar la vida o la mort, ella va a una cambra pensant que
trobaria alguna cosa ja que Tirant s’ho diu, però es dona compte de
que és ella la que es tenia que trobar reflectida en l’espill . Carmesina
descobreix l’amor que sent Tirant per ella i es mostrà molt admirada.

Enamorament de carmesina per Tirant:

Carmesina confessa el seu enamorament, més d'oïdes que de

vista, a Estefania, donzella i cosina seva, la qual farà de confident i
alcavota. Comença un joc de cortesies entre els enamorats, els
primers intercanvis de regals i de penyores amoroses.

Aquest és el fragment on Carmesina accepta que està enamorada de

Tirant. El joc de cortesia és un seguit de regals, cartes, i declaracions
que consoliden el seu amor poc a poc.